Unes qüestions abans de començar: 1. El funcionament de la societat s’ha fonamentat, fins fa “quatre dies”, en
l’energia solar i els seus derivats.
2. L’energia solar és abundant però no importa tant la seva quantitat sinó la seva disponibilitat.
3. La vegetació fixa un 0,023% de l’energia solar rebuda.
– Per tant, es tracta d’un procés poc eficient però que es sustenta en un flux d’energia.
4. El control de l’energia està íntimament relacionat amb el poder social.
– Per tant l’organització social de l’energia esdevé una qüestió de primer ordre.
5. Els combustibles fòssils que es cremen en un any se formaren en temps prehistòrics. Contenen 44x1018 grams de carboni = 400 vegades la productivitat primària neta de la biota planetària.
– És a dir, cada any empram l’equivalent a quatre segles de plantes prehistòriques.
6. La nostra societat s’enfronta a dos grans problemes:
1. El final del petroli barat i també d’altres recursos de l’escorça terrestre.
2. Alteració dels cicles biogeoquímics i pertorbacions de la biosfera, essent el canvi climàtic un dels més rellevants.
Metabolisme socioeconòmic de diferents règims socioeconòmics a escala planetària
Caçadors- recol·lectors
Societat Agrària Societat Industrial finals s.XX
Metabolisme socioeconòmic
Sistema basat en l’energia solar (no
controlada) i en l’extracció de
biomassa dels ecosistemes
Sistema basat en l’energia
solar (controlada) i l’extracció de biomassa
(majoritàriament) de agroecosistemes (colonitzats).
Sistema energètic “fòssil” basat en
una àrea independent, fonts energètiques altament concentrades (combustibles fòssils, nuclear, hidroelèctrica, etc) i biomassa. Grans extraccions de metalls i minerals dels dipòsits geològics.
Imput energètic Gj/càpita/any
10 - 20 biomassa (fusta, llenya, etc).
(Equivalent a 0,23 – 0,47 Tep/cap/any).
65 (biomassa) 3 menjar
50 farratge 12 fusta
(Equivalent a 1,55
Tep/cap/any).
250 61 biomassa
170 combustibles fòssils. 5 hidroelèctrica
14 energia nuclear
(Equivalent a 5,97 Tep/cap/any).
Imput material Tm/càpita/any
1 biomassa (fusta, llenya, etc)
4 (biomassa) 0,5 menjar 2,7 farratge
0,8 fusta
19 Tm/càpita/ año
7,29 biomassa
4,55 combustibles fòssies
7,17 minerals, metalls, altres.
La situació energètica mundial a principis del
segle XXI
• L'OPEP recupera protagonisme – Hugo Chávez, el 1999 va proposar reduir la quantitat de cru en el mercat global per a
incrementar el preu.
– 1999: Pla Colòmbia contra el narcotràfic, però el petroli colombià està darrere de la intervenció
– 2002, la CIA porta a terme el cop d'estat contra Hugo Chávez.
– EUA importen la major part del petroli del veí del darrera (Amèrica Llatina). Noves interferències per assegurar-se el cru del triangle: Veneçuela-Colòmbia-Euqador.
• PNAC (Project for the New American Century) imperialisme EUA amb intervencions a l'Orient Mitjà, la gran reserva petroliera i de gas natural del món.
• EUA pressionen per a la privatització de PEMEX, al temps que l’administració Obama inicia l’explotació dels seus recursos no convencionals (disminució de la política imperialista).
• Els jaciments del Mar del Nord s'esgoten i la UE es dota de mecanismes per a la guerra preventiva.
• Rússia cobra un nou protagonisme en la geopolítica mundial
• BRICS competeixen en l'apropiació dels recursos energètics mundials.
• El món és un polvorí a punt d'esclatar (si no ha esclatat ja)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
Consumo de petróleo (Millones de Barriles Día) Precio petróleo ($ constantes 2012)
"30 Gloriosos" Petroli barat i "abundant" Constitució OPEP (1960)
Primeres convulsions: 1967: Guerra dels 6 dies; G. Nigèria
1973: G. Yom Kipur 1979: Revolució Iran 1980: G. Iran - Irak
Tornen els anys dolços: 20 anys de petroli barat Globalització i desaparició dels blocs: hegemonia EUA
Final del petroli barat 11S i Guerra Global
Crack mundial
Crisi econòmico- financiera
Conflicte bèl·lic i/ o tensions geopolítiques
Règim energètic petrolier. Evolució del consum i del
preu del petroli mundial, 1950-2012
Les reserves de petroli són d’1,68 bilions de barrils. Se calcula que al
ritme de consum actual, hi ha petroli per 53 anys. La humanitat ha consumit
fins a l’actualitat 1 bilió de barrils.
Extracció de Petroli
Reserves de Petroli
El pic del petroli; Zenit del petroli; o Pic de
Hubbert
• Seria el moment en què
s'assoleix la taxa màxima
d'extracció de petroli d'un
jaciment i a partir de llavors la
taxa d'extracció entraria en
declivi fins el seu esgotament.
• Més que esgotar el petroli,
s’arriba a un punt en que l’EROI
o la taxa de retorn energètic és
tan elevada que fa que sigui
inviable la seva extracció.
Des de 1978 no s’ha trobat cap jaciment gegant
Acord entre els estudiosos en què s’ha arribat a l'altiplà
dels 85 Mbd
Ruptura del Règim energètic orgànic
a les Balears.
• Fractura del règim orgànic cap al darrer terç del segle XIX.
• Gener de 1834: entrava al Port de Palma el vapor El Balear de la Compañía Catalana de Vapores.
• 1847: primera màquina de vapor a Mallorca (fàbrica de filats Villalonga y Cia).
• 1864: mines de lignits al Raiguer.
• 1875: Inauguració del primer tram de la via fèrria Palma-Inca (Ferrocarriles de Mallorca).
• La major part dels requeriments energètics eren coberts en base a fonts orgàniques.
Menorca: pugna electrificació
versus gasificació.
• La història de l’electrificació comença a Menorca:
– 4/01/1892: Francesc F.
Andreu funda la Eléctrica Mahonesa.
– 9/01/1892: la societat gasista
de Maó, Sociedad General de
Alumbrado.
• Expansió de
l’electricitat a
Menorca: 1908-1935.
• 1933: Cable d’alta
tensió Maó-Alaior i inici
de la concentració
elèctrica en mans de
Eléctrica Mahonesa.
Desapareixen les altres
societat.
• La història de la gasificació s’inicia a Palma.
– 4/03/1858: Sociedad de Alumbrado por Gas. El 1921
entrà en el negoci elèctric.
– A finals del segle XIX tenim fàbriques de gas a Sóller,
Inca o Felanitx.
• L’electrificació a Mallorca s’inicià a Alaró, 1901:
– Companyia d’Electricitat d’Alaró (germans Gaspar i
Josep Perelló Pol).
• L’electrificació de Palma s’inicià el 1903:
– La Agrícola Industrial Balear.
– Sociedad Alhemeyer, Compañía Anónima de
construcciones e instalaciones mecànicas (Bilbao,
24/07/1901).
Gas i electricitat a Mallorca
Mallorca i el poder (energètic). Concentració
elèctrica i gasista.
• Joan March: controla la Sociedad de Alumbrado por
Gas.
• 1927 neix GESA: fusió entre la La Palma de
Mallorca, Compañía Mallorquina de Electricidad
(2900 kW) i la Sociedad de Alumbrado por Gas
(8300 kW).
• L’etapa americana (1929-1952): United Utilities and
Service Corporation es fa amb GESA.
– March la segueix controlant a l’ombra.
– 1929: 21229 usuaris i arriba al 5,5% del territori illenc.
– S’inicià l’adquisició de les altres centrals i la seva
desaparició.
Localització conflictiva de les
fàbriques elèctriques.
Fotografia 1955: Central I -1921
(Sociedad de Alumbrado por Gas);
Centrals mòbils -1953 (GESA)
(Font: Vaquer, 1986:26).
Fotografia 1948: Central II -1903 (La
Palma de Mallorca, Compañía
Mallorquina de Electricidad); Central III -
1919 (Compañía Mallorquina de
Electricidad) (Font: Vaquer, 1987:40).
L’electricitat entra a Eivissa
• 1907: El soci eivissenc de Joan March, Abel Matutes Torres inaugura la central elèctrica a Ses Feixes.
• 1927: es constitueix Luz y Energía SA que és absorbida per Matutes el 1934.
• Formentera i l’Eivissa rural: despenjades de la història elèctrica.
Evolució de les importacions i exportacions a les Balears,
1865-1949 (Tm).
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
350.000
400.000
450.000
1865
1868
1871
1874
1877
1880
1883
1886
1889
1892
1895
1898
1901
1904
1907
1910
1913
1916
1919
1922
1925
1928
1931
1934
1937
1940
1943
1946
1949
Importació combustibles (Tm)
Total Importacions (Tm)
Exportació combustibles (Tm)
Total Exportacions (Tm)
13,8% de les exportacions corresponen a combustibles.
13,1% de les importacions corresponen a combustibles.
Mallorca i Eivissa exporten llenya, carbó
vegetal i Mallorca lignits.
Palma 18/02/1918: Revolta social
protagonitzada per dones, per
l’escassetat i especulació energètica.
La generació elèctrica passa a mans
públiques.
• 1952: GESA es adquirida per l’INI.
• 1956: Eléctrica Mahonesa és adquirida per
GESA.
• 1957: GESA explota la Central de
Matutes.
• Els poders preparen les illes pel BOOM
TURÍSTIC
Evolució dels moviments de passatgers als aeroports de les
Illes Balears, 1940-2007 (milers de passatgers)
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
24.000
26.000
28.000
30.000
32.000
34.000
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
1er Boom Turístic (Règim
d'acumulació fordista).
2on Boom Turístic
(Transició-
Adaptació).
3er Boom Turístic
Globalització
neoliberal.
1ª Crisis Energètica (1973)
Ruptura del Sistema Bretton Woods.
Mort del Dictador F. Franco (20/11/1975)
Pactes de la Moncloa (1977)
2ª Crisis Energètica (1979)
RDWS (Règim Dòlar-Wall Street)
Revolució neoliberal: R. Reagan
(1981-1989) - M. Thatcher
(1979-1990).
Entrada a la CEE i OTAN (1986)
Caigua del Mur de Berlin (1989)
Guerra del Golf (1991) i NOEI
(Nou Ordre Econòmic
Internacional)
Crisi financera
11-S (2001)
Guerra Global i final
del petroli barat
Globalització financera
de "domini dolç": feliços
1990.
Maastricht (1992)Reconeixement internacional del règim
feixista (1951)
Pla d'Estabilització (1959)
Explosió turística =
transport + petroli
La nova etapa elèctrica: franquisme,
turisme i electricitat.
Noves Centrals i augment de la potència instal·lada: 1960- Inauguració de les centrals de Maó i d’Alcúdia; 1961- Central d’Evissa; 1962- Son Molines (Palma); 1968 - Sant Joan de Déu (Palma) i Formentera.
Inauguració de les
centrals tèrmiques
d’Alcúdia i Maó.
L’impacte de les crisis energètiques:
més carbó és la guerra!
• Menorca i Formentera s’obliden de l’energia. – 1972: cable submarí Formentera-Eivissa.
– 1975: cable submarí Mallorca-Menorca.
• 1981: inauguració de la C.T. Es Murterar (Alcúdia).
Evolució de les extraccions de lignits a Mallorca,
1915-1989 (mil Tm)
17,2
91,2
64,7
101,6
323,9
229,1
30,9
94,6
14,5
70,8
48,3
57,8
45,950,5
52,8
121,3157,6
160,0
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
220
240
260
280
300
320
3401914
1916
1918
1920
1922
1924
1926
1928
1930
1932
1934
1936
1938
1940
1942
1944
1946
1948
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
Inauguració de les Centrals
Tèrmiques del Port d'Alcúdia i
de Maó (1960).
Boom de la construcció.
Crisi del petroli (1973)
Inauguració d'Es
Murterar (1981)
Primera Guerra Mundial
(1914-1918)
Crisi de subsistència (1918)
L’etapa neoliberal: privatització i nou
“desenvolupisme energètic” (sostenible)!
• ENDESA es fa amb GESA: de monopoli públic i a monopoli privat.
• Pla Director Sectorial Energètic de les Balears (Decret 58/2001 de 6 d’abril). – L’escenari curnocopià : augment de potència instal·lada fins a
1.687 MW pel 2015.
– Gasoducte des de Dènia: el gas natural com a solució.
– Cost previst: 965 milions d’euros.
• 2005: Revisió del PDS energègtic. – Escenari curnocopià: potència instal·lada fins a 2.045 MW pel 2015.
– Gasoducte més cable elèctric amb la península: Les Balears es despreocupen dels problemes energètico-climàtics
– Cost previst: 2.163 milions d’euros.
Qui comanda en el món energètic
a les Balears?
• GESA ENDESA: propietat d’Enel
Energy Europe SRL (Ministeri
d’Economia d’Itàlia)
• CLH: GIP II Palma Luxco II, S.A.R.L.
(15%) (Luxemburg); Global Motafion SL
(10%) (propietat de AMP Capital
Investors BV, Holanda); Marthilores
(10%) (propietat d’Ardian Holding,
França); Oman Oil (10%) (Oman);
Repsol (10%); Cia Española de
Petróleos SAU (propietat d’International
Petroleum Investment Company d’Abu
Dhabi);
GASODUCTE:
El setembre 2009 e ntra en funcionament el gaseoducte (Dènia-es Carnatge): 334 km
(8.000 milions m3)
Cost estimat: 490 milions euros
Empresa: Enagás (propietat del capital financer –Bilbao Bizkaia Kutxa, Kutxa Bank,
Oman Oil Company, Sociedad Estatal de Inversiones, Goldam Sachs, etc)
CABLE PENÍNSULA-BALEARS
Desembre de 2011 s’inagura el cable i el 2012 ja s’importen 570 GWh.
Potència: 400 MW (250 km)
Cost: 420 milions euros.
Empresa: Red Eléctrica de España (propietat de Sociedad Estatal de Inversiones
(20%), Morgan Stanley, Chase Nominees, State Street Bank, JP Morgan, etc.)
Potència elèctrica instal·lada a les Balears, 1945-2012
(MW) KW/càpita
1945 12 0,03
1960 53 0,12
1970 254 0,48
1980 421 0,64
1990 734 0,96
2000 1.251 1,52
2004 1.568 1,64
2008 2.046 1,91
2012 2.438 2,17
Potència instal·lada a les Balears 2012
MW %
Carbó 510 20,9
Fuel/Gas 827 33,9
Cicle Combinat
934 38,3
Eòlica 4 0,16
Solar
fotovotàica 77 3,1
Tèrmica no renov.
86 3,5
Total 2.438 100
El 2008 la mitjana espanyola és de 2,15 kW/càpita (7,7% nuclear; 11% carbó;
19,4% hidràulica; 0,5% Fuel/Gas; 24,8% cicle combinat; 22,1% eòlica; 4,2%
solar fotovoltàica; 1,9% solar tèrmoelèctrica; 0,9% tèrmica renov.; 7,1% tèrmica
no renov.).
A escala mundial la potència elèctrica instal·lada és de 0,5 kW/càpita.
Principals variables del transport motoritzat a les Balears, 1930-2004
Parc de Vehicles
Moviments aeroportuaris (avions)
(entrades i sortides)
Trànsit marítim (entrades vaixells)
Arqueig vaixells
(TRB o GT)
1930 5.192 210 1.644 1.599.383
1940 7.139 412 1.080 641.334
1950 7.755 3.906 1.959 2.524.519
1960 40.462 18.305 5.128 6.419.842
1970 78.777 77.565 10.872 18.009.092
1980 217.161 105.689 11.402 26.077.211
1990 470.468 138.442 6.707 23.265.784
2000 704.559 261.739 9.405 80.367.644
2008 893.624 282.416 9.620 137.723.771
Increment 1930-2008 (factor)
x 172,11 x 1.344,84 x 5,85 x 86,11
Increment 1990-2008
90% 104% 43% 492%
Les illes que no creixen: 4.964 km2
La població que passa de 374 mil habitants al 1930 a 1,072 milions al 2008 (quasi triplica)
La població passa de 709 mil habitants al 1991 a 1,072 milions al 2008 (increment del 51,2%)
L’explosió del transport a les Balears, 1930-2008
L’informe Brundtland (1987) i el desenvolupament
sostenible; la qüestió del canvi climàtic....
no va per a les Balears!
Consum Transport: 1,11 Mtep (42,2%)
Consum electricitat: 0,87 Mtep (33,2%)
1% de fonts renovables
La “fam energètica” de les
Balears...inviable a escala planetària.
Consum energètic per càpita a diferents països, 2005
(Tep/cap)
10,45
10,35
7,89
6,93
4,52
4,18
4,15
3,62
3,35
2,58
1,78
1,64
1,32
0,79
0,58
0,35
0,29
0,26
2,97
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Luxemburg
Emirats Àrabs Units
EUA
Singapur
Rússia
Alemanya
Japó
Dinamarca
E. espanyol
I. Balears
Portugal
Món
Argentina
Xina
Nigèria
Bolívia
Cambodja
Haití
Senegal
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
6.000.000
7.000.000
8.000.000
9.000.000
10.000.000
11.000.000
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2.0
08
2.0
10
2012
Importacions de mercaderies a les Balears, 1950-2012 (Tm)
Combustibles Resta de mercaderies
Una mirada panoràmica al “miracle balear”
a través dels fluxos comercials.
1950-1973 1974-1991 1992-2007 2008-2012
Importació de combustibles (mitjana anual) (Tm/any)
240.230 754.631 2.697.531 2.428.952
Importació de combustibles (mils Tm)
1950: 134 1973: 468
1974: 549
1991: 1.813
1992: 1.911
2007: 3.476
2008: 3.258
2012: 1.714
Increment 3,49 vegades 3,3 vegades 1,82 vegades 0,53
vegades
Percentatge respecte total d’importacions.
22,77% 21,14% 31,25% 22,95%
Evolució de les energies renovables a les Illes Balears, 1983-2008.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Eòlica. Capacitat producció (Tep)
Solar fotovoltàica. Capacitat producció (Tep)
Solar Tèrmica. Capacitat de producció (Tep)
Biomassa (Residus agrícoles) (Tep)
Biomassa (Fusta i llenya) (Tep)
Les energies renovables: noves
polèmiques.
Polèmiques sobre la localització de les instal·lacions.
Els RSU no són renovables!
1983: Renovables 0,8% del consum energètic brut
2006: Renovables 1,25% del consum energètic brut.
2008: 25 parcs de més de 100 kW: 47 MW.
173 instal·lacions de menys de 100 kW: 3,7MW.
Balears: 3,15% sobre teulada.
E. espanyol: 8,8% sobre teulada.
Alemanya: 45,4% sobre teulada.
Els comptes de l’emergy
• Normalment no pensam que al darrera de cada
producte importat a les Balears, s’importa energia.
• L’emergy (embodied energy) seria com l’energia
“embotellada” dins cada producte.
• Així tenim que el 2004:
– El consum brut d’energia a les Balears fou de 2.871 ktep.
– I, els comptes de l’emergy foren de 1.907 ktep. És a dir,
equival un 66,4% del consum brut de les illes.
– PER TANT LA FACTURA ENERGÈTICA DE LA
SOCIETAT BALEAR SERIA MÉS ELEVADA DEL QUE
ENS DIUEN LES ESTADÍSTIQUES OFICIALS.
“La Petjada Ecològica és una eina que serveix per determinar l’àrea de terra i mar
ecològicament productius que es requereixen per a proveir tota l’energia i els recursos materials
consumits i per poder absorbir els residus produïts per una població definida amb l’actual tecnologia,
sigui on sigui que es trobi aquesta àrea”
La petjada ecològica dels requeriments
energètics de les Balears.
•La petjada ecològica (absorció CO2) del consum energètic
de les Balears equival a 11,4 vegades la superfície terrestre
de l’arxipèlag.
•Si en comptes de la petjada del carboni, calculam la
petjada energètica en base a un substitut renovable: 3,73
vegades la superfície balear.
•Els càlculs energètics, tenint en compte els viatges –aeris
i marítims- i l’emergia són un 70,5% superiors als oficials.
•La generació d’electricitat representa el 26% del consum
brut d’energia.
•El transport representa el 28% del consum brut d’energia.
El canvi climàtic i les
Balears.
No és broma, encara que
n’hi ha que hi veuen
negoci.
•Increment de 4,83ºC en les temperatures màximes i de
5,14ºC en les mínimes pels propers 100 anys.
•Es preveu una reducció de la precipitació en els propers 100
anys del 45% a l’hivern i un 40% a la tardor.
•Increment del nivell de la mar d’uns 2,5 mm/any (pujada del
nivell de la mar entre 25 i 80 cms) i possible retrocés
d’algunes platges de fins a 16 metres.