document ambiental estratÈgic - esparreguera1).pdf · document ambiental estratÈgic . autoria del...

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU DE REGULACIÓ DELS USOS ADMESOS EN EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

ESPARREGUERA (BAIX LLOBREGAT)

JUNY DE 2018

DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC

AUTORIA DEL DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC

Joan Casas Casanovas

Ambientòleg

Col·legiat 628

Guillem Boix Subiràs

Ambientòleg

Col·legiat 612

Francesc Cañas

Ambientòleg

ÍNDEX 3

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ ............................................................................ 6 1.1 ANTECEDENTS ............................................................................. 6 1.2 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ................................... 11 1.2.1 PLANEJAMENT GENERAL ................................................................. 11 1.2.2 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA ............................... 14 1.2.3 CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 17

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ........................ 29 2.1 GEOLOGIA ................................................................................. 31 2.2 GEOMORFOLOGIA ....................................................................... 36 2.3 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL ....................................................... 38 2.4 CICLE DE L’AIGUA ....................................................................... 41 2.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC ................................................................ 50 2.6 CLIMATOLOGIA I CANVI CLIMÀTIC ................................................ 56 2.7 GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS ....................................... 60 2.8 SOSTENIBILITAT EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ ................... 61 2.9 BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL ........................................................................... 63 2.10 QUALITAT DEL PAISATGE ............................................................. 73 2.11 RISC AMBIENTAL ........................................................................ 81 2.11.1 PERILLOSITAT GEOLÒGICA ............................................................. 82 2.11.2 RISC D’INUNDACIONS .................................................................... 83 2.11.3 RISC SÍSMIC ................................................................................. 86 2.11.4 RISC D’INCENDI ............................................................................ 86 2.11.5 RISCOS TECNOLÒGIC-INDUSTRIALS - RISC QUÍMIC I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES ............................................................................. 89 2.12 SÍNTESI I CONCLUSIONS ............................................................. 90

3 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ....................................... 93 3.1 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE 97 3.2 OBJECTIUS AMBIENTALS DE LA MP ................................................ 99

4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA ............................................... 102 4.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES .................................................. 102 4.1.1 ALTERNATIVA 0 ............................................................................ 102 4.1.2 ALTERNATIVA 1 ............................................................................ 102 4.2 VALORACIÓ AMBIENTAL ............................................................. 105 4.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ........ 107

5 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL .................................. 108 5.1 DETERMINACIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ........ 110

6 MESURES AMBIENTALS PROPOSADES .................................... 112

7 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA ................................................. 116

8 SEGUIMENT AMBIENTAL ........................................................ 119

ANNEX (I) MAPES ........................................................................... 120

DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC - MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU DE REGULACIÓ DELS USOS ADMESOS EN EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE -ESPARREGUERA

4 ÍNDEX

Índex d’il·lustracions Il·lustració 1: Situació de les edifiacions catalogables. ............................................................ 8 Il·lustració 2: Punts fotografiats. .......................................................................................... 9 Il·lustració 3: Esquema del procés Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada.. .................... 10 Il·lustració 4: Planejament municipal vigent ........................................................................ 12 Il·lustració 5: Assentaments i Espais oberts ........................................................................ 16 Il·lustració 6: Interès flora i fauna ...................................................................................... 17 Il·lustració 7: Unitats de paisatge. ..................................................................................... 18 Il·lustració 8: Ortofoto. ..................................................................................................... 29 Il·lustració 9: Mapa Geològic. Geotreball I. .......................................................................... 33 Il·lustració 10: Patrimoni geològic a Esparreguera. ............................................................... 35 Il·lustració 11: Altimetria. ................................................................................................. 36 Il·lustració 12: Pendents. .................................................................................................. 37 Il·lustració 13: Mapa de cobertes del sòl -4rta edició 2009.. .................................................. 38 Il·lustració 14: Usos del sòl. 1956. ..................................................................................... 40 Il·lustració 15: Hidrologia. ................................................................................................ 43 Il·lustració 16: Aqüífers d’Esparreguera. ............................................................................. 47 Il·lustració 17: Protecció contra la contaminació lluminosa .................................................... 54 Il·lustració 18: Zonificació de les simulacions climàtiques regionalitzades ................................ 58 Il·lustració 19: Irradiació global diària (mitjana anual, MJ/m2) ............................................... 62 Il·lustració 20: Hàbitats .................................................................................................... 64 Il·lustració 21: Edificacions La Casa Blanca (esquerra) i Can Febrer (dreta) i situació respecte els HICs.. ............................................................................................................................ 67 Il·lustració 22: Hàbitats d’interès comunitari ....................................................................... 69 Il·lustració 23: Espais naturals .......................................................................................... 71 Il·lustració 24: Comparativa entre l’estat actual i la proposta d’ampliació (no aprovada) del parc natural i el PEIN de Montserrat. ......................................................................................... 72 Il·lustració 25: Eixos connectors locals i territorials. ............................................................. 73 Il·lustració 26: Visibilitats de les edificacions. ...................................................................... 81 Il·lustració 27: Perillositat geològica ................................................................................... 82 Il·lustració 28: Zones inundables ....................................................................................... 84 Il·lustració 29: Zones inundables.. ..................................................................................... 85 Il·lustració 30: Superficie cremada l’incendi de 1994. ........................................................... 87 Il·lustració 31: Mapa del risc estàtic d’incendi.. .................................................................... 88

Índex de taules Taula 1: Edificacions susceptibles de ser catalogades.. ........................................................... 7 Taula 2: Edificacions i situació d’acord amb el PGOU. ........................................................... 11 Taula 3: Edificacions i situació d’acord amb el PTPCC ........................................................... 15 Taula 4: Unitats geològiques a Esparraguera. Geotreball I .................................................... 31 Taula 5: Edificacions i unitats geològiques. Geotreball I.. ...................................................... 34 Taula 6: Edificacions i situació d’acord amb els pendents del terreny (30 metres al voltant de l’edificació). .................................................................................................................... 37 Taula 7: Usos i cobertes del sòl.. ....................................................................................... 41 Taula 8: Diagnosi de la qualitat de les aigües superficials.. ................................................... 45 Taula 9: Edificacions sobre aqüífer protegit. ........................................................................ 45 Taula 10: Aqüífers. .......................................................................................................... 46 Taula 11: Aquífers i edifiacions .......................................................................................... 48 Taula 12: Balanç hídric (en Hm3). ...................................................................................... 48 Taula 13: Volums en m3 facturats a Esparreguera (origen xarxa i fonts pròpies) ...................... 49 Taula 14: Punts mesurament. ZQA 3. ................................................................................. 50 Taula 15: Zonificació acústica del territori. .......................................................................... 52 Taula 16: Valors límits d’acord amb els usos del sòl.. ........................................................... 52 Taula 17: Edificacions en relació al seu nivell de protecció lluminosa ...................................... 53 Taula 18: Prevenció de la contaminació lluminosa. ............................................................... 55 Taula 19: Resultat del càlcul dels indicadors de vulnerabilitat al canvi climàtic ......................... 60 Taula 20: Recollida selectiva i generació de residus .............................................................. 61 Taula 21: Producció d’energia a Esparreguerea. ................................................................... 62 Taula 22: Relació d’hàbitats presents al municipi i la seva superfície ...................................... 63 Taula 23: Edificacions catalogables i hàbitats. ..................................................................... 65 Taula 24: Edificacions dins de la zona delimitada com a AIFF. ............................................... 66 Taula 25: Hàbitats d’interès comunitari a la zona d’influència. ............................................... 67 Taula 26: Edificacions (30 metres al voltant de les mateixes) i situació d’acord amb el Mapa d’HICs. ..................................................................................................................................... 68 Taula 27: Edificacions i protecció del medi natural ............................................................... 70 Taula 28: Edificacions afectades per perillositat geològica segons geotreballs. ......................... 83 Taula 29: Edificacions a 30 metres de perillositat geològica geotreballs.. ................................ 83

ÍNDEX 5

Taula 30: Edifiacions catalogables en zona inundable.. ......................................................... 84 Taula 31: Edificacions catalogables a menys de 30 metres de zones inundables.. .................... 85 Taula 32: Edificacions catalogables a menys de 30 metres de zones inundables.. .................... 86 Taula 33: Edificacions i situació d’acord amb el risc d’incendi (estàtic). ................................... 88 Taula 34: Plans, acords i instruments amb efecte sobre les polítiques territorials. .................... 94 Taula 35: Coherència de les alternatives plantejades amb els objectius ambientals definits. .... 106 Taula 36: Edificacions susceptibles de ser catalogades i elements ambientals destacats .......... 109 Taula 37: Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient. ................ 110


6 ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ L’empresa ACC Assessors Ambientals de Catalunya S.L.U., realitza el present Document Ambiental Estratègic (DAE), en el marc de l’avaluació ambiental estratègica simplificada, per tal d’avaluar les possibles repercussions ambientals que es podrien derivar de l’aprovació i desplegament de la Modificació Puntual (MP) del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de regulació dels usos admesos en edificacions en sòl no urbanitzable del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat).

1.1 ANTECEDENTS

El municipi d'Esparreguera va iniciar la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Esparreguera per adaptar el planejament municipal a la nova Llei 2/2002 de 14 de març d'Urbanisme de Catalunya.

En sessió de data 17 de novembre de 2004 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el POUM d'Esparreguera i en sessió de 15 de desembre de 2004 en va aprovar el Text Refós.

Posteriorment, arran de diversos recursos contenciosos - administratius interposats contra l'Ajuntament d'Esparreguera i la Generalitat de Catalunya en relació a l'aprovació del POUM, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla a favor de les parts demandants en 4 ocasions (entre l'any 2009 i el 2010) declarant nul de ple dret el POUM d'Esparreguera.

Aquestes circumstàncies porten a posar en vigència el planejament urbanístic general previ a l'aprovació del POUM impugnat: la Revisió del programa d'actuació i modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana d'Esparreguera de 1996 (PGOU 1996).

Actualment s’estan duen a terme els treballs de redacció del nou POUM.

OBJECTIUS GENERALS DE LA MP

Tal com es defineixen a la memòria de la MP, l'objecte de la mateixa és:

Adaptar la regulació de les edificacions en sòl no urbanitzable del PGOU de 1996 a la legislació urbanística vigent definida pel Text Refós de la Llei d'Urbanisme. Concretament quan als usos admesos en les edificacions existents que les fan susceptibles de ser catalogades1.

A partir de la identificació dels elements susceptibles de ser catalogats i de la qualificació del sòl on s'implanten, es proposa modificar la normativa del PGOU 1996 i admetre nous usos d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme.

1 Es refereix a la futura redacció del Catàleg de Masies i Cases rurals.

INTRODUCCIÓ 7

La identificació de les edificacions susceptibles de ser catalogades prové dels treballs de redacció del nou POUM i de la protecció que el PGOU en determina en l'actualitat. Les determinacions que s'estableixin en aquesta modificació podran ser d'aplicació per aquelles que finalment s'incloguin en el Catàleg de Masies i Cases rurals a aprovar en un futur.

Les edificacions que es considera que són susceptibles de ser catalogades en la futura redacció del Catàleg de Masies i cases rurals són les que es detallen a la següent taula on també se’n indiquen les coordenades del centroide (UTM 31N/ETRS89 m):

Taula 1: Edificacions en SNU susceptibles de ser catalogades. Font: Equip redactor POUM. Identificador Nom X Y

1 Can Tovella 405464 4603217 2 Ca n'Astruc Nou 405055 4602926 3 Ca n'Astruc Vell 404861 4602635 4 Balneari de la Puda 406274 4602713 5 Can Paloma 405879 4602378 6 Can Castells 405920 4601680 7 La Font Rosada 406088 4601604 8 Can Rubió 403926 4601431 9 Ca n'Àngel 404060 4601087 10 La Vinya Vella 403818 4600300 11 La Casa Blanca 405582 4600864 12 Can Ramon 405799 4600381 13 La Miranda 406201 4599441 14 Can Clopis 406256 4599354 15 Can Cordelles 406207 4599260 16 El Molí 406347 4599236 17 Cal Figueres 406346 4599311 18 L'Hospital Vell 406403 4599373 19 Cal Mates 406572 4599330 20 Ca l'Andrés 406713 4599234 21 Torre de la Senyora 406726 4599126 22 La Sènia 407035 4598992 23 Can Claramunt 407711 4598169 24 Ca n'Astruc de la Riera 407729 4597735 25 El Maset 407410 4597735 26 Can Munnú 405014 4598714 27 Can Golart 404436 4598831 28 Can Cardús Nou 402161 4599132 29 Can Treco 402522 4598603 30 Can Parent Nou 403201 4597764 31 Can Febrer 404500 4597177 32 La Casa Nova 405530 4597473 33 Antic Escorxador Can Sedó 405869 4600598

Amb tot, les edificacions es distribueixen al territori municipal tal com es pot veure a la següent il·lustració:


8 INTRODUCCIÓ

Il·lustració 1: Situació de les edificacions catalogables. Font: Equip redactor del POUM.

D’altra banda durant el treball de camp s’han visitat les edificacions i s’han pres fotografies des del punts que es presenten a la següent il·lustració i als que es farà referència al llarg del present document.

INTRODUCCIÓ 9

Il·lustració 2: Punts fotografiats. Font: ACC 2018.

FONAMENTS DE DRET

La disposició final 11ª de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, determina que són aplicables els seus articles de caràcter bàsic a les Comunitats Autònomes un cop transcorregut un any des de la seva entrada en vigor. Així mateix, la seva disposició transitòria 1ª concreta que la llei esmentada és d’aplicació a tots els plans l’avaluació ambiental estratègica dels quals s’iniciï a partir del dia de la seva entrada en vigor.

La Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, recull el marc normatiu a Catalunya relatiu a l’avaluació ambiental dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient aprovats


10 INTRODUCCIÓ

per l’Administració o pel Govern, pels ens locals i pel Parlament, d’aplicació en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal. L’article 86 bis del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, disposa que l’avaluació ambiental del planejament urbanístic que hi estigui sotmès s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics. Aquesta integració es regeix per aquest precepte, per la disposició transitòria divuitena del Decret legislatiu esmentat, i per l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal en matèria d’avaluació ambiental.

Pel que fa a la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica (DOGC núm. 6920 de 24.7.2015), cal destacar, des del punt de vista de l’AAE:

Disposició addicional vuitena

1. Mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica continguda a la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes en la present disposició.

Pel que fa al procediment al que s’ha de sotmetre la MP objecte del present DAE, aquest es detalla al següent esquema:

Il·lustració 3: Esquema del procés Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada. Font: DTeS.

MOTIVACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA SIMPLIFICADA

En l’apartat 6 de la Disposició Addicional vuitena de la Llei 16/2015, estableixen els plans sotmesos a avaluació ambiental estratègica ordinària i els que són objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada.

INTRODUCCIÓ 11

La MP, opta pel tràmit simplificat d’avaluació ambiental per tractar-se d’una modificació dels usos admesos en elements puntuals del sòl no urbanitzable que no es preveu que provoqui efectes als aspectes ambientals significatius del municipi. No es preveuen tampoc efectes significatius sobre els elements protegits del Territori d’Esparreguera (Parc Natural de Montserrat, PEIN i Xarxa Natura 2000 de Montserrat). No es produeixen impactes ambientals significatius sobre el medi en el desenvolupament de la MP, perquè les possibles actuacions es centren en construccions ja existents en el SNU del municipi.

1.2 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

A més de presentar els plans i programes que poden tenir alguna influència sobre l’àmbit de la MP avaluada en el present document, en aquest apartat es pretén també presentar les principals determinacions dels plans territorials i urbanístics que són d’aplicació a l’àmbit estudiat.

1.2.1 PLANEJAMENT GENERAL

A Esparreguera, com s’ha dit, és vigent la revisió del programa d'actuació i modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana (1994/002246/B) aprovades el 14 de febrer de 1996 i publicades el 15 de febrer del mateix any.

Les edificacions susceptibles de ser catalogades es troben, totes elles, a l’àmbit del sòl no urbanitzable. Es situen majoritàriament a les claus 14, 15, 16 i 17 del sòl no urbanitzable tot i que hi ha dues edificacions que es situen a l’àmbit dels sistemes en sòl no urbanitzable. Tal com es pot veure a de forma detallada a la següent taula:

Taula 2: Edificacions i situació d’acord amb el PGOU. Font: MUC.

Àmbit PGOU Identificador (edificacions) Número d’edificacions

P Sistema d'espais lliures 12- Can Ramon, 33-Antic Escorxador Can Sedò 2

14 SNU Valor Paisatgístic 1-Can Tovella, 2- Ca n'Astruc Nou, 3- Ca n'Astruc Vell, 8-Can Rubió 4

15 SNU Valor Forestal

4- Balneari de la Puda, 6-Can Castells, 7- La Font Rosada, 11- La Casa Blanca, 19- Cal Mates, 26- Can Munné, 29- Can Treco, 30- Can Parent Nou, 31- Can Febrer

9

16 SNU Valor agrícola 13- La Miranda, 18- L'Hospital Vell, 23- Can Claramunt, 24- Ca n'Astruc de la Riera 4

17 SNU Lliure Permanent

5- Can Paloma, 9- Ca n'Àngel, 10- La Vinya Vella, 14- Can Clopis, 15- Can Cordelles, 16- El Molí, 17- Cal Figueres, 20- Ca l'Andrés, 21- Torre de la Senyora, 22- La Sínia, 25- El Maset, 27- Can Golart, 28- Can Cardús, 32- La Casa Nova

14


12 INTRODUCCIÓ

Il·lustració 4: Planejament municipal vigent. Font: MUC2.

Es presenta a continuació un resum de les principals determinacions de la normativa vigent (PGOU 96) de les zones i sistemes on s’ubiquen les edificacions susceptible s de ser catalogades.

Sistema d’espais lliures (clau P). Articles 79 a 81

Comprèn les àrees destinades a parcs i jardins urbans dintre del sòl urbà i urbanitzable3, i que forma part de l'estructura general i orgànica del territori ordenat per aquest Pla General. Seran d'ús i titularitat pública.

2 Mapa urbanístic de Catalunya 3 Cal comentar en aquest punt la discrepància entre la documentació gràfica i la normativa ja que les dues edificacions situades dins la clau P Sistema d’espais lliures es situen en realitat en règim

INTRODUCCIÓ 13

Aquestes àrees hauran de disposar-se amb arbrat, jardineria i elements accessoris com quioscs, etc. Quan, per la seva extensió, tinguessin la consideració de parc, admetran edificis culturals que necessàriament haurà d'ésser d'ús i domini públics, sempre que ocupin menys del 5% de la superfície total del parc en servei.

Excepcionalment, en els parcs i jardins més grans de 5.000 m2, de superfície es permetrà la ubicació d’instal·lacions esportives públiques a l'aire lliure, amb una ocupació màxima del 50% de la superfície de la zona verda.

Sòl no urbanitzable de valor paisatgístic (Clau 14). Articles 248 i 249.

S'inclou en aquesta categoria el sòl no urbanitzable, en el que les característiques de vegetació, ubicació i paisatge fan que sigui objecte d'especial protecció pel fet de constituir el principal patrimoni natural del terme municipal. Compren estrictament la zona delimitada pel Pla Especial de Protecció de la muntanya de Montserrat (Ap. def. 16/2/88) com a entorn de protecció del Parc Natural i la petita part del parc existent dintre del terme municipal d'Esparreguera.

Sòl no urbanitzable de valor forestal (Clau 15). Articles 250 a 253.

Compren els sols no urbanitzables amb vegetació arbòria o susceptibles de repoblació, no inclosos en la Secció anterior. S’estableixen dues zubzones:

Subzona A: Correspon als enclaus de la Cova del Patracó, San Salvador de les Espases i de l'ermita del Puig. Únicament s'admetran obres de conservació i millora de les edificacions existents. No podran sobrepassar volum i alçada existents. S'exclouen tots els usos no anomenats expressament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.

Subzona B: Correspon a les altres àrees que s'integren en aquesta categoria. La superfície mínima de parcel·la es fixa en 25 Ha. Les edificacions hauran de distanciar-se com a mínim 50 m. Dels llindars de cada parcel.la. L'alçada màxima serà de 8 m. Els terrenys de les àrees forestals no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformacions del seu destí o naturalesa forestal o que lesionin el valor específic de la vegetació. S'admet la vivenda unifamiliar sempre i que no existeixi perill de formació de nuclis de població. S'exclouen tots els usos no anomenats expressament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.

Sòl no urbanitzable de valor agrícola (Clau 16). Articles 254 a 256.

Compren tots els sols no urbanitzables que es preserven totalment del procés d'edificació, parcel·lació i urbanització pel seu valor agrícola. S'admet l'ús de vivenda unifamiliar, el mínim de parcel·la a efectes d'edificació admesa per aquest sòl es la de 20.000 m2 en terreny de regadiu o de cultiu intensiu i de

de sòl no urbanitzable. D’acord amb la interpretació de l’equip tècnic de l’Ajuntament d’Esparreguera cal considerar que aquestes dues edificacions es situen, efectivament, en l’àmbit del Sòl no urbanitzable i dins la clau P.


14 INTRODUCCIÓ

50.000 m2 en secà o cultiu extensiu. L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m, amb una ocupació màxima del 1,5% de la parcel·la agrícola. Les edificacions hauran de distanciar-se com a mínim 50 m dels llindars de cada parcel·la. En el cas d'edificacions per granges i usos agrícoles, no podran superar el dotze per cent de la superfície del sòl amb una alçada màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en relació a qualsevol nucli de població proper. S'admeten com a compatibles, els moviments de terres i les activitats extractives sempre que es garanteixi la restitució de terres i que aquestes activitats suposin una millora objectiva per l'activitat agrícola o ambiental. Es prohibeixen els usos no admesos expressament.

Sòl no urbanitzable lliure permanent (Clau 17). Articles 257 a 259.

Compren els sols no urbanitzables no inclosos en les anteriors seccions, destinats generalment a cultius de secà. El mínim de parcel·la a efectes d'edificació admesa per aquest sòl es la de 20.000 m2 en terreny de regadiu o de cultiu intensiu i de 50.000 m2 en secà o cultiu extensiu. L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m amb una ocupació màxima del 1,5% de la parcel·la agrícola. Les edificacions hauran de distanciar-se com a mínim 50 m dels llindars de cada parcel·la. En el cas d'edificacions per granges i usos agrícoles, no podran rebassar el dotze per cent de la superfície del sòl amb una alçada màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en relació a qualsevol nucli de població. S'admet l'ús de vivenda unifamiliar destinada al treballador agrícola. S'admeten els usos agrícoles i pecuaris. S'admeten com a compatibles els moviments de terres i les activitats extractives.

1.2.2 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA

Esparreguera, es troba dins de l’àmbit del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. En data 20 d'abril de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona (DOGC núm. 5627 - 12/05/2010). Aquest és el planejament territorial de referència.

La majoria d’edificacions es situa al sistema d’espais oberts: La delimitació d’espais oberts a l’àmbit metropolità ha buscat el pas d’uns espais que disposaven d’un grau divers de protecció jurídica però que no tenien necessàriament una continuïtat física a un sistema d’espais oberts. És a dir, persegueix l’estructuració i compleció de les diverses unitats existents per tal de dotar-les de coherència, robustesa i capacitat d’assolir les funcions assignades a un sistema d’espais oberts.

L’estructura resultant esdevé un sistema articulat d’espais oberts que permet assolir els tres objectius plantejats inicialment com a comuns al Programa de Planejament Territorial:

Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

INTRODUCCIÓ 15

Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

El sistema d’espais oberts comprèn el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de l’aprovació del Pla i és considerat un component fonamental de l’ordenació del territori.

Mitjançant el sistema d’espais oberts, el PTMB assenyala les parts del territori que han de ser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar-ne negativament els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquestes normes estableixen. Es distingeixen tres tipus bàsics d’espais segons les seves característiques i el nivell de protecció proposat.

La major part d’edificacions (25) es situen en sòl de protecció especial. 6 edificacions es situen en sòl de protecció especial de la vinya i 2 edificacions es situen dins el sistema d’assentaments, dins una àrea especialitzada residencial. Cal en aquest punt destacar que aquestes dues edificacions (Can Ramon -12- i Antic escorxador – Can Sedó -33-) es situen en regim de sòl no urbanitzable d’acord amb el planejament actualment vigent (PGOU 96). Tot plegat es pot veure amb detall a la següent taula:

Taula 3: Edificacions i situació d’acord amb el PTPCC. Font: PTPCC.

Àmbit PTMB Identificador (edificacions) Número d’edificacions

Protecció Especial

1- Can Tovella 16- El Molí 25- El Maset

25

2- Ca n'Astruc Nou 17- Cal Figueres 26- Can

Munné 3- Ca n'Astruc Vell 18- L'Hospital Vell 27- Can

Golart

5- Can Paloma 19- Cal Mates 28- Can Cardús Nou

6- Can Castells 20- Ca l'Andrés 29- Can Treco 10- La Vinya Vella

21- Torre de la Senyora

30- Can Parent Nou

13- La Miranda 23- Can Claramunt 31- Can Febrer

14- Can Clopis 24- Ca n'Astruc de la Riera

32- La Casa Nova

15- Can Cordelles

Àrees especialitzades residencials 12- Can Ramon 33- Antic Escorxador Can Sedó 2

Protecció Especial de la Vinya

4- Balneari de la Puda 8- Can Rubió 11- La Casa

Blanca 6 7- La Font Rosada 9- Ca n'Àngel 22- La Sínia

La ubicació de les edificacions d’acord amb el PTMB es presenta a la següent il·lustració:


16 INTRODUCCIÓ

Il·lustració 5: Assentaments i Espais oberts. Font: PTPCC.

Pel que fa als valors dels espais oberts, d’acord amb la cartografia del PTMN cal destacar que bona part del sòl no urbanitzable presenta zones d’interès per la flora i la fauna lligats als espais oberts, els boscos i les zones fluvials. Tal com es pot veure a la segúent il·lustració:

INTRODUCCIÓ 17

Il·lustració 6: Interès flora i fauna. Font: PTMB.

1.2.3 CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

Esparreguera es troba dins l’àmbit del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge, aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014 (Edicte de 15 de gener de 2015).

Esparreguera es situa en una zona on conflueixen diverses unitat del paisatge. Són les següents, situades de nord a sud del municipi:

Sant Llorenç del Munt i L’Obac – El Cairat. Montserrat. El Pla de Montserrat.


18 INTRODUCCIÓ

Valls de l’Anoia.

En totes les unitats hi podem trobar edificacions catalogables. Es repassen, per tant, les principals característiques i de determinacions del catàleg per a les unitats suara citades:

Il·lustració 7: Unitats de paisatge. Font: Observatori del paisatge.

INTRODUCCIÓ 19

SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC – EL CAIRAT

Les principals característiques i valors paisatgístics de la unitat del paisatge de “Sant Llorenç del Munt i L’Obac – El Cairat” són:

Relleu de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per planes o moles, en ocasions superposades, especialment a Sant Llorenç. Penya-segats on destaquen nombroses agulles o monòlits, amb una important presència en el paisatge.

Fotografies 1: Vistes del Tossal Rodó prop de la Serra del Cairat. Punt: 4. Font: ACC 2018.

Vegetació ufanosa, afavorida pel substrat i per la humitat ambiental procedent del mar. Relleu carstificat, on els nombrosos estrats impermeables (gresos) generen multitud de fonts.

Torrents que solquen la muntanya, localment anomenats canals, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant.

Pobles que aprofiten els fons de vall, mentre que les masies cerquen, a més, qualsevol espai susceptible d’explotació, tot i que sigui en alçada (la Mata, Can Pobla).

La silueta característica de la Mola, el Montcau i altres relleus prominents del massís de Sant Llorenç és una referència omnipresent per als habitants de la plana, que els han assumit com a tret distintiu des de fa un segle (almenys) a ciutats com Sabadell i Terrassa.

Els cingles verticals permeten gaudir de variades perspectives en recorre’ls, ja sigui pel damunt o bé per sota les parets, especialment allà on l’erosió ha aïllat agulles de roca. Algunes agulles de formes capricioses han inspirat llegendes populars (la cova del Drac, el Paller de Tot l’Any) i han esdevingut símbols destacats de l’imaginari col·lectiu (la Castellassa de Can Torras).

El contrast entre els boscos, sovint molt espessos i ombrívols, i les nombroses clapes de pedra nua de tons vermellosos són una característica de les parts més enlairades. Tant el verd com el vermell arriben a tenir tonalitats molt intenses.

La presència de masos, a vegades força originals i sempre envoltats de bosc, a voltes a llocs feréstecs i insospitats. Es podrien destacar, a tall d’exemple,


20 INTRODUCCIÓ

la Mata o la masia modernista del Marquet de la Roca. Un cas verament singular de poblament el constitueix el Monestir de Sant Llorenç, que ocupa el cim més enlairat.

Pel que fa als objectius de qualitat paisatgística definits pel catàleg que són rellevants en el marc de la MP avaluada en el present document, cal destacar els següents:

12.1. Un paisatge natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac - el Cairat ben conservat, amb qualitat paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat agrària, l’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

12.2. Una coberta forestal protegida i potenciada pel seu elevat valor ecològic i estètic, que configuri uns boscos cuidats, nets i ben gestionats, on es tractin correctament les zones cremades i es desenvolupin les tasques necessàries per intentar prevenir incendis, especialment en els àmbits amb més risc.

12.3. Unes lleres de rius protegides i ordenades, amb un bon estat de conservació.

12.4. Unes infraestructures lineals (xarxa viària, línies elèctriques, etc.) i de telecomunicacions integrades en el paisatge i que millorin la interconnexió del territori, que minimitzin el seu impacte visual sobre els fons escènics existents.

12.7. Unes cingleres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac - el Cairat, i altres singularitats geomorfològiques, com les «agulles» i els monòlits preservades com a elements configuradors del paisatge, mantingudes com a referents visuals i identitaris de qualitat.

12.8. Un paisatge de l’arquitectura rural de pedra seca conservada com a element identitari i promoguda en els nous elements de tancament.

12.9. Un sistema d’itineraris i miradors que emfasitzi les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir la diversitat i els matisos dels paisatges de Sant Llorenç del Munt i l’Obac - el Cairat.

Pel que fa a les propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a la protecció, cal destacar:

12.1. La predominança dels boscos i la diversitat d’hàbitats és un dels principals valors d’aquest paisatge. Dominen les pinedes (de pi blanc a les parts baixes i de pinassa i pi roig a les més elevades) i l’alzinar (als fondals i a les zones altes més arrecerades i/o ben conservades). Cal protegir els boscos amb vegetació natural d’interès, com també els fragments de rouredes, teixedes, vernedes i altres boscos de ribera existents.

12.2. Preservar i potenciar el patrimoni històric dels castells i fortificacions (Mura, Pera, Castellar, la Torrota de Vacarisses, etc.), el patrimoni religiós (Sant Llorenç, Santa Agnès, Santa Cecília, Sant Salvador de les Espases), els grans masos (la Muntanda, el Daví, casa Gran de l’Obac, masia de la Roca, etc.) i les restes de forns de calç. Pel seu interès històric, haurien de recuperar-se i

INTRODUCCIÓ 21

conservar-se, com també el seu entorn, i formar part d’itineraris que integrin espais naturals i patrimoni.

Pel que fa a les propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a la gestió:

12.3. Preservar els elements geomorfològics (les cingleres i agrupacions d’agulles o monòlits del Morral del Drac, el Cavall Bernat, les cingleres dels voltants fins la Codoleda, les Fogueroses, el Paller de Tot l’Any o Castellsapera, les agulles aïllades, especialment la Castellassa de Can Torres, i la silueta característica de la Mola, el Montcau i altres relleus prominents), visibles des de llargues distàncies, com a singularitats visuals i estètiques d’especial rellevància. Els contrastos entre els boscos i les nombroses clapes de pedra (el verd i el vermell), constitueixen un altre important valor estètic que cal preservar.

12.4. Les masses forestals ocupen la major part de la unitat, especialment a les zones elevades. Cal impulsar models de gestió forestal sostenible orientats a la disminució del risc d’incendi forestal i millorar la qualitat d’aquelles masses forestals que no gaudeixen de cap figura de protecció. En el cas de la vegetació de ribera, cal facilitar la restauració dels trams on les condicions ecològiques ho permetin, atesa la seva important tasca com a connector biològic i suport de la biodiversitat.

12.5. Promoure mesures per controlar la proliferació d’espècies exòtiques, especialment les de caràcter invasor i que competeixen amb les autòctones, sobretot als marges viaris i als tallafocs.

12.6. Regular els accessos a Sant Llorenç de Munt, limitant la circulació rodada i l’accés en general als espais ecològicament més sensibles o més utilitzats, almenys durant el cap de setmana i els períodes de vacances.

12.7. Impulsar l’elaboració d’estudis d’impacte i integració paisatgística de les propostes de noves infraestructures viàries, que incorporin mesures d’integració paisatgística adients.

12.8. Impulsar iniciatives que vinculin els elements del patrimoni històric i arqueològic de principal interès (masies, ermites, esglésies i castells ) als itineraris paisatgístics, com a suplements pedagògics de la xarxa de recorreguts. Destaquen els castells de Mura, de Pera i de Castellar, el monestir benedictí de Sant Llorenç, el mas de la Muntada, la torre de l’Àngel o el molí de l’Agell, entre d’altres.

12.9. Recuperar i revaloritzar l’arquitectura de la pedra seca (principalment forns de calç, murs i cabanes) que històricament ha tingut un paper específic en la configuració del paisatge dels espais oberts de la unitat.

12.10. Propiciar una gestió que permeti recuperar part de les zones obertes perdudes per l’abandonament agrícola, per crear tallafocs, generar un mosaic agroforestal i afavorir la diversitat biològica i paisatgística.


22 INTRODUCCIÓ

12.11. Els assentaments dispersos, constituïts per masies i petits vilars aïllats, han estat històricament els elements d’articulació d’un territori que optimitzava l’aprofitament dels recursos forestals i agrícoles. Alguns d’aquests petits nuclis tenen valor històric afegit, com el de Castellar Vell i el veí castell de Castellar. Cal promoure la restauració de masies i vilars i la recuperació de fonts i camins històrics perduts (camins rals, vies romanes, etc.), com a element d’atracció turística i de reforç a les activitats agrícoles i ramaderes d’aquest territori.

12.12. Mantenir els diversos valors paisatgístics presents en aquesta unitat, cercant un equilibri entre tots els agents socials (Parc natural, habitants, ramaders, caçadors, excursionistes, etc.) que intervenen en la gestió diària de la unitat.

Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació

12.13. Promoure l’elaboració d’un instrument supramunicipal que faciliti la connexió ecològica i paisatgística entre els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que englobi els municipis de Vacarisses, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Collbató i Esparreguera. Aquesta connexió es veurà reforçada si es relliguen els espais verds tant dels nuclis urbans com, especialment, de les urbanitzacions i es facilita la permeabilitat de les carreteres C-16 i C-58 i del ferrocarril de Barcelona a Manresa.

12.14. Conservar les construccions tradicionals existents de valor. Promoure l’adequació paisatgística de les construccions i instal·lacions associades a les explotacions agràries –granges, coberts, magatzems, etc.

12.15. Adaptar en la mesura del possible les noves infraestructures lineals de mobilitat i/o energètiques a l’estructura original del territori i mantenir les panoràmiques de les fites i els fons escènics principals.

12.19. Restaurar les condicions naturals al voltant dels senders, corriols i d’altres espais freqüentats que normalment tendeixen a degradar-se i, en general, dignificar les zones malmeses.

MONTSERRAT

Les principals característiques i valors paisatgístics de la unitat del paisatge de “Montserrat” són:

Relleu abrupte i rost, format per conglomerats grisos amb nombroses «agulles» o cims individualitzats, amb una forta presència en el paisatge i reconegut a nivell internacional per la seva singularitat geològica.

INTRODUCCIÓ 23

Fotografies 2: Vistes de Montserrat amb Can Paloma a primer pla. Punt: 3. Font: ACC 2018.

Contrast accentuat entre la roca nua, amb fort desenvolupament vertical, i la vegetació, arrecerada en els fondals i les zones més planeres.

Territori tradicionalment molt poc poblat, tret de les zones baixes, per les difícils condicions del terreny, amb molt poques masies i construccions tradicionals, tret d’urbanitzacions situades al vessant nord, al terme de Marganell.

El monestir de Montserrat, amb una forta càrrega simbòlica, de caràcter religiós i identitari, és un element cabdal i indissociable del massís que li dona nom.

Indret molt conegut i freqüentat, tant per turistes com per peregrins, excursionistes i molts col·lectius socials que hi realitzen reunions, trobades i aplecs.


8.1. Un paisatge natural de Montserrat ben conservat, amb qualitat paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat agrària, l’aprofitament dels recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

8.2. Uns conglomerats grisos amb nombroses «agulles» o cims individualitzats, preservats com a elements configuradors del paisatge, que es mantinguin com a fites en el paisatge.

8.3. Un sistema d’infraestructures lineals que minimitzi la fragmentació del territori i que adopti criteris d’integració paisatgística en la seva implantació.

8.4. Un sistema d’itineraris i miradors que emfasitzi les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos del paisatge de Montserrat.


8.1. Minimitzar les noves construccions a l’interior de l’espai natural de les muntanyes de Montserrat, per preservar les dinàmiques naturals.


24 INTRODUCCIÓ


8.2. Promoure la gestió de les masses forestals per reduir el risc d’incendi i per fer compatible l’ús social amb el manteniment dels valors ambientals i paisatgístics. Impulsar plans i programes de gestió forestal que incloguin mesures preventives diverses per disminuir la càrrega combustible del sotabosc, des de l’aprofitament energètic de la biomassa fins a la pastura amb ramats o herbívors silvestres (ruc, cabres, etc.). Alhora, fomentar i promocionar les activitats productives associades a les explotacions forestals.

8.3. Considerar el potencial didàctic i turístic dels conglomerats de Montserrat, de gran interès geomorfològic i molt interessants per al turisme geològic i com a recurs docent.

8.4. Regular els accessos a la muntanya de Montserrat, tot limitant la circulació rodada i l’accés en general als espais ecològicament més sensibles o més utilitzats, almenys durant el cap de setmana i els períodes de vacances.

Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació:

8.8. Vetllar perquè les edificacions aïllades tinguin en compte l’arquitectura pròpia de la zona i s’integrin adequadament amb les edificacions tradicionals properes pel que fa a tipologia edificatòria, altura, materials, colors, etc.

8.11. Arranjar la plataforma dels camins, millorar-ne els trams en mal estat i senyalitzar els itineraris.

EL PLA DE MONTSERRAT.

Les principals característiques i valors paisatgístics de la unitat del paisatge de “El Pla de Montserrat” són:

Fragment de la depressió Prelitoral ben individualitzat per trobar-se enfonsat respecte a la plana del Vallès i la plana del Penedès, a causa d’una falla que és aprofitada pel riu Llobregat. El curs d’aigua llaura un solc profund a la depressió Prelitoral i genera un seguit de petites superfícies planes o gairebé planes. La unitat inclou també el piemont de la muntanya de Montserrat a la depressió Prelitoral, del Bruc fins a Esparreguera, força planer i estructurat per la conca de la riera de Magarola (afluent del Llobregat).

La presència de la muntanya de Montserrat com a fons escènic és cabdal. Des de tota la unitat s’albira aquest massís que esdevé un senyal d’identitat fonamental per a la plana.

INTRODUCCIÓ 25

Fotografies 3: Vistes de la unitat amb Montserrat de fons escènic. Punt 20. Font: ACC 2018.

L’agricultura té un caràcter secundari per bé que a la part més septentrional de la unitat, tant a la vall del Llobregat com a la conca de la riera de Magarola, hi ha una presència important d’oliveres, tradicionalment productores del conegut oli d’Olesa.

L’element preponderant de la unitat és la urbanització entesa en un sentit ampli. Les localitats tradicionals han crescut molt l’últim mig segle amb diferents morfologies urbanes: compacta i densa (el pla de l’eixample d’Olesa), polígons d’habitatge (la Pau a Martorell), o bé urbanitzacions (Collbató, Abrera). I els polígons industrials i recintes comercials han guanyat extensió. Hi destaca el recinte industrial automobilístic de l’empresa Seat.

Hi passen un nombre considerable d’infraestructures que tenen una gran presència en el paisatge: vies de tren (Rodalies de Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i tren d’alta velocitat) i s’hi produeix l’encreuament de l’autopista del Mediterrani (AP-7/B-30) amb l’autovia entre Barcelona i Lleida (A-2).

Entre els valors del paisatge cal destacar:

El fons escènic de Montserrat. Les oliveres, dedicades tradicionalment a la producció d’oli d’Olesa. Les colònies industrials Sedó i Can Bros El telefèric d’Esparreguera. La passió d’Esparreguera i la d’Olesa.


9.3. Una xarxa de rius (Llobregat), rieres, fonts i aigües termals, salvaguardats com a elements distintius i generadors del paisatge que els envolta.

9.6. Un paisatge de la vinya i l’olivera reactivat i valoritzat, que inclogui els vestigis passats principalment caracteritzats per una arquitectura de pedra seca.


26 INTRODUCCIÓ

9.7. Un paisatge amb presència de patrimoni històric (ermites, esglésies, castells) valoritzat i vinculat amb el paisatge que els envolta.


9.1. Els cursos fluvials són un element clau del paisatge del Pla de Montserrat, estructurats pel Llobregat. Defineixen per si mateixos un paisatge específic, el de ribera, amb hàbitats, dinàmiques i característiques pròpies. Cal considerar tots els cursos fluvials i la seva àrea d’influència immediata com a àmbits de conservació prioritària pel valor ecològic i connector dels seus hàbitats i per l’interès paisatgístic de la seva traça continua, que passa per entorns de muntanya, nuclis urbans, planes agrícoles, etc.

9.2. Conservar els boscos de ribera, particularment els dels voltants del riu Llobregat, per tal de garantir la seva funció ecològica i paisatgística.


9.4. Vetllar pel manteniment dels escassos espais agraris existents, especialment on el mosaic agroforestal i els seus elements estructuradors es troben degradats i reduïts i considerar el seu paper com a separadors urbans, espais de barrera i/o tallafocs.

9.5. Mantenir el paisatge característic de les localitats del nord de la unitat (Collbató, Esparreguera i Olesa), en especial dels seus espais de transició entre sòls urbanitzats i espais oberts.

9.6. A la plana predominen els cultius de cereals i al nord de la unitat el conreu de l’olivera encara té actualment molta importància en el paisatge. Cal conservar la zona agrícola, que en general tendeix a disminuir de superfície i productivitat i facilitar la recuperació de vinyes o oliveres a les pinedes on es pugui comprovar l’existència de feixes d’origen antic.

9.7. Promoure la integració paisatgística de masies, ermites, esglésies i castells i fomentar l’oferta turística i l’enriquiment dels itineraris existents. Destaquen les esglésies romàniques de Sant Pere d’Abrera, Santa Maria del Puig (Esparreguera), Santa Margarida i Sant Joan de Martorell i les d’altres estils, com la capella gòtica de Miralles (Castellví de Rosanes).

9.10. Catalogar i protegir les masies existents al piemont de la muntanya. Fomentar l’agroturisme a la zona i oferir activitats complementàries com ara visites guiades i treball als trulls.

9.11. Promoure la rehabilitació de l’edifici de l’antic balneari de la Puda de Montserrat i del seu entorn, ja sigui com a balneari o per a alguna altra finalitat respectuosa amb el medi que contribueixi a revaloritzar aquest espai vinculat al riu.

Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació:

INTRODUCCIÓ 27

9.13. Procurar que les edificacions aïllades s’integrin adequadament amb l’entorn. Cal partir de l’anàlisi de l’arquitectura pròpia de la zona i definir tipologies, volums, materials i colors que mantinguin una relació harmònica i coherent amb les edificacions tradicionals.

9.18. Millorar paisatgísticament l’entorn del riu Llobregat, amb la plantació de comunitats de ribera allà on sigui necessari.

VALLS DE L’ANOIA.

Les principals característiques i valors paisatgístics de la unitat del paisatge de “Valls de l’Anoia” són:

Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu de Bitlles.

Fotografies 4: Vistes de les zones boscoses de la unitat. Punt: 21. Font: ACC 2018.

Territori de naturalesa sedimentària, treballat per l’acció dels nombrosos rius i torrents que solquen l’espai, amb un predomini de les fraccions argiloses, per bé que també hi ha conglomerats, margues i terreny saulonosos, sobretot prop dels cursos principals.

El caràcter rural és predominant, amb poc més de la meitat de la unitat de sòl agrícola i vegetació natural composta sobretot de bosquines i matollars poc estructurats i situada als vessants inclinats i els fondals, menys aptes per al conreu.

Com a fons escènics hi ha: al nord i nord-est el massís de Montserrat, al sud la serralada Litoral (Garraf-Ordal) i a l’oest la serra del Bolet.

El conreu de la vinya per a l’elaboració del cava i la presència dels principals cellers d’escumosos del país i les activitats industrials associades.



28 INTRODUCCIÓ

4.1. Un paisatge natural de Valls de l’Anoia ben conservat, amb qualitat paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat agrària, l’aprofitament de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

4.2. Un paisatge agroforestal amb vinya preservat i ben gestionat, amb uns cellers d’interès arquitectònic, que mantingui la diversitat d’elements que el caracteritzen i el doten d’identitat pròpia.


4.2. Conservar els turons testimoni i les superfícies de vegetació natural de les vores dels conreus, minimitzar les rompudes i evitar la creació de grans talussos molt visibles i sovint inestables, tant per motius estètics com ambientals.


4.3. Promoure la gestió de les masses forestals per reduir el risc d’incendi. Impulsar plans i programes de gestió forestal que incloguin mesures preventives diverses per disminuir la càrrega combustible del sotabosc.

4.4. Procurar que les edificacions aïllades s’integrin adequadament amb l’entorn. Cal partir de l’anàlisi de l’arquitectura pròpia de la zona i definir tipologies, volums, materials i colors que mantinguin una relació harmònica i coherent amb les edificacions tradicionals.

REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 29

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS L’objectiu del present apartat és el d’oferir una visió holística; això és: global, sintètica i integrada dels principals requeriments ambientals que cal tenir en compte a l’hora de proposar una ordenació per a l’àmbit objecte d’avaluació ambiental. L’àmbit a considerar són les edificacions susceptible de ser catalogades que són les 33 que ja s’han indicat en apartats anteriors d’aquest mateix document.

Il·lustració 8: Ortofoto. Font: ICGC.

Esparreguera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la subcomarca del Montserratí a la província de Barcelona. El terme d’Esparreguera té una superfície de 27,30 km² (2.730 ha). Els seus límits responen a elements geogràfics importants al territori. A l'est el límit correspon


30 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

a la traça del riu Llobregat i el torrent de Sant Salvador, al sud amb la riera de Magarola, a l'oest amb la riera de Pierola i d’altres torrents i al nord diversos punts emblemàtics com el Cul de la Portadora o d’altres colls.

El municipi comptava el 2017 amb 21.889 habitants. Pel que fa a l’evolució de la població s’observa per al període 1998-2008 un creixement que s’estabilitza a partir d’aquell any, tal com es pot veure al següent gràfic:

Gràfic 1: Evolució de la població a Esparreguera. (1998 – 2017). Font: IDESCAT.

Administrativament el terme municipal limita al nord-est, amb Vacarisses (Vallès Occidental); al nord-oest, amb Monistrol de Montserrat (Bages); a l'oest, amb Collbató (Baix Llobregat); al sud-oest, amb Hostalets de Pierola (l'Anoia); al sud, amb Abrera (Baix Llobregat) i a l'est, amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Esparreguera s'ha desenvolupat i ha crescut sempre acompanyant les principals vies de comunicació del terme: l’eix principal, l'A-2, la carretera B-231 (carretera de Piera), la C-1414 (carretera d'Olesa a Esparreguera) i la B-113.

Les limitacions als creixements en sentit est-oest han estat els elements físics existents, els estimballs cap al riu Llobregat a l'est i el torrent Mal a l'oest. El creixement cap al sud va configurar els barris Font i del Castell i cap al nord Can Comelles, i a cada extrem del nucli s'hi van desenvolupar polígons industrials, els polígons de Can Roca i Can Comelles al nord i el polígon Magarola al sud.

A més del Nucli antic i els seus eixamples es van produir dos altres creixements annexats: el barri de La Plana, situat a l'oest del nucli, a l'altre costat del torrent Mal, i comunicat amb ell pel pont de la carretera de Piera, i la Colònia Sedó, ubicada al marge del riu Llobregat, amb sòl industrial i residencial.

En paral·lel al desenvolupament a l'entorn del nucli es van produir tres desenvolupaments més aïllats: Can Vinyals, al nord de la colònia Sedó i Mas d'en Gall i Can Rial, a l'oest del terme municipal.


Fotografies 5: Vistes de la Colònia Sedó. Punt: 14 . Font: ACC 2018.

2.1 GEOLOGIA

El T.M. d’Esparreguera es situa, geològicament parlant, sobre la depressió central catalana, i té com a elements destacats el massís de Montserrat al nord-oest, fora del T.M. i les terrasses fluvials del Llobregat a l’entorn del riu.

Taula 4: Unitats geològiques a Esparraguera. Geotreball I. Font: ICGC. CODI DESCRIPCIO PERIODE EBbp Alternança de bretxes, gresos i lutites vermelles Paleogen

EBcm Conglomerats polimíctics massius, i en menor proporció gresos i lutites vermelles Paleogen

EBglc Gresos, lutites de color lila i vermell i calcàries Paleogen EBgm1 Lutites grises amb ostrèids Paleogen EBgm1 Gresos grisos Paleogen EBlg Alternança de gresos i lutites amb intercalacions de conglomerats Paleogen EBlg Lutites vermelles amb intercalacions de gresos i conglomerats Paleogen

ECbc Alternança de bretxes de carbonats i gresos lutítics de color vermell amb tonalitats taronges a la base i vermelloses a la resta Paleogen

ECLgls Alternança de gresos i lutites amb intercalacions de conglomerats de color vermell Paleogen

ECLgls_c Conglomerats Paleogen

EPcm Conglomerats polimíctics massius Paleogen ff Farina de falla Paleogen Gpgd Pòrfirs granodiorítics NMbvv Bretxes, conglomerats, gresos i lutites Neogen

NMch Conglomerats amb intercalacions ocasionals de bretxes, gresos i lutites de colors vermellosos i ocres Neogen

NMco Conglomerats amb intercalacions ocasionals de gresos i lutites vermelloses i ocres Neogen

NMgm Gresos i lutites vermelles amb freq├╝ents intercalacions de conglomerats Neogen

NMgo Gresos amb intercalacions de trams de lutites de color vermellós i ocre, i conglomerats Neogen

NMLgl Gresos i lutites de colors grisos i ocres Neogen

Pm Lutites i gresos de color vermell o taronja, amb crostes carbonatades i alguns nivells de conglomerats Paleogen



QHeg Acumulacions caòtiques de materials del substrat, corresponents a les unitats NMco, Pm, ECbc, Tm3, Tm2 i Tm1, afectats per lliscaments gravitatoris rotacionals

Quaternari

QHepg Blocs heteromètrics i graves Quaternari

QHsa Llims i sorres ocres i vermelloses amb intercalacions de nivells canaliformes de graves i gravetes Quaternari

QHt0 Sorres, gravetes i graves amb un percentatge baix de llims Quaternari

QHt0' Graves, gravetes i sorres a la base que, cap al sostre i de manera transicional, passen a sorres llimoses i llims Quaternari

QHt1 Graves i còdols amb matriu sorrenca a la base que, cap al sostre i de manera transicional, passen a sorres grolleres amb graves disperses i finalment a llims sorrencs amb alguna filada lenticular de gravetes

Quaternari

QHt1 Graves i còdols amb matriu sorrencasorrencs amb alguna filada lenticular de gravetes Quaternari

QPac3 Argiles, llims i graves de color vermellós Quaternari QPac3 Argiles i llims de color vermellós i ocre Quaternari QPac4 Graves, bretxes i llims vermellosos Quaternari QPac5 Graves grolleres Quaternari QPepc Llims, blocs i graves ben cimentats Quaternari QPHac Argiles, llims i sorres, amb còdols subangulosos aïllats Quaternari

QPHcc4 Crostes carbonatades que es troben desenvolupades al sostre de les unitats QPv4 i QPac4 Quaternari

QPHts Calcàries travertíniques de color ocre Quaternari QPt2 Graves i còdols i llims argilosos Quaternari QPt3 Graves i llims Quaternari

QPt3 Còdols i graves grolleres arrodonides, heteromètriques, amb un grau de cimentació variable Quaternari

QPt4 Graves i llims Quaternari QPt5 Graves i sorres Quaternari

QPtf3 Calcàries travertíniques de color ocre a blanquinós constituïdes per oncòlits Quaternari

QPtf4 Travertins Quaternari QPv4 Graves i lutites vermelles Quaternari QPv4 Graves, sorres i llims Quaternari Tcb Conglomerats de còdols de quars blanquinosos Triàsic Tgb Gresos quarsítics i lutites vermells Triàsic Tm1 Calcàries, dolomies grises i blanques Triàsic Tm2 Lutites i gresos vermells Triàsic

Tm3 Calcàries, dolomies, lutites carbonatades i bretxes carbonatades de color gris i ocre Triàsic

ZOgp Alternança de gresos i lutites Cambrià-Ordovicià

A grans trets, les capes més antigues del Cambrià i Paleogen es situen cap al nord del municipi i les del Neogen i Quaternari més al sud. Hi ha un aflorament important de materials sedimentaris del triàsic que creua el T.M. d’est a oest seguint la serra de Can Rubió, al peu del massís de Montserrat.


Il·lustració 9: Mapa Geològic. Geotreball I. Font: ICGC i Equip redactor.

La geologia d’Esparreguera és molt complexa i variada ja que comprèn períodes que van des del Cambrià fins al Neogen, principalment de materials sedimentaris calcaris i carbonatats del Quaternari. A la taula següent es detallen les unitats geològiques presents al municipi:

El Mapa Geològic de Catalunya és un conjunt de conjunts d'informació geològica, edafològica o geotemàtica. S'estructura en un conjunt de sis programes i projectes (Geotreballs). En el moment de redactar el present



document, a Esparreguera hi ha disponibles el geotreball I(GM25M), el geotreball V (hidrogeològic) i el geotreball VI (Riscos geològics).

La major part d’edificacions catalogables es situa en unitats geològiques del quaternari però la gran complexitat i diversitat geològica fa que no hi hagi una unitat concreta on predominin les edificacions. La distribució de les edificacions per cada unitat es pot veure a la taula a continuació:

Taula 5: Edificacions i unitats geològiques. Geotreball I. Font: ICGC i Equip redactor. Codi Descripcio Edificacions Total

ECbc

Alternança de bretxes de carbonats i gresos lutítics de color vermell amb tonalitats taronges a la base i vermelloses a la resta

3- Ca n'Astruc Vell 1

ZOgp Alternança de gresos i lutites 11- La Casa Blanca 1

ECLgls Alternança de gresos i lutites amb intercalacions de conglomerats de color vermell

1- Can Tovella 1

QPac3 Argiles, llims i graves de color vermellós 31- Can Febrer 1

NMbvv Bretxes, conglomerats, gresos i lutites

10- La Vinya Vella 1

QPtf3 Calcàries travertíniques de color ocre a blanquinós constituïdes per oncòlits

13- La Miranda 14- Can Clopis

16- El Molí 17- Cal Figueres

18- L'Hospital Vell

5

Tm1 Calcàries, dolomies grises i blanques 5- Can Paloma 1

QPac5 Graves grolleres 29- Can Treco 1

NMco

Conglomerats amb intercalacions ocasionals de gresos i lutites vermelloses i ocres

15- Can Cordelles

21- Torre de la Senyora

2

QHt1

Graves i còdols amb matriu sorrenca a la base que, cap al sostre i de manera transicional, passen a sorres grolleres amb graves disperses i finalment a llims sorrencs amb alguna filada lenticular de gravetes.

4- Balneari de la Puda

20- Ca l'Andrés 22- La Sínia

4 19- Cal Mates

QPt2 Graves i còdols i llims argilosos 24- Ca n'Astruc de la Riera

33- Antic Escorxador Can Sedó 2

QPt3 Graves i llims 2- Ca n'Astruc Nou 6- Can Castells

12- Can Ramon 23- Can Claramunt

25- El Maset 5

QPt4 Graves i llims 7- La Font Rosada 1

QPac4 Graves, bretxes i llims vermellosos 9- Ca n'Àngel 1

NMgo

Gresos amb intercalacions de trams de lutites de color vermellós i ocre, i conglomerats

26- Can Munné 27- Can Golart

28- Can Cardús Nou 30- Can Parent Nou

32- La Casa Nova 5

Tgb Gresos quarsítics i lutites vermells 8- Can Rubió 1

S’han identificat dos espais d’interès geològic dins el T.M. d’Esparreguera dels quals es cita la fitxa resum del Departament de Territori i Sostenibilitat:

Geozona 327. Discordances progressives terciàries de l’àrea de Montserrat-Sant Salvador de les Espases.


L’interès d’aquesta geozona s’associa a diversos aspectes: Geològicament engloba una sèrie d’afloraments que clarament reflexen relacions entre tectònica i sedimentació al marge sudest de la Conca de l’Ebre relacionades amb el creixement d’estructures tectòniques simultànies amb la deposició en ventalls al·luvials al marge de la conca.

Geòtops inclosos en la zona:

1. Discordança interna als conglomerats de Sant Salvador de les Espases. 2. Discordança interna a les Bretxes del Cairat a la zona de Sant Salvador

de les Espases.

Geozona 330. Falles de la fossa del Vallès

Es tracta d'un conjunt d'afloraments que han perdut l'interès paisatgístic atesa la inadequada antropització de les ribes del riu Llobregat en aquest sector i l'existència de fronts de pedrera actius que han creat un fort impacte visual negatiu. Tanmateix, la posició d'aquest geòtop és estratègica en el context geològic de Catalunya, doncs constitueix un bon registre de l'evolució paleògena i neògena. Els afloraments mostren com els materials de rebliment de la fossa tectònica del Vallès - Penedès són afectats pel propi sistema de fractures lligades a la progressió de la tectònica extensional que va generar la fossa.

Il·lustració 10: Patrimoni geològic a Esparreguera. Font: DTeS.



2.2 GEOMORFOLOGIA

El municipi d’Esparreguera es troba al peu del massís de Montserrat i del massís de Sant Llorenç de Munt, per la qual cosa la part nord del municipi és més muntanyosa que la del sud, que forma part de la depressió prelitoral. Això fa que el rang d’alçades del municipi sigui considerable, comprenen valors entre el 517 metres a les zones més elevades del nord del T.M. i els 48 metres a les zones més baixes de l’entorn del Llobregat.

Il·lustració 11: Altimetria. Font: ICGC i Equip redactor.

Els pendents més destacats es situen al nord del T.M. més muntanyós, i seguint el curs de les rieres més cap al sud.


Il·lustració 12: Pendents. Font: ICGC i Equip redactor.

Considerant una distància de 30 metres al voltant de les edificacions catalogables, 22 d’elles es situen en zones amb pendents superiors al 20%. Tot plegat es pot veure a la taula següent:

Taula 6: Edificacions i situació d’acord amb els pendents del terreny (30 metres al voltant de l’edificació). Font: ICGC i Equip redactor.

Edificacions Pendent Total 1- Can Tovella 3- Ca n'Astruc Vell 4- Balneari de la Puda 5- Can Paloma 6- Can Castells 7- La Font Rosada 10- La Vinya Vella 11- La Casa Blanca

12- Can Ramon 13- La Miranda 15- Can Cordelles 16- El Molí 18- L'Hospital Vell 21- Torre de la Senyora 24- Ca n'Astruc de la Riera 26- Can Munné

27- Can Golart 28- Can Cardús Nou 29- Can Treco 31- Can Febrer 32- La Casa Nova 33- Antic Escorxador Can Sedó

Superior al 20% 22



2.3 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL

A Esparreguera, les dues cobertes principals del sòl són matollars (30%) i boscos densos (26%). Coincideix que la distribució d’aquestes dues cobertures és majoritària al nord del T.M. a la zona més muntanyosa, tot i que els matollars es distribueixen àmpliament al llarg de tot el municipi.

Il·lustració 13: Mapa de cobertes del sòl -4rta edició 2009. Font CREAF i Equip redactor.


La part sud és un mosaic més complex on predominen usos urbans i industrials amb petites franges d’altres usos intercalats en una matriu discontinua de matollars.

Fotografies 6: El MAset amb zones urbanitzades a lloc poc aptes per acollir usos urbans al municpi veí d’Abrera. Punt: 15. Font: ACC 2018.

És destacable la poca presència de conreus al municipi. El sumatori dels diferents tipus de conreu, incloent la vinya, és tant sols del 16% de la superfície del T.M.

Fotografies 7: Ca n’Astruc de la Riera amb les vinyes a primer pla. Punt: 16. Font: ACC 2018.

Si s’observa l’evolució dels usos del sòl al municipi, prenent com a base la capa de cobertes i usos del sòl de 1956, es pot veure que les cobertes i usos dominants a Esparreguera han patit variacions significatives des del punt de vista de les superfícies ocupades.



Il·lustració 14: Usos del sòl. 1956. Font: SITxell i Equip redactor.

Els canvis més importants són:

La superfície de conreus ha disminuït un 32%. La davallada més destacada és en els conreus llenyosos (no vinyes) que passa del 25% al 7%. En total, l’any 1956 la superfície conreada ocupava el 48% del municipi, per tant hi ha hagut un abandonament important d’aquesta activitat.

La coberta dels boscos es manté pràcticament igual. Els matollars en canvi han doblat la superfície, fet que és coherent amb l’abandonament de les activitats agrícoles. Finalment, les zones urbanes ocupaven tant sols un 2.4% del T.M., valor que en l’actualitat ha crescut fins al 17%, corresponent a un creixement important de la població.

Tot plegat es pot veure detalladament a la següent taula:


Taula 7: Usos i cobertes del sòl. Font: CREAF i SITxell.

Coberta 1956 2009 Àrea (ha) % Àrea (ha) %

Abocadors 0,00 0,00 0,70 0,03 Autopistes i autovies 0,00 0,00 18,30 0,72 Basses urbanes 0,00 0,00 0,06 0,00 Boscos clars (no de ribera) 14,11 0,52 43,49 1,72 Boscos clars de ribera 0,00 0,00 0,99 0,04 Boscos densos (no de ribera) 691,03 25,32 659,48 26,02 Boscos densos de ribera 0,00 0,00 67,70 2,67 Boscos en franges de protecció 0,00 0,00 0,63 0,02 Carreteres 17,57 0,64 23,94 0,94 Cementiris 0,00 0,00 1,55 0,06 Conreus abandonats - boscos 1,57 0,06 0,00 0,00 Conreus abandonats - matollars 75,96 2,78 0,00 0,00 Conreus abandonats - prats 11,41 0,42 22,58 0,89 Conreus en transformació 0,00 0,00 3,71 0,15 Conreus herbacis (no arrossars) 413,45 15,15 144,43 5,70 Conreus llenyosos (no vinyes) 705,74 25,85 189,92 7,49 Granges 0,67 0,02 7,92 0,31 Hivernacles 0,00 0,00 0,27 0,01 Llacs i llacunes continentals 0,00 0,00 0,10 0,00 Lleres naturals 37,56 1,38 23,07 0,91 Matollars 418,85 15,34 782,72 30,88 Plantacions de pollancres 0,00 0,00 5,84 0,23 Prats i herbassars 27,37 1,00 65,55 2,59 Prats i herbassars - Boscos tallats arreu 0,00 0,00 0,16 0,01 Preses 0,19 0,01 0,41 0,02 Reforestacions recents 2,27 0,08 0,00 0,00 Rius 23,03 0,84 22,93 0,90 Roquissars 23,61 0,86 36,12 1,42 Sòls nus forestals 0,45 0,02 18,70 0,74 Sòls nus urbans 0,16 0,01 5,49 0,22 Urbanitzat residencial compacte 35,05 1,28 117,83 4,65 Urbanitzat residencial lax 20,81 0,76 181,48 7,16 Vies de ferrocarril 3,32 0,12 3,50 0,14 Vinyes 195,31 7,15 75,32 2,97 Zones d'esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf 0,00 0,00 10,07 0,40 Zones d'extracció minera 0,00 0,00 49,17 1,94 Zones industrials i comercials 10,00 0,37 125,92 4,97 Zones verdes urbanes 0,17 0,01 2,27 0,09 Zones verdes viàries 0,00 0,00 17,65 0,70

Pel que fa a les edificacions catalogables, la major part constitueixen les peces disperses pel territori de la coberta de zones urbanitzades.

2.4 CICLE DE L’AIGUA

HIDROLOGIA SUPERFICIAL

Esparreguera es situa a l’àmbit de la conca del Llobregat. Aquest creua el T.M. pel nord i segueix el límit municipal per l’est, fent de frontera natural entre Esparreguera i Olesa de Montserrat.

Altres torrents i rieres d’importància al municipi són el Torrent Mal i el Torrent de la Fàbrega, que transcorren paral·lels de nord a sud, el primer travessant el nucli urbà. La Riera de Pierola i la Riera de Masquefa són tributàries del Torrent de la Fàbrega poc abans que aquest s’ajunti amb el Torrent Mal, que al seu torn tributa al Llobregat al vèrtex sud-est del T.M.



Fotografies 8: El Lobregat i la C-55 des de l’antic balnerai de La Puda. Punt: 8. Font: ACC 2018.

D’altra banda pel que fa al marc legal que preveu la zonificació i regulació d’usos de l'espai fluvial amb vistes a garantir la seva funcionalitat i preservació convé destacar el Reial decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifiquen el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, el Reglament de planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals. Convé destacar que el Reial decret 638/2016 suara esmentat defineix la zona de flux preferent (que inclou paràmetres de velocitat de l’aigua i de profunditat del calat) i on l’organisme de conca només pot autoritzar les activitats no vulnerables enfront de les avingudes.

Cal destacar en aquest punt les determinacions del Reial decret 638/2016 que tenen caràcter estratègic en el marc de l’avaluació ambiental que ens ocupa i que es presenten de forma sintètica a continuació:

Article 9 bis. Limitacions als usos a la zona de flux preferent en sòl rural : A la zona de flux preferent, no es permetrà la instal·lació de noves:

Instal·lacions que emmagatzemin, transformin, manipulin, generin o aboquin productes que puguin resultar perjudicials per a la salut humana i l'entorn (sòl, aigua, vegetació o fauna) com a conseqüència del seu arrossegament, dilució o infiltració [···].

Edificacions, obres de reparació o rehabilitació que suposin un augment de l'ocupació en planta o del volum d'edificacions existents, canvis d'ús que incrementin la vulnerabilitat de la seguretat de les persones o béns davant les avingudes, garatges subterranis, soterranis i qualsevol edificació sota rasant i instal·lacions permanents d'aparcaments de vehicles a la superfície.

Al municipi d’Esparreguera, el Llobregat i el Torrent Mal tenen delimitada la zona de domini públic hidràulic (DPH). De les edificacions catalogables cap es troba directament dins de la zona del DPH, la que es troba més a prop és el 4- Balneari de la Puda, a menys de 30 metres.


Cal destacar que el Torrent de la Fàbrega, la Riera Pierola i la Riera Masquefa no tenen delimitat el DHP però no obstant hi ha edificacions catalogables a menys de 100 metres en algun dels seus trams. Concretament, 26- Can Munné es troba menys de 30 metres del Torrent de la Fàbrega, i 32- La Casa Nova, a menys de 100 metres de la Riera Masquefa.

Il·lustració 15: Hidrologia. Font: ICGC i Equip redactor.

QUALITAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Aquest apartat es desenvolupa a partir de l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua elaborada per l’ACA que s’obté de l’execució del Programa de Seguiment i Control (PSiC) que l’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme a les masses d’aigua de Catalunya. Les dades presentades en aquest apartat corresponen a



l’últim informe disponible pel període 2013-2015. Cal tenir en compte conceptes importants:

Les dades de la valoració de cada una de les masses d’aigües s’obté de la informació recollida en un o varis punts de mostreig situats en cada una de les masses d’aigua. Tot i que els punts de mostreig són representatius de les masses d’aigua, això no significa que en la totalitat de la massa d’aigua es donin aquestes condicions.

En la valoració de l’estat general de les masses d’aigua (combinació final de diversos elements de qualitat) s’han modificat les categories i passen a ser 4 categories en comptes de les 3 anteriors. Desapareix la categoria “proper a bo” i apareixen “bo amb incertesa” i “dolent amb incertesa”.

L’avaluació de l’estat de les masses d’aigua té en compte l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, així com els paràmetres fisicoquímics i hidromorfològics que els condicionen, i la qualitat de l’aigua i nivells piezomètrics en el cas de les aigües subterrànies.

El següent arbre jeràrquic mostra l’esquema general de l’elaboració dels estats que valoren la qualitat de les aigües superficials:

L’estat general s’estableix a partir de la combinació de l’estat químic i l’estat ecològic (el més restrictiu dels dos). L’estat químic es diagnostica a partir del compliment d’unes determinades normes de qualitat ambiental per a un llistat de substàncies prioritàries i preferents (contaminants com plaguicides, metalls, dissolvents orgànics, etc.) establertes en la normativa vigent. L’estat ecològic es mesura a través de la combinació de l’anàlisi de la qualitat biològica, la qualitat fisicoquímica i la qualitat hidromorfològica. Per a cada una d’aquestes tres diagnosis es poden usar un o diversos elements de qualitat, com poden ser l’anàlisi de peixos, invertebrats o algues en la qualitat biològica, en rius; els nutrients, etc. L’estat general en aigües superficials es mostra en quatre nivells, Bo (en verd), bo amb incertesa (en verd clar), dolent amb incertesa(en vermell clar), dolent (en vermell). L’estat ecològic i la qualitat biològica es mostren en cinc nivells de qualitat: molt bo (en blau), bo (en verd), mediocre (en groc), deficient (en taronja) i dolent (en vermell). L’estat químic es mostra en tres nivells: bo (en verd) i inferior a bo (en vermell). Finalment, per a tots els nivells, com l'anterior, es mostren en gris les masses d’aigua en les què no ha estat possible encara establir una diagnosi de manera fiable (per manca de suficients dades, incongruències, incidències en el mostreig, etc.).


L’estat general, l’estat químic i l’estat quantitatiu en aigües subterrànies tindran la mateixa representació.

Al T.M. d’Esparreguera hi ha dues masses d’aigua superficial incloses a l’avaluació de les masses d’aigua. Corresponen a dos cursos, “El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera” i “Riera Magarola, riera de Masquefa i riera de can Dalmases (o torrent Mal)”:

Taula 8: Diagnosi de la qualitat de les aigües superficials. Font: ACA.

Massa d'aigua Estat general

Estat ecològic

Qualitat biològica

Qualitat fisicoquímica

Estat químic

Llobregat (EDAR de Monistrol a EDAR d’Arbrera) Dolent Deficient Deficient Bo Bo

Riera de Magarola, riera de Masquefa i torrent Mal Bo Bo

En la massa d’aigua del Llobregat, l’estat general dolent es deu a la valoració deficient de l’estat ecològic i qualitat biològica, que recau sobre l’índex IBICAT de peixos amb un valor mig de 9,86 (deficient) i l’IPS de fitobentos, amb un valor mediocre de 7,9. La Qualitat fisicoquímica, tot i tenir una valoració global bona, té valors dolents de Clorurs, amb xifres de 223 mg/L. L’estat químic té tots els indicadors valorats com a bo. Pel que fa a dades històriques, l’estat general ha passat de dolent el 2009 a bo amb incertesa del 2010 al 2012 i alre cop dolent el 2015. La qualitat biològica ha passat de deficient el 2009 a mediocre del 2010 al 2012 i altre cop deficient el 2015, i la qualitat fisicoquímica ha passat de dolenta del 2009 al 2012 a bona el 2015.

En el cas de la massa d’aigua de la riera Magarola, riera de Masquefa i torrent Mal, no es disposa de dades suficients per realitzar la valoració global. Les dades disponibles mostren una valoració de l’estat químic i fisicoquímic bona. Pel que fa a dades històriques, la qualitat biològica ha estat bona els anys 2010 a 2012 i no hi ha dades de la resta, i la qualitat fisicoquímica ha estat bona tot el període 2009-2015.

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

Esparreguera queda parcialment inclòs en la Delimitació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera (10) dels aqüífers protegits (decret 328/88). Sobre aquesta delimitació s’hi troben les edificacions següents:

Taula 9: Edificacions sobre aqüífer protegit. Font:ACA i Equip redactor Edificacions Aquífer protegit Num.

1- Can Tovella 2- Ca n'Astruc Nou 3- Ca n'Astruc Vell 4- Balneari de la Puda 5- Can Paloma 6- Can Castells 7- La Font Rosada 8- Can Rubió 9- Ca n'Àngel

11- La Casa Blanca 12- Can Ramon 13- La Miranda 14- Can Clopis 15- Can Cordelles 16- El Molí 17- Cal Figueres 18- L'Hospital Vell

19- Cal Mates 20- Ca l'Andrés 21- Torre de la Senyora 22- La Sínia 23- Can Claramunt 24- Ca n'Astruc de la Riera 25- El Maset 33- Antic Escorxador Can Sedó

aqüífers de la Cubeta

d'Abrera 25

Segons l’article 2 del decret, “2.1 Tots els titulars d'aprofitaments d'aigües subterrànies o d'aiguaneixos pertanyents a cadascuna de les unitats



hidrogeològiques delimitades a l'annex 1 estan obligats a constituir-se, si no existeix encara, en comunitat d'usuaris.”

El decret especifica que la Junta d’Aigües (actual ACA) serà l’òrgan gestor i encarregat de regular els aprofitaments i atorgar llicències d’aquests aqüífers.

Article 10

10.1 La Junta d'Aigües formularà, si cal, per a cada aqüífer dels delimitats a l'annex 1, un inventari d'aprofitaments i elaborarà un pla d'ordenació d'extraccions, atenent els drets acreditats a la utilització dels cabals respectius i d'acord amb l'ordre de preferència establert.

10.2 El pla d'ordenació d'extraccions serà sotmès a la comunitat d'usuaris respectiva per a la seva adopció, si escau, com a regulador del règim d'utilització dels recursos disponibles. Posteriorment, la comunitat, d'acord amb el que prevegin els seus Estatuts i amb la comunicació prèvia a la Junta d'Aigües, podrà acordar amb caràcter estacional o permanent, i per a tot l'aqüífer o una part d'aquest, la reducció proporcional del volum d'extraccions.

10.3 La declaració com a sobreexplotat de l'aqüífer comportarà l'aprovació per part de la Junta d'Aigües, dins un termini màxim de sis mesos, d'un nou pla d'ordenació

d'extraccions que substituirà, amb caràcter vinculant i a tots els efectes, el que estigués aplicant la comunitat d'usuaris.

La gran complexitat geològica d’Esparreguera fa que hi hagi fins a 6 aqüífers dins el T.M., dos dels quals del quaternari superficials, (AACA i ADQE) i els altres quatre de basament.

Taula 10: Aqüífers. Font ACA. Nom Codi Massa

d'aigua Classificació

litològica Classificació

Litoestratigràfica Comportament

hidràulic

Aqüífer de les calcàries triàsiques del

Llobregat-Congost ACCL

Prelitoral Castellar de Vallés - La Garriga - Centelles

Formacions de calcàries i dolomies massives

Calcàries triàsiques

Aqüífer en medi fissurat (calcàries i gresos)

Aqüífers locals en medis de baixa

permeabilitat dels detrítics paleògens del

Llobregat-Congost

ALDPLC

No pertany a cap massa d'aigua

Formacions de conglomerats,gresos i margues

Dipòsits detrítics paleògens


permeabilitat detrítics i margocalcaris


permeabilitat a les pissarres del Llobregat-

Congost

ALPLC


Formacions de gresos,

pissarres i esquists

Dipòsits detrítics cambro-

ordovicians i silurians

Aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat

metamòrfics (pissarres i esquists paleozoics)

Aqüífer detrític quaternari

d'Esparreguera ADQE

Detrític neogen del

Baix Penedés

Formacions de graves, sorres i

argiles

Dipòsits quaternaris

indiferenciats

Aqüífer porós en medi al·luvial-col·luvial

Aqüífer detrític mioquaternari del

Penedés ADMP


Formacions mixtes de

depressions neògenes i

quaternàries

Dipòsits detrítics neògens i

quaternaris

Aqüífer porós en medi detrític granular

(rebliments neògens i quaternaris)

Aqüífer al·luvial de la cubeta d'Abrera AACA Cubeta

d'Abrera

Formacions de graves, sorres i

argiles

Dipòsits quaternaris

recents (Holocé) al·luvials, deltaics

Aqüífer porós en medi al·luvial-col·luvial


D’acord amb l’ACA, Esparreguera conté dues masses d’aigua subterrània avaluades:

(1) Al·luvials del Penedès i aqüífers locals té un estat general dolent degut a un estat químic dolent. L’aplicatiu web de l’ACA cita: “L’elevada mineralització de l'aigua és la causant del mal estat químic.”

(2) Cubeta d’Abrera té un estat general bo amb les següents observacions de l’aplicatiu web: “Es valora que aquesta massa d'aigua es troba en bon estat quantitatiu però en risc degut a una pressió extractiva regional (Índex d'explotació) proper a elevada. Tot i que s'intueix certa estabilització/recuperació de nivells els darrers 10 anys, s'observa una tendència negativa de nivells en els darrers 20 anys (uns 2 m), i localment també importants oscil·lacions de nivells interanuals (fins a 4-5 m).”

Il·lustració 16: Aqüífers d’Esparreguera. Font: ACA i Equip redactor.



La distribució de les edificacions en relació als diferents aqüífers es pot veure a la taula següent:

Taula 11: Aquífers i edifiacions. Font: ACA i Equip redactor. Codi Edificacions Num. AACA 4- Balneari de la Puda 24- Ca n'Astruc de la Riera 23- Can Claramunt 3 ACCL 5- Can Paloma 8- Can Rubió 9- Ca n'Àngel 3

ADMP

4- Balneari de la Puda 10- La Vinya Vella 13- La Miranda 14- Can Clopis 15- Can Cordelles 16- El Molí 17- Cal Figueres 18- L'Hospital Vell

19- Cal Mates 20- Ca l'Andrés 21- Torre de la Senyora 22- La Sínia 23- Can Claramunt 24- Ca n'Astruc de la Riera 25- El Maset

26- Can Munné 27- Can Golart 28- Can Cardús Nou 29- Can Treco 30- Can Parent Nou 31- Can Febrer 32- La Casa Nova

22

ADQE 26- Can Munné 1

ALPLC 6- Can Castells 7- La Font Rosada

11- La Casa Blanca 12- Can Ramon

33- Antic Escorxador Can Sedó 5

ALDPLC 1-Can Tovella 2- Ca n'Astruc Nou 3- Ca n'Astruc Vell 2

Es pot observar que hi ha algunes edificacions en més d’un aqüífer, això es deu al fet que els dos aqüífers superficials es situen per damunt dels de basament.

RECURSOS HÍDRICS

Pel que fa al balanç hídric, la conca del Llobregat és la més deficitària de les conques internes de Catalunya. Aquest fenomen és fruit d’una extracció excessiva d’aigua de la conca en relació amb els recursos de que disposa provocant estrès hídric. D’acord amb l’Agència Europea de Medi Ambient, si l’índex és superior a 20, es pot dir que la conca està sota estrès hídric, i si excedeix de 40, l’estrès hídric es pot qualificar de sever. L’estrès hídric implica normalment una competència notable entre els diversos usuaris de l’aigua o dificultats per mantenir els cabals ecològics en determinades èpoques, la qual cosa pot afectar la salut dels rius i el funcionament dels aiguamolls i dels deltes. L’índex d’explotació de l’aigua té un valor mitjà de 12,61 a la UE15, però en països de la conca mediterrània pot assolir valors molt més alts. A les conques internes de Catalunya, l’índex actual és superior a 40, un dels més alts d’Europa. El fort estrès hídric que pateix Catalunya es corrobora amb la disponibilitat d’aigua: 450 m3/persona/any4.

Taula 12: Balanç hídric (en Hm3). Font: ACA. Sistema 1992 2002 2012

Ter Recursos 414 418 425 Demandes 292 305 346 Balanç 122 113 79

Besòs-Maresme Recursos 180 189 189 Demandes 183 226 243 Balanç -3 -37 -54

Llobregat Recursos 581 609 618 Demandes 654 828 968 Balanç -73 -219 -350

4 Es considera que una regió té una disponibilitat d’aigua baixa si està per sota dels 5.000m3 per persona i any, i pateix escassetat d’aigua si no arriba als 1.000m3 per persona i any.


Garraf-Foix Recursos 6 26 26 Demandes 28 33 38 Balanç -22 -7 -12

Gaià-Francolí Recursos 188 195 195 Demandes 160 197 211 Balanç 28 -2 -16

CONSUM D’AIGUA

Les dades de consum en per al període 2013-2016 han estat facilitades per l’ACA. Tot i que el consum és en general estable, s’observa una lleugera tendència a la baixa en tot el període, amb una petita recuperació el 2015 que torna a disminuir el 2016. En consum domèstic el 2015 és l’any amb més metres cúbics facturats mentre que les activitats econòmiques i fonts pròpies mantenen la tendència a la baixa tots els anys excepte el darrer que recupera mínimament. La disminució general per tot el període ha estat del 2,74%. Les dades concretes es poden veure a la taula següent:

Taula 13: Volums en m3 facturats a Esparreguera (origen xarxa i fonts pròpies). Font: ACA.

Any Domèstic Xarxa Activitats Econom. i Fonts Pròpies Total

2016 873.975 362.476 1.236.451 2015 892.331 361.293 1.253.624 2014 851.924 399.570 1.251.494 2013 865.551 404.811 1.270.362

Pel que fa a la xarxa d’abastament, les dades més actualitzades a les que s’ha pogut accedir corresponen a les recollides a l’ISA preliminar del POUM d’Esparreguera d’octubre de 2014. El municipi es proveeix des d’una sèrie de dipòsits que abasteixen les diferents zones del municipi:

La zona nord té el dipòsit de Can Sant Joan alimentat per ATLL. La zona del casc antic es proveeix del dipòsit de la Mina. La zona sud es proveeix amb el dipòsit de Castell II d’ATLL que és alimentat

en part per Aigües Vidal des de la potabilitzadora de Can Claramunt. El Barri Font es proveeix amb el dipòsit d’Aigües Vidal que rep aigua del

Castell II i al seu torn proveeix aigua a tres dipòsit més (1) de la Plana, (2) Can Rial i (3) Mas d’en Gall en cas d’emergències.

Can Rial (2) el gestiona Barri Aigües d’Esparreguera Vidal SA i Mas d’en Gall (3) habitualment rep el subministr5ament del dipòsit ATLL-Hostalets de Pierola i degut als grans desnivells conté 3 dipòsits de subministrament.

Avidal subministra aigua als barris de Can Sedò i Can Vinyals. Ca n’Àngel conté un dipòsit que mai ha estat en ús connectat al de Can Sant

Joan.

SANEJAMENT

La infraestructura actual de sanejament del municipi queda vertebrat pel col·lector general a la llera del Llobregat on tributa la xarxa de col·lectors secundaris. Les aigües residuals són tractades a l’EDAR d’Arbrera juntament amb les d’Olesa de Montserrat, Arbrera, Collbató i El Bruc.



No es disposa d’informació sobre els sistemes de sanejament autònoms. El sistema de tractament de les aigües residuals de les masies i cases rurals i les seves activitats associades hauran de disposar de la corresponent autorització d’abocament.

2.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC

Per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda controlar les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i per l’altre, el control i vigilància de la presència dels contaminants a l’aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió).

D’acord amb l’estudi de “Delimitació de zones de Qualitat d’Aire (ZQA)” de la Generalitat de Catalunya, Esparreguera pertany a la Zona 3: Penedès - Garraf.

Les àrees rurals representen la major part del seu territori. Presenta nuclis urbans de grandària mitjana. L’ocupació del sòl és important a la costa, on hi ha una marcada estacionalitat en la població a causa del turisme. Els municipis que poden presentar possibles àrees urbanes no arriba a la meitat del total de la zona (43%).

Queda separada de l’Àrea de Barcelona pel massís del Garraf. La transició entre la franja litoral i la plana interior és poc important ja que està formada per muntanyes de poca altura.

Condicions de dispersió: Es veu afectada bàsicament pel règim de brises, tant a la franja costanera com a la plana més interior.

Emissions: Nivells mitjans d’emissions difuses provinents del trànsit urbà i de les d’activitats domèstiques. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser arreu superior a 2000 vehicles per dia. Hi ha trams amb trànsit moderat i intens. Hi ha importants focus industrials aïllats (central tèrmica, cimenteres, fabricació de vidre...) Només a la meitat dels municipis d’aquesta zona hi ha focus potencialment contaminants de l’atmosfera de tipus A o B. Com a conseqüència, aproximadament la meitat de la seva superfície no es veurà afectada directament per les emissions de tipus industrial.

En aquesta zona la XVPCA disposa de 9 punts de mesurament:

Taula 14: Punts mesurament. ZQA 3. Font: DTeS. MUNICIPI UBICACIÓ AUTOMÀTICA MANUAL L’Arboç Col·legi St. Julià PM10

Castellet i la Gornal Pl. Del Poble NOx, SO2 Cubelles Poliesportiu NOx, SO2, PM10

Sta. Margarida i els Monjos Pl. Ramon Cabré NOx PM10

Sta. Margarida i els Monjos C/ Anslem Clavé PM10

Vilafranca del Penedès Camp de Futbol NOx, O3, PM10 Benzè Vilanova i la Geltrú Plaça de les Danses NOx, SO2, CO, O3 Benzè


Vilanova i la Geltrú Ajuntament PM10, PM2,5, Metalls, B(a)p

Vilanova i la Geltrú Residencial Les Llunes PM2,5

L’anàlisi anual més recent (del 2016) indica que a la Zona de Qualitat de l'Aire 3, Penedès – Garraf, els nivells de qualitat de l'aire mesurats pel diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, el monòxid de carboni, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, les partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent.

Pel que fa als nivells mesurats d'arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s'han superat els valors objectiu establerts a la legislació.

Respecte als nivells d’ozó troposfèric, no s’ha superat ni el llindar d’informació horari a la població, ni el llindar d’alerta, ni el valor objectiu per a la protecció de la salut. En canvi, sí que s’ha superat el valor objectiu per a la protecció de la vegetació al punt de Vilafranca del Penedès.

Pel que fa a l'avaluació dels nivells de la resta de contaminants, d'acord amb l'inventari d'emissions i les condicions de dispersió de la zona, s'estima que els nivells compleixen els objectius de qualitat de l’aire establerts a la normativa vigent.

Fent un anàlisi dels 4 anys anteriors els resultats indiquen que:

2015: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació. 2014: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació. 2013: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació. 2012: No s’ha superat cap valor objectiu establert a la legislació..

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Qualsevol activitat humana comporta un nivell d’emissió sonora més o menys elevat essent la contaminació acústica un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. La contaminació acústica es defineix com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi.

D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

La Llei 16/2002 estableix com a mínim les següents zones:

Zona de sensibilitat acústica5 alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

5 En endavant ens hi referirem amb les sigles ZSA.



Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de nivell sonor.

Els valors límits d’immissió per a les zones descrites es presenten en la següent taula:

Taula 15: Zonificació acústica del territori. Font: DTeS.

Zonificació acústica del territori Valors límits d’immissió en dB(A)

Ld6

(7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h) ZSA alta (A) 60 60 50 ZSA moderada (B) 65 65 55 ZSA baixa (C) 70 70 60

Aquestes zones poden incorporar els valors límits dels usos del sòl d’acord amb la taula següent:

Taula 16: Valors límits d’acord amb els usos del sòl. Font: DTeS.

Usos del sòl Valors límits d’immissió en dB(A)

Ld (7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h) ZSA alta (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - - (A2) Predomini sòl d’ús sanitari docent i cultural

55 55 45

(A3) Habitatges en medi rural 57 57 47 (A4) Predomini de sòl residencial 60 60 50

ZSA moderada (B) (B1) coexistència de sòl residencial i infraestructures

65 65 55

(B2) Predomini sòl d’ús terciari diferent a C1 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial

65 65 55

ZSA baixa (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectats per infraestructures de transport, o d’altres equipaments públics

- - -

L’Ajuntament d’Esparreguera disposa de mapes de capacitat acústica elaborats l’any 2005, en els quals s’estableixen els nivells d'immissió a les zones urbanes, per mitjà de l'establiment de zones de sensibilitat acústica.

A més de les zones de sensibilitat acústica A, B i C, es delimiten les zones de soroll, sectors del territori afectats per la presència d'infraestructures de transport viari; comprenen el territori de l'entorn del focus emissor i són delimitades per la corba isofònica (punts del territori on es mesuren els valors límit d'immissió corresponents a la zona de sensibilitat acústica on hi ha situada la infraestructura).

6 Ld, Le, Ln = índex d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament


En total hi ha 7 mapes de capacitat acústica: Nucli urbà, el Mas d’en Gall, Can Rial, Can Vinyals i la Colònia Sedó, polígon industrial de Can Comelles, de Can Comelles Sud i de Can Roca, polígon industrial sud – Magarola i polígon industrial Can Sedó.

S’estima que les edificacions catalogades pertanyen, d’acord amb la informació presentada en aquest apartat, a la categoria (A3) Habitatges en medi rural que forma part de les zones de sensibilitat acústica alta.

CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

D’acord amb el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada el 19 de desembre del 2007, a Esparreguera hi són presents tres de les quatre zones definides al mapa (no apareixen les zones de menor protecció (E4)). Les zones urbanes han estat incloses a les zones de protecció moderada (E3).

Pel que fa a les edificacions catalogables es situen totes excepte una a les zones E2 de protecció alta i E1 protecció màxima. L’Antic Escorxador Can Sedó (33) és la única edificació que es situa a la zona E3 de protecció moderada. La distribució de les edificacions en funció del nivell de protecció es pot veure a la taula següent:

Taula 17: Edificacions en relació al seu nivell de protecció lluminosa. Font:DTeS i Equip redactor. Zona Edificacions afectades Total

E1

1- Can Tovella 2- Ca n'Astruc Nou 3- Ca n'Astruc Vell 4- Balneari de la Puda

5- Can Paloma 6- Can Castells 7- La Font Rosada 8- Can Rubió

9- Ca n'Àngel 11- La Casa Blanca 12- Can Ramon

11

E2

10- La Vinya Vella 13- La Miranda 14- Can Clopis 15- Can Cordelles 16- El Molí 17- Cal Figueres 18- L'Hospital Vell

19- Cal Mates 20- Ca l'Andrés 21- Torre de la Senyora 22- La Sínia 23- Can Claramunt 24- Ca n'Astruc de la Riera 25- El Maset

26- Can Munné 27- Can Golart 28- Can Cardús Nou 29- Can Treco 30- Can Parent Nou 31- Can Febrer 32- La Casa Nova

21

E3 33- Antic Escorxador Can Sedó 1

El principal objectiu d’aquest apartat ha de ser garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn i del Decret 190/2015, de 25 d’agost, que desplega aquesta llei. A més de la llei i del decret que la desplega, la normativa de referència sobre la contaminació lluminosa és el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, en especial el què estableix la instrucció tècnica ITC-EA-03.



Il·lustració 17: Protecció contra la contaminació lluminosa. Font: DTeS.

Per tal de facilitar el compliment de la legislació vigent, es presenta a continuació la taula de prevenció de la contaminació lluminosa i els valors d’il·luminació:


Taula 18: Prevenció de la contaminació lluminosa. Font: Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica (DTeS).

Zones

E1 Zones E2 Zones

E3

Zones E4

Annex II Decret 190/2015

Làmpades vespre Tipus I Tipus III Tipus III Tipus

III

nit Tipus I Tipus II Tipus III Tipus III

Flux de l’hemisferi superior (%) vespre 1 5 10 15 nit 1 1 5 10

Il·luminació intrusiva (lux) vespre 2 5 10 25 nit 1 2 5 10

Intensitat lluminosa max. direcció àrees protegides (cd) 2.500 7.500 10.000 25.000 Luminància màx. rètols lluminosos (cd/m2)* 50 400 800 1.000 Luminància per enllumenat exterior ornamental (cd/m2) **

Mitjana 5 5 10 25 Màxima 10 10 60 150

*Superfícies de l’element d’enllumenat exterior comercial i publicitari (cd/m2)

S≤0,5 m2 0,5 m2<S≤2m2

2m2< S≤10m2

S>10 m2

1.000 800 600 400

ALTRES RECOMANACIONS Alçada del llum (m) Índex d'enlluernament

4,5 4.000 4,5 - 6 5.500

6 7.000

Tipus de trànsit Il·luminació zona de vehicles

(lux) Il·luminació zona de vianants (lux)

Trànsit elevat 35 20 Trànsit moderat 25 10 Trànsit baix 15 6 Trànsit escàs 10 5

Làmpades Tipus I. Làmpades que tinguin menys del 2 % de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780 nm. En el cas de LED, han de tenir menys de l’1% per sota dels 500 nm i longitud d’ona predominant per sobre dels 585 nm.

Tipus II. Làmpades que tinguin menys del 5 % de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780 nm. En el cas de LED, han de tenir menys de l’15% per sota dels 500 nm.

Tipus III. Làmpades que tinguin menys del 15% de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780 nm.

Les làmpades han de complir amb el percentatge de radiacions electromagnètiques establerts anteriorment. En el cas de no poder justificar documentalment aquest percentatge, s’accepten les làmpades que emeten llum de temperatura de color igual o inferior a 3.000 K com a tipus II, i com a tipus III les làmpades amb temperatura de color superior a 3.000 K i igual o inferior a 4.200 K.

En tots els casos es pot utilitzar una tipologia de làmpada establerta per a zones de protecció més elevada.

Totes les làmpades que s’instal·lin a l’enllumenat exterior han de ser de classe d’eficiència energètica A, A+ o A++ i complir amb les restriccions de mercuri



de les directives de la Unió Europea, amb l’excepció de les làmpades instal·lades en enllumenats de seguretat, senyals i anuncis lluminosos i en l’enllumenat nadalenc.

En el cas que, per les exigències funcionals de la instal·lació s’hagin d’utilitzar làmpades diferents a les anteriors, s’han de tenir en compte les millors tecnologies disponibles en eficàcia energètica i d’acord amb l’art. 9.d) de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, han d’emetre preferentment en la zona de l’espectre visible de longitud d’ona llarga.

*La luminància emesa per l’enllumenat exterior comercial i publicitari en funció de la zona de protecció envers la contaminació lumínica en què està ubicat i la seva superfície (S) ha de ser inferior al nivell més restrictiu que li correspongui.

**En el cas d’il·luminació per realçar elements singulars de la superfície de façanes o monument s’apliquen els valors de luminància màxima. L’enllumenat exterior ornamental s’ha de mantenir apagat en horari de nit.

Bona part de les edificacions estan molt properes a espais forestals no urbanitzats que desenvolupen importants tasques com a connectors biològics. És per això que es recomana que, sempre que sigui possible, s’adoptin els criteris de làmpades i llums establerts per a les zones de protecció màxima (E1), per tal de minimitzar l’impacte dels desenvolupaments, assegurar una bona integració paisatgística de les edificacions i mantenir les condicions de foscor en la mesura que sigui possible.

2.6 CLIMATOLOGIA I CANVI CLIMÀTIC

El clima d’Esparreguera, segons la divisió climàtica de Catalunya, és un clima mediterrani pertany al clima mediterrani prelitoral sud. Amb unes precipitacions anuals que es distribueixen entre els 600 – 800 mm , produint-se generalment durant tardor i la primavera.

La temperatura mitjana anual és d’uns 15ºC, i l’amplitud tèrmica és de uns 15 - 18 ºC. Els hiverns solen ser suaus, amb temperatures mínimes de 3 a 4ºC. L’època més calorosa es produeix a l’estiu, amb temperatures que poden arribar als 30ºC.

Impacte previsible del canvi climàtic a la zona

Un dels desafiaments més importants que la humanitat ha d’afrontar -avui i els propers anys és el canvi climàtic. El darrer esdeveniment que ha congregat líders polítics i econòmics mundials sobre aquesta qüestió ha estat la 22ª Conferència de les Parts (COP22) de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC) a Marràqueix, que desplega les bases de l’Acord de París, aprovat el 2015, per part dels líders de cent noranta cinc països, un acord històric mundial per combatre aquest fenomen.

El canvi del clima és un fenomen global atribuït directament i indirectament a l’activitat humana, que altera la composició de l’atmosfera mundial. Els gasos


que contribueixen a l’escalfament global contemplats a l’Annex A del Protocol de Kyoto són el CO2, CH4, N2O i els gasos fluorats (HCFC, PFC, SF6).

A Catalunya en els últims deu anys, s’ha avançat en els àmbits de la planificació pública per tal de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle –Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2006-2012 i Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020; en l’àmbit del suport a les empreses –Programa d’acords voluntaris per a la reducció d’emissions-; elaborant eines de càlcul i instruments de suport a empreses i organitzacions; incidint en l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes per reduir preventivament les emissions, etc.

El marc del problema del canvi climàtic és global però, en canvi, els impactes i les eventuals accions d’adaptació són diferents per a cada territori.

De les conclusions (que poden afectar la zona estudiada) de la diagnosi presentada a l’Estratègia Catalana Contra el Canvi Climàtic se'n desprèn:

- Augment significatiu i robust de la temperatura, del nombre de mesos càlids i secs o molt secs i disminució dels mesos freds.

- Les tendències projectades en precipitació no són tan robustes, però es projecta una reducció mitjana de l’aportació de cabal als nostres rius que a llarg termini (2071-2100) podria arribar a ser entre el 16 al 34%.

- Disminució de la velocitat del vent amb un major rang de variabilitat. - Tendència estadísticament significativa, a totes les fondàries, de

l’augment de la temperatura de l’aigua del mar observada des de 1973 (l’Estartit).

- Pel que fa als territoris de Catalunya més vulnerables als impactes del canvi climàtic, la diagnosi apunta que el Pirineu i el litoral, i dins aquest àmbit especialment el delta de l’Ebre, són les àrees geogràfiques que presenten una major vulnerabilitat.

- Pel que fa als sectors i sistemes més vulnerables als impactes climàtics, la diagnosi determina que els principals sectors i sistemes més vulnerables al canvi climàtic a Catalunya són:

Aigua: És el sistema més vulnerable als impactes climàtics, i de les afectacions i la seva gestió en depenen molts dels impactes derivats sobre altres sectors i sistemes. La diagnosi tècnica efectuada apunta clarament a la disminució de la disponibilitat d’aigua, les seves alteracions fisicoquímiques i les alteracions en masses d’aigua subterrànies així com en els règims estacionals.

Agricultura i ramaderia: Sector molt vulnerable als impactes climàtics ja observats i futurs sobre la producció agrícola de cereals, fruita dolça, oliveres o vinya. La menor disponibilitat d’aigua aconsella l’adaptació de les polítiques agràries cap a l’impuls de productes pròxims (hortes en zona costanera) i d’alta qualitat (com la vinya i l’olivera).

Biodiversitat: Sistema molt vulnerable per les afectacions ja observades en els canvis fenològics, migracions i composició d’espècies i canvis funcionals.



Boscos (gestió forestal): Sistema molt vulnerable amb afectacions ja observades com els canvis en la distribució de les espècies, la major aridesa i erosió de sòls i l’augment del risc d’incendis forestals.

Mobilitat i infraestructures de transport: Sistema molt vulnerable als impactes climàtics associats a fenòmens meteorològics extrems. Les afectacions sobre el transport viari, ferroviari o sobre les infraestructures costaneres comporten importants implicacions econòmiques i socials.

Pel que fa a la previsió dels efecte futurs del canvi climàtic, a Catalunya cal referir-se a la documentació de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), concretament a l’Annex II sobre la generació d’escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya durant el segle XXI. Amb una resolució horitzontal dels resultats fins a 10 km. Es consideren tres zones de Catalunya (Pirineu, Interior i sistema Litoral -Prelitoral):

Il·lustració 18: Zonificació de les simulacions climàtiques regionalitzades. Font (ESCACC).

Es tracta d’una regionalització dinàmica desenvolupada emprant un model de pronòstic meteorològic (el model WRF), dues simulacions diferents del model de circulació general i tres escenaris d’emissions de GEH (A2 -greu-, A1B -intermedi- i B1 -moderat).

L’àmbit estudiat es situa a la regió litoral i prelitoral. Les principals característiques de l’escenari on s’ubica el municipi tal com és definit a l’ESCACC es detalla a continuació:

La T de l'aire a 2 m augmenta la mitjana anual entre +0,7 ºC a +1,7 ºC en 50 anys (A2, A1B i B1) A mitjan segle XXI la T mitjana podria arribar a ser de +1,2 ºC.

La precipitació mitjana anual varia entre +24,9% i -30,4% en 50 anys (A2, A1B i B1) (no tots els valors són estadísticament significatius) A mitjan segle XXI la precipitació mitjana podria disminuir -8% (sense significació estadística).

La velocitat mitjana anual del vent a 10 m augmenta entre +0,3% i -5,4% en 50 anys (no tots els valors són estadísticament significatius). A mitjan segle XXI la velocitat mitjana del vent podria disminuir -2,0%.


Escala estacional

Estiu: A mitjan segle XXI la T mitjana augmenta +1,8 ºC al nord de la zona Litoral (escenari A1B). La majoria de simulacions proporcionen augment de la precipitació mitjana estival al litoral nord i una disminució d’aquesta variable al litoral sud.

Hivern: A mitjan segle XXI menor augment de la T mitjana, amb variacions iguals o inferiors a +1,0 °C. Augment general de la precipitació mitjana hivernal, especialment al litoral central i nord (pot ser superior a +30% per algunes simulacions amb els escenaris A1B i B1)

Primavera: A mitjan segle XXI augment de la T mitjana de +1,2 ºC al nord de la zona Litoral (escenari A1B). En general, poca variació o lleugera disminució de la precipitació mitjana, però amb més incertesa que en altres estacions de l’any.

Tardor: La temperatura mitjana podria augmentar entre +1,0 °C i +1,5 °C segons les diferents simulacions. Força incertesa per a la precipitació mitjana d’aquesta època de l’any.

Fenòmens extrems

Augment del mesos secs i augment dels períodes de sequera. Disminució important dels mesos molt freds. Gran augment de la freqüència de mesos molt càlids. Els mesos poc ventosos incrementaran la probabilitat d’ocurrència. Poca variació del nombre de dies de glaçada (dies amb temperatura

mínima igual o inferior a 0°C) respecte de 1971-2000, i clar augment del nombre de nits tropicals (dies amb temperatura mínima igual o superior a 20 °C).

Poca variació o lleuger augment del nombre de dies amb precipitació abundant (dies amb precipitació diària superior a 20 mm), i augment de la longitud màxima de la ratxa seca (màxim nombre de dies consecutius en un any amb precipitació inferior a 1,0 mm).

D’altra banda s’ha consultat el document elaborat per l’OCCC “Anàlisi del grau de vulnerabilitat i resiliència dels municipis de Catalunya al canvi climàtic” de setembre de 2016 i la cartografia associada. El document s’estructura en 3 parts diferenciades:

- Matriu d’impactes, riscos i àmbits afectats. - Taula resum dels indicadors enfocats a l’impacte climàtic “increment de la

temperatura”. - Taula amb un indicador enfocat a l’impacte climàtic “sequera”.

Pel que fa a la Descripció dels indicadors el document de l’OCCC consta de 4 parts diferenciades:

- Indicadors d’exposició (3 indicadors). - Indicadors de sensibilitat (15 indicadors). - Indicadors de capacitat adaptativa (12 indicadors).



- Indicadors de vulnerabilitat (18 indicadors).

L’apartat dels indicadors de vulnerabilitat conté les fitxes de càlcul de cadascun dels indicadors de vulnerabilitat entesa d’acord amb la següent fórmula: 𝑉𝑢𝑙𝑛𝑒𝑟𝑎𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑒𝑥𝑝𝑜𝑠𝑖𝑐𝑖ó ∗ 𝑠𝑒𝑛𝑠𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐶𝑎𝑝𝑎𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑎𝑑𝑎𝑝𝑡𝑎𝑡𝑖𝑣𝑎. També hi consta el mapa resultant de l’anàlisi que mostra amb un gradient de colors vermell (molt vulnerable), groc (vulnerable) i verd (poc vulnerable) la vulnerabilitat dels diferents municipis catalans al risc analitzat. En una escala del 0 al 10 (0 = poc vulnerable i 10 = molt vulnerable).

S’han repassat tots els indicadors de vulnerabilitat plantejats al document per a l’àmbit del T.M. estudiat i els resultats mostren una vulnerabilitat mitjana de 4,77 a Esparreguera (en una escala de 0 a 10). El que suposa un valor força elevat en el context del territori català.

Taula 19: Resultat del càlcul dels indicadors de vulnerabilitat al canvi climàtic a Esparreguera. Font: OCCC.

Indicador Vulnerabilitat a Esparreguera

Increment de les necessitats de reg en l’Agricultura i ramaderia (AGR01) 6 Major risc d’incendi en el sector agrari (AGR02) 6 Canvis en els cultius (AGR03) 3 Major risc d'incendi per a la biodiversitat (BIO01) 9 Canvis en el patró de la demanda turística en la gestió de l’aigua (AIG01) 4 Disminució de la disponibilitat d'aigua en la gestió de l’aigua (AIG02) 8 Major risc d'incendi en l'àmbit de la gestió forestal (FOR01) 6 Disminució de la disponibilitat d'aigua en l'àmbit de la gestió forestal (impacte climàtic: increment de la temperatura) (FOR02) 2

Disminució de la disponibilitat d'aigua en l'àmbit de la gestió forestal (impacte climàtic: sequera) (FOR03) 1

Canvis en els patrons de demanda energètica en l’àmbit de la indústria, els serveis i el comerç (IND01) 5

Risc d'incendi en la mobilitat i infraestructures de transport (MOB01) 8 Increment de la mortalitat associada a la calor (SAL01) 4 Empitjorament del confort climàtic (accentuació del fenomen d’illa de calor) sobre la salut (SAL02) 5

Canvis en els patrons de demanda energètica en l'àmbit del sector energètic (ENE01) 2

Canvis en el patró de demanda turística en el turisme (TUR01) 3 Major risc d’incendi que afecti al sector turístic (TUR02) 3 Empitjorament del confort climàtic en l'àmbit d'urbanisme i habitatge (URB01) 5 Increment de les necessitats de reg sobre l’urbanisme i l’habitatge (URB02) 9

2.7 GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS

La generació de residus a Esparreguera es situava el 2016 en 1,18 Kg/hab /dia. Per sota de la mitjana comarcal i la catalana. Del total de residus, el 44,45% eren recollits selectivament, un percentatge superior a la mitjana comarcal que era de 42,71% i de la mitjana catalana que era de 38,93%.

Pel que fa a l’evolució de la recollida selectiva, s’observa un augment de la mateixa amb salts importants tant el 2001 com el 2016 i el 2014.

D’acord amb l’ISA preliminar del POUM (2014), el municipi separa les 5 fraccions de selectiva mitjançant tres models de recollida:

(1) Porta a Porta ala zona centre (2) Contenidors soterrats al nucli urbà i la Plana

document ambiental estratÈgic - esparreguera1).pdf · document ambiental estratÈgic . autoria del...

Documents