D I R E C TOR: Antoni FurióCAP DE REDACCIÓ: Gustau MuñozC O N S E L L D E R E D A C C I Ó:

Xavier Antich, Olga Dénia,Martí Domínguez, FerranGarcia-Oliver, Vicent Olmos,Faust Ripoll, Pau Viciano

C O N S E L L A S S E S S O R:Cèlia Amorós, Joan Becat,Manuel Borja-Villel, EudaldCarbonell, Narcís Comadira,Manuel Costa, Alfons Cucó,François Dosse, Antoni Espasa,Ramon Folch, Mario GarciaBonafé, Salvador Giner, JosepFontana, David Jou, JohnKeane, Giovanni Levi, IsabelMartínez Benlloch, JoanFrancesc Mira, Javier Muguerza,Damià Pons, Josep Ramoneda,Ferran Requejo, Vicenç Rosselló,Xavier Rubert de Ventós, PedroRuiz Torres, Vicent Salvador,Josep Maria Terricabras, VicentTodolí, Enzo Traverso, JosepAntoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 1 / HIVERN 1999

E D I T O R I A L

Qualsevol país, qualsevol cultura que aspiren a una certanormalitat solen disposar de variades eines per posar enacció de forma insistent les idees que són capaços desegregar. Potser siguen les revistes de pensament les mésapropiades per activar-les, les idees, en la mesura que elspapers que contenen van destinats a una anònima comu-nitat de lectors amb objectius a mig camí entre formatiusi debel·ladors. Formatius perquè es presenten, o s’hauriende presentar, sempre com un diàleg obert i mai com unaadmonició o una tirallonga de consignes; i debel·ladorsperquè les opinions en propicien de noves, suscitenaquiescències o refutacions, animen, en fi, polèmiquesque qüestionen l’autosatisfacció en què gairebé per inèr-cia s’instal·len les idees i els seus inductors.

I precisament es tracta d’això, de temptatives de res-posta a tantes qüestions complexes, amb l’esperança queres no caurà en el buit. Amb l’objectiu últim d’obrir ca-mins per a pensar la realitat contemporània des de lesnostres coordenades pròpies, tot contribuint a una instal-lació més decidida de la cultura catalana en una moder-nitat assumida críticament.

És amb aquest propòsit que encetem una segonaèpoca de la revista L’Espill, fundada el 1979 per JoanFuster, i que durà fins el 1991. Vint anys després el con-text en què ha d’inscriure’s aquesta publicació ha canviatradicalment. Ha canviat l’entrellat institucional i polític,el panorama d’idees, el marc global en què ens movem.Tanmateix, alguns dels problemes que motivaren en pri-mera instància l’aparició de la revista en la primera èpocano han canviat tant. I són encara els que ens sol·liciten: lanecessitat d’aplegar materials d’informació i de reflexionstan rigorosos com siga possible; l’exigència de produirconvocatòries cohesionadores; la conveniència de pro-moure plataformes que puguen exhibir una decidida vita-litat cultural, fruit del treball de les successives promo-

Edita: Universitat de València

i Editorial Tres i Quatre

Redacció, administració i subscripcions:

Servei de Publicacions de la

Universitat de València,

Arts Gràfiques, 13 46010 València.

Tel.: 96 386 41 15 Fax: 96 386 40 67

E-mail: lespill@uv.es

Disseny gràfic: Enric Solbes

Fotocomposició i maquetació:

Servei de Publicacions de la

Universitat de València

Impressió: Tipografia Artística Puertes

Distribució: Enlace S.A.

tels.: 96 186 10 34 / 93 338 14 00 /

971 71 30 78

ISSN: 0210-587 X

Dipòsit legal: V-2686-1979

Preu d’aquest número: 1.500 ptes.

cions que han anat incorporant-se a les tasques de docèn-cia, investigació o escriptura en el curs dels darrers anys.

Però en aquesta segona època L’Espill incorpora mo-dulacions que el lector podrà comprovar immediata-ment. La intenció que ens anima és promoure una revistade pensament contemporani, concretament de pensa-ment crític vinculat a les ciències socials i als diferentssabers capaços de suscitar una atenció i un interès de cairegeneral. No n’ha de restar exclòs cap àmbit de reflexió–de la política a la sociologia, de la història a la literatura,de l’economia a la filosofia o a les ciències de la natura-lesa–, sempre que els resultats exposats puguen tenir uninterès positiu per al lector no especialista, en la mesuraque apunten problemàtiques centrals, o especialmentsignificatives, de la nostra època.

La revista no proposa com a tal un «discurs» específic,una orientació definida en el terreny polític o de les idees.La independència, la valoració del pluralisme, l’actitudcrítica, són els seus signes d’identitat. Si hi ha un «dis-curs» –més enllà del que queda implícit en el seu plante-jament mateix– serà el que es plasmarà en la selecció decentres d’atenció temàtica, en la incorporació d’autors, enla integració d’aportacions avui disperses. Aquesta inten-ció, certament, respon a la voluntat d’omplir els buitsfàcilment constatables en el nostre panorama cultural.Però també a l’esforç per potenciar un àmbit d’ideesobert, suggeridor –que no defugirà, ans al contrari, elmatís polèmic o la intervenció combativa–, capaç de ferde contrapunt a les inèrcies més aviat estantisses d’unapart de la nostra cultura nacional. I també a la derivaideològica dels discursos dominants, instal·lats tan sovinten agressives pulsions homogeneïtzadores, en la negaciódels drets col·lectius, en concepcions estretes i limitadoresde la democràcia, o fins i tot, malgrat algunes aparences,en la prèdica adversa a la raó –a la raó, en tot cas, noestrictament instrumental–, al pluralisme cultural, a ladiversitat d’opcions i de lectures de la modernitat. O quehi veuen un joc d’incompatibilitats, més que no unadialèctica de possibilitats obertes.

1 Editorial

5 La història en el debat polític sobrel’ensenyament de les HumanitatsPedro Ruiz Torres

24 Models federals i Estat de les AutonomiesFerran Requejo

37 Hominització i humanitzacióEudald Carbonell

45 De l’intel·lectual crítica l’intel·lectual democràticFrançois Dosse

63 Els intel·lectuals, entre la «crisi de la raó»i la «fi de la història»Detlev Claussen

72 Intel·lectuals i antifeixisme.Per una historització críticaEnzo Traverso

85 Temps i relatEnric Sòria

S U M A R I

93 Davant l’Holocaust. Memòria, història,metàforaSaul Friedländer

D O C U M E N T S

103 Esclavitud i emancipació dels jueusIsaiah Berlin

123 Desenvolupament sostenibleal País ValenciàRicardo Almenar, Emèrit Bono,Ernest Garcia

134 1898, a Espanya: segles abansi el dia desprésMiquel Barceló

L L I B R E S

147 Ernest Gellner, NacionalismeÀngel Castiñeira

151 Joan Fuster, Correspondència, vol. 2Alfons Cucó

5

El 10 d’octubre de 1996, amb motiu del’obertura del curs de les Reials Acadèmies,la ministra d’Educació i Cultura d’alesho-res pronunciava un discurs en la RealAcademia de la Historia, en presència delsreis d’Espanya i del president José MaríaAznar, en el qual denunciava el «calamitosoestado de la enseñanza de la Historia ennuestro país». La crítica anava dirigida al’anterior etapa socialista, que era acusadad’haver estat capaç d’eliminar progressiva-ment la Història dels plans d’estudi amb laintenció de «manipular con más facilidad alos ciudadanos». El desinterès manifest perl’estudi de la Història era certament un fe-nomen de caràcter general però, a diferèn-cia de països com Gran Bretanya o Françaque saberen reaccionar a temps, a Espanyaels anteriors responsables polítics no hoferen en el moment oportú. Per això el nougovern havia de fer front a una situacióconsiderada «muy grave», que requeriasolucions immediates.1

D’aquesta manera el govern del PartitPopular es feia ressò del descontent provo-cat per l’anterior política educativa socia-lista, al mateix temps que exposava certesidees de la seua particular forma de conce-bre la Història. Allò que la ministra anome-nava, de manera evidentment exagerada, el

«calamitoso estado» en què es trobaval’ensenyament de la Història al nostre paísobeïa, segons el seu criteri, al fet quefaltaven èpoques i temes en els programesd’estudi, així com continguts i coneixe-ments bàsics. La culpa la tenia aquesta«curiosa amalgama» que havia eliminat laHistòria de l’ensenyament secundari enprivar els alumnes de la cronologia –«elesqueleto de la Historia»– i de les grans per-sonalitats històriques. A canvi, s’ensenyavaun estructuralisme sociològic «radical», queempobria «el mensaje» transmès als alum-nes i disminuïa la capacitat de formar-loscom a ciutadans. Formar ciutadans era unaresponsabilitat ineludible dels poderspúblics. El nou govern estava disposat aassumir-la mitjançant una política orien-tada a recuperar el «verdadero» estudi de laHistòria.

El fet d’esmentar una programació es-colar que havia de proporcionar «una vi-sión objetiva» de l’evolució humana i delpaper que hi ha exercit Espanya, un «men-saje» transmès als alumnes, l’estudi de les«grandes personalidades históricas», la cro-nologia com a «esqueleto de la Historia» ila necessitat d’augmentar els continguts,especialment referits a d’altres èpoquesdiferents de la contemporània, era optar no

La història en el debat polític sobrel’ensenyament de les Humanitats

Pedro Ruiz Torres

6per la Història sinó per un tipus d’història.En el discurs de la ministra hi ha constantsapel·lacions al concurs dels historiadors,«singularmente de los que forman estaacademia», i únicament dues referències alsqui evoquen la seua professionalitat: Cáno-vas del Castillo i Marcelino Menéndez yPelayo, membres destacats de la vellaAcademia de la Historia de finals del seglepassat. La Història que ha de tornar-se aensenyar és, en conseqüència, la que abanscreia proporcionar una «visión objetiva dela evolución de la cultura humana», capaçde produir un «mensaje que se transmite alalumno», on els grans personatges i lacronologia mantenen un paper essencial.

La qüestió sobre el tipus d’Història queconté la proposta de reforma educativad’Esperanza Aguirre resulta molt simple ifàcil de plantejar. Sens dubte, es troba allu-nyada de l’evolució experimentada per ladisciplina. No té en compte els resultats deldebat epistemològic i metodològic desen-volupat al llarg de la nostra centúria en unacomunitat científica cada volta més àmpliai diferent de la formada a Espanya pelsacadèmics de l’època de Cánovas. Proposatornar a recuperar la vella història dels esde-veniments, dels grans personatges, la histò-ria amb continguts que transmeten missatges(cívics?, patriòtics?) als alumnes. Certa-ment, aquesta Història, com la ministrareconeix en el seu discurs, ha evolucionat,«pero se trata de una evolución progresiva,no de una ruptura». Per això la Història,com a assignatura, la Història que segonsEsperanza Aguirre hauria d’ensenyar-se, ino aquesta «curiosa amalgama denominadaeufemísticamente “Conocimiento del me-dio natural, social y cultural”», conserva

encara l’empremta historicista i positivaque li va conferir el segle XIX i es contraposaa l’anàlisi d’estructures «bajo la óptica me-todológica de las Ciencias Sociales». Estracta, en definitiva, de reivindicar la con-cepció «objectiva» que E. H. Carr en 1961va denominar «de sentit comú de la histò-ria», segons la qual aquesta consisteix enuna sèrie de fets verificats, fets que, com ensdiu irònicament l’autor de Què és la his-tòria?, els troba l’historiador en els docu-ments, en les inscripcions, etcètera, igualque els peixos sobre el taulell d’una pesca-teria. L’historiador els reuneix, se’ls endu acasa, on els guisa i els serveix com a ell mésli abelleix. Una tal «creença en un nucli osside fets històrics existents objectivament iamb independència de la interpretació del’historiador és una fal·làcia absurda, peròdificilíssima de desarrelar». Potser per això,caldria afegir, encara n’hi ha que afirmen,com fa la nostra ministra, que «la tareacientífica de los historiadores se realiza através de sus trabajos de investigación delos hechos y de interpretación de los mis-mos», donant per suposat que ambduescoses poden anar efectivament separades.

Tanmateix, els plantejaments inicialssobre allò que havia de tornar-se a ensenyardeixaren pas a una proposta del Ministerique es va fixar com a únic objectiu, dels dosexposats inicialment, l’increment dels con-tinguts, sense voler entrar en qüestionsrelacionades amb el tipus d’Història.

Les idees de la ministra van rebre imme-diatament el suport del diari ABC, quededicà la seua portada del 15 d’octubre aressaltar les greus insuficiències formativesdels nostres estudiants. Segons llegim en laportada del periòdic: «la mayoría de los

7alumnos de la ESO terminará sus estudiossin oír hablar de Felipe II, Julio César y lascuevas de Altamira [...]. El bajo nivel deexigencia académica ha provocado la alar-ma en padres y educadores, que han recla-mado del nuevo Gobierno una modifica-ción urgente de los planes de estudio». Enles pàgines interiors, un editorial glossa l’es-mentada intervenció d’Esperanza Aguirre,la ministra que «ha echado sobre sus espal-das una descomunal tarea», i després d’in-sistir en la sospita que no és políticamentinnocent l’empobriment de l’ensenyançade la Història, apunta de ple a aquellescomunitats autònomes que «marginan laHistoria de España y la tergiversan».

Pocs dies després, a finals del mésd’octubre, Esperanza Aguirre aprofita l’ecopositiu de la seua proposta i anuncia lacreació d’una comissió d’experts que revi-sarà la Història en l’ESO i s’encarregarà demodificar-ne els continguts en els plansd’estudi.2 En un moment que les notíciesde les successives intervencions de la minis-tra sols pareixen recollir el seu lloable pro-pòsit d’incrementar els coneixementsd’Història i en especial d’Història d’Espa-nya en l’ensenyament secundari, sorpresosprobablement la majoria dels historiadorspel sobtat interès del nou govern, hi ha unaveu que es pronuncia en contra de laproposta de la ministra. Javier Tusell, genssospitós de ser un historiador ideològi-cament d’esquerra, discrepa de la ministraen declaracions al ABC i publica el 2 denovembre de 1996, en les pàgines d’opiniód’El País, un article titulat «La ministra y laHistoria» en què s’oposa a la idea de poli-tizar un afer de tanta trascendència com ésel de l’ensenyament de la Història a Espa-

nya. De passada, critica també l’atac rebutper la Història de l’Edat Contemporània ila Història del Temps Actual en el discursde la ministra. Un coneixement de la nostrahistòria contemporània, conclou, contri-bueix a assentar la convivència entre elsespanyols, revela l’esforç d’una societat enla conquesta d’unes millors condicions devida i ajuda a perpetuar i aprofundir elshàbits democràtics.3

Durant prop d’un any la comissiócreada per a la reforma de les Humanitatsen l’ESO aconsegueix treballar sense a pe-nes polèmica en els periòdics. El 22 d’octu-bre de 1997 per fi la ministra presenta elseu Plan de Mejora de las Humanidades ianuncia que està disposada a començar aaplicar-lo el pròxim curs a tot Espanya. Lapremsa del dia següent ho converteix ennotícia rellevant i ho tracta en general demanera favorable. En realitat, hi ha prouamb fer una ullada al projecte de Reial De-cret 1997 i comparar-lo amb el ReialDecret 1007/1991, per a percebre que elprimer simplement proposa un programamés detallat per a desenvolupar les líniesmolt generals contemplades en el segon. Enel cas de la Història, el desenvolupament(certament pobre) dels apartats que recullel Reial Decret de 1991 passa ara a esdeve-nir un programa clàssic per edats, queguarda raonablement les proporcions al’hora de distribuir els continguts per èpo-ques i la divisió entre Història Universal iHistòria d’Espanya. En conseqüència, elprojecte de decret no estableix cap rupturaamb l’anterior decret aprovat el 1991, sinóque proposa una llista de temes més deta-llada i amb un altre ordre. Tanmateix, comben aviat va poder apreciar-se, el menys

8important fou el contingut de l’esmentatprojecte. Allò que va esdevenir el centred’atenció informativa i de debat va serl’enrenou que la ministra mateixa provocà enpresentar la reforma com un gran canvi a fa-vor de la seua manera d’entendre la Històriai en especial la Història d’Espanya. El majorrelleu de la notícia se l’endugué la «modi-ficación de los contenidos» per a «potenciarel estudio de la Historia Universal y deEspaña de todos los tiempos, y reforzar elestudio cronológico de los períodos histó-ricos», així com el fet que un dels nousobjectius generals de l’assignatura d’His-tòria fos «comprender y valorar el carácterunitario de la trayectoria de España con susdiversidades lingüístico-culturales».4 La mi-nistra mateixa va resumir de la següentmanera el sentit del projecte: «no fijamosplanes de estudio sino saberes comunes, con elfin de que todos los alumnos aprendan lomismo, independientemente de la comu-nidad autónoma donde residan».5

En els dos o tres dies següents, les reac-cions en contra del pla de reforma es multi-pliquen. Els periòdics editats a Catalunyacoincideixen a destacar el rebuig unànimeal «decret partidista» que «unifica» la his-tòria d’Espanya. En contra seua es pronun-cia també obertament la Generalitat deCatalunya, que n’exigeix la retirada. Lescrítiques se centren en el fet d’haver esta-blert com a objectiu prioritari el coneixe-ment del «caràcter unitari» de la Històriad’Espanya, que recorda massa allò quel’Estat ensenyava durant el franquisme. Esparla del «clan de Valladolid» com a res-ponsable del dictamen de la comissió d’ex-perts. L’opinió dels partits catalans i delssindicats docents resulta unànime en

atribuir al projecte de decret un caràcter«centralista» i «retrògad», i considerar«desfasada» la concepció de la història enquè se sustenta, a més de «memorística» i«excessivament detallista» (La Vanguardia iAvui del 24 d’octubre). CiU «farà tot el quecalgui» perquè no prospere el Pla d’Huma-nitats del Ministeri, adverteix el consellerd’Ensenyament de la Generalitat de Cata-lunya, i a la protesta se sumen els consellersautonòmics d’algunes comunitats en mansdels socialistes i el Departament d’Educa-ció del Govern Basc per no haver estatprèviament consultats. El PSOE acusa laministra de tenir «una visión retrógada dela historia» (El País, 23 d’octubre).

Un article signat per Josep Playà Maset,publicat a La Vanguardia del 28 d’octubre,resumeix amb el següent titular el que s’ha-via esdevingut fins aleshores: «La historiacomo caballo de batalla. El debate sobreHumanidades se convierte en un pulsopolítico y no pedagógico». L’afany de la mi-nistra, que declara estar disposada a seguirendavant amb el seu Plan de Mejora de lasHumanidades i atribueix la reacció al fetque «se ha politizado el tema», cedeix a poca poc. Aguirre admet l’errada de parlard’una visió «unitaria» de la Història d’Es-panya, després que el 25 d’octubre el con-seller català d’Ensenyament advertís elGovern que «pagarà molt car» el Pla d’Hu-manitats. El 27 d’octubre, en una trobadainformal amb periodistes per a llevar im-portància a l’afer, el secretari d’Educació,Eugenio Nasarre, reconeix que el terme«unitario» es «políticamente desacertado» ila ministra hi afegeix que, en qualsevol cas,«no fue oportuno». Després es mostra par-tidària de despolititzar el tema i diu que

9està disposada a propiciar un «gran con-senso» en aquesta matèria. Finalmentsuggereix que el projecte de decret pugaacabar sent modificat amb la fi de substi-tuir l’expressió «unitario» per «común».Malgrat que encara es pronunciaren algu-nes declaracions en el sentit que abansd’acabar l’any s’aprovaria el decret d’Hu-manitats, allò cert és que el projecte entraen una fase de consultes a les comunitatsautònomes de la qual, com és previsible,n’ix malparat. L’11 de novembre els grupsparlamentaris de la Comissió d’Educació,tret del PP, mostren el seu rebuig al Plad’Humanitats. El 18 de novembre els re-presentants dels governs basc, català, canarii andalús negocien a Bilbao un front comúper a demanar la retirada del projecte. Perfi, en la sessió del ple del Congrés celebradael 16 de desembre, el PP es queda sol isofreix una derrota important a l’hora dedefensar el decret d’Esperanza Aguirre, elseu projecte educatiu més emblemàtic. Laproposta del PSOE, recolzada per IU,Coalición Canaria i el Grup Mixt, que de-mana al govern la retirada del Pla d’Huma-nitats, prospera per 180 vots a favor, 151en contra i dues abstencions.

A partir d’aquest moment, el governAznar renuncia a imposar la reforma perdecret. El que menys importa és ara laviabilitat del projecte, com abans ho erala seua efectivitat de cara a la millora del’ensenyament de les Humanitats. Es tractade cultivar la imatge d’un Ministeri preo-cupat per l’ensenyament de les Humanitatsi en especial de la Història d’Espanya,víctima d’una oposició que de nou torna aunir l’esquerra amb els nacionalistes. Perla seua culpa no millora l’ensenyament de

la Història en l’ESO i en el Batxillerat,ni es reforça el sentiment nacional delsespanyols.

D’aquesta manera, la reforma d’Espe-ranza Aguirre, lluny d’acabar en una der-rota parlamentària, va comportar un guanypolític sorprenent, donat el limitadíssimabast del projecte de decret que, com totsreconeixen, no toca horaris, ni replantejamatèries, ni menys encara proposa d’intro-duir millores en els mètodes d’ensenya-ment. El projecte d’Humanitats, alhoraque havia donat lloc a una derrota parla-mentària més que previsible, aconseguia acanvi per a la ministra el protagonismed’un debat intellectual de «gran calat polí-tic», que es desenvolupà especialment du-rant els mesos de novembre i desembre enles pàgines d’opinió dels periòdics. En larecta final de l’any que commemorava elcentenari de l’assassinat de Cánovas i en elpreludi del que ens portaria el record del«desastre del 98», amb el vell problemad’Espanya i la sempre difícil i complicadaconstrucció de la identitat nacional espa-nyola com a teló de fons, en plena onadaterrorista d’ETA (que a l’estiu anterior ha-via provocat la indignació general desprésde l’assassinat d’un regidor del PP del’Ajuntament d’Ermua), la conjuntura con-tribuiria decisivament al fet que el projecteAguirre (poc innovador per altra banda,com hem vist) es transformàs en un afersuposadament de gran transcendència pera la vida pública dels espanyols. No perl’interès educatiu que despertava el decret,com hauria estat lògic esperar d’un projecteconcebut per a millorar l’ensenyament dela Història i en general de les Humanitats ales portes del segle XXI, sinó per una altra

10qüestió. Allò que va centrar l’atenció i pro-vocà finalment el debat va ser un planteja-ment de tipus polític vinculat a una formatradicional de concebre Espanya i el paper dela Història en l’estructuració o desestructu-ració de les nacions-Estat.

Les opinions en favor del projecte dereforma foren nombroses i de distint signe.Les més «neutres», políticament parlant, lesexposaren alguns membres de la comissióassessora de la ministra, visiblement mo-lests pel caire que prenia l’afer. Pere Molas iCelso Almuiña, en declaracions a diferentsperiòdics, al·ludeixen a una perspectivaapolítica, purament professional i cientí-fica, que segons ells no ha estat ben perce-buda. Julio Valdeón, en un article publicata El Mundo el 6 de novembre de 1997, ambel títol «Sobre la enseñanza de la Historia»,i en unes «Reflexiones sobre la enseñanzade la Historia», aparegudes en la revistaHistoria 16 el mes següent,6 reconeix que laproposta a penes canvia res de l’actual sis-tema educatiu i de l’establert en la LOGSE,però rebutja les dues objeccions bàsiquesque s’han fet al projecte: pretendre unaconcepció unitària de la història d’Espanyai retornar als principis pedagògics fa tempsbandejats. Celso Aluniña, en un articled’opinió aparegut en El País (24 de generde 1998), «La Comisión y la propuestacurricular de Historia», defensa el docu-ment base elaborat per la Fundación Or-tega y Gasset de Madrid i afirma que, l’únicobjectiu de la comissió es garantir «unavisión global e integrada de la Historia deEspaña y que se desechen visiones aprio-rísticas, fragmentadas y, en casos, esencia-listas y descalificadoras». Els historiadorsque assessoraren la ministra es van queixar

que la seua proposta havia estat injusta-ment politizada per part d’uns crítics queno s’han molestat a conèixer el treballdesenvolupat per l’esmentada comissió.

Tanmateix, per molt manifesta que fosla voluntat de limitar-se a un assessoramentmerament tècnic, sorprèn que els membresde la comissió creguessen que el projecte dedecret anava a separar-se de les idees sobrela Història exposades per la ministra. Erainevitable que el projecte de decret es poli-titzàs almenys per dues raons evidents. Laprimera pel fet que, no ho oblidem, es vapresentar com el primer gran fruit de l’a-nunciada reforma de les Humanitats, unareforma que poc de temps abans s’haviapolititzat conscientment d’una manera tanmanifesta que resultava ingenu pretendredespolititzar-la ara pel mer fet de comptaramb l’assessorament tècnic d’uns experts.La proposta de l’esmentada comissió en-cara que quedàs reduïda a uniformitzar elscontinguts dels programes d’Història d’Es-panya i no, com es va dir, la interpretacióde la Història d’Espanya, era impossible deseparar de les idees que el Ministeri haviaexposat reiteradament. A més, existia unaaltra raó, com ens recorda Josep Ramone-da, i és que «una propuesta de un Gobier-no siempre és una propuesta política, pormás que se arrope con los mejores oropelescientíficos».7 Res d’això, en conseqüència,no hauria d’haver sorprès als qui aconsella-ren al Ministeri, més que més perquè elgovern mateix havia plantejat obertamentel debat com un debat polític.

Per aquest motiu, la defensa del projectede decret resulta més conseqüent si es reco-neix el biaix polític que la proposta de re-forma duia a sobre. No es tracta solament,

11en aquest cas, de parlar en favor del projec-te, sinó també de posar de relleu i recolzarclarament les intencions últimes del Minis-teri. És cert que aquestes intervencionspresenten un caràcter diferent i, en cons-qüència, cal començar per remarcar un fetsignificatiu: que la pretesa reforma de lesHumanitats va trobar un eco favorable enàmbits intel·lectuals diversos, no tots nimolt menys ideològicament «conserva-dors». Tanmateix, per damunt del que se-para aquestes opinions, hi ha una coinci-dència important. Es tracta bàsicament dedefensar la nació espanyola, la llengua i lahistòria comunes de la qual han de tenir unpaper preponderant en el nostre sistemaeducatiu, i alhora, com a corol·lari de l’an-terior, d’aprofitar l’avinentesa per a atacarles idees dels «nacionalistes» (ben entès queen aquest com en tants altres debats, elsnacionalistes per antonomàsia són els na-cionalistes catalans o bascos, perquè elspartidaris de la nació espanyola no solenconsiderar-se «nacionalistes»).

Així, per exemple, per a Javier Varela elprojecte de decret és excel·lent, i per contra,els qui el critiquen formen «un extrañofrente del rechazo» en què l’esquerra es bar-reja amb els «nacionalismos periféricos»,«acostumbrados a celebrarse con estereo-tipos narcisistas» i imatges plenes de res-sentiment, «basadas en la negación del ad-versario castellano». «Grande es el envite[conclou l’article]. Si cada territorio, cadanacionalidad de las que integran España, sededica a inventar una memoria separada yenfrentada a las restantes; si hay dirigentespolíticos que tratan de aislar a la gente enmitologías irracionales, la convivencia esimposible. Los nacionalistas, en amigable

compañía de intereses localistas, quierenseguir jugando a contar mentiras.»8

Carlos Seco fa seues les idees de la mi-nistra (que com recorda oportunament ha-vien estat exposades en el discurs pronun-ciat en la Real Academia de la Historia enpresència dels reis d’Espanya, «con aplausounánime de todos los académicos») perquètenen una «dimensión nacional (nacionalespañola, se entiende: España es, no me hecansado de repetirlo, una nación de nacio-nes)», que els partits d’àmbit espanyol hau-rien de fer també seua. Allò que està en jocés la «dignidad del Presidente del Gobiernoespañol, y, en último término, su capacidadde estadista, para no sacrificar la integridaddel Estado, tal como se configura en laConstitución vigente, ante las imposicio-nes, claramente escisionistas, de quien lerepresenta al frente de una de las Comuni-dades autónomas».9

Segons aquesta i d’altres opinions sem-blants, el pla de la ministra en favor derecuperar la història i la cultura d’Espanyaté un gran calat polític: s’enfronta a laperillosa tendència dels nacionalismes peri-fèrics i a qüestionar Espanya com a nació ien definitiva com a Estat. La història d’Es-panya que impulsa Esperanza Aguirre (unahistòria «objectiva», gens dogmàtica, querep l’aplaudiment dels acadèmics, en defi-nitiva científica i políticament correcta) apa-reix així com una cosa molt valuosa icontraposada a les «mitologies irracionals»elaborades pels «nacionalistes». Es potarribar més lluny i propugnar, fins i tot, al’entorn del projecte d’Esperanza Aguirre,un pacte semblant a l’antiterrorista, com faFrancisco Rodríguez Adrados, de la RealAcademia Española. En la seua opinió, la

12ministra és una dona brava, que resisteiximpàvida el «festival localista» i lluita per-què s’estudie la història d’«una nación lla-mada Hispania» (que des de Dioclecià fou«un concepto político»), en lloc de cinc osis històries paral·leles. I com que aquestanació tan antiga no és cap mite cultivat pernacionalistes, sinó un «fet objectiu», cal quehi haja per tant una coincidència entresocialistes i populars en el fet que existescaun «núcleo de educación española», unacoincidència en allò substancial, «algo quetodos estarían esperando y que no debelimitarse al tema terrorista».10

En un llarg i dens article d’AntonioMuñoz Molina, «La historia y el olvido»,11

sorgeix de nou una de les idees que Espe-ranza Aguirre havia exposat en el discurs dela Real Academia de la Historia, sense ferreferència explícita a la ministra ni al polè-mic decret. Si els intel·lectuals, ens diu, s’ha-guessen preocupat pel que s’esdevé en lesescoles, haurien vist com any rere any, finsarribar a culminar en la cèlebre LOGSE,l’ensenyament de la Història perdia relleuen els plans d’estudi, tornant-se conceptual-ment borrosa en una assignatura anome-nada Ciències Socials. S’hi afegia la «fiebreregionalista o nacionalista que se extendióentre nosotros desde principios de los añossetenta, y que culminó en la colosal chapu-za del llamado Estado de las autonomías».Una tal situació va dur l’esquerra, que es vaafiliar ignorant a la creença que nacionalis-me i progressisme eren la mateixa cosa, arenunciar a reconèixer-se com a espanyola icreure que Espanya era una invenció de ladreta franquista. Cal, doncs, reivindicar laHistòria d’Espanya, una història que conte«la simple verdad que los documentos ates-

tiguan», en la que per a orientar-nos calennoms i una noció clara de la successió defets històrics (encara que evidentment nosols això), una història que rebutge tant elsmites que ens ensenyaven en les escolesfranquistes com els «simulacros de historiaque alientan los nacionalismos de ahora».

El Pla de reforma de les Humanitats,escriu Fernando Sabater, té defectes en laforma d’instrumentalitzar-lo, en la meto-dologia i en els continguts, però, encaraque sens dubte hauria d’estar més consen-suat, resulta imprescindible per les reper-cussions polítiques i de convivència socialque tenen certes disciplines dites huma-nistes. «Porque la sospecha lamentable quetenemos es que hoy no se está educando enEspaña para la convivencia pluralista, sinopara 17 formas de autonomismo divergen-te, cuando no de antagonismo intraestatal.Es lástima que se deje exclusivamente a laderecha el justificado propósito de reme-diar en la medida de lo posible esta situa-ción.» Els nacionalistes «viven de contarhistorias... y por tanto le temen a la historiamás que a un nublado». Per què la preten-sió «unitària» ha de ser «uniformitzadora»o «unilateral»? En què s’oposa aquest pro-jecte a la democràtica pluralitat cultural delpaís? En lloc d’insistir en la disparitat dis-gregadora dels greuges, caldria parlard’«una real y efectiva unidad política, cuyopresente derecho histórico a existir comotal es el más indudable de todos».12

No és difícil percebre, en aquestes opi-nions favorables al projecte de reformad’Esperanza Aguirre, una gradació de pos-tures en relació a la funció educadora de laHistòria. La Història pot servir per a cohe-sionar la nació espanyola, per a reforçar la

13idea d’una «nació de nacions» o simple-ment per a combatre la tendència centrí-fuga de l’Estat de les autonomies a destruirel concepte i la realitat mateixa d’Espanya.Totes aquestes opinions comparteixen, tan-mateix, dues característiques: per una ban-da, identifiquen les «mitologies irracionals»amb «els nacionalismes», mentre quedefensen una història «objectiva», «verídi-ca» i que ens educa com a ciutadans lliures;per altra, reivindiquen la història d’Espa-nya enfront d’una multiplicitat d’històriesparal·leles o juxtaposades, que són les quecada territori, nacionalitat o autonomiasuposadament promouen. Allò que capd’aquestes opinions no s’atura a analitzar iencara menys a criticar és aquesta històriad’Espanya (una història «elaborada» abans idesprés del franquisme i, per tant, moltmés sòlida i persistent que la caricaturad’història nacionalista que ens ensenyarendurant la dictadura), una història d’Espa-nya que pot ser també nacionalista i estaren conseqüència plena de «mitologies irra-cionals». Perquè el poblema no és de memò-ria històrica, de tornar a ensenyar qui eraDon Pelayo (sempre que això tinga avui diaalgun sentit), sinó d’Història, és a dir, d’in-terpretacions sobre el passat, i del fet que hiaparega de nou, amb l’excusa que és neces-sari saber qui era Don Pelayo, el mite nacio-nalista de l’«Espanya eterna».

El fet d’estar en una democràcia, llunydel feixisme i de l’Espanya monolítica deFranco, indueix a pensar que la Històriad’Espanya ha deixat de ser nacionalista?Com es pot saber? No es pot confiar, comfa Muñoz Molina, en una història que con-te «la simple verdad que los documentosatestiguan», frase que a un historiador com

E. H. Carr (gens postmodern) li hauria fetrecordar la creença positivista en el nucliossi dels fets existents objectivament, i a unfilòsof de la ciència com Popper (a qui nocrec que ningú s’atrevesca a qualificar depostmodern) el vell empirisme i l’inducti-visme ingenu. Qui fa parlar els documentsi des de quina perspectiva? Com, a partird’ells, s’obté «la veritat» dels fets i de quinamanera aquesta «veritat» (bé que provisio-nal) constantment s’amplia, es corregeix oes revisa? Tots aquests problemes, llunyd’estar resolts o de suposar una concessió alrelativisme postmodern, centren el debatconstant dels historiadors des de fa almenysun segle. I per seguir amb les preguntes: enfunció de quin criteri científic es pot afir-mar que una història, per exemple d’An-dalusia o de Catalunya, ha de ser necessà-riament menys rigorosa, menys cívica, mésirracional i més localista que qualsevol his-tòria que es considere ella mateixa de totEspanya? (però, ho és realment?, quinaEspanya tracta?, quin concepte en té?)

Caldria convenir, com a mínim, que noés l’àmbit territorial, nacional o local, elque ha de servir-nos per a definir el rigorcientífic i el valor educatiu i cívic de la ma-tèria històrica, tret que un se senta naciona-lista i considere que l’única història cientí-fica, educativa i cívica és la de la seua nació(espanyola, catalana o basca), menyspreantaixí les altres històries. D’igual forma, per aqualsevol que defense conseqüentment lahistòria científica, i no les mitologies nacio-nalistes, hauria de ser evident, en aquestesaltures i després de tant de debat historio-gràfic, que acumular personatges i esdeve-niments tampoc no equival a tenir unmajor o menor coneixement històric.

14Entre els qui publicaren articles d’opi-

nió en els periòdics en contra del projectede la ministra, també hi ha diferents pos-tures. Si comencem una altra vegada per lamenys «política», hem d’esmentar de nouJavier Tusell que, com hem vist, va criticardes del principi la manera d’elaborar ipresentar públicament la proposta per partdel Ministeri. En lloc d’haver realitzat unllibre blanc meditat, i només descriptiu, enquè sortissen a relluir els defectes del nostresistema educatiu pel que fa a les Huma-nitats, s’havia optat per una denúncia genè-rica a la qual, a més a més, no se li donavacap solució efectiva. «Constituye, en fin,una ingenuidad pensar que con tan sóloeste largo decreto mejorarán los conoci-mientos de humanidades en los estudiantesespañoles. El documento ministerial confrecuencia no hace más que desglosar enapartados más minuciosos los enunciadosdel real decreto vigente en la actualidad.»En opinió de Tusell, la comissió d’expertsestà formada per persones sens dubte va-luoses, però ni remotament representativesde «la pluralidad existente en España enesta disciplina».13 Cal observar que l’es-mentat historiador oportunament al·ludeixa la pluralitat existent en la disciplina, aformes diferents de concebre i practicar lahistòria, no a «sensibilitats» ideologicopo-lítiques, com entenia la ministra. Perquè,afegim per la nostra banda, en noreconèixer l’existència d’aquesta pluralitat,la història deixa de ser ciència per aconvertir-se en dogma (i el dogmatisme,com bé sabem, potser tant d’esquerra comde dreta, marxista o liberal). Javier Tusell,en diversos articles, defensa una propostade consens que partesca del reconeixement

de la pluralitat de concepcions existents enla disciplina i d’un estudi extens de la situa-ció actual de la història en el sistema educa-tiu espanyol.14

Assenyala que, per contra, el debat esdesenvolupa en la «perifèria», ben entès: enl’espai dominat per la política, no en el«centre», que seria el referit a la situació enquè es troba l’educació al nostre país i elpaper que hi exerceix la Història. Però això,com hem vist, obeeix a una intencionalitatmanifesta pels qui des del principi van pro-vocar l’esmentat debat. De nou, com en elcas dels historiadors que participen com atècnics en el grup assessor de la ministra, labona voluntat a l’hora de reconduir l’as-sumpte podria pecar de certa ingenuïtat sipretengués d’evitar la contaminació políticadel problema educatiu. Probablement pothaver-hi un decret «tècnic», a partir de laproposta de la comissió existent o d’unaaltra més àmplia i plural d’experts, però noés el decret el que està en joc, sinó les idees delMinisteri en relació amb la Història i elconcepte que té de nació espanyola.

El projecte de reial decret, assenyalaJordi Solé Tura, «presupone la existencia deuna visión uniforme de la historia de Es-paña compartida por todos» que «simple-mente no existe». Perquè, en efecte, hi haprou amb comparar els noms dels prin-cipals carrers en algunes zones d’Espanya,per a comprovar que en la societat espa-nyola actual «existen versiones y vivenciasde nuestra historia más reciente totalmentecontrapuestas». No es tracta d’optar per unahistòria unilateral d’Espanya o per una altrade Catalunya o d’Euskadi també unilateral,sinó «de saber qué ha sido de una sociedaddiversa y compleja, traumatizada por siglos

15de intolerancia, de unidad impuesta por lafuerza y de negación de pluralismos cul-turales y lingüísticos, que hace muy pocosaños que ha empezado a salir de la oscu-ridad y a caminar por nuevas sendas».15

Afanyem-nos a afegir que això ho sabenperfectament els historiadors que hancol·laborat en el projecte de decret, eltreball dels quals, segons han aclarit ellsmateixos, quedava reduït a uniformitzar idesenvolupar continguts educatius del’ESO i no pas a proposar una explicacióunitària de la Història d’Espanya. La culpa,per tant, no pot ser dels responsables d’unesborrany de decret que, com assenyalaJulio Valdeón, mai no han pretès d’imposaruna concepció determinada de la Històriad’Espanya. Tanmateix, pensen el que pen-sen els autors materials del decret, el bencert és que des del costat polític o des de lespàgines dels periòdics, nombroses i cons-tants intervencions han cultivat l’equívocde fer creure que, a diferència del que hihavia abans, gràcies al nou decret els nos-tres escolars per fi aprendran una Històriad’Espanya «objectiva», «verídica», única pera tots, elaborada per autèntics historiadorsprofessionals. Una Història d’Espanya que,d’aquesta manera, esdevindria així unapoderosa arma política per a combatre elconjunt de «mitologies irracionals» que elsresponsables polítics de les comunitatsautònomes pretenien d’introduir en elsseus respectius sistemes d’ensenyament,amb la finalitat inconfessable de trencar launitat d’Espanya. Per això, per a salvaguar-dar-la, calia recuperar la història «unifor-me» o «comuna» d’Espanya, enfront d’a-questes altres mil històries «localistes» queens desvertebren. Amb aquesta manera de

presentar i elogiar el projecte, estranya pocel tipus de reacció i de crítiques que harebut.

Però, com «construir con el diálogo unahistoria de España pluralista e integradora»,en paraules de Jordi Solé Tura, quan, potafegir-s’hi, es manifesten veus antagòni-ques? D’una banda, hi ha els qui identi-fiquen la Història d’Espanya amb la seuaforma de concebre la Història i la nacióespanyola. D’una altra, els qui rebutgenaquesta Història d’Espanya per considerar-la uniformitzadora, centralista i, en conse-qüència, oposada a la història de les nacionso regions d’una Espanya que no identi-fiquen amb una nació, sinó amb una mera«superestructura política». Entre aquestsdarrers, Camilo Nogueira16 converteix lahistòria de Galícia en paradigma d’una rea-litat històrica que «pone en cuestión la ideade un Estado espanyol predestinado en laforma territorial actual», per a fonamentara continuació en aquesta història de Galícial’aspiració a l’autogovern de cadascuna deles nacions que constitueixen aquest Estat.La Història, una volta més, com escriuJosep Playá Maset,17 esdevé així «uno de lospilares en los que se sustentan las ideologíasnacionalistas, las de aquí y las de allá, paraentendernos. Y la sensibilidad en estascuestiones está a flor de piel, aquí y allá».

Per tant, fins a cert punt és lògic l’ardordels nostres polítics i governants, d’una id’altra banda, en allò relatiu al debat sobrel’ensenyament de la Història. Com asse-nyala José Álvarez Junco, «por lo que deverdad pugnan es por el control de los mitosen los que se funda la legitimidad de nues-tras instituciones [...] La llamada “memoriacolectiva” consiste, por tanto, en recons-

16trucciones ideológicas del pasado –esto es,al servicio del presente. El caso más claro esel de las historias nacionales, que por mu-cho que se pretendan disciplinas académi-cas tienen como fin primero y principal elreforzamiento de un ente actual». Aixíocorre (continua l’esmentat historiador)amb la història d’Espanya, que tracta d’ex-plicar que l’Estat en què els ciutadans viuenés el producte d’una existència immemoriali parlen d’una Espanya romana, «pese a quenada hubo en la era romana que se pare-ciera a la actual España». Així també s’esde-vé, com a reacció, en les històries nacionalsde les elits polítiques que aspiren a cons-truir un Estat propi i que han fomentat«historias no menos fabulosas sobre unaCataluña cuyas tendencias democráticas ymercantiles serían evidentes desde las rui-nas de Ampurias, o sobre un País Vasco deindependencia milenaria y con pureza desangre a prueba de invasiones».18

Abans, doncs, de posar-se a reivindicar,així sense més, l’ensenyament de la històriad’Espanya, caldria preguntar-se, com faJosep Fontana: «qué clase de historia y dequé España?» es tracta. Perquè hi ha els lli-bres que ensenyen a l’infant que la històriano l’han feta els personatges, sinó tot elpoble, i els que sols parlen de guerres igestes com a mitjà de cultivar el patriotis-me. Hi ha l’Espanya dels reis i els gover-nants i la dels milions de camperols, la delracisme i la intolerància i la de les seuesvíctimes. «Un Gobierno que se pretendeliberal debería serlo también en el terrenode las ideas. Para mejorar la calidad de laenseñanza de historia en España no sirve denada controlar los programas y libros detexto. Lo único que hay que hacer es poner

los medios para que el profesorado, que esla pieza fundamental del proceso, puedarealizar mejor su trabajo.»19 Un retret sem-blant li fa Josep Ramoneda a EsperanzaAguirre: «la ministra, que jura por Hayek,repite a menudo sus creencias liberales. Y,sin embargo, sus argumentos son netamen-te intervencionistas... ¿Quien puede negar-se a mejorar la enseñanza de las Humani-dades? A efectos concretos es tan inútil darel voto afirmativo a una vaguedad de estetipo como decir que no. El consenso sobreafirmaciones generales no significa nada. Esen la práctica donde las políticas tomancuerpo. Y en la práctica lo que encontra-mos es una lista de temas y de programas.¿Es ésta la función de la política en relacióncon la educación? ¿Es esta manera deintervenir la vía adecuada para mejorar laenseñanza?».20

Ara bé, només pot plantejar-se la qües-tió que efectivament existeix més d’untipus d’història d’Espanya quan s’ha pogutabandonar abans una concepció monolíticade la Història, incapaç de reconèixer ladiversitat i pluralitat d’enfocaments queefectivament existeixen dins de l’esmentadadisciplina. Acceptar que hi ha diverses con-cepcions i interpretacions no significa queel passat manque d’existència objectiva,sinó que la nostra percepció i la nostracapacitat d’entendre’l varien en funció decircumstàncies molt diverses (d’espai i detemps, polítiques, ideològiques i culturals,com les que configuren la història d’aques-ta disciplina que en diem Història). Sensdubte és simplificar en excès reduir a duesles formes de concebre la Història. L’articlede Josep Fontana és en realitat el contra-punt de les idees de la ministra que, com

17hem vist, havia oposat en el seu discurs latasca educadora de la història de sempre, alperniciós estructuralisme radical procedentde les Ciències Socials. Per això, en l’articleesmentat s’accentua d’una manera tan uni-lateral i tan extrema, com havia fet abans laministra, aquestes dues formes d’entendrela Història, donant-los, tanmateix, un valorformatiu que resulta precisament l’inversdel que oficialment s’havia proclamat en eldiscurs de la Real Academia de la Historia.

En la línia de Fontana, és legítim pre-guntar-se si la Història de sempre ha for-mat autèntics ciutadans o, per contra, elque va ensenyar fou a respectar l’ordre moltpoc democràtic que imposaven els gover-nants i a cultivar un concepte tancat imonolític (quan no era també agressiu) depàtria, amb el qual enllaçaren els dos gransdesastres del nostre segle. La nova Històriava sorgir precisament per a combatre unaHistòria nacionalista doblement desacre-ditada, políticament i científicament, noper a continuar-la, d’aquí la ruptura –rela-tiva, és cert, però ruptura al cap i a la fi–que va comportar. Va ser gràcies a l’ober-tura metodològica de la Història a les novesCiències Socials que aquella va descobrirun món social fins aleshores inexplorat, unterritori molt més ampli, plural i concordeamb els valors democràtics que per fortunaacabaren imposant-se a Europa. Segura-ment un debat entre historiadors i educa-dors que partís de la Història que avui diaes fa realment no necessitaria de recórrer aimatges del passat sobre l’estat en què estrobava fa molts anys aquesta disciplina,sinó a opcions historiogràfiques i educa-tives que actualment són bastant més com-plexes i diverses. Però és evident que, fins i

tot quan la polèmica entra a plantejarqüestions tan importants com les del tipusd’Història que mereix ser ensenyada, nopot substraure’s per desgràcia a un plante-jament polític que poc o no gens té a veureamb allò que avui interessa als historiadors.

No sols evidentment quina Història,sinó també de quina Espanya estem parlant?,com es preguntava Josep Fontana. Tambého assenyala Jordi Solé Tura. Perquè, po-dem afegir per la nostra banda, que si calidentificar-se mitjançant la Història ambuna comunitat anomenada Espanya –cosaque per científica que siga la Història nodeixa de ser una opció nacionalista–, per uncostat hi ha l’«Espanya eterna» dels políticsconservadors, recuperada més tard pelsvencedors de la Guerra Civil, i per un altre,l’Espanya plural i democràtica que no po-gué dur-se a terme durant la Segona Repú-blica. La primera la coneixem de sobra,alguns l’hem soferta directament i avui dianingú no sembla voler reivindicar-la. Lasegona, és una realitat inqüestionable oencara forma part d’un projecte que fracas-sà en els anys trenta i que sols amb la recentconquistada democràcia ha començat, nosense obstacles, a materialitzar-se? És l’Es-panya a què es referia el llavors rector de laUniversitat de Barcelona, Pere Bosch Gim-pera, en la conferència inaugural del curs1936-1937 pronunciada en la UniversitatLiterària de València:

«España vive un momento crucial en quetodo se transforma, en que se revisan valo-res antes aceptados por todos, en que desa-parecen instituciones seculares, en que se rec-tifican métodos de gobierno, en que seabandonan ideas antes profundamente

18arraigadas y en que se intenta una nuevaorganización del país. El propio concepto deEspaña es uno de los más sujetos a revisión.

¿Qué es España?»Existía una Historia tradicional, oficial

“ortodoxa” de España, que habíamosaprendido en la escuela, a la que se aludíaen todos los discursos políticos, que se con-signaba en todos los tratados. Esta Historia“ortodoxa” partía de la idea dogmática dela unidad y cohesión esencial de España yde su civilización, como de un entemetafísico. Era consustancial con ella lamisión de España en América, la defensa dela unidad religiosa, la realización, prefi-gurada en la época romana, de España porCastilla y por la monarquía desde Ataúlfo ala dinastía borbónica. Puesta en peligro launidad en el fraccionamiento de la EdadMedia por los musulmanes, se reconstruíapoco a poco durante la Reconquista y cul-minaba con los Reyes Católicos, los verda-deros restauradores de España y el puntoinicial de su grandeza; desde entonces losvalores castellanos, sublimados por el Im-perio, entre ellos la lengua, se convierten enlos valores españoles por antonomasia.Cuanto no se ajustaba al esquema era heré-tico. El hecho de Portugal se considerabauna rebelión, el de Cataluña, obstinándoseen renacer, en cuanto pasaba de meroromanticismo literario o folklórico e inten-taba una cristalización política, se condena-ba duramente.

»¿Pruebas? ¿Fundamento científico?Ninguno. La Historia “ortodoxa” ha sidoexpuesta, se han reunido los hechos pres-cindiendo de los contradictorios y se hapopularizado al amparo del Estado que larepresentaba, apareciendo durante más de

un siglo como un dogma, de igual maneraque nadie había demostrado el derecho di-vino de los reyes y se consideraba un sacri-legio ponerlo en duda...»21

No es tracta, per tant, d’una Espanyaque puga sustentar-se en la història ortodoxaque abans s’aprenia a l’escola, a què feienreferència la majoria dels discursos políticsd’aquella època. La idea d’Espanya que tra-dicionalment han transmès els nostres edu-cadors i els nostres polítics (alguns delsquals són avui oficialment recordats com a«grans personatges polítics» i «gegants delconeixement històric») partia, en paraulesde Bosch Gimpera, de la idea de la unitat icohesió essencial d’Espanya i la seua civilit-zació, com si es tractàs d’un ens metafísic.Res d’això no resulta, per descomptat cien-tífic, com els mateixos historiadors s’hanencarregat de posar de relleu a partir delmoment que va entrar en crisi la vellahistòria nacionalista (la història de tall his-toricista o positivista, la història dels granspersonatges i dels grans esdeveniments dela nació-Estat) i el nostre país va conèixertambé els aires de renovació de l’anome-nada «història social» (la de la gent queabans semblava no tenir història, la quedescobreix les estructures socials i s’obre a larevolució metodològica de les ciències so-cials). A aquesta renovació van contribuir de-cisivament l’historiador català Jaume VicensVives, deixeble de Pere Bosch Gimpera, il’anomenada escola de Barcelona, així comMiguel Artola, José M. Jover, Manuel Tuñónde Lara i, fora d’Espanya, Pierre Vilar i J. H.Elliot, entre altres, l’obra dels quals representaen conjunt una veritable ruptura en relacióamb la vella història nacionalista tradicional.

19Per això, més que mai, les paraules pro-

nunciades fa mig segle pel rector de la Uni-versitat de Barcelona haurien de tenir-semolt en compte: Espanya no pot ser «unaconstrucción artificial apoyada en undominio», «no hay que tomar a ningúnpueblo de España, ni a su cultura, comorepresentante exclusivo del pueblo españolo de la cultura española, ni atribuir pa-tentes de heterodoxia a los demás». «En laverdadera perspectiva histórica, la futuraEspaña será también solidaria de todos susvalores tradicionales verdaderos. Ningunode sus pueblos morirá, y España sólo podráflorecer si consigue integrar toda su masa yhacerla salir de la miseria y de la ignorancia,infundiéndose la conciencia de unos idealescomunes, a la vez nacionales y humanos.»

Un concepte d’Espanya com aquest,que per fortuna ha pogut abandonar larealitat d’un poder políticament imposat id’una societat immersa en la misèria, per aidentificar-se amb una democràcia consoli-dada i un desenvolupament plenamentmodern, és antagònic del que sempre hapromogut el vell nacionalisme essencialista,en la seua versió espanyola o antiespanyola.Ara bé, ressucitar el fantasma de l’Espanyaamenaçada pels (altres) nacionalismes ésseguir ancorat en el passat i no adonar-se del’envergadura dels canvis esdevinguts. En-cara més quan precisament allò més des-tacable dels darrers anys és que l’actualestabilitat política deu molt a l’activitat dels«nacionalismes perifèrics» que, més enllà deles seues respectives autonomies, han estatcapaços de contribuir decisivament a lagovernabilitat d’aquesta nova Espanya. Maino hi ha hagut al nostre país millorscondicions –tant polítiques com relatives al

desenvolupament de la investigació histò-rica que ha tingut lloc en les tres darreresdècades– per a estudiar una història d’Es-panya més plural i més científica, alliberadade mites nacionalistes, capaç d’integrar lesdiverses trajectòries de les respectives socie-tats i cultures que la formen i de posar derelleu el que les uneix i alhora el que lesdiferencia. Per a això, no s’ha de mirar capal passat d’una època inexistent, en quèsuposadament s’hauria ensenyat Història,quan realment el que aleshores predomi-nava era una història dogmàtica, patrioterai castellanocèntrica, el contrari de la Histò-ria d’Espanya que es pot i que cal ensenyar.En lloc de mirar únicament el passat, mi-llor seria treballar també per al futur, ambel suport d’una Història que està disposadaa anar més enllà de qualsevol forma denacionalisme caduc.

Sols amb aquest concepte d’Espanya ide la seua història es pot reivindicar «lahistoria plural y honestamente subjetiva delos historiadores», com fa Josep Ramoneda,«aunque muchas veces me irrite la tenta-ción que les induce a presentar su disciplinacomo la más científica de todas las huma-nidades».22 En efecte, han de ser els histo-riadors i no els qui –en paraules de ManuelCruz– pretenen convertir el passat en el«nuevo territorio de la política», i la Histò-ria en un «dócil instrumento al servicio depatrias o ideologías»,23 els qui s’esforcen aposar-se prèviament d’acord sobre la Histò-ria que cal ensenyar per a un projecte d’Es-panya amb futur. Una història d’Espanyaque ha d’estar disposada, com assenyala en-certadament Reyes Mate, «no tanto a glori-ficar la memoria de los vencedores cuanto arecordar la de los vencidos» i a aprendre de

20l’experiència de l’exili «una forma de pa-triotismo mucho más cercano al cosmopo-litismo que el del nacionalismo».24

Probablement estem en una època enquè, per citar Jürgen Habermas –que evi-dentment no ha intervingut en el nostredebat, però sí en un altre provocat a Ale-manya pel ressorgiment del vell nacionalis-me–, «las diversas tendencias a la globali-zación del tráfico, de los contactos y de lascomunicaciones, de la producción econó-mica y de su financiación, de las transferen-cias en tecnología y armamento, del co-mercio de drogas y de la criminalidad, ysobre todo de los peligros tanto estratégicoscomo ecológicos, nos confrontan con pro-blemas que ya no pueden solucionarse den-tro del marco del Estado nacional».25 Peraixò avui quan, segons Francisco Ayala,una «España modernizada y democráticaha renunciado por su parte a la organiza-ción centralista del viejo Estado, para con-vertirlo en una estructura compleja decuerpos políticos dotados de mayor o me-nor autonomía», alhora que assistim «a ladegradación del viejo Estado nacional, des-membrado en territorios autónomos cuyameta particular en ningún modo puedeconsistir tampoco –claro está– en esa mul-tiplicación de soberanías enanas con quelos ilusos sueñan».26 Avui, quan la vella ideaunitària, centralista i castellanista d’Espa-nya, com ens recorda José Luis Abellán, hadeixat pas a la idea de «les Espanyes»,pròpia de l’«Estat de les autonomies».27

Avui finalment, quan, segons Javier Tusell,«lo fundamental –el “patriotismo de laConstitución” o, lo que es lo mismo, lalealtad a los principios democráticos– estáresuelto» i allò que existeix és un sentiment

de «fatiga de españolidad» i de «hartazgo denacionalismos periféricos»,28 no té cap sen-tit plantejar-se un debat polític sobre laHistòria com el que ha pretès de suscitarl’actual govern.

Si la proposta de la ministra EsperanzaAguirre s’hagués limitat, com consideraJuan Goytisolo, a tractar de destruir elsmites nacionalistes i a «encontrar un co-mún denominador a las diversas y contra-dictorias historias e historietas peninsu-lares»,29 hauria estat en efecte un projecteraonable i tots lamentaríem que «razonespolíticas de baja laya» l’haguessen fet invia-ble. La prova que per desgràcia no va seraixí és que, fins al moment, no hi ha hagutvoluntat d’afavorir «un empeño colectivode historiadores y especialistas de distintascorrientes de pensamiento y enfoquedestinado a revisar uno a uno los dogmasdecrépitos y verdades rancias», ni tampoc«un análisis riguroso de los aconteci-mientos, causas y situaciones históricas apartir de múltiples perspectivas», requisitimprescindible, segons Goytisolo, per aaconseguir d’assolir l’objectiu d’una refor-ma raonable. Proposar-se recuperar sensevenir a tomb i de forma acrítica unadeterminada història d’Espanya, pretendreque és possible una història políticamentcorrecta d’una Espanya que a penes resultaproblemàtica, i contraposar-la a totes les al-tres històries que en bloc són consideradesmitologies irracionals creades pels (altres)nacionalismes, no sembla un projecteraonable, a pesar de l’opinió favorable queha suscitat fins i tot entre una gran part dela intel·lectualitat «d’esquerra».

Si des del consens civil que, en paraulesde Santos Juliá, s’ha obert pas treballo-

21sament des de 1976, Espanya vol ser mésque un Estat, per a la qual cosa s’ha encu-nyat aquest misteriós concepte de «nació denacions», la seua realitat actual, com béafirma el citat historiador, no ha de serconcebuda com el resultat natural i obligatd’una història inevitable, sinó d’«unavoluntad constituyente que intenta cons-truir un Estado en el que quepan todas lasdiferencias nacionales». Tan negatiu per amantenir el difícil equilibri d’aquesta «na-ció de nacions» seria negar les diferències«cediendo a la nostalgia de un quiméricopasado de Nación-Una», com «magnifi-carlas por lo que Freud llamaba el narcisis-mo de las pequeñas diferencias».30 Amb raóes refereix Santos Juliá a un passat de«Nación-Una» que és efectivament quimè-ric a causa, en gran part, de «la escasa capa-cidad de creación de Estado y, en conse-cuencia, de construcción de nación, quedesplegaron las monarquías hispanas». Acanvi, la idea d’Espanya com a projecte–allò que Pere Bosch anomenà «la verda-dera España», una Espanya que «se hallatodavía en formación y lejos de haberseconstituido definitivamente»– segueix essentmés atractiva que la pretensió de recuperarel passat idealitzat d’una Espanya que moltsno senten seua. Únicament la primera téfutur, si és capaç de crear nous lligams desolidaritat i de reforçar els antics, i sempreque respecte el joc democràtic no sols de lesdistintes opcions ideologicopolítiques, sinótambé de les múltiples identitats que, enlloc d’excloure’s mútuament, han de fer-secompatibles.

La idea d’Espanya com a projecte

col·lectiu de futur és relacionable ambaquest nou «patriotismo de la Consti-tución» que es contraposa a allò que Mau-rizio Fioravanti ha denominat la vella«lógica liberal-estatalista». A diferència del’estatisme liberal, que hem heretat delsegle passat, la unitat política d’un poble od’una nació, representada per l’Estat sobirà,no pot concebre’s com una realitat objec-tiva, sinó que, al contrari, resulta proble-màtica i en conseqüència no pot ser pres-suposada. El ben cert és que «aparece comoel resultado de una acción dinámica ins-pirada por la Constitución, como el frutode una dirección conscientemente elegidapor las fuerzas sociales y políticas».31 Enconseqüència, no es podria orientar eldebat sobre el paper de la Història enl’educació dels espanyols vers aquesta idead’Espanya com a projecte, vers aquest nou«patriotisme de la Constitució» del que arase’ns parla, en lloc de plantejar-se amb uncaràcter essencialista ranci i amb una lògicaliberal-estatalista que fins i tot està presenten una part de la nostra esquerra intel·lec-tual i política? Per poc que situem el debaten un terreny ben distint del que ha servitperquè mesuren les seues forces govern,aliats i oposició, i sempre que passen aviatles commemoracions mil·lenaristes i elrevival canovista i noventanyochista que hareactivat alguns dels nostres fantasmes pro-cedents del passat més perillosos, és proba-ble que guanyem una perspectiva de futurque avui és absent en un debat pobre, tanten noves idees polítiques, com en propostesde reforma educativa que siguen veritable-ment eficaces.

221. «Palabras pronunciadas por Doña Esperanza Aguirre,

ministra de Educación y Cultura, en la apertura delCurso 1996-1997 de la Real Academia de la Historia»,Madrid, 10 d’octubre de 1996, reproduït íntegramenten Comunidad Escolar, 23 d’octubre de 1996, p. 3.

2. Segons recull Comunidad Escolar, 30 d’octubre de1996, p. 7, la ministra havia anunciat la setmana an-terior, en l’acte de dipòsit de l’Arxiu del GeneralNarváez en la Real Academia de la Historia, que pen-sava «constituir una comisión de historiadores que re-visen los planes de estudio para hacer posible que losalumnos que cursen la ESO tengan una idea generalde la cultura occidental y del papel que en ella hadesempeñado España». En una altra intervenció, ambmotiu de la inauguració de les activitats per al presentcurs del Club Zayas, reiterà que estava disposada atornar als estudis d’Història de l’Ensenyament Secun-dari el lloc que els correspon i declarà que «una de lasmás sutiles pero más letales formas de utilización polí-tica de la Historia reside precisamente en su supresión,en la eliminación progresiva de su presencia en losplanes de estudio escolares. Desaparecidos o defor-mados los puntos de referencia históricos de los ciuda-danos, éstos se someten con mucha mayor facilidad ala manipulación y son menos libres».

3. En Escuela Española, 19 de desembre de 1996, apare-gué un breu escrit signat per José Antonio DacuñaBerbejo, en què critica el discurs de la ministra i lesseues declaracions a El País (2 de desembre), així comla portada del ABC: «Si realmente estuviera tan preo-cupada como quiere dar a entender, se habría leído losReales Decretos donde se establece el currículo de Pri-maria i Secundaria y consultado textos de diferenteseditoriales; entonces habría descubierto que ni lo quedice el ABC, ni lo que dice su discurso es cierto, por-que todos los períodos de la Historia son estudiados,la cronología sigue apareciendo y las grandes perso-nalidades también... En algo tiene razón la señoraministra, la Historia no se debe utilizar políticamente,pero es lo que hizo en su discurso al tachar de “calami-tosa”, “delirante” y “manipulación” la situación, elléxico y el contenido del currículo de Historia».

4. ABC, 23 d’octubre de 1997, secció d’educació; La Van-guardia, del mateix dia, p. 27; Diario 16, p. 36; ElPaís, p. 27.

5. El Mundo, 23 d’octubre de 1997, p. 27 (la cursivareprodueix literalment les paraules de la ministra,segons el citat diari).

6. Historia 16, núm. 260, desembre de 1997, pp. 3 i 74-75.7. «Historia e ingenuidad», El País, 18 de desembre de

1997.

8. «La enseñanza de la historia», El País, 21 de novembrede 1997.

9. «Los puntos sobre las íes», ABC, 7 de novembre de1997.

10. ABC, 10 de desembre de 1997. En una línia méscatastrofista encara que la de la ministra, la directoradel diari valencià Las Provincias, en la seua habitualcolumna-editorial, en referir-se a l’entrevista ambl’historiador Francisco Javier Fernández Nieto que elcitat diari reprodueix en pàgines interiors, afirma:«Más claro no se puede decir. Lo que ha sucedido hasucedido. Sin más. Pero los Goebbels de la historiasiguen, erre que erre, publicando libros e introdu-ciendo falacias históricas como la tantas veces repe-tida Confederación catalano-aragonesa, llegando a labarbaridad de afirmar que Aragón se unió a Catalu-ña. Hasta aquí podíamos llegar [...]. Ni de un univer-sitario, ni de un bachiller. La calidad, la profundidadde la enseñanza ha disminuido notablemente. Haceunos años, no se podía superar el examen de ingresoen el bachiller, el que se hacía a los diez años, si setenía tres faltas de ortografía. Y un acento, contabapor media. Hoy, acaban Filología sin distinguir entrevoy a ver y el verbo haber. Es, lo que dice el profesorFernández Nieto, igualar por abajo. El mejor caminopara conseguir que los estudiantes serán hoy mástituladamente analfabetos que ayer, pero menos quemañana» (2 de novembre de 1997). Nombroses fo-ren les opinions, sempre en defensa de la reformaurgent dels plans d’estudi d’Humanitats, que aquestdiari va publicar. Segons Joaquín Calomarde, quemés tard fou proposat pel govern valencià per a lanova comissió constituïda després de la retirada delprojecte de reial decret: «Lo que ocurre es que, horaes ya de decir sin tapujos y abiertamente lo esencial:que España existe, que es una nación (la más antiguanación de Europa), que no hay que pedir más tiempoperdón por el descubrimiento americano, que nues-tra cultura es universal y que se llama históricamentecultura española. Siendo todo ello históricamente así,verdadero y riguroso, los españoles tienen dercho aconocer su historia común, la que les pertenece porser españoles, por radicar en ellos, como tales, lasoberanía nacional» («La historia de España», 26d’octubre de 1997). Julia Navarro: «No sé por quélos partidos políticos de izquierda decidieron en sudía que el estudio de las Humanidades era algo “car-ca”, y optaron por dejarlas reducidas a la nada»(«¿Cleopatra es una crema?», 26 d’octubre de 1997).César Alonso de los Ríos: «Desde hace mucho tiem-po he venido denunciando el menosprecio demos-

23trado por los ministerios de Educación a la enseñanzade la historia, la geografía y la literatura. En general alas Humanidades. Se sabía que en el fondo se tratabade una dejación de deberes de la Administracióncentral ante los poderes autonómicos, especialmentelos de Cataluña y Euskadi... Asimismo las perver-siones educacionales que se han estado produciendoa lo largo de esta última década y que marcaránnegativamente la “formación” de tantos ciudadanosse amparaban con la idea de la heterogeneidad cul-tural, el derecho a la diferencia, incluso el deber hacialo propio, hacia la realidad casera. [...] La propuestadel derecho es una denuncia explícita de la situaciónen la que estamos y que puede calificarse como abe-rrante desde el punto de vista intelectual, peligrosadesde el punto de vista de la convivencia y destruc-tiva nacionalmente hablando. Es explicable, portanto, que el Partido Socialista se haya sentido aludi-do y haya tratado de crear una cortina de humo yamediante cuestiones de procedimiento, ya medianteacusaciones infundadas al texto. De este modo suactitud ha venido a legitimar, una vez más, a losnacionalistas en una cuestión en la que deberían estarde acuerdo, por razones obvias, el PSOE y el PP» («Eltest», 4 de novembre de 1997).

11. El País, 9 de novembre de 1997.12. «Unidos por la desunión», El País, 23 de novembre de

1997.13. La Vanguardia, 29 d’octubre de 1997.14. «Humanidades: una propuesta de consenso», El País,

11 de novembre de 1997.15. «Qué Historia», El País, 6 de novembre de 1997.

16. «Qué historia común», El País, 30 de desembre de1997.

17. La Vanguardia, 28 d’octubre de 1997.18. «De historia y amnesia», El País, 29 de desembre de

1997.19. «Enseñar historia de España», El País, 19 de desembre

de 1997.20. «Historia e ingenuidad», El País, 18 de desembre de

1997.21. Pere BOSCH GIMPERA, «España», conferència publi-

cada en Anales de la Universidad de Valencia, segonaèpoca, València, 1937, pp. 9-47.

22. El País, 18 de desembre de 1997.23. «El futuro ha muerto: ¡a por el pasado!», El País, 5 de

gener de 1998.24. «La memoria es peligrosa», El País, 20 de desembre de

1997.25. Más allá del Estado nacional, Trotta, Madrid, 1997,

p. 175.26. «Un esplendor final», El País, 25 de novembre de

1997.27. «Las Españas: una idea plural de Estado», El País, 27

de gener de 1998.28. «Angustias nacionales», El País, 22 de novembre de

1997.29. «Historias, historietas e historia», El País, 28 de gener

de 1998.30. «Malestar con la historia/y 2», El País, 23 de novem-

bre de 1997.31. M. FIORAVANTI, Los derechos fundamentales. Apuntes de

historia de las Constituciones, Trotta, Madrid, 1996,p. 129.

24

En l’àmbit de la teoria política i de lesanàlisis sobre el federalisme, aquest tombantde segle està presidit per la revisió de lesconcepcions de la legitimitat democràtica,especialment en aquells contexts caracterit-zats per forts components de pluralismecultural. Aquesta revisió es produeix, fona-mentalment, en l’interior del anomenat«paradigma del liberalisme polític». Tan-mateix, es tracta d’una revisió que afectabona part de la manera que el liberalismedemocràtic tradicional ha entès i, sobretot,ha regulat en la pràctica qüestions com elsdrets, les institucions, els processos de deci-sió, la separació de poders, o alguns delsseus valors bàsics, com la llibertat, la igual-tat o el pluralisme.

Les democràcies liberals avui han de ferfront tant als reptes que suposa la globalit-zació per a unes estructures pensades per

unitats estatals, com als reptes que suposenunes societats creixentment pluralitzadesen relació als seus components culturals.Davant de bona part de les preguntes i de-mandes d’aquests dos fenòmens, les con-cepcions del liberalisme democràtic tradi-cional es troben perplexes o desorientades.Malgrat que es tracta de la tradició políticamés exitosa de l’època contemporània,moltes vegades no està dotada dels utillat-ges intel·lectuals i morals més adequats perfer front a les noves demandes de societatscada cop més complexes i interrelaciona-des. La seva revisió actual, però, és neces-sària per tal de realitzar millor els seuspropis valors, i de disminuir els esbiaxos decaràcter cultural que sovint arrosseguen lesversions pràctiques del liberalisme tradicio-nal. Es tacta d’una revisió, tant conceptualcom institucional, per millorar, per refinarels components ètics de les democràcies ac-tuals. A inicis del segle XXI, al liberalismedemocràtic li escauen les paraules d’un delspersonatges del Romeu i Julieta de Shakes-peare quan torna cap a casa després d’unanit alegre: «és tan tard que podríem dir queés d’hora».

Al cap de vint anys de l’aprovació de laprimera constitució democràtica després

Models federalsi Estat de les Autonomies

Ferran Requejo

Aquest text és una nova versió de les col·laboracions:«L’acomodació “federal” de l’estat plurinacional es-panyol» a F. REQUEJO, Federalisme, per a què? L’acomo-dació de la diversitat en democràcies plurinacionals, Tresi Quatre, València 1998, pp. 147-173; i «Estat pluri-nacional» i «democràcia avançada», a X. BRU DE SALA-J.TUSSELL (coords.), Catalunya / Espanya. Un diàlegamb futur, Planeta, Barcelona 1998, pp. 227-247.

25del període franquista, ens trobem en unbon moment per plantejar les possibilitats iels límits que aquest nou marc legal repre-senta en la qüestió, històricament irresolta,de l’acomodació política de la plurinacio-nalitat de l’estat. Pot considerar-se aquestauna qüestió resolta o, com a mínim benencarrilada, a partir del disseny de l’estat deles autonomies? O, ben al contrari, podemafirmar que les nacions minoritàries estroben ubicades en una mena de carcassajurídica i política que les hi impedeixd’exercir un autogovern proporcional a laseva reiterada voluntat d’autogovern nacio-nal? Podem dir que estem davant d’unmodel de caire «federal», certament pecu-liar, tal com perseguien alguns represen-tants del catalanisme polític tradicional? O,finalment, és l’actual estat autonòmic elmodel més adequat, dins dels que existei-xen en la política comparada d’aquest tom-bant de segle, per configurar un estatplurinacional en un context presidit pelscreixents processos d’internacionalitzaciótecnològica, política, i econòmica, i per laconstrucció de la Unió Europea?

En les pàgines que segueixen tractaré derespondre a aquestes qüestions d’una formaconcisa. En primer lloc, consideraré, breu-ment, les condicions generals de realitzaciód’una «bona acomodació» política en con-textos plurinacionals, per la qual cosadescriuré a continuació els principals tipusd’acord federalitzants que poden trobar-seen la política comparada actual. En segonlloc, ubicaré l’actual estat de les autonomiesen aquests diferents tipus d’acord, i n’ana-litzaré la idoneïtat per regular la realitatplurinacional espanyola en el context deconstrucció de la Unió Europea.

QUATRE MODELS BÀSICSD’ACORDS FEDERALS

Tractar la qüestió de l’acomodació políticad’una realitat plurinacional, d’una banda,requereix tenir una idea precisa de què had’entendre’s per una «bona acomodació» i,d’altra banda, requereix analitzar la idoneï-tat d’aplicar alguns dels models territorialsque ens ofereix la política comparada delssistemes democràtics per tal de veure si sónidonis per portar a terme aquella aco-modació.

D’acord amb una consideració actua-litzada de les democràcies liberals, i a partirdel debat entre liberalisme democràtic ipluralisme cultural de les dues darreres dè-cades, una «bona acomodació» política en-tre diverses col·lectivitats nacionals ha derecollir almenys tres tipus diferents de lògi-ques normatives en els acords polítics esta-blerts: una lògica de caràcter pragmàtic,una altra de caràcter «ètic-cultural», i unaaltra de caràcter «polític-moral». En primerlloc, un bon acord haurà d’incloure unalògica pragmàtica (o instrumental) dirigidaa l’obtenció de determinats fins i objectius,sense fixar-nos, de moment, en quins sónaquests últims. Es tracta d’una lògica que,en el terreny polític, està presidida pelsvalors o principis rectors de l’eficiència,l’eficàcia i l’estabilitat institucional. Desd’aquesta perspectiva, un acord de caràcterfederalitzant que satisfés les parts implica-des, però que no estigués dotat, per exem-ple, d’estabilitat, no podria ser qualificatcom un «bon acord». En segon lloc, unacord entre diferents realitats nacionals sig-nifica acomodar diferents identitats col·lec-tives, que seran sempre «particulars» –no

26mai «universals»–, les quals es reflecteixenen diverses llengües i maneres d’entendre lahistòria col·lectiva pròpia, en referents sim-bòlics i culturals diferenciats, etc. Aquestalògica de caràcter «ètic-cultural» ha de tenirel seu reflex en els símbols, les institucions,els processos de representació i de decisió,etc, establerts per l’acord polític. Una bonaacomodació federal de realitats plurinacio-nals no significa només que es recullin elsprincipis d’estabilitat o eficiència, sinó quetambé resulti «còmoda» en termes d’iden-titat per a les diferents col·lectivitats nacio-nals que hi conviuen. Aquesta comoditats’ha de reflectir en un entramat compe-tencial, institucional i simbòlic que permeti«reconèixer-se» en les institucions i símbolsde l’estat a les diferents realitats nacionals.L’element contextual resulta una qüestióclau per a l’acomodació política de societatsnacionalment plurals. Finalment, un bonacord significa incorporar una lògica «polí-tica-moral» inequívocament liberal-demo-cràtica. És a dir, una lògica basada en el res-pecte i la protecció d’uns valors humans decaràcter universal, així com en els altres prin-cipis organitzatius que conformen el «nuclidur» dels estats de dret (principis de legalitat,separació de poders, llibertats individuals icol·lectives, eleccions competitives, etc). Estracta d’una lògica que, a diferència del’anterior, s’inspira en uns valors i criterisd’actuació institucional molt més indepen-dents del context en què s’apliquen.

Quan repassem els diferents tipusd’acords federals, una noció més àmplia queno la dels estats federals o federacionsestrictes, que existeixen avui al món, com-provem que la majoria d’ells han recollitmolt millor les lògiques pragmàtica i «polí-

tica-moral» que no la de caràcter «ètic-cul-tural». Aquesta darrera, que hauria d’incor-porar consideracions de caràcter històric,lingüístic, etc. de les diferents col·lectivitatsnacionals, ha tendit a recollir només lesparticularitats culturals hegemòniques,marginant o menystenint les de les col·lec-tivitats minoritàries en l’estructuració d’a-quells acords. Això ho comprovem, sobre-tot, en el cas dels «estats federals» o «federa-cions». Tanmateix, el grup d’acords federalsés bastant més ampli que el de les federa-cions estrictes. En termes generals pot dir-se, amb Daniel Elazar, que el federalisme esbasa en el principi «d’autogovern més go-vern compartit» (self-rule plus shared rule).L’objectiu bàsic en seria el de combinar elsavantatges de la unitat i de la diversitat. Lescaracterístiques més comunes als acordsliberals-democràtics de caire federal (parau-la que deriva de la llatina que significa ‘pac-te’), serien:

1) Existència de dos nivells de govern,que inclouen una dualitat en els poders le-gislatiu i executiu, cadascun d’ells amb ins-titucions, competències i ingressos propis.

2) Mecanismes de col·laboració o coor-dinació en les relacions intergovernamen-tals en aquelles competències que són com-partides o concurrents entre els dos nivellsde govern.

3) Mecanismes de representació de lesunitats federades en algunes institucions dedecisió política del poder central, o del’estat considerat en conjunt.

4) Un «àrbitre» institucional que dirimei-xi les disputes sobre la constitucionalitat deles normes emanades tant dels parlamentsde les unitats federades com del parlamentfederal (tribunals o, de vegades, referenda)

275) Una constitució escrita que no pot

ser reformada unilateralment per les insti-tucions de la federació, ja que això signi-ficaria la ruptura unilateral del pacte previestablert per les unitats federades.

En els acords de caire federal podemtrobar l’articulació d’aquests alements onomés d’alguns d’ells. Partint de les tipo-logies més esteses en els estudis actuals so-bre federalisme, a grans trets podem distin-gir quatre grans tipus d’acords federals:

1. Els estats regionals. Es tracta d’estatsen què el doble nivell de govern es produeixcom a conseqüència d’un procés de descen-tralització política, garantit en la mateixaConstitució de l’estat. A diferència del ques’ha esdevingut a federacions històriques(EUA, Suïssa, Alemanya) que estan basadesen un procés de centralització des d’unitatsprèvies i independents, aquí el que existeixpreviament és un centre unitari que esdescentralitza a partir d’un moment deter-minat. La cessió de competències va de dalta baix, diguem-ne. La descentralització po-lítica «regional», que òbviament pressuposal’existència d’un centre previ, en la pràcticaha acostumat a establir-se només en algu-nes de les regions de l’estat. El poder judi-cial i la fiscalitat acostumen a romandre enles institucions del poder central. En elprocés de reforma constitucional les insti-tucions de les «regions» és molt marginal, ofins i tot inexistent. El cas prototípic n’ésItàlia, a partir de la Segona Guerra Mundial.

2. Les federacions simètriques. El «pacte»que ha «constituït» la federació es basa enun procés de centralització pel qual les uni-tats federades han cedit una sèrie de com-petències al poder central. La simetria con-sisteix en què aquesta cessió i, més en gene-

ral, les relacions entre totes les unitatsfederades i la federació són més o menys delmateix tipus. Les unitats federades exercei-xen els seus poders legislatius, executius,judicials, i fiscals sobre els ciutadans, demanera independent. Aquí, i a diferènciadel model anterior, tot el territori de lafederació equival a la suma dels territoris deles unitats federades. En els darrers anys haaugmentat el nombre de mecanismes decooperació o de coordinació entre els dosnivells de govern, degut sobretot a l’incre-ment de les competències compartides(Alemanya, Àustria).

3. Els acords federals asimètrics. Exis-teixen dos tipus d’acords: les federacionsasimètriques, i els acords asimètrics espe-cífics entre diferents tipus d’unitats (federa-cies, estats associats). En les federacionsasimètriques es manté la perspectiva decentralització federal del model anterior,però en aquest cas les relacions de les uni-tats federades amb el poder central no éshomogènia. La Constitució federal esta-bleix diferents relacions per algunes d’aque-lles unitats, que queden reflectides en di-versos nivells competencials, en l’entramatinstitucional, en la representació exteriorde l’estat, o en la política fiscal. Els motiusper regular asimetries legals són diversos,però tots estan basats en les asimetries defet (culturals, geogràfiques, històriques,etc.) existents entre les unitats federades.Bèlgica constitueix un exemple recent aEuropa d’estat federal asimètric.

Altres tipus d’acords asimètrics els cons-titueixen les federacies i els estats associats.Les primeres consisteixen en l’acord entreuna unitat gran i una unitat o diversesunitats molt més petites, segons el qual

28aquestes últimes retenen un grau elevatd’autogovern, però alhora desenvolupen unpaper mínim en les decisions de la unitatgran. L’acord no es pot trencar unilateral-ment per part dels dos tipus d’unitat, sinónomés per l’acord d’ambdues parts.Exemples de federacies els tenim en el cas dePuerto Rico en relació amb els EUA, o deBhutan en relació amb l’India. Els estatsassociats, per la seva banda, són semblants ales federacies, però en aquest cas l’acord potser trencat per alguna de les unitats de for-ma unilateral seguint pautes preestablertes.Exemples d’estats associats serien les illesCook en relació amb Nova Zelanda, o lesilles Marshall en relació amb els EUA.

4. Les confederacions. Es tracta d’acordsentre diferents estats amb la finalitat d’esta-blir governs comuns per al desenvolupa-ment de tasques o objectius específics (bàsi-cament, política internacional, defensa, oeconomia). El govern comú, però, és total-ment dependent dels governs dels estats dela confederació. Es tracta, diguem-ne, d’ungovern de «delegats» de les unitats confede-rades, les quals poden sempre donar l’acordper finalitzat. A vegades algunes confede-racions han donat lloc amb posterioritat afederacions. Exemples de confederacions«històriques», els tenim en els estats nord-americans entre 1781 i 1789; o en el deSuïssa entre 1291 i 1847 (excepte el pe-ríode napoleònic de 1798-1815). Altresexemples: la Comunitat del Carib, i laComunitat d’Estats Independents, o algunsaspectes de la Unió Europea mateixa.

A banda d’aquests quatre tipus bàsicsd’acords federals o federalitzants, se’n do-nen altres amb un abast més restringit, ique només mencionem breument:

– les unions, en què les unitats constituentsmantenen la seva integritat principalment,per mitjà d’institucions generals, com ara eldoble mandat, regional i general, de con-sellers (cas de Bèlgica abans d’esdevenir unafederació amb importants trets asimètrics el1993);– les lligues, que estableixen acords entrediferents estats per objectius específics permitjà d’un secretariat, i no d’un govern (LligaÀrab, Asean, Otan, Consell Nòrdic, etc.);– els condominis, en els quals determinatsterritoris estan sota el govern conjuntd’altres estats (Andorra abans de la recentconstitucionalització en els anys noranta);– les autoritats funcionals compartides, oagències creades per diversos estats per por-tar a terme la implementació de políti-ques específiques (l’Agència Internacionald’Energia Atòmica, L’Organització Inter-nacional del Treball, etc.).

També es presenten casos mixtos en elsquals es combinen trets de diferents tipusd’acords, com el cas de Canadà a mitjan se-gle XIX (1867), o el de de la Unió Europea apartir de l’acord de Maastricht (1992), enquè es juxtaposen característiques confe-derals i federals.

L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

A partir dels anteriors tipus d’acord federal,comprovem que el cas de les «autonomies»espanyoles suposa una concreció forçaatípica, i un tant híbrida, en el món de lapolítica comparada. En termes generals,però, el disseny constitucional i estatutariestà bàsicament establert des de les carac-

29terístiques dels estats regionals. Es tractad’un estat que respon a un procés de des-centralització política, garantida constitu-cionalment, a partir d’un estat centralitzatprevi. El procés de transferència compe-tencial s’estableix des del poder central a lesunitats subestatals (comunitats autòno-mes), inversament al que s’esdevé en el casde les federacions. D’altra banda, el doblenivell de govern, independentment de quinsigui el contingut competencial concret,s’estableix en les funcions executives i legis-latives. El poder judicial, en canvi, mantéles característiques territorials de l’estatcentralitzat anterior. La fiscalitat romanbàsicament en les institucions del podercentral. A més a més, les comunitats autò-nomes no intervenen en el procés de refor-ma constitucional, mentre que en la reformadels seus estatuts d’autonomia intervenenels dos nivells legislatius, el del poder cen-tral i el dels parlaments autonòmics.

Hi ha dos trets, en canvi, que acostenl’estat de les autonomies al grup de lesfederacions, un de caràcter particular i unaltre de més general. El primer fa referènciaal fet que el procés de descentralització po-lítica està dissenyat per a totes les subuni-tats territorials, i no només per a algunes.La suma dels territoris dotats amb unaautonomia política constitucionalmentgarantida, actualment disset comunitatsautònomes més dues ciutats del nordd’Àfrica, Ceuta i Melilla, equival a tot elterritori de l’Estat. El segon tret fa referèn-cia a l’augment de competències compar-tides en qualsevol tipus d’acord federalproduït en la segona meitat del segle XX,questió que trenca el caràcter més rígid delrepartiment competencial característic de

les federacions fins a aquest període, devegades caracteritzades com a «federacionsduals». Aquest darrer aspecte, però, en elcas espanyol es contextualitza en una tradi-ció i una cultura política molt allunyadesde les que caracteritzen les federacions his-tòriques.

L’estat de les autonomies presenta, amés a més, algunes peculiaritats de caràcterasimètric. Com és ben sabut, el famósarticle 2 de la Constitució de 1978 esta-bleix l’existència de «nacionalitats i re-gions». Aquesta podria ser una base delreconeixement de dues entitats subestatalsdiferenciades susceptible de recollir elcaràcter plurinacional de l’Estat espanyol,amb independencia del nivell d’autogovernd’aquells dos tipus d’entitats. Les asimetriesde caràcter nacional tindrien així un camíper ser reconegudes com a tals. Tanmateix,com no és menys conegut, la resta del textconstitucional tracta aquelles dues entitats,les nacionalitats i les regions, en termesuniformes, i s’hi refereix a elles com a «co-munitats autònomes». En termes generals,pot dir-se que les asimetries recollides enl’estat de les autonomies són, fonamen-talment, de caràcter transitori: diferènciesreferides a institucions pròpies, al ritmemés ràpid o més lent de l’assoliment delmàxim sostre de competències que laConstitució possibilita en el procés de des-centralització de l’estat, o a dues vies dife-rents d’accés a un autogovern propi perpart de les «comunitats autònomes». Lesexcepcions al caràcter transitori de les asi-metries regulades, les constitueixen, d’unabanda, la regulació d’una política fiscal es-pecífica limitada als casos del País Basc iNavarra (legitimada en la mateixa Cons-

30titució –disposició addicional primera– pelreconeixement d’un «règim foral» precons-titucional, i de la qual cal destacar el seucaràcter més «confederal» que no federalestricte) i, d’altra banda, la referència, noexempta d’ambigüitats, a algunes peculiari-tats de caràcter cultural (llengua, dret civil,etc.), o de caràcter físic (p. e. la insularitat)que presenten algunes de les entitats subes-tatals. La perspectiva d’una simetria homo-geneïtzadora, que presideix les regulacionsde caràcter permanent de la resta d’aspectesde l’estat de les autonomies fou, a més,reforçada pels pactes postconstitucionals de1981 i 1992 entre les dues primeres forcespolítiques d’àmbit estatal, així com peldesenvolupament uniformista de bona partde les «lleis de bases» emanades del podercentral (funció pública, govern local, uni-versitats, etc.).

ACOMODAR POLÍTICAMENT

UN ESTAT PLURINACIONAL

NO EQUIVAL A DESCENTRALITZAR-LO

En el moment de procedir a una avaluacióde l’estat de les autonomies al cap de vintanys de les seves primeres regulacions cons-titucionals, idealment hauríem de compa-rar les finalitats o els objectius que es prete-nien assolir amb la implantació d’aquestmodel territorial, i els resultats pràctics delseu desplegament durant aquest període.Tanmateix, ens trobem amb una dificultatd’entrada en aquesta pretensió: la pocaclaredat dels objectius implicats en el mo-del autonòmic. Amb una mera lecturadescontextualizada del text constitucionalno podem saber quins són els objectius perse-guits. Aquesta poca claredat no deixa de ser,però, bastant informativa en el moment de

saber en quin terreny ens movem, o en elde valorar quins són els límits i les possi-bilitats de futur d’un model de distribucióterritorial del poder polític que resulta inèditen el món de la política comparada.

És ben conegut el fracàs històric del’Estat espanyol a l’hora d’articular les sevesdiferents realitats nacionals al llarg dels dosdarrers segles. Fins i tot en el sentit moltrestrictiu que contenen expressions com «elproblema catalán», o «el problema regio-nal», que poden resseguir-se en diversesmanifestacions i tractats de diferents diri-gents, intel·lectuals, o en manifestos de lesprincipals forces polítiques espanyoles du-rant les primeres dècades de segle, podemveure que, com a mínim, s’hi detectavaaixò: que hi havia un problema territorialper resoldre, i que aquest problema afectavaalgunes «regiones» i no d’altres. La irreso-lució d’aquesta qüestió podem caracterit-zar-la, en termes més estrictes, com la delfracàs del procés general de nation-buildingespanyol a partir d’un estat capaç d’integraro d’acomodar les seves diferents realitatsnacionals en un concepte articulat de nacióespanyola. D’altra banda, en tant que na-cions específiques, sobretot Catalunya i elPaís Basc han estat massa dèbils per im-posar un model d’articulació plurinacionalde l’Estat espanyol, però alhora han estatsuficientment fortes per impedir que se’lsimposés, sense més, el model uniformista ihomogeneïtzador de nació espanyola asso-ciat al procés de nation-building estatal delsdos darrers segles.

Les coses no eren massa diferents, enaquest terreny, en arribar la transició políti-ca en els anys immediats a la dictadurafranquista. En les discussions del procés

31constituent, lògicament, la primera prio-ritat era establir un sistema liberal-demo-cràtic homologable als de l’entorn europeu.Però, des de la perspectiva de com haviende resoldre’s les qüestions nacionals seguienexistint una diversitat de posicions queanaven des del tradicional espanyolismecastellanista, fins a un indefinit «federalis-me», moltes vegades més conscient del quevolia evitar que no del que volia proposar.El resultat és conegut: unes regulacionsconstitucionals més o menys explícites decontingut unitarista sobre la nació espa-nyola, al costat d’altres regulacions moltmés ambigües sobre el «dret a l’autogovern»d’unes nacionalitats i regions que el textconstitucional ni cita ni caracteritza.

Tanmateix, malgrat les dificultats quesuposa aquesta indefinició en el momentd’establir una «avaluació» del model auto-nòmic, crec que no resulta massa difícilconstatar l’existència de dues perspectivesque, malgrat que poden juxtaposar-se en laregulació pràctica d’algunes matèries, apun-ten en direccions polítiques diferenciades:

1) la perspectiva d’un estat unitari queprocedeix a una descentralització política, i

2) la perspectiva d’un estat que buscauna acomodació sòlida i estable de les sevesdiferents realitats nacionals.

Així, podem preguntar-nos d’entrada, sisón aplicables les mateixes solucions polí-tiques per regular la descentralització d’unestat, i per acomodar o articular la seva plu-rinacionalitat. La resposta que ens donenels principals models de la política compa-rada sobre aquesta qüestió és fonamental-ment negativa.

Al meu entendre, la principal deficièn-cia estructural de l’estat de les autonomies

actual no són les seves limitacions, quetambé n’hi ha, com a model de descen-tralització, sinó el fet que no permet, i avegades fins i tot impedeix, una regulacióadequada de la pluralitat nacional espa-nyola. Es tracta de dues qüestions que hanquedat sempre per resoldre en l’històric«problema regional». Pot dir-se que, mal-grat les seves limitacions, l’estat de les auto-nomies posa unes bases per solucionar ladescentralització, però també pot dir-seque està molt lluny de solucionar l’aco-modació de la plurinacionalitat. L’estat deles autonomies, a més, és un model presiditper una lògica més «regionalitzadora» queno genuïnament federal. Però, en qualsevolcas, descentralitzar un estat no és el mateixque acomodar o articular les diferents iden-titats nacionals que hi conviuen. No estracta només d’una qüestió de «més com-petències». Podria augmentar-se la llistad’aquestes últimes i, malgrat tot, persistir la«incomoditat» de les identitats nacionalsminoritàries en no haver-se establert, d’unamanera efectiva i concreta, un reconeixe-ment i un desenvolupament ampli de la sevaespecifitat nacional. Aquest és el cas, perexemple, de l’actual situació del Quebec enrelació amb Canadà. Malgrat que la federa-ció canadenca és un estat molt més descen-tralitzat que l’Espanya autonòmica, la identi-tat nacional del Quebec no acaba d’estar ben«acomodada» en el federalisme canadenc.

Aquesta regulació, certament deficient,del fet plurinacional per part de la Cons-titució espanyola de 1978 no impedeix va-lorar positivament la manera en què regulaaltres aspectes, tals com el reconeixement iels mecanismes de garantia dels drets deciutadania, o bona part de la definició de

32l’entramat institucional. En termes gene-rals, crec que va ser un bon acord per deixardefinitivament enrere la dictadura i elsaspectes més retrògrads de la cultura políti-ca espanyola. I va ser-ho sobretot si no obli-dem el context en el qual es va produir latransició en la segona meitat dels anyssetanta: un procés de reforma política diri-gida per elits sorgides del franquisme, ame-naces latents –després realitzades– de copsmilitars, manca d’una cultura democràticai de la negociació en els actors polítics,debilitat de les forces de l’oposició –tant deles d’àmbit estatal com de les de les nacionsminoritàries–, etc. Per primera vegada,amb l’excepció de la inestable experiènciarepublicana dels anys trenta, la Constitucióde 1978 ha permès situar de manera in-equívoca l’Estat espanyol en el grup de lesdemocràcies liberals occidentals, ha possi-bilitat la integració en la Unió Europea,alhora que ha conduït a la modernitzacióde la societat i de les mateixes estructuresestatals. També ha possibilitat, com dèiem,una descentralització política que contrastaclarament amb les estructures centralit-zades del règim anterior.

Tanmateix, malgrat tots aquests i altresmèrits que mostra el curriculum de la Cons-titució actual, amb la mateixa contundèn-cia pot afirmar-se, també com dèiem, queno reconeix el pluralisme nacional existenta l’Estat espanyol, i a més a més, dilueix laregulació d’aquest pluralisme en una meradescentralització generalitzada i uniformis-ta. És un text que, quant a la plurinaciona-litat, ja va nèixer amb elements molt limi-tadors, tant pel que fa a la dimensió delreconeixement d’aquella plurinacionalitat,com pel que fa a la dimensió de l’autogo-

vern. El repte que plantegen les nacionsminoritàries no sembla ben resoluble desde les premisses bàsicament «regionals» desde les quals es va establir el model autonò-mic actual. Malgrat l’indiscutible avançque representa l’estat de les autonomies enrelació amb models territorials anteriors–cosa que tampoc és d’estranyar donada ladesgraciada història d’Espanya en termesliberals i democràtics–, la regulació autonò-mica actual pot, en tot cas, ser consideradauna estació intermèdia en el seu camí versun reconeixement i un autogovern nacionalefectius, però no pot ser consideradal’estació final del trajecte.

EL FEDERALISME PLURAL

Poden superar-se els límits del model actualsense modificar la Constitució? O, en altresparaules, són les ambigüitats constitu-cionals susceptibles d’una lectura no regio-nalista, sinó plurinacional, del model auto-nòmic? En el moment d’intentar respondreaquesta qüestió convé establir, primer detot, quins són els objectius d’una regulacióplurinacional (on es vol anar), per passara formular després, i només després, siaquests objectius resulten assolibles des deles premisses del marc constitucional actual(com anar allà on es vol anar).

Un dels avantatges potencials delsacords federals consisteix en la seua flexibi-litat o adaptabilitat als requeriments especí-fics de cada pluralisme cultural de caràcterterritorial. De moment, la història de lesfederacions liberals-democràtiques ha estatmarcada per models preferentment territo-rials o simètrics. Tanmateix, l’augment dela complexitat que suposa un món cadavegada més globalitzat en les relacions exte-

33riors dels estats, i cada vegada més pluralit-zat en les relacions internes, requerirà tam-bé una complexitat més gran en els acordsfederals que s’estableixin en els futurs marcsconstitucionals. La creixent complexitat deles xarxes intergovernamentals requereixsuperar les rigideses estatalistes del consti-tucionalisme democràtic tradicional. Enaquest sentit, i en el cas de realitats plurina-cionals, un dels models que pot contribuira superar aquestes rigideses és el que heanomenat model de federalisme plural. Estracta d’un model institucional basat en laperspectiva de la revisió actual del liberalis-me democràtic –la regulació d’una políticaliberal del reconeixement–, i que crec quesuposa una de les vies de renovació delfederalisme en realitats presidides per unpluralisme cultural territorialitzat. En ter-mes generals, el federalisme plural consis-teix en tres tipus bàsics d’acords federals:

1) la regulació normativa i institucional,a nivell constitucional, del «pluralisme na-cional» de la federació;

2) l’establiment d’una serie d’acords decaràcter asimètric o confederal en la regu-lació dels aspectes decisius pel reconei-xement i l’autogovern de les entitats nacio-nals minoritaries (i tant en relació a lespolítiques externes com internes de la fede-ració). I finalment,

3) la regulació d’acords de caràcter si-mètric en la resta d’aspectes de l’autogovern.

El primer tipus d’acord està més centraten la perspectiva del reconeixement cons-titucional de la plurinacionalitat, mentresque els altres dos ho estan en la perspectivade l’autogovern de les entitats federades.Òbviament, el nucli bàsic del federalismeplural el constitueixen els dos primers tipus

d’acords esmentats. L’objectiu bàsic és el deregular diferents tipus d’acord federalsegons l’àmbit funcional a regular i lescaracterístiques de les unitats federades. Noes tracta, per tant, de contraposar un modelfederal global de caràcter «asimètric» a unaltre de caràcter «simètric», sinó de fixar qui-nes regulacions d’ambdós tipus i en quinsterritoris s’hauran d’establir en realitats quesón nacionalment plurals. Quan juntamentamb el procés de construcció de la UnióEuropea conviuen diversos processos denation-building, els estatals i els no estatals,tant l’experiència històrica com la políticacomparada apunten que en aquells àmbitso matèries més relacionades amb la protec-ció i el desenvolupament de les característi-ques nacionals, resulta més convenient es-tablir acords de caràcter asimètric o confe-deral en el cas de les subunitats federadesdotades d’aquelles característiques. Aixòresultarà molt més convenient com mésasimètrica sigui la realitat fàctica entre elsgrups nacionals majoritaris i minoritaris.

A continuació presento una exempli-ficació de federalisme plural per al cas espa-nyol, que al meu parer procuraria unamillor acomodació de la plurinacionalitatde l’estat, i que es basa en treballs anteriorssobre la qüestió. Aquesta exemplificació,que naturalment no pretèn tenir un caràc-ter tancat ni exahustiu, està feta des de laperspectiva de l’acomodació de Catalunyaen una futura regulació federal espanyolaen el marc de la Unió Europea. Per tal desimplificar, tan sols distingeixo tres àmbitsd’actuació: el simbolicolingüístic, l’institu-cional i el competencial, així com només elsdos primers tipus d’acord dels tres esmen-tats anteriorment.

34Esfera simbòlica-lingüística

Reconeixement constitucional ireconeixement de la igualtat ide les cultures nacionals

Plurilingüisme:- Nom oficial de l’estat- Moneda- Documents personals

d’identitat (passaport, DNI,carnet de conduir, etc.)

- Documents oficials- Segells

Símbols de l’estat plurinacional(himne, bandera, etc.)

Regulació pròpia dels usos de lesbanderes, himnes, de Catalu-nya, de l’estat, la UE

Seleccions esportives nacionalspròpies

Representació de Catalunya enesdeveniments esportius inter-nacionals (campionats euro-peus i mundials)

Reconeixement oficial del COC(Comité Olímpic de Catalu-nya)

Registre mercantil, de propietati civil en català

* Monolingüisme opcional endocuments personals d’iden-titat

* Monolingüisme opcional endocuments oficials

* Regulacions alternatives de la«Generalitat»

(institucions catalanes d’auto-govern)

Esfera institucional

Plurilingüisme en el Parlament federal(documents i intervencions orals)

Plurilingüisme en ambaixadesi consulats

Plurinacionalitat en les polítiquesculturals exteriors de l’estat

Representació internacional de la plurinacio-nalitat de l’estat

Representació diferenciada a la UE i el Con-sell d’Europa

Delegacions de la Generalitat en l’àmbit in-ternacional

Representació pròpia a la UE en matèrieslingüístiques i culturals

Representació pròpia a la UNESCOCatalunya, districte electoral únic en eleccions

federals i europeesDos únics nivells administratius: Generalitat i

poder localSupressió administració perifèrica de l’estatPossibilitat d’acords federals horitzontals en-

tre estats membres de la federacióSenat: - eleccions de segon ordre pels estats

membres- Dret de veto dels senadors de les na-

cions minoritàries- bicameralisme simètric

Dret de veto de la Generalitat de les regulacionsdel poder central sobre matèries exclusives

Tribunal constitucional: composició amb pre-sència específica de les nacions minoritàries

Consell General del Poder Judicial i Tribunalde Comptes: composició específica

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:última cort d’apelació en matèries lingüís-tiques i culturals, i en les regulacions de laGeneralitat i el poder local

Organització i govern del poder judicial propis

Esfera competencial

Inclusió de la plurina-cionalitat i del plurilin-güisme en els currículaacadèmics (educacióprimària i secundària)

Creació de departamentslingüístics i culturals deles minories nacionals ales universitats públiques

Plurilingüisme en les polí-tiques de la federació diri-gides a tots els ciutadans

Regulacions confederals:legislació i polítiquespròpies en matèries depoder local, dret civil,universitats, infraestruc-tures, regulacions electo-rals, lingüístiques, cultu-rals i política exterior deles competències pròpies

Regulacions asimètriques:legislació i polítiques prò-pies en matèries d’econo-mia, fiscals, educació,europees, d’immigració,sanitàries i de seguretatsocial, de comunicacions(control sobre les teleco-municacions pròpies),governació

Regulacions

asimètriques

o

confederals

en relació

a la

vinculació

de

Catalunya

amb l’estat,

la UE i

l’àmbit

internacional

Regulació

del

pluralisme

nacional de

l’estat

35El gran avantatge del moment actual és

l’existència de la UE. Es tracta d’un marcque fins i tot suposa un avenç amb relació aaltres realitats plurinacionals com ara lacanadenca, en molts aspectes més desen-volupades en termes democràtics, peròtambé més polaritzades.

La doble conclusió que s’imposa és,d’una banda, que les regles de l’estat de lesautonomies, tot i que poden resultar par-cialment adequades des de la perspectiva dela descentralització d’un estat uninacional,no ho són des de la perspectiva de l’aco-modació d’un estat plurinacional. D’altrabanda, les possibilitats d’aconseguir aques-ta acomodació dins del marc constitucionalactual resulten francament incertes. En elcontext de la construcció de la Unió Euro-pea, més que no d’adquirir competènciessense trencar la lògica «regionalista» de ladescentralització, del que es tracta és d’as-solir una posició pròpia i diferenciada,sobretot en els àmbits simbòlic, institu-cional, competencial i internacional quepermeti reforçar i desenvolupar les dife-rents realitats nacionals que conviuen en elmateix estat, més enllà de les seves fron-teres. Però, per dur a terme un projectecom aquest cal pensar que el model sortitde la transició política, ara fa uns vint anys,ha de donar pas a un altre model estruc-turat des de la plurinacionalitat.

ÉS TAN TARD QUE PODRÍEMDIR QUE ES D’HORA

L’estat de les autonomies i la constitució de1978 que l’emmarca han permès sortird’un estat autoritari i centralitzat sense

gaires costos, alhora que ha permès estruc-turar una sèrie d’autogoverns de caràctermés «regional» que federal. El que certa-ment no és poc, donades les experiències dela història del país en aquest segle. En elmoment d’entrar en el segle XXI cal, però,que les nacions minoritàries puguin avan-çar en la perspectiva d’uns autogovernsnacionals estructurats des d’unes novesregles constitucionals que parteixin d’unreconeixement inequívoc de la plurinacio-nalitat de la democràcia espanyola. El noucontext de la Unió Europea canvia bonapart de les regles del joc de les relacionsintergovernamentals a l’interior dels estatsde la Unió. En termes pràctics, aquest nouescenari significa tant un conjunt de pos-sibilitats com d’amenaces pel reconeixe-ment i pels autogoverns de les nacionsminoritàries europees. El futur d’aquestsautogoverns serà determinat tant per lavoluntat i perícia de les elits polítiques isocials d’aquestes realitats nacionals, comper les possibilitats i els límits normatius deles regles constitucionals i dels tractatseuropeus. Els dos escenaris que s’obren enaquest inici de segle –l’acomodació de laplurinacionalitat a escala espanyola, i laconstrucció de xarxes «regionals» i d’unprocés d’institucionalització a escala euro-pea– conformen els marcs d’una futura«política liberal del reconeixement» de lapluralitat nacional de la UE, la qual inclouuna realitat bastant més complexa que ladels estats membres. La Unió es un escenariple de possibilitats. Però serà un procés queen el futur immediat continuarà sent dirigitpels estats membres. Per part de les elitspolítiques i socials de les nacions minori-tàries seria un error que la UE acabés con-

36vertint-se en una mena de «coartada» quefes que aquelles ja no es plantegessin eltema, encara no resolt, de la seva acomo-dació en l’estat. Tot apunta que aquestúltim continuarà sent, i per bastant temps,el marc constitucional i polític bàsic dereferència de les nacions minoritàrieseuropees. Tornant a la citació inicial, del

que es tracta és de partir de la idea quel’inici del segle XXI inaugura una nova faseen el millorament ètic i institucional de lesdemocràcies liberals, per tal d’adequarmillor els seus valors al pluralisme cultural ials processos de globalització de les socie-tats contemporànies. És a dir, que «és tantard que podríem dir que és d’hora».

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i cognomsAdreça Població Codi postalTelèfon e-mailEm subscric a la revista L’Espill per 3 números (1 any) a partir del número , raó perla qual:

OPCIÓ A: Us tramet un xec per valor de 4.000 ptes.* a nom de: Universitat deValència. Revista L’Espill.

OPCIÓ B: Us adjunte fotocòpia de l’ingrés de 4.000 ptes.*, a nom de la revistaL’Espill, en el compte corrent de la Universitat de València (Bancaixa,Urbana Sorolla de València: 2077-0063-51-3101204651).

* Preu a Europa: 4.500 ptes. Resta del món: 5.000 ptes.

Data

Signatura

37

Potser és hora de valorar què passa en unmón en el qual tot està canviant de maneramolt significativa. Creiem que és necessarianalitzar què està succeint al nostre voltantdes d’una perspectiva global. Immersos enun context on la velocitat intraespecífica decanvi dels homínids humans s’accelera diarere dia, no som capaços de reaccionar almateix nivell que ho fan les realitzacionshumanes, dutes a terme gràcies a la selecciótècnica, entenent per selecció técnica lacapacitat humana de modificar el compor-tament etològic animal a través de la pro-ducció extrasomàtica.

Per explicar tota la complexitat dels pro-cessos actuals que els humans som capaçosde dur a terme, ens hem de retrotreure alpassat; és en aquest passat on podrem tro-bar les claus d’allò que avui ens ha fet con-tingents. El procés biocultural ha estat moltllarg en el temps i una gran quantitat defactors hi han influït de forma diferent finsa la situació actual. Conèixer i jerarquitzarles característiques d’aquest procés és unacondició indispensable per tal d’entendre’len tota la seua complexitat.

L’anàlisi s’ha d’iniciar per la sèrie de fac-tors que ens han fet humans. Per tant,abans s’han de fixar aquells processos que

són pròpiament biològics, i és obvi que lanostra anatomia és un factor elemental pertal d’entendre tot aquest procés; no obstantaixò, també són cabdals aquells altres que,sorgits de la nostra evolució morfològica,han esdevingut singulars, com és, perexemple, la intel·ligència operativa.

El procés d’hominització ha estat llarg is’ha estès durant més de tres milions d’anys.S’ha estructurat sobre la parsimònia pròpiade la selecció natural. En canvi, el procésd’humanització ha estat molt més accelerat.Els homínids humans estem modificant deforma sistemàtica la nostra evolució biolò-gica mitjançant comportaments tècnics icientífics, de manera que, a poc a poc, ensanem allunyant del control de la selecciónatural tot substituint-la per la selecció tèc-nica. L’hominització o procés pel qual hemadquirit la morfologia d’homínids, ens haportat a la humanització, procés pel qualhem desenvolupat la nostra intel·ligènciaoperativa.

ADQUISICIONS

Els homínids pertanyem a la família homi-noidea, estem inclosos en l’ordre dels pri-

Hominització i humanització

Eudald Carbonell

38mats i el nostre origen és africà. En elsprimers moments de la nostra evolució, arafa entre 3 i 1 milió d’anys, hem presentatvaris géneres: l’Australopithecus, el Paran-thropus i l’Homo. Aquesta diversitat va anardisminuint fins que en el plistocè mitjà,fa només 0,7 milions d’anys, va romandretan sols un gènere, l’Homo que ja durantaquells moments s’havia estès pel continenteuroàsiatic.

La primera clau per entendre el procésd’hominització és l’adaptació dels homí-nids africans a la bipedestació. La locomo-ció erecta permet tota una sèrie d’avantat-ges sobre els altres grups zoològics. Aquestalocomoció prové de l’especialització d’al-guns primats que s’han d’adaptar a la vidaen espais oberts; anteriorment, als boscosafricans, els primats eren braquiadors, i finsarribar als 4-3 milions d’anys no adopten laposició que els havia de permetre bipedes-tar. Cal recordar que la separació entre elsximpanzés i els homínids va tenir lloc entreels 4 i 6 milions d’anys.

Per tot això, la primera gran adquisicióhumana és posar-se dret. En fer-ho, esprodueix la segona gran adquisició, lad’alliberar les mans. A partir d’aquí comen-cen tota una sèrie de transformacionsmorfològiques que tindrà com a resultat laformació d’un gènere específic, l’Homo.

Sembla que el cervell comença a desen-volupar-se de forma ràpida quan el génereHomo utilitza les extremitats superiors perfabricar eines de treball. Per tant, l’ús de lesmans i el creixement cerebral són les adqui-sicions més importants que segueixen a lade la posició erecta. Com veurem, es fanmés i més complementàries, i tot això passaara fa uns 2,4 milions d’anys.

La producció extrasomàtica i sistemà-tica de materials lítics i de vegetals intro-dueix una correcció important en les cade-nes tròfiques africanes. La selecció técnicafa que els menys adaptats estiguin en con-dicions d’inferioritat per explotar eficaç-ment els seus nínxols ecològics i que, pertant, estiguin sotmesos a la pressió d’aquellsmés avançats, no genèticament sinó tècni-cament. Per primera vegada, els factorsd’adaptació d’una espècie no es basavenúnicament en factors genètics sinó en fac-tors de tipus cultural. Aquest és el primerRubicó que convertirà, a la llarga, els ho-mínids en humans.

L’accés a noves formes d’alimentaciópermet una nova forma d’organització i unimportant èxit dels homínids que hanadoptat aquesta estratègia per sobreviure.L’Homo, d’aquesta manera, es convertia enun competidor temible per als grups zoolò-gics que vivien en el seu mateix entorn.Cap a 1,5 milions d’anys enrere, un gransalt tècnic convertiria les eines en uns arte-factes complexos que encara farien més di-fícil la convivència de gèneres propers quehavien de coexistir en el mateix territori.Possiblement fou la competència intraespe-cífica dels primers homínids allò que portàa l’extinció del gènere australopitec i tambédel parantrop, alhora que motivà la granemigració cap a Euràsia.

La sortida del continent africà és una deles grans adquisicions que realitzàrem elshumans. Vàrem passar de viure en un solcontinent a fer-ho en dos grans continents.Creiem que aquest fenomen succeeix fa en-tre 1,4 i 1 milió d’anys. Les descobertesrecents de l’illa de Flores també ens acostena una gran antiguitat de la navegació, i les

39indústries lítiques localitzades en aquestindret del sud-est asiàtic. El procés d’homi-nització, tal i com hem vist, s’ha barrejatamb el procés d’humanització. L’adquisicióde la tècnica per fabricar instruments n’ésuna de les proves més contundents.

Hi ha tota una sèrie de factors nous queaniran apareixent durant el procés de con-solidació d’aquestes adquisicions i queseran claus: el llenguatge, la domesticaciódel foc i el vestit. Aquesta tríada, que en elplistocè mitjà (cap als 500.000 anys) ja s’haconsolidat, representa un segon i gran ni-vell de complexitat. Són adquisicions queens fan plenament humans ja que enspodem reconèixer fàcilment en el seu ús.Són conceptes que cap altre animal, per so-cial que sigui, ha aconseguit controlar.Amb aquestes adquisicions el procés d’ho-minització deixava cada vegada més el llocal procés d’humanització. Gràcies a la selec-ció tècnica, els homínids humans anemconsolidant les adquisicions tecnoculturalsi fent-nos tal i com ara som.

Les segueixen dues altres adquisicionsde gran importància qualitativa i que segu-rament es deriven del llarg procés d’acu-mulació intel·ligent. Es tracta de l’acumu-lació intencional dels morts, com a formaprimitiva d’enterrament, i de l’art com amanifestació concreta d’un pensament abs-tracte. Tot això s’esdevé cap al final del plis-tocè mitjà, ara fa uns 300.000 anys. Cap als40.000 anys se sitematitzen l’art i els enter-raments; poc després trobem que els homí-nids esdevenen una sola espècie i cap als20.000 anys ocupen ja tot el planeta; du-rant tot aquest llarg període han estatcaçadors recol·lectors. Tot va variant i, capals 10.000 anys, a causa del canvi climàtic i

de l’elevada demografia dels homínids hu-mans, aquests fan un altre salt cap a lesnoves formes de vida: les societats produc-tores. És molt curiós que aquesta forma detreball i d’economia només s’assoleix quanla nostra espècie ja ha ocupat tot el planeta,però no abans.

No obstant això, la cursa humana no s’haacabat. Si analitzem què va succeir, veiemque els homínids s’estenen com una capad’oli sobre el planeta. Primer Àfrica, des-prés Euràsia, Austràlia i, finalment, el con-tinent americà. Conquereixen la terra idesprés la mar. L’estratègia adaptativa s’hafonamentat en una sola espècie però moltben adaptada; una espècie que, gràcies a latecnologia, ha pogut instal·lar-se en totesles latituds i tenir èxit. Una espècie que hasortit del tròpic i que pot viure a qualsevolindret en modificar tots els costums gràciesa la seva producció extrasomàtica. Unaespècie generalista a l’hora de menjar, ambun elevat sentit social i amb un dominiexcel·lent de la intel·ligència operativa. Lesinterrelacions que sorgeixen com a conse-qüència de l’emergència de factors d’homi-nització i humanització van generant éssersmés i més complexos, amb una capacitatoperativa i una intel·ligència creixent.

Cada any que passa, les criatures huma-nes desenvolupem més i més capacitatintel·lectual. Una de les característiqueshistòriques del nostre progrés en l’adqui-sició de complexitat és la gran quantitatd’objectes que governa la nostra vida social;si comparem les espècies del nostre gènereque van viure a Àfrica fa més de 2 milionsd’anys amb nosaltres, ens adonarem que nonomés hi ha hagut un canvi biològic im-portant sinó que la nostra activitat extraso-

40màtica ha augmentat de forma exponen-cial. Per il·lustrar-ho podem posar unexemple. Un Homo rudolfensis, al llarg detota la seva vida, podia utilitzar uns milersd’objectes i, possiblement, no tenia cappossessió objectual continuada. Ara mateix,un Homo sapiens utilitza milers i milersd’objectes només en un dia i tots nosaltresen posseïm una gran quantitat, sobretot enles societats avançades.

La manipulació d’objectes és un fet in-contestable del procés d’humanització.Com més objectes manipulem, més i méshumans ens anem fent. Si poguéssim me-surar l’ús d’objectes en civilitzacionspassades podríem adonar-nos que com mésn’utilitzen, més complexes són les civilitza-cions. El fet tecnològic no és només unaactivitat humana important, és l’activitathumana per excel·lència. Si no fos peraquest desenvolupament de les mans i delcervell, estaríem molt a prop de l’etologiadels animals mamífers propers. Els humanssom incapaços de continuar el nostre pro-grés cap al coneixement científic sense laciència, i a la ciència cada vegada més licalen màquines que permetin observar ianalitzar els materials que ens envolten. Laciència necessita comprovacions empíri-ques sistemàtiques, i aquest procés de com-provació experimental i analític ens faconèixer dia a dia qui som, per tant ens hu-manitza. Ara com ara, la ciència és, doncs,un factor d’humanització bàsic.

Per poder fer el salt definitiu cap a lanostra singularitat humana hem hagut dereconèixer la nostra estructura espaciotem-poral. En efecte, fins que no hem ocupattota la biosfera, la hidrosfera i ara l’espai, nohem estat capaços de desenvolupar el nos-

tre potencial de coneixement. Els humanshem anat creant les condicions per viure enun medi tecnicohistòric, on els comporta-ments etològics van deixant pas als com-portaments més humans. El procés de des-pullar-nos de l’hominització només com aforma d’adaptació biològica del gènereHomo ha estat lent, s’ha allargat durant totel plistocè. Ara bé, en l’holocè s’ha disparati cada vegada augmenta més i més lavelocitat tecnocultural intraespecífica. Enaquest sentit, mentre que els processos bio-lògics, tal i com els coneixem, són lents, elsculturals s’acceleren dia rere dia amb adqui-sicions d’una dimensió que encara lesnostres filosofies no poden comprendre.

A la Terra la vida de molts dels ordres,de les famílies i de les espècies d’animals noha variat en centenars de milions d’anys.Aquest comportament biològic de tipusteleonòmic necessita d’una parsimònia pertal d’assegurar l’adaptació dels individusd’un grup; ben al contrari, els homínids,ara fa 2,5 milions d’anys, tallàrem aquestaparsimònia lentament: al principi, mitjan-çant la fabricació dels primers codis infor-matius. Ara, la parsimònia ja és un fòssilpropi del nostre procés d’hominització.

SOCIALITZACIÓ DE LA TÈCNICA

La cultura occidental, marcada per la Il·lus-tració, pel romanticisme, pel positivisme,pel marxisme, viu de la filosofia idealistadel segle XIX que, heretada dels presocràticsgrecs, planteja una filosofia dels homes i deles dones basada en una sèrie de principismorals, els quals, ara com ara i desde la nostraperspectiva, resulten totalment anacrònics.

41La ideologia del segle XX no es troba a

l’alçada de les realitzacions materials de lahumanitat, per la qual cosa hi ha una grancontradicció entre la forma d’entendre larealitat i la forma de produir-la. En aquestsmoments les relacions tècniques de pro-ducció són les que marquen el compàs dela nostra existència. La manipulació, lesmàquines, en fi, la tecnologia, són a la basede tots els processos que portem a terme.L’Occident és com és gràcies la tecnologia;les comunicacions, la producció d’energia,la producció de menjar i la distribució mar-quen com mai la nova forma de viure.

La capacitat dels humans per modificarl’entorn, a més de les immenses possibili-tats d’automodificació biològica, marcaranel futur de les noves relacions socials. Desde la descoberta de l’estructura del DNAper Watson i Crick el 1953, fins a la con-fecció del mapa genètic dels humans, quesegons sembla estarà acabat el 2001, hau-ran passat prop de cinquanta anys. Enaquest període de temps, els humans hemtrepitjat la Lluna, hem enviat enginys foradel nostre sistema solar, hem clonat ani-mals (i potser éssers humans), hem topo-grafiat tota la Terra i estem topografiantaltres planetes, hem descobert i implantatels sistemes digitals en totes les formes decomunicació...

Tanmateix, aquesta nova forma de viure–i açò és el més curiós– encara està gover-nada per una forma de pensar arcaica. Peraixò no és extraordinari escoltar expressionscom «hem d’humanitzar la tècnica»; mani-festacions provinents de persones amb unalt nivell intel·lectual, però que demostrenque no han entès el procés d’hominització id’humanització.

Els darrers cent anys ens han humanit-zat més que els dos milions i mig d’anysd’evolució biològica. Hem estat capaços defer de la ciència un paradigma pràctic i útil,que, sens dubte, serà la base d’una huma-nitat nova, sense els prejudicis i substractesculturals, religiosos i metafísics que fins arateníem. La tecnologia portarà un nouracionalisme pràctic que assegurarà a lahumanitat una forma d’organització dife-rent; tot girarà entorn d’una manera ge-nuïna d’adaptació humana, una dinàmicasociotècnica. Per tot això, com podem pen-sar que es pot «humanitzar la tècnica» siaquesta ha estat la que ens ha fet humans?Cada vegada més el desfasament entre elsfenòmens reals que articulen la nostra vidai la forma de produir-la i d’entendre-la estàarribant a un carreró sense sortida.

És per això que proposem una novaestratègia que ens permeti despullar-nos develles ideologies, la major part de les qualsja s’han demostrat incapaces d’explicar elsfenòmens de creixement i de desenvolupa-ment humà. La nostra proposta es basa enla socialització tècnica. El nou humanismeés el tecnològic, que és, al capdavall, el més«humà» de tots. Hem de posar la tècnica alcentre de les nostres relacions estructuralssi és que realment volem entendre l’esdeve-nidor i canviar les condicions objectives delnostre futur fent-lo millor del que és elnostre present. És clar que amb posturesdefensives al voltant de la tècnica no articu-larem mai una nova forma solidària deviure; només fent-nos conscients de quèens ha fet humans, podrem arribar a serrealment solidaris.

Per tal d’explicar aquest nou planteja-ment hem necessitat d’una anàlisi en pro-

42funditat de tot el projecte humà, des delseu inici fins arribar als nostres dies. Lanostra visió del món, la visió que té l’Homosapiens, no l’hem coneguda fins ara, quansom capaços de conèixer la cronologia delnostre origen, de submergir-nos en el pas-sat i de jeraquitzar les claus que ens hanportat a ocupar la cadena tròfica de la Terracom a vertebrats.

Les formes de relació ideològica basadesencara en els mites i en la forma d’entendreel món dels naturalistes grecs ens han dei-xat una forta emprempta acientífica i idea-lista. Aquestes formes ideològiques de rela-cionar-nos i de justificar les nostres rela-cions es construïen en un moment en el qualencara no teníem cap evidència empíricasobre l’origen. Quan Charles Darwin escri-gué, l’any 1859, l’Origen de les espècies, en-cara no s’havia descobert cap fòssil que ex-plicara els nostres orígens. És a partir d’unapressumpció científica que la humanitat vaser capaç de, posteriorment, realitzar lesdescobertes. Només en el transcurs del segleXIX és quan es comença a utilitzar un llen-guatge científic per tal de designar la marxadel coneixement social. Aquest llenguatgeva ser transmès a les universitats fins al puntque la càrrega religiosa començà a tenir elmateix pes específic que la càrrega científica.

Actualment ens preguntem com és queencara arrosseguem el vell humanisme icom és que encara no som capaços de for-mular la nova manera de veure’ns com ahumans. A la fi del segle XX alguns de no-saltres albirem la dualitat hominització-humanització com una base estratègica delpensament i de l’acció social del futur. Pera tot això s’han de desplegar els conceptes ila terminologia que permetin enquadrar la

nova realitat en un marc intel·ligible i prac-ticable; el de la socialització de la ciència ide la tecnologia és, per a nosaltres, un delsmés importants.

Ara, gràcies als avenços científics, jaentenem el planeta com una unitat ecolò-gica; fins a la fi del segle XX la nostra con-cepció de la terra era fragmentària, es trac-tava d’un territori per explorar i explotarsegons les necessitats de generació de rique-sa dels països poderosos. La sociodiversitatera entesa com una forma d’adaptació dife-rencial; els occidentals entenien que laracionalitat i el progrés era una propietatintrínseca seva, fins al punt que l’esclavi-tud, la xenofòbia, la segregació pel color dela pell o pel nivell cultural governaven lesrelacions entre comunitats, per culpa d’unracionalisme mal entès, que feia els altreséssers inferiors, i que podia per tant tractar-los com a objectes o subjectes sense ànima.

Ara, a la fi del segle XX, quan la tecno-logia s’esdevé un paradigma imparable,molts homes i dones han quedat al margede les estratègies socials i veuen en la tècni-ca la maldat intrínseca. En aquest sentit,existeix un nou analfabetisme com a conse-qüència dels plantejaments arcaics de lesfilosofies antitecnològiques, i que, si bé enel passat expressaven comportaments so-cials, ara, en el moment actual representenpostures defensives davant la imparable inova articulació social... És per tant en elmarc de la socialització de la tècnica ques’ha d’entendre el procés de globalitzaciópresent i futur de la nostra espècie. La pràc-tica humana ens porta a la uniformització:cada vegada més ens acostem cap a unamanera única d’entendre la realitat, unpensament únic. El que s’ha d’intentar

43aconseguir és que aquest sigui solidari idefensi sistemes igualitaris.

En el futur, quan ens puguem desfer deles ideologies antigues, podrem completarel procés d’humanització a través de la tèc-nica. Potser així serem capaços de produirel suficient per poder viure confortable-ment en tots els continents, evitar la mi-sèria, guarir les malalties més mortíferes,cuidar el planeta i conquerir el nostre siste-ma solar. Tot gràcies a la tecnologia. Totgràcies a la socialització tecnològica.

LA HUMANITZACIÓCOM A FUTUR

Guanyar en humanització és guanyar encompexitat. El futur de la humanitat estaràregit per grans projectes cientificosocialsque seguiran dues grans estratègies estruc-turals: el coneixement del microcosmos(l’organització de la materia biòtica i abiò-tica) i la colonització del cosmos.

És en aquesta dualitat de futur on lesenergies evolutives del nostre gènere tro-baran la perspectiva que semblava quehavíem perdut en els darrers segles com ahumanitat que s’estava humanitzant i enca-ra desconeixia el camí crític. La biotecno-logia, una vegada el projecte «Genoma hu-mà» estigui acabat, tindrà material derecerca per a desenes d’anys, tant des de laperspectiva de la recerca teòrica com del’aplicada. La producció de material biolò-gic al laboratori, la manipulació genètica,fins i tot la creació de noves espècies, cons-tituiran alguns dels resultats del futur queens humanitzarà. La ideologia que haurà deguiar aquestes descobertes, haurà de ser

molt diferent a les que han dominat en elsegle XX. Quan tot això es faci realitat, enun futur pròxim, la humanització hauràguanyat la partida a l’hominització. Com aconseqüència, aquestes noves ètiques ideo-lògiques no podran provenir del comporta-ment hipòcrita del capitalisme ni del socia-lisme burocràtic, fases endarrerides d’unahumanitat encara prehistòrica si parlem del’aplicació del coneixement científic i tèc-nic. La nova bioètica està en el marc delracionalime tecnològic, que haurà de guiarel funcionament del nostre comportamentsolidari en el planeta.

Finalment, la recerca extraterrestre im-pulsarà una nova concepció de l’ésserhumà. La possibilitat de viure fora del nos-tre planeta, a la Lluna o a Mart, és unarealitat factible amb la tecnologia actual i éspossible que molts dels lectors joves en pu-guin gaudir. El llançament de les primerespeces de l’estació orbital Aurora per partdels russos en el marc d’un projecte inter-nacional de cooperació ha encès la nova eraespacial; l’any 2004, si tot va bé, els hu-mans ens haurem humanitzat més, ja quedisposarem d’un reducte de vida extrapla-netària permanent. És possible que durantla primera centúria del proper mil·lennis’arribi a construir una estació permanent ala Lluna i s’hagi arribat a Mart. A partird’aquí, tot pot succeir molt ràpidament i,aventurant-nos a endevinar el futur, po-dríem dir que és possible que neixin elsprimers humans fora del planeta. Si aixòs’esdevé, la nostra espècie no serà nomésuna criatura de la Terra si no també de laLluna o de Mart. Humans selenites o bémarcians, poden ser el producte de la hu-manització en les darreries del segle XXI.

44EPÍLEG

Més homínids que humans, en el futur méshumans que homínids. És una llarga cursaper sobreviure i per evitar la nostra extin-ció. Sotmesos a la selecció natural comqualsevol dels altres mamífers marins o ter-restres, hem estat capaços de trobar elnostre lloc en la filogènia dels primats. Soml’única espècie que ha estat capaç d’adonar-se’n i, com a conseqüència, ens hem anathumanitzant. Primer foren les adquisicionspròpies de l’anatomia dels homínids les queens donaren avantatges a la nostra adap-tació, i més tard unes adquisicions que cadavegada van fer que el nostre funcionamentsocial fos més complex. Tot plegat, comen-çava l’emergència d’un fet nou sobre laTerra que, a salts, ens convertí en una sin-gularitat. La intel·ligència operativa ens hapermès desenvolupar formes de coneixe-ment que han fet emergir la nostra cons-ciència fins a fer-nos com som ara. Fa cap a300.000 anys passàrem el primer punt crí-tic; una espècie diferent a la nostra –l’Homoheildelbergensis–, ja acumula els morts, par-la, vesteix i és possible que no gaire méstard sorgissin les formes més primitivesd’art. Cap a 40.000 anys aquestes adqui-sicions són comunes a tota una nova espè-cie: l’Homo sapiens és un altre Rubicó.L’agricultura substitueix progressivament lacacera ara fa uns 10.000 anys i poc més tardes fonen metalls i es construeixen ciutats,s’inventa l’escriptura, es formen estats... Lahumanització comença a mostrar la sevacara més resolutiva.

No és, però, fins als darres segles que co-mencem a tenir un coneixement empíric.La teoria de l’evolució sorgeix en el segle

passat i les descobertes paleontològiquesque ens fan pensar tal i com pensem ara sóndel segle XX. Abans del nostre segle, moltsdels plantejaments eren hipòtesis no con-trastades. Fa molt poc que hem aconseguitemergir com a realitat històrica conscientdel nostre origen i, el que és més al·luci-nant, sincrònicament ja mirem de viatjarcap al cosmos per conquerir-lo.

El passat i el futur es troben en unamateixa cruïlla i són indestriables. El procésd’humanització no hauria estat possiblesense el d’hominització; arribats en aquestpunt ens adonem que el coneixement haestat la forma de selecció tècnica que nosal-tres hem triat per, a poc a poc, escapar de laselecció natural i esdevenir amos i senyorsdel nostre futur. Un repte als déus que heminventat i als quals històricament hem res-ponsabilitzat de tot el que passava. Somconscients que les úniques criatures quepoden explicar la singularitat de la vida i deles seves estratègies som nosaltres; estemsols en el nostre sistema solar i ningú enspot ajudar a saber per què som com som.

Hominització i humanització, una dia-lèctica imparable que ens acosta a la nostraidentitat planetària i ens despulla dels mitesdels temps passats, ens empeny cap al racio-nalisme crític a través de la ciència i de latecnologia. Cada vegada més humans, cadavegada més i més aptes per poder utilitzarel poder de la nostra ment i de les nostresmans. Recordem Goethe quan posa enboca de Faust el desig humà, possiblesíntesi del que som: «En la mandra no bus-co la fortuna, la inquietud és la millor deles cares de la humanitat; fins i tot en elmón endormiscat del sentiment, emocio-nats, ens commou la immensitat».

45

Acusats periòdicament de traïció d’ençàde Julien Benda, quan no de complot con-tra la cultura, sacsejats entre els diferentspapers suggerits per la Ciutat (Cassandra oCreont), agafats en el turment dels engatja-ments protestataris o laudatoris, unes ve-gades vigilants enfront de la raó d’Estat id’altres consellers del Príncep, els intel·lec-tuals han perdut el fil d’Ariadna que elsidentificava de manera serena amb la imat-ge de la indignació militant des de l’aferDreyfus. Ací i allà, hom es complau a pro-clamar la fi del regnat dels intel·lectualsdesprés de la fi de la història i, sens dubte,abans de la fi del món. De la mobilitzacióen favor del capità Dreyfus fins a Jean-PaulSartre, la figura de l’intel·lectual-crític do-mina l’escena francesa, on sembla imposar-s’hi com l’única postura intel·lectual possi-ble. El destí funest de les utopies defensadespels intel·lectuals en aquest tràgic segle XX,així com la tecnificació dels sabers i la par-cel·lació d’aquests més enllà de tot projecteglobal, han afavorit el triomf d’una culturadels experts amb una forta propensió asubstituir el control democràtic i a arrabas-sar als ciutadans qualsevol mena de controlsobre el seu avenir. Davant aquest perill,que no té res de complot, sinó que mésaviat sembla que és el resultat inexorable de

la complexitat creixent dels sabers exigits,s’obre una nova oportunitat per als intel-lectuals: la d’un compromís amb els desa-fiaments reals de la societat amb la finalitatd’aclarir els múltiples reptes del present i decontribuir així a què els ciutadans puguentornar a bastir, sobre fonaments nous, unaesperança col·lectiva.

EL TEMPS DE LA SOSPITA

El segle XX, el segle de les ruptures, indueixa un pessimisme pregon pel que fa a la his-tòria. Per a tot intel·lectual s’imposa depensar després de Dachau, Auschwitz, comva dir Adorno. La modernitat tecnològica,transformada en piconadora compressora,en màquina de mort a escala planetària, estroba afectada de negativitat i enganxadaen les malles de la ideologia de la sospita. Aaixò cal afegir, encara, la descoberta del quehi havia rere el teló d’acer, al dessota d’allòque hom presentava com a model, i que esva revelar com la realitat del totalitarisme. Ial dessota de la raó, les seues astúcies im-placables, que tornen a tancar la tapadoraper damunt de les esperances de creaciód’un món millor. Llavors s’imposa cons-tatar una discontinuïtat necessària: «Hem

De l’intel·lectual crítica l’intel·lectual democràtic

François Dosse

46de tornar a partir de zero».1 De cap manerano és ja possible una certa visió ingènuaidentificada amb l’exaltació del progréscontinu de la Llibertat i de la lucidesa hu-mana. L’humanisme, en el sentit d’unhome amo del seu destí, perfectible i quecamine dreturer vers la perfecció, ja no ésadmissible. La visió d’un endemà rialler éssubstituïda per una aproximació a unseguit de canvis parcials respecte dels qualscal definir els límits d’allò possible.Després, 1956 i el seu seguici de desil·lu-sions, de Budapest a Alexandria, passantper Alger, interrompé els cants de l’allibe-rament i d’una certa esperança col·lectiva.Aquests anys cinquanta foren com unanova fractura en el paisatge intel·lectualfrancès: «1956 (...) ens va dur a no estar jaobligats a esperar res».2 Els anys seixanta noseran més propicis a l’eclosió de rupturespositives. Si el moviment internacional del1968 va encendre, el temps d’una prima-vera, la societat francesa, el mateix any dei-xarà el record cruel de l’esclafament d’unaaltra primavera, la de Praga, sota la botasoviètica i una nova fornada d’intel·lectualsva sofrir de ple el colp d’aquest nou seisme.Per a tota una generació, l’esperança revo-lucionària, exposada a les forces de l’opres-sió, passa a tenir estatut de mitologia, ésreduïda a fantasma i confinada, refusada,com un mite del segle XIX. Aquests granspassatges al límit que atreien amb les seuespromeses els intel·lectuals sofriren unaerosió irreversible en una societat occiden-tal que ja no es pensava pertanyent a unahistòria calenta, sinó que més aviat sem-blava imitar les societats primitives, totprivilegiant una relació freda amb unatemporalitat clavada a terra, en la immo-

bilitat. L’escatologia revolucionària es dis-solgué en el motlle de les resistències, blo-catges i inèrcies pròpies de la nostra socie-tat. Al descrèdit que afecta el compromís iel voluntarisme polític li correspon, en elpla teòric, un mateix descrèdit que concer-neix aquesta vegada tot allò que tinga aveure amb la història. Fou a partir d’aques-ta negació de la historicitat, de la recercadels orígens, de la gènesi de la reflexió sobreels ritmes temporals, que es va bastir i di-fondre el paradigma estructuralista. Aquestfixà el moviment, refredà la història, l’an-tropologitzà.

La fascinació d’un Occident que trencaamb la seua historicitat davant el mode devida immutable dels nambikwaras, restituïtper Lévi-Strauss, ens revela a mitjan anyscinquanta que Occident entra en l’era de lapostmodernitat. És la idea mateixa de pro-grés la que es veu sotmesa a desinfecció, simés no com a fenomen unificador. El pro-grés es pluralitza, ja no és la força motriude l’evolució social, No es nega l’existènciade punts sobresortints, però aquests ja noformen part d’una problematització globalde la societat. Aquesta desconstrucció és ala base d’una veritable revolució intel·lec-tual que inaugura l’estructuralisme, parti-cularment a través de l’antropologia, a tra-vés de la idea de l’equivalència de l’espèciehumana. És el pas, tan decisiu, de Lévy-Bruhl a Lévy Strauss. Mostra que, més enllàde les latituds, de la pluralitat de formes deser i de pensament, totes les societats hu-manes són expressions plenes de la huma-nitat sense valor jeràrquic. Aquest aspectede la revolució estructuralista no ha estatultrapassat, i inaugura una percepció delmón que estableix un tret d’equivalència

47entre totes les formes d’organització social.Ja no n’hi ha, a partir d’aquesta nova visió,talls superiors/inferiors, ni estadis ante-riors/posteriors. L’estructuralisme va con-tribuir fortament a posar en crisi la idea deprogrés. Certament, ben aviat es farà el pasde la relativitat al relativisme. I siga quinasiga la posició defensada, la interpretació del’Altre com a manifestació parcial de l’Uni-versal humà contribuirà a la sortida del’esquema històric evolucionista del segleXIX. Les ciències humanes van promourealeshores la substitució de la consciènciad’una Europa model, avantguardista en lamarxa de la humanitat, per una consciènciacrítica que destitueix el Subjecte i la His-tòria, pel retorn de la consciència sobre simateixa o, més aviat, sobre el seu revers,allò rebutjat. Aquesta idea d’una igualtatdels pobles, que va sorgir en la postguerra is’imposà arran de la descolonització, és unaidea totalment nova que altera totes lesreferències amb les quals es pensava l’espaigeopolític. Per a l’intel·lectual occidental lapercepció de la humanitat resta del tot des-centrada. La identitat ja no és llegida des del’interior, sinó projectada vers un espaiexterior. Aquesta inflexió de la mirada im-posa la dialectització dels espais, i imposatambé la necessitat de les ulleres de l’antro-pòleg per tal d’escrutar l’univers de l’Altre.

Al cor mateix del segle de la històriaoccidental triomfant, el segle XIX, un filòsofhavia percebut ja amb intensitat aquestamena de culs-de-sac. Es tracta de Nietzs-che, un dels mestres de la filosofia de lasospita. La raó en acció va obrir camí,curiosament, a un Estat despòtic. La unitatalemanya es va realitzar, però al preu de laconstitució d’un Estat prussià militaritzat i

agressiu. Nietzsche va escriure llavors lesConsideracions intempestives (1873-74) so-bre els perills de la història en les seues duesaccepcions d’historicitat (Geschichte) i deconeixement de l’esdevenir històric. Nietzs-che teoritza el suïcidi de la història occi-dental, així com la mort de l’homo histo-ricus. Hi oposa a la teodicea que mena a lacreació del més fred «dels monstres freds»(l’Estat), l’apologia dels valors plurals,locals i presents. I predica la tornada a lesarrels més profundes d’una Europa embas-tardida per les seues mescles successives deraces i pel seu missatge universalitzadordesfigurat per una eixida radical de la histo-ricitat. Però aquest segle XIX és també elmoment en què Darwin fa veure l’origensimiesc de l’espècie humana. La perspectivaantropocèntrica, el pensament metafísic,són posats a prova pels descobrimentscientífics. El discurs nihilista de Nietzschepogué, en aquest context, conèixer unadesclosa i oposar-se a la perspectiva de lesLlums triomfants. Aquesta nafra narcicistas’afegeix a la revelació copernicogalileanasegons la qual la Terra no es trobava alcentre de l’Univers, i totes dues coincidei-xen a capgirar la metafísica occidental. Eldesenvolupament de la raó, doncs, mena alseu contrari, a la presa de consciència d’unno-sentit, de la relativitat i la relativitzacióde la figura mateixa de l’home. Nietzschedóna vacances a la història i, també, a ladialèctica de la raó.

Més endavant Heidegger reprèn elllegat nietzscheà en la seua crítica radical dela modernitat. El seu pensament s’arrela enel context de La decadència d’Occident pin-tada per Oswald Spengler, un quadre queHeidegger –marcat pel trauma de la Pri-

48mera Guerra Mundial i de la catàstrofe quese’n deriva en la República de Weimar, alsanys vint– porta fins al paroxisme. Res-segueix el trajecte de l’Oblit de l’Ésser, delconstant foragitament rere la prevalença delque és. La revelació de la veritat ja no ésaccessible a l’home, en la mesura que cadamanifestació d’aquesta «és alhora i en simateixa dissimulació».3 La història no és ala fi una altra cosa que el trist descabdella-ment d’una raó mistificada d’ençà de l’es-querda original. La temàtica de l’eternretorn troba ressò en la concepció heideg-geriana de la filosofia a-perennis, veritableremugueig del mateix a partir de la qüestióde saber per què hi ha l’Ésser i no el no-res;i la resposta és que no n’hi ha resposta.

Un pessimisme pregon inspira aquestesdues filosofies que volen fonamentar la fide la filosofia: «Sembla que tot retorna alcaos, que l’antic es perd, que el nou no valres i va afeblint-se més i més».4 Aquests dospensaments es presenten com l’Anti-Il·lus-tració, i Nietzsche denuncia el caràcterbrutal i violent que ha revelat la filosofia deles Llums amb la seua culminació en laRevolució francesa. En allò essencial l’obrade Nietzsche, com la de Heidegger, esconstrueix sobre una crítica radical de laIl·lustració. Totes dues escometen, en pri-mer terme, una certa concepció de la histo-ricitat, com a portadora de progrés. Si hi haun sentit en la història, és que mena inexo-rablement a la decadència. Per a Nietzschela consciència es troba entrebancada per lahistòria, de la qual cal alliberar-se per tal dejutjar el present: «(Nietzsche) acomiada ladialèctica de la raó».5 Rere les pretensionsd’universalitat de la Il·lustració, Nietzschehi percep la lògica immanent i amagada de

la voluntat de poder. L’esdevenir és un no-sentit o, més aviat, l’aprenentatge d’allò trà-gic de les coses, que és l’essència mateixa deles coses: «La història és entre nosaltres unateologia camuflada».6 Evidentment, el no-sentit condueix l’home a la impotència, alnihilisme, assumit per una èlit aristocràtica,la dels forts, i fa caduca qualsevol il·lusióvinculada a l’acció humana. L’esperit deracionalització de l’home és copsat en con-tinuïtat amb l’esperit religiós. La raó hauriasubstituït Déu en una il·lusió similar. L’es-forç de domini humà és, doncs, irrisori.Nietzsche fa remuntar el declivi de la Hu-manitat als orígens del pensament grec, aSòcrates, que apareix a Ecce Homo com elsímptoma mateix de la decadència. L’ins-tint i l’hubris dionisíaca hi són oposades al’ètica socràtica, substituïda posteriormentper la moral religiosa amb el mateix objec-tiu de foragitar i ofegar les pulsions vitals.Tota la història de la civilització es des-plega, doncs, segons la lògica infernal d’unaraó castradora i d’una moral mistificadora.La filosofia, d’aquesta manera, hauria deretrobar la pulsió creadora amagada sota lamàscara de la civilització. Nietzsche preco-nitza l’oblit per tal de desprendre’s de l’il·lu-sori i de la mistificació: «És possible viuresense records, i viure feliços, com ens homostren els animals. Però és impossibleviure sense oblidar».7 Heidegger, per la seuabanda, situa al centre de la seua filosofial’Oblit de l’Ésser, del qual l’home en seriael pastor.

Heidegger reprèn la crítica nietzscheanade la modernitat en les seues lliçons delsanys trenta per radicalitzar-la encara més.Restableix la preeminència de la filosofia.En ell també la història és tan sols el des-

49plegament d’un lent declivi que deriva, jades de l’època dels grecs, de l’Oblit cons-tant de l’Ésser. A El principi de raó (1957)critica dues formes de pensament de lahistòria. D’una banda, allò que qualificacom a metafísica de la història, segons laqual la llibertat estaria en acció en l’evo-lució històrica. Aquesta visió procedeix dela metafísica en la mesura que pressuposaque l’home es troba al cor del procés his-tòric. Una creença d’aquesta mena parti-cipa, doncs, per a Heidegger, d’una il·lusió,d’una metafísica de la subjectivitat. D’unaaltra banda, escomet el hegelianisme com ateleologia en què la raó es revela a poc a pocella mateixa en autodesenvolupar-se en eldecurs de la història, el que és una altraforma de metafísica que sotmet la històriaal principi de raó, una variant que reintro-dueix tanmateix el Subjecte en un lloccentral, i no pas perquè domine un procésdels enganys del qual, sovint, n’és mes aviatvíctima, sinó perquè s’entén que pot acce-dir a la intel·lecció del sentit d’aquest pro-cés. Ara bé, aquest sentit es modela segonsl’estructura de la seua pròpia raó, la del’home, i no de la de l’Ésser, que resta con-finat en l’Oblit.

Heidegger substitueix aquests enfoca-ments, que ell qualifica de metafísics, per lahistòria de l’Ésser, història sense història,simple desplegament d’allò que es dóna,que passa, a través de les seues imatges suc-cessives, sense sentit, sense filiació, senseperiodització. La metàfora que fa sevir pera pensar la història és la florida d’un roser ala primavera, amb una borronada mútliple,sense tronc, sense arrels, que tradueix moltbé la història esclatada, a bocins, sensesubjecte que done sentit al desenrotllament

històric, i així mateix sense subjecte subja-cent, ocult, del qual caldria resseguir-ne lespetjades.

En comptes d’assumir la seua posiciócom a pastor de l’Ésser, l’ésser-al-món s’haperdut en l’ésser-hi, pèrdua que es vatraduir al segle XIX en la tecnificació delmón, la generalització de la modernitat, elGe-stell, la manera de fer tècnica. En laconcepció heideggeriana la sort de l’homeno depèn de l’home; aquest no té marged’autonomia en les seues facultats subjec-tives, no pot fer altra cosa que mostrar-seatent a la veu de l’Ésser i, en aquesta me-sura, el filòsof i el poeta hi són presentatscom aquells qui han reeixit a situar-se mésa prop d’aquest ésser-hi de l’Ésser, d’altrabanda descrit molt sovint com un «abis-me». L’Ésser remet a la condició de l’homecom a ésser-per-a-la-mort, arrel primeraque ha vist sorgir el món del pensament.Heidegger bandeja, així doncs, el punt devista del cogito cartesià o del psicologisme.Ja no se situa en el pla en què la consciencias’ensenyoreix d’ella mateixa, sinó en elnivell de les condicions d’existència delcogito. La tasca dels intel·lectuals és, ales-hores, de denunciar els procediments demanipulació del món tècnic i les il·lusionspròpies dels diversos somnis de domini.

Aquesta postura heideggeriana enllaçaamb la genealogia nietzscheana i totes duestrobaran en l’estructuralisme una continua-ció, densa i matisada. La crítica de l’etno-centrisme, de l’eurocentrisme, s’accentuaràals anys cinquanta i seixanta amb l’onadaestructuralista que assumirà, a la seua ma-nera, el paradigma crític nietzscheanohei-deggerià. Rere el descabdellament continude la raó triomfant, hom ressegueix llavors

50la imatge del foll, del primitiu o de l’infantcom a figures que han estat refusades,negades, a fi i efecte d’instaurar el regnat dela raó. Lévi-Strauss rehabilita el pensamentsalvatge, la infantesa ja no és entesa per JeanPiaget com el negatiu de l’edat adulta, sinócom una edat específica; Foucault retrobala llarga deriva de la follia abans de serreclosa; Lacan, per la seua banda, porta aterme una veritable polvorització delSubjecte, tot afirmant, en un sentit contrarial cogito cartesià que: «Jo pense on no hisóc, i doncs sóc on no hi pense». Homretrobarà les orientacions principals delnietzscheheideggerisme amb el tema de lafi de la filosofia, assumit de manera especialper Jacques Derrida, que malda per fersortir el pensament de la seua captivitat.Derrida preconitza l’escriptura del traç pur,un pensament «que no vol dir res», sig-nificant pur alliberat de significat. Ensegon lloc, hom retroba el paradigma de lagenealogia amb la problematització de lescondicions exteriors de producció delsdiscursos, i no ja de l’estudi del contingutd’aquests. En tercer lloc, la idea de veritat,l’única que podria permetre de verificarl’adequació del discurs al seu contingut,perd qualsevol mena de fonament i esdissol al mateix temps que el referent,bandejat radicalment. En definitiva, homassisteix a la historització de les categories ia la fi de qualsevol referència universal. Aaquesta sistemàtica cal afegir-hi, encara, ladesaparició del nom de l’autor, del signi-ficat de la seua existència, que s’esborra rereles lleis del llenguatge, respecte del qualapareix com un simple executant d’unacomposició que no li pertany. L’intel·lec-tual redueix el seu paper al d’un vagabund

pels marges, un minador de prejudicis, undestructor de mites.

UNA ÈTICA DE LARESPONSABILITAT

Al bell mig de la dècada dels anys setanta,la situació fa un tomb. El primer xoc, elmés espectacular, és de caire polític, ireflecteix les onades successives que pro-dueixen les revelacions de Solshenitzin. Ésclar que no calia esperar a Solshenitzin pera obtenir informacions sobre la realitattotalitària del món soviètic. Ja als anys vintTrotski havia denunciat la dictaduraestaliniana i, des d’aleshores, havien estatmolt nombrosos els testimoniatges sobreels processos, els camps, incloent-hi elsRelats de Kolyma, de Varlam Khalamov, laprimera edició dels quals aparegué,mutilada, el 1969 a França.

Tanmateix, una ceguesa peculiar, conju-minada amb un esforç paral·lel –encarnatsobretot per Althusser– per pensar la teoriadel socialisme sense tenir-ne en compte larealitat, permeteren d’amagar una reflexióveritable sobre els ensenyaments històricsque calia extreure de la funesta experiènciasoviètica. La revolta de maig de 1968 i elseu discurs, àmpliament deutor del marxis-me més pur, no permetien treure totes lesconseqüències del coneixement de la rea-litat totalitària, que d’altra banda s’afirmàespectacularment una altra vegada l’agostdel 1968 amb la invasió de Txecoslovàquia.

Quan va aparèixer la traducció francesad’Arxipèlag Gulag la situació ja era distinta,i aquest fou un moment oportú perquèl’obra de Solshenitzin assolís la màxima re-

51percussió. El 1974, en efecte, el gauchismees trobava en plena desfeta, mentre que l’es-querra clàssica francesa progressava, peròen el marc d’un sistema polític amb el quals’havia reconciliat després de la signaturadel programa comú el 1972. Els primersefectes de la crisi econòmica no tringaren acontradir aquells que veien la fi del túnelper a l’endemà. Més aviat al contrari, pro-duiren un capgirament radical de la con-juntura: la fi dels «Trenta Gloriosos» i elcomençament d’una fase prolongada mar-cada per l’«estanflació», la recessió i la rees-tructuració. Ja no calia esperar cap grandiada revolucionària, ja no hi havia enl’horitzó cap matinada encisadora de sorti-da de la crisi. En un moment en què l’aturaugmentava, en què les esperances revolu-cionàries s’allunyaven, en què el Club deRoma parlava de «creixement zero», l’«efec-te Gulag» fou decisiu. Va mostrar, bàsica-ment, que tot i que no es pot imputar aMarx la responsabilitat del Gulag comalguns s’apressaren a fer (amb aquesta lò-gica caldria condemnar Jesús pels excessosde la Inquisició), no es pot pensar, nogens-menys, el marxisme al marge del seguicifunest dels seus efectes concrets en la His-tòria de la Humanitat. La crisi era profun-da, i de cap manera n’hi havia prou ambinvocar una simple relliscada, els excessosdel culte a la personalitat o l’abús delsburòcrates... per tal de salvar el sistema.

D’altra banda, la fi el 1975 de la guerradel Vietnam, que havia radicalitzat unabona part de la joventut mundial, oferí uncontext favorable a una reconsideració entermes positius dels valors inherents a lesdemocràcies europees. Tendia a imposar-s’hi una lògica binària que, cada vegada

mes, oposava democràcia a totalitaris-me. Fou aquest el context en què l’efecteGulag esdevingué decisiu, i fou reconegutcom a tal, fins i tot per aquells que nohavien esperat el 1974 per a commoure’si comprometre’s contra aquell sistema.Aquest fou el cas de Claude Lefort i el seugrup Socialisme ou Barbarie: «Un llibrecom aquest, [...] som un petit nombrede gent que l’esperàvem d’ençà de molt detemps».8

Poc a poc, les lluites varen prendre coma objectiu la defensa dels drets de l’home,que abans d’aquest període hom havia ten-dit a qualificar de formals. L’enorme massade memòria col·lectiva recollida per Solshe-nitzin entre 1958 i 1967 ja no permetiaaquesta mena de subterfugis. I l’Occidentque va acollir l’autor d’Arxipèlag, expulsatde l’URSS el febrer de 1974, estava arapredisposat a escoltar les veus que hi arriba-ven, encara amb penes i treballs, de l’altrabanda del teló de ferro, les veus de dissi-dents que hom havia internat en hospitalspsiquiàtrics per haver gosat reclamar elrespecte als drets humans: Vladimir Bu-kovski, Leonid Pliutx... El marxisme retro-cedia al mateix ritme que arribaven aquestsdissidents i que hom prenia consciència del’horror que havien viscut. El 1977 larevelació del que acabava de dur a terme larevolució cambodjiana de Pol Pot no fouun sobresalt en un pensament de taula rasa:en el seu nom, hom havia exterminat siste-màticament dos milions d’homes i donessobre una població de nou milions! L’encai-xada de mans entre els dos germans ene-mics, Sartre i Aron, el 26 de juny de 1979entorn de la defensa dels boat people vietna-mites és un moment simbòlic força signifi-

52catiu i revelador d’un capgirament històricde la conjuntura.

Amb el reflux del marxisme s’enfonsatambé, s’esborra, l’instrument d’anàlisiglobal de la societat i de la història. L’es-tructuralisme no surt indemne d’aquestseisme, car, més enllà de l’acostament es-tructuralista-marxista defensat per alguns,es presentava com l’expressió mateixa delpensament i del paradigma crític. D’ençàde molt de temps havia recusat la validesacientífica de l’observació d’allò visible,d’allò explícit, i havia preferit, en canvi,l’estudi de les lògiques amagades, ocultes iglobals. Ben al contrari, allò que revelal’efecte Gulag és que n’hi ha prou amb es-coltar, llegir i veure per a comprendre, a lainversa del que volia una certa especulacióconceptual de pretensió científica que ha-via fet un paper de cortina de fum, tot im-pedint de copsar allò que estava realmenten joc en la tragèdia en curs així com lacomplicitat objectiva dels qui donavensuport als botxins. Aquesta evolució foutambé fatal per a la ideologia estructuralistaen la mesura que el missatge dels dissidentsera el de la defensa dels drets de l’home,d’un cert humanisme: valors certamentbandejats pel mètode estructuralista, elpunt de vista del qual consistia justament apensar sense el Subjecte per accedir a laCiència. El retorn d’allò rebutjat es produïaen aquest cas per l’Est. Símptoma de lanova situació dels intel·lectuals, aquestacircumstància paradoxal va menar moltsd’ells a tallar el nus gordià per a fer front ales noves exigències de la realitat política,sobretot a l’Est. I aquesta evolució no féumés que intensificar-se al llarg d’una dèca-da que acabà amb els èxits del sindicat

Solidaritat a Polònia (agost 1980) i l’estatde guerra decretat per Jaruzelski (desembre1981). D’aquest nou front de lluites, con-duïdes en nom dels valors del dret i lademocràcia, molts en conclogueren que eraimpossible de mantenir dos discursos con-tradictoris.

Progressivament els intel·lectuals esreconciliaren amb tota una sèrie de valorsoccidentals considerats fins aleshores coma mistificadors, purament ideològics. Laironia a propòsit dels valors democràtics esféu més difícil i la desconstrucció de tots elsaparells d’aquesta democràcia hagué de serreconsiderada a la vista de la seua posi-tivitat. Si l’intel·lectual orgànic s’havia ex-tingit feia ja molt de temps, llavors eral’intel·lectual hipercrític qui patia una crisid’esllanguiment. I no pot sorprendre gaireque es pogués parlar tot seguit del «silencidels intel·lectuals», accentuat encara mésdesprés de 1981. El capgirament de la con-juntura intel·lectual fou copsat amb nota-ble agudesa per Pierre Nora qui, tanmateix,havia jugat des de Gallimard un paperseminal en l’auge estructuralista. Però Norafou llavors molt conscient que la pàginahavia girat. Prenent acta del fracàs de lesvisions globalitzadores, llançà el 1980 unanova revista, Le Débat, que constituí unveritable esdeveniment en la vida intel·lec-tual francesa. La revista no pretenia ja sersuport d’un sistema de pensament, d’unmètode amb vocació unitària, sinó simple-ment constituir-se en lloc de diàleg, encruïlla d’idees: «Le Débat no té cap sistemaa imposar, cap missatge a lliurar, ni tampoces proposa fornir explicacions últimes decap mena».9 Le Débat se situa en una pers-pectiva d’obertura i es distancia, així, de la

53conjuntura estructuralista per substituiraquesta per l’eclecticisme, la juxtaposiciómés àmplia possible de punts de vista, senseatorgar preferència a un mètode d’anàlisideterminat.

Pierre Nora, en plantejar-se la qüestió:«Què poden els intel·lectuals?», afirma queel desplaçament del centre de gravetat de laliteratura vers les ciències humanes estroba, potser, en procés de capgirament.Evidentment, les ciències socials han per-mès de comprendre que hom parla unllenguatge diferent del què hom creu quees parla, de saber que hom ignora elsmotius pels quals hom actua, i que el puntd’assoliment, els resultats, escapen al pro-jecte inicial. Si en aquest aspecte el balançés positiu, la conjuntura imposa ara unarelació nova al saber, car «és a recer de lafunció crítica que funciona amb plenitudla irresponsabilitat política dels intel·lec-tuals».10 La creació de Le Débat posa demanifest la reconciliació dels intel·lectualsamb els valors de la societat occidental, unarevalorització de la democràcia, de la Il·lus-tració, i una conversió progressiva a l’aro-nisme. La revista constata l’esgotament delsmodels de superació, bé en relació amb unavenir a hores d’ara ja caduc, resignat a lapèrdua d’un avenir progressista o revolu-cionari, bé en el pla científic d’un rigordesempallegat de parasitisme ideològic.L’època és propícia a un pensament tou,mòbil, làbil, que revela les il·lusions per-dudes del cientifisme dels anys seixanta. És,encara, simptomàtic que el subtítol de LeDébat siga «Història, política, societat»,perquè el 1980 les disciplines que havientingut un paper capdaventer durant l’horade glòria de l’estructuralisme –l’antropolo-

gia, la lingüística, la psicoanàlisi–es trobentotes en una situació de crisi, de reflux, d’es-clatament i, en definitiva, de desori teòric.

El pensament de l’acció s’imposa ales-hores a favor d’allò que Marcel Gauchet haqualificat de «canvi de paradigma en lesciències socials».11 Hom assisteix progressi-vament a la sortida de l’antic paradigma,d’allò que Marcel Gauchet anomena «para-digma crític».12 Es caracteritzava per unamena de tir de cavalls integrat per una dis-ciplina model, la lingüística, dues discipli-nes reines, la sociologia i l’etnologia, i duesdoctrines de referència, el marxisme i lapsicoanàlisi. Aquesta configuració de lesciències socials tenia la seua expresió filosò-fica en els pensaments de la sospita, en lesestratègies del descobriment i el desenve-lament, amb la idea que la veritat científicaés accessible, però està amagada, velada.Allò que caracteritzava aquest paradigmaera que desplegava un pensament del des-centrament. Les ciències humanes exalça-des en aquest període tenien totes la màxi-ma capacitat per a expropiar la presència, eltestimoniatge d’un mateix, i en primer llocde tot allò que tenia a veure amb l’acció,amb la pràctica del llenguatge, ocasions enconjunt per a produir operacions significa-tives. En aquest context, l’estructuralismepermetia conjugar els efectes del dissenyteòric de destitució del subjecte amb l’am-bició d’una presa de posició objectivadorade pretensió científica.

Cap als anys vuitanta hom va tombar,de manera evident, vers un nou paradigmamarcat per una organització intel·lectualtotalment distinta, en la qual el tema de lahistoricitat va subtituïr el de l’estructura.Aquest nou període està marcat sobretot

54per «la rehabilitació de la part explícita ipensada de l’acció».13 Tanmateix, no s’hitracta d’un simple retorn del subjecte comera pensat en un altre temps, en la plenitudde la seua sobirania, potencialment trans-parent. El que hi ha és un desplaçament dela recerca vers l’estudi de la consciència,però d’una consciència problematitzadagràcies a tota una sèrie de treballs com elsde la pragmàtica, el cognitivisme o, encara,els models de l’elecció racional. L’esquemadel desvelament consistia a vorejar, a passarrere l’estrat conscient per anar directamenta les motivacions inconscients. El nouparadigma capgira aquesta perspectiva i fade l’inconscient un punt d’arribada i no jaun punt de partida. L’enfocament consis-teix a salvar els fenòmens, les accions, allòque apareix com a significatiu per a explicarla consciència dels actors. Es tracta deretrobar contemporaneïtats que donen sen-tit pel seu caràcter connex, sense procedirper això a reduccions. Aquesta part explí-cita i pensada de l’acció que torna a primerpla té com a efecte de situar la identitathistòrica al centre de la reflexió en el marcd’un triple objecte privilegiat per a l’his-toriador: una història política, conceptual isimbòlica renovada.

Aquest desplaçament vers la part ex-plícita i pensada de l’acció és particular-ment perceptible en la nova sociologia. LucBoltanski, en analitzar els fonaments delcapgirament de paradigma, hi veu la desa-parició de la filosofia de la història implícitaque estava en vigor a l’època del paradigmacrític, impossibilitat per a projectar-se capal futur després d’un punt de ruptura quehom pot situar al voltant de 1978, ambKhomeini i Cambodja. El segon vector de

crisi de l’antic paradigma cal situar-lo en lacrisi de l’estat-nació, que planteja qüestionsmés generals relatives a la societat. D’això,en resulta una incapacitat per a globalitzaral voltant de grans marcs identificats ambla nació. En un altre nivell, connectat ambla crisi de la idea de nació, el lligam com-plementari que permetia de fer treballarconjuntament sociòlegs, juristes i políticsesdevé així mateix un punt de suport crei-xentment evanescent. El sociòleg exploraval’estat de normativitat dintre la societat ifeia partícip dels seus resultats el jurista,que els tranformava en dret, el qual, al seutorn, regulava l’acció dels polítics. Aixòfuncionava als anys seixanta, però a horesd’ara aquesta mena d’acord és completa-ment decrèpit. La belle époque de la socio-logia clàssica coincideix amb els anys de lapostguerra, els anys de la reconstrucciónacional i de la modernització de l’estat. Hisubjeia un projecte emancipador de lasocietat, amb una perspectiva de descobri-ment d’allò ocult i de canvi ràpid.

Aquest paradigma tingué la seua eficà-cia social, però la nova sociologia consideraque cal qüestionar-ne molts dels postulatsen la mesura que no aconsegueix de donarcompte de l’acció social. En primer lloc, eltall radical que opera el paradigma críticentre competència científica i competènciaordinària té com a efecte de no pendre’sseriosament les pretensions i competènciesde la gent corrent, les manifestacions de laqual hom considera expressió d’una il·lusióideològica. En segon lloc, el paradigma crí-tic tenia com a rerefons una antropologiapessimista implícita que feia de l’interèsmotiu únic i exclusiu de l’acció. L’interès ésuna guia, un indicador, rellevant a l’hora de

55comprendre la unificació que es va fer alsanys setanta. L’interès, concretament, va ferun paper d’alçaprem en totes les empresesde desvelament, de denúncia de les preten-sions dels actors. En tercer lloc, el para-digma crític es presentava com a pauta delectura global d’allò social, capaç de ferintel·ligibles les conductes de tots els indi-vidus en totes les situacions. La prova cen-tral consistia a mostrar que una mateixapersona reproduïa comportaments del ma-teix tipus fos quina fos la situació. En quartlloc, el paradigma funcionava d’una ma-nera poc coherent puix que es preteniacrític, tot denunciant el caràcter normatiude les posicions dels actors, les seues il·lu-sions, les seues creences, però no palesavatanmateix els seus fonaments normatius.En fi, l’element unificador de les cièncieshumanes als anys seixanta entorn del para-digma crític fou l’inconscient: «Consti-tueix, en sentits d’altra banda diferents, lapedra angular de la lingüística, de l’etno-logia, de la sociologia i, fins a cert punt, dela història, tal com es va desenvolupar enl’escola dels Annales».14

El capgirament de paradigma en curs esbasa en aquestes crítiques per a reformularun programa de recerca que siga més capaçde donar compte dels elements constitutiusde l’acció. Quan Luc Boltanski i LaurentThévenot menaren la seua investigaciósobre els litigis, sobre els «afers», aplegarenun cos rellevant i heteròclit. El problema,des d’un punt de vista sociològic, era decomprendre quines condicions havia decomplir una denúncia pública per a trobaracollida. Aquesta feina exigia posar enqüestió una de les grans divisions inherentsal paradigma crític, la que oposava l’ordre

d’allò singular a l’ordre d’allò general:«Lluny d’acceptar la divisió a priori entreallò individual, que seria qüestió de lapsicologia, i allò col·lectiu, que seria peraixò mateix propi de la seua disciplina, elsociòleg ha de tractar la qualificació sin-gular o col·lectiva de l’afer com un produc-te de l’activitat mateixa dels actors».15 Cop-sar el procés de generalització que va realit-zant-se pressuposa prendre’s seriosament elque diuen els actors, reconéixer-los unacompetència adequada per a analitzar laseua situació. Això fou determinant en laruptura amb el paradigma crític, perquècalia renunciar a la postura de denúncia idisposar-se a escoltar els actors. La novasociologia es va disposar, doncs, a posar enqüestió, com ho havien fet Bruno Latour iMichel Callon, la gran divisió entre elconeixement científic i la normativitat,entre judicis de fet i judicis de valor. El co-neixement ordinari, el sentit comú, foualeshores reconegut com a jaciment desabers i d’aptituds. L’etnometodologia vacontribuir de manera útil a aquest despla-çament, consistent a cercar les similitudsentre les explicacions científiques i lesfornides pels autors mateixos. Aquest enfo-cament permeté un capgirament decisiuconsistent a fer de la crítica mateixa unobjecte de la sociologia. L’antic paradigmano podia prendre les operacions crítiquescom a objecte per tal com, en tenir com abase un tall radical entre fets i valors, man-tenia el sociòleg al marge de qualsevolempresa crítica, en un «illot de positivitatsobre el qual volia fundar l’ambició d’undesvelament radical».16

La prova del nou paradigma rau, certa-ment, en la recerca de camp, en el terreny

56empíric. Però el qüestionament dels granstalls fa possible també reprendre lligamsmés naturals entre la filosofia i les cièncieshumanes. Allò que es postula és el caràctercomplementari entre aquests dos nivells:hom veu les ciències humanes com lacontinuació de la filosofia per uns altresmitjans, que contribueixen a la realitzaciódel treball filosòfic de constitució d’unagramàtica dels ordres de justificació delsactors socials. Aquesta nova orientació im-plica prendre’s seriosament el «gir lingüís-tic» i parar esment als discursos sobre l’ac-ció, a la narració, a allò que se’n pot dir «laintriga» inherent a les accions, en expressióde Ricoeur, sense tancar-se tanmateix en ladiscursivitat. L’intel·lectual ha de disposar-se llavors «a seguir els actors com més aprop millor en la seua tasca d’interpre-tació... Es pren seriosament els seus argu-ments i les proves que aporten, sense tractarde reduir-los o de desqualificar-los totoposant-hi una interpretació més forta».17

Per tal de realitzar aquesta tasca, per tald’evitar tota forma estabilitzada d’interpre-tació, la nova sociologia ha de portar aterme diverses aproximacions indirectes,cal que s’endinse en el terreny de la filosofiaanalítica, de la pragmàtica, del cogniti-visme, de la filosofia política, apropant-seaixí a àmbits connexos, a enfocamentscreuats que contribueixen a fer emergir unsentiment d’unitat al voltant del capgira-ment en curs vers un nou paradigma.Aquest pot ser definit com a paradigmainterpretatiu, en la mesura que tendeix asubratllar el paper de la interpretació enl’estructuració de l’acció, tot reconsideranttota la xarxa conceptual, totes les categoriessemàntiques pròpies de l’acció: intencions,

voluntats, desigs, motius, sentiments...L’objecte de la sociologia passa així d’allòinstituït a allò que institueix i torna a in-cloure els objectes de la vida quotidiana itambé les formes esparses i variades de lasocialitat.

UN MODEL D’INTEL·LECTUALATENT A LA RAÓ PRÀCTICA:

PAUL RICOEUR

El desplaçament de la mirada, concentradafins ara en les condicions de l’acció, versl’acció mateixa en els seus procedimentssignificatius atorga un lloc central al filòsoffrancès que, d’ençà de la seua tesi sobre lavoluntat,18 no ha deixat de plantejar-se laqüestió del sentit de l’acció humana: PaulRicoeur. El 1956, davant l’esdevenimentque sacsejà els intel·lectuals compromesosd’una manera o altra en el combat socia-lista, és a dir, quan van veure com els tancssoviètics envaïen Budapest i reprimiend’una forma sagnant la resistència honga-resa, Ricoeur, al contrari que bona part delsintel·lectuals, no ho deixà córrer tot perallunyar-se d’allò polític, ans al contrari,s’esforçà a repensar l’acció a la llum d’a-quest esdeveniment dramàtic. Aquell ma-teix any, el govern francès, dirigit pel secre-tari general de la SFIO, Guy Mollet, esllançà a la boja expedició de Suez, que tin-gué com a resultat un fracàs lamentable iun descrèdit durador. Davant un horitzópolític opac i desesperant, és gran la temp-tació de limitar-se a conrear cadascú el seuhort. Però fou precisament en aquest con-text quan Ricoeur intervingué, quasi encalent, el 1957, amb un text en què tracta-

57va de fer intel·ligibles els desastres del pre-sent tot preservant l’imperatiu categòricd’un pensament i d’una actuació polítics.19

Quan els tancs entraven a Budapest,Ricoeur participava en el congrés anual dela revista Esprit. Albert Béguin va redactarun editorial de la revista en què el refús alsrègims de les democràcies populars obriavia a una mirada crítica al marxisme:«Sembla totalment evident que els homesd’Hongria, com els obrers de Berlín i dePoznan, s’han aixecat contra formes d’o-pressió que no es distingeixen gaire del’alienació econòmica tal com fou definidapel geni de Marx».20 S’hi tractava d’un critde revolta en calent, però Béguin anunciavauna reflexió col·lectiva i un aprofundimentde l’anàlisi d’allò que s’hi havia esdevingut.El grup de filosofia d’Esprit es reuní iRicoeur l’orientà cap a una reflexió sobreallò polític. Per tal de reaccionar davant lasituació, es va iniciar una reflexió col·lectivaque durà un any i que desembocà en untext cabdal: «La paradoxa política». Ricoeurheretà de Mounier aquesta disponibilitatper copsar l’esdeveniment com a pedra detoc de la reflexió filosòfica. La reflexió naixa partir de l’esdeveniment com una respos-ta possible de l’intel·lectual. La importàn-cia d’aquesta intervenció de Ricoeur serà«reconeguda tardanament: paradoxalmentfou llegida o rellegida a la fi dels anys setan-ta, després que la crítica dels totalitarismescontribuí a donar un nou impuls al pensa-ment polític contemporani».21

Allò que posava en qüestió Budapestper la seua radicalitat i sobtadesa afectavaRicoeur en el més profund i suscitava laseua reacció: «L’esdeveniment de Budapest,com tot esdeveniment digne d’aquest nom,

té una potència indefinida de trasbals; ensha tocat i commogut en diversos nivells denosaltres mateixos: en el de la sensibilitathistòrica, mossegat per l’inesperat; en el delcàlcul polític a mitjà termini; en el de lareflexió duradora sobre les estructures polí-tiques de l’existència humana. Caldria anari venir tothora de l’una a l’altra, de totesaquestes potències de l’esdeveniment».22

Ricoeur fa del concepte de paradoxa instru-ment heurístic en l’anàlisi de la naturalesadel poder polític, el qual es troba al centred’una tensió viscuda entre una doble di-mensió: una positiva, alliberadora, queencarna la humanitat de l’home, i una altranegativa de passió de poder, de dominació,de sotmetiment. Ricoeur assumeix doncs lareflexió sobre allò polític al si de la «catego-ria antropològica general de la paradoxa».23

Aquesta forma concentrada de la paradoxapolítica permet a Ricoeur refusar l’alterna-tiva a què convida la tradició filosòfica, unaalternativa que oposa, per un costat, elspensadors que magnifiquen la capacitatracional i alliberadora encarnada per l’Estati, per un altre, el corrent advers que no veuen el poder més que mentida i manipula-ció: «Cal resistir a la temptació d’oposardos estils de reflexió política, un que desta-caria la racionalitat política, amb Aristòtil,Rousseau, Hegel, i un altre que posaria l’ac-cent en la violència i la mentida del poder,segons la crítica platònica del “tirà”, l’apo-logia maquiavèlica del “príncep” i la críticamarxista de “l’alienació política”».24 Cal re-flexionar sobre la política en aquesta dobledimensió. Les desventures històriques esdeuen al fet que el pensament dels extremsno ha permès de lligar aquests dos aspectescontradictoris i insuperables per tal de

58contenir el caràcter negatiu que opera al’interior de l’afirmació de la racionalitatestatista. Tanmateix, Ricoeur no concepaquests dos pols com a simètrics. Adapta el«quant més» de sant Pau a l’àmbit d’allòpolític tot posant l’èmfasi en la imatge de laracionalitat humana que encarna el poder:«L’asimetria entre la negativitat i l’afirmacióoriginària és indissociable d’una ontologiadel fer. Això cal no oblidar-ho mai. Això ésla condició d’una anterioritat de l’Ésser,d’un ésser que ha de ser qualificat d’entradacom a “bo”, sense la qual cosa s’esfondrariala teleologia».25 Si Ricoeur havia desenvolu-pat una crítica dels enfocaments reduccio-nistes a propòsit de la voluntat, reafirmatambé l’autonomia de la dimensió política,especialment en relació a les anàlisis econo-micistes marxistes que tenen tendència ano veure-hi més que un reflex de les rela-cions socials de producció. Tan sols la presaen consideració de l’especificitat de ladimensió política permet de retrobar lateleologia que l’anima i que contribueix ala humanitat de l’home. És aquest impulsprimer, aquest pacte originari, inaccessible,aquest contracte social imaginari allò queés, tanmateix, constitutiu d’una comunitathumana, d’una voluntat col·lectiva de viureplegats. I no obstant és també, paradoxal-ment, a través d’aquesta relació amb laidealitat que pot introduir-se la mentida enla política. Però «abans de ser hipocresiarere la qual s’amaga l’explotació de l’homeper l’home, la igualtat davant la llei, laigualtat ideal de cadascú davant de tots, ésla veritat d’allò polític. És això el que fa larealitat de l’Estat».26 Ricoeur escomet demanera frontal el problema de l’alienaciópolítica, del mal lligat a la passió del poder,

fins al punt que hi ha qui hi ha entrevistuna sobrevaloració d’aquesta dimensió ne-gativa. La restitució de l’ambivalència a lapolítica, la dissimetria favorable a la seuadimensió positiva i l’atenció al pla de l’ac-ció pel que fa a la inversió possible del seusentit primer és la condició mateixa d’unafilosofia política. En Ricoeur aquesta s’obria la dimensió pragmàtica de la racionalitatd’un Estat que ha de generar els processosnecessaris per tal de controlar les seues pro-pensions a la desmesura, raó per la qual caluna vigilància democràtica i plural cons-tant. En aquest sentit, «el problema centralde la política és la llibertat; tant en el sentitque l’Estat fonamenta la llibertat per la seuaracionalitat com en el sentit que la llibertatlimita les passions del poder per la seuaresistència».27 Aquesta filosofia política nonomés desemboca en l’acció, també dónaarguments per impugnar les tesis al voltantde l’absurd dels propòsits i objectius polí-tics. La manca de sentit esdevé la temptaciód’un nombre creixent d’intel·lectuals desil-lusionats que es repleguen en la manca decompromís o que s’orienten vers la feinacientífica al marge de la política, com unadefensa enfront del seu poder «malvat». Lainsistència en la realitat paradoxal d’allòpolític és també una advertència contral’absolutització d’aquesta dimensió per partd’aquells que pensen que ella, tota sola, potfer-ho tot per la seua capacitat per aracionalitzar, sistematitzar i uniformitzar.

Malgrat el diàleg constant que ha man-tingut amb les ciències humanes, siga ambla semiologia, amb l’antropologia estruc-tural de Lévi-Strauss o amb la psicoanàlisifreudiana,28 Paul Ricoeur ha estat durantmolt de temps ignorat pels exponents

59d’aquestes ciències humanes a l’època del’estructuralisme triomfant. Ara això hacanviat i per bé que encara hi ha preven-cions davant les posicions de l’hermenèu-tica que representa, Ricoeur ha esdevingutuna referència clau present en la major partdels treballs de ciències humanes. Allò ques’ha transformat i que ha permès finalmentl’establiment d’aquest diàleg fecund és laconjuntura intel·lectual, l’obertura queaquesta fa possible com a efecte de l’esgota-ment dels grans paradigmes unitaris domi-nants fins aleshores en l’escena de les cièn-cies humanes. Contràriament a la majoriadels filòsofs que s’havien deixat arrossegarper l’onada estructural, Paul Ricoeur vasaber resistir-s’hi, tot tenint en compte unasèrie d’aportacions de les disciplines-guiad’aquest període. Precisament aquesta re-sistència permet avui el rellançament, elredesplegament de les problematitzacionsde les ciències humanes en una nova re-lació, pacificada, amb la filosofia. PaulRicoeur pogué resistir-se a les il·lusions del’època, que travessà sense desviar-se de lesseues orientacions inicials gràcies a unarelació molt intensa amb la tradició herme-nèutica alemanya que arrenca de Schleier-macher, amb les ciències de l’esperit deDilthey i la fenomenologia de Husserl,amb les reflexions de Heidegger sobre lahistoricitat i amb les de Gadamer sobre latradició, a les quals cal afegir-hi, encara,d’altres influències importants com l’exis-tencialisme, de Karl Jaspers i de GabrielMarcel, o el personalisme d’EmmanuelMounier.

La línia directriu de l’obra de PaulRicoeur consisteix a situar-se a l’interiord’aquesta tensió que es presenta com a

alternativa entre explicació i comprensió.Paul Ricoeur, amb pruïja dialògica, exploratotes les potencialitats d’aquests dos pols,tot evitant de presentar-los com a expressiód’una dicotomia insuperable entre allò queformaria part de l’àmbit de les ciències dela naturalesa (explicació) i allò que perta-nyeria a les ciències de l’esperit (compren-sió). Si descarta amb claredat aquesta grandivisió, no per això deixa d’assumir deDilthey i Husserl l’orientació inicial segonsla qual cal partir d’allò viscut subjectiva-ment, del seu trasllat a discurs i del seudesplegament horitzontal en l’univers in-tersubjectiu que escau a la comunicació. Elmón de vida o el món viscut i els diversosprocediments de subjectivació i de socia-lització possibles són, doncs, a la base d’unatasca que necessàriament ha de retrobar-seamb les ciències humanes quan aquestess’interroguen sobre l’acció o bé sobre elsentit que cal donar a la pràctica social.D’ençà d’aquest debat el projecte de PaulRicoeur ha estat de construïr una feno-menologia de l’acció tot multiplicant lesgiragonses necessàries que el condueixen aun segon moment marcat per l’empelt her-menèutic que escau al programa fenome-nològic. Aquest horitzó doble situa Ricoeurentre allò viscut i el concepte. Pot així evitarde cedir als «reduccionismes del concepte,a allò que se’n diu, a França, el pensamentdes de fora»29 i al mateix temps d’oposar-hiles revoltes necessàries per a evitar l’exalta-ció sense mediacions de l’ego transcen-dental. Aquest entremig s’ajusta força bé ala tercera via que busquen desesperada-ment, però avui amb més èxit, les ciènciessocials deleroses d’identificar el fonamentdel lligam social. Paul Ricoeur se situa, sens

60dubte, en aquest espai intermedi entre elsentit comú –les possibilitats del qual sónavui revaloritzades, mentre que ahir erenrebutjades com a illusio pròpia de la doxa– iuna dimensió epistemològica que ha per-dut la seua posició de preeminència. Ja nos’oposa, doncs, el concepte a allò viscut pertal de descualificar-ho, i Paul Ricoeur portaa terme una recerca de sentit a partir de les«mediacions imperfectes» en una «dialèc-tica inacabada» oberta sempre a noves atri-bucions de sentit. Aquesta obertura a latemporalitat, a la cadena generacional ins-crita en la trama de la historicitat s’oposa al’absolutització de la idea de ruptura episte-mològica pròpia del paradigma estructu-ralista amb pretensió cientificista.

A la posició de preeminència de l’intel-lectual que implica la filosofia de la sospita,Paul Ricoeur hi oposa la via de llarg abastque indaga les condicions de validació deldiscurs explicatiu en les ciències socials, elde «l’hermenèutica de la comprensió histò-rica».30 L’empelt hermenèutic en el projectefenomenològic pressuposa una triple deri-vació, una triple mediació que fa passar larecerca eidètica pels signes, els símbols i elstextos: «Mediació pels signes: amb aixòs’afirma la condició originàriament lligadaal llenguatge de tota experiència humana».31

La mediació pels símbols, com ha assenya-lat Olivier Mongin, va ser menada en dostemps.32 És presentada a La symbolique dumal on Ricoeur hi desplega l’explicaciód’un sentit secundari i amagat d’expres-sions ambivalents.33 Als anys seixantaRicoeur fa valer la dimensió polèmica delconflicte de les interpretacions a partird’aquesta plurivocitat del sentit tot rellan-çant d’aquesta manera el projecte herme-

nèutic en una veritable «guerra de les her-menèutiques»34 en tensió entre una estra-tègia de desvelament i una reintegraciód’un sentit més elevat. Però la tercera me-diació ocupà un lloc encara més importanten l’obra de Ricoeur. Es tracta de la media-ció textual. L’atenció donada a les forma-cions discursives no significa de cap maneratancar-se, a la manera estructuralista, en elclos del text. En Ricoeur comporta tambéultrapassar l’alternativa saussaureana entrellengua i parla, recolzant-se en la teoria del’enunciació de Benveniste i en la presa enconsideració de la referència en els termesde Frege, a fi i efecte de reformular la qües-tió del sentit. La triple autonomia que asso-leix el discurs gràcies a l’escriptura en rela-ció a la intenció del parlant, a la recepció ial context de la seua producció té com aefecte, pel que fa al projecte hermenèutic,de «posar definitivament fi a l’ideal cartesià,fichteà i en part també husserlià de la trans-parència del subjecte per a si mateix».35

UNA FIGURA DE TERCER TIPUS:L’INTEL·LECTUAL DEMOCRÀTIC

Tota una sèrie de corrents derivats de larecerca en ciències humanes malda perrehabilitar un pensament de l’acció, duranttant de temps enterrada sota els estratsestructurals que se suposava que la condi-cionaven. D’una manera encara subterrà-nia, perquè és col·lectiva, múltiples treballsenllacen amb l’experiència, allò viscut, laintencionalitat, la reintroducció dels objec-tes. Els intel·lectuals, tot renunciant a laseua posició de preeminència, han d’inspi-rar-se en recerques que sondegen l’esdeve-

61niment emergent, la innovació en curs derealització, allò que va instituint-se més queno allò instituït, les diverses maneresd’apropiació, d’identificació, l’experiènciaíntima del social. Un seguit de pols orga-nitzats, institucionalitzats, de recerca treba-llen en aquesta direcció: n’és un el que esdedica a l’antropologia de les ciències coml’entenen Michel Callon i Bruno Latour,animadors del CSI (Centre de Sociologiede l’Innovation), al voltant dels conceptesde fet social total, derivat de Marcel Mauss,i de traducció en el sentit de Michel Serres,base de la idea de «xarxes sociotècniques»que són alhora reals (naturals), col·lectives(socials) i narrades (discursives). El pol cog-nitivista en la seua variant no reduccionista,representada per investigadors com Jean-Pierre Dupuy o Pascal Engel, replanteja,també de manera fecunda, la vella distincióentre cos i esperit. Una nova sociologia del’acció, en gran mesura deutora de l’etno-metodologia, i inspiradora d’un correntd’economistes qualificats de convenciona-listes, explora les vies d’una superació del’alternativa entre holisme i individualismemetodològic. D’altra banda, la revitalitza-ció de la història cultural, de la història dela memòria, de la història de les represen-tacions i de la història d’allò polític apun-ten vers una nova perspectiva en què eltemps present esdevé la categoria analíticade fons.

L’intel·lectual se situa aleshores en unentremig: entre els laboratoris de la inno-vació, font d’una cultura d’experts, i ladivulgació mediàtica. La seua nova funcióconsisteix a reforçar el paper de les media-cions a fi de suscitar debats en l’àmbit pú-blic que puguen esclarir les decisions estra-

tègiques de la societat. Ha de jugar, doncs,una altra mena de paper, no menys essen-cial, que és d’afavorir l’aparició d’un veri-table espai de deliberació, de comunicació,la qual cosa implica que es distancie de laseua clàssica posició hipercrítica i la subti-tuesca per una postura més constructiva.L’intel·lectual pot llavors contribuir a supe-rar l’escissió entre opinió i saber, tot jugantun paper actiu d’aprofundiment democrà-tic gràcies a la seua activitat de vetllador oreferent en els conflictes d’interpretació al’interior d’una zona que Olivier Monginqualifica d’intermèdia entre doxa i episteme,la de la recta opinió ja entrellucada perAristòtil sota el nom de doxazein: «El fet derestar confinat a definir una oposició in-transigent entre l’esfera de l’opinió (el pre-judici, l’alienació) i la del saber (el saberneutre de l’Estat que representa la voluntatgeneral dins la República) penalitza doble-ment l’intel·lectual i l’aparta del debat de-mocràtic. L’intel·lectual esdevé així preso-ner d’una actitud que el manté a distànciade la societat i l’impedeix de prendre parten la discussió pública».36 D’aquesta novaconfiguració en resulten dues prioritats pera l’intel·lectual: cap amunt, de discutir eldiscurs de l’expert; cap avall, d’esclarirl’opinió a partir de les posicions pròpies.L’intel·lectual es trobarà en condicions dereconstruir un nou horitzó d’expectatives siés capaç d’aprofitar els resultats assolits pelstallers de la raó pràctica i, a més, de fer-sepresent en el nostre espai d’experiència. Sino defuig aquestes condicions, l’intel·lec-tual podrà evitar que l’horitzó d’expectati-ves acabe per esvanir-se i podrà, així ma-teix, recrear les condicions d’una esperançacol·lectiva. Aquesta perspectiva implica,

62tanmateix, una renúncia: la de pretendreuna posició de preeminència. I implicatambé una exigència: reobrir les possibi-litats no realitzades del passat. Aquestarevisitació de la memòria orientada a l’accióhumana es proposa recrear, a partir del

present, els fonaments d’un projecte desocietat obert i sotmès a debat, tot fent«més determinat allò que podem esperar imés indeterminada la nostra experiència».37

Traducció de Jaume Soler

1. Michel FOUCAULT, entrevista amb K. Boesers, «DieFolter, das ist die Vernunft», Literaturmagazin 8,Rowohlt, Reinbeck, 1997.

2. Michel FOUCAULT, declaracions fetes a MauriceClavel a Vézelay el 1977, Océaniques, 13 gener1988.

3. Martin HEIDEGGER, Questions I, Gallimard, París, p.188.

4. Friedrich NIETZSCHE, Humain trop humain I,Gallimard, París, 1968 (1878), p. 225.

5. Jürgen HABERMAS, Le discours philosophique de lamodernité, Gallimard, París, 1988, p. 105.

6. Friedrich NIETZSCHE, Considérations inactuelles, 2,Aubier (1876), p. 327.

7. Ibid., p. 207. 8. Claude LEFORT, «Soljénitsyne», Textures, 13, 1975,

article recollit a Un homme en trop. Essai surl’Archipel du Goulag, Le Seuil, París, 1975.

9. Le Débat, núm.1, editorial, maig 1980, director:Pierre Nora.

10. Pierre NORA, «Que peuvent les intellectuels?», LeDébat, 1, 1980, p. 17.

11. Marcel GAUCHET, Le Débat, 50, maig-agost 1998,pp. 165-170.

12. Ibid., p. 165.13. Ibid., p. 166.14. Luc BOLTANSKI, L’Amour et la Justice comme

compétences, Métailié, 1990, pp. 49-50.15. Ibid., p. 23.16. Ibid., p. 53.17. Ibid., p. 57.18. Paul RICOEUR, Philosophie de la volonté, vols. 1 i 2,

Aubier, 1950 i 1960.

19. Paul RICOEUR, «La paradoxe politique», Esprit, maig1957; reimprès a Histoire et Vérité, Le Seuil, París(1955), 1964, pp. 260-285.

20. Albert BÉGUIN, editorial: «Les flammes de Budapest»,Esprit, desembre 1956.

21. Olivier MONGIN, Paul Ricoeur, Le Seuil, París, 1995,p. 89.

22. Paul RICEOUR, «La paradoxe politique», Histoire etVérité, op. cit., 1964, p. 260.

23. Philibert SECRÉTAN, Vérité et Pouvoir, ed. L’Aged’Homme, Lausana, 1968, p. 143.

24. Paul RICOEUR, «La paradoxe politique», op.cit., 262.25. Olivier MONGIN, Paul Ricoeur, op. cit., pp. 90-91.26. Paul RICOEUR, «La paradoxe politique», op. cit., pp.

265-266.27. Ibid., p. 285.28. Paul RICOEUR, De l’interpretation, Le Seuil, París,

1965.29. Olivier MONGIN, Paul Ricoeur, op. cit., p. 26.30. Paul RICOEUR, Du texte à l’action, Le Seuil, París,

1986, p. 328.31. Ibid., p. 29.32. Olivier MONGIN, Paul Ricoeur, op. cit., pp. 137-144.33. Paul RICOEUR, «La symbolique du mal», a Philosophie

de la volonté, vol. 2: Finitude et culpabilité, Aubier,1960.

34. Paul RICOEUR, Le conflit des interprétations, Le Seuil,París, 1969, p. 485.

35. Paul RICOEUR, Du texte à l’action, op. cit., p. 31.36. Olivier MONGIN, Face au scepticisme, La Découverte,

París, 1994, p. 363.37. Paul RICOEUR, Temps et Récit, Le Seuil, París, 1985,

vol. 3 (Points-Seuil), p. 390.

63

Alguna mena de fi sembla fer-se pre-sent. Ni que siga com a esdeveniment lligatal calendari: la fin de siècle i l’acabament delmil·lenni coincideixen. Els nombres, certa-ment, estimulen la imaginació. Potser fóraanar massa lluny retornar ara als movi-ments mil·lenaristes, a les seues idees, mo-tius i causes; però cal adonar-se que aquestamena de moviments forniren la matèriaprimera amb què els intel·lectuals europeusdel segle XIX forjaren les seues ideologies. Elsegle XIX, sens dubte, encara es projecta alnostre present. «Raó» i «història» forencategories que exerciren una importantinfluència en l’esfera pública al segle XIX, itambé categories amb les quals assolirenprestigi els intel·lectuals. L’enorme expan-sió dels mitjans de comunicació impresos almón occidental afavorí que els productorsd’idees assoliren un paper públic, cosa queels va fer independents del seu métier espe-cífic com a artistes o científics. Ara podienesdevenir publicistes, periodistes, figuresconegudes per l’opinió pública. Però laPrimera Guerra Mundial comportà a Euro-pa una forta davallada dels intel·lectuals,molts dels quals oferiren els seus serveiscom a propagandistes de guerra, atiant elxovinisme. Ja no hi havia intel·lectualssense política.

Tot això sembla molt general; però siens hi fixem, trobarem en aquesta descrip-ció un ressò de l’experiència alemanya delssegles XIX i XX. Potser en la història alema-nya es pot copsar amb especial intensitat elmoviment pendular entre el Geist apolític ila intel·lectualitat compromesa. L’idealismealemany –probablement perquè no podiaemmirallar-se en una Il·lustració tan potentcom la de França i la d’Anglaterra– posà unèmfasi molt fort en la funció emancipatòriade la raó. Precisament perquè els idealistesarticulaven el seu pensament lluny del po-der polític, van dipositar una immensaesperança en el paper de la raó en lahistòria. La filosofia de la història de Hegeles va vincular amb Napoleó –«l’esperit uni-versal a cavall»– i el seu fracàs alterà lesexpectatives d’emancipació. La imaginaciódialèctica de Hegel maldava per salvar laraó en un món irracional. El seu compro-mís intel·lectual proclamava: «El real ésracional, el racional és real».

Aquesta doble sentència, intenciona-dament ambivalent, va col·locar Hegel,l’intel·lectual filosofador, en una perillosaproximitat amb el poder. Però Hegel ads-crivia al poder una pretensió de raó que lapolítica, ni llavors a Prússia ni posterior-ment a Alemanya, no estava disposada a

Els intel·lectuals, entre la «crisi de laraó» i la «fi de la història»

Detlev Claussen

64acceptar. L’ambigu filòsof de l’Estat educàels crítics radicals de la societat. Ara caldràesperar que amb la desaparició del socia-lisme real siga possible, de bell nou, unareconsideració alliberada de prejudicis d’in-tel·lectuals com Marx i Engels. La denún-cia d’aquests com a inventors de gairebétots els mals totalitaris del segle XX formapart de la torturada història dels intel·lec-tuals en la guerra freda, que sortosamentacabà l’any 1989. El Manifest Comunista,que ja té cent-cinquanta anys, fou l’obrad’uns intel·lectuals aillats, que vivien com aexiliats, en una mena de splendid isolation,després del fracàs de la revolució continen-tal europea del 1848. Van experimentar demanera paradigmàtica el dilema de l’intel-lectual radical que busca una síntesi entreuna política capaç d’incidir en la realitat ila investigació sense compromissos de larealitat mateixa. El seu pensament teòric elsisolava; però l’imperatiu polític, que elsmenava a buscar un públic massiu, defor-mava també el seu propi món d’idees.

L’Anti-Dühring de Friedrich Engels ésun exemple modèlic de la modificació de lateoria com a efecte de la popularització. Unintel·lectual radical no fa compromissosamb els seus adversaris polítics, però sí queen fa amb el públic al qual s’adreça. El destíque esperava aquest text de 1877 en el móndel socialisme real del segle XX pot ser con-siderat com una mena de pedra de toc: lacrítica d’una Weltanschauung vulgar vaesdevenir ella mateixa una Weltanschauungpositiva. L’Alemanya del darrer terç delsegle XIX estava plena d’un tipus d’intel·lec-tual que Nietzsche es mirava amb el menys-preu més profund. Ja el 1873, en la primerade les seues Consideracions intempestives, va

establir un tall entre pensament i històriaper por, precisament, a la popularització ila vulgarització.

No es pot concebre una resposta mésclara a Hegel i Marx. La seua crítica aDavid Strauss tocava el viu d’un epígon deHegel, però Nietzsche s’equivocava quanidentificava l’epígon amb la filosofia hege-liana mateixa. Sense pretendre-ho, la filo-sofia de Nietzsche no és una altra cosa quel’acompliment d’un punt central del pro-grama hegelià: la concepció de la filosofiacom «l’època articulada en el pensament».D’aquesta manera es troba sempre enNietzsche el grandiós al costat del banal,amb una absència de compromissos quevoreja la follia. La impossibilitat de la seuapròpia forma de vida intel·lectual –unaexistència privada, marginal, en un racód’Europa– es reflecteix en la seua oeuvreaforística.

No sols a Europa ha fet el segle XX im-possible una existència intel·lectual en unàmbit al marge de la política. Però si volíemser més precisos caldria deixar de banda lasimple seqüència del calendari. Eric Hobs-bawm ha parlat del segle breu, del segle delsextrems, que comença amb la PrimeraGuerra Mundial i acaba amb la fi de laUnió Soviètica. L’esplendor i la misèria dela figura de l’intel·lectual en l’esfera públicaestan lligats a aquesta època. L’esplendorcomença amb el compromís dels intel·lec-tuals en favor de la revolució. La vinculacióentre l’avantguarda estètica i l’avantguardapolítica semblava un fet evident. La revo-lució russa va coincidir amb l’esfondramentdels vells imperis de l’Europa continental.L’antic ordre burgès, que encara havia mar-cat la pauta europea en la Belle Époque, ja

65no es va poder restaurar enlloc. Moltsepisodis de valor exemplar, en relació ambtot això, van coincidir en el temps de laRepública de Weimar. Així, els intel·lec-tuals van jugar un paper en el movimentrevolucionari i moltes figures destacadess’adheriren als partits d’esquerra. Però tam-bé la dreta radical hi exercia una gran atrac-ció. La situació, les circumstàncies, moviena la participació política.

Una ullada a les condicions socials d’a-quell temps pot fer més entenedora aquestapolitització. La ràpida industrialització il’expansió coetània dels mitjans de comu-nicació de masses havien creat una novacapa mitjana intel·lectual que ja no podiatrobar ocupació en les institucions tradicio-nals. Les conferències de Max Weber del’any 1918, «La ciència com a professió» i«La política com a professió», reflecteixen,com a documents d’època, aquesta posicióambigua dels intel·lectuals a Alemanya. Ladissociació entre ethos científic i presa dedecisions polítiques féu possible l’apariciód’un ampli ventall d’activitats i ocupacions.La desesperació d’unes capes mitjanes col-pejades per la guerra i la crisi és ben cone-guda per al lector d’avui. Només ambl’amenaça feixista per a la democràcia sem-blà assolir la societat una estructura visible.El caire antifeixista que impregnà les actua-cions públiques hi féu possible el compro-mís de persones que s’havien considerat«apolítiques» en el sentit tradicional de laburgesia culta alemanya (la Bildungsbürger-tum). El nom de Thomas Mann és un bonexemple de la consciència d’una burgesiaen davallada, la majoria silenciosa de laqual s’acomodà al nacionalsocialisme. LaGuerra Civil espanyola va marcar després

fronts molt precisos, que tanmateix esde-vingueren una altra vegada confusos arrandels coetanis processos de Moscou.

La situació de la intel·lectualitat euro-pea en vespres de la Segona Guerra Mun-dial només pot ser descrita com aporètica.Calia tenir molta sort i molta intel·ligènciaper a sortir-se’n. Però fins i tot el conei-xement més precís no assegurava la super-vivència. Hom s’hi enfrontava amb moltmés que les Cinc dificultats per a escriure laveritat, de què va donar testimoniatge Ber-tolt Brecht. Walter Benjamin escriví sobreel «silenci dels pensadors». Les Tesis sobrefilosofia de la història, que portava amb ellquan travessà la frontera cap a Espanya,conceptualitzaven un final. «Crisi de la raó»i «fi de la història» coincideixen: «L’astora-ment que produeix que coses com les quevivim siguen encara possibles en el segle XX,no és filosòfic. Tampoc no constitueixl’inici d’un coneixement, com no siga elconeixement que la idea de la història dequè deriva aquest astorament és insosteni-ble». El dilema davant el qual «ens» trobem–nosaltres, és a dir, els intel·lectuals de la fidel segle XX– està formulat d’ençà de moltde temps. No som més llestos que elsdesesperats i desesperançats de fa cinquantaanys. Al món hi ha massa indrets on passencoses que ningú no hauria considerat japossible que passassen al segle XX.

Si ho considerem tot plegat amb mésdeteniment, ens adonarem que el segle XX

es caracteritza precisament per coses que elsfills intel·lectuals del darrer canvi de segledifícilment haurien considerat «encara»possibles en el futur. Raó i història estavenvinculades a una idea del progrés que ja eraproblemàtica, com a «fe en el progrés», a fi-

66nal del segle XIX. A aquesta «fe en elprogrés» li corresponia una «fe en la cièn-cia» reiteradament renascuda a conseqüèn-cia dels èxits de les ciències al món occi-dental del segle XX, però que d’altra bandaha anat limitant-se cada vegada més alprogrés tècnic. De progrés, tan sols en parlaavui qui es refereix a la tecnologia. Lesnecessitats de la tecnologia han de regulartambé la vida social: hi han de desaparèixerles regles humanes i ser substituïdes per lestecnològiques. La «gàbia de ferro» que vaprofetitzar Max Weber sembla que abastaara, després de la fi de la guerra freda, tot elglobus. En aquestes condicions, als intel-lectuals els pertocaria la tasca de decoraramb teles aquesta estructura i moblar-laamb «cultura».

Herbert Marcuse parlà de «l’home uni-dimensional». De Herbert Marcuse ja noen parla gairebé ningú, però certamenthom té la sensació permanent de trobar«l’home unidimensional». Aquest «homeunidimensional» es caracteritza per la pèr-dua de memòria –fins al punt que quasi nise n’adona. L’«home unidimensional» apa-regué a mitjan dels anys daurats del boomeconòmic, aquest quart de segle entre 1950i 1973 posteriorment tan exalçat a Occi-dent. La «societat opulenta» semblava queno era només una ideologia, sinó que haviaesdevingut també una realitat. El llibre deMarcuse acaba amb l’evocació d’unes pa-raules de Walter Benjamin pertanyents auna època més fosca: «Tan sols els qui notenen cap esperança poden ser la nostraesperança». La societat opulenta havia fetmalbé la memòria dels homes. El triomfglobal de la indústria cultural, previsiblefins i tot a l’inici dels anys quaranta, havia

transformat els intel·lectuals en membresd’un sistema de productors dependents.

L’intel·lectual polititzat, que encaraconfiava en el potencial humà de la lluitaantifeixista, hagué de ser substituït en laguerra freda per un intel·lectual funcional,que havia de fer declaracions bé de croadao bé pacifistes-conformistes. Foren benpocs els qui pogueren sostreure’s a aquestadivisió del món en dos bàndols. Els qui hoaconseguiren, devien el seu enorme prestigial seu coratge per defensar una individua-litat que semblava aleshores un valor supe-rat, antiquat. L’atac de l’escriptora ElsaTriolet, membre del partit comunista, aJean-Paul Sartre n’és un exemple moltrepresentatiu: «Vosté és filòsof i, doncs,anticomunista». En la lluita antifeixista i enla divisió de l’època de la guerra freda, elsintel·lectuals de renom eren representantsmolt destacats d’una nova capa intel·lectualque havia augmentat enormement els seusefectius. Als Estats Units aquestes massesintel·lectuals es guanyaven la vida a lesuniversitats, les fundacions i els mitjans decomunicació. A la Unió Soviètica nodrienun aparell burocràtic inflat i feien rutllar lamaquinària de la propaganda. La «cultura»,i amb ella els intel·lectuals, esdevingué enambdues societats funcional a la política.

Durant l’època de la guerra freda lesciències socials i la publicística occidentalsvan establir una aliança de conveniènciaamb el propòsit de presentar, sense gairesescrúpols pel que fa a la veritat, els punts devista d’experts que poguessen ser útils da-vant una opinió pública delerosa d’infor-mació. Les explicacions que hom oferiadels processos socials s’allunyaven cada ve-gada més de la realitat. Només així es pot

67explicar que se’ls escapàs, als corrents prin-cipals de les ciències socials i de la publi-cística occidentals, la crisi social que sosca-vava el socialisme real en el seu conjunt.Però a ningú no li agrada gaire que es re-corde això. La gran mentida d’Occident, lacreença segons la qual aquest va derrotarl’Est en la guerra freda, va quallant d’aques-ta manera amnèsica. I, tanmateix, el socia-lisme real fracassà per la seua incapacitatper a reformar-se a si mateix. Les societatsde tipus soviètic havien realitzat una mo-dernització social menada amb mitjansbàrbars, una modernització que destruí elsfonaments propis. Una part d’aquestamodernització barbàrica consistí en la li-quidació de l’antiga intel·ligèntsia i en laconfiguració d’una nova intel·lectualitatconformista. Però d’aquesta en sortirentambé crítics socials altament representa-tius, com ara Solshenitzin, Sakharov,Kopelev, Daniel o Siniavski, per no deixarl’exemple soviètic.

Sembla paradoxal: en l’època d’oposicióaquests intel·lectuals desenvoluparen quali-tats que a Occident es recordaven tan solsdels antics intel·lectuals compromesos del’antifeixisme. Eren capaços d’anar mésenllà del seu horitzó professional, especia-litzat, estricte. S’adonaven que allò quefallava en el seu àmbit específic d’activitattenia molt a veure amb la deficient organit-zació de la societat en el seu conjunt. Elcompromís amb la seua causa necessària-ment havia de dur-los a discussions sobre lallibertat d’expressió. Molts esdevenimentsde la fi de l’època soviètica recorden l’esfon-drament dels grans imperis a començamentdel present segle. També en aquesta èpocapertocà als membres més agosarats de la

intel·lectualitat artística i científica la tascade donar expressió als sofriments causatsper una opressió directa. Encara avui lapublicística occidental tracta d’herois elsintel·lectuals de l’oposició al sistema soviè-tic, perquè els hi va pertocar una funciósocial per a la qual ja no hi ha lloc a Occi-dent. Avui comencen, però, a veure’s unamica més els aspectes menys heroics de lavida de la intel·lectualitat soviètica. I homcomença a explotar-los.

Alemanya, una vegada més, pot ser vistacom un cas especial d’un tipus especial-ment nefast, però del qual, tanmateix, se’npot derivar alguna cosa més general. Homretreu als intel·lecuals de la RDA, ambindependència dels seus mèrits en la caigu-da del règim, els seus antics privilegis. Engeneral, hom deslegitima massivament elsintel·lectuals que no se saben avenir amb elseu nou paper, que consistiria a emfasitzaruna i altra vegada els avantatges de la novasocietat, que, òbviament, per als ulls occi-dentals és la de sempre i ben coneguda. Enles societats transformades de l’antic so-cialisme real els intel·lectuals polititzatsd’abans perden no sols la seua funció, sinósovint també la feina. Deixant de bandal’esplendor presidencial de Vaclav Havel alCastell de Praga, les noves societats han fetsobrers els antics intel·lectuals. També hompodria dir que el president Havel encarna ala perfecció la funció que els pertocad’exercir als intel·lectuals després de la fi delcomunisme: la de ser decoració i legitima-ció moral de les noves relacions de poder.Precisament la seua pretensió moral favulnerables davant atacs insidiosos alsintel·lectuals compromesos. És molt fàcilrecordar els antics privilegis de què gaudien

68també els intel·lectuals compromesos abansde començar a ser perseguits. Un antiin-tel·lectualisme quotidià es fa present simè-tricament tant a l’Est com a l’Oest.

A tot arreu hom ha identificat elsintel·lectuals amb el poder de la paraula.Des de l’època de la Il·lustració, intel·lec-tuals vigorosos en l’ús de la paraula hanmaldat per assentar la seua autoritat permitjà dels seus discursos i els seus escrits.D’altra banda, d’ençà de Francis Baconl’antiautoritarisme respecte de les autoritatstradicionals forma part de les qualitatsbàsiques de l’individu il·lustrat. La meraexistència d’intel·lectuals en un món hete-rònom suscita malfiança, enveja i admi-ració. Als ulls del públic, en la vida del’intel·lectual es realitza la utopia d’una vidaautodeterminada. D’una manera sens dub-te maldestra, el seu fracàs reconcilia amb elscompromissos inconfessables de la pròpiaexistència.

Però també forma part de la manera defer pròpia dels intel·lectuals l’aliança ambles noves formes de poder. La Il·lustració iel poder en la seua versió moderna estaníntimament lligats. Els il·lustrats es valiende l’autoritat de les paraules per tal d’enco-brir el seu privilegi, el fet d’estar alliberatsde les penalitats del treball físic. Les pa-raules, però, fa ja temps que han caigut enel descrèdit: en les societats modernes ja nohi creu pràcticament ningú en la «raó» i enla «història». La «raó» i la «història» es fanservir com a fòrmules de legitimació. De«raó» només en parlen els pares quan volenrenyar els fills. A aquesta mena d’adver-timents paterns recorda també el discurspúblic, que confon la raó amb la raciona-litat econòmica en el sentit de shareholder

value. La «història», per la seua banda, ser-veix com una mena de carreu d’una histo-riografia de legitimació, emprada per al’autorepresentació d’un país en museus,monuments i llibres.

No tan sols la «raó» i la «història» hancaigut en el descrèdit; també s’ha produïtuna pèrdua general de confiança en elsintel·lectuals. Ells mateixos han participatamb gran energia en l’autodestrucció de laIl·lustració, a la qual devien el seu ascens iel seu prestigi. L’esperit antiautoritari ambel qual els científics il·lustrats sacsejaren elsfonaments de la religió institucionalitzada idel sistema feudal, no deixà fora de camp elpensament mateix. A partir del momentque la ciència institucionalitzada tallà larelació entre subjecte i cosa, els científicsformalitzaren el coneixement fins al puntde buidar-lo de contingut. Després deltriomf del cientifisme en la ciència organit-zada, el que en restà foren unes uberoses«humanitats», àmbit on es reclutà la granmajoria dels intel·lectuals amb projecciópública. Aquests han de demostrar tothorala seua utilitat, per tal d’aconseguir novesfonts de finançament. Per tal de ser consi-derats com a individus d’èxit, rendibleseconòmicament, molts intel·lectuals es lliu-ren al conformisme. Practiquen el suïcidiintel·lectual per por a la mort social. Prefe-reixen l’èxit popular de l’autor massiu o,cosa més espectacular encara, el del líderd’opinió radicalment inintel·ligible de totsels esnobs culturals, abans que no la feinade presentar un coneixement assolit ambpenes i treballs a un públic sovint escassa-ment predisposat. És considerat un intel-lectual d’èxit aquell que aconsegueix de fer-se un lloc no sols a l’Acadèmia, sinó també

69al mercat. L’intel·lectual que apareix davantel públic combina modèlicament en una ila mateixa persona el productor i el venedorde béns de consum culturals. El seu llen-guatge s’acosta al de la publicitat. Això creamalfiança entre els consumidors experts,que de cap manera no volen que els pren-guen per babaus.

Qui es propose parlar avui amb credibi-litat com a intel·lectual, no pot defugiraquesta mena de reflexions sobre la pròpiacondició. Si un treballador de l’intel·lectevol ser mereixedor del nom d’intel·lectual,ha de desenvolupar la comprensió de ladependència pròpia. Ningú que publiquetreballa avui fora de la indústria cultural.Però hi ha intel·lectuals que fan servirl’admissió d’aquesta dependència com aexcusa: es veuen obligats a produir la por-queria que venen perquè, suposadament,així els ho exigeix el mercat. Però si és el casque els intel·lectuals han de funcionar enun mercat cultural complicat, certamentpodran oferir obres bones o dolentes. Elpecat original no és haver de moure’s en elmercat. Més aviat caldria dir que és laproducció de porqueria el que condueix alsuïcidi intel·lectual.

Qui és capaç de reeixir amb productesdolents ha de ser objecte de crítica. Juntamb la memòria, la crítica és una de lescapacitats que permeten la construcciód’una consciència intel·lectual. Hem d’agraïra Alan Sokal i Jean Bricmont la seua de-núncia de la xerrameca i la buidor que moltsovint trobem en intel·lectuals que s’adap-ten al gust dels mitjans de comunicació.Quan el segle breu començava a fer-se gran,cap als anys setanta, les ciències socials i leshumanitats foren escenari d’una revolució

nominalista. Com una mena de succedanide la fracassada transformació del món,hom va voler transformar la forma deparlar sobre el món. L’adverbi «post» vin-gué a substituïr la nova era que no vaesdevenir-se el 1968.

La desvalorització del coneixementtransmès no fou exclusiva dels autoanome-nats postmoderns. L’ús d’expressions comara «canvi de paradigma», preses de la so-ciologia de la ciència, acompleix la mateixafunció que el «post». En definitiva, submi-nistren fórmules que consagren el triomfdel present sobre el passat. N’hi ha prouamb saber utilitzar les noves terminologiesper a sentir-se superior a la tradició. Aques-ta tècnica afalaga tant els productors comels consumidors. Desvaloritza el saber, l’ex-periència i la capacitat en favor de la infor-mació i la comunicació. Alhora, en lasociologia es consagrà el discurs inconse-qüent de la «fi de la societat del treball»,que aparentment havia de ser substituïdaper una «societat de la informació» o de la«comunicació». D’aquesta manera, ambuna enorme càrrega nominalista, el treba-llador intel·lectual és separat de la històriadel treball i el seu destí. Els excessos meta-fòrics dels postmoderns reforcen la hiperin-flació que afecta totes les àrees del llenguat-ge i que, per exemple, fa del llenguatge dela publicitat la lingua franca de la descripciósocial. Alhora, totes les formes de la circu-lació, incloent-hi la circulació del coneixe-ment, són presentades com a completa-ment emancipades de la seua base a la pro-ducció. Així, els intel·lectuals es neguen aentendre la seua situació al si d’una societattransformada per a la qual encara manquenels conceptes escaients.

70El record no ha de tractar de fer enrere

el rellotge, però pot enfortir la capacitat decrítica davant el fetitxisme. Les revolucionsnominalistes han provocat una inflació deparaules. Ara bé, tota crisi ofereix tambél’oportunitat de qüestionar-se el valor d’úsdels productes. Els intel·lectuals que volentenir alguna cosa a dir no poden dedicar-sea afalagar directament el seu narcicisme, itampoc no han de tractar d’afalagar el nar-cisisme del consumidor. Han de tornar alprojecte inacabat de la Il·lustració i repren-dre el dur treball sobre els conceptes. Quivulga substituïr paraules buides de sentitper conceptes, ha de reconèixer els límits dela Il·lustració, límits que científics i intel-lectuals, com a hereus de la Il·lustració, hannegat durant l’època de l’expansió de laseua competència i autoritat. Els conceptesmereixedors d’aquest nom fan referència aalguna cosa externa als conceptes mateixos;el concepte troba el seu límit en la cosa. Laseparació entre concepte i cosa, que s’haradicalitzat en la història de les ciències delbreu segle XX, no ha de suprimir, com s’havolgut, ni el subjecte ni l’objecte. Metodo-lògicament, permet la coincidència d’homei cosa, causant el declivi de l’un i l’altra. Elsaber social s’empobreix amb la inflació delllenguatge. L’excés d’autovaloració intel-lectual ens fa tornar estúpids.

El poder sobre les paraules que semblaprometre cada onada de lèxic nou, pical’ullet als qui viuen en un context marcatpel conformisme social atomitzat, fent-loscreure que podrien representar encaraaquell individu autònom que ha estat cons-tantment amenaçat d’extinció en el decursde la història de la societat. El segle que hafet de l’espectre de la persecució, els camps

de concentració, el genocidi, la fugida i ladeportació una realitat possible, vívida iconcreta, per a tothom, ha deixat com aherència d’aquest temps una por univer-salitzada. La indústria de l’entretenimentcultural, tan lligada al present, ha trans-format també aquesta realitat històrica enartefacte fàcilment reproduïble i, per tant,fungible. Les produccions culturals sobrel’Holocaust, per exemple, s’han emancipatde l’Auschwitz real. Substitueixen aquestarealitat per una pantalla de projeccions ontenen cabuda també el kitsch, el sentimen-talisme i la pompositat amb sobrecàrregacultural. Les produccions culturalmentconformistes susciten en el públic una sen-sació ambivalent de malestar. L’intel·lectualdigne d’aquest nom ha de tractar de trans-formar aquest malestar en crítica conscient.També l’experiència de la destrucció del’experiència –el llegat d’Auschwitz, del’Arxipèlag Gulag, dels terribles episodis del’alliberament del colonialisme– ha de serintegrada en la consciència.

L’amenaçadora herència del breu segleXX que ara acaba nodreix un dubte benjustificat pel que fa a categories com raó,història o consciència. No obstant, si tenimpresent la càrrega metafísica d’aquestsconceptes, ens adonem que no ens hemalliberat encara de la promesa que compor-taven. Com a conceptes, transcendeixen larealitat. L’intel·lectual pot establir una me-diació entre el record de la realitat i larepresentació d’una altra realitat possible.El record del sofriment, de la mancad’eixides i de la desesperació constitueix laconsciència intel·lectual. Es podria parlard’un superjo cultural. Aquest superjo re-corda l’obligació envers la veritat que s’im-

71posa qui tracta de pensar i de comprendre.Aquells intel·lectuals que difonen en lesAcadèmies i els mitjans de comunicaciónoves formes sintètiques de fe, deixen debanda aquesta exigència de coneixement.Però el coneixement com a producte in-tel·lectual ha de tenir també valor d’ús, unvalor d’ús que cal no confondre amb la seuautilitat social. El valor d’ús dels productesintel·lectuals inclou la capacitat d’oferir-lial consumidor la possibilitat de saber méssobre si mateix i sobre les coses que a l’inici.L’intel·lectual ha de considerar més impor-tant la qualitat de la seua mercaderia quel’èxit i la carrera. Tan sols així mantindrà vi-va la memòria de la llibertat.

Traducció de Gustau Muñoz

72

Avui assistim a un fenomen paradoxal iinquietant: l’ascens de moviments políticsd’inspiració feixista a escala europea (des deFrança a Itàlia, des de Bèlgica a Àustria),s’acompanya, al si dels medis intel·lectuals,d’una vasta campanya de denigració de totala tradició antifeixista. A Itàlia, els mitjansde comunicació presenten l’antifeixismecom el responsable de les derives catastrò-fiques de la primera República i el principalbiògraf de Mussolini, Renzo De Felice, hadut a terme una batalla per a superar el«paradigma antifeixista» que seria, als seusulls, la major tara de la historiografia depostguerra.1 A Alemanya, després de la reu-nificació, l’apel·latiu «antifeixista» s’utilitzacom un insult, amb l’oblit més o menysconscient de tot allò que l’antifeixisme varepresentar, per a l’exili alemany i per a lalluita contra el règim hitlerià, abans detransformar-se en ideologia d’Estat de laRDA.2 A França, la campanya contra l’anti-feixisme ha estat llançada, fa uns anys, perun article d’Annie Kriegel en Commen-taire.3 Després, ha conegut el seu momentmés baix amb l’aparició d’un innoble pam-flet que pretenia presentar Jean Moulincom un agent soviètic,4 i ha assolit la seuaculminació, en un pla cultural molt méselevat, amb Le passé d’une illusion de Fran-

çois Furet, un llibre on l’antifeixisme ésreduït a una gegantesca empresa de mixti-ficació que hauria permès al totalitarismesoviètic d’enganyar uns intel·lectuals gene-rosos però ingenus.5 La qüestió és d’alçada:què resta del compromís antifeixista delsintel·lectuals? Podem dir-nos, avui, antifei-xistes? Els qui estan convençuts, com jomateix, del valor històric i de l’actualitatpolítica de l’antifeixisme, i per tant de lanecessitat de combatre una mala forma derevisionisme, no poden permetre’s de res-pondre aquestes preguntes atrinxerant-sedarrere d’una idealització apologètica delpassat. Es tindria la temptació de respondreque, en desempallegar-se de l’antifeixisme,es corre el risc d’esborrar l’única cara decentque Itàlia ha sabut donar d’ella mateixaentre 1922 i 1945, Alemanya entre 1933 i1945, França entre 1940 i 1944. Però,encara que necessària, aquesta resposta noés suficient. Per defensar l’antifeixisme coma experiència exemplar, en el sentit mésnoble del terme, i com a lliçó encara vivadel passat, cal procedir a la seua historitza-ció crítica, copsant les febleses i les limita-cions que, sovint, van aparellades a la seuagrandesa. I per comprendre el lligam delsintel·lectuals amb l’antifeixisme, cal partirde lluny, de les fonts del seu compromís.

Els intel·lectuals i l’antifeixisme.Per una historització crítica

Enzo Traverso

73Un dels darrers assaigs de George Orwell,

Writers and Leviathan, està consagrat a larelació que s’estableix a Europa, durant elsanys trenta, entre els intel·lectuals i la polí-tica. L’autor hi subratlla, a partir d’una re-flexió àmpliament autobiogràfica, el caràcterquasi ineluctable de la irrupció de la polí-tica en la cultura. Els escriptors no podiencontinuar tancant-se en un univers de valorsestètics, a l’abric dels conflictes que esquei-xaven el vell món. «Avui –escrivia– ningúno podria consagrar-se a la literatura demanera absoluta, com ho feien Joyce o HenryJames.»6 El mateix balanç ja havia estatestablert, una desena d’anys més aviat, pocabans de la guerra, per Walter Benjamin,qui afirmava la necessitat d’oposar la politit-zació de l’art i de la cultura –i per tant elcompromís dels artistes i dels intel·lec-tuals– a l’estetització de la política duta aterme pel feixisme: «Fiat ars, pereat mun-dus, tal és el mot d’ordre del feixisme, que,Marinetti ho reconeix, espera de la guerrala satisfacció estètica d’una percepció sensi-ble modificada per la tècnica. Això és evi-dentment la perfecta realització de l’art perl’art. En el temps d’Homer, la humanitats’oferia en espectacle als déus de l’Olimp:ara s’ha fet el seu propi espectacle. Ha esde-vingut tan estranya a ella mateixa que potreeixir a viure la seua destrucció com ungaudi estètic de primer ordre. Heus aquíquina mena d’estetització de la política prac-tica el feixisme. La resposta del comunismeés politizar l’art.»7 Dit d’una altra manera,l’intel·lectual havia de «mullar-se», bregaramb les asprors del present, esdevenir a laseua manera «militant» si no volia florir-secom un fòssil, com una figura anacrònica iinútil de lletrat que viu fora del seu temps.

La noció d’«intel·lectual» que va aparèi-xer definitivament en el vocabulari d’Occi-dent a patir de l’affaire Dreyfus, designaprecisament aquesta interferència entreliteratura i política que marcarà profun-dament tota la història del segle XX. Evi-dentment, aquesta figura no manca d’insig-nes precedents, des dels filòsofs de la Il·lus-tració fins a les revolucions de 1848, en lesquals participaren nombrosos homes delletres. Però és a partir del tombant de seglequan aquest fenomen pren noves dimen-sions fins a esdevenir, durant el períoded’entreguerres, un aspecte central de lacultura europea i occidental. En La trahisondes clercs, Julien Benda va tractar de cap-turar aquesta imatge del literat compromèsamb una definició ideal-típica: «els homesla funció dels quals és defensar els valorseterns i desinteressats, com la justícia i laraó».8 Ara, ben mirat, l’entrada en la polí-tica dels intel·lectuals no s’ha fundat sem-pre en aquests valors. L’affaire Dreyfus ja vaser una baralla d’intel·lectuals: MauriceBarrès contra Émile Zola, Édouard Dru-mont contra Bernard-Lazare. Altramentdit, nacionalisme contra universalisme,antisemitisme contra igualtat republicana,militarisme contra democràcia. Durant elsanys vint i trenta, aquests conflictes s’ac-centuen: al costat dels intel·lectuals que esmobilitzen per defensar la democràcia, n’hiha d’altres que treballen per enderrocar-la.Una àmplia part de la cultura europea s’ad-hereix als valors que s’inscriuen contra latradició de 1789: el nacionalisme, l’antise-mitisme, la revolució conservadora, l’elitis-me antidemocràtic i el feixisme exerceixenuna atracció considerable sobre un grannombre d’intel·lectuals a Itàlia, a França, a

74Alemanya i fins i tot en un focus tradi-cional del liberalisme com Anglaterra.9

Sovint es té tendència a oblidar-ho, per unamena de xoc retrospectiu que amaga el fetque Gramsci va esdevenir una figura cen-tral de la cultura italiana solament desprésde la guerra i de la caiguda del feixisme, queMaurras i Drieu la Rochelle eren tan in-fluents, en la França dels anys trenta, comMalraux i Gide, i que, en la República deWeimar, Ernst Jünger i Oswald Spenglereren molt més cèlebres que Walter Benja-min o Ernst Bloch.

Una prefiguració literària d’aquestadicotomia –d’una banda l’intel·lectualdemocràtic, racionalista i antifeixista, i del’altra el nihilista romàntic i apocalíptic,revoltat contra la modernitat– fou esbos-sada per Thomas Mann, a l’inici dels anysvint, en La muntanya màgica. Els dos heroisd’aquesta novel·la, Settembrini i Naphta,han estat interpretats com les dues ànimesde l’autor, que havia publicat, a la fi de laPrimera Guerra Mundial, un manifest dela revolució conservadora com les Conside-racions d’un apolític, i que encarnarà des-prés la consciència democràtica del seu paísquan, exiliat als Estats Units, llançarà lesseues «Crides als alemanys» per denunciarels crims del nacionalsocialisme. D’altres hihan vist la transfiguració literària del diàlegque Thomas Mann havia entaulat amb elseu germà, Heinrich, ideològicament molta prop de Settembrini. Més recentment,aquest conflicte novel·lesc, situat per l’au-tor al cor dels Alps suïssos, en vigílies de laPrimera Guerra Mundial, s’ha evocat comla prefiguració d’una altra cèlebre disputafilosòfica, aquesta vegada del tot real, quetindrà lloc a Davos, el 1929, entre el darrer

representant de l’Aufklärung alemanya, elneokantià Ernst Cassirer, i Martin Heideg-ger, el jove autor de L’ésser i el temps, heraldd’una nova forma d’ontologia política quedegué conduir-lo, alguns anys més tard, aadherir-se al règim nazi.10

La paràbola de la intelligentsia europead’entreguerres es desenvolupa entre aquestsdos pols filosòfics i polítics evidentmentoposats però no sempre sense interferèn-cies. Alguns crítics fins i tot han formulatla hipòtesi segons la qual el retrat delnihilista Naphta li hauria estat inspirat aThomas Mann pel jove György Lukács,l’autor de L’ànima i les formes, atret des dela fi de la guerra pel comunisme, fins aesdevenir, el 1919, comissari del pobled’Educació en l’efímera república sovièticahongaresa dirigida per Béla Kun.11 En tantque romàntic, Naphta és una mena de Janusde dos rostres, l’un conservador i fins itot reaccionari, l’altre revolucionari. Aques-ta figura metafòrica ens serveix per recor-dar-nos que molts intel·lectuals –sovintjueus i antifeixistes– destinats a jugar unpaper no negligible en la renovació de lafilosofia política de la postguerra, forendeixebles de Heidegger. Pensem solamenten Hannah Arendt, o encara en els mar-xistes Marcuse i Günther Anders. El fet ésque, durant els anys trenta, Naphta haviade triar: el seu rebuig a la Zivilisation podiaarrecerar-se tant en les mitologies teutòni-ques cultivades pel nacionalsocialisme,com en una crítica radical del rostre de lamodernitat encarnat pel feixisme.12

Si l’intel·lectual «compromès», l’huma-nista revoltat dibuixat per Benda –«en si-tuació», segons la definició que en donaràSartre alguns anys més tard– és, doncs,

75lluny d’ocupar tot el terreny durant la pri-mera meitat del segle, coneixerà, però, unavolada considerable durant els anys trenta.El gran tombant que marca el compromíspolític dels intel·lectuals no és 1917, larevolució d’Octubre, sinó 1933, l’arribadade Hitler al poder a Alemanya. Aquestcompromís coincideix sovint, és ben cert,amb la seua entrada en el camp magnèticdel comunisme, que, tanmateix, no consti-tueix el punt de partida sinó solament elresultat de la seua radicalització. El 1917,John Reed, per a qui els soviets russos ana-ven a «capgirar el món», constitueix unaexcepció. El 1934, per contra, HeinrichMann és lluny d’estar aïllat quan publicaDer Haβ. Louis Aragon, el futur cantor deStalin i poeta oficial del comunisme fran-cès, havia definit la Revolució d’Octubrecom una simple crisi ministerial. Ningú nopodia reaccionar amb la mateixa lleugeresadavant el nazisme. A partir de 1933, elcompromís antifeixista dels intel·lectualsserà massiu. Conduirà molts dels qui ha-vien restat indiferents o no havien amagatel seu escepticisme davant els obrers insur-rectes de Torí, de Berlín i de Budapest el1919, a aproximar-se a la Unió Soviètica,vista com un bastió contra l’ascens de lapesta nazi a Europa.

Aquesta mobilització antifeixista seràmarcada, entre 1935 i 1937, per la celebra-ció de dos congressos internacionals endefensa de la cultura, el primer a París, elsegon a València, en l’Espanya republicana,en els quals van participar nombroses per-sonalitats de les més significatives de lacultura de l’època: d’André Malraux aAndré Gide, d’Albert Einstein a HeinrichMann, de Bertolt Brecht a Ernst Bloch, de

John Dos Passos a Theodor Dreiser, deRobert Musil a György Lukács, de RafaelAlberti a José Bergamín.13 Trobarà el seuapogeu durant la Guerra Civil espanyola,on la defensa de la República semblaidentificar-se amb la de la cultura europea.Nombrosos són els escriptors que s’allistenen les brigades internacionals o acudeixen aEspanya per sostenir-hi la República, deGeorge Orwell a Ernest Hemingway, d’An-dré Malraux a Arthur Koestler, de W. H.Auden a Stephen Spender, de BenjaminPéret a Octavio Paz. L’aliança entre la intel-ligentsia antifeixista i el comunisme esmantindrà durant molt de temps, sacsejadapel pacte germanosoviètic de 1939, desprésrepresa el 1941 i segellada per la resistència.El 1945, la cultura europea s’ha situat, enbona part, sota l’horitzó de l’antifeixisme.

Hi ha molts elements en l’origen d’a-quest tombant polític dels intel·lectuals.14

D’entrada, l’arribada de Hitler al poder aAlemanya –seguida un any més tard pelcolp d’estat feixista-clerical de Dolfuss aÀustria, després pel pronunciamiento deFranco a Espanya– es va viure com un ve-ritable traumatisme. Si el feixisme italiàrestava com un fenomen nacional, aïllat,mal conegut i mal entès, al qual havia po-gut adherir-se un sector important de lacultura italiana, de D’Annunzio a Gentile,i fins i tot de l’avantguarda (els futuristes),l’adveniment del nacionalsocialisme a Ale-manya donava sobtadament al feixisme unadimensió europea, en fer-lo aparèixer comuna terrible amenaça no solament per almoviment obrer sinó, en general, per a lademocràcia i la cultura a escala del con-tinent. Aquesta amenaça no es limitava al’esfera política, ja que semblava posar en

76qüestió la civilització mateixa. Bastava ambescoltar les declaracions dels caps nazis percomprendre que l’herència de la Il·lustracióestava en perill: Goebbels havia anunciatque «l’any 1789 serà esborrat de la histò-ria».15 L’antifeixisme s’identificava així ambla lluita per la pau, en un continent on lesferides de la Primera Guerra Mundial enca-ra estaven obertes i on els equilibris políticssemblaven cada volta més precaris. L’agres-sió italiana a Etiòpia, la remilitarització deRenània, la guerra d’Espanya, la guerrasinojaponesa, després Munic i finalmentuna nova guerra: aquesta escalada suscitavaa Europa una inquietud creixent que tinguéressò en l’art i en la cultura. Last but notleast, el feixisme havia fet dels intel·lectualsun dels seus blancs privilegiats, com hotestimoniaven els milers d’escriptors, perio-distes, científics, universitaris i artistes obli-gats a emigrar. La cultura antifeixista fouaixí, en gran part, una cultura d’exili. Laseua unitat estava cimentada per una mul-titud de pàries errant d’un país a un altre,d’un continent a un altre, com els ambaixa-dors d’una Europa humanista amenaçadad’anorreament. L’antifeixisme s’expressavaaixí gràcies a una plèiade de revistes enllengua alemanya publicades a París, Lon-dres, Praga, Zurich, Amsterdam, Moscou iNova York per exiliats d’Europa central,jueus en la majoria dels casos. Tots aquestsintel·lectuals, ha escrit Peter Gay, van con-tribuïr a donar a l’esperit de Weimar «laseua veritable llar: l’exili».16

Molts crítics han subratllat els límitsd’aquest compromís antifeixista, sovint tangenerós com cec. No tan sols els intel·lec-tuals «orgànics» i els companys de viatgedels partits comunistes refusaven de veure

els aspectes tirànics de l’estalinisme. Retourde l’URSS d’André Gide, Homage toCatalonia de George Orwell, S’il est minuitdans le siècle de Victor Serge i Darkness atNoon d’Arthur Koestler, publicats totsentre 1936 i 1940, en són excepcions, quevan passar desapercebudes en el momentde la seua aparició o que van ser ràpida-ment oblidades –com el llibre de Gide–després d’un ressò efímer. El to general del’antifeixisme pel que fa al règim sovièticera més aviat d’una certa complaença, si nod’una admiració acrítica. Al congrés pa-risenc de 1935, Magdeline Paz i HenriPoulaille tingueren moltes dificultats perllegir una crida a favor de l’escriptor lliber-tari Victor Serge, deportat a Sibèria.17 Da-vant la URSS, l’actitud dominant no és lade Gide o Orwell, sinó la dels socialistesfabians Sidney i Beatrice Webb, dos intel-lectuals pregonament aliens al comunismeper tradició, cultura i temperament que,tanmateix, publiquen una obra tituladaSoviet Communism: a New Civilization(1935), o també la de l’escriptor alemanyLion Feuchtwanger, que assisteix als pro-cessos de Moscou i els aprova amb entu-siasme en Moskau 1937. Però no caliaconvertir-se forçosament al culte de Stalin,després de 1933, per defensar la URSS.L’antifeixisme no es reduïa a una simplevariant del comunisme soviètic. En Le passéd’une illusion, al contrari, François Furet elpresenta com el producte del «gran tom-bant del Komintern de 1935», amb el qual,gràcies a una hàbil mixtificació, el totalita-risme rus s’hauria disfressat d’herald de lademocràcia: «La idea totalment negativa del’“antifeixisme” –ens explica Furet– va su-plir la impossibilitat d’expressar en positiu

77allò que podia unir les democràcies liberalsal comunisme estalinista. Alhora, era bas-tant vaga per permetre a Stalin d’esclafar lademocràcia pertot on les seues armes hihavien arribat, i bastant precisa per con-demnar com a blasfema qualsevol compa-ració entre el seu règim i el de Hitler».18

Aquesta tesi simplifica la realitat histò-rica almenys per dues raons: esborra totesles tendències no estalinistes i fins i totantiestalinistes que actuaven al si de lacultura antifeixista i, sobretot, sembla igno-rar el fet que, a Europa occidental, no espodia combatre el feixisme prescindint ooposant-se a l’aportació dels comunistes ide la Unió Soviètica. «La URSS era unelement indispensable de qualsevol aliançaque esperés d’abatre Hitler»,19 ha escrit EricHobsbawm, a qui la tesi de Furet li sembla«estranyament irreal», per no dir lleugera,en la seua subestimació de l’amenaça fei-xista. Ignorar aquests fets sols pot conduira derives perilloses, com recentment hasubratllat una figura límpida de l’antifeixis-me liberal, Norberto Bobbio: «Al cap d’a-quests darrers anys de revisionisme històric,arribe a constatar amb amargor que elrebuig de l’antifeixisme en nom de l’antico-munisme ha conduït sovint a una altraforma d’equidistància que em sembla abo-minable: la del feixisme i l’antifeixisme».20

El tombant del Komintern, el 1935, nodetermina sinó que s’adapta a un gir que jas’ha encetat, tant en el moviment obrercom en el món intel·lectual des de 1933. AFrança, la primera crida per a la unitatd’acció contra el feixisme té lloc pocs diesdesprés dels avalots del 6 de febrer de 1934.És signada per surrealistes (André Bréton,René Crevel i Paul Éluard) i per escriptors

atrets pel comunisme com Jean-RichardBloch o André Malraux. Uns dies més tard,una crida anàloga llançada pel filòsof Alaini els etnòlegs Paul Rivet i Paul Langevin,obtindrà en uns mesos milers de signatures.Prendrà forma així un Comitè de vigilànciadels intel·lectuals antifeixistes (CVIA).21 Enresum, lluny de constituir-ne un subpro-ducte, l’antifeixisme dels intellectuals pre-cedeix la política de front popular del partitcomunista i de la SFIO.

L’aliança entre una part de la culturaeuropea i el comunisme és producte del fei-xisme. La incapacitat o la manca de volun-tat de veure el veritable rostre de l’estalinis-me són més accentuades a mesura quel’amenaça del feixisme és més gran, imme-diata, terrible. Rars són, a Europa, els anti-feixistes disposats a denunciar els crims deStalin, a comprendre que si els comunistessón un aliat indispensable en la lluitacontra el feixisme, la seua política no ha deser sempre abonada; que el mateix combatantifeixista corre el risc de ser desqualificatsi se silencien el despotisme soviètic, elsprocessos, les execucions sumàries, les de-portacions, els camps de concentració (perno dir res de la col·lectivització forçada,ignorada en aquella època fins i tot per laliteratura anticomunista més aferrissada).Hi ha l’orientació seguida pels surrealistes,que, el 1936, denuncien els processos deMoscou com «una abjecta posada en escenapolicíaca», i pel cercle intel·lectual agrupata Nova York al voltant de Partisan Review–sobre el qual Trotski exerceix una gran in-fluència–, que dóna suport a una comissiód’investigació, presidida per John Dewey,per tractar de desemmascarar aquests pro-cessos-farsa.22 Podrien afegir-s’hi els noms

78dels intel·lectuals comunistes que trenquenamb l’estalinisme a Europa, de Paul Nizana Manes Sperber, d’Arthur Koestler a WillyMünzenberg. Arran de la seua intervencióen el congrés de 1935 per la llibertat de lacultura, l’antifeixista italià Gaetano Salve-mini, llavors exiliat als Estats Units, expres-sà de manera molt explícita les seues reser-ves pel que fa a l’estalinisme, i suscità així,com ja ho havia fet Breton abans d’ell, lareprovació d’una àmplia part del públic:«No tindria dret de protestar contra la Ges-tapo i l’Ovra feixista –afirma– si tractésd’oblidar que existeix una policia políticasoviètica. A Alemanya hi ha camps deconcentració, a Itàlia hi ha illes transfor-mades en llocs de detenció, i a la Rússiasoviètica hi ha Sibèria».23

D’altra banda, la teoria del totalitarisme(que rebutja la Rússia de Stalin i l’Alema-nya hitleriana com dues formes de nou ab-solutisme), les primeres formulacions de laqual foren elaborades per alguns assagistesexcomunistes, com Franz Borkenau, o libe-ral-conservadors, com Eric Voegelin i Wal-demar Gurian, després per Friedrich Hayeki d’altres, fou percebuda molt més com elsigne d’una retirada dels intel·lectuals cap auna actitud de passivitat escèptica i de pes-simisme impotent, que no com un exemplede compromís més eficaç i lúcid. Els teòricsdel totalitarisme van copsat certament lanaturalesa despòtica del règim de Stalin,però la conclusió lògica implícita en la seuatesi (la impossibilitat d’una aliança amb laURSS) va esdevenir, a partir de 1941, com-pletament irreal. Ells mateixos, començantper Raymond Aron, refusaran de traureuna tal conclusió. Aquesta dialèctica infer-nal entre feixisme i estalinisme –feta d’in-

teracció i no pas fundada, com voldriaErnst Nolte, en una relació «genètica» defiliació–24 explica, en bona part, sense jus-tificar-lo, el silenci dels intel·lectuals res-pecte a la dictadura soviètica. D’entrada,l’amenaça del feixisme, després l’immensprestigi i la legitimitat històrica adquiritsper la URSS durant la Segona GuerraMundial, conduïren una part considerablede la cultura occidental a ignorar, a menys-tenir, a disculpar, fins i tot a legitimar lesderives autoritàries i criminals del règimsoviètic. Però això no autoritza una lecturaretrospectiva i de fons ahistòric de la fas-cinació exercida en l’època per l’estalinismesobre la intelligentsia antifeixista. Furet, perexemple, oposa les virtuts benèfiques d’unliberalisme històricament innocent i políti-cament clarivident, veritable antítesi delstotalitarismes, a l’antifeixisme dels intel-lectuals. Ara bé, una de les condicions fona-mentals de la radicalització política i del’adhesió al comunisme, en un context dedepressió econòmica i d’ascens del feixis-me, rau precisament en la profunda crisi deles institucions liberals, esgotades, somo-gudes per la Primera Guerra Mundial,minades pels embats nacionalistes i, el mésimportat, profundament incapaces d’opo-sar-se al feixisme. Si el feixisme s’havia des-lliurat per l’esfondrament de l’antic ordreliberal, ¿com identificar-se amb aquest dar-rer per a combatre la seua monstruosa pro-genitura? Si el feixisme va enterrar la demo-cràcia liberal, ho va fer atacant d’entradal’esquerra, el moviment obrer, després elsjueus i d’altres «elements antinacionals», nopas posant en qüestió les elits tradicionalsque havien establert el seu poder en el marcde les institucions liberals. ¿Pot oblidar-se

79l’adhesió al feixisme de tots els puntals delliberalisme italià: la monarquia, la burgesiai fins i tot una part no negligible de lacultura (Vilfredo Pareto i Giovanni Gen-tile, sense oblidar, fins el 1925, BenedettoCroce)? Pot oblidar-se l’elogi a Mussoliniper Winston Churchill? ¿Pot oblidar-sel’acarnissament amb què, entre 1930 i1933, les elits prussianes es van desem-barassar del seu liberalisme de façana i des-mantellaren la democràcia de Weimar pre-parant l’adveniment de Hitler? En aquestcontext, a Europa occidental, la URSS apa-reixia molt més apta per a barrar el pas alfeixisme que no les forces tradicionals d’unliberalisme deliqüescent.25 Es pot retraureals intel·lectuals que mantingueren el mitede la URSS d’haver-se mentit ells mateixosi d’haver contribuït a enganyar el movi-ment antifeixista, del qual haurien pogutesdevenir la consciència crítica en lloc defer-se els propagandistes d’un règim des-pòtic, però es pot tenir la certesa que capmobilització de masses contra l’amenaçanazi no hauria vist la llum sota la direcciódels vells polítics liberals. La lluita contra elfeixisme tenia necessitat d’una esperança,d’un missatge emancipador i universal quesemblava oferir el país de la revolució de1917. Si una dictadura totalitària com la deStalin va poder encarnar aquests valors alsulls de milions de treballadors –ací està latragèdia del comunisme al segle XX– ésprecisament perquè els seus orígens i la seuanaturalesa eren profundament diferentsdels del feixisme. Heus ací allò que l’antito-talitarisme liberal sembla pregonamentincapaç de comprendre.

Més complex a desxifrar, per contra, ésel silenci dels intel·lectuals antifeixistes da-

vant un altre trencament del segle XX, eld’Auschwitz. Ara bé, el genocidi dels jueusd’Europa –un extermini que es volia total,sense excepcions– no era previsible. Elshistoriadors més aviat s’inclinen a pensar,en la seua majoria, que Hitler no actuavasegons un pla acuradament establert i queel seu antisemitisme radical només poguétransformar-se en projecte genocida en lesterribles condicions de la guerra de l’Est,que fou una guerra de conquesta i d’aniqui-lació. Resta el fet que, des de 1933, unagran amenaça pesava sobre els jueus, tot ique no se’n podia copsar encara el desenllaçcatastròfic. L’emigració de vora quatre-cents mil jueus d’Europa central, entrel’arribada de Hitler al poder i l’esclat de laguerra, revelava de manera incontestable lagravetat d’aquesta amenaça. Ara bé, al llargdels anys trenta, l’antisemitisme mai no vaser percebut per la cultura antifeixista comun dels elements constitutius, fins i tot comel «punt fix» del sistema nazi, sinó més aviatcom el simple corol·lari propagandísticd’un règim que havia designat els seusenemics entre la democràcia, el liberalisme,el marxisme i el moviment obrer, l’esclafa-ment del qual havia estat, d’altra banda,una de les primeres mesures, si no la con-dició mateixa de la seua existència. Pocsintel·lectuals posseïen la clarividència deGershon Scholem, qui, tres mesos desprésde l’arribada de Hitler al poder, escrivia desde Palestina al seu amic Walter Benjamin,exiliat a França, una carta en què definial’adveniment del nazisme com «una catàs-trofe d’abast històric mundial», que li per-metia per primera vegada de comprendrel’expulsió dels jueus d’Espanya el 1492:«Les proporcions de la desfeta dels movi-

80ments socialista i comunista s’imposen alsnostres ulls d’una manera sinistra i inquie-tant –escrivia–, però la desfeta del judaismealemany certament pot comparar-s’hi.»26

En una altra carta a Benjamin, el febrer de1940, Scholem formulava la preguntacrucial: «què serà d’Europa després de l’eli-minació dels jueus?».27

A l’endemà de la guerra, el genocidijueu apareix com una de les seues pàginestràgiques, entre moltes d’altres, i no ocupamés que un lloc marginal en la cultura i enel debat intel·lectual. L’actitud dominant ésla del silenci. Auschwitz no és ni l’affaireDreyfus ni la Guerra Civil espanyola, nitampoc la de Vietnam, esdeveniments da-vant els quals els intel·lectuals s’han sentitinterpel·lats i han reaccionat assumint lesseues «responsabilitats». Les Réflexions surla question juive, publicades per Sartre el1946, són un exemple revelador d’aquesta«ceguesa dels intel·lectuals» davant Ausch-witz. Sartre assenyala els jueus com les víc-times oblidades de la guerra, però mai nositua el genocidi al centre de la seua refle-xió. Després de l’alliberament dels campsd’extermini nazis, la «questió jueva» restaràals seus ulls l’antisemitisme francès del’affaire Dreyfus i de la III República.Aquest cèlebre assaig, on les cambres de gasa penes són esmentades, de manera total-ment marginal, podria interpretar-se comel testimoniatge més significatiu de la ce-guesa de la cultura europea davant una deles tragèdies més grans del segle. Peròl’exemple de Sartre és lluny de ser un fetaïllat. L’amarga constatació –de vegadesacompanyada d’un sentiment de culpabi-litat confessat obertament– de no havermesurat la dimensió i l’abast del genocidi

jueu, travessa els escrits autobiogràfics denombrosos intel·lectuals com RaymondAron, exiliat a Londres, o Vittorio Foa, undels dirigents del Partit d’Acció a Itàlia.28

Aquesta ceguesa certament tenia causesprofundes, que depenien tant del contextgeneral de la guerra –a despit de les seuesespecificitats, el sofriment jueu participavad’una massacre gegantesca que no haviaestalviat quasi cap nació, i la seua visibilitatestava disminuïda en un continent en ruï-nes– com d’una incomprensió més antigade la naturalesa de l’antisemitisme nazi.Aquest darrer era considerat com un residuobscurantista i medieval, no com una doc-trina moderna, racionalitzada a Alemanyaamb l’ajuda de juristes, etnòlegs, biòlegs imetges. Era, segons un estereotip que esremuntava a la cultura socialista del segleXIX, «el socialisme dels imbècils», és a dir,una simple arma de propaganda. Un geno-cidi industrial i burocràtic completamentirracional, tant des d’un punt de vista mili-tar com econòmic, era una novetat absolu-ta, la possibilitat de la qual no entrava enles categories de la cultura antifeixista.29

Aquesta només destaca, dels règims deMussolini i Hitler, el seu caràcter «regres-siu» i purament negatiu: l’antiliberalisme,l’anticomunisme, l’antiindividualisme, l’an-tiparlamentarisme, l’antiracionalisme. Elfeixisme és reduït així exclusivament al seuaspecte reaccionari. Són rars els qui cop-saven les arrels dels moviments feixistes enla societat industrial, en la mobilització demasses, en el culte a la tècnica, és a dir, elsqui reconeixien el feixisme com una variantreaccionària de la modernitat. Res més des-concertant, en el pla ideològic, que els mo-viments feixistes, una nebulosa en la qual

81cohabiten conservadorisme i eugenisme,futurisme i neoclassicisme, romanticismeregressiu i totalitarisme tecnocràtic: altra-ment dit, un magma eclèctic on es trobaGeorges Valois i Alfred Rosenberg, FilippoT. Marinetti i Arno Brecker, Julius Evola iAlbert Speer, Oswald Spengler i Ernst Jünger,Giovanni Gentile i Carl Schmitt. Aquestabarreja de sensibilitats contradictòries ama-gava la naturalesa dels feixismes com a rè-gims «revolucionaris», el rebuig de lamodernitat liberal i democràtica dels qualsno tenia com a objectiu el retorn a un pas-sat acomplert, sinó la instauració d’unordre nou, jeràrquic, autoritari, desiguali-tari, nacionalista, fins i tot racial però nopassatista: el misticisme feixista és biologit-zat, el seu culte a la tècnica estetitzat, el seumenyspreu de la democràcia fundat en lamobilització de masses, el seu rebuig del’individualisme proclamat en nom d’una«comunitat del poble» quallada per la guerra.

Ara bé, era impossible de copsar lamodernitat dels feixismes basant-se en unafilosofia de la història que postulava l’evo-lució de la humanitat cap al triomf ineluc-table de la Raó. Una característica impor-tant de l’antifeixisme que contribueix aexplicar tant la seua complaença respecte al’estalinisme com la seua ceguesa davant elgenocidi jueu, rau en la defensa acarnissadade la idea de Progrés, una de les granscategories heretades de la cultura europeadel segle XIX. «Els homes i dones de laResistència –ha escrit James D. Wilkinsonen The Intellectual Resistence in Europe–s’assemblen als seus avantpassats espiritualsdel segle XVIII, els filòsofs.»30 La plèiade derevistes que sorgeixen o es renoven el 1945–Esprit, Les Temps Modernes, Critique a

França, Der Ruf i Der Anfang a Alemanya,Il Ponte, Belfagor i Nuovo Politecnico aItàlia– es reclamen explícitament d’aquestracionalisme humanista encarnat per Les-sing, Voltaire i Cattaneo. El retorn a lallibertat i a la democràcia és viscut com unnou triomf de la Il·lustració, de la Raó i deldret que fa aperèixer el feixisme com unparèntesi de la història, una regressió efí-mera, una recaiguda anacrònica i absurdaen una barbàrie ancestral, una temptativafracassada d’aturar la marxa de la humani-tat vers la pau i el progrés. En aquest climade confiança en el futur, en què la històriasembla reinstal·lada finalment sobre elsseus rails naturals, ningú no es preocupadels escapats dels camps d’extermini nazis.Ningú no te ganes d’escoltar els seus relats iPrimo Levi trobarà tota mena de dificultatsper a publicar Se questo è un uomo, rebutjatel 1947 per Einaudi, l’editorial antifeixistamés prestigiosa d’Itàlia. La Unió Soviètica,per contra, obté els beneficis del tribut queha pagat per vèncer el III Reich. La lluitapel progrés s’identifica amb el combat perla defensa de la pàtria del socialisme. Ésl’època en què el filòsof Alexandre Kojèvecreu percebre en Stalin, com abans Hegel hohavia percebut en Napoleó a Jena, l’esperituniversal, l’home de la fi de la història.31

Per a Theodor Adorno, en canvi, el na-cionalsocialisme era una refutació de lafilosofia de la història de Hegel. El 1944creia haver trobat al seu torn l’esperituniversal (Weltgeist), no a cavall, ni sotala forma d’un carro de combat soviètic,sinó en les V 2 hitlerianes, aquestes bom-bes-robot que, amb el feixisme, «uneixen ala perfecció tècnica de més embranzidauna total ceguesa».32 La postura filosòfica

82d’Adorno és la de l’Escola de Frankfurt,que agrupa un dels corrents més signi-ficatius de l’exili antifeixista alemany. Jueusextraterritorials i «sense lligams», els seusanimadors participen en el moviment anti-feixista tot restant als marges, conscientsque, a despit de la seua desfeta, el nazismeha canviat ja el rostre del segle i la imatgede l’home. El sentiment d’una aniquilaciódefinitiva, la del món jueu d’Europa cen-tral, travessa el conjunt de la intelligentsiajudeoalemanya a l’exili. Auschwitz se’lsapareix com un trencament de la història,com «una ruptura quasi total –escriuràHannah Arendt en Els orígens del totalita-risme– en el flux ininterromput de la histò-ria occidental tal com l’havia conegudal’home durant més de dos mil·lennis».33

Per als intel·lectuals de l’Escola deFrankfurt, el reconeixement d’Auschwitzcom a ruptura de la civilització és indisso-ciable d’un qüestionament radical de laidea de progrés. Si el nazisme va assajard’esborrar l’herència humanista de la Il·lus-tració, ha de ser comprès també, dialèctica-ment, com un producte de la civilitzacióoccidental mateixa, amb la seua racionalitattècnica i instrumental lliure des de llavorsde qualsevol mira emancipadora, i reduït aun projecte de dominació. Des d’aquestaperpectiva, Auschwitz no pot aprehendre’sni com a «regressió» ni com a parèntesi,sinó més aviat com un producte autènticd’Occident, com l’emergència de la seuacara destructora. En un text de 1944 inte-grat en La dialèctica de la Il·lustració, Hork-heimer i Adorno perceben Auschwitz comel símbol d’una «autodestrucció de laraó».34 Exiliat als Estats Units, GüntherAnders serà un dels primers, amb Albert

Camus i Georges Bataille a França, a con-siderar Hiroshima com l’esdevenimentfundacional d’una era nova en què lahumanitat està irrevocablement capacitadaper a autodestruir-se.35 Lluny de celebrarun nou triomf de la Il·lustració, aquestesfigures aïllades no poden pensar la guerracom una epopeia victoriosa del Progrés.Davant l’espectacle d’una civilització queha transformat la tècnica moderna en un«fetitxe de la decadència» (Benjamin),l’únic sentiment possible és la vergonya,una «una vergonya prometeica» (Anders) ala mesura de l’abast del desastre.

Si es vol fer un balanç crític del compro-mís antifeixista dels intel·lectuals durant elsanys trenta i quaranta, és sens dubte aquestcorrent pregonament pessimista, del totmarginal a la cultura europea en la qualintrodueix una dissonància dialèctica, me-lancòlica i desesperada, el que avui emsembla el més interessant i lúcid. Ara bé, laprofunditat de la visió d’aquests intel·lec-tuals els menava també a l’aïllament, elpreu del qual va ser una invisibilitat i unaimpotència política quasi totals, cosa queno podia més que accentuar la seua deses-perança. Aquesta lucidesa, afavorida perl’exili, suposava una reculada, un distan-ciament crític que no estava sempre al’abast dels qui, a Europa, estaven compro-mesos en la lluita. Ací, on el combat anti-feixista s’identificava amb l’esperança d’unnou món, l’estat d’ànim dels intel·lectualsera diferent. En aquest combat, no hanestat ni els més nombrosos ni els més gene-rosos. Els maquis –cal recordar-ho?– erenproletaris, no pas escriptors. Entre aquests,alguns van triar la col·laboració, d’altresvan optar per diferents formes, més o

83menys confortables, d’«adaptació»,36 peròla seua participació en la Resistència no founegligible. Són ells els qui van afaiçonar lacultura de la Resistència, els qui van escriu-re en la seua premsa, els qui li van donarcolor i estil. Durant un moment, van en-carnar veritablement, als ulls del món, elsvalors universals de la justícia i de la raódels quals havia parlat Benda quinze anysabans. És per això que la memòria dels quivan triar de combatre contra el feixisme,amb les seues plomes i sovint amb les ar-mes, ha de ser preservada. En una època–la nostra– en què els intel·lectuals que pre-tenen defensar valors universals es reduei-xen sovint a la caricatura mediàtica delsseus antecessors, ens resten exemples per ameditar. És també gràcies al poeta espanyolFederico García Lorca, al cronista del guetode Varsovia Emmanuel Ringelblum, a l’his-toriador francès Marc Bloch, al crític lite-

rari italià Leone Ginzburg, als escriptorsalemanys Carl von Ossietzky i ErichMühsam, tots afusellats, morts en combat,en la presó o en un camp de concentració,que l’aire que respirem avui és més lliure, oen tot cas menys enverinat, que el del’Europa que els va fer desaparèixer. Si noconsiderem la democràcia, seguint HansKelsen, com una simple norma de proce-diment sinó com una conquesta històrica,n’hem de concloure que és impossible serdemòcrata, en aquesta fi del segle XX, senseser alhora antifeixista. Una democràcia «noantifeixista» seria ben fràgil, un luxe quel’Europa continental, que ha conegut béHitler, Mussolini i Franco, no pot perme-tre’s.37 Heus ací una lliçó que la història dela Resistència intel·lectual, clarament i defi-nitivament, hauria d’haver-nos ensenyat.

Traducció de Pau Viciano

1. Cf. R. DE FELICE, Rosso e nero, Baldini & Castoldi,Torí, 1995.

2. En la seua editorial del 22 de juliol de 1991, laFrankfurter Allgemeine Zeitung escrivia que «no hi haantifeixisme que no siga culpable» i anunciava elsanys noranta com una nova era d’«anti-antifeixisme»(cf. Wolfgang SCHNEIDER, «Deutschland erwacht»,Konkret, 1991, núm. 10, pp. 30-34). Cf. tambéAntonia GRÜNBERG, Antifaschismus. Ein deutschesMythos, Rowohlt, Hamburg, 1993.

3. A. KRIEGEL, «Sur l’antifascisme», Commentaire, 1990,núm. 50.

4. Thierry WOLTON, Le grand recrutement, Grasset, París,1993, obra que almenys té el mèrit d’haver provocatla resposta de Pierre VIDAL-NAQUET, Le trait empoi-sonné. Réflexions sur l’affaire Jean Moulin, La Décou-verte, París, 1993.

5. F. FURET, Le passé d’une illusion. Essai sur l’idée commu-niste au XXe siècle, Laffont/Calmann-Lévy, París, 1995.

6. G. ORWELL, Collected Essays, vol. 4, Penguin Books,Londres, 1986, p. 409.

7. W. BENJAMIN, «L’oeuvre d’art à l’époque de sa repro-ductibilité technique», Essais 1935-1940, Denoel-Gonthier, París, 1983, p. 126.

84 8. J. BENDA, La trahison des clercs, Grasset, París, 1975. 9. Cf. Alistair HAMILTON, L’illusion fasciste. Les intellec-

tuels et le fascisme 1919-1945, Gallimard, París, 1973.10. Cf. Rüdiger SAFRANSKI, Martin Heidegger, Grasset,

París, 1996, pp. 197-202.11. Aquesta hipòtesi centra tota la segona part de l’obra

de Judith MARCUS, Georg Lukács and Thomas Mann.A Study in the Sociology of Literature, The Universityof Massachussetts Press, Amherst, 1987. Sobre lesmúliples cares del romanticisme, cf. Michel LÖWY,Robert SAYRE, Révolte et mélancolie. Le romantisme àcontre-courant de la modernité, Payot, París, 1992.

12. Cf. Jeffrey HERF, Reactionary Modernism. Technology,Culture and Politics in Weimar and the Third Reich,Cambridge University Press, Nova York, 1984.

13. Sobre el congrés parisenc de 1935, cf. Michel WINOCK,Le siècle des intellectuels, Seuil, París, 1997, cap. 27, iHerbert R. LOTTMAN, La Rive gauche. Du Frontpopulaire à la guerre froide, Seuil, París, 1981, II, cap.6; sobre el congrés de València, cf. Andrés TRAPIELLO,Las armas y las letras. Literatura y guerra civil (1936-1939), Planeta, Barcelona, 1994, cap. 10, i sobretotManuel AZNAR, II Congreso internacional de escritorespara la defensa de la cultura, València, 1987, vol. II.

14. Cf. Eric J. HOBSBAWM, «Gli intellettuali e l’antifas-cismo», Storia del marxismo, vol. 3, t. II, Einaudi,Torí, 1981, pp. 441-490.

15. Citat en Karl D. BRACHER, La dictadure allemande.Naissance, structure et conséquences du national-socialisme, Privat, Tolosa de Llenguadoc, 1986, p. 31.

16. P. GAY, Le suicide d’une république. Weimar 1918-1933, Calmann-Lévy, 1993, p. 180.

17. H. R. LOTTMAN, La Rive gauche, op. cit., pp. 178-184.18. F. FURET, Le passé d’une illusion, op. cit. p. 193.19. E. HOBSBAWM, «Histoire et illusion», Le Débat, 1996,

núm. 89, p. 130.20. N. BOBBIO, De Senectute, Einaudi, Torí, 1996, pp. 8-9.21. Cf. Pascal ORY, Jean-François SIRINELLI, Les intellec-

tuels en France, de l’Affaire Dreyfus à nos jours, Ar-mand Colin, París, 1986, pp. 98-99; H. R. LOTTMAN,La Rive gauche, op. cit., especialment el cap. 5 de lasegona part, pp. 148-158.

22. Cf. Alan WALD, The New Intellectuals. The Rise andDecline of the Anti-Stalinist Left from the 1930s to the1980s, The University of North Caroline Press,Cahpell Hill & Londres, 1987, sobretot el cap. 5,pp. 128-162.

23. Citat en Marcello FLORES, L’imagine dell’URSS.L’Occidente e la Russia di Stalin (1927-1956), IlSaggiatore, Milà, 1990, p. 214.

24. E. NOLTE, Der europäische Bürgerkrieg 1917-1945.

Nationalsozialismus und Bolschewismus, Ullstein,Prophyläen, Frankfurt/Berlín, 1987.

25. Els liberals que van combatre contra el feixisme, comel moviment italià de Giustizia e Libertà, triaren decol·laborar amb els comunistes. Vegeu, en aquest sen-tit, el testimoniatge i la reflexió de Norberto Bobbio,que en va ser un dels animadors (Dal fascismo allademocrazia, Baldini & Castoldi, Torí, 1997).

26. Carta datada el 13 d’abril de 1993, en G. SCHOLEM,W. BENJAMIN, Briefwechsel, Suhrkamp, Frankfurt,1980.

27. G. SCHOLEM, Walter Benjamin. Histoire d’une amitié,Calmann-Lévy, París, 1981, p. 247.

28. R. ARON, Mémoires. Cinquante ans de réflexion politi-que, Juillard-Presses Pocket, París, 1983, p. 242; V.FOA, Il cavallo e la torre. Riflessioni su una vita,Einaudi, Torí, 1991, pp. 69-70. Vegeu sobre aquesttema E. TRAVERSO, L’Histoire déchirée. Essai surAuschwitz et les intellectuels, Éditions du Cerf, París,1997, cap. I.

29. Cf. Dan DINER, «Antifaschistische Wleltanschauung.Ein Nachruf», Kreisläufe. Nationalsozialismus undGedächtnis, Berlin Verlag, Berlín, 1995, p. 91.

30. J. D. WILKINSON, The Intellectual Resistence in Europe,Harvard University Press, Cambridge, 1981, p. 276.

31. Citat en Lutz NIETHAMMER, Posthistoire. Ist die Ges-chichte zu Ende?, Rowohlt, Hamburg, 1989, p. 77.

32. Th. ADORNO, Minima moralia. Réflexions sur la viemutilée, Payot, París, 1991, p. 53.

33. H. ARENDT, Les origines du totalitarisme. L’impéria-lisme, Fayard, París, 1982, p. 11.

34. M. HORKHEIMER, Th. W. ADORNO, Dialectique de laraison, Gallimard, París, 1974, p. 15.

35. G. ANDERS, Die Antiquiertheit des Menschen. I. Überdie Seele im Zeitalter der zweiten industriellen Revo-lution, C. H. Beck, Munic, 1985. Vegeu també A.CAMUS, «8 août 1945», Actuelles. Écrits politiques,Folio-Gallimard, París, 1997, pp. 67-69. Sobre lesreflexions de Bataille després d’Hiroshima, cf. MichelSURYA, Georges Bataille, la mort à l’oeuvre, Gallimard,París, 1992, pp. 437-442.

36. Ph. BURRIN, La France à l’heure allemande 1940-1944,Seuil, París, 1995, que analitza les formes d’«adapta-ció» dels intel·lectuals francesos a l’ocupació ale-manya (cap. XXI, pp. 321-345).

37. Segons Marco Revelli, «el paradigma antifeixista és, encerta manera, el paradigma democràtic historitzat,contextualitzat, adaptat a l’època dels totalitarismes ide les dictadures de massa» (G. DE LUNA, M. REVELLI,Fascismo, antifascismo, La Nuova Italia, Florència,1995, p. 30).

85

Una manera prou habitual de concebreel temps és la de comparar-lo de formaexplícita o implícita amb l’espai: fer-ne dela durada extensió. És una comparançafèrtil. Ens deixa dir que el passat és unaestranya contrada o que hi ha èpoques re-motes o pròximes, exòtiques o familiars,com de fet és el cas. Els càlculs temporals,com els espacials, amiden distàncies.

D’igual manera que ens resulta més fàcilde reconéixer com a pròxims, per exemple,el to i l’ambient d’una novel·la espanyolade postguerra que el d’una tragèdia grega oun relat de Les mil i una nits, ens aclimatemamb més facilitat a un treball o una novel·lahistòrics referents al segle XIX que no a laMesopotàmia antiga, llevat que ja enshàgem familiaritzat amb aquella remotacivilització gràcies a la freqüentació d’obresque ens en parlen. Més lluny o més a prop,la llibresca és una forma vicària de viatjar i,en qüestió de temps, les formes vicàries ensón les úniques fins ara disponibles.

La comparança espacial permet enten-dre per què s’equivoquen els qui atribuei-xen l’èxit de la narrativa històrica –quan nola despatxen com a mera evasió intranscen-dent– únicament al fet que, en ella, el pas-sat pot ser llegit com a metàfora del pre-sent, com si el lector només poguera inte-

ressar-se, o ser commogut, per allò que liparla, de manera més o menys esbiaixada,d’ell mateix. És un punt de vista excessiva-ment estret i empobridor (i, potser peraixò, ha gaudit entre nosaltres d’una imme-rescuda voga). Els éssers humans no somtan solipsistes. El contrari és molt més cert.Llegim novel·les (i biografies, i llibres d’his-tòria, etc.) per compartir altres vides, altresexperiències del món. Mentre podem acce-dir-hi, mentre ens semblen interessants, noens importa gaire que siguen vides moltdistintes de la nostra. Molt sovint ho pre-ferim i tot. El fet que puguen ser apropiadesjustament perquè són altres n’és un delsprincipals valors. Com és obvi, abansd’atresorar-los, els coneixements que hemd’adquirir ens són aliens.

Una concepció ausades burda, immobi-lista i aïlladora de la natura humana hatendit a condemnar com a escapistes moltsdels interessos motivats per la nostra insa-dollable curiositat. Amb tot, crec que ésevident que l’impuls de conéixer altres vi-des i mons no prové, en si, d’una mancança,sinó d’un escreix. No és (o no és solament)per fugir d’una realitat insatisfactòria quel’home es posa en moviment. Si la raresa ésl’estímul de la curiositat, aquesta, tant omés que la necessitat, és el motor de l’apre-

Temps i relat

Enric Sòria

86nentatge. Els homes no són illes, ni les cul-tures són compartiments estancs. Al con-trari, l’enteniment dels humans és tan dinà-mic com les seues cames.

Hi ha un exotisme del temps com n’hiha un de l’espai. L’exòtic, en tots dos casos,es relaciona amb l’extraordinari, i el fami-liar amb el comú. Hi ha un extraordinariregulat, com les festes, amb el conjuntd’actes especials que les acompanyen. N’hiha un altre d’imprevist, atzarós, desconeguto sorprenent: és l’estrany. Com és sabut, larelació amb l’estrany és ambivalent. Hoste ihostil provenen de la mateixa arrel (comtambé host, exèrcit). L’estrany excita la cu-riositat i provoca el temor. Segons els casos,cal rebre’l amb hospitalitat o cal combatre’l.L’estrany, en major o menor grau, és ame-naçador quan se’ns acosta, i és apetiblequan ens hi acostem. La recerca del’estrany, com la defensa contra ell, és unaconstant típicament humana. Molts estu-diosos dubten que els homes de Nean-derthal posseïren un llenguatge articulat i,en canvi, sabem que ja atresoraven closquesde moluscos de formes rares, portadesd’indrets llunyans. Des de llavors, l’apro-piació de l’estrany constitueix tresors.

L’exòtic és una de les formes més atrac-tives de l’estrany. Forma part del pol des-tacat, memorable i enriquidor de l’existèn-cia humana. El viatger que torna d’un llocexòtic atrau l’atenció si sap dir-nos què havist; llavors, un dels nostres ha estat testi-moni de l’existència d’un lloc meravellós:un lloc on és comú l’extraordinari.

En general, la gent llegeix novel·la his-tòrica per la mateixa raó que viatja, si pot,de vacances a l’Índia: per traslladar-se, defet o amb la imaginació, a un altre lloc,

perquè en sent curiositat. Ningú no se’n vaa l’Índia per trobar-s’hi com a casa (peraixò, ja estem bé a casa) ans per sorpren-dre’s de la diversitat; i també per conéixer-la, per entrar-hi en relació o, almenys, ser-ne testimoni. Això és cert fins al punt quela relació amb l’exòtic enriqueix a qui l’hamantinguda. I l’enriqueix perquè augmen-ta el seu bagatge de rareses dignes de con-tar-se –de remotes i vistoses closques demolusc– i, també, en últim extrem, el seurepertori d’experiències memorables, deconeixements adquirits, de possibilitats.Contemplant un lloc on l’extraordinari éscomú, el viatger, com l’home que dominamés d’una llengua, ha acrescut el seu mónd’una manera que en podríem dir expo-nencial. Hi ha introduït la diversitat delspunts de vista i ha multiplicat els termes decomparació. En realitat, ha fet possiblel’acte de comparar, en un sentit i en unaescala que l’home que no ha viscut aquestaexperiència –la normalitat de l’extraor-dinari, la intimitat de l’altre–, l’home queviu en un sol món, no pot ni imaginar.Quan el viatger torna a casa, el seu testi-moni esdevé interessant, al seu torn, per aqui l’escolta en la mesura que l’interésd’allò que ha presenciat es conserva en elrelat i que aquest sap transmetre els conei-xements i, sobretot, les noves perspectivesque el narrador ha adquirit. Afortunada-ment per als bons narradors i per al seu pú-blic, aquesta pot ser una mesura molt alta.

Dit siga de passada, la possibilitat efec-tiva d’acostar-se als llocs remots ha fet delllibre de viatges una forma habitual de do-nar testimoniatge escrit de l’exòtic geogrà-fic. L’exòtic temporal no disposa d’aquestapossibilitat. La història es conta per mitjà

87d’històries. Ara bé, per produir-se, la narra-tiva històrica necessita la consciència prèvia(que pot ser perfectament il·lusòria, mítica)que hi ha hagut un passat valuós i estrany,digne de ser contat i atés. Un passat que po-dria excitar la curiositat i de vegades tambél’orgull del públic. En aquest sentit, la Ilíada il’Eneida són narracions històriques exem-plars. Així mateix, el romanticisme, queaccentua la mitificació de l’antiguitat clàssi-ca alhora que inaugura la de l’edat mitjana,mentre se sap completament allunyat dels dosperíodes, reuneix unes condicions excepcio-nals perquè s’hi produesca l’eclosió de lanovel·la històrica tal com la coneixem. I enla seua constitució i triomf, la recerca de lacuriositat davant l’estrany ha ultrapassat demolt la de l’orgull davant les velles gestesdels avantpassats. La gran narrativa històricaeuropea ha freqüentat Egipte, Roma o Car-tago, les catedrals franques i els palaus xine-sos; ha disposat d’autors especialitzats, deWalter Scott a Marguerite Yourcenar pas-sant per Mika Waltari o Baumgarten, i d’unanòmina impressionant de contribuents mésesporàdics, entre els quals Kleist, Stendhal,Hugo, Manzoni, Flaubert, Tolstoi, Döblin,Thomas Mann, Borges, Gore Vidal, Um-berto Eco o darrerament Delibes, i ha obertun ventall molt ampli i bigarrat d’inten-cions i d’estils, però, passat el primer arra-vatament romàntic, el que no ha estat decap manera és un gènere patriòtic, ni tansols un de particularment èpic, contra elque a l’inici es podia esperar, i no ho haestat perquè l’excitant estranyesa dels fets,ambients i personatges que aquestes histò-ries ens contaven, en comptes d’estimularles efusives complicitats de la identificaciópatriotera, més aviat les anul·laven.

D’altra banda, això podria explicar lesdificultats que es perceben en l’aclimataciódel gènere a casa nostra i la peculiar ambi-güitat amb què s’hi sosté. El nacionalismenostrat ha concebut, més encara, ha sentitla pròpia història com una continuïtat col-lectiva (i, tret de poques i delicioses excep-cions, com Paraules d’Opoton el vell,d’Avel·lí Artís, no s’ha interessat gaire per lahistòria dels altres: en això, demostra seruna ideologia molt greument mancada decuriositat. Només ara comença a haver-hiindicis ferms de narrativa històrica nopàtria en català; siga sobre la França il·lus-trada o l’Egipte faraònic). Els nacionalistess’identifiquen amb els catalans del passat enla mesura que els creuen essencialmentidèntics, com a poble, a ells mateixos. Ells,per dir-ho així, es banyen sempre en elmateix riu nacional. Llavors, representarcatalans, ni que fóra del segle XI, com a es-tranys curiosos, i no com a membresimmediatament recognoscibles del propigrup, atemptaria contra un pilar bàsic de laseua manera d’entendre la nació.

Potser per això, la narrativa històricacatalana ha tendit a buscar períodes malconnotats per la ideologia patriòtica domi-nant; èpoques definides per la invasió delsestranys i l’estranyament dels propis (deca-dència i castellanització se’n diu) o bé hatirat al dret i ha triat personatges marcada-ment marginals, alienats (moriscos, jueus,bandolers, etc.) per construir els seus relats.I això, fins i tot durant la primera febradad’afirmació del nacionalisme romàntic,quan els relats històrics, més que per satis-fer curiositats lletrades o acréixer monsinteriors, servien per acomplir funcionspropagandístiques: de L’orfeneta de Menàr-

88guens a El coronel d’Anjou, passant per Elencubierto de Valencia del liberal donVicent Boix. Refredades aquestes agita-cions, la narrativa històrica tindrà un passarmés aviat neulit entre nosaltres. I, en totmoment, el gros de la producció més creï-ble continuarà freqüentant, de maneraquasi sistemàtica, els períodes estranyatsdels segles XVI al XVIII en comptes, perexemple, de les glorioses aventures medie-vals. Podem dir Un lloc entre els morts, alsanys 60, i Crim de Germania o Ducat d’om-bres durant la Transició. Fent-ho així, elsnarradors obeïen, al mateix temps, unacoerció ideològica (si se’ls deixa, els catalanssón sempre uns) i una llei del gènere (quidesperta la curiositat és l’altre). D’altra ban-da, la sentida necessitat d’assumir peniten-cialment els períodes inadequats o elsfracassos de la pròpia història dota l’explo-ració d’aquestes contrades mig estranyesd’un atractiu afegit, de tipus més aviatexpiatori, o morbós. El component expia-tori, davant un passat que es consideramancat o impropi, no s’hauria de desdenyaren aquest cas. Curiosament, quan en lanostra narrativa algú gosa tocar l’edatmitjana –Cercamon– ho fa per relatar-nos-en un somni desfet. Cert que el mite d’unpassat impropi i la deixuplina del seuconstant record implica el prec –fet a quinadivinitat?– d’un futur apropiat, la realitza-ció final del somni. El plany històric actua-ria, així, com un sacrifici i un conjur. Enaquest punt també podrien estar canviantdarrerament les coses, perquè la coercióideològica que provoca aquestes contor-sions literàries va minvant.

Siga com vulga, convindria que la nos-tra problemàtica manera de passar comptes

amb el passat (i el futur) no entorpira lacomprensió d’un dels grans gèneres narra-tius europeus que, almenys en les seuesobres mestres –i, de fet, en totes les queatenyen alguna qualitat– ha explorat unsaltres territoris, molt més vastos, amb unsaltres motius. Podem estar segurs que, quanla prosa de Waltari es passejava per l’Egipteo la Palestina antics, no ho feia impel·lidaper la complexa sedimentació nacional deFinlàndia. I no és (solament) per les man-cances històriques de Bèlgica o de Françaque Yourcenar s’endinsà en la memòria del’emperador Adrià o Stendhal en les sinuo-sitats barroques de la cartoixa de Parma.

Si, com déiem, la curiositat és l’aventu-rera atracció que sentim davant l’estranycom a interessant, es tracta d’un impulspotent que n’ha de combatre un altretambé potent: la por, que és el refús quesentim davant l’estrany com a perillós.Com és fàcil d’entendre, la curiositat ésdinàmica i expansiva, mentre que la por ésparalitzadora i aïlladora. Elias Canetti pen-sava que la por era el sentiment (o la pulsió,que tant fa) humà originari i principal. Ésfals. L’ésser humà no és una criatura acovar-dida fins en aquest extrem. Altrament, jaens hauríem extingit fa mil·lennis, si és queamb un sentiment originari així haguéremtingut mai l’oportunitat d’arribar a ser. Méscorrecte seria dir que la sensació primàriade l’ésser humà (i probablement no solsd’ell) és la inquietud. Provocada aquesta,no ja els humans, fins i tot les amebes tenendos moviments possibles, el de fugir i eld’agafar. Sens dubte, una bona part delsnostres moviments s’encabiria en aquestesquema, des de i cap a.

89De fet, la curiositat i la por es contra-

posen a dins nostre amb notable avantatgeper a la primera. Ens movem per terra, mari aire amb gran desimboltura perquè lanostra curiositat ha estat sempre molt méspoderosa que la nostra por. I és també peraixò que hem arribat a saber alguna cosa delmón –el pròxim i el llunyà– i de nosaltresmateixos. El fet que siguem uns animalsdotats d’una notable capacitat d’aprenen-tatge està íntimament relacionat amb lanostra quasi inexhaurible curiositat i dispo-sició a l’empatia (és a dir, l’aptitud perposar-se en el lloc d’un altre, siga per pre-veure’n les reaccions, acompanyar-lo en elssentiments o compartir-ne les experiències;es tracta en tots els casos d’adoptar, ni quesiga momentàniament, els punts de vistaaliens), i tot plegat també ho està ambl’extraordinària temeritat humana.

És absurd pensar que en les nostresrecerques i exploracions (i la lectura és tam-bé això, com la ciència o els jocs infantils)busquem només informació útil sobre elsnostres voltants. L’ésser humà és molt mésdesficiós que això. El que sovint busquemés tot el contrari: distracció, sorpresa, rare-sa, novetat, repte i, de vegades, fins i totrisc. No solament col·leccionem rares clos-ques de molusc, també busquem emocionsdesacostumades. Sembla com si extraordi-nari i habitual hagueren de guardar en lanostra vida alguna mena de proporció.Vivim l’excés d’extraordinari com un caosque ens desconcerta i ens perd; vivim l’ex-cés d’habitual com una rutina que ensofega i ofusca.

Com tots sabem, els humans som unescriatures tan peculiars que, molt sovint, pergaudir de la vida, hem de sentir emocions

que ens facen córrer riscos. Els riscos esrelacionen estretament amb els jocs, fins itot en la paremiologia. Correm riscos quanposem en joc les coses que ens importen, desde jugar-nos la vida, a jugar-nos la pèrduadel que estimem o el guany del que volem.Molts jocs no són més que una artificiosamanera de fer-nos la vida més perillosa–almenys aparentment, en forma represen-tada, ritual o teatral–, estranya i fascinantdel que ja és. Qualsevol història fantàstica isorprenent, una aventura medieval, unviatge a Saturn, a Ítaca o al fons de la ment,pot formar part, sens dubte, d’aquestamena imaginativa, cultural, d’excitació.

Certes sorpreses, com certes emocions,poden ser veritablement perilloses per a lavida. Les nostres pors ja s’encarreguend’impedir, per regla general, que ens hiexposem més del compte. Per contra, unamanca absoluta de sorpreses, com la mancaabsoluta de moviment, seria literalmentinvivible. Només la mort pot ser-ne unsímil adequat. Una de les funcions mésevidents de la civilització, al costat de la desubministrar-nos coneixements o comodi-tats, és la de subministrar-nos emocionssense greu perill físic. La literatura combinadiverses d’eixes funcions alhora. Veritable-ment, instrueix i adelita: combat l’ensopi-ment, satisfà la nostra curiositat i sorprénla nostra imaginació; ens proporciona plaeri informació, potser saviesa, i ens permetviatjar per territoris, temps i vides aliens anosaltres; amplia la nostra comprensió delque ens era estrany i fa més ric i complex elnostre món. La literatura, vista així, és unmitjà bastant econòmic i molt eficaç d’aug-mentar en totes direccions la nostra expe-riència del món.

90Encara que el temor, quan domina, no

sembla tenir res d’atractiu, sinó al contrari,en l’atracció sí que hi ha un component detemor, i un d’important. La cosa més fas-cinadora de la curiositat és que l’estimula lamateixa por que ha aconseguit de véncer.Hi ha un plaer a sentir por i véncer-la, adeixar-se endur per aquest sentiment exal-tat de domini del propi temor que s’uneix ala satisfacció sentida per qui salva unobstacle que li entrebancava la llibertat demoviments. Superada, però no eliminada,la por esdevé excitació. Intensifica la vi-vència de qui la venç i sap domar-la. Així,Sapere aude fou la consigna més atraient, imés encertada, que Kant pogué imaginarmai. Sentim que les coses vertaderamentvaluoses no ens exigeixen solament esforç;ens exigeixen sobretot audàcia. Ens semblaque hem de gosar cercar-les per meréixer-les i que aquesta recerca és una aventura.Potser per això, l’exòtic com a exòtic, i noel familiar com a tal, ha estat sempre l’ins-pirador de les nostres fascinacions, i de lesnostres descobertes, més profundes.

En tot cas, del que no hi ha dubte és queles rareses ens atrauen tant com els tresors(de fet, són els tresors), les endevinalles, lesproves i els misteris. En el fons, i generalit-zant de manera potser massa arriscada, espodria dir que el que més ens atrau ha deser, justament, allò que més temem: ha deser l’altre. Però la relació entre l’altre inosaltres és tan bàsica, tan constitutiva detot procés de coneixement (i, en conse-qüència, també de reconeixement) i al ma-teix temps acobla l’exòtic i el familiar,l’atractiu i el temible, d’una manera tanparadoxal, que ens duria massa lluny no-més de perfilar-la. Comptat i debatut, ja

ens hem foraviat massa en aquest paperdivagatori. Valga, doncs, només com amostra de la seua complexitat aquella afir-mació de Simone Weil, segons la qual per aun ésser humà, el més temible és deixar deser reconegut com a tal pels seus congè-neres. En efecte, tota separació mesurableés relativa, i la mida de la distància n’ésl’índex de la relativitat. En canvi, aquestaseparació de què ens parla Weil és absoluta.No hi ha cap distància que puga ser salvadani cap relació que s’hi puga establir. Quimira un altre ésser humà com una cosa noen pot sentir aquella barreja d’atracció itemor que els éssers humans ens inspiremmútuament (aquella barreja que, ben so-vint, podem denominar respecte). Llavors,l’altre, aquest ésser humà mirat com unacosa, farà ben fet de sentir-se tan indefenscom un mort.

Amb la humanitat de l’altre home, elque ací es nega, precisament, és la paradoxacompartida de la condició humana: unamena de conjunt ple d’elements distints, enquè cadascun d’aquests elements, tot i laseua diversitat, reflecteix el conjunt sencer.Els humans intuïm que la humanitat és unaen la multiplicitat, potser perquè, en el fonsde la república interior de cada home,sabem que l’estranyesa ens és comuna, queel més íntimament propi és justament allòque compartim amb tots, i que, al capda-vall, a ningú desconeixem més que a nosaltresmateixos, aquesta incògnita que només lacomprensió dels altres ens pot ajudar aplantejar (i, en aquest sentit més profund,en què el més estrany resulta ser el méspròxim, sí que podria ser cert que tot relat,i tota literatura, fóra un mitjà d’explorar-nos a nosaltres mateixos per espills). Aques-

91ta intuïció i aquest saber és justament elque la reducció de l’altre home a cosa fa peranihilar. L’alienació radical de l’home i laletal indiferència que provoca no és unextrem teòric, ans dissortadament real,observat i patit. Es dóna bastant sovint ensituacions de guerra, com Simone Weilcomprovà amb repugnància a Espanya (i ala guerra de Troia, gràcies a l’acurada nar-ració de la Ilíada) i mig Europa ho poguéconstatar després a gran escala. La reducciódels éssers humans (inclosos els seus cadà-vers) a meres coses té en l’Holocaust unexemple especialment revelador. Algunstestimonis, com Primo Levi, han posataquest fet en el centre de la seua descripcióde l’extermini. Però la reducció de l’ésserhumà a cosa, la seua deshumanització, queés també, o sobretot, una desalterització –jaque algú es nega a mirar l’altre com a tal,com a proïsme i com a estrany, hoste o hos-til, essencialment igual i distint de qui elmira– és un acte que s’ha esdevingut i potesdevenir-se en qualsevol moment. La des-cripció, tan precisa i punyent, de SimoneWeil és anterior a la Shoah.

Aquest punt d’estranyament i indife-rència absoluts representa el pol oposat delnostre tema i l’il·lumina en negatiu. Totavertadera relació humana, en canvi, estàemmarcada per una altra polaritat, la del’atracció i el recel, més o menys forts.Mentre els humans es temen i s’atrauen,mentre es respecten, l’anihiladora indife-rència absoluta no hi cap. Com diu SimoneWeil, en el nostre camí, no ens apartaremmai igual d’un fanal que ens trobem aldavant que d’una altra persona.

El bon lector de narrativa històrica, comel de llibres de viatges, no vol que li parlen

d’ell mateix; vol reconéixer-se a ell mateixen la humanitat dels altres. Vol continuarmirant els éssers humans del passat com a sershumans, sense reduir-los ni a cosa ni a pre-text. Perquè vol saber d’ells, conserva la me-mòria de la seua diversa i comuna huma-nitat i l’honora. N’està vinculat. Al capda-vall, l’exercici de la història no és més quel’aplicació als territoris del passat de la vellai certa màxima que res humà pot ser-nosalié. Aquesta vinculació, per damunt deltemps i contra ell, basada en coses tan dis-tintes com la pueril atracció per l’exòtic i elprofund reconeixement de la compartidahumanitat de tots nosaltres, els que aravivim, els que visqueren i els que viuran,enllaça una comunitat, la comunitat. I ésper això que, sense pretendre-ho, en volerque un llibre ens parle d’altres homesperquè eren altres, acabem aprenent algunacosa de nosaltres mateixos. No perquè elpassat s’empre com a espill del present, sinóperquè passat i present esdevenen aspectesimbricats d’una mateixa realitat humana defons, que els (i ens) engloba i transcendeix,i dóna sentit a la nostra voluntat de saber.

La diferència entre espai i temps, i ésuna diferència crucial, és que podem aven-turar-nos per l’espai en totes les direccions,mentre que el nostre periple temporal ésúnic. La fletxa del temps marca una soladirecció per a cada un de nosaltres. Enl’espai, viatjar és tan natural com moure’s,si no és que són sinònims. En canvi, no po-dem eixir del nostre temps si no és amb lamemòria o la imaginació (i per això recor-rem a la literatura). El passat no és sola-ment una contrada estranya. Ens és, en elfons, inaccessible. Si anem a un altre país,podem tornar amb un simple grapat de

92fotos i records o també podem observar-neels costums, aprendre’n l’idioma, tractar-nela gent, compartir-ne esperances i proble-mes, arrelar-nos-hi, viure-hi (convertir enfamiliar l’estrany i l’alié en propi). Encanvi, per molt que llegim llibres sobrel’Egipte antic, n’aprenguem la llengua i envisitem els monuments conservats, maipodrem viure un sol dia a l’Egipte antic.Aquest misteri no ens serà desvelat.

En això, espai i temps són antitètics.L’espai se’ns obri i el temps ens tanca.Podem canviar de lloc a voluntat, però node moment. El nostre temps ens empre-sona en ell. La paradoxa més sorprenentd’això és que podem arribar a entendre lesèpoques passades –els seus supòsits, preju-dicis, tendències i processos, fins i tot allòque no podien copsar els que hi vivien–molt millor que la nostra, justament per-què el seu misteri vital ens és negat, perquèsempre seran exòtiques per a nosaltres.Podem veure-hi el conjunt perquè la nostramirada sempre n’està allunyada. D’igualmanera, el present es resisteix a ser comprés

perquè el vivim. En la mesura que enformem part no podem examinar-lo. D’al-tra banda, mentre transcorre, el de presentés un concepte massa vague i difús per sercopsat de cap manera. Només per al futurtindrà algun significat com a passat. Potserels homes del futur voldran saber-nos.Segurament ho voldran. Perquè voldransaber. I això ens i els inclou. La nostra vin-culació amb el futur, la nostra curiositat perla gent distinta que esperem que hi viurà,és encara molt més desesperada que amb elpassat. Ací cap mirada, ni la més allunyada,ens és possible. Només la imaginació potactuar. I ho fa. També ací la literatura dónacaixers perquè aquest impossible anhel decomunicació amb tota la humanitat (in-closa la que ja no hi és i la que encara no és)puga discórrer.

Amb tot, aquest futur que no podemconcebre ens és tan extraordinari com hoserà llavors, segurament, el seu passat. Eixaatracció potser compartida és un vincle quecau fora de la longitud del temps i, peraixò, aquest no l’erosiona.

93

«Per a tots nosaltres –escriu Eric Hobs-bawm– hi ha una mena de dimensió des-coneguda entre la història i la memòria,entre el passat com a document públic i pertant obert a un estudi relativament desapas-sionat, i el passat com a part d’un mateix,el passat de la pròpia vida [...]. La grandàriad’aquesta dimensió pot variar, com tambého pot fer la foscor i la boira que la caracte-ritza. Però sempre, sempre, hi ha una terrade ningú que és, per als historiadors o per aqualsevol que s’hi interesse, la part mésàrdua de la història».1

La dificultat que comporta entendreesdeveniments del passat recent esdevé real-ment enorme quan intentem reconstruir iinterpretar els moments més terribles delsegle, en concret l’Holocaust. Aquesta ca-tàstrofe no tan sols es va gravar en la me-mòria d’aquells que la visqueren, sinó quela seua presència en l’esperit i en la imagi-nació de la societat contemporània, en llocde minvar, sembla que augmente amb elpas del temps. Al llarg dels darrers dotzemesos, per exemple, a França s’ha celebratel judici a Maurice Papon sobre la depor-tació dels jueus de Bordeus, a Suïssa s’hainiciat el debat sobre l’apropiació indegudade l’or de les víctimes jueves –polèmica ques’estén a altres països–, el Papa Joan Pau II

ha fet una declaració sobre l’antisemitismecristià, i el debat obert sobre si cal aixecar aBerlín un monument dedicat a les víctimesde l’Holocaust ha assolit un nou nivell d’in-tensitat.

He escollit aquesta paradoxa sobre larecuperació de la memòria com a punt departida. Després, analitzaré l’impacte po-tencial que tal esdeveniment provoca en latasca dels historiadors a més dels dilemes ireptes que el fet hi promou; per acabar, enles meues conclusions tornaré al postulatinicial, emmarcat en un context més ampli,en concret, en la transformació de l’Ho-locaust en una nova i fonamental metàforade la imaginació contemporània.

L’HOLOCAUST:RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA

Les dues dècades posteriors a la guerraes poden caracteritzar com un període desilenci virtual respecte a l’Holocaust, talvegada interromput per la difusió de re-cords alternatius, escrupolosament mítics:hi havia un consens per a reprimir i oblidar.La generació dels adults contemporanis alnazisme encara dominava l’escena pública.Fins i tot els supervivents, en el context de

Davant l’Holocaust.Memòria, història, metàfora

Saul Friedländer

94les seues relacions amb la societat on vivien,participaren en l’encobriment del passat ien l’elaboració d’aquest consens. Ningú noestava interessat en escoltar-los (ni tan solsa Israel) i, en qualsevol cas, el que desitja-ven per damunt de tot era la reintegraciósocial, tornar a la normalitat.

Cap a mitjan dels anys seixanta, unaprimera onada de debats va sacsejar aques-tes «mesures de protecció». La generaciónascuda durant o cap a la fi de la guerravolia que el tema sortís a la llum; les revol-tes dels estudiants de la darrera part de ladècada i les seues seqüeles posaren en qües-tió molts aspectes de la cultura contem-porània i airejaren les mentides i l’obscu-riment del període nazi. L’agitació més granva tenir lloc a Alemanya, però també calrecordar el famós eslògan dels estudiantsfrancesos «tots som jueus alemanys» sus-ceptible de ser interpretat de diverses ma-neres; al mateix temps, en La tristesa i lapietat de Marcel Ophuls, França és testi-moni de la primera clivella simbòlica en laconstrucció del seu discurs mític sobre elsanys de guerra. Malgrat això, aquest retornal passat va ser ràpidament neutralitzat perabstraccions teòriques i per una extremapolitització.

Una segona onada de debats a finalsdels setanta i principis dels vuitanta ajuda-ren a fer emergir una nova subjectivitat idebilitaren el suport d’algunes de les cons-truccions teòriques de la dècada anterior.Es va produir una proliferació de literaturaautobiogràfica, d’innovadores pel·lículesdocumentades de forma exhaustiva, aixícom la recerca de la vida quotidiana sota elnazisme. Tot plegat va crear una nova i mésdirecta confrontació amb les diverses face-

tes de l’època nazi, per bé que algunes deles primeres representacions postmodernesd’aquella època no mancaven d’una fasci-nació perversa cap a aquest passat. Fou,però, un esdeveniment dels mitjans de co-municació, la programació a la cadenaNBC de la sèrie «Holocaust» durant elsanys 1978 i 1979, emmarcada ja en el noucontext, el que va accelerar per tot Occi-dent l’augment de l’interès per saber sobrel’extermini dels jueus, interès encara vacil-lant però que s’expandia ràpidament.

Finalment, després dels intensos debatspolítics i historiogràfics a l’Alemanya delsvuitanta, i com una seqüela indirecta de lacaiguda del comunisme i més tard de lareunificació, aquesta memòria es va expan-dir més durant els anys noranta, semblaque en particular entre la tercera generacióde postguerra, és a dir: els néts dels quevisqueren d’adults l’època nazi.

La durada de les fases varia segons elsdistints contextos nacionals: el períoded’amnèsia pot haver estat particularmentllarg i el passatge cap a una consciència mésvasta molt abrupte, com per exemple aSuïssa o, també, a França. L’onada actual derecuperació de la memòria nacional de lapolítica antisemita de Vichy va trobar lamàxima expressió fa aproximadament deuanys en diversos nivells: primer jurídic,després polític i, finalment, institucional,així com també va estar present a l’àmbitintel·lectual i artístic. Fa tres dècades eldestí dels jueus francesos no era més que unaspecte perifèric en la representació del’època de Vichy i de l’ocupació alemanya;avui aquest destí és el cor del debat sobreaquells anys a França. I pel que fa a l’ines-perat aldarull sobre el paper de Suïssa du-

95rant la guerra, de sobte s’ha produït unaintensa controvèrsia pública sobre l’expo-liació i l’explotació material i econòmica deles víctimes jueves, i no només per part deSuïssa, sinó que cada vegada sembla mésevident que per part de tot Occident. Pertot arreu es retroba la memòria i això fa quesorgesquen preguntes tant pel que fa a qües-tions generals com a aspectes específics.

No cal insistir ací en el gran impacte detot això en els mitjans de comunicació i enla no menys estesa explotació política del’Holocaust. Ambdós fenòmens han estatsovint objecte de debat: recordem que noeren a l’origen de l’expansió de la memòria;senzillament varen contribuir i s’han bene-ficiat d’una tendència alimentada per fac-tors sociopsicològics més bàsics, com araun canvi generacional, una creixent de-manda de justícia i, finalment, alguns pro-cessos ideologicoculturals recents.

Ara, el marc generacional s’imposa. La«generació dels néts» ha agafat la distànciasuficient respecte dels esdeveniments, entermes tant del mer pas del temps com dela implicació personal, per a ser capaços deenfrontar-se amb el passat i el seu impacte.Així, d’alguna manera, la recent onada derecuperació de la memòria de l’Holocaust,en primer lloc podria ser interpretada comun senyal de la fi d’un període de latènciacol·lectiva i de gradual esborrament de larepressió també col·lectiva.

Aquesta interpretació podria entendre’s,en sentit metafòric, com un «treball subter-rani», però possiblement també com un«retorn d’allò reprimit» en relació alsdiversos i intricats processos psicologicoso-cials. Com podem veure, tant els conceptescom les qüestions que es plantegen són bas-

tant clars. I ara, ¿estem preparats per a en-carar els pitjors aspectes d’aquest passat obé allò reprimit torna en la forma d’un «re-novat rebuig en alguns àmbits [...] i de re-presentacions mercantilitzades, comercials,políticament tendencioses i interessades(quan no pornogràfiques) en uns altres»?–com diu Dominick LaCapra.2 En unesaltres paraules, ¿estem presenciant un es-borrament gradual de les defenses, o es po-dria dir que, al mateix temps, l’augment dela consciència del passat es deu també alreciclatge de les metàfores més poderosesdel mal i a la victimització amb finalitatscomercials, o a altres formes de retorn delreprimit? –recordem la fascinació que vasorgir per l’estètica nazi als anys setanta.

El procés de «treball subterrani» tambépot trobar interrupcions d’una altra mena.Així, durant les darreres dècades les esglé-sies cristianes han experimentat un canvid’opinió manifest cap als jueus; la dispo-sició a assumir responsabilitats en l’Holo-caust ha trobat recolzaments ferms entrecatòlics i protestants. Però, no és la recentdeclaració del Papa –un signe evident dedubte– tal vegada una forma d’evitar laqüestió fonamental? Pot ser utilitzada lapolítica, o els factors dogmàtics o els buro-cràtics, per a defugir la responsabilitat his-tòrica? Ara hem de deixar aquesta preguntasense respondre, però és evident que el pro-cés de difusió del record de l’Holocaustestarà molt influenciat per la posició adop-tada a llarg termini per les esglésies oficials.Em referiré ara a un element elusiu però noper això menys decisiu en la construcciód’aquesta memòria: la demanda de justícia.

Hannah Arendt, en una carta del 17d’agost de 1946, dirigida a Karl Jaspers,

96diu: «Els crims nazis, em sembla, excedei-xen els límits de la llei; i és precisament aixòel que constitueix la seua monstruositat.Per a aquests crims, cap càstig és bastant se-ver. Pot ser siga fonamental penjar Göring,però també és totalment inadequat. És adir, aquesta culpa, a diferència de qualsevolaltra culpa criminal, sobrepassa i tira perterra qualsevol sistema legal. Aquesta és laraó per la qual estan tan confiats els nazis aNuremberg. Ells ho saben, és clar. I taninhumana com la seua culpa és la inno-cència de les seues víctimes. Senzillament,els éssers humans no poden ser mésinnocents que ells ho eren davant la càmerade gas... Simplement, no som capaços detractar, ni al nivell humà ni al polític, ambuna culpa que està més enllà del crim i ambuna innocència que està més enllà del bé ide la virtut».3

La carta de Hannah Arendt és un cri decoeur que tenia molt de sentit el 1946; joencara diria més, fins i tot avui, molta gentoptaria per una postura així d’absoluta peravaluar els crims nazis. Actualment, els pro-cessos judicials ja no són una solució (eljudici contra Papon és possiblement l’últimcas en què es jutgen nazis i els crims ques’hi relacionen), però la demanda d’unajustícia completa, sense compromissos iquasi metafísica encara és present. És unademanda centrada en la formació de la me-mòria. A la inversa, per a altres segments dela societat el que s’ha de reconèixer és ladiferència entre els diversos graus d’impli-cació, de responsabilitat i de culpa; vist desd’aquesta perspectiva, la justícia recauprecisament en aquestes distincions.

Fins i tot en el seu sentit més literal, lademanda de justícia va introduir una dosi

d’ambigüitat en les nostres narracions d’a-quest passat. Des dels procediments portatsa terme en acabar la guerra i els judicis deNuremberg, passant pel d’Ulm, el d’Eich-mann i el d’Auschwitz, fins als judicis deBarbie de Papon, els processos judicials mésimporants han contribuït de forma inqües-tionable al coneixement públic de l’Holo-caust, però també han establert uns marcsde memòria ben rígids. No són pocs elshistoriadors que han afirmat (i molts d’ellshan lamentat) que la historiografia de l’Ho-locaust s’ha encasellat segons els modelsextrets d’aquests judicis. Tanmateix, hi had’altres que, seguint tàcitament l’argumentd’Arendt del 1946, consideren que els mo-dels dels judicis són ineludibles, que estanlligats de forma intrínseca a la naturalesadels fets i a la inevitable diferència entre elpunt de vista de les víctimes i la percepcióalemanya del passat.

Així mateix, la demanda de justícia estàalimentant debats altament ambigus (per atots els implicats) sobre la victimitzaciócomparada al si del sistema nazi de terror id’extermini i al si de diversos sistemes deterror i d’extermini. La controvèrsia al vol-tant del monument a les víctimes del’Holocaust que hom pensa construir aBerlín –una controvèrsia que començà fa,almenys, deu anys– no és sinó un aspectemés d’aquesta onada de memòries encompetència.

De fet, durant els darrers trenta anyshan sorgit debats similars als Estats Units itambé en altres parts d’Occident; a Nord-Amèrica, en concret, la creixent demandaper part de minories ètniques i socials quees reconega la seua pròpia «herència his-tòrica», un reconeixement que contaria una

97història de sofriment i de triomf, porta aconfrontacions, tant obertes com encober-tes, sobre la victimització comparativa. Enaquest context, l’Holocaust ha esdevingutla tragèdia arquetípica, però també unfocus de ressentiment competitiu. Enaquest cas, la demanda de justícia es fonamb un debat cada vegada més estridentsobre l’excepcionalitat històrica de l’exter-mini dels jueus europeus.

Per concloure aquest apartat, mencio-naré un conjunt diferent d’elements ideo-logicoculturals, relacionats amb el que hemexposat, que ben bé poden haver contribuïta la major presa de consciència en les dèca-des recents d’allò que representa l’Holo-caust: la fallida de les ideologies de progrés(accelerada per la caiguda del marxisme) iel qüestionament radical del discurs de lamodernitat. Donat que aquests temes abas-ten un camp immens, espere que les meuesobservacions seran acceptades com allò quepretenen ser: simples suggeriments d’inter-pretació.

La fallida de les ideologies de progréscomprèn tant una tendència ideològicastricto sensu com el qüestionament radicaldel discurs de la modernitat. En ambdóscasos trobem el rebuig a una visió de lahistòria, la societat i la humanitat que avan-çà al llarg del segle dinou i l’inici del vint iquè, malgrat els atacs soferts, va acabarvictoriosa cap a la fi de la segona guerramundial. En la seua variant liberal, aquestavisió mundial ha esdevingut avui quasihegemònica. Però el que és vàlid per a lagran majoria de la societat és qüestionat peruna influent tendència cultural. És enaquest darrer context quan «Auschwitz»s’ha convertit en un esdeveniment emble-

màtic de la caiguda dels ideals de la Il·lus-tració. El postmodernisme cultural ha fetdels crims nazis, de l’Holocaust en parti-cular, el compendi del «fracàs de la civilit-zació» i del col·lapse del discurs raciona-lista. Per aquest motiu, apareix un senti-ment molt estès de pèrdua que apunta a laindeterminació dels esdeveniments i a ladificultat d’entendre’ls i de representar-los.

És ben coneguda la referència de Jean-François Lyotard a la indeterminaciód’Auschwitz en Le Différend: «Suposemque hi ha hagut un terratrèmol que ha des-trossat no tan sols vides, edificis i objectes,sinó també aquests instruments queserveixen per a mesurar –directament oindirectament– terratrèmols. La impossibi-litat de quantificar-los no limitaria elssupervivents, més aviat els inspiraria amb laidea d’una força tel·lúrica fortíssima. Elcientífic podria dir que no té ni idea, peròla gent normal experimentaria una emociócomplexa, evocada per la representació ne-gativa d’allò que és indeterminat. Mutatismutandis, el silenci que el crim d’Auschwitzimposa sobre els historiadors és un senyalper a la gent normal. Els senyals no sónreferents [...] són indicadors d’alguna cosaa la qual se li han de posar paraules peròsense que s’hi puga trobar un llenguatgeacceptat [...] el silenci que envolta la frase:“Auschwitz era un camp d’extermini” no ésun estat d’ànim, és un senyal que algunacosa es queda per dir, alguna cosa indeter-minada».4

De fet, la indeterminació definida perLyotard apareix en dos nivells: la naturalesade l’esdeveniment en si mateix (una forçatel·lúrica fortíssima que no pot ser quanti-ficada) i el discurs de la seua representació

98(els científics no tindrien res a dir, però lagent normal i corrent sabria que cal posarparaules a alguna cosa que mai no s’ha ex-pressat abans). Tornaré a aquesta indeter-minació en relació amb la tasca dels histo-riadors. Ara, però, intentaré explicar elproblema d’una forma diferent, possible-ment més concreta.

Com ja s’ha dit, el declivi del discursracionalista de la modernitat implica ladesaparició tant del concepte de progrés,com d’aquells objectius representats peruna visió històrica totalitzadora. En aquestavisió fragmentada del passat i del futur, elrecord de l’Holocaust, per emblemàtic quepuga ser, esdevé una memòria que mancad’integració en una continuïtat, una me-mòria que sembla existir per ella mateixa.L’extermini industrial, en cadena, de mi-lions d’éssers humans no encaixa fàcilmenten la nostra percepció de l’era moderna imenys encara en una visió d’esdevenimentsmancada d’un relat globalitzador.

Aquest aspecte indeterminat del signifi-cat de l’Holocaust i les modalitats ambigüesde la seua representació poden, de formaben estranya, reforçar l’onada de recupe-ració de memòria que vivim. La gran quan-titat de textos i gestos commemoratiuspoden ser ben bé un intent (conscient ono) per compensar aquesta manca evidentd’ancoratge i també per equilibrar les ambi-güitats de la memòria retrobada. Un delsgestos més forts de compensació, que esprojecta retrospectivament als orígens d’a-questa mateixa memòria, és l’esforç actualper identificar exactament qui en va servíctima; de fet, el record de l’Holocaust pera molts és identificat de forma indelebleamb el record d’algunes víctimes ben

conegudes; però també fomenta un pro-fund desig de recerca i d’identificació de lesencara desconegudes, aquelles que tan solssón un nom. Aquesta multitud de cares, deveus i d’històries individuals ens dóna elsentit per retrobar fragments d’una veritatfonamental.

SOBRE LA MEMÒRIAI LA HISTÒRIA

Ja hem esmentat al començament quequan el passat està profundament ancoraten la nostra consciència, ni la memòria nila història poden separar-se per complet. Lahistoriografia no depèn de la memòria enaquesta «dimensió desconeguda», però unacontínua interacció entre la memòria i lahistòria dóna forma a la nostra comprensiódel passat. Per intentar explicar la progres-sió de la memòria de l’Holocaust, s’hanesmentat tres factors principals: canvi gene-racional, demanda de justícia i un noupanorama intel·lectual i ideològic, el de lapostmodernitat. Així, aquests tres factorssón fonamentals per esclarir la interaccióentre la memòria i la historiografia d’aquestpassat.

Sovint s’ha analitzat l’impacte del canvigeneracional en la historiografia del nazis-me i de l’Holocaust.5 Els records personalsdels historiadors contemporanis al períodenazi troben expressió en distintes formes,bé d’èmfasi o d’elusió historiogràfica.Aquest vincle no sempre s’accepta i lesdiscussions i controvèrsies que envoltenaquests temes són ben conegudes.6 El pasdel temps i el canvi generacional no sónmenys significatius. L’últim grup d’histo-

99riadors, aquell que pertany a la «generaciódels néts», probablement representa unanova forma d’historiografia que tot justcomença a Alemanya. Sembla que és capaçd’encarar-se, fins al mínim detall, amb elsaspectes més extrems de l’extermini en totala seua envergadura; a partir d’ací, i per pri-mera vegada, aborda també la historiogra-fia de les víctimes (principalment jueves).

El segon aspecte de la interacció entre lamemòria de l’Holocaust i la seua historio-grafia pertany a la dimensió moral d’a-quests esdeveniments. A principis dels anysvuitanta, els historiadors alemanys vanfixar-se en la sèrie de televisió «Holocaust»i en altres semblants per a criticar les visionsen blanc i negre, les anomenades represen-tacions moralístiques del nazisme. En l’«al-legat» de Martin Broszat, per exemple, larepresentació del nazisme per Hollywoodera el punt de partida de la seua postura. Enla consegüent «controvèrsia dels historia-dors» i en el debat sobre la historització delnacionalsocialisme, el que realment estavaen discussió era la dimensió moral de larepresentació dels esdeveniments i, doncs,els límits de la seua historització.7 Tanma-teix, i fins avui, l’entrellaçament entre lahistoriografia d’esdeveniments com aral’Holocaust i l’inevitable ús, en la seuanarració i interpretació, de categories mo-rals (implícites o explícites) no ha estatconceptualitzat de manera suficient. És alvoltant d’aquestes categories morals com-partides que, per necessitat, història i me-mòria troben els principals punts deconvergència. És possible que l’aparentdicotomia entre la necessària historitzaciódel nacionalsocialisme i una no menysinevitable presència d’una dimensió moral

quan tractem d’aquella època trobe solucióseguint la poderosa fórmula de Jörn Rüsen:«L’al·legat a favor de la historització delnacionalsocialisme hauria de conduir a unacrida, que en seria el corol·lari: hem d’a-prendre a plànyer-nos històricament».8

Finalment, en tant que afecta la histo-riografia, considerarem l’ambigüitat delsignificat de l’Holocaust. S’ha fet una inda-gació històrica per qüestionar la veritableraó de llocs com Chelmo, Belzec, Sobibor,Treblinka, o Majdanek, l’única funció delsquals era exterminar de forma immediata,a diferència d’Auschwitz i d’altres camps,on l’extermini es duia a terme en combina-ció amb el treball forçós de les víctimes finsa la mort.9 Tan sols en aquests llocs, aproxi-madament dos milions de víctimes van serassassinades durant menys d’un any (entrela primavera del 1942 i la del 1943). ¿Compot integrar-se el significat d’aquests esde-veniments en la interpretació de la nostraèpoca si ni tan sols va influenciar el curs dela guerra? Tampoc no va influenciar capdels principals corrents de la història du-rant la postguerra i, a més, allò fou per al’historiador un període de temps moltcurt, com si diguéssem la bromera de lesones de llarga durada.

Però en general, la historiografia tradi-cional ha tractat de superar aquesta últimaindeterminació centrant-se bàsicament enels mecanismes que menaren a la «soluciófinal», i en la logística, la tecnologia i elsprocessos burocràtics que portaren a la seuarealització. Per exemple, Raul Hilbergexposa a The Destruction of the EuropeanJews que ell s’ha centrat en el «com» mésque no en el «perquè» d’aquesta història.Aquesta indagació històrica sobre els

100mecanismes de la «solució final» representala veritable base de la nostra coneixença i,indubtablement, hi resta la nostra tascaprimària. Però, és el «perquè» allò que deforma constant desafia la nostra compren-sió i resta per sempre com a teló de fons enels esforços per interpretar la història. El«perquè» és el terreny de l’indeterminat.

El desig d’interpretació està semprepresent fins i tot en les descripcions més de-tallades del procés de mort. Així, en el dar-rer capítol de Ordinary Men, ChristopherBrowning presenta una sèrie d’explicacions,perfilades principalment des d’una pers-pectiva sociològica, sobre el comportamentdels famosos membres del batalló de policia101. I és precisament en aquest punt on ellector pot quedar poc convençut, encara queles preguntes realitzades no podien haver-se quedat sense fer ni sense respondre.

De vegades fins i tot els detalls mésdiminuts del «com» fan sorgir la preguntadel «perquè» amb tota la seua intensitat.Qualsevol pas en la pràctica o en els plansdels executors evoca la necessitat d’aquestapregunta. El mateix passa amb aspectesquasi imperceptibles de les reaccions de lesvíctimes. Quan els jueus de Riga eren con-duïts a les pedreres, abans d’afusellar-los elsordenaven treure’s la roba. I allí hi era laprimera línia d’aquells comdemnats, senseroba. Però, per què es desvestien aquellsque anaven darrere i que sabien que anavena córrer la mateixa sort?

Per una banda, el sentit d’indetermina-ció, i per una altra el progrés accelerat deles investigacions monogràfiques, tot plegatapunta cap a allò que, almenys en la meuaopinió, es manifesta com l’opció més con-vincent per als historiadors: defugir qual-

sevol tancament conceptual, avançar en larepresentació de l’Holocaust sobre la basede visions parcials, segons esquemes me-rament temptatius d’interpretació. Això nosignifica que a priori siga impossible unainterpretació conceptual del conjunt; mésaviat significa que amb els coneixementshistòrics i els conceptes de què disposemactualment no hem estat capaços d’oferirun marc global convincent per a aquestainterpretació. Per exemple, «feixisme» i«totalitarisme» són conceptes útils, peròsembla que serien molt més aplicables adiverses categories de fenòmens històricscontemporanis si no s’hi inclou l’extermininazi, que si es fa.

«Plànyer-nos històricament», com jas’ha dit, es tradueix principalment en lanecessitat d’un major èmfasi no sols en lahistòria de les víctimes dins la historiografiade l’època sinó també en la creació de novesformes de recerca històrica per tal d’evitar,en aquest terreny, el que l’historiador deBerkeley, Thomas Laqueur, ha definit re-centment com «més del mateix» de la his-toriografia de l’Holocaust. Com ell mateixens assenyala, «la crítica d’aquesta aproxi-mació indica que falla precisament en con-frontar per una banda el trencament de lamoral personal que aquests esdevenimentsimpliquen i per una altra el terror subjectiuque inspiren».10 Per a Laqueur, només la in-tegració del destí individual dins el contextde narració històrica ens permetria superarla dicotomia entre la impenetrable abstrac-ció de milions de morts i la tragèdia indivi-dual de la vida i la mort durant el temps del’extermini.

De fet, Laqueur només va remarcar elque és un repte constant: com podem fer

101una història de l’Holocaust en la qual notan sols figure la història de les víctimescom a col·lectivitat, sinó que també s’hiincloga la narració dels esdevenimentssegons les percepcions d’aquestes víctimes ila descripció del seu destí individual.Laqueur evoca ací els milers de breus dadesbiogràfiques i les fotos d’infants deportatsde França que va compilar Serge Klarsfeld.Aquests infants no podrien parlar per ellsmateixos, però amb el poc que es va podersaber sobre la vida i la deportació d’un nende vuit anys o d’una nena de tres n’hi vahaver prou.

Els testimoniatges de les víctimes podenno esclarir-nos gaire la dinàmica interna deles persecucions i l’extermini nazis, peròposa en evidència absoluta el comporta-ment nazi; descriuen els encontres cara acara dels perpetradors amb les víctimesdurant les persecucions, les deportacions iels assassinats. Però sobretot, els testimo-niatges de les víctimes són l’única font quetenim per a bastir la història de com vis-queren la seua destrucció. Evoquen, ambles seues expressions caòtiques, la intensitatdel seu terror, el desesper, la resignacióapàtica i la total manca de comprensió delque estava passant.

El fet d’afegir-hi la veu de les víctimeseixampla radicalment l’envergadura de lanarració. Cal dir que això s’ha de comple-mentar amb l’esforç dels historiadors pertrobar nous conceptes que expressen, perbé que inadequadament, el trencament detotes les normes i la dimensió del sofri-ment, que a la historiografia tradicional liés difícil de «pair».

CONCLUSIONS

Per concloure, tornaré al postulat inicialsobre la recuperació de la memòria de l’Ho-locaust i abordaré de nou l’impuls que hiha darrere d’aquest paradoxal fenomendins d’un context històric el més amplipossible.

A principis del segle XIX, Hegel presen-tava, en la seua Fenomenologia de l’esperit, ladialèctica entre amo i esclau per a il·lustrarla formació de la consciència d’un mateix ide l’altre. La relació que existeix entre l’amoi l’esclau és d’absoluta dominació, però esreconeix que per a formar la consciència del’amo, l’esclau és imprescindible. En la ideade Hegel, amb el seu treball l’esclau contri-buïa a la producció de la civilització i l’alie-nació inherent en aquest tipus de situacióde desigualtat fonamental comportava real-ment un potencial per al canvi i l’allibe-rament. Anem a arriscar-nos i comparem ladialèctica entre amo i esclau i la pseudo-dialèctica d’executor nazi i víctima. En eldarrer cas, les víctimes eren temporalmentcadàvers vivents que ignoraven per completel seu destí. La pseudodialèctica a què emreferesc era un joc que els executors jugavenamb les víctimes; els exterminarien tan bonpunt la logística i les instal·lacions tècni-ques estiguessen llestes. El que abans eradominació havia esdevingut anihilació.

Una història de l’evolució de la moder-nitat que utilitze aquestes metàfores com ail·lustracions paradigmàtiques del seu co-mençament i el seu final hauria de bastarper explicar per què la reflexió sobre l’Ho-locaust pot mostrar-se com a un mitjànecessari i essencial per entendre la nostrasocietat. I aquesta necessitat d’entendre ha

102d’incrementar la recuperació de la memò-ria, siga en la forma que siga. Però, penseque les raons més profundes per explicaraquest augment d’atenció les podríem ex-posar en termes més fonamentals encara.

Sembla, en efecte, que el nazisme en ge-neral, el seu cap, les seues organitzacionscriminals i policies assassines, i en parti-cular l’extermini total dels jueus, s’hantransformat en una representació sincrèticadel Mal, en la metàfora central del mal quetenim en la imaginació. Avui, el pitjorestigma que es pot associar a un individu, aun grup o una política és identificar-losamb el nazisme. A la inversa, quan un grupvol desafiar la societat de la forma méscridanera i extrema, llavors escull símbols,eslògans ideològics i rituals nazis. És moltprobable que a tot Occident, tret d’algunesexcepcions, a cap infant nascut després de1945 li posaren «Adolf» de nom. Aquestaautocensura és un senyal diminut per ell

mateix, però indica que, per a les gene-racions de postguerra fins a avui, el nomdel líder nazi té encara massa connotacions.I si de debò estem presenciant la formaciód’aquesta nova metàfora del mal, la recercadels seus significats polifacètics podria por-tar-nos al punt central d’una nova com-prensió dels codis morals tàcits en lesnostres societats.

Finalment, i retornant al tema central,¿no podria ser que aquesta constant atencióposada a l’era nazi, a la literalment extremai inconcebible naturalesa dels seus crims,així com a la indeterminació que els envol-ta, derive de la presència d’una preguntainevitable però insoluble, una pregunta queestà més enllà del pensament històric oètic?, una pregunta que no és altra que lasegüent: quina, a la vista d’aquells crims, ésla naturalesa de la naturalesa humana?

Traducció d’Isabel Albarracin

1. Eric HOBSBAWM, The Age of Empire, 1875-1914,Londres, 1987, p. 3.

2. Dominick LACAPRA, Representing the Holocaust:History, Theory, Trauma, Ithaca, 1994, p. 189.

3. Hannah ARENDT, Karl JASPERS, Correspondence 1926-1969, Nova York, 1992, p. 54.

4. Jean-François LYOTARD, Le Différend, París, 1983,p. 91.

5. Vegeu, en particular, Norbert FREI, «Farewell to theEra of Contemporaries: National Socialism and ItsHistorical Examination en route into History»,History & Memory, vol. 9, núms. 1-2, tardor 1997,pp. 59 i ss.

6. Vegeu, especialment, Martin BROSZAT i SaulFRIEDLÄNDER, «A Controversy about the Historici-

zation of National Socialism», dins Peter BALDWIN,ed., Reworking the Past: Hitler, the Holocaust and theHistorians’ Debate, Boston, 1990.

7. El comentari més profund sobre aquest debat i lesseues implicacions es pot trobar a Jörn RÜSEN, «TheLogic of Historicization: Metahistorical Reflectionson the Debate between Friedländer and Broszat»,a History & Memory, vol. 9, núms. 1-2, 1997,pp. 113-144.

8. Jörn RÜSEN, loc. cit., p. 141. 9. Arno MAYER, Why did the Heavens not Darken? The

«Final Solution» in History, Nova York, 1988.10. Thomas LAQUEUR, «The Sound of Voices Intoning

Names», London Review of Books, 5 juny 1997,p. 3.

103

I

Fa uns vint anys aparegué en un setmanari un assaig de Sir Lewis Namier.1 Tractava delproblema dels jueus a la nostra època. Si no em falla la memòria, el professor Namier hifeia servir un símil frapant per la seua precisió i eficàcia: comparava l’efecte de la Il·lustraciósobre les masses jueves en el darrer segle amb l’acció del sol sobre una glacera. La capaexterior en desapareixia per evaporació; el cor de la glacera romania compacte i congelat;una gran porció de la massa congelada es fonia i s’escolava en torrents impetuosos queinundaven les valls i arribaven en part als rius i a la mar, mentre que una altra parts’estancava en estanys immòbils. En un i altre cas s’hi operava en el paisatge un canvi sin-gular, de vegades revolucionari. La metàfora no sols tenia força, sinó que era exacta: l’eva-poració es va produir, en efecte, malgrat tots els desmentiments; arribat el cas, l’assimilaciófou completa. A Anglaterra, per exemple, les branques principals de famílies com elsRicardo, els Disraeli o els Lévy-Dawson s’inseriren en el marc general de la societat gentil is’allunyaren dels seus orígens, cosa que s’esdevingué així tant als seus ulls com als dels seusveïns. Aquest fenomen, certament, era condemnat pels qui pensaven que la religió jueva ésl’única que està en possessió de la veritat i que, per tant, consideraven una abominaciótotes les formes de defecció d’aquesta religió, en particular per part dels qui n’havien estatanteriorment fidels. Més encara, jutjaven perverses aquestes defeccions, en la mesura quecontribuïen a difondre creences errònies. També era condemnat pels qui creien en lasolidaritat interna de les races i les comunitats com a tals, i en consideraven, doncs, l’abandó,pel motiu que fos, com una mena de deslleialtat, com una deserció. Tanmateix, la cosa es vaproduir sense gaires problemes, i si en les circumstàncies actuals això aparegués com apracticable per a les masses, i no tan sols per a un petit percentatge dels jueus, potser no seriagens fàcil argumentar en contra seua.

Esclavitud i emancipaciódels jueus

Isaiah Berlin

Isaiah Berlin (1909-1997), el gran pensador britànic d’origen jueu nascut a Letònia, publicà aquest text sota eltítol «Jewish Slavery and Emancipation» dins l’obra a cura de Norman Bentwich Hebrew University Garland. ASilver Jubilee Symposium, Vallentine, Mitchell and Co., Londres, 1952.© Copyright by Isaiah Berlin 1951

104Cal dir tot seguit que és impossible de respondre, i d’argumentar en contra, quan s’hi

tracta de jueus veritablement religiosos, per als quals la conservació del judaïsme com a feés una obligació absoluta a la qual cal sacrificar-ho tot sense dubtar, fins la vida mateixa, side cas es planteja una elecció d’aquesta mena. La posició de tots els creients autèntics, desdel moment en què per principi no s’obre a cap argument empíric, extret de la història o del’experiència, ni a cap mena de reivindicació de la felicitat en aquesta terra, pot, doncs, seruna posició inexpugnable. El que ja no és tan evident és que la gent que creu en la preser-vació i la transmissió dels «valors jueus» (i generalment s’hi tracta menys d’una fe religiosa,en el sentit estricte del terme, que d’una barreja d’actituds, de perspectives culturals, derecords i de sentiments d’una raça, d’hàbits personals i de costums socials) tinga la raó de laseua part quan considera evident, sense qüestionar-s’ho gaire, que aquesta forma de vidamereix manifestament de ser preservada, fins i tot al preu increïble, pagat en sang i enllàgrimes, que ha fet de la història dels jueus, al llarg de dos mil anys, un martirologi atroç.Els valors atribuïts a una fe que no es raona tenen caràcter absolut. Però des del momentque hom dilueix aquest absolut per no fer-ne sinó una fidelitat a les formes de vidatradicionals, encara que aquesta fidelitat estiga santificada per la història, pel sofriment iper la fe dels herois i dels màrtirs de totes les generacions, ja no es poden rebutjar sense mésles altres opcions possibles, si no és a causa del patiment que origina tota elecció. Siga comsiga, i feliçment per als qui no poden plantejar-se sense patiment aquesta mena de proble-mes morals, la qüestió tendeix, en la pràctica, a esdevenir purament acadèmica. La solucióde l’assimilació a gran escala, amb independència del que pogués passar en segles anteriors,no s’ha revelat una alternativa practicable en l’època moderna. Els jueus alemanys que hivan creure i van posar en pràctica aquesta opció amb la convicció més sincera, van sofrir eldestí més terrible de tots. L’evaporació, en el sentit que l’entenia el professor Namier, esproduí de veritat, però en una proporció mínima. Així, doncs, la qüestió de si l’assimilaciótotal és admissible o no, si contravé o no la dignitat, si és justificable o desitjable, aquestaqüestió, per a bé o per a mal, és irrellevant pel que fa al problema jueu. Com a solució radical–com a solució de problemes que no són sols els d’alguns individus o els d’alguns grups queviuen situacions excepcionals– ha fet fallida. I no hi ha cap raó per a pensar, si parem esment ales lliçons de la història i de la sociologia, que aquesta temptativa puga mai reexir.

Però tampoc no hi ha cap «avenir» en la vida del cor de la glacera, d’aquesta massa queroman congelada. Per forts que siguen els lligams d’una religió antiga i rígida, que impreg-na completament la vida de l’individu i l’organitza en una disciplina única, la desintegraciósocial del vell món, que feia abans possible aquesta vida per a comunitats senceres, haavançat ja massa a hores d’ara. Els jueus han passat, d’una manera força singular i anòmala,i amb un cert endarreriment, pel procés històric que ha estat propi d’altres nacions euro-pees. Els jueus d’Europa han estat la darrera comunitat a eixir de l’edat mitjana; la darreraa accedir al rang d’Estat a través d’un Risorgimento nacional i cultural, el qual mutatismutandis (i n’hi ha menys mutanda del que hom pensa generalment) s’assembla al Risor-gimento d’altres que hi arribaren tardanament, i especialment a la resurrecció política dels

105grans pobles que, amb Israel, han entrat en la història com a creadors de la civilitzacióoccidental: els pobles de Grècia i d’Itàlia. Una vegada iniciat el procés de transformació,esdevé ineluctable. I així es va esfondrar el vell marc al si del qual havien pogut menar elsjueus, fins i tot després de l’expulsió d’Espanya, una vida social i religiosa totalment suigeneris, a Alemanya, a Itàlia, a la Provença, i més tard als imperis rus, austrohongarès i turc.Fou aquesta, en el seu apogeu, una de les civilitzacions més completes i més potents quehom puga concebre, malgrat que fos perseguida, isolada i no tingués influència enllà delsmurs del ghetto. Sobrevisqué en plena història moderna, sobretot a l’interior de les fron-teres de l’Imperi rus, en què la seua força derivà de l’hostilitat suspicaç i activa del governd’aquest imperi, que va menar els jueus russos a formar una societat dins la societat. Enaquestes condicions, i malgrat la misèria esborronadora, la discriminació política i econò-mica més violenta, i les vexacions materials i morals de tota mena, els jueus desenvoluparenuna vida interior a la seua mesura, rica i independent, d’on sorgiren aquestes personalitatsjueves generosament dotades, plenes d’imaginació, lliures i indomables, que fins i tot avuihan pogut comparar-se tan favorablement amb els jueus d’Occident, més instruïts, però devegades menys espontanis i també moralment i estèticament menys seductors. Aquestsjueus d’Occident, nascuts i educats en una atmosfera més tolerant, però també més ambi-valent, en què els jueus eren acceptats a mitges pels seus veïns, i estaven mancats de lainfluència tutelar d’una estructura social pròpia, acabaren trobant-se de vegades en unasituació d’engavanyament, de mancança, d’inferioritat en relació amb el seu entorn. Iesdevingueren una mena d’invàlids espirituals, gent molt sovint dotada i interessant, subtil,sensible, excepcionalment perspicaç, però també, per alguna misteriosa raó, causad’inquietud i de malestar per a ells mateixos i per als altres. Perquè és difícil negar (per béque sovint hom ho haja fet) que la història recent d’aquesta categoria de jueus –els qui novaren reeixir a evaporar-se ni restaren congelats– ha estat una història d’angoixa i d’infor-tuni, tret d’aquelles comunitats pacífiques on pogueren formar, diguem-ne, bassals tran-quils que passaven en gran mesura desapercebuts. Aquesta història turmentada ha tingutels seus moments de moderació, els seus períodes de tranquil·litat relativa en què es podiaarribar a pensar que finalment, potser, hom podria assolir una certa estabilitat. Peròinevitablement a aquests períodes els succeïen convulsions cruels en què les il·lusions s’es-micolaven, i de bell nou s’imposava la incerta recerca de la pau i la seguretat, fins i tot quanhi havia ben poques esperances de mantenir-les gaire temps.

En el curs de la història agitada i plena de fracassos que ha estat la seua durant els darrersdos segles, els jueus han produït obres de geni en gairebé tots els àmbits. Han servitfidelment les societats al si de les quals han viscut i en els més diversos nivells, i ben sovintamb més devoció que no els altres nadius d’aquests països. Han fet tots els esforços imagi-nables per adaptar-se i ajustar-se, conscientment o inconscient, a les més diverses societatsi institucions. Alguns varen fer-ho tot, en l’angoixa i el dolor, per evitar el que poguéscontrariar els seus veïns. Sovint baixaren la veu fins arribar per sota del xiuxiueig. Imitavenels altres amb una destresa desconcertant i de vegades s’identificaven amb el seu entorn

106amb una rapidesa i una precisió inaudites. Però tot això no va valdre de res. Tothora, unsentiment els corcava en el fons del seu cor, de la seua consciència: que els seus estoicsavantpassats, tancats cada vespre en l’estret espai del seu ghetto horrorós, tenien no solsmés dignitat que no ells, sinó també més satisfaccions; tenien més orgull, estaven menysabaltits; eren més odiats, potser, però també era menor el menyspreu de la gent de fora. Iaquest desassossec del seu esperit, que la discussió racional no podia apaivagar, turmentavaels jueus i afligia els seus amics. Viciava de soca-rel qualsevol anàlisi de la qüestió, com si hihagués quelcom d’amagat, que hom no gosava enunciar en el debat, i que tanmateix cons-tituïa el cor del problema tot sencer. El problema mateix cremava, perquè només de fer-hial·lusió feia sorgir la sospita i provocava més d’un tràngol: vet ací una realitat que totsaquells que s’han interessat pel destí dels jueus, amics i enemics, jueus i no jueus, hantractat d’explicar-se al llarg de més d’un segle, incansablement però sense gaire èxit. Talvegada una altra metàfora podrà fer una mica de llum, si no sobre la solució, almenys sobrela naturalesa de l’antiga Judenfrage.

II

Hom podria comparar la situació dels jueus, alliberats sobtadament devers la fi del segleXVIII i l’inici del XIX, amb la d’uns viatgers als quals una mena d’accident els hagués llançatenmig d’una tribu de costums desconeguts per a ells. Com reaccionarà la tribu davant lapresència dels forasters? En principi pot acollir-los bé o malament. Pot matar-los, acaçar-los o, al contrari, acceptar-los i fins i tot venerar-los. Pel que fa als forasters, la primera cosaque cal fer, si és que volen si més no sobreviure, és familiaritzar-se amb els costumsd’aquesta tribu, amb la seua manera de comportar-se. Els membres de la tribu, en canvi,no tenen cap necessitat de fer-ho; viuen la seua vida, mengen, beuen, parlen, canten, esprocuren la subsistència, estimen i odien, sense que els calga prendre consciència de lamanera com es desenvolupen aquestes tasques, ni demanar-se tothora què han de fer enacabant. Per als forasters, que no en saben res d’aquesta manera de viure, hi ha ben poquescoses que siguen la pura evidència; ben al contrari, els sembla necessari fer tots els possiblesper descobrir com «funcionen» els seus amfitrions. Si no són capaços de capir-ho correc-tament, ben bé podrien sofrir grans maldecaps. La qüestió és no equivocar-se, car aixòvoldria dir posar la seua vida en perill. La seua tasca més important és d’observar i formar-se una idea clara de com pensen i actuen els membres de la tribu; posteriorment, la feinaserà d’adaptar-se, cas que això siga possible, a aquest gènere de vida. Se’n segueix, de totaixò, que molt d’hora, si són una mica espavilats, els nostres viatgers estaran molt beninformats sobre la vida de la tribu. Acabaran per saber força més dels seus costums d’allòque els cal saber-ne als mateixos membres de la tribu, perquè d’aquest coneixement precísdepèn directament la llibertat i la tranquil·litat dels forasters, i fins i tot la seua vidamateixa. En canvi, els de la tribu no depenen d’això.

107 A la llarga, però, tot aquest treball i tota aquesta atenció consagrats a la vida i a les

concepcions dels altres generarà sens dubte un afecte molt natural, una devoció, un senti-ment d’identificació personal i de lliurament a quelcom que ha absorbit tot el temps, eltalent, l’energia, tots els recursos mentals i afectius de l’investigador. Vet ací que els forasterspassen a ser la primera autoritat en matèria de vida indígena: en codifiquen la llengua i elscostums; elaboren els diccionaris i les enciclopèdies de la tribu; esdevenen els intèrpretsd’aquesta societat en relació amb el món exterior. Cada any que passa augmenta en ells elconeixement i l’amor per la tribu, i creix la fascinació que senten per tot allò que s’hi troba is’hi fa. Si la seua tasca reïx, creuen que comprenen tan profundament els nadius del país,i que els comprenen millor que aquests a si mateixos, que arriben a pensar que són una i lamateixa cosa amb la civilització indígena. Creuen, i no sense motiu, que en són els millorsamics, els capdavanters, els profetes. A la fi se’ls veu disposats no només a viure, sinó també amorir, per ella, i arribat el cas amb ella, tot mostrant en aquesta circumstància un ardiment noinferior al dels mateixos autòctons, i potser posant-hi fins i tot un grau superior d’apas-sionament. Tanmateix, sovint passa que aquests sentiments no són regraciats, ni corres-posts. La gent del país pot pensar que aquests forasters són sorprenents, de vegades potadmirar-los, restar seduïda pel seu encís, tenir-hi afecció i fins i tot portar-los al cor. Peròaquests sentiments, per benvolents, respectuosos o fascinats que siguen, no deixen de ser, alcapdavall, els que hom reserva als estrangers, a persones les altes qualitats de les quals s’acom-passa al fet mateix de ser, en cert sentit, diferents a la tribu, exteriors a la seua estructura.

D’entrada, aquest sentiment de ser mantinguts a distància mena els nouvinguts a laperplexitat; ben aviat s’indignen i protesten: com pot ser que se’ls tracte com a estrangers, aells que han donat la seua vida, el bo i millor que tenen i totes les seues energies intel-lectuals i morals perquè la comunitat indígena siga feliç a casa seua i apreciada com cal afora, a ells que han fet pels autòctons bastant més del que ells mateixos semblen disposats afer? Ara: és precisament això el que fa que hom els considere com a intrusos. La seuacomprensió de la tribu és massa penetrant, la seua dedicació és excessiva; al cap i a la fi noen són membres, sinó especialistes. En són els servidors, potser els salvadors, però no enformen part en plenitud. Comptat i debatut, estan massa delerosos d’agradar; i fins i totmassa delerosos de ser el que afirmen que són, amb grans gestos demostratius i, certament,ben sovint amb totes les aparences al seu favor. Un dels factors que els fa diferents és pre-cisament aquest excés d’interès que mostren per la tribu i el seu destí, i allò que acompanyainevitablement aquest interès: la seua insòlita passió per redreçar-ho tot i per arribar a laveritat. Perquè això els és absolutament indispensable. Ells no poden permetre’s de mirar elmón amb ulls que no siguen crítics i, tot simplement, viure i morir, suportar els sofrimentsnormals i fruir els plaers normals, com els naturals del país. Per tal com no s’adaptenautomàticament a la vida de la societat indígena, en tot moment, i sobretot quan s’esdevéque el seu lligam amb els nadius no funciona, han d’examinar i reexaminar la seua situaciói molt especialment les seues relacions amb els veïns, car si no ho fan s’exposen a cometreerrades, i a rebre els colps de la llei tribal i a perir. Heus-los ací atrafegats, no amb menys

108afany perquè ho facen de manera semiconscient, a fer-se una idea correcta de les coses,sense la qual podrien trobar-se en perill de mort. Per aquesta raó els nostres forastersesdevenen a poc a poc uns analistes i intèrprets sense parió del règim social de la tribu. Enels períodes de prosperitat saben descriure’n fidelment els èxits, fins i tot posar en joc el seuorgull a fer-se’n uns propagandistes entusiastes; en conseqüència, són ben vistos. Però atèsque aquest sentit seu de la veritat no els abandona mai, posen la mateixa fidelitat i lamateixa acuïtat en l’anàlisi de les desfetes; arribat el cas, es fan odiar per això. Allò que elsautòctons senten en l’avinentesa no és tant que siga poc plaent d’escoltar la veritat, tot ique puga ser aquest el cas, sinó més aviat que els qui la diuen ocupen una posició avan-tatjosa i externa, i que el seu diagnòstic és una mica massa objectiu i massa fred; que, encert sentit, els qui l’emeten són especialistes foranis, els quals, si és veritat que comparteixenel destí de la tribu, no el comparteixen «orgànicament», sinó per atzar i accident. En resultaque la tribu es gira contra ells i que com més parlen, amb més ferotgia els persegueixen,amb independència de la veracitat, el valor o la importància de les seues paraules. Alsforasters, que a hores d’ara es consideraven del tot assimilats als indígenes, aquests atacs elssemblen tan poc motivats i tan cruelment injustos que normalment no poden explicar-sequè els pot causar. Perquè, tan sagaços que són en altres qüestions, i tan autocrítics compoden arribar a ser, els cal tanmateix mantenir almenys una il·lusió: la de ser veritablementi plenament membres de la tribu, car en això han de basar necessàriament tota la seuasituació i la seua capacitat mateixa per a treballar en favor de la tribu. I així, com que tota laseua existència i tots els seus valors depenen d’aquest postulat, s’esdevé que amb un esforçconscient poden arribar a ser capaços de viure la vida dels naturals del país i assolir unaseguretat completa en lliurar-se, si convé fent servir tècniques artificials, a activitats que elsautòctons fan de manera natural i espontània. Aquest postulat no ha de ser discutit, perquèsi no fos veritat, la presència dels forasters enmig dels indígenes no estaria mai del totexempta de perill. I el seu esforç enorme i sostingut, que culmina amb l’assoliment d’unaperspicàcia intel·lectual i moral del tot singular, gràcies a la qual han dirigit la seua miradaal cor mateix del sistema indígena, aquest esforç bé podria ser conseqüència d’un errorgegantí: un error al qual, potser, s’han vist forçats, però que els autòctons, per la seua banda,no cometen. Perquè a aquests l’instint els continua advertint que a aquests forasters, tot ique s’assemblen ja tant a la gent del país, que parlen com ells i fins i tot reaccionen comells, no deixa de faltar-los un element que els impedeix de ser com els nadius. De què estracta, això ni els autòctons ni els forasters sabrien dir-ho amb precisió, perquè els forastersmostren una habilitat especial a refutar les teories mitjançant les quals els autòctonsintenten, sense miraments o amb malícia, de definir aquest element impalpable. Però aixòno impedeix que aquest element, certament, estiga present –aquesta diferència– i que commés prenguen cura els forasters a negar-lo, més atrauen l’atenció sobre el que hi ha de noautòcton en el seu capteniment. Car, al capdavall, els nadius del país mai no farien tantd’esforç per refutar afirmacions que són manifestament falses, mai hi posarien tant defervor ni hi consagrarien aquest luxe d’arguments aparentment tan contundents però a la fi

109escassament convincents. Com més els forasters s’entesten a debatre-ho, més clarament fanpalès que són diferents dels autòctons. En realitat, aquest gran neguit per negar ladiferència és precisament el que impedeix que desaparega. Uns altres forasters, com ara elsnormands entre els francs, els hugonots entre els anglesos o els gals a l’Àsia Menor, reco-neixien sense problemes que eren el que els altres veien en ells, és a dir, estrangers, gent queprofessava religions estranyes i tenia costums peculiars, la qual cosa, arribat el cas, els féuimpopulars, provocà conflictes o, fins i tot, determinà que fossen cruelment perseguits.Però no hi havia res d’obscur o de problemàtic quant a la seua identitat, al seu estatus. Iarribaren a fondre’s amb la població circumdant quan, amb el pas del temps, els matri-monis mixtos o altres formes de barreja els feren perdre les seues característiques físiques,socials o espirituals. En canvi, els forasters als quals fem referència ací tenen com a tretespecífic d’haver preservat els seus atributs particulars, especialment les seues idees reli-gioses, tot negant de manera resolta que aquestes característiques distintives fossen d’unaimportància decisiva, o que tinguessen res a veure amb la seua relació amb la societat al side la qual vivien. Aquesta actitud recolza en una il·lusió, que d’altra banda les dues partsprenen per una realitat, generalment amb tota sinceritat i honradesa. Però no deixa de seruna il·lusió, l’element erroni de la qual s’intueix a mitges, i que per aquest fet mateixdesprèn un sentiment d’incomoditat i amoïnament que arriba a tots els qui tractend’examinar-la. És com si hom s’apropàs a un misteri que, en ambdues bandes, homs’entesta a considerar inexistent, però del qual tant uns com altres creuen, si més no, quen’ensumen la realitat.

III

Aquesta paràbola il·lustra el destí dels jueus a Europa i Amèrica. Potser l’exemple mésesclatant en siga el destí dels jueus alemanys. En cert sentit, cap comunitat no ha reeixitmai a identificar-se tan estretament com ells amb la nació al si de la qual ha viscut. Quanun jueu alemany refusava, l’endemà de l’accés de Hitler al poder, de traslladar-se a França ies justificava dient: «No puc anar-me’n al país dels nostres enemics», feia palesa unasituació d’un patetisme probablement sense parió en cap altre país. Alguns jueus alemanyscomprenien molt pitjor allò que els colpejava, i com s’hi havia arribat, que qualsevolpassavolant. Al cap i a la fi, al·legaven, quin poeta és més alemany que Heine?, quin com-positor més alemany que Mendelssohn? I tanmateix és justament ací on rau el problema.Goethe era poeta, escrivia sobre la naturalesa, sobre l’amor o sobre la condició humana, icom que era alemany, el seu geni era un geni alemany, i era un gran poeta alemany.Beethoven era compositor, i com que era alemany, era un gran compositor alemany; peralguns trets específics, perquè posseia alguns atributs propis de l’alemany, era diferent delscompositors francesos o italians. Heine, en canvi, no escrivia de l’amor i de la vida, en lamajor part de la seua obra, de manera directa: parlava sobretot d’Alemanya, del que era

110ésser alemany, i també no ésser alemany. L’experiència de la qual derivava bona part delsseus escrits no era de primera instància, sinó de segona instància; es veia ell mateix com aalemany, com a jueu, com a poeta, com a habitant de massa mons alhora. La seua plomarevela una varietat particular d’autoconsciència, molt diferent de la que pot ser pròpia d’unmembre normal d’una societat degudament reconeguda. D’altra banda, no hi ha cap altrecompositor tan sistemàticament germànic com Medelssohn, que es va creure en l’obligacióde ressuscitar el llegat nacional contingut en la litúrgia protestant, que redescobrí i resituàen el rang que li pertocava el gran Johann Sebastian Bach, que compongué la simfonia LaReforma per a major glòria de la seua Església d’adopció, i que cap a la fi de la seua vidahavia esdevingut el gran músic neoluterà que mai no fou o no podria haver estat un Schu-mann, o ni tan sols un Brahms. De Mendelssohn es podria dir, amb raó, que va fer molt per lamúsica alemanya i per la cultura alemanya; però a ningú no se li ha acudit mai dir una cosasemblant de Mozart o de Schubert. Aquests eren, simplement, músics de geni, i a més ale-manys (o austríacs); no feren res per la música alemanya (o austríaca): es limitaren a compon-dre-la. La música alemanya tradicional era un ideal per a Mendelssohn, com ho era tambél’Imperi britànic per a Disraeli; hi creia més apassionadament que l’artista alemany mitjà.

Aquesta mena de pruïja, no en dubtem, és sovint producte d’un sentiment de parentiuinsuficient, i d’un desig d’esborrar el fossat. I com més insalvable és el fossat, més s’exasperael desig de negar-lo, de fer com si no existís. Cosa que produeix un so poc natural, queperceben totes les oïdes, excepte les de l’estranger mateix, siga un jueu o qualsevol altreforaster assimilat a mitges, i és justament aquesta abnegada dedicació a la seua segonapàtria, la passió amb què malda per fer-se una segona naturalesa, allò que fa sonar la notaerrada. Ara: una segona naturalesa és una altra cosa, no és la naturalesa, i el desig desesperatd’autoidentificació del jueu no sona, de cap manera, com res d’autèntic. Quan WaltherRathenau escrivia en algun lloc del seu diari que per a ell els jueus d’Alemanya no eren unaaltra cosa que una tribu alemanya més, una tribu més allunyada que els prussians, peròmés propera que els suabis (o una cosa semblant), feia una afirmació que cap personasensible –sobretot si es tractava d’un alemany– no podia llegir sense sentir-se fortamentamoïnada. Després Rathenau morí a conseqüència dels trets d’un d’aquells joves nacio-nalistes alemanys que ell tant admirava quan estava d’humor per això. I aquest assassinatfou, sens dubte, un gran crim i una tragèdia per al seu país, però allò que el féu encara méshorrible, més patètic, és que al llarg de tota la seua vida Rathenau fou massa cec, o s’encegàmassa, per acceptar que una cosa així fos ni tan sols possible. Si n’hagués entrevist lapossibilitat, la seua vida i la seua actitud haurien estat molt diferents. Potser hauria evitatl’assassinat o, si més no, en el pitjor dels casos, hauria caigut com a màrtir d’una causadefensada sense equívocs, i no com a trista víctima de les seues pròpies il·lusions.

111IV

S’ha dit sovint que els jueus són millors intèrprets que no creadors. Hi ha un fons de veritaten aquesta remarca, tot i que no pot acceptar-se sense matisar-la fortament. Dir, com hi haqui diu, que la interpretació és en si mateixa una mena de creació, que els periodistes, elsviolinistes o els traductors de geni són plenament creadors, és dir una cosa certa, sensdubte. Ara: com a comentari de la tesi inicial, és un sofisma. Tothom coneix la diferènciaque hi ha entre les activitats pròpiament creatives i les activitats pròpiament interpretatives,però la insistència a voler aixecar un mur insuperable entre ambdós dominis condueixinfal·liblement a conclusions increïblement pedants i escassament convincents. No és capatemptat contra la claredat afirmar, per exemple, que Tolstoi i Bach foren abans que resartistes creadors –cosa que es podria dir també d’Ibn Gabirol o dels autors dels Psalms– ique homes únics en la seua mena de talent, com ara Paganini i Saint-Beuve, no ho eren.Aquesta mena de termes descriptius com «creatiu» i «interpretatiu» no són judicis de valor,sinó simplement categories de classificació, tot i que de vegades són vagues i insuficients.Per poc que admetem aquesta classificació, se’ns fa tot d’una evident que en l’àmbit de leshumanitats els jueus, per la raó que siga, han deixat empremta més com a intèrprets que nocom a creadors. No passa el mateix, és clar, en les matemàtiques o en les ciències naturals.Ací els jueus han produït homes de geni, tan grans i tan nombrosos com qualsevol altrepoble (darrerament hom els ha enumerat amb una freqüència gairebé patètica, i no calrecitar-ne una vegada més la llista).

No cal anar a cercar-ne la raó massa lluny. Si se’m permet tornar a la nostra comparació,diria que els jueus, com els forasters que malden per dissoldre’s en una tribu desconeguda,es troben obligats a dedicar totes les seues energies i tot el seu talent a la tasca de com-prendre i d’adaptar-s’hi, car la seua vida està en joc a cada pas. D’ací ve aquesta hipertròfiaextraordinària de la facultat de copsar tendències i de discernir, gairebé fins al detall, gairebéfins al matís, les variacions de les situacions individuals i socials, i de captar-les, ben sovint,fins i tot abans que altres les hagen ni tan sols observat. D’ací ve també aquesta finesa tanesbombada del seu esperit crític, aquesta sorprenent acuïtat de la capacitat d’anàlisi delpassat, del present i de vegades fins i tot de la conjectura relativa a l’avenir; en un mot, elgeni que hom els reconeix per a l’observació, la classificació i l’explicació i, per damunt detot, per a la descripció i l’anàlisi en les formes més penetrants i més subtils. Hom tendeix,ja se sap, a estimar-se més enllà d’allò raonable o a exagerar el valor o la importància delque un mateix ha descobert. D’aquesta manera trobem jueus proclius a retre un culte bensingular als herois o a les institucions de les nacions al si de les quals viuen. Trobem unStahl o un Friedjung entre els profetes del nacionalisme alemany; veiem un Disraeliinventor de la mística de l’imperialisme britànic; sabem que Ludwig, Guedalla i Mauroissón els més cèlebres biògrafs populars, i adoradors d’herois, del nostre temps; que hi hapintors de cort capaços d’introduir un halo romàntic en els seus personatges, de veure’lsamb ulls obnubilats, de percebre-hi coses que altres esperits, menys àvids d’un món més

112feliç i de colors més vius, considerarien potser com inexistents. No cal recórrer a tècniquespsicològiques abstruses o incertes per entreveure en algunes obres la presència d’un desigroent d’allò que aquest món li ha negat al seu autor. És el cas, per exemple, del retratde Goethe per Emil Ludwig, de les visions d’un romanticisme ingenu de Wellington o dePalmerston ofertes per un Guedalla (tot i la mica d’esperit crític que hi aporta o algunexcés de sofisticació que hi afegeix) o de l’estudi que dedicà André Maurois a Disraeli, quequasi fa feredat de tant com revela de si mateix. (I potser caldria afegir-hi, encara, la imatgedels ideals catòlics, afalagadora i d’una elegància exquisida, que ens proposa Bergson en lesseues darreres obres.) En cert sentit hi trobaríem, en tot això, l’equivalent modern del saber,l’abnegació i la imaginació que els metges i financers jueus de l’edat mitjana posaven alservei dels seus clients, els quals, al seu torn, quan tot anava bé, es dignaven a recompensar-los amb algun bocí de benvolença o amb algun besllum fugisser d’un món més gloriós.

És per això que quan els jueus s’endinsen directament en l’art o en la literaturad’imaginació, s’esdevé que les seues temptatives tenen quelcom d’imitatiu i d’artificial. Lacosa pot ser molt subtil i, certament, no cal subscriure bogeries perilloses i repugnants,com el racisme, per exemple, per pensar que l’art i la literatura tenen inevitablement arrelsen la tradició viscuda del grup social al qual pertany l’artista. Perquè la veritat (malgrat que enanys passats els nacionalistes i altres extremistes hagen exagerat aquesta veritat massaviolentament perquè siga tan evident com caldria) és que el llenguatge, les formes musicals,els colors o les formes a través de les quals s’expressa l’artista no són simplement productede la seua individualitat, sinó també d’una tradició social més àmplia que, d’altra banda, ésen gran part inconscient i que és allò que genera una sintonia amb aquells als quals s’adreçai li dóna la possibilitat d’establir-hi una comunicació instintiva. Ara bé, els jueus que esllancen a aquesta cursa estan col·locats, diguem-ne, més ençà de la línia de sortida. Entreells hi ha molts que han de fer d’antuvi una gran despesa d’energia i d’intel·ligènciasimplement per adaptar-se a un medi en el qual els seus veïns es mouen amb tota natu-ralitat i sense esforç. Així, no té res de sorprenent que després d’haver invertit tant de laseua substància emocional i intel·lectual en l’operació d’adaptar-se –de maldar d’algunamanera per «naturalitzar-se»– ja no els en reste gaire per a un esforç creador que sigafrancament vigorós, lliure i original. Aprendre a fer servir un mode d’expressió poc o moltaliè consisteix necessàriament a aprendre a fer la crítica d’un mateix; és tenir consciènciaplena de la pròpia relació amb aquest o aquell altre model, amb tal o tal artista o escola depensament. La música de Meyerbeer o la de Mahler (com la de Busoni, que no era jueu,però que era, nogensmenys, un «assimilat», mig alemany, mig italià) es nodreix, en els seusmillors moments, d’un excés de records d’unes altres músiques, i es troba viciada per moltselements aliens que no tenen relació amb la música i que denoten una gran contenciód’esperit. Es podria dir el mateix de les novel·les d’autors tan diferents entre si comAuerbach i Disraeli, Wassermann i Schnitzler, per no esmentar més que artistes seriosos.En el cas dels novel·listes, els poetes i els compositors de segon ordre, això és d’unaevidència aclaparadora.

113Certament, no és que no tinguen dons naturals, recursos o integritat. El que no tenen

és el medi ambient al si del qual no els caldria dedicar la meitat de les seues capacitats ienergies a establir els fonaments de l’edifici artístic que després hauran de bastir, aquestsfonaments que els no jueus ja es troben construïts, perquè són el sòcol damunt el qualviuen normalment la seua vida. I és interessant remarcar que si aquesta consideració val pera les arts i les activitats humanes en general, el vehicle d’expressió de les quals són els motsi els símbols, fruit del desplegament inconscient de les tradicions, això no s’aplica d’aquestamanera a les ciències naturals. Ací els vehicles, els símbols, són en qualsevol cas instrumentsartificials fabricats expressament per especialistes i destinats a ser neutres i internacionals.En les arts i les lletres són indefugibles les riques possibilitats d’associació que posseeïx unsímbol: tot o gairebé tot hi depèn de l’efecte combinat d’aquests matisos, la creació delsquals no té res d’artificial. En les ciències i les matemàtiques aquesta mena d’interaccionsno són més que un obstacle a la claredat i la precisió, i l’eliminació n’està més que justi-ficada. En un món de símbols abstractes, sense lligams amb les cultures nacionals, els tempsi els llocs, el geni jueu hi troba via lliure i aquesta llibertat total el fa capaç de crear obresmagnífiques. Ací els jueus no es troben col·locats més ençà de la línia de sortida, sinó almateix nivell que els altres i les seues qualitats intel·lectuals i imaginatives, exercides durantsegles de solitud i de reclusió, al llarg dels quals s’havien orientat cap endins, han donatresultats prodigiosos. En aquest àmbit no són ja intèrprets, comentadors o traductors, sinócreadors independents i d’una sola peça. I això val a dir que constitueix només un tast delque els jueus podrien produir en condicions culturals semblants a les de les altres nacions.Aquest és, en definitiva, el més sòlid dels arguments que es pot avançar en favor d’aqueixa«normalització» que ha estat sempre l’única o gairebé l’única gran defensa del sionisme.

V

Amb les persones passa com amb les coses: normalment són allò que hom considera quesón quan s’hi tenen tractes, i no necessàriament allò que pensen elles que són. Una taula ésallò que la gent, en general, troba que és una taula. Què diria una taula si pogués parlar,d’això no en sabem res; si ens digués que en la seua opinió no és una taula, no deixaríemtanmateix de pensar que és una taula. I el mateix passa amb les persones. Després de migsegle de dir-se que eren alemanys absolutament normals a Alemanya, francesos a França operuans a Perú, a la llarga els jueus del món occidental no pogueren, tanmateix, tancartotalment els ulls al fet que en opinió dels seus veïns no eren exactament el mateix que elsaltres. Alguns dels seus veïns mantenien aquesta opinió massa ostensible i amb una insis-tència implacable, almenys durant algun temps. De vegades hom deia que aquesta opinió eraefecte de l’antisemitisme o de la ignorància, de vegades que era una il·lusió difosa amb preme-ditació entre els mateixos jueus per obscurantistes o xovinistes mailintencionats. Però a la fi, elproblema que els optimistes del segle XIX podien afirmar que no existia, o que estava en vies

114de superació, hagué de ser reconegut com una realitat tangible fins i tot en els medis jueusmés assimilacionistes de la nostra època, la qual cosa produí conseqüències psicològiquesvariades, però de tota manera peculiars. Podríem fer servir de nou, encara que siga abusar,una analogia. Vet ací la situació que s’hi plantejava. En aquests ambients els jueus es comporta-ven com una mena d’humans contrafets, diguem-ne que com geperuts, i hom hi podria dis-tingir entre ells tres tipus diferents, segons l’actitud que adoptaven respecte de la seua gepa.

La primera categoria era la dels geperuts que pretenien que no tenien gepa. Si hom elsplantejava problemes, no dubtaven a presentar un document signat i contrasignat pelsdirigents de totes les nacions, i sobretot pels més esclarits d’entre ells, on es declarava solem-nement que els portadors del document en qüestió eren persones normalment constituïdesi desenvolupades, que cap signe no els distingia dels altres humans amb bona salut, i quedir-ne una altra cosa era una ofensa a la moral internacional. Si malgrat tot algú s’entestavaa mirar-los fixament l’esquena, amb la conseqüència que es podia esperar, els geperutssostenien que es tractava d’una il·lusió òptica o bé d’una forma virulenta d’un prejudicique procedia del temps en què hom creia, molt equivocadament d’altra banda, que erengeperuts; o potser fins i tot d’una època molt reculada en què, certament, hi havia geperutsal món, però ara aquesta raça ja s’havia extingit. De vegades no s’estaven de jurar que homels havia mirat d’amagat aquesta part de la seua esquena on, afirmaven, no hi havia rastrede gepa, i això fins i tot si ningú no els mirava. Quan no tenien papers a mà i no exhibiencertificats internacionals que els declaraven no geperuts, citaven els intel·lectuals liberals iil·lustrats del segle XIX o els savis antropòlegs o els teòrics socialistes, els quals explicavenque la idea mateixa de «geperut» obeïa a una confusió, per tal com aquests pretesos geperutsno existien o si de cas havien existit mai, s’havien extingit feia molt de temps. S’arribava adir, fins i tot, que si hom trobava criatures d’aquesta mena, la seua existència se situava forade qualsevol camp de recerca que es pogués concebre.2

La segona actitud era justament la contrària de la primera. El geperut no dissimulavagens ni mica que tingués gepa i manifestava alt i fort que s’hi sentia molt a gust amb la gepai fins i tot se’n vantava. Que tenir gepa era un privilegi i un honor que el feia membre d’ungrup superior i que si els seus perseguidors l’apedregaven era perquè, en el fons, l’envejaven,perquè conscientment o inconscientment li envejaven un atribut tan singular, que d’altrabanda no estava a l’abast de tothom. Aquesta mena de persones deien, si fa no fa: «No emfa cap vergonya de ser geperut; al contrari: sóc geperut i n’estic orgullós».

El tercer grup era el de les persones temorenques i respectuoses que consideraven que sino feien mai la més mínima al·lusió a les gepes, i si podien menar els altres a veure-hi en elsimple fet de fer servir el mot una mena de discriminació indigna, o almenys una faltad’educació, els seria possible de derivar qualsevol discussió sobre el tema a uns límits rao-nables, i moure’s entre la gent d’esquena dreta sense pràcticament cap sensació d’incomo-ditat, almenys per a ells. Portaven de bon grat abrics ben amples, que dissimulaven força laseua figura. De vegades s’esmentava entre ells el tema prohibit i es consultaven mútuamentsobre tal o tal tipus d’ungüent que, segons la brama, si se l’aplicaven totes les nits, i això

115durant uns quants segles, tenia la virtut de reduir a poc a poc el volum de la gepa o fins i tot–qui sap?– podia arribar a eliminar-la del tot. Els casos de desaparició total no erenabsolutament insòlits, sobretot en països llunyans i en un passat remot. Hi havia esperancesper a tothom, sempre que hom en parlés el mínim possible i que hi apliqués l’ungüent ambdiligència i regularitat.

Aquestes foren durant molt de temps les tres categories principals de jueus «assimilats»,als quals l’anomalia del seu estatus els menava a patir un malestar d’intensitat variable.Cadascuna d’aquestes tres categories considerava els membres de les altres dues amb ullsmés aviat crítics, car hom considerava que menaven una política errada, absurda fins i tot,que comportava, d’altra banda, el risc de fer córrer la mateixa sort als llestos que als ximples.Però heus ací que arribaren els qui deien que una gepa és una gepa, un apèndix indesitjable,que no es pot amagar, i que no és tampoc possible de reduir a poc a poc mitjançant l’apli-cació de pal·liatius benignes; i que és, a més, causa de grans mals per als qui s’hi trobenafectats. Els qui deien això recomanaven –amb una audàcia que es va considerar molt aprop de la follia– que es practiqués l’ablació de la gepa amb els mitjans de la cirurgia.Reconeixien, certament, que aquesta intervenció, com és el cas de totes les operacionsimportants, comportava un risc seriós per a la vida del pacient, podia provocar danys enaltres parts del cos i, encara, podia produir efectes psicològics inesperats. Però si a la fireeixia, ja no hi hauria gepa. Potser una gepa no era el pitjor dels mals, i es tractava d’unaoperació costosa i perillosa. Això era cert, però si el que es desitjava més que qualsevol altracosa era fer desaparèixer a gran escala les gepes –en un mot, si qualsevol cosa era preferible auna gepa–, llavors no hi havia cap més solució: només una operació d’aquesta menagarantiria els resultats desitjats. De fet, això era el que proposava la solució sionista, en laseua forma política més elaborada. Si hi ha una dada que palesa el seu triomf, i jo crec queés així, és que els jueus d’Israel, i sens dubte els qui hi han nascut en una època recent,solen ser gent, al marge de quins siguen en un altre sentit els seus defectes o les seues virtuts,amb l’esquena dreta. Es fa difícil ara com ara de dir quin serà l’efecte actual i futur d’aquestaoperació sobre els jueus i els no jueus, però un fet és clar: les tres actituds abans esmentadeshan restat històricament desacreditades amb l’aparició de l’Estat d’Israel. Aquestesdeveniment sorprenent ha transformat la situació dels jueus, l’ha tornat difícil dereconèixer, i ha fet obsoletes totes les teories i totes les activitats que tenien com a font iorigen aquesta situació, per bé que això mateix ha menat, al seu torn, al sorgiment de nousproblemes, noves solucions i noves controvèrsies no menys acarnissades.

VI

Arthur Koestler ha ofert una formulació veritablement colpidora d’un d’aquests nousproblemes.3 En un altre temps els jueus pregaven tres vegades cada dia pel retorn a Sió. Hihavia obstacles materials que feien impossible l’acompliment d’aquest desig. Ara les

116circumstàncies han canviat i moltíssims, si volgueren, podrien, si més no, emprendreaccions que a la fi els menarien a Isarel o que, en tot cas, els transformarien, arribat elmoment, en ciutadans d’Israel residents a l’estranger. Si les coses són així, ¿no és purahipocresia continuar fent aquestes pregàries sense emprendre cap acció per aconseguirl’objectiu desitjat? Aquells que volen, políticament parlant, ser jueus i res més que jueuspoden fer-ho i, en conseqüència haurien de procedir així, identificant-se completamentamb l’Estat d’Israel. Els qui no volen emigrar ni demanar la nacionalitat israeliana, farienbé de mirar la realitat cara a cara i confessar-se que no volen ser jueus en el sentit ple de laparaula, i de triar per tant una altra nacionalitat. Si decideixen, diguem-ne, que s’estimenmés de ser anglesos o nord-americans que israelians, llavors haurien de deixar de causarirritació entre els seus veïns amb un exclusivisme del qual només ells en són responsables i,per exemple, haurien de deixar d’oposar-se als matrimonis mixtes dels seus fills i filles,d’aplegar-se en ghettos espirituals, i de vegades topogràfics, al voltant d’institucions especí-ficament jueves, o de mantenir el jiddisch o altres llengües pròpies dels jueus. I haurien, enresum, de prendre mesures enèrgiques per tal de submergir-se totalment (i no ja amb lesrestriccions d’antany) en la vida dels qui els envolten. Aquesta política de «liquidació de laDiàspora» equival, de fet, a una invitació al suïcidi voluntari de la Galut entesa com ainstitució o entitat específicament jueva.

Des de l’altre costat, els capdavanters de la primacia absoluta d’Israel en la vida juevahan arribat a conclusions que no s’allunyen gaire de les de Koestler. L’avenir dels jueus estroba a l’Estat d’Israel i tan sols aquí, raó per la qual el valor de la Diàspora es mesuranomés pel suport que puga oferir al nou estat, que d’altra banda s’enfronta a grans perills.Mentre les comunitats jueves de fora d’Israel puguen donar-li suport, això els dóna una raóde ser. Des del moment que deixen d’ajudar-lo, perquè no vulguen o no puguen fer-ho, opel fet que la seua ajuda no siga ja necessària, aquesta raó de ser desapareix i aquestes co-munitats ja no afecten el destí dels jueus com a tals. Podrien ben bé esvanir-se pacíficamentemigrant massivament a Israel i liquidant així el problema jueu del qual en són el focus, ique desapareixeria automàticament amb elles. Entre les dues maneres de veure la qüestióem sembla que la diferència és la següent: Arthur Koestler vol que la Diàspora s’impose eldeure de liquidar-se ella mateixa immediatament; els ultranacionalistes voldrien que esmantingués mentre faça el paper indispensable de vaca lletera, i per tant n’ajornarien la«liquidació», que vindrà tard o d’hora, fins que aquesta funció deixés de ser rellevant.

Abans d’assenyalar els defectes d’aquesta tesi tan contundent caldria, potser, reconèixer-li el punt de veritat que inclou. No hi ha dubte que la creació de l’Estat d’Israel ha canviatles dades del problema individual dels jueus de la Diàspora. El vell problema era de tipusnacional. A tot arreu hom considerava els jueus com una mena de nosa. Fins i tot quan noeren perseguits activament, sentien una intensa temptació d’assimilar-se o bé d’agrupar-seal marge. Però aquesta segregació no els protegia de la persecució. Quant a convidar elsindividus a «assimilar-se» voluntàriament, independentment que el consell fos bo o dolent,equivalia a fer la cosa gairebé inviable per a ells. Mai en la vida he pensat que puga existir

117un elefant rosa, però si algú em digués que s’hi tracta d’una idea que he de proscriure abso-lutament, crec que no podria pensar en una altra cosa. Des del moment que hom diu alsjueus que han de perdre o oblidar els seus trets distintius, n’hi ha que s’afanyen, que s’escar-rassen a perdre’ls. Però com més s’hi escarrassen, menys se’n surten, i més es distingeixendels altres. Les associacions constituïdes per jueus per afavorir l’assimilació s’assemblen mésque res a reunions públiques convocades per protestar contra el perillós costum de les reu-nions públiques. Ja es pot comprendre que una política d’aquesta mena engendra espon-tàniament la seua pròpia desfeta, i després vindran els corresponents naufragis humans,grotescos i lamentables. El problema dels jueus no era individual, sinó col·lectiu. Indivi-dualment, els jueus podien, sens dubte, desaparèixer, o establir-se còmodament i a la seuaconveniència en algun lloc. Però comunitats senceres no podien fer-ho encara que volgue-ren. El suïcidi en massa, en sentit literal, no era possible, com sí que ho era, per exemple,l’assassinat en massa, allà on s’optava pel recurs a la força. Així ho féu la Inquisició a Es-panya, imposant el baptisme definitiu de nombrosos jueus, que el varen preferir a l’exili. Itanmateix, fins i tot en aquestes terribles circumstàncies, va caldre que s’escolaren diversesgeneracions perquè hi desaparegués la memòria dels jueus. Hi hagué marranos que retor-naren a la fe dels seus pares i cap comunitat jueva no es va sotmetre enterament. Pertotarreu hi hagué pèrdues, màrtirs i exiliats. Expulsats d’un país, els errants es traslladaven aun altre, sense esperances reals d’instal·lar-s’hi definitivament. És justament aquestsentiment d’inseguretat, producte alhora de la incapacitat per assimilar-se a voluntat, de lavergonya i la humiliació que hom patia si ho intentava, o simplement de veure els altresllançar-se per aquests camins mortificadors, allò que posava a tot arreu els jueus, com aindividus, en una situació psicològicament tan incòmoda, tan cruel, i allò que els menava al’agitació nerviosa, a un neguit permanent, fet com si diguéssem a propòsit per atraure capa ells una atenció escassament benvolent, que arribat el cas els valia el menyspreu, l’aversiói la persecució. A aquests tristos resultats arribaren tant els qui glatien per assimilar-se comels qui es revoltaven contra l’assimilació.

Aquesta situació s’ha acabat a hores d’ara. En principi, els qui pateixen massa per laincomoditat de la seua posició i aquells que per raons religioses, nacionals, o d’altres, i ambindependència del que pensen de la seua existència en un medi no jueu, aspiren a viureplenament la seua vida com a membres d’una majoria i no d’una minoria al si d’una naciómoderna, tots aquests tenen avui bones raons per esperar que podran anar a Israel, a desen-volupar-hi la seua existència. Però n’hi ha d’altres que, encertats o equivocats, obertamento secretament, no estan disposats a prendre aquest camí. Per una raó o altra, desitgen viureo, si més no, continuar vivint com a ciutadans jueus d’estats políticament no jueus. Es potpensar el que es vulga d’aquesta mena de gent, que d’altra banda constitueix potser lamajoria de la Diàspora present i futura. Se’ls pot defensar o atacar, o no fer-ne cas, però elfet és –i aquest és un fet nou i cabdal– que la qüestió de si han de restar-hi o anar-se’n, oromandre en una situació intermèdia, això és ara un problema individual, que cada jueu éslliure de resoldre com li vinga de gust. I que pren la responsabilitat de la seua decisió no

118com a membre d’una nació, sinó com a ésser humà i com a individu. Que una persona trie,activament o passivament, de viure engavanyat, de conèixer la inseguretat, de patirhumiliacions socials per viure com a jueu, obertament o d’amagat, en una societat i en unpaís on no s’estima gens ni mica els jueus, això és en gran mesura, i cada vegada més,assumpte seu o de la seua família. Podrem menysprear la seua manca d’orgull, assenyalaramb el dit aquest home que s’enganya a si mateix, i predir-li un avenir desastrós; o bépodrem felicitar-lo pel seu utilitarisme clarivident, lloar-lo per la capacitat de sacrificar-seamb tant de coratge pel futur dels seus fills, per no fer cas dels prejudicis i desdenyar-los amb el cap ben alt. Podem fer tot això: hi tenim dret. Però ell, per la seua banda, tétambé tot el dret a viure la vida que vulga, tret del cas que la seua tria provoque en aquestmón massa injustícia o sofriment.

Ahir la tragèdia de la condició dels jueus era que no tenien cap possibilitat real de triar.Els homes no tenen poder sobre les creences pròpies; l’assimilació –llevat de la conversió enmassa a religions en les quals no podien i sovint no volien creure, i a les quals, a més, en elclima intel·lectual dels tres darrers segles no podien aparentar de creure– era impracticableper a la majoria. I cap altra solució no els garantia la seguretat com no fos el desenvo-lupament d’institucions liberals en aquest món: una esperança massa cruelment frustradaen el darrer mig segle perquè siga avui res més que un ideal noble, però més aviat remot.Pel que fa a les esperances d’assimilació massiva que el comunisme féu nàixer en tantesànimes angoixades, cal dir que han acabat en la decepció més amarga. Lluny d’haverproveït un mètode per a l’assimilació en massa, el comunisme ha deixat en moltes de lesseues víctimes jueves ferides inguaribles, fins al punt que són en gran mesura incapaces dereadaptar-se a una vida normal, tranquil·la, civilitzada i productiva. De tota manera, elproblema no és tan difícil de resoldre avui com ho era abans. Des de la destrucció de l’Estatjueu pels romans, els jueus mai no s’han trobat, com a individus, en millor situació que araper decidir per ells mateixos el seu mode de vida i tot allò que s’hi relaciona. ArthurKoestler sembla creure que els jueus que es neguen o a emigrar o a assimilar-se seran sempreun element de neguit als països on viuran, font de penosa incomoditat per a ells mateixos iper als altres, incitacions vivents a la brutalitat per la falsedat mateixa de la seua posició.Potser. Tenim també ocasió encara d’heure-nos-les amb els patètics hereus dels vellsbundistes i dels vells jiddischtes, els portaveus moderns del «nacionalisme de la Galut», quees basava en la consideració de les nacions modernes com una amalgama bigarrada de co-munitats extremament diverses i quasi autònomes, al si de la qual els grups jueus de llenguajiddisch, menant una existència pintoresca i ornats amb el seu folklore, les seues cançonstradicionals i els seus oficis de temps passats, i amb els seus curiosos costums de l’antigor,conformarien un component exòtic però fortament acolorit. D’aquests miratges, que re-corden el neomedievalisme nostàlgic d’alguns excèntrics com H. Belloc o C.K. Chesterton,no valdria realment la pena ni parlar-ne, si no fos perquè, en proposar una visió totalmentirreal d’allò que són o poden ser les societats modernes, són capaços de reeixir, encara avui,a confondre persones innocents i fer-los mal. A aquests cecs conductors de cecs se’ls poden

119aplicar força bé les més virulentes frases de Koestler. Mereixen totalment, i molt millor queningú, l’amarg sarcasme que adreçava el socialista rus Plekhanov als bundistes: aquests noeren, deia, altra cosa que «sionistes amb por al mareig». Si amb tots els horrors de la històriarecent no n’hi ha hagut prou per obrir-los els ulls, caldrà dir que són inguaribles.

Però si és cert que el llenguatge rude d’Arthur Koestler té sentit pel que fa a aquestespetites minories desesperants, també és un fet que al món hi ha gran quantitat d’individusque no es decideixen a concebre la vida com una elecció radical entre un camí o un altre,i que no els hauríem de condemnar per això. «De la fusta torta de què està feta la huma-nitat –va dir un gran filòsof– no se n’ha tret mai res de dret».4 Vet ací el tipus d’elecciódecisiva amb què pot acarar-se, per exemple, un artista: deixar sa casa i la família per unestil de vida més propici a l’art, o abandonar l’art per tal de, diguem-ne, dedicar-se alsnegocis i donar de menjar a la seua família. Tanmateix, sovint passa que els artistes, enrealitat, no fan ni una cosa ni l’altra, que resolen la qüestió amb un compromís, cosa queels fa perdre possibilitats de reeixir, però almenys fan les dues coses alhora. Dir-li a unartista que ha de triar, imposar-li sense motiu el més intransigent «o això o allò», nomésperquè volem solucions «radicals», és una forma intolerable d’intimidació en una societatque reconeix als éssers humans el dret a una certa flexibilitat, el dret a realitzar-se comvulguen, dintre dels límits més amplis compatibles amb un mínim de justícia, de llibertat ide sensibilitat humana. Pensadors pusil·lànimes que busquen la salvació en els dogmesreligiosos o polítics, o ànimes presoneres del terror, com T. S. Eliot i Arthur Koestler, podendesitjar la supressió absoluta d’aquests elements d’indecisió en benefici d’un arranjamentnet i clar: en aquest sentit són fills veritables del segle, d’aquest segle de sistemes totalitarisque han maldat precisament per instaurar aquesta mena d’ordre entre els éssers humans,per encabir amb gran rigidesa cada persona en la seua categoria precisa, i que ha eliminatpoc o molt les llibertats civils a fi d’acomplir aquest designi, que de vegades hom defensafins i tot sota la bandera de l’ultraracionalisme o de la ciència. Sens dubte Eliot i Koestlerprotestarien de veure’s associats l’un amb l’altre o amb el Zeitgeist, com hem fet ací. Eliot,en particular, abomina les societats organitzades sobre bases racionalistes o científiques,mentre que Koestler és un dels capdaventers de l’oposició contra el totalitarisme. I, tanma-teix, posar-se en contra d’una part de la població per l’única raó que hom hi veu un elementincòmode de la societat, forçar-la a canviar d’opinió o bé a fer les maletes, és una actitudl’explicació psicològica de la qual pot ser fàcilment endevinada (particularment quanl’acusador mateix és víctima del dubte i candidat al sofriment). Però no per això deixa deser un capteniment tirànic, i de la varietat mesquina. Té com a causa profunda la conviccióque els éssers humans no tenen dret a viure en l’error, la inconseqüència o la vulgaritat; quela societat té el deure de fer tots els possibles per desempallegar-se d’aquesta mena de gent,per mitjans humans, certament, però de desempallegar-se’n, encara que no s’hi tracte decriminals ni de bojos perillosos, i que de cap manera no posen en perill les vides o lesllibertats del seus conciutadans. Aquesta actitud, que de vegades ens adonem que formapart de les opinions de pensadors d’altra banda civilitzats i sensibles, és una actitud dolenta,

120perquè evidentment és incompatible amb la supervivència d’un cert teixit social, d’unatextura social suficientment raonable, humana, «oberta», al si de la qual els homes puguengaudir d’aquelles llibertats i relacions personals que són les úniques que fan tolerable lavida. Igualment culpables d’exageració són aquests ultranacionalistes jueus, visquen a Israelo a fora, que consideren els jueus com una mena d’Auslandsjuden (al cap i a la fi el concepted’Auslandsdeutsche, encara que la paraula potser no, és anterior de moltes dècades a Hitler,i certament els jueus són grans imitadors) que tenen deures envers Israel, però que no hitenen cap dret, perquè els jueus han de viure a Israel, o almenys viure per a Israel, o noviure en absolut. La creació de l’Estat d’Israel ha retut un dels serveis més grans que pugaacomplir una institució humana en favor dels individus: ha garantit als jueus no tan sols elreconeixement de la seua dignitat personal i del seu estatut com a éssers humans, sinótambé el dret, cosa infinitament més important, de triar com a individus la manera en quèvoldran viure, la llibertat fonamental d’elecció, el dret a viure o a morir, de fer el seu camívers el millor o el pitjor, sense la qual cosa la vida no és més que una forma d’esclavitud,com ho ha estat, de fet, per a la comunitat jueva al llarg de gairebé dos-mil anys.

Però cal estar atents a no confondre aquesta llibertat recentment assolida amb una novaesclavitud. L’antiga esclavitud venia del fet que hom explicava als jueus que el seu dret a lallibertat plena com a homes i com a ciutadans era com a mínim dubtós mentre s’entestas-sen a voler continuar sent plenament jueus. I, com havia de passar, la propaganda delsassimilacionistes provocava una reacció indignada en aquells que ni volien amagar els seustrets peculiars ni estaven disposats tampoc a permetre la seua transformació, mitjançantuna operació de cirurgia estètica brutal, o a través d’algun mètode més lent, en quelcom demolt diferent d’allò que eren i que volien continuar sent. El desvetllament religiós jueu,que tingué el seu origen a Frankfurt, així com el moviment sionista, foren ambdós, cadas-cun a la seua manera, respostes vàlides a la temptativa de retornar a una nova esclavitud elsrecentment emancipats. Avui l’assimilació no és més que el trist fantasma d’allò que fou.Però hi ha un altre perill: que una vegada aconseguida la nova i gran victòria (i fins a quinpunt aquesta victòria és gran, i quina gran cosa és de trobar-se de sobte lliures, amb lafacultat d’elegir viure com les altres nacions o de fer altrament, això potser no estem encaraen condicions de copsar-ho plenament), puga passar que hom tracte d’imposar novescadenes damunt d’espatlles prou i massa avesades als ferros, encara que s’hi tracte de ferrosd’un caire molt distint; que hom vulga clavar en el cap dels ignorants i dels qui no hi veuenclar que no tenen pràcticament, com a jueus, el dret de viure fora de les fronteres d’Israel ique, com no siga que l’Estat d’Israel els ho haja demanat explícitament, cometrien unamena de «traïció a la raça» si volien viure en un altre lloc, i això perquè –se’ls dirà– la seuavida no és seua, ans pertany a la seua raça, a la seua nació, al seu Estat. D’aquesta manera lagran onada de sentiment de generositat que a hores d’ara flueix tan abundosament deversIsrael, i que és compartida pels qui voldrien viure a Israel i per aquells que hi veuen,justificadament, la garantia de la pròpia emancipació com a éssers humans, tant si van aviure-hi com si no, podria esdevenir un xovinisme estret, fatal i totalment indefensable. Si

121no se li posen traves, podria provocar, en canvi, un inevitable, i probablement exagerat,capgirament contra aqueixes monstruoses pretensions. No hi ha a Israel –aquest fill tardàdel Risorgimento d’Europa, el darrer estat bastit sobre els fonaments humans i liberalsanunciats per la gran Revolució Francesa i les revolucions europees de 1848, concebuts pelpensament social progressista d’Europa Occidental, denigrats pel bolxevisme i denunciatsper Goebbels–, no hi ha cap líder d’opinió responsable a Israel, o a fora, que puga prestar-se conscientment a aquesta mena de política. És d’allò més incert que les comunitats juevesde la Diàspora hagen de jugar encara aquest digne i gran paper, cosa en la qual sembla queconfien aquells que es preocupen seriosament per la seua supervivència espiritual. Peròaquesta posició ha deixat de tenir una importància cabdal. L’avenir col·lectiu dels jueus és aIsrael. La religió jueva sobreviurà al cor dels qui hi creuen, siga on siga que es troben. I nohi ha dubte que els jueus com a individus reivindicaran els seus drets i acompliran tots elsseus deures com a éssers humans i com a ciutadans en les societats on podran, finalment,elegir lliurement de viure; lliurement per tal com són, tant físicament com moralment,lliures d’abandonar-les i per tal com, en no ser-los imposada a la força l’opció d’anar-se’n ode restar-hi, s’hi tracta d’ una elecció autèntica.

Un americà de geni va dir una vegada que els jueus eren un poble especial perquè «sóncom qualsevol altre, per bé que una mica més». Hi ha en aquesta observació una veritatamarga. Certament, a ningú no li agrada de ser escarnit, veure exagerats els seus tretsdistintius, de vegades fins a la caricatura. I tanmateix, recórrer a la força per tal d’impedirque la gent faça això, per irritant que puga ser el seu comportament, no deixa de ser un ataca les llibertats humanes més elementals. Ésser escèptic fora de mida o hipercrític; ésserinsensible o hipersensible; no tenir dignitat o complaure’s en l’ostentació més vulgar; ésserobsequiós o neuròticament agressiu; no tenir sentit moral o sentit de la mesura en estètica,o mancar de certes formes de tacte espiritual: tot això són, sens dubte, coses que no tenenres de falagueres, són fins i tot coses profundament empipadores. Però no són un crim. I niPlató ni Maurras ni Eliot, ni cap dels seus seguidors, no tenen, per això només, cap dret derelegar els homes fora dels límits de la ciutat humana. Si els jueus han de patir com hanpatit en el passat perquè no tenen la sort de plaure els seus veïns quan fan el mico o el lloro,almenys patiran individualment. Són éssers humans i tenen el dret a captenir-se malamentdins dels límits permesos als humans membres de societats lliures. I ni Koestler, ni elsultranacionalistes –les posicions dels quals assumeix implícitament–, ni els «nacionalistesde la Galut» ni els assimilacionistes, no poden reconèixer-los menys que això. Però no tenenel dret, llevat que es traslladen a Israel, a demanar més que això. Per exemple, no tenen dreta una versió, ni que siga en to menor, de l’estat dins de l’estat, o a fruir de privilegis especialsdins de societats no jueves. Vet ací les noves dades del problema als nostres dies. Tant a laDiàspora com a Israel uns jueus seran agradables i altres seran desagradables, n’hi hauràque destacaran les seues característiques jueves i n’hi haurà que les amagaran, uns seran benvistos i respectats i altres detestats i menyspreats, n’hi haurà que podran ser comunistes in’hi haurà que preconitzaran el feixisme per al seu país o per a tot el gènere humà. Però res

122de tot això no és (ni ha de ser) motiu de tràgic neguit o de desesperació per als jueus en elseu conjunt, com passava en una altra època. Car el destí dels individus, i fins i tot decomunitats concretes, siga per anar-se’n o per restar allà on es troben, és ara a les seuesmans, almenys moralment. Cadascun pot prendre la seua decisió lliurement, a la seuamanera, buscant el millor, i amb tota la saviesa i tota la sort de què siga capaç. En aquestsentit, la creació de l’Estat d’Israel ha alliberat tots els jueus, siga quina siga la seua relacióamb aquest Estat. I això ho haurà fet fins i tot si arribava el dia ombrívol de la desfeta, eldia en que perdés la independència. Aquesta temible catàstrofe no és gaire previsible, peròfins i tot si es produïa l’Estat hauria acomplit la seua tasca d’emancipació. Vet ací la respostaals qui s’oposaven a la creació d’un Estat jueu dient que seria massa feble, incapaç de de-fensar-se i sobreviure, o massa esquifit per hostatjar la Diàspora tota sencera. Ara: la majoriadels qui plantejaven aquesta mena de qüestions normalment no creien sincerament en laseua validesa. S’hi tractava més aviat d’excuses que es donaven a ells mateixos per apartar elseu pensament d’eleccions massa difícils.

Un problema nacional –de fet, un problema mundial– ha estat resolt. No cal dubtar-ne, i a despit dels qui s’inventen un dilema insidiós, una exigència de tot o res (tots elsjueus han d’anar a Isarel, o desaparèixer de la nostra vista d’una manera o altra); això és, iamb escreix, cosa miraculosa per a una generació humana. Certament, tenim bones raonsper dir dayenu;5 i haurem de preguntar-nos si les generacions jueves que vindran podranentendre els problemes i les frustracions dels seus avantpassats, si podran explicar-se elsmotius d’aquestes exigències mesquines i violentes que, fins i tot a l’hora del triomf, hanestat plantejades per alguns d’aquests fills del dor ha-midbar6 que han passat massa tempsen la foscor per saber viure, i deixar viure els altres, lliurement, a la llum del dia.

Traducció de Gustau Muñoz

1. Aquest assaig fou redactat el 1951. El text de Namier a què es fa referència és «Zionism», New Statesman, 5 novembre1927, pp. 103-104, recollit a Skyscrapers and Other Essays (Londres, 1931).

2. Aquesta era l’actitud d’aquells que, com el benintencionat socialdemòcrata (i no jueu) Karl Kautsky, escrivien llibres perdemostrar que, segons els criteris habituals del que era una raça o una nació, no es podia dir que els jueus en fossen una.O la dels rabins que declaraven que el judaïsme era només una religió, o sols una ètica, o una concepció, o una memòria.Si aquestes proposicions haguessen estat certes, serien tan òbvies que no caldria ni defensar-les. No cal demostrar queels metodistes no són una raça ni una nació, o que els jueus no s’assemblen a res de tot això.

3. Al seu Promise and Fulfilement: Palestine 1917-1949 (Londres, 1949).4. Immanuel KANT, «Idea de la història universal des d’un punt de vista cosmopolita» (1784), Kant’s Gesammelte Schriften

(Berlin, 1900 -), vol. 8, p. 23, lín. 22.5. ‘En tenim prou’.6. ‘La generació del desert’, és a dir, els qui havent vagat durant quaranta anys no estaven en condicions escaients per fer-se

càrrec com calia del llegat de la Terra Promesa.

123

Començarem amb una afirmació: elPaís Valencià no és el país de les meravellesque una certa cultura barroera i oficial in-tenta vendre. Fins i tot a molts benpensantsnomés els preocupa l’esgotat model decreixement econòmic que ha caracteritzatfins ara l’economia valenciana. Tanmateix,cap d’aquestes posicions mai no s’ha preo-cupat d’analitzar el cost mediambiental quesuposa la riquesa generada per la societatvalenciana, com tampoc les conseqüènciesineluctables que pot comportar per a laqualitat de vida dels valencians i per alfutur d’aquella riquesa. En aquesta direc-ció, el que proposem ací és una nova visió,una nova lectura de la realitat economi-cosocial valenciana que, al nostre parer, potaportar noves perspectives, nous elementsper a poder formular opcions polítiquesque permeten solucions distintes a pro-blemes vells. En aquest sentit, aquest articlees basa en les principals conclusions delprojecte d’investigació «La sostenibilidadmedioambiental en la economía y la socie-dad valencianas», finançat per la FundacióBancaixa i desenvolupat en 1996 i 1997per un equip de vint-i-quatre investigadors,procedents de diferents disciplines (biolo-gia, química, política econòmica i socio-logia). L’objectiu d’aquest projecte era ela-

borar un diagnòstic de l’evolució recent i del’estat actual de l’economia i la societatvalencianes des del punt de vista de la soste-nibilitat mediambiental. Es tracta, doncs,d’un intent d’avaluar la sostenibilitat deldesenvolupament en l’àmbit del PaísValencià.1

El marc geogràfic de l’estudi és un petitpaís del litoral mediterrani. Petit perquè lasuperfície a penes depassa els 23.300 quilò-metres quadrats, menys del 5% del territoriespanyol i menys de l’1% de l’actual UnióEuropea. Litoral perquè, amb uns 450quilòmetres de línia costanera i amb unadisposició territorial allargada i paral·lela ala costa, la influència marina hi és deter-minant. Mediterrani perquè s’inclou plena-ment en la conca d’aquest mar, un fet queaflora en tots els aspectes territorials que esconsideren, des de la geologia fins al clima,del relleu a la vegetació, dels sòls a la biodi-versitat. La població hi ha arribat a quatremilions d’habitants, quasi el doble de l’exis-tent a mitjan segle. S’hi està tancant el dar-rer cicle de la transició demogràfica amb uncreixement vegetatiu pròxim al zero, ambuna taxa bruta de natalitat (1995) del 9 permil i una esperança de vida (1991) de 76,4anys. Tanmateix, al llarg de la dècada delsnoranta, la població sembla que continua

Desenvolupament sostenibleal País Valencià

Ricardo Almenar, Emèrit Bono, Ernest Garcia

124augmentant de forma significativa, a causad’un flux migratori net positiu provocatespecialment pel creixent nombre de resi-dents estrangers. La majoria de la poblacióvalenciana –dos terços del total– viu a ciu-tats de més de vint mil habitants, però laurbanització entesa com a forma de vidas’estèn a la pràctica totalitat dels habitants.La família nuclear és la norma –3,2 mem-bres per llar–, encara que persisteixen fortesxarxes de relacions primàries. Els processosd’industrialització i terciarització de les dar-reres dècades s’han concretat en una pro-ducció manufacturera diversificada i encerts sectors –automoció, ceràmica, calcer,joguina– bastant activa, com també en unaeconomia de serveis marcada per una fortaespecialització en el turisme de sol i platja,que ha relegat a una posició molt secundà-ria el sector agrari, tradicionalment potent.En 1994, el sector primari sols representavael 3,6% del valor afegit brut regional, men-tre que la indústria arribava al 25,5% i elsserveis al 63,4%. La generalització d’unacerta abundància econòmica ha de matisar-se amb alguns desajusts socials del desenvo-lupament. L’atur i la precarietat laboral –en1995 la taxa d’ocupació temporal era del44,3%– afecten sectors importants de la po-blació, especialment dones i joves. La dis-tribució desigual de la renda ocasiona bossesde pobresa persistents, i encara que l’escola-rització és massiva, les persones amb estudismitjans i superiors continuen sent relativa-ment més escasses que al conjunt espanyol.2

Entre els diversos indicadors possiblesper matisar les dimensions socials del de-senvolupament econòmic, hem elegit l’ín-dex de desenvolupament humà (IDH) uti-litzat en els informes del PNUD. L’IDH

intenta ser un indicador del conjunt de va-riables que es consideren discriminants al’hora de definir allò que anomenem desen-volupament humà. Les tres capacitats mésessencials per als éssers humans, segonsl’IDH, són el gaudi d’una vida llarga i sana,l’aquisició de coneixements i l’accés als re-cursos.3 Així, en 1992, l’índex de renda delPaís Valencià és molt semblant a l’espanyol,però en els indicadors de salut i d’educacióla posició valenciana es troba sensiblementper sota de l’espanyola.4 Aquest «dèficit so-cial» del desenvolupament valencià es per-cep amb més claredat si s’analitza l’evolu-ció de l’IDH durant els anys vuitanta. Apartir de 1981, en què els nivells eren simi-lars en les tres components, s’observa comla societat valenciana ha estat més eficaç pera procurar-se recursos que no per a adqui-rir coneixements o assolir una vida mésllarga i sana.5 El model de desenvolupa-ment s’ha basat en la potenciació econòmi-ca, encara que això pogués suposar pitjorsresultats en altres àmbits de la vida social,com ara la sanitat o l’educació. A continua-ció mostrarem com s’han incrementat tam-bé els costos ambientals.

L’ESTAT DELS PRINCIPALSECOSISTEMES

L’impacte ambiental provocat per una de-terminada pressió antròpica, certament,s’hi correlaciona però d’una forma variablei no linial, en no dependre sols dels nivellsde pressió assolits sinó també d’un conjuntde propietats intrínseques –com l’elasticitato resiliència– dels sistemes ambientals afec-tats. Per això, l’anàlisi quantitativa del con-

125sum de recursos i la producció de residus–que es presentarà a la secció següent– hade posar-se en relació amb l’anàlisi de la in-tegritat estructural i la salut funcional d’a-quests sistemes. Comentarem a continuació,molt breument, algunes característiquessignificatives de l’estat dels sistemes atmos-tèric, hídric i edàfic en el territori valencià.

La conca mediterrània, i la seua sub-conca occidental, té unes característiquesúniques, ja que consisteix en un petit marinterior ubicat en latituds subtropicals. LaMediterrània occidental es troba envoltadade terres altes i muntanyes que assoleixen,com a mitjana, els 1.000 metres d’altitud, ien alguns casos arriben a superar els 3.000.Les principals serralades com els Alps, elsPirineus i l’Atles actuen com a barreres almoviment nord-sud de les masses atmosfè-riques, mentre que d’altres formacions comels Apenins o el Sistema Ibèric exerceixenuna acció semblant respecte dels desplaça-ments oest-est. El resultat final d’aquestsfactors orogràfics és que la ventilació netade la conca aèria és de les més restringidesdel globus, cosa que té conseqüències signi-ficatives en aspectes com la dispersió delscontaminants atmosfèrics o la quantia i elrepartiment de les precipitacions.

Els sistemes hídrics superficials es veuenamenaçats per la doble pressió que suposala formidable extracció de cabals per a lesnecessitats humanes i els considerables vo-lums d’aigües residuals que hi són vessadesde nou. Rius com el Millars, el Magre, elCànyoles, el Serpis i el Vinalopó presentenen les anàlisis nivells de contaminació moltsuperiors a l’acceptable. El resultat és unaaguda deterioració tant en la quantitat comen la qualitat de les aigües d’aquests siste-

mes superficials, un fenomen que se super-posa a la irregularitat hídrica en els seusefectes sobre organismes i comunitats biò-tiques. Els aqüífers subterranis s’enfrontena tres agressions distintes: sobreexplotació(serra de Crevillent, Jumilla-Villena o pla-na de Sagunt), salinització per intrusió ma-rina (Vinaròs-Peníscola, Orpesa-Torre-blanca, plana de Sagunt, Gandia-Dénia,Orxeta) i contaminació per diferents subs-tàncies (nitrats en molts dels aqüífers lito-rals, residus organoclorats a Llíria-Casinoso la plana de Sagunt, metalls pesants aVinaròs-Peníscola, Orpesa-Torreblanca oles planes de Castelló i València).

Els processos de degradació dels sòlsmés estesos i amb major repercussió agro-nòmica i ambiental són, en ordre d’impor-tància, l’erosió hídrica, la salinització i lacontaminació. Uns altres tipus de degrada-ció que també s’hi detecten són la deshumi-ficació, l’encrostament superficial o la com-pactació subsuperficial, l’alcalinització i,sobretot, l’ocupació de terres com a conse-qüència de la urbanització. Aquest darrerprocés afecta sovint els sòls més fèrtils, elsmés idonis per a l’ús agrícola. El 31% delssòls valencians presenta en l’actualitat unaerosió alta o molt alta (pèrdues per damuntde les 40 tones per hectàrea i any). Hi ha 44emplaçaments inventariats pel seu alt graude contaminació industrial, encara que elnombre n’és segurament més alt.

IMPACTES AMBIENTALS DEL’ACTIVITAT ECONÒMICA

En el projecte s’han analitzat els fluxos mésrellevants entre l’economia i el medi am-

126bient valencians, comptabilitzats en unitatsfísiques. La matriu de consum de productesnaturals mostra que és en el sistema deproducció on es realitza majoritàriamentl’ús de recursos naturals,6 mentre que elconsum domèstic és significatiu en els re-cursos pesquers (44%) i en l’energia (22%).Pel que fa a l’emissió de contaminants, hemcalculat que la quantitat total emesa pel sis-tema econòmic valencià en 1990 era demés de 23 milions de tones.7 D’aquestamanera, a principis dels anys noranta, lespressions de l’economia valenciana sobre elmedi ambient –mesurades com a demandade recursos i vessaments de residus– erenintenses i superiors en la majoria dels casosa les corresponents mitjanes mundials. Percàpita, s’hi utilitzava un 14% més d’energiacomercial, un 23% més d’aigua, un 85%més de recursos minerals, un 14% més derecursos pesquers i un 53% més de fusta in-dustrial. El mateix succeïa amb molts delsoutputs, tret de les emissions de diòxid decarboni (un 6% menors que la mitjanamundial), d’òxid de sofre (un 8% menors),o de metà procedent de fonts antròpiques(un 65% inferiors). Les taxes per càpita deresidus igualaven aproximadament –resi-dus agropecuaris i industrials– o superavenamb escreix –òxids de nitrogen, residusinerts, residus nuclears generats per centralselèctriques, residus sòlids urbans– els res-pectius valors mitjans planetaris.

La falta de tractament dels residus o unagestió defectuosa agreujava les conse-qüències ambientals d’aquests nivells devessament. En la primera meitat de la dè-cada dels noranta, almenys el 22% dels re-sidus sòlids urbans, el 35% de les aigüesresiduals urbanes, el 85% de les aigües resi-

duals industrials i el 95% dels residusindustrials tòxics i perillosos no rebien captipus de tractament. Més significatiu és elfet que aquesta pressió no sols es troba persobre de la mitjana global, sinó que creix i,a més a més, creix ràpidament. En els dar-rers deu o dotze anys, tant els recursos ne-cessaris per a l’economia valenciana com elsresidus que hi genera han conegut una ex-pansió molt ràpida. Des de mitjan dècadadels vuitanta, la població valenciana hacrescut per damunt del 7%, mentre quel’activitat econòmica, mesurada pel PIB,s’ha incrementat quasi un 30%. Però apro-ximadament en aquest mateix període tem-poral, la utilització d’energia primària vacréixer un 47%, la d’energia final un 52% ila demanda d’aigua un 14%. La produccióvalenciana de recursos minerals s’incre-mentà un 65% i la pesca desembarca- da enels ports augmentà un 63%. L’única excep-ció a aquest increment generalitzat corres-pon als recursos forestals locals, l’extracciódels quals va baixar un 64% entre 1985 i1995, degut al fet que en aquest interval elsincendis arrasaren 319.000 hectàrees demuntanya (el 31% de la superfície forestalvalenciana).

L’increment de contaminants no ha es-tat menor. Encara que l’escassesa i l’hetero-geneïtat de les dades obliga a donar lesxifres amb precaució, hem calculat quel’emissió antròpica d’òxids de sofre a l’at-mosfera ha augmentat un 9% i la d’òxidsde nitrogen un 27% (1985-1993). Lesemissions antropògenes de metà s’hanincrementat en un 11% (1990-1993) i eldiòxid de carboni procedent de la crema decombustibles fòssils un 35 % (1985-1995).El volum d’aigües residuals d’origen urbà i

127industrial va créixer un 42% (1985-1993) ila generació de purines ramaderes un 64%(1986-1995). Els residus industrials decaràcter tòxic i perillós han augmentat un39% (1986-1997), els residus nuclearsd’alta activitat un 33% (1985-1995), elsresidus inerts un 11% (1991-1996) i els re-sidus sanitaris específics i citostàtics un28% (1991-1997). Per últim, la produccióde residus sòlids urbans s’ha vist incremen-tada quasi un 62% al llarg del període1986-1997.

Així doncs, en comparar els augmentsdel consum de recursos i l’emissió de conta-minants per l’economia valenciana durantels darrers anys amb l’evolució de la pobla-ció i de l’activitat econòmica, es desprènuna conclusió: en tots els casos l’absorcióde recursos i la generació de residus ha aug-mentat per damunt del creixement demo-gràfic i, en quasi tots, ha anat per davantdel creixement econòmic.

A partir d’una ampliació de la taulainput-output convencional, incorporant-hiels principals fluxos de recursos i residus, enel projecte s’ha dut a terme una simulaciósuposant que la demanda final de l’eco-nomia valenciana s’incrementàs en un 10%–respecte als valors de 1990– com a resultatd’augments en la mateixa proporció delsdiferents components (consum, formacióbruta de capital i exportació). Les conse-qüències serien les següents: es generaria unincrement del PIB i, per tant, de les rendesdel treball i del capital, del 7%. Aquestcreixement produiria una deterioració delmedi ambient superior en termes relatius,estimada en un creixement del 8,9% en elconsum de recursos naturals i del 9% en lesemissions de contaminants. Dins del con-

sum de recursos, experimentarien augmentssituats entre el 8 i el 9% el consum d’aigua,el d’energia i el de recursos forestals, i supe-riors al 9% el de recursos miners i pesquers.Les emissions contaminants registrarienaugments del 9% en el cas dels vessamentsal sòl i del 8,8% en les emissions a l’atmos-fera i dels vessaments a les aigües.

És a dir, en l’evolució recent i segons lestendències actuals, l’economia valencianano guanya en ecoeficiència sinó que, alcontrari, en perd: aconseguir un determi-nat increment en el producte interior brutgenerat per l’economia valenciana es pagaamb un increment encara major en recur-sos i residus. I, amb això, no sols avança eninsostenibilitat mediambiental, sinó que re-trocedeix en eficiència econòmica genuïna.

DIMENSIONS SOCIALS:EL CONSUM

En el projecte s’ha analitzat l’evoluciód’algunes pràctiques de consum per a úspersonal que contribueixen significativa-ment a la degradació del medi ambient.Així mateix, s’ha analitzat la relació entreaquestes pràctiques i algunes variables es-tructurals, com ara el nivell d’ingressos, elsestudis realitzats, la condició socioprofes-sional, la relació amb l’ocupació, el gènere,l’edat o les dimensions del municipi deresidència. Així, en concloure la transició«desenvolupista», a finals dels anys setanta,van quedar establerts alguns trets de lasocietat del consum de masses al PaísValencià. Característiques del model deconsum vigent són: un sistema de comer-cialització creixentment dominat per grans

128companyies que operen en mercats mun-dials i recorren a una publicitat massiva;una dieta amb molta proteïna animal, ba-sada en productes portats cada volta de méslluny i amb una forta presència d’aliments ibegudes molt processats i envasats; una mo-bilitat basada en l’automòbil privat en elmarc d’un sistema de transport organitzatal seu servei; una forma d’habitació ambpreferència per l’habitatge en propietat, latendència a la suburbanització i el consumcreixent d’energia; una cultura de l’«usar illançar», marcada per la poca durabilitat delsproductes i per l’alta producció de residus.

El model de consum així resumit ésmolt homogeni. Indica l’estil de vida detots els grups socials, potser amb l’excepciódels molt marginals, dels molt pobres, ambuns trets que han anat accentuant-se ambel pas del temps. Aquest consum de massesha augmentat els costos socials i ambien-tals. Pel que fa a la capacitat de satisfernecessitats, no sembla molt distint en ladècada dels noranta a com era a principisdels vuitanta. Tanmateix, sembla querequereix un esforç creixent –físic i econò-mic– per mantenir-se. Per una banda, ne-cessita més energia, produeix més residus iexerceix més pressió sobre els ecosistemes.Per una altra, una porció creixent de l’in-crement de la capacitat de despesa se’n va,no en augmentar el consum, sinó en finan-çar-lo i assegurar-lo. Finalment, la situacióde la part de la població que queda margi-nada del model es fa més i més difícil.

La tendència del consum domèstic versmés insostenibilitat mediambiental estàimpulsada per l’evolució de les estructuresproductives i de les xarxes de comercialit-zació, i també per la difusió dels trets cultu-

rals de la modernització. En el cas valencià,cal sumar-hi el fet que els consums posicio-nals o de distinció, que en molts casostenen una forta capacitat d’atracció per atots els grups socials, accentuen aquestatendència. L’impacte ecològic de la formade vida dels grups socials amb més ingres-sos, més estudis, més urbans, és superior alque es derivaria simplement de la seuamajor capacitat de despesa. O dit d’unaaltra manera: en la societat valenciana elsgrups d’estatus més alt tenen formes devida accentuadament menys sosteniblesque la resta de la població.

En la literatura sobre la «modernitzacióecològica» se sol presentar l’ambientalismecom una ideologia més present entre lesclasses mitjanes urbanes amb un alt nivellde formació escolar. Segons aquest punt devista, serien els grups més «moderns» elsqui, sobre la base d’un benestar materialconsolidat, desenvoluparien valors «post-materialistes» i, entre ells, una procupaciócreixent per un medi ambient ben conser-vat. Les conclusions del nostre estudi sobreles pràctiques de consum són distintes: elscomportaments de les classes mitjanesurbanes amb més instrucció escolar no sónecològicament més compatibles que elscomportaments de les classes treballadores,la gent del món rural o els qui tenen pocsestudis. Al contrari, l’impacte ambiental dela seua dieta, la seua mobilitat i el seuhabitatge és relativament major. En la me-sura que els usos i costums de consum més«moderns» es constitueixen en model aimitar i es difonen a tots els estrats socials,tot aquest àmbit de la vida apunta en lasocietat valenciana a una «modernitzacióantiecològica».

129DIMENSIONS SOCIALS:

ELS VALORS

La major part de la població valenciana–com s’esdevé a la resta del món– percep lacrisi ecològica com un problema greu queha d’afrontar-se amb urgència, sense ajor-naments per al futur. Hi ha un consens am-bientalista, àmpliament difós, que semblasuperposat al consens productivista esta-blert a l’entorn de l’expansió econòmica ide l’augment del nivell de vida. Aquestasuperposició no és harmoniosa i sovintapareix com una estructura de doble vincle.L’examen de les fissures d’aquesta estructu-ra que podrien donar pas a un sistema devalors favorable a la sostenibilitat, no per-met resultats concloents. En alguns delsproblemes considerats al nostre estudi so-bre opinions i valors, hi ha segmentssignificatius de població –majoritaris encerts casos– que mantenen punts de vistaque han estat formulats en un moment oaltre pels moviments ecologistes i, alhora,mostren el seu desacord amb proposicionsde signe contrari. Es localitzen així algunspunts en què sembla que hi ha condicionsadequades perquè les propostes de sosteni-bilitat arrelassen en l’opinió ciutadana. Hiha, a més, d’altres temes al voltant delsquals tant els nivells d’informació com l’es-tructuració de les opinions estan bastantlluny del que resultaria coherent amb unsistema de valors favorable a la sostenibi-litat. D’una manera molt clara, és el casdels valors relatius a la població: la neces-sitat de moderar el creixement demogràficés escassament compartida per la poblacióvalenciana. Possiblement, al pes de les tra-dicions natalistes catòliques i marxistes se

sumen les noves campanyes que presentencom un desastre l’«envelliment de la pobla-ció». Una informació insuficient i impreci-sa sobre els efectes de les biotecnologies i del’escassesa de recursos no renovables pro-dueix una opinió confusa, en què temors iesperances es barregen i se superposen.

Com s’ha assenyalat anteriorment, exis-teixen algunes «peces d’opinió» coherentsamb un sistema de valors orientat a la soste-nibilitat. Tanmateix, aquestes peces –creen-ces, actituds i valors– no apareixen articu-lades entre si en la consciència i les pràcti-ques socials. Aparentment no hi ha en lasocietat valenciana, almenys encara, unaideologia ecologista amb existència autòno-ma respecte dels grans corrents ideològicstradicionals. Els elements de l’opinió sobreel medi ambient més «normalitzada» en lanostra societat –la que constitueix el centrede l’esmentat consens ambientalista– estanunificats, més que no per una estructuradiscursiva coherent, autònoma i articulada,per la presència de certs nuclis discursius(«dislocació», «contaminacions») que s’hapogut establir mitjançant estudis realitzatsamb tècniques qualitatives. La dislocació fareferència, així, a la sensació que té la gentde la pèrdua de la possibilitat d’intervenirsobre els problemes que l’afecten. La por adiverses amenaces que estan fora de controls’expressa en por a les contaminacions. Larelació entre aquests nuclis i un sistema devalors favorable a la sostenibilitat és, en elmillor dels casos, ambigua.

La percepció dels problemes del mediambient com a seriosos i preocupants estàdifosa, d’una manera bastant homogènia,entre tots els grups d’edat. En el terreny del’opinió, les generacions joves –més consu-

130midores d’educació i d’informació– aparei-xen com lleugerament més ambientalistes.Tanmateix, en el terreny dels comporta-ments, el quadre resulta contradictori: elsestils de vida més «moderns» i més agressiusper al medi ambient estan més presents amesura que l’edat es redueix. Davant eltòpic que identifica ecologisme i joventut,l’anàlisi de les dades presenta un resultatmolt més complex, que no sols duu a re-butjar aquest tòpic en aspectes significatiussinó que fins i tot permet copsar certs símp-tomes de crisi de l’ideal ecologista en lajoventut dels anys noranta.

Tot i que no hi ha diferències subs-tancials entre homes i dones quant a la seuaactitud vers el medi ambient, la pervivènciade codis de gènere derivats del patriarcat técom a resultat que les dones tendesquenuna mica més a buscar la coherència eco-lògica en l’esfera privada (consum, activi-tats quotidianes en la llar, relacions huma-nes) i els barons un poc més en l’esfera pú-blica (moviments socials, política). La per-vivència d’aquesta escissió és un obstacle enel camí cap a una societat menys insosteni-ble, que requereix canvis en la construcciósocial de les necessitats que orienten les per-sones cap a més satisfacció obtinguda d’in-tercanvis no mercantils amb d’altres éssershumans i cap a la moderació del combatper la riquesa i el poder, requereix la demo-lició del mur que separa canviar la vida decanviar el món.

Els grups amb ocupacions tècniques iprofessionals han consumit molta instruc-ció escolar i estan relativament ben infor-mats, cosa que, per una altra part, contri-bueix al fet que la seua opinió sobre qües-tions generals siga més procliu a solucions

ambientalistes i, per una altra, condueixuna petita part dels seus components a l’ac-tivisme ecologista. Tanmateix, la majoriadels seus membres estan entrenats en recep-tes professionals –conceptes i solucions–que no tenen en compte els costos ambien-tals. La inèrcia d’aquests conceptes i solu-cions és molt poderosa i fa que tot allò quese n’aparta tendesca a percebre’s com a pre-matur, arriscat, poc contrastat i, en defini-tiva, impracticable. Com a conseqüència, ladissociació entre una opinió favorable a laprotecció de la natura i una pràctica que l’a-gredeix és particularment aguda en aquestsgrups socials.

El consens ecologista roman sobretot enl’àmbit de l’opinió, i es projecta menys enles esferes del comportament. Per a la majo-ria, el medi ambient és una cosa de la qualval la pena informar-se, que desperta inte-rès, curiositat, procupació o temor. És tam-bé una cosa que comença a afectar el com-portament dels valencians i les valencianesen tant que consumidors, encara que moltpoc en àmbits distints al consum. L’opiniófavorable a l’ecologisme sembla que va , alPaís Valencià com a la resta del món, moltper davant de la pràctica conseqüent. Mol-ta gent, a partir de la discrepància observa-da entre opinions i comportaments, ha vistfragilitat i inconsistència en el consens am-bientalista de la societat contemporània.Sens dubte, hi ha molt d’això. Tanmateix,una estructura inestable i inconsistent éstambé una estructura oberta a moltes possi-bilitats, oberta al canvi. Que el canvi arribea produir-se i consolidar-se depèn, entrealtres coses, del marc institucional i de lacapacitat dels poders públics per assenya-lar-hi el camí. La distància entre l’opinió i

131el comportament no és tan sols un feno-men psicològic. Sovint pot ser el resultat deles condicions socials en què es desenvo-lupa la vida de la gent, de mediacions insti-tucionals i polítiques. És evident, per exem-ple, que la disposició favorable de la pobla-ció a la recollida selectiva de residus no pottraduir-se en la pràctica si les ciutats no im-planten un sistema adient de contenidors ide gestió. La declaració que s’estaria dispo-sat a usar menys el cotxe pot ser totalmentsincera, encara que el trasllat a la pràctica esveja dificultat per una organització socialdel temps i de l’espai que el converteix enuna necessitat quasi ineludible. És evident,per exemple, que la capacitat dels poderspúblics per promoure canvis socials depènen bona mesura de la seua influència moralsobre la ciutadania, i és clar que la genera-litzada falta de confiança en les institucionspolítiques erosiona radicalment aquestacapacitat.

CONCLUSIONS

La transició cap a formes menys insoste-nibles de producció i consum serà moltcostosa per a totes les societats del món. Pera les més riques, perquè hauran de reduirsubstancialment els impactes que actual-ment produeixen. Per a les més pobres,perquè hauran d’assajar camins de desenvo-lupament nous. Però el fet de ser costosa nola converteix en opcional: es produirà detotes maneres perquè és imposada pels lí-mits de la Terra. La qüestió és si l’acció so-cial conscient i intencional serà capaç dereduir els seus efectes negatius i de generarnoves oportunitats per a la millora de la

vida, o si, al contrari, es produirà a travésde catàstrofes i de decadència de la civilit-zació. Fins fa molts pocs anys, el País Va-lencià ocupava una posició amb insospitatsavantatges davant aquest dilema: en com-binar nivells de desenvolupament humàbastant alts amb nivells d’impacte ambien-tal no molt allunyats de la mitjana mun-dial, la minimització dels costos de la tran-sició resultava concebible. Aquests possi-bles avantatges hi desapareixen molt depressa. Els processos dels darrers deu anyshan desequilibrat els components del de-senvolupament humà i han augmentatmolt sensiblement els costos ambientals

En relació amb les demandes de recur-sos i els vessaments de residus, els nivellsper càpita assolits per l’economia valencia-na –encara que normalment superiors a lesmitjanes mundials– se situen majoritària-ment per sota de les mitjanes de la UnióEuropea. Això no obstant, l’incrementexperimentat en els últims deu o quinzeanys en recursos i residus supera en quasitots els casos el creixement demogràfic i enla majoria d’ells el creixement econòmicmateix. El ritme d’augment de les taxesvalencianes de recursos i residus és, en l’ac-tualitat, superior o molt superior a l’incre-ment de les seues homòlogues europees. Enaquest camp, el de la pressió antròpica so-bre el medi ambient, s’està produint unaccelerat procés de convergència amb laUnió Europea, molt més veloç, per des-comptat, que la convergència en producteeconòmic o en renda. Aquesta conclusió,extreta a partir de dades empíriques, éscoherent amb els resultats que es desprenendels exercicis de simulació sobre la base dela taula input-output mediambiental del

132País Valencià per a 1990. Les simulacionsrealitzades –fetes, això sí, sota determinatssupòsits– indiquen que un determinatincrement del producte regional provocaun creixement encara major en el consumde recursos naturals i en les descàrreguescontaminants, com així sembla haver suc-ceït al llarg de la dècada actual. Encara queles taxes valencianes de demanda de recur-sos i de vessament de residus són inferiors ales europees, la situació que presenten alPaís Valencià els grans sistemes-suport del’activitat econòmica (com l’aire, les aigüeso els sòls) és pitjor, en línies generals, que laque aquests mateixos sistemes presenten aEuropa. Això és degut a la baixa renovabi-litat, escassa productivitat i elevada vulne-rabilitat dels sistemes valencians –típica-ment mediterranis– en relació amb els del’Europa temperada.

Des del començament dels anys vui-tanta, la capacitat de despesa de la poblacióvalenciana ha crescut substancialment. Tan-mateix, pel que fa a la seua aptitud per a sa-tisfer necessitats, el consum privat al PaísValencià no sembla haver-se incrementat alcompàs de la despesa, i requereix, més aviat,un esforç creixent (físic i econòmic) per amantenir-se. Per una banda, necessita mésenergia, produeix més residus i exerceixmés pressió sobre els ecosistemes. Per unaaltra, una porció substancial de l’incrementdels ingressos se n’ha anat, en lloc d’augmen-tar el consum, a finançar-lo i assegurar-lo.

En l’actual població valenciana existei-xen creences, actituds i valors orientats versla sostenibilitat. La seua difusió és transver-sal, i impregna amb més o menys profun-ditat tots els grups socials i hi genera con-tradiccions internes. Hi ha un consensambientalista/ecologista procliu a la soste-nibilitat que apareix superposat al consensproductivista, establert a l’entorn de l’ex-pansió econòmica i de l’augment del nivellde vida. Però el consens ambientalista/eco-logista roman sobretot en l’àmbit de l’opi-nió, mentre que es projecta menys en lesesferes del comportament. La distància en-tre l’opinió expressada i el comportamentcoherent no és, tanmateix, un simple feno-men psicològic d’escissió que obeeix a dis-tintes causes, algunes fàcils d’establir. Tam-bé és el resultat de les condicions socials enquè es desenvolupa la vida de la gent i, moltconcretament, de l’absència de mediacionsinstitucionals i polítiques adequades.

Totes aquestes conclusions no inviten al’optimisme. Poden resumir-se en una ad-vertència: hi ha evidències suficients queapunten el fet que si l’actual societat valen-ciana no troba estratègies, instruments iactuacions per moderar la pressió que exer-ceix sobre els sistemes ambientals del País, icada volta més sobre el conjunt del planeta,entrarà de ple en una dinàmica d’alt risc,creixents incerteses i probables resultatstraumàtics, tant per als sistemes ecològicscom per a les poblacions humanes.

1331. L’informe final del projecte, que consta de 13 volums,

ha estat resumit per a la seua publicació com a llibre:R. ALMENAR, E. BONO i E. GARCIA (dirs.): La sosteni-bilidad del desarrollo: el caso valenciano, FundacióBancaixa, València, 1998. La relació completa d’au-tors i autores, sense esmentar de nou els tres directors,és la següent: C. Añó, C. Arjona, M. D. Belén, R.Castelló, M. Diago, P. Duart, P. Feced, F. J. Her-nández, F. Higón, R. Juan, J. J. Martínez de la Vallina,M. M. Millán, J. Nácher, V, Navarro, J. Nebot, B.Polanco i A. Viguer. Les seues contribucions a aquesttext són mútiples, encara que, evidentment, els errorsque la síntesi haja pogut produir són només nostres.

2. La proporció de llars valencianes sota la línia del 50%de la despesa mitjana se situava quasi en un 20% ainicis dels anys noranta, quan en el conjunt de l’Estatespanyol la proporció era del 17,5%. La població ambestudis mitjans i superiors era, respectivament, el33,9% i el 2,7% al País Valencià, enfront del 34,3% i3,7% d’Espanya.

3. Els indicadors utilitzats per avaluar aquests tres compo-nents són, respectivament, l’esperança de vida en nài-xer, l’índex de consecució educativa i el producte inte-rior brut per càpita (PIBpc) corregit i ajustat. L’índexde consecució educativa es construeix poderant la taxad’alfabetització d’adults i la taxa de matriculació com-

binada en els diversos nivells educatius. El PIBpcs’ajusta segons la paritat del poder adquisitiu i s’ex-pressa en dòlars ($PPA).

4. En 1992, en el «rànquing» mundial de l’IDH el PaísValencià (índex 0,903) ocupava el lloc 25 i Espanya(0,930) el 9. El PIB per càpita ajustat era molt sem-blant a Espanya (5.307) i al País Valencià (5.306), po-sicions 24 i 25, respectivament. En canvi, en esperan-ça de vida el País Valencià estava en la posició 17 (76,4anys) i Espanya en la 6 (77,6), i en educació la pobla-ció valenciana baixava al nivell 28 (índex 0,88), men-tre que l’espanyola en conjunt estava en el 7 (0,94).

5. En 1981 l’índex d’esperança de vida era 0,831 i en1991 0,856; l’índex de consecució educativa, per alsmateixos anys, era 0,825 i 0,879; l’índex de renda0,835 i 0,973, i l’IDH 0,830 i 0,903.

6. En 1990, el consum d’aigua (hm3) en activitats pro-ductives fou de 3.049 d’un total de 3.411; el d’energia(milers de TEP), 5.240 de 6.732; el de recursospesquers (t), 45.052 de 80.924; mentre que en recur-sos minerals i forestals, amb 40.032.098 i 1.138.684 trespectivament, tot el consum va ser del sector pro-ductiu.

7. Del total de 23.308 (milers de t i t eq. d’O2), 18.256

corresponien a activitats productives i 5.052 alconsum domèstic.

CARÀCTERSREVISTA DE LLIBRES

RESSENYES

NOVETATS EDITORIALS

OPINIÓ

ANÀLISI

CRÍTICA LITERÀRIA

Publicació Trimestral:Gener · Abril · Juny · Octubre

Institut Interuniversitari de Filologia ValencianaAv. Blasco Ibáñez 32 - 46010 València Tel.: 96 386 40 90 Fax: 96 386 44 93 E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

134

«...and, after all, how few days go to make

up a century.» (Del Diari de Jonathan

Harker, B. Stocker, Dracula, 1897, Londres,

1993, p. 35)

Comptes fets de les commemoracionsreflexives entorn del 98, sembla que n’hi vahaver més d’un, d’endemà d’aquell any. Vahaver-hi molts dilluns a aquell diumengede festa, de derrota i d’expulsió «sin honor»dels espanyols de l’illa de Cuba. En la cele-bració general, auspiciada amb diferentsintensitats per tota mena d’institucions«nacionals» i «autonòmiques», ha preval-gut, que jo sàpiga, un to relativament me-nor, exhibint recolliment reflexiu i unacerta sobrietat d’expressió. Ambdues cosessón no gens freqüents en la historiografia il’assagística espanyola. N’hi ha hagut, ésclar, excepcions. Sens dubte, la més prego-na és el volum publicat per la Real Acade-mia de la Historia (Madrid, 1997, 587 pp.)que reuneix contribucions de diversos au-tors que comparteixen inequívocament duescoses: la preocupació sobre el «ser» d’Es-panya –manifesta palesament en el títol,España. Reflexiones sobre el ser de España– iel coneixement que aquesta preocupaciónomés pot adquirir un sentit dins d’una

narració específica d’orígens, d’un guiócronològic per on transcorre, com unrastre, la criatura. Ja saben com funciona:espai geogràfic previ, sentit del nom,visigots, moros no –ja els han tret–, la «Re-conquesta», la protonacionalitat després,etc., fins al dia d’avui en què la criaturasembla que podia finalment resultar ser«nación de naciones». Atesa la data depublicació, 1997, els acadèmics deguerenpensar que abans de començar les refle-xions oficials sobre el 98 la seva veu haviade ser sentida i escoltada.

J. S. Pérez Garzón ha ressenyat amb grà-cia aquest llibre de l’Academia («Españo-leando con la historia de la Academia», ElPaís, 9 de desembre de 1998), destacant-neel seu caràcter desvariat i l’esquema narra-tiu bessó del de qualsevol llibret de difusióde la història d’Espanya en els anys imme-diatament posteriors a la victòria, el 1939,del Alzamiento Nacional comandat perFrancisco Franco. Jo, de fet, en faig servirun de «primer grado» publicat a Santander,el 1939, per un «Instituto de España». Elcuriós, o no tant curiós, com després escomentarà, és que el guió substancialmentés el mateix que el de qualsevol manuald’avui. Pel que fa a l’època dita «medieval»la identitat pot resultar torbadora.

1898, a Espanya:segles abans i el dia després

Miquel Barceló

135Que l’expulsió dels espanyols de Cuba

va provocar entre els intel·lectuals contem-poranis un tipus específic de reflexió sobreel significat nacional que se li havia de do-nar a la derrota és molt clar. Que un delsfocus principals i més concentradamentimmòbil era comprovar l’existència ma-teixa del subjecte historiogràfic al qual lihavia succeït el desastre també és molt clar.L’alarma, per altra part, era justificada, atèsque la «pèrdua» de Cuba era un senyal decomplicada interpretació, però inequívoca,de la inconsistència d’aquell subjecte histo-riogràfic. Espanya, és clar. El que discuteix,per sota mà, aquell grup d’escriptors és,davant l’exemple cubà, fins on pot arribaraquella susceptibilitat de reversió històrica.Discutint-ho van produint i precisant unllenguatge que reforça els fonaments delsubjecte de la narració; revitalitzen, de fet,el medi on pugui mantenir-se la criatura.Els factors que en generen les condicionsprincipals d’estabilitat del medi són el dedotar la criatura de la màxima antiguitatpossible –actualment, els nacionals consti-tucionalistes no la fan anar més lluny de500 anys–, el d’establir-hi una successiód’antecedents, sense els quals resultariairreconeixible, i el de cercar una solució his-toriogràficament creïble a la constatable«decadència» de la criatura.

La reflexió es converteix així necessària-ment en una narració però no en una qual-sevol narració, inventada del no res. El guióhi és ja, fet d’antic per un bisbe i funcionaricolonial, Roderic Ximénez de Rada, arque-bisbe de Toledo, eixerit promotor de laconquesta de tota la part sud i oest d’al-Àn-dalus. Deixant de banda textos més secun-

daris, Ximénez traçà un esquema de fasessuccessives, fins a ell, clar, i que té la vir-tualitat de poder ser constituït en eix, re-pulsiu de tots els altres, de l’única narraciópossible de la criatura. L’eix permetiatambé addicions que trobaven sentit justa-ment en l’orientació de les fases anteriors.Es tractava d’una virtualitat perquè res enl’esquema n’exigia la realització, és a dir,que una fase impliqués l’altra. Així, lanarració mai no explica ni perquè les fasessón el que són, ni les que són, ni tampoc sil’ordre de connexió és necessari o determi-nat en les anteriors. La narració, així, no tépropietats intel·lectives, només crea lapercepció d’un subjecte que mai no pot sercontrastat. L’exhibició de perplexitat quefeien aquells escriptors del 98 entorn el«ser» d’Espanya, com ara els acadèmics,podia enutjar a Joan Fuster com m’enutja ami. Per sota, però, del lirisme sarsuelesc hiha l’expressió d’un projecte polític benconcret de definir i, el que és més seriós, dedur a terme una «identitat». J. Ortega yGasset tenia molt clar, el 1921, quin eral’exemple històric adequat per a fer-ho,Rhodèsia: «La “España una” nace así en lamente de Castilla, no como una intuiciónde algo real –España no era, en realidad,una–, sino como un ideal esquema de algorealizable, un proyecto incitador de volun-tades, un mañana imaginario capaz de dis-ciplinar el hoy y de orientarlo, a la maneraque el blanco atrae la flecha y tiende el arco.No de otra suerte, los codos en su mesa dehombre de negocios, inventa Cecil Rhodesla idea de la Rhodesia: un Imperio que po-día ser creado en la entraña salvaje del Áfri-ca.» (Ortega y Gasset, 1967, p. 56).

136EXCURSUS SOBRE RHODÈSIA

No es tracta d’una atzagaiada, ni de bontros. Fixi’s el lector en la imatge de CecilRhodes, «los codos en su mesa de hombrede negocios», inventant la idea de Rhodèsiaque podia ser creada «en la entraña salvajedel África». Així, d’antuvi, es degué, segonsl’autor, pensar Espanya el segle XV. Pensarprimer i fer-la, després. Per la força, és clar.El que J. Ortega y Gasset (Ortega, com lidiuen) proposa és la forma verbal del podertot implicant, que com Rhodèsia, l’exercicide la força bruta és l’únic fons del poder. Elprocediment enunciatiu és verbal, narratiu,però apunta a fer tan antiga la narració comsigui possible i, alhora, a mostrar com deli-berada la creació d’Espanya. Cecil Rhodesho pensà. Els caps castellans també; nomésaquests caps podien pensar una cosa així: «yhay razones para ir sospechando que, engeneral, sólo cabezas castellanas tienen ór-ganos adecuados para percibir el gran pro-blema de la España integral» (la cursiva ésmeva, p. 52).

No crec que J. Ortega y Gasset fes bro-ma. És fàcil ara despatxar la frase com a unaforma exagerada de dir, una metàfora pocencertada, inapropiada. Tinc la conviccióque si aquest text es pogués atribuir a unpostulant del nacionalisme català o bascfaria fer encara escarafalls i seria oportuna-ment adduït com a mostra de la irracio-nalitat que s’amaga en el fons obscur delsnacionalismes «perifèrics».

Tornem-hi; Cecil Rhodes sol, assegut auna taula, pensa en fer Rhodèsia, a sang ifoc, retallant-se un tros de l’Àfrica salvatge,establint-hi un ordre entre 1884 i 1893; elscaps castellans tenen els òrgans adequats

per a pensar una «nació», Espanya. Totcomença dins el cap, orgànicament. Per-què, ben pensat, quina altra explicaciód’origen podria haver-hi? Serien els capscastellans la concreció casual de les forcesanònimes que empenyen el vent de lahistòria que sol bufar de garbí? Per quès’hauria de pensar Espanya? I qui ho hauriade fer? És clar que J. Ortega y Gasset sapqui era i què va fer Cecil Rhodes. Era, sensdubte, el millor cas que tenia a mà. Rho-dèsia havia començat d’un pensament, pri-mer, i d’una voluntat, després. Espanyatambé. El menys important era la diferentcronologia i, evidentment, fos el que fos elque hi havia abans d’Espanya –qui ho sap?–,la Península, per exemple, no era la salvatgeÀfrica. L’important era establir que la nacióes pensa i que això només, en el cas d’Espa-nya, ho pot fer orgànicament cert grup degent. A catalans i bascs no se’ls pot maiocórrer pensar-ho. Què passaria si ho pro-vessin de fer? Això: «Yo sospecho que, apli-cando sus métodos y dando con sus testasen el yunque, lejos de arribar a la Españauna, habrían dejado la Península converti-da en pululación de mil cantones.» (p. 53,la cursiva és meva).

Ja ho saben, doncs. Fixi’s el lector. Les«cabezas» s’han tornat «testas». I aquestes«testas» no pensen, sinó que fan de martell,colpegen, són una eina inanimada, inorgà-nica, sense capacitat de concebre una disci-plina nacional unitària. Hi és tot: el menys-teniment aristocràtic, per dir-ho així, de J.Ortega y Gasset per l’organització del tre-ball fabril, del saber fer proletaris, incom-patible amb la formalització d’una nacióqualsevol altra d’Espanya. A més, en nopoder orgànicament pensar Espanya, les

137alternatives només són actuar insensata-ment contra Espanya o, aquests naciona-lismes, generar, incapaços, una mena defirmament gravitatori on pul·lulen milfragments històricament informes.

Però, això, s’ho creia J. Ortega y Gasset?Amb certesa no es pot saber mai, però jodiria que sí. En qualsevol cas, sembla segurque un munt molt considerable de gents’ho ha cregut o no ho han trobat estranyni digne de seriós comentari. La meva con-vicció que J. Ortega y Gasset s’ho creia noés gens contrària a l’eloqüent exemple,Rhodèsia, que fa servir l’autor. La valoracióintel·lectual i política sense repulsió moral,de l’acció colonial europea és generalitzadades de fa temps i forma part substancial dela consciència europea, tan substancial comla seva pràctica. Bé, però això no es potreduir a ximpleries tals com que l’autor «erafill del seu temps». O ser fill del seu tempsés quelcom que no es pot fragmentar agust. Si J. Ortega y Gasset creia que Rho-dèsia podia funcionar com a exemple delque volia dir sobre Espanya era perquè pen-sar i fer Espanya era, de molt, anterior aRhodèsia. De fet, així, Espanya era l’ante-cedent exemplar de Rhodèsia, tres seglesabans. Espanya era a la vegada una avança-da de la modernitat –com s’hagués divertitJ. Conrad llegint a J. Ortega, Espanya un«outpost of progress»– i una prova prime-renca de quin sentit havien de tenir aques-tes especials concrecions de la raó i de lavoluntat que eren les «nacions» generatives,a la vegada, d’estats. La conquesta d’Amè-rica, de fet coetània a aquesta unificaciód’Espanya, n’és el millor resultat, és l’accióque fa comprensible la unificació: «la uniónse hace para lanzar la energía española a los

cuatro vientos, para inundar el planeta,para crear un Imperio aún más amplio. Launidad de España se hace para esto y poresto» (pp. 56-57).

Rhodèsia, doncs, és la història de des-prés. L’acció colonial europea era simple-ment continuació de l’espanyola més an-tiga, la primera, la de la tornada, com creiaC. Colom, al paradís, al jardí de l’Edén. Laconquesta «interior», la d’al-Àndalus, ni calesmentar-la. El mateix J. Ortega y Gasset latrobava tan llarga com per no ser tan sols«reconquista». És un passar comptes, untràmit mal fet. El 1921, doncs, l’objectehistoriogràfic, únic possible, ja estava for-malitzat en totes les seves parts consti-tuents. La reflexió commiserativa sobre lapèrdua del darrer fragment de l’Imperi,part del foc inicial d’Espanya, havia estatfàcilment transcendida en una reorganit-zació conceptual que, perdut l’imperi, asse-nyalava amb claredat el que s’havia de salvar–la unitat– d’aquella antiga constituença.Les amenaces a aquesta unitat estaven benclares i, per això, i encara avui mentre es-cric, Espanya estava invertebrada. L’enemicfinal resultava ser interior, domèstic, di-guem-ne de casa.

Així, la commiseració dura poc i no éssempre la mateixa, la d’Antonio Machado,l’energumènica de Miguel de Unamuno ola de J. Ortega y Gasset. A fi de comptes lad’aquest darrer és la que sintetitza tota lanarració historiogràfica d’Espanya i l’ofe-reix en un discurs modern, articulat, posatal dia i per a ús polític. Entre altres, però elprincipal, sens dubte, R. Menéndez Pidal–que publicarà el 1926 i 1929 les sevesdues obres cabdals, La España del Cid, quedetermina encara els límits dins dels quals

138es pensa tota la història del feudalisme, i elstemibles Orígenes del español–, havien anatconstruint la narració d’Espanya, capellans,propietaris, senyorets, funcionaris, acadè-mics, fidelíssims al guió generatiu d’enXiménez.

El discurs de la invertebració d’Espanya–que inclou una recepta per a solucionar-la– té una perdurable consistència. Pecu-liar, però significativa. Rhodèsia s’acaba defer, és d’ara, nova. Espanya, en canvi, ésquasi inicial. Té, però, un defecte consti-tutiu permanent que limita sempre la sevacapacitat de completar-se, d’adquirir unaestabilitat regeneradora. És clar que l’enun-ciació persistent d’aquest defecte singularobliga a preveure una possible, no gensdesitjada però, descomposició de la criatu-ra. La contemplació d’aquesta possibilitatsempre ha estat present en qualsevol consi-deració política de futur.

En aquest punt de l’anàlisi té poc sentitja especular sobre si J. Ortega y Gasset escreia o no això dels òrgans adequats delscastellans i el de les «testas» basques i cata-lanes. Fill del seu temps? I tant, però un fillben assabentat. El cap, el que hi ha dins, elcervell, era, des de feia temps, el lloc on elscientífics i els precientífics europeus cerca-ven l’explicació per a dues coses connexes:la desigualtat de les races –que la conquestad’Amèrica havia convertit en problema ina-jornable, atesa la magnitud de les matancesd’indígenes «americans» i africans– i ladesigualtat entre els europeus, en especialentre pobres i rics. Les manifestes inferio-ritats eren l’estímul apropiat per trobar-nela seva fonamentació biològica. Cap altrelloc millor que el cap. Ni color, ni tretsfisionòmics, ni dimensions, ni costum, ni

déus falsos tenien la capacitat explicativa dela inferioritat històrica que podien tenir elscaps. Els van mesurar per dins i per fora,van calcular volums de capacitat, van fer-ne tipologies i, en efecte, el resultat final erasempre satisfactori: els dels blancs eren elsmillors. Cap a 1870, P. Broca ja ho haviaresumit com a coneixement d’enciclopèdiad’antropologia. El que era l’animalitat i lesdistàncies entre aquesta i els humans erauna discussió inextricable de les formesd’entendre l’acció colonial gegantina que esduia a terme des del segle XVI. Hi haviaeuropeus que presentaven característiquesque els feien plausiblement suspectes de nohaver recorregut suficientement el camí delcanvi des de l’animalitat a l’home. C. Lom-broso, entre el 1887 i el 1911, identifica elsmés visualment discernibles en les sevesfesomies de delinqüent, l’home criminalper les retxilleres del qual s’entreveia l’ani-mal atàvic, el salvatge. De tot això en fal’anàlisi S. J. Gould (1981, reed. 1996) ime n’estavio els detalls. I tampoc caldriaanar massa lluny a cercar mostres d’aquestinterès cranial. El mateix Julio Caro Baroja(1955, p. 170), als seus Estudios saharianos,fa una tipologia de físics dels habitants delSahara. Però el que crida l’atenció és laintroducció que fa a aquesta taxonomia:«Esperamos con gran impaciencia la oca-sión de llevar a cabo estudios en colabora-ción con los antropólogos físicos. Ahora, sinánimo de pretender competir con ellos y atítulo de pura curiosidad, vamos a haceraquí una pequeña digresión, exponiendoalgunas observaciones que hemos hecho enel trato con la gente de Ulad Tidrasin res-pecto a lo que llama más la atención al pro-fano en relación con su aspecto físico.»

139(Caro Baroja, 1970, p. 170, la cursiva ésmeva).

Tanmateix, però, la grolleria de lesmesures físiques i de la interpretaciófisionòmica, que feien palesa la causa bio-lògica tant dels colonitzats com dels pobres«interiors», deixarien pas a un tipus d’exer-cici més afinat tant d’objectius com detècniques. La intel·ligència seria, en resum,una capacitat cognoscitiva innata, radicadaa qualque part del cervell, i que podria seradequadament desvelada i mesurada mit-jançant proves cada pic més complexes. Lesdiferències socials, i colonials, és clar, vin-drien a ser els productes dels rangs desi-guals genèticament heretats en tenir-la, laintel·ligència. El 1909, Cyril Burt ja hohavia anunciat al British Journal of Psyco-logy, desenvolupant i deformant l’assaig iles intencions d’Alfred Binet, mort el 1911.El 1912, el psicòleg alemany W. Sternformulava que l’edat mental, reconeguda ales proves, havia de ser dividida per lacronològica. Vet aquí el quocient d’intel·li-gència, IQ. Les proves massives fetes al’exèrcit nord-americà i la vinculació per-versa que tingueren amb la selecció de quo-tes d’immigració les feren populars, sensdubte, això com el cúmul de nocions queles sustentaven. És impossible que J. Orte-ga y Gasset no en sabés res. Era tot dinsl’aire, les colònies, la brutalitat de les«masses», el brostar fabril, Amèrica, les ca-pes dirigents, selectes, pensants, la guerraque venia... J. Ortega y Gasset no feia nibroma ni havia triat les imatges a l’atzar.Agradi ara o no. Els caps eren caps i les «tes-tas», «testas». En el fons, una ximpleria ter-rible però no gens dissonant amb tot el ques’estava fent arreu. L’organicisme de J. Or-

tega y Gasset és, en aquest cas, tan retallat,precís i energumènic com per acabar pro-porcionant la millor definició d’Espanyaque jo conec –recordi el lector la seqüència:Espanya «nace de la mente de Castilla» (p.56); «sólo cabezas castellanas tienen órga-nos adecuados...» (p. 52); i hi ha «...cabezascatalanas y viscaínas nativamente incapaces–hablo en general y respeto todas la indi-vidualidades– para comprender la historiade España» (p. 52, la cursiva és meva)–;Espanya, millor dit, això que «llamamosEspaña» és «una enorme cosa» (p. 53). I aixís’acaba. Ja ho saben: «una enorme cosa».És, certament, un misteri, possiblementfàl·lic. No he sentit parlar mai d’una altranació que fos això.

Els que pensin que J. Ortega y Gassetdesconeixia els termes implicats en la sevaselecció lèxica i d’imatges ho han de de-mostrar. És a dir, han de provar que l’autornomés feia un acudit menystenidor i passa-blement xenòfob. Si no ho fan que callin.Poden, però, posar el crit al cel.

LA LLISTA DE VISIGOTS

La potent imatge de C. Rhodes pensantRhodèsia conté, tanmateix, un equívoc quecal identificar. J. Ortega y Gasset imagina ifa imaginar al lector un C. Rhodes, els col-zes sobre la taula, pensant el fet imminent.Però com a imatge d’Espanya proposa unaperspectiva dislocada. Espanya, segons l’au-tor, hauria d’haver estat concebuda així enun temps previ, indeterminat. La perspec-tiva és inevitablement retrospectiva. Els quiho pensaren, bé que ho feren, però mai noes va poder concloure l’estat pensat. Tan-

140mateix, J. Ortega y Gasset ho pensa, elltambé, des d’un èxit, des d’una consecucióque és, per altra banda, l’únic lloc des d’ones poden percebre i pensar les separacions iels particularismes. Aquest pensament re-quereix de la història, de la narració on –pucdir-ho?– l’«enorme cosa» es faci present. Iaquí l’autor senzillament no pot sinó fer úsde la narració que hi ha, i dels traços méselementals i formatius.

Aquesta narració només des de l’auto-ritat, de l’estat, pot ser regulada, imposadai difosa. No té per si mateixa intel·ligi-bilitat. És la del poder, religiós també, inex-tricable, com en el relat que fa –De RebusHispaniis– l’arquebisbe Ximénez. No hi halloc per a res més. Per això resulta, el guió,tan eficient, tan destre. Només l’exercici delpoder li atorga qualsevulla contingut pre-cís. La narració és linial però adquireixgruixos de més intens relleu en determinatstrams de la seqüència. Per exemple, elsepisodis d’autoritat dels Reis Catòlics, uniópolítica de les dinasties, explusió dels jueus,conquesta de Granada i, només d’aparençacuriosa, l’estat visigot. Objecte de brometa–allò de la llista de «reyes visigodos»–, re-sulta que l’estat visigot té una funció estric-ta i insubstituïble en el manteniment delguió. Resulta que fa les següents funcions:1) individualitzar un poder monàrquic des-prés dels «romans», l’autoritat i el sentit polí-tic dels quals eren molt més difosos i massagenèrics per formar part de la seqüència; 2)l’autoritat visigoda es perfila com a monar-quia de tota la província administrativa im-perial romana; així, tot i que l’extensió del’autoritat no sigui uniforme i sostinguda,almenys implica una visió política de futur,una voluntat de constituir-se en un regnum

unitari que dibuixa clarament la nació; 3)aquest regnum és, a més, un ordre religiós,el cristià-catòlic, constitutiu de trets into-cables i perennes de l’estructura d’origenfundadora; 4) el regnum perdut, per la con-questa «islàmica», fa de recordança de lalegalitat històrica que s’ha de recuperar, n’ésel referent constant, passant per en Ximé-nez fins a l’acadèmia d’avui. És una impos-tura fantàstica, font inacabable d’irracio-nalitat, imprescindible, però, per mantenirviva la criatura. He volgut donar detalls dela qüestió perquè és possible que la majoriade lectors no familiaritzats amb aquesttipus de disfressa no la reconeguin com adisfressa. El significatiu és que de «visigots»no cal saber-ne res. La cosa s’aguanta sola.

Les conquestes d’al-Àndalus i d’Amè-rica, que formaven part de l’enrobustimentde la seqüència a través de la qual viu lacriatura, són, en la narració actual i moder-na que se’n fa, explicades amb menys colori sense endiumenjar-les de la retòrica deglòria amb què es feia abans. I tampoc nofa tanta estona, de fet, fa dos dies. Senserecórrer a la referència dels entusiasmes del’exaltació victoriosa fins cap a 1970, hauriade bastar consultar qualsevulla de les 15edicions, fins a 1967, de la España inverte-brada de J. Ortega y Gasset per advertir elgrau de continuació de la irracionalitat enquè s’enquadrava qualsevol qüestió sobre lacriatura. Una mostra: «La unión [la deEspanya] se hace para lanzar la energía es-pañola a los cuatro vientos, para inundar elplaneta, para crear un Imperio aún másamplio. La unidad de España se hace paraesto y por esto.» (p. 57). No es tracta d’unincontenible excés verbal. Tot el llibre ésaixí i refon l’experiència historiogràfica

141constitutiva espanyola. Alerta, no la simpli-fica, la resumeix millor que qualsevol altreamb discerniment i vigor d’escriptura.Segurament, tothom ho sap, això.

Però el que jo vull destacar és que no hiha cap més guió narratiu que el que fa ser-vir J. Ortega y Gasset el 1921. Les implica-cions d’aquesta consideració són torbado-res. Una d’elles és que no hi ha pròpiamentun tractament exclusivament acadèmic dela qüestió, ni, per descomptat, una resolu-ció tècnica. El secret no està amagat en caparxiu ni en la confecció adequada de capregistre que es pugui construir, com podriafer pensar el pròleg de J. Vicens Vives, datatel febrer de 1960 (Aproximación a la histo-ria de España, Barcelona, 1960). No hi hacap secret. Hi ha, però, un estat «nacional»ben palès i actiu, l’existència del qual deter-mina la congruència de la narració que d’ellse’n fa. I aquell febrer de 1960 encara eramés actiu, rígid i consistent que ara. L’estatespanyol no és ell mateix la seva narració,però viu, inequívocament, dins el seu propirelat. No té altre espai on romandre. Saberaixò pot fer comprensible que, justament,la continuïtat de l’objecte de la narracióimposi constrenyiments intel·lectius moltforts per tal que persisteixi la seqüència através de la qual es fa reconeixible i patent.El caràcter genèric, imprecís i grandilo-qüent de l’acadèmia espanyola de «lletres»no és de cap manera aberrant ni el resultatatzarós d’imperícies personals.

Una altra de les implicacions, connexaamb l’abans apuntada, és que no hi hadreceres metodològiques per sortir-se’n dela narració «nacional». Això és més evidenten la «història» antiga, medieval i modernaque no pas en l’anomenada contempo-

rània. No és gens descartable que la mevaimpressió sigui sobretot el resultat defor-mat, medievalitzat, de la meva experiènciaacadèmica professional. Però he vist el quehe vist o he cregut veure. Des d’aproxima-dament el 1970, he vist desfilar la «històriaeconòmica», la dels «Annales», la «total», lade les «mentalitats», la «local» i l’«antropo-lògica». Mentre, però, la Reconquesta, les«taifes», la profunda i obstinada confusiósobre el que és o no és el feudalisme, totamena d’orígens i la «unitat» final segueixenigual que sempre, vigents, ensenyats a lesuniversitats, amb una capacitat enorme dereproduir-se. Les commemoracions de Fe-lipe II han posat de manifest, pel que tam-bé he vist, que la qüestió de l’Imperi difícil-ment pot ser concebuda en altres termesque no siguin els de cercar proporcionsadequades i, sobretot, tranquil·litzadoresentre llums i ombres percebudes des d’unaperspectiva indefinidadment humanista.Tan esfumada és la perspectiva que no hi haindis, ni holocaust, ni «moricos», ni res. Sí,hi ha intolerància, Inquisició i un imperimalversat. Poca cosa més.

L’ENDEMÀ DEL 98, TORNARCOM SI RES A L’OFICINA?

A la detecció i consideració que fa J. Orte-ga y Gasset, el 1921, del defecte constitutiud’Espanya no hi figura per a res al-Àndalus–nom usat pels indígenes i que durant moltde temps va ser canviat pel d’Espanya mu-sulmana. L’autor es limita a dir: «Un soplode aire africano los barre [a la minoría se-lecta visigoda] de la Península, y cuandodespués la marea musulmana cede...» (p.

142152). Està clar que no es tracta de gent,àrabs i berbers són «un soplo de aire» i «ma-rea», factors inhumans relativament destor-badors de la narració d’Espanya. En unaltre moment fa referència a la contínua«lucha de los castellanos con la MediaLuna, con otra civilización» (p. 56). La sevaexistència consisteix en ser extingits. Histo-riogràficament, l’autor podia prescindir-nesense dificultat i sense violentar la intel·li-gibilitat de la seqüència. I això encara ara ésaixí per molt que la recerca hagi introduïtmés gruix i relleu específic en el coneixe-ment, fent-lo possible, d’aquesta societat ide l’estat omeia. La tria de J. Ortega yGasset estava, ben segur, estretament con-dicionada tant pel que se sabia en aquellmoment com pel com se sabia. Cal recor-dar que la publicació de la Histoire del’Espagne musulmane per E. Lévi-Provençalés de 1950. No hi ha res de semblant abansni després. I no és en cap sentit producteacadèmic nacional. Tanmateix, la tria resul-ta haver estat la bona. Al capdavall la recer-ca actual, que per fi té un abast orientat isistemàtic, mostra que, en efecte, al-Ànda-lus era d’una qualitat social diferent senseantecedents comuns amb les societats feu-dals hispàniques i que, molt notòriament,ateses les prioritats habituals d’historiadorsi arqueòlegs, les formes d’organitzar l’auto-ritat, l’Estat califal en darrer terme, sóntambé inequívocament diferents, perta-nyen, per dir-ho així, a un tipus de tradiciópolítica clarament aliè. La consternacióacadèmica actual és comprensible. El vellprojecte d’«esquerres» d’incorporar a lahistòria d’Espanya un molt gros fragmentmarginat, desconsiderat i menyspreat perl’acadèmia de dretes –representant d’un

guió molt estricte de la narració nacional–es revela inútil. El que apareix sovint com aconflictes acadèmics, desacords interpreta-tius d’informació, valoracions desiguals dela informació, no té res de querelles per-sonals sinó que respon a reaccions espero-nades per la consciència que aquesta ruptu-ra del guió és definitiva. Les conseqüènciesintel·lectuals d’aquesta ruptura haurien deser fortes i haurien d’afectar diversament laproducció de coneixement sobre el passat.Per exemple, s’haurien de connectar bé lesexperiències d’extermini, de concebir-lesfins i tot, d’al-Àndalus amb les pràctiques iles discussions sobre les pràctiques dutes aterme a Amèrica. Hi ha diferències peròmai no han estat proposades com a merei-xedores d’estudi conjunt o connex. La raóés molt senzilla i deuria espantar: l’exter-mini d’al-Àndalus amb la cresta final de1609, l’expulsió dels «moriscos», és, en elfons, percebut com el desenllaç d’unaneteja ètnica interior sobre la qual l’únicadiscussió seriosa possible fou si havia tin-gut, la seva realització, efectes perniciosossobre els netejadors. A l’holocaust americàhi intervenen factors intel·lectuals dife-rents, nous, més exigents, perfectamentsentits per l’«antropologia» dels Il·lustratsfrancesos, Diderot, Voltaire, Helvetius iRousseau, i que es poden resumir en la ne-cessitat urgent de distingir entre la condicióde l’animalitat i la d’humanitat. És signifi-cativa l’existència paupèrrima i sarsuelescade l’«americanisme» acadèmic espanyol.Però això mereix ser comentat en un altrelloc i per extens.

Basta ara establir que el 1921 J. Ortegay Gasset atorga a la conquesta d’Amèricauna vinculació amb la construcció intel·lec-

143tual i física –per física vull dir «de las tierrasy de los hombres»– d’Espanya. En rigor, «launidad de España se hace para esto y poresto» (p. 57). És a dir, «para crear un Impe-rio aún más amplio» (p. 57). Amèrica és ladimensió que dóna sentit global, «univer-sal» diuen ells, a l’«enorme cosa». Allò dels«moros» interiors és només coseta i no ator-ga gens de glòria. A més, la difusió i conso-lidació de la llengua castellana es converteixfàcilment en un motiu de gratificació ètni-ca capaç per si mateix de generar tota menade significacions. Cal recordar que els «mo-ros» interiors es van mostrar tenaçmentreacis a adoptar-la com a llengua. Desd’aquesta perspectiva resulta difícil, doncs,no veure en la independència de Cubaquelcom més que la «pèrdua» d’una colò-nia, encara que fos la darrera. És un final,teló. La narració d’Espanya es quedareduïda a un àmbit domèstic incomprensi-blement –encara!– amenaçat per uns es-tranys i obstinats enemics interiors, amb ladesafecció com a desconcertant formad’oposició i resistència.

Certament, al patró Esteve, de Porto-colom (Felanitx, Mallorca), que va ser a lagerra de Cuba, mort als 107 anys, que fos ono fos Cuba la darrera colònia li importavatres trons. Ho sé. Tanmateix, però, seria unpèl frívol entestar-se a desconsiderar elsplanys i les preocupacions de tots aquellscercles d’intel·lectuals que miraven d’esta-blir quin podia ser el significat precís del fi-nal formal d’un imperi arcaic i mal entès.No eren quatre gemecs, sense massa sentit.La implicació d’aquest imperi amb la ma-teixa narració germinal d’Espaya –recordeucom ho implica J. Ortega y Gasset, per aixòes va fer la unitat– i fins i tot la coinci-

dència amb l’acabament de la neteja inte-rior, la de Granada, amb l’apoderament deles illes del Carib, resulta massa intensa perno percebre-hi que no es tractava nomésd’una mutilació. I, a més, si, com era obvi,els insidiosos «particularismes» basc i catalàamb les seves «testas» feien pertinaç figurade presència. La «regeneració» no era sinócontemplar on s’havia arribat i proposar-hitota mena de remeis. De fet, se’n proposa-ren molts –recordeu J. Costa– i molts tam-bé resultaven entre ells contradictoris id’aplicació difícil. Un, però, era indispen-sable: la construcció d’una cultura nacionalespanyola, i això passava forçosament perl’extensió de la llengua, tècnicament delcastellà però políticament de l’espanyol.Eren faves comptades. L’objectiu del Cen-tro de Estudios Históricos, fundat el 18 demarç de 1910, era justament aquest. La dis-ciplina acadèmica que va inaugurar encaraés ben perceptible en el conjunt de launiversitat espanyola, incloent-hi, és clar, lacatalana. La connexió entre aquesta filolo-gia i l’idealisme alemany i els planys delsintel·lectuals era vivíssima i requereix unaconsideració integrada. Qualsevol hauriad’haver vist, des dels «particularismes», elcaire amenaçant que la construcció d’unacultura nacional podia arribar a tenir. I noperquè aquesta cultura nacional específicacontingués elements particularment nociuso activament destructors. Era i és, penso,més senzill: la narració espanyola és excloentperquè no n’hi ha d’altra. I ja no n’hi pothaver, almenys feta a un laboratori o en elscaps –rectifico, despatxos– dels historiadors.Ningú no sap amb precisió, per exemple,quan comença la refracció de la història na-cional de Catalunya respecte a la d’Espanya.

144N’hi ha que diuen que ho saben però no hoexpliquen. Que ho facin. Només la pràcticadiferencial, com sembla que està passantara, pot conduir a fer una narració nova defutur, no de passat. Si no s’interromp, és clar.

La «resposta catalana» es movia, senseclarividència, dins d’aquesta narració úni-ca. Per això era, o només era, una «respostacatalana» a una qüestió imperial espanyola.En rigor, a l’acabament formal de l’imperi.Els autors de l’exposició «La Resposta Ca-talana» no sembla que s’adonessin prou deles implicacions ni del joc de miralls querepeteixen, en una perversa identitat, laimatge. El discurs entorn de Kurtz haguéspogut constituir-se en narració diferent a lad’Espanya. Però sens dubte no era aquestala intenció i ni el comissari ni els adjunts alcomissari tenien prou potència o ganes perconstruir una narració diferent que, peraltra banda, els visitants haurien tingutdificultats d’entendre.

És curiosa la inadvertència de la «res-posta catalana» respecte a la diferència en-tre «cabeza i «testa». La «resposta» addueixjustament proves constants d’aquesta dife-rència. Les «testas» no poden pensar ni mésenllà d’Espanya ni fora d’ella. També éscuriós que la cesura entre l’imperi acabat–el de debò, el formatiu, el d’Amèrica– i laincursió colonial al Marroc sigui tan neta itan gran. Entre 1912 i 1927 es produeix unfort increment en l’agressió espanyola con-tra els Bani Wariagal. Ignoro fins a quinpunt és una acció produïda per l’exaspe-ració dels militars, després del «desastre del98». L’agressió colonial al Magreb em sem-bla que poc o no res té que veure ambl’Amèrica perduda, irreversiblement, sensela qual els comptes nacionals no surten.

Tot i haver-hi hagut intents antics depreparació intel·lectual perquè s’assumís laconquesta del Marroc com una reparacióhistòrica –«La Providencia tiene predesti-nado a la España cristiana el devolver a suvez a los africanos las cadenas con que ellosnos habían cargado», va escriure F.J. Simo-net el 1859 (B. López García, 1971, p.171); cal recordar que Simonet és autor dela conceptualització i sistematització dels«mossàrabs», vigent encara avui en els seustrets principals, a la majoria de les univer-sitats espanyoles–, mai el nou imperialismeno va ser confós amb el d’Amèrica ni se’npodia esperar una gratificació a la mesurad’aquella pèrdua que l’expulsió de Cubatancava.

Tanmateix, J. Ortega y Gasset, a lespàgines de El Sol, ja havia advertit que «Detodas suertes, Marruecos hizo del alma dis-persa de nuestro ejército un puño cerrado,moralmente dispuesto para el ataque»(1921, p. 82). Així va ser. Però és palès araque l’atac va anar molt més enllà del quel’autor suposava que aquell «puño cerrado»podia anar.

Sí, ja sé que els episodis de la «respostacatalana» presentada oficialment són méscomplicats del que dic i també més opacs.En J. M. Fradera (El País, 19 de novembrede 1998) va ressenyar els graus diferentsd’opacitat sota els quals moros, obrers, ca-talanistes i militars espanyols es belluguen isovint es destrossen. Aviat serà Berlín iAuchswitz.

Si hi ha una «resposta catalana» oficial,institucionalitzada, hi ha hagut també unamés dispersa, variada i no tan institucio-nal «resposta» de la tanmateix institucional«història econòmica». En efecte, l’Imperi va

145

REFERÈNCIES

CARO BAROJA, J. (1955), Estudios Saharianos, Madrid; España. Reflexiones sobre el ser de España, Real Acade-mia de la Historia, Madrid, 1997.

FRADERA, J. M. (1998), «La opacidad del pasado», El País, 19 de novembre.GOULD, S. J. (1981, reed. 1996), The mismeasure of man, Penguin Books, Londres.LÉVI-PROVENÇAL, E. (1950-1967), Histoire de l’Espagne musulmane, París.LÓPEZ GARCÍA, B. (1971), «F. J. Simonet ante el colonialismo (1859-1863): unos artículos en “La América”»,

Cuadernos de Historia del Islam, serie miscelánea-islámica occidentalia, 1, pp.159-178.—Manual de historia de España. Primer grado, Instituto de España, 1939.ORTEGA Y GASSET, J. (1921, 15a ed. 1967), España invertebrada. Bosquejo de algunos pensamientos históricos,

Ediciones de la Revista de Occidente, Madrid.PÉREZ GARZÓN, J. S. (1998), «Españoleando con la historia de la Academia», El País, 9 de desembre.STENDHAL (1973), Lucien Leuwen, Librairie Générale Française, París.VICENS VIVES, J. (1960), Aproximación a la historia de España, Barcelona.

ser un mal negoci, Cuba una rèmora, elcapitalisme anava bé, fluïa com torrenteresper on tocava anar i feia el que havia de fer,cotó, tèxtils, aiguardents, vi, retard agríco-la, un païs ineficient, uns aeròdroms po-bres. És una simplificació que faig peròpenso que no deformada. Sí, l’endemà del«98» tothom va anar a la feina. De fet, nova passar res. Ah! «el puño cerrado» va tor-nar a casa i va fer trencadissa. Finalment espodia refer la narració d’Espanya i explicar-la de tu a tu amb tranquil·litat. Fins a quinpunt és incorrecte dir que a mitja Espanyal’havien fotut fora? Els centenars de milersde morts, represaliats i exiliats n’eren unaaltra, d’Espanya? Convé pensar-s’ho, si hicaben tantes narracions, o si se’n pot feruna altra de diferent. En tot cas seria en elfutur. El passat d’aquesta narració se sapcom acaba. Molts vàrem néixer llavors, jo,per esmentar-me, el 27 de gener de 1939.Es pot dir que hi vaig ser des del principi.Recordo, a Felanitx, a la cantonada de l’es-cala del carrer d’es Sitjar un cartell gro-guenc que deia: «Aún hay Pirineos». Va sera l’escola que vaig aprendre que això no eraMallorca.

Bé, però, pel que me’n vaig poder témertothom als matins anava a la feina o a fer-ne fer. Anys més tard ho vaig llegir i emvaig anticipar al saber actual de la «històriaeconòmica». Un matí, diguem de setembrede 1836, Lucien Leuwen, un extinent del27è regiment de llancers, està a punt desortir per primera vegada cap a la feina, unamodesta ocupació burocràtica dificultosa-ment aconseguida. Ha passat de tot peròllegint el paràgraf final ningú ho diria. Enrigor, Stendhal fa girar entorn de LucienLeuwen tots els conflictes concentrats en elregne de Louis-Philippe, entre ells el de lesprimeres vagues d’obrers i les repressionssagnants de l’exèrcit. També descriu elsprimers exercicis de democràcia parlamen-tària. I, per acabar-ho, fa tenir a LucienLeuwen un amor que, com tots els que es te-nen, no s’hauria d’haver tingut. Però aquellmatí, Lucien Leuwen «eut besoin de se ser-monner pour prendre envers les gens qu’ilallait voir le degré de sécheresse convena-ble» (Stendhal, 1973, p. 723). Doncs, bé,això. Devia ser un dilluns, del 1898 o del1939. A Barcelona, el mes de febrer d’aquellany, per exemple, no hi havia passat res.

146

147

NacionalismeErnest Gellner310 pp., 1998Editorial Afers/Universitat de València

«Aquesta és l’època del nacionalisme.Potser no l’havíem anticipat, però ambperspectiva temporal, podem entendre’l»(p. 44). Vet aquí un bon resum d’aquestaobra pòstuma d’Ernest Gellner. La fraseconcentra tres idees fonamentals pronun-ciades amb graus diferents de fermesa perpart de l’autor. La primera es formula avuicom una evidència: som al bell mig del’època del nacionalisme. És a dir, l’elementque travessa i caracteritza la modernitat noés principalment l’individu o el treball o laracionalitat intrumental sinó l’adscripcióciutadana majoritària a una forma depertinença politicocultural que troba en lanació la seva figura més reeixida. La segonaidea Gellner la fa precedir d’un prudent«potser» que en realitat pretén suavitzar eljudici negatiu que projecta sobre la classedels científics socials (ell mateix inclòs). Laseva traducció més grollera podria seraquesta: el que avui es presenta com a unaevidència sociològica ha estat paradoxal-ment ignorat, menystingut o rebutjat per lapràctica totalitat dels acadèmics. És aquestrampell de sinceritat el que ens permetcomprendre millor la tasca proposada per

El nacionalismesegons Gellner

Àngel Castiñeira

Gellner, una tasca d’altra banda, carregadad’aquella humilitat filosòfica pròpia delmussol hegelià: potser ara que una bonapart dels fets ja han tingut lloc serem capa-ços d’entendre alguna cosa. Teoritzar elnacionalisme no fóra res més que, a la llumde la temporalitat esdevinguda (i dels fra-cassos acadèmics constatats) enlairar –tanprovisionalment com calgui– una colla deprincipis, unes idees nuclears que doninraó de la seva existència i dels seus avatars.

Som, doncs, davant d’una obra que for-mula una pretensió clarament moderna (elpenúltim intent de teoritzar el nacionalis-me) però que, com a obra de maduresa, haestat elaborada desde el convenciment post-modern (alguns dirien antidogmàtic) d’ha-ver conegut i patit una pila d’errors de pers-pectiva. El punt adoptat és més o menys elsegüent: si la certesa existeix (en la recercahistoricoetnogràfica sobre el nacionalisme),encara està per assolir. Aquest tarannà faperdre una certa frescor a les premisses delllibre, atès que l’autor –gat vell en l’ofici–va blindant cada pas que dóna amb succes-sives matisacions, excepcions i relativitza-cions històriques. De manera que, tot i queell mateix consideri la seva argumentació«plausible i persuasiva», acaba per situar-seen la pretesa imposició d’un paradigma, unpas més enllà del mateix Thomas Kuhn.Citem les seves pròpies paraules: «L’evidèn-cia en sentit contrari i els arguments contrarispresentats certament no avalen l’abandó dela [meva] teoria, però, de la mateixa ma-nera, no justifiquen que la teoria siga trac-tada com a fermament estaberta» (p. 97).Aquest pessic de relativisme teòric o d’anti-dogmatisme postmodern (d’altra banda,tan típic dels de Cambridge) tindrà també

148el seu correlat en les mínimes i tímides im-plicacions pràctiques sobre el nacionalismeque Gellner gosarà proposar al final delllibre i que desembocaran de manera conse-qüent en un conservadorisme realista.

Tres grans interrogacions donen alscapítols del llibre continuïtat i permetenposteriorment a l’autor formular uns prin-cipis teòrics del nacionalisme. Les qües-tions són aquestes:

1. És el nacionalista universal, perennei necessari o es tracta, més aviat, d’un feno-men particular, contingent i accidental?

2. És el sentit de l’etnicitat, la identi-ficació amb una «nació», i l’expressió polí-tica d’aquesta identificació apassionada,quelcom de molt antic i present al llarg dela història (tesi primordialista) o és, alcontrari, quelcom de modern, un corol·laridels trets característics del nostre món mésrecent (tesi modernista)?

3. Tot donant per bona la tesi moder-nista, per què, coincidint amb l’industria-lisme i la Il·lustració, va tenir lloc el naixe-ment no d’una única cultura universal,omniabastadora i «internacionalista», sinód’un grup limitat de cultures nacionals?

Al voltant d’aquestes preguntes, i fona-mentalment de les dues primeres, Gellnerteixeix una tupida xarxa de reflexions fona-mentades en una llarga recerca històrica ietnogràfica que li permet dibuixar un mo-del bàsic que ofereix a través de diversosprincipis, una teoria global del naciona-lisme. El resultat abreujat és el següent:

1. El nacionalisme és un principi polí-tic que sosté que la similitud o homoge-neïtat de cultura constitueix el vincle socialbàsic que legitima la pertinença d’uncol·lectiu a una mateixa unitat política.

Aquesta i l’«ètnica» (= cultura compartida)han de ser congruents. En un mot: unacultura, un estat. Aquesta, recordem-ho,era la tesi bàsica defensada ja per Gellner aNations and Nationalism (1983).

2. El principi polític del nacionalismeno té una presència universal: no és certque sempre i a tot arreu els homes hagindefensat una convergència entre unitatpolítica i unitat cultural; però tampoc estracta d’una invenció accidental. Ans alcontrari, respon a arrels profundes que hancondicionat una bona part de la humanitati dels seus sentiments. Però com a talsarrels, parteixen d’un fet històric amb unaprojecció extensíssima, que per a Gellnercal situar cap a la fi del segle XVIII. Per tant,

3. El nacionalisme és un fenomen mo-dern que es cova amb l’industrialisme i quenecessita, per a manifestar-se, d’una altacultura. Dificilment operarà en una socie-tat agrària on les unitats polítiques o bé sónmolt més petites (les ciutats estat) o moltmés grans (imperis) i on els lligams políticsno exigeixen (com en la modernitat) lasimilitud cultural.

La versemblança d’aquest tercer prin-cipi (plagat d’anomalies i excepcions, comli han recordat els crítics) obligarà l’autor adescriure les seqüències possibles de l’apari-ció i del recorregut del nacionalisme. Demanera original, Gellner emprarà dos tipusde pautes: en el primer tipus (a) practica tallstemporals que defineixen etapes diacròni-ques de la seva evolució; en l’altre (b), car-tografia sincrònicament talls o zones de ter-ritoris diversos on el maridatge entre estat icultura ha pres manifestacions diferents.

En a) les etapes de transició van de lasocietat tradicional no nacionalista (etapa 1)

149a la societat moderna nacionalista en elsseus diversos estadis (etapes 2, 3 i 4). Per ala construcció d’aquest model, Gellners’inspirarà en l’evolució de l’Europa central.És aquest un dels pocs llocs on l’autor esconcedirà una petita llicència i on antici-parà els seus desitjos en presentar, fins i tot,un futur escenari postnacionalista (etapa 5)o d’apaivagament del sentiment nacional.

En b) el destí modern del nacionalisme,com a fenomen que afecta molts éssers hu-mans, serà cartografiat per zones que s’hanajustat millor o pitjor al principi d’ho-mogeneïtat cultural. Dit alegrement, estracta d’una qüestió de marits (d’aquí lametàfora anteriorment emprada de mari-datge entre estat i cultura) o melics (Gellnerjuga ara amb un vell acudit entre darwi-nistes i creacionistes). En efecte, a Nationsand Nationalism afirmava Gellner: «Totanoia ha de tenir un marit, i preferiblementel seu, i actualment tota cultura desenvolu-pada vol un estat, i preferiblement el seu».El cartògraf detecta zones on a voltes hi hanoia però no hi ha marit o a l’inrevès, zoneson feliçment el matrimoni es fa efectiu, etc.En el seu darrer llibre, en canvi, Gellnercanvia d’exemple i parla de melics: «Hi hanacions que tenen melics genuïns i antics,n’hi ha que tenen melics inventats a l’efecteper la seua propaganda nacionalista, i n’hiha que no en tenen ni rastre» (p. 97). I mésendavant: «Hi ha nacions que tenen melic,d’altres que arriben a tenir-ne, i d’altres,encara, que han vist com els imposaven unmelic» (p. 102). En tot cas, el que interessaa Gellner –recordem el seu tercer principi–és subratllar que és la modernitat la quegenera la necessitat de melics.

Des del punt de vista teòric, crec que la

cartografia per zones suggerida per Gellnerofereix un potencial que ell mateix noexplota i que, quan ho fa apel·lant als fetshistòrics sospito que alguns dels exemplescitats podrien ser més que discutibles.L’esquema és senzill però seductor: el mari-datge entre Estat i cultura nacional permetdibuixar una graella de quatre zones oescenaris:

estat

sí no

cultura sí zona 1 zona 2nacional no zona 4 zona 3

En la zona 1 la parella estat/culturanacional hauria viscut una mena de coha-bitació o matrimoni de costum des de famolt de temps, abans fins i tot de la mo-dernitat. Gellner inclou dins la zona 1Portugal, Espanya, França i Anglaterra imanifesta sense recança que aquests estatsdinàstics corresponien a zones culturals-lingüístiques amb poques diferències cultu-rals i internament amb poques tensionsnacionalistes. «En allò fonamental, ja sa-bien quina era la seua identitat, i qui eral’Estat encarregat de protegir aquestaidentitat» (p. 58).

En la zona 2, que correspondria a laItàlia i l’Alemanya premodernes, trobeml’existència antiga d’una altra cultura com-partida però l’absència corresponent alparaigües protector de l’estat. La núviaestava a punt…, però no hi havia nuvi. Sien la zona 1 el matrimoni estava, al parer

150de Gellner, «consumat» fins i tot moltabans de la cerimònia oficial, en la zona 2hi mancava –també en el sentit marital– la«unificació». El fet que en tots dos casos launió es pressuposi pacífica i benigna (senselluites d’alliberament o sense la reclamacióde principis d’autodeterminació) justificales benediccions i acceptacions donades perGellner. Però aquí, inevitablement, acabenles seves simpaties.

En efecte, la zona 3 correspon al mosaicde l’Europa central. Es tracta d’una situacióon no hi havia ni estats nacionals ni cul-tures nacionals i on qualsevol experimentd’enginyeria política (el pas per les cincetapes que van de la societat tradicional al’estat nacional) estava abocat a la violènciai l’horror de la neteja ètnica. Aquest és, sensdubte, el fantasma que íntimament recorretot el llibre d’aquest jueu txec fugitiu de lainvasió nazi del 39 anomenat ErnestGellner. La prevenció gellneriana contra elnacionalisme es fa ara comprensible, per-què el nacionalisme que ell va presenciar ipatir va ser la millor recepta per a la catàs-trofe. L’autor el va viure i ara en descriu lesconseqüències nefastes derivades de lapretesa veritat del seu primer principi (el del’homogeneïtat cultural): en el pitjor delscasos la neteja ètnica i la persecució de lesminories; en altres, turbulències inevitablesderivades de voler posar en pràctica el prin-cipi d’autodeterminació. Només en moltspocs casos (com alguns dels citats en leszones 1 i 2) es donaria, al parer de Gellner,una «benaurada condició o situació» (pp.52 i 60) d’oblit, dissolució o amnèsia de lesdiferències culturals que hauria permèsincorporar tothom a la ciutadania indepen-dentment de la seva diversitat d’orígens.

Aquesta «benaurada condició», almenys pelque fa a França, ha estat recentment mésque qüestionada per un altre expert en eltema com és Josep R. Llobera (veg. El diosde la modernidad, 1996).

El model per zones, com dic, acaba perser poc explotat. La, en principi, previsiblezona 4 (que correspondria a l’existènciaprèvia d’un estat sense cultura nacional),sense cap explicació, no és desenvolupadaper Gellner, la qual cosa impedeix una dis-cussió en detall sobre quants estats inclososa la zona 1 podrien ben bé correspondre ala zona 4 (cas, per exemple d’Espanya i An-glaterra). Gellner, en canvi, opta per derivarcap a una zona 3 bis (l’Europa comunista)i, després, encara, cap a una zona 5 situadafora dels límits d’Europa (l’Islam). Això lipermet avaluar les relacions entre marxismei nacionalisme i Islam i nacionalisme. Laconclusió és rotunda: el marxisme no hapogut competir amb el nacionalisme.L’Islam, en canvi, sí.

El cos teòric elaborat per Gellner ensmena, de nou, al punt de partença delnostre comentari. L’aproximació de Gellneral fenomen nacionalista és una aproximaciópreventiva que, traduïda ara al nostre llen-guatge vindria a dir: no vàrem ser capaçosd’anticipar el fenomen del nacionalisme i,per tant, vàrem haver de patir els seus es-tralls i la seva crueltat. Ara ens cal, més quela prèdica moralitzadora, la tasca d’explicarles arrels de la seva aparició i les causes delseu èxit. Comprendre’l (a través dels prin-cipis per ell formulats) fóra la millor viaterapèutica per al distanciament, la rela-tivització i, al capdavall, l’evitació de nousbanys de sang i noves etapes de terror. Ditde manera planera, si per la via teòrica

151podem «demostrar» que el principi d’auto-determinació és una bajanada (p. 105)haurem donat un pas cap a la desfetit-xització de la terra i, en darrer extrem, capal manteniment de l’statu quo. L’intel·lec-tualisme polític de Gellner («coneixent “la”veritat actuarem bé, és a dir, deixarem de

ser nacionalistes») el mena ineludiblemental conservadorisme. Vet-ho aquí. L’esforçteòric de l’acadèmic deixa veure, en darrerainstància, la causa d’una vida amenaçadaper la por i el llarg i silenciós combat man-tingut, a través de l’arsenal de les idees, pelmalaguanyat professor de Cambridge.

Cartes de l’exiliAlfons Cucó

Correspondència, 2. Agustí Bartra i altresnoms de l’exili americàJoan Fuster442 pp., 1998Editorial Tres i Quatre

Un conjunt aproximat de vint mil cartesrebudes i de dues mil enviades als seuscorresponsals (conservades aquestes darre-res curosament mitjançant artesanals pro-cediments de còpia) constitueix l’insòlitarxiu epistolar que, al llarg de tota la vida,va anar configurant Joan Fuster. Avuiaquest patrimoni històric representa unaeina fonamental per estudiar la vida cultu-ral i civil del País Valencià de la segonameitat del segle XX, i em sembla que potconstituir igualment un instrument im-prescindible per a un coneixement apro-fundit dels avatars pels quals ha hagut depassar, durant pràcticament mig segle, lacultura catalana globalment considerada.

Dins la complexa planificació editorialque implica la publicació d’una massa taningent de materials, el director de l’edició,Antoni Furió, ha destinat el segon volumd’aquesta Correspondència de Fuster a uninventari de textos sobre l’intercanvi epis-tolar de l’escriptor de Sueca amb el món del’exili català a Amèrica, que amb l’apariciód’aquest volum podem considerar ja comdefinitiu. En aquest sentit el llibre –querecull cartes rebudes i enviades per Fuster aAgustí Bartra, F. de S. Aguiló, Avel·lí ArtísBalaguer, Domènec Guansé, Ramon Fa-bregat, Miquel Ferrer i altres transterrats–resulta un complement essencial a compila-cions publicades anteriorment com l’Epis-tolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, JosepFerrer i Joan Pujadas (curadors), Barcelo-na, Curial, 1993, i fins i tot a una altramena de reculls com Textos d’exili de JoanFuster, Generalitat Valenciana, 1991, unaexcel·lent antologia d’articles de l’escriptorvalencià, publicats a revistes catalanes del’exili americà, que seleccionà i introduíSanti Cortés.

Ha estat Cortés mateix l’encarregat del’edició del volum que ara comentem.L’elecció ha de considerar-se molt encer-tada, perquè el curador és un bon coneixe-

152dor de la variada gamma de problemes dela València de postguerra –i no caldrà sinócitar ací la seua tesi doctoral València sota elrègim franquista (1939-1951), Institutde Filologia Valenciana/Publicacions del’Abadia de Montserrat, València-Barcelo-na, 1995– però també del món de l’exili,com és palès als seus llibres El valencianismerepublicà a l’exili, Generalitat Valenciana,1993, i L’exili valencià als seus textos, Ge-neralitat Valenciana, 1995. El coneixementde Santi Cortés d’aquest doble, i tanmateixúnic escenari, el de la València tètrica d’a-quells anys i el de l’emigració política, esreflecteix de manera notòria tant a la intro-ducció com a l’aparat crític del volum.

És per això, per la semblança paradoxald’escenaris tan llunyans que, a la Valènciade 1950, Fuster se sentia literalment unexiliat. «He dit sovint als amics –escrivia aAgustí Bartra, el seu principal interlocutord’aquesta Correspondència 2– que potser noes trobaria un esperit més semblant al d’unvalencià catalanista que el d’un catalàexiliat.» Molts són els factors que podrienajudar a comprendre la rotunda considera-ció que feia en aquell moment Fuster i quecontribueixen a explicar el fil que el va unir–especialment a la primera meitat dels anyscinquanta, com reflecteix molt bé aquestvolum– amb el grup d’escriptors catalans al’exili americà, especialment amb RieraLlorca i amb Bartra. Tots compartien, enprimer lloc, unes mancances intel·lectuals imaterials evidents: la inexistència d’un am-bient cultural i cívic on arrelar-se amb nor-malitat, però també les possibilitats econò-miques més indispensables per dur a termeel seu ofici d’escriptors.

En aquest darrer sentit Bartra escrivia aFuster –justificant el seus retards episto-lars–: «tinc molt poc de temps i [encara]menys esma a causa de l’horari inhumà quehaig de suportar a la llibreria» [on treba-llava a Mèxic]. «Pensa –afegia– que plego ales dotze de la nit i que no tinc ni dissabtesa la tarda ni gairebé diumenges [...] m’ésacerb no disposar ni d’una sola nit per aescriure, per a treballar en allò que dóna unsentit total i vital a la meua vida». Fuster,pel seu compte, el 1951, un any desprésd’acabada la llicenciatura en Dret, i malgratles seues reticències clarament confiades aBartra, decidia establir-se com a advocat.«Havia procurat evitar-ho –li escriu– per-què tinc la impressió que no aprofite massaper a traficar en plets i cenyir-me a un oficiessencialment tèrbol i farisaic com ésaquest. Però no hi ha més remei!» Lapossibilitat d’una altra mena d’oportunitatsprofessionals –potser més plàcides i ambmés marge per a l’exercici de l’activitatliterària– s’havien ja frustrat. «Volia –reco-neix Fuster– haver-me enganxat en qualse-vol roda burocràtica que em donàs pocsmals-de-cap i em deixàs més lliure de preo-cupacions. No ha estat possible. O millordit: ho seria, a canvi de certes concessionsde tipus polític i àdhuc moral; però és unpreu excessiu. Veurem si puc traure puntaen açò de fer d’advocat.» Avui sabem queaquesta perspectiva tampoc no reeixí. D’a-questa manera Fuster iniciava una difícil,gairebé impossible aventura: la de fer, de laseua obssesió per les lletres, un ofici perviure. Potser aviat un biògraf ens puga ex-plicar el cost personal –«non vi si pensaquanto sangue costa»– d’aquesta decisió de

153Fuster que tantes conseqüències ha tingutper al país. En tot cas, el 1951, l’escriptorvalencià no s’estava de confiar a Bartra quesi concursava amb uns poemes als JocsFlorals de l’exili, a Nova York, «el fet d’ob-tenir un premi [...] no tenia per a mi mésvalor que –a part el judici favorable– lapetita remuneració».

Tot això plegat –el comú però diversdesarrelament de les societats respectives,una mateixa encara que distinta angoixantsituació (econòmica) personal, una sem-blant incertesa davant el futur– ajuden aexplicar, al meu entendre, el fil que va unirdurant bastants anys, en una comunicaciósingular, Fuster i els seus amics d’Amèrica.En tot cas, sabem que Fuster se sentia tam-bé, a la seua pròpia terra, com un altreexiliat. Una situació que al jove escriptorvalencià –dotat ja d’una sensibilitat nacio-nal ben esmolada i ben conscient de viureuna època especialment anorreadora per alseu país– li semblava encara més punyentque la de l’exili geogràfic mateix. Per aixòescrivia a Bartra, el 1950, que «el nostre‘exili’ és més dolorós que el vostre. Sentir-se exiliats en la mateixa pàtria! Vosaltres,sens dubte, viviu servant al cor una imatgepreciosa de la pàtria, aqueixa Catalunyaideal que l’enyorança i la fe us mantenenintacta; però nosaltres [...]. Nosaltres no sa-bem defugir una comparança immediataentre allò pel que lluitem i una realitat sor-da, apàtica, amarga. Perquè si almenys tin-guéssem enemics!».

Mig segle després, coneixedors com arasom de les dificultats extremes per les qualsha passat, i encara passa, un país com elvalencià –tan allunyat encara d’uns parà-

metres mínimament acceptables de norma-litat nacional– no podem sinó compartir eljudici i l’emoció de Bartra. «M’escriviu unafrase, millor dit, un crit, que m’ha fetesborronar per la seva justesa tràgica. Fa:‘Perquè si almenys tinguéssem enemics!’. Jaels tindreu si seguiu endavant!. Però tambétindreu amics, ja els aneu tenint». Entre lapatètica soledat dels primers cinquanta queexpliciten les referències anteriors i elsartefactes explosius dedicats a l’escriptor deSueca els anys de la transició, s’hauriad’escolar una trajectòria –al mateix tempssobtada i contradictòria– de recuperaciónacional i civil en la qual ningú no podràdeixar de reconèixer el paper que a Fuster lipertoca.

Amb la publicació d’aquesta Correspon-dència 2 –que d’alguna manera completal’important epistolari Fuster-Riera Llorca–es tanca de fet la recuperació d’uns mate-rials que reflecteixen la relació, una micainsòlita, que va unir l’escriptor valenciàamb un grapat d’escriptors i patriotes cata-lans exiliats a Amèrica. Són sense dubtereflex d’una època de pregona anormalitat–d’una anormalitat tràgica– en la nostravida col·lectiva i també en la vida personalde molts ciutadans. Per això aquesta singu-lar correspondència de l’exili –del dobleexili– havia de tenir, com així ha estat, uneslimitacions: les que imposava el curs del’evolució de la conjuntura de l’«interior».

A mesura que començaven a encetar-se–això sí, amb una lentitud històrica deses-perant– determinades possibilitats d’actua-ció al mateix país, la tensa comunicació epis-tolar intercontinental havia d’esllanguir-se.No és gens casual que el gruix dels mate-

154rials recollits –tant en aquest llibre com enel que compila la relació Fuster-Riera Llor-ca– baixe substancialment al llarg de lasegona meitat dels anys cinquanta. L’activi-tat intel·lectual i civil de Fuster era ja moltintensa i els escenaris anaven canviant. Enel cas de Riera Llorca els contactes escrits esvan prolongar –encara que de manera moltintermitent– fins el retorn definitiu delnovel·lista a Catalunya l’any 1969.

Pel que fa a Bartra les circumstànciessemblen diferents i possiblement en aquestcas, el ràpid esllanguiment de la correspon-dència no és aliè a les tensions que traspuena l’insòlit debat lingüisticoliterari –però endefinitiva també civil– que van mantenirels dos corresponsals sobre les particula-ritats «regionals» que devien (i/o podien)utilitzar els escriptors valencians als seusescrits. Prenent peu en un hipotètic perillde «balcanització» de la llengua, Bartra –itambé Calders– varen adoptar actituds mésfabristes que les de Fabra. Per contra, Fus-ter va rebutjar decididament l’excessiu cen-

tralisme que postulava el seu corresponsal,perquè «pel gust d’una idea abstracta del’idioma, podríem tallar aquest cordóumbilical que ens lliga [als escriptors valen-cians] a la gent del País Valencià [...] nopodem ni volem profunditzar més aquestaseparació entre ells i nosaltres». Aquestesdiscrepàncies –que es restringien al terrenylingüisticoliterari, però que eren probable-ment mostra de concepcions civils i nacio-nals més pregones– són també al fons del’esmorteïment de la relació epistolar entreFuster i Bartra.

Fet i fet, sense poder entrar ara i ací enuna anàlisi minuciosa del conjunt de qües-tions que aquest llibre recull –un arc moltampli d’aspectes de caràcter lingüístic, lite-rari, nacional i civil–, el que em sembla méssubstancial és la quantitat i la qualitat d’in-formació nova que ens aporta sobre unarealitat mal coneguda, llargament exclosadels circuits habituals de la cultura i delspapers públics. A partir d’ara tindreml’oportunitat de tenir-la present.