Download - Power Point Neuropsicologia Del Llenguatge
Escola dinàmica
John Hughlings Jackson
Introducció
• Biografia de John Hughlings Jackson.
• Antecedents en relació cervell-llenguatge.
• Característiques de l’escola dinàmica (autors i aportacions).
• Aportacions de John Hughlings Jackson sobre les afàsies.
• Crítiques a les aportacions d’altres autors.
John Hughlings Jackson(1835-1911)
• Va néixer a Providence Green, a Yorkshire ( Anglaterra).
• Metge anglès resident al dispensari de York.
• Primer document: 1859. Basat en la neurologia, concretament en laparàlisi cerebral.
• Participà en revistes com “Medical Times and Gazette”.
• Formà part del moviment de l’escola dinàmica, juntament ambaltres autors.
Antecedents
• Broca (localitzocionisme)
• Wernike (connexionisme)
• Lichtheim (diagram-makers)
Escola dinàmica
• Cap als anys 40, va aparèixer un moviment en contra delsdiagram-markers i els localitzacionistes, anomenat escoladinàmica.
• A més de Hughilngs Jackson, cal destacar quatre autorspertanyents a aquesta escola: Henry Head, Pierre Marie,Arnold Pick i Kurt Goldstein.
• Aborden el concepte d’afàsia des d’un altre posicionamentteòric més global (afectaria altres funcions cognitives a mésdel llenguatge), per tant, no és una visió tant localitzacionista.
Representants de l’escola dinàmica
• Henry Head: l’afàsia es veurà afectada en la utilització de signes, demanera general i verbal. Denomina les afàsies: verbal, nominal,sintàctica i semàntica.
• Pierre Marie: defineix l’afàsia com una malaltia intel·lectual queprovoca una reducció de la capacitat de la intel·ligència.
• Arnold Pick: diferencia les afàsies frontal i temporal. Fa la sevapròpia teoria, dient que primer s’estructura el pensament i despréses formula el llenguatge.
• Kurt Goldstein: defensa que l’organisme funciona com el tot i quela malaltia el modifica en la seva totalitat. Diu que l’afàsiaconstitueix un comportament global.
Aportacions de John Hughlings Jackson
• Relació dels trastorns afàsics amb una teoria de l’organitzaciójeràrquica del sistema nerviós. Diferencia tres nivells defuncionament del llenguatge:
– Inferior: realitza funcions automàtiques, involuntàries idependents dels estímuls.
– Mig: funcions amb cert grau d’independència delsestímuls, algunes variacions en la seva naturalesa i un grauconsiderable d'execució estereotipada.
– Superior: funcions voluntàries que mostren una llibertat ala seva naturalesa. L’ús normal del llenguatge pertanyaquest nivell.
Aquests tres nivells executen funcions diferents, es sobreposen ies relacionen entre ells.
• Diferenciació dels símptomes negatius i dels positius:
- negatius: funcions que el pacient no pot realitzar,mostren les àrees danyades del cervell.
- positius: destreses residuals, mostren elfuncionament de les zones del cervell restant.
• Desenvolupament d’un marc descriptiu dels trastorns delllenguatge (sentit jeràrquic) entorn les habilitats que té elpacient, fins arribar a considerar les produccions com a«proposicions».
• Proposicions: seqüències de paraules que expressa una relació entre objectes i successos del món per mitjà de la juxtaposició de paraules. S’utilitzen per a la transmissió de missatges inèdits i apropiats a la situació.
• L’Anàlisi de la producció de paraules del pacient amb afàsia té a veure amb:
- Selecció:
- Paraules automàtiques.
- Paraules estereotipades.
- Ús: Capaços d’utilitzar el seu petit repertori:
- Pel seu ús habitual.
- En situacions limitades.
- En situacions de càrrega emocional.
Crítiques als seus antecedents
• Va mantenir una postura radicalment contrària en relació alsconeixements que fins al moment es tenien sobre les afàsies.
• Opinava que era una metodologia inadequada fer ús delsdiagram-makers, per donar una explicació de les alteracionsdel llenguatge i el cervell dels pacients afàsics.
• Va rebutjar l’existència dels centres responsables dedeterminades funcions del llenguatge (Broca i Wernicke).
• Va negar la classificació que s’havia fet de l’afàsia motora isensorial, denominant-les frontal i temporal respectivament.
Conclusions
• Destacar la importància i la influència de John HughlingsJackson entorn la relació cervell- llenguatge, en l’estudi de lesafàsies.
• Gràcies a les aportacions de Broca i Wernicke, en relació al’afasiologia, va poder establir contradiccions.
• El model corresponent la seva època (escola dinàmica), anavamés enllà, fet que va poder modernitzar les teories entorn del’afàsia.
Bibliografia• Llibres
Caplan, D. (1992). Introducción a la neurolingüística y al estudio de los trastornos dellenguaje. Madrid: Visor.
Junqué, C; Barroso, J. (1994). Neuropsicologia. Madrid: Síntesis.Kolb, B; Whishaw, I.Q. (1986). Fundamentos de Neuropsicologia Humana. Barcelona:Ed. Labor. S.a.
Manning, L. (1992). Introducción a la neuropsicologia clásica y cognitiva del lenguaje.Madrid: Trotta.
Rains, G.D. (2004). Principios de la neuropsicologia humana. México: McGrawHillInteramerica.
• Pàgines webwww.acdn.orghttp://www.wikilingua.net/ca/articles/n/e/u/Neuropsicología.htmlhttp://platea.pntic.mec.es/~macruz/mente/descartes/funciones.html
Mireia Badia Iglesias
Núria Escudé López
Marina López Vila
Sara Vallet Costa
Neuropsicologia del llenguatge
2n Lomee
10.11.09