REFLEXIONS SOBRE MON BREL PER JORDI VIDAL

MON BREL JORDI VIDAL 1

REFLEXIONS DE JORDI VIDAL SOBRE MON BREL

Hi ha moments en la vida en els quals descobreixes. Descobreixes que les

coses no són com un s'imagina. Descobreixes que l'amor no és com te

l’han explicat. Descobreixes que tot allò en el que creies ja no té valor avui

dia. Aquests moments donen pas a la tristesa. Però aquesta tristesa

desapareix quan comences a redescobrir aquests mateixos moments.

Això és el que fa Jacques Brel. I això és el que em passa amb les seves

cançons. Unes cançons a les quals recorres quan estàs immers en una

anònima malenconia i t’acotxen i et mostren que tots els sentiments

tenen infinites gradacions i que la tristesa cohabita amb l'esperança així

com l'alegria amb la nostàlgia.

Jacques Brel, aquest personatge belga adoptat pels francesos. Aquest

cantant, actor, director (i tot allò que es proposava) que era capaç de fer

poesia de la quotidianitat, d'aixecar les capes de les situacions més

corrents per mostrar l'essència de les emocions, exposant-les en cançons

com en teles de pintor per contemplar-les i emocionar-se sabent que cada

composició és personal i intransferible per a la persona que l'escolta.

Quan vaig escoltar Brel per primera vegada (amb el seu Ne me quitte pas)

record que no em va atreure. I després d’aquesta trobada, cadascú va

seguir el seu camí allunyant-nos un de l'altre. Però les casualitats de la

vida fan que, per una raó o una altra, tornis a trobar-te sabent que ell

segueix intacte, no ha evolucionat. Però tu ja no ets el mateix. I aquesta

mateixa cançó que en el seu moment no et va atrapar, avui explica en 4

minuts com et sents en aquest moment. I redescobreixes a algú que

sembles conèixer de tota la vida. Però aquest redescubriment és encara

més gran quan, com ell fa en les seves composicions, aprofundeixes en la

seva obra i coneixes les seves altres cançons, el seu món. Aquest món que

és nostre, que és meu, que és mon (Brel).

I lluny de deixar-se esllanguir en cançons tristes d'amor, trobes cançons

alegres d'amor, històries que se serveixen de l'humor i del cinisme per fer

escarni de personatges de la societat que juguen sempre amb aquesta

doble moral però que els retrata amb sarcasme i sempre amb unes

melodies que serveixen al missatge que ell vol donar.

REFLEXIONS SOBRE MON BREL PER JORDI VIDAL

MON BREL JORDI VIDAL 2

Brel mai va claudicar amb res. Era un ésser lliure. Compromès amb el món,

amb el seu treball i amb ell mateix. I per aquesta raó va ser conseqüent

amb els seus actes. Era algú amb anhels d'horitzons, fidel als seus ideals,

algú capaç de recórrer camins mai traçats. Per aquesta raó el sentim tan

proper, perquè crida a la porta del nostre jo més idealista, aquest Quijote

que, d'una manera o un altre, tots portem dins. I essent tan idealista no va

poder evitar portar el muntatge del musical americà L'Home de la Mancha

a París i dirigir-lo i interpretar-lo (com a Quijote, evidentment) més de

150 representacions. Però que va haver de deixar d'interpretar a causa

d'un càncer. I d'aquest compromís quixotesc hem d'aprendre (avui més

que mai).

I perquè el missatge de les seves cançons arribi sense obstacles de manera

clara i diàfana a l'espectador i perquè l'emoció flueixi les hem adaptat al

català. I no les cantem simplement. Les INTERPRETEM, ja que cada cançó

és una obra de teatre, una sessió contínua de pel·lícules de diferents

gèneres. I així com els intèrprets faran les piruetes necessàries per

aconseguir aquest contrast, el públic es convertirà, sense saber-ho, en un

acròbata emocional amb nosaltres.

Amb tots aquests elements hem fet aquest espectacle: Mon Brel. Un

concert teatralitzat? Un musical de Broadway? Un cabaret canalla al més

pur estil dels espectacles de Revista?

Per que separar-ho? És tot això i més. Amb 2 intèrprets i una guitarra

farem un viatge per les emocions servint-nos de la música. Farem una

visita (i un homenatge) als espectacles del Molino de Barcelona o les noies

de Colsada (sense noies per això...o potser sí...) i acabarem en un vol

transatlàntic per assaborir les sensacions d'un musical del carrer 42 en ple

Times Square.

Això és Mon Brel: música, cabaret i teatre. O teatre, cabaret i música. Fins

i tot cabaret, música i teatre! Tres espectacles en un.

JORDI VIDAL