Download - El moviment ondulatori
![Page 1: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/1.jpg)
El Moviment OndulatoriUnitat 6
![Page 2: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/2.jpg)
Continguts
• 6.1 Què és una ona?• 6.2 Característiques de les ones• 6.3 La Llum• 6.4 El So
![Page 3: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/3.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició Una ona es una pertorbació que neix d’una font i es propaga en l’espai durant un cert temps transportant energiaperò no matèria
![Page 4: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/4.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició – Pertorbació
Una variació més o menys granMés o menys durableDe les condicions en les quals es presenta un fenomen respecte a com es presenta habitualment
![Page 5: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/5.jpg)
6.1 Què és una ona? Exemples de pertorbacions:Una ona causada per la brisaTerratrèmolEncendre un llum
![Page 6: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/6.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició - FontExemples de font per una ona marina:
El ventCorrentsTerratrèmols sota l’aiguaCreuers, barques, etc
La font defineix les característiques de l’ona
![Page 7: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/7.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició - FontExemples pel terratrèmol:
Moviments de la superfície terrestre
![Page 8: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/8.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició - FontExemples per encendre un llum:
Llanterna
![Page 9: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/9.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició – Propagació Espai - Temps
![Page 10: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/10.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició – Transport d'energiaL'energia es pot definir com:
la capacitat de generar treball aquesta capacitat disminueix a mesura que
el treball s’ha realitzat
![Page 11: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/11.jpg)
6.1 Què és una ona? Definició – sense transportar matèria
En una ona és la pertorbació que es propaga, no la matèria
![Page 12: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/12.jpg)
6.1 Què és una ona? Exemples d’onaOnes superficials en l’aigua
![Page 13: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/13.jpg)
6.1 Què és una ona? Exemples d’onaOnes sísmiques
![Page 14: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/14.jpg)
6.1 Què és una ona? Exemples d’onaOnes sonores
![Page 15: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/15.jpg)
6.1 Què és una ona? Exemples d’onaOnes electromagnètiques (llum)
![Page 16: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/16.jpg)
6.1 Què és una ona? Tipus d’onaLes ones es poden classificar en funció de:
Direcció de propagacióDimensió de propagacióNaturalesa (medi de propagació)
![Page 17: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/17.jpg)
6.1 Què és una ona? Tipus d’ona - DireccióLongitudinal: moviment oscil·latori en la mateixa direcció que la propagació
ExempleEl So
![Page 18: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/18.jpg)
6.1 Què és una ona? Tipus d’ona - DireccióTransversal: moviment oscil·latori perpendicular a la direcció de la propagació
ExempleLa llum
![Page 19: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/19.jpg)
6.1 Què és una ona? Tipus d’ona - DimensióUnidimensional: l’energia es propaga en una direcció
Exemple: Ones de les cordes o de les molles
![Page 20: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/20.jpg)
6.1 Què és una ona? Tipus d’ona - DimensióBidimensional: l’energia es propaga en dues direccions
Exemple: ones sobre la
superfície del aigua
![Page 21: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/21.jpg)
6.1 Què és una ona? Tipus d’ona - DimensióTridimensional: l’energia es propaga en 3 direccions
Exemple: llum i so
![Page 22: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/22.jpg)
6.1 Què és una ona? Tipus d’ona - MediMecànica: necessiten un medi per propagar-se
Exemple: el soElectromagnètica: poden propagar-se en absència de medi
Exemple: llum
![Page 23: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/23.jpg)
6.2 Característiques d’una ona • Amplitud (A)• Longitud d’ona (λ)• Període (T)• Freqüència (f)• Velocitat de propagació (v)• Front d’ona
![Page 24: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/24.jpg)
6.2 Característiques d’una ona – Amplitud(A)
La distància (m) entre un extrem i el centre de l'oscil·lació.
Cas concret per una ona transversal unidimensional
![Page 25: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/25.jpg)
6.2 Característiques d’una ona: Amplitud(II) Una ona és més intensa quan té major amplitud
![Page 26: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/26.jpg)
6.2 Característiques d’una ona – Longitud d’ona (λ)La distància (m) entre dos punts que es troben en el
mateix estat de oscil·lació.
Cas concret per una ona transversal unidimensional
![Page 27: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/27.jpg)
6.2 Característiques d’una ona – Període (T)
El temps (s) que dura una una oscil·lació
Cas concret per una ona transversal unidimensional
![Page 28: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/28.jpg)
6.2 Característiques d’una ona – Freqüència (f)
La freqüència (s-1 o Hz) és el nombre d'oscil·lacions per unitat de temps
Cas concret per una ona transversal unidimensional
![Page 29: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/29.jpg)
6.2 Característiques d’una ona: freqüència (II) L’ona té més freqüència si la energia és major
![Page 30: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/30.jpg)
6.2 Característiques d’una ona – Velocitat de propagació (v)
=>
Es un valor constant mentrestant l’ona es mogui per un medi homogeni (aire, buit, etc)
Si l’ona canvia de medi, la velocitat (m/s) canvia i també la seva longitud d’ona, però no la freqüència.
Cas concret per una ona transversal unidimensional
![Page 31: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/31.jpg)
6.2 Característiques d’una ona - Front d’ona
El Front d’ona és el conjunt dels punts del medi que es troben en el mateix estat de oscil·lació en el mateix instant.
![Page 32: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/32.jpg)
Exercici
Si estàs conduint un cotxe que es mou a una velocitat de 50Km/h en una carretera en forma d'ona transversal unidimensional, es pot considerar que el moviment del cotxe és ondulatori?
![Page 33: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/33.jpg)
6.3 La Llum
![Page 34: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/34.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (I)• Tipus de pertorbació: Electromagnètica
Les partícules poden tenir càrregues positives o negatives Les partícules amb càrregues oposades s’atreuenLes partícules amb càrregues iguals es repel·leixen Això és conseqüència que les partícules carregades creen camps elèctrics
![Page 35: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/35.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (II)• Tipus de pertorbació: Electromagnètica
Només partícules carregades en moviment creen un camp magnètic
![Page 36: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/36.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (III)
El camp magnètic exerceix una força només sobre altres partícules carregades en moviment.
![Page 37: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/37.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (IV)• Tipus de pertorbació: Electromagnètica
Quan la partícula carregada oscil·la aquesta genera un camp elèctric oscil·lant i un camp magnètic perpendicular oscil·lant que es propaguen com una ona. D’aquí que s’anomeni ona electromagnètica.
![Page 38: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/38.jpg)
6.2 La Llum – Radiació Electromagnètica
![Page 39: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/39.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (V)• Exemples de Fonts:
Sol Foc
Llamec Llum elèctrica
Làser
![Page 40: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/40.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (VI)• Fonts: Perquè el Sol emet llum? • El Sol és una font d’energia que conté
partícules carregades. • Molt molt calent (incandescent)• Microscòpicament la calor es caracteritza
per la vibració de les partícules. • La vibració de les partícules carregades genera
les ones electromagnètiques. D’això se n’anomena Irradiació Electromagnètica
![Page 41: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/41.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (VIII)Mitjà de propagació: El Buit
El buit es defineix com un espai mancat de qualsevol tipus de matèria
En la pràctica sempre es tracta d’un buit parcial
El grau de buit es mesura amb la pressió (Pa) delas partícules restants
![Page 42: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/42.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (VI)Velocitat propagació es constant en un medi
Material Velocitat (m/s)
Buit (c) 299.792.458Aire 299.705.543Aigua 244.844.349
n Índex de refracció
![Page 43: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/43.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (IX)Mitjà de propagació: Medis transparents
Exemples:VidreAiguaGasAire
![Page 44: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/44.jpg)
6.3 La Llum – Característiques (VI)• Naturalesa: Electromagnètica• Direcció propagació: Tridimensional• Direcció oscil·lació: Transversal
![Page 45: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/45.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (I)Línia perpendicular al front d’ona en cada punt de l’espai• Aquest és un model idealitzat de la
llum, es pot aplicar quan la λ es molt més petita que les dimensions de l'objecte amb que interacciona
• Permet crear diagrames clars per mostrar la propagació de la llum interpretar alguns fenòmens
![Page 46: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/46.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (II): Ombres i penombres• Ombra: aquella zona on no arriba la llum degut a la
interposició d’un objecte opac en el seu recorregut.• Penombra: aquella zona on només arriba una part de la
llum degut a la interposició d’un objecte opac en el seu recorregut.
• La penombra només és possible quan el focus de llum és extens, en canvi, no ho és si aquest és puntual.
![Page 47: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/47.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum: Exercici• Descriu i dibuixa un eclipsi de sol i lluna, identificant les
zones d’ombra i penombra
![Page 48: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/48.jpg)
6.3 La Llum – Model de raigde llum (III): La Reflexió
![Page 49: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/49.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (IV): La Reflexió• La reflexió succeeix quan un front ona pla xoca contra
la interfície plana entre dos medis diferents, doncs aquest front d'ona retorna en el mateix medi al qual s'havia originat de forma total o parcial.
![Page 50: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/50.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (V): La Reflexió• Lleis de la reflexió
• L'angle que el raig incident forma amb la normal equival a l'angle que el raig reflectit forma amb la mateixa normal.
ȋ = ȓ• El raig incident, el raig reflectit i la normal a la superfície de
reflexió al punt d'incidència es troben en el mateix pla. • El raig reflectit i el raig incident es troben en costats oposats de
la normal.
![Page 51: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/51.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (VI): Refracció
![Page 52: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/52.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (VII): La Refracció• La refracció: canvi de la direcció de propagació d’un
front d’ona quan passa d’un medi transparent a un altre medi transparent i canvia la seva velocitat de propagació.
𝑛=𝑐𝑣
![Page 53: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/53.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (VIII): La Refracció• Lleis de Refracció:
• Llei de Snell: n1• El raig incident, el raig refractat i la normal a la superfície de
refracció al punt d'incidència es troben en el mateix pla.• El raig refractat i el raig incident es troben en costats oposats de
la normal.• Si n1> n2 llavors <
n1
n2
normall
![Page 54: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/54.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (IX): La Refracció
![Page 55: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/55.jpg)
6.3 La Llum – Model de raigde llum (X): La RefraccióAngle límit:• Si n1 > n2 (cas, p ex, de l’aigua a l’aire), valor mínim de
l’angle d’incidència a partir del qual té lloc la reflexió total .
![Page 56: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/56.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (XI): Cas general
Normalment, quan un raig lluminós incideix en la superfície de separació entre dos medis transparents, una part de la llum és reflectida i l’altra és refractada
![Page 57: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/57.jpg)
6.3 La Llum – Model de raig de llum (XII): La Refracció• Exercici: Un raig de llum
passa d'un vidre a l'aire tal com mostra la figura.
1. Calculeu l'angle d'incidència mínim del feix de llum per què hi hagi la reflexió total
2. Quan valdria l'angle límit si el raig passés de l'aire al vidre?3. Verifica aquí
![Page 58: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/58.jpg)
6.3 La Llum – La DifraccióPrincipi de Huygens• Tots els punts d’un front d’ona determinat son fonts puntuals d’ones secundaries esfèriques (3D) o circulars (2D)
![Page 59: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/59.jpg)
6.3 La Llum – Difracció
• La difracció es produeix quan les ones troben:
• un obstacle
• una obertura
![Page 60: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/60.jpg)
6.3 La Llum – Difracció• Obstacle:
• Difracció entorn a un petit obstacle (d << λ )• On:
• d= dimensió del obstacle λ= longitud d’ona
• Es va reconstruïnt el front d’ona
![Page 61: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/61.jpg)
6.3 La Llum – Difracció• Obstacle:
• Difracció entorn a un gran obstacle (d ≈ λ )• On:
• D= dimensió del obstacle λ= longitud d’ona
• L’ona es trenca en topar-se amb un obstacle• Es crea una zona d’ombra a darrere l’obstacle• Es crea una reflexió en la superfície de l’obstacle.
Zona d’ombra
![Page 62: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/62.jpg)
6.3 La Llum – Difracció• Forat:
• Quan l’ona plana troba un forat petit (d << λ )• On:
• d= dimensió del forat λ= longitud d’ona
L’ona procedeix com generada d'una font puntual localitzada en l'obertura.
![Page 63: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/63.jpg)
6.3 La Llum – Difracció• Forat gran:
• Quan l’ona plana troba un forat gran (d >> λ )• On:
• d= dimensió del forat λ= longitud d’ona
• Efectes difractius només als extrems
![Page 64: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/64.jpg)
6.3 La Llum – Els Colors
![Page 65: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/65.jpg)
6.4 El So
![Page 66: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/66.jpg)
6.4 El So - Caraterístiques• És una ona mecànica• Es propaga travessant medis elàstics
• Aire• Aigua• Ferro
• La velocitat de propagació depèn del material ide la temperatura:
Material Velocitat (m/s)Aire (20°) 34Aigua (20°) 1438Ferro 5000
![Page 67: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/67.jpg)
6.4 El So - Carateristiques• És tridimensional
![Page 68: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/68.jpg)
6.4 El So - Característiques• La pertorbació es propaga de forma longitudinal• Consisteix en una compressió seguida d'una dilatació del
medi
![Page 69: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/69.jpg)
6.4 El So - Caraterístiques• La font del so és un cos elàstic que vibra. Per exemple:
• un tambor al qual se li donen cops secs• una corda tensada mitjançant un arc
• La vibració d’aquests cossos elàstics té un moviment ondulatori
![Page 70: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/70.jpg)
6.4 El So - Caraterístiques• L’oïda capta l’ona sonora i el cervell la interpreta.• El rang auditiu pot
variar segons l’espècie
![Page 71: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/71.jpg)
6.4 El So - Percepció. Qualitats del soRelació entre les magnituds de l’ona i la percepció sonora:• To: qualitat que permet distingir si un so és agut o greu
depenent de la freqüència. Un so és agut si la freqüència és elevada i greu quan la freqüència és menor.
• Intensitat: es refereix a l'energia transportada per l’ona, a major amplitud les oscil·lacions de la font que els genera més intensitat (so fort).
• Timbre: qualitat del so que depèn essencialment de la forma de l’ona sonora. El so pur és aquell que està format per un sol tipus d’ona, amb la seva freqüència i la seva amplitud.
![Page 72: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/72.jpg)
6.4 El So - Reflexió• Si el so troba un obstacle:
• Si l’obstacle és petit en relació amb la longitud d’ona, el so el rodejarà (difracció)
• si succeeix el contrari, el so es reflexa (veure reflexió de la llum)
![Page 73: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/73.jpg)
6.4 El So - ECO• Es produeix ECO quan una ona es reflexa i retorna al seu emissor amb suficient retard per ser processat pel nostre cervell (persistència acústica) com dos sons diferents.
![Page 74: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/74.jpg)
6.4 Exercici• La velocitat del so en l’aire al voltant dels 20 graus és
de 340 m/s.• Per distingir l’existència de dos sons és necessari que
arribin a l’emissor amb una diferència de 0.1 segons.
• Quina és la distància minima entre emissor i obstace perquè es formi l’eco?
![Page 75: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/75.jpg)
6.4 El So – Reverberació vs ECO• Igual que l’ECO, la reverberació és un fenomen derivat de la reflexió del so.
• ECO: Ones reflectides arriben separades del so directe amb un retard superior a 100ms o 17m (valor persistència acústica)
• REVERBARACIÓ: Ones reflectides arriben amb un retard inferior al llindar de persistència acústica (100ms o 17m)
![Page 76: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/76.jpg)
6.4 El So – Ressonància Acústica• es produeix quan una font emet una freqüència de so
igual a la freqüència de vibració natural d’un receptor.
• Característiques: • el cos vibra, augmentant de forma progressiva l'amplitud i la intensitat
del moviment (i del so)• Aquest efecte pot ser destructiu
![Page 77: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/77.jpg)
6.4 El So – Ressonància - Tacoma Narrows(1940)
![Page 78: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/78.jpg)
6.4 El So – Exercici (I)Si fem un crit davant d’una muntanya amb les condicions adients es produeix el fenomen que coneixem com a eco.a) Explica en quina propietat del so es basa aquest efecte
i calcula a quina distància es troba la muntanya si quan cridem tardem 1,5 segons a sentir l’eco.
b) Raona si, en un dia de molta calor, utilitzant els mateixos númerosque abans calcularíem una distància més gran o més petita que la real.
![Page 79: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/79.jpg)
6.4 El So – Exercici (II)Observa les imatges i raona en cada cas què diferencia les ones que hi apareixen, la intensitat, la freqüència i/o el timbre.
![Page 80: El moviment ondulatori](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022081520/58a9658d1a28abfd648b5557/html5/thumbnails/80.jpg)
6.4 El So – Exercici (III)• Els vaixells de pesca utilitzen el sonar per localitzar els
bancs de peixos. El sonar emet un so a sota l’aigua i, a partir del temps que tarda a sentir l’eco,
a) calcula la distància a la que es troba el banc. Si en un cas concret, en localitzar un banc de sardines situat a 1450 m, el sonar ha tardat 2 s a rebre de nou el senyal,
b) calcula a quina velocitat es propaga el so per l’aigua.