LA IMPLICACIÓ DE LA FAMÍLIA, UN ASPECTE CLAU
Jornada sobre programes educatius alternatius a la sanció administrativa en menors d’edat
Subdirecció General de Drogodependències (ASPCAT)19 març 2013
Judit Ramos PujolServei Municipal de Salut
Ajuntament de Vic2013
ELS PROGRAMES DE MESURES ALETRATIVES COM A OPORTUNITAT DE CONTACTE AMB LA FAMILIA
FAMILIA
JOVE
SERVEI MUNICIPAL
D’ATENCIÓ A LES PERSONES
ESPAI D’ATENCIÓ
INDIVIDUAL
COSSOS DE SEGURETAT
M06
CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT D’INTERVENCIÓ
CONTEXT DE CONTROL
� La nostra intervenció està emmarcada dins d’un context explícitament de control (procés administratiu).
� Això pot interferir en la nostra relació amb el jove i la família?
� Tenim un seguit de documentsque ens recorden què passa si no es compleix (ex. Full de compromís)
CONTEXT D’AJUDA
� No hi ha demanda espontàniad’ajuda:– Resistències
– Realment no hi ha demanda.
CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT D’INTERVENCIÓ
� La meva primera experiència en un cas de mesures penals va ser concloure que dins d’un context de control, la funció d’ajuda era incompatible.
� Es una qüestió que es fa evident en altres contextos de control més severs (mesures penals, protecció de menors) .
� Però la mesura administrativa pot actuar com a context coercitiu que permet catalitzar canvis a la família. – Ofereix una oportunitat de canvi a les famílies que, fora d’aquest context, no
acudiria de manera espontània a buscar ajuda.
Previa: Hem d’implicar a la familia?
� Grup de treball de ASA es reflexionava entorn de que l’a.s.a és un manera de responsabilitzar el jove de les conseqüències del consum.
� Una eina educativa
� Que no siguin els pares qui paguin la multa.
� Aleshores, fins a quin punt implicar als pares o deixar que sigui el jovequi compleixi amb el programa proposat.
LA 1ª VISITA JOVE AMB LA FAMILIA
Imagino que la multa per el consum de cannabis us preocupa, però, hi ha
alguna altre cosa que us preocupi del noi/a?
CAS 1 i 2 CAS 3 CAS 4 CAS 5
TEMPS LLIURE
Drogues, amistats
No afecta a la resta
de la vida
No afecta a la resta
de la vida
No afecta a la resta
de la seva vida
Consum risc
OCUPACIÓ:
Estudis, feina
ocupat desocupat ocupat desocupat
EMOCIONAL Sà Sà símptomes símptomes
LES RELACIONS
FAMILIARS
Col·laborador
Límits definits i
flexibles
Col·laborador
Límits definits i
flexibles
conflicte conflicte
OBJECTIUS CAS 1: sessions
d’orientació en
tema de drogues
CAS 2 futbol net
programa Ni Ni’s Intervenció amb la
familia
Intervenció amb la
familia
i ocupació
VALORACIÓ DEL CAS
Quanl’orígen delsproblemeses sitúa a la familia, la intervencióindividual donarà pocsresultats.El jove no ésresponsable del problema que viu.
Quina intervenció ens podem plantejaramb la familia?
Des de quins paràmetres?Amb quins objectius?Fins a quin punt?
L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIA
� El terme resiliència té origen llatí, resilio, i significa la resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat o la fortalesa del sòlid.
L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIA
� Aquest concepte va ser adaptat a les ciències socials i en aquest àmbit significa la resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmesos de manera continua a estímuls negatius.
UN MODEL DE LA RESILIÈNCIA
AUTOESTIMA I CONFIANÇAGESTIÓ EMOCIONAL I
CONTROL D’IMPULSOSHABILITATS INTERPERSONALS
I SUPORT SOCIAL
Resiliència INDIVIDUAL
Familia: vincle , suport i relacions
CANVI DE PARADIGMA
� Es tracta de canviar el focus d’interès i passar de fixar-nos en els motius portaran a fracassar als individus, per concentrar-nos en les fortaleses que els ajudaran a superar les adversitats.
FORTALESES
VULNERABILIATS
RESILIÈNCIA FAMILIAR
Processos de superació i adaptació que tenen lloc a la familia com a unitat funcional (Walsh, 88)
RESILIÈNCIA FAMILIAR
QUINS SÓN ELS ELEMENTS QUE PODEN SER OBJECTIU DE TREBALL?
Aquells que bloquegin les seves capacitats per tirar endavant i augmentar la funcionalitat de la família.
Constitucióparella
Naixament icriança
Fills enedatescolar
Adolescència
Fillsmarxen decasa
Parella enedatmadura
Vellesa
TRANSICIONS DEL CICLE VITALA cada etapa evolutiva es dona un equilibri
canviant entre els estressos que augmenten la vulnerabilitat i els mecanismes de protecció per
augmentar la resiliència.
RECURSOS DE CADA FAMILIAQue amortigüen, reaorganitzen,
RE
SIL
IÈN
CIA
FA
MIL
IAR
ADVERSITATS:imprevists, situacions greus, molts
factors superposats, asincrònics
Desafiamentsvulnerabilitat
Mecanismes de proteccióD’equilibrifortaleses
MARC DE LA RESILIÈNCIA FAMILIAR
FUNCIONS PARENTALS
CICLE VITAL FAMILIAR
Formació de la parella
Naixament del primer fill
Fills en edatescolar
Fillsadolescents
Els fillsmarxen de
casa
Pares es fan avis.
Ro
l de
pat
ern
itat
Ad
apta
ció
a n
ova
per
son
aR
eneg
oci
ar la
rel
ació
par
ella
Fun
ció
de
cria
nça
Esta
blir
no
us
límit
s-in
div
idu
arEs
tab
lirn
ove
s re
spo
nsa
bili
tats
Fun
ció
de
cria
nça
Tasq
ues
pro
fess
ion
als
i fa
mili
ars
Exp
and
ir lí
mit
sEx
pan
dir
res
po
nsa
bili
tats
Des
vin
cula
ció
fam
iliar
-au
ton
om
iaD
old
e la
eta
pa
infa
nti
l.
Pri
mer
a p
èrd
ua
“nid
o v
acio
”R
eneg
oci
ar la
rel
ació
de
par
ella
TASQ
UES
….
CICLE VITAL FAMILIAR
En quina fase es troben del
CVF?
Quinestasques
evolutives licorresponen
?
Les estànacomplint
adequadament?
SI
NO
Atasco
evolutivo
OBJECTIUS DE TREBALL
FUNCIONS FAMILIARS
•identitat, pertinença, separació i individuació. Hàbits, normes, actituds i valors.SOCIALITZACIÓ:
•Normativitat. Control i autoritatCONTROL:
•acceptació incondicional, expressió afecteNUTRICIÓ AFECTIVA:
•alimentació, higiene, salut, seguimentestudis,…CRIANÇA:
FUNCIONS DE LA FAMILIA
Com s’estan duenta terme les funcions
parentals?Estan bloquejades?
Quines NO
Quines SIOBJECTIU DE
TREBALL
RESILIÈNCIA FAMILIAR
DESAFIAMENTS DEL CICLE VITAL
RESILIÈNCIA FAMILIAR
ACOMPLIMENT DE LES FUNCIONS
PARENTALS
COMPETÈNCIES PARENTALS
ELEMENTS QUE CONFIGUREN LA RESILIÈNCIA FAMILIAR
Comunicació
(afectiva i efectiva)Resolució de conflictes
Organització flexible i adaptable als canvis
Cohesió i estructura familiar, per afrontar
problemes sense que es trenquin les relacions
Vincles i la nutricióafectiva
Xarxes de suport socialcomunicació adequada
amb l’entorn
Confiança en les pròpies capacitats
(Werner, 93)
Narrativa comú que doni sentit a l’adversitati reconeixi els recursos
per tirar endavant
FER UNA HIPÒTESIS
� Òptica sistèmica com a model interpretatiu de la realitat, una clau de lectura que proporciona eines de comprensió i intervenció en contextos no terapèutics.
� La resiliència familiar, com a marc per activar els recursos de la família.
FER UNA HIPÒTESIS
� Consisteix en fer una hipòtesis sobre la situació familiar i esbrinar de quina manera es poden introduir elements de cambi.
� Quin és el sentit relacional del problema que la família manifesta ?
� Avaluar quins recursos hi ha a la família, quins són aprofitables per reforçar la tasca de recolzament i la recuperació de la capacitat de cuidar i educar als fills.
Partim d’un exemple
� Trucada telèfon per quedar: m’avisa de la discapacitat.
� 1ª visista: mare + fill. Mare planteja situació de recurrents problemes amb la policia per baralles. Consum de cannabis. Que dijous deixa la UEC perquè ha complert 16 anys i no aprova exàmens. Fem genograma. Viuen a casa de la nova parella de la mare, amb un germà petit. Depenen totalment d’aquest econòmicament. En nano em parla del pare biològic, que viu a Portugal. Durant un temps va anar a viure a,b ell perquè la mare es veia desbordada pel comportament del nano. Violència física pare amb C. Acaba marxant d’amagat de Portugal.
� Mare treu targeta de discapacitat. En C. Es comença a posar nerviós: acusa a la mare que el tracta de mongol, que ell no té síndrome de down. L’acusa de que creu que ell no se’n sortirà i que si que pot, que ja ho veurà com li demostrarà.
� Segueix acusant la mare de que un dia el van pegar fort davant d’ella i que no el va defensar.
� Quan pregunto per la relació d’en C amb la parella de la mare, en C. Demana permís a la mare per dir-me que qui el va pegar és la parella. Aquell dia no s’hi va tornar. Va plorar de ràbia pensant que si s’hi tornava el farien fora de casa i no sabria on viure.
� En relació al consum de drogues diu que és el millor que li ha passat: la marihunana, perquè és la única manera d’aguantar això.
CAS
� ACUSACIONS MÚTUES:– C. viu com que la mare d’ataca dient-li que és “mongo”L’acusa de ser discapacitat. No
confia amb ell ni amb les seves capacitats. – La mare l’acusa de que no hauria d’estar malament perquè ella no va tenir ni pare ni
mare i mai va fer el que fa ell. – La mare l’acusa de posar en perill la seva familia (marit i fill). De que si la parella es
cansa del comportament de C. la deixarà.
� SENTIMENT DE REBUIG– Pare biològic el rebutja. No em facis pagar els errors del passat. No passa pensió.
Procés judicial per les pensions.– La mare el vol enviar a l’associació de disminuïts.
� INDEFENSIÓ � ràbia.– Indefens en vers la parella, que el pega. I la mare: a quin cantó està?
CONTEXT D’ASSESSORAMENT, NO TERAPÈUTIC
� Ex. En el cas d’en Cristinan, es podria plantejar donar algunes indicacions pedagògiques a la mare per tal que l’ajudin a aconseguir que el menor es comporti de manera adequada.
� Si ens limitem a dir-li que ha d’assumir una actitud més ferma i a la vegada tranquilitzadora, encara que li diguem 3 cops, no servirà de res i es justificarà dient que ja ho ha fet.
� Si demanem que acudeixi tota la família a les visites per intentar afrontar el problema, estem passant de l’assessorament a la teràpia.
� El reconeixement d’ una discapacitat justifica per la mare el mal comportament d’en Cristian i eludeix la obligació de canvi per part de la mare.
� Treure a la llum el joc familiar que serveix de base al negativisme del nen i intentar modificar-lo.
� Mantenir el context d’assessorament aprofitant les seves possibilitats
FUNCIONS FAMILIARS
•No confiança en les capacitats per ser autònom.•No sentit d’identitat i pertinença a la familia, com a
base segura des d’on separar-se i individuar-se. SOCIALITZACIÓ:
•No control ni autoritat.•Es justifica pel certificat de discapacitat.CONTROL:
Com s’estan duenta terme les funcions
parentals?Estan bloquejades?
Quines NO
Quines SIOBJECTIU DE
TREBALL
CICLE VITAL FAMILIAR
Formacióde la parella
Naixamentdel primer
fill
Fills en edatescolar
Fillsadolescents
Els fillsmarxen de
casa
Pares es fan avis.
Desvinculació familiar-autonomia
En quina fase es troben del
CVF?
Quinestasques
evolutives licorresponen?
Les estànacomplint
adequadament?
SI
NO
Atasco
evolutivo
OBJECTIUS DE TREBALL
HIPÒTESIS
� La mare no ofereix sentiment de confiança en les possibilitats d’en C.
� A la familia actual, en C. no té sentiment de pertànyer-hi, se sentrebutjat.
� El símptome que presenta és de molta ràbia, per indefensió, pelsatacs, perquè es sent bloquejat, que no pot tirar endavant.
� Per això mare-fill no aconsegueixen desvincular-se. La relació entre ells està molt tensa i si no es flexibilitza es trencarà.
HIPÒTESIS
DESAFIAMENTS DEL CICLE VITAL. Transció de
l’adolescència
RESILIÈNCIA FAMILIAR: Les possibilitats del noi.
Les implicacions i el significat del certificat.
ACOMPLIMENT DE LES FUNCIONS PARENTALS:
COMPETÈNCIES PARENTALS
Estratègies de control parental: pacte i negoaciació.
Millora de la comunicació mare-fill per la resolució de conflictes.
FULL DE COMPROMÍS
� OCUPACIÓ: programa ni-ni. Allà s’ocuparan de la inserció laboral i en tot cas, estarà uns mesos ocupat de 9-13h, dedicant-se a la formació i a conèixer diferents oficis.
� SESSIONS AMB LA MARE:� RESILIÈNCIA FAMILIAR: Les possibilitats del noi. Les implicacions i el significat del
certificat.
� HABILITATS PARENTALS: Estratègies de control parental de l’adolescènbcia: pacte i la negociació.
Previa: Hem d’implicar a la familia?
En funció del cas, hem d’implicar a la familia o no.
Gràcies,
Judit Ramos Pujol
Servei Municipal de Salut
Ajuntament de Vic
2013