Institut Municipal de Serveis Socials
1
Pla local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona
Tallers sectorials de diagnosi participativa – octubre 2010
inclusió / exclusió socials i àmbits relacional i de xarxes socials
índex
1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la ciutat (2)
2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa (4)
3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona:
3.1. La inclusió i l’exclusió social des de la perspectiva relacional i de xarxes socials (7)
3.2. Dificultats i potencialitats d’inclusió social des de la perspectiva relacional i de xarxes socials (12)
3.3. aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social en l’àmbit de la renda i l’ocupació (20)
3.4. Propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en les relacions familiars i socials (21)
4. Annex: Rellevància dels factors relacionals per comprendre els processos d’inclusió i exclusió social (26)
Institut Municipal de Serveis Socials
2
1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la
ciutat.
Aquest taller participatiu forma part de la diagnosi social de la ciutat, que és un dels elements fonamentals del Pla Local d’Inclusió i
Cohesió Social de Tarragona (2009-2012). L’Observatori Social de Tarragona, d’altra banda, és l’espai d’informació, intercanvi i
difusió dels diversos treballs d’anàlisi dels fenòmens d’inclusió i cohesió social a la ciutat.
En les darreres dècades, hem assistit a canvis socials que ofereixen noves oportunitats desenvolupament individual i col·lectiu
(noves formes familiars, diversitat cultural i social, augment de l’esperança de vida de la població, flexibilitat de les trajectòries
laborals, noves tecnologies, etc). Simultàniament, també han sorgit noves necessitats socials, i els processos d’exclusió social i
vulnerabilitat s’han diversificat i són més complexos. Davant les noves dificultats socials, afavorir la inclusió i la cohesió social ja no
és, doncs, una tasca només dels serveis socials, sinó que requereix la intervenció de professionals i ciutadans/es d’àmbits cada
vegada més diferents (salut, serveis socials, habitatge esports...), tot utilitzant noves metodologies d’intervenció (treball en xarxa,
transversal).
En aquest context, es manifesta la necessitat de dotar-nos d’eines com el Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona
(2009-2012), impulsat per l’Oficina Tècnica de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El PLICST esdevé el marc on
l'Ajuntament, les altres administracions, els agents socials i la ciutadania articulen les polítiques i les accions amb capacitat per
promoure la inclusió social de les persones i dels col·lectius, tot enfortint la cohesió social del territori. Aquest procés consta,
Institut Municipal de Serveis Socials
3
fonamentalment, de tres fases: realitzar la diagnosi social, consensuar les línees d’acció i, finalment, avaluar l’efectivitat de les
nostres intervencions. La diagnosi participativa és, doncs, la primera fase, i vol conèixer la realitat de la ciutat en termes d’inclusió i
cohesió social, així com fomentar la relació i el coneixement mutu entre els diversos agents socials de la ciutat.
Per la seva part, l’Observatori Social és una eina del procés del PLICST, que promou, aglutina i ordena el coneixement més actual
i divers per a comprendre i mesurar les desigualtats socials. Pren la forma inicial de pàgina web i és referent per a tothom que
vulgui conèixer quines són les dificultats socials de la ciutat, i quins recursos tenim per a intervenir-hi. En aquesta línea, i a partir
del coneixement mutu entre els agents, l’observatori facilita la coordinació i el treball en xarxa dels serveis, amb l’objectiu de
realitzar una intervenció transversal i, per tant, ser més eficaços en la nostra acció. Igualment, incorpora elements rigorosos i
innovadors per a l’anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació de les
polítiques socials.
En definitiva, la diagnosi social de la ciutat és la primer a fase del PLICST i un dels fils conductors de l’Observatori; consta de
dades, informacions i valoracions provinents de diferents fonts (estadístiques, dels recursos, de les associacions, de la ciutadania,
de la universitat, etc). La seva inclinació és eminentment pràctica perquè tracta de generar coneixement per a la transformació, i
aquest sorgeix sovint de processos relacionals on els actors intercanvien informacions i, sobretot, es reconeixen, tot posant les
bases per a millorar la coordinació dels diferents serveis, així com establint canals de comunicació entre la ciutadania i serveis.
Institut Municipal de Serveis Socials
4
2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa.
En un context de diversificació de les dificultats socials, el agents socials més propers a les situacions de dificultat són els qui
coneixen millor aquesta realitat, són els “experts”. La participació directe dels/les professionals i ciutadans/es a l’hora d’analitzar,
implementar i avaluar les accions inclusives és, doncs, fonamental.
A partir del coneixement pràctic dels diferents agents socials es configura de forma participativa l’”estat de la qüestió” de l’exclusió
social. Per agents socials nosaltres entenem els/les professionals i la ciutadania que, per diverses raons, té un coneixement directe
del fenomen de la vulnerabilitat i l’exclusió social.
L’exclusió social és un fenomen complex i polièdric, així que per copsar-la en les seves diferents dimensions hem realitzat sis
tallers, a partir d’una divisió per àmbits: Social-Sanitari, Residencial-Espai Urbà, Formatiu, Polític-Ciutadà, Econòmic-Laboral i
Relacional.
Amb aquestes consideracions, la sessió de diagnosi participativa d’aquest taller, al voltant de l’àmbit relacional i de xarxes socials,
s’ha centrat en dos nivells d’objectius:
Institut Municipal de Serveis Socials
5
de continguts:
Recollir i analitzar les diferents informacions, visions i percepcions sobre la exclusió/inclusió social a la ciutat, a partir d’elements
directament associats a les relacions i les xarxes socials. L’objectiu d’aquest espai és, doncs, construir col·lectivament, a partir de
la diversitat d’experiències dels/les diferents professionals i ciutadans/es, un coneixement socialment útil per a la posterior
intervenció social.
Fonamentalment, hem analitzat quines són les principals dificultats d’inclusió social detectades des de les relacions i les xarxes
socials a la ciutat, a qui afecten (perfil de població) i on s’estan donant (barri o zona). Seguidament, els/les participants han
assenyalat els recursos (tècnics, materials o relacionals) de que disposa la ciutat per a fer front a moltes d’aquestes dificultats, és a
dir, quines iniciatives o pràctiques inclusives i cohesionadores estan actualment funcionant o, bé, podrien endegar-se.
de procés relacional:
Aquest espai ha estat també una oportunitat perquè els diferents participants es reconeguin mútuament com agents actius en la
promoció de la inclusió i cohesió social.
Primer, l’ intercanvi de visions sobre la exclusió social associada a les relacions i les xarxes socials a la ciutat ha propiciat la
posada en comú d’idees i la generació de coneixement compartit, en un exercici de comprensió d’altres realitats, més enllà de la
Institut Municipal de Serveis Socials
6
praxis professional quotidiana.
En segon lloc, el nostre propòsit ha estat que els membres del grup visualitzin allò que existeix a la ciutat i que està funcionant. Es
tracta d’una forma de reconeixement de la bona feina que ja s’està fent, que també té l’objectiu que altres participants l’incorporin
com un nou element per a la seva “capsa d’eines” en un abordatge d’intervenció des de les relacions i les xarxes socials.
Tercer, la posada en relació entre les dificultats que existeixen a la ciutat i els recursos de que disposem, endega el camí per a
qüestionar-nos si algunes de les nostres accions s’encavalquen, o si hi ha buits en la intervenció, de forma que entre tots podem
corregir-ho i, per tant, conformar una xarxa d’atenció social més eficaç.
Institut Municipal de Serveis Socials
7
3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona
A continuació, exposem les percepcions, valoracions i opinions dels participants treballades en aquesta diagnosi compartida. S’ha
incorporat el que els i les participants han volgut destacar en aquesta sessió. A més d’aquest espai, el procés de diagnosi per
determinar l’estat de la qüestió de l’exclusió, la inclusió i cohesió socials a Tarragona segueix i contempla diferents espais i
itineraris de recollida d’informació.
3.1. La inclusió i l’exclusió social des de la perspectiva relacional i de xarxes socials
les dinàmiques de les xarxes socials, reproducció del que passa amb les xarxes estructurals
Les dinàmiques, dificultats, fragmentacions, dèficits que veiem entre les xarxes socials (formals i informals) serien un reflex de les
dinàmiques relacionals entre actors d’altres àmbits o esferes (administracions, agents econòmics, del mercat...). Això limita les
possibilitats de promoció de la cohesió social per part de les xarxes socials: “com és a dalt és a baix”.
xarxes socials “paral·leles”
En ocasions, en un mateix territori coexisteixen xarxes socials que no es comuniquen entre sí; hi diversos “móns” en un mateix
territori. Aquestes xarxes es configuren a partir de diferents criteris d’adscripció, que poden venir donats per l’origen cultural, o per
Institut Municipal de Serveis Socials
8
la trajectòria de vida (drogues). Algunes d’aquestes xarxes mantenen comportaments marginals, cosa que comporta una
participació nul·la o deficitària en els àmbits d’educació, salut, política, etc. En altres ocasions, els territoris es divideixen també a
partir d’aquestes xarxes, de forma que esdevenen zones altament marginals i estigmatitzades. Hi ha un repartiment de la identitat.
el concepte diversitat percebut com a problema!
Moltes persones associen diversitat amb “diferència” en clau negativa, com a problema... I el diferent queda exclòs. Aquesta
percepció no ajuda per compartir amb “el / la diferent” i, per tant, impedeix que s’estableixin ponts de comunicació i d’inclusió entre
grups socials diferents, tot afavorint la desconfiança mútua, la rumorologia i la fractura social.
el concepte cohesió social no assegura necessariament la igualtat d’oportunitats!
Una societat cohesionada no necessariament incorpora de manera directa la igualtat oportunitats.... “Podem trobar-nos que
aquesta societat o grup siguin especialment cohesionats (internament), però no facilita una igualtat d’oportunitats a tots els seus
membres... I això és important perquè s’ha de considerar que: “per sobre de les posicions personals o grupals s’ha de tractar
d’aconseguir la igualtat d’oportunitats. Aquesta igualtat dóna la dignitat de pertànyer a un entorn social on cada persona pot
desenvolupar-se, sigui diferent o no”.
D’altra banda, veiem que entre grups diversos en un mateix territori (barri) es dóna un procés de major cohesió intragrupal degut a
Institut Municipal de Serveis Socials
9
“la diferència”: ”el que ve de fora, el diferent, cohesiona el de dintre”.
En aquest sentit, la cohesió és necessària sobretot entre aquells grups que són diferents, que potser tenen punts de vista i
prioritats que no coincideixen, però que comparteixen el sentiment de pertinença i acorden uns principis fonamentals de
convivència i de bé comú. Sembla que la població nouvinguda no arriba al ritme que ho havia fet durant els últims anys i, per tant,
tenim l’oportunitat de crear nous vincles entre poblacions que romandran de forma estable al territori.
el paper de socialització i estructuració social de diferents agents
La família té un paper clau en el procés de socialització, d’estructurar l’infant, d’afavorir o no el vincle en l’infant, o d’inclinar la seva
influència cap a un vincle negatiu. És un agent de referència fonamental per al creixement de l’infant. I pot incidir en que l’infant
tingui en el seu futur les mateixes oportunitats que altres o no (autoestima, estudis, feina, xarxa relacional...). D’aquí, la necessitat
de treballar amb les famílies, des de línees de treball preventiu (valors, actituds, percepcions, patrons de hàbits...).
La manifestació d’aquest rol es manifesta en com certes estructures familiars poden facilitar la inclusió d’alguns dels seus membres
i no la d’altres, segons el gènere. Per exemple, en el cas d’algunes famílies immigrants de determinades cultures, l’home es
relaciona bé amb la societat d’acollida mitjançant el treball formal, i aprèn l’idioma, etc. En canvi, la dona, que treballa
fonamentalment en l’àmbit domèstic, no té pràcticament contacte amb les institucions de la societat d’acollida. Diversos factors hi
incideixen (p.ex., casos de reagrupació familiar...), però trobem altres factors amb pes en aquests fets, com ara els factors
Institut Municipal de Serveis Socials
10
culturals: semblen ser limitatius perquè les dones estableixin noves relacions socials, per exemple, en un centre cívic s’observa
que els infants interactuen amb facilitat sense que l’origen cultural tingui cap importància; en canvi, les seves mateixes mares, que
també es troben allà, creen dos grups culturalment delimitats (mares autòctones i mares magrebines).
Altre agent amb incidència en dinàmiques d’inclusió són les entitats esportives. Aquestes entitats treballen especialment aquest
aspecte d’inclusió i de cohesió social, sobretot en esports col·lectius, perquè estableixen prèviament unes regles de joc, un
reglament... què és el que dóna sentit grupal a tots els que estan jugant, independentment de les característiques personals dels
jugadors i de les jugadores. També funciona com a mecanisme de “regulació social: “quedar-se fora de joc, no acceptar les regles
del joc, significaria l’expulsió de l’entitat...”. Val a dir, però, que no totes les entitats o clubs esportius consideren que les seves
activitats siguin un recurs per a la inclusió social; de fet, no tots els clubs faciliten la incorporació normalitzada de joves que
provenen d’entorns amb dificultats socials.
L’activitat d’esports col·lectius amb infants en edat escolar sol implicar a les famílies. I en aquesta relació esport / famílies es
detecten dinàmiques poc inclusores. Es valora que algunes famílies si que mostren suport i recolzament als seus infants de
manera conscient, com a una manera d’activitat formativa (en valors, en treball en equip...). Però també destaquen l’actitud incívica
(insults i crits) de determinats pares o mares en els moments d’entrenaments o de joc, envers jugadors i aficionats contraris,
àrbitres i entrenadors... . Es considera que no ajuda per generar referents inclusius i de valors d’equip i que s’hauria d’evitar que el
nen o nena paguin l’actitud incívica dels seus pares.
Institut Municipal de Serveis Socials
11
Les associacions i entitats que romanen a la ciutat són clau en la creació de xarxa social, especialment en un context actual que
afavoreix l’ individualisme i on la participació en moviments socials és baixa. Tot i que juguen un paper ambivalent i no totes
s’incorporen a dinàmiques d’articulació i de cohesió de l’entorn on es troben. D’una banda, moltes fomenten els ponts de
comunicació entre els diferents grups de la ciutat (mediació i reconeixement de la diversitat social), a més d’oferir serveis
d’informació i assessorament en diversos àmbits bàsics d’inclusió social (educació, esports, ajuts socials, cultura, etc). Però, d’altre
banda, hi ha associacions que defensen interessos molt sectorials o que estan immerses en disputes que fragmenten els territoris,
en alguns casos per aconseguir subvencions o pel seu alt grau de politització.
factors generadors d’inclusió social en el marc de les xarxes socials
“L’interès comú com atractor i aglutinador entorn d’aquest nucli o motiu”. Un espai comú (físic, simbòlic, relacional...): “de trobada,
com a criteri consensuat, amb regles de joc construïdes participadament i consensuades des de la responsabilitat. La participació
com a un espai comú d’incidència i de decisió col·lectiva”.
Les activitats participades, des del seu origen, facilitarien la cohesió social perquè es té la percepció de formar part de.., d’haver
contribuït a.... Són afavoridores d’establir vincles i permeten avançar en la cohesió social.
Cal dir, però, que només la existència de les regles comuns no és suficient per a una societat positivament cohesionada, perquè és
fonamental també el projecte vertebrador (l’interès comú) i el mateix procés de creació de consensos i acords: qui posa les regles?
Institut Municipal de Serveis Socials
12
Què o qui té la legitimitat? Quines desigualtats hi ha a l’hora de decidir?. A la nostra societat, de fet, hi ha una falta d’hàbit en la
construcció conjunta de les regles, en la participació de la persona en les decisions que li afecten.
3.2. Dificultats i potencialitats d’inclusió des de perspectiva relacional i de xarxes socials
què: temes/aspectes que ens preocupen al voltant de l’exclusió social a la ciutat, en el nostre
àmbit
col·lectius on més incideix
indrets a la ciutat on cal incidir preferentment
què tenim ja a Tarragona com a recursos, iniciatives, bones
pràctiques i/o potencialitats
Dèficits de cultura participativa: no saber gestionar
les necessitats de les persones de manera col·lectiva...
- predomini d’individualisme: “manca de
sensibilització cap a la col·lectivitat, s’ha perdut els
sentit de la col·lectivitat, estar atent a les
necessitats de la col·lectivitat...”
- dificultats de convivència entre grups de població
de diferents orígens i cultures
Joventut
Nouvinguts
Cal apropar la cultura
participativa a sectors més
desfavorits.
En els diferents barris de
la ciutat de Tarragona.
Tenim:
Recursos, iniciatives, experiències,
professionals!!!
Cal ordenar-lo tot en l’orientació de la
cohesió social...!!!
“Manca un acompanyament a la comunitat amb
criteris d’inserció pel bé comú”! (de la mateixa
manera que hi ha polítiques d’inserció laboral...).
Clau considerar la població nouvinguda: p.ex., la
dificultat de les dones nouvingudes de comunicació
amb les persones autòctones...
L’home treball i se socialitza... però la dona (que ve per
Famílies autòctones
Famílies nouvingudes
estrangeres
Gent gran
Persones immigrades
Pla Comunitaris de Sant Salvador
Plans integrals de Camp Clar i de la Part
Alta
Tenim una Universitat – la URV- que
podria ajudar a crrear una ciutadania més
activa. Cal una universitat més implicada i
vinculada al territori.
Institut Municipal de Serveis Socials
13
reagrupament familiar la majoria de vegades), no!.
Manca enfortir els recursos per a la col·lectivitat
(cohesió, convivència...)
- manca d’implicació política en la gestió col·lectiva
de les necessitats de la gent
- manquen recursos i instruments per afavorir la
construcció de comunitat, treball de cohesió i de
convivència social: professionals, educadors de
carrer, equipaments...
Famílies autòctones
Famílies nouvingudes
estrangeres
Gent gran
Persones immigrades
Persones
Part Alta: manquen
equipaments específics
Gent Gran
Afecta a la cohesió social
de la zona
Pla Comunitari de Sant Salvador
Plans integrals de Camp Clar i de la Part
Alta
Torreforta: XIC – Xarxa d’intercanvi de
coneixement
Dèficits pel que fa a recursos humans dedicats a la
comunitat:
- manquen educadors de carrers per afavorir un
treball de cohesió entre els barris, p.ex.:
Acompanyament en les escoles a trobades entre
famílies autòctones i famílies immigrades.
- “Cal recolzar i donar valor a la funció del
professional comunitari per part de les
institucions i de les associacions veïnals. Cal que
les institucions, les associacions i els professionals
s’ho creuen, es creuen aquesta carrera de fons
que suposa treballar comunitàriament!”
- La dificultat de gestionar les excessives rotacions
Institut Municipal de Serveis Socials
14
de professionals a curt termini per a processos
de llarg termini, “perquè el vincle amb la població
és clau, i amb aquestes rotacions tan curtes es
trenca i costa molt reiniciar el procés, la ciutadania
es crema, la gent ja no confia perquè sap que el
professional s’anirà prompte...”
Manquen Centres Cívics als barris del centre de la
ciutat: com a equipaments de trobada d’una
determinada àrea... de les persones, de les entitats...
Casc Antic / Centre ciutat
Part Baixa
Tenim centres cívics... és un espai de
socialització... (tot i que n’hi ha pocs!)
Les dones nouvingudes han trobat en les
activitats dels C. Cívics vies de
socialització: es troben amb altres mares,
via nens i ludoteca. Solen ser dones que
ja van també a altres equipaments (escola
d’adults, classes de català..).
Manca de projecte col·lectiu en el moviment
associatiu. “Les entitats i associacions han perdut el
seu paper de representació... ja són unipersonals!”.
Existeixen entitats que si que fan xarxa
social, es preocupen pel seu barri. En
aquestes entitats o dinàmiques, cal
“invertir”, malgrat la crisi de
l’associacionisme
Preocupa el que es percep sobre la situació actual
de les associacions:
- Dinàmiques relacionals i processos paral·lels pels
Cohesió als barris
Entitats veïnals
Moviment associatiu
Tenim:
Associacions veïnals
Associacions ciutadanes de diversos
Institut Municipal de Serveis Socials
15
quals entitats o grups del veïnat que no es troben
mai, estan al mateix territori, sembla com “un
repartiment”...
- La manca de col·laboració entre les associacions
de veïns i veïnes en les acciones comunitàries..
(“es troben més en el Mercadona!”).
- Fragmentació del moviment veïnal: “tot i que
existeix el teixit associat, cadascun va a la seva, al
seu interès, existeix poca col·laboració
- La no renovació del món associatiu
- La funció de les subvencions: “tenen un paper
més d’estancament que de promoció de
l’associacionisme...”. (es deriva també la
preocupació sobre el nivell d’endeutament de les
administracions amb les associacions, deutes!).
- Funcionament de les entitats. Politització de les
associacions, certa dependència dels partits
polítics
- Situació de feblesa que, en ocasions, ve donada
pel poc suport que es dóna a iniciatives existents.
Entitats ciutadanes, en
general...
àmbits...
Es valora que hi ha moltes entitats que fan
coses, des de l’administració se’ls demana
que facin activitats per a la ciutadania,
però desprès aquestes entitats /
associacions no tenen espais / recursos
per a aquesta demanda.
Igualment, es valora que es fan moltes
coses però no sempre reben el suport
necessari i això afecta a la motivació i les
afebleix. Es considera que hi ha poca
voluntat de reforçar les propostes. Manca
de col·laboració d’administracions en
iniciatives d’entitats, associacions etc, no
faciliten recursos.
La manca d’implicació ciutadana a través del
voluntariat: manca sensibilització, informació sobre on
Ciutadania, en general... Tenim:
Federació Catalana de Voluntariat
Institut Municipal de Serveis Socials
16
adreçar-se, formació, transmissió dels beneficis que els
reporta fer voluntariat...
Torreforta: IX – Xarxa d’intercanvi de
coneixement
Cal millorar la informació del que es fa a la ciutat,
com element de sensibilització . Existeix
desconeixement del que s’està fent i qui ho està fent
per part dels barris i del moviment associatiu.
Sobretot afecta més a les
persones que no tenen accés
a les noves tecnologies.
Publicació gratuïta “Més Tarragona” . A
aquesta publicació li manca una agenda
del que es fa a la ciutat.
Dificultats de relacions territorials. Les relacions
excloents entre el centre i els barris / perifèria de
Tarragona
- cadascun amb dinàmiques diferents, amb una
possible cohesió interna al barri, però no cohesió
entre els diversos barris...
- no s’apropen! Malgrat que per situació distribució
geogràfica comparteixen serveis... però entre els
barris no s’apropen!
- cal un apropament del centre als barris i a
l’inrevés...
Separacions físiques per
l’existència de l’AP 7
Nac – 240
Barris de la periféria i
Part Baixa, especialment
en les zones on el preu
dels habitatges és més
baix.
“S’estan fent moltes coses als barris, però
el Centre no s’hi apropa”.
Persones amb dificultats d’inclusió en les xarxes
socials, per les seves característiques... per les seves
situacions...
Gent gran
Persones discapacitades
Persones en situació de
drogodependència
Persones maltractades o amb
En els diferents barris de
la ciutat de Tarragona.
Institut Municipal de Serveis Socials
17
violència de gènere
Persones que han passat a la
presó
Persones immigrades
Persones sense sostre
La dificultat de les dones nouvingudes de
comunicació amb les persones autòctones...
L’home treballa i se socialitza... però la dona, no! (que
ve per reagrupament familiar la majoria de vegades).
Dones nouvingudes, en gran
part arribades per
reagrupació familiar
Dificultat de convivència entre grups de població:
de diferents orígens i cultures...
Preocupa que les persones d’ètnia gitana no escolten a
les persones nouvingudes...
Persones autòctones /
persones nouvingudes
Persones d’ètnia gitana /
persones nouvingudes
entre les mateixes persones
nouvingudes: diferents
orígens
Dificultats de cohesió social per presència no
equilibrada / proporcional d’alumnat d’origen
estranger en els centres escolars:
- concentració d’alumnes estrangers en determinats
centres escolars públics...
- distribució no equitativa dels alumnes segons
Alumnat ètnia gitana
Escoles públiques “guetos”:
més concentració de població
estrangera
Institut Municipal de Serveis Socials
18
diversitat d’origen: escoles privades, concertades o no,
amb proporcions baixes d’alumnat estranger
L’actitud incívica de determinats pares/mares en
les activitats esportives (esports col·lectius,
associats a l’esport escolar en gran part):
comportament agressiu, insulten i criden a jugadors i
aficionats contraris, àrbitres i entrenadors... Són
referència no respectuosa ni inclusiva, perjudicial
com exemple i que de vegades, ho paguen els seus
infants.
Tenim:
El treball més cohesiu dels clubs
esportius: ajuden a generar actituds més
inclusives...
Iniciatives que promouen “el joc col·lectiu”:
funcionen molt bé en clau d’inclusió
social... També com a eina de regulació
social...
Com a recursos, s’han assenyalat en aquesta sessió de treball:
Recursos actius. Com a serveis estructurals existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:
Generalitat de Catalunya - CAP Bonavista
Ajuntament de Tarragona - Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST).
Ajuntament de Tarragona – IMSST EBSS Sant Salvador
Ajuntament de Tarragona. – IMET (Institut Municipal d’Educació de Tarragona): suport psicològic a infants, Suport a llars d’infants.
Ajuntament de Tarragona – Conselleria d'Esports
Centres Cívics, Centre Cívic Mpal. Sant Salvador
Generalitat de Catalunya - CIE Tarragona-Dona
Institut Municipal de Serveis Socials
19
Universitat Rovira i Virgili - URV
Recursos actius. Com a plataformes o espais de treball conjunt existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:
Pla Comunitari de Sant Salvador
Plans Integrals: Campclar – PIC i de Part Alta - PIPA
Torreforta: XIC – Xarxa d’intercanvi de coneixement
PIC _Servei de Mediació – Veïns Actius
Recursos actius. Com a agents existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:
Empreses d’Inserció Laboral, en general.
Entitats del Tercer sector: Fundació Casal Amic, Fundació L' Heura Fund. S. Joaquim i Sta. Anna - Esplai Club Vaixell
Federació Catalana de Voluntariat Social
UGT – Associació AMIC
Recursos en previsió, relatius a aquest àmbit: no valoren
Zones de Tarragona on moltes d’aquestes problemàtiques hi estan presents i han estat assenyalades en aquesta sessió de
treball:
Institut Municipal de Serveis Socials
20
Torreforta
Sant Salvador
Campclar
Part Alta
Centre Ciutat
Aquesta informació no pretén ser un recull exhaustiu del que n’hi ha, la finalitat és ordenar les aportacions fetes a aquesta sessió
de treball. En el procés del PLISCT s’incorporen diverses fonts d’informació complementàries.
3.3. aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social en l’àmbit de la renda i
l’ocupació
què prioritzem? arguments
Dificultats de relacions territorials. La desconnexió
entre barris
- de vegades hi ha una possible cohesió interna al barri, però no cohesió entre els barris...
- comparteixen serveis però no s’apropen!
La situació de les entitats i associacions
ciutadanes, la seva feblesa.
- es relaciona amb la falta de reforç i col·laboració de l’administració amb iniciatives existents,
entitats...
Desconeixement del que existeix i es fa a la ciutat
de Tarragona.
- per facilitar l’accés als recursos i al que es fa als diferents barris, i de la ciutat en general de
Tarragona per les entitats, agents, equipaments... cal posar la informació a l’abast de tothom:
fer servir el que n’hi ha.
Institut Municipal de Serveis Socials
21
3.4. propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en les relacions familiars i socials
sobre què ens preocupa? qui i on incideix
desfavorablement?
propostes per avançar cap a la inclusió i la cohesió socials
Davant de la preocupació sobre la no
renovació del món associatiu
Entitats veïnals
Entitats ciutadanes
- El treball central a fer és enfortir les associacions de referència, amb
dinàmiques més articuladores i cohesionadores (preferible davant de
les associacions més “individualistes que sorgeixen com a bolets...”).
- Que s’aposti per les associacions “que sentin realment pertinença pel
seu barri, per la seva gent...”
- Trobar noves formes d’interlocució amb altres canals: moviments /
grups socials, ciutadania no organitzada... amb altres formes
d’organització, de treballar amb la ciutadania...
Davant de la manca d’implicació
ciutadana a través del voluntariat
Xarxes socials - Promoure eines / instruments per afavorir la socialització i l’intercanvi,
semblants a les funcions del Banc del Temps, xarxes d’intercanvi...
Davant de la necessitat d’apropament
entre el centre i els barris i a
l’inrevés...
Barris perifèrics / Barris casc antic –
del centre de Tarragona
- Promoure l’intercanvi, promoure participació en iniciatives comunes,
cercar aspectes comuns, traslladar activitats de ciutat als barris...
Davant de la preocupant concentració
d’alumnes estrangers en centres
escolars públics
Escoles públiques
Escoles privades (concertades o no)
Famílies
- Treballar aquesta diversitat i donar una proporció equitativa a cada
centre, aplicar una quota “representativa de cada zona”.
Davant de l’actitud incívica dels pares Famílies - S’hauria d’evitar que el nen /nena paguin l’actitud incívica / no inclusiva
Institut Municipal de Serveis Socials
22
en activitats esportives dels seus pares
- “Generar un espai, tipus “Comissió Disciplinària” que prendria
decisions, en consens, lògicament, per parlar amb els pares sobre
aquestes actituds poc esportives, reflexionant sobre el tipus de referent
no desitjable que es pot generar”.
- Promoure pràctiques esportives més grupals, més col·lectives (“més
massiu”), com ara la pràctica del futbol: “és més igualitari, més d’equip,
pot participar tot nen independentment del seu origen, i de la seva
classe social i econòmica...”
Com a aspectes destacables del debat: punts controvertits
La família: si són o no un referent favorable per generar actituds i construcció de valors més inclusores, si el seu paper és esser
un agent actiu en aquest sentit o no, quines accions s’haurien d’adreçar-s’hi.
Si les entitats estan contribuint o no a afavorir la inclusió social. Es comenta que, en general, les entitats mostren ara més
feblesa, que es mouen pel seus interessos (fins i tot individuals!). És un fet actualment, la limitació de participació de les persones i
de les entitats en els assumptes comuns, així com del foment del voluntariat. Però, tot i així, si que hi ha zones on s’ha
desenvolupat més un treball comunitari, participatiu, on si que estan contribuint a accions més de trobada, a establir vincles, a
promoure la implicació de ciutadania..., que si que s’estan esforçant pel seu barri. Valoren que, davant de la fragmentació del teixit
associatiu (“d’associacions gairebé unipersonals, com a bolets...”), s’hauria de primar a entitats i col·lectius que si que estan fent
Institut Municipal de Serveis Socials
23
esforços pel bé comú, afavorir la interlocució i la presència real...
Possiblement, el nou punt feble seria l’arribada de la població nouvinguda que s’hauria de treballar més per articular-la... Es
posa èmfasi en la limitació de recursos (especialment humans) per acompanyament a accions orientades a treballar amb la
col·lectivitat: les seves dificultats, els seus conflictes... Però, sobretot, en que per part de l’administració local s’ha de considerar
més com una “inversió” en cohesió social: en importància en l’agenda, en recolzament dels recursos existents...
De fet, assenyalen com aspectes actuals que dificulten la cohesió social a la ciutat, “la coexistència de grups de població de divers
origen, sense un treball professional d’acompanyament que faciliti la convivència entre ells, el fet del desequilibri actual devingut
per “la concentració excessiva d’alumnes estrangers en centres escolars públics, població no distribuïda equitativament entre tots
els centres escolars”... aquest aspecte ha estat referit de manera reiterativa...
En aquest sentit el debat es va centrar en aquests idees força:
estratègic l’acompanyament als diferents barris e la ciutat per treballar més la cultura participativa de la ciutadania
enfortiment de les entitats i xarxes socials que treballen en l’actualitat per objectius més globals, amb incidència en el seu barri i
ciutadania... Identificar conjuntament quin hauria de ser el paper i la funció en l’actual moment de les associacions a la ciutat.
donar resposta a les dificultats de relacions territorials, entre barris i entre barris i el centre.
Institut Municipal de Serveis Socials
24
una major implicació de l’ens municipal en aquestes línees per afavorir major cohesió social, tant entre col·lectius autòctons
com entre la població nouvinguda.
Àmbit relacional / xarxes socials Dia: 21/10/2010 Lloc de la sessió: IMET - Tarragona
noms participants servei / entitat
Alba Zamora González CASAL AMIC
Anna Messeguer Fundació L' Heura
Carme López Pla integral Part Alta - PIPA Programa d'Atenció a la Gent Gran
Carmen Rubio Fed. Cat. Voluntariat Social
David Dueñas i Cid Universitat Rovira i Virgili - URV
Georgina Martí Centre Cívic
Jordi Genè i Mariné UGT – Associació AMIC
Judit Benito Pla Integral Campclar - PIC
Laura Guxens Badia CIE Tarragona-Dona
María Miró Ferrer Pla Integral de Campclar -PIC
Marta Pons Moncada Centre Civic Mpal. Sant Salvador
Marta Gòmez Centre Cívic
Mercè Rocamora Aj. de Tarragona - IMSST
Montse Alegret Aj. de Tarragona - IMET
Patricia Delgado Aj. de Tarragona - IMSST EBSS Sant Salvador
Pilar Alonso Pla integral Part Alta - PIPA
Roca Bargalló Boronat CIE Tarragona-Dona
Institut Municipal de Serveis Socials
25
Xavier Pedrol Aj. de Tarragona - Conselleria d'Esports
Fiona (estudiant practiques) Pla Integral Campclar - PIC
Sergi Sànchez Oficina Tècnica PLICS - Tarragona
Neus Gimeno Oficina Tècnica PLICS - Tarragona
Juana Ferrer Cooperativa ETCS - Conducció / dinamització grup
Institut Municipal de Serveis Socials
26
4. Annex: rellevància dels factors relacionals per a comprendre els processos d’inclusió i exclusió social
La inclusió social d’una persona o grup social consisteix, en bona part, en estar integrat en un entramat de relacions familiars i
socials que li proporcionin recursos emocionals, cognitius i materials. La xarxa social i familiar, de fet, influeix en les seves
opinions, aspiracions, actituds i comportaments. En aquest sentit, “l’exclusió relacional” es manifesta tant amb la dificultat de tenir
relacions familiar i socials bàsiques, com per la inserció en xarxes relacionals marginals.
Les relacions familiars i socials tenen a veure amb els vincles que manté la persona amb el seu entorn i que li proporcionen suport
emocional i un “lloc” dins de la societat (identitat social, pertinença). Així mateix, les diferents relacions socials són un recurs
indirecte per a l’accés a altres àmbits bàsics d’inclusió social (per exemple, informació sobre una prestació econòmica, relacions de
bon veïnatge...).
Val a dir que la persona també pot estar inserida en xarxes social marginals o de baixa integració comunitària, que impedeixen la
inserció de l’individu en xarxes més inclusores (joves en bandes associades a la microcriminalitat, o població migrant arribada
recentment sense relació amb la població autòctona).
Institut Municipal de Serveis Socials
27
Sovint, els processos d’exclusió social -que suposen l’acumulació de dificultats en els àmbits de salut, de feina, de rendes,
d’habitatge, etc.- són iniciats o intensificats per “fractures relacionals”, les quals qualsevol persona pot patir a llarg de la seva vida.
El següent quadre identificaria les principals“fractures relacionals”:
Fractures relacionals
Migració/Mobilitat residencial
Fractura amb les xarxes de suport d'origen i la necessitat de recompondre les xarxes socials en la
societat receptora. En el cas de persones immigrades cal afegir les barreres lingüístiques i els
prejudicis culturals amb un possible grau d’estigma.
Separació conjugal Reducció de les xarxes de suport primàries (familiars, amistats, ...)
Mortalitat de familiars i/o amistats properes Reducció (o eventual extinció) de les xarxes de suport familiars i d’amistat.
Matrimoni En els casos en que la parella no vulgui que es mantinguin els vincles amb la família d’origen i / o
amb les amistats de llarga durada.
Accident, discapacitat, malaltia crònica, dependència Pèrdua d’autonomia, major dependència de la xarxa de suport amb risc de saturació i dificultat de
generar nous vincles socials.
Tòxic - dependències Inserció en xarxes amb un baix nivell d’integració comunitària, carregades d'estigma social i
possible fractura amb les xarxes familiars, amistat i ocupacionals anteriors.
Pèrdua d’ocupació laboral Fractura amb la xarxa de suport en l’àmbit sociolaboral i possible situació traumàtica que
repercuteix en la vinculació de “la persona vulnerable” amb les seves xarxes primàries
Violència domèstica i situacions de maltractament Reducció i invasió / control per part de l’agressor de les xarxes primàries de la persona “controlada
Institut Municipal de Serveis Socials
28
/ agredida”, com a situacions associades a dependència i situació de pèrdua de la significació vital.
Internalització
En el cas de l’hospitalització, fragilització de les xarxes primàries i desconnexió amb les xarxes
comunitàries. En el cas de residencialització, afegir possible sentiment d’abandonament i
desarrelament comunitari. I en el cas d’internament penitenciari se li incorpora l’estigma social i la
dificultat de recomposició de les xarxes un cop obtinguda la llibertat.
Font: Bonet, J (2006) La vulnerabilidad relacional: Análisis del fenómeno y pautas de intervención. REDES- Revista hispana para el análisis de redes sociales. Vol.11, 4. http://revista-redes.rediris.es
En definitiva, comprendre les relacions familiars i socials d’una comunitat o en un territori és un element bàsic per comprendre
bona part dels fenòmens d’exclusió social que s’hi donen. De fet, la manca de relacions familiars i socials –la soledat i l’aïllament
social- és una de les manifestacions més paleses d’exclusió social, en tant que impedeix el desenvolupament d’una de les
dimensions bàsiques de l’ésser humà.