Núm. 2152. Any XLVIII. ■ Diumenge, 26 de maig del 2013 ■ www.presencia.cat

Óscar Romero.L’arquebisbeassassinat, als altars

Comunicació. El fonsd’armari de TV3

Tecnologia. Lamúsica de Google

La festa del Corpus i lescatifes de florsEl tambor del Brucressona de nou

Debat, còmic ipropostes familiars

Four pages to practiseyour English

Adéu,Europa?

Autogovern. L’anyvinent farà cent anysde la Mancomunitatde Catalunya

Read itin English on

page 86

L’euroescepticismeavança i quan falta unany per a les eleccionsal ParlamentEuropeu, menys dela meitat delsciutadans donensuport a la UnióEuropea

Turisme a casa Disset rutes per redescobrirCatalunya aquest estiu

4 PRESÈNCiA26 - 05 - 2013

························································································································.DOSSIER

ANNA BALCELLS / BARCELONA

● Quatre anys de crisi econòmica i finan-cera se n’han carregat cinquanta d’esfor-ços per fer cristal·litzar l’ideal d’una Euro-pa unida; el projecte europeu està despres-tigiat arreu del continent. Aquesta és la de-molidora conclusió de l’enquesta realitza-da el març passat en vuit estats de la UnióEuropea (UE) pel think-tank nord-ameri-cà Pew Research Center, una radiografiaque revela que menys de la meitat dels ciu-tadans donen suport a la UE (un 45%,contra un 60% només l’any passat).“Aquest sentiment negatiu –indica l’estu-di– podria capgirar-se si l’economia es re-cuperés. Però la situació ha empitjoratl’últim any i les perspectives d’una milloracontinuen sent incertes. L’FMI preveu quel’economia de la UE no creixerà el 2013, ique el 2018 es mantindrà encara per sotadels nivells previs a la crisi.”

De quina crisi estem parlant? “La UE,com passa amb algunes persones que s’au-tolesionen, ha provocat una crisi autoin-fligida que l’ha portada a la recessió, l’aturmassiu i la crisi del deute. Res del que hapassat a partir del 2010 era inevitable, comho mostra l’experiència dels Estats Units.Aquest país es va haver d’enfrontar a lamateixa crisi financera del 2008 –resultatde l’explosió de la bombolla immobiliàriaque, al seu torn, va provocar la gran reces-sió del 2009–. Però la resposta que van do-nar els Estats Units va evitar la recaiguda el2011. En canvi, la resposta europea, basa-da en l’austeritat, va provocar aquesta crisiautoinfligida”, explica Antón Costas, cate-dràtic de la Universitat de Barcelona.

“AUSTERITAT COMPULSIVA”“Hi ha una autèntica guerra ideològicaeuropea entre els defensors del neolibera-lisme i els defensors de l’economia social ide mercat, el sistema que, en definitiva,ens ha fet prosperar a Europa”, opinaAgustín Ulied, professor d’Esade i mem-bre del Team Europa, per qui tots els malsderiven de no haver fet una autèntica unióeconòmica i monetària. “Ens imposen lesreceptes neoliberals, austeritat, més auste-ritat, quan això va fins i tot en contra delsprincipis del capitalisme”, hi afegeix. Cos-tas coincideix que “l’austeritat compulsi-va és una mala praxi econòmica. Els go-verns no poden gestionar una economia

Europa, un any per

enfonsada en una profunda recessió, aturmassiu i sobreendeutament del sector pri-vat amb els mateixos criteris que una mes-tressa de casa gestiona una economia fa-miliar en crisi. Sense creixement, el sectorprivat no pot saldar els seus deutes. Elcreixement exigeix dues coses: primer, unapolítica expansiva del Banc Central Euro-peu que alleugi els problemes de crèdit aempreses i famílies. Segon, que ja que es-tem en una unió econòmica, els païsosque estan en millors condicions econòmi-

ques i financeres empenyin una mica mésel carro, de manera que els més febles,amb el seu esforç –que inclou control i bo-na administració de la despesa– puguin, através de l’exportació, trobar una sortidaper créixer i crear llocs de treball”. Sorpre-nentment, l’estudi del Pew Research Cen-ter (vegeu gràfic) detecta que una majoriade ciutadans –amb l’única excepció deGrècia i Polònia– veuen bé que, per sortirdel pou, l’estat s’estrenyi el cinturó en llocd’abocar diners per reactivar l’economia.

L’actual crisieconòmica ifinancera haaccelerat elprocés dedesencís enversel projected’integracióeuropea

Hi ha unaautèntica guerraideològica alcontinent entredefensors delneoliberalisme ide l’economiasocial i demercat

Read itin English on

page 86

5PRESÈNCiA26 - 05 - 2013

························································································································.

l’examen

Amb tot, el desencís amb la UE ja es vamanifestar abans de l’actual crisi. “Al meuparer –afirma Costas–, el problema fona-mental és que no hi ha cap interès generaleuropeu, ni cap institució ni persones queel representin, com és el cas de la presi-dència dels Estats Units. La Comissió Eu-ropea no representa aquest interès generali, a més, està perduda en combat. En ab-sència d’un interès general, d’un bé comúeuropeu, les polítiques que s’apliquen desde Brussel·les responen als interessos i

idees dels països més forts.” DuncanMcDonnell, de l’Institut Universitari Eu-ropeu (EUI), a Florència, fa una anàlisi re-trospectiva: “La crisi actual i, en particular,com l’han gestionada les elits de la UE hafet créixer la desafecció en alguns països,però el suport al projecte europeu ja fatemps que ha anat minvant. En els darrersquinze anys, ha emergit una forta desafec-ció fins i tot en països considerats euròfils.Vegi’s, per exemple, el no a la ConstitucióEuropea a Holanda (2005) o els rebutjos

Encara que vist des d’una perspectivamediterrània pugui sorprendre, Ange-la Merkel és ben valorada en la sevagestió de la crisi europea. La cance-llera alemanya es manté com la lídermés popular per un ampli marge, se-gons l’estudi del Pew Research, ambl’excepció de Grècia (només un 10%li dóna suport) i l’Estat espanyol(39%). Res sembla interposar-se a laseva reelecció el setembre vinent.

Merkel, líder popular

? ?

?

La veu del carrerPartidaris de la UE1

4 Vol mantenir l’euro

S’han de rescatar elspaïsos amb problemes financers3

Grècia

Estat espanyol

Alemanya

Itàlia

Estat francès

2012 2013

Sí No

No, tornar a l'antiga moneda

Sí, mantenir l'euro

Què han de fer els governs per sortir de la crisi 2

Merkel gestiona bé la crisi econòmica de la UE5

Grècia

Polònia

Regne Unit

Itàlia

Estat espanyol

República Txeca

Alemanya

Estat francès

Alemanya

Estat francès

Regne Unit

Estat espanyol

Grècia

Itàlia

Polònia

República Txeca

Regne Unit

Estat francès

Alemanya

Estat espanyol

Itàlia

Grècia

Polònia

República Txeca

3756

3642

5237

5929

6728

5826

6726

8118

5245

4060

3757

90

88

84

67

6528

22

9

9

8

Gastar més per estimular l’economia

Retallar despesa pública per reduir el deute

2569

2967

3266

2764

3763

si

República Txeca81 6528

22

Font: Pew Research Center

Data de les enquestes:Març 2013

Dades en percentatge

56

73

74

39

36

10

72

61

Alemanya

Regne Unit

Estat francès

Itàlia

Estat espanyol

Grècia

Polònia

República Txeca

Mitjana

6860

4543

6041

5958

6046

3733

6968

3438

6045

Una majoria deciutadans, llevatdels grecs,veuen bé quel’estat s’estrenyiel cinturó en llocd’abocar dinersper estimular elcreixement

L’UKIP ha fetcanviar laposició del PartitConservadorbritànic respectea la UE; aquestaés la victòria deles formacionseuroescèptiques

L’euroescepticisme puja i fa témer mésabstenció i populisme en les eleccions del2014 al Parlament d’Estrasburg

6 PRESÈNCiA26 - 05 - 2013

························································································································.DOSSIER

inicials als tractats de Niça i Lisboa a Irlan-da (2001 i 2008). Tot això va passar abansque esclatés la crisi al setembre del 2008,cosa que indica que estem davant d’unatendència que ve de lluny. El que ha fet lacrisi és exacerbar aquest descontentamentamb Europa i el seu paper en les nostresdemocràcies nacionals. Quan a Itàlia, Grè-cia o Irlanda se’ls dicten des de fora les po-lítiques econòmiques clau, queda clar queels governs tenen cada cop menys controlsobre els seus propis afers i això suscita se-riosos dubtes sobre la cadena de delegació

democràtica.” En la mateixa línia, SwenHutter, investigador de l’EUI, apunta: “Elsuport a la integració europea s’ha man-tingut més aviat estable durant els anys2000. La crisi econòmica actual i la crisi degestió han impulsat clarament la descon-fiança i la insatisfacció amb la integracióeuropea. Dit això, cal fer notar que la min-va de confiança en les institucions euro-pees es produeix sovint després d’unaminva de la confiança en les institucionspolítiques i els actors dels estats, i no al’inrevés. Això vol dir que hi ha un nom-

bre creixent de ciutadans que ja no estansatisfets de com funciona i com està orga-nitzada la democràcia, i aquests ciutadansdemanen noves formes de participació irepresentació. El moviment dels indignatsés un bon exemple d’aquesta crítica, queno només va contra les polítiques econò-miques sinó també contra els actors i lesinstitucions polítiques establertes.”

La posada en qüestió del sistema haportat a la irrupció de noves formes d’ex-pressió com el 15-M i a la davallada delsuport al bipartidisme tradicional (en el

“Cal avançar cap a una veritable unió política”Jaume Duch Portaveu del Parlament Europeu

● Per què tant de desencant delsciutadans amb la UE?La crisi econòmica està passantfactura a tots els governs i, pertant, també a la UE. Quan les co-ses anaven bé, ningú no qüestio-nava res. Però ara a Brussel·les esprenen decisions molt delicades ila gent vol saber qui i amb quinalegitimitat. Bona part d’aquestseuroescèptics recents no estancontra la idea d’Europa, però vo-len canvis importants en el seufuncionament. L’única receptaper lluitar contra aquest desen-cant és esdevenir una veritableunió política, una Europa federal.

Com es prenen les decisions a laUE? Sembla un procés opac...La Comissió proposa i aplica lalegislació europea, mentre que elParlament i el Consell de Minis-tres són les dues cambres legislati-ves, encarregades d’aprovar leslleis. Amb un nombre de funcio-naris similar al de qualsevol ciutatmitjana europea es gestiona elpressupost de tota la UE i les polí-tiques comunitàries. La sensaciód’opacitat deriva de la tendència al’intergovernamentalisme ques’ha imposat durant la crisi. Les reunionscontínues dels 27 caps de govern, que nosempre donen resultats, tapen el treball dia-ri de la Comissió i del Parlament.

Casos d’absentisme, cobrament abusiu dedietes i compra de vots per part d’algun’lobby’ danyen la imatge de la cambra?És molt fàcil criticar el que no es coneix. Lamajoria dels diputats fan molta feina; no-més cal veure les estadístiques, que estanpenjades a internet. Si algú no la fa, el partiti el seu electorat li ho retrauran. Les dietessón per pagar el cost de ser fora del país(hotel, menjar...) i no n’hi ha prou ambanar a Brussel·les o Estrasburg. Només les

poden cobrar si han participat a les re-unions de comissió o als vots dels plens. Pelque fa als lobbies, el Parlament té un regis-tre públic que permet saber quins grups depressió, associacions o ONG entren al Par-lament i amb qui es troben per defensar elsseus interessos legítims. Els diputats han detenir contacte amb la realitat i saber quinesseran les conseqüències concretes de les se-ves decisions. Només parlant amb totes lesparts podran fer bé la seva feina. I no po-den ni tan sols acceptar petits regals. Capparlament d’Europa té regles tan severes.

El Parlament ha reforçat els seus poders,però el seu funcionament no és equipara-

ble encara al d’un d’estatal...La majoria de les normes s’apro-ven per la via d’un acord entre elParlament, que representa elsciutadans, i el Consell, que re-presenta els estats. Però encaraqueden àrees on només decidei-xen els governs, i aquí hi ha elproblema. Ara bé, amb menyscompetències que un parlamentnacional, el Parlament Europeuté més llibertat per exercir-les afons perquè no està lligat a l’ex-ecutiu per la via d’un partit polí-tic concret. Darrerament ha blo-quejat la decisió sobre el finan-çament de la Unió que havienpres els 27 caps de govern, in-cloent-hi la senyora Merkel. Siaixò no és tenir poder...

El Parlament que surti de leseleccions del 2014 elegirà elpresident de la Comissió?Sí, el president de la Comissió, ésa dir, el president de l’executiueuropeu, ha de ser escollit pelsdiputats europeus en funció delresultats de les eleccions euro-pees. El Parlament anima elspartits europeus a anunciar quinés el seu candidat al càrrec, de

manera que la gent sàpiga a qui està donantsuport quan triï la papereta electoral. ElParlament Europeu ja és el més influent detots els parlaments d’Europa.

Pujarà el vot euroescèptic el 2014?L’euroescepticisme creixerà si els partits eu-ropeistes no es mobilitzen per mostrar quehi ha opcions i solucions diferents, que nohi ha una única Europa possible. No tots elsque estan en desacord amb com funciona laUE són euroescèptics. En canvi, sí que éscert que la crisi alimenta reaccions insolidà-ries, fins i tot xenòfobes. I això sí que és unperillós retorn al passat que tenim l’obliga-ció d’estalviar als nostres fills. / A.B.

La minva deconfiança en lesinstitucionseuropees esprodueix desprésd’una minva deconfiança en lesinstitucions delpropi país

També en leseuròfilesHolanda i Irlandaha emergit unaforta desafecció

7PRESÈNCiA26 - 05 - 2013

························································································································.

cas espanyol), o a fenòmens com el movi-ment de Beppe Grillo a Itàlia, l’ascens deforces neofeixistes com el Front National iAlba Daurada (França i Grècia), l’èxitelectoral dels antieuropeus de l’UKIP(Regne Unit) i, fins i tot, a l’aparició d’unpartit alemany, Alternativa per a Alema-nya, que reclama la sortida de l’euro. “Notots aquests partits són antieuropeus –as-senyala Hutter–, tot i que massa sovintmobilitzen les angoixes econòmiques iculturals i les pors dels europeus, sense en-trar en un debat sobre alternatives realis-

tes i factibles.” Les eleccions al ParlamentEuropeu, el maig del 2014, serviran de ter-mòmetre per mesurar el grau de la insatis-facció. Els experts vaticinen un augmentdel vot populista i de l’abstenció, que noha parat de créixer des de les primereseleccions del 1979 (38%) fins a les últimesdel 2009 (57%).

“Crec que, en alguns països, veurem unimportant ascens dels partits anti-UE. Enaquest sentit, serà interessant seguir el casbritànic, donada la pujada de l’UKIP, queté com a proposta clau la sortida del Reg-

ne Unit de la UE. La perspectiva que tin-drà bons resultats està influenciant la po-sició del Partit Conservador en relacióamb la UE. De la mateixa manera, enmolts altres estats europeus observem unefecte contagi semblant: en altres paraules,la presència de poderosos partits euroes-cèptics a la seva dreta fa que els partits decentredreta canviïn la seva posició i el seuto sobre Europa. A llarg termini, aquestapot ser la victòria dels partits euroescèp-tics marginals: estan canviant les coorde-nades del debat a Europa.”

● Les eleccions europees arribaran enple procés sobiranista a Catalunya, i se-gurament amb una data de la consultasobre la taula –s’ha especulat fins i totque fos el mateix dia, tot i que diversesveus ho han desautoritzat per contrapro-duent–, fet que podria condicionar laconfecció de les llistes i la tria de candi-dats. Cal veure, per exemple, fins a quinpunt té èxit la crida perquè els partits fa-vorables al dret a decidir formin una can-didatura única –ICV ja ho ha descartat– oalmenys incloguin un mateix punt al pro-grama en defensa de la consulta.

Falta un any, i les llistes no es tanquenfins un parell de mesos abans, així quehi ha temps per aclarir posicions, tot ique algunes ja estan decidides. MariaBadia, apartada com a número dos delssocialistes espanyols a l’eurocambra, no

Els partits catalans, pendents tambédel procés sobiranista, hauran de ferfront al relleu d’històrics com Obiols,Badia, Romeva o Vidal-Quadras

Catalunya, amb la consulta a l’horitzó

repetirà, i la rellevarà com a cap de llistaun històric del PSC, Miquel Iceta. La pre-visible marxa de Raimon Obiols, ja amb72 anys, serà l’altra gran baixa, que estem que posi fi al tarannà més catalanis-ta del grup. Raül Romeva (ICV), que ja fanou anys que hi és, també plega, si béencara no és clar qui el substituirà. Segu-rament no repetirà tampoc Alejo Vidal-Quadras, que no es resigna que el PP elretiri i podria formar un partit propi perpresentar-se. Santi Fisas, d’un perfil mésmoderat, voldria seguir i té molts mésnúmeros que el PP l’esculli.

Menys canvis s’endevinen a CiU, queha confirmat que es presentarà en coali-ció malgrat les divergències entre elsseus eurodiputats, Ramon Tremosa (perCDC) i Salvador Sedó (UDC), que formenpart del grup liberal i popular, respectiva-ment. Sedó, que fa poc més d’un anyque hi és, segurament repetirà, i a CDCtambé estan contents amb la feina deTremosa i és plausible que continuï, tot ique no es decidirà fins més endavant.ERC, ara representada pel BNG desprésque Oriol Junqueras plegués a mitja le-gislatura en virtut dels acords de coalició,tampoc ha obert encara el debat internsobre el candidat, si bé no descarta unperfil transversal i independent.

Per cert, Catalunya té ara set eurodipu-tats, però per pes poblacional n’hi toca-rien més del doble si fos estat. / Ò.P.J.

Eurodiputats. Miranda (BNG, per ERC),Romeva, Tremosa, Badia, l’eurocomissàriaVassiliou, Obiols i Sedó / ACN

Les urnesmesuraran elgrau de lainsatisfacció elmaig vinent

L’abstenció noha parat decréixer des deles primereseleccions al’Eurocambra el1979 (38%) fins ales últimes del2009 (57%)