Download - QA Aplica Un Metodo d'Estudi
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
1/32
1
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
2/32
Nom Llinatges
Centre Curs
Ttol: Millora leficcia en els estudis. Aplica un mtode destudi1a edici: novembre de 2005Collecci "Palma, ciutat educativa", nm. 86Departament de Dinmica EducativaServei Municipal dOrientaciAjuntament de Palma. Illes BalearsDirecci de la collecci: Departament de Dinmica Educativa. Serveis EducatiusDirecci pedaggica: Josep J. Quetglas Mas
Autors: Catalina Barcel, Francisca Luque, Francisca CollCollaboracions: Margalida Morell, Victria Forteza
Ajuntament de Palma Estudi 6 Gesti Socioeducativa Collegi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balearss un material didctic adreat a alumnes de 6 de primria i 1r deducaci secundria.Es permet la reproducci total o parcial daquest llibre per qualsevol mitj electrnic, mecnic, defotocpia, informtic, denregistrament o daltres mtodes, sempre que sen citi la procedncia i escomuniqui als propietaris del copyright.Aquest material pretn donar-vos les tcniques destudi necessries per millorar el vostrerendiment en els estudis.Qu sn les tcniques destudi? Sn una srie de mtodes, estratgies i eines destinats a ferque lalumnat aprengui a aprofitar el temps dedicat a lestudi i a lorganitzaci del seu treball, iafavorir aix el seu procs daprenentatge. Aquests faciliten el treball intellectual i augmenten elrendiment acadmic, amb un estalvi de temps i esfor.
2
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
3/32
ndex
0. Introducci...........................................................................41. La lectura.............................................................................5
2. El subratllat.........................................................................12
3. Lesquema..........................................................................18
4. El resum.............................................................................24
5. La memoritzaci..................................................................27
6. Reps general......................................................................28
7. Annexos.............................................................................30
8. Bibliografia..........................................................................31
Informaci
Treballa tu
Treballa en grup
Treballa a casa
3
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
4/32
0. INTRODUCCI
Molts destudiants es qestionen la ut il i tat de l estudiperqu els resultats que aconsegueixen no corresponen a
lesfor i el temps invertit.
Aquest quadern es proposa a judar- te a estud iar i a
superar amb xit els teus exmens. Fa un recull ampli de les
diverses tcniques destudi: la lectura, el subratllat... Sha de
dir que la lectura s un dels pi lars fonamentals del procs
daprenentatge, a ms de ser insubstituble en elperfeccionament intellectual i cultural de la persona. Tot
estudi ben fet es basa en la lectura comprensiva, i saber llegir
b no s fcil. Tan important com leficincia lectora s saber
organitzar-se.
A les pgines segents trobars alguns suggeriments que
et poden ser duti l itat i que, ben segur, t ajudaran a treure
ms rendiment de les hores destudi.Amb aquest quadernet volem ensenyar-vos, a travs de
la prctica, els diferents mtodes destudi que podeu aplicar
per fer un bon aprenentatge i obtenir uns millors resultats. A
par ti r de la prct ica esperam que aprengueu la tcnica
destudi que millor us vagi i que adquiriu lhbit dutil itzar-les
en les diferents matries que estudieu.
4
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
5/32
1. LA LECTURA
1. Qu s per a tu la lectura ? Fes-ne una petita definici.
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
EL QUE NO SHA DE FER QUAN LLEGEIXES:
Pronunciar en veu baixa
La repetici mental
La regressi
Acompanyar la lectura amb el dit ndex seguint el text
Moviment de llavis i boca
Moure el cap
Llegir la paraula sllaba a sllaba
Interrupcions brusques enmig de la paraula
LOBJECTIU DE LA LECTURA
S LA COMPRENSI DEL MISSATGE
5
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
6/32
RECORDA!! POT MS EL QUE VOL QUE EL QUE POT I NO VOL
6
El bon lector
s capa de comprendre elcontingut del missatge escrit, de jutjar-lo i dapreciar-ne el valoresttic. Interpreta les paraules escrites,nentn el sentit, capta les idees iels missatges de lautor i valoracrticament el que ha llegit peraprendre-ho o rebutjar-ho.Llegeix molt i est obert alexperincia dels altres. No es deixa arrossegar per lesidees preconcebudes. Sesfora per tenir el majornombre didees clares i precisessobre un tema.
El mal lector
s incapa de centrar la seva atencien la lectura i passa les pgines delllibre sense captar-ne el contingut.s passiu i fuig de les tasques derellegir, subratllar, fer-se preguntes ireflexionar. Encara que no entn el que llegeix,segueix llegint sense aprofundir en elcontingut, i sense entendre el missatge
que lautor vol transmetre. T un vocabulari redut.Deixa dubtes sense resoldre. Posseeix un camp de visi molt petit.
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
7/32
PRACTICA
EXERCICI 1. Llegeix les segents paraules de dalt a baix i desquerra adreta. La lectura lhas de fer amb un sol cop de veu, evitant sillabejar.
Dofins Cetacis Marins
Atlntic Aletes Individus
Xiulets Ascendir Juganers
Tombs Calamars Submergits
Boca Experiments Funcionament
Comunicaci Ganges Indo
Oce Xina Longitud
7
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
8/32
EXERCICI 2. Llegeix aquest text i desprs calcula la teva velocitatlectora:
EL MN DELS DOFINS
Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.
Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenenmolta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi ha dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les onesde les mars.
Nm. Paraules: 145Temps emprat:
Per calcular la velocitat lectora:Nbre. paraules * 60 / temps en segons
+ 300 ppm: molt bo300-150 ppm: bo
150 ppm: deficient
8
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
9/32
EXERCICI 3. Llegeix i fes una comprensi del text contestant a lesqestions que set plantegen posteriorment vertader (V) o fals (F).
EL MN DELS DOFINS
Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.
Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenen
molta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les ones deles mars.
Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com adada, curiosa solen fer-ho davall laigua. Desprs salimenten de peixos,calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.
Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafantaire que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encarams. Durant la seva permanncia dins laigua els seus rgansrespiratoris romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca ipuguin ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.
Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts elsarriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un perxarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb latonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb elsarriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,
o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de lesones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b elsutilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.
9
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
10/32
Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:
- El dof com
Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dos
metres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.
- Els de morro de botella
Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.
- Els del Ganges
Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.
- Els dofins de bandera blanca
Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.
- El dof de Risso o Grampus
Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un delsms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.
10
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
11/32
Contesta V o F:
1. Els dofins sn grans cetacis sense dents. _______
2. Viuen en aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic. ______
3. Poden arribar a pesar fins a 500 quilograms. _________
4. Tenen entre 200 o 260 dents. __________
5. Quan neixen salimenten de llet materna davall laigua. _______
6. Per respirar no sels fa necessari pujar a la superfcie. _______
7. Sn animals en perill dextinci. _________
8. El dof del riu Ganges hi veu molt b. _________
9. Els dofins de bandera blanca es caracteritzen per tenir la pell molt
pllida. ______
10. Els dofins ms llargs sn els de Risso o Grampus. _______
11
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
12/32
2. EL SUBRATLLAT
Desprs dhaver fet una bona lectura i haver adquirit un nivell de
comprensi del que has llegit pots comenar a fer el subratllat del text
que tens davant.
EL SUBRATLLAT S ASSENYALAR AMB UNA RETXALES IDEES MS IMPORTANTS DUN TEXT
1.Quines avantatges creus que t subratllar els texts?
a)_______________________________________________________
b) _______________________________________________________
c) _______________________________________________________
d) _______________________________________________________
e) _______________________________________________________
RECORDA: NO SHA DESTUDIAR UNA LLI
SENSE HAVER-LA SUBRATLLAT ABANS
Noms es poden subratllar els llibres propis
o Sistema que cal seguir per subratllar un text:
1. Fes una primera lectura del tema (prelectura). Et formars una
idea global del text.
2. Ara fes una altra lectura del tema: ara sha de subratllar. Has de
subratllar tan sols:
12
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
13/32
Paraules clau
Frases curtes
Dades tcniques importants
Detalls fonamentals
3. Llegeix el que has subratllat i comprova si t sentit i coherncia
respecte del text complet.
La lectura dun subratllat t sentit complet sense necessitat de recrrer
a les paraules no subratllades.
13
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
14/32
EL MN DELS DOFINS
EXERCICI 4.
Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom de dof
sutilitza per als de musell llarg o bec.
Total de paraules: 20
EXERCICI 5.
Sn animals marins que viuen a les aiges temperades dels oceans
Atlntic i Pacfic generalment. El seu cos s aerodinmic amb petites
aletes.
Total de paraules: 23
EXERCICI 6.
Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metres i
poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i es
comuniquen a travs de diferents xiulets.
Total de paraules: 31
EXERCICI 7.
Uns a altres sajuden i tenen molta cura de les seves cries, les quals
neixen davall laigua. La mare i altres adults les treuen cap a la
superfcie perqu puguin respirar.
Total de paraules: 31
14
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
15/32
EXERCICI 8.
Estan provets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els
animals ms juganers que hi ha a la mar i sels veu pegant bots i tombs
a les ones de les mars.
Total de paraules: 35
EXERCICI 9.
Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com a dada
curiosa, solen fer-ho davall de laigua. Desprs salimenten de peixos,
calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.
Total de paraules: 34
EXERCICI 10.
Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafant aire
que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encara ms.
Durant la seva permanncia a laigua els seus rgans respiratoris
romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca i puguin
ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.
Total de paraules: 55
15
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
16/32
EXERCICI 11.
Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts els
arriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un per
xarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb la
tonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb els
arriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,
o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de les
ones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b els
utilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.
Total de paraules: 99
EXERCICI 12.
Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:
- El dof com
Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dosmetres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.
- Els de morro de botella
Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.
- Els del Ganges
16
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
17/32
Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.
- Els dofins de bandera blanca
Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.
- El dof de Risso o Grampus
Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un dels
ms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.
Total de paraules: 193
17
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
18/32
3. LESQUEMA
Lesquema s una passa que has de fer desprs dhaver fet una bona
lectura i un bon subratllat.s una forma dorganitzar, de manera grfica, tota la informaci.
Fes la teva prpia definici de qu s un esquema.
_________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
1. Per a qu creus que et servir lesquema? Assenyalan algun dels
avantatges.
________________________________________________________
________________________________________________________
________________________________________________________
________________________________________________________
________________________________________________________
________________________________________________________
18
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
19/32
Hi ha diferents models desquema. Han de tenir les segents
caracterstiques:
La idea principal es posa al principi de lapartat i subordinades posam
les idees secundries.
Lesquema ha de ser breu i tenir una distribuci clara.
Quantes menys paraules millor, per no hi ha de faltar informaci
fonamental.
Sha dordenar lestructura de lesquema mitjanant nombres i lletres.
Exemples:
A part daquests dos tipus desquema tenim els mapes conceptuals
que tamb ens ajuden a esquematitzar tots els conceptes ms
importants dun text. Aquest apartat el veurem en el segent punt.
19
Model de nombres Model de lletresIDEA GENERAL IDEA GENERAL
1. Idea principal1.1. Idea secundria
1.1.1. Detall1.1.2. Detall
1.2. Idea secundria1.2.1. Detall1.2.2. Detall
2. Idea principal2.1. Idea secundria
2.1.1. Detall2.1.1.1. Subdetall2.1.1.2. Subdetall
2.1.2. Detall
A. Idea principalA.a. Idea secundria
A.a.a. DetallA.a.b. Detall
A.b. Idea secundriaA.b.a. DetallA.b.b. Detall
B. Idea principalB.a. Idea secundria
B.a.a. DetallB.a.a.a. SubdetallB.a.a.b. Subdetall
B.a.b. Detall
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
20/32
EXERCICI 13. Ara fes lesquema del que has llegit i subratllat. Per aix
et tornam a posar el text sencer en el qual pots anar subratllant les
idees principals que ja has fet a la part anterior.
EL MN DELS DOFINS
Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.
Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenen
molta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les ones deles mars.
Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com adada, curiosa solen fer-ho davall laigua. Desprs salimenten de peixos,calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.
Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafantaire que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encarams. Durant la seva permanncia dins laigua els seus rgansrespiratoris romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca ipuguin ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.
Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts elsarriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un perxarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb latonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb elsarriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,
o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de lesones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b elsutilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.
20
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
21/32
Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:
- El dof com
Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dos
metres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.
- Els de morro de botella
Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.
- Els del Ganges
Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.
- Els dofins de bandera blanca
Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.
- El dof de Risso o Grampus
Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un delsms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.
21
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
22/32
sn
que viuen
tenen
Poden mesurar
i pesar
22
ELS DOFINS
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
23/32
23
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
24/32
4. EL RESUM
Quines passes has de fer abans de fer un resum?
-
-
-
El resum consisteix a expressar les idees principals de forma breu,
clara, i sempre amb les teves prpies paraules, per sense canviar el
sentit original del text.
1. Avantatges del resum
Tajudar a desenvolupar la teva capacitat dexpressar-te per escrit.
Augmentar la teva capacitat datenci i concentraci.
Et facilitar molt el reps del que ests estudiant.
Facilita la comprensi del que ests llegint.
2. El resum intutiu
Llegeixes perqu resumeixes. Ara mateix entens aquestes
paraules perqu en vas fent un resum.
Aquest resum ms intutiu s el primer que hem de tenir encompte, perqu s el que ajuda a fer la lectura, el subratllat i els
esquemes, i s la base del resum ms formal que ara texplicarem.
24
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
25/32
EXERCICI 14. Ara ja toca fer el resum del text.
EL MN DELS DOFINS
Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.
Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenenmolta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les ones deles mars.
Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com adada, curiosa solen fer-ho davall laigua. Desprs salimenten de peixos,calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.
Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafantaire que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encarams. Durant la seva permanncia dins laigua els seus rgans
respiratoris romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca ipuguin ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.
Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts elsarriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un perxarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb latonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb elsarriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de lesones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b elsutilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.
25
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
26/32
Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:
- El dof com
Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dos
metres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.
- Els de morro de botella
Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.
- Els del Ganges
Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.
- Els dofins de bandera blanca
Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.
- El dof de Risso o Grampus
Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un delsms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
26
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
27/32
5. LA MEMORITZACI
Qu s?
s una tcnica activa que incrementa el rendiment, i permet a
l'estudiant recordar i aplicar els coneixements apresos. s la
darrera passa per tal de dur a terme un bon estudi.
La tcnica fonamental que ens permetr memoritzar ser el reps
peridic.
1. Regles mnemotcniques
Sn una srie de trucs que ens inventam per facilitar la memoritzacidels continguts:
- Tcnica numrica: consisteix a substituir els nombres per leslletres de lalfabet. Et facilitar recordar dades, els anys...
- Mecnicament:saconsegueix mitjanant la repetici.- Lgica: s conseqncia de la comprensi.
- (mirau-ne exemples a lannex)
Recorda:
PER EVITAR OBLIDAR-TE DALL QUE JA HAS APRS, CONVQUE HO VAGIS REPASSANT FREQENTMENT.
NO DEIXIS CAP TEMA SENSE ESTUDIAR PER AL DARRER DIAABANS DE LEXAMEN.
27
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
28/32
6. REPS GENERAL DEL QUE HAS APRS
1. Contesta a les preguntes que set fan:
1. La lectura ocupa el 90% del temps en:
a) Lestudi personal
b) En assignatures de cincies
c) En assignatures de lletres
2. Mirar per damunt una lli s:
a) Una exploraci
b) Una lectura superficial
c) Una lectura de distracci
3. Abans de subratllar una lli sha de:
a) Fer lesquema
b) Fer un resum
c) Llegir la lli sencera
4. Sha de subratllar de forma que es pugui llegir:
a) Sense dificultat
b) Contnuament
c) Fcilment
5. Per assenyalar una possible errada:
a) Un signe dinterrogaci
b) Un signe dadmiraci
c) Un requadre
28
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
29/32
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
30/32
7 . ANNEX
Aqu tens algunes de les paraules que poden tenir alguna mica de
dificultat per entendre el text.
Cetacis: Ordre de mamfers adaptats a la vida aqutica, gaireb sempre
pelgica, de cos afusat i de cua transformada en una aleta caudal ampla
de funci propulsora.
Musell: (cast. hocico) Part anterior sortint de la cara de certs mamfers
i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.
Aerodinmic: Relatiu o pertanyent a la influncia de l'aire sobre un cos
en moviment.
Trbol: Dit dun fluid que t en suspensi partcules duna substncia
estranya que li lleven la transparncia, la netedat.
Crustacis: Sn animals revestits de crosta.
Cams: (cast. chato) Que t el nas curt i aplanat.
30
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
31/32
8 . BIBLIOGRAFIA.
- Beltran , J.A. - Prez, L.F. Educar para el Siglo XXI. Crecer, pensar y convivir
en familia. Ed. CCS. Madrid, 2003.-Adolfo Moreno Martnez. Tcnicas y estrategias para afrontar el estudio de
manera eficaz. Ediciones Aljibe, 2002.
- Ebee Len Gross. Tcnicas de estudio. Claves para mejorar el rendimiento
intelectual. Editorial LIBSA, 2004.
- Faustino Cuenca. Cmo motivar y ensear a aprender en Educacin Primaria:
mtodo, estrategias y tcnicas de aprendizaje.CISSPRAXIS, 2000. Barcelona.
-. J.M.Bez, P.de Tudela y J.Bez. Mtodo y tcnicas de estudio. Manual para
estudiantes Editorial Edinumen.
- Bernab Tierno. Las mejores tcnicas de estudio. Saber leer, tomar apuntes y
preparar exmenes. Ediciones Temas de Hoy, 1999.
-Tcniques destudi. Tcniques i recursos bsics per a lestudi. Edicions
Castellnou.
- Jos Andrs Ocaa. Aprender a aprender. Estrategias y mapas mentales para
estudiantes. Editorial CCS, 2004.
-Antonio Valls Arndiga. Aprender a aprender. Editorial Marfil.
31
-
8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi
32/32