Laura Playà Pascual Direcció General de Pressupostos
Número 1/2019 Juliol de 2019
Papers de Treball
PT
Sèrie: Sector públic
Impacte pressupostari de l’evolució demogràfica: projeccions demogràfiques de la despesa de salut, educació i dependència (2018-2030)
2 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Paper de Treball
Impacte pressupostari de l’evolució demogràfica:
projeccions demogràfiques de la despesa de Salut,
Educació i Dependència (2018-2030)
Sèrie “Sector públic”
Número 1/2019. Juliol de 2019
ISSN: 2013-360X
© Generalitat de Catalunya. Departament de la
Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative
Commons del tipus reconeixement d’autoria, usos
no comercials i sense obra derivada.
Resum de la llicència:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/
3.0/es/deed.ca
Llicència completa:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/
3.0/es/legalcode.ca
Edició
Direcció General de Pressupostos
Rambla Catalunya, 19-21
08007 Barcelona
http://economia.gencat.cat
Autoria
Laura Playà Pascual
Disseny gràfic
Enric Jardí
3 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Índex de contingut
1. Introducció 4
2. Tendències demogràfiques a llarg termini 5
3. Projecció demogràfica de la despesa d’educació 8
3.1. Dades 8
3.2. Metodologia 10
3.3. Resultats de la projecció demogràfica de la despesa
educativa 2018-2030 14
3.4. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa educativa
15
4. Projecció demogràfica de la despesa de salut 18
4.1. Dades 18
4.2. Metodologia 19
4.3. Resultats de la projecció demogràfica de la despesa
de salut 2018-2030 25
4.4. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa de salut
28
5. Projecció demogràfica de la despesa en dependència 31
5.1. Dades 31
5.2. Metodologia 36
5.3. Resultats de la projecció demogràfica de la despesa
en dependència 2018-2030 41
5.4. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa en dependència
42
6. Impacte demogràfic agregat sobre la despesa en
educació, salut i dependència 45
7. Conclusions 47
4 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
1.
Introducció
Catalunya es veurà immersa en un procés de transformació
demogràfica estructural durant les pròximes dècades. La població de
Catalunya seguirà creixent, però de forma diferent que actualment.
Això tindrà un impacte significatiu en la despesa dels serveis de salut,
educació i dependència que suposa un repte per a la gestió dels serveis
públics fonamentals, així com per a la sostenibilitat de les finances de
la Generalitat. Conseqüentment, les projeccions demogràfiques i els
escenaris de despesa d’aquests serveis esdevenen una eina clau de
planificació.
Aquest document presenta l'impacte que tindrà l’evolució demogràfica
sobre la despesa del pressupost de la Generalitat de Catalunya a llarg
termini en els àmbits de salut, educació i dependència. Es consideren
únicament els canvis demogràfics i, per tant, no es tenen en compte
canvis en la política pública actual, ni altres canvis que poden afectar
la despesa, com són el nivell de preus o les taxes de cobertura o la
innovació.
En primer lloc, es presenten quines són les tendències demogràfiques
a llarg termini del període 2018-2030. S’utilitza la projecció de la
població de l’Idescat sobre la base de la població de 2018 d’escenari
mitjà. En segon lloc, es presenta l'impacte pressupostari per cada un
dels àmbits de salut, educació i dependència, tenint en compte un
conjunt de supòsits i es basa en la metodologia d’escenari inercial de
l’AIReF. Finalment es presenta l’impacte agregat d’aquests serveis
públics fonamentals sobre la despesa i les conclusions conseqüents.
S’utilitzen tres horitzons temporals: 2018-2022, 2022-2026 i
2026-2030.
5 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
2.
Tendències demogràfiques a
llarg termini
La projecció de la població de l’Idescat és la base de les projeccions
demogràfiques de la despesa presentades en aquest paper. El factor
demogràfic serà l’únic que s’utilitzi per estimar les variacions de
despesa de les projeccions en els àmbits de salut, educació i
dependència.
Segons l’escenari mitjà de la projecció de la població Catalunya seguirà
creixent i assolirà els 8 milions d’habitants el 2030. Aquest creixement
ja no es deurà al creixement natural de la població, que ha impulsat el
creixement demogràfic fins a l’actualitat, ja que es preveu que la
natalitat sigui inferior a la mortalitat. El factor que impulsarà el
creixement demogràfic seran els fluxos migratoris. L’Idescat estima un
flux migratori positiu, però que dependrà de diverses variables de
l’entorn econòmic i social de Catalunya i del país d’origen.
La intensitat d’ús dels serveis d’educació, salut i dependència depèn
principalment de l’edat de les persones. Per això és necessari
desglossar l’evolució demogràfica per trams d’edat.
1.928.481 1.963.356 1.957.472 1.934.851
4.278.332 4.329.322 4.363.675 4.393.503
1.337.012 1.428.022 1.545.9801.681.074
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 1. Projecció de la població per grups d'edat
0-24 anys 25-64 anys 65 anys i mésFont: Idescat
6 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
La població de 0-24 anys, que correspon en gran part a la població en
edat d’estudiar, creixerà fins al 2024 fins a assolir 1.964.840 persones i
decreixerà a partir d’aquest any a un ritme de -5.655 persones
anualment entre 2026 i 2030 a causa de la menor natalitat que es
preveu per a aquest període. Pel que fa a la població d’entre 25 i 65
anys, que es podria anomenar població en edat de treballar, creixerà
durant tot el període del 2018-2030. La població d’aquest tram d’edat
creixerà però en menor mesura amb el pas del temps i aquest
creixement estarà impulsat en part pels fluxos migratoris, per al
període 2018-2022 el creixement anual mitjà serà de 12.748 persones,
mentre que per al 2026-2030 serà de 7.457 persones. Finalment, la
població major de 65 anys, que és la que fa un major ús dels recursos
sanitaris i de dependència, serà la que creixi amb més força durant el
període 2018-2030. El seu creixement guanyarà pes amb els anys,
passarà d’un increment anual mitjà de 22.753 persones per al període
2018-2022 a un increment anual mitjà de 33.774 persones entre 2026-
2030. L'envelliment de la població, que a 2018 té edat de treballar (25-
64 anys), i l’augment de l’esperança de vida expliquen l’increment de
la població del tram d’edat més elevat.
8.719
-1.471 -5.655
12.7488.588 7.457
22.75329.490
33.774
44.219
36.607 35.575
-10.000
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Gràfic 2. Variació anual mitjana de persones per grups d'edat(M€)
0-24 anys 25-64 anys 65 anys i més TOTAL
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d'Idescat
7 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Catalunya es veurà immersa en un canvi demogràfic que transformarà
l’estructura de la seva població. Com mostra la piràmide de població,
augmentarà la població de 15-32 anys i especialment la població major
de 50 anys. D’altra banda la població menor de 15 anys i d’entre 32 i 50
anys decreixerà. Aquest canvi demogràfic estructural tindrà un
impacte en les projeccions demogràfiques de la despesa dels àmbits
d’educació, salut i dependència que s’analitzaran en els apartats
següents.
-75.000 -50.000 -25.000 0 25.000 50.000 75.000
0 anys
5 anys
10 anys
15 anys
20 anys
25 anys
30 anys
35 anys
40 anys
45 anys
50 anys
55 anys
60 anys
65 anys
70 anys
75 anys
80 anys
85 anys
90 anys
95 anys
100 anys
105 i més
Gràfic 3. Piràmide de població 2018 i 2030
2018 2030
Homes Dones
8 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
3.
Projecció demogràfica de la
despesa d’educació
En aquest apartat es presenta la projecció de la despesa corrent
d’educació que inclou la despesa del Departament d’Educació i la
despesa d’Universitats que consta en els pressupostos de la Generalitat
de Catalunya.
En primer lloc, es mostren les dades que s’han utilitzat. En segon lloc,
es presenta la metodologia emprada per al càlcul de la projecció. En
tercer lloc, s’exposen els resultats obtinguts. Finalment, s’analitza quin
és l’impacte demogràfic sobre la despesa educativa.
3.1.
Dades
Dins d’aquest apartat es presenten les dades necessàries per dur a
terme la projecció demogràfica de despesa i les seves fonts.
Matrícules del curs 2017-2018
Per calcular la despesa educativa s’han agafat les matrícules del curs
acadèmic 2017-2018 de 8 nivells educatius disponibles i classificades
segons l’edat del usuaris (alumnes i estudiants). Són les dades de
l’últim curs disponible.
Els nivells que es prenen de referència són:
1. Educació infantil de primer cicle
2. Educació infantil de segon cicle i primària
3. Educació secundària: ESO, batxillerat i formació professional
de grau mitjà i grau superior
4. Règim especial
5. PFI - PQPI
9 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
6. Educació especial
7. Educació d’adults
8. Universitats: grau, màsters i doctorats EEES
Les dades s’han obtingut a partir d’una extracció feta pel Departament
d’Educació per als nivells que li són competència. Les matrícules
d’Educació inclouen les que són fetes en centres públics i concertats
(pels nivells 1 a 7).
Les dades de les matrícules universitàries s’han obtingut a partir d’una
extracció del Departament d’Empresa i Coneixement. Les matrícules
universitàries només inclouen les de les universitats públiques
presencials.
Els nivells educatius s’han escollit en funció de la classificació de la
despesa educativa, ja que cada nivell s’haurà d’associar a una despesa.
Despesa educativa exercici 2017
La despesa que es projectarà és la despesa corrent educativa (capítols
1-4) a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, formada
per la despesa de cada un dels nivells de referència. Es pren la despesa
del 2017.
50.542
690.349
489.353
112.166
4.793 6.839
60.554
215.407
0
200.000
400.000
600.000
800.000
Infantil 1rcicle
Inflantil 2nc. i primària
Secundària E. Especial PFI Règ.Especial
E. Adults Universitats
Gràfic 4. Distribució de les matrícules per nivell educatiu i edat
0-2 anys 3-11 anys 12-17 anys 18-24 anys 25 anys i més
Total Matrícules: 1.630.003
10 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Les dades es classifiquen segons l’activitat educativa dels nivells
esmentats anteriorment. Per als nivells educatius entre l’1 i el 7 s’agafa
la liquidació del pressupost de l’exercici 2017 del Departament
d’Educació, capítols 1 a 4. També s’inclou la despesa d’activitats
annexes del Departament d’Educació. Per a l’educació universitària
s’ha fet una extracció de la despesa corrent en universitats públiques
presencials a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya
de l’exercici 2017.
Població 2018-2030
Finalment, la base de la projecció demogràfica de la despesa és la
projecció de població a 1 de gener de l’Idescat. S’utilitza la població
segons el sexe i l'edat, escenari mitjà i amb base 2018. Es prenen les
dades de la projecció pel període 2018-2030.
3.2.
Metodologia
En aquest apartat s’explica quina metodologia s’ha utilitzat per
calcular la projecció de la despesa educativa, així com els supòsits
implícits que s’utilitzen.
La metodologia que s’ha fet servir per al càlcul de la projecció de la
despesa educativa es basa en la metodologia dels escenaris inercials
19
2.220
1.905
98 3
71 28
787
437 500
1.000
1.500
2.000
2.500
Infantil 1rcicle
Inflantil 2n c.i primària
Secundària E. Especial PFI Règ.Especial
E. Adults Universitats Activitatsannexes
Gràfic 5. Despesa educativa per nivells educatius 2017 (M€)
Total Despesa: 5.568,3 M€
11 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
2018-2019 de l’AIReF1. La despesa educativa s’obté a partir de les
equacions següents:
(1) DespesaEduc jt = ∑s Població st · Perfil js · DespesaMatrícula j;
j: nivell educatiu i activitats annexes
t: any
s: edat en anys
(2) Despesa Total t = ∑j DespesaEduc jt
j: nivell educatiu i activitats annexes
t: any
A continuació s’indica com s’obtenen els diferents components de les
equacions 1 i 2, els perfils i la despesa per matrícula dels nivells
educatius. A partir d’aquestes variables es pot obtenir la despesa per
nivells educatius i la despesa educativa total per al període 2018-2030.
En aquesta projecció demogràfica de despesa s’assumeix el supòsit de
polítiques constants. La població és l’única variable que explica els
canvis de la despesa al llarg del temps.
Càlcul dels perfils, curs 2017-2018
Els perfils educatius mostren la propensió d’ús del servei. En aquest
cas la propensió d’estudiar de cada grup d’edat, ja sigui segons el nivell
educatiu així com pel tipus de centre (públic, concertat o privat).
Assumint el supòsit de polítiques constants es calculen els perfils
educatius de cada nivell segons l’edat per un sol any (curs 2017-2018).
Els perfils d’aquest curs serviran de base per fer la projecció de la
despesa educativa per al 2018-2030.
(3) Perfil js = Matrícules js/ Població s
j: nivell educatiu (infantil i primària, secundària, universitat...)
s: edat en anys (0,1, ... ,23, 24 i 25 anys i més)
Com indica l’equació 3, el perfil es pot interpretar també com el
percentatge de persones de cada edat matriculades a cada nivell
educatiu en un centre públic o concertat. S’obtenen un nombre total de
206 perfils educatius. 8 nivells x 26 trams d’edat. 1 A l’Annex de la “metodologia de escenario macroeconómico y presupuestario de 2018 y 2019 bajo el supuesto de
políticas constantes” l’AIReF. http://www.airef.es/wp-
content/uploads/2018/08/2018%2007%2025%20Metodolog%C3%ADa_Estudio_escenario_macro_fiscal_inercial.pdf
12 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Addicionalment, també es calcula un perfil global que servirà per
projectar la despesa de les activitats annexes del Departament
d’Educació. Es calcula dividint el nombre total de matrícules del
Departament d’Educació (nivells 1 a 7) entre el total de la població.
A través del gràfic 6 es poden identificar tres nivells educatius
principals: infantil 2n cicle i primària, secundària i universitats. Per als
dos primers la propensió d’estudiar és propera al 100%, ja que es
tracta de nivells escolars obligatoris.
Cal tenir en compte que hi ha nivells educatius que no són excloents.
Per tant, es pot donar el cas que hi hagi més matrícules que individus
de certs grups d’edat, i que la suma dels perfils sigui superior a 1. Per
exemple els perfils de 9 anys i 14 anys.
Càlcul de la despesa per matrícula
El segon pas abans de poder projectar la despesa educativa és calcular
la despesa per matrícula dels nivells educatius. Aquesta es calcula a
través de l’execució del pressupost d’educació i d’universitats de 2017 i
servirà de base per a la projecció de la despesa 2018-2030 (supòsit de
polítiques constants). La despesa per matrícula dels nivells educatius
es calculen de la forma següent:
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
Gràfic 6. Perfils educatius segons nivell educatiu i edat
Infantil 1r cicle Infantil. 2n c. i primària Secundària Règ. Especial
PFI E. Especial E. Adults Universitats
13 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
(4) DespesaMatrícula j = DespesaEduc j / Matrícules j
j: nivell educatiu (infantil i primària, secundària, universitat...)
Addicionalment, també es crea un cost mitjà per a les activitats
annexes del Departament d’Educació que servirà per poder projectar
aquesta despesa. També es calcula segons la fórmula de l’equació 4.
A través del gràfic 7 s’aprecia que l’educació especial és la que té una
despesa corrent per matrícula més elevada. Seguidament els tres
principals nivells educatius presenten una despesa corrent per
matrícula de 3.893 € per a les universitats, 3.654 € per matrícula
d’educació secundària i 3.216 € per matrícula d’educació primària i
infantil de 2n cicle. La resta de nivells educatius i les activitats annexes
tenen un cost mitjà inferior.
Aquesta despesa s’ha calculat per fer la projecció i no estan mesurats
en termes de costos per estudiants a temps complet, atès que la
referència són les matrícules. A efecte estadístic per fer la projecció és
irrellevant, però no es pot entendre com a referència d’unitat de cost.
Projecció de la despesa 2018-2030
Un cop s’han obtingut els perfils de la població per cada nivell educatiu
segons l’edat i s’han calculat els costos mitjans es pot obtenir la
projecció de la despesa educativa a partir de les equacions 1 i 2.
309
533
3.216
3.654
3.893
14.333
0 3.000 6.000 9.000 12.000 15.000
Activitats annexes
Altres nivells educatius
Infantil 2n c. i primària
Universitats
Secundària
E. Especial
Gràfic 7. Costos mitjans educatius i activitats annexes
14 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Aplicant l’equació (1) s’obté la despesa per nivells educatius per als
anys del període 2018-2030. La despesa per nivells educatius s’obté a
partir de la suma de la despesa educativa per edats de cada nivell que
ve donada pels perfils de la població de cada nivell i edat i pel cost
mitjà d’aquell nivell.
(1) DespesaEduc jt = ∑s Població st · Perfil js · DespesaMatrícula j;
j: nivell educatiu (infantil i primària, secundària, universitat...)
t: 2017
s: edat en anys (0,1, ... ,23, 24 i 25 anys i més)
Aplicant l’equació (2) s’obté el càlcul de la despesa educativa total per a
qualsevol any del període 2018-2030. La despesa total s’obté a partir
de la suma de la despesa per nivells educatius de cada any
corresponent.
(2) Despesa Total t = ∑j DespesaEduc jt
j: nivell educatiu (infantil i primària, secundària, universitat...)
t: 2017
L’única variable que té dimensió temporal és la projecció de la
població i la despesa que depèn d’ella. La resta de variables, els costos
mitjans i els perfils es mantenen fixos al llarg del temps. De forma que
es tracta d’una projecció únicament demogràfica de la despesa i que
assumeix polítiques constants.
3.3.
Resultats de la projecció demogràfica de la despesa educativa
2018-2030
La projecció demogràfica de la despesa educativa presenta un
creixement fins al 2022, seguida d’un decreixement de la despesa fins
al 2030.
La projecció demogràfica es basa en polítiques constants, per tant, no
s’inclouen possibles canvis sobre les ràtios alumne-professor, el
desplegament de l’escola inclusiva o la reducció de les taxes
universitàries.
15 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Dins de la despesa educativa destaquen 3 nivells que representen el
87-88% de la despesa total. La projecció demogràfica de la despesa
mostra diferents comportaments per als principals nivells educatius.
S’espera que la despesa en educació infantil de 2n cicle i primària es
redueixi entre 2018-2030. La despesa en educació secundària tindrà
una etapa de creixement fins al 2024 seguida d’una reducció de la
despesa fins al 2030. Finalment, l’educació universitària augmentarà
al llarg del període 2018-2030.
3.4.
Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa educativa
Tot seguit es passa a analitzar l’impacte demogràfic de la despesa en
els 3 subperíodes d’interès: 2018-2022, 2022-2026 i 2026-2030.
S’analitza la variació anual mitjana de les persones i de la despesa en
valors absoluts i relatius. També es mostra el principal factor
5.637
5.767
5.693
5.546
5.500
5.600
5.700
5.800
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 8. Projecció despesa educativa total (M€)
2.223
2.081 1.946 1.883
1.963
2.149 2.139 2.022
796 863 924 955
500
1.000
1.500
2.000
2.500
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 9. Projecció despesa educativa principals nivells (M€)
E. Inf. + Prim. E. Secundària Universitats
16 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
poblacional de despesa, és a dir, el tram d’edat de la població que té un
impacte major sobre la despesa.
Per poder fer una anàlisi millor, es considera la població entre 3-24
perquè que és el tram d’edat que fa un ús més intensiu dels recursos
educatius.
Taula 1. Variació anual mitjana de les persones i la despesa
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de persones 12.199 -1.730 -8.263
% variació anual mitjana de persones 0,71% -0,10% -0,47%
Variació anual mitjana de la despesa (M€) 32,4 -18,5 -36,6
% variació anual mitjana de la despesa 0,57% -0,32% -0,64%
Principal factor de la despesa (població) de 12 a 17 anys de 3 a 11 anys de 3 a 17 anys
El període 2018-2022 la despesa educativa total creixerà a un ritme de
32,4 M€ anuals, fet que suposa un creixement anual del 0,57%
respecte al valor de 2018. El principal factor que impulsarà la despesa
són les persones de 12 a 17 anys que fan créixer principalment la
despesa en educació secundària. La propensió relativament baixa a
cursar estudis universitaris fa que l’increment de la població entre 18-
24 anys impacti en menor mesura la despesa universitària.
Al període 2022-2026 la despesa educativa disminuirà a un ritme de
-18,5 M€ anuals, que suposa un decreixement anual del -0,32%
respecte al valor de 2022. El principal factor que desimpulsarà la
Gràfic 10 i 11
Gràfic 8. Projecció despesa educativa total (M€)
12.199
-1.730
-8.263
-15.000
-10.000
-5.000
0
5.000
10.000
15.000
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de les persones
3-11 anys 12-17 anys
18-24 anys 3-24 anys
32,4
-18,5
-36,6-50
-25
0
25
50
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de la despesa
(M€)
Infantil 2n c. i primària Secundària
Universitats Total despesa
17 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
despesa són les persones de 3 a 11 anys que fan reduir la despesa en
educació primària. La propensió relativament baixa a cursar estudis
universitaris fa que l’increment de la població entre 18-24 anys impacti
en menor mesura la despesa universitària.
Finalment, el període 2026-2030 la despesa educativa disminuirà un
ritme encara major -36,6 M€ anuals, que suposa un decreixement
anual del -0,64% respecte al valor de 2026. El principal factor que
desimpulsarà la despesa són les persones de 3 a 17 anys que fan reduir
la despesa en educació primària i secundària.
18 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
4.
Projecció demogràfica de la
despesa de salut
En aquest apartat es presenta la projecció de la despesa corrent de
salut del Departament de Salut que consta en els pressupostos de la
Generalitat.
En primer lloc, es mostren les dades que s’han utilitzat. En segon lloc,
es presenta la metodologia emprada per al càlcul de la projecció. En
tercer lloc, s’exposen els resultats obtinguts. Finalment, s’analitza quin
és l’impacte demogràfic sobre la despesa de salut.
4.1.
Dades
Dins d’aquest apartat es presenten les dades necessàries per dur a
terme la projecció demogràfica de despesa i les seves fonts.
Despesa en serveis de salut del CatSalut 2017
Despesa en atenció sanitària del CatSalut i l’ICS per trams d’edat
durant el 2017. No inclou la despesa en inversions ni de personal
administratiu. Les dades les ha proporcionat la Unitat d’Informació i
Coneixement de la Subdirecció del CatSalut.
Les dades desagreguen la despesa per trams de 5 anys, des dels 0 anys
fins als 95 anys i més. També inclouen la població assegurada pel
CatSalut per trams d’edat i la despesa per habitant assegurat per
aquests mateixos trams d’edat.
19 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Despesa meritada consolidada de salut exercici 2017
La despesa que es projectarà és la despesa corrent meritada i
consolidada del CatSalut, ICS i del Departament de Salut. Prenem de
referència la despesa dels capítols 1 a 4 de 2017, que va ser de 9.824,7
M€, l’últim any tancat disponible.
S’assumeix que la distribució per trams de la despesa corrent meritada
consolidada de salut és igual a la despesa del CatSalut en serveis de
salut presentada anteriorment.
Població 2018-2030
Finalment, la base de la projecció de la despesa és la projecció de
població a 1 de gener de l’Idescat. S’utilitza la població segons el sexe i
l'edat, escenari mitjà i amb base 2018. Es prenen les dades de la
projecció per al període 2018-2030.
4.2.
Metodologia
La despesa en salut s’ha projectat adaptant la metodologia presentada
en l’apartat d’educació. S’obté a partir de la equació següent:
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
0
200.000
400.000
600.000
800.000
Gràfic 12. Despesa sanitària total, població assegurada i despesa per persona assegurada (eix dret)
Despesa Total (milers €) Població assegurada Despesa per persona assegurada (€)
Total despesa sanitària: 7.751,3 M€
20 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
(5) Despesa Habitant st = Despesa Hab.Estàndard · Pond. st
s: tram d’edat en anys
t: any
(6) Despesa Total t = ∑s Població st · Despesa Habitant st
s: tram d’edat en anys
t: any
Tot seguit s’explica de forma detallada com s’obtenen els diferents
components de les equacions, en aquest cas, les ponderacions trams
d’edat i la despesa estàndard que són la base per obtenir la despesa per
habitant segons el tram d’edat. A partir d’aquesta variable es pot
calcular la despesa de salut per trams d’edat i la despesa de salut total
per al període 2018-2030. En aquesta projecció demogràfica de
despesa s’assumeix el supòsit de polítiques constants. Els factors
demogràfics, creixement de la població i esperança de vida són els que
expliquen els canvis de la despesa al llarg del temps.
En aquest cas, a causa de la impossibilitat de poder calcular un perfil
sanitari per edats de cada un dels serveis de salut i assignar-hi un cost
mitjà s’ha optat per crear ponderacions de despesa per cada nivell
d’edat. Les ponderacions per tram d’edat s’obtenen a partir de la
despesa del CatSalut que després serveixen per poder trobar la despesa
per habitant dels trams d’edat del Departament de Salut, la qual no es
pot observar directament.
Despesa per habitant estàndard
La despesa per habitant estàndard indica la despesa corrent que es
destina a una persona representativa de la població. Assumint el
supòsit de polítiques constants es calcula la despesa per habitant
estàndard per un sol any i s’assumeix que es manté al llarg del temps.
Aquesta despesa per habitant estàndard, juntament amb les
ponderacions de despesa, serà la base de la projecció de la despesa de
salut pel 2018-2030.
Per poder fer la projecció de despesa del Departament de Salut,
utilitzant les ponderacions de la despesa del CatSalut, cal fer uns
ajustos a través d’un factor corrector (FC).
21 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
(7) Despesa Hab.Estàndard = (Despesa Salut / Població Total) · FC
(8) FC = ∑s (Pob. s /Pob. Total) · ( Desp. CatSalut s / Desp. CatSalut
Total)/(Pob. Asseg. s/Pob. Asseg. Total)
s: tram d’edat en anys (0-4,5-9, ... ,90-94, i 95 anys i més)
La despesa de salut (DespesaSalut) és la despesa corrent meritada i
consolidada del Departament de Salut l’any 2017 2017 i la població
correspon a la població de l’Idescat del mateix any. El terme entre
parèntesis és la despesa de salut per habitant.
És necessari introduir el factor de correcció (FC), ja que la població
assegurada i la seva estructura, que s’utilitzarà en les ponderacions, és
lleugerament diferent de les dades de població de l’Idescat. El factor
corrector permet traspassar la despesa mitjana per trams d’edat del
CatSalut, que es calcula amb la població assegurada, a la despesa per
habitant estàndard en què es té en compte la distribució de la població
total.
La despesa per habitant estàndard es calcula per a un sol any i es
mantindrà constant al llarg de la projecció. Aquesta engloba la despesa
en el conjunt de serveis que utilitza una persona “estàndard” o mitjana
de la població.
Càlcul de les ponderacions de despesa 2017-2030
El segon pas, abans de poder fer la projecció, és calcular les
ponderacions de la despesa.
Les ponderacions de despesa mostren el pes relatiu de la despesa per
habitant de cada tram d’edat respecte a la despesa per habitant del
total de la població. Les ponderacions s’utilitzen sota el supòsit que
aquestes recullen l’ús, intensitat, varietat i cost relatiu dels serveis
sanitaris que utilitzen les persones de cada tram d’edat.
Les ponderacions del 2017 es calculen a partir de les dades del
CatSalut de la despesa total per trams d’edat i la població assegurada
també per edats.
(9) Pond.2017 = (Desp. s/PobAsseg. s ) / (Desp.Total/PobAsseg.Total)
s: tram d’edat en anys (0-4,5-9, ... ,90-94, i 95 anys i més)
t = 2017
22 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Els trams que tenen una ponderació superior a 1 tenen un cost per
persona major que la mitjana. D’altra banda, els trams amb
ponderacions inferiors a 1 tenen un cost per persona inferior a la
mitjana global.
Les ponderacions, que es calculen sobre la despesa del CatSalut i amb
la població assegurada, s’utilitzaran per poder aproximar la despesa
per trams d’edat del Departament de Salut, que no és directament
observable.
En el cas de salut, no seria correcte assumir que les ponderacions de
despesa es mantenen constants al llarg del temps. La despesa per
habitant varia en funció de l’edat i ve en gran part determinada pels
últims anys de vida. Per aquest motiu s’espera que les ponderacions no
siguin constants al llarg del període 2018-2030 perquè l’augment de
l’esperança determina el seu valor.
Tot seguit s’explica com s’obtenen les ponderacions del 2030, any en
què l’esperança de vida de la població haurà augmentat 2,5 anys
respecte al 2017, i a través d’una interpolació s’aproximen les
ponderacions per a la resta d’anys.
Les ponderacions del 2030 s’aproximen a partir de 3 segments. El
primer segment comença als 0 anys i acaba als 64 anys, ja que aquest
és l’últim tram d’edat amb la taxa de mortalitat inferior a la mitjana de
la població l’any 2016 (l’últim disponible). Per a aquestes edats (0-64
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
Gràfic 13. Ponderacions 2017 i aproximació de ponderacions 2030
2017*
Ponderació 2030: dades 2017 (constants)
Ponderacions 2030: interpolació de grau 3
Ponderació 2030: desplaçament de les dades 2017 per l'augment de l'esperança de vida
23 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
anys) s’assumeix que les ponderacions es mantenen igual que les del
2017 obtingudes a partir de les dades del CatSalut.
L’últim segment s’obté a partir del desplaçament de les ponderacions
de despesa a un tram d’edat superior. Això es deu al fet que l’esperança
de vida que l’any 2017 és de 83,2 anys passarà a ser de 85,7 anys el
2030. Les ponderacions de despesa de les edats superiors als 80 anys
del 2018 es desplacen a un tram d’edat superior per al 2030. És a dir,
el pic de les ponderacions de despesa que el 2018 correspon als 85-89
anys passarà a estar en el tram d’edat 90-94 el 2030.
Finalment, el tram d’edat del mig, de 65-85 anys, s’aproxima a partir
d’una interpolació de grau 3 (Gràfic 12). Aquesta té com a punt de
partida les ponderacions que es mantenen constants del 2017 i
finalitza en el tram de 85-90 anys, on queda inclosa l’esperança de vida
de 2030. S’utilitza una funció polinòmica de grau 3, ja que és l’ordre
del polinomi més baix que té un ajust eficient pel que fa a la
superposició sobre la corba com de R2 (0,9995).
Per la resta d’anys (2018-2029) les ponderacions s’obtenen a partir de
la interpolació lineal dels valors de 2018 i 2030 per cada un dels trams
d’edat superiors als 65 anys.
R² = 0,9995
y = -0,0065x3 + 0,0761x2 + 0,06x + 1,0025
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
Gràfic 14. Aproximació ponderacions 2030
Ponderació 2017
Ponderació 2030
Polinómica (Ponderació 2017)
Polinómica (Ponderació 2030)
24 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
S’obtenen un nombre total de 287 ponderacions. 20 trams d’edat per 7
anys i 21 trams per 7 anys (2024-2030).
Despesa per habitant per tram d’edat
Finalment, multiplicant la despesa per habitant estàndard i les
ponderacions per trams d’edat s’obté la despesa per habitant per trams
d’edat:
(5) Despesa HP st = Despesa Estàndard · Pond. st
s: tram d’edat en anys (0-4,5-9, ... ,90-94, i 95 anys i més)
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
Gràfic 15. Ponderacions per trams d'edat 2018-2030
2017* 2018* 2019* 2020* 2021* 2022* 2023*
2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
1.332,1
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
Gràfic 16. Despesa per habitant estàndard i per trams d'edat
2017 2030 Despesa per habitant estàndard
25 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Projecció demogràfica de la despesa 2018-2030
Un cop s’ha obtingut la despesa per habitant per trams d’edat es pot
obtenir la projecció demogràfica de la despesa de salut a partir de
l’equació 6.
(6) Despesa Total t = ∑s Població st · Despesa Habitant st
s: tram d’edat en anys (0-4,5-9, ... ,90-94, i 95 anys i més)
t: 2017, 2018-2030
Aplicant l’equació (5) s’obté la despesa de salut total per als anys
compresos en el període 2018-2030. La despesa de salut total s’obté a
partir de la suma de la despesa que es fa per cada tram d’edat. Aquesta
s’obté multiplicant la despesa per habitant de cada tram d’edat pel
nombre de persones que componen el tram.
En aquest cas les variables que tenen dimensió temporal són la
població i les variables que en depenen, com les ponderacions i la
mateixa projecció de la despesa. La despesa per habitant estàndard es
manté constant al llarg del temps, ja que es tracta d’una projecció
demogràfica de la despesa i s’assumeix polítiques constants.
A més, també s’ha calculat la projecció de la despesa de salut assumint
que les ponderacions són constants al llarg del temps. En aquest cas,
les ponderacions no tenen en compte l’esperança de vida, el
creixement de la població per trams d’edat és l’únic component
demogràfic que impactaria en la despesa de salut.
4.3.
Resultats de la projecció demogràfica de la despesa de salut
2018-2030
La projecció demogràfica de la despesa de salut presenta un
creixement per a tot el període 2018-2030. L’augment de la despesa
s’explica per l’augment de la població, ja que es tracta d’un servei
públic universal.
La projecció demogràfica es basa en polítiques constants, per tant no
s’hi inclouen possibles canvis sobre els costos i la cartera de serveis, la
innovació o la cronicitat de les malalties.
26 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Dins de la despesa de salut s’han creat 3 grups d’edat que combinen
diferents trams per poder observar millor l’evolució de la despesa.
L’augment de la despesa de salut es veu impulsat per la despesa de la
població que comprenen els trams d’edat 50-69 anys i 70 i més. D’altra
banda, la despesa de salut es redueix en els trams d’edat de la població
entre 0-49 anys al llarg de tot el període.
9.904
10.267
10.662
11.080
9.750
10.250
10.750
11.250
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 17. Projecció despesa salut total (M€)
3.217
3.1793.097
3.0203.090
3.301
3.561
3.7693.597
3.787
4.004
4.292
2.400
3.000
3.600
4.200
4.800
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 18. Projecció despesa salut per grups d'edat (M€)
0-49 anys 50-69 anys 70 anys i més
27 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Resultats de la projecció demogràfica de la despesa de salut
assumint ponderacions constants
En el cas que es considerin ponderacions constants, es manté el cost
relatiu dels trams d’edat al llarg del temps sense tenir en compte
l’augment de l’esperança de vida. S’obtenen les projeccions següents
pel total de salut i pels trams d’edat:
Les diferències, comparant els resultats obtinguts amb la metodologia
de ponderacions constants, són significatives, concretament pels trams
d’edat en què s’han interpolat les ponderacions per ajustar-les a
l’esperança de vida. En aquest cas de ponderacions constants es podria
estar sobreestimant l’impacte de l’envelliment de la població, com
mostra l’evidència (Breyer, Felder i Costa-i-Font, 2011 ).
9.923
10.367
10.859
11.394
9.904
10.267
10.662
11.080
9.500
10.000
10.500
11.000
11.500
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 19. Projecció despesa salut total (M€)
Despesa total de salut ponderacions constants
Despesa salut ponderacions (ajustant l'esperança de vida)
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 20. Projecció despesa salut per grups d'edat (M€)
0-49 anys ponderacions constants 0-49 anys
50-69 anys ponderacions constants 50-69 anys
70 anys i més ponderacions constants 70 anys i més
28 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
4.4.
Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa de salut
Tot seguit es passa a analitzar l’impacte demogràfic de la despesa en
els 3 subperíodes d’interès: 2018-2022, 2022-2026 i 2026-2030.
També es considera el cas de ponderacions constants.
S’analitza la variació anual mitjana de les persones i de la despesa en
valors absoluts i relatius. També es mostra el principal factor
poblacional de despesa, és a dir, el tram d’edat de la població que té un
major impacte sobre la despesa.
Per poder fer una millor anàlisi, es prenen tres grups d’edat que
comprenen diversos trams. De 0-49 anys, de 50-69 anys i la resta de la
població de 70 anys i més.
Taula 2. Variació anual mitjana de les persones i la despesa
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de persones 44.219 36.607 35.575
% variació anual mitjana de persones 0,59% 0,47% 0,45%
Variació anual mitjana de la despesa (M€) 90,9 98,7 104,5
% variació anual mitjana de la despesa 0,92% 0,96% 0,98%
Principal factor de la despesa (població) 75-79 anys 80-84 anys 80-89 anys
En el període 2018-2022 la despesa de salut total creixerà a un ritme
de 90,9 M€ anuals, fet que suposa un creixement anual mitjà del
Gràfic 21 i 22
44.21936.607 35.575
-30.000
-15.000
0
15.000
30.000
45.000
60.000
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de les persones
0-49 anys 50-69 anys
70 anys i més Total població
90,998,7 104,5
-25
0
25
50
75
100
125
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de la despesa
(M€)
0-49 anys 50-69 anys
70 anys i més Despesa total Salut
29 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
0,92% respecte al valor de 2018. El principal factor que impulsarà la
despesa són les persones de 50-69 anys, aquest és el grup amb major
augment de persones. Addicionalment, el grup d’edat de 70 anys i més
impactarà en la despesa amb un increment gairebé igual que l’anterior
ja que la seva despesa per habitant ponderat és la més alta dins el
global de la població. D’altra banda, el decreixement de la població
entre 0 i 49 anys es trasllada a un decreixement de la despesa per a
aquest grup menys que proporcional, ja que la despesa per habitant
ponderat d’aquest grup es troba per sota la mitjana.
En el període 2022-2026 la despesa de salut seguirà creixent a un
ritme de 98,7 M€ anuals, fet que suposa un creixement anual mitjà del
0,96% respecte al valor de 2022. El principal factor que impulsarà la
despesa són de nou les persones d’entre 50-69 anys a causa del gran
augment de la població d’aquestes edats. El creixement de la població
de 70 anys i més també impulsa la despesa en gran mesura, ja que és el
grup que té una ponderació de la despesa major dins la població.
D’altra banda, el decreixement de la població entre 0 i 49 anys es
trasllada a un decreixement de la despesa per aquest grup menys que
proporcional, a causa del fet que la despesa per habitant ponderat
d’aquest grup es troba per sota la mitjana.
Finalment, en el període 2026-2030 la despesa de salut incrementarà
a un ritme de 104,5 M€ anuals, que suposa un creixement anual mitjà
del 0,98% respecte el valor de 2026. El principal factor que impulsarà
en aquest cas seran les persones de 70 anys i més degut a les seves
altes ponderacions de la despesa. L’increment de persones de 50-69
anys també contribuiran a l’increment de la despesa. Finalment, el
decreixement de la població de 0-40 anys es trasllada a un
decreixement de la despesa menys que proporcional, a causa de la
despesa per habitant ponderat, que és inferior a la mitjana.
30 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa de salut
assumint ponderacions constants
En el cas que es considerin ponderacions constants trobem que les
variacions anuals mitjanes de la despesa prenen valors diferents per a
tots els períodes.
La despesa anual mitjana de salut creixeria a un ritme superior al que
s’obté ajustant les ponderacions a l’esperança de vida, en aquest cas,
s’estaria sobreestimant l’impacte de la població de 70 anys i més.
Gràfic 23 i 24
44.21936.607 35.575
-30.000
-15.000
0
15.000
30.000
45.000
60.000
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de les persones
0-49 anys 50-69 anys
70 anys i més Total població
111,0123,0
133,7
-40
0
40
80
120
160
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de la despesa
(M€)
0-49 anys 50-69 anys
70 anys i més Despesa total Salut
31 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
5.
Projecció demogràfica de la
despesa en dependència
En aquest apartat es presenta la projecció demogràfica de la despesa
corrent del programa de dependència dels pressupostos de la
Generalitat.
En primer lloc, es mostren les dades que s’han utilitzat. En segon lloc,
es presenta la metodologia emparada pel càlcul de la projecció. En
tercer lloc, s’exposen els resultats obtinguts. Finalment, s’analitza quin
és l’impacte demogràfic sobre la despesa en dependència.
5.1.
Dades
Dins d’aquest apartat es presenten les dades necessàries per dur a
terme la projecció demogràfica de despesa i les seves fonts.
Beneficiaris de prestacions de dependència 2018
Persones beneficiàries de prestacions de dependència durant l’any
2018. Es classifiquen segons l’edat i el grau assignat (grau I, grau II i
grau III).
Les dades s’han obtingut a partir d’una extracció feta pel Departament
de Treball, Afers Socials i Famílies.
32 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Prestacions de dependència 2018
En el cas de dependència cada persona beneficiària pot rebre un
conjunt de prestacions. Cal saber quin tipus de prestacions reben les
persones de cada grau, per obtenir una cartera de serveis de cada un
dels graus. Les prestacions s’engloben dins de dos grups:
1. Prestacions econòmiques (PE)
a. PE assistència personal
b. PE a familiars i cuidadors no professionals
c. PE vinculada a servei
2. Prestació de serveis
a. Prevenció de la dependència i promoció de l’autonomia
personal
b. Atenció residencial
c. Centres de dia i nit
d. Ajuda a domicili
e. Teleassistència
Les dades s’han obtingut a partir de l’extracció feta pel Departament
de Treball, Afers Socials i Famílies.
52.690
74.154
44.878
0
20.000
40.000
60.000
80.000
grau I grau II grau III
Gràfic 25. Distribució dels beneficiaris segons grau i grups edat
90 anys i més
80-89
65-79
0-64
Total persones beneficiàries: 171.722
33 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Despesa en serveis de dependència exercici 2017
La despesa que es projectarà és la despesa corrent del programa de
dependència dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta
es pot classificar segons la seva finalitat en tres grups: despesa en
prestacions econòmiques, prestacions de serveis i altres despeses del
programa. Les dades són del 2018, l’últim any disponible inclou els
capítols 1,2 i 4 de despesa.
Costos de les prestacions
Primerament, cal fer una distinció entre cost i despesa. S’entén per
cost la quantitat de diners que suposa oferir un servei de dependència
o prestació. En aquest paper s’entén per despesa la part del cost que
acaba assumint la Generalitat i que queda a càrrec dels pressupostos
63.397
94.276
53.681
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
grau I grau II grau III
Gràfic 26. Distribució de les prestacions segons grau
PE Asist Personal
PE Familiars
PE vinculada servei
P. Dependencia iPromo. AP
Atenció residencial
Centres dia i nit
Ajuda a domicili
Teleassistència
Total prestacions: 211.354
895
549
14
200 400 600 800 1.000
Serveis públics
Prestacionseconòmiques
Altres despesesdel programa
Gràfic 27. Despesa en dependència per gurps de prestacions (M€)
Total prestacions: 1.458,3 M€
34 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
de la Generalitat de Catalunya. Hi ha diversos factors que fan diferir la
despesa executada dels costos de referència com pot ser el
copagament, que depèn del nivell de renda dels usuaris, o el concert de
places o serveis en centres privats.
Els costos de les prestacions s’han obtingut de diferents fonts, algunes
externes a la Generalitat. Els costos de referència que s’han utilitzat
provenen de les fonts següents:
1. Prestacions econòmiques (PE)
a. PE assistència personal: quantia màxima establerta per
la Llei de dependència. (BOE, 2018)
b. PE a familiars i cuidadors no professionals: quantia
màxima establerta per la Llei de dependència. (BOE,
2018)
c. PE vinculada a servei: quantia màxima establerta per la
Llei de dependència. (BOE, 2018)
2. Serveis públics
a. Prevenció de la dependència i promoció de l’autonomia
personal: càlcul del Departament de Treball, Afers
Socials i Famílies.
b. Atenció residencial: Informe “El Caos de la atención a la
dependència una perspectiva desde la gestión”. (CEAPs
& Gerokon, 2018)
c. Centres de dia i nit: càlcul del Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies.
d. Ajuda a domicili: Indicador de referència Diputació de
Barcelona. (Diba, 2019)
e. Teleassistència: Indicador de referència Diputació de
Barcelona. (Diba, 2019)
A la taula 3 es resumeixen els costos de les prestacions econòmiques i
de serveis segons el grau de dependència quan és possible diferenciar-
los.
Per obtenir la despesa anual total de les prestacions es multiplica el
cost anual de cada prestació pel nombre de prestacions i segons el grau
de dependència. D’aquesta manera, sumant el cost de les prestacions
que corresponen a cada grau obtenim el cost anual total de cada grau
de dependència.
35 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
Taula 3. Costos de referència per usuari segons prestació i grau
Cost de
referència
Unitat i
freq.
Cost anual
per usuari
€/any
Nombre de
prestacions
Cost anual
total
€
PE assistència
Personal
GI: 153,00
GII: 268,79
GIII: 387,64
€/mes
12 mesos
GI: 1.836,00
GII: 3.225,48
GIII: 4.651,68
GI: 2
GII: 12
GIII: 58
GI: 3.672
GII: 38.706
GIII: 269.797
PE a familiars i
cuidadors no prof.
GI: 300,00
GII: 426,12
GIII: 715,07
€/mes
12 mesos
GI: 3.600,00
GII: 5.113,44
GIII: 8.580,84
GI: 29.202
GII: 41.436
GIII: 18.889
GI: 105.127.200
GII: 211.880.500
GIII: 162.083.487
PE vinculada a
servei
GI: 300,00
GII: 426,12
GIII: 715,07
€/mes
12 mesos
GI: 3.600,00
GII: 5.113,44
GIII: 8.580,84
GI: 3.526
GII: 6.895
GIII: 5.467
GI: 12.693.600
GII: 35.257.169
GIII: 46.911.452
Cost anual total de referència prestacions econòmiques 574.265.583 €
P. dependència i p.
autonomia pers. 8,04
€/estada
1 x setmana
52 setmanes
418,08
GI: 524
GII: 689
GIII: 649
GI: 219.074
GII: 288.057
GIII: 271.334
Atenció residencial
GI: 27,85
GII: 52,44
GIII: 61,46
€/dia
365 dies
GI: 9.128,43
GII: 17.188,32
GIII: 20.144,81
GI: 2.206
GII: 17.930
GIII: 17.949
GI: 22.424.542
GII: 343.190.958
GIII: 402.648.122
Centres de dia i nit 853,49 €/mes
12 mesos 10.241,88
GI: 3.030
GII: 7.001
GIII: 3.277
GI: 31.032.896
GII: 71.703.402
GIII: 33.562.641
Ajuda a domicili 18,00
€/hora
3h x setmana
52 setmanes
2.808,00
GI: 14.242
GII: 11.872
GIII: 5.088
GI: 39.991.536
GII: 33.3336.576
GIII: 14.287.104
Teleassistència 13,44 €/mes
12 mesos 161,28
GI: 10.665
GII: 8.441
GIII: 2.304
GI: 1.720.051
GII: 1.361.364
GIII: 371.589
Cost anual total de referència prestació de serveis 996.409.867 €
Cost anual total de referència grau I 213.212.571 €
Cost anual total de referència grau II 697.056.732 €
Cost anual total de referència grau III 660.405.526 €
Població 2018-2030
Finalment, la base de la projecció demogràfica de la despesa és la
projecció de població a 1 de gener de l’Idescat. Segons el sexe i l'edat,
escenari mitjà i amb base 2018. En aquest cas es pren la projecció per
al període 2018-2030.
36 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
5.2.
Metodologia
En aquest apartat s’explica quina metodologia s’ha utilitzat per
calcular la projecció demogràfica de la despesa en dependència, així
com els supòsits implícits que s’utilitzen.
La metodologia que s’ha fet servir per al càlcul de la projecció de la
despesa en dependència es basa en la metodologia presentada en
l’apartat de l’àmbit d’educació, però amb supòsits addicionals. La
despesa en dependència s’obté a partir de les equacions següents:
(10) Despesa gt = ∑s Població st · Perfil gs · DespesaBeneficiari g
g: Grau de dependència i altres despeses
s: edat en anys
t: any
(11) Despesa Total t = ∑g Despesa gt ;
g: Grau de dependència i altres despeses
t: any
A continuació, s’indica com s’obtenen els diferents components de les
equacions, els perfils i la despesa per beneficiari dels graus de
dependència que, al seu torn, depenen dels costos de les prestacions. A
partir d’aquestes variables es pot obtenir la despesa per graus de
dependència i la despesa total en dependència per al període 2018-
2030. En aquesta projecció demogràfica de despesa s’assumeix el
supòsit de polítiques constants. La població és l’única variable que
explica els canvis de la despesa al llarg del temps.
Càlcul dels perfils any 2018
Els perfils educatius mostren la propensió d’ús del servei. En aquest
cas la propensió de ser beneficiari d’un grau de dependència de cada
grup d’edat.
Assumint el supòsit de polítiques constants es calculen els perfils de
dependència per cada grau segons l’edat per l’any 2018 que serviran de
base per la projecció de la despesa en dependència pel 2018-2030.
37 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
(12) Perfil gs = Beneficiaris gs/ Població s
g: Grau de dependència (grau I, grau II, grau III)
s: edat en anys (0-64, 65, 66, ... , 103, 104 i 105 anys i més)
Com indica l’equació 12, el perfil es pot interpretar com el percentatge
de persones beneficiàries de grau per cada edat. També es pot
entendre com el nivell de cobertura de cada grau. S’obtenen un
nombre total de 126 perfils. 3 graus x 37 trams d’edat.
Addicionalment, també es calcula un perfil global que servirà per
poder projectar les altres despeses incloses dins del programa de
dependència i que no corresponen a prestacions econòmiques i de
serveis. Es fa dividint el nombre total de beneficiaris de dependència
entre el total de la població.
Els tres graus augmenten el nivell de cobertura (o perfil) amb l’edat
dels beneficiaris, excepte el grau I que disminueix a partir dels 92
anys. El grau II és el que té una major cobertura per la majoria de les
edats. El nivell de cobertura del grau III pren importància amb l’edat i
especialment pels beneficiaris majors 100 anys. El grau I és el que té
menor cobertura, ja que es troba en desplegament després que s’aturés
entre el 2012 i el 2015 pel Reial decret llei 20/2012.
0,00
0,05
0,10
0,15
0,20
0,25
0,30
0,35
0-6
4
66 a
nys
68 a
nys
70 a
nys
72 a
nys
74 a
nys
76 a
nys
78 a
nys
80
an
ys
82 a
nys
84 a
nys
86 a
nys
88 a
nys
90 a
nys
92 a
nys
94 a
nys
96 a
nys
98 a
nys
100
anys
102
anys
104
anys
Gràfic 28. Perfils dels beneficiaris de dependència segons el grau
grau I grau II grau III
38 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
La suma dels tres perfils per cada edat indica el grau de cobertura del
sistema. El grau de cobertura té el seu màxim als 103 anys i és del 69 %
aproximadament.
Despesa per beneficiari
Per calcular la despesa de prestacions econòmiques i de servei per
beneficiari segons el grau es necessita disposar de la despesa total de
cada Grau de dependència. Aquesta informació no consta amb aquest
detall en els pressupostos de la Generalitat. Per aquest motiu s’ha de
fer una aproximació a partir de la informació disponible i de fonts
externes.
L’aproximació parteix de la base que la despesa total per cada grau de
dependència depèn dels factors següents:
1. Les prestacions assignades a les persones beneficiaries d’aquell
grau
2. La part dels costos que assumeix la Generalitat, és a dir, la
despesa que signifiquen aquestes prestacions per la Generalitat.
Les despesa de cada una de les prestacions no s’observa directament,
tan sols pel conjunt de prestacions econòmiques o de servei. Tot i això,
es pot obtenir a partir d’un ajust dels costos mitjans de les prestacions.
Els ajustos es deuen al fet que la Generalitat no cobreix tots els costos
dels serveis de dependència. Part dels costos són assumits per tercers,
com ara els usuaris per mitjà del copagament. És per això que cal
ajustar-los, per poder projectar la despesa de dependència.
549,1
574,3
895,3
997,0
0 200 400 600 800 1.000
Despesa
Cost de referència
Despesa
Cost de referència
Pre
sta
cio
ns
eco
nò
miq
ue
sS
erv
eis
Gràfic 29. Cost de referència i despesa ajustada segons prestació
39 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
L’ajust per la part de la despesa que correspon a prestacions
econòmiques i de serveis s’ha fet de la manera següent:
(13) Ajust j = Despesa Executada j / Cost de referència j
j: prestacions econòmiques o serveis
Els ajustos en els dos casos, prestacions econòmiques i serveis, són de
reducció dels costos de referència.
Taula 4. Ajust de la despesa
Prestacions econòmiques Prestació de serveis
% d’ajust dels
costos de referència 95,62% 89,95%
L’ajust que s’ha hagut d’aplicar als costos de referència obtinguts de les
diferents fonts són els de la Taula 4. Aquesta és la part dels costos de
referència que assumeix de mitjana la Generalitat per cada grup de
prestacions. La part que resta és la que assumeixen tercers.
Per calcular la despesa ajustada per usuari segons el grau, s’aplica
l’ajust corresponent a cada una de les prestacions.
(14) Despesa Ajustada g = ∑j Cost de referència g j · Ajust j
g: Grau de dependència (Grau I, Grau II, Grau III)
j: Prestacions econòmiques (A. Personal, v. serveis, familiars) o de Servei (P.
dependència, Residencial, Centres, A. domicili, teleassistència)
198,4
640,6605,5
0
200
400
600
800
grau I grau II grau III
(52.690 beneficiaris) (74.154 beneficiaris) (44.878 beneficiaris)
Gràfic 30. Despesa ajustada de les prestacions per grau
PE Asist Personal
PE Familiars
PE vinculada servei
P. Dependencia iPromo. AP
Atenció residencial
Centres dia i nit
Ajuda a domicili
Teleassistència
Total despesa en prestacions: 1.444,4 M€
40 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
La despesa per beneficiari de cada grau s’obté a partir de la divisió de
la despesa ajustada entre els beneficiaris d’aquell grau.
(15) Despesa Beneficiari g = Despesa Ajustada g / Beneficiaris g
g: Grau de dependència (Grau I, Grau II, Grau III)
Addicionalment, també es calcula la despesa per beneficiari de les
altres despeses del programa. S’assumeix que aquesta despesa es
reparteix de forma igual per a tots els usuaris i, per tant, s’obté a partir
d’una divisió de les altres despeses entre el total dels beneficiaris.
La despesa per beneficiari de cada grau depèn del pes dels serveis i
prestacions econòmiques dins la cartera de serveis i de la part dels
costos mitjans que assumeix la Generalitat.
Els usuaris de grau III són els que tenen una despesa per beneficiari
més elevada. Això es deu al fet que els costos dels serveis per a aquest
tipus d’usuaris són més elevats i perquè en fan un ús més intensiu,
com pot ser l’atenció residencial. D’altra banda, els usuaris de grau I
tenen uns costos més baixos per a algunes prestacions i fan un ús més
intensiu dels serveis més barats, com pot ser l’ajuda a domicili. Les
altres despeses suposen 81 € per beneficiari, s’assumeix que aquesta
despesa és independent del grau.
Projecció demogràfica de la despesa 2018-2030
Un cop s’han obtingut els perfils de cada grau de dependència segons
l’edat i s’ha calculat la despesa per beneficiari es pot obtenir la
81
3.769
8.638
13.487
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000
Altres despeses
Grau I
Grau II
Grau III
Gràfic 31. Despesa per benefciari segons grau i altres despeses
41 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
projecció demogràfica de la despesa en dependència a partir de les
equacions 10 i 11.
Aplicant l’equació (10) s’obté la despesa de cada grau de dependència
per als anys compresos en el període 2018-2030. La despesa dels graus
s’obté a partir de la suma de la despesa per edats de cada grau. Aquesta
ve donada pels perfils de la població d’edat i per la despesa per
beneficiari.
(10) Despesa gt = ∑s Població st · Perfil gs · DespesaBeneficiari g
g: Grau de dependència i altres despeses
s: edat en anys
t: any
Aplicant l’equació (11) s’obté el càlcul de la despesa en dependència
total per qualsevol any del període 2018-2030. La despesa total s’obté
a partir de la suma de la despesa dels graus per a cada any
corresponent.
(11) Despesa Programa t = ∑g Despesa gt
g: Grau de dependència
t: any
L’única variable que té dimensió temporal és la projecció de la
població i la despesa que en depèn. La resta de variables, els perfils,
despesa per habitant i costos mitjans, es mantenen fixos al llarg del
temps. De manera que es tracta d’una projecció únicament
demogràfica de la despesa i que assumeix polítiques constants.
5.3.
Resultats de la projecció demogràfica de la despesa en
dependència 2018-2030
La projecció demogràfica de la despesa del programa de dependència
presenta un creixement per a tot el període 2018-2030.
42 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
La projecció demogràfica es basa en polítiques constants, per tant, no
s’inclou el desplegament del grau I o possibles canvis en els preus
públics o les millores de les condicions laborals.
Es preveu un creixement de la despesa en dependència per als tres
graus. El grau II i el grau III presenten un creixement paral·lel, és a
dir, augmentaran al mateix ritme. D’altra banda, el grau I, amb el
desplegament actual, també creixeria però a un ritme lleugerament
menor.
5.4
Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa en
dependència
Tot seguit es passa a analitzar l’impacte demogràfic de la despesa en
els 3 subperíodes d’interès: 2018-2022, 2022-2026 i 2026-2030.
S’analitza la variació anual mitjana de les persones i de la despesa en
valors absoluts i relatius. També es mostra el principal factor
1.458
1.574
1.682
1.807
1.300
1.450
1.600
1.750
1.900
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 32. Projecció despesa en dependèncoa total (M€)
198,4 211,4 223,4 238,8
640,4692,3
739,3
794,0
605,0656,5
704,9759,2
150
300
450
600
750
900
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030
Gràfic 33. Projecció despesa en dependència per Graus (M€)
GRAU I GRAU II GRAU III
43 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
poblacional de despesa, és a dir, el tram d’edat de la població que té un
impacte major sobre la despesa.
Per poder fer una anàlisi millor, es considera la població de 65 anys i
més ja que és el tram d’edat que fa un ús més intensiu dels recursos
destinats a dependència.
Taula 5. Variació anual mitjana de les persones (≥65 anys) i la despesa
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de persones 44.219 36.607 35.575
% variació anual mitjana de persones 0,59% 0,47% 0,45%
Variació anual mitjana de la despesa (M€) 29,1 26,9 31,1
% variació anual mitjana de la despesa 2,00% 1,71% 1,85%
Principal factor de la despesa (població) 90 anys i més 90 anys i més 80-89 anys
En el període 2018-2022 la despesa en dependència total creixerà a un
ritme de 29,1 M€ anuals, que suposa un creixement anual del 2,02%
respecte el valor de 2018. El principal factor que impulsarà la despesa
són les persones de 90 anys i més, expliquen el 59,7% del creixement
de la despesa i de tots els graus de dependència, especialment la
despesa de grau II i grau III. El decreixement de la població de 80-89
anys té un impacte negatiu en la despesa (-1,7%) però que es veu més
que compensat pel creixement de la població de 65-79 anys. Aquest
grup d’edat és qui més impulsa la despesa de grau I, que juntament
amb el seu impacte sobre el grau II i III explica el 37,6% de l’increment
de la despesa. El creixement de la població del grup d’edat de 65 anys i
menys suposa el 4,3% de l’increment de la despesa en dependència.
Gràfic 34 i 35
23.694
31.86736.368
-8.000
0
8.000
16.000
24.000
32.000
40.000
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de les persones
65-79 anys 80-89 anys90 anys i més Total 65 anys i més
Gràfic X. (M29,1
26,9
31,1
-2
6
14
22
30
G I G II G III G I G II G III G I G II G III
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Variació anual mitjana de la despesa
(M€)
65-79 80-8990 anys i més Despesa total
44 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
En el període 2022-2026 la despesa en dependència continuarà
creixent, tot i que a un ritme menor de 26,9 M€ anuals, que suposa un
creixement anual de l’1,72% respecte al valor de 2022. El principal
factor que impulsarà la despesa són les persones de 9o anys i més,
expliquen el 68,6% del creixement de la despesa per tots els graus de
dependència, especialment impacten en la despesa de grau II i grau
III. El segon factor que impacta en la despesa és la població de 65-79
anys, expliquen un 21,9% de l’increment de la despesa total, i ho fan en
tots els graus de dependència. En tercer lloc la població de 80-89 anys
té un impacte menor en la despesa, explica el 8,4% del creixement
total. El creixement de la població del grup d’edat de 65 anys i menys
suposa el 1,1% de l’increment de la despesa en dependència.
Finalment, el període 2026-2030 la despesa en dependència
augmentarà en el major ritme del període 2018-2030 amb uns 31,1 M€
anuals, que suposa un creixement anual del 1,86% respecte el valor de
2026. El principal factor que impulsarà la despesa són les persones de
80-89 anys, expliquen el 65,8% del creixement de la despesa i de tots
els graus de dependència però el grau II en especial. El segon factor
que impacta en la despesa és la població de 90 anys i més, que explica
un 18,6% de l’increment de la despesa total, que tot i no créixer de
forma mitjana, sí que ho fa el col·lectiu més gran (majors de 93 anys) i
el que té més cobertura de grau III. Aquest grup impacta negativament
en la despesa de grau I però fa créixer la de grau II i grau III. En tercer
lloc, la població de 65-79 anys té un impacte en la despesa que explica
el 15,8% del creixement total. El 0,2% del creixement restant s’explica
per la població de 65 anys i menys.
45 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
6.
Impacte demogràfic agregat
sobre la despesa en educació,
salut i dependència
L’impacte demogràfic sobre la despesa conjunta dels àmbits
d’educació, salut (ajustant les ponderacions a l’esperança de vida) i
dependència és de 1.434 M€ per al període 2018-2030. Aquest
augment de la despesa equival al 0,59% del PIB de Catalunya de l’any
2018.
Les projeccions demogràfiques preveuen que la despesa augmenti a un
ritme de 152,3 M€ anuals de mitjana durant el període 2018-2022;
32
-19 -37
91 99 105111 123 134
29 27 31
152
10799
173
156149
-40
0
40
80
120
160
200
2018-2022 2022-2026 2026-2030
Gràfic 36. Variació anual mitjana de la despesa (M€)
Educació Salut Salut* Dependència Total àmbits Total àmbits*
* considerant ponderacions constants (sense ajustar per l'augment d'esperança de vida)
Taula 6. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa d’educació, salut i dependència
2018-2022 2022-2026 2026-2030 2018-2030
Variació anual mitjana de la despesa (M€) 152,3 107,1 99,1 119,5
Variació total de la despesa (M€) 610 428 396 1.434
Increment de la despesa en %PIB 2018 0,25% 0,18% 0,16% 0,59%
46 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
això suposa un augment de 610 M€ al final del període que equival al
0,25% del PIB de Catalunya de l’any 2018. Salut és l’àmbit que impulsa
més aquest augment amb 152 M€ anuals de mitjana, també ho fan
educació amb 32 M€ i dependència amb 29 M€.
Durant el període 2022-2026 es preveu que la despesa continuï
creixent a un ritme de 107,1 M€ anuals de mitjana, que significa un
augment de 428 M€ al final del període, i equival a un 0,18% del PIB
de Catalunya l’any 2018. L’àmbit de salut suposa de nou el major
impacte sobre l’increment de la despesa amb 99 M€, acompanyat de
dependència amb 27 M€. Per contra, la despesa d’educació pressiona a
la baixa la despesa total amb una reducció de 19 M€ anuals de mitjana.
Finalment, durant el període 2026-2030 es preveu que la despesa
continuï creixent a un ritme de 99,1 M€ anuals de mitjana, que
significa un augment acumulat de 396 M€. Aquesta xifra equival al
0,16% del PIB de 2018. L’increment de la despesa estarà impulsat per
l’àmbit de salut amb 105 M€, acompanyat també per l’àmbit de
dependència, que incrementarà 31 M€ en aquest període. Per contra,
l’àmbit d’educació pressionarà la despesa a la baixa amb -37 M€.
Pel que fa a l’anàlisi de l’impacte demogràfic per àmbits del període
2018-2030, en termes absoluts salut és l’àmbit que rebrà una major
pressió a l’alça de 1.176 M€ a causa del creixement de la població i, en
concret, de la població de 75 anys i més; això suposa un increment
total de la despesa de l’11,9% d’aquest àmbit, si s’assumeix que
l’esperança de vida desplaça la despesa de salut a trams d’edat
superiors. D’altra banda, l’àmbit de dependència és el que presenta un
major augment de la despesa en termes relatius; l’envelliment de la
població el farà créixer un 23,9% al llarg del període, que en termes
absoluts correspon a un increment de 349 M€. Finalment, les baixes
expectatives de la natalitat impacten negativament en la despesa en
educació; aquesta es reduirà en -91 M€ entre 2018-2030, fet que
significa una reducció total del -1,6% de la despesa.
Taula 7. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa 2018-2030
Educació Salut Dependència
Variació total de la despesa 2018-2030 (M€) -91 1.176 349
% variació total de la despesa 2018-2030 -1,6% 11,9% 23,9%
Principal factor de la despesa Natalitat Creixement de la població ≥75 anys
Envelliment
47 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
7.
Conclusions
Catalunya es veurà immersa en un procés de transformació
demogràfica que tindrà un impacte significatiu en la despesa dels
serveis d’educació, salut i dependència. L’envelliment de la població és
el factor demogràfic que pressionarà a l’alça la despesa de salut i
dependència al llarg del període 2018-2030. L’àmbit d’educació és
l’únic en què es preveu un impacte demogràfic negatiu sobre la
despesa per la baixa natalitat, que afectarà a partir del 2022.
L’impacte demogràfic total dels tres àmbits de despesa serà de
1.434 M€ per al període 2018-2030. Això suposa un augment
equivalent al 0,59% del PIB de 2018. La pressió demogràfica
impactarà especialment durant el primer període 2018-2022 en què
s’espera una variació anual mitjana de 152,4 M€. La despesa
continuarà augmentant a un ritme considerable, però inferior a
l’anterior, amb una variació anual mitjana de 107,1 M€ per al període
2022-2026 i amb una variació anual mitjana de 99,1 M€ per al de
2026-2030. Cal tenir present que aquestes projeccions són més
precises a curt termini, mentre que al llarg termini són indicatives de
la tendència que tindrà l'impacte demogràfic sobre la despesa.
Les pressions demogràfiques suposen un repte addicional per a
l’estabilitat de les finances públiques. Ja que les projeccions
demogràfiques de la despesa no consideren l’augment de la despesa
pel desplegament de polítiques actuals, com per exemple el
desplegament del grau I de dependència o de l’escola inclusiva, o de
polítiques que es preveu que s’apliquin en un futur, com la reducció de
les taxes universitàries. Tampoc s’hi inclouen factors que tenen
impacte en la despesa, com la innovació dels tractaments mèdics, la
cronicitat de les malalties o les millores de les condicions laborals.
En conseqüència, les projeccions demogràfiques de la despesa
esdevenen una eina útil, tant per a la planificació de les finances
públiques, com per a la gestió de les polítiques i dels seus serveis, i cal
tenir-les present en els escenaris tendencials de despesa.
48 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019
8.
Referències
Breyer F, Felder S & Costa-i-Font J. (2010). Does ageing really affect
health expenditures? If so, why? VOX CEPR Policy Portal.
BOE. (2018). Núm. 4. Jueves 4 de enero de 2018. Sec. III. (p. 1845)
https://boe.es/boe/dias/2018/01/04/pdfs/BOE-A-2018-
135.pdf
CEAPs & Gerokon. (2018). El caos de la atención a la dependència una
perspectiva desde la gestión.
Diputació de Barcelona. (2019). Memòria econòmic- financera per a l’establiment del preu públic per a la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària. https://www.diba.cat/documents/14465/16342306/memoria+economica_2019.pdf/849fa9e8-24ef-4510-acf9-fe70a331deab
Bibliografia
AIReF. (2018). Metodología escenario macroeconómico y
presupuestario de 2018 y 2019 bajo el supuesto de políticas
constantes. (p. 65-72)
Breyer F, Felder S & Costa-i-Font J. (2010). Ageing, health, and health
care. Oxford Review of Economic Policy. (p. 674)
Casado D, Puig-Junoy J & Puig R. (2010). El impacto de la demografía
sobre el gasto sanitario futuro de las CCAA. Fundacion Pfizer.
Connors J, Reilly D, & Ryan C. (2015). Budgetary impact of changing
demogràfics 2016-2026. Irish Government Economic &
Evaluation Service.
Vela E, et al. (2017). Análisis poblacional del gasto en servicios
sanitarios en Cataluña (España): ¿Qué y quién consume más
recursos? Gac Sanit.