NUMERO 36. 22 DE MAIG DE 1998

Un Reial Decret obliga a reformar els estudis de tercer cicle a la Universitat de ValènciaUn major control en laqualitat i l’avaluació delsestudis de tercer cicle iun major rigor en el perí-

ode de realització d’a-quests són les principalsmillores que comportaràla reforma dels estudis

de doctorat que laUniversitat de València,d’acord amb un ReialDecret, posarà en marxa

l’octubre del 1999 des-prés que la Junta deGovern hi done el vist-i-plau. Pàg. 5

El 58% dels claustrals, el 72%dels vots emesos, reelegiren eldia 19 de maig Pedro RuizTorres com a rector de laUniversitat en la primera voltade les eleccions. Pàg. 3

Doctors, a la revisió

Ofertaválida

hasta finalde curso

El Claustreaprova elrector Ruiza la primera

El CentreAstronòmic del’Alt Túria s’inaugura avui,divendres. Es tracta d’unainiciativa de la Universitat il’Associació Valencianad’Astronomia. Pàg. 11

Inaugurat elCentreAstronòmicde l’Alt Túria

La Comissióde Culturade Químicaimpulsa unsuplement

titulatL’Híbrid,que s’edi-tarà dinsde NOUDISE

amb periodicitat mensual.Pàgines centrals

Línia oberta desubvencions aassociacions d’estudiantsde la Universitat

Les convoca: Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència. Dirigides a: Els grups,associacions o col·lectius de laUniversitat que disposen d’unaorganització de treballl i que esti-guen inlosos en el Censd’Associacions i de Col·lectius delVicerectorat d’Estudiants. Objecte:La subvenció de projectes de caràc-ter sociocultural: publicacions,xarrades, exposicions, concerts, con-gressos, activitats de grups devoluntariat social, intervencions enel medi ambient, etc. Termini desol·licitud: Els projectes es podenpresentar fins al 29 de maig, i poste-riorment la realització d’aquests finsal dia 15 de novembre. Amés,aquest dia, el grup o associacióhaurà de presentar una memòria alVicerectorat sobre l’activitat realit-zada i les despeses ocasionades perl’activitat.Més informació: En elCADE. Campus de Blasco Ibáñez.Tef.: 96 386 47 71.Campus de Burjassot. Tef.: 96 38643 15. Campus dels Tarongers. Tef.:96 382 85 04.

Convocatòria d’ajudes aprojectes de cooperació isolidaritat

Les convoca: Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència. Dirigides a: Grups,col·letius o associacions d’estudiantsque operen dins de l’àmbit de laUniversitat de València i que tin-guen en marxa programes de coope-ració i voluntariat. També podranaccedir-hi les organitzacions nogovernamentals per al desenvolupa-ment (ONGD) de l’àmbit de laUniversitat de València i del PaísValencià. Termini de sol·licitud:Les sol·licituds s’hauran de presen-tar abans del 29 de maig.Més infor-mació: En el CADE.

Beques Fulbright, Erasmusi Bancaixa Europa

Les convoca: Fundació Bancaixaen col·laboració amb la Universitatde València. Dirigides a:Estudiants universitaris quetinguen aprovat el primer cicle illicenciats. Objecte: Les bequesErasmus estan destinades a larealització d’estudis acadèmics enuna universitatestranjera; les beques BancaixaEuropa tenen com a finalitat laformació durant un període mínimde 3 mesos a universitats o centresde la UE. Els aspirants han d’estarmatriculats en programes dedoctorat o d’investigació a laUniversitat de València i la becaFulbright està dirigida a la

realització d’estudis de postgrau auniversitats dels Estats Units perpart de llicenciats o estudiantsd’últim curs d’una llicenciatura oEscola Tècnica Superior. Terminide sol·licitud: Fins al 4 de junyper a la beca Fulbright i fins al 10per a Erasmus i Bancaixa Europa.Més informació: A la FundacióBancaixa.

Beques al Turisme

Les convoca: El Ministerid’Economia i Hisenda. Dirigides a:Estrangers que vulguen cursarensenyances tècnico-turístiquesregulades per a l’obtenció del títol deTècnic d’Empreses i d’ActivitatsTurístiques, estudiants espanyols querealitzen cursos universitaris iaspirants a la realització de tesisdoctorals. Termini de sol·licitud:Fins al 3 de juny.Més informació:En el BOE del 29-4-98.

Ajudes per al’assistència a congressosi seminaris de formaciófísico-esportiva

Les convoca: La Conselleria deBenestar Social. Dirigides a:Titulats superiors o de grau mitjà,titulats tècnico-esportius de grausuperior o equivalent i titulats enFormació Professional de la famíliade l’activitat física. Termini desol·licitud: Les sol·licituds es podenrecollir a la Conselleria de BenestarSocial fins al 30 de setembre del1998.Més informació: En elDOGV del 20-4-98.

Ajudes atreballs arxivístics

Les convoca: El Ministerid’Educació i Cultura. Dirigides a:Qualsevol persona que presente unprojecte sobre el patrimoni documen-tal espanyol i la seua projecció inter-nacional. Termini de sol·licitud:Fins al 29 de maig. Les sol·licituds espoden recollir a la Direcció Generaldel Llibre, Arxius i Biblioteques.Més informació: En el BOE del 29-4-98.

Concurs per a becarid’investigació enl’especialització de Biologia

El convoca: Universitat deValència. Objecte: Incorporar-sedins del projecte dirigit pelprofessor Félix Carbonell. Dirigita: Llicenciats en Biologia en eltercer cicle o que vagen amatricular-s’hi. Termini desol·licitud: Fins al 15 de maig.Dotació: 130.000 pessetes brutesmensuals.Més informació: AlDepartament de Medicina d’aquestafacultat i en el DOGV del 27-4-98.

2 Cites

BEQUESPsicoteràpiescognitives iconstructivistes

Organitza: Departament dePersonalitat, Avaluació iTractaments Psicològics.Durada: 40 hores. Preu:24.471 pessetes. Data derealització: Del 13 al 24 dejuliol. Termini desol·licitud: Fins al 22 dejuny.Més informació: AlServei de FormacióPermanent. C/Amadeu deSavoia. 46010, València.Tef.: 96 362 00 61.

Psicologia infantil:programes demodificació deconductes conflictives

Organitza: Departament dePersonalitat, Avaluació iTractaments Psicològics.Durada: 40 hores. Preu:26.180 pessetes. Data derealització: Del 13 al 24 dejuliol. Termini: Fins al 22de juny.Més informació:Al Servei de FormacióPermanent. Tef.: 96 362 0061.

Aplicació de tècniquescognitivo-comportamentalsi hipnòtiques en lapràctica clínica

Organitza: Departament dePersonalitat, Avaluació iTractaments Psicològics.Durada: 60 hores. Preu:38.873 pessetes. Data derealització: Del 13 al 28 dejuliol. Termini: Fins al 22de juny.Més informació:Al Servei de FormacióPermanent. Tef.: 96 362 0061.

La utilizació de mètodesbiològics per al’avaluacióde la qualitat d’aigüesepicontinentals (VIII Ed.)

Organitza: FundacióUniversitat-Empresa,ADEIT. Data de sol·lici-tud: Fins al 26 de maig.Data de realització: Del 10al 19 de juliol. Durada: 40hores. Preu: 25.000 pesse-tes.Més informació: Al’ADEIT. Tef.: 96 351 0663. http://fuev.adeit.uv.es

El funcionamentde l’Estat autonòmic

Organitza: UniversitatInternacional Menéndez yPelayo. Destinataris:Estudiants universitaris,

diplomats o postgraduats.Crèdits: Curs reconegutamb 2 crèdits de lliure elec-ció. Data de sol·licitud:Fins al 25 de juny. Durada:20 hores. Preu: 17.000 pes-setes.Més informació: A laUniversitat InternacionalMenéndez y Pelayo deValència. Plaça del Carme,4. Tef.: 96 386 98 05.Internet: http://uimp.es

Teràpia sexuali teràpia de parelles

Organitza: Departament dePersonalitat, Avaluació iTractaments Psicològics.Preu: 34.364 pessetes. Datade realització: Del 6 al 25 dejuliol. Termini: Fins al 15 dejuny.Més informació: AlServei de Formació Perma-nent. Tef.: 96 362 00 61.

Curs monogràficde voltor

Organitza: GrupEcologista de Vilafranca.Data de realització: Elsdies 30 i 31 de juny. Preu:1.000 pessetes per als socisi 1.500 per als simpatit-zants.Més informació: Altelèfon 964 44 01 98.

Educació ambientala l’escola

Organitza: Edetània. EscolaUniversitària de Magisteri.Crèdits: Curs reconegutamb 2 crèdits de lliure elec-

ció. Data de sol·licitud:Fins al 26 de juny. Data derealització: Del 6 al 10 dejuliol. Preu: 13.000 pesse-tes.Més informació: AEdetània. C/Sacre Cor, 5.Godella. Tef.: 96 363 74 12.http://edetania.uv.es

Paraula complementada:ajuda a la lectura labial

Organitza: Edetània. EscolaUniversitària de Magisteri.Crèdits: Curs reconegutamb 2 crèdits de lliure elec-ció. Data de sol·licitud:Fins al 26 de juny. Data derealització: Del 6 al 10 dejuliol. Preu: 13.000 pesse-tes.Més informació: AEdetània. C/Sacre Cor, 5.Godella. Tef.: 96 363 74 12.http://edetania.uv.es

Cursos Musicals d’EstiuCiutat d’Albaida 1998

Organitza: Ajuntamentd’Albaida. Data de sol·lici-tud: Fins al 6 de juliol elprimer i fins al 20 el segon.Data de realització: Cincdies durant els mesos dejuliol i d’agost. Preu:20.000 pessetes, i d’oient11.000. L’Ajuntamenthabilitarà un col·legi.Mésinformació: A la Fundacióde Cultura, Joventut iEsports de l’Ajuntamentd’Albaida. C/Elies Tormo,1-3. Albaida, 46860. Tef.:96 290 12 45.Cursos de paquetsinformàtics estàndard

Organitza: UniversitatPolitècnica de València.Data de sol·licitud: Fins al19 de juny. Data de realit-zació: Del 22 de juny al 22de juliol. Preu: 35.000 pes-setes.Més informació: A laUniversitat Politècnica.Camí de Vera s/n. Tef.: 96387 80 00.

Introducció a ladidàctica delsdibuixos animats

Organitza: Edetània. Escolade Magisteri. Crèdits: Cursreconegut amb 2 crèdits delliure elecció. Data desol·licitud: Fins al 26 dejuny. Data de realització:Del 6 al 10 de juliol. Preu:13.000 pessetes.Més infor-mació: AEdetània. Tef.:363 74 12.

‘A través de l’espill’:Aspectes socioculturalsde la llengua anglesa

Organitza: Edetània. EscolaUniversitària de Magisteri.Crèdits: Curs reconegutamb 2 crèdits de lliure elec-ció. Data de sol·licitud:Fins al 26 de juny. Data derealització: Del 6 al 10 dejuliol. Preu: 13.000 pesse-tes.Més informació: AEdetània. C/Sacre Cor, 5.Godella. Tef.: 96 363 74 12.http://edetania.uv.es

CURSOS

NOU DISE 336622 MAIG 98

REDACCIO

Aquesta serà la segona legisla-tura de Pedro Ruiz, durant laqual continuarà la tasca iniciadafa quatre anys. En declaracionsposteriors a la reelecció, Ruizva mostrar la seua satisfacciópels resultats, ja que el recolza-ment per majoria absoluta al seuprograma confirma que hi hauna majoria progressista a la ins-titució que ell representa. És per

això que s’ha compromés a dura terme tots els projectes que faquatre anys es van encetar. RuizTorres ha dit també que el fetque hi haguera una única can-didatura mostra moltes coses, ialgunes de contradictòries:“Hem de tenir en compte que laUniversitat és molt diversa, ambcol·lectius molt diferents, peròla majoria, que en aquesta con-vocatòria ha estat prou mésàmplia que la de fa quatre anys,

està disposada a afrontar els rep-tes que tenim. Entre ells, la com-memoració dels Cinc Segles, ideixar després d’aquesta cele-bració una Universitat diferenta la que hem conegut pràctica-ment des que hi vam començara estudiar i a donar-hi classes famolts anys”.En el seu discurs als membres

del Claustre, Pedro Ruiz varecordar els seus compromisoselectorals de fa quatre anys quanva ser elegit per primera vegadacom a rector i com s’havienmaterialitzat la majoria d’aque-lles propostes, com ara la con-secució d’un pla d’actuacióeconòmica per a les infrastruc-tures amb l’aparició d’un cam-pus completament nou en l’àrea

de Ciències Socials. “No ha estatuna tasca fàcil –ha explicat–,perquè mai no és fàcil fer enten-dre al govern de torn que lesnostres necessitats són reals ijustificades, que la Universitatha d’estar per damunt de con-juntures polítiques o personals,que els poders públics han definançar-la com cal i han de con-fiar en l’autonomia que li reco-neix la Constitució”.Malgrat això, el rector consi-

dera que la Universitat deValència ha aconseguit enaquests anys fer-se escoltar pelspoders públics, resoldre en partel gran problema de falta d’es-pai per a docència i investiga-ció que patia fa quatre anys i“convertir-se en un punt de

referència d’un nombre cadavegada més ampli de causessocials justes”. El rector va des-tacar la qualitat en tots els àmbitsde la vida acadèmica com a puntfonamental del nou programaamb el qual es presentava a lareelecció. Ruiz va demanar elsuport crític de la comunitat uni-versitària per a portar a termeles seues propostes de transfor-mació. Unes propostes de trans-formació per a les quals laUniversitat de València “ha dedeixar enrere vells prejudicisd’un passat que la subordinavaa una concepció estatalista del’ensenyament públic i introduiruna concepció més autònoma iproductivista de l’educació, queafavorisca la qualitat del serveipúblic que presta”. Aquestatendència la va qualificar –juntamb la democratització de l’en-senyament– com la més pro-gressista, tot explicant que “resno té a veure productivitat ambmercantilització i privatitzacióde la universitat, i molt amb ladesburocratització, la innovaciói la rendició de comptes a lasocietat”. D’aquesta adaptacióva dir que era “necessària si novolem convertir la universitat engeneral, i la de València en par-ticular, en un parc juràssicdependent de la subvenció esta-tal”.Abans de l’elecció, durant

aproximadament tres hores, lamajoria de col·lectius represen-tants dels estudiants, PAS i PDIde la Universitat de Valènciaintervingueren per a mostrar elseu posicionament respecte a lacandidatura de Pedro RuizTorres. Tots el grups d’estudiantses posicionaren a favor del rec-tor, excepte l’Assemblead’Estudiants Nacionalistes iValencia Universitaria, que hoferen en contra. Els primers con-sideraven masa feble la defensadel valencià i els segons rebut-javen el catalanisme de les seuespropostes sobre la llengua.La sessió del Claustre va estar

presidida pel vicerector Azagra,que a petició pròpia no s’incor-pora al nou equip i el treball delqual va ser lloat en diversesintervencions.

3Informació NOU DISE 336622 MAIG 98

El Claustre el va reelegir com a rector en la primera volta amb el 72,3% dels vots

El rector Ruiz va convéncerAmb 222 vots a favor i 85 en blanc dels 381 repre-sentants d’estudiants, PAS i PDI que formen elClaustre, Pedro Ruiz Torres, de quaranta-set anys icatedràtic d’Història Contemporània, va ser reelegitel passat dimars, per majoria absoluta, com a rectorde la Universitat de València.

EEllss vviicceerreeccttoorrssFFrraanncciissccooMMoorraalleess,, aa ll’’eess--qquueerrrraa,, ii JJuulliiPPeerreettóó eenn eellmmoommeenntt ddee ffeelliiccii--ttaarr PPeeddrroo RRuuiizzddeesspprrééss ddeellrreeccoommppttee ddeellss222222 vvoottss qquuee llii

Després d’untemps per aques tacasa, es respiracert desdeny capa tot el que t’en-volta. Els corre-dors de la Facultatfan olor a mort, i

sabeu qui és el cadàver?: laUniversitat. Cinc segles té la cria-tura. Altres li faran festes aviat inosaltres, si no fórem com som,la soter raríem, en lloc de conti-nuar contemplant com es podreix.Però, clar, ens acostumem a tot ija no notem la ferum, la pudorforma part de nosaltres. Perquèencara que ho hàgem oblidat, laUni versitat som la gent. Els queentrem i eixim de les aules, comsi mai hi passara res.Quan la Universitat nasqué

ignorava en quins viaranys aca-baria. En un principi, es reuni-ren mestres i deixebles quecompartien una passió: apren-dre. Fou quan descobriren queel coneixement no era cap refugion amagar-se, ni la veritat unaarma per a silenciar l’altre, i tro-baren un lloc on valia la penaviure: el de la paraula, escoltadao llegida i que aniria omplint-se de raó amb els segles. Potser,aleshores la docència era encaramés vertical. Però, potser, lagent que podia –molts mai noeixirien de les fanecades quetreballaven– i volia saber més,decidia anar a la universitat.Ara, orbs de desdeny, els estu-diants ja no recorden que un diatambé feren la tria. LaUniversitat serà només un sacri-fici fet a canvi d’un paper sig-nat pel rei, que ens llicencia acontinuar estudiant.És interessant que arribe a

altres oïdes que hi ha altres mane-res d’aprendre i que la Facultatde Medicina no és el millor delsmons possibles.El comportament dels estu-

diants amb la informació recitadaa classe és fruit de l’obsessió delprofessor pel temps. Així cadaminut es torna d’or i no es potbalafiar el temps en la participa-ció dels es tudiantsembafats d’infor-mació.Però sota l’efi-

ciència tan lluïdoradel mètode de l’em-patx s’amaga unafacècia: mai no s’ar -riba a conéixer-hotot, i menys en unahora. Per això ésnecessari que s’afiteel terreny a estudiar.I si l’estudiant coneix els contin-guts que se li demanen, ja no potsentir-se traït. Ja que l’estudiantho copia tot a classe no perquètinga moltes ganes d’aprendre,sinó perquè té feredat de perdrealguna cosa que se li pregunte des-prés en l’examen.

En el sistema habitual, els con-tinguts els copsa un trencant-sela mà copiant, com una taquígrafaque no entén res absolutamentperò que és capaç de copiar-hotot. Més m’estimaria que ho acla-riren d’una altra manera i que eldiscurs del professor no fóra defi-nitiu, sinó orientatiu; vull dir queno fóra expositiu, sinó explica-tiu. Hi ha una diferència moltgran entre el fet que la darreraparaula del professor remate lalliçó o que aquesta l’encete. I sienceta, ens queda molta feina afer a uns i a altres. Ací tens undels motius de l’oposició alcanvi: ni mestres ni alumnesvolen cap sistema que suposeesforçar-se més. En aquest sen-tit comparteixen càtedra i sem-bla que hi han trobat la postura.Em pregunte si algun dia no se’lsadormirà el cul i sentiran aquelldolor que ens ataca en els buta-cons dels cines, o si algun corcóin tempestiu rosegarà una de lespotes de la còmoda –situació, ai!–posició. Per als estudiants, la contra-

partida del treball podria ser unamajor participació i creativitaten el nostre aprenentatge, quepotser suposaria un major plaer.I l’eficàcia a l’hora d’aprendreté prou més a veure amb el plaerque amb la comoditat. Algunscreurien que aquesta feina acàrrec nostre tindria molt pocavalidesa, perquè te nim pocaexperiència i molta imaginació.Però cal afegir-hi que la font d’a-questa elaboració és el contrastamb la bibliografia, almenysamb la qual tenim accés. Ja queés curiosa la censura vigent, queens prohibeix l’accés a l’heme-roteca.Bé, no perdem el fil. Ja hem

comentat la por de l’estudiant anaufragar enmig del marejol defrases que surten de la boca delprofessor. Està tan capficat aaprovar que s’oblida d’aprendre. És una evidència que la manera

d’avaluar condiciona la manerad’aprendre. Els exàmens sónnecessaris, perquè cal conéixer

què hem aprés.Mentrestant s’haoblidat que hi haaltres maneres d’es-brinar-ho: treballsde recerca biblio -gràfica, exposició-explicació de temesa classe... A més, al’hora d’examinarno es valora la capa-citat de treball del’estudiant: d’acce-

dir a la bibliografia, de continuaraprofundint en allò que li inte-ressa, d’estructurar la informa-ció... Tots prefereixen que esvalore què sap l’estudiant, comsi els exàmens foren concursosd’erudits capaços de recitarlliçons en dues hores –i capaços

d’oblidar-les en quatre dies i con-tinuar pensant que ho saben tot.El professor coneix una infor-

mació que ignorem. La seua feinapodria ser mostrar-nos aquestterritori desconegut; familiarit-zar-nos amb un nou llenguatge;suggerir i remarcar els temesclaus; i anar relacionant-ho ambla quotidianeïtat i amb la vida,perquè no oblidem que laMedicina és com una glossa deciències que beuen de l’expe-riència. En canvi, és més usualque entone un monòleg espés igris, que tots transcriuen senseescoltar. Només cal una petitadosi d’escepticisme per a pensarque d’aquestes paraules no mésquedaran vaguetats després d’unsanys, però sempre fa por creureque llances paraules al buit.Potser seria més eficaç deixar

quatre coses clares que contar-nevuitanta que queden surant entretenebres. Tampoc no és qüestióde ser una llum que tot hoil·lumine i que ens deixe a totscecs. Però almenys sí un mistoen la foscor del coneixement, queens faça intuir la fondària i queens deixe veure on fiquem elspeus. I alhora una punxa quemoleste els confiats. Mestre seràqui siga capaç no sols de resol-dre els nostres dubtes, sinó tambéde fer-nos dubtar. I poder aixíaprendre alguna cosa més queparaules: aprendre a mirar-les delluny –críticament– i cosir-les,unes i altres, en el tapís del nos-tre pensament.Diuen que el mestre comença

a fer-se vell quan oblida que potaprendre dels alumnes. Als ques’esforcen per no envellir, quesaben que el seu treball no té capsentit si a l’altra banda de lesseues paraules no hi ha una gentque els acompanye amb la com-prensió o la discussió, els dedi-que les meues paraules.A Ximo Romà i a José María

López Piñero, en el seu darrerany de docència. Però en aquestambient, sempre tindrà més pesla ficció que la realitat, la trampaque la substància. Aquesta ésl’essència del sistema... (JosepPla).

36Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: Vicent Alonso. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Redacció: Ferranda Martí, Olga Dénia,Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Juan Jordán,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es.

Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital:Tomás Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27,46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, AntoniTordera, Pilar Sanz, Josep Lluís Barona,Josep Maria Jordan Galduf, Asunción Dobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 336622 MAIG 98

ERNEST NADAL ALFORJAEstudiant de tercer curs de Medicina a la Universitat de València.

Crònica d’una mort silenciada

Mestre seràqui siga capaçno sols deresoldre elsnostres

dubtes, sinótambé de

fer-nos dubtar

Plataforma Grup A

Després dels titulars 3 igual a 5 i Un Jarrode Agua Fría para los Diplo mados eIngenieros Técnicos, la Plataforma GrupA, integrada per representants d’aques-tes titulacions de la Universitat deValència i de la Universitat Politècnica,hem fet la següent reflexió sobre aquesttema.Ens sorprén el tracte que està rebent la

nostra justa reivindicació, pensem que, sibé se li està donant difusió, no està senttractada amb el rigor que mereix.Volem deixar ben clar que 3 no és igual

a 5; però el que sí que és cert és que tantles diplomatures (3) com les llicenciatu-res (5) són totes dues titulacions univer-sitàries. Les diplomatures són ense -nyaments superiors, ja que són una for-mació postsecundària i atorguen una titu-lació que capacita per a l’exercici d’unaprofessió, que sancionen un cicle d’estu-dis almenys de tres anys i que han estatexpedides per l’estat membre, aquesta ésla base de la nostra reivindicació. Atésque complim els requisits exigits per laUnió Europea en el DOCE publicat el 21de desembre del 1998, considerem quehem d’estar junt amb els llicenciats en unsol grup, d’aquesta manera no sols solu-cionarem el terrible greuge comparatiuque sofrim en relació amb Europa, sinóque corregirem també un error que por-tem patint des del 1988.En l’Estatut dels Funcionaris Públics

de la Comunitat Econò mica Europea, queestableix quatre grups de treball, en lacategoria A comprén vuit graus, agrupatsen carreres que abracen, generalment, dosgraus i que corresponen a funcions dedirecció, concepció i estudi que reque-risquen coneixements de nivell universi-tari, o una experiència professional denivell equivalent. Si bé ens hem integrata Europa a nivell econòmic, també hi hemd’estar equiparats en la resta de nivells.Avui mateix el secretari per a les

Administracions Públiques, senyor Català,rebrà els representants de les diverses sec-

torials de les carreres tècniques, infer-meria, empresarials, arquitectura, engi -nyeria. Ahir tots ells, junt amb represen-tants estatals de les diplomatures deMagisteri i de Relacions Laborals, es reu-niren per a traçar les pautes a seguir. Desd’ací volem expressar-los el nostre suporti la nostra confiança en el bon criteri delsenyor Català, perquè contribuïsca ambel seu treball, d’una vegada per totes, adonar el prestigi que es mereix la uni-versitat espanyola. No podem permetred’esdevenir la mà d’obra barata i pocqualificada d’Europa.No acabar així depén dels nostres

representants a les ComunitatsAutònomes, que són les que han d’eme-tre un informe favorable a la proposta dereforma de l’Estatut Bàsic de la FuncióPública per a la seua posterior aprovacióper les Corts Generals.No podem permetre que ens equipa-

ren amb els batxillers europeus, a tos elsefectes, sense ser titulats universitaris. Siens trobem en un procés d’integració aEuropa, fem-ho d’una manera equilibradai justa.La Plataforma Grup A estem actual-

ment a l’espera d’una re unió amb el MoltHonorable President de la Generalitat,l’Honorable Conseller d’Educació il’Honorable Conseller d’Economia iAdministracions Públiques, a la qual esvan comprometre el dia 5 de maig quanvam eixir al carrer prop de cinc mil estu-diants: la nostra petició fou acollida debon grat, però l’entre vista formal encarano ha tingut lloc.El dia 20 presentàrem a la Junta de

Govern de la Universitat la sol·licitud,previ compromís del rector de donar-hiel seu suport, perquè es tracte el tema enla pròxima sessió, de la qual esperemobtenir el seu recolzament. Volem apro-fitar aquestes línies per a destacar l’altaacceptació que ha tingut la reivindicaciópels membres de la Junta de Govern dela Universitat.

Gwendolyne Moya.Vice degana d’Estudiants de

l’Escola de Relacions Laborals

Bústia Oberta

JJoosséé MMaarrííaa LLóóppeezz PPiiññeerroo..

Fe d’errates

Rosa Moliner, secretària general de la Universitat de València, també formarà partdel nou equip de Pedro Ruiz Torres, reelegit com a rector de la Universitat el passatdia 19 de maig. Per tant, són deu els membres d’aquest equip i no nou com publicà-rem en un article del número 35 de NOU DISE del dia 15 de maig.

REDACCIODes del cap de setmana passat ifins al 5 de juliol, les bibliote-ques i sales de lectura dels trescampus de la Universitat deValència tornen a estar de guàr-dia dissabtes i diumenges.La Biblioteca de Medicina al

Campus de Blasco Ibáñez i lessales de lectura de l’Aulari Nordi Sud del Campus dels Tarongersestaran obertes, durant els mesosde maig i juny, entre les 9 i les21:30 hores els dissabtes, i de 12a 20 hores els diumenges. En el

mes de juliol s’hi podrà accedirdes de les 12 fins a les 20 hores,tant dissabtes com diumenges.Al Campus de Burjassot, la

Biblioteca de Ciències obrirà lesseues portes en maig, juny i juliolels caps de setmana des de les 12fins a les 20 hores.Com ja es va fer durant l’època

dels exàmens de febrer passat, lasala de lectura de l’Aulari Suddel Campus dels Tarongers estaràoberta les 24 hores entre el 6 dejuny i el 3 de juliol pròxims.

REDACCIOEl Reial Decret del Ministerisobre els estudis de tercer graus’ha emés un any i mig des-prés que un grup de treball delConsell d’Universitats, delqual formava part Juli Peretó,vicerector d’Investigació dela Uni versitat de València, lirecomanaren a la ministra elspunts que hi calia reformar.Aquest Reial Decret estableixl’aplicació dels seus articlesper al curs que ve. No obstantaixò, en la reunió del passat14 de maig de la comissió dedoctorat de la Universitat deValència es valorà que no espot fer una reforma tan dràs-tica en tan pocs mesos, ja quel’oferta de tercer cicle per alcurs que ve ja està previstad’acord amb l’anterior sis-tema. El pròxim dimarts esdebatrà en Junta de Governl’ajornament d’aquesta refor -ma per a l’octubre del 1999.El Reial Decret pretén pri-

mar selectivament els progra-mes de qualitat i d’experi-mentació i recolzar els inte-runiversitaris, interdeparta-mentals o inter disciplinars,com també la mobilitat delsestudiants. Per aconseguir-hoes proposa un nombre mínimd’alumnes per curs per a evi-tar l’atomització dels ense -nyaments.Els crèdits del programa,

diu el document, estaran divi-dits en dos períodes: un pri-mer, de docència, i un segon,d’investigació tutelada. Enacabar el primer, s’expedirà al’estudiant un certificat homo-logable en tota la universitatespanyola, i a la conclusió delsegon s’obtindrà un certificat-diploma acreditatiu dels estu-dis avançats realitzats per l’in-teressat, que podrà afavorirl’eixida voluntària dels que novulguen seguir la tesi, entrealtres possibilitats.El Reial Decret també pre-

tén aconseguir un major rigorcientífic de la tesi a través dedues vies: garantint la inde-pendència i competència cien-tífica dels membres delTribunal, o bé dividint-la endues fases: examen/discussióprèvia de la memòria i actepúblic de lectura/qualificació.Un altre canvi destacat de l’a-plicació del nou Reial Decretés la reducció, a un per uni-versitat, del nombre de deno-minacions del títol de doctor,indistintament de l’especiali-tat triada. Juli Peretó, vicerector

d’Inves tigació en funcions,que pròximament serà substi-tuït per Fran cisco Tomás,assegura que aquesta impor-tant reforma del tercer cicle ala Universitat comportarà unmajor control de la qualitat i

de l’avaluació i introduirà unmajor rigor en aquests estu-dis.La comissió de doctorat de

la Universitat ha decidit enviara tots els departaments unacomunicació amb els passosa seguir per a l’adaptació delsarticles del Reial Decret sobreel nomenament dels tribunalsi la lectura de les tesis que jaestan en vigor. Així, mentreque abans el departament sug-geria els set membres del tri-bunal, cinc titulars i dossuplents en la comissió, aradonarà deu noms, acompa -nyats d’un informe que rao-narà sobre la vinculació decada un d’ells amb la investi-gació que van a jutjar. L’article relatiu a la lectura

de la tesi especifica que cadamembre del tribunal ha d’e-metre un informe d’avaluaciósobre la conveniència o no dela lectura d’aquesta i trans-metre’ls a la comissió de doc-torat, que serà en últim termequi hi decidisca.

5Informació NOU DISE 336622 MAIG 98

La Universitat revisarà els estudis de doctorat d’acord amb un Reial DecretLa sala de lectura dels Tarongers no dormirà a la nit

Reforma profunda entercer cicle

Les biblioteques reobrin les por-tes els caps de setmana

REDACCIOL’Àrea de Conservació del Pa -trimoni Cultural de la Univer -sitat de València ha organitzatla segona edició d’un tallersobre conservació preventivai prevenció i conservació delpatrimoni documental.El taller durarà dos dies, el

29 i el 30 de maig. La primeraedició d’aquest curs se celebràdurant els passats 15 i 16 de

maig. Aquest curs pràctic vadirigit a estudiants i llicenciatsuniversitaris. Les places són limitades,

així és que si us interessamatriculeu-vos-hi ben promptea la Fundació Universitat-Empresa de Valèn cia, ADEIT,a la plaça de l’Ajuntamentnúmero 19, o telefoneu al 35106 63.

Segona edició d’un taller de patrimoni cultural

Aprendre a preservar iconservar documentació

La Comissió de Doctorat de la Universitat deValència va decidir la setmana passada que enoctubre del 1999 es posarà en marxa una reformaprofunda en l’oferta de tercer cicle. Aquest acord,que el dimarts que ve ha de passar per Junta deGovern, s’ha pres arran del Reial Decret que elMinisteri d’Educació ha publicat en el qual esregula el tercer cicle d’estudis universitaris.

FFrraanncciissccoo TToommááss..

nBusquem un xic/a per a compartir pis al’avinguda Menéndez Pidal, 8-17. El pisestà situat en una zona que gaudeix demolts avantatges: prop del jardí del Túria,Estació d’Autobusos... El preu és de35.000 pessetes/mes. Si us interessa tru-queu al 96 340 51 24 i pregunteu perMaria.

nBusque un pis i gent per a compartir-lo. M’agradaria que el pis estiguera pelcentre de València. Els meus telèfons són el387 01 10 i el 907 311079. Demaneu perNicolás.

nBusquem una xica per a compartir pisal carrer Poeta Andrés Cabrelles, 6-9. Elpis està prop del Campus de Blasco Ibánezi del dels Tarongers. El preu és de 15.000pessetes/mes. El telèfon és: 96 356 25 96.

nEs busca xic/a per a compartir pis alcarrer Almassora, 68-7. Amb telèfon. Elpreu és de 18.000 pessetes/mes. Truqueu aCristina al 96 132 54 83.

nLlogue un pis a l’avinguda Baró deCàrcer número 22, porta 10. El lloguer ésde 60.000 pessetes. Truqueu al 96 352 6514 i pregunteu per Juana.

nBusquem xic/a per a compartir pis alcarrer Ramon Lluch. Ben il·luminat, i l’ha-bitació és individual. El preu és de 20.000pessetes/mes. Si us interessa truqueu al 96362 90 73 i pregunteu per Gloria.

nBusque company/a de pis al carrerLeandro de Saralegui, 4-11. El pis està benmoblat, amb televisió i vídeo. El preu és de15.500 pessetes/mes. Si t’interessa truca al96 361 50 23 i pregunta per Francesca.

nVols llogar un bon pis? Telefona al 96352 65 14 i pregunta per Juana. El pis estàal carrer Pare Tomás Montaña, 2. Està moltprop de l’avinguda del Port i de la platja.El preu és de 58.000 pessetes/mes.

nEs donen classes de repàs. ESO, BUP,COU i exàmens de la Junta Qualificadorade Valencià. 700 pessetes l’hora. Pregunteuper Pepa al 393 03 27.

nDone classes d’Alemany i faig intercan-vis de conversa. També realitze traduc-cions per ordinador. Pregunteu per Martina.Telèfon: 340 14 88.

nDone classes d’Estadística per aPsicologia, Criminologia, Pedagogia iBioestadística. Nivell universitari. Pregunteu

per Carlos al número de telèfon 369 6144.nDone classes d’Italià. També de BUP. A domicili. Pregunteu per Sol altelèfon 253 08 76.

nDone classes de repàs de llengua espan-yola i de valencià. Prepare per als exà-mens de la Junta Qualificadora. Si us inte-ressa podeu telefonar-me al 149 39 10.Demaneu per Raquel.

nNadiva anglesa dóna classes d’Anglés.Per a tots els nivells. Telefoneu a Susan al369 61 44.

nDone classes de Francés. Tinc el títolsuperior de l’Escola Oficial d’Idiomes,telefona’m al 96 356 05 73.

nVenc un Seat Panda 40, matrícula deCastelló, per 125.000 pessetes. Té la ITVpassada amb assegurança. Rodes i farsnous. Telèfon: 96 333 57 31.

nVenc el llibre de NomenclaturaBotànica de Bonnier-Layens per 3.000pessetes. Els interessats podeu telefonar al241 79 67. Pregunteu per Maria. A partir deles 21:30 hores.

nVenc llibre de Drets Humans, del pro-fessor A. Pérez Luño, sense utilitzar, mei-tat de preu. Pregunteu per Sandra al 96 36993 83.

nHola, sóc una xica peruana i tinc a lameua disposició articles de periòdicsmexicans prou interessants sobre el con-flicte de Xiapes. Si us interessa, contacteuamb Irene a idiezan@alumni.uv.es o al 96360 75 28.

nVenc dossier amb exàmens deProficiency de Cambridge de l’últimaconvocatòria portats des de Londres. Sihi esteu interessats escriviu a l’apartat deCorreus 12.272. 46020, València.

nBusque nadiva anglesa per a practicarel meu anglés: a canvi, ella podria parlaramb mi espanyol. Si t’interessa, només hasde telefonar a Sofia: 96 372 77 27.

nS’ofereix dibuixant de murals, senefes,retrats, caricatures i rètols. Els interes-sats podeu telefonar al 340 14 88 i pregun-tar per Angelo.

nPasse tota classe de treballs i d’escrits al’ordinador. Cobre 75 pessetes per fullamb servei a domicili. Telefoneu al 939 0799 23.

nEs busca grup jove de teatre per a rea-litzar activitats al país. Envieu currículuma l’apartat 4.047. 46080, València.

nFamília a Alemanya busca au-pair per asis mesos com a mínim. Envieu el vostre

CLASSES

PISOS

ALTRES

VENDESaulaQuina cara Creuen posseir la veritat. I el pit-jor és que des de la tarima la pre-diquen. Quan claven el rem,mantenen la mateixa cara, senseun gest. Quina cara! Ara tens l’o-portunitat de restablir la veritat,sense identificar el pecador.Envia’ns les millors perles delsteus profes.

Un professor de Dret explicava alsseus alumnes la malaltia que un delsseus clients patia i per la qual sol·lici-tava un salari d’invalidesa temporal:aquest individu tenia una hèrniafiscal. A això se li diu deformació pro-fessional.

Menuda creuPensen que són forts perquè sónjoves i actuen en grup. Però lasuperioritat, els estudiants l’hau-rien de demostrar en els exàmensi això no passa sempre. Menudacreu! Si com a professor t’inte-ressa aclarir les coses, envia’nsles respostes (anònimes) mésxocants que t’han fet empassar.

Els exàmens orals són un trauma per amés d’un estudiant. Els de Dret són elsque més se sotmeten a aquestes terrorífi-ques proves i, si no, que li ho preguntena un d’ells, que durant mitja hora vaestar repetint-li al professor: “Tio, m’hequedat en la parra”.

Ara és l’època ideal per a visitar la Vallde Laguar, el temps de les cireres, elcultiu més important de la vall. Sempreens sorprén la ferocitat dels bancals queesclaten en mil tonalitats de verd. Desde Laguar es domina tota la conca mit-jana i baixa del riu Gironà, un oceà detarongers flanquejat per les muntanyes ipels pobles, i tancat al fons pel Montgó.Per arribar a Laguar des de València,agafem la Nacional 332 fins a Oliva, onens desviem per la Local 3318 en direc-

ció a Pego. Sense deixar aquesta carre-tera, passarem per Pego, Sagra, Tormosi Orba, on ens trobem les indicacionsque ens diuen com arribar-hi. Just al’entrada de la vall hi ha l’estretd’Isbert, on està la paret del pantà delmateix nom, construït en els anys trentai ara abandonat. El primer nucli habitatque ens trobem és Fontilles, antigaleproseria. El lloc és preciós, enmigd’un bosc, els pavellons immensos, i elmur que tanca tota la propietat ens dónauna idea de com era de temuda lamalaltia fa només uns anys. El primerpoble (el de baix) és Campell. Despréstrobem Fleix (el poble d’enmig), onestan l’ajuntament i les escoles. Al lla-vador de Fleix comencen les Escaletesdels Moros, una senda tota empedradaque baixa fins al llit del barranc del’Infern i torna a pujar fins a les

Jovades, a l’altre costat del barranc. Ésuna caminada preciosa, si en teniuganes. Si ha plogut alguns dies abans,podreu vore també un salt d’aigua moltbonic: la Cua de Cavall. Si continuempujant per la vall, tot gaudint del pai-satge, arribarem a l’últim poble (el dedalt), Benimaurell. Tot ell és un exem-ple preciós d’arquitectura popular, quepodem descobrir passejant pels seuscarrerons i placetes. Si teniu gana,podeu tastar el menjar casolà de lacomarca: al restaurant que hi ha alpoble menjareu molt bé, i, si voleu,podeu comprar embotit a la carnisseria.Després, en lloc de refer el camí depujada podeu tornar per la pista (asfal-tada, abstindre’s gent que s’estime moltel vehicle) que du al pla de Petracos. Alpla de Petracos podreu visitar les pintu-res rupestres i conéixer el lloc on els

LL’’AAuullaa MMaaggmmaa és un espai políticament incorrecte, que no disposad’autorització governativa (ni ganes tampoc). Aquesta secció necessi-ta de la teua col·laboració i enginy per a cada una de les seues sub-seccions. Si ets un virtual digitalitzat en la xarxa global i mediàticaque ens envolta, envia’ns les teues propostes a E-mail: Premsa@uv.es.Si ets un/a romàntic/a lletraferit/da, per correu al Gabinet de Premsa,C/ de l’Antiga Senda de Senent número 11, planta 4, València, 46023.

STRIP-TEASE (Filol.) f. 1.

Exhibició del cos humà quan

l’exhibició de les qualitats

mentals no és suficient per a

continuar investigant con-

tractat per l’Administració.

2. Estat en què queden

alguns polítics davant dels

ciutadans quan revelen el

seu escàs interés per la cièn-

cia, malgrat les seues prome-

ses electorals.

FULLMONTY (De l’anglés

full monty) Moda que s’es-

campa com la pólvora

encesa entre científics,

intel·lectuals i presentadors

de televisions.

DEMOGRAFIA (Filos.) f.Al

món hi ha 5.934.867.321

persones (aproximada-

ment). Només una dotzena

són top-models i només

vuit participen en les cime-

res del Grup dels 8 (per

això el seu nom de Grup

dels 8: perquè en són 8). La

resta (sempre aproximada-

ment) només pot aspirar a

un mes de vacances anuals

o a guanyar un concurs de

la televisió del seu poble.

Deixa ja de fer-te il·lusions.

INDONESIA (Econ.) Estat aliat

dels aliats. Darrerament

s’està passant una mica. Una

cosa és assassinar 500.000

persones (aproxidament)

després del colp del 1965 o

envair Timor Oriental, i una

altra, ben distinta, és posar

en perill l’estable estabilitat

de la regió.

NUCLEAR (Econ.) Proves

autoritzades als nostres aliats

per a fomentar les aliances,

però prohibides a països que

no han superat l’antiga divi-

sió del món entre bons i

dolents.

DICCIONARI PERA AGRAFS

L’agrafia és la incapacitat per

a expressar idees per escrit. S

i ets àgraf total, no et

preocupes. Pots arribar a min

istra d’algun govern, a presid

ent d’un club de fut-

bol o, amb paciència, a period

ista de NOU DISE. Si ets àgra

f parcial, col·labora

amb el Diccionari per a àgrafs

, una obra magma que serà de

consulta obligatòria

en el futur per a investigadors

d’Estadística Flamenca.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panells amb anuncisde tota mena. Si podeu embrutar un full de NOU DISE iarribar a milers de persones, per què continuar amb grafitsque resulten més antics que la partitura del Misteri d’Elx.Envia’ns els teus missatges i reclams, gratis, a l’adreçahabitual o a la Borsa d’Habitatge del CADE.

Carlos Giraldós

Si vols saber com està el cel, con-necta’t al Departamentd’Astronomia i Astrofísica(http://vlbi.uv.es/) de laUniversitat de València, o alGrupo de Astronomía y Cienciasdel Espacio (http://pollux.uv.es/):GACE és un grup investigadorque treballa en astronomia derajos gamma i que col·labora acti-vament en els pròxims telescopisde rajos gamma INTEGRAL(ESA) i LEGRI (INTA).

Si el que vols és una revista d’as-tronomia en valencià sobre esde-veniments i descobriments recents(cometes, telescopis, galàxies,estrelles, planetes, etc.), visitahttp://www.xtec.es/recursos/astronom/, que respon a totes les pre-guntes.L’Agrupación Astronómica deGran Canaria (AAGC),http://ccdis.dis.ulpgc.es:8086/AAGC/aagc.html, manté puntual-ment informació sobre les alertesd’observació astronòmica.InfoMet,http://www.infomet.fcr.es/, téimatges del Meteosat renovadescada mitja hora, mapes del tempsactualitzats contínuament, resumsclimatològics i altres informa-cions relacionades amb lameteoro logia i Internet.

8 AULA MAGMANOU DISE 336622 MAIG 98

La Vall de Laguar

Al voltant de la xarxa

REDACCIO

Contra corrent és un lema genè-ric que homenatja Isaiah Berlin, elteòric de la societat i la políticadesaparegut recentment. Sotaaquest títol s’arrepleguen 12 cur-sos de temàtiques variades. El preuper a participar en cada curs és de10.000 pessetes, però hi ha un sis-tema de beques que representenun 50% de descompte. S’hi potsol·licitar allotjament. Tota la infor-mació es pot demanar a l’oficinade dalt del DISE de Blasco Ibáñez(telèfon: 96 386 40 22). Les ses-sions començaran el 20 de juliol iacabaran el 31.I després de Maastricht, què?

Aquest curs, dirigit per DulceContreras i Gonzalo Olcina, refle-xionarà sobre les conseqüènciesde la introducció de l’euro.José María Peiró coordinarà el

curs Persones i Organitzacions,sobre desenvolupament i gestió derecursos humans. Ací s’analitzaràcom els canvis que s’estan pro-duint en l’àmbit social, econòmic,laboral i polític han repercutit enla gestió dels recursos humans.Noves històries, coordinat per

Francesc Gimeno, reflexionaràsobre les contraposicions episte-mològiques subjacents entre lahistòria de l’estat burgés i la dels

nacionalismes, i també entre lamacroanàlisi i la microanàlisihistòrica. Pilar Gimeno i RafaelValls dirigiran el curs Quina histò-ria cal ensenyar. Ací s’estudiaranles característiques passades i pre-sents de l’ensenyament de la histò-ria i les funcions que pot compliren la societat actual.Fenòmens complexos, proces-

sos simples. Cap a una ciència dela complexitat està promogut perAndrés Moya i Manuel Serra. Elcurs explicarà les lleis relativa-ment simples que es poden obte-nir de l’observació de fenòmenscom ara el desenvolupament bio -lògic, les variacions ecològiques,les interaccions moleculars, l’e-volució de variables econòmiquesi els canvis meteorològics.Javier de Lucas coordina

Qüestions intempestives per ajuristes. La pretensió d’Uni -versalitat del Dret. No es tractad’una reflexió pròpia de la tèc-nica/dogmàtica jurídica, sinód’una proposta des de les fronte-res del Dret, tot acudint als quepuguen ajudar els juristes a enten-dre per què són com són i compodrien ser.Ciència per a escriure. La divul-

gació científica en la literaturapermetrà a Martí Domínguezrepassar la percepció de la ciènciaper part dels escriptors.Per la seua banda, Santiago

Laparra coordinarà L’Islam avui:el nostre veí diferent o un enemicprovocat? Serà un intent de parlard’un poble i d’una cultura malconeguts malgrat la seua proxi-mitat geogràfica.

Josep Devís dirigirà L’Edu ca -ció Física i l’Esport a finals desegle. Ací es reflexionarà sobrecom afecta l’educació física el pro -cés de postmodernització de lessocietats avançades i els canvis enles formes d’entendre el món.El treball de les dones serà diri-

git per Pilar Folguera i per TeresaYeves. S’hi reflexionarà sobre elmercat de treball, el treball domès-tic i les polítiques socials a Europa.Mari Cruz Romeo i Amelia

Valcárcel coordinaran Anys demanifests polítics, on es reflexio-narà sobre els canvis de pensamenti socials des de la publicació delManifest comunista.Luis Puig dirigirà Moviments

culturals/formes de vida. Hi hamoviments culturals que consti-tueixen formes de vida?

9Informació NOU DISE 336622 MAIG 98

Dilluns 25 s’obri el període de matrícula de la Universitat d’Estiu-Gandia

La Universitat d’Estiu-Gandia,que organitza la Universitat deValència, obri aquest dilluns elperíode de matrícula. Contracorrent és el títol genèric d’a-questa XV edició, que constade 12 cursos. Cada curs podràser convalidat per 2 crèdits delliure elecció.

La Universitatobté dinoumedalles en elCampionat

REDACCIO

La Universitat de València haobtingut 19 medalles (sis d’or, sisde plata i set de bronze) en elCampionat Universitari d’Espanyacelebrat la passada setmana aMàlaga. Amb aquest resultat, la deValència ha quedat classificada ensisé lloc en el medaller final. Enels campionats han participat mésde 2.500 atletes procedents de 53universitats.La nostra Universitat va desta-

car en golf i en bàdminton. En golfes va aconseguir el primer lloc perequips i l’or i la plata en indivi-duals femenins.

Concert del duoRaeo al Col·legiMajor RectorPeset

REDACCIO

Raeo, el duo format per MarkCunnigham i Gat, oferirà un con-cert el proper divendres, dia 29 demaig, al Col·legi Major RectorPeset de la Universitat deValència. El concert s’emmarcadins del cicle Rock davant lamuralla. L’actuació començarà ales 23 hores.L’univers sonor de Raeo fusiona

la força lírica de la trompeta deMark, el poderós so industrial delbaix de Gat i els ritmes sincopats,per a crear un so original de càr -rega futurista. El cicle continuaràfins a octubre.

UUnn aaccttee ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt dd’’EEssttiiuu--GGaannddiiaa,, eenn uunnaa iimmaattggee dd’’uunnaa ppaassssaaddaa eeddiicciióó..

MARIA ÀNGELS ULL*

El Consell de Ministres aprovà engener del 1996 un Reial Decret pelqual es regulen diversos aspectesrelacionats amb les piles i els acu-muladors que contenen determina-des matèries perilloses. Aquestdecret incorpora al dret espanyol laDirectiva Comunitària 91/157/CEE,que estableix una sèrie de mesuresper a fomentar la valoració i l’eli-minació controlada de les piles idels acumuladors usats que contin-guen determinades matèries peri-lloses, i la Directiva 93/157/CEEque determina les modalitats demarcatge de les piles i dels acumu-ladors. Segons aquestes directives,els estats membres tenen l’obliga-ció d’organitzar-ne la recollidaselectiva, d’adoptar-ne normes demarcatge, d’elaborar-ne programesd’informació als consumidors, etc.Les mesures inclouen les piles

i els acumuladors usats amb lessegüents característiques:–Contingut de més de 25 mg demercuri per element: excepte lespiles alcalines de manganés.

–Contingut de més del 0,025% enpes de cadmi.

–Contingut de més del 0,4% enpes de plom.

–Piles alcalines de manganés quecontinguen més del 0,025% demercuri.Aquestes piles han d’incorporar

un símbol que indique la seua reco-llida selectiva, amb un contenidorde fem ratllat. El símbol relatiu alcontingut de metalls pesants estàrepresentat pel símbol químic (mer-curi: HG; cadmi: Cd; i plom: Pb).Les piles botó són les més con-

taminants. A l’Estat Espanyol se’nconsumeixen prop de 17 milions,120 tones (dades de l’any 1993).Al País Valencià, el mateix anyse’n consumiren 4 milions, equi-valents a 28 tones.

*Delegada de Medi Ambient de la Universitat.

Les piles i el seu reciclatge (I)

10 AgendaNOU DISE 336622 MAIG 98

TEATRETeatre Principal

Els dies 21, 23 i 24 de maigs’estrena Canción con reflejo,un espectacle a càrrrec deCultural Logístic i ques’inclou dins dels actescommemoratius del centenaride Federico García Lorca.Amb Paco Rabal, EnriqueMonte, Charo Vallés, JuliaGrecos i Real CameretaEspanyola. Dirigit per JavierGarcía.

Teatre Rialto

Del 20 de maig al 7 de junyes representa l’obra Imprebís,de Michel López i SantiagoSánchez. Amb CarlesCastillo i Carles Montoliu.Plaça de l’Ajuntament, 17.

Sala Moratín

Fins al 31 de maig espresenta EsculturesHumanes, de Tomás Ibáñez.

CINEMAAula de Cinema

22 de maig: Romeo i Julieta,de B. Luhrmann.27 de maig: Encadenados, d’A. Hitchcock.25 de maig: La tabla deFlandes, de J. McBride.

Les projeccions tindran lloc al’Aula de Vídeo del Col·legiMajor Lluís Vives. Entradalliure. Totes a les 19 hores.

CONFERENCIESCol·loqui Internacional sobre Dones. Regulació de conflictes socials i cultura de la pau

Del dia 21 al 23 de maig laUniversitat de València haorganitzat diversos col·loquiscentrats en la trajectòria de ladona al llarg de la història.Els drets per a matricular-seen el Col·loqui seran de3.000 pessetes per alsestudiants de la Universitat ide 5.000 per a la resta.Activitats convalidades amb2 crèdits de lliure opció.

Biodiversitat i Ètica

Avui divendres 22 de maig ales 19:30 hores, a càrrec de ladoctora Na Vandana Shiva,especialista en bioètica. Eldistanciament de l’ètica enrelació amb la tecnologia alspaïsos occidentals i lasituació d’inseguretat alTercer Món seran, entrealtres, els temes quevertebraran el debat.

Amics del Marítim

Fins al 23 de maig exposicióde fotografies sobre el camíde Santiago, des deRoncevalles a Santiago, obrade Juan Coll Cardona. Avui22 de maig a les 20:00 horeses presentarà una conferència:El arte en el camino deSantiago, comentada per JuanColl Cardona. L’entrada ésgratuïta.

Taula redona sobreles impostures intel·lectuals

Dijous, 28 de maig, a les19:30 hores al Rector Peset,Jean Bricmont, JoséAzcárraga, Álvaro Delgado,Víctor Navarro, SergioLariera i Ana Sánchezparticiparan en el Fòrum deDebats en aquesta taularedona moderada per JorgeVelasco.

MUSICASegona Mostra de Pop- Rock ‘A la nostra marxa’

Ràdio Nova, en col·laboracióamb el Club d’Amics “A lanostra marxa”, organitza elsdies 22, 29 de maig i 5 dejuny concerts en directe. Avuidivendres 22 de maig, a les

dotze de la nit, actuaranBarra Lliure i Hèrnia.Divendres 29 a la mateixahora, Senglar i MitjahoretaRock, i el divendres 5tancaran la cita musicalAspen to lats i Metall so.Una cerimònia clausurarà lamostra. Els concerts, ambentrada gratuïta, secelebraran a la Sala Calibreal Polígon de Rafelbunyol.

V Mostra de Música Jove de l’Horta

Les regidories de setajuntaments de la comarcahan organitzat la V Mostra deMúsica Jove de l’Horta.Els grups interessats s’hi hand’inscriure abans del 22 demaig en algun dels centresd’informació juvenild’Alaquàs, Aldaia, Mislata,Torrent, Xirivella, Quart dePoblet i Picanya.

TROBADESII Trobada d’Escacs Amistosa

Dia: 1 de juny a les quatre dela vesprada.Organitza: CentreUniversitari Antonio deNebrija.Lloc: Els jugadors citatsseran recollits a la Bibliotecade Burjassot per acudir alParc Tecnològic. Actes: Una partida d’escacsamistosa contra elsrepresentants de laUniversitat de València,consistent en la disputasimultània de 10 partides de40 minuts per jugador entre10 jugadors per centre.Informació: Al Serveid’Educació Física de laUniversitat de València delCampus de Burjassot.Telèfon: 386 45 76. I tambéa la Universitat Antonio deNebrija Tef.: 131 85 00. Caladreçar-se a Enrique Ramos,dimarts i dijous, de 13:00 a14:00 hores.

Dinar en commemoració del cinquantenari de l’Orfeó Universitari

Dia 17 de maig al SalóOlivar. Més informació a lesoficines administratives delpatronat. Telèfon: 398 31 96.

EXPOSICIONSIVAM

Paul Klee: Fins al 14 dejuny.Hendrik NocolaasWerkman: L’obra impresa,1923-1944. Fins al 28 dejuny.Afred Kubin: Sueños de unvidente. Fins al 28 de juny.Centre Julio González.Guillem de Castro, 118.València. Tef.: 96 386 30 00.

Joves arquitectes

El Col·legi d’Arquitectes haorganitzat aquesta mostra a laSala d’Exposicions del’Escola Superiord’Arquitectura.

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

11Informació NOU DISE 336622 MAIG 98

REDACCIOEntre Mart i Júpiter hi ha un aste-roide que porta el nom deValència. Aquest bateig va ser unregal dels científics russos que esdediquen al registre oficial d’as-teroides per als seus col·leguesinvestigadors de la Universitat deValència, amb els quals portentreballant molt de temps. I és queels valencians tenim les estrellesmés a prop. La Universitat deValència i l’Associació Valen -ciana d’Astronomia inaugurenavui el Centre Astronòmic del’Alt Túria, que va ser presentatahir als mitjans de comunicaciópel rector, Pedro Ruiz Torres.Aquest centre té unes caracterís-tiques universitàries semblants ales del Jardí Botànic, segonsexplicà el rector, en la mesura queés un espai d’investigació, d’e-ducació i de divulgació científica.El telescopi de què disposava laUniversitat fins ara, situat en lacúpula de l’antiga Facultat deCiències a l’avinguda BlascoIbáñez, recordà Pedro Ruiz, vaser fabricat l’any 1909 i milloratel 1932 després de l’incendi quetingué lloc a l’observatori delcarrer de la Nau, on estava situatsota una cúpula de cartó pedra,dalt d’una torre. Ara el nou cen-tre disposa d’un astrògraf doble,un instrument de dos telescopisrefractors paral·lels ubicats en unmateix suport. Aquest instrumentha estat adquirit per la Universitatde València en el marc d’un con-veni amb l’Observatori dePulkovo a la ciutat russa de SantPetesburg, on s’ha construït. El telescopi principal té un

objectiu fotogràfic de 30 cm dediàmetre, i la seua distància focalés de 3 m, segons la descripciófeta pel professor Álvaro López,director del Centre Astronòmic.El sistema òptic està suportat peruna robusta muntura equatorial,la qual compensa amb el seumoviment el de rotació de laTerra, permetent així l’orienta-ció contínua i precisa de l’ins-trument cap a una regió del cel.El telescopi té un pes de 1.700quilograms i s’assenta sobre unpilar de formigó d’una tona. Elrecinte de fusta circular on estàubicat té un sòl de fusta elevatper a evitar les vibracions i escobreix amb un cúpula semiesfè-rica de sis metres de diàmetre,que ha estat fabricada a Valènciai té un pes de tres tones. Aquestaforma semiesfèrica disminueixla resis tència al vent i atenua latemperatura interior, evitant que

la calor pertorbe les observacionsastro nòmiques. Per aquestamateixa raó, l’edifici se situa alnord del telescopi a fi que lacalor que genera no pertorbe lesobservacions majoritàriamentdirigides cap al sud, l’est i l’o-est.Els projectes d’explotació pre-

vistos inclouen la investigació ila docència tant en les branquesd’Astronomia i Astrofísica comla divulgació astronòmica. En l’à-rea d’Astrometria es treballa enl’astrometria d’asteroides, en unprograma anomenat EUNASOdirigit a la recerca d’asteroidesperillosos, en la realització decatàlegs estel·lars fotogràfics i enl’estudi de cúmuls oberts. Pel quefa a observacions astrofísiques,es treballa en el seguiment d’es-trelles de lluentor variant, en larecerca de supernoves extra-galàctiques, la fotografia solard’alta resolució quantificativa del’activitat solar, l’estudi fotomè-tric i morfològic de les zonesmarginals de la superfície lunari el seguiment fotogràfic de l’e-volució de les atmosferes pla-netàries.El lloc d’instal·lació és la Mola

de Santa Caterina, al terme muni-cipal d’Ares d’Alpont, sobre unaltiplà de 1.300 metres d’altitud.Aquest emplaçament ha estat ele-git –segons explicà Joan M.Bullon, president de l’AssociacióValenciana d’Astronomia– per-què la zona té una atmosfera netai un cel molt negre, pel seu allu -nyament de les ciutats i les seuesllums.

Més a prop de les estrellesAvui s’inaugura el Centre Astronòmic de l’Alt Túria

REDACCIOLa Plataforma contra la Passantia,formada per estudiants de Dretd’arreu de l’Estat espanyol, hadenunciat la posició corporativistaque manté el Col·legi d’Advocats,en una situació que qualifiquen“d’il·legal, explotadora i amb faltade cobertura laboral dels passants”.“L’autonomia universitària i la

capacitat de formació de profes-sionals de les facultats han estatatacades contínuament pel Col·legid’Advocats amb l’únic objectiude mantenir el seu estatus econò-

mic”, assenyalen els estudiants, iafegeixen que el monopoli del’Escola de Pràctica Jurídica i l’in-tent d’imposició d’un examen pera l’accés a la professió concretenels atacs. La Plataforma ha programat

mobilitzacions contra la possibi-litat imminent d’aprovació d’unReial Decret que imposaria la pas-santia obligatòria i l’examen previper a col·legiar-se. Per als dies 27i 28 de maig, a les 12 i a les 17hores, han convocat quatre assem-blees informatives a l’Aulari Nord

Estudiants de Dretcontra la passantia

REDACCIOEls grups valencians Aspen ToLats, de Sueca, i Metall i So, deTavernes de la Valldigna, actua-ran el pròxim divendres dia 5 dejuny a la Sala Calibre deRafelbunyol.Aquests conjunts de pop-rock

protagonitzaran a partir de lesdotze de la nit l’últim concert dela mostra en la qual col·laborael Club d’Amics “A la NostraMarxa”, un programa de músicaactual de l’emissora RàdioNova.

Mostra depop-rock envalencià

IImmaattggee ddeell tteelleessccooppii..

CRISTINA VALEROodria presentar elQuartet Silvestri par-lant del seu merave-llós currículum,explicant que es for-maren com a quartet

professional al costat de les mésgrans personalitats de la música decambra, com ara Piero Farulli,Mílan Skampa, Norbert Brainin,Kikue Ikeda o Walter Levin i HenryMeyer, o destacant que guanyarenel Premio Absoluto i el PremiEspecial Carlo Soliva en el ConcursInternacional de Cambra de CasaleMonferrato a Itàlia, que els ha estatconcedida la Medalla d’Honor delPresident de la República Italianai molts altres guardons prestigio-sos, però, com que els currículumssón molt freds i el mateix RasvanNeculai, violoncel·lista del grup,em va confesar que els premis,encara que ben merescuts, sóncasualitats de la vida, preferisc par-

lar de música i Universitat.Per a Rasvan, la música és un

llenguatge vibracional que no espot traduir, que no pot tenir dic-cionaris, “és el llenguatge del cor,dels sentimients, de l’esperit, elllenguatge més complex i que hopot expressar tot, tot allò que lesparaules no arriben a contar”.Aconseguir el màxim d’expres-

sió no és fàcil i l’Orquestra de laUniversitat de València, com totesles orquestres, és una maquinàriatan complicada que el treball deldirector no és suficient, per aixòl’experiència i maduresa musicaldel Quartet Silvestri contribueix amillorar els resultats de l’Orquestrade la Universitat. Així, el Quartet in residence a la

Universitat prepara les seccions decorda amb assajos regulars unavegada a la setmana, i amb troba-des intensives que es realitzen, forade València, dues vegades a l’anyon es treballa a fons i s’estudien elsdetalls mínims de les obres que esvan a interpretar. Això del Quartet in residence,

segons explica el violoncel·lista delSilvestri String Quartet, està moltde moda als Estats Units i tambéen tota Europa. L’origen d’aquesttipus de quartets rau en el fet queles universitats on els estudis demúsica són una carrera més acu-llen un quartet ja format amb certaexperiència artística i de concertsperquè els alumnes puguen assis-tir a classes pràctiques impartidesper grans profesionals, a més de lesclasses habituals dels professorsdel conservatori.El cas de la Universitat de

València és especial, perquè dins

de la seua oferta acadèmica no hiha estudis de música, però, comque un dels seus objectius és ladivulgació cultural, des que es vacrear l’Orquestra el Silvestri StringQuartet col·labora en la consolida-ció d’una bona orquestra de laUniversitat. Els membres del Quartet afirmen

que cada any l’Orquestra té mésatractiu, perquè s’hi treballa bé, afons. Els músics no hi aprenennomés a tocar el concert, sinótambé a interpretar l’obra, a estu-diar, a escoltar, a sentir la músicade cambra, aprenent tècniques d’or-questra, i adquireixen una basesòlida per al seu futur professionalen el món de la música.L’estatut d’un quartet in resi-

dence abraça moltes activitats, comara un nombre determinat de con-certs a l’any en qualitat de repre-sentants de la Universitat. Per alQuartet és una carta de visita pre-sentar-se com el quartet resident ala Universitat de València, i al seutorn per a aquesta és un fet excep-cional poder oferir un concert ambprofessionals de primeríssima líniaen qualsevol acte acadèmic.Rasvan parla de la Universitat

de València com d’una institucióque aposta per la música, ja que ésl’única universitat de l’Estat espan-yol que té un dels millors quartetsdel món recolzant la seua tascamusical. Ell, i en conjunt els qua-tre que componen el Silvestri, pen-sen que l’Orquestra encara està enuna fase d’enlairament i que, peraquest motiu, hi ha moltes ideesque s’hi podrien desenvolupar i queja estan en projecte. Així, amb elsuport del rector, Pedro Ruiz Torres,

i del vicerector de Cultura, AntoniTordera, el Silvestri String Quartetté alguns projectes en preparació,com ara la gravació dels quartetsde Chapí que acaben d’editar-se enpartitures i l’elaboració d’un vídeosobre la postura i la correctacol·locació del cos quan s’inter-preta una obra, amb la col·labora-ció de l’osteopata Víctor Morera.També, en breu, s’encetarà un

curs de formació professional ocu-pacional, en col·laboració amb laConselleria de Treball, sobre teo-ria i música de cambra amb clas-ses d’anàlisi. Com una menad’apèndix a l’Orquestra, s’estudiatambé muntar una escola de cordaque consistiria a implantar un viverde músics que rebrien una prepa-ració tècnica per a integrar-se ambseguretat i suficiència a l’Orquestra.De moment, el que ja s’ha formatés un quartet amb membres del’Orquestra de la Universitat que,després de realitzar cursets inten-sius, han començat a oferir algunsconcerts, com ara el que va tenirlloc ahir al Col·legi Lluís Vives.Però la gran cita de l’Orquestra

de la Universitat serà el pròxim mesde juliol a Viena, on participaranen un concurs de joves orquestres. Així doncs, el Quartet Silvestri,

a més d’exhibir un sòlid coneixe-ment de la música de cambra en elsseus concerts, desenvolupa unaimportant tasca didàctica en con-tacte amb l’Orquestra de la Uni -versitat. Un bon concert d’activi-tats que prestigien i recolzen el mónde la música dins de la Universitati a la ciutat de València, sens dubte.

LA COLUMNAEl Silvestri celebra el seu desé aniversari amb diversos projectes musicals a la Universitat

es cases no sónles cases sinóla seua repre-sentació. Al

barri del Carme de Valènciahi ha una ostentació demàquines excavadores i degrues que trenquen els mursde la història per alçar altresmurs que convertiran el barrien un barri nou on ja no tin-dran un espai propi la contra-cultura que encara hi quedani les arrugues del temps atu-rat en les cantonades i en elscafés de sempre. Al costatdel Rector Peset hi ha un edi-fici que una vegada rehabili-tat s’afegirà a les dependèn-cies del Col·legi sàviamentdirigit per Nicolàs SánchezDurá i el seu equip, i ara vanamb els pics senyalant unnou skyline entre els sostresantics i el cel blau que trencaen una pluja amable totes lesvesprades. Sobre una paretfina com un fil d’aram fa circuna que, com si fóra unfunambulista, desafia la geo-metria traïdorenca de l’aire ila filigrana esteticista d’unofici que es nodreix alhorade retorns eterns i de l’enfon-sament moral que suposa totaaniquilació de la bellesa. Elpic de l’aniquilació s’haemportat el rètol aquell deCristina, te quiero queaquesta columna ressenyavafa uns mesos. No sé quès’haurà fet d’aquella històriaanunciada en un balcó, ni siCristina es va enamorar delseu enamorat clandestí, ni siell li va dir cara a cara quel’amor és de vegades méscovard que les gallines, i queper això és més fàcil desafiarla llei de la gravetat tot pin-tant un missatge d’amorsobre un abisme que mirarels ulls d’una xica i dir-lisenzillament: “T’estime”. Elrètol se’n va anar amb la polsde l’enderrocament. Els per-sonatges de la història igualmiren el buit totes les mati-nades des de les seues habi-tacions i se’n riuen i ja estanpensant on escriuran el perilldel seu pròxim missatge.

ALFONS CERVERA

Adéu,Cristina

12 ÚltimaNOU DISE 336622 MAIG 98

LQuatre mestres

P

La Universitat deValència és l’única uni-versitat espa nyola queacull un quartet demúsica de cambra dereconegut prestigi per arepresentar la institució idonar suport a les seuesactivitats musicals. ElSilvestri String Quartetcontribueix així demanera destacada a ladifusió de la culturamusical no només enl’àmbit acadèmic sinó entota la societat valen-ciana.