Partint de la base que la població mun-dial està immersa en la Crisi Econò-mica, i centrant-nos en lesmodificacions legals, que en el nostreTerritori s'han fet en menys d'un any,es podria arribar a la conclusió, potsersimplista però gens menyspreable, quesembla que, EN CRISI TOT S’HIVAL, i per això, aquest 8 de Març, diade celebració del Dia Internacional dela Dona us portem aquest Conte:

“Fa molts anys, el 1908, unes donesde New York que reclamaven la mi-

llora de les seves condicions laborals enuna fàbrica tèxtil van resultar abrasa-des per les flames provocades pel seupatró.

Dos anys després, el 1910, en la ce-lebració de la Segona Conferència

Internacional de les Dones Socialistes aCopenhaguen (Dinamarca), l'alemanyaClara Zetkin va proposar instituir elDia Internacional de la Dona com ajornada de lluita pels drets polítics, ci-vils i econòmics de totes les dones.

Tal era el reconeixement de la cele-bració d'aquest dia que, fins i tot

un organisme internacional anomenatONU ho proclamava, i en determina-des terres era una festa.

Els anys passaven, i en el món mun-dial la lluita de les dones en defensa

dels seus drets continuava, perquè en-cara que els avenços eren significatius,es consideraven insuficients. I enaquest Territori en què ens trobem, lalluita estava adormida, encara circums-tàncies puntuals havien provocat res-postes contundents en algunsmoments.

Així va arribar l'any 2011, momenten què les dones d'aquestes terres,

conscients de portar tres anys immersesen un fenomen conegut com Crisi esvan adonar que, part de l'herència dedrets aconseguida amb àrdues lluites deles seves antecessores, estava en perillde extinció, i així recordaven que elsúltims avenços legislatius per a la sevacol.lectiu havien estat:

l El 1999 la Llei per Promoure la Con-

ciliació de la Vida Laboral i

Familiar;

l El 2004 la Llei contra la Violència de

Gènere;

l El 2006 la Llei de Dependència;

l El 2007 la Llei per a la Igualtat efec-

tiva de Dones i Homes;

l El 2009 ampliació del Permís de

Paternitat d’un mes;

l El 2010 Llei de Salut Sexual i Repro-

ductiva i de la Interrupció volutària

de l’Embaràs .

Tot i això, les dones feien múltiplesconsideracions: unes per estimar-

les insuficients, altres perquè no es re-flectien en la vida quotidiana, totesperquè no creien en l'avanç social real,veritable i necessari, si no es transmetiaa través d'educació i es prenia conscièn-cia de la necessitat d'eliminar barreresper raó de gènere.

Llavors, les dones van deixar lesseves activitats quotidianes i es van

posar a pensar sobre el que estaven vi-vint. I de sobte van recordar una cosamolt significativa que havia succeïtmesos enrere. Una cosa que no haviadespertat la consciència social en lamesura que la situació necessitava, niamb la lluita que requeria, però que arabrollava, i és que, al juny de 2010, les

¡ ¡ D O N A . . . R e B e L A ’ T ! !

¡ ¡ D O N A . . . R e B e L A ’ T ! !persones que en aquell moment diri-gien el Territori havien decidit imposara la gent del lloc unes mesures urgentsPER A LA REFORMA DEL MER-CAT DE TREBALL, que es coneixe-ria com Reforma Laboral, i que alsetembre aconseguirien publicar des-prés del suport rebut en la reunió delsqui deien representar a totes les perso-nes del Territori, el Congrés de Dipu-tats .

Però el temps va seguir avançant in-escrutables, i apunt de finalitzar l'è-

poca coneguda com a costa de gener,novament el Govern del lloc, aquestcop juntament amb determinats agentssocials, van subscriure el Pacte anome-nat Acord Social i Econòmic per alCreixement, l’Ocupació i la Garantiade les pensions, “el pensionazo”.

La Reforma Laboral i el pensionazo,suposaven un enorme retrocés en

els drets de les persones treballadores, ihavien tingut una escassa oposició pelsqui patirien les conseqüències, però ha-vien servit de brou de cultiu per a laràbia que ara sentien les dones. Ràbiaque les impulsava el seu ànim. Que lespesava. Que desitjaven expressar i cri-dar als quatre vents perquè tot ésser vi-vent s'assabentés de la injustícia ques'estava cometent.

Així, cap a febrer de l'any 2011 lesdones del Territori fent apilament

de la seva vàlua van començar a indig-nar-se, agitar-se, revolucionar-se, i re-velar-se definitivament, emprenentuna lluita imparable, ja gairebé obli-dada, en la defensa a ultrança dels seusdrets, i, això perquè eren sàvies conei-xedores que serien les primeres a patiren carns pròpies la minva de drets ques'havien implantat en nom de la Crisi,

i van esbossar aquestes notes:

✔ La Conciliació de la Vida Laboral iFamiliar hauria de servir perquè la per-sona treballadora pogués adequar elshoraris que facin sostenible l'entorn fa-miliar, però amb les necessitats que tin-gui.

✔ la manca de recursos econòmics im-pedeix implantar realment la Llei deDependència, a això se suma que

✔ s'ha ajornat la implantació del per-mís de paternitat d'un mes, es té encompte que

✔ la consciència del col.lectiu delshomes dista encara molt d'assumir lataca laboral en l'expedient que suposael reclamar el dret a la cura d'altres per-sones, a més del component social, imés s'afegeix

✔ les ingents modificacions substan-cials referides entre altres a la jornadalaboral, horaris de treball, i règim detorns que la patronal aquesta imposanten les condicions de treball, amb ex-cusa de la Crisi, el supòsit de no adap-tar-se a aquestes condicions pot sermotiu d'acomiadament procedent,

➜ el col.lectiu de dones suportarà no-vament la responsabilitat de la curade menors i persones dependents, elque actualment els pot portar a seracomiadades de manera procedent, béper faltar al seu treball, encara que hojustifiquin i siguin faltes intermitents,o bé perquè no s'adapten a les novescondicions laborals.

✔ En relació a l'ampliació d'anys de co-tització a efectes de calcular la pensióde jubilació:

✔ les dones són el col.lectiu que gene-ralment treballa a jornada parcial, i

NO PODeM SeGUIR CALLANT.PeR qUe LeS ReLACIONS IGUALITàRIeS SIGUIM UNA ReALITAT

PeR LeS RàBIAS exPOSADeS I PeR MILeRS De RàBIAS MèS

¡¡ DONA... ReBeLA’T !!

✔ la cotització és proporcional a la jor-nada efectiva, no a dia treballat,

➜ entre el col.lectiu de dones poquesseran les que obtinguin una prestacióde jubilació al 100%, cosa per la quealestan discriminades.

✔ Si les dones continuen sent assassi-nades pel terrorisme masclista (i

✔ el problema és de primera magni-tud):

➜ la crisi no és excusa per fer retalla-des pressupostàries en els recursosd'intervenció.

Però les dones del Territori tambésentien altres mil ràbies més, i

deien:

✘ Que s'acabi la desigualtat salarial.Prou de sectors d'ocupació feminitzat id'engany de paritat.

✘ Que no hi hagi mobbing o violènciaen l'àmbit laboral.

✘ Prou del control de la sexualitat fe-menina. El nostre cos és el nostre i jodecideixo.

✘ Que l'educació contempli la històriade les dones i l'ús de llenguatge. No a lahistòria feta per i per a homes. No alllenguatge sexista que ens invisibliliza.

✘ Ja n'hi ha prou de la imatge quetransmeten els mitjans de comunicacióque, utilitzen el nostre cos i, que no escorrespon amb la realitat ja que enspresenten majoritàriament com a cui-

dadores i servidores, en papers secun-

daris, dependents, i desvalorats social-

ment.

✘ … I mentre unes i altres nomenaven

els seus sentides ràbies va arribar el dia

8 de Març. "

I mentre unes i altres nomenaven els

seus sentides ràbies va arribar el dia 8

de Març. "

I ara, tu, Dona, què faràs amb

aquest Conte, dormir o despertar

en la teva realitat i unir-te a la

lluita de reivindicar els teus drets

i impedir la minva dels que ja te-

nies reconeguts?

Pregunta't: Per què he de suportar les

retallades que s'estimen necessaris per

pal.liar una Crisi a la qual es pretén

apedaçar sense ni tan sols parlar de

canviar qüestions bàsiques del funcio-

nament essencial del sistema? Una

altra vegada jo? Ja n’hi ha prou, no?

A la CGT volem que les relacions

igualitàries siguin una realitat,

volem una societat justa on la gent

tingui les mateixes oportunitats.

No podem seguir callant. Per les

ràbies exposades i per milers de

ràbies més:

DONA, Rebela't!

¡ ¡ D O N A . . . R e B e L A ’ T ! !