Download - Rúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluació
Josep Bargalló / ICE URV/ Reus / maig 2016
Learning: The Treasure WithinEls quatre pilars bàsics de l’educació
(segons l’informe Delors)
aprendre a conèixer
aprendre a fer
aprendre a conviure
aprendre a ésser
Informe de 1996 per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI
Key competencesLes 8 competències clau
(segons l’EACEA de la Unió Europea)
1. Comunicació en la llengua materna
2. Comunicació en una llengua estrangera
3. Competències matemàtiques i científico-tecnològiques
4. Competència digital
5. Aprendre a aprendre
6. Competències socials i cíviques
7. Esperit d’iniciativa i emprenedoria
8. Consciència i expressió culturals
Estudi publicat el 2002 per l’Education, Audiovisual and Culture Executive Agency i la Xarxa Erydice de la UE
Una competència
és la capacitat d'utilitzar els coneixements
i habilitats de manera transversal i interactiva, en
contextos i situacions que requereixen la intervenció
de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual
cosa implica la comprensió, la reflexió i el
discerniment tenint en compte
la dimensió social de cada situació
Decret 142/2007, de 26 de juny
Les competències bàsiques
han d'atènyer problemes / situacions de la vida
quotidiana i fornir les capacitats per a resoldre'ls
en contextos diferents a partir de
٠ coneixements
٠ habilitats
٠ actituds
que permetin als alumnes ser competents, és a dir,
capaços
L’alumnat
coneixements
habilitats
actiduds
aprendre a conèixer
aprendre a fer
aprendre a conviure
I el professorat?
podem contextualitzar els aprenentatges?
podem orientar la feina cap a l’autonomia de
l’alumne?
podem augmentar la interecció amb
l’alumne?
podem aconseguir que faci servir el que aprèn?
podem transformar la manera d’avaluar?
podem fer-ho en un entorn proper a l’alumne?
El treball per competències
activitats de construcció de coneixement cooperatiu
treball en grup / en grups / individual
activitats formadores, amb rúbrica
treball amb eines digitals i connectat al context
activitats avaluades transversalment
treball per construir l’entorn personal d’aprenentatge
de l’alumne
Indicadors de riquesa d’una activitat
competencial
són preguntes que poden orientar el professorat sobre el grau en què dins d’una activitat es cultiven les competències de l’alumnat.
que una activitat sigui rica per desenvolupar les competències depèn de com es planteja, de les sevescaracterístiques, però també de com es gestiona a l’aula.
Document CESIRE-CREAMATDocuments CESIRE-CDEC
El Departament d'Ensenyament (a xtec.cat) ofereix
material divers sobre els indicadors i l’avaluació de
les activitats i proves competencials, com ara:
Avaluació d'activitats competencials
Full d'indicadors competencials d'activitats (per a ensenyants)
Full d'indicadors competencials de proves d'avaluació
L'avaluació d’una activitat
ha de permetre comprovar si l'alumne és capaçd'aplicar els aprenentatges en diferents contextos
ha de permetre valorar l'assoliment dels objectiusd'aprenentatge
ha de facilitar pautes per a l'autoavaluació (avaluacióformadora) per part de l'alumne
Ateneu
Rúbriques o matrius d’avaluació
instrument d’avaluació dels aprenentatges
matriu que permet objectivar el procés d’avaluació d’activitats concretes, ja que explicita
els criteris necessaris per a la realització de la competència
els diferents nivells d’assoliment segons els resultats corresponents, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació.
Les rúbriques poden anar lligades a un portafolis
específic, a una webquest, a un moodle, a un diari
d’aula, a un blog o a qualsevol altra eina digital
rúbriques i portafolis: site avaluem avalueu avaluen
rúbriques i webquests: comunitat catalana de WebsQuests
XTEC: banc de rúbriques
SIGurb: avaluar per aprendre
plantilla pública de Google
Drive per a fer un procés
complet d'avaluació amb
rúbriques utilitzant eines de
Google apps
proposta didàctica de recerca
guiada, que utilitza recursos 2,0
i té en compte les competències
bàsiques, contempla el treball
cooperatiu, prioritza la
construcció del coneixement i
conté una avaluació directa del
procés i dels resultats
El portafolis digital de l’alumne consisteix en una selecció
d'evidències recollides de manera reflexiva al llarg d'un
període de temps determinat i presentades en un suport
digital (XTEC)
És una forma de recopilar la informació que demostra les
habilitats i els èxits dels alumnes; com pensen, com
qüestionen, analitzen, sintetitzen, produeixen o creen i com
interactuen amb altres (Núria Alart)
Reflexions, exemples i plantilles: avaluem avalueu avaluen
Guia per al portafolis docent: Departament d'Ensenyament
Eines per a la confecció d’un portafolis
generalistes: processadors, editors d’àudio i d’imatge...
comercials: dissenyades per a portafolis professionals
de codi obert: dissenyades també per a un ús pedagògic (Mahara,
Moodle...)
de programari propi: dissenyades per a un ús intern d’una
institució o organització
blogs i xarxes: incloses en d’altres eines 2.0 (Wordpress,
Wikispaces, Google Sites...)
El portafoli digital de Mahara segons Joan Queralt
https://sites.google.com/site/portafolisdeformacio/
Moltes de les eines són complementàries i es poden utilitzar
conjuntament
Google App Educations a XTEC
Portafoli Google Drive a Moodle
Portafoli Box a Moodle
Crear un portafoli a Wordpress
Crear un portafoli a Blogger
Portafolis URV : el portafolis de la URV utilitza la plataforma Mahara enllaçada al seu servei Moodle
El portafolis és un concepte i un mètode, també un conjunt d’eines, però el concepte i el mètode es poden desenvolupar en qualsevol tipusd’eina, des de la més simple a la més complexa
L’avaluació és una presa de decisions que té en compte uns
objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris
coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat
Sistemes d’avaluació transversals:
• l’autoavaluació: l’alumne valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge, i li serveix per conèixer què ha assolit i què ha de reforçar.
• la coavaluació (avaluació entre iguals): requereix de la participació de tots els alumnes (habitualment en grups), que es converteixen en avaluadors dels seus companys, en un context d’aprenentatge cooperatiu.
(a partir aprenentatge i avaluació uab i autoavaluació i cooavaluació xtec)
La coavaluació és un pas previ a l’autoavaluació:
• l’alumne aprèn a autoavaluar-se a partir d’avaluar els companys i
companyes
• analitzant el que han fet els altres, l’alumne reconeix millor allò que
ha fet correctament i allò que ha errat en identificar-ho amb el
treball dels companys i companyes
• és l’avaluació que conté, també, una finalitat formadora
(Neus Sanmartí: avaluar per aprendre (video))
L’avaluació formadora és un element
significatiu del procés
d’ensenyament-aprenentatge
avaluar per aprendre
Competències bàsiques a secundària
Currículums i avaluació
Disseny d'activitats competencials
Les xarxes socials a l'escola
Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic a secundària
més material a slideshare.net/JosepBargallo
Josep Bargalló
ICE URV
curs 2015-2016
@JosepBargallo
+JosepBargallóValls
josepbargallo.wordpress.com
Llicència Creative Commons
4.0 Internacional
2016 JBV