INICIACIÓ A LA INDENTIFICACIÓ D’OCELLS
Els ocells esteparis
Gerard Bota Cabau
Fotos: Jordi Bas
EGRELL
9 i 10 de maig 2009
ESTEPES versus
PSEUDOESTEPES
LES ESTEPAS VERSUS PSEUDOESTEPES
INTRODUCCIÓ
Campbell&Lack (1985): “Planures sense cultivar i amb absènciad’arbres, dominades per la vegetació herbacia o arbustiva”.
LES ESTEPES VERSUS PSEUDOESTEPES
INTRODUCCIÓ
Suárez, et. al. (1997): “Diversos tipus de terres cultivades, composades per paisatges extensius, plans i sense arbres”.
- simplicitat estructural
- productivitat baixa
- visibilitat alta
- sense substractes de nidificació segurs
- gran variabilitat tèrmica
- aigua escasa i localitzada
- escasa protecció meteorològica
LES ESTEPES VERSUS PSEUDOESTEPES
INTRODUCCIÓ
CARACTERÍSTIQUES DELS OCELLS ESTEPARIS
Coloració críptica. Adults, polls i ous
Pterocles alchata
INTRODUCCIÓ
Pterocles orientalis
Burhinus oedicnemus
Burhinus oedicenemus
Especies cursoresINTRODUCCIÓ
Nidificació al terra
INTRODUCCIÓ
Burhinus oedicenemus
Pterocles alchata
Adaptacions a la insolació i escasetat d’aigua
INTRODUCCIÓ
Pterocles orientalis
Displays aéris i a terra
INTRODUCCIÓ
Melanocorypha calandra
Tetrax tetrax
Otis tardaDisplays aéris i al terra
INTRODUCCIÓN
LES ESPÈCIES
Rectrius
Carpó
Terciaries
Llista superciliar
DorsPit
Flancs
PARTS D’UN OCELL
Grans cobertores
Secundaries
Primàries
Cobertores mitjanes i petites
PARTS D’UNA ALA
ELS HÀBITATS DE LES ZONES DE SECÀ
PRESENT TOT L’ANY
ESTIVAL
HIVERNANT
FENOLOGIA ALS SECANS LEIDATANS
Sisó
Esparver cendrós Arpella pàl·lida
Esparver cendrós Arpella pàl·lidaArpella pàl·lida
Arpella vulgar
Aligot comú Milà negre
Xoriguer comú Xoriguer petit
Àguila daurada Àguila marcenca
Aufrany Voltor comú
Falcó mostatxut Falcó pelegrí
Mussol banyut Mussol emigrant
Òliba Mussol comú
Gaig blau
Xurra
Ganga
Torlit
Terrerola vulgar Terrerola rogenca
Alosa vulgar
Calàndria Alosa becuda
Cogullada vulgar Cogullada fosca
Perdiu roja Guatlla
Siboc Abellerol
Puput Picot verd
Còlit ros Cruixidell
Cucut reial Gratapalles
Gralla Garsa
Botxí Capsigrany
Tallarol de garriga Tallarol capnegre
Titella Passarell
LES ZONES ESTEPARIES A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA
Las estepes i pseudoestepes a Europa(Habitats for Birds in Europe - Tucker & Evans, 1997)
Russia & Ukraine
Pannonic steppe
TurkeyMediterranean steppe
Riqueza de aves esteparias de las cuadrículas de 10 x 10 km(según Traba et al., en prep.)
< 6 especies
6-10 especies
> 10 especies
INTRODUCCIÓ
Plans de SióDos zones diferenciades: Sud-est (monocultiu de cereal) Nord-oest (paisatge ondulat amb alternacia de cereal i taques d’alzinar)
Plana de BellmuntLa part plana es troba dominada pel cultiu del cereal, mentres les estribacions Nord i Sud es troben cobertes per vegetació gipsícola
Belianes-PreixanaZona plana amb abundància de cultius cerealistics, intercalats amb cultius arboris d’ametllers principalment. Gran abundància de masos.
Alfés-CastelldansZona bastant heterogènea amb abundància de cereal i guarets en les zones planes. En les zones més trencades hi apareix vegetació arbustiva, ametllers i oliveres
Granja d’Escarp-MaialsZona trencada i heterogèneaamb abundància d’erms i guarets en un mosaïc de cereal i fruiters de secà
Alguaire-AlmenarMeseta plana molt homogènia dedicada al monocultiu de cereal. Absència total de guarets i marges ben formats
Algerri-BalaguerZona plana amb clar domini del cultiu de cereal. Actualment una gran part d’aquesta zona es troba transformada al regadiu
SUPERFÍCIE ACTUAL DE ZONES DE CAIRE ESTÈPIC PER A LA FAUNA:
aprox. 85.000 ha
LES ZONES ESTEPARIES A CATALUNYA
CATALUNYA
Els ambients pseudo-estèpics representen un dels paisatges més característics de la Península Ibèrica
Les zones més properes amb característiques ecològiques similars es troben al Nord d’Àfrica i a l’Europa de l’Est. Tot i això, existeixen petits reductes a La Crau a França i la zona de l’Apulia a Itàlia
Les zones pseudo-estèpiques actuals de la Península Ibèrica, i per extensióles catalanes, són fruit en gran part de l’acció de l’home durant centenars d’anys
L’agricultura extensiva de secà ha anat modificant el paisatge original mitjançant el cultiu extensiu de cereal i fruiters de secà (ametllers i oliveres), el pastoreig, etc
Antigament, i abans de la construcció del Canal d’Urgell, el paisatge de la plana Lleidatana era un mosaïc de cultius de cereal i guarets, ambients de vital importància per a la supervivència d’una rica comunitat d’ocells
La introducció de l’ús generalitzat de fertilitzants així com la millora de la mecanització agrícola, ha produït una disminució dràstica que la superfície de guarets presents en les zones pseudo-estèpiques que encara romanen
Des d’un punt de vista climàtic, les zones pseudo-estèpiques de la plana de Lleida es caracteritzen per una temperatura mitja anual elevada, tot i que amb una amplitud tèrmica molt acusada entre l’hivern i l’estiu, així com per una baixa pluviometria anual entorn als 400-500 mm.
Aquests aspectes, juntament amb un acusat dèficit hídric durant diversos mesos a l’any, condiciona enorment la vegetació present (natural i agrícola), així com la fauna que hi trobem associada
CATALUNYA
LES ESPECIES
A nivell específic, a Catalunya encara hi trobem reproduint-se la majoria d’espècies de caire estèpic que es poden trobar dins de la Península Ibèrica. Tan sols el Pioc salvatge (Otis tarda), que es va extingir de Catalunya pels vols dels anys 70, l’Alosa becuda que s’ha extingit recentment i el Pinsà trompeter (Bucanetes githagineus), espècie colonitzadora recent d’laguns punts del sud-est d’Espanya, hi són absents.
La importància ecològica d’aquestes espècies i els seus hàbitats es inqüestionable. A tall d’exemple, 18 espècies reproductores dels secans lleidatans es troben dins de l’Annex I de la Directiva 79/409/CE referida a la Conservació dels Ocells Silvestres. Les espècies de l’Annex I son aquelles que requereixen mesures de protecció de l’hàbitat i que per tant obliguen als països comunitaris amb poblacions d’aquestes espècies a adoptar mesures de conservació concretes. El Parc Nacional d’Aigüestortes i zona perifèrica només ni té 8.
A més, moltes d’aquestes espècies, com ara la Xurra, la Trenca, etc. tenen en la plana Lleidatana el límit de distribució mundial de l’espècie.
LES ESPECIES
Una característica important dels medis àrids, és la baixa productivitat dels mateixos. Aquest fet provoca que aquests ambients, tot i tenir una diversitat molt alta en espècies, aquestes es troben en densitats molt baixes.
Això implica que aquestes espècies necessitin grans superfícies d’hàbitat òptim per a garantir la supervivència d’una població mínima viable.
El caràcter estèpic i, per tant, la perfecta adaptació a les condicions d’ariditat, és el que agrupa aquestes espècies, malgrat la gran varietat de formes que existeix entre elles. No es tracta, doncs, d’una tolerància a la manca d’aigua, sinó d’una adaptació i, per tant, d’una dependència per aquestes condicions ambientals.
LES ESPECIES
L’activitat agrícola tradicional, de règim extensiu i basada en el cultiu del cereal, ha sabut adaptar-se a aquestes condicions d’ariditat, permetent la supervivència d’aquestes espècies tan singulars. Aquest model agrícola tradicional, ha creat un seguit d’hàbitats de vital importància per a les diferents espècies.
USOS Ortega Ganga Sisón Carraca Cernícalo primilla
Aguilucho cenizo
Alcudón chico
Alcaravan Calàndria Terrera común
Terrerola marismeña
Alondra ricotía
Barbecho viejo
*** *** ** ** ** ** ** *** *** *** ** *
Barbecho joven
** *** *** ** ** ** *** ** ** ** * *
Yermo ** ** * ** ** ** *** *** * ** ** *** Cereal * * ** * * *** * 0 ** 0 0 0
Matorral 0 0 0 0 * 0 0 * 0 0 *** 0 Frutales de
secano 0 0 0 ** 0 0 * ** 0 0 0 0
Frutales de regadio
0 0 0 0 0 0 0 * 0 0 0 0
Maíz 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Forrajeras1 0 0 * 0 0 * * * * 0 0 0
Leyenda: *** Hábitat vital; ** Hábitat secundario; * Hábitat marginal; O Hábitat no apto
ESTATUS DE CONSERVACIÓ
-1
-0.5
0
0.5
1
1.5
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Habitat
Mea
n tr
end
(+/-
1 se
)
1 farmland2 tundra & mires3 forest4 montane grassland5 unclassified6 wetlands7 Mediterranean8 coastal9 marine
SITUACIÓ
A nivell Europeu, el 83 % d’especies d’ocells esteparistenen un estatus desfavorable de conservació, essent
el grup avifaunístic més amenaçat
SITUACIÓ
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Aiguamoll Riu Bosc Matoll Conreu Estepa Urbà Penya-segat
Alpí
Espècies no amenaçades Espècies amenaçades
Font: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions. Barcelona.
% d’espècies segons la categoria d’amenaçaper cada un dels hàbitats
SITUACIÓ
Nombre d’espèciesamenaçadesper quadrícules10x10 km
Font: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions. Barcelona.
“... I a on tu veus lo desert,eixams de móns formiguegen”
Jacint Verdaguer
L’OBSERVACIÓD’OCELLS
53,00 €Precio:
200 X 140 mm.Tamaño:
TAPA BLANDAEncuadernación:
842821218XISBN:
2006Año:
400Páginas:
OmegaEditorial:
Mullarney K. & Svensson L.Autor:
GUÍA DE AVES. LA GUÍA DE CAMPO DE AVES DE ESPAÑA Y DE EUROPA MÁS COMPLETATítulo:
20,00 €Precio:
195 x 115 mm.Tamaño:
TAPA DURAEncuadernación:
8487334881ISBN:
2005Año:
331Páginas:
Lynx EdicionsEditorial:
De Juana E.Autor:
AVES DE ESPAÑATítulo:
48,00 €Precio:
210 x 130 mm.Tamaño:
TAPA DURAEncuadernación:
842821008XISBN:
1994Año:
558Páginas:
OmegaEditorial:
Jonsson L.Autor:
OCELLS D'EUROPA AMB EL NORD D'AFRICAI L'ORIENT MITJATítulo:
30,00 €Precio:
240 X 170 mm.Tamaño:
TAPA BLANDAEncuadernación:
8497792386ISBN:
2005Año:
528Páginas:
Pagès EditorsEditorial:
VarisAutor:
ELS OCELLS DE LA PLANA DE LLEIDATítulo:
50,00 €Precio:
310 x 240 mm.Tamaño:
TAPA DURAEncuadernación:
8487334709ISBN:
2005Año:
640Páginas:
ICO/LYNXEditorial:
Estrada J.Autor:
ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DE CATALUNYA 1999-2002
Título: