Maig 2021 · Núm. 126 · linianoubarris.cat

Difusió controlada per OJD-PGD - publicació mensual | redacció: 657 165 047 - linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com

líniaNouBarris12 anys

VULNERABLES pàg 3

Creix la xifra de menorsLGTBI que denuncien quepateixen discriminació

FESTA DE PRIMAVERA pàg 10

El ‘bailaor’ Jose Manuel Álvareztanca la versió rebatejadai reduïda de la Festa Major

TRINITAT NOVA pàg 10

Presó provisional per a cincdels sis detinguts per unadoble agressió sexual

A FONS pàgs 12 i 13

Luxe metropolità:viure en un dia a diad’un altre món

BOXA pàg 20

Exhibició de SandorMartín per retenir el cinturó europeu

“Prou!”

Foto: AV Ciutat M

eridiana

Clam a Ciutat Meridiana contra l’allau de desnonaments pàg 10

| 2

líniaNouBarris.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517Maig 2021

3 |

líniaNouBarris.catMaig 2021

Quan un menor torna de l’esco-la o de l’institut i explica a casaque els companys li fan bullying,el més habitual és que la famíliali faci costat. Però quan aquestassetjament escolar es produeixper raó d’orientació sexual o d’i-dentitat o expressió de gènere,pot passar que el rebuig vinguitambé de part de la família. Potpassar i passa.

De fet, al Centre LGTBI deBarcelona hi ha una entitat re-sident que ofereix acompanya-ment i acollida a joves del col·lec-tiu que pateixen LGTBI-fòbiaal seu entorn familiar. Es tractad’Ahora dónde, des d’on orien-ten joves que “es troben que acasa seva no els volen i que potser que els facin fora o que els ob-liguin a ‘replantejar-s’ho’, com siaixò fos possible”, explica el di-rector del centre, Andreu Agus-tín. Aquesta és una realitat “in-visibilitzada”, segons la funda-dora i presidenta de l’entitat,Gemma Brulles, que la va cons-tituir el setembre de 2019.

La majoria de casos que ate-nen són de majors d’edat, peròara estan treballant la coordi-nació amb els centres educatiusper abordar el problema abans.La idea és que els psicòlegs i pe-dagogs d’escoles i instituts de-tectin si hi ha alumnes LGTBI enaquesta situació i els derivin aAhora dónde. L’entitat els potdonar eines per sortir de l’armariamb la família o, si ja ho han feti la reacció ha estat negativa, elsofereixen un servei de mediació.El següent pas és l’acollida.

Precisament, els problemesde convivència en l’àmbit fami-liar, accentuats pel confinamentdomiciliari durant l’etapa més

dura de la pandèmia, van fer quel’any passat gairebé es quadru-pliquessin les demandes pre-sentades per menors al CentreLGTBI de Barcelona, en compa-ració amb les xifres del 2019. Aixího exposa el balanç elaborat desdels serveis d’atenció d’aquestequipament. “Aquest creixementexponencial s’explica per l’aug-ment de les necessitats d’acom-panyament i socialització du-rant el confinament, una etapaen què moltes persones jovesLGTBI han hagut de viure sen-se la seva xarxa de suport habi-tual i en un entorn que, en algunscasos, pot resultar hostil”, deta-lla el mateix document.

Tot i aquest augment, des delCentre LGTBI recorden que lesatencions a menors van repre-sentar només un 8% del total del’any passat. “Això ens indica quecal buscar estratègies per arribara infants i adolescents”, diu

Agustín. En la mateixa línia,l’Observatori Contra l’Homofò-bia (OCH) situa aquesta xifra enmenys del 3%, segons el seu co-ordinador tècnic, Cristian Carrer.

DOS CAMPS DE BATALLACarrer, que també és psicòlegsocial, afirma que la majoria decasos de menors que arriben al’OCH són per assetjament esco-lar. És a dir, sovint els infants iadolescents LGTBI s’han d’en-frontar a la manca d’acceptaciótant a casa com a l’escola o l’ins-titut. Si bé en els últims anys elscentres educatius han evolucionatbastant en aquest sentit, Carrerassenyala que “la diversitat afec-tivosexual i de gènere encara noapareix en el currículum escolar”.

“De cara al 17 de maig [Dia in-ternacional contra l’LGTBI-fò-bia] ens truquen des de moltscentres, i això està molt bé, peròcal anar més enllà”, apunta. Tam-

bé insisteix en la importància de“treballar des del principi, a totsels nivells, perquè si no es parlade diversitat des de l’escola, quanels alumnes arriben a l’ESO potesclatar l’LGTBI-fòbia”.

A més, en etapes tan compli-cades com la preadolescència il’adolescència, sovint la víctimad’assetjament no entén per quèl’ataquen i opta per callar. El ma-teix passa amb els companysque podrien ser defensors de lavíctima, que sovint no diuen resperquè temen que, si alcen la veu,els agressors els atacaran tambéa ells. Per tant, molts cops les víc-times “no tenen una xarxa de su-port”, resumeix Carrer.

Una altra qüestió a tenir encompte és que els episodis d’as-setjament escolar no sempre esprodueixen a les aules, quan elsprofessors hi són, sinó que es do-nen sobretot a l’entrada i sorti-da del centre, als passadissos, al

pati o al menjador. Per això,Carrer demana que la formacióen aquesta matèria s’estengui “atot el personal de serveis” quepot treballar en un centre.

MENORS AGRESSORS“Molts cops els agressors sónnois menors que actuen en ma-nada”, lamenta el president del’OCH, Eugeni Rodríguez, que esmostra molt preocupat peraquest fet. “Alguna cosa s’estàfent malament”, diu Carrer, queaposta per la “pedagogia res-taurativa” i no per la criminalit-zació d’aquests menors, i convi-da a pensar en el context quepropicia aquestes agressions.Davant d’això, Agustín es plan-teja com hi ha pogut afectar “lairrupció de l’extrema dreta” en elpanorama polític espanyol i ca-talà.“S’estan posant en dubteaspectes en els quals ja hi haviaun consens social”, lamenta.

Anna UtielBARCELONA

Créixer enun entorn hostil» Les demandes presentades per menors al Centre LGTBI es van gairebé quadruplicar l’any passat» Els infants i adolescents del col·lectiu poden patir rebuig tant als centres educatius com a casa

El 17 de maig se celebra el Dia Internacional Contra l’Homofòbia. Foto: Gemma Sánchez/ACN

A fons

| 4

OpiniólíniaNouBarris.cat Maig 2021

Dipòsit Legal: B 6766-2010Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Albert Alexandre, Anton Rosa

(Barcelonès Nord i Baix Maresme), Olga

García (Vallès), Pau Massip (l’Hospitalet i Baix

Llo bregat), Xavier Oliva (Barcelona), Anna Utiel

(Montserratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)

Dept. Producció: Susana Dicenta

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

La lupa

Més enllà dels casos que puguem tenir al nos-tre entorn, comença a haver-hi xifres quealerten d’una greu crisi de salut mental en-tre el jovent. Els intents de suïcidi entre ado-

lescents van augmentar un 27% en l’any de la pandèmia.Les consultes i ingressos per trastorns de la conducta ali-mentària han crescut en algunes zones del país més del40%, i unitats com la de Sant Joan de Déu han experi-mentat increments de casos de fins al 60%. Aquests ca-sos afecten gent cada cop més jove, i això ha provocat al-guns problemes i disfuncions en un sistema que estavapreparat per atendre gent a partir de 16 anys però no tantper als casos, cada cop més nombrosos, de 12 i 13 anys.

Aquesta tendència, ben real i evident, seguramentté múltiples causes i no és fàcil atribuir-ho a un factoro un altre. Però sembla raonable pensar que la pan-dèmia, i sobretot les mesures de confinament, no hi hanajudat. De fet, probablement han contribuït a agreu-jar i precipitar casos que potser en un altre context nohaurien arribat a situacions límit.

No s’han valorat prou els costos psicològics i socialsde l’ensenyament a distància, que durant un any s’hageneralitzat de manera total o parcial en alguns cursossuperiors de secundària, al batxillerat, als cicles for-matius i a la universitat. L’aïllament i trencament delsvincles socials que suposa no poder acudir quotidia-nament als centres educatius i no relacionar-se ambnormalitat amb el grup d’iguals i amb els professors iprofessores té costos importants a nivell d’aprenentatge,però també des del punt de vista psicosocial.

Cal recordar que parlem d’etapes clau per al desen-

volupament de les persones. Tota l’adolescència i l’entradaa l’edat adulta. I l’aïllament és especialment greu en mo-ments de transició entre cicles educatius o entre l’edu-cació i el món laboral. Són situacions en les quals les re-lacions, els contactes informals i la interacció amb gentcom tu són absolutament fonamentals.

A banda dels tancaments dels centres educatius, lespolítiques de control de la pandèmia han tingut un im-pacte especialment acusat en el lleure de les persones jo-ves. Caus i esplais han tingut una activitat molt limita-da i irregular, l’esport escolar i juvenil ha patit també afec-

tacions importants i, sobretot, el toc de queda ha limi-tat molt la vida social i les relacions del jovent.

I, sobretot, l’impacte econòmic de la crisi afecta el jo-vent de manera molt desproporcionada. Catalunya te-nia, ja abans de la Covid, uns nivells molt elevats d’aturi precarietat laboral juvenil. I ara, amb l’economia atu-rada, la manca de perspectives encara és molt més greu.

Totes les mesures de control de la pandèmia, o simés no la majoria, probablement eren necessàries enun moment determinat. Però és impossible no tenir lasensació que no s’ha valorat prou els costos que tenien,especialment per al jovent.

El cas de la pandèmia exemplifica de manera molt cla-ra que les decisions polítiques sovint han d’equilibrar in-teressos contraposats. I no és fàcil ni evident com fer-ho.Aquest any ha calgut lesionar interessos i drets de mol-tes persones per protegir la població del virus. Cons-tantment els poders públics han anat buscant equilibris,com no podia ser d’una altra manera. Però cal tenir pre-sent que sovint en aquests equilibris els interessos i dretsdel jovent hi han tingut molt poc pes. Perquè no tenenuna traducció immediata en el PIB, i perquè tenen moltpoca veu política. Però amb dades tan dramàtiques comles que anem coneixent, potser és hora de canviar-ho.

Els joves són un col·lectiu que vota poc i que té pocaccés i influència social i política. Per tant, és relati-vament fàcil oblidar-se’n. Durant molts mesos han es-tat pagant una part molt important del cost del con-trol d’una pandèmia que, de fet, per a ells i elles re-presentava un risc directe relativament baix. I, així itot, han hagut de patir una certa criminalització pelsseus comportaments.

A partir d’ara, tanmateix, caldria tenir molt més encompte aquesta dimensió en les decisions que s’hagin deprendre a partir del final de l’estat d’alarma. Mesures comel toc de queda no són gratuïtes i, per tant, és impres-cindible minimitzar-les en durada i extensió. I assegurar-se que tenen un impacte significatiu abans de mantenir-les indefinidament. En molts sentits, amb les facultats tan-cades i els instituts semitancats, les perspectives laboralsmolt magres i les oportunitats d’oci absolutament limi-tades, fa un any que s’ha privat el jovent d’alguns dels ele-ments clau que constitueixen l’experiència de ser joves.

S'ha privat el jovent d'alguns delselements clau que constitueixen

l'experiència de ser joves

Foto: C

arola López/ACN

per Jordi Muñoz

Ser joves en temps de pandèmia

Cada vez que la opi-nión publica se vuelve

loca porque “qué mal elbotellón”, se aprovecha el tema paraprivatizar la fiesta, bien en pisos de al-quiler (como pasó durante el toque dequeda) o bien en salas. Tiene poco quever con la sanidad y mucho con la eco-nomía.

El Twitter en paperAquí espiula

Avui finalitza el meupermís de maternitat. El

meu bebè només té 3mesos i 20 dies, i mama a demanda, denit i de dia. L’OMS aconsella lactànciamaterna exclusiva fins als sis mesos, il’Associació Espanyola de Pediatria re-comana no escolaritzar els infantsabans dels 2 anys.

Israel: almenys una vin-tena de palestins morts

a Gaza –gairebé la meitatinfants– arran dels bombardejos d’Is-rael amb què l’exèrcit ha contestat elllançament de coets fet abans, des dela Franja, que han fet sonar les sirenesa Jerusalem. Netanyahu ha advertitHamàs que ho pagarà car.

@txellfeixas@albaps@apuente

Estoy escuchando aperiodistas hablar de

"los obreros que cobran900 euros" como si fueran otros. Comosi en esta profesión (y parecidas) no hu-biera muchísimos mal pagados, conmenos calidad de vida que esos "ob-reros” (sic). Creerse de otra clase socialpor ¿trabajar con portátil?

@cristinagcasado

5 |

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniaNouBarris.catMaig 2021

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Ballarín: “Ampliar les terrasses ha salvat 1.800 llocs de feina”1

2 La Generalitat vol abordar els problemes de salut mental a les escoles

Exhibició de Sandor Martín per retenir el cinturó europeu

Comencen les obres per fer 31 pisos de lloguer social a Torre Baró

Les cuines de la discòrdia

El + llegit líniaNouBarris.cat

3

4

5

A les xarxes

@324cat: Mossos i Policia Nacional han de-tingut unes 200 persones relacionades ambla xarxa de falsificació de carnets de conduir,la majoria clients que n’havien comprat.

@mariadolorsa: Hem de situar el debat es-tratègic independentista fora del marc delpacte de govern, alliberant-lo de les ten-sions del dia a dia i de la disputa tacticista.

#CrisiERCJunts

@perezlozano: Just quan ERC trenca ambels complexos respecte de l'espai conver-gent, la direcció dels comuns torna a ope-rar des dels complexos respecte del PSC.

#ElPaperDelsComuns #FalsificavenCarnets

La música ha acompanyatl’ésser humà des de l’ini-ci dels seus dies. Així com

aquesta ha evolucionat, tambého han fet les seves formes de re-producció, i una d’elles està tor-nant després d’un temps en l’o-blit: el disc de vinil.

Aquesta tecnologia analògi-ca va tenir el seu apogeu alsanys setanta i va passar a ser in-dispensable per a un gran nom-bre de persones. Anys més tard,amb l’arribada del CD, va anarperdent protagonisme i va que-dar reservada per a aquells me-lòmans que sabien apreciar-la.

Amb els anys, molta gents’ha adonat que un CD, o fins i

El disc de vinilper Àlex Fernández

tot el mòbil, ens permeten es-coltar la mateixa música queun tocadiscs, però no experi-mentar la mateixa sensació.El característic so d’entre pis-tes és l’espurna que aviva laconcentració després de se-gons de distracció al ritme dela música. Les antigues i co-munament desgastades por-tades dels vinils són el reflexde records que es van forjaren la memòria sota el so d’u-

na cançó, i el disseny del disci la seva funda són la prova del’esforç realitzat per a la sevaproducció.

És habitual sentir que re-quereix més feina reproduiruna cançó en un tocadiscs,però si veritablement volsgaudir-la, hauràs de deixarenrere les insípides caràtulesdels CD i les pantalles, per talde poder establir un vincle en-tre la melodia i tu.

Els semàfors

L’Associació de Veïns de CiutatMeridiana segueix al peu del

canó en la lluita contra la granquantitat de desnonaments quehi ha al barri. L’entitat va tornar aliderar fa uns dies una protesta

per demanar una soluciódefinitiva per a aquesta xacra.

pàgina 10AV Ciutat Meridiana

Sandor Martín ja pot presumirde ser tres cops campió

d’Europa de boxa del pes superlleuger. El púgil de la Prosperitat

va derrotar de forma clara elbritànic Kay Prosper en unavetllada celebrada a la Vall

d’Hebron el passat 23 d’abril.pàgina 20Sandor Martín

La Fundació Barcelona Comerçha proposat al Parlament

Euorpeu la creació de la CapitalEuropea del Comerç de

Proximitat. L’entitat consideraque seria la millor manera de

reivindicar el model de comerçlocal i de proximitat europeu.

pàgina 14Barcelona Comerç

Safata d’entrada

| 6

OpiniólíniaNouBarris.cat Maig 2021

Mirada pròpia

La pandèmia ha impactat en tota la societat deforma global. Ho hem experimentat com a in-dividus, però també des de tots els sectors eco-nòmics n’hem patit –i encara en patim– les con-

seqüències. En paral·lel, durant aquest últim any hem es-tat testimonis de l’acceleració del procés de digitalitza-ció i l’avenç de la tecnologia en tots els àmbits de la so-cietat: el teletreball, la medicina a distància, la imple-mentació dels recursos digitals en el sector educatiu o eldesenvolupament del comerç electrònic han passat a for-mar part del nostre dia a dia. La tecnologia, doncs, avan-ça exponencialment i afecta tots els sectors d’activitat.

El sector turístic, com no podriaser d’altra manera, no n’és una ex-cepció. El que segurament moltesorganitzacions estaven plantejantadoptar a mitjà o llarg terminis’ha convertit, per força, en el seupresent immediat. Sense la capa-citat d’adaptació de les empreses aaquesta nova realitat i la incorpo-ració de talent digital, difícilmentpodran sobreviure. La transfor-mació digital ja no és, doncs, unaqüestió d’innovació, sinó d’acon-seguir i mantenir avantatges com-petitius sostenibles en el temps. Es-devé, doncs, fonamental. I vaig mésenllà: aquest és un canvi culturalque requereix que la pròpia orga-nització qüestioni contínuament elseu statu quo i s’atreveixi a expe-rimentar i a incorporar novetatssense por del fracàs. Cal, però, feraquesta transformació coneixent elperquè es duu a terme, tenint unaestratègia clara i concretant elsobjectius. Ens hi juguem el futur.

La societat ha canviat i, amb ella, el turista i la for-ma com viatja. Ara, els turistes participen en totes les fa-ses del viatge i hem de posar el focus en la seva expe-riència, en aportar-los valor. I per això cal posar el cliental centre de la transformació digital. Aquesta, però, nos’atura en l’experiència del viatger, i així ho van assenyalarels experts al darrer Observatori CETT Transformaciótecnològica i talent digital en turisme. Carlos Romero,director d'Investigació, Desenvolupament i Innovació aSegittur, va assenyalar que la digitalització ha de con-

templar cinc aspectes: la que té a veure amb el model denegoci i l’empresa, aquella aplicada a processos per sermés eficients, a la pròpia organització i a les persones,tot allò relacionat amb la pròpia infraestructura tecno-lògica que cal tenir i, per últim, el bloc de producte i ser-vei per fer l’experiència del client més rellevant gràciesa la tecnologia.

Aquest procés de transformació comporta nousreptes, però genera, alhora, noves oportunitats per al sec-tor. La tecnologia ha de servir, en definitiva, per millo-rar la gestió del turisme, una gestió intel·ligent i res-ponsable d’empreses i destinacions turístiques.

FORMACIÓ I CONEIXEMENT, LA CLAULa tecnologia avança de manera vertiginosa, mentre queles empreses van adoptant aquesta transformació de for-ma logarítmica. Es crea, doncs, una escletxa entre la ve-locitat a la qual progressa la tecnologia i la velocitat enquè l’adapten les empreses. Aquí hi intervé un fenomena tenir molt en compte: la reticència al canvi. Hi feia re-ferència a l’Observatori CETT Joan Borràs, gestor de Pro-jectes TIC i Turisme del Departament d'Innovació Tu-rística d'Eurecat. Cal fer un canvi de mentalitat per ab-raçar el canvi i avançar més ràpidament cap a la integració

de les eines digitals, i és en aquest punt on les noves ge-neracions tenen un gran paper. Han crescut amb la tec-nologia com a part del seu dia a dia, valoren els avantatgesque comporta i no tenen por de la novetat. Ells i elles sónel futur i cal que participin en aquest procés.

En aquest context, no hi ha dubte que per fer front alsreptes i canvis que planteja la tecnologia calen personesformades i polivalents. El turisme necessita talent digital,nous perfils professionals amb les competències neces-sàries per fer front a aquesta transformació. A parer meu,cal apostar per perfils híbrids que coneguin el sector enprofunditat i que, alhora, tinguin suficient coneixement

tecnològic que els permeti donar lamillor resposta a cada necessitat. Al’Observatori, Anna Monjo, d’AC-CIÓ, afirmava que cal impulsarperfils professionals TIC enfocats alturisme per comptar amb talent es-pecialitzat, a més de fomentar lesvocacions tecnològiques entre elsprofessionals turístics. Al CETT,conscients d’aquesta necessitat detalent digital en turisme, actualitzemperiòdicament els programes con-solidats i en creem de nous, com elGrau de Negoci Digital i Innovacióen Turisme, pioner en aquest àm-bit, que iniciem el curs 21/22.

Els centres universitaris hem decapacitar les persones per lideraraquesta transformació, un procésque demana la implicació d’em-preses, administracions i altresagents. Cal que entre tots promo-guem un ecosistema que afavorei-xi l’adquisició de competències di-gitals per part dels professionals del

sector turístic, treballant conjuntament amb una mira-da col·laborativa per tal de donar resposta a aquestes ne-cessitats ja identificades, però també albirant noves ne-cessitats de talent tecnològic i digital encara per descobrir.

La transformació tecnològica és clau per al futur delturisme i, per dur-la a terme, les persones són un pilarfonamental. Només amb el seu coneixement, expertesai formació serà possible un turisme responsable, com-petitiu i sostenible.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT

Foto: P

exels

per Maria Abellanet

Talent digital per transformar el turisme

NLA FOTOSílvia Jardí / ACNLes millorsperles

Sembla que els fenòmens lunars tindrien relació amb elsassassinats. Segons el diari Correo Gallego, el pare de les

nenes de Tenerife les hauria fet desaparèixer per la influènciade la lluna plena. Algun astròleg a la sala?

Un acomiadament pot ser perillós. Un home del’Hospitalet ha ingressat a presó després de col·locar

un artefacte explosiu en una excavadora de l’empresaque l’havia fet fora de la feina.

No contrastar informacions porta problemes. Algunsmitjans asseguraven fa uns dies que Iker Casillas tornava a

tenir problemes de cor. Res més lluny de la realitat: l’exporterdel Reial Madrid va tenir un atac d’al·lèrgia, segons va informar.

Als garatges s’hi guarden moltes coses, però tenir uncavall és normal? Un veí de Torre Baró, segons

denuncien plataformes animalistes, en tindria un algaratge de casa seva i amb el permís de l’Ajuntament.

7 |

líniaNouBarris.catOpinió Maig 2021

Tribuna

per David Centol, editor del Grup Comunicació 21

Al Grup Comunicació 21 creiemen el periodisme practicat ientès des de la ferma conviccióde servei al ciutadà i a la socie-

tat de la qual formem part. Totes les nos-tres publicacions descansen sobre aquestcompromís de proporcionar al lector in-formació de qualitat, tractada amb rigori presentada amb claredat perquè disposide les eines de reflexió i coneixement ne-cessàries per desplegar plenament i ambtotes les conseqüències la seva condicióde ciutadà.

No són paraules buides, aquestes afir-macions. Ens avala una llarga trajectòriade més de vint anys a través dels qualsGrup Comunicació 21 s’ha convertit, grà-cies a la fidelitat dels seus lectors i a la pro-fessionalitat de tots els nostres periodis-tes, publicitaris i col·laboradors, en elprincipal referent de la informació deproximitat a Barcelona i també a la sevaàrea metropolitana.

Línia, el diari metropolità, queavui inicia la seva singladura, és la culmi-nació d’aquest apassionant viatge iniciatfa dues dècades. Ve a sumar-se a les altresdinou capçaleres Línia del grup que, enel seu conjunt, conformen el projectemés ambiciós existent a Catalunya pel quefa al periodisme de proximitat.

Aquest nou mitjà que presentem s’as-senta sobre els mateixos valors que la res-ta, tot i que hi afegeix algun element dife-

renciador. Si fins ara cadascuna de les nos-tres dinou publicacions tenia com a ob-jectiu informar el ciutadà de la seva reali-tat més propera –el barri, el districte, la ciu-tat, la comarca–, amb Línia, el diari me-tropolitàpretenem eixamplar els límitsgeogràfics de la nova capçalera per abra-çar tota la Barcelona metropolitana.

Ho fem sense abandonar el nostrecompromís amb la informació de pro-ximitat, que és el nostre estandard mésdiferenciador i l’element que distingeixtota la nostra activitat periodística coma grup de co-municació.

La decisióde fer realitatun diari me-tropolità éssobretot fruitd’una profun-da reflexió sobre les necessitats infor-matives del ciutadà que no han tingutresposta fins ara i també de l’exigènciaque ens imposem com a grup de fer re-alitat projectes periodístics que puguinresultar transformadors en el mitjà illarg termini.

Líniapretén cobrir, en primer lloc, elbuit informatiu que afecta aquesta reali-tat física, humana, social, econòmica i cul-tural que és tota l’àrea metropolitana.Però a aquest objectiu, purament perio-dístic, hi sumem també la voluntat d’es-

devenir una eina de debat serè i profundsobre Barcelona i l’àrea metropolitana.

Ho fem perquè compartim la diagno-si que situa la necessitat urgent de trencarles fronteres i muralles invisibles –peròexistents–que encara s’aixequen entre lesdiferents ciutats que conformen aquestarealitat geogràfica i humana per podermultiplicar-ne exponencialment les sevespotencialitats de creixement.

Un creixement que a Línia entenemmés enllà de la mera dimensió econòmicai que abraça també la cultura, les infraes-

tructures, la mo-bilitat, els equi-paments, la sos-tenibilitat, la visi-bilitat internacio-nal i tantes altresqüestions, toteselles rellevants en

el marc d’una societat en plena transfor-mació i que ha d’afrontar reptes cada copmés exigents.

El nou lector, i també aquell que ja ensconeix a través d’alguna de les dinou edi-cions que fins ara configuraven l’univers Lí-nia, trobarà en aquest diari un periodismereposat, serè, responsable, allunyat de la cri-dòria i de l’exageració. Fem periodisme, noactivisme. Expliquem allò que passa, no ensom els protagonistes. Hi trobarà també pe-riodisme crític, sempre necessari, però nopracticat d’una manera gratuïta i inoperant,

sinó des de la voluntat d’esdevenir una einaútil i positiva de diàleg i transformació. Lí-nia aposta també per l’opinió de qualitati per això hem seleccionat un ampli ventallde columnistes que s’incorporen al nostreprojecte per aportar, des de la pluralitat d’i-dees i pensament, eines de reflexió i anà-lisi per enriquir el debat públic de Barce-lona i la seva àrea metropolitana.

Com a editor del Grup Comunicació 21em plau donar-te la benvinguda a casateva. Procurarem estar a l’altura de l’im-mens repte que suposa acudir cada dia ala cita amb els lectors. Ho farem amb pro-fessionalitat i honestedat, com hem fet desde fa vint anys. I ho farem també amb lail·lusió i l’exigència de saber que, en el pe-riodisme, el compromís amb el lector es re-nova cada dia i que és també cada dia quecal estar a l’altura.

Voldria també donar les gràcies a totsels professionals del Grup Comunicació 21que han fet possible el naixement de Lí-nia. La pandèmia no ens ho ha posat fà-cil, certament. Però precisament perquè lesveritables capacitats de les persones es me-suren davant de les dificultats, cal reco-nèixer la seva gran vàlua personal i pro-fessional. Línia té un equip de professio-nals preparats i compromesos, disposatsa deixar-s’hi la pell. I aquesta sempre és lamillor garantia per a qualsevol projecte. Co-mença l’aventura metropolitana de Línia.Et convidem a viure-la amb nosaltres.

Fem periodisme, no activisme.Expliquem allò que passa,

no en som els protagonistes

Trencar les fronteres i muralles invisibles

| 8

OpiniólíniaNouBarris.cat Maig 2021

Tribuna

La memòria, sigui individual o col·lectiva, és curta itramposa. El millor exemple a l’hora de provar afir-macions taxatives és sempre un mateix. Sincerar-se amb el mirall permet adonar-se amb facilitat de

com endolcim el passat per fer-lo sempre una mica o moltmillor del que fou.

Com que la realitat a molt poca gent se li fa plenamentsuportable, ens passem la vida recordant temps idíl·lics queno ho foren i imaginant futurs que per força seran millors queel present que vivim.

Si aquesta mirada absentista del present no és absolu-ta, i per tant d’una manera o altra seguim tocant de peus aterra, el resultat d’aquesta manera de fer no té per què pro-porcionar-nos resultats negatius. Al cap i a la fi, ens permetfer un inventari més agradós d’allò que ja hem viscut –unbalanç creatiu si parléssim de finances– i ens manté il·lu-sionats i engrescats amb l’excusa de les millores que donemper fet vindran més endavant.

El problema és quan el present s’abandona del tot i el capnomés malda per recuperar un passat que no fou però ques’idealitza. O per córrer com una gallina sense cap camí d’unfutur que no sabem quan arribarà i, per descomptat, tam-poc si acabarà sent tan ideal com el projectem.

Llavors és quan ens perdem definitivament el present,que és, agradi més o menys, el lloc en el qual vivim. I per-dent-lo és inevitable que prenguem males decisions. Perquèsituant com a motor del nostre comportament allò que ima-ginem que va ser o allò que serà, indefectiblement hem d’a-cabar per estavellar-nos i prendre mal contra allò que és. Acap lloc que valgui la pena porta perseguir allò que, a més deno poder ser, és impossible. I tan impossible és pensar queel passat és recuperable com que el futur pugui anticipar-sei, encara menys, ajustar-lo plenament al nostre desig.

Això ens passa individualment, però també de formacol·lectiva. Les societats també perden de manera recurrentl’equilibri salubre que les lliga a un present sempre imper-fecte. Quan això esdevé, l’agenda política emmalalteix i ten-deix a quedar segrestada per les pulsions reaccionàries i re-volucionàries que mai porten res de bo, fora d’una extensabibliografia que tendeix a enaltir les segones. Un enaltimentque tendeix a obviar que la majoria de revolucions presen-ten un full de serveis negatiu, perquè eren evitables en la me-sura que ja estaven en marxa els processos reformistes quehaurien menat les societats que les han protagonitzat al ma-teix lloc, només que sense tants costos afegits.

El procés català és un mirall perfecte per observaraquesta lògica. El present autonòmic menystingut i me-nyspreat per la promesa d’una futura república que ni hi ésni se l’espera o pel passat d’una Catalunya esplendorosa i mo-nonacional que des de fa temps només existeix als llibres d’his-tòria, i no pas a tots. Això si parlem del sobiranisme. Però siposem la mirada sobre el constitucionalisme, les coses no sóngaires diferents. També en aquest bàndol se sacralitza el pas-

sat, la transició posem per cas, o es fantasieja amb un futuron l’independentisme és derrotat i rendit sense condicions.I entre aquestes solucions plantejades en termes absoluts, ivinculades al futur o al passat, queda atrapat el present, queacaba convertit en terra de ningú tot i ser la parcel·la que, bentreballada, hauria de procurar-nos satisfaccions i millores pro-gressives, que no pas absolutes i immediates.

A la resta d’Espanya, on predomina l’agenda política mésclàssica d’arrel ideològica –dretes i esquerres, per enten-dre’ns–, també van coixos de la mateixa cama i la campa-nya electoral de Madrid ho ha fet evident a la pornogràficamanera. La discussió política segrestada també pel passat opel futur. Del passat es va a cercar la terminologia guerra-civilista dels anys 30, la idealització d’una segona repúblicaque fou un desastre o l’homologació i blanqueig del fran-quisme criminal, tot depenent de quin partit és l’arqueòlegque grata la memòria.

I del futur se seleccionen escenes impossibles. Com ésel cas d’una Espanya sense immigrants, de ma dura, ambdones de nou submises i pa i toros per a tothom, si par-len els blaus, o una altra convertida en un paradís socia-lista a la terra, si parlen els vermells. El present, com a Ca-talunya, no serveix, i tot queda fiat a recuperar el passato conquistar el futur.

Naturalment, tot això no passa perquè sí. És necessari quehi hagi un diagnòstic pessimista sobre el present que siguiprou compartit. I és imprescindible també que, a banda decompartit, a aquest diagnòstic l’acompanyi la convicció quees tracta de quelcom estructural, sense solució possible, im-possible de capgirar.

Arribats aquí és quan els reaccionaris i els revoluciona-ris disposen del seu moment de glòria i poden fer-se els amosdel discurs. Sense esperança, només els viatges al passat oal futur poden proporcionar-nos passaports de benauran-ça. I així és com acabem instal·lats en el sense sentit i haventd’escoltar una barbaritat rere l’altra, com va succeint darre-rament a totes les campanyes electorals.

Afortunadament, els reaccionaris i els revolucionaris d’a-vui dia ho són de pa sucat amb oli i tot comença i acaba enparaules. Almenys de moment. Han contaminat el to dela conversa pública, convertint-la tota ella en un fangar, peròencara no són prou perquè puguin traslladar els seus dis-cursos a la irreversibilitat dels fets sense haver de matisar-se o rectificar-se. A més a més, tenim institucions prou for-tes per aguantar els embats d’aquells als quals ha deixatd’importar-los el present i, per tant, nosaltres.

Però això no ha de ser forçosament així per sempre. De-pendrà dels reformistes, si n’hi ha, i del que siguin capaçosde fer per millorar un present que, efectivament, ha deixatde ser suportable per a massa gent. I si això és així, amb quinargument pots convèncer ningú perquè no s’emmiralli en lafarsa d’un passat falsejat o en l’estafa d’un futur impossibleque li ofereixen els reaccionaris i revolucionaris?

Els reaccionaris i elsrevolucionaris d'avui dia

ho són de pa sucat amb olii tot comença i acaba en

paraules. Han contaminatel to de la conversa

pública, convertint-la totaella en un fangar, però

encara no són prouperquè puguin traslladar

els seus discursos a lairreversibilitat dels fets

sense haver de matisar-seo rectificar-se

““

Foto: La Moncloa

per Josep Martí Blanch

Un present a mida de reaccionaris i revolucionaris

@PepPrieto: Aquesta mania d’alguns mit-jans de referir-se als “joves” com a col·lec-tiu uniforme, organitzat i amb un sol ob-jectiu compartit. Ni Orwell, tu.

@eva_mrtnzzz: La meva àvia té demèn-cia. Aquesta setmana ingressarà a una re-sidència i hem creat un llibre familiar per-què no ens oblidi del tot i ens tingui a prop.

@rpascualverdu: Ser adulto también esdecir(te) “esta semana está super liada, perola que viene es más tranquila” todas las se-manas de tu vida hasta que te mueres.

Flaixos

Barris al dia

9 |

líniaNouBarris.catMaig 2021

4El Pla de Barris és un programaextraordinari per als barris mésdesfavorits de Barcelona, amb elqual es volen revertir les desi-gualtats mitjançant l'aplicacióde noves polítiques públiques iel desenvolupament de projec-tes dinamitzadors per als barrisamb la implicació de la ciutada-nia. I, tot plegat, dotat d’un pres-supost extraordinari i intensiudurant un temps acotat.

Ara n’arriba la segona edició.Per al període 2021-2024, al nos-tre districte se n’intensifica l’acció,ja que el Pla passa de cinc a noubarris i cobreix el 70% del territori.Així, es dona continuïtat a Ro-quetes, Trinitat Nova i Zona Nordamb el manteniment de projec-tes estructurals, i es desplega aVerdun, Prosperitat, Turó de la Pe-ira i Can Peguera. Per als anys quevenen, el districte disposarà de 43milions d’euros per executar lesdiverses accions.

EDUCACIÓ I SALUT S’incorporaran 14 educadoressocials i s’actuarà en 19 centreseducatius. A més, s’invertiran 9milions d’euros a millorar in-fraestructures o equipament al’IES Galileo Galilei i l’escola Pros-peritat, a Prosperitat; a l’institutescola Antaviana de Roquetes, ia l’escola El Turó del Turó de laPeira. Aquests centres també in-corporaran projectes educatiuscomplementaris que treballenles arts escèniques com a einasocioeducativa. També es po-tenciarà l’accés a les activitats ex-traescolars i s’activaran progra-mes per a la resolució de con-flictes als centres educatius. I espreveu, igualment, l’oberturad’equipaments al districte com anous espais comunitaris (EspaiTres Ulls a Trinitat Nova). Una al-tra línia de treball activa s’enfo-ca en l’aprenentatge d’oficis il’acompanyament per incenti-var que els estudiants cursin es-tudis postobligatoris.

Pel que fa a l’àmbit de la sa-lut, els nous plans de barri deldistricte engeguen una línia detreball específica amb progra-mes de prevenció del consumde tòxics i alcohol. D’altra ban-da, amb l’esclat de la covid-19,s’ha constatat un empitjora-ment del benestar emocionalde les famílies que ja estaven enun context complex. Per aquestmotiu, també s’engegaran pro-grames per a la millora de la sa-lut mental. Per últim, una terce-ra línia de treball incidirà en eldesenvolupament de progra-mes que fomentin les relacionsafectives sexuals positives.

OCUPACIÓ I JOVESEs fan extensives iniciatives com laXARSE. Al mateix temps, es posena disposició dels veïns dispositiusd’orientació laboral, programesde formació ocupacional i de re-gularització mitjançant la contra-ctació i l’homologació d’estudis. Almateix temps, el Pla de Barris re-força amb algunes actuacions eldesenvolupament del comerç deproximitat de forma simultàniaal Pla de Comerç del districte.

Pel que fa al jovent, s’impulsaun programa de dinamització aTrinitat Nova davant la mancad’espais d’oci i lleure. També esgenerarà un espai per a joves a laZona Nord i s’impulsarà la trans-formació del parc del Turó de laPeira amb la idea que sigui un es-pai de referència no només per alsadults, sinó també per als joves.En aquest sentit també s’incor-poraran nous usos en clau es-portiva i comunitària.

MÉS REFORMESEs remodelaran la plaça del Ver-dum i la plaça Roquetes, i el car-

rer Pedrosa a Trinitat Nova. Esreurbanitzaran els carrers Llopisi Pla dels Cirerers, s’adequarà pro-visionalment una part de l’espaide la Ideal Flor de la Prosperitatper a usos esportius i comunita-ris, i es faran millores a l’espai pú-blic al nord del mateix barri.

A la Zona Nord, el Pla de Bar-ris busca la dignificació de l’espaipúblic a Torre Baró. També esdesplegarà la segona fase de lesescales mecàniques per generaritineraris accessibles als barris i mi-llorar la connectivitat del veïnat.

I a Vallbona, el Pla de Barris volaprofitar l’oportunitat del soter-rament ferroviari per culminar,amb la participació veïnal, el PlaDirector per a la Transformació Ur-bana, que ha d’incidir en aspec-tes com la modificació del pla-nejament per a la conservació dela zona agrària de la Ponderosa,la connectivitat (amb la remode-lació de l’anomenat Pont delsDos Ulls), l’habitatge, la memòriapopular o el desenvolupament deprojectes educatius i comunitarisvinculats a l’agroecologia.

I, finalment, en matèria d’ha-bitatge, es preveu el desenvolu-pament d’actuacions en el marcdel programa de finques d’altacomplexitat, al mateix tempsque es mantenen projectes comel de suport psicològic per a per-sones en situació de vulnerabili-tat residencial que es du a termea la Zona Nord.

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

El Pla de Barris servirà per millorar, entre altres aspectes, l’espai públic, els equipaments i l’habitatge. Fotos: Districte

4Una altra intervenció desta-cada que està en marxa al dis-tricte és el Balcó d’Equipamentsde Can Peguera. Forma part delPla de Futur de Can Peguera, unprojecte de redefinició del bar-ri en àmbits com l’habitatge, lamobilitat o l’accessibilitat.

El Balcó d’Equipaments és laprimera intervenció d’aquest

Pla i servirà per millorar la con-nectivitat entre els barris delTuró de la Peira i Can Peguera,i al mateix temps permetràadequar els accessos amb unnou ascensor al parc del Turó.També s’habilitarà una pistaesportiva per a usos comuni-taris que es compartirà amb laresidència Pi i Molist.

Can Peguera: equipaments

Torna el Pla de Barris» A Nou Barris suposarà la inversió de 43 milions d’euros en actuacions al 70% del territori

» Per al període 2021-2024 s’hi incorporen Verdun, Can Peguera, Turó de la Peira i Prosperitat

Foto: D

istricte

Es faran programesper a la millora

de la salut mental

líniaNouBarris.cat

| 10

Maig 2021

Nou Barris

Ciutat Meridiana registra cadasetmana cinc o sis desnona-ments i els seus veïns ja n’estanfarts. Des de l’Associació de Ve-ïns del barri denuncien que, toti la situació de pandèmia, nil’Estat ni la Generalitat fan resper aturar-los. En aquest sentit,lamenten que tot i les mesuresper evitar aquesta situació, elsdesnonaments han continuat albarri. “Aquestes mesures noméshan servit de titulars propagan-dístics pels mitjans de comuni-cació. Ha faltat autoritat per fercomplir la moratòria, ja que elsjutges actuen sota el seu propicriteri i no han deixat d’executardesnonaments”, asseguren enun comunicat.

El govern espanyol va apro-var el passat mes d’abril unamoratòria de tres mesos pelsdesnonaments d’inquilins sen-se alternativa residencial. Dinsd’aquesta categoria estaven in-closes aquelles llars amb per-sones dependents, víctimes deviolència de gènere o menors.Tot i això, tal com lamenten desde l’entitat veïnal, la normadeixa als jutges l’última parau-la. “Ens trobem davant l’omni-potència dels jutges, que ex-ecuten les lleis sota el seu criteriideològic i, en moltes ocasions,no deixa d’estar lligat a unamentalitat capitalista, religiosai sempre en contra dels po-bres”, expliquen. Al comunicattambé denuncien que els jutges“són part interessada en moltes

ocasions, ja que reben privilegisdels bancs”.

En aquest sentit, l’associacióveïnal lamenta “el poc marge”que deixa el govern espanyolper acollir-se a la moratòria i laseva aplicació en el calendari.

HABITATGE SOCIALFiliberto Bravo, president del’Associació de Veïns, denun-ciava fa pocs dies en declara-cions als mitjans, que l’admi-nistració i els bancs tenen habi-tatges buits que podrien utilit-zar-se per a l’emergència resi-dencial. “Són nostres i ja elshem pagat amb les hipoteques iel rescat de la banca”, asseguraval’activista. Des de l’entitat apun-ten que l’Agència de l’Habitatgeté més de 1.000 pisos buits atota Catalunya. “L’Agència del’Habitatge, tot i saber les ne-cessitats i la manca d’habitatgesde les famílies que ocupen elsseus pisos, denuncia a aquestespersones per usurpació il·legal,sense tenir en compte que sónhabitatges públics buits en unasituació de pandèmia i de crisi

socioeconòmica greu”, afegienels veïns en el comunicat fet pú-blic el passat 11 de maig.

L’entitat veïnal també criti-ca el cas de la promotora Re-gesa, que gestiona l’AMB, queté “pisos buits i sense controldels lloguers”.

SOLUCIONSPer mirar d’aconseguir algunamillora, els veïns reclamen quees torni a obrir l’Oficina d’Ha-bitatge de Zona Nord per donarsuport legal a les famílies afec-tades, que es faci un reparti-ment dels habitatges buits de lesadministracions, que s’expro-piïn habitatges als bancs i alsgrans propietaris davant l’e-mergència social i, finalment,que es convoqui la taula d’Ha-bitatge de Nou Barris per ferfront a l’actual situació. SegonsEl País, l’Ajuntament estariadisposat a reobrir l’oficina iacompanyar els veïns afectats através dels Serveis Socials. Toti això, lamenten la manca decompetències de l’administraciólocal en matèria d’habitatge.

Imatge d’un desnonament a Ciutat Meridiana. Foto:Twitter (@talvezsiono)

Els veïns de Ciutat Meridianadiuen prou als desnonaments

» Cada setmana perden casa seva cinc o sis famílies del barri» L’Associació de Veïns demana solucions per aturar la situació

Nou Barris viu una Festa Major descafeïnada

CULTURA4Diuen que a falta depa, bones són coques. La pan-dèmia ha impedit, un any més, lacelebració de la Festa Major deNou Barris. Tot i això, i dins delsmarges que permet l’actual si-tuació i complint amb totes lesmesures sanitàries, el barri haviscut la festa ‘Celebrem la pri-mavera!’, amb un cap de setma-na que ha estat ple d’activitats di-verses i la presència del tradi-cional mercat artesanal.

La música en viu, la dansa,la màgia, el circ i el teatre, hanprotagonitzat l’agenda d’a-

questa festa major descafeïna-da. La Banda de Barcelona vaobrir els actes el 14 de maig, se-guida de l’espectacle màgic deLuko Corleone. La cirereta delpastís la va posar el 16 de maigel concert de flamenc-fusió acàrrec de Pedro Javier Gonzá-lez Trio i amb el reconegut bai-laor Jose Manuel Álvarez.

Tret del mercat artesanal,que només va tenir control d’a-forament, per la resta d’activitatses va haver de demanar citaprèvia. Descafeïnada, o no, NouBarris va viure la festa.

Presó per a cinc dels sisacusats d’agressió sexual

SUCCESSOS4Presó provisional isense fiança per a cinc dels sis acu-sats d’agredir sexualment duesnoies a Trinitat Nova. Aquesta vaser la decisió del jutjat d’instruc-ció número 1 de Santa Coloma deGramenet, que també va deixaren llibertat provisional sense pas-saport i amb prohibició de mar-xar del país a un dels joves, al quals’investiga per omissió del deurede denunciar.

La jutgessa va realitzar 18rodes de reconeixement. Lesdues víctimes van participar endues amb sis persones i una tes-

timoni que figura a la causan’hauria fet una altra amb sismés. El cas es troba sota secretd’actuacions.

DIA DE SANT JORDIEls fets s’haurien produït el dia deSant Jordi, tot i que no han trans-cendit més detalls perquè el casestà sota secret de sumari. La Uni-tat Central de Delictes Sexualsdels Mossos d’Esquadra va dete-nir als sis implicats en un opera-tiu que es va dur a terme el pas-sat 3 de maig a Trinitat Nova. Elssis acusats serien majors d’edat.

El ‘bailaor’ Jose Manuel Álvarez. Foto: Facebook / Jose Manuel Álvarez

Cultura | Clam per la ‘Biblioteca Rafa Juncadella’Els veïns del barri de Roquetes tenen clar que el nom de la nova bibliotecahauria de ser Rafa Juncadella, l’activista cultural que va morir fa dos anys ique va estar molt implicat en la defensa de la cultura i el dret a l’educació.

Xavier OlivaCIUTAT MERIDIANA

11 |

líniaNouBarris.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 Maig 2021

| 12

líniaNouBarris.cat Maig 2021 El reportatge del mes

Vistes privilegiades delmar. En una de les zo-nes més luxoses de Ca-talunya on viuen mol-

tes “estrelles públiques”. 800metres quadrats de casa en qua-tre plantes. Nou habitacions. Unaparcament amb capacitat per avuit vehicles. Jardí, pista de fut-bol exterior, piscina i celler ambbarra de bar “per gaudir delsamics”. Ben comunicat però ambprivacitat. A 15 minuts de l’aero-port i a 10 de la platja. “Amb totel que podem desitjar per viureuna vida de vacances perma-nents”. I tot per 7.500 euros almes. O si el lector prefereix com-prar, per 5,7 milions d’euros.

Descripcions d’aquesta menaapareixen a Idealista quan es bus-quen cases al barri de Bellmar, aCastelldefels. Aquesta urbanitza-ció de luxe és famosa perquè el ju-gador del Barça Leo Messi hi té laseva residència, que deixaria en ri-dícul les cases que apareixen al por-tal immobiliari. No és l’únic famósque hi viu o que hi ha viscut. Segonscomenta el cambrer d’un bar pro-per, a uns 20 minuts a peu de Bell-mar, per aquí hi han passat juga-dors com Luís Suárez o Rivaldo iara el germà gran dels Gasol s’hiestà construint la seva mansió.“Mai a la vida els he vist trepitjarel bar, però a mi em va molt bé quesiguin a prop perquè els paletes quetreballen als seus xalets venenaquí i jo faig força caixa”, diu.

Bellmar és un dels indrets onviuen les classes riques a l’àreametropolitana, però no és l’únic.Ni de bon tros.

EL MAPA DELS BARRIS RICSA diferència del que passa als Es-tats Units, on les classes riques vi-uen en barris aïllats a l’extraradi deles grans ciutats i les classes de ren-des més baixes també es troben enzones allunyades del centre, a lametròpoli de Barcelona la segre-gació no és tan profunda.

Segons explica a la seva tesidoctoral el doctor en Sociologia Ser-gio Porcel, les persones adineradesviuen disgregades en diferents zo-nes, sovint en contacte amb les clas-ses mitjanes. Això fa que trobempoblació amb rendes altes a Gavà,Tiana, Alella, el centre de Badalo-na, Sant Just, Sant Cugat, Valldo-reix o l’anomenada UpperDiago-nal, però que també n’hi hagi a al-tres indrets com l’Eixample, laVila Olímpica, Cerdanyola o fins itot al centre de la capital catalana.En tots aquests casos parlem de zo-nes on la mitjana de la renda percàpita se situa entorn dels 30.000euros anuals. Cal tenir en compteque de Vallvidrera –una altra de leszones més riques del país– fins aSant Roc (a Badalona) només hi ha17 kilòmetres, i en algunes partsd’aquest barri la renda per capitano supera els 4.500 euros. Gaire-bé vuit vegades menys.

Com s’explica que les classesamb més capacitat adquisitivaestiguin tan disperses en el terri-tori? L’historiador i periodistaRafa Burgos parla d’un procés demobilitat que comença al segle

XIX. “Les classes altes vivien alcentre de la ciutat, però de mica enmica van anar buscant noves zo-nes on tenir millors condicions devida”, diu. Aleshores, primer esvan instal·lar a l’Eixample i méstard a Sarrià i Sant Gervasi, quanel transport públic va permetre’lsarribar de forma ràpida al centre.“També cal tenir en compte lesburgesies locals, com a Sant Cugato Matadepera”, afegeix.

De la mateixa manera, ToniLópez, investigador del Departa-

ment de Geografia de la UAB i delCentre d'Estudis Demogràfics,considera que “hi ha molts moti-us que expliquen per què les clas-ses amb rendes més altes trien unsbarris o uns altres”. Es refereix aelements com la densitat de po-blació, el clima, l’accessibilitat,els serveis o la proximitat a la cos-ta. “Si hi ha una fàbrica a prop, seràun lloc en el qual les persones ambrendes més altes no voldran viu-re-hi, en canvi les bones escolessón un pol d’atracció”, considera

López. Tot això fa que els preus delsol pugin i certs barris siguin no-més aptes per a uns pocs.

Així mateix, en la darreradècada Barcelona ha estat un pold’atracció per a persones estra-ngeres amb una alta capacitat ad-quisitiva que venen de cultureson la segregació està fortamentimplantada. Això ha fet aflorar leszones aïllades de rendes altes.“Els últims anys la migració depoblació amb rendes altes haestat més gran que la de gent

amb rendes baixes”, explica Ló-pez. Totes aquestes zones, segonsPorcel, representen el 8,7% delterritori metropolità i hi viu –en-cara que no siguin exclusiva-ment persones riques– el 9,5%de la població.

LA RIQUESA DES DE FORAA vista d’ocell, a Bellmar, com a tan-tes urbanitzacions de luxe, hi pre-dominen el blau i el verd. Totes lescases tenen piscina i jardí i moltestambé pistes de pàdel i tenis.

A la urbanització de Bellmar, a Castelldefels, com més amunt, més luxoses són les cases. Foto: Albert Alexandre

Les persones adinerades de l’àrea metropolitana de Barcelona viuendisgregades en diferents zones, des de Gavà o Sant Cugat fins a la Vila Olímpica

o Cerdanyola. Busquen poca densitat de població, bon clima, accessibilitat,serveis o proximitat a la costa. Són barris on la seva realitat pot semblar ficció.

Luxemetropolità:vides d’un altremón

13 |

líniaNouBarris.catMaig 2021El reportatge del mes

La urbanització se situa a la fal-da del massís del Garraf i tot elbarri està travessat per pujades.Com més amunt, més luxosessón les cases. A diferència d’altresbarris com Sarrià, aquí els carrersestan buits. Ni una persona ca-mina per les vores. No hi ha cot-xes aparcats. És una urbanitzaciófantasma on de tant en tant es veualgun paleta pedalant muntanyaamunt i brillant de tan suat que va,o una furgoneta que es dirigeix afer la reforma d’alguna casa. Devegades, si hi ha sort, es pot toparamb algú que llença les escom-braries en cotxe, en aquest cas enun BMW. És personal de servei ol’inquilí d’una mansió? Amb tot,si hi ha una cosa que abunda aBellmar són les càmeres de vi-deovigilància. De mil i una formes,totes elles apunten cap al carrer icreen una sensació incòmoda:no sou benvinguts.

Les escenes podrien repro-duir-se en urbanitzacions de Ma-tadepera (tercera població ambmés renda de Catalunya), Alella(setena població més rica) o Vall-romanes. L’única diferència ésque a cap d’elles hi viu Messi.

LA RIQUESA DES DE DINSHi ha una frase que utilitzen ambfreqüència les persones que es de-

diquen a vetllar pels drets de lespersones sense sostre: “La majo-ria ens assemblem més a algú queviu al carrer que a una personaque té un veler”. Semblaria exa-gerada, però alguna de les segü-ents històries semblen indicarque la sentència és prou certa.

El Robert (nom fictici) fa anysque treballa esporàdicamenttransportant i col·locant obresd'art en cases de luxe. No és la sevafeina. Ho fa per guanyar un extrade diners. I és que tracta d'una tas-ca molt ben pagada. “Puc arribara guanyar 45 euros per estar 15minuts en una casa i penjar unquadre o posar-lo recte. De vega-des les persones que visito em po-den arribar a donar 50 euros mésde propina”, relata. Quan parla so-bre el que més l'impressiona d'a-questes cases s’està estona expli-cant anècdotes. “Hi ha un pis si-tuat a la zona alta de Barcelona enel qual sempre que hi entro o ensurto –per la porta del servei–emperdo i he de demanar a algundels treballadors de la casa quem'acompanyi, és un laberint”, as-senyala amb humor.

Diu que són immobles enor-mes, en els quals hi ha sales i méssales: “L'habitació del ioga, bi-blioteques, sales buides, sales ple-nes d’obres d'art, sales de cinema

A Bellmar, on viu Leo Messi, una de lesurbanitzacions mésriques de Catalunyasituada a Castelldefels, és difícil veure-hi algúpassejant pel carrer o cotxes aparcats

privades...”. Les seves històriesreafirmen que es tracta de perso-nes d'un altre món. “Una vegada,mentre carregàvem un quadre ca-ríssim amb un company, la nenapetita de la família va dir a la sevamare: ‘Que monos! Ens els podemquedar?’”, recorda. Exceptuantaixò, però, el Robert diu que sem-pre s'ha sentit ben tractat. Té sen-tit si tenim en compte que per lesseves mans han passat obres de70.000 euros, Picassos o Dalís.

Les escenes s’assemblen a unasituació relatada pel doctor enGeografia Miguel Rubiales a laseva tesi dedicada a les classes al-tes de Barcelona i Madrid. Va serquan va acompanyar un grupd’homes adinerats a jugar a golf.En un forat elevat del camp es vaproduir un “moment col·lectiud'admiració paisatgística”. Se-gons explica, un d’ells va dir: “Lavista és magnífica, llàstima d'a-quella muntanya, que tapa, caldriatreure-la del mig”. Rubiales, sor-près, va preguntar com pensavenmoure una muntanya, i ells vanexclamar que amb màquines ioperaris. “O creus que abansaquest camp era aquí?”, li van dir.“Semblava que era l’únic delsquatre que no veia fàcil treure unamuntanya del mig”, afirma Ru-biales reflexionant sobre la dis-

tància entre la seva realitat i la delsque més tenen.

Al seu estudi, a més, explicaque aquesta percepció del món ontot es pot modificar té a veure ambuna classe acostumada a canviarde forma de vida o a comprar ivendre immobles amb freqüència.“Tenen una visió dels seus privi-legis privada”, apunta per afegirque les classes altes no tenen lapercepció de pertànyer a un ma-teix grup social que els ajuda a pre-servar el seu estatus sinó d’haverguanyat la seva riquesa a través del’esforç individual.

Rubiales comenta que lespersones que va entrevistar mos-traven molta incomoditat a l’ho-ra de compartir amb algú defora del seu cercle social com ha-vien aconseguit la seva riquesa iquines eren les seves relacions fa-miliars. Un element estrany, jaque com explica Burgos, els vin-cles de classe són evidents. “Elsrics tenen formes de funcionar si-milars”, afirma. És cert, no tot-hom té una casa a Puigcerdàper anar a esquiar i un xalet a laCosta Brava.

Un reportatged’Albert Alexandre

Als barris benestantsla renda mitjana per càpita se situa als30.000 euros anuals,quasi vuit vegades mésque la registrada alsbarris metropolitansmés pauperitzats

n Hi ha moltes coses que fan la vidad’un individu diferent que la d’un al-tre. Tanmateix, un simple número hocanvia tot: el que apareix al comptebancari. La població que disposa d’u-na renda elevada viu d’una forma moltallunyada a la de la resta de mortals.

“Les diferències de renda per cà-pita entre els barris amb rendes mésaltes i els barris amb rendes més bai-xes han augmentat els darrers anys”,explica Toni López, investigador delDepartament de Geografia de la UABi del Centre d'Estudis Demogràfics.Així, podem veure com en algunes

zones de l’àrea metropolitana ambprou feines se superen els 4.000 eu-ros anuals per càpita, mentre que enaltres es depassen els 30.000. Si par-lem de famílies, la diferència és enca-ra més acusada. En alguns dels barrismés rics, com per exemple Pedralbes(a Barcelona), la renda mitjana arribagairebé als 90.000 euros, i l’escletxa,segons les dades de López, ha aug-mentat després de la crisi econòmica.

Aquestes xifres tenen una ex-pressió més enllà del compte banca-ri. Fixem-nos en Barcelona: l’espe-rança de vida d’algú nascut a la Trini-tat Nova és de 79,9 anys, mentre queen algunes zones de Sant Gervasi ésde 86,2. Segons un estudi de l’Agèn-

cia de Qualitat i Avaluació Sanitàriesde Catalunya, “les persones amb me-nys nivell socioeconòmic tenen unaprobabilitat quatre vegades mésgran de morir abans dels 65 anys”.Més dades contundents: els adults de15 a 64 anys amb rendes baixes te-nen vuit vegades més risc de patircomplicacions de salut, i la utilitzaciódels centres de salut mental, la taxad’hospitalització i la probabilitat deconsumir fàrmacs dels infants de pro-genitors amb rendes baixes és entretres i cinc vegades més alta que en laresta de nens i nenes.

Davant d’això, cal preguntar-sed’on venen aquestes rendes que fanque unes vides siguin més fàcils queles altres. En contra de l’opinió llarga-ment estesa que afirma que la rique-sa depèn de la vàlua i l’esforç indivi-dual, les dades de l’INE demostrenque les classes riques cada cop viuenmenys del salari i més del rendimentdel seu capital. En algunes zones deSant Cugat o Pedralbes, menys del50% de la riquesa d’una família provédels salaris, mentre que més del 30%dels diners els venen de llogar o ven-dre pisos o d’altres activitats econò-miques. En canvi, a l’Hospitalet o aSant Adrià el salari representa el 70%de les rendes i les pensions un 20%.

Sis anys més de vida

“Les persones amb menys nivell socioeconòmic tenenuna probabilitat quatre vegades més gran de morir

abans dels 65 anys”, remarca un estudi

líniaNouBarris.cat

Comerç

| 14

Maig 2021

REIVINDICACIÓ4Una CapitalEuropea del Comerç de Proxi-mitat. Aquesta és la proposta queBarcelona Comerç va fer a la pre-sidenta de la comissió de Peti-cions del Parlament Europeu,Dolors Montserrat, en el marc dela celebració del Dia Europeu delComerç de Proximitat del passat9 de maig.

Des de Barcelona Comerçasseguren que “no hi ha ciutatsvives sense comerç de proximi-tat, i no hi ha una Europa dinà-mica sense ciutats pròximes ipròsperes”. En aquest sentit,l’entitat va entregar a Montser-rat el manifest ‘Fem comerç,fem ciutat, fem Europa’, quevalora la necessitat de defensari donar suport al comerç local.

“El model de comerç local ide proximitat europeu és únic.Molt difícil de trobar en altrescontinents”, va assegurar Mont-serrat. La presidenta de la co-missió de Peticions va rebreamb interès la proposta de Bar-celona Comerç per ser una ini-ciativa “constructiva” i de “suport

a les petites i mitjanes empreses,que són el teixit bàsic no sols deBarcelona, sinó de tota la UnióEuropea”.

IMPACTE DE LA PANDÈMIAMontserrat i Salva Vendrell,president de Barcelona Comerç,també van aprofitar la trobadaper valorar la situació preocu-

pant del comerç a causa de lapandèmia i les restriccions. Escalcula que a la ciutat han tan-cat 3.000 establiments i queles vendes físiques durant laprimera onada de la pandèmiavan caure un 80%, un feno-men que s’ha anat repetint en lesonades següents, quan el comerçfísic va haver de tancar.

Reunió a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Foto: BCN Comerç

Una Capital Europea del Comerç de Proximitat?

Dades sobre el comerç de la ciutat, a l’abast de tothomWEB4Totes les dades del co-merç de la ciutat ja tenen un es-pai on poder ser consultades. LaDirecció de Comerç, Restauraciói Consum de l’Ajuntament ha po-sat en marxa l’Observatori delComerç i la Restauració, un es-pai web que té l’objectiu de con-vertir-se en una eina adreçada aprofessionals i la ciutadania perconèixer l’evolució del comerç ala ciutat i detectar els seus rep-tes i necessitats.

L’espai comptarà amb da-des rellevants sobre el comerçque s’han recollit els darrers es-

tudis realitzats des del consisto-ri, a més d’un visor del cens co-mercial que permetrà consultarestadístiques de manera trans-parent. Tot això, es combinaràamb un aspecte visual i gràfic perfer més entenedores les dadespresentades.

Des de l’Observatori també espodrà consultar l’informe de co-merç de Barcelona; l’Òmnibus,l’estudi d’opinió que reflecteix lapercepció ciutadana sobre el co-merç; l’enquesta d’activitat delsector comercial i l’enquestad’activitat de la restauració.

El comerç és un pilar de l’economia de la ciutat. Foto: Ajuntament

Nadal | Nou disseny de llumsLa ciutat estrenarà el Nadal que ve un nou disseny de llums a la plaça de Catalunya,

al carrer Aragó i a la Gran Via. També s’il·luminarà per primera vegada part de la Ronda Sant Pere i s’ampliarà el tram del carrer Balmes des de Diagonal fins a Ronda Universitat.

COMUNICACIÓ4El Grup Co-municació 21 ha posat en mar-xa un nou digital: Línia, el dia-ri metropolità. Un mitjà pensatdes de i per a l’àrea metropoli-tana de Barcelona, dirigit pelperiodista Arnau Nadeu, tambéresponsable de la xarxa de pe-riòdics locals Línia.

“No som un diari generalis-ta més. Som un diari de proxi-mitat, diferent, que aspira a serun altaveu de la gran metròpo-li”, afirma Nadeu. “Línia preténser un diari d’enfocaments pro-pis, de reportatges, d’entrevistesi d’opinió metropolitana. Quefaci un periodisme més reposatque rabiós. Un diari de km0,centrat en les històries dels bar-ris i la seva gent”, detalla el di-rector editorial.

Línia vol ser, en definitiva, unespai per a la conversa metropo-litana serena i responsable. Unmarc de diàleg permanent i cons-tructiu que posi punt final a l’ex-cepcionalitat que suposa l’aban-donament informatiu d’una re-alitat tangible. El grup conside-ra que l’àrea metropolitana bar-

celonina entesa en sentit estric-te, però també la regió metropo-litana en sentit ampli, és una re-alitat menystinguda informati-vament com a entitat geogràfica,política i social, i el nou diari volfer-la visible, a més d’enfortir elsentiment de pertinença a aques-ta comunitat.

“Respectarem les identitatslocals, fomentarem el compromísmetropolità i potenciarem unavisió global del territori”, afegeixNadeu, remarcant que el noudiari neix amb vocació de trans-versalitat i amb l’objectiu de do-tar d’una eina de conversa i d’in-formació el pulmó de Catalunya.

PROXIMITATL’objectiu del nou llançamentés redoblar l’aposta del grup perla proximitat. “Si fins ara lesnostres publicacions Línia sónnecessàries en el primer cercle deproximitat dels ciutadans –elbarri, la ciutat–, ara també volemque ho siguin a través del noudiari en el cercle social i geogrà-fic immediatament superior, queen el cas que ens ocupa traspas-

sa les muralles de Barcelona”, as-senyala David Centol, editor delGrup Comunicació 21.

“El nou diari és una publica-ció fidel a l’essència que com-parteixen tots els periòdics delnostre grup, amb els valors de lainformació de proximitat, la qua-litat dels continguts i el periodis-me responsable”, destaca l’editor.

“Línia és la peça que faltavaen el puzle de la informació deproximitat de l’àrea metropoli-tana de Barcelona i és també lapeça que faltava al grup”, re-marca Centol. “Amb el seu nai-

xement es completa el nostreobjectiu de respondre a les ne-cessitats informatives de l’en-torn més proper, al mateix tempsque s’arrodoneix el mapa comu-nicatiu català amb una eina queli mancava”, afegeix.

EN CATALÀLa regió metropolitana de Bar-celona planteja una realitat lin-güística particular, on la llenguacatalana requereix un plus decompromís per no despenjar-sedefinitivament dels hàbits lin-güístics de la ciutadania, subrat-

lla el grup de comunicació, quedestaca que Línia, el diari me-tropolità també vol contribuir afomentar el català al territori.

El nou diari complementa ipotencia les 19 edicions en paperi digitals de les capçaleres terri-torials Línia dels districtes deBarcelona i l’àrea metropolitana.“Partim d’una base sòlida que ensavala i que nodrirà el nou diari:les 19 edicions territorials Línia,que en cap cas perdran protago-nisme. Seguiran implementant-se i reforestant deserts mediàticscom fins ara”, conclou Centol.

Neix Línia, el diarimetropolità» El Grup Comunicació 21 llança un nou digital pensat des de i per a l’àrea metropolitana» La nova capçalera s’erigeix en la punta de llança de la gran xarxa d’edicions locals Línia

15 |

líniaNouBarris.catBarris al dia Maig 2021

4Nou Barris iniciarà aquest any,a través del Pla de RehabilitacióIntegral (PRI) i el Pla de Barris, l’e-xecució de set noves interven-cions de reurbanització i millo-ra en els seus carrers i zones co-munitàries. L’objectiu és pacificarel trànsit de carrers, augmentarels espais verds, i millorar els es-pais on conviu el veïnat, l’ac-cessibilitat entre zones i la qua-litat de tot l’espai públic.

Aquestes actuacions s’handeterminat incorporant i reco-llint les diverses aportacions delveïnat de cada àmbit. El Balcód’Equipaments de Can Pegueraés una de les actuacions desta-cades, però n’hi ha més.

MILLORS CARRERSA Vilapicina i la Torre Llobeta, esreurbanitzarà el carrer Amílcar,entre la plaça de Santa Eulàlia iel carrer de Cartellà, i el carrerPardo, entre el passeig de Fabrai Puig i el carrer Escòcia. Aques-tes dues actuacions formen partdel PRI i milloraran les condi-cions dels carrers, per adaptar-los a les circumstàncies actualsde mobilitat, accessibilitat, en-llumenat, renovació de serveis i

plantació d’arbrat. L’inici de lesobres es preveu per a l’estiu d’a-quest any.

D’altra banda, conjuntamentamb el Pla de Barris, es reurba-nitzaran els carrers Llopis i Pladels Cirerers, a Roquetes. La in-tervenció permetrà millorar lacontinuïtat per als vianants desde l’estació de Roquetes al bar-ri, augmentar l’amplada de lesvoreres per guanyar espais des-

tinats als vianants, i dotar els car-rers de mobiliari urbà, enllume-nat i arbrat per garantir un úsmés fàcil i ambiental. Es pre-veu que les obres acabin l’estiude l’any 2022.

ESCALES MECÀNIQUESD’altra banda, a la Zona Nord, esdesplegarà la segona fase de lainstal·lació de les escales mecà-

niques de Ciutat Meridiana, queconnecten l’estació del metrode l’avinguda Rasos de Pegueraamb el Torrent del Bosc. La pri-mera fase, ara en obres, enllaça-rà l’estació de metro amb el car-rer de les Agudes. La segonafase serà una continuació d’a-questa, i permetrà connectar elcarrer de les Agudes amb el Tor-rent del Bosc. Així, es podransalvar els forts desnivells quecaracteritzen la zona i reurba-nitzar l’entorn amb la creació denous jardins, itineraris més ac-cessibles i una millor connecti-vitat per al veïnat. A més, s’in-tervindrà en els passatges ambuna millora de la pavimentació ila il·luminació per recuperar-nel’ús comunitari. L’inici de les ob-res està previst per a finals d’a-quest estiu.

Aquestes intervencions per-metran guanyar més espaisverds i arbrat viari, millorar l’en-llumenat i paviments de carrersi places amb inclusió de senya-lització per a vianants i ciclistes,afegir nou mobiliari urbà, so-terrar les línies aèries, i millorarl’accessibilitat de zones ambcarrers amb forts desnivells.

Millorem l’espai públic» A punt de començar set obres que milloraran carrers i places amb una inversió de 4,5 milions

» Hi haurà més espais verds i arbrat viari, un millor enllumenat i s’afegirà nou mobiliari

4Al parc Central de Nou Barris, lamodificació de la sala de màqui-nes del llac situat per sota del pas-seig de Fabra i Puig és una inter-venció necessària per a la cons-trucció d’una nova escola bressola la masia de Can Carreras. L’ac-tuació preveu la ubicació delsaparells en un nou espai més re-duït per fer possibles les obres delfutur equipament. Alhora, s’a-profitarà per adequar les instal·la-cions amb la reducció de la po-tència elèctrica necessària per alfuncionament de les fonts. L’obraja està licitada, i la previsió és ini-ciar-la a finals d’aquest estiu.

I a Torre Baró s’executaran ac-tuacions de reurbanització i re-conversió per millorar l’accessibili-tat de la zona del torrent de la Fontd’en Magués, un espai verd no ur-banitzat situat al bell mig del bar-ri, on encara es conserva un tramde l’antic aqüeducte del Baix Vallès.L’actuació, que començarà a finalsd’aquest estiu, consistirà en la crea-ció d’un camí accessible que con-nectarà l’avinguda Escolapi Cànceramb la zona de l’aqüeducte, aixícom la instal·lació d’enllumenat i laplantació de nova vegetació, in-tervencions que potenciaran i dig-nificaran aquest espai natural.

Espais verds reformats

El veïnat ha fetaportacions sobre

les reformes

Escales mecàniques a Ciutat Meridiana (imatge virtual) i equipaments de Can Peguera. Fotos: Districte

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Foto: D

istricte

SostenibilitatOn es poden trobar aliments locals, ecolò-gics i de temporada? Aquesta és una pre-gunta que cada cop es fan més persones,conscients de la importància de cuidar elsnostres hàbits i la nostra alimentació diària.Alguns aspectes clau són el fet de comprara productors de proximitat, decantar-se peraliments ecològics i, en el cas de fruites iverdures, que siguin de temporada. Però el

que no sempre se sap és en quins punts espoden comprar.

MERCATS I BOTIGUESPer quantitat d’oferta, els mercats munici-pals són els llocs ideals per fer la compra.N’hi ha 39 repartits per la ciutat i, a bandade conèixer bé el context de tots els bar-ris, s’han convertit en un espai de proxi-mitat, de trobada i de socialització.Una altra opció són les botigues de

barri, que amb el pas dels anys tambés’han convertit en un servei d’abasti-ment d’aliments de proximitat. Algunesd’elles, a més, s’han especialitzat en pro-ductes específics o famílies. Al portal webexplora.bcnsostenible.cat hi ha un mapa de-tallat amb els barris on es poden trobar.Per últim, darrerament als mercats

municipals s’han sumat els mercats depagès. Actualment n’hi ha 10 (que acos-tumen a funcionar els caps de setmana),

als quals cal afegir-hi les tres parades depagès a l’aire lliure.

RESTAURACIÓ SOSTENIBLEPerò... què passa si algú no vol cuinar igaudir directament d’àpats preparatsamb aquests aliments? La resposta aaquesta pregunta també es pot obtenir alweb explora.bcnsostenible.cat, on es pot

consultar la xarxa de bars, restaurants iempreses de servei d’àpats que tenen encompte, no només la qualitat del pro-ducte, sinó l’impuls de pràctiques res-ponsables amb l’entorn i el planeta.

UN MAPA COOPERATIUPer últim, cal apuntar que des de fa ga-irebé una dècada, a Catalunya hi ha unmapa de l’economia social i solidària, lainiciativa Pam a pam, en el qual tambéapareixen tots els projectes que apostenper aplicar un model sostenible i trans-formador, també en el camp de l’alimen-tació. A Barcelona hi ha 104 negocis quees regeixen per aquests principis.

| 16

líniaNouBarris.cat Maig 2021

Troba aliments locals,ecològics i de temporada

a prop

Cada cop més gent optaperquè la seva dieta diària

tingui com a base unaalimentació sostenible

Suplement mensual

EnsenyamentEl passat 22 d’abril, la vigília de SantJordi, es van lliurar els guardons a les mi-llors il·lustracions del premi Punt de Lli-bre 2021, una iniciativa que convida elsalumnes de les escoles de la ciutat a ferdibuixos en punts de llibre. 200.000 cò-pies dels mateixos es van repartir l’en-demà, de forma gratuïta, en diferentscomerços de la ciutat, durant la Diada,que enguany s’ha pogut tornar a celebrar. La 14a edició dels premis ha reconegut

les il·lustracions de Manel Mogrovejo, del’Escola Miró (del segon cicle d’EducacióInfantil), Èric Torrecillas, de l’Escola Ve-druna (del cicle inicial d’Educació Primà-

ria), Ariadna Xicola, també de Vedruna(cicle mitjà d’Educació Primària), IvánRodríguez, de l’Escola Salle Comtal (ciclesuperior d’Educació Primària), AdrianaLumbreras, de la Salle Horta (primer cicled’ESO), Lucía Moreno, també de la SalleHorta (segon cicle d’ESO i Batxillerat) iKatherine Borraza, de l’Escola Mare deDéu de Montserrat (educació especial).Durant l’acte, celebrat al Saló de Crò-

niques de l'Ajuntament, la regidora deComerç i Mercats, Montserrat Ballarín,va assegurar que el petit comerç “omplede vida els barris”, mentre que PròsperPuig, representant dels comerciants de laciutat, va dir que, “amb la pandèmia, lagent s’ha adonat de la importància que téel comerç de proximitat”.

Premi Punt de Llibre: quan les escolesi el comerç de proximitat van de la mà

mercats · comerç de proximitat

Foto: A

juntam

ent

Foto: A

juntam

ent

17 |

líniaNouBarris.catMaig 2021

AniversariSis dècades al peu del canó i al servei delsveïns i les veïnes de Nou Barris. El mercatde la Mercè celebra el seu seixantè aniver-sari, ja que es va inaugurar oficialment el 19de març de 1961 (el dia de Sant Josep), toti que no va obrir les portes al públic finsunes setmanes més tard, el 8 d’abril.Més de mig segle després, l’equipament

segueix a ple rendiment i ha volgut celebrarel seu aniversari regalant cupons de vals decompra per a les seves parades. Actualment,el mercat té 55 establiments: 53 parades(amb dos bars interiors i un d’exterior) i doscomerços amb béns no comestibles (una flo-risteria i una botiga de roba). Fa 10 anys, el

2011, va rebre el premi de Millor mercat delmón, després de ser el primer mercat muni-cipal a associar-se a un eix comercial.

REMODELACIONS RECENTSEn el darrer lustre, però, l’equipament haviscut dues reformes per adaptar-se alsnous temps i a les noves necessitats. La pri-mera va ser el 2017, quan es va renovar lafaçana del carrer Sant Iscle amb l’objectiude millorar-ne la il·luminació i l’amplitudi, a la vegada, facilitar-hi l’accés per a lespersones amb mobilitat reduïda.La segona, i més recent, és de l’any pas-

sat, quan es va fer la reforma de la façanaprincipal, la del carrer de Fabra i Puig, obresque es van aprofitar també per adequar elsaccessos del passeig amb el carrer Aneto.

El mercat de la Mercè fa 60 anysadaptant-se a les noves necessitats

Mercat del Ninot: el wifi evita aglomeracions

EN PRIMERAPERSONA

Suplement mensual

InnovacióEl mercat del Ninot ha començat unaprova pilot que pretén explorar la viabilitattecnològica i econòmica d’utilitzar la xarxawifi corporativa de l’Ajuntament per dur aterme estimacions d’aforament als espaispúblics en temps de coronavirus i així mi-nimitzar la probabilitat que s’hi generinaglomeracions.La iniciativa està liderada des del Co-

missionat d’Innovació Digital de l’Ajun-tament i l’Institut Municipal d’Informàtica(IMI) i compta amb la col·laboració del’Institut Municipal de Mercats. Aquestprojecte l’executa l’start-up DataAc-tionS/IESE, liderada pel professor de laDirecció de Producció, Tecnologia i Ope-racions de l’IESE Victor Martínez de Al-

béniz. La idea ha estat una de les guanya-dores de la convocatòria de subvencionsImpulsem el que fas, que promou l’Ajunta-ment. En concret, ha rebut una ajuda de35.000 euros per finançar part del pilot,que ha estat seleccionat en la modalitatd’Innovació Social Digital.

MAPES DE CALOR, VALOR AFEGITUna de les raons que van portar els impul-sors a triar el mercat del Ninot és que jatenia un sistema per comptar les personesque hi accedeixen, però el valor afegit d’a-questa prova pilot és que s’han pogut di-buixar mapes de calor a l’interior delrecinte per detectar en quines parades hiha més acumulació de persones. Igual-ment, gràcies a aquests mapes de calortambé s’obté informació important que

poden fer servir els paradistes, com el mo-ment del dia i els dies de la setmana ambmés afluència de compradors i de quinbarri i districte de la ciutat provenen elsmateixos. Els responsables d’aquesta iniciativa

destaquen que aquesta solució no és inva-siva i que segueix criteris de minimitzaciótecnològica i de dades, perquè aprofita re-cursos que ja existeixen actualment. Elsúnics afegits que calen són nou routers i ca-blejat, situats a la passarel·la superior delmercat, connectats entre ells.En aquest sentit, els organitzadors de

la prova pilot asseguren que tot el procésés anònim i que respecta la Llei Orgànica3/2018, del 5 de desembre, de Protec-ció de Dades Personals i garantia delsdrets digitals (LOPD).

comerç de proximitat · mercats

Carns Banach va aixecar la per-siana al Mercat de les Cortsl’any 1961. Al capdavant del ne-goci hi ha Josep Maria Banach,que forma part de la segona ge-neració i és el fill petit dels fun-dadors. Banach, que té 53 anys,en va agafar les regnes el 2009després que amb només 15 anysja hi comencés a treballar. Actu-alment, té una plantilla amb sistreballadors.

Enguany celebreu els 60 anys...Sí. No hem preparat cap cele-bració per tot el que estem vi-vint, però la veritat és que és unmoment molt especial. Espera-rem que tothom estigui vacunati passi la pandèmia i farem al-guna cosa.

Quin és el secret perquè el ne-goci hagi funcionat durant tantsanys?Fer les coses ben fetes, de formaraonable, i no enganyar la gent. Itenir un bon producte. Tot aixòet fa tenir la confiança delsclients, que és fonamental. Avuidia s’accepten menys els errors.

Tenir una clientela fidel és fo-namental...Exacte. Nosaltres tenim clientsque són de tercera generació itambé en venen de nous. Lagent jove vol un plus que notroba als supermercats i nosal-tres l’hem d’oferir perquè hi hamolta competència.

I esforç i un tracte proper...Sí. Estic molt orgullós que elnegoci hagi funcionat tants anys.Tinc clar que em jubilaré aquí.

“La gent jove volun plus que no trobaals supermercats”

Foto: A

juntam

ent

Foto: A

juntam

ent

Carns BanachParada del

Mercat de les Corts

a prop

| 18

líniaNouBarris.cat Maig 2021

NOU BARRIS/ Avui acull un centre cívic,però la Torre Llobeta és un exemple del pa-trimoni arquitectònic de l’Edat Mitjana. L’e-difici té el seu origen al segle XV, quan esva construir com a casa senyorial, envol-tada d’una enorme extensió de terrenysagrícoles. Amb el pas dels anys, la Torre Llo-beta va reconvertir-se en una masia, de lesmés antigues que es conserven encaraavui a la ciutat.

De fet, la construcció ha arribat fins alsnostres dies en un gran estat de conservació(sobretot al seu interior). Encara avui s’hipoden apreciar molts elements gòtics, comara els grans finestrals decorats de la façana,la porta ogival que hi dona accés, el pati il’escala interior, que han fet que es declaréscom a equipament d’interès cultural localper part de l’Ajuntament. Juntament amb el

nucli històric de Vilapicina, dona nom albarri de Vilapicina i la Torre Llobeta.

L’aprofitament d’aquest edifici històricper oferir un servei públic i de qualitat albarri ha convertit la Torre Llobeta en un llocmolt estimat i necessari per als veïns. Un in-dret que no es pot separar del que ha estat

la història passada i del que és el presentdel districte de Nou Barris.

MÉS DE TRES DÈCADES DE CULTURALa Torre Llobeta es troba al bell mig de l'illade cases delimitada pel Passeig de Mara-gall i els carrers de Santa Fe, de Cartellà i deSubirats. Transformada en centre cívic l’any1983, la Torre Llobeta és avui dia un espaiobert a tothom, que ofereix tallers de mú-

sica, cuina, idiomes, teatre i també de dan-ses tradicionals i arrelades com la sardana.

Com ha passat amb tots els equipa-ments, la Torre Llobeta ha hagut d’adaptarla seva oferta cultural a les restriccions sa-nitàries per contenir la pandèmia.

A través del seu portal web es pot con-sultar tota la programació d’actes i de cur-sos de salut i esport, llengües, dansa,multimèdia, memòria i art i creativitat.

Una de les iniciatives impulsades alcentre cívic és la revista La veu de Torre Llo-beta, que el desembre de l’any passat vapublicar el seu número 75. Es tracta d’unprojecte coordinat per l’Associació deDones en Forma i recolzat per aquest equi-pament i que té seccions d’humor, espaisbiogràfics de personatges importants, decinema, de cuina i també d’opinió i de lite-ratura, entre altres.

SANTS–MONTJUÏC/A tocar de l’estació de Sants, un delsgrans punts d’entrada a Barcelona, s’obre un dels espaisnaturals més sorprenents de la ciutat: el parc de l’Espa-nya Industrial. El seu nom no enganya: s’estén pels terrenysque antigament ocupava una fàbrica tèxtil, que a partirde la dècada de 1980 va reconvertir-se en un espai de lleu-re per als santsencs i la resta dels barcelonins.

És impossible no fixar-se en les nou torres far, que so-bresurten imponents i fan de reclam, ni en el seu llac ar-tificial, custodiat per una estàtua del déu Neptú. L’altre granelement identificatiu del parc és el drac, obra de l’escul-tor basc Andrés Nagel, que vigila el recinte. Algunes deles antigues instal·lacions de la fàbrica ara serveixen coma equipaments socials, com per exemple el punt d’in-formació juvenil la Casa del Mig.

A l’interior del parc, més enllà d’aquests elements ar-quitectònics, es pot escollir si es vol seure, a la gespa, alsbancs o a les grades, o bé optar per un pla més actiu. Iés que a l’Espanya Industrial hi ha pistes de bàsquet, depetanca i un frontó.

CIUTAT VELLA/Per sota de la ronda del Litoral, el parcde la Barceloneta s’obre al costat de la platja, on es po-den veure una gran varietat d’espècies vegetals. El parcmanté el seu passat històric i els seus orígens industrials:s’hi conserva l’edifici modernista de la Torre de les Ai-gües, projectat per l’arquitecte Josep Domènech i Es-tapà l’any 1907.

La Fàbrica del Sol és un altre espai emblemàtic delparc. Actualment, és la seu de Recursos de Barcelona Sos-tenible, dedicada a l’educació ambiental.

Patrimoni de l’Edat Mitjana:coneixes la Torre Llobeta?

Una fàbrica convertida en espai delleure: el parc de l’Espanya Industrial

El parc de la Barceloneta i la Torre de les Aigües

la Barcelona desconeguda

Va ser concebuda com una casa senyorial,

va servir com a masia i des de l’any 1983 acull un centre cívic

Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona

Foto: A

juntam

ent

Foto: A

juntam

ent

Foto:Ajuntam

ent

19 |

líniaNouBarris.catMaig 2021

SARRIÀ–SANT GERVASI/ El pantà de Vallvi-drera es va dissenyar l’any 1865 com un pro-jecte hidràulic ambiciós, obra de l’enginyerElies Rogent. La seva raó de ser era fer arribaraigua potable fins al municipi de Sarrià, ales-hores una vila independent.

Funcionaria fins a finals del segle XIX,però amb el pas dels anys, com ha passatamb molts altres espais, es va quedar aturat.El Patronat de Collserola, però, va voler re-cuperar aquest indret, que ja no és un puntd’abastiment d’aigua, sinó que s’obre a tot-hom com un lloc d’esbarjo i com un espainatural per a famílies i passejants. Un llocideal per desconnectar de la rutina i retro-bar-se amb la natura.

Una de les millors maneres d’arribar fins alpantà és des de la plaça de la Mina Grott i el

camí del pantà, a tocar de l’estació Baixador deVallvidrera dels FGC. La Mina Grott és el túnelde gairebé un quilòmetre que es va construirper connectar el pantà amb Sarrià quan fun-cionava com a proveïdor d’aigua, però méstard, quan va quedar en desús, es va convertiren un camí pel qual els barcelonins pujavenper gaudir de la natura de Collserola. Ara lagruta està tancada, però es pot seguir un camíparal·lel entre els arbres fins a arribar a l’ano-menada casa rosada, que antigament era lacasa del vigilant del pantà i que ha estat res-taurada pel Patronat de Collserola.

La Casa del guarda del pantà de Vallvi-drera acull l’Espai d’interpretació del pantà,que mostra la història d’aquesta construcciói la riquesa patrimonial i faunística d’un indretsorprenentment encara força desconegut.

Retrobar-se amb la natura: gaudeix del pantà de Vallvidrera

El pla de Montbau:més que el batec d’un barri

HORTA–GUINARDÓ/ Montbau és un delsbarris més joves de la ciutat. Projectat i disse-nyat durant la dècada dels anys 50 del seglepassat, la seva raó de ser inicial era donar ca-buda a la immigració de la postguerra quevenia, principalment, del sud d’Espanya. Peraixò, el Patronat Municipal d’Habitatge, sotael mandat de Josep Maria Porcioles, va pro-jectar la construcció de 1.300 habitatges, toti que ben aviat es va veure que caldria doblaraquesta quantitat perquè els nouvingutscontinuaven creixent. En paral·lel al naixe-ment d’aquest nou barri, va crear-se l’Asso-ciació de Veïns.

Més enllà de tots aquests edificis, també esva construir el pla de Montbau, una plaça quehavia de ser, i que va ser i encara és, l’epicentrede la vida del nou barri: un espai de trobada i

de lleure per als seus veïns. Al centre d’aquestespai s’hi va col·locar una escultura de bronzede quatre metres d’alçada, anomenada Ritmei projecció, obra de Marcel Martí.

RENTADA DE CARAEl pas dels anys, però, va anar deixant la sevamarca en aquest espai, fins que a finals de laprimera dècada del segle XXI, l’any 2009, esva remodelar el pla de Montbau amb l’objec-tiu de recuperar la idea inicial que fos un granpunt de trobada del barri: l’espai es va tancaral pas dels vehicles i ara és una plaça total-ment per a vianants. Es recuperaven, així, lesidees que van inspirar aquest barri, sorgidesdel Congrés Internacional d’Arquitectura Mo-derna, que es va fundar el 1928 per impulsarl’arquitectura racionalista (l’estil sota el qual

es van construir els edificis del seu voltant)arreu del món.

CULTURA POPULAR I ENTITATSDe fet, aquesta reforma va ser l’espurna d’unasèrie de millores i modernitzacions al barri. El2010, per exemple, es va posar al dia la FestaMajor, perquè els veïns se la sentissin mésseva, amb la refundació de la Big Band (unabanda de música).

La Festa Major també engrescaria el jo-vent a organitzar-se per primer cop sota elnom de Joves Alternatius de Montbau i, de lamateixa manera, cinc anys més tard es crea-ria la Colla de Diables de Montbau. El darrergran moviment associatiu en aquest jovebarri al peu de Collserola va ser el naixementdel col·lectiu feminista Las periférikas.

La Nau Ivanow: una referència per a creadors

Tot i que va alçar-se com una fà-brica de pintures, ja fa molts anysque la Nau Ivanow s’associa ausos ben diferents. Aquest espaide la Sagrera és un lloc de refe-rència en el camp de la creació,la producció i la difusió de lesarts escèniques.

Concebuda a finals de la dè-cada dels 50 del segle passat, apartir de 1968 va anar passantper diferents mans fins que la vaadquirir Xavier Basiana. Des de fauna dècada i mitja, l’any 2006, lagestiona la Fundació Sagrera,que quatre anys més tard va ferque s’incorporés al projecte Fà-briques de Creació, de l’Institutde Cultura de l’Ajuntament.

UN VIVER DE CREADORSLa Nau Ivanow vol ser un granespai d’intercanvi per a creadors iiniciatives culturals. Segons l’A-juntament, una gran manera dedonar suport a la creació i a l’em-prenedoria cultural és oferir l’es-pai ideal i els mitjans necessarisper desenvolupar i gestionar pro-jectes i petites empreses culturals.

Així, la Nau Ivanow brinda lapossibilitat de tenir un espai deproducció en un ambient únic iple de creativitat i també donasuport a l’inici de nous projectesculturals, individuals o col·lectius.En aquest viver de creadors con-viuen companyies, productores ialtres agents de les arts escèni-ques, facilitant el treball conjunti la creació de sinergies.

Sant Andreu

@visitbarcelona

@VisitBCN_CAT

@visitbarcelona desconeguda la Barcelona

Contingut patrocinat per l’Ajuntament de BarcelonaFo

to: A

juntam

ent

Foto: A

juntam

ent

Foto: A

juntam

ent

| 20

Esports

La nit de Sant Jordi va acabar dela millor manera per a SandorMartín, que ja pot presumir de sertres cops campió d’Europa deboxa del pes super lleuger. El dela Prosperitat va derrotar el bri-tànic Kay Prosper per decisióunànime dels jutges (119-107,117-109 i 117-110) en una vetlla-da celebrada a porta tancada a laVall d’Hebron.

El boxejador va tornar a de-mostrar que cada vegada quepuja al ring ha progressat i s’haconvertit en un púgil millor quel’anterior cop. Gairebé des de lacampana inicial i fins al final, eldel KO Verdun va marcar el rit-me. Atacava amb combinacionsletans quan calia i contraatacavaamb intel·ligència. De fet, en unparell d’ocasions (com amb uncrochet al segon assalt) va estara punt d’acabar la lluita abansd’hora, però finalment va estar

ballant sobre la lona durant 36minuts. De fet, l’àrbitre va san-cionar l’anglès amb dos punts perhaver propinat cops baixos i al-guns al clatell.

La vetllada, però, acabariade nou amb Sandor amb el punyalçat i celebrant la trenta-vuitenavictòria en la seva carrera pro-fessional. Només el suec Antho-ny Yigit (en el seu primer intentper penjar-se el cinturó europeufa tres anys i mig) i el francès Ale-xandre Lepelley (en una lluita dela qual fa més de set anys) han

aconseguit derrotar el de la Pros-peritat en l’última dècada.

UN DEBUT I UN RETORNL’activitat per als púgils del KOVerdun, però, continuarà aquestmes. I és que el pròxim dissabte22, en una vetllada de BCN Bo-xing Nights que se celebrarà alCentre Esportiu Municipal LaGuineueta, Karla Mérida debu-tarà com a professional, contraNaiara Olmedo. Un altre púgil delclub, Víctor Vega, tornarà a com-petir contra Iván Lacarra.

La del 23 d’abril va ser la 38a victòria de Martín. Foto: Matchroom Boxing

Exhibició de Sandor Martín per retenir el cinturó europeu

Pau ArriagaLA PROSPERITAT

Equipaments | Reclamen millores per a la GuineuetaEl grup municipal de Junts per Catalunya ha reclamat al govern d’Ada Colau que

canviï de gespa del camp de futbol i que millori de la il·luminació del CentreEsportiu Municipal Guineueta. La petició es va registrar a principis d’aquest mes.

MOTOCICLISME4L’arrencadade mundial de MotoGP d’AlexRins no està sent tant reixida comes podia esperar. El pilot de Su-zuki, que l’any passat va ser el ter-cer classificat al final del cam-pionat, només ha aconseguitpuntuar en dues de les primeresquatre proves d’enguany, les dis-putades al Qatar. El pilot de laProsperitat va ser sisè en la pri-mera cursa celebrada en el circuitde la ciutat de Losail i va acabarquart en la segona.

Després, però, el dorsal 42 haencadenat dos zeros: primer per

culpa d’una retirada al Gran Pre-mi de Portugal i després unavintena posició al Gran Premid’Espanya, a Jerez. El passat dia16 Rins va competir a Le Mans(quan ja s’havia tancat aquestaedició de Línia Nou Barris), i lespròximes curses seran a Mugello(l’últim cap de setmana d’aquestmes) i a Montmeló (el primer di-umenge de juny).

Enguany el campionat recu-pera el seu format habitual de 19curses, de manera que Rins en-cara té temps per recuperar la dis-tància sobre els capdavanters.

Rins comença el mundial2021 de forma discreta

Enguany, el mundial torna a tenir 19 curses. Foto: Twitter (@rins42)

21 |

líniaNouBarris.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 Maig 2021

| 22

Viu en línia

Pocs mesos abans que es proclami la Se-gona República, Barcelona plora la sevaartista més estimada i aclamada: Palmi-ra Picard, l’Emperadriu del Paral·lel. Men-tre la gran avinguda de l’oci barceloníestà de dol, l’efervescència nocturna haconvocat al bar La Tranquil·litat tot d’ar-tistes que beuran a la seva salut.

Al Teatre Nacional de Catalunya.

Teatre

L’Emperadriu del Paral·lelLluïsa Cunillé

La cantautora Zahara es torna a obrir encanal amb el seu nou àlbum, PUTA, queinclou, de fet, el seu tema més personal,Merichane. Aquesta paraula, merichane,era l’insult que li dedicaven de petita al’escola i que aviat va descobrir que sig-nificava puta. L’artista ha decidit fer-se se-ves les paraules que van destrossar-li lainfància i crear un disc reivindicatiu.

Música

En Connor (Finn Little), un adolescentque presencia un assassinat, és perse-guit per dos assassins bessons a travésde la salvatge Montana. Tot i quecompta amb la Hannah (Angelina Jo-lie), una experta de la supervivència, perevitar que el trobin, un incendi properaviat amenaçarà amb posar fi a la vidade tots els implicats.

Pelis i sèries

Aquellos que desean mi muerteTaylor Sheridan

PUTAZahara

La guerra infinitaEl MNAC acull ‘La guerra infinita’, una exposició que desco-

breix les diferents facetes de l’obra del fotògraf AntoniCampañà  (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat del Vallès, 1989),

posant el focus en les fotografies que va realitzar durant laGuerra Civil espanyola, que la família va trobar fortuïta-

ment l’any 2018. Aquest conjunt d’imatges, de gran quali-tat artística i rellevància històrica, van ser amagades en

una capsa pel propi artista, on van romandre durant mésde setanta anys. Aquesta capsa, amb centenars d’imatges

inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella”.

C A R L E S F R A N C I N O

ÉS FAMÓS PER...

A LES XARXES...

Ser un presentador estrella de la ràdioPresenta ‘La Ventana’ de la Cadena Ser des del 2012

Famosos

Superar el coronavirusI tornar a la ràdio després de 47 dies amb un emotiu discurs

Pèls de puntaMolta gent s’ha emocionat i recomana escoltar-lo

QUÈ HA FET?

No t’ho perdis

Llegir el príncep dels poetes catalanssempre és bona idea. Per això, Edicions62 torna a editar aquest recull de vint-i-quatre contes de Josep Carner ambmotiu del cinquantè aniversari de laseva mort. Per establir el text d’aquestanova edició, Marcel Ortín ha comparatles diverses versions de cada conte i harestituït certs passatges fins ara omesos.

Llibres

La creació d’Eva i altres contesJosep Carner

Foto: Antoni C

ampañà

Després de 47 dies allunyat de la ràdioper les complicacions del coronavirus,

Carles Francino (Barcelona, 1958) va tor-nar a la Cadena Ser el 10 de maig. Emo-

cionat, es va posar davant dels micròfonsdel seu programa, La Ventana, i va pro-

nunciar un emotiu editorial en què laveu se li va trencar més d’una vegada. El

vídeo del moment ha corregut com lapólvora per les xarxes socials, on moltsusuaris han recomanat escoltar les pa-raules de Francino. A més d’explicar la

seva situació personal –va estar ingressaten estat greu, va perdre un familiar perCovid-19 i en té un altre recuperant-se

lentament–, va lamentar les imatges degent celebrant la fi del toc de queda i va

posar en valor la feina dels sanitaris.

|Baldurs GateEl videojoc d’acció Baldurs Gate: Dark Alliance torna vint anys després

amb una remasterització. Disponible per a PS4, Switch i Xbox One.

La fitxaQUI ÉS?

23 |

líniaNouBarris.catMaig 2021Pàgines especials

esquerrabcn.cat/districtes

Sovint, quan parlem amb veïnes i veïns –part fonamental de la nostra feina– enstrobem que hi ha certa confusió en pen-sar que tots els que som en una institu-ció governem aquella institució. Llavorsexpliquem que nosaltres, malgrat haverguanyat les eleccions, som a l’oposició ique som el primer grup de l’oposició,tant a l’Ajuntament, com a Nou Barris.

Expliquem, doncs, que el grup municipald’ERC no forma part del govern, peròtambé deixem clar que, tot i que les de-cisions executives no són a les nostresmans, en cap moment dimitim de pro-posar i d’intervenir en aquells pactes queaportin millores substancials a la qualitatde vida de la gent dels nostres barris.

Un exemple és l’aprovació dels pres-supostos de ciutat de 2021, en què lafeina de la gent d’ERC, no només a l’A-juntament sinó també a la resta d’insti-tucions, ha permès un pressupostrècord, amb un increment de 300 mi-lions d’euros que ha de millorar la capa-citat de la ciutat per afrontar la crisi queha provocat la Covid. Aquests recursosaddicionals han permès augmentar en25 M€ la despesa en serveis socials, es-pecialment en atenció a la infància; des-tinar 50 M€ per a polítiques d’habitatge;destinar 26 M€ a la millora d’infraes-tructures escolars; incrementar en 25M€ les polítiques de promoció econò-

mica; injectar recursos en sectors eco-nòmics claus per a la ciutat, com ara 20M€ per a la rehabilitació energètica d’e-dificis o 10 M€ als sectors més afectatsper la crisi. Finalment, s’han destinat 30M€ a inversions directes als districtes i adecidir des dels districtes.

Aquest darrer punt es materialitza aNou Barris en una inversió extraordinà-ria de 3,7 M€, destinada a una sèried’actuacions pactades pel grup d’ERC deNou Barris amb l’equip de govern delDistricte. La partida més important, 1,3M€, serà per a la substitució de la co-berta d’amiant de l’escola Prosperitat/ins-titut Galileo Galilei, una demanda de lesseves comunitats educatives i del veïnatde Prosperitat, aturada a l’espera de pres-supost. També es dedicaran 865.000€ al’execució del projecte de rehabilitació dela masia de Can Valent, un edifici histò-ric que fa massa anys que espera sersalvat de la ruïna total, una intervencióllargament reivindicada per l’AVV de

Porta, l’Arxiu Històric i diversos col·lectiusdel barri. També en l’àmbit de la dignifi-cació del patrimoni, s’impulsarà el pro-jecte per a la conservació i l’habilitaciód’una passera sobre l’aqüeducte entreCiutat Meridiana i Can Cuiàs; un primerestudi per a la rehabilitació del Xalet deTrinitat (la coneguda com a casa de laBruixa) i la instal·lació d’elements de me-mòria que divulguin les figures de Fran-cesc Layret, Salvador Alloza o de lesdones de les Cases del Governador,entre d’altres.

Patrimoni, memòria i millora de l’es-pai públic s’uniran en la remodelació dela plaça Francesc Layret i el carrer Con-flent, amb la dignificació de les estàtuesde Jaume Plensa i la millora de l’espaiurbà i la il·luminació. També s’incremen-tarà el mobiliari esportiu a parcs i pla-ces, amb prop d’una quarantena detaules per a tennis taula, a més de cis-telles de bàsquet, xarxes de vòlei i unainstal·lació de cal·listènia al barri de Ca-nyelles. Però en l’àmbit esportiu desta-quen els 380.000€ per a l’inici delprojecte del poliesportiu d’Artesania,una promesa que el barri de Canyellesfa anys i anys que espera.

Altres intervencions de menor import,però no menys importants, són la milloradels locals de l’antiga Escola Benjamí; l’i-nici del projecte per baixar de la vorerael carril bici d’Arnau d’Oms; obres d’ade-quació d’espais del Rec Comtal a Vall-bona; intervencions als carrers de TorreBaró per facilitar el pas dels autobusos ol’estudi per a la insonorització de salesal Centre Cívic de Zona Nord. Finalment,es destinaran 200.000€ a intervencionsper a l’accessibilitat a l’espai públic i alscomerços per a les persones amb mobi-litat reduïda i una quantitat equivalentper a la dotació d’equipament tecnològicals equipaments municipals, perquè elposin a disposició de les entitats.

Accessibilitat, patrimoni, salut, mi-llora de l’espai públic, esport, bretxa di-gital, millora dels espais educatius...Mai n’hi ha prou, però des d’ERC pen-sem que amb aquest acord fem tot unseguit de petits passos per millorar lavida al nostre districte.

Petits grans passos per millorar Nou Barris

Quim SangràConseller portaveu d’ERC a Nou Barris

@ERC9b @ercnoubarris /ERC9B

Nou Barris

Montserrat Cuspinera, Quim Sangrà i Miquel A. Roman, consellers de districte d'ERC a Nou Barris

| 24

líniaNouBarris.cat Maig 2021 Pròxima edició: 14 de juny