PECQPla de l’Energia el CanviPla de l’Energia, el Canvi
Climàtic i la Qualitat de l’aire de Barcelona2011 20202011 - 2020
Sessions de treball
juny 2010
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
PECQ – Sessions de treball.
Codi Nom grup HorariG1 G tió d l d d i t t l’ i 1 i 15 d j l 19 00hG1 Gestió de la demanda i comportament envers l’energia 1 i 15 de juny, a les 19:00hG2 Rehabilitació energètica d’edificis 2 i 16 de juny, a les 10:00 hG3 Gestió de la qualitat de subministrament energètic 2 i 16 de juny, a les 19:00 hG4 Generació renovable i règim especial 3 i 17 de juny, a les 10:00 hg p j y,G5 Transport i Energia 3 i 17 de juny, a les 16:30 hG6 Canvi Climàtic i Qualitat de l'aire 9 i 18 de juny, a les 10:00 hG7 Anàlisi Econòmic i jurídic 9 de juny, a les 16:30 hG8 S 1 10 00G8 Sector Industrial 15 de juny, a les 10:00 h
2
PECQPla de l’Energia, el Canvi g ,Climàtic i laQualitat de l’aire de Barcelona
Grup G4G ió R bl i
Sessions de treball
Generació Renovable i Règim Especial3 de juny de 2010
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Índex
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Introducció1
Índex
Antecedents. El Pla de Millora Energètica de Barcelona ‐ PMEB2
El nou Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona ‐ PECQ3
Anàlisi de l’evolució energètica4
Estudi sectorial: Generació Renovable i Règim Especial5
Proposta de mesures6
4
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Context1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
L’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), en el que esconsidera que va ser la primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de Barcelona. El PMEBha estat l’instrument que ha marcat l’estratègia i el marc general en política energètica de la ciutat en el període2002‐2010.
Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Agència d’Energia, està treballant en un nou pla d’energia mésampli que abordi l’actual conjuntura no només en matèria d’energia sinó també de protecció climàtica i decontaminació de l’aire. El nou pla permetrà que la ciutat de Barcelona es posicioni i afronti els reptes de futur en
t à bitaquest àmbit.
2003 2004 2005 2006 2007 20092000 200119971995
Progama d’Actuació Municipal 2000‐2003
PMEB – Pla de Millora Energètica de Barcelona
1996 1998 1999 2002 2008 2010
PMEBPAM
PECQPECQ
Consell Municipal de Medi Ambient i SostenibilitatOst – Ordenança Solar Tèrmica
Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona
Adhesió al Pacte d’alcaldes/alcaldesses
Comissió de Política Mediambiental i de SostenibilitatMaterials per al debat
Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat
PECQPla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire
5
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
El PMEB ‐ Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002 ‐ 2010
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Els objectius del primer pla d’energia de Barcelona eren:
►N i t l d’ i l í d 1999 2010 é d’ 25 91% i
El PMEB Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002 2010
►No incrementar el consum d’energia en el període 1999‐2010 més d’un 25,91%, i nosuperar un consum per càpita de 11,23 MWh/any.
►Reduir les emissions de GEH en un 30 3% en el període 1999 2010 i no superar les 3►Reduir les emissions de GEH en un 30,3% en el període 1999‐2010, i no superar les 3tones d’emissions de GEH per càpita
►Assolir una major implantació de les EERR amb els següents resultats:►Assolir una major implantació de les EERR, amb els següents resultats:La generació elèctrica de 94.944 MWh/any a partir de biogàs.La generació elèctrica de 16.111 MWh/any i 14,14 MWp amb tecnologiafotovoltaicafotovoltaica.La implantació de 96.300 m2 de captadors solars tèrmics, amb una generaciótèrmica de 78.000 MWh/any.
6
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
l l ó d l f lProjectes del PMEB 2002 ‐ 2010
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
El PMEB estructura els 59 projectes en 8 sectors i 7 programes, i segons si són projectes del tipus finalista oinstrumentals.
Projectes FINALISTES [F]:Directament valorables en estalvi d’emissions ogasos contaminants.
Projectes INSTRUMENTALS [I]:Eines pel desenvolupament d’altres projectes.Eines pel desenvolupament d altres projectes.Difícilment quantificables de forma directa.
FinalistesI l
PROJECTES54 + 5
7
Instrumentals
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Valoració global del PMEB 2002 ‐ 20101. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Alguns exemples:•Energia fotovoltaica a les escoles•Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de
Alguns exemples:•Estàndards en flotes municipals• Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port de
transport•Desenvolupament de la xarxa de climatització del Fòrum2004.• Aprofitament del biogàs de l’Abocador de ResidusMunicipals del Garraf
p g g pBarcelona.• Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona i Observatori• Seguiment d'aplicació de l'Ordenança Solar Tèrmica• Pacte Energètic de Barcelona•Difondre continguts pedagògics en centres educatius
El projectes FINALISTES, per les seves característiques, tenen un cost econòmic superior i una majorcomplexitat que requereix de majors esforços que els de tipus INSTRUMENTAL. D’altre banda, algunsprojectes FINALISTES requereixen prèviament de l’execució de projectes INSTRUMENTALS, i per tant elsendarreriments o dificultats que puguin haver patit projectes instrumentals repercuteixen també en els
Municipals del Garraf•Difondre continguts pedagògics en centres educatius
8
projectes finalistes.
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
PECQ – Justificació
El PECQ neix fruit de la necessitat de continuar dotant a l’Ajuntament de Barcelonad’instruments per a la definició d’estratègies que portin a l’augment de l’eficiènciaenergètica la presència d’energies renovables i la reducció de les emissions deenergètica, la presència d energies renovables i la reducció de les emissions decontaminants des de l’àmbit local. Així mateix, el PECQ dóna resposta als compromisosinternacionals assumits en matèria d’energia i medi ambient, com el Pacte dels Alcaldes.
9
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
PECQ – Plantejament global i trets específics
• Incorporació temàtica del canvi climàtic i de la qualitat de l’aire. D’aquesta manera, el nou Pla es desenvoluparà enbase a tres aspectes clau, entre els quals existeixen relacions directes d’impactes però també efectes oposats.
f ó l llò l’ d llò l’• Diferenciació clara entre allò que l’Ajuntament pot executar directament i allò que l’Ajuntament pot promoureperò no executar. El Pla s’estructura en dos programes paral∙lels, un a nivell de ciutat i un altre a nivell municipal,que inclou tots els aspectes que depenen directament de l’Ajuntament. Això permetrà clarificar l’escala d’actuaciómunicipal, limitada però no per això poc rellevant.
• Priorització de la gestió de la demanda en el seu plantejament general i en les seves línies estratègiques, accions iprojectes. L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, vol incidir en la conscienciació de lapoblació i en fer possible el pas de la conscienciació a l’acció.
• Participació dels agents implicats des de les fases inicials i durant tot el procés
• Aconseguirem un Plamenys analista però moltmés executiu
PECQ – Abast territorial• Aplicació accions i projectes Barcelona
• Diagnosi d’alguns sectors: transport, residus… àmbit metropolità
10
g g p p
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
1 Introducció1.1 Antecedents1.2 Plantejament general
Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2010-2020
1. Introducció 2. D’on partim? 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
PECQ – Estructura. Pla ciutat.S’inclou l’anàlisi dels següents sectors de la ciutat:
• Transport i mobilitat: caracterització parc vehicles i anàlisi de sector i proposta de projectes innovadors enel transport.
1.3 Objectius del Pla
2 Programa de ciutat2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques, projectes i accions2.4 Implementació de les estratègies2.5 Seguiment i estimació
pressupostària
3 Programa municipal2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques,
projectes i accions2.4 Implementació
de les estratègies2.5 Seguiment i estimació
pressupostària
• Millora eficiència en l’edificació: mesures de rehabilitació amb criteris energètics i simulació energèticade l’impacte d’aplicació d’aquestes individual i col∙lectivament.
• Sector industrial: anàlisi, comptabilització i proposta d’accions en la indústria de Barcelona.
• Comportament social envers l’energia: caracterització de la població de Barcelona en funció del nivell deconsum energètic i la seva consciència mediambiental, identificant segments de població (conscienciat,passiu, dinàmic i còmode), palanques de canvi (conscienciació, suport i incentivació) i proposant mesuresper tal de disminuir el consum domèstic. Base per a definir l’estratègia de comunicació del PECQ.p p g Q
• Anàlisi de l’economia de Barcelona: definició d’un model prospectiu a l’horitzó 2020 com a base al PECQ2010‐20 i anàlisi de l’impacte econòmic de l’aplicació del PECQ.
• Altres: Residus Simulador Immissions Eficiència energètica en el planejament urbanístic Gestió de laAltres: Residus, Simulador Immissions, Eficiència energètica en el planejament urbanístic, Gestió de laqualitat de subministrament dels serveis bàsics.
11
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
1 Introducció1.1 Antecedents1.2 Plantejament general1 3 Objectius del Pla
Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2010-2020
1. Introducció 2. D’on partim? 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
PECQ – Estructura. Pla municipal.1.3 Objectius del Pla
2 Programa de ciutat2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques, projectes i accions2.4 Implementació de les estratègies2.5 Seguiment i estimació
pressupostària
3 Programa municipal2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques,
projectes i accions2.4 Implementació
de les estratègies2.5 Seguiment i estimació
pressupostària
A nivell municipal, es considera:
• Sectors municipals: Gestió, tractament i anàlisi de les dades de consums energètics anuals i emissions de gasos d’efectehivernacles per l’elaboració de propostes de plans d’acció, en:
- Edificis i equipaments municipalsEdificis i equipaments municipals- Enllumenat públic- Flotes municipals- Altres serveis AJ
• Generació energètica: energies renovables i tecnologies d’alta eficiència a la ciutat de Barcelona.• Empreses de serveis energètics: Avaluació de barreres tècniques i jurídiques per a la contractació d’ESES a l’Ajuntament• Empreses de serveis energètics: Avaluació de barreres tècniques i jurídiques per a la contractació d’ESES a l’Ajuntament
Treballant des de la Transversalitat amb altres plans i actors municipals:
►Enllumenat: eficiència instal lacions existents noves tecnologies etc►Pla d’Eficiència energètica en edificis municipals ►Pla del Verd Urbà►Pla de Mobilitat Urbana►Pla Director d’Infraestructures►Projecte d’Avaluació de la Qualitat dels Servies de
è
►Enllumenat: eficiència instal∙lacions existents, noves tecnologies, etc►TMB: millors tecnologies disponibles per a la reducció de l’impacte, etc.►Qualitat Atmosfèrica: control emissions, modelització immisions, etc.►Mobilitat: reducció del consum energètic derivat de l’ús del transport privat►Serveis Generals: eficiència i control (monitorització) dels equipaments municipals per esdevenir referent en matèria d’actuacions positivesSubministrament Elèctric a Barcelona
►Pla de Turisme [Responsable
municipals, per esdevenir referent en matèria d actuacions positives.►Agència de Salut Pública: efecte de la contaminació sobre la salut pública►IMEB (Consorci d’Educació): fer incís en l’aspecte clau de l'Educació ambiental.►A+S, Esports, ...
12
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
PECQ – Sessions de treball.Pla ciutatEs planteja diferents sessions de treball amb experts i altres agents implicats dels diferents sectorsque s’analitzen a nivell de ciutat per tal de definir i consensuar els diferents projectes i accions arealitzar durant el període d’aplicació del PECQ a partir dels resultats de l’anàlisi i integració delsdiferents estudis sectorials.
Es plantegen 8 grups:- G1: Gestió de la demanda i comportament envers l’energia- G1: Gestió de la demanda i comportament envers l energia- G2: Rehabilitació energètica d’edificis- G3: Gestió de la qualitat de subministrament energètic- G4: Generació renovable i règim especial- G5: Transport i energia- G6: Canvi climàtic i Qualitat de l’Aire
G7 A àli i ò i i j ídi- G7: Anàlisi econòmic i jurídic- G8: Sector industrial
Els resultats de l’avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes que es proposin, es
Pla municipalEls resultats de l avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes que es proposin, esconsensuaran amb els responsables de les diferents àrees municipals i agents afectats.
13
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Dades provisionals!
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial
159160
170 1999•15.664 GWh/any1 503 451 h b
2008•17.001 GWh/any1 615 908 h b
+0,91%Consum d’energia final
Increment anual acumulatiu
1/10: Detall del consum energètic global
136
144
151
140
150
160 •1.503.451 hab.•39.728,51 M€ PIB•10,42 MWh/hab.•394 Wh/€
•1.615.908 hab.•63.100 M€ PIB•10,52 MWh/hab.•269 Wh/€
+0,8%
+5,27%
‐4,14%
+0,11%
Població
Consum final per càpita
Intensitat energètica
PIB
112
120
128
116 118121
118
113120
130
100
100 100
102105 105 106 107 106 107
100
102104
112
100 102
111 109113
109
100
110
90
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
14
Població PIB de BARCELONA Consum energètic Total
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Dades provisionals!Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial
6.000GWh/any Consum D'ENERGIA a Barcelona. Per sectors
SECTOR DOMÈSTICSECTOR TERCIARI
1/10: Detall del consum energètic global
4.000
SECTOR TERCIARISECTOR INDUSTRIALSECTOR TRANSPORTSECTOR ALTRES
1999•4.556 GWh/any
2008•4.749 GWh/any+0,46%Domèstic
Increment anual acumulatiu
2.000y
•4.049 GWh/any•2.993 GWh/any•3.965 GWh/any.•99 GWh/any
y•5.083 GWh/any•2.929 GWh/any•4.100 GWh/any•138 GWh/any
+2,56%
+0.37%
+3,68%
‐0,24%
Serveis
Transport
Altres
Industrial
01992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
15
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
1/10: Detall del consum energètic global
30.000MWh/càpConsum D'ENERGIA a Barcelona
•Consum 2008: 13,8% del total del consum de l’Estat espanyol
íf (
9 53 9,7010,05
10,42 10,64
11,5311,18 11,46 11,66 11,90
11,4711,10
10,5212
14
22.000
24.000
26.000
28.000 Consum d'Energia Total Consum d'ENERGIA TOTAL per habitant [MWh/càp] •Consum energia específic(10,52 MWh/hab) és gairebé la meitat que la mitja espanyola (25,47 MWh/h b) L’ t t8,70 8,56 8,34 8,66
9,53
6
8
10
12 000
14.000
16.000
18.000
20.000 MWh/hab). L’estructura compacta i mediterrània que ajuda a mantenir aquests nivells “baixos”
2
4
6
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
1999: 15.664,78 GWh 2008: 17.001,78GWh
baixos .
•Tendència al creixement fins 2005 (+3% anual); des de llavors
00
2.000
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
2005 (+3% anual); des de llavors, decreixement (‐4% anual)
Increment : 8 53%
16
Increment : 8.53%
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
1/10: Detall del consum energètic global
•Fins 2005: increment paral∙lel a l’augment del PIB de la ciutat Des de llavors descensDensitats de Població del PIB de la ciutat. Des de llavors, descens.
•Des de 2005, descens més pronunciat en petroli d’automoció (possibles causes: punt 15.991
20.886
20.000
25.000
m2] petroli d automoció (possibles causes: punt
de saturació mobilitat privada assolit i millor eficiència dels vehicles) i gas natural (possibles causes: menor duresa climàtica 5.240 4.761
3 845 4.4755.847
10.5739.29410.000
15.000
Den
sitat [ha
b/k
(p2006 i 2007, acompanyat inic crisi).
•Intensitat energètica: taxa de reducció
3.845 4.475
0
5.000
anual del ‐4.14% (Estat espanyol: ‐1.01%; Europa: ‐1.03%)
17
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Dades provisionals!
2/10: Detall del consum energètic per fonts: electricitat
•Consum sempre incremental•Però des de l’any 2003, reducció de la tendència a l’augment
18
y , g
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
3/10: Detall del consum energètic per sectors: gas natural
19
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
4/10: Detall del consum energètic per sectors: GLP i Automoció
20
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
4/10: Detall del consum energètic per sectors: GLP i Automoció
21
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Dades provisionals!
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial
7.000[GWh] Energia Elèctrica Generada a BCN i Entron Besòs [RO+RE]
RÈGIM ESPECIAL RÈGIM ORIDINARI
5/10: Generació Energètica a Barcelona. Règim Ordinari
5.000
6.000
RÈGIM ESPECIAL RÈGIM ORIDINARIPetites centrals [RE]: 336,20 GWh (6%)Grans centrals [RO]: 4.907 GWh (94%)
3.000
4.000
1.000
2.000
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
2008, Autogeneració d’energia elèctrica: 66%
22
008, u oge e ac ó d e e g a e èc ca 66%
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
5/10: Generació Energètica a Barcelona. Règim OrdinariLes grans centrals elèctriques, que operen en el règim ordinari [RO], ubicades a Barcelona i l’entorn Besòs van generar 4.907 GWh l’any 2008, el 13% de l’energia generada a
6.000[GWh]
Producció Energia ELÈCT. per GRUPS [RO]
Badalona II
Centrals Tèrmiques convencionals [tancada per procés cautelar]
Centrals Tèrmiques convencionals [en funcionament]
Centrals de Cicle combinat
3 000Potència de Generació Elèctrica Instal·lada [RO]
y , g gCatalunya.
4.000
5.000Besòs 4Besòs 3Besòs 2Besòs 1Sant Adrià 3 2.000
2.500
3.000[MW]
[ ]
1.000
2.000
3.000Sant Adrià 3Sant Adrià 1Sant Adrià 2
1.000
1.500
0
0
500
23
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
5/10: Generació Energètica a Barcelona. Règim Ordinari
Previsions ‐ noves instal∙lacions de generació elèctrica a la ciutat:
• Centrals Tèrmiques de cicle combinat GN “Besòs 5”: 2x400 MWe (previsió 2010)
• Centrals Tèrmiques de cicle combinat GN “Port de Barcelona”: 2x400 MWe (previsió 2010)
• Central d’Energies Zona Franca: 1,3 MWe CHP alimentats per biomassa; 6 MWe alimentatsper GN
• Previsions FV instal∙lada: tendencial de creixement anual del 50% de 2000 a 2009 ésimprobable que amb els possibles canvis tarifaris aquestes taxes es mantinguin.
24
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial Dades provisionals!
1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
6/10: Generació Energètica a Barcelona. Renovables i Règim EspecialL’any 2008 Barcelona va generar 336 GWh elèctrics amb petites centrals en règim especial (cogeneracions, RSU, biogàs, minihidràulica i fotovoltaica) i 52 GWh amb energia solar tèrmica. El total d’energia renovable generat a Barcelona al 2008 va ser de 62,72 GWh.
Energia Generada a BCN i Entron Besòs [Règim Especial] [GWh] Energia Generada amb Energies Renovables
600
700[GWh] Energia Generada a BCN i Entron Besòs [Règim Especial]
Cogeneració amb gas naturalFueloil i gasoilFotovoltaicaMinihidràulica TrinitatBiogàs (Garraf+Ecoparc) 70
80
90[GWh] Energia Generada amb Energies Renovables
Solar TèrmicaFotovoltaicaMinihidràulica TrinitatBiogàs (Garraf+Ecoparc)CI
TAT RE
EN
300
400
500 METROFANG BesòsValorització RSU Sant Adrià
40
50
60
Biogàs (Garraf Ecoparc)
Ó D’ELÈCT
RIERG
IESREN
100
200
300
10
20
30
GEN
ERACIÓ O
VABLES
01999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
25
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
7/10: Generació Energètica a Barcelona. Energia Solar del 1999 al 2009
Evolució superficie tramitada i en projecte ‐ Evolució potència tramitada i en projecte – Solar Fotovoltaica
51.436
62.81970.097
106%1
1,2
60.000
70.000
80.000
2]
p p jSolar Tèrmica
6.93614.296
18.81723.719
31.07840.095
32% 31% 29% 28%0,2
0,4
0,6
0,8
10 000
20.000
30.000
40.000
50.000
Supe
rfície [m
2
32% 26% 31% 29% 28%22%
12% 0
,
0
10.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
m2 Increment respecte any anterior
RIPRE 2009: 4,9 MWTRAMITADA i EN PROJECTE 2010: 11 MW
26
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
8/10: Consum d’Energia Primària a Barcelona. Perspectiva MIX Català1999 2008
Consum Energia Primària 28.586,4 GWh 30.650,7 GWh
C E i Fi l * 15 664 78 GWh 16 859 6 GWh
FONTS d'ENERGIA PRIMÀRIA
Consum Energia Final * 15.664,78 GWh 16.859,6 GWh
Eficiència del sistema 0,56 0,5512
Eficiència elèctrica del sistema
0,34 0,373
Carbó0,8%
Fuel/gas1,8%
Fuel/gas amb COGEN.
4,1%
FONTS d'ENERGIA PRIMÀRIA
Electricitat65,9%
Gas natural20,9%
GLPCombustibles
FONTS d'ENERGIA PRIMÀRIA
R.S. Urbans
Nuclear45,0%
Gas Cicle Combinat + distribució directa
32,0%
GLP0,8%
combustibles
Nuclear68,2%
Carbó1,2%
Fuel/gas2,7%
GLP0,8%líquids
12,4%
Hidràulica i altres renovables
3,1%Solar0,1%
R.S. Urbans0,1%
R.S. Industrials0,0%
combustibles Líquids12,4%
Hidràulica
Biomasa0,1%
Eòlica
R.S. Industrials0,0%
R.S. Urbans0,1% Solar
Fuel/gas amb COGEN.
6,1%Gas Cicle Combinat
16,9%
27
4,0%Eòlica0,5%
,0,1%
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
9/10: Emissions de Gasos d’Efecte HivernacleCanvis metodològics en elcàlcul de les emissions deCO2eq respecte el PMEB:
E v o lu c ió h is tò r ic a d 'e m is s io n s d e C O 2 e q a B a r c e lo n a (1 9 9 2 -2 0 0 8 ) (m ix e lè c t r ic d e C a ta lu n ya )
7 . 0 0 0
8 . 0 0 0x1 0 0 0 tn C O 2 e q /a n y
3 ,5
4 ,0tn C O 2 e q /h a b
1999 (MIX Català): 3,15 tCO2equ/hab2008 (MIX Català): 2,51 tCO2equ/hab
‐ s’incorporen els nousfactors d’emissió de l’IPCC2006’i l3 0 0 0
4 . 0 0 0
5 . 0 0 0
6 . 0 0 0
1
2 ,0
2 ,5
3 ,0
2008 (MIX Català): 2,51 tCO2equ/hab
‐ s’incorpora els nousfactors per calcular elCO2eq (GWP: GlobalWarming Potential)‐ Es millora el càlcul de les
0
1 . 0 0 0
2 . 0 0 0
3 . 0 0 0
1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 80 ,0
0 ,5
1 ,0
1 ,5
Es millora el càlcul de lesemissions del Port deBarcelona‐ Es millora el càlcul de lesemissions de l’Aeroport de
1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8
Emissions de GEH (CO2eq)
2008MIX ELÈCTRIC CATALUNYA
2008MIX ELÈCTRIC
ESPANYABarcelona‐ S’actualitzen els factorsd’emissió del tractament deresidus segons el documentd l EU “W t
[tn CO2eq/any] [tn CO2eq/any]Electricitat 1.081.441,32 2.760.826,35
Gas natural 1.086.784,42 1.086.784,42
GLP 53.153,87 53.153,87
Automoció 1 025 721 70 1 025 721 70
28
de la EU: “Wastemanagement options andclimate change”
Automoció 1.025.721,70 1.025.721,70
Tractament de RSU 327.580,00 327.580,00Port i Aeroport 479.084,23 479.084,23
TOTAL 4.053.765,54 5.733.150,57TOTAL per habitant [tn/hab] 2,51 3,55
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
10/10: Anàlisi / reflexions
•Cal fer un esforç en incrementar l’energia endògena (generada a la ciutat) d'origen renovable.
•Aquest esforç repercutiria en la reducció d’energia primària d'origen no‐renovable que la ciutat importaAquest esforç repercutiria en la reducció d energia primària d origen no renovable que la ciutat importa.
•Tots els estudis que proposen elevats graus de cobertura renovable coincideixen en requerir una elevadareducció de la demanda (“Solar Catalonia II”, “SOSTEC: transició cap a un model elèctric sostenible aCatalunya”). Cal, doncs, treballar la gestió de la demanda per a fer visibles els esforços tecnològics en elcamp de les renovables (tractat en el grup de treball G1: Gestió de la demanda i comportament enversl’energia)
•El gruix d’energia elèctrica generada a Barcelona prové de centrals de cicle combinat que no cogeneren. Téaquesta ineficiència solució?aquesta ineficiència solució?
•Cal fer ús dels recursos fòssils de la manera més eficient possible.
•L’energia solar ha estat, és i serà el recurs renovable principal de la ciutat. Cal no descuidar‐la i seguirfomentant‐ne el seu ús i assegurar‐ne el seu funcionamentfomentant‐ne el seu ús i assegurar‐ne el seu funcionament.
29
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Línies Estratègiques
Línia Estratègica Base: Reducció Consum / Origen Energia Primària no renovable en un XX% en 10 anys
•Línia Estratègica REST
•Línia Estratègica EE
Reducció Consum / Origen Energia Primària no renovable en un XX% en 10 anys
Eficiència energètica
Repotenciarl’Energia
Solar Tèrmica
Atomitzar Trencar barreres
•Línia Estratègica IFV
•Línia Estratègica BTR
per a multiplicar la fotovoltaica
barreres d’altres
tecnologies renovables
Aplicació de línies estratègiques per separat al llarg dels propers anys per a convergir en una Ordenança Energètica dels Edificis de Barcelona
30
en una Ordenança Energètica dels Edificis de Barcelona
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
• 1 1 Conèixer l’entorn i dibuixar els escenaris:
Línies EstratègiquesLínia Estratègica: Repotenciar l’energia solar tèrmica (REST)
• 1.1 Conèixer l entorn i dibuixar els escenaris:• Establir un Protocol de Diagnosi de les IEST executades periòdicament ens permetrà conèixer l’estat del parc d’IESTs
de Barcelona i prendre decisions que millorin la funcionalitat i la contribució de les IEST a l’estalvi
• Estimar del potencial de la energia solar tèrmica ens oferiria una perspectiva del camí que encara ens queda per recórrer per tal d’aprofitar al màxim les capacitats del nostre entorn
• 1.2 Actuar per millorar el que tenim avui i el que tindrem demà:• Cal que coneixem quin estalvi estem deixant de tenir degut ales IEST que no estiguin funcionant adequadament i
avaluar quin cost tindria la seva rehabilitacióavaluar quin cost tindria la seva rehabilitació
• Cal renovar l’esperit de reflexió amb els principals actors, per consensuar cap a on volem avançar i quines eines administratives i normatives caldrien per a tenir un marc estable a mig termini
• 1.3 Disposar de les eines adequades per assolir els objectius:p q p j• Un instrument que podria millorar molt els processo de disseny, tramitació i manteniment son les TIC, aplicades a
la gestió dels projectes i el seguiment de les instal•lacions
• Cal potenciar el paper de les EIC en la validació de les IEST mitjançant formació adequada,
31
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Línies Estratègiques
Línia Estratègica: Repotenciar l’energia solar tèrmica (REST) ‐ continuació
A més, plantejar‐nos:
•Promocionar els sistemes centralitzats per sobre dels descentralitzats, en instal∙lacions noves i a rehabilitar.
•Explorar nous modes d’explotació de les instal∙lacions per a assegurar‐ne el bon rendiment i funcionament
•Revaloritzar el kWh tèrmic solar. Com posar‐hi preu ó incentiu?
•Injecció d’energia solar tèrmica a xarxes de districte•Injecció d energia solar tèrmica a xarxes de districte
•Introduir la tecnologia de concentració solar tant per a fred com per a generació elèctrica
32
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Línies Estratègiques
Línia Estratègica: atomitzar per a incrementar la fotovoltaica (IFV)
Anàlisi: la major part de la potència FV instal∙lada a Barcelona ha vingut de la mà de poques gransinversions privades, i d’iniciativa pública. Cal, potser, atomitzar el promotor de les instal∙lacions i feraccessible al ciutadà l’execució d’aquestes instal∙lacionsaccessible al ciutadà l execució d aquestes instal∙lacions.
•Agilitzar els tràmits administratius per a instal∙lacions en general.•Reduir al mínim els tràmits administratius per a l’accés a xarxa d’instal∙lacions FV de petita potència.•Fomentar les petites instal∙lacions fotovoltaiques en terrats comunitaris amb àmplia replicabilitat.•Facilitar l’accés dels ciutadans a la inversió en renovables (per exemple, FV participades)•Anticipar la possibilitat d’autoconsum de l’energia solar FV en els possibles marcs tarifaris futurs.
33
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Línies EstratègiquesLínia Estratègica: Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR)
S’està duent a terme un estudi de gran escala de potencials (tecnològics, econòmics i de col∙lisióentre tecnologies) d’implantació d’energies renovables i tecnologies eficients en l’àmbit urbà.
•Els resultats d’aquest estudi serviran per a conèixer els potencials màxims de cada tecnologia•Els resultats d aquest estudi serviran per a conèixer els potencials màxims de cada tecnologiaparticularitzat en l’àmbit de Barcelona, i per a ajudar a la presa de decisions en quant a polítiquesd’implementació de renovables a la ciutat.•Aquest estudi implica a les tecnologies solar tèrmica, fotovoltaica, minieòlica, biomassa, aprofitamentdel freàtic, bombes de calor geotèrmiques, microcogenaració, expanders de gas natural, aprofitamentde calors residuals i xarxes de districte (DH&C)
34
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Línies EstratègiquesLínia Estratègica: Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR) ‐ continuació
l d l ó fTecnologia Maduresa Legislació Beneficimediambiental
Economiaraonable *
Solar tèrmica
Solar fotovoltaica
Minieòlica **
Biomassa (tèrmica)
Biomassa (elèctrica)
Minihidràulica **Minihidràulica
Freàtic
Geotèrmica
35
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Línies EstratègiquesLínia Estratègica: eficiència energètica (EE)
•Inclusió de sistemes de micro CHP en el teixit urbà sense perjudicar la prioritat de l’energiasolar tèrmica.•Impuls a instal∙lacions en règim ESCO en el sector públic.•Impuls a instal∙lacions de petita potència en règim ESCO en el sector privat.•Xarxes de districte: com associar‐hi el sector residencial? com interaccionen amb l’energiasolar i calors residuals aliens a les centrals generadores principals que té el sistema?•Aspectes de reducció de la demanda: Edificis, tractat en “G3: Rehabilitació Energèticsd’Edificis”.•Aspectes de gestió de la demanda: tractat en “G1: Gestió de la demanda i comportament
l’ i ”envers l’energia”.
36
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte IFV 1: Simplificar tràmits per a la connexió d’instal∙lacions FV de petita
potència en escomeses elèctriques de potència igual o inferior a la contractada.
Línia Estratègica: Atomitzar per a incrementar la Fotovoltaica (IFV)
potència en escomeses elèctriques de potència igual o inferior a la contractada.
Objectiu: Facilitar la connexió d’instal∙lacions FV a la xarxa en tot allò referent a l’àmbit barceloní i català.
D i ió R d i l d d i à i i d d l d i i i l l i ò iDescripció: Reduir les despeses de temps i tràmits que es requereixen des de les administracions locals i autonòmicaper a la instal∙lació de centrals FV. Establir un mecanisme de finestreta única en aquests dos àmbitslegislatius.
37
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte IFV 2: Reduir al mínim els tràmits de connexió de petites FV de potència
inferior a la de l’escomesa.
Línia Estratègica: Atomitzar per a incrementar la Fotovoltaica (IFV)
inferior a la de l escomesa.
Objectiu: Facilitar la connexió de petites instal∙lacions FV (<5 kWp, per exemple) a la xarxa en tot allò referent al’àmbit barceloní i català.
Descripció: Reduir les despeses de temps i tràmits que es requereixen des de les administracions locals i autonòmica,i el gestor de la xarxa per a la instal∙lació de centrals FV. Establir un mecanisme de finestreta única enaquests dos àmbits legislatius.
38
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte IFV 3: Promocionar instal∙lacions FV de petita potència en terrats
comunitaris per als consums generats per serveis comuns
Línia Estratègica: Atomitzar per a incrementar la Fotovoltaica (IFV)
Objectiu: Incentivar la instal∙lació de petites instal∙lacions (<5 kWp?) en terrats d’edificis multihabitatge per tal deque la seva producció elèctric assumeixi una fracció dels consums derivats del manteniment de l’escala.
D i ió E t bli t d’ di t t l d hi l l b t i l i l l li iDescripció: Establiment d’un procediment per tal de vehicular els nombrosos actors inclosos i salvar les complicacionsderivades (propietat de la instal∙lació, gestor de la mateixa, promotor...)
Els darrers anys, la majoria de la potència FV instal∙lada ha estat facilitada per un nombre petit det i l’ d i i t ió l lpromotors i per l’administració local.
L’objectiu final és atomitzar les instal∙lacions FV sobre el màxim nombre de terrats possibles, diversificantel tipus de promotor d’aquesta mena d’instal∙lacions.
39
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte IFV 4: Promocionar instal∙lacions FV de mitjana i gran potència amb
esquemes participats
Línia Estratègica: Atomitzar per a incrementar la Fotovoltaica (IFV)
Objectiu: Acostar la possibilitat d’invertir en energies renovables a un major nombre de ciutadans.
Descripció: A Barcelona ja s’han dut a terme iniciatives similars amb èxit Es podria promocionar l’esquemaDescripció: A Barcelona ja s han dut a terme iniciatives similars amb èxit. Es podria promocionar l esquemamitjançant el suport logístic i administratiu a aquestes iniciatives, ja siguin promocionades des del sectorassociatiu ó privat, com des de la pròpia administració local.
40
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte TBR 1: Estudi de viabilitat d’implantació de minieòlica en terrats per a
consums comunitaris
Línia Estratègica : Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR)
consums comunitarisObjectiu: Incentivar la instal∙lació de petites instal∙lacions minieòliques en terrats d’edificis multihabitatge per tal
de que la seva producció elèctric assumeixi una fracció dels consums derivats del manteniment del’escala.
Descripció: Establiment d’un procediment per tal de vehicular els nombrosos actors inclosos i salvar les complicacionsderivades (propietat de la instal∙lació, gestor de la mateixa, promotor...)
L fi lit t é t l b i t t l ió l i i òli (bà i t d t l t if i) iLa finalitat és trencar la barrera existent en relació a la minieòlica (bàsicament degut al marc tarifari) inormalitzar la presència de la tecnologia a la ciutat.
41
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte TBR 2: Estudi de viabilitat d’implantació de minieòlica en zones industrial
Línia Estratègica : Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR)
Objectiu: Incentivar la instal∙lació de petites instal∙lacions minieòliques en zones industrials.
Descripció: L’objectiu final és trencar la barrera existent en relació a la minieòlica (bàsicament degut al marc tarifari) ilit l è i d l t l i l i t t i i d t i lnormalitzar la presència de la tecnologia a la ciutat i en zones industrials.
Una de les barreres contra la instal∙lació de generadors minieòlics rau en possibles molèsties en forma devibració que instal∙lacions mal executades poden causar. L’entorn industrial resulta òptim en aquest
t d t l’ i di ibl i l ibilit t l f t d l ib i l f t d laspecte, donat l’espai disponible i la menor sensibilitat als efectes de les vibracions en el confort de lespersones.
42
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte TBR 3: Detecció i promoció dels edificis amb usos més favorables a les
calderes de biomassa
Línia Estratègica : Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR)
calderes de biomassa
Objectiu: Incentivar la instal∙lació de calderes de biomassa en els edificis amb usos pertinents.
Descripció: L’objectiu final és trencar la barrera existent en relació a les calderes de biomassa Els seus inconvenientsDescripció: Lobjectiu final és trencar la barrera existent en relació a les calderes de biomassa. Els seus inconvenientsprincipals poden no ser‐ho en certes tipologies d’edificis amb certes demandes. Per tant, fomentaraquest tipus d’instal∙lacions allà on sigui adequat, tot respectant la procedència local del combustibleemprat.
43
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte EE1: Projecte pilot d’ESCO en instal∙lació pública Cogeneració a les cases
consitorials.
Línia Estratègica: Eficiència Energètica (EE)
consitorials.Descripció: Es proposa una trigeneració formada per un motor a gas de 844 kW elèctrics, una planta d’absorció de
1MW de fred, amb 3 noves plantes refredadores de 262 kW de fred i continuar disposant de les 6 calderes
existents de 80 kWt. La posta en marxa de la nova cogeneració és prevista per juny 2011.
Per a finançar la inversió, s’escull el model de Finançament per Tercers escollir una Empresa de Serveis
Energètics (ESE) que instal∙li i gestioni la Trigeneració per un determinat període d’anys i es financi:
• de l’abonament de l’Ajuntament de Barcelona per la climatització subministrada.
• de l’empresa subministradora d’electricitat per l’electricitat evocada a xarxa elèctrica.
Per a contractar aquesta empresa s¡ha desenvolupat un concurs públic mitjançant una nova modalitat que
permet la LCSP: es tracta d’un “Contracte de col∙laboració entre el sector públic i privat”
44
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte EE2: Verificar la viabilitat de l’esquema ESCO per a instal∙lacions ST.
Plataforma de trobada entre ESCOs i usuaris
Línia Estratègica: Eficiència Energètica (EE)
Objectiu: Analitzar la viabilitat de que empreses de tipus ESCO assumeixin instal∙lacions ST, vetllant així pel seumàxim rendiment
Descripció: Avaluar si existeix un perfil de petita o mitjana empresa capaç de treballar en règim ESCO per a lesinstal∙lacions ST centralitzades, tot assumint un pool d’instal∙lacions a gestionar. Incentivar‐lo en cas deresposta afirmativa.
Així mateix, estudiar la viabilitat de facilitar inicialment el contacte entre aquestes empreses i elspropietaris / usuaris de les instal∙lacions, mitjançant la creació d’una plataforma de trobada gestionadades de l’administració (l’Agència d’Energia, per exemple)
45
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte EE3: Promocionar la connexió del sector habitatge a xarxes de DH&C.
Línia Estratègica: Eficiència Energètica (EE)
Objectiu: Fomentar la connexió d’edificis multithabitatge a les xarxes de DH&C
Descripció: S’observa que la gran majoria de clients de les xarxes de DH&C corresponen al sector terciari, quan estàp q g j p , qdemostrat que és una de les solucions més eficients a l’hora de cobrir demandes tèrmiques d’edificis.Fomentar el contacte entre promotor i gestor de la xarxa, mitjançant ens entremitjos que gestionin lafacturació minorista d’energia amb el gestor de la xarxa (majorista)
46
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte EE4: Promocionar la instal∙lació de sistemes microCHP en certs usos.
Línia Estratègica: Eficiència Energètica (EE)
Objectiu: Fomentar la instal∙lació de petites centrals de cogeneració en edificis amb cert ús.
Descripció: Sense oblidar la priorització de l’Energia Solar Tèrmica, detectar els usos on un sistema de microCHP potp p g , ptenir major coherència (balanç d’emissions òptim superior ó major energia primària estalviada), ifacilitar‐ne la seva penetració.
47
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte EE5: Seguiment de la tecnologia de pila de combustible.
Línia Estratègica: Eficiència Energètica (EE)
Objectiu: Fer seguiment de l’estat de l’art en el camp de les piles de combustible, detectar‐ne viabilitats i treballaren la consecució d’una possible prova pilot.
Descripció: Les piles de combustible requereixen un grau de maduració que pot trobar un punt d’inflexió en elsDescripció: Les piles de combustible requereixen un grau de maduració que pot trobar un punt d inflexió en elspropers 10 anys. Es proposa fer el seguiment de la tecnologia, i actuar‐ne en conseqüència en el momentque se’n vegi clara la viabilitat. Primeres experiències en propulsió de vehicles, emmagatzematged’energia en forma d’H2 ó cogeneració mitjançant piles mostres panorames interessants.
48
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST1: Estudi de diagnosi i anàlisi de les IEST.Objectiu: Actualitzar el registre d’IESTs executades a Barcelona amb dades reals sobre les seves característiques i
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
Objectiu: Actualitzar el registre d IESTs executades a Barcelona amb dades reals sobre les seves característiques iestat a data d’avui. Valorar el grau de compliment de l’OST i la correspondència amb la llicencia atorgadaper l’Ajuntament de Barcelona.
Descripció: Avaluar el % d’IESTs que estan funcionant i contribuint amb un estalvi energètic, sigui quina sigui la fontde producció d’ACS convencional .
Per fer‐ho, es proposa:
‐ Determinar la casuística d’anomalies tècniques que fan que les IESTs no funcionin o no donin lacontribució que se n’esperava assignant hi els motius o causescontribució que se n esperava, assignant‐hi els motius o causes.
‐ Estimar l’impacte en l’estalvi energètic i el cost que tindria la seva correcció segons una classificaciód’incidències per criteris com ara l’origen o la gravetat.
‐ Dotar als tècnics homologats de les EICs dels coneixements teòric ‐ pràctics mínims necessaris per aDotar als tècnics homologats de les EICs dels coneixements teòric pràctics mínims necessaris per arealitzar les tasques de validació d’IESTs.
‐ Assegurar el seguiment d’un protocol i l’ús d’uns criteris comuns en les auditories i revisar la sevacapacitació per a les tasques encomanades per l’AEB, en relació a la validació d’IESTs
49
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST 2: Estudi del Potencial d’Energia Solar tèrmica a BarcelonaObjectiu: A partir d’un estudi del potencial de recursos energètics renovables i tecnologies de generació eficient a
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
Objectiu: A partir d un estudi del potencial de recursos energètics renovables i tecnologies de generació eficient ala ciutat, particularitzat en 8 Estudis Particulars (EP): solar tèrmica, fotovoltaica, minieòlica, biomassa,aprofitament del freàtic, bombes de calor geotèrmiques, microcogenaració, expanders de gas natural,aprofitament de calors residuals i xarxes de districte (DH&C), que s’està duent a terme per a la ciutat,s’han de definir noves estratègies i polítiques per a potenciar l’energia solar tèrmica al teixit urbàs han de definir noves estratègies i polítiques per a potenciar l energia solar tèrmica al teixit urbà,incloent nous àmbits d’aplicació.
Descripció: El projecte pretén definir el potencials màxim d’energia solar tèrmica, i ha de servir d’eina d’ajudar a lapresa de decisions en quant a noves polítiques d’implementació d’energia solar tèrmica a la ciutat. Elprojecte es plateja en 2 fases:
• FASE 1: Estudis individuals i particularitzats (EP) del potencial tecnològic i plantejament d’escenarisper a cadascuna de les tecnologies indicades (8), en la que s'obtindrà el potencial tecnològic de la ST.
• FASE 2: Eina i metodologia per a l’anàlisi dels EP: Elaboració d’una eina (full de càlcul o similar) que• FASE 2: Eina i metodologia per a l anàlisi dels EP: Elaboració d una eina (full de càlcul o similar) quepermeti realitzar una comparativa de tecnologies, permetent avaluar quina és la solució tecnològicaque des del punt de vista de l’eficiència, dóna millors resultats per a la cobertura d’una demandadonada.
50
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST 3: Guia de rehabilitació d’instal∙lacions solars tèrmiques
Objectius Di d’ i i l t l h bilit ió d’i t l l i l i lli l
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
Objectius: Disposar d’una eina que marqui les pautes en quan a la rehabilitació d’instal∙lacions solars i que reculli lesprincipals casuístiques pel que fa a anomalies tècniques que fan que les IESTs no funcionin o no donin lacontribució que se n’esperava, assignant‐hi els motius o causes, i proposant solucions en cada cas per a laseva rehabilitació i que permetin assegurar‐ne el seu bon funcionament futur. En aquesta guia es tractarantambé aquelles instal∙lacions que degut a la seva antiguitat hagin de ser rehabilitadestambé aquelles instal∙lacions que degut a la seva antiguitat hagin de ser rehabilitades.
Descripció: La guia de rehabilitació ha de permetre,• Tipificar els problemes més freqüents, les causes i les solucions (paquets de rehabilitació)• Valorar l’impacte tècnic i econòmic de les solucions• Establir una sèrie de requisits tècnics que han garantir els projectes de rehabilitació, ja siguin elaborats per projectistesq q g p j j g p p j
o per instal∙ladors (memòries tècniques tipus)• Definir un procediment administratiu que garanteixin que el seguiment i control d’aquest tipus d’actuacions, que
normalment seran tramitades com a llicències d’obres menors• Proposar vies de finançament i recuperació de les inversions per als titulars de les instal∙lacions (avançament de les
inversions inicials)inversions inicials)• Definir mecanismes que garanteixin el manteniment del rendiment de les instal∙lacions (condicionament del cobrament
de subvencions al resultats de les auditories)Per a la elaboració d’aquesta guia s’hauria de comptar amb empreses d’instal∙ladors i mantenidors, CCVVi organismes com ara IMPUQV, ICAEN i IDAE.
51
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST 4: Elaboració d’un nou text de l’Ordenança Solar Tèrmica
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
Objectius: •Agilitzar els processos administratius•Garantir uns requisits funcionals de les IEST•Incorporar de noves tecnologies i/o nous sistemes als dissenys de les IESTp g / y
Descripció:
•Cobertures mínimes i condicions de justificació sobre la IEST en funcionamentb ó l l l•Exempcions per substitució parcial o complerta per sistemes alternatius
•Exempcions per falta de superfície•Documentació de legalització d’IESTs i complementarietat dels Certificats Finals i els Certificats RITE•Sistemes de monitoratgeP di d’ di i d’IEST l ió•Procediments d’auditoria d’IESTs en explotació
•Adaptació del procés de tramitació al nou procés de llicències electròniques
52
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST 5: Plataforma Oberta de Monitoratge d’instal∙lacions Solars Tèrmiques
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
Obj tiObjectius:• Obtenir dades agregades on‐line de la generació de calor amb energia solar per a producció d’ACS,
cobertures solars reals i estalvis d’energia per a les auditories d’IEST en explotació• Disposar una eina complementaria a les auditories de campp p p• Realitzar balanços de seguiment del creixement del parc d’IEST no només en m2 instal•lats sinó en kWh
d’estalvi energètic, i valorar així la idoneïtat de les polítiques energètiques• Tenir dades per a millorar els dissenys de les instal∙lacions
P t l i èi l f i t i l’ t l i d l IEST• Permetre als usuaris conèixer el funcionament i l’estalvi de les seves IEST
Descripció:• Instal∙lar d’un sistema de monitoratge a les IEST que permetés descarregar les dades agregades de les IEST
seleccionadesseleccionades• permetre a diferents perfils d’usuaris (EIC, AEB, titular) accedir a una informació amb més o més detall• complir amb la LOPD• ser escalable i obert per a l’ús de mantenidors
53
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST6: Gestor Integral de les ordenances solars (GIOS)
Obj ti
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
Objectius:
• Per una banda serveix per a agilitzar la obtenció de l’informe solar necessari per a la obtenció de les llicències d’obres, activitats , primera ocupació i similars
• Disposar d’un registre d’IEST instal.lades a Barcelona fidedignep g g
Descripció:
• Un motor de simulació de dimensionament d’IEST amb un nombre de tipologies més ampli que l’actual• Un registre d’auditories per a les EIC• Un sistema de generació d’informes d’anàlisi del parc d’IEST, partint de les dades d’instal•lació i de les
auditories
54
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST 7: Formació a les Entitats d’Inspecció i Control (EIC) i altres agents
implicats
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
implicatsPer a EICs, inclòs al Projecte de Diagnosi i Anàlisi de les IESTs executades
Objectius:
A li t d dit ió d t d l i d t b ll• Assolir estandardització de metodologia de treball
• Divulgació dels beneficis i costos de la energia solar tèrmica
• Correcció de males praxis
Descripció:
Adreçar‐les a
• A EICs: Auditories tutelades per experts• A EICs, projectistes i promotors: funcions del nou GIOS• A promotors i projectistes: divulgació dels resultats dels projectes pilot• Als usuaris: divulgació dels beneficis amb dades reals
55
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST8: Projecte pilot d’instal∙lació de concentració solar per a la
producció d’electricitat
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
producció d electricitatObjectiu: Projecte pilot d’una instal∙lació amb tecnologia de concentració solar per a la producció d’electricitat per
tal d’estudiar la viabilitat de replicabilitat d’aquestes tecnologies en un entorn urbà. Provocarl’entrada de l’energia termosolar per a la producció elèctric a Barcelona
Descripció: En un primer moment, es podria parlar de petites instal∙lacions de concentració (tipus disc stirling) debaixa potència, sense descartar altres tecnologies termosolars emergents de baixa ocupació de territori
56
PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes
Projecte REST9: Projecte pilot d’instal∙lació de concentració solar per a la
producció de fred solar
Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)
producció de fred solar
Objectiu: Projecte pilot d’una instal∙lació amb tecnologia de concentració solar per a la producció de fredmitjançant una màquina d'absorció. Provocar l’entrada de la tecnologia a Barcelona
Descripció: La forma de les corbes de demanda de fred i de producció d’energia solar tèrmica procuren un perfecteacoblament entre les necessitats i la disponibilitat quan s’associen a una màquina de fred activattèrmicament. Estudiar els rendiments d’instal∙lacions d’aquesta mena per a procurar‐ne la replicabilitat.
57
Propera sessió:
Dia: 17 juny 2010 Hora: 10hLloc: Secretaria Tècnica de l'Agenda 21
Carrer Nil Fabra, 20
Gràcies