Download - filarem una mica més
filarem una mica més...
prejudici lingüístic
“Opinió o actitud no fonamentada i intolerant exterioritzada de manera emocional cap a altres llengües, pel fet de ser percebudes com a diferents.”
2
exemples de prejudicis lingüístics
Dante (s. XIV): “La llengua dels romans és la pitjor de totes, la qual cosa no ens sorprèn perquè és una gent corrompuda que fa ferum”.
Carles I (s. XVI): “Cal parlar amb Déu en castellà: als amics, en francès; als enemics, en alemany; a les dones, en italià”.
Adolfo Suárez (s. XX): “Física cuántica en catalan? No me hagan reir!”
L'alemany és una llengua dura i l'italià és una llengua dolça.
... 3
actituds
Les actituds resideixen en la consciència dels individus, formen part del seu món cognitiu i afectiu i es mostren en societat.
Són, per tant, conjunts específics i organitzats, sovint socialment compartits.
4
5
Ideològics i ètics Emocionals Cognitius
valors conscients valors
inconscients
plaer acceptació
rebuig
coneixements creences
components de les actituds
Les actituds predisposen a una actuació concreta front a un fet o a un context. Els components són:
5
6
L'adquisició de consciència lingüística requereix d'un procés de canvi d'actituds i de normes d'ús lingüístic. Segons Cassany, Luna i Sanz (1993) es poden distingir tres fases en el procés de canvi d'actituds:
Fase de coneixement
Fase de vivència Fase de convivència
Ens feim conscients de tenir una conducta negativa en situacions quotidianes i del seu significat. En veim les conseqüències
Desenvolupam de forma conscient i amb esforç una altra conducta que sigui positiva en les mateixes situacions. Comprovam la seva eficàcia.
Canviam l'actitud de forma habitual i rutinària. Ens activam com a partícips del procés de normalització
6
actituds lingüístiques
Autoodi : desconsideració envers la pròpia llengua.
Es dóna en el context de les comunitats lingüístiques minoritzades. Si l’ús d’una llengua determinada li ha comportat a una persona, repetidament, situacions incòmodes, aquesta persona -o aquesta comunitat lingüística- acabarà no volent usar la pròpia llengua.
7
actituds lingüístiques
Xovinisme: és l’efecte contrari, l’altra cara de la moneda de l’autoodi. És l’actitud prepotent dels parlants de llengües majoritàries, que consideren que han de ser entesos pertot arreu en la seva llengua, que la seva llengua és la millor i fins i tot que ha de ser l’única de l’estat del qual són ciutadans. El concepte, nascut a França, es pot aplicar pràcticament a tots els parlants de les llengües de llarg abast.
8
actituds lingüístiques
Lleialtat lingüística: Lleialtat lingüística: actitud normal de defensa i ús habitual de la pròpia llengua. Ser lleial a la pròpia llengua implica, sense considerar-la ni més ni menys que cap altra, usar-la amb normalitat.
És l’actitud més habitual entre els pobles amb llengües normalitzades.
ÚS NORMAL I ÚS NORMAL I DESACOMPLEXAT DESACOMPLEXAT DE LA LLENGUA DE LA LLENGUA
CATALANACATALANA
9
normes d'ús lingüístic
Són les pautes de conducta lingüística derivades de les diferents actituds. Són normes dictades, imposades com un fet social, com si fossin impersonals i objectives i que per tant semblen naturals.
Quines actituds i normes d'ús consideram positives, innòcues i negatives cap a l'ús de la llengua?
activitat 5: Donar fum o donar llum ?
depèn de nosaltres...AQUÍ DESCANSA LA LLENGUA
CATALANA
El seu poble la va deixar morir…12
actituds lingüístiques habituals dels catalanoparlants (F. Suay)
DEFECCIÓDEFECCIÓ
FIDELITAT MÍNIMAFIDELITAT MÍNIMA
FIDELITAT TÍMIDAFIDELITAT TÍMIDA
LLEIALTAT LINGÜÍSTICALLEIALTAT LINGÜÍSTICA
SUBMISSIÓ
LINGÜÍSTICA
DIMISSIÓDIMISSIÓ
13
14
interaccions lingüístiques en català?
USUARIEL QUI ATÉN
Atén en castellà sempreA
Atén en català sempreB
Canvia de llengua segons qui té davantC
1 Catalanoparlant que mantén el català
CAT/ CAST CAT CAT
2 Catalanoparlant que comença la conversa en castellà quan no coneix l'interlocutor
CAST CAT CAST
3 Catalanoparlant que canvia de llengua quan li parlen en castellà
CAST CAT CAT/CAST
4 Castellanoparlant que canvia de llengua quan li parlen en català
CAST CAT CAST
5 Castellanoparlant monolingüe però entén el català
CAST CAT CAST
6 Castellanoparlant monolingüe que no entén el català
CAST CAST CAST
7 Estranger que parla castellà però entén el català
CAST CAT CAST
8 Estranger que parla català CAST CAT CAT
9 Estranger que només entén i parla castellà
CAST CAST CAST
...
... 0 % 77 % CAT 27,7 % CAT 14
banc d’èxits
Un entorn normalitzador i acollidor (vídeo)
“Les voltes que fa la vida” (Biografia lingüística)
15
LLEIALTAT LINGÜÍSTICALLEIALTAT LINGÜÍSTICA
ASSERTIVITAT ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICALINGÜÍSTICA
16
models predominants en la relació interpersonal
Assertiu o hàbil socialment: El subjecte expressa els propis sentiments, les necessitats i els drets i alhora respecta els drets de les altres persones.
Agressiu: El subjecte defensa els seus drets personals i expressa els seus sentiments, pensaments i opinions de manera que sovint viola els drets de l’altra persona.
Passiu o no assertiu: el subjecte no expressa ni les seves necessitats, ni els seus desitjos, ni les opinions, ni tampoc no sap defensar els seus drets. No es tenen conflictes, però comporta insatisfacció i baixa autoestima.
17
estils de comunicació i relacions interpersonals: l’assertivitat
Conducta que permet a una persona actuar en base als seus interessos o necessitats.Capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.Afirmació de la pròpia personalitat, confiança en si mateix, comunicació segura i eficient.
18
Definir el nostre espai lingüístic personal és una reivindicació de l’autoestima, una actitud assertiva que implica esser capaços d’elegir quina conducta lingüística mantindrem sense experimentar malestar i sense sotmetre’ns automàticament a la llengua de l’interlocutor.
19
espai lingüístic personal
com es pot assolir?
Només pot assolir-se si, a més d'estar-hi ideològicament a favor, ens dotem dels recursos conductuals que ens permeten no únicament d’expressar-nos en català, sinó també sentir-nos bé quan ho feim.
20
Necessitam recursos de diversos tipus (cognitius, de comunicació, de control emocional...), que poden aprendre's en poc temps i que, una vegada apresos, continuen desenvolupant-se i generant-ne de nous a mesura que els anam aplicant dia a dia.
recursos
21
el català com a llengua comuna i vehicular
Llengua inicial, primera llengua o llengua familiar La primera llengua que aprenem i amb la qual configuram la nostra visió del món.
Amb el temps tenim l’oportunitat d’anar sumant llengües.
Les llengües tenen dos grans avantatges: són adoptables i acumulables (C. Junyent, 1998).
Aprendre una llengua no ens porta a renunciar a una altra.
adoptar la llengua
Una llengua, inicialment aliena per a nosaltres, passa a ser també la nostra llengua.
No és només una llengua que hem après i que usam en determinades situacions (quan viatjam, amb un turista, amb un client estranger, etc.).
La usam amb normalitat absoluta en el nostre dia a dia i la sentim, també com a nostra.
aprendre o adoptar la llengua?
Llengua d’identificació. Independentment de quina sigui la llengua inicial i de les llengües que s’hagin anat aprenent, n’hi ha una que consideram la nostra i la citaríem si ens demanassin quina és la nostra llengua.
Generalment és la llengua inicial, però en determinats casos es produeix el fenòmen de la transferència adopció com a llengua d’identificació d’una de les llengües apreses amb posterioritat.
La llengua d’identificació no és fixa.
la llengua, eina d’acollida
“Nosaltres hem adoptat el català perquè és la llengua que ens ha donat accés a la catalanitat, és una de les coses que ens fa veure’ns a nosaltres mateixos, i ens fa ser vistos pels altres, com a catalans o catalanes.”
“La llengua catalana ens ha obert les portes a moltes coses des d’un punt de vista social [...] no hem canviat de llengua, perquè no hem canviat ni renunciat a cap llengua.”
Veu pròpia, 2002 Josep Anton Fernàndez
25
les dificultats
“Començar a parlar una llengua que no és la teva no és fàcil, i quan aquesta llengua està en la peculiar situació del català, encara ho és menys [...] la baixa autoestima dels catalanoparlants, que els duu a canviar de llengua així que detecten un accent.”
Veu pròpia, 2002 Josep Anton Fernàndez 26
una metàfora per a l’acollida
27
un compromís recíproc
La llengua dels immigrants és el seu territori i se’ls ha de facilitar poder mantenir aquest vincle. S’ha de respectar i prestigiar.
L’aproximació a la cultura del país que els acull serà gradual.
Han de trobar facilitats per aprendre i usar la llengua catalana.
S’interessaran per la llengua i el país d’acollida si hi troben persones per fer coses interessants en companyia.
28
l’hora de la confessió...
29
funció normalitzadora de les institucions i de les persones que hi
treballen
30
la vostra tasca és necessària
Sou professionals que incidiu en uns col·lectius determinats i teniu un paper molt important com a agents actius en dos processos estretament relacionats:
La integració de les persones nouvingudes.La normalització de l’ús del català a Mallorca.
model de comunicació responsable
Els comportaments lingüístics fidels i assertius desenvolupen una funció de modelatge i, per tant, provoquen un efecte expansiu que incideix en els hàbits lingüístics dels altres parlants.
32
els objectius
Facilitar el procés d’inclusió de les persones immigrades a la societat catalana, mitjançant l’adopció del català.
Fer del català la llengua comuna de la vida pública, en el context d’una societat multilingüe que percebi la diversitat com un factor d’enriquiment.
Promoure l’intercanvi intercultural i fomentar la participació social de les persones nouvingudes a través de l’adopció de la llengua catalana. 33
+ Responsabilitzar la societat d’acollida en les
tasques d’acolliment lingüístic fomentant l’ús del català en la relació amb les persones nouvingudes.
Impulsar l’acolliment lingüístic en els àmbits de l’educació i del treball, i promoure la inclusió de l’acolliment lingüístic en els programes i polítiques de l’Administració pública.
34
és possible concretar
Llengua vehicular de la comunicació i de la dinamització de les activitats
Ús de les llengües al nostre àmbit de treball: diagnosi sociolingüística de treballadors i usuaris, quines llengües, percentatges d’ús en les diferents activitats, etc.
Crear un model d’ús de les llengües i actituds lingüístiques positives envers la llengua catalana i la diversitat lingüística
Normativa vigent
Pautes de la direcció i dels responsables superiors
Documents de planificació lingüística:
Projecte lingüístic de ...
Projectes concrets i pautats propis del nostre àmbit d’actuació: formació, protocols, campanyes, activitats, etc.) 35
una frase de Gandhi:
“El que jo faci no canviarà el món però és molt important que ho faci”
36