dossier escola tr

El Treball de Recerca

Curs 2010-2011

Dossier

DOSSIER TREBALL DE RECERCA________________________________________________________EPNS

1. DEFINICIÓ DEL TR

Conjunt d’activitats realitzades pels alumnes, estructurades i orientades a la investigació, sobre un àmbit escollit per l’alumne/a, d’acord amb els criteris establerts pel Seminari corresponent. Es tracta, per tant, de posar l’alumnat en una situació en què hagi d’aplicar els diferents continguts que es van adquirint en les matèries del curriculum del batxillerat, aprofundint en un tema del seu interès.

El TR ser àindividual, llevat d’aquells casos en qu , per la mateixa din mica de la investigaci , el Seminari consideri laè à ó

conveni ncia de fer un treball en grup; en aquest cas caldr assegurar, a trav s del seguiment, que cadascun dels membresè à é

assoleixi els diversos objectius, i fer una avaluaci individual de cada alumne/a.ó

2. SENTIT DEL TR

Independentment de la naturalesa del TR, volem deixar const ncia d’alguns objectius que tenen una incid ncia molt directa enà è

l’elaboraci i realitzaci del treball:ó ó

- Dissenyar un pla de treball per a realitzar la recerca, adoptant una metodologia adequada al tipus d’investigaci que es faci.ó

- Tenir iniciativa a l’hora de resoldre nous problemes que es puguin plantejar i que requereixin l’aplicaci dels continguts apresos enó

les diferents disciplines que conformen el seu curriculum.

- Rec rrer a les diferents fonts de documentaci per obtenir la informaci adequada i necess ria en els seus camps d’inter s.ó ó ó à è

- Organitzar la pr pia feina, perseverar en l’esfor i ser crtic amb els resultats obtinguts.ò ç í

- Comunicar, en un informe escrit, el treball realitzat, de manera que s’expressi amb claredat i precisi all que es vol investigar,ó ò

com s’ha investigat i les conclusions obtingudes.

- Defensar, oralment i en p blic, el treball, de manera que es comuniqui explcitament la investigaci , el m tode de treball, elsú í ó è

resultats i les conclusions.

3. L’ORGANITZACIÓ DEL TR

3.1 Treball previ a l’elecció del tema

Des de la tutoria de 1r de Btx. S’explica als alumnes en qu consisteix el TR, la forma d’elecci del tema, elè ó

calendari a seguir i les orientacions generals de car cter b sic i metodol gic. à à ò

3.2 L’elecció del tema

a) L’alumnat de 1r de Btx. escollirà, a partir de les propostes dels diferents Seminaris, l’àmbit, la matèria i el tema sobre els quals vol realitzar la investigaci ; aquests, no necess riament, s’han de correspondre amb laó à

modalitat de Btx. que cursen. L’alumne/a retornar al tutor/a una fitxa on far constar per ordre de prefer ncia fins a à à è dues matèries del seu currículum, els dos mbits de recerca que m s li interessin. A m s, pot suggerir altres temes noà é é

proposats pel Seminari. En tots els casos, cal que expressi per escrit els motius de la seva elecci .ó

b) Cada seminari examinar les demandes dels alumnes, la possibilitat d’assumir els diferents treballs i far una propostaà à

de distribuci dels treballs entre els diferents membres del Seminari. Aquesta proposta s’haur de coordinar amb la resta deó à

Seminaris, i no ser definitiva fins que quedin assignats la totalitat dels treballs. à

2


3.3 El tutor/a del TR

• La tutoria del TR per part d’un professor/a del centre s obligat ria per a l’alumnat. En aquest sentit no s’acceptar capé ò à

treball d’un alumne que hagi treballat per lliure.

• El tutor ha d’encaminar i orientar la recerca, per ha de procurar no prendre un paper excessivament actiu que limiti lesò

iniciatives de l’alumne/a.

• Durant el treball haur d’assessorar i fer un seguiment de la feina. Per aix haur de trobar-se peri dicament amb l’alumne/aà ò à ò

i, a cada entrevista, convindr prendre acords per a l’elaboraci del treball i establir terminis concrets. Per realitzar aquestaà ó

feina tant el tutor/a com l’alumne comptaran amb un dossier de seguiment.

• El tutor/a disposar d’un temps lectiu per entrevistar-se amb els alumnes al llarg de la durada dels treballs (dintre del tercerà

trimestre de 1er de Batxillerat i el primer trimestre de 2n.)

• En acabar el treball el tutor/a formar part del Tribunal avaluador.à

3.4 El calendari

a) 1r de Batxillerat:

Segon trimestre:

• Explicaci del TR en la tutoria grupal.ó

• Elecci dels temes per part dels alumnes.ó

• Distribuci dels treballs i assignaci dels tutors/es TR.ó ó

Tercer trimestre:

• Entrevistes personals amb cada alumne on es fixa clarament el treball a desenvolupar.

• Treball de l’alumne per elaborar l’esquema, planificar la recerca, documentaci i realitzaci d’activitats de camp, si cal.ó ó

• Inici d’una mem ria, que ser lliurada a finals de primer de Batxillerat, durant la quarta setmana de junyò à

b) 2n de Batxillerat :

• L’alumne ultima la redacci del treball i va fent les correccions necess ries a mesura que s’entrevista amb el tutor/a TR ió à

acaba el proc s de redacci .è ó

• Termini de presentaci i lliurament del treball. En data que fixi el centrerat (inicis 2n trimestre).ó

• Exposici oral per part de l'alumne davant el tribunal avaluadoró .

3


4. ETAPES DEL TREBALL DE RECERCA

4.1 Tria i delimitaci del tema, fixaci de l’objectiu o hip tesi de partida i elaboraci de l’esquema provisional deló ó ò ó

contingut

4.2 Planificaci de la recerca. Especificaci de les activitats previstes, dels recursos del materials, dels m todes oó ó è

t cniques que s’hi utilitzaran, d’acord amb les caracterstiques del treballè í

4.3 Documentaci i activitats de camp. Consecuci de documents llibres, revistes, CD-ROM, etc.) sobre el tema ió ó

extracci d'informaci , i realitzaci d'activitats de camp per obtenir dades a partir de l'experimentaci o de l' observaci directa.ó ó ó ó ó

4.4 An lisi i interpretaci de les dades, i extracci de conclusions que confirmin o desmenteixin la hip tesi o lesà ó ó ò

previsions fetes sobre la q esti estudiada.ü ó

4.5 Redacci de la mem ria escrita. Elaboraci d'un document escrit, degudament estructural, que reculli i reflecteixió ò ó

tota la recerca.

. 4.6 Exposici oral. Presentaci del proc s i resultats de la recerca davant un tribunal de professors, els quals avaluaranó ó é

tota la feina feta.

4.1 La tria del tema

4.1.1 Idees que cal tenir en compte.

Fer un treball de recerca ens ha de servir per adquirir unes t cniques que de ben segur podrem aplicar tant en la vida acad micaè è

com en la professional, per aix no vol pas dir que qualsevol tema sigui bo com a punt de partida.ò ò

Sempre s millor escollir un tema que agradi o interessi, tot i que no s'ha de perdre de vista la utilitat, l'actualitat i la projeccié ó que el treball pugui tenir. Cal no deixar-se encegar per la fascinaci d'un tema que resulti inassequible, excessivament ampli oó

complex, perqu a la f el resultat pot ser decebedor. Hem de tenir sempre present l'aspecte instrumental del treball perqu aixè í è í podrem aprofitar l'experi ncia present per a treballs futurs.è

L'elecció del tema del treball de recerca s un afer delicat i cal dedicar-s'hi amb cura perqu s una decisi que ensé èé ó

condicionar tot el desenvolupament posterior.à

El tema escollit ha de ser atractiu i ha de respondre als nostres interessos presents i futurs. És molt important que el tema

l'esculli un mateix, perqu sempre resultar m s fructfer si connecta amb les afeccions i els desitjos de cadasc . L'inter s i laè à é í ú è

simpatia per una determinada mat ria o un assumpte concret s n alguns dels factors determinants en el resultat final del treball deè ó

recerca.

Les fonts d'informació han de ser accessibles, no es pot fer segons quin treball perqu dif cilment podrem accedir a unaè í

informaci fiable. Segurament que hi ha temes molt apassionants, per que cal abandonar, per la dificultat de trobar informaci deó ò ó

primera m per poder treballar. La facilitat o la dificultat de consultar llibres, revistes i documents ha de ser determinant a l'horaà

d'escollir el tema, s millor preveure aquest fet abans d'embolicar-se en un projecte irrealitzable.é

4


El tema ha d'adequar-se a la pr pia ò preparació, dit d'una altra manera, cal ser conscient de les limitacions personals. És

millor un treball simple per correcte, tot i que no sigui molt brillant, que no pas una proposta ambiciosa amb resultats poc clars iò

mediocres.

4.1.2 Com us podeu orientar en la tria del tema?

1. Cal tenir en compte els gustos i interessos. Que sigui un camp que ens atregui, que ens agradi, que ens ho pugueu passar bé mentre investiguem.

2. Que tingui relaci amb el nostre futur acad mic i/o professional.ó è

3. Que les fonts a qu s'hagi de rec rrer estiguin al nostre abast, tant d'acc s material (bibliografia, documentaci , ...) comè ó é ó

intellectual.·

4. Que puguem obtenir f cilment les eines necess ries (ordinador, laboratori, ...) per a la realitzaci del treball.à à ó

5. Que el proc s metodol gic necessari per la investigaci estigui d'acord amb la nostra experi ncia.é ò ó è

6. Que el treball no sigui massa ampli ni d'un tema massa simple.

7. Cal defugir els treballs totalment te rics. S n molt complexos i s dif cil aportar res de nou.ò ó é í

4.1.3 Elaboració de l’esquema provisional

Una vegada hem decidit i precisat el tema i l'objectiu o hip tesi del treball, cal elaborar-ne un esquema provisional que reculli elsò

diferents aspectes o parts del contingut de qu es compon. Aquest esquema, l'elaborarem d'acord amb els coneixements i lesè

informacions que haurem reunit, i ser el punt de parten a provisional de la nostra feina: probablement haurem de revisar oà ç

modificar l'esquema a mesura que avancem en la recerca i trobem informacions noves. És convenient comentar l’esquema amb el

Tutor/a del TR per tal d’assegurar-nos que hem fixat b el tema i anem ben encaminats en la recercaé

Cal insistir en la necessitat de posar lmits a la nostra investigaci i d'evitar treballs massa ambiciosos o complexos: una recercaí ó

sobre un tema poc definit o b massa general sol comportar uns resultats superficials i insignificants. De fet, all que interessa sé ò é

arribar al fons d'una q esti de manera concreta i original; no es tracta de fer grans descobriments.ü ó

4.2 Planificació de la recerca

4.2.1 Tipus de treball

És imprescindible tenir clar el tipus de treball que haurem de dur a terme; s a dir, si ens caldr obtenir dades o informacions toté à

observant directament la realitat que volem estudiar (en aquest cas ser un à treball d’observació), si haurem d'obtenir les dades

fent algun experiment en un laboratori o sala especial (en aquest cas ser un à treball d’experimentaci )ó o b si combinaremé

aquests dos tipus d'activitats. Aix no obstant, en tots tres casos haurem de documentar-nos, s a dir, haurem d'aconseguirò é

documents que ens proporcionin informacions sobre el tema de la recerca

4.2.2 Planificació de la recerca d’informació

D' acord amb les caracterstiques del nostre treball, s indispensable una planificaci de la recerca; s a dir, haurem de detallar lesí é ó é

accions, les observacions o els experiments que hem de dur a terme, els recursos i el material que necessitarem, els m todes queè

farem servir, la bibliografia que consultarem, etc. Sempre haurem de tenir en compte el temps de qu disposem i com elè

distribum. Aquesta planificaci ens permetr , d’altra banda, assegurar-nos si el treball est al nostre abast, si s realitzable, si sï ó à à é é

massa ambici s o si s excessivament gen ricó é è

5


4.3 DOCUMENTACIÓ I ACTIVITATS DE CAMP

4.3.1 Els documents o fonts d'informació.

De qualsevol tema i de qualsevol rea o mat ria, existeixen fonts o documents que ens poden aportar informaci . S'ha d'evitar,à è ó

per , reunir muntanyes de llibres, d'articles o de dades estadstiques amb l'esperan a de trobar-hi la soluci exacta al nostreò í ç ó

treball; en aquest sentit, cal saber reflexionar m s que no devorar, saber llegir amb ordre i atentament pocs textos i ben escollits,é

i saber-ne interpretar les dades, les informacions o les idees m s significatives.é

Les fonts o documents utilitzats en la realitzaci d’un treball de recerca se solen classificar en documents primaris i documentsó

secundaris

Els documents primaris s n els directes o de primera m , els que no han estat interpretats per cap altra persona o que no han estató à

interpretats en el sentit que ens interessa. S n documents primaris, per exemple, una novel.la, una moneda antiga, el discurs d’unó

poltic, un espot publicitari, les dades d’unes an lisis clniques, un cens de poblaci , les dades d’una enquesta ja publicada, etc.í à í ó

Els documents secundaris s n els indirectes, elaborats i transmesos per intermediaris que han analitzat, descrit o interpretató

documents primaris, com ara un estudi literari sobre una novel.la o el conjunt de novel.les d’un autor, la descripci i dataci d’unaó ó

moneda antiga, l’assaig sobre l’evoluci ideol gica d’un poltic, un article sobre la m sica en els espots publicitaris, un informeó ò í ú

sobre una malaltia d’una persona mitjan ant la interpretaci de les an lisis clniques. S n, doncs, documents secundaris els estudis,ç ó à í ó

assaigs, els treballs de recerca, les tesis doctorals, alguns articles de revista, diccionaris, enciclop dies. Aquests documentsè

secundaris ajuden a entendre i a comprendre els documents primaris.

D’acord amb el tipus de treball que vulguem fer, ens haurem de centrar en els documents primaris o en els secundaris o bé necessitarem combinar la consulta d’ambd s tipus de documents.ó

El Tutor/a indicar al llarg del treball aquells tipus de documents que seran m s tils segons el desenvolupament de la recerca.à é ú

Ja sabem que per Internet hi ha molta informaci ; una de les possibilitats m s interessants s poder consultar cat legs d’acc só é é à é p blic de diverses biblioteques, especialment universit ries, en els quals hi ha dades sobre documents que poden ser-nos tils.ú à ú

Citem, per exemple el Cat leg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) que cont m s d’un mili i mig de ttols deà é é ó í

documents, amb indicaci del lloc on els podem demanar en pr stec: ó é www.cbuc.es/ccuc. Tamb podem accedir a una base de dadesé

sobre revistes com la del Consorci de Biblioteques Universit ries de Catalunya : à http://sumaris.cbuc.es/

En les entrevistes, el tutor/a del TR anir indicant com es pot fer tota la feina de selecci de documents, d’extracci i d’organitzacià ó ó ó de la informaci .ó

4.3.2 Activitats de camp

A banda de la informaci que aconseguim dels documents seleccionats, s fonamental obtenir directament dades del nostre objecteó é

d'estudi mitjan ant activitats de camp.ç

Aix ho podem fer:ò

- observant, mesurant, definint o descrivint fets, fen mens, individus, objectes, conductes, etc. que haurem escollit i delimitat.ò

6

http://www.cbuc.es/ccuc

http://sumaris.cbuc.es/


- experimentant en un laboratori o sala especial amb objectes o individus, amb la finalitat de trobar l'explicació o la soluci a un problema o q esti .ó ü ó

Aquestes activitats, o treball de camp, les durem a terme d'acord amb la metodologia i amb l'ordre que hem establert en la

planificaci de la recerca i sempre tenint present l'objectiu o hip tesi de partida.ó ò

L'extracci de dades s'ha de fer amb rigor i precisi , perqu s sobre aquestes dades que basarem les nostres an lisis,ó ó èé à

interpretacions i conclusions. Aix, sempre s n fictcies i enganyoses les conclusions d'un treball en qu les dades o lesí ó í è

informacions s'han pres malament (enquestes o entrevistes mal plantejades, mesures mal preses, balances mal ajustades, etc.).

Cal insistir en el fet que l'observaci o l'experimentaci s'ha de centrar en un nombre limitat d'objectes o subjectes, d'un lloc benó ó

delimitat, durant un perode concret.í

Cal tenir sempre present que l'observaci o mesura de l'objecte estudiat s'ha de limitar a aquells aspectes que estan directamentó

relacionats amb la idea directriu o hip tesi de la recerca. ò

4.4 Anàlisi i interpretació de les dades i conclusions.

Acabades aquestes activitats, descrites a l’apartat anterior, ens caldr fer una an lisi i interpretaci de les dades o informacionsà à ó

recollides. És a dir, haurem d'identificar-hi all que s m s significatiu, haurem de trobar les possibles relacions o regularitats queò é é

manifesten les dades, haurem de comprovar si mostren algun tipus d'evoluci (i en quins punts o moments apareixen els valors m só é

alts i els m s baixos) i si aquesta evoluci coincideix amb algun altre factor estudiat. La recollida i l’an lisi de les dades s n, doncs,é ó à ó

dues activitats complement ries: l’an lisi s'ha de dur a terme quan ja disposem de totes les dades necess ries sobre un aspecte oà à à

un perode temporal concret.í

Analitzades les dades, caldr fer-ne la interpretaci , s a dir, considerar si s n prou significatives i si permeten d'extreure'nà óé ó

conclusions que confirmin, modifiquin o desmenteixin la nostra hip tesi de partida. De vegades les dades que hem obtingut noò

permeten que arribem a cap conclusi ni a uns resultats gaire significatius. Haurem d'acceptar de bon grat aquest fet, que, aix noó ò

obstant, ens indica que haurem d'haver orientat la recerca cap a una altra direcci . En una recerca, l' nica actitud in til i absurdaí ó ú ú

s prescindir de les dades i deixar-se emportar per idees o afirmacions preconcebudes, que no es fonamenten en l'observaci , ené ó

l'experimentaci o en la reflexi .ó ó

Cal destacar la import ncia d'aconseguir les dades amb el m xim rigor possible, perqu amb aquesta activitat obtenim el materialà à è

sobre el qual basarem les nostres an lisis, interpretacions i conclusions. Si les dades han estat ben obtingudes, per en fem unaà ò

mala an lisi o interpretaci , sempre serem a temps de revisar o corregir el treball. En canvi, si les dades han estat mal preses, elsà ó

resultats del treball sempre seran enganyosos o ficticis

4.5 Redacció de la memòria escrita.

4.5.1 Pautes generals a seguir per a l’estructura de la memòria escrita.

Parts de qu ha de constar la mem ria. è ò

1) L’ndex.í

L’ndex general ha de reflectir el contingutí exacte del treball. La seva extensi dep n de si es consignen detalladament tots elsó è

aspectes, o b si nom s es consignen els m s representatius. Sempre s convenient fer un ndex provisional, que servir de gui peré é é é í à ó

al redactat del treball, i que caldr revisar en fer la redacci definitiva. à ó 7


2) La introducció.

La introducci ha de tenir dues parts:ó

2a) Una de caire m s personal, que presenti el treball (objecte, lmits cronol gics, bibliogr fics o tem tics), la motivaci en triar-lo,é í ò à à ó

i qu se n’espera obtenir (aprofundir en uns aspectes, mostrar una perspectiva nova, ...)è

2b) L’altra sobre el treball, que valori l’estat actual de la q esti tractada, presenti la hip tesi (si n’hi ha), justifiqui la metodologiaü ó ò

de treball escollida, esmenti les fonts de consulta utilitzades i expliqui la planificaci del treball.ó

3) El cos del treball.

El cos del treball constitueix la part fonamental de l’obra i la m s complexa, ja que s on es desenvolupa el contingut de l’estudi. é é

El treball s’ha d’estructurar en apartats o captols que han de seguir una l gica tem tica (fil conductor), que doni un contingutí ò à

coherent. Cada captol ha de mantenir un cert equilibri i s’ha de numerar d’acord amb l’ndex general. Totes les afirmacions fetesí í

s’han de basar en raonaments o materials concrets, evitant la repetici de continguts i l’anecd tic o secundari. ó ò

Les refer ncies a d’altres autors, si es volen utilitzar literalment, han de ser breus per evitar la impressi de voler “omplir “è ó

paper.

Les cites i la informaci gr fica s convenient ubicar-les en el text, i no en annexos finals, per fer m s gil la consulta. Totaó à é é à

informaci gr fica ha de portar ttol, font, data i un breu comentari, si s pertinent. ó à í é

4) La conclusi .ó

La conclusi ha de tenir dues parts: ó

4a) Sobre el treball. Ha de presentar els resultats assolits a partir de les intencions inicials (respecte a la/es hip tesi/s inicial/s), queò

s’han de poder demostrar o argumentar. Ha de recollir les q estions pendents, les noves possibilitats que ha obert la recerca i laü

relaci amb altres camps. ó

4b) M s personal. Ha d’incloure els aspectes positius que ha donat el proc s d’investigaci , les dificultats trobades i quinesé é ó

alternatives s’han buscat per superar-les.

La conclusi no ha de ser molt extensa, per tampoc no ha de produir la sensaci que el treball es clogui de cop. De fet, l’ ltimaó ò ó ú

impressi que es ret de la lectura d’un treball s la conclusi .ó é é ó

5) La bibliografia.

Si s’han consultat fonts d’informaci diverses s millor separar-les per tipus de fonts. Aix doncs, en primer lloc es citaran les obresó é í

generals (enciclop dies), a continuaci els llibres especialitzats per ordre alfab tic de cognoms d’autors, i finalment, les revistes,è ó è

articles i material audiovisual.

6) Els annexos. (si cal)

Han d’incloure les fitxes d’observaci , les enquestes, els documents utilitzats. Si el seu volum s gran, s convenient presentar-losó é é

per separat de la mem riaò

4.5.2 Pautes generals per a la presentació de la memòria escrita.

8


La presentaci d’una mem ria escrita sobre la investigaci seguida s obligat ria. La seva extensi dependr del tipus de treball,ó ò ó é ò ó à

per , com a norma general, es considerar una extensi aproximada d’entre 20 a 40 p gines (sense annexos). S’han de presentar ò à ó à 3 c pies del TR i ò 1 c pia de l’annex, si no est incl s, al tutor/a del treball. La enquadernaci ha de ser senzilla.ò à ò ó

Com a norma general, la llengua a utilitzar en la mem ria escrita ser el ò à català, llevat dels treballs dels seminaris de lleng esü

castellana i estrangeres, en qu es presentar en la llengua corresponent, i dels alumnes que tinguin exempci en la mat ria deè à ó è

llengua catalana. En l’exposici oral, es deixar a criteri de l’alumne/a l’ s de la llengua vehicular.ó à ú

La presentaci escrita es far en format DIN A4, amb impressi a doble cara. S’utilitzar el sistema inform tic, amb un cos de lletraó à ó à à

12 i interlineat senzill (est ndard). Es mantindran marges superiors i inferiors de 2,5 cm., i laterals de 3 cm, justificant-se el textà

respecte als marges dret i esquerre.

Un text en qu s’emprin correctament els diversos tipus de lletra de qu avui es disposa, s m s f cil d’interpretar, t un aspecteè è é é à é

molt m s acurat i s un reflex de l’atenci que l’autor/a hi ha dedicat. Per tant, com a orientacions b siques, s’usarané é ó à

preferentment els tipus de lletra Arial o Times New Roman, que donen m s claredat a la lectura. La lletra rodona (normal) ser laé à

pr pia del cos del text. Les maj scules i la negreta serviran per als ttols o, en el cas de la negreta, per remarcar alguna paraulaò ú í

del text (malgrat s’ha d’evitar abusar del recurs). La cursiva s’utilitzar en les refer ncies bibliogr fiques, en els llatinismes i motsà è à

estrangers no adaptats gr ficament. à

Totes les p gines han d’anar numerades, tret de la portada. Cal numerar, tamb , els annexos. à é

A la portada hi ha de constar: nom de l’escola, ttol del treball i subttol (si n’hi ha, i, en aquest cas, en un cos de lletra m s petit),í í é

nom de l’autor/a, mat ria amb la qual es relaciona el treball, tutor/a i data de lliurament. El ttol ha de ser clar i significatiu; el seuè í

sentit s informar, no impressionar. é

L’ndex s’ha de col.locar just despr s de la portada (es pot deixar un full en blanc, de cortesia) o al final de tots els fulls, perquí é è sigui r pidament localitzable. L’ndex ha de ser num ric, sagnat i paginat (n mero de la p gina amb qu comen a cada apartat). à í è ú à è ç

Vegeu l’exemple seg ent:ü

Introducció 1

1. La comunicaci no verbaló 2

2. El gest com a protagonista 4

2.1 El cos tamb parlaé 7

2.2 Gestos significatius 8

2.2.1 Afirmacions / negacions 9

2.2.2 Simpatia / animadversi ó 10

Cada captol o divisi del text ha de comen ar p gina nova. Els diferents apartats han d’anar numerats, d’acord amb l’ndexí ó ç à í

general.

9


Si es fan citacions textuals, conv que es marquin amb la pres ncia de cometes i amb la indicaci concreta de l’obra citada, a peué è ó

de p gina. Les notes a peu de p gina se separaran del text amb una petita lnia i s’escriuran en un cos m s petit de l’emprat en elà à í é

treball.

Els annexos han d’estar ordenats, numerats i amb un ndex.í

Respecte a la redacci , cal tenir molta cura de la correcci de l’expressi escrita, ja que ser un dels elements a avaluar. Ésó ó ó à

convenient usar la primera persona del plural, que implica la complicitat entre l’autor i el lector. S’han d’evitar les frases massa

llargues, que dificulten la lectura. No s’han d’adaptar al catal els noms propis estrangers, si no hi ha tradici (les enciclop diesà ó è

poden servir de refer ncia, en cas de dubte).è

4.6 L’exposició oral

4.6.1 Idea general

L' ltima fase del treball consisteix a presentar oralment, d'una manera organitzada, formal i resumida, els punts principals delú

proc s de recerca i els resultats obtinguts. El temps de durada de l’exposici acostuma a venir indicat pel Centre o b pel Tribunal.é ó é

Una part d’aquest temps, uns deu minuts, s n reservats a l'exposici pr piament dita, i la resta a respondre les preguntes queó ó ò

puguin fer els membres del tribunal (un d'ells s el tutor), que ens hauran escoltat i que hauran llegit la mem ria escrita. Elé ò

tribunal, format generalment per tres professors, ens podr demanar aclariments, detalls o ampliacions sobre algun aspecte deà

l'exposici , i avaluar la totalitat del nostre treball; s a dir, fins a quin punt hem demostrat capacitat per a la recerca en unaó à é

q esti especfica per obtenir-ne algun coneixement nou.ü ó í

Durant l'exposici podrem utilitzar un gui o esquema d’all que presentarem No es tracta d'un text redactat completament peró ó ò

ser llegit, sin d'unes notes o apunts organitzats (en una cara d'un full) que ens serviran de guia de l'exposici , donant-hi cops d'ulló ó

mentre la presentem. Amb l'objectiu de facilitar la comprensi del que expliquem, podem servir-nos de la pissarra i d'altresó

suports, com fotoc pies, transpar ncies, diapositives, documents sonors o audiovisuals.ò è

El contingut i l'estructura de l'exposici oral s n b sicament els mateixos que els de la mem ria escrita. En l'exposici oral, per ,ó ó à ò ó ò s'hi han de presentar, seleccionats i resumits, els punts m s interessants i significatius de la recerca, mitjan ant una introducci , uné ç ó

desenvolupament i unes conclusions.

4.6.2 Preparació de l’exposició

A l 'hora de preparar l'exposici oral, cal:ó

a) Elaborar el gui o esquema escrit amb el contingut jerarquitzat, en forma de ttols o en estil telegr fic, dels punts principals aó í à

tractar en les diferents parts de l'exposici .ó

• En la introducci s'ha d'anunciar el tema, justificar-ne l'elecci i destacar-ne l’inter s, la import ncia o l'actualitat; s'hió ó è à

ha de presentar l'objectiu o hip tesi de partida i les grans lnies del pla que seguirem en l'exposici .ò í ó

• En el desenvolupament s'han de descriure sint ticament i de manera organitzada les etapes, els punts o apartats b sicsè à

de la nostra tasca de recerca, sense entrar en detalls secundaris.

• En les conclusions s'ha de presentar un resum dels resultats del treball, comentats i relacionats amb la hip tesi que hemò

plantejat en la introducci ; s'hi han d'esmentar les possibles insufici ncies o obstacles detectats en el curs de la recercaó è

i s'hi poden indicar nous camins d'investigaci sobre la q esti estudiada o sobre d'altres relacionades amb el mateixó ü ó

tema.

10


b) Amb l'esquema a la vista, s recomanable fer un o m s assaigs privats de l'exposici oral; tamb es pot assajar davant el tutoré é ó é

del treball, davant companys o familiars, o b enregistrar-la. D'aquesta manera podremé

• adquirir seguretat;

• controlar el temps que hi dediquem;

• comprovar la claredat, precisi i estructura de l' exposici ;ó ó

• detectar-hi defectes que caldr corregir.à

4.6.3 Presentació de l’exposició oral

A l'hora de presentar l'exposici , caló

a) Parlar amb veu alta i amb bona articulaci , amb fludesa i sense pressa, amb naturalitat i sense rigideses. Si es va de presa, laó ï

dicci no s bona, s'obliden elements del contingut de l'esquema i l'exposici acaba sent desordenada.ó é ó

b) Variar el ritme i el to de la veu per tal d' evitar una exposici mon tona i que faci l'efecte d'haver estat apresa de mem ria.ó ò ò

c) Parlar amb correcci i adequaci ling stiques (l xic, sintaxi, fon tica,...)ó ó üí è è

d) Mirar l'auditori i no fixar la vista en l'esquema de l'exposici . És recomanable servir-se de gestos i d'expressions de la caraó

per acompanyar el contingut d'all que expliquem.ò

e) Posar en relleu l'estructura de l'exposici mitjan ant l' s de connectors i organitzadors textuals.ó ç ú

f) No abusar de mitjans de suport, com ara fotocopies, transpar ncies, diapositives, documents sonors o audiovisuals.è

g) Saber captar l'inter s de l'auditori amb alguna an cdota, amb alguna reflexi personal o amb algun detall sorprenent, dins laè è ó

formalitat i sense que es trenqui el fil conductor de l'exposici .ó

h) Respectar el temps concedit per a l'exposici i per a les preguntes.ó

4.6.4 Elements de suport

Una exposici oral pot millorar si va acompanyada d'elements de suport, com fotoc pies, transpar ncies, diapositives, documentsó ò è

sonors o audiovisuals, que n’il lustrin el contingut i en facilitin la comprensi tot destacant-ne els punts m s importants i· ó é

significatius. Aix no obstant, aquest material s'ha de tenir molt ben preparat, seleccionat i controlat; contrariament, l'exposiciò ó pot convertir-se en un caos. En la utilitzaci d'aquest material de suport, cal:ó

a) Controlar la durada o l'extensi de les fotocopies, dels documents sonors o audiovisuals.ó

b) Seleccionar amb cura el contingut dels elements de suport, que ha de ser plenament justificat i, per tant, hem d'excloure tot

all que sigui purament ornamental.ò

c) No utilitzar un nombre excessiu de transpar ncies o diapositives (amb il lustracions, gr fics, quadres o amb l'esquema deè · à

l'exposici ) i seguir aquests consells:ó

• S'han de tenir a punt i ordenats els elements que projectarem, especialment si reprodueixen l'esquema de l'exposici ,ó per evitar confusions a l'hora d'utilitzar-los o per si un membre del tribunal, en el torn de preguntes, ens demana de

tornar-ne a veure algun.

11


• Cada transpar ncia o diapositiva ha de contenir textos breus, esquemes o gr fics simples, quadres no atapets de dades,è à ï

etc., amb un cos de lletra o amb un disseny llegible.

• Les il lustracions, els gr fics o els quadres projectats han de dur un ttol que els identifiqui.· à í• No hem de llegir al peu de la lletra el text de les projeccions, sin que l'hem de comentar o sintetitzar.ó• Durant les projeccions, l'auditori ha de poder tenir el temps suficient per llegir-les completament.

5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

5.1 Introducció

La normativa presentada es basa en la norma UNE 50-104-94 (equival ncia de la ISO 690:1987)è Referencias bibliográficas. Contenido, forma y estructura. Madrid, Asociaci n Espa ola de Normalizaci n y Certificaci n, Enero de 1994, 19 pp.ó ñ ó ó

Aquesta norma indica quins s n els elements que han de constar en cada tipus de refer ncia bibliogr fica i en quin ordre hanó è à

d’apar ixer aquests elements. D’altra banda, altres aspectes m s lligats a la presentaci formal de les refer ncies no es concretenè é ó è

de forma tan especfica. A continuaci resumim el que la norma UNE assenyala en aquests aspectes formals:í ó

• Tipus de lletra: poden usar-se diferents tipus d’impremta i tamb subratllar paraules per ressaltar les difer ncies entreé è

els diversos elements de la refer ncia.è• Puntuaci : cadascun dels elements de la refer ncia bibliogr fica ha d’estar separat dels seg ents per signes deó è à ü

puntuaci (punt, coma, dos punts, etc.). Cal utilitzar un sistema de puntuaci que sigui coherent per a totes lesó ó

refer ncies.è• s de maj scules: s’utilitzaran les maj scules tal com correspongui segons la norma ortogr fica de l’idioma en quÚ ú ú à è

s’elabora la informaci .ó• El nom dels autors es redueixen a les lletres inicials.

• Es respecta el criteri de l’ s de maj scules de la llengua en la qual es d na la informaci .ú ú ó ó• Quan l’obra tingui m s d’un autor, es separaran amb un punt i coma i un espai; si s n m s de tres s’escriur el primeré ó é à

seguit de l’abreviatura et al. Si s n molts tamb es pot posar ó é D. AA. (Diversos autors)

• En obres an nimes el primer element de la refer ncia ser el ttol.ò è à í• Si l’autor s una entitat, la refer ncia s’iniciar amb el nom le l’entitat seguida de la secci , en cas que es citi,é è à ó

separades per un punt i un espai.

• Si hem de citat un document encara no publicat, posarem en el lloc de la data “(en premsa)”

• Els subttols es poden incloure despr s del ttol, separant-los per dos punts i un espai (:)í é í• Si el document apareix sense data, podem posar una data aproximada. Ex.: ca 1997.

• Els ttols de les publicacions en s rie es poden abreujar segons la norma UNE 50-134.í è• La norma UNE ofereix la possibilitat d’emprar el sistema d’autor i data per a les cites dins del text. En aquest cas

podrem elaborar les refer ncies bibliogr fiques posant la data despr s del primer element (Ex: CRANE, D. 1981.è à é

Invisible college. Chicago: Univ. Of Chicago Press)

• Si es cita una obra en un altre idioma, es pot afegir la traducci del ttol entre [claud tors]ó í à

Ja que aquestes indicacions poden ser seguides de diverses formes, per tal d’uniformitzar la presentaci de les refer nciesó è

bibliogr fiques, proposem un seguit de recomanacions d’estil. Tamb s’inclouen exemples que poden servir com a model. à éEls elements indicats amb un asterisc (*) s n opcionals.ó

5.2 Elements d’una referència bibliogràfica per cada tipus de document:

Monografies:

12


1. Cognom/s en maj scula i inicial/s del nom del/s autor/sú 2. Títol en cursiva 3. Responsabilitat subordinada (traducci a c rrec de, pr leg de, etc)*ó à ò 4. N mero de l’ediciú ó 5. Edici (lloc d’edici i editorial)ó ó 6. Any de l’edició 7. Nombre de p gines*à 8. S rie: col lecci *è · ó 9. Notes*

Per exemple:

VILA, A: À Balanç d’aigua i nutrients en una conca d’alzinar del Montseny. Barcelona: Servei del Medi Ambient.

Diputaci de Barcelona, 1988, 219 pp. Estudis i Monografies, 13. óSTRICKBERGER, M. W: Genética, tercera edición. Traducido por Jos Luis M nsua. 3a.ed. Barcelona: Ediciones Omega S. A.,é é

1988, 869 pp. (Primera edici n americana, 1968).ó

Part de monografies: 1. Cognom/s en maj scula i inicial/s del nom del/s autor/sú 2. Ttol de l’articleí 3. A COGNOM/S i INICIALS DEL NOM

4. Títol del llibre en cursiva. 5. Responsabilitat subordinada *

6. Edici (lloc d’edici i editorial)ó ó 6. Lloc de publicaci : Editor, any de l’edició ó 7. Situaci en la publicaci font. ó ó

Per exemple:

MUÑIZ, J. Tratamiento quir rgico del ulcus gastroduodenal. En MORENO GONZ LEZ, E.(dir) ú Á Actualización en cirugía del aparato digestivo. Madrid: Jarpyo, 1987, vol IV, p 367-369

Article d’una revista:1. (Cognom/s en maj scula i inicial del nom del/s autor/s)ú2. Ttol de l’article.í3. Responsabilitat subordinada*

4. Nom de la revista en cursiva5. Edici (lloc d’edici i editorial)ó ó5. Localitzaci en el document font: any, n mero, p gines ó ú à

Per exemple:

LLORET, Francisco et MAR, Gerard: “Visi hist rica dels incendis forestals al Port de Tortosa els segles XIV i XV”. Í ó ò Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 66. 1998, pp.129-140.

13


DAWKINS, Richard: “Cita d’aqu 100.000 anys”. Traducci a c rrec de Carme Bou. í ó à El Temps (València). 10-1-1994, pp.

91-94.

Exemplar d’una revista:1. Títol de la revista en cursiva2. Responsabilitat principal

3. N mero de l’ediciú ó4. Identificaci del fascicle (data, nombre, volum, etc.)ó5. Edici (lloc d’edici i editor)ó ó6. Data del primer volum, data de l’ ltim volumú7. S rie*8. Notes*è9. ISSN

Per exemple:

Mundo Científico. AA.VV. N m. 200, Abril 1999, Especial: La Frontera de la Vida. Barcelona: RBA Revistas S. A., 1981. ISSNú

0211-3058.

Actes i ponències de Congressos

Les actes dels congressos es citen com si fossin monografies.

Les pon ncies de congressos es citen com a parts d’una monografia.è

Per exemple:

HRUSKA, K.: “Vegetazione nitrofila dei corsi d’acqua del versante adriatico dell’Appennino Centrale”. In DD. AA.

Comunicacions presentades a les VI Jornades de Fitosociologia, 1986. Act. Bot. Barcinon., 37. Barcelona:

Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona, 1988. pp. 253-256.

5.3 Cites en el text i referències bibliogràfiques.

Normalment, en un treball d’investigaci es citen textos d’altres autors. És necessari que a cada cita es pugui recon ixer l’autor i laó è

font impresa de la cita. La norma UNE contempla la possibilitat de realitzar les cites i refer ncies b sicament de dues formes:è à

a) Inserint un nombre despr s de la cita (entre par ntesi) que envia a una nota de peu de p gina i/o a la refer ncia corresponent deé è à è

la p gina de bibliografia. à

Per exemple:

...tal com ja ha assenyalat algun autor centreeuropeu (12). De fet, Qu zel (13, p. 130) afegeix en relaci a aquesta q esti ... é ó ü ó

En aquest cas, les refer ncies bibliogr fiques s’ordenen seguint l’ordre num ric de les cites:è à è

11. ...

14


12. VANDEN BERGHEN, C: Etude sur la v g tation des Grandes Causses du Massif Central de la France. é é Mem. Soc. Roy. Bot. Belg. 1. 1963. pp. 9-285.

13. QUÉZEL , P: A propos des pelouses cassenardes a Stipa pennata et a Sesleria coerulea. Bull. Soc. Et. Sc. Nat. Nimes. LI. 1972. pp. 119-141.

14. ...

Aquest sistema presenta l’inconvenient que si es vol introduir una nova citaci al text, sovint cal numerar-les gaireb totes de nou.ó éb) Indicant directament el nom de l’autor de la cita i l’any de publicaci de l’obra entre par ntesi despr s de la cita.ó è é

Per exemple:

...tal com ja ha assenyalat algun autor centreeuropeu (VANDEN BERGHEN 1963). De fet, QUÉZEL (1971, p. 130) afegeix en relaci aó

aquesta questi ... ó

Si s’utilitza aquesta forma, la bibliografia s’escriu en el sistema autor-data, ordenada alfab ticament pel cognom de l’autor:è

...

QUÉZEL , P. (1972): “A propos des pelouses cassenardes a Stipa pennata et a Sesleria coerulea.”Bull. Soc. Et. Sc. Nat. Nimes. LI. pp. 119-141.

...

VANDEN BERGHEN, C. (1963): “Etude sur la v g tation des Grandes Causses du Massif Central de la France”. é é Mem. Soc. Roy. Bot. Belg. 1. pp. 9-285.

Aquest sistema presenta l’avantatge sobre l’anterior que no cal tornar a numerar les cites si s’introdueixen de noves al text i a m sé

elimina totes les notes de peu de p gina. Tamb s til quan cal ressaltar la prioritat temporal d’un autor sobre els altres enà éé ú

realitzar una determinada afirmaci . Aquest sistema s el m s utilitzat en l’ mbit cientfic o en el cas de tractar-se de mat riesó é é à í è

especialitzades o erudites, en les que el lector reconeix la publicaci citada a partir del nom de l’autor i l’any de publicaci . ó ó

5.4 Cites d’autors clàssics.

Les cites d’obres cl ssiques segueixen uns criteris m s o menys generals. Normalment les obres cl ssiques han estat dividides enà é à

parts discretes f cils de localitzar i citar. Usualment en una citaci d’aquest tipus s’especifica:à ó

1. Ttolí2. Llibre

3. Captolí

i amb m s detall:é

4a Part o b :é 4b. Cant

5 Par graf è à 5b. Vers o versicle

per exemple:

... el ser es diu de forma an loga i no equvoca segons Arist til (à í ò Matafísica, IV, 2) ...

15


... segons el principi de la no contradicci d’Arist til (ó ò Metafísica, IV, 3 1005 b, 18) ...

5.5 Cites de pel·lícules o documentals

Usualment les cites de pel lcules o documentals solen constar dels seg ents elements:· í ü

1. Ttol de l’estrena comercial de la pel lcula (usualment escrit en cursiva)í · í2. Nom i cognoms del director (a continuaci del mot “de”)ó3. Ttol original de la pel lcula (usualment entre claud tors i en cursiva)í · í à4. Nacionalitat

5. Any de producci ó6. Minutatge

7. Versi (V.O., V.O.S.E., V.O.S.C., V.D.E., V.D.C.) ó8. Equip t cnic: guionista, fotografia, m sica, etc.è ú9. Int rprets principals (a continuaci del mot “amb”)è ó

Per exemple:

La vida y nada más de Bertrand Tavernier [La vie et rien d’autre]. Fran a, 1989, 120 min. V.D.E. Gui : Jean Cosmos,ç ó

fotografia: Bruno de Keyzer, amb: Phillipe Noiret, Sabine Az ma.é

5.6 Cites de documents electrònics

Actualment la consulta de documents electr nics s habitual en la confecci de treballs. Aqu hi ha les pautes per a les refer nciesò é ó í è

bibliogr fiques d’aquests recursos electr nics, segons la Norma ISO 690-2.à ò

Amb el nom de “recursos electr nics” ens referim a:òP gines Web.àLlibres electr nics.òArticles de revistes electr niques.òMissatges de correu electr nic.òBases de dades online i CD-ROM.

Programes inform tics, tant online com en disc, cinta magn tica, CD-ROM, etcà è

En les cites bibliogr fiques dels recursos electr nics s’ha de fer refer ncia a les seg ents dades b siques:à ò è ü à

16

1. Cognoms i nom de l’autor/s.

2. Ttol del treball (en cursiva)í3. Assumpte del missatge (en cas de correu electr nic o b butlletins de notcies o llistes de discussi )ò é í ó4. Tipus de suport del recurs (online, CD, cinta discÉ)(Entre [])

5. Edició6. Lloc de publicaci : Editor, data, actualitzaci , revisió ó ó7. Nombre del volum i p gines (opcional)à8. Disponibilitat i acc s (Adre a URL entre angles <>) (nom s per a documents online)é ç é9. Format del mitj (rtf, pdf, ASCII)à10. Data de consulta : dia, mes any en qu es va fer la consulta (entre []) (nom s per a documents online)è é11. ISBN o ISSN *


L’ordre en qu han d’apar ixer les dades s el seg ent:è è é üAutor/s. Títol del treball [Tipus de suport] Edici , Lloc de publicaci : editor, data de publicaci , actualitzaci o revisi .ó ó ó ó ó “Designaci del captol o de la part. Ttol de la part” Notes. Disponibilitat i acc s URL <> Format [Consulta: dia, mes i any de laó í í é

consulta]

Exemples de les diferents possibilitats

LLOC D’UNA WEB

Universidad Europea de Madrid, [Web en lnea]. <http://www.uem.es>. [Consulta: 10-7-2002]í

LLIBRES ELECTR“NICS

Clegg, Brian. Training Plus : Revitalizing Your Training [Libro en lnea]. í London : Sterling, Va. Kogan Page, 2000.

Colecci n de e-books de la Universidad Europea de Madrid. <http://www.netlibrary.com/ebook_info.asp?product_id=62794>ó[Consulta: 6-7-2002]. ISBN e-book 058537923

DOCUMENTS WEB.

Library of Congress. MARC 21 Concise Format for Bibliographic Data [Documento en lnea]. 2001 Concise Edition.í

[Washington, DC]: Library of Congress, Network Development and MARC Standard Office, 04/03/2002.

<http://www.loc.gov/marc/bibliographic/ecbdhome.html> [Consulta: 10-7-2002]

BASES DE DADES

Periodica [Base de datos en lnea]. M jico: Universidad Nacional, Direcci n General de Bibliotecas, Departamento deí é ó

Bibliografa Latinoamericana, [2002]. Indice de Revistas Latinoamericanas en Ciencias.í

<http://www.dgbiblio.unam.mx/periodica.html> [Consulta: 1-8-02]

PROGRAMES INFORM TICS ÀThe Library of Congress. Library of Congress Online Catalog. [Cat logo en lnea]. Washington : Library of Congress,á í

July 8, 2002. <http://catalog.loc.gov/> [Consulta: 10-7-2002]

PARTS DE LLIBRES ELECTR“NICS

Bolter, J. David. Writing space [Libro en lnea]. í Mahwah, N.J. : Lawrence Erlbaum Associates, Inc., 2000. "Cap. 5, The

Electronic Book". Colecci n de e-books de la Universidad Europea de Madrid. <http://www.netlibrary.com/ebook_info.asp?óproduct_id=56673&piclist=> [Consulta: 10-7-2002]. ISBN e-book 058537208X

PARTS DE BASES DE DADES I DE PROGRAMES INFORM TICS ÀDIBI [Base de datos en lnea]: directorio espa ol de bibliotecas. Madrid: Biblioteca Nacional, [2002]. "Universidad Europea deí ñ

Madrid. Biblioteca 281811813" <http://www.bne.es/esp/cat-fra.htm> [Consulta: 16-7-2002]

PUBLICACIONS SERIADES ELECTR“NIQUES

European Journal of Marketing [Publicaci n en lnea]. Bradford: Emerald (MCB UP Ltd.), [2002].ó í

<http://ernesto.emeraldinsight.com/vl=2375951/cl=32/nw=1/rpsv/cw/www/mcb/03090566/contp1.htm> [Consulta: 10-7-2002].

ISSN 03090566

ARTICLES DE PUBLICACIONS SERIADES ELECTR“NIQUES

17


Lemrini, Mohamed. "Tecnologías para el futuro (1)". [Documento en lnea]. Binaria. Volumen I (Dic. 2001).í

<http://www.uem.es/binaria/intro.html> [Consulta: 10-7-2002]. ISSN 15791300

MISSATGE DE CORREU ELECTR“NIC

P rez P rez, Antonio. <[email protected]> "M todos de ense anza" [Correo electr nico]. 20-09-01. Enviado a usuariosé é é ñ ó

de la Universidad N.

LLISTES DE DISCUSSI I BUTLLETINS DE NOTCIES Ó ÍPalencia, Silvia. 12/8/01. Arte y espacio. En: TECNOTRAD. <[email protected]> [Lista de distribuci n]ó

<http://listserv.rediris.es/archives/tecnotrad.html> [Consulta: 10-7-2002]

18

dossier escola tr

Education