Download - 52. Còmput Temps
-
52. El cmput del temps a Roma. Peses i mesures.
Bibliografia:
HACQUARD, G. (2003), Gua de la Roma Antigua. Madrid, Atenea
ESPLUGA, X. (2003), Vida religiosa en la Antigua Roma. Barcelona, UOC
Gui
1. El calendari rom
1.1. Introducci
1.2 Evoluci
1.3 Divisi del mes
1.4 Cmput dels dies
1.5 El clcul del temps
2 Mesures
2.1. Introducci
2.2. Mesures de longitud
2.3. Mesures de superfcie
2.4. Mesures de volum: per a lquids i per a rids
2.5. Mesures de pes
3. Monedes
3.1. Del bescanvi al aer signatum
3.2. L ar libralis
3.3. Les monedes de plata
3.4. Reforma monetria del segle II aC
3.5. poca imperial
-
1. El calendari rom
1.1. Introducci
El calendari era un instrument de gran importncia per a la regulaci de la vida poltica,
religiosa, militar i social i econmica:
Vida poltica: el calendari servia per a assenyalar les dates de celebraci de les
assemblees poltiques i la duraci de les magistratures.
Vida religiosa: el calendari tenia una especialssima importncia en la regulaci dels
cultes religiosos. Aix explica que foren especialment els pontfexs els encarregats del
calendari, els quals reunien mensualment el poble en assemblees (contiones) per a
informar-lo sobre la distribuci dels dies fastos (laborables) i nefastos (ferials). El
calendari servia per a conixer els dies en qu havien de celebrar-se durant lany les
determinades solemnitats religioses.
Vida militar i social: el calendari regulava tamb la vida militar, sobretot en els primers
temps en qu no existia lexrcit permanent, sin que lexrcit tenia ms aviat un
carcter estacional: a la primavera, en el mes de Mar, mes consagrat al du de la
guerra, es reclutava lexrcit i siniciaven les campanyes blliques, les quals se
suspenien a lhivern, temps en qu es llicenciava lexrcit.
Vida econmica: el calendari regulava tamb la vida econmica, car assenyalava els
perodes de treball i de descans (dies fastos i nefastos). Cada nou dies tenien lloc les
nundinae dia de descans i dia de mercat alhora.
1.2. Evoluci del calendari rom
Lany constava originriament de deu mesos lunars, el primer dels quals era Mar. Era
lanomenat calendari romuli. Al rei Numa se li atribueix una reforma del calendari,
consistent en afegir dos mous mesos: Ianuarius, mes consagrat a Janus i Februarius,
mes dedicat a les purificacions. Mar continuava ocupant el primer lloc en els mesos de
lany. Els mesos continuaven essent lunars, sumant en total 355 dies. El calendari de
Numa, tot i que conserv el carcter lunar dels mesos, tenia en compte tamb el sol, per
la qual cosa el Pontifex Maximus intercalava cada dos anys un mes de 20 dies (mensis
intercalaris), per a corregir lerror de 355 pel que fa a la duraci del perode solar.
La relaci dels mesos era:
Mars ........................................................................................ en honor del du Mart
Aprilis ..................................................................................... origen confs. Aprire? < etrusc
Maius ...................................................................................... en honor del du del creixement
Junius ...................................................................................... en honor de Juno
Quintilis .................................................................................. nmero dordre del mes
Sextilis ..................................................................................... (idem)
September ................................................................................ (idem)
-
October ................................................................................... (idem)
December ................................................................................ (idem)
Ianuarius ................................................................................. en honor de Janus
Februarius ............................................................................... dedicat a les purificacions
A partir del 153aC es va alterar lordre dels mesos, car es va fer comenar lany per
Gener (Ianuarius).
Lany 44aC, Csar, aconsellat per lastrnom Sosgenes, essent Pontfex Mxim,
introdu les segents reformes en el calendari rom:
1. Lany es va fer de 365 dies
2. Els mesos varen de ser lunars (els dies de lany es distriburen en cada mes de la
mateixa manera que estan ara)
3. Cada quatre anys sintrodu un di ams per tal darranjar lerror pel que fa a la
duraci real del perode solar (aquest dia suplementari es va intercalar entre el
24 i el 25 de febrer, o ms exactament el que es va fer va ser repetit el 24,
anomenant-lo bis sextum a.k. Martias)
4. El mes Quintilis reb el nom de Julius en honor de Juli Csar. Ms tard, lany
8aC, el mes Sextilis comen a denominar-se Augustus en honor dAugust.
En resum, les reformes del calendari rom foren degudes abans que res al desig de
transformar un calendari lunar en un calendari solar: aix exig sobretot augmentar el
nombre de dies de la durada de lany, la qual cosa port a augmentar el nombre de
mesos, modificar el nmero dels dies dels mesos, i establir mesures per a corregir
errors. La reforma de Csar dur fins 1582, en qu es realitz la reforma gregoriana.
1.3. Divisi del mes
Les reformes del calendari rom afectaren principalment lestructura de lany. Els
mesos tamb canviaren de nombre de dies: en la reforma de Juli Csar, al deixar dsser
mesos lunars, distribuint-se entre els mesos els 20 dies en qu saugment la durada de
lany. Per aquest augment en la duraci dels mesos no afect de manera important
lestructura interna que tenia el mes rom.
El mes estava dividit en tres parts desiguals. Els romans no utilitzaven la divisi
setmanal, dorigen hebreu, que tenim avui. Les parts en qu els romans dividien el mes
eren: Nones, Idus i Kalendes.
Quan els mesos eren lunars, les Kalendas corresponien a la fase de lluna nova i es
celebraven el dia primer de tots els mesos; les Nonas corresponien al quart creixent i es
celebraven el 5 dia de tots els mesos, excepte Mar, Maig, Juliol i Octubre (mesos de
Marmajuloc), mesos en qu es celebrava el dia 7; les Idus corresponien a la lluna
plena i es celebraven el dia 13 de tots els mesos, excepte de Marmajuloc que ho feien
el 15.
-
Les reformes successives que experimenta el calendari rom, respecten aquesta divisi
tripartita del mes i fins i tot, els dies en qu es celebren. Lnica cosa que es va perdre
fou la correspondncia amb les fases lunars, a partir de la reforma de Juli Csar, en qu
els mesos deixaren dajustar-se al cicle lunar.
1.4. El cmput dels dies
Per tal de donar una data en llat se segueixen les regles segents:
1er.- Els dies fixos es designaven pel seu nom en ablatiu, seguit de ladjectiu derivat del
nom del mes concertant amb ell.
Ex.: Idibus Januariis 13 de Gener.
2on.- El dia anterior a una data fixa es designava amb pridie seguit del nom de la data
fixa en acusatiu:
Pridie Idus Januarius 12 de Gener
3er.- El dia posterior a una data fixa podia designar-se amb postridie seguit del nom de
la data fixa en acusatiu:
Postridie Idus Januarius 14 de Gener
El dia posterior sexpressava tamb molt freqentment seguint el mateix procediment
explicat en el nmero segent per a les restants dates.
4art.- Per a designar la resta de dies, es comptaven els dies que faltaven per a la data
fixa segent. El nombre resultant en qu sincloen el dia en qu sest i el dia de la data
fixa, sexpressava en ordinal. En un principi els llatins expressaven aquell nombre en
ablatiu (ablatiu temporal) acompanyant al substantiu die; seguia el nom de la data fixa
en acusatiu regit de la preposici ante; el mes es feia concertar utilitzat com a adjectiu
amb la data fixa:
Die tertiu ante Kalendas Maias 29 dAbril
Posteriorment es produ un desplaament de la preposici ante, la qual pass a ocupar el
primer lloc en lexpressi de la data. Aquesta collocaci provoc que el nombre de dies
sexpresss illegtimament en acusatiu. s a dir, aquesta modificaci feu que totes les
paraules utilitzades en lexpressi de la data es posessin en acusatiu:
A(nte) d(iem) tertium K(alendas) Maias
Dies de Nonas Del 2 al 7, mesos marmajuloc
Del 2 al 5, mesos restants
Aix doncs Dies de Idus del 8 al 15, mesos (1)
del 6 al 13, mesos (2)
Dies de Kalendas > del 14 o 16 fins al 1er de ms segent
-
Els mesos de Mar, Maig, Juliol i Octubre tenien 5 dies de Nonas, 8 dies de Idus i 17
dies de Kalendas.
Els mesos restants tenien 4 dies de Nonas, 8 dies de Idus i de Kalendas en tenien 19 els
mesos de 31 dies, 18 els de 30 dies, mentre que febrer en tenia 16 (en els anys de trasps
es repetia el dia sis abans de les Kalendas de Mar). A lexpressi de les Kalendas
sutilitzava el nom del mes segent.
1.5. El clcul del temps
Els dies. No podem pas dir que els romans visquessin sotmesos a la dictadura dun
horari inflexible. De fet, fins al segle II aC no van dividir el dia en hores es tracta
duna invenci grega, sin que ho feien en dues gran parts: abans del migdia (ante
meridiem) i desprs del migdia (post meridiem).
Cal dir, tanmateix, que lhora sempre va ser aproximativa, perqu, deixant de banda la
manca de precisi dels instruments de clcul horari rellotges (horologia) i clepsidres
(clepsydrae), hem de tenir en compte que la durada de les hores canviava
contnuament: els romans dividien el dia en dotze hores (hora prima...hora
duodecima), des de la sortida fins a la posta del sol, amb lhora septima sempre indicant
les dotze del migdia; lgicament, doncs, les hores eren ms llargues a lestiu que no a
lhivern. La nit reprodua antitticament la situaci dirna, per solien dividir-la a la
manera militar en quatre viglies (vigiliae), la tercera de les quals comenava sempre a
mitjanit.
En poca imperial, els romans, per influncia de lastrologia, van adoptar la setmana de
set dies (hebdomas; septimana) dedicats a les divinitats planetries, que amb alguna
lleugera modificaci ha arribat prcticament intacta fins als nostres dies (Lunae dies,
Martis dies, Mercurii dies, Iovis dies, Veneris dies, Saturni dies i Solis dies).
Els anys. Per indicar lany, els romans citaven, juxtaposats, el nom dels dos cnsols
que hi havien exercit la magistratura M. Tullio L. Antonio consulibus; ara b, els
historiadors tamb comptaven els anys a partir o b de la fundaci de la ciutat (753aC) o
b de la fundaci de la Repblica (509aC), amb, respectivament, les expressions ab
urbe condita i post reges exactos.
-
2. Mesures
2.1. Introducci
Una caracterstica de les mesures romanes s que no estaven elaborades en relaci a un
sistema nic. Els romans utilitzaren dos sistemes: el sistema decimal i el sistema
duodecimal. Els romans utilitzaven aquests dos sistemes en lelaboraci dels mltiples i
submltiples fins i tot corresponents a una mateixa srie de mesures. Els romans
guardaven els patrons de les seves mesures en el Capitoli. Estaven sota la vigilncia de
dos edils. A lpoca imperial era el praefectus urbis lencarregat de la vigilncia dels
patrons. En el Capitoli, es guardaven en el temple de Juno Moneta. En els mercats hi
havia tamb un lloc per a guardar les mesures: el ponderarium.
2.2. Mesures de longitud
Submltiples
Digitus (dit o polzada) = pam ............................................. 0,0184 metre
Uncla = 1/3 pam = 1/12 peu ................................................... 0,245 metre
Palmus (pam) = 4 dits = peu .............................................. 0,0736 metre
Unitat
Pes (peu) = 4 pams = 16 dits .................................................. 0,29441
Mltiples
Palmipes= 1 peu + 1 pam = 20 dits ........................................ 0,3680 metre
Cubitus (colze) = 1 peu + 2 pams = 24 dits ............................ 0,44162
Gradus (grau) = 2 peus + 2 pams ........................................... 0,736 metre
Passus (pas) = 5 peus ............................................................. 1,4723
Stadium = 125 passos ............................................................. 184,81 metre
Millia passum = 1000 passos ................................................ 14724 metres
2.3. Mesures de superfcie
Unitat
Quadratus pes ( un peu quadrat) = 0,086 m2
Mltiples
Decempeda quadrata (10x10 = 100p2) .................................. 8,66 m2
Iugerum (jugada = 240px120p= 28.000p2) ............................. 25a=1/4 ha.5
1 Ha tingut vigncia a molts llocs fins al segle passat.
2 Expressa la distancia normal des del colze fins al dit del mig.
3 Els agrimensors utilitzaven per a medir la Decenpeda = prtiga de 10 peus.
4 Cada 1000 passos els romans collocaven a les viae un miliarius o lapis.
5 Iugerum era all que un jou poda arar en un dia =jovada.
-
Heredium (=2 iugera) ............................................................ 50a = ha 6
Centuria (=100 heredia) ....................................................... 50ha
Saltus (=4 centuriae) ............................................................. 200 ha.
2.4. Mesures de volum
a) Per a lquids:
Cyatus ................................................................................... 0,045 litre
Quartarius = 3 ciats ............................................................... 0,135 litre
Submltiples
Sextarius = 1/48Q .................................................................. 0,547 litre
Congius = 1/8 Q = 6 sextaris .................................................. 3,283 litre
Urna = Q = 4 congis .......................................................... 13,132 litre
Unitat
Quadrantal o Amphora ......................................................... 26,364 litre
Vas pedis quadrati midique = 1p8 = 1peu cbic
Mltiples
Medimnum = 2Q .................................................................... 52,738 litre
Culleus = 20 Q ....................................................................... 527,38 litre
b) Per a rids
Hemina= 1/32 modi .............................................................. 0,274 libre
Submltiples
Sextarius = 1/16 modi ............................................................ 0,578 litre
Semodius = modi ................................................................ 4,394 litre
Unitat
Modius = 1/3 Q
6 Heredium = terreny hereditari (est en ra de la partici de Rmul entre els patricis).
-
2.5. Mesures de pes
El sistema seguit en les mesures de pes s exclusivament duodecimal. El sistema
duodecimal admet 5 divisions sense fracci, mentre que el decimal 3, 2, 5, 10. En aquet
sentit sha de reconixer en el sistema duodecimal una major practicitat.
Uncia 1/12 lliura ........................................................ 27,25 grs
Sextans 2/12 lliura = 2 unces
Quadrans 3/12 lliura = 3 unces
Triens 4/12 lliura etc
Quincus 5/12
Submltiples
Semis 6/12 lliura etc .................................................. 163,5 grs
Septunx 7/12
Bes 8/12
Dodrans 9/12
Dextans 10/12
Deunx 11/12
Unitat
Lliura =12 unces ........................................................ 327grs
Els romans no utilitzaren mltiples de la lliura ni unitats superiors a la lliura. No
pesaven grans quantitats, car la majoria dels productes utilitzaven mesures de capacitat
en lloc de mesures de pes.
En canvi utilitzaren mesures ms petites que la uncia. Luna admetia fraccions des de
una fins a 1/24 una. La mesura una sanomenava semuncia i la mesura 1/24,
scrupulum. El pes del scrupulum era aproximadament un gram = 1, 136 grs.
-
3. Monedes
3.1. Del bescanvi al aer signatum
La creaci de la moneda s a sia Menor sobre el 700 aC. Els romans realitzaren
primerament el comer mitjanant el bescanvi: intercanviant espcies per espcies. Les
primeres monedes utilitzades sn simplement lingots de bronze de pes variable,
moldejades per no encunyades. Aquests lingots reben el nom de aer rude o aer
infectum. Posteriorment, per en data desconeguda (s. VaC?) es posen en circulaci
lingots amb pes fixa i encunyats: mostren la gravaci dun animal. Els lingots amb la
imatge de lanyel o del porc o del bou sn molt pesats. La unitat de moneda s las,
equivalent a una lliura. Hi ha lingots de 5 asos (=1635 grs). Aquests lingots reben el
nom de aer signatum. Com que aquests lingots sutilitzaven per a la compra danimals
principalment (pecus), reben tamb el nom de pecunia.
3.2. El as libralis
Les primeres peces rodones sn encunyades en el segle IVaC. La Ceca estava a prop del
temple de Juno Moneta, don procedeix el nom de Moneda. La pea encunyada fou las
libralis, en bronze, amb el pes duna lliura itlica (272 grs). El seu dimetre era de 8cm
(?!) i representava per lanvers un cap de Janus bifrons i pel revers, la proa dun navili.
Aquesta moneda fou durant molt de temps la unitat monetria. Se subdividia com la
lliura (sistema duodecimal) rebent aquesta moneda fraccionria els mateixos noms que
el pes equivalent: semis, triens, quadrans, sextans, uncia, semiuncia... Aquestes
monedes portaven figures de divinitats.
3.3. Les monedes de plata
Les primeres monedes de plata semeteren desprs de la conquesta de Campnia,
probablement durant el perode de la guerra contra Pirrus. A Campnia, els romans
entraren en contacte amb les monedes gregues de plata. Les primeres monedes romanes
de plata seran fetes a imitaci de les gregues a les Cecas de Cpua. Es tracta de peces de
dos dracmes, anomenades dracmes romano-campanianes (didracma).
Lany 212 aC es la data de la creaci dun vertader sistema monetari rom. Entre 269
aC i 187 aC foren emesos els primers denaris de plata (4,5 grs). Aquestes monedes
circularen juntament amb les de bronze. El seu valor era equivalent a les antigues
dracmes. Els primers denaris (denarii) foren encunyats amb la imatge de Roma i la dels
Discurs (Cstor i Pllux).
Amb alguna posterioritat al denari aparegu el sesterni de plata, amb el valor dun quart
de denari. El denari valia 10 asos i el sesterni valia 2 i asos. El denari era representat
per la xifra X i el sesterci per la sigla HS (H = II + ). Les monedes de bronze
continuaren, per anaren perdent per progressivament duns anys a uns altres. A finals
del s. III existia el as trientalis = 4 unces = 1/3 de lliura.
-
AS trientalis (bronze): 1/3 lliura =109 grs
Finals del s. III SESTERTIUS (plata): 2 i asos
DENARIUS (plata) : 10 asos 4HS
3.4. Reforma monetria del s. II aC
A principis daquest segle es realitz una reforma monetria general. El sistema
monetari era des de comenament II aC: AS (uncialis) bronze: 1/12 lliura = 1 una;
SESTERTIUS de plata = 4 asos; DENARIUS de plata = 16 asos.
3.5. Situaci de la moneda en el s. I aC
A la segona meitat del s. I aC la situaci monetria era la segent:
Las que al 89 aC no pesava ja sin una, deixa dencunyar-se des de lpoca de
Silla fins lImperi. Lany 43 aC el sesterci de plata fou reemplaat pel de bronze amb
un pes de 36,38 grs. = 1 1/3 duna. El denari seguia igual. Es cre una moneda nova: el
aureus nummus ems per Csar lany 49 aC. Era dor pur amb un pes de 8,10 grs. Tot
aix queda expressat aix:
AS (89aC)
SESTERTIUS bronze: 36,38 gras = 4asos
2 s. I aC DENARIUS plata: 3,89 grs = 4HS
AUREUS or: 8,10 grs = 25 denaris
Lany 23 aC August encunya or, plata, llaut i bronze alhora. Durant la dinastia Flvia,
hi ha una abundncia de retrats imperials.
AS - bronze7
poca Imperial NUMMUS llaut = 4 asos8
DENARIUS plata = 4 nummi9
AUREUS or = 25 denaris10
El s. II hi hagu una devaluaci per lencariment dels metalls.
En el s. III es produ una gran inflacci. LAs arrib a valer nicament 1/12 una. El
denari continua qualsevol cosa excepte plata. LAureus disminu molt. Diocleci feu
encunyar bones monedes dor i plata. Les unitats respectives sanomenaren Aureus i
Argenteus. El pes de laureus de Diocleci era de 5,67 grs.
7 Las va tornar-se a emetre a partir del 15 aC amb un pes de 1/3 duna = 9 grs.
8 Aquest s el nom del sesterci a partir dara. Pesa 1 una, en llaut.
9 Sota August pesa 3,41 grs Marc Aureli i Cmode el devaluaren seriosa.
10 Encunyat regularment durant limperi, va anar disminuint de pes. En temps dAugust 7,79 grs.
-
En el segle IV hi hagueren importants devaluacions. Laureus devaluat per Constant
(324) reb el nom de Solidus. El seu pes era 4,548 grs. Al continuar les devaluacions
lestat mateix arrib a pagar en espcies.
En el segle V el bescanvi es feu cada vegada ms general, sense arribar a desaparixer
totalment la circulaci de lor.