Divendres 30 d'abril de 1999 HS4CANTONS Núm. 286

Any VII

El "diari" de Sant Cugat 225 ptM.

S UMARI

El vocal de l'EMD, Miquel Paraira,

encapçalarà la llista de CiU a Valldoreix

Pàgina 12

Serveis Urbans crea un telèfon 24 hores per

atendre les avaries de l'enllumenat públic

Pàgina 19

Sant Cugat envia tres tones d'aliments al Kosovo i crea una coordinadora

per als Balcans Pàgina 20

Els sindicats locals se sumaran a la petició de la jornada de 35 hores

per PI de maig Pàgina 31

Els 111 artistes que han exposat a les sales d'art

públiques donen 303 obres al Fons d'Art Municipal

Pàgina 43

Els candida ts del P I i

d ' U N I S e x p o s e n els seus

p r o g r a m e s a les ter túl ies

d'ELS 4 CANTONS

Manel Pardo (PI) FOTO: X. LARROSA

Pere.Marín (UNÍS) FOTO:X. LARROSA

Pàgines 7 a.10 i editorial

Quatre escriptors locals s'estrenen per Sant Jordi amb bones vendes

Formiguera, Masferrer i els germans Romaní van signar llibres a la plaça Octavià

IM ciutadania es va bolcar un any més a celebrar la diada i floristeries i llibreries van poder tancar el dia amb un volum considerable de vendes FOTO.-XAVI LARROSA

Pàgina 45

El sènior masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat puja a Primera Catalana

Aquest és el segon ascens que aconsegueix l'equip en les darreres tres temporades

Pàgina 36

Sensa ctonS

inclou el suplement

quest número

SensacïonS

nCATALONIA CERÀMIC VISITI

LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de ban/ • Accessoris • Banyeres

d'hidromassatge • Materials per

a la construcció

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 00

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

^0 Si no els vas poder veure per Nadal a la Sala Capitular, ara tens l 'oportunitat de veure'ls en temporada a Barcelona.

TETRATEATRE presenta al TEATRE ADRIÀ GUAL

- LA CUINA

Del 12 al 16 :de maig n . . . .

~ le mandare nu corazon calicnte cspoctaclc de pocsiii. música i dansa en

Miísica d

n( i. Joan Hcrlaivja/ivi

Del 5 ui *> de maij»

Cambra Ferrater

spcclaclc de poesia, musica i dansa basat en l'obra poètica de dabriel Ferrater.

M ú s i c a o r i - n u l J c 'l'oni X u c l à

in Hcr lanu ,

is) . l'oni X u c l à l l u i ­

ta r ia ) . / s o l l i • Ml/Cl i \ ioloilc'Cl)

l'.NCcno'jrat'ia •.Ic (',;:!.--(\i*>;is

Corco>iralic> de ( ( o l i i l on i Ciomc/

Direcc ió de M. Do lo rs \ i l a r a s a u

l.sl'her Salxile ilxillai

ÍII .I i. Sí l \ ia R u a la rn

l.spai I.scenie uc Pere i '

( 'o iVOL' Ia l ies ilc 'l'oni ( i o i

Direcció ile M. Dolors Yilarasau

Horaris: De dimecres a dissabte a

les 21 hores

Diumenge a les 20 hores

Venda anticipada al Tel-Entrades de Caixa de Catalunya (902 10 12 12)

~r m ASfA 6^

<#>

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Institut del Teatre

di ison El Centre de perruqueria i bellesa Dison situat al carrer Martorell

ofereix a tots els nostres subscrip­tors uns descomptes del 10 i el

15% en tots els serveis de perru­queria i estètica.

Vine a buscar el val!

SAMCÜQif ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel. 9367472 1 5

PI. QuotreCantons, s/n «Tel. 936743081 Rbla. del Celler, 23 93 674 72 15

Plaça Quatre Cantons, s/n 93 674 30 81

Una gorra de franc

La botiga d'esports més completa de Sant Cugat regala a tots els subscriptors que realitzin una compra superior a les 5.000 ptes.,

una fantàstica gorra esportiva

SESSIONS GOLFES DE

FRANC Passa a buscar les teves entrades

a la redacció!

Retalla aquesta butlleta i presenta-la a les taquilles del TIBIDABO !

Et convidem ol Tibidabo

1899*1999

Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra.

«(Entrada 2.400 ptes). Vàlid durant els mesos d'abril, maig I juny 1999. No acumulabte amb altres promocions. **M5*

Encara que no siguis subscrip­tor pots utilitzar aquest val.

Aprofita aquesta magnífica oca­sió per visitar el parc d'atrac­

cions més conegut de Catalunya!

i^mmfM'^

1111» l ï ïfaftK., m&ím

EIS4C41NT0Ï>S

^ ^ ^ * M El tema de la

hetmana Divendres, 30 d'abril de 1999

Els a r x i u s d 0 l a c i u t a t

Sant Cugat acull un important fons històric

Els centres documentals ajuden a entendre el passat

Dins el municipi de Sant Cugat t robem cinc

arxius. Això converteix la ciutat en un autèn­

tic fons documenta l on es poden t robar do­

cuments de molts t ipus, des dels més ad­

ministratius i burocràtics que ofereix l'Arxiu

Nac iona l de Cata lunya f ins a col · leccions

pr ivades que s'han convert i t en arxius im­

portants , com ara el d 'en Gavín.

G K R M A N GONZÀLKZ

- Sant Cugat -

Els altres arxius que funcionen a Sant Cugat són el municipal. el del Centre Borja-que té una important base documental de l 'època mi t jana- i l'arxiu de Frederic Cabanas, dedicat exclu­sivament a la Marilyn Monroe, i que és el més important d 'Eu­ropa. Segons la Gran Enciclopèdia

Catalana, l 'Arxivística és "la ciència que té cura dels arxius,

conté les normes per a la degu­da conservació dels documents i per a l'organització que en fa­ciliti la consulta administrativa o històrica". Actualment, els ar­xius han deixat de ser dipòsits o museus on s'apilen grans quan­titats de documents i s'han con­vertit en instruments de treball imprescindibles per a la recerca. De fet, l'Arxivística és conside­rada una de les ciències auxi­liars de la història que més ha evolucionat en els últims anys. Va néixer per la necessitat de

desar tota aquella paperassa bu­rocràtica generada a l'adminis­tració pública. Les donacions van anar incorporant aquella do­cumentació particular amb un interès històric, tot i que mol­tes vegades es creen catàlegs privats, sobretot si el fons és molt extens, per a la seva con­sulta. Aquests arxius privats po­den ser col·leccions particulars o tots els documents pertanyents a un personatge habitualment públic.

Els principis bàsics de l'Arxi-

h.ls arxius són centres on es diposita

vística són salvar els documents quan l 'administració que els produeix creu que han caducat i fer que puguin ser consultats fàcilment. Per fer-ho, els arxi­vers responsables han de triar aquella tècnica que conservi mi­llor els papers. Una instal·lació adequada els guarda dels perills

la nostra memòria històrica E: X. L.

de la humitat, els insectes o els robatoris. Malgrat això, no es de­sen tots els documents que ge­nera la burocràcia actual. A l'Ar-x iu N a c i o n a l de C a t a l u n y a ( A N C ) s ' e l iminen els docu­ments de la Generalitat que no són importants, si no s'acumu­laria molt paper inservible.

C i u t a t

Unes 2 0 0 persones al mes consulten P Arxiu Històric Municipal

El centre comparteix una de les seves dues seus amb FANC

G. G. - Sant Cugat -

Gemma Foj, cap de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cu­gat, té molt clara la funció del centre:"Som els dipositaris del patrimoni documental de la ciu­tat, que és una part important de la nostra història." Per a ella. els arxius en general serveixen per "recollir, tractar i conservar una documentació, realitzant després inventaris per facilitar la consulta".

L'Arxiu I listòric Municipal es va obrir al públic el 1987, quan l'Ajuntament va convocar una plaça d'arxiver. Abans hi va ha­ver un procés llarg per posar a punt les instal·lacions i classifi­car els documents. Molta gent utilitza aquest centre, des d'in­vestigadors particulars que es­tan fent una tesi fins a funcio­naris públics que volen sortir d'un dubte o simples curiosos que volen aprofundir més en una dada concreta. Segons da­des de l'any passat, va rebre una

I.'arxiu municipal de Sant Cup/t té un ampli fons d'imatges l·'O'í'O: XA \ I lARRi) S 1

pergamins dels segles XIV7 i XV7

i tot el fons patrimonial que es va treure de Can Genis, on es poden trobar documents del se­gle XVI fins al XVII. "Tenim la sort que la immensa majoria dels papers s'han conservat molt bé i no ens calen restauracions."

Kl volum de documentació és tan ampli que l'Arxiu Històric Municipal ha obert dues seus. Al local originari, situat a la ram­bla Can Mora de Sant Cugat. es desa tot cl fons històric des de 1843 a 1969, i a la nova ubi­cació, compart int l'edifici de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). però amb gestió inde­pendent, es conserva tota la do­cumentació que ha generat el municipi en els últims trenta anys.

A l'arxiu hi treballen tres per­sones i tothom pot consultar lliurement cl fons que s'hi desa sense un requisit especial per accedir-hi.

mitjana mensual de 95 usuaris del mateix Ajuntament i uns 108 particulars. El fons principal de l'arxiu de

Sant Cugat conté tota la docu­mentació administrativa que ge­nera el municipi. Al costat d'això trobem els documents donats per particulars, molts sobre el patrimoni, i per entitats de la ciutat. Hi ha també una biblio­

teca i una hemeroteca i seccions dedicades a cartells, se'n comp­tabilitzen uns 1000, fulletons i una important base iconogràfi­ca, en què trobem unes 30.000 imatges que van ser completa­des el 1993 amb la donació de 10.000 fotografies provinents del fons Cabanas.

De tota aquesta documenta­ció, Gemma Foj destaca els cinc

Setmana ELS /CATVTONS Divendres. 30 d'abril de 1999

N a c i o n a l

UANC es consolida com un important centre de consulta U arxiu rep una mitjana de 100 investigadors cada setmana

(i. G.

"Kls arxius són els sagraris de la memòria històrica escri­ta d 'un país, d 'una societat , d 'una institució o d 'una per­sona." Segons Josep M. Sans Travé, director de l'Arxiu Na­

cional de Ca ta lunya (ANC) , aquesta ha de ser la principal funció dels fons documentals desats en els " temples" , com ell anomena els arxius. "S'han de conservar pe rquè són un retrat d 'un m o m e n t històric concret i els investigadors tre­ballen per t ransmetre aquest cone ixement . "

Aquest arxiu va ser inaugu­rat als terrenys de Can Gan­xe t el U d ' a b r i l d e 1 9 9 5 . Abans estava al carrer Yilla-rroel de Barcelona. L'Ajunta­m e n t de San t C u g a t va fer grans esforços per incorporar-lo a la ciutat. La nova seu de l'arxiu es va aixecar en un so­lar municipal de 17.700 me­tres quadrats , cedits pel con­

sistori de forma gratuïta. L 'ANC divideix la seva do­

cumentació entre l'arxiu que pertany a l 'Administració pú­blica de la Generalitat, a partir de 15 anys cap enrere , i l'ar­xiu històric, que recull docu­ments d 'empreses, particulars, sobre el patrimoni i d ' insti tu­c ions o pa r t i t s po l í t i cs . Io t aquest volum pot formar una línia de 40 quilòmetres. Al marge d 'aquest fons de pa­per, ja té una àrea d ' ima tge amb uns tres milions d'unitats, en què des taquen fotografies d 'art istes tan importants com B r a n g u l í , C l a r e t o C a s e s . Completa les instal·lacions un laboratori de restauració dels documents que arriben en mal estat i que també s'ocupa de controlar les condicions climà­t iques de l'arxiu.

Gairebé una mitjana de 100 invest igadors consul ten l'ar­xiu setmanalment . Aquest vo­lum de gent dóna una idea de la importància que té aquesta ins t i tuc ió , on t r eba l l en una

El nou edifici de l'ANC a Can Caixer FOIO XAVf LARROSA

c i n q u a n t e n a d e p e r s o n e s . Qualsevol ciutadà pot accedir-hi. L'Arxiu Nacional de Cata­lunya facilita un carnet a tots els investigadors que ho de ­manin per poder desenvolu­par la seva tasca. A banda de la important tas­

ca que el centre desenvolupa

com a lloc de consulta, Josep M. Sans Travé troba una altra funció als arxius: "Qualsevol administració funciona més bé si els seus papers es t roben classificats i ordenats." Els ar­xius són també els dipositaris de tota la burocràcia que ge­nera un estat modern.

Les joies * El document més antic que es conserva a TANC és u& pefgaerf de Sant Pere de Paelles que data del segle XI. Els més moderns per­tanyen a l'administració ca­talana des de fa quinze anys. Els que són més actuals no es poden consultat perquè encara, no estan classificats. També hi ha microfilmada la documentació relativa a la Generalitat de Catalunya du­rant ia U República i la Guerra Civil, conservada al Aïcaivo Histórico Nacional de Simancas, Aquests docu­ments van ser objecte d'una greu polèmica fa tres anys, quan es va inaugurar l'Arxiu Nacional de Catalunya. Eren reclamats argumentant que van ser requisats com a botí de guerra per les tropes fran­quistes al 1939. El seu tras­llat està encara pendent d^arribar a una entesa amb el ministeri d'Educació i Cultura, que segurament es quedarà una part per a l'arxiu que es vol fer a Salamanca sobre la Guerra Civil Josep M. Sans té una opinió molt clara sobre això: "Un país no pot tenir segrestada una memòria històrica com la nostra" JG.G.

H i s t ò r i c

El Centre Borja té un complet arxiu sobre PEdat Mitjana

Entre els documents figura el llegat de la família Recasens

G.G. - Sant Cugat -

LI Centre Borja acull un dels arxius més importants sobre l'E­dat Mitjana que hi ha a Europa. Rebia el nom d'Arxiu Palau per­què els documents que l'origi­naren eren propietat de la famí­lia Recasens, que habitava al Palau Menor de Barcelona, fins que el pare Antonio Borràs, ac­tual director, el va completar pel d'Arxiu Palau Recasens, com ara és c o n e g u t . Segons expl ica Borràs, aquesta complementa-ció nominal es va fer per les con­fusions que originava amb l'arxiu tic la (Corona d'Aragó, també co­negu t com Arxiu del Palau .

"Uns investigadors m'enviaven per error la correspondència des d'Amèrica i jo l'havia d'adreçar al lloc corresponent."

Els Recasens eren marquesos de Martorell i barons de Molins

La majoria dels investigadors que consulten l'arxiu són estrangers,

sobretot italians

de Rei, raó per la qual van pro­duir molts documents burocrà­tics, a més de la correspondèn­cia privada que mantenien amb

AV&mpÇ*!0&W**'tli1lA CHI NA i Impartida paf doctor chino. con 30 atot de expenencu w Ki mudicma tradK lunal thina, siguiericlométodotyprictlCKanCMtKÍís,lirtmedícjim«iiiis utilir.indoh-rjpus natuiatói.

• ParSli«s por accidents VMCukr cerebral • v*^»»* • Paràlhré por hemoftagfa cerebral • Paràlisis por imum»6«Bíit»r«btaj • EstsdosvegetMhwiMKlra*ima*(»w>c«f«fer»ï * Cefsíeas. dorsoluntbatgia, d o l o t » * *»«*emf<b<fes « Ajarato dJgfettt*» « Ap»r«to w o t t e » * Demència senil • Apwatt léjpàatorio » fy&mtliim#m&kkr **V*»*o • Sístem» fen*Nuta^yfei««rtt*$A%& » Sistema «svto» * M m » & » « # * ! * . ^

personalitats com Felip II. El fons va ser enriquit per la docu­mentació aportada per altres fa­mílies amb què s'emparentaven per via matrimonial o bé per la que els van deixar en herència. Així, l'arxiu abasta des del segle X fins al XIX, però té el seu punt fort en l'època medieval. S'hi conserven sis manuscrits, 280 lli­bres, uns 662 lligalls, grups de papers numerats que poden con­tenir fins a 15 documents, i 3.100 pergamins classificats, comple­tats amb uns 500 sense catalo­gar.

Tot aquest fons va ser donat a la Companyia de Jesús al 1921 per la família noble Cavero, des­cendents dels Recasens, i del llegat arxivístic que havia per­durat al llarg del temps. Els do­cuments van romandre al Palau Menor, reconstruït al segle pas­sat després d 'un incendi que t ambé va afectar l 'arxiu, fins que fa uns 20 anys es van tras­lladar al Centre Borja de Sant Cugat. Les dues persones que s'encarreguen de l'arxiu han de fer front a nombroses plagues

im\ultai r\r\m Riui^ens es necesvta unacarta depresentació h()V() XI

que afecten els documents, des d'insectes o fongs fins al perill de robatori. També acostumen a restaurar els papers més de-teriorats. Un dels documents que van reparar va servir al pare Borràs per fer un descobriment històric. Va ser una carta priva­da de Felip II al seu germanas­

tre Joan d'Àustria, en què li do­nava el càrrec d'almirall de la flota en la batalla de Lepant , "sempre que fes cas de Lluís de Recasens, que tenia més ex­periència en combat, i que va ser el veritable comandant de les tropes espanyoles en aque­lla batalla".

ELS4 CANTWB Divendres. 30 d'abril de 1999 Setmana

Particulars

Valldoreix té dos dels arxius privats més importants d'Europa Gavín i Cabanas comparteixen la passió per col·leccionar

GKRMAN GONZÀLEZ

Quan els col·leccionistes acon­segueixen reunir i classificar un gran n o m b r e de d o c u m e n t s acostumen a iniciar cl seu pro­pi arxiu. Això és el que succeeix a Josep M. Gavín, que té un ar­xiu amb el seu nom, i a Frede­ric Cabanas, propietari de KAr­xiu Marilyn Monroe, dedicat exclusivament a aquesta actriu nord-americana. Amb una memòria excel·lent, Josep M. Gavín recorda que el seu arxiu té 1.800.000 peces, de 27 temes diferents, "alguns dels quals es subdivideixen en d'al­tres branques". El més impor­tant del seu arxiu és l'inventari

fotogràfic de totes les esglésies de Catalunya, les comarques de parla catalana de l'Aragó, An­dorra i les regions del Principat que estan a França, tot el que per a en Gavín forma la "seva" C a t a l u n y a . " H e fotograf ia t 26.000 edificis, en números ro­dons", comenta amb gran pre­cisió. Aquesta feina li ha valgut tres dels quatre rècords Guin-ness que oficialment posseeix: fer l'inventari complet de totes Ics seus religioses d'una nació, ser l'arqueòleg europeu que més m o n u m e n t s ha descober t en aquest segle, unes 62 esglésies enterrades, i ser l'única perso­na que ha trepitjat tots els po­bles de Catalunya, "inclosos els 214 que estan desapareguts" .

Josep M. Gavín va ser Creu de Sant Jordi el 1984. FOTO: X.IARROSA

L'altre rècord el té per la seva col·lecció d 'estampes de Sant Josep, unes 41.230 sense comp­tar diverses caixes plenes enca­ra pendents de classificar. Va ini­ciar-la quan tenia quatre anys i rebia les es tampes d 'un frare amic seu que vivia prop de casa seva a Barcelona. Ell considera que aquesta vocació per col·lec­cionar és innata i espera que el seu arxiu, cons ide ra t per la Unesco l'any 1984 el primer par­ticular d'Europa, "serveixi pera tothom, de forma gratuïta".

En el seu arxiu també trobem postals, estampes de la verge i dels sants en l'àmbit mundial, nadales, goigs, fotografies de monuments històrics i de per­sonalitats cèlebres catalanes, so­b re to t a r t i s tes , p in tors , mú­s i c s , e s c r i p t o r s , e s c u l t o r s , eclesiàstics, etc. "Tots catalans. N o m é s faig excepcions amb gent que s'ha integrat perfecta­ment aquí, com Picasso o Pep Ventura, el dinamit/ador de la sardana moderna." El seu arxiu es nodreix de la recerca que ha fec en la premsa de tot el món i de les donacions de particulars. Si vol desprendre 's d 'aquests objectes, Josep M. Gavín els li recollirà amablement, només cal posar-se en contacte al telèfon que surt en la secció de Classi­ficats d'aquest diari.

F rede r i c Cabanas t a m b é ha convertit la seva passió en un arxiu. Aquest dibuixant i pintor

( iikiiui va editaran estudi bibliogràficel1992sobteMarilyn Monroe. E: X.I..

és el propie ta r i del fons bi­bliogràfic més gran dedicat a Marilyn Monroe que hi ha al món. "Em remunto des del pri­mer document gràfic que va sor­tir d'ella fins ara. No només bus­co to t s els l l ib res , r e v i s t e s , postals i calendaris d'ella, busco totes les edicions dels diferents anys i en tots els idiomes que s'han publicat. La videoteca i la discografia són per completar." Gràcies a una xarxa de contac­

tes important entre tots els que comparteixen la seva passió en l'àmbit mundial, Frederic Ca­banas ha pogut completar el seu arxiu. "Mitjançant l 'intercanvi d'objectes que altres col·leccio­nen, com nines de la Marilyn,

per un llibre que ha sortit a Pa­rís o Finlàndia i és més fàcil d'a­conseguir pel que està allà que no pas per a mi." També ha re­but donacions d'arxius sencers d'altres col·leccionistes que se n 'han desprès. Ea tercera via per trobar material és recórrer les principals ciutats buscant en l l ibrer ies , fires o rastres. Marilyn Monroe r e p r e s e n t a per a Cabanas l'ideal femení que buscava. "La meva pin­t u r a és un h o m e n a t g e a la dona i quan vaig descobrir la Marilyn per unes fotografies vaig descobrir que era la meva musa." Tant és així que l'ha convert i t en el tema d ' inspi­ració de moltes obres.

• » g — DADES DEL SUBSCRIPTOR

Cognoms Ciutat Carrer

i Codi postal Telèfon I NIF o DNI

Fax

DADES DE IA $UB$Ç •> ' « h •••$><*4»J»»K«> 1

'••>-' " • ¥ " < < - * v ï Data d'alta Adreça d'errtrega

tVí VV\

. Nomfc>f£ cteStifcseripcions.

El d/ari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

• Banc/Caixa SantCugatdel Vallès, , , . . , , de „.....„..„„,. de 1999 ! Adreça oficina . ! SIGNATURA. i I EntitatDDGDoficinaDDDGdcaO núm compteDGDDDDDDDD j | Titular , I • [ •Comptat • Rebut domiciliat I

[ Et]X!^l.Plr í?x a / 93 589 20 91 ° portar-la al C. Sant Antoni, 15

Setmana ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

L ' e n q u e s t a

Vostè consulta habitualment els arxius de la ciutat?

La documentació emmagatzemada en un arxiu ens pot ajudar a en­tendre el nostre passat. Els arxius no només ens calen quan necessi­tem fer un treball d'investigació històrica, sinó que qualsevol consul­ta sobre l'origen dels nostres avantpassats, partides de naixement, de defunció, de matrimoni, poden trobar-se en un arxiu. D'altra banda, aquets centres documentals són una important eina perquè les gene­

racions futures tinguin informació de primera mà sobre el funcionament de la nostra societat. Amb una simple factura del supermercat podran saber quins eren els nostres hàbits alimentaris, o per un bitllet de tren coneixeran amb quins mitjans de transport ens movíem. Amb docu­ments de més pes administratiu es reconstruirà la història política d'a­quest final de segle./ G. G.

MfRiAM GARCIA

26 ANYS

ADMINISTRATIVA

"Consulto els arxius de la ciu­tat per a temes de consum, so­bretot. Si trobo la informació que busco està bé, però cal dir que no sempre em soluciona els problemes."

XAVIER TORTOSA

34 ANYS

FUNCIONARI

"Els arxius em semblen per­fectes. Però reconen que jo personalment no els faig ser­vir perquè tinc la sort que el meu pare ho desa tot i si tinc algun dubte li pregunto a ell."

PERE SALTOR

75 ANYS

JUBILAT

"No els consulto. Jo he com­prat les publicacions locals com Gausac o Estudis Santcugatena i tinc una mica de coneixement de tot això. Em sembla molt bé que es desi i s'estudiï."

DORA SANCHEZ

35 ANYS

FUNCIONÀRIA DE JUSTÍCIA

"Tot i que no consulto habi­tualment els arxius em sem­bla fonamental i bàsic que hi hagi aquests llocs on es desin els documents per a un possi­ble estudi."

CAROLINA FERNÀNDEZ

26 ANYS

ASSITENT SOCIAL

"Conec el nom dels arxius però no hi he estat mai. Un arxiu és molt interessant si la gent que s'hi adreça sap consultar-los, perquè a vegades, per aquesta desorien­tació, la gent no hi va."

JOAQUIM CASTRO

19 ANYS

ESTUDIANT

"Personalment no conec els ar­xius que hi ha a Sant Cugat i,per tant, tampoc el he consultat mai, però em sembla molt bé la tasca que desenvolupen aquests centres."

Luz POVES

34 ANYS

ECONOMISTA

"En els darrers anys Sant Cu­gat ha crescut molt i també la cultura que es desenvolupa aquí. Tot i que no hi vaig em sembla bé que exis te ixin aquests centres."

ALEX SÀNCHEZ

33 ANYS

COMERCIAL

"Tot i que conec els arxius que hi ha a la ciutat, confesso que no hi he estat mai.Ara bé, em sembla molt bé la feina que fan i com, sovint, facili­ten l'estudi."

PALMIRA VILAR

23 ANYS

SECRETÀRIA

"No sé quins arxius hi ha a Sant Cugat. De totes mane­res opino que si tenen auto­ritat per desar i emmagatze­mar documen t s , doncs perfecte."

M. JOSÉ SALCEDO

33 ANYS

PROFESSORA

"Em sembla bé que hi hagi arxius, però n'hi ha de molt especialitzats, com els histò­rics, que són per a una mino­ria, com ara els investigadors o els professors."

Vostè què opina dels nostres viatges? Viatjar amb USSIA TOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar.

USSIA M TOURS y««?"^^ Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

»A) àflül fPontéttk

EIS4CANTONS

Política Divendres, 30 d'abril de 1999

E L K (I C I () N S M l M C I I» \ L S 1 l N Y c> 9

f / P / - N a c i o n a l i s t e s de S a n t C u g a t

El PI es presenta per primer cop i LA FITXA amb la intenció d'obtenir un regidor Nom i cognoms:

Manel Pardo i Sabartés

Deixaran Vindependentisme de banda per centrar-se en temes locals Sota el lema Fem et pas endavant, el Partit per la Independència (PI) - Na­cionalistes de Sant Cugat opta enguany i per primer cop a l'alcaldia de Sant Cugat. Manel Pardo, un barceloní de 32 anys, i que en fa tres que viu a Sant Cugat, encapçala la llista d'aquesta

AURA COSTA

- Sant Cugat-

"Sant Cugat és una ciutat tjno en molt pocs anys ha can\ iat molt i per això ha arribat l'hora de do­nar una nova visió, de fer el pas endavant." Amb aquestes pa­raules, Manel Pardo encetava di­lluns a la nit el primer sopar amb els candidats organitzat per Kl.s 4 CANTONS. Un sopar que reve­laria les idees d'un home relati­vament nou a la ciutat, però amb prou coneixement de causa com per haver elaborat una llista elec­toral i un programa que abasta els principals focus de preocu­pació dels santeugatencs.

Tot i reconèixer que represen­ta un partit petit amb alguns pro­blemes per trobar afiliats, Pardo té la intenció de desplegar una campanya "digna i ben feta que em permeti aconseguir repre­sentació a l 'Ajuntament". Per això ha previst enviar un mailing de 50.(KX) cartes en les quals pre­senta a tots els ciutadans el seu programa electoral. A part, pre­veu penjar uns 400 cartells per

formació política que va presentar-se aquesta setmana en el primer sopar-tertúlia amb els candidats organitzat per aquest setmanari. Amb la intenció d'obtenir almenys un regidor a l'Ajun­tament, Pardo treballarà amb força per fer-se un lloc en el disputat govern mu­

nicipal, per bé que ja ha anunciat que la seva serà una campanya molt posi­tiva basada més en els projectes i les propostes que en els atacs a la resta de formacions polítiques. Aquests dies acaba d'organitzar la llista electoral amb què es presentarà als comicis.

naixement: Barcelona, viu a Sant Cu­

gat des de fa 3 anys.

Casat. Sense filis

Llicenciat en física. Actual-,

ment estudia enginyeria in­

dustrial i exerceix com a

professor en un institut de

i Lliçà d'Amunt.

Pardo va repassar les seí'es propostes amb representants de la societat local i d'aquest mitjà de comunicació FOTO: X. /..

tota la ciutat i un centenar de banderoles més per donar-se a conèixer.

La independència al marge

"El nom del partit que repre­sento diu prou bé quines són les

meves idees polítiques, però en les eleccions municipals no faré especial e sment a l ' indepen­dentisme perquè prefereixo cen­trar-me en els problemes del po­ble", ha indicat Manel Pardo. Tot i que la independència de Catalunya és el quid de la seva

ideologia considera que en uns comicis municipals la gent vol res­postes als problemes de cada dia i això és el que intentarà donar en les pròximes setmanes. Uns dies en què el PI posarà tota la carn a la graella per aconseguir poder di­nar amb els grans de la política.

i Va introduir-se al món de

ia política amb només 18

anys, quan va entrar a Es­

tat Català. Més tard passà

a les files d'ERC, on milità

durant girebé dos anys. Fi­

nalment va enrolar-se amb

el PI, on ha desenvolupat

diverses tasques fins arri­

bar a encapçalar ia llista

electoral de la formació per

Sant Cugat'

Aficions:

Jugar ais escacs, a bàd-minton i seafe.

Aquesta empresa patrocina:

tiM

INDUBRUC, S. A.

8 Política ELS / C A M O N S Divendres, ,ii> d'abril de 1999

(; c i o \ s \ | l \ l c I v \ L s

^ Q T - Q A ? l na de les màximes de Par­do en aquesta campanya elec­toral serà la de tractar amb res­pec te els seus cont r incants , una p r o m e s a q u e ja ha co­mençat a aplicar. En ser pre­guntat per l'opinió que li me­reixien els 12 anys de govern

de (Ull a la ciutat i, en espe­cial. el paper que ha desenvo­lupat l'alcalde, Joan Aymerich, el candidat del PI ha declarat: "La tasca d'Aymerich? No crec que ho hagi fet malament. Ha fet la seva feina i gràcies a ella la ciutat ha millorat."' Tot i així,

Pardo considera que "algunes coses es podrien haver fet mi­llor" si en lloc d'optar per una "política de pedaços, d 'anar tapant foradets" s'hagués apli­cat una estratègia global en la resolució dels problemes de la ciutat.

"El creixement de Sant Cu-gat s'ha d'aturar i administrar-lo pe rquè l 'especulació està a r r iban t a uns n ive l l s molt alts." Amb aquesta afirmació contundent, Manel Pardo dei­xa clara la seva oposició a per­m e t r e q u e la c i u t a t c re ix i

trepidant. Des de la seva particular òp­

tica política, l 'equip de govern hauria de planificar molt bé com ha de créixer la ciutat i a quin ritme. "Com pot ser que no parin d'arribar nous ciuta­dans i, en canvi, no hi hagi ni

cons tantment i a un ritme tan un mapa de clavegueram com­

plet per a tota la ciutat?", es pregunta estranyat.

La ciutat, segons ell, hauria d 'expandir-se seguint una es­tratègia predefinida que ga­rantís la creació de nous ser­ve i s a b a n s de p e r m e t r e l 'arribada de més ciutadans. Davant de tot, planificació.

Com a responsable de Medi Am­bient del PI en l'àmbit nacional i representant d'aquest partit al Con­sell d'Administració de l'Entitat Metropolitana de Residus, aquest polític té una idea força clara de la política medioambiental que s'­hauria d'aplicar a la ciutat. Segons ell, la gestió de residus que es fa

és bona, però considera que s'­haurien d'aprofitar més les estruc­tures que es tenen a l'abast. En aquest sentit, Pardo és un fervent defensor dels ecoparcs i d'inclou­re Sant Cugat en un pla global de gestió de residus per a tota l'àrea metropolitana.

D'altra banda, és partidari de

construir edificis amb estructura ecològica i d'incloure contenidors per a la recollida selectiva de les escombraries dins els blocs de pi­sos. Amb tot, no confia gaire en el fet que el Projecte residu mínim acabi de funcionar perquè creu que la gent no s'acaba de conscienciar del problema de les deixalles.

La xarxa de comunicacions i l'or­ganització del trànsit és un altre dels punts que Pardo considera feble de Sant Cugat. En aquest sentit està especialment peocupat pels accessos d'entrada i sortida de la ciutat, que considera que són insuficients o que, en tot cas, han estat mal dissenyats. "Si la

ciutat segueix creixent a aquest ritme, els accessos aviat estaran saturadíssims", diu tot confessant que per evitar-se les cues que es formen de bon matí a la sortida de Sant Cugat ha hagut de buscar tota una ruta alternativa per dife­rents carreteres. Si advoca per fer unes sortides i entrades de la ciu­

tat més grans i amb més carrils, pel que fa al nucli del municipi és més conservador i proposa fer-lo completament per a vianants per incitar la gent a passejar. I una bona notícia per als ciclistes: con­sidera que Sant Cugat s'hauria d'omplir de carrils bici "perquè la ciutat ho permet".

Com era d 'esperar , la cons­trucció d'un nou Centre d'As­sistència Primària (CAP) a la ciu­tat li sembla perfecte, tot i que no està segur que amb dos equi­paments d'aquest tipus n'hi hagi prou. Amb tot, el candidat inde­pendentista és partidari d'anar a poc a poc i amb bona lletra i

per això és partidari de construir primer aquest segon CAP, po­sar-lo en funcionament i després comprovar quines són les ne­cessitats reals abans de decidir construir-ne un altre. Tot i així, Pardo va més enllà i ha posat so­bre la taula la possibilitat de co­mençar a pensar a construir un

hospital per a Sant Cugat o bé arribar a un acord amb l'Hospital General de Catalunya perquè tots els santeugatencs es puguin beneficiar d'aquest equipament. La sanitat és per a Pardo, junta­ment amb l'educació, "un dels drets bàsics que primer s'han de garantir a la població".

Tot i que encara no té fills, per al candidat del PI l 'ensen­yament és un punt clau d'una bona societat. I és que el seu exercici com a professor d'ins­titut li permet conèixer la pro­blemàtica de les escoles a fons. En el cas de Sant Cugat reco­neix que els instituts són "dels

més ben considerats de Cata­lunya", però lamenta la "greu manca de places" en les llars d'infants i en les escoles pú­bliques. "S'ha de fer un esforç perquè la gent que no té di­ners pugui accedir a les escoles públiques. La manca actual de places està abocant moltes fa­

mílies sense recursos a marxar de Sant C u g a t . " Pardo s 'ha mostrat especialment dur pel que fa a aquesta qüestió i ha afirmat: "Aquesta és la ciutat que té més nens del Vallès i tot i així nò sap resoldre el pro­blema de l 'ensenyament. Això és una vergonya."

Parlar de cultura a Sant Cugat serà per a molts candidats l'oca­sió per criticar el Teatre-Audito-ri, un equipament que segons el representant del PI "està mal aprofitat perquè és massa car i moltes setmanes no aconsegueix omplir del tot el seu aforament". Com a solució, Pardo proposa

"ser més ambiciosos" i contractar actuacions que puguin atreure més públic per tal que l'equipa­ment es rendibilitzi. Què passarà aleshores amb els espectacles més minoritaris? Per al repre­sentant independentista la solu­ció implica desviar aquests mun­tatges a altres espais, com ara el

Teatre de La Unió. Així mateix Pardo defensa l'organització de molts més espectacles al carrer per aconseguir que la gent gau­deixi de la ciutat i en faci un punt de trobada cultural. I llança una idea: per què no crear una fira o gran acte cultural que uneixi i identifiqui Sant Cugat?

w\tre

°pos°

• Que PROMUSA construei­xi habitatges de lloguer a preus baixos perquè els joves puguin accedir-hi com a primera vi-venda.

• Donar a conèixer els plans contraincendis de la ciutat es­pecificant els drets i deures de tots els ciutadans en cas que es

produeixi un foc. • Crear un consell animalístic

munic ipa l q u e incorpori les protectores d'animals i els ci­vils preocupats per aquest tema i que vetlli per la protecció dels animals domèstics.

• Potenciar el comerç local per a consegu i r q u e la g e n t

compri a les botigues de la ciu­tat i no pas als grans centres co­mercials o a les ciutats veïnes.

• Establir convenis entre els instituts d ' F P i les empreses de la c i u t a t per afavorir la col·laboració entre el món de l 'ensenyament i el mercat la­boral.

Les jrmes

"En la política s*ha de lluitar constantment

perquè encara hi ha moltes coses per aconseguir"

"Preocupem-nos per Sant Cugat, però no atenent

casos individualsy

sine buscant

pera tüfyt la

t , ,," s Afifjfc *

Cal útamnear

vista. No podem

ELS ÍCAIVIOVS Divendres, 30d'abrilde 199Ç Política

h L K C C I () N S \ l l \ I C I Y \ L S 1 l \ Y 9 9

U n i ó d ' I n d e p e n d e n t s de a n í C u g a t ( U N Í S )

UNÍS aspira a poder integrar^se com a partit de l'oposició

El cap de llista sosté que no pactarà amb cap formació per entrar al govern

Amb l'arribada d'unes noves eleccions, la Unió d'Independents de Sant Cugat CUNIS) va tornar a aparèixer en escena amb la intenció d'esgarrapar els 600 o 70O vots que li donin almenys un regi­dor a l'ajuntament de la ciutat. Són una

AI'RA COSTA

- Sant Cugat -

formació conservadora integrada per santcugatencs de tota la vida que, du­rant la resta de l'any s'obliden de la po­lítica però que quan arriben les elec­cions recuperen les seves idees, il·lusions i ambicions. El seu cap de llis­

ta, Pere Marín, va ser el segon convidat d'aquest setmanari en el sopar-tertúlia que va fer-se dimarts al vespre al Me-són. Les seves propostes i idees són un reflex del pensar de gran part de la població més tradicional de la ciutat.

A hores d'ara encara no han acabat de definir la llista elec­toral que presentaran, però ja estan molt convençuts que te­nen possibilitats reals d'obtenir representació en l'Ajuntament que es conformarà a partir del juny, I és que la seva és una campanya de porta per porta, d'anar a trobar els amics i fami­liars i explicar, tot fent un cafè, allò que volen per a Sant Cu­gat. Així, de mica en mica i aju­dats per 3.000 cartes de presen­tació que enviaran als ciutadans esperen convèncer prou ciuta­dans que creguin en un projec­te d '" independents i amb l'ú­nic objectiu d'afavorir el poble".

Poca ambició

"Tinc molta il·lusió per sortir escollit -ha dit el cap de Uista-perquè ara que ja estic jubilat m'hi podria dedicar plenament i treballaria amb intensitat per Sant Cugat." Al contrari del que pugui semblar, però, Pere Marín no és gaire ambiciós. Bona pro­va d'això és que no té cap in­tenció de formar part de l'equip de govern: "No tinc intenció de pactar amb cap partit. En tinc

FI candidat d'l W/S va indicar que es prou en formar part de l'oposi­ció i des d'allà poder controlar que es fa una bona acció de go­vern, donant suport quan s'ho valgui o oposant-m'hi quan ho requereixi l'ocasió." Tot i així, Marin ha r e c o n e g u t q u e els candidats del PP i del PSC, Ber­ta Rodríguez i Jordi Menéndez, han mantingut diversos contac­tes amb ell per intentar arribar

veu capaç de retallar els deutes de l'Ajuntament en 1.000 milions FOTO: X. L.

a algun acord "al qual, final- to molt pròxim", però ara ho ha ment, no hem arribat". A l'altre cantó de la balança, Marín hi ha posat Lluís Recoder, candidat de CiU, amb qui està especial­ment molest perquè "no s'ha dignat ni a venir a conèixer-mc". Segons Marín, si CiU li hagués demanat el seu suport "segura­ment els hi hauria donat perquè ideològicament encara m'hi sen-

descartat totalment "ni que si­gui per preservar el meu orgull". Pel que fa als resultats electo­

rals, Marín creu que CiU i el PP seran els dos grans guanyadors de les eleccions i sosté que "la gràcia estarà en veure quines cartes juguen les altres forma­cions a l'hora de configurar el govern".

LA JtliJLA wm i çognoiisi Pere Marta i Campos

•••—1WW.IIW W I M M , , . l n. ·« .y l · , ,^ i | > ( W i t M f t f t . , M JE l , „ ,

i^^nywii

Lloc de naixement: iw»rn ajjkinuvi riu,

estat civil:

Professió:

cx>ratruccíócfe rnotfles. Ac-

4 &V*Wt

Carrera política:

Va ser un dels fundadors

de la secció local de CDC

rmy 197a; intre niB i 1983 va exercir com a re­gidor ée Serveis Urbans pm la mateixa formació \ en el darrer any í mtgííe te­

la cartera d'Esports, Des pres d'algunes complíca-cions va deixar e! partit i al cap<Tyn tsmps va aiínear-se amb ia Únic* d'Indepen­dents tte Sant Cïigai, on milita des de fa 10 anys.

Aíiclons:

ífeipar m activitats culta-

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 68 48 Polígon Industrial de Can Roqueta

C. Can Camps s/nQ

08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17 1

PAN SIN FR0NTERAS

PA SENSE FRONTERES

10 Política ElS-íCAlVrCMNS Divendres. JO d'abril de 1999

í l . H C C I O N S \ M \ I C I P \ L S I l \ V 9 9

ala/7,

<y?_9°>

Com a exmilitant i exregidor de C D C , el candidat d 'UNIS se sent encara força proper a la ideologia del partit que actual­ment governa la ciutat i per això fa un balanç positiu de la tasca del govern Aymerich. Si ha de valorar la seva gestió de la ciu­

tat, no té cap mena de recança en dir que admira Aymerich "perquè ha fet créixer el po­ble", però com a polític li re­treu "que hagi deixat perdre el caliu san tcuga tenc" . Segons Marín, el gran "pecat" d'Ay­merich ha estat voler acaparar

massa poder i no saber delegar la feina als seus regidors. En aquest sentit, ha anunciat que està totalment en contra que l'alcalde de la ciutat sigui al ma­teix temps president del seu partit, "perquè el partit ha de dirigir i assessorar l 'alcalde".

<eÜ&

'W .. 4^ òQn\$K

"Això ja no hi ha q u i ho pari ." Pe re Marín està con­vençut que no es pot fer res per aturar el cre ixement de la ciutat i, de fet, considera que l ' augmen t de població tam­poc no és , n e c e s s à r i a m e n t , una cosa negativa. "Estic molt c o n t e n t q u e la c iu ta t creixi

perquè això vol dir que hem evolucionat i que ara som mi­llors." Amb tot, considera que aquest increment de població hauria d'anar acompanyat de la implantació de més serveis que continuessin garantint la qualitat de vida de Sant Cu­gat. El candidat d ' U N I S as­

segura que ment re es puguin garantir uns serveis prou sa­tisfactoris per als c iu tadans del municipi el creixement no s'ha d 'a turar i confessa q u e sempre que surt fora de Sant Cugat se sent "molt orgullós" de poder dir que ha nascut i viu aquí.

De totes les qüestions medio-ambientals, la gestió dels residus i el manteniment de les zones ver­des de la ciutat és el que més pre­ocupa els independents de Sant Cugat. Pel que fa al primer as­pecte, han dit que "la dispersió del municipi fa molt difícil la re­collida d'escombraries i es la cau­

sa que aquest servei a Sant Cu­gat costi un 1,25% més que en al­tres municipis de característiques similars. Amb tot, Marín creu que la recollida de residus és bàsica per tenir una ciutat de qualitat i, per tant, advoca per mantenir l'ac­tual sistema intentant, però, in­crementar l'eficàcia dels serveis

de recollida. Pel que fa a les zones verdes, Marín s'ha mostrat més radical i ha assegurat que ell s'o­posaria a la renovació constant de vegetació que es fa als parcs de la ciutat "perquè costa molts diners i tampoc no és de gaire qualitat". "S'han de retallar els contractes de jardineria", ha dit.

o^tí

conòv^c

El punt estrella del programa electoral d 'UNIS seran les fi-nances.i la situació economico-financera de l'Ajuntament. La seva intenció és basar gran part de la campanya en denunciar "el malbaratament" que s'ha produït en els darrers anys i en exigir transparència informati­

va per tal que els partits puguin conèixer la "situació real" i pro­posar solucions a la delicada si­tuació.

Seguint aquesta línia, U N Í S prometran que si accedeixen a l 'Ajuntament exigiran tota la informació referent als estats de compte del consistori i, des­

prés d'estudiar-la, presentaran un plec de mesures per retallar la despesa en "com a mínim, l.(XH) milions de pessetes". Així mateix mostraran la seva opo­sició a ampliar la plantilla de funcionaris i a fer grans actua­cions a la ciutat que comportin despeses excessives.

Des de mitjans de 1981 fins al 1983, Marín va compaginar la seva tasca com a regidor de Ser­veis amb' la de regidor d 'Es ­ports. Des d 'aques ta darrera cartera va impulsar la construc­ció d'alguns dels equipaments esportius més importants de la ciutat, però ara, 15 anys des­

prés, es queixa que els governs posteriors al seu no hagin re­novat aquests equipaments ni n'hagin construït de nous. És per això que una de les seves principals demandes és la mi­llora dels equipaments espor­tius de la ciutat. "Si no hi ha fons per construir-ne de nous,

almenys s'haurien de renovar els existents." En aquesta línia proposa, per exemple , cobrir amb obra la piscina municipal, "perquè la cúpula que actual­ment li fa de sostre era una so­lució temporal que vam adoptar fa 15 anys i que no pot quedar-se així indefinidament".

L'ensenyament és per a UNÍS un tema important, segurament un dels pocs en què coincidiran amb tots els candidats a l'alcal­dia de la ciutat. Com a pare i avi, Marín pateix de prop els proble­mes educatius de la ciutat i per això exigeix una planificació ur­gent de tot el sector. Si tingués

poder de decisió, Marín planifi­caria com a mínim a dos anys vis­ta la distribució de places escolars en funció del creixement pobla-cional. Només d'aquesta mane­ra creu que s 'evitaria deixar alumnes sense places a la ciutat. Pel que fa a l'escola Collserola i al quart institut diu, sense dub­

tar, "que ja haurien d'estar en­llestits" i que s'ha de fer tot el possible per agilitzar al màxim els tràmits. Així mateix proposa revisar les condicions d'accés als col·legis de la ciutat "perquè tots els nens tinguin les mateixes oportunitats de rebre un ense­nyament de qualitat".

En l'àmbit cultural, el candi­dat d 'UNIS considera que el te­atre de La Unió hauria d'assolir un paper més rellevant en la so­cietat santeugatenca. Marín, que va presidir aquesta entitat ara fa uns quants anys, vol recordar als ciutadans que el teatre de La Unió va "ser seu de tot el que

passava al poble, quan encara no hi havia cap equipament a la ciu­tat" i per això considera que se n'hauria de potenciar més l'ús. La proposta del polític inde­pendent implica obrir el teatre cada dia de les 8 del matí a les 8 del vespre amb un programa complet d'activitats culturals que

permeti a tots els ciutadans gau­dir d'aquest espai i a l'entitat te­nir-ne sempre les sales plenes. Respecte al gran teatre de la ciu­tat, l'Auditori, creu que s'hau­rien de contractar artistes de menys cac/ié per tal de reduir les despeses i augmentar els bene­ficis d'aquest equipament.

.\tre • I n c r e m e n t a r els recursos

tècniens i humans dels serveis d 'ass is tència sanitària de la ciutat.

• Renovar i adequar els car­rers de la ciutat que només si­guin realment necessaris. Ma­rín considera que la qualitat de vida no ve condicionada per

("asfalt o les grans places, sinó per altres factors.

• Promoure l'edificació d'ha­bitatges a preus més assequi­bles i oferir lloguers de baix cost per als més joves.

• Equi l ibrar les inversions que es fan al centre amb les que es dediquen als districtes

perquè hi hagi una distribució justa dels recursos econòmics.

• Exigir als funcionaris i les empreses subcontractades una major rendibilitat que perme­ti retallar costos i obtenir ma­jors resul tats , i controlar els contractes establerts per evi­tar el malbaratament.

Les Fm$e$

fi CBCtesa lli

vots n

tots*

asseguro que comentaria a

retallar i podria

com a mínim en 1M0 milions"

"Si sortís escollit com a regidor no pactaria amb mtfgíf* No vull entrar a l'equip

de govern* .*>

ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999 Política 11

Debat

Els polítics es mullen per les dones Els candidats demanen la creació d'oficines i serveis d'informacióper a la dona

El Grup de Dones de l'Ateneu ha fet passar als candidats a l'alcaldia de la ciutat la primera prova de foc: un debat obert a sis bandes per discutir sobre el paper que ha de te­nir la dona en la societat santcugatenca i les polítiques que els diferents partits estan disposats a aplicar en el seu fa­vor. A la taula només es van registrar les absències dels can­didats del PI, Manel Pardo -que encara no havia estat pre­sentat oficialment- i d'UNIS, Pere Marín, que va excusar la seva presència. Els sis altres candidats però, van garantir una primera presa de contacte interessant.

AURA COSTA

- Sant Cugat -

Tots els candidats que van par­ticipar al debat de dijous passat van coincidir en una cosa: l'A­juntament ha de comptar amb una àrea que es dediqui a les problemàtiques de la dona i que garanteixi la seva defensa en els diferents àmbits polítics. Kl fons va ser el mateix tot i que van apreciar-se algunes diferències en la forma.

Els partits d'esquerres

El debat va iniciar-se amb la intervenció del candidat d'IC-Verds, Francesc Godàs, qui va fer una crítica directa a la políti­ca duta a terme pel govern de CiU, "una política que s'ha ca­racteritzat per l'absència de po­lítiques integrals per a les do­nes". Per a contrarestar aquests anys "de deficiències" Godàs va proposar el.laborar un pla espe­cial per les dones, amb un pri­

mer objectiu: la creació d'un ser­vei d'informació de les dones. El candidat socialista, per la seva banda, va prometre que si guan­yava les eleccions treballaria "per pal·liar els dèficits de participació i serveis que pateixen les sant-cugatenques". Jordi Menéndez va indicar: "S'ha de facilitar la participació social i política de les dones perquè elles són les que més fan servir la ciutat".

Però a l'hora de fer propostes concretes, va ser José Fernando Mota, el candidat d 'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), el que va ser més explícit. El polí­tic va demanar la realització d'un estudi que estableixi quina és la situació real de les dones sant-cugateneques, així com la im­plantació d'un telèfon d'infor­mació i urgències per a dones. Mota també va apostar per la creació de cooperatives que afa­voreixin el treball femení i d'un casal gestionat i organitzat per elles mateixes i on hi poguessin desenvolupar les activitats que

Aquest és el primer debat ijue protagonitzen conjuntament els candidats a ralcaldia. FOTO: XA 171.ARRÒSA.

més els interessessin. Tot i que la seva intervenció va estar ple-an de noves idees, l'alcaldable per EUiA va ser el que va mos­trar-se més pessimista sobre la situació actual del sexe femení: "Es t em en un progrés de re­gressió, passem per moments molt difícils i la situació de la dona encara és molt preocu­pant".

E n el cas d ' E d u a r d Pomar, d 'ERC, les propostes van pren­dre forma femenina. I és que el candidat republicar aposta per la creació d'una àrea dedicada a la dona "que estigués encapça­lada per una regidora que tin­gués representació en totes les

àrees de govern".

La postura de centre-dreta

El candidat per CiU, Lluís Re-coder, va ser l'únic que va parlar del que ja s'està fent a la ciutat enfavor del sexe femení. Així, el convergent va informar del ser­vei d'assessorament jurídic de la dona, que funciona des de prin­cipis d'abril a la Casa de Cultura i que "cobreix una necessitat molt important". Així mateix, Reco-der va indicar que no es pot dir que no s'hagi treballat pel sexe femení "perquè si ajustéssim to­tes les accions que s'han fest des de l'Ajuntament per les dones,

veuríem que de fet ja existeix un pla d'actuació en el seu favor". Amb tot, el polític nacionalista va defensar la idea de crear una ofi­cina d'informació i assessorament.

La darrera en intervenir va ser l'única dona política de la taula: la candidat del PP, Berta Rodríguez, i ho va fer proposant establir "una regidoria d'igualtat d'oportuni­tats amb un servei d'integració laboral i un altre d'informació". Rodríguez també va reclamar la construcció de noves llars d'in­fants que permetin a les dones poder treballar fora de casa "que és el primer pas per aconseguir la igualtat".

LSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTO El millor TEATRE per Els 4 Cantons

El Teatre Negre de Praga, en col·laboració amb La Llanterna Màgica de Praga, presenta a Barcelona la seva última creació:

AHASVER Leyendas de la Praga màgica

El Club del Subscriptor ofereix la possibilitat a tots els seus membres d'anar a veure totalment de franc aquest magnífic espectacle al Teatre Tívoli de Barcelona.

Podeu triar entre aquests tres dies: Divendres 30 a les 22 h Dissabte 1 a les 22.30 h

Només heu de trucar al 93 589 62 82 i reservar les vostres entrades! (Entrades limitades)

12 Política ELS4CAIVroN§ Divendres, 30 d'abril de 1999

C a n d i d a t s

Miquel Paraira encapçalarà la llista electoral de CiU a Valldoreix

El polític d'UDC presentarà un programa continuista

AURA C O S T A

- Valldorals -

L'actual vocal d'urbanisme de l 'EMD, Miquel Paraira, ha es­tat designat per CIU com a cap de llista de la coalició a Vall­doreix. Amb 63 anys d 'edat i 25 anys de residència al dis­tricte, Paraira encararà les elec­cions del mes de juny amb la volunta t de repetir el tr iomf electoral del 1995 per poder apl icasr un porgrama c o n t i ­nuista que segueixi la línia d'a­questa legislatura. El president de l ' E M D de Valldoreix sor­tint, J aume Sanmart í , ha do­nat ple suport a la seva candi­datura indicant q u e Pararira "és un home que ha viscut el dia a dia de ls p r o b l e m e s de Valldoeix, sap tractar a les per­sones de manera agradable i amistosa i, a més, té disponi­bilitat i molta capacitat de tre­ball" . "És el millor candidat que podríem tenir".

La nominació de Paraira, mi­litant d 'UDC, ha comptat amb

el suport de tota la coalició na­cionalista i, especialment , del candidat per CiU a Sant Cu­gat, Lluís Recoder. "Estic con­v e n ç u t q u e si g u a n y e m les eleccions a Sant Cugat i a Vall­doreix hi haurà una molt bona sintonia entre Paraira i jo per­q u è no hi ha res mil lor q u e aconseguir que els dos governs siguin de la mateixa força po­

lítica".Així mateix Recoder ha ha destacat la gran vàlua del candidat en tant que gran co­neixedor de la realitat valldo-re ixenca i pe r sona " q u e ha contribuit i contribuirà a con­solidar el projecte de c iu ta t que CiU vol per Sant Cugat" . Per la seva banda , el vocal

valldoreixenc ha assumit la no­minació amb alegria: " E m fa

Un perfil &Efqttet P»ttíf* ao és «1 tí-pgç jtel&te m*d»r forjat de» 1#* fi myt- ca diverses et**

. Hpii í estament* de lat, poll* fc&a, ans al contrari. Amb $KHI feines fe 8 anys que «* dedicat a la política i ta seva v* ser um cooada gairebé pét U |*orta gran. Va co­mençar tnittt&m a UDC de &àt Cugat, a còpia d'assia-

*"*»f ales reunions ia£ttt$<£tie ~ eó&vocava el partit s'hi va * *)aar iatroduint fins que «fa

vaa proposar* llista electorat

í va resultar desifiiat vocal de

Valldoreix. Des-l·aUar freca frec

H ha arribat rtunitat qsan

renunciat a la re-uel Paraira i«*

jpwmyar les elec-«XNttinüar aplicant

que ja ii ha do-rcsultats. / A.C

Paraira es edica a la política municipal des de fa vuit anys.. FOTO: X. L.

il·lusió treballar per Valldoreix perquè és on visc i m'agradarà intentar convertir-lo en un lloc encara millor". Per a acone-guir-ho presentarà a l 'electo­rat un programa continuista en el que destacarà tota la feina feta durant els darrers quatre anys i presentarà totala que en­

cara queda per fer "que sem­pre és mol ta" . Així mate ix i com a mostra de disponibil i ­tat, Paraira ha recordat als ciu­t a d a n s q u e p o d e n t robar- lo cada matí a la seu de l ' E M D "on m'est ic per atendre a tot aquel l que ho necessi t i o ho vulgui".

Actes

.99

El PSC local advoca per "una

ciutat més cohesionada i justa'

Menéndez presenta el seu equip pera les eleccions municipals

ANNA BORAI

El Partit dels Socialistes de Cata­lunya (PSC) va presentar pública­ment a la ciutadania la seva candi­datura a les eleccions municipals del dia 1.1 de juny.

I ho va fer amb un acte celebrat a la plaça del Coll. qualificat per Jor­di Menéndez com a "senzill i simbòlic". Una presentació que va comptar amb la participació, a més de la major part dels membres de la llista, del Primer Secretari dels so­cialistes de Catalunya, Narcís Serra.

1 , « *

L'alcaldable va centrar el seu dis­curs en tot allò que la ciutat neces­sita i que l'actual equip de govern, segons Menéndez, no li dóna. "Sant Cugat ha crescut molt però té els mateixos serveis que fa 12 anys" afirmava el candidat socialista, "però s'ha de fer possible la combinació d'aquest creixement urbanístic amb un creixement també d'equipma-nets i serveis, donant cohesió terri­torial i social a la ciutat".

Per a Menéndez però, aquesta pos­sibilitat "només existirà amb un can­vi de govern, perquè la continuïtat de Convergència i Unió no garanteix el canvi de prioritats". Unes direc­trius que des del punt de vista dels socialistes santeugatencs haurien d'encaminar-se a fer més interacti­va la relació entre administració i societat. "L'ajuntament és l'orga­nisme que ha d'estar més aprop dels ciutadans" sostenia Sena, afirmació que es complementava a la con­tundent reflexió que havia adreçat Menéndez als seus possibles vo­tants minuts abans: "s'ha acabat a

Serra i Menéndez van defensar un equip de govern obert i transparent F: X. L.

Sant Cugat el govern de l'arrogàn­cia, el que confon governar amb ma­nar i que ha considerat que és més important fer la ciutat a cop d'ur­banisme".

"Un equip molt humà"

I amb l'objectiu de "fer possible aquest canvi", això sí "amb l'ajut de tothom", es va presentar una can­didatura que Jordi Menéndez va definir com "un grup de santeuga­tencs i santeugatenques de mirada

neta, gent honesta, compromesa amb la ciutat que té ganes de tre­ballar i reflecteix tots els Sant Cu-gat".

Una llista electoral que, per al seu número u, "representa una entra­da d'aire fresc, però també una con­tinuïtat respecte a l'anterior". Per­què a la llista continuen quatre dels cinc actuals regidors, que segons va explicar diumenge Menéndez "tre­ballaran amb tothom per a aconse­guir una ciutat més cohesionada i justa".

ELS f CANTONS Divendres, 30 iTabril de 1999 13

II La vostra ooinió pc

Lluís Recoder

Pel Sant Cugat que tots volem

telèfon del candidat

93 675 41 02

Benvolgut ciutadà, benvolguda ciutadana,

A partir d'aquesta setmana us d'aquest espai per tal d'exposar-vos

projecte per fer la ciutat

a trets principals

Deixeu-me, però, agrair avui la col·laborat dels centenars de santcagatenos que ens estan fent arrear l'enqu^t que CiU va dtstíbtir ara fa uns dies, on demanàvem la vostra opinió i aportacions al projecte pel Sant cugat del 2000, Ens són mofc útils i tes ipdriem molt en compte a l'hora d'uïtinw el programa. ! í~. Pel Sant Cugat que tots volem la vostra o p i n i ó fonamental, és un-convenciment personal que marcat tota la me# ssció de govern sí ens feu conflança, perqm crec fermament q i * Jpgsta ciutat arribarà a·à on vulguem el conjunt de dones i homes m$0 hem nascut o <m l'hem escola per viure-hi,

prop $ presentació de la

Pèrmeteu-me també que mostri el fileu agr; çetites.persories que van assistir a femotiu candidatura celebrat a la centenària Unió Sa; esperar un rnior inici:'recordaré l'important supsrlg^rsoíiaí de Faicafde Joan Aymerich i de! president Jordi Pujol, però soff&tot la resposta i el caliu dels santcugatencs, que és el millor inídp&f a" la cursa electorat del 13 de juny, M*agradaria demanar des d'aquí disculpes a tots aquells que aquella ntt van voler ser-hi perd qme no vaiffi ooder perquè la imitació d'espai de ta sala no ho va permetre. k$&, moltes gràcies.

Amics, us puc assegurar que estic fl·le de motivació, *per afrontar el gran repte d'encapçalar un projecta propers anys que tingui com a prioritat salvaguardar qualitat de vida K per tant, el sentiment dels —-*"'-nos orgullosos de viure en aquesta ciutat. Ani ^ . , 'preparat, motivat i amb una gran empenta, decidit a de les dones i els homes d'aquesta ciutat. Us presei. sòlid, dar, per tal de ser aplicat de$ del prime^d^» suport de ta força política que ha governat els da el nostre país des d'en fa divurt. Ccfeï us deia afronto amb respecte però també amb illusfó la meva viàd perquè, com vo$#res, m*

<SÍ-»Ï>

rai

personal i d de ciutat

i millorar la s

posar-se al ' u n .

i compto i

unes nova Sant

per als nostra sentir-

servei

ÀM^

wfc-

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

US 1 CANTON

14 Opinió

^ ^ L Divendres, 30 d'abril de 1999

H S CANTONS S o i m j n j n independent de Sant Cugat del Vallès

O P r t m u Local d« Sant Cugat S.L.

Carrer S jn t An ton . . IS. b j ixos - IWl 'Kl Sant Cugat del Vallès 'l 'el. St\H UI Kl - l-'jx Ss*J 21) 41

Kdietó e le t i ròn ica: hr tp7/v i | jweb.com/sanïcuRat K-niai l : santt n.nat<P- iUucb .com

Consell d'Administració Ramon ( iran (president)

Josep M. Caliren/u. l'ere Kv|uerd j i Xavier Kornclls(editw delegat)

Directora Aura CoMa

Radacctó INi l i t ic í t /Kntorn/Opinió: Aura ( À J S U ;

S4M-ietjit/ Kronotma: Anna Borau; Cu l tu ra : Ruth Casals: KiipwrU: Alex López;

Sol idari tat : Mònica Hernabé;

Comarclal Anna M ' Bnnomipte

Consall Editorial Rumiïn ( i ran ipreMdent) Jusep M. Cabreri2*> (vtcepresident)

Víctor Alexandre.Kraneesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert De l 'abln. l'ere Ksquerda, Xavier Fornells, Knsrian

Her lml /heimcr. Ko^eli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig. Emi l i Renc, Marta Subirà, Paco Solet, Josep A. Teix idó, Joan lòrtosa. Jusep M. Sans Trav í , Joan Troyano,

Jaume Tubau. I leetor Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària)

Subscripcions i.aura Montcr

Fotografia \ a \ i l .arrosa i Oscar Benito

D i s s e n y i ( jemma Jurado

Correcció Montserrat Soto

Impressió Rmimprcs 1^721 40.05.95

Distribució MailinK Vallès S.L. l'cl. 589.23.71

l ) i |v .su lepal: Í í l -M)5-W

rdicorulv Eb article» Uftmti i nu f* K V I necoainamer»

(«)ACPC Associació C a t a l a n a tic U Premsa

E d i t o r i a l

C/tMhMUUal7 U. fa 51» D 71

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Sopar amb els candidats

Jl" a som a punt de co-I mençar la cursa electo-I ral. En aquesta ocasió n vuit les candidatures que

es presenten, la gran majoria amb cares noves i tots, com és d'esperar, amb l'entus-siasme i la seguretat que se­ran equip de govern o peça clau, tot depenent, és clar, de la dimensió i la poolposition de cada formació. Des d 'aquest setmanari,

que té com a objectiu priori-tari el servei al lector, hem volgut apropar les idees i les persones que s'enfrontaran

E l tema que desenvolu­pa el reportatge d'a­questa setmana posa

en evidència el gran potencial que té Sant Cugat com a ciu­tat arxivística de primer ordre. Des de l'àmbit privat fins al públic, Sant Cugat gaudeix de diversos fons documentals de gran importància que depas-sen l'interès del propi país i

el proper 13 de juny. 1 ho hem fet a través d'una fór­mula diferent que els per­metrà conèixer de prop i d'u­na manera distesa les vuit persones que representen les opcions municipals. Els so­pars amb els candidats ini­ciats aquesta setmana amb els partits més minoritaris, el PI i UNÍS - Nacionalistes de Sant Cugat, ens aporten una altra dimensió dels nostres polítics que, setmana rere setmana, volem transmetre als nostres lectors. Aquesta iniciativa, que

compta amb la col·laboració del restaurant El Mesón i el patrocini d'Indubruc, ha co­mençat, com podeu compro­var en les pàgines d'aquesta edició, amb molt bon peu i amb un seguit de propostes que plegats haurem de valo­rar el proper 13 de juny. Hem decidit fer aquests so­

pars a portes tancades i no­més amb la presència de membres de la redacció, re­presentants del consell edi­torial del setmanari i el can­didat, precisament per crear un clima distès i facilitar la

Ciutat d'arxius que constitueixen un element d'atracció tant per a estudio­sos com per a aficionats. Des de l'Arxiu Nacional de

Catalunya, un equipament modèlic tant per la seva con­cepció com pel seu contingut, fins als més específics com l'arxiu sobre Marilyn Monroe, un dels més importants del món, passant per l'arxiu Ga-

vín, el del Centre Borja o di­versos arxius particulars que encara no estan a l'abast de la gran majoria i que esdevenen passions personals com un de dedicat al còmic o als estris de pagesia, als trens, etc , sense deixar de banda el nostre arxiu municipal... En definitiva, Sant Cugat ofereix més pro­postes de les que imaginem la

conversa. Amb tot, les pri­meres convocatòries dels so­pars amb els candidats han cridat l'atenció de diversos ciutadans que també hi vo­lien participar. Això ens ha portat a decidir que el darrer sopar que convocarem amb tots els caps de llista i que se celebrarà el proper dia 8 de juny serà obert a tothom qui ho desitgi. La iniciativa, per tant, ha estat molt ben rebu­da per tots els sectors i això, als qui fem possible omplir de contingut el "diari", ens omple de satisfacció.

gran majoria de ciutadans. Aquest és un tema que haurà

d'afrontar el proper govern municipal: com treure prou rendibilitat del gran potencial i de l'atracció que represen­ten tantes propostes culturals, definint un pla de promoció del gran patrimoni tant públic com privat que tanca les pa­rets del municipi.

El l e c t o r 0 s c r i u

Carta a l'alcaid»

Senyor alcalde, fa mesos que ens ha dit que no es tornarà a p r e s e n t a r . J o s e m p r e b e p e n ­

sat q u e é s b o per a la po l í t i ca

i fins i tot per als polítics que hi hagi renovació i que les per­sones, i també els polítics, pu­guin tornar a fer vida normal: passejar pel carrer, fullejar la premsa, treballar, anar amb la família al cinema o a un res­taurant, sense la sensació de ser jutjat constantment i per tothom.

Estic perplexa de veure, so­bretot en els darrers mesos, com en la política tot s'hi val i en lloc defairp/ay, des de l'o­posició i des de diversos sec­tors de la ciutat li facin difícil la sortida. Senyor alcalde, com a ciuta­

dana que sóc des de fa 9 anys,

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

li dic amb tota la sinceritat d'a­quell que se sent ben acollit, moltes gràcies. Gràcies per fer possible una ciutat que enve­ja, gràcies per equipaments que quan vaig arribar no po­dia ni pensar, per exemple no hi havia ni cinema, i gràcies per dedicar a la ciutat 12 anys de la seva vida i això no es pot negar, amb entrega i passió. Espero que el pròxim alcalde el tingui com a exemple./ UNA VEÏNA (Sant Cugat).

Sensibilitats diferents

Per a la senyora Montse Sant, els ossos dels monjos, que han estat trets de les seves tom­bes i emmagatzemats en unes caixes de plàstic, no són res més que "ossos anònims, vells i repelats de fa temps". No en­tén que algú demani que s'en­terrin i suggereix fer amb tots ells una gran subhasta perquè tothom pugui tenir un os a casa seva. També proposa que el seu cos, un cop mort, sigui

llançat als lleons orfes del zoo. No crec que a ningú ens im­

porti gaire el que vostè faci amb el seu cos, o més ben dit el que en facin els seus fami­liars, un cop vostè estigui mor­ta. De fet, és molt fàcil parlar d'una manera frívola de la nos­tra pròpia mort, però no passa el mateix quan es tracta del nostre pare, mare, germà... aleshores la nostra postura canvia radicalment: pels nos­tres familiars, "pels nostres", ja no admetem bromes i molt

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

«««,„

BELL

«»!«>*

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics. Rambla del Celler, 17- Tel. 93 674 17 84>Fax93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

menys profanacions. La gran majoria de la gent,

sentim, sortosament, un res­pecte pels morts, i aquest res­pecte, senyora Sant, es dóna en totes les cu l tures . Som molts els que hem perdut" fa­miliars i amics i el dolor ens ha fet sensibles a la mort.Quan perdem una persona que hem estimat, tan sols ens queden les seves restes com a mut tes­timoni d'un passat i d'unes vivències que ja hem perdut.

Els ossos dels monjos no els havien d'haver tret mai de les seves tombes i, ara, no hi fan res en unes caixes. Que s'en­terrin ja d'una vegada. Dei­xem que els morts descansin en pau, i si vostè, senyora Sant, vol fer burla, fóra millor que t r iés un al t re tema. / ANNA BONCOMPTE (Sant Cugat).

ELS ^CANTONS Divendres. 30 d'abril de 1999 Opinió 15

La l l o t j a

El conflicte del Turó Can Matas ÀNGEL CASAS

E n el procés de planeja­ment i urbanització del Turó de Can Matas

s'han presentat recursos per part de propietaris afectats, hi ha ha­gut sentències favorables als re­currents, s'han escrit llibres so­bre l'afer, s'han presentat al·legacions, han sortit nom­brosos escrits a la premsa... Tot indica que segurament hi ha ha­gut perjudicis per als propieta­ris i, possiblement, també per a l'Ajuntament. Quin és el possible perjudici

econòmic de l'Ajuntament? A l'inici del procés, l'alcalde va signar un conveni urbanístic amb Boehringer, en què aques­ta empresa es comprometia a pagar 90.225.401,50 pessetes per fer l'enllaç de l'autopista de Vallvidrera amb la carretera de Rubí ("l'hipòdrom") i que, jun­tament amb els altres propieta­ris, pagaran els ponts sobre la via de la Renfe i també els cos­tos de la urbanització que corresponen a l'Ajuntament per les parcel·les que se li ad­judiquen. Contra aquests acords hi ha

una sentència del Tribunal Su­perior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la tot el pro­cediment i que afirma que és

l'Ajuntament i no els propieta­ris qui s'ha de fer càrrec dels costos dels sistemes, i que l'A­juntament també ha de pagar la part de la urbanització que li correspon. Com a conseqüèn­cia d'aquesta sentència, l'Ajun­tament haurà de pagar més de 140 milions pels sistemes ge­nerals (l'hipòdrom i els ponts) i uns 145 milions d'urbanització de les seves parcel·les: en total, uns 285 milions perduts. Addicionalment, en el conve­

ni esmentat, també s'acorda que l 'Ajuntament t ransmeti a Boehringer perquè pugui cons­truir les parcel·les que li corresponen per un valor de 401.244.467 pessetes. A canvi, Boehringer paga amb sis fin­ques que sumen 42.747 nr de sòl brut sense urbanitzar, valo­rades en 316.724.230 pessetes, a més a més de 84.520.237 pes­setes per la diferència de valor. Amb això es plantegen dos pro­blemes: el primer és que els terrenys municipals tenen un ús industrial i oficines i, en can­vi, es valoren com si fossin una parcel·la destinada exclusiva­ment a oficines, que tenia molt menys valor que el sòl indus­trial immediatament utilitzable, i encara a un preu inferior del

valor d e l m e r c a t (valorat a 35.884 pessetes/m2 de sostre, contra 38-39.000 pessetes reals del mercat d'oficines, a l'altre costat dej carrer a la mateixa ur­banització). Legalment qualsevol trans­

missió de patrimoni que faci l'Ajuntament s'ha de fer a tra­vés de subhasta (licitació pú­blica) per assegurar que no es vengui a baix preu i es malbarati el patrimoni de tots com s'ha

Hi ha molts

milions en joc i era

inacceptable el

tancament de CiU

fet en aquest cas. El segon problema que sorgeix

és que cinc de les sis finques amb què Boehringer paga a l'A­juntament en espècie figuraven com a finques ja aportades per l'empresa al conjunt de la re-parcel·lació i, per tant, ja no eren seves i no en podia disposar de cap manera. A més, diferents documents situen aquestes fin­ques en llocs diferents: uns dins

l'àmbit de reparcel·lació, altres a l'oest i altres a l'est. Algun d'a­quests documents públics, per tant, diu una falsedat. ( Altres presumptes il·legalitats? No haver fet subhasta, altera­ció del preu de les coses, mal­baratament de cabals públics i perjudicis a propietaris. Per això, creient que hem d'aclarir-ho tot i hem de recuperar els possibles perjudicis econòmics, tots els partits de l'oposició và­rem demanar un ple municipal extraordinari, que va tenir lloc el passat 29 de març, en què de­manàvem els següents punts:

1) Per recuperar el possible perjudici econòmic, incoar un expedient de revisió del con­veni urbanístic. Un cop anul·lat, procedir a licitació pública (sub­hasta) de les parcel·les de l'A­juntament. Si es confirma el perjudici econòmic, incoar un expedient de responsabilitats a les persones coneixedores del conjunt de l'expedient.

2) Realitzar una auditoria ex­terna de tot el procés de plane­jament i gestió, les conclusions i propostes del qual es debatin en un ple municipal abans del dia 21 de maig i, si és avinent, s'aprovin les modificacions ne­cessàries del procediment se­

guit i les seves conseqüències. La proposta de recuperar el

possible perjudici econòmic va aprovar-se amb els 10 vots en contra de l'equip de Govern de CiU. I també va votar en contra de l'auditoria.

Però la Comissió de Govern de CiU va encarregar l'audito­ria, que va ser adjudicada a un equip de la Universitat Po­litècnica de Catalunya, però aquesta posteriorment hi va re­nunciar per incompatibilitat, adduint que el cap de l'Àrea d'Urbanisme del nostre Ajun­tament pertany al mateix de­partament de la Universitat que els catedràtics proposats i, per això, ara s'ha encomanat a un altre equip de professionals de fora de la Universitat Politèc­nica.

En aquests moments, ja s'ha iniciat el tràmit d'anul·lació del conveni urbanístic i l'auditoria ja s'està fent.

Hi ha molts milions en joc i era inacceptable el tancament de CiU a aclarir i corregir el que calgui.

Àngel Casas, portaveu del Grup Municipal Socialista, i Joan

Gaya, portaveu d'Urbanisme del Grup Municipal Socialista

El Sever e n T i t o £ I porxo

U

Amb la dolcesa que els dóna la seva llengua, els italians han batejat els

telèfons mòbils amb el nom més carinyós de "telefonino", convertint-lo així de cop i volta en un objecte més proper i es­timat. Jo no tinc telèfon mòbil, "telefonino", i penso que no en tindré mai. No obstant això, crec que és un dels grans in­vents del segle, inimaginable fa només uns anys. No sé si heu pensat bé què significa poder tenir una comunicació personal, quasi totalment directa, des de qualsevol part del món i amb qualsevol persona del món. Fa deu anys era quasi ciència-ficció pura que només es podia veure al cinema. Ara el tenim cada ve­gada més a l'abast de tothom. En un viatge que vaig fer fa poc a Corea del Sud, quasi tothom tenia telèfon mòbil, sobretot, els escolars. En aquest, com a d'altres països, es dóna el cas paradoxal que la població po­bre prefereix gastar-se els di-

II telefonino" FONTCUBERTA

ners en productes en principi innecessaris (igual que molta gent que viu en barraques i té un modern televisor) que no pas en cobrir les seves necessitats, és elemental. Personalment, veig al "telefonino" tots els avantatges del món però, de la manera com s'utilitza majorità­riament li trobo un sol, però per a mi important, inconvenient: la pèrdua de la pròpia intimitat. No vull ser crític amb això de

la intimitat dels altres. Cadas­cú té la que vol i només faltaria que jo li digués quins són els seus límits, encara que diré de passada que a mi em molesta que algú telefoni al meu costat: és un soroll que no tinc per què aguantar-lo. Només us posaré uns quants

exemples de la utilització pú­blica del "telefonino". Primer de tot, la gent que va telefonant pel carrer, aturat o caminant. L'espectacle a mi, personal­ment, em sembla ridícul i,, a més, tothom pot assabentar-se

de què estan parlant. La cosa s'agreuja quan es parla en un mitjà de transport públic. En els ferrocarrils de la Generali­tat, i sense fer res de la meva part, m'he assabentat que "ara vinc, vine'm a buscar a l'esta­ció", però també que "no m'es­times com abans" o que "el meu marit no s'assabenti que ens hem vist" per, a continua­ció, fer una altra trucada molt diferent: "Sí, estimat, avui he treballat molt i arribaré més tard del normal." He sentit criticar feroçment el millor amic i m'he assabentat de com es pot en­ganyar un client.

No vull allargar-me. Només destacar de forma negativa els conductors que telefonen men­tre condueixen. Saben que és il·legal i perillós. Però el "tele­fonino" sembla que els hagi be­gut l'enteniment i que els ser­veixi per encara accelerar més el seu ritme de vida. Serà el "te­lefonino" la causa de nous ti­pus d'infart?

16 Opinió ELS4CANTON5 Divendres, 30 d'abril de 1999

El t e r r a t

Pels seus mòbils els coneixereu toAN T O R T O S A

Des de la més r emota p r e h i s t ò r i a , l ' é s se r humà ha maldat per su­

perar les limitacions que li ha imposat la naturalesa pròpia de l'espècie, com pot ser la dificul­tat de comunicar-se a distància sense necessitat de desplaçar-se. cosa que reforça la idea que la majoria d'invents han estat in-centivats per una altra condició humana bàsica: la mandra. Així. en diverses tribus africa­

nes descobriren que colpejant un t ronc d ' a r b r e bu i t i mi t -jantçant un codi simple podien transmetre missatges a través de l'atapeïda selva, sense necessi­tat de moure's de lloc. Per altra banda, als pellsroges americans, condicionats pel medi, els sorgí un invent diferent: en uns es­pais amplis on la visió no era obs-taculitzada con en la selva en­viaren els missatges tot sincopant una columna de fum, que fàcil­m e n t es podia v e u r e a gran distància. Més propers a nosal­tres, a l'illa de La Cïomera, des­cobriren que es podien comuni­car d ' u n tu ró a l ' a l t r e a m b

estridents xiulets, ja que entre emissor i receptor sols existia una capa d'aire transparent, fàcil conductor del so enmig d'un si­lenci gairebé absolut.

Qui inventà el mòbil encertà de ple en una aspiració ancestral: comunicar-se sense

moure s de lloc

Segur que tots els processos van començar amb el crit, que era el primer instrument que posseïa per comunicar-se amb qui no es­tava a prop. És possible que cada grup, cada clan, tingués el seu cridaner oficial, ja fos per es­pantar l'enemic o per fer de pre­goner de la tribu.

Mes la humanitat no para i co­mença a esbrinar que certs ob­jectes naturals són capaços d'am­pliar el seu crit. Els de vora mar ho trobaren en el caragol gegant i els de terra endins, en les ba­nyes dels animals, i així, d'una

cosa a l'altar, arribà el dia que a algú se li acudí d'inventar el mò­bil. Sense voler, havia encertat de ple en una de les aspiracions ancestrals més pregona impresa en els gens de la humanitat sen­cera: poder comunicar-se a ple­ret sense moure's de lloc. I, a més, tant se val on es trobin l'e­missor i el receptor, des del més isolat desert al centre d'una mul-titut de la ciutat més caòtica.

Però encara satisfà una altra as­piració humana: estirar l'època de la infantesa amb la il·lusió d'una joguina, sense el sentit del ridícul que podria suposar po­sar-se a jugar enmig del carrer a bales o a la xerranca.

No tenir un mòbil ja comença a ser considerat una raresa igual com no tenir cotxe o televisor. Ja a ningú sobta l'inesperat avís que surt de la butxaca del veí del tren, del convidat a sopar o del qui s'ha oblidat de descon­nectar-lo al cinema, al concert o a la missa de dotze. A la botiga, al bar, a la reunió, de cop algú s'aixeca a l'impuls de l'avís i surt corrents cap al carrer i allà, a la

porta, amb un peu dins i l'altre fora s'encasta l'aparell a l'orella. Aleshores si indiscretament un s'ho escolta, queda astorat de la urgència, perquè en resposta de la trucada diu el receptor: "...sí, encara en tinc per deu minuts... sí, sí, ja po ts t i rar l ' a igua a l'arròs." I tots sabem que aquell dia fan arròs i que no se'l volen menjar covat.

Si el comunicant va encorba-tat, amb vestit negre i amb ma­leta de seguretat, és evident que es tracta d'un executiu o unyupi que gairebé no gesticula perquè

No tenir un mòbil ja comença a ser

considerat una raresa igual com no

tenir cotxe o televisor

ja ha impostat la veu per trans­metre així la seva personalitat i la seva imatge a través de les ones. Si en canvi no va tant "mu­dat" ni porta maleta, gesticula

molt i parla cridant, és que es comunica amb algun amic al qui explica la vida. Si és dona i por­ta maleta i vestit jaqueta, ales­hores és que està quedant amb algú per un dinar de treball.

Ambdós sexes es confonen quan parlen amb Ics respectives parelles i ho denuncien dos ti­pus d 'express ions molt defi­nides: aspecte malhumorat o de felicitat, segons siguin les cir­cumstànc ies del dia. Si l 'ex­pressió és beatifica i múrria al mateix temps, la veu és amb to baix i el gest de la mà lliure més contingut, aleshores és que par­len amb el seu ligue, ja que el mòbil n'és un important i secret aliat.

El dia en què a tots se'ns acu­deixi parlar al carrer a través del mòbil, Déu n'hi do de l'espec­tacle, allà, palplantats o no, tots movent el braç lliure amb gestos descompassats. M'ho imagino com una immensa, massiva i de-sincronitzada classe d'aeròbic a l'aire lliure.

Joan Tortosa és artista

Et s o t e r r a n i

Sant Cugat, 2001 P E R E VILLALBA

U na vegada hi havia un poble que tenia un pro­blema.

L'aire i el foc sortiren a fer un tomb; al mig del poble es tro­baren un meravellós edifici. Ca­sualment passaven també per aquell indret l'aigua i la terra. Eren velles amigues, i feren pe­tar la xerrada. - H e u sen t i t dir q u e volen

treure aquesta muralla medie­val per e ixampla r el carrer? -Tot el poble en va ple. -Vo­len desfer l'edifici. - I t ambé aquests altres que són a tocar, diuen que són vells.

Les amigues, tanmateix, esta­ven embadalides amb l'edifici. - I pensar que jo sempre l 'he respectat, procurant bufar més fluix al seu voltant -d igué l'ai­re. - I jo ni tocar-lo, totes les ve­gades que he hagut de correte-jar pel seu voltant -aclarí el foc. -Doncs jo retinc els aiguats fora de la seva teulada, i descarrego sat isfeta sobre els s e m b r a t s -precisà l'aigua. -Ben fet!, nois, doncs jo he assegurat durant se­g les e l s s e u s f o n a m e n t s , abraçant-los i petonejant-los, i ja veieu com es dreça -conclo­gué la terra altiva.

S'explica que els quatre ele­ments , amics com eren, con-vingueren un pla: sortir del po­ble, perquè no volien contribuir a la desfeta d 'aquell singular

Conservar és

innovar, educar,

estimar, fer-se millor

edifici i dels del seu voltant. En efecte, el poble quedà sen­se aire, sense foc a les llars, sen­se aigua als pous i sense terra

productiva. Les autoritats hagueren de fer

front al problema; arquitectes, enginyers, urbanistes i econo­m i s t e s d o n a r e n la s o l u c i ó : -Destruïm l'edifici i els edificis del voltant! Són vells! Estan bruts! Obrim carrers i avingu­des!

Així fou fet. I aquel l poble deixà de tenir el problema, però es convert í en un poble com tots els altres: la gent ja no es saludava pel carrer, no es po­gueren fer escoles perquè no tenien aigua, ni terra, ni calor, ni aire, els nens no reien, les

joves no presumien dels seus vestits, desaparegué la biblio­t e c a , s ' e n f o n s à el m u s e u , llançaren l'arxiu. És que eren vells. Q u e d à un poble sense memòr ia i s ense imaginació.

Qui podria narrar les destros­ses que els homes han fet a la seva cultura en nom del "pro­grés"? Anys li faltarien per po-der-les explicar.

Tu, vés, i no facis el mateix: conservar és innovar, és edu­car, és estimar, és crear, és fer-se millor.

Pere Villalba és professor a la UAB

E.STX VIST OUE ALGUHS HO SABEH COM JUSTIFICAR ELS CÀRRECS .... I S'IHVEHTEH CADA XORRADAAA N ...COM LA DEL DIA DE L' AUTO-REREXIÓ SOBRE L* ÚS 1>EL COTXE 1!

— 1 1

...EM PREGUHTO, PEROUÈ SERVIRÀ UH D I A A L ' A H Y SI T A TEHIM TOT EL MES D' M O S T PER REREXIOHAR-HI 0 3 6 4 DIES FER OBLIDAR P ... HO HAURIA ESTAT MILLOR DEDICAR, AOÜEST DIA, A TREURE TOTS ELS C O T X E S AL CARRER PER ADOHAR-HOS DE OÜIH SERX EL CAOS QUE TIHDREM D' AQUÍ A OUATRE D I E & P

... ALS QÜI DE VERITAT ELS CAL REREXIÓ SÓN EH ELS POLÍTICS f| . .A AQUESTS SÍ QÜE ELS CAL RERE XI ó »

... ELS D' AVUI, ELS D' AHIR I ELS D' AVAHÇS D' AHIR... A VEURE SI D' UHA VEGADA S'ADOHEH DE OUlHA MEHA DE CIUTATS EHS

HAH DEIXAT... I DEL PER OUé L' ÚS DEL COTXE HO ES HOMES UH CAPRICI...

HS4 CANTONS Divendres, .hi d'abril de 100Q Opinió 17

i / <c

Cl

A g r a n s t r e t s

Pep Codó Tot un caràcter

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest escultor santcugatenc. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

" 337 f^t hM.f &A &x*MÀÍiï/íj

^YZ^do

U n fort temperament i una personalitat molt definida que va im­

posant el seu criteri i el seu tarannà als altres són els as­pectes més destacats del se­nyor Pep Codó. Temperamentalment, abor­

da les situacions amb ímpetu i s'implica de ple tant en te­mes personals com en els que en aparença no ho són. La seva cal·ligrafia ens re­

vela que en Pep Codó acos­tuma a ser pràct ic en re­ferència a la visió de les coses del seu entorn, però també indica que té la tendència a veure-les des del seu punt de vista. Si intentem esbrinar la seva

personalitat, ens adonem que té un caràcter optimista, en­cara que pot canviar el seu es­

tat d'ànim i projectar certa agressivitat verbal. I és que de fet, ell és una persona d'acció, enèrgica i activa, amb força per iniciar moltes coses.

Encara que es controla, pel seu impuls a vegades actua i després reflexiona, i és en aquest impuls on radica la seva personalitat.

És atent i bon conversador. Sap passar d'un tema a Faltre amb facilitat i quan ho fa aconsegueix captar l'atenció de les persones que l'envol­ten.

Amb la col·laboració:

IQCRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

flfeíraf d e l C e n t r e C u l t u r a l

II Festival de Poesia Catalana a Sant Cugat Direcc i : Ar i e l Garc a Vald s Col£ laborac i e s p e c i a l de : Sant i Ar isa

VENDA D ENTRADES:

93 5 8 9 12 6c

C B N T K B

C U L T U R A L

S A N T C U G A T

T E A T R E - A U D I T O R I

SÜScoreSifr % & m f l X < i - Colonial

Amb e l s u p o r t :

AVUI

V ctor Batall

Jordi Pere Cerd

David Jou

Antoni Mar

Vinyet Panyella

Francesc Parcerisas

Marta Pessarrodona

Antoni Puigverd

Montserrat Rod s

M rius Sampere

Enric S ria

,lex Susanna

1 '•n

Dissabte HQEQQde 1999 a l e s 10 del vespre

EISI CANTONS

18 Entorn

Divendres, 30 d'abril de 1999

I n n o v a c i ó

Conduir i respectar el medi ambient Valldoreix acull demà dissabte una concentració de 23 vehicles elèctrics, històrics i de baix consum

L' 1 de maig de 1 8 9 9 . La jamais contenta, un vehicle elèc­tr ic pi lotat pel belga Cami l le Jenatzy va aconseguir una fita històrica: superar la barrera dels 1 0 0 qui lòmetres per hora. U n segle després , nombroses persones cont inuen ideant protot ipus d 'automòbi ls que funcionin a m b motors elèctr ics - m é s respectuosos amb el medi a m b i e n t - i alho­ra ofereixin les mateixes prestacions que els impulsats per motors de benzina. Un d'ells és el mirasolenc Patr ick Re­nau , que ha organitzat per demà dissabte una concentra­ció de vehicles e lèctr ics, de baix consum i històrics.

Ai'RA COSTA

Amb lu ressaca encara de la jor­nada per a l'autoreflexió que va celebra-se ahir a tot Catalunya, Valldoreix es prepara per acollir aquest cap de setmana la prime­ra concentració de vehicles res­pectuosos amb el medi ambient. Sota el títol de "Vehicles per a un transport sostenible", 23 mitjans de transport elèctrics i de baix consum s'aplegaran al Casal Cul­tural de Valldoreix en una jorna­da organitzada pel mirasolenc Pa­trick Renau. Aquest enginyer industrial de 30 anys ha disse­nyat i construït dues motos i un tricicle elèctrics "per veure les possibilitats reals que tenien aquest tipus de vehicles i esbrinar

com assolir les mateixes presta­cions que els cotxes de combus­tió. però amb un motor elèctric".

La passió d'aquest jove la com­parteixen altres ciutadans del món, gran part dels quals es troben concentrats a Suïssa, on actual­ment hi ha 3.000 cotxes elèctrics matriculats que circulen pels ca­rrers. A Catalunya la realitat és ben diferent i amb prou feines si són un centenar els cotxes d'a­quest tipus que estan matriculats. Renau, però, sosté que cada ve­gada són més les persones -espe­cialment enginyers- que investi-guen pel seu c o m p t e i es construeixen models experimen­tals "encara que després no gosin treure'ls al carrer". Demà, però, sí que ho faran. A partir de les 9 del matí els vehicles -motos, bi-

En la concentració de demà es podran veure una vintena de vehicles d'

cicletes, tricicles, escúters elèc­trics, de baix consum i fins i tot algun de solar-començaran a con­centrar-se als voltants del Casal Cultural de Valldoreix. La mostra de cotxes s'inagurarà oficialment a les 11 del matí i d'una a dues del migdia es podran provar al­guns dels vehicles en dos carrers adjacents al Casal que es tallaran al trànsit per a l'ocasió. Després

d'una botifarrada popular entre tots els assistents, els propietaris dels vehicles faran una exhibició entre les quatre i les sis de la tar­da, que servirà per clausurar la jor­nada.

"El que pretenc amb aquestes activitats -ha dit Renau- és que la gent reflexioni sobre les possi­bles alternatives a l'ús massiu de la benzina i al tipus de vehicles

aquest tipus. FOTO: CEDIDA.

que hi ha actualment." I és que, segons l'enginyer, "els vehicles elèctrics són molt més amigables amb la societat. No fan ni soroll ni expulsen fums i, per tant, apor­ten un major benestar social". Re­nau, però, és conscient que per­q u è aques t t ipus de vehicles s'estenguin primer caldria edu­car la societat en els valors de res­pecte medioambiental.

Vies de c o m u n i c a c i ó

La gratuïtat de la B-30 serà un objectiu

prioritari del PSC si guanya les eleccions Menéndez es mostra preocupat per la mobilitat urbana

A. B.

Iss nies a la B-.W acabarien si no s'hagués de pagar peatge a l'A-7. F0T0:X. L.

cl Sant Domènec, 7-1 r 1a D 5 5 E N / Tel. 93 589 78 86 I ^ I W W · . · w _ SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Ssrvot Català de Col·locació

La millora de la xarxa de comu­nicacions que envolta Sant Cu­gat seria un dels objectius priori-taris per al PSC donat cas que guanyés les eleccions'municipals del mes de juny. Així ho ha indi­cat el candidat socialista, Jordi Menéndez, després que la set­mana passada participés en un grup de treball arran del qual el PSC va proposar que l'Estat pa­gui 1.200 milions de pessetes a ACESA a canvi que la B-30 sigui gratuïta. Segons els socialistes, aquests 1.200 milions són els be­neficis que la concessionària re­capta amb l'explotació del peat­

ge de la B-30. A la reunió de treball van assis­

tir-hi, a banda de Menéndez, el portaveu del PSOE en matèria d'infraestructures, Jesús Calde­ra, i els diputats socialistes Mer­cedes Aroz, Xavier Sabaté, Ma­nel Nadal i Martí Carnicer.Tots ells van arribar a la conclusió que el pagament d'aquests diners a la concessionària seria la solució als problemes d'embussos que pa­teix la B-30 i al mateix temps van apuntar que la mesura es podria fer efectiva "immediatament" si existís voluntat política.

De moment, el socialista sant-cugatenc Jordi Menéndez ja ha anunciat que presentaran les oportunes esmenes als pressu­

postos generals de l'Estat de l'any 2000 per aconseguir aquesta gra­tuïtat i ha dic "Espero de CiU un compromís en ferm de votar a fa­vor d'aquestes esmenes. Si és així, podríem tenir la B-30 gratuïta a partir de gener de l'any vinent." Per a l'alcaldable socialista, la

resolució del contenciós de la B-30 ha de ser una prioritat del nou Ajuntament. En aquest sen­tit ha assegurat que en cas de guanyar les eleccions municipals "farem front als quatre principals reptes de Sant Cugat en l'àmbit de les comunicacions: la gratuï­tat de la B-30, l'impacte del TGV, la línia de rodalies Mollet-el Papiol amb estació a Coll Fava i la satu­ració dels accessos a la ciutat".

ELS ÍCAJVTONS Divendres, JO d'abnlde 1999 Entoni 19

S e r v e i s

Es crea un telèfon 2 4 hores per les avaries de l'enllumenat públic El servei pretén que els ciutadans avisin Fempresa de manteniment

AURA COSTA

- Sant Cugat -

(93) 590 05 30. Marcar aquest número de telèfon retornarà la llum als carrers que ho necessi­tin. I és que aquests nou dígits representen la posada en marxa a la nostra ciutat d'un nou servei d'assistència 24 hores que vet­llarà perquè l'enllumenat públic estigui permanentment en òpti­mes condicions.

L'empresa MOCESA, en col·la­boració amb l 'Ajuntament de Sant Cugat, ha començat a col·lo­car en tots els fanals de la ciutat uns adhesius en què apareix el telèfon d'avaries i un número de referència. La intenció és que quan algun d'aquests punts de llum s'espatlli, qualsevol ciutadà pugui avisar la companyia de manteniment a través del telèfon 24 hores. El ciutadà només haurà d'indicar a l'operari que l'atengui el número de referència del fa­nal espatllat i la companyia es compromet a arreglar l'avaria en un termini màxim de 24 hores.

Fins ara ja s'han numerat tots

Els operaris revisen afons tots els fanals els punts lluminosos dels quadres del monestir i de Coll Fava. A continuació es farà el mateix amb els fanals de la Floresta i les Pla­nes, de manera que els tècnics de MOSECA calculen que d'aquí a dos mesos tots els fanals de la ciu­tat tindran el seu adhesiu amb el número propi de referència.

<ada setmana FOTO X l \RROS.\ Amb aquesta iniciativa -pione­

ra a Catalunya- es busca la im­plicació i col·laboració ciutadana en el manteniment de la xarxa d'il·luminació, així com la millo­ra del servei prestat. A Sant Cu­gat hi ha prop d'l 1.000 punts de llum. Amb un pressupost d'uns 60 milions de pessetes, MOSE­

CA s'encarrega del manteniment de 7.800 fanals, mentre que els altres 3.000 -corresponents al dis­tricte de Mira-sol- estan sota la cura de la brigada d'obres. En els darrers deu mesos-des que MO­SECA s'encarrega del manteni­ment de l'enllumenat-s'han ins­tal·lat prop de 500 punts de llum nous i s'han renovat i millorat els antics i es preveu que en els prò­xims mesos es renovi la il·lumi­nació de la rambla del Celler, la plaça dels Quatre Cantons, la ram­bla Jaume Sàbat i el carrer Càno-vas del Castillo, entre d'altres. Davant aquestes noves actua­cions, el tinent d'alcalde de Ser­veis Urbans, Joan Recasens, ha indicat: "Segur que molts atri­buiran aquestes obres impactants al fet que ens trobem en època electoral, però vull deixar molt clar que són la continuació del treball i la planificació de fa més de dos anys." Recasens també ha destacat que amb la renovació d'aquest enl lumenat "s ' incre­mentarà la capacitat lumínica, que sovint està molt lligada a la segu­retat dels ciutadans".

La UPC no farà l'auditoria sobre el Turó de Can Matas

A\NA BORAl

L'auditoria encarregada pel con­sistori santeugatenc per aclarir les possibles irregularitats en la urba­nització del Turó de Can Matas ha canviat de mans. No serà l'equip de la Universitat Politècnica de Ca­talunya qui realitzarà els estudis pertinents, sinó que s'han adjudicat a la segona candidatura presenta­da, formada per un arquitecte (Ig­nasi de Guinea) i l'advocada (Anna Maria Sa"balls).

"L'incident ja està corregit, per­què el més important és que es faci l'estudi, i calculo que estarà enlles­tit en un màxim de tres setmanes", afirmava divendres passat l'alcalde de Sant Cugat.

Joan Aymerich es va manifestar molt contrariat per un tema que li va semblar "molt poc correcte" i que va qualificar de "molt greu". Segons l'alcalde, "la UPC ha de­sestimat la realització de l'estudi perquè considera que es podria veu­re condicionada pel fet que un dels 140 professors que hi ha al depar­tament és l'actual director de l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament".

EIS4CANTONS

Societat 20 Divendres, 30 d'abril de 1999

S o l i d a r i t a t

Crit de guerra en favor de la pau Neix una coordinadora per sensibilitzar Fopinió pública sobre el conflicte kosovar

Són nombroses les accions que s'han organitzat a la ciutat per ma­nifestar la repulsa pública que provoca en la ciutadania el conflc-te que ha desencadenat el genocidi ètnic a Kosovo. Des del primer moment, Sant Cugat ha respost a la crida per la solidaritat, però és ara quan s'uneix per dir prou a la barbàrie: dilluns es va cons­tituir la Coordinadora per als Balcans-Sant Cugat, en què partici­pen totes les ONG del municipi, amb la pau com a punt de mira.

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

Debats , conferències, dona­cions de material i aportacions econòmiques... Són moltes les accions que els santeugatencs han realitzat, a títol individual 0 des de d i fe ren ts en t i t a t s i col·lectius de la ciutat, per de­mostrar la seva solidaritat en fa­vor del poble kosovar i en con­tra de la vulneració dels Drets

1 lumans en general i el genoci­di que pateixen a la /ona en par­ticular.

Ara, després d'unes setmanes en acció. alguns dels ciutadans de Sant Cugat han decidit que la suma de vectors aguditza les forces i han creat una plataforma en què estan representades tam­bé totes les organitzacions no governamentals (ON(J) de la ciutat.

I.a Coordinadora per als Bal­cans-Sant Cugat neix, doncs, amb la fèrria voluntat d'expres­sar la disconformitat dels ciuta­dans i amb els objectius de "de-ii u ii ei ii r la d e s í d i a de la comunitat internacional a la cri­si kosovar; sensibilitzar el poble santeugatenc sobre el drama iu­goslau i exigir una resolució pa­cífica a la guerra del Balcans".

1 per assolir totes aquestes fites o, com a mínim, per fcr-le.s ex­tensives i conegudes per tota la població, els membres de la Co­ordinadora han començat amb empenta. Des del moment de la seva creació, dilluns passat, la Coordinadora ha endegat la preparació de tot un seguit d'ac­tivitats.

La primera cita serà diumenge vinent, dia 2 de maig. Hi ha con­vocada una concentració a la plaça Octavià a les 13.00 h sota el lema Aturem la guerra. Per una solució pacifica del conflicte.

I també està prevista una nova

conferència per informar els santeugatencs sobre la crisi a l'antiga Iugoslàvia. Serà dime­cres dia 5 de maig, a la Casa de Cultura. Amb el títol d 'Elpa­per c/e/'OTANa Kosovo es deba­tran temes com el perquè de la intervenció, quins interessos els han mogut , e tcètera . Els po­nents seran Knric Prat, membre fundador de la Comissió per la Pau i Desarmament de Saba-

Els estudiants santeugatencs també es van manifestar en favor dels Drets Humans VOTO: XAYl l.ARROSA

Vkmç Fkas i Raül Romeva aposten per la cultura ée la pau

•*No hi ha una fórmula o uaa única solució al conflicte dels Balcans, però si e l que passa « Kosovo ens ha de servir d'ai- • gurta cosa és per cuidar e l futur i prevenir futurs conflictes, en­grandint la via de la cultura de la pau." Aquesta és la propos­ta que el titular de la Càtedra Unesço per la Pau i els Drets Humans, el santeugatenc Vi­cenç Fbas, va fer dissabte* la tarda a la Casa de Cultura ert ta conferencia Kvsozv història d*»-«éfgvétra. Una xerrada e a & qual també va participar t'trí-vestigador sobre la Pau i De­sarmament, Raül Romeva, i eft què es van analitzar les causes í la situació que es viu avuia ta regió dels Balcans.

Després d'un ràpid repàs a h història de l'antiga lugosïM*» Romeva va assegurar que buri»' tuació actual a Kosovo Més \m desastre poikic i no un desas­tre g e n è t i c ni ideològic ni hístdàc*. Un desastre que, se- -gaos fúwestigador, té com a principals víctímes els refugiats ,í que posa de manifest les mancances de les estructures iïstefdaçioflais per solucionar aquest tipus de conflictes. Unes organitaacioRs ge* H«o tenen ni le^tírakat i»of»l«»

La,wÍ/td>etcmdeL·£asa de Ctfttura es na omplir de gom agiatt &t&L

pojfriea per dar a terme vm m-Éervenció militar* i que tot i tenir capacitat política per prendre decisions s'amagaen darrere del drama humanitari.

ïtomeva i Fisas van coincidir - ««firmar que la pressió militar tip és is resposta al conflicte de rexfagoslàvia, sinó una res­posta polftSea BO només per a la regió de ÏCosovo^smo pera tots els Balcans. Ona solució que a o vindrà # a q u í a un pateü d'anys, sinóéespfé*d*ai» gran

dea tant per part dels dirigents corn de |a societat civtl> asse­gura Romeva. Un treball que s'ha d'emmarcat eo una lògica diferent a k de la violència, la de ia cultura de h pati ( p e pre­dica Vicens Físas. *&$ la ca­rretera que ntfcOfïfk que ni les armes nt i els via per La que seia donaré] arrels, de man< cukiv«8t« | /À.Q.B,

delí, i Arnal Ballester-membre d'Ajuda Obrera a Bòsnia.

Primer enviament solidari

D'altra banda, dimarts va sor­tir cap a Granollers (on hi ha el magatzem de la Plataforma Ca­talana per al Kosovo) el primer camió d'ajut humanitari fletat per la ciutat.

I és que la campanya promo­guda per l 'Ajuntament de Sant Cugat ha tingut els seus fruits. Segons els organitzadors, s'han recollit uns 3.000 quilos de ma­terial per al poble refugiat. Tres tones de solidaritat empaqueta­des en més de 200 caixes que han estat aportades per uns 400 santeugatencs.

Però aquesta no ha estat l'ú­nica acció h u m a n i t à r i a d 'a­ques t s darrers d ies . Des del món estudiantil també s'ha co­mençat a activar el procés de repudi.

Els alumnes de l'escola Viaró han recaptat un milió i mig de pessetes que faran arribar al po­ble kosovar mitjançant la ges­tió de Càritas.

I els alumnes de l'institut An-geleta Ferrer, a part de fer pú­blic un manifest que condemna la guerra, van fer una concen­tració dimecres passat per pro­testar de manera activa contra la crueltat i fent un crit de guerra silenciós contra qualsevol tipus d'intervenció militar.

ELS /CANTONS Divendres, 30d'abril1999 Societat 21

X e r r a d e s

U Ateneu acull el testimoni de V

les Avies de la Plaza de Mayo Amnistia lnternacional-Cerdanyola organitzava Pacte

ANNA BORM

-SantCugat-

Avui dia, a les portes -com tot­hom recorda sovint- del segle XXI, encara hi ha molta gent, potser massa, que coneix el te­rror. L'horrible sensació, per exemple, de tenir un sentiment profund de por que t ' impedeix estar segur d'una cosa tan bàsi­ca per al d e s e n v o l u p a m e n t humà com és la pròpia identi­tat.

Aquesta és la sensació de molts ciutadans argentins, fruit del ge­nocidi potenciat pel poder mili­tar. I dijous passat , una cin­quantena de santcugatencs van

poder sentir la fredor que pro­voca la desgràcia i la calor que aporta el rebuig a la injustícia: representants del col·lectiu co­negut com les Avies de la Plaza de Mayo van fer una xerrada in­formativa a l 'Ateneu Santcuga-tenc, convocada per Amnistia lnternacional-Cerdanyola.

En aquesta conferència van ser presents tres persones molt vin­culades amb aquest moviment reivindicatiu: Carlota Ayub -pre­sidenta de COSOFAM (cordi-nadora de Solidaritat amb les Famílies dels desaparescuts)-; Nora Gutiérrez - d e la Platafor­ma Contra l'Oblit i la Impuni­tat- , i també Alcira Ríos -advo­

cada de les Àvies de la Plaza de Mayo- qui ha vingut a Barcelo­na convidada per Amnistia In­ternacional per a explicar la si­tuació actual a l'Argentina, així com per testificar en cl sumari obert pel jutge Gar/.ón (atès que tant ella com el seu marit tam­bé van ser empresonats en un camp de concentració durant la dictadura al país sudamericà). Alcira va fer una completa i ex­

tensa explicació de com havia anat tota la investigació a dife­rents pun t s del seu país, així com a d 'a l t res sudamer icans (Xile i Uruguay, per exemple) fins a arribar a la pista que ha permès empresonar als generals

"v.

MMilSTÍA INTERNACIONAL GRUP LOCftl DE CERDANYOLA

Ijes representants van explicar la dura situació que viu la societat argentina F: X.L.

Massera i Bidela. Però, com van ressaltar totes

tres, encara queda molt per fer. Segons les xifres aportades per l'advocadesa són 64 els casos de nens desaparescuts contra la seva voluntat que han tornat a recuperar la identitat que hau­

r ien t i n g u t pe r la seva as­cendència consanguínia (se'ls identifica definit ivament grà­cies a proves d 'ADN, segures en un 99'9%). Però, com van re­cordar a la xerrada, els casos de nens desaparescuts superen els cinc-cents.

C o n f e r è n c i e s

Resposta positiva a la primera xerrada convocada per SCAPS

E/grup vol acollir aquest estiu 12 nens saharauis

A.B. M.

Donar suport moral al poble del Sàhara Occidental; facilitar als nens saharauis un mes sense haver de passar les duríssimes condicions climàtiques d'un mes d'agost al de­sert i possibilitar-los una revisió mè­dica profunda.

Aquestes són algunes de les raons de pes que l'antropòleg Carles Se­rra va esgrimir per convèncer els assistents a la primera xerrada con­vocada per SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Saharaui) de la "im­portància de participaren un inter­canvi personal i cultural tan enri­quidor com l'acolliment de nens saharauis durant l'estiu".

I és que aquest grup santeugatenc vol que enguany siguin dotze les famílies que participin en aquest programa d'intercanvi, duplicant els nens acollits la passada edició, ara fa dos anys.

En aquesta conferència, celebra­da dimecres a la Casa de Cultura, Serra va fer tota una repassada histò­rica que va englobar des dels orí-

L·s xerrades volen resoldre els dubtes a

gens de les tribus saharauis fins al repartiment polític de la zona que marcaria profundament les condi­cions de vida de tot un poble.

"És molt important", declarava Pilar López -membre d'SCAPS-, "que la gent no pensi que el nen acollit tindrà un trauma quan torni, perquè no és el cas: es tracta d'una

tuthoin quehi vulguiparticipar F:X. /..

experiència que fa deu anys que es desenvolupa, sempre de manera molt positiva."

El grup santeugatenc té previst realitzar més conferències abans de l'estiu: Sota kihaima, el dia a dia als camps de refugiats (el dia 19 de maig) i La cultura del poble saharaui (el dia 8 de juny).

Campanya

McDonald's Sant Cugat aporta 100.000 pessetes per a la casa d'acollida de la seva fundació

A. B. M.

Sant Cugat ha tingut una parti­cipació significativa en la cam­panya de recaptació que la com­panyia McDonald's va realitzar a tot l'Estat espanyol dimarts pas­sat, dia 21 d'abril.

"La respos ta dels veïns de la c iu ta t ha e s t a t molt positiva", afirmava el fran

Les cases d* acollida

volen apropar els

I és que l'objectiu que es per­seguia era recaptar fons per a la construcció de la primera casa d'acollida Ronald McDonald per als familiars de nens malalts de càncer. Aquest nou habitatge es construirà al 2000 i s'ubicarà al costat de l'hospital barceloní de

laValld'Hebron. " É s una ini­

ciativa fantàsti­ca", afirmava Ja-vier L'refia - campió català

quiciat santeuga- familiars a Thospital d e fitness-, un t e n c , L a u r e n t Deleval, a Ei .s4 C A N T O N S . Se­

gons el respon­sable de res t a ­bliment local d'aquesta cadena de menjar ràpid, la celebració del McHappy Day va duplicar la venda de la seva hamburguesa estrella respecte al dia anterior, i va aconseguir 100.000 pessetes que han passat a formar part dels 20 milions recaptats pels quasi 200 establiments que hi ha re­partits per l'Estat.

on són els nens de ls famosos que durant tot el dia va col·laborar

l l l l l l l l l l a p o t e n c i a r la campanya.

Amb aquesta darrera acció, la Fundació Infantil Ronald Mc­Donald, impulsora del projecte, ja ha recaptat 75 milions de pes­setes.

La fundació té prop de 200 ca­ses d'acollida repartides en 14 països del món. Aquesta serà la primera que es construirà a l'Es­tat espanyol.

CENTRE DE LA IMATGE fl*» <*«* <*** • " W » 87B » 74 - 9mt

B teu distribuïdor de cameres P«"it' | material digital Kodak a Sant Cugat

U n ,i n c l c ) .i . n i n e n U J . O O O D

Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodats no ho dubtis, a Z00M et donem to màxima qualitat 11! millor sorvtf/

tmïïU 1 0 . 9 5 0 * » 41.100 pM* £ » « • • *

22 Societat ÏLS /CANTONS Divendres, 30 d'abril 1999

Qüestions sobre el fi de mil·leni sobrevolen Valldoreix

A. B. M.

"Qui digui q u e el mil · leni s'acava aquest any, o no sap el q u e es diu o vol fer l 'agost amb el que el màrqueting està venent" . Així de con tundent va ser Àngel Guillén, un dels ponents que va inaugurar di­l luns el cicle q u e el C e n t r e d 'Es tudis Valldoreix està de­dicant aquesta setmana a di­ferents temes relacionats amb l'arribada del 2000.

P e r a G u i l l é n , p e r ò , e s t à "més que clar" que l'any zero no va existir i que, per tant el 2000 serà, com t ambé ho va ser el 1900, l'últim any del se-gle.

Abans de Guillén, però, Na-cho Soriano i Marc Orriols ha­vien explicat a la vintena de persones presents quina con­cepció t en ien del t emps les cultures xinesa i egípcia, amb les seves pecu la r i e t a t s i els seus sistemes de mesura.

I de les clepsidres i els anys dels animals es va passar als calendaris gregorians, els jueus i els musulmans. Però les di­ferents disquisicions sobre la simbologia del temps i de com l 'ésser humà sempre ha vol­gut no només en tendre ' l sinó també controlar-lo han conti­nuat en les conferències de dimarts d imecres i dijous, a càrrec de Juanjo Cortés i d'An­drés Dengra.

Però el cicle de reflecions a finals de mil · leni encara no s 'ha a c a b a t . P e r q u è d e fet aquesta tarda hi ha un debat final entre tots els conferen­ciants i el públic (tant el que ha assistit fins ara com aquell qui vulgui anar avui).

Per tancar, doncs, aquesta tar­da es farà un resum de les xe­rrades com a pròleg, per a pas­sar a donar la possibilitat als confe ren tc i an t s d 'afegir tot allò que no van poder expli­car en el seu moment. I al ma­teix temps, els assistents po­dran comentar, preguntar i fins i tot qüestionar tot allò que els plantegi algun tipus de neguit.

L'acte serà al Convent de Val-doreix, i començarà a les vuit del vespre.

X' e r r a t s

Josep Maria Orteu: "Les coses no es canvien amb lleis, sinó amb actituts" El Casal Social Okupat debat sobre la situació del col·lectiu homosexual

ANNA BORAU

Fa poc se ce lebrava el cin­quantè aniversari de la signatu­ra de la Declaració dels Drets Humans. I, malgrat que la rei­vindicació del compliment d'a­questa carta - i de l'acceptació i pràctica convençuda del que en ella s'especifica,- està darrera­ment en boca de molta gent no fa falta anar gaire lluny per tro­bar un senyal de marginació.

Aquesta podria ser perfecta­ment una de les conclusions que va aportar la xerrada que es va desenvolupar dimarts passat, dia 21 d'abril, al Casal Social Oku­pat de la Masia de Torre Blan­ca.

El ponent va ser un membre del Grup Gai-lesbià d'Esquerra Republicana de Catalunya, Jo­sep Maria Orteu, qui va fer una repassada històrica de tot el que ha estat el moviment i la situa­ció del col·lectiu homosexual al llarg de la història, així com de com es troba orientat en el mo-

Orteu va respondre les preguntes plantejades pels joves assistents. F.:X. L.

una llei que, tot i el que va cos­tar que els grups polítics s'hi po-

ment actual, pel qual es va pren­dre com a referent central la llei de parelles de fet.

Una llei que, tot i que molts col·lectius l'havien demanat in­sistentment, encara no equipa­ra els drets de les parelles ho­m o s e x u a l s a m b les d e l s heterosexuals. Per a Orteu, "és

sessin d'acord, s'haurà de can­viar". Malgrat aquesta rounditat, el ponen t va deixar molt clar que "en aquest tema, igual que en molts d 'altres, les lleis no canvien gaire la situació, sinó que es necessita un canvi molt

més complet , un canvi d'acti-tuts".

Un canvi que , per a aquests col·lectius, hauria de passar per una major implicació de l'ad­ministració. "Amb l'arribada de la SIDA la cosa s'ha complicat molt més", explicava, "però tot i ser una malaltia que afecta a 60.000 persones a Cata lunya -país amb l'index més alt d'in­fecció de tot Europa- no arri­ben a 20.000 les que es medi­q u e n " . A q u e s t és un p u n t important per a les coordinado­res de gais i lesbianes que re­clamen que ningú es preocupa de la seva salut i que moltes ve­gades ni tàn sols s'informa de manera correcta.

Sobre si es tracta o no d 'un col·lectiu molt tancat en sí ma­teix, com va apuntar una de les persones presents, Orteu va ex­plicar que des de les diferents coordinadores sempre s'ha pro­vat de fer una política per la to­lerància, però que poques ve­g a d e s ha f u n c i o n a t d ' u n a manera oberta i positiva.

C i c l e s

La impossibilitat de controlar P evolució de la ciència i com aplicar-hi Pètica, temes a debat

Els Amics de r UNESCO preparen ja el cicle del mes de maig

A. B. M.

L'evolució de la ciència és im-parable. Aquesta és segurament una de les afirmacions que va colpir la major part d'assistents a la primera xerrada del cicle de ciència i ètica que, durant dos dijous, s'ha celebrat a la sala d'ac­tes de l'Arxiu Nacional de Cata­lunya, qui els organitzava con­j u n t a m e n t a m b l 'Associació d'Amics de l 'UNESCO de Vall-doreix-Sant Cugat.

La ciència, doncs, segons va afirmar el doctor Pere Nolasc -metge neuròleg i professor de la Univers i ta t P o m p e u Fabra - ,

Les explicacions del doctor Nolasc van ser seguides amb molta atenció pels nombrosos assistents. F: XAVILARROSA

C A L A N D R E T 'i#ftg@§Hf& tes Escoles 1 ew«/tet* <tef» ** em (is i is a* «aij)

m4/ó6W/7àf»999é$UStt Cakm * 1 Més tofeniwçifc I S * 6*H#39 flO-lí) 9J mimj2t-ttegnft informativa (Hm**** IX, * vwprçs, C4» & Ctíütt»*.

sempre evoucionarà i ningú la pot preveure. Nolasc, però, va sostenir que si era una evolució en el camp mèdic, pel bé de la humanitat, es tractava d'una cosa molt positiva. Qüest ió que es convertirà en preocupant si en el camí s'interposen altres inte­ressos.

I és aquí on entra en joc l'ètica que caldrà saber aplicar perquè aquesta evolució no sigui, fins i tot, perillosa. Una reflexió sobre les fronteres científiques i ètiques feta ahir a la tarda, i que va córrer a cà­rrec del metge i teòleg Francesc Abel , m e m b r e del cen t re de Bioètica del Centre Borja.

Després d'aquest cicle cientí-fico-ètic, l'Associcació d'Amics de la U N E S C O ja està acabant de perfilar el que serà el prota­gonista dels mesos de maig i juny. Amb el títol Una visió de la dona a través del temps, seran qua­tre les estudioses que n'apunta­ran els diferents vessants.

EIS4CANTONS

L ATENEU 23 Divendres, 30 d'abril de 1999

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

I n i c i a t i v e s

Suport a l'Ateneu, una campanya adreçada als

santcugatencs L'Ateneu ha endegat durant aquest

trimestre una campanya adreçada a tots els santcugatencs i que amb el nom de Suport a l'Ateneu té com a Finalitat recollir l'adhesió dels santcugatencs, sigui per participar a les activitats de tot tipus que es duen a terme a nivell associatiu, cultural, en conferències, debats, activitats artístiques o bé la parti­cipació i trobada. Nombrosos col·lectius de l'Ateneu us obren les portes i es posen a l'abast de tots els santcugatencs. També en diem Su­porta l'Ateneu perquè ho neces­sitem i ho necessita Sant Cugat. La nostra població necessita entitats d'acolliment i vida social i asso­ciativa on poder desenvolupar les nostres inquietuds i participar col·lectivament. L'Ateneu disposa de l'estatge social a la plaça de Pep Ventura, en el nucli antic de Sant

Cugat, una casa pairal de la page­sia santcugàtenca, construïda al se­gle XIX i que esdevé una senya identificadora i certament rellevant, per les seves característiques, de la situació derivada de la desamor­tització del Monestir de Sant Cu­gat i en la urbanització posterior de les terres i horts del monestir. Per tal de preservar aquesta iden­

titat, l'Ateneu ha realitzat tot un seguit d'actuacions d'arranjament, d'ordenació i equipament de la casa, de manera que sigui possible la re­alització d'activitats a la sala d'ac­tes i exposicions, la creació de ser­veis i llurs infraestructures, l'adequació de diverses sales per a reunions, els espais per a l'es­plai, l'estada i trobada per a tots a les dependències de l'entitat Aques­ta és la nostra invitació als sant­cugatencs. Però ara per ara la fei-

Lateneu vol ampliar el seu cercle d'usuaris i socis. FOTO XAVILARROSA na encara no la tenim acabada i ens cal l'arranjament de les façanes i de l'accessibilitat. Aquí també diem que ens cal el vostre suport i el de les institucions locals. Ja ens hem adreçat diverses vegades a l'administració per l'arranjament de l'accés de l'entrada, a fi que hi hagi una ordenació de la viali-tat i l'adequació de les escales exis­tents, tot facilitant l'accés i treient les barreres que dificulten l'a­fluència i participació de persones

amb discapacitats. Val a dir que l'Ateneu disposa de diversos pro­grames i activitats d'integració de santcugatencs amb discapacitats. L'arranjament i restauració de

les façanes és un objectiu im­mediat. S'han elaborat els pro­jectes i hi ha endegada la cam­panya que us presentem per cercar els recursos necessaris per fer-ho possible. Aquí també ne­cessitem el vostre suport. Us hi esperem.

A c t i v i t a t s

Les II Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari es faran a l'Ateneu

L'Ateneu acollirà les Segones Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari organitzades per Baula i en què participarà la co­ordinadora d'ONG de Sant Cu­gat, que aglutina i configura la presència a Sant Cugat d'a­questes organitzacions i que desenvolupa diversos i inte­ressants projectes de suport i col·laboració amb el Tercer Món. El darrer cap de setmana del

mes de maig i concretament els dies 28, 29 i 30 es duran a ter­me diverses activitats de di­vulgació, siguin conferències, debats i actes populars al

carrer, així com també la cele­bració d'una exposició i mostra per tal de portar la conscien­ciació a la població de Sant Cugat, amb el lema Exposició de comerç just i consum res­ponsable. Fites aquestes que volen continuar i expandir el treball que dia a dia es fa a Sant Cugat. És una bona oportunitat per

conèixer els projectes i finali­tats d'aquestes organitzacions, així com el treball que es fa a Sant Cugat, i alhora donar més embranzida a un treball que és de tots i amb el qual tots hem d'estar compromesos.

L'Associació FIRART prepara la V Mostra d'Art

als Jardins del monestir El diumenge 16 de maig en els

Jardins del monestir i organit­zada per l'Associació d'Art FI­RART tindrà lloc la V Mostra d'Art, amb instal·lació de para­des i exposició d'obres ar­tístiques presentades pels seus autors. Hi concorren tot tipus de tècniques: la pintura, el gra­vat, l'escultura, la fotografia, etc. Obres d'art originals i que els autors les posen al teu abast. La durada és des de les 11 del matí fins a les 8 del vespre. Per fer-nos passar un bon

dia estaran instal·lades diver­ses tarimes on hi haurà audi­cions i concerts. Anotem com a

rellevant el concert de jazz al migdia amb el grup Barri Gòtic Quartet i a les 6 de la tarda amb el grup de rock Grawfish. Hi haurà també diversos ser­veis d'atenció al públic as­sistent i la instal·lació d'una caseta-bar. Amb aquesta edició, i vista

l'experiència de les anteriors, cal esperar l'augment d'artis­tes participants, i que podem confirmar que n'hi ha de tot Ca­talunya, la qual cosa fa palesa la rellevància que any rere any va adquirint aquesta mostra. S'espera l'assistència de més

de 100 expositors.

Exposició de pintura de Sabatel Del dia 17 al 30 de maig, a la

sala d'exposicions de l'Ateneu, hi haurà l'exposició de pintura de José Manuel Gómez Sabatel, pin­tor veí de Sant Cugat i amb àm­plia experiència artística. Autodi­dacte, ara ens presenta un conjunt d'obres amb molta personalitat, reflectint en la seva obra tot un món de vivències i sensacions, tot allò que un pintor ens pot dir.

Comencen els preparatius per la Festa Major Ja es fan els preparatius per or­

ganitzar les activitats de Festa Major a la Plaça de Pep Ventura. Com l'any passat, tot un seguit d'actes tindran lloc en aquells dies a finals de juny. Com sempre una comissió de l'Ateneu, conjunta­ment amb els veïns, s'encarre­garà de preparar-ho. Seran acti­vitats musicals i concerts, actes de lleure i activitats infantils, així com la trobada dels veïns a la plaça per poder celebrar-ho con­juntament.

L'Esplai Pica-Roca prepara les activitats d'estiu Com cada any, l'Esplai Pica-

Roca està preparant les activi­tats d'estiu, que consistiran en activitats de lleure, colònies i sortides. És previst de fer-les a la primera quinzena de juliol i en donarem compte mitjançant la divulgació del Viu l'Estiu i a l'Ateneu durant aquest mes de maig. D'altra banda, continua la trobada dels participants a l'Esplai cada dissabte a la tarda a l'Ateneu amb activitats de lleure, formació i participació col·lectiva.

"la sumi"0

"la sumi"8

O F E R T A E S P E C I A L P E R A E S T U D I A N T S

INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER 790 PTES. A l MES, SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTJAMENT DE PLANA WEB PERSONAL DE FINS A 3 Mfl

SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tel. 93 712 38 22 fcu- 93 7io 35 41

TERRASSA Major, 9 Te). 93 733 33 66 fax- 93 733 31 65

BARBERÀ-BARICENTRO Porta 5 Local 162-163 Tel./Fax. 93 729 48 68

SANT CUCAT C. C. Sant Cugat Tel. 93 5*9 75 90 Fax. 93 675 52 55

24 Societat ELS /CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

La r a d i o g r a f i a

AGRUPAMENT ESCOLTA BERENGUER EL GRAN

Els escoltes catalans han

estat un instrument molt important per

salvar la cultura catalana

Una filosofia de vida MONTSE SANT

Entitat: AgrupamentEscolta Be renguer el Gran Any de fundació: / 955. Escoltes: una mitjana de se tanta per any Seu: Carrer del Sol, número 6

El moviment escolta té unes arrels antigues -Robert Baden Powell l'any 1908 a Anglaterra-. Es va estendre molt ràpidament per Europa i des de llavors als Països Catalans existeixen es­coltes sota el nom de Minyons de Muntanya o Escoltes Cata­lans. El moviment escolta, estès per

Catalunya amb força, va establir unes arrels molt fermes i conti­nuades tant amb la seva secció de nois com amb la de noies guies per a les nenes. Reconegut des de sempre com un moviment catòlic i de dretes

pel govern, va ser també reco­negut i respectat, més o menys, per Madrid després de la guerra civil i durant la dictadura fran­quista Les seves arrels interna­cionals i la ideologia confessional i de dretes del moviment escol­ta, quasi sempre relacionat amb l'església catòlica, va fer que es tolerés la seva manera de fer i la seva ideologia molt catalanista.

El Minyons de Muntanya eren gent de la seva però de dretes, fills de burgesos catalans, fabricants, empresaris i altres i calia tolerar les seves peculiaritats per man­tenir el país en marxa. Aquest tarannà i aquesta tolerància van fer que en el si del moviment escolta es covés la major part de

la defensa del català i entre la gent de xiruques i els kumbayà es covés amb força el moviment nacionalista posterior. La ràpida expansió de l'escol­

tisme i dels seus ideals i la so­terrada tolerància de Madrid al moviment escolta, lligat a la to­tal negativa a reconèixer qual­sevol altre grup amb ideologia una mica procatalana, va fer que els nois i noies que volien fer muntanya o excursionisme i no combreguessin amb els ideals del Movimiento Nacional perta­nyent a una agrupació o esplai es trobessin com a única opció el moviment escolta i la seva fi­losofia de vida. Això va fer que fos estrany trobar un poble sen­

se la seva agrupació escolta. A Sant Cugat, a mitjan anys cin­quanta es va fundar un agrupa­ment escolta, dividit com era norma llavors en dos caus dife­rents: un de noies guies i l'altre de nois escoltes Els caus de les noies guies i el

dels nois van funcionar de for­ma ininterrompuda i paral·lela durant força anys fins que als anys setanta, i com tots els al­tres caus catalans, van fusionar-se en un sol cau mixte sota el nom d'Agrupament Escolta Be­renguer el Gran i van posar la seva seu a una vella casa de po­ble del carrer del Sol, una casa d'un modest lloguer i força ade­quada per fer la seva.

ELS4C4NIÜNS Divendres, 30 d'abril de 1999 Societat 25

La r a d i o g r a f i a

AGRUPAMENT ESCOLTA BERENGUER EL GRAN

Trobar un lloc per poder

continuar el cau és una necessitat

prioritària per a tots

Salvem el cau! M. S.

- Sant Cugat -

Cinc grups diferents de nois i noies: Castors, els niés petits; Llops i Daines; Rangers i N'oies -guies: Pioners i Caravclcs i els més grans. elsTrucs. Toc un se­guit de noms per a més de 130 nois i noies que es troben cada setmana al cau per fer coses: sortides, jocs, reunions, prepa­racions de marxes i travesses per la muntanya, gimcanes, de­bats i explicar contes, entre mol­tes més activitats, unes serioses i altres p l e n a m e n t lúd iques , però totes impregnades d'una filosofia molt especial: la d'aju­dar per a tot i sobretot la gent,

conèixer la natura i respectar-la i ser tolerancs i oberts envers tots i sobretot ser fidels a un compromís de vida .

Els escoltes de Sant Cugat vo­len, per sobre de tot. fer poble i portar el nom de Sant Cugat allà on vagin .

El grup d'escoltes Berenguer el Gran se sent implicat al poble de Sant Cugat i vol fer seu el viure quocidià al poble. És per això que és fàcil trobar-los en totes les coses de la ciutat. Amb alegria surten a implicar-se a la festa i els trobem col·laborant en la Pesta Major, en la Festa de la Tardor o organitzant una festa medieval per a la diada de Sant Jordi

La forma d'implicar-se amb el poble és part de la seva filoso­fia, però no l'única. A diferència dels esplais ser escolta per sobre de tot demana un compromís de c o n t i n u ï t a t , una mane ra d'implicar-se en el moviment profunda i que no s'assoleix no­més amb uns mesos al cau. Im­plica més anar-hi anys per poder créixer amb els companys, el compromís d'acollir tots els que vulguin entrar al moviment, de fer i treballar tots junts.

Ara el cau de Sant Cugat es troba, però, en un mal pas força complicat i difícil de resoldre. La seva voluntat ha estat des de sempre la d'acollir tothom, mitjançant unes quotes molt

baixes i que s'intenti tenir un romanent de diners destinats a beques per poder acollir tots els que vulguin ser del cau inde­p e n d e n t m e n t de l s m i t j a n s econòmics de cada família per poder anar de campament o de colònies i portar a terme les di­ferents activitats Ara el cau es troba davant un

gran problema. I Ian de deixar el vell edifici del poble que els do­nava aixopluc. El contracte de lloguer s'acaba a primers de se­tembre i aquest és el termini que tenen per marxar i deixar el local, que segurament anirà a terra per convertit-se en un bloc de pisos. Els nois i noies del cau han de cercar un altre lloc per

aixoplugar-se, però a Sant Cugat no hi ha edificis socials i els al­tres són caríssims, cosa que fa impossible que un agrupament escolta o una entitat social pu­gui pagar el lloguer, ja que qua­si tots estan per sobre de les cent mil pessetes mensuals i la gent del cau no sap com fer-s'ho. Com quasi totes les asso­ciacions de Sant Cugat es veuen amb l'amenaça propera i molt real de veure's al carrer, malgrat la seva importància i la seva an­tiguitat, i de morir per falta de local tot i ser una associació prou antiga i molt viva a Sant Cugat i fer una tasca social i ciu­tadana prou impor tan t per a tots.

26 Societat ELS4CANIO>B Divendres. 30 d'abril de 1999

LA SETMANA EN IMATGES

SANT JORDI IGUAL A MULTITUD L'olor de festa i cultura s'apropià de Sant Cugat en la diada de Sant Jordi. A qualsevol hora del dia rondava gent per la

plaça del Monestir, passejant, comprant o tafanejant. Enguany la producció literària santcugatenca va ser brillant

amb els llibres de quatre autors locals.

Pàgina: 45. Foto: XAVILARROSA

ELS POLÍTICS ES DEFINEIXEN SOBRE LES DONES El Grup de Dones de l'Ateneu va organitzar la setmana passada el primer

debat entre els candidats a l'alcaldia de Sant Cugat. Uacte es va convocar amb Vobjectiu que els polítics expliquessin les seves propostes sobre les dones. La

resposta dels ciutadans va ser aclaparadora: la sala gran de la Casa de Cultura va quedar absolutament saturada de gent que va voler presenciar el debat. Va ser la primera ocasió per començar a decidir el vot del mes de juny.

Pàgina: 11. Foto: XAVI LARROSA

LUCAS SUBSTITUIRÀ LA BOMBA D'INJECCIÓ La multinacional Lucas Varity deixarà de fabricar el seu producte estrella, la bomba d'injecció, substituint-lo pel Common Rail, un

projecte pel qual pot rebre quinze mil milions de pessetes de subvenció. Així ho va anunciar el director de la factoria durant la

visita del conseller Antoni Subirà dijous passat'.

Pàgina: 31. Foto: XAVI LARROSA

LA MESURA DEL TEMPS, A DEBAT FA Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex, ha debatut durant tota

la setmana la millor manera de comptar el temps. Al cicle de conferències Com mesurem el temps a les diferents cultures?, els

historiadors Nacho Soriano, Marc Orriols i Àngel Guillén han recorregut el planeta del calendari.

Pàgina:22. Foto: XAVI LARROSA

ELS4 CANTONS ürvendm, 30 d'abril de 1999 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

SANT CUGAT, MÉS A PROP DEL KOSOVO En els darrers dies les activitats a Sant Cugat per demanar la fi del genocidi kosovar no han parat. Els santcugatencs han

dit prou a la guerra i han creat la Coordinadora per als Balcans-Sant Cugat, que agrupa totes les ONG locals.

Aquest diumenge citen a tots els ciutadans a la plaça Octavià a les 13.00 h per demanar la fi de la guerra.

Pàgina: 20. Foto: XAVILARROSA

fjmmx ' 11

A CASA NOSTRA TAMBÉ TENIM SANT JORDI! Això és el que va explicar l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes a l'obra

de teatre Un Sant Jordi de casa nostra. Amb actors entre els cinc i els vint anys, i banda sonora inclosa, Sant Jordi va explicar el bé i el mal a un drac

sense consciència que es va arribar a menjar les ONG. Foto: CEDIDA

SANT CUGAT AGAFA LA MÀQUINA

DEL TEMPS LAgrupament Escolta Berenguer el Gran va convertir els jardins

del Monestir en una fira medieval dissabte a la tarda. Nobles, cavallers, camperols, clergues i artesans es passejaven pel recinte

participant en jocs, tallers i altres activitats per celebrar la diada del seu patró, Sant Jordi. Va haver-hi contes, danses i música a

ritme de llaüt i vellut. Pàgina: 28. Foto: CEDIDA.

els mobles

corre fifo mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28 Societat Ï L S 4 C A N 1 W S Drcendres, 30 d'abril 1999

T r a d i c i o n s

Els escoltes festegen amb una fira medieval la diada de Sant Jordi

Centenars de nens participen en la festa patronal del grup

Ai.íciA.D.Brj

Kls joves de l'Agrupament Es­colta Berenguer el ( i ran van transformar els jardins del Mo­nestir en l'escenari d'una típica fira medieval amb nobles, cava­llers,.clergues. camperols i arte­sans. Dissabte a la tarda, cente­nars de nois i noies van recrear la vida dels santeugatencs a l'Edat Mitjana per celebrar la diada del patró de Catalunya i dels agru­paments escoltes, Sant Jordi.

Aquesta és la primera vegada que l'Agrupament organitza una fira medieval per festejar la diada del seu patró que anys enrere ce­lebrava amb tres cercaviles amb la princesa, el drac i el cavaller de Sant Jordi com a protagonistes.

"I ,a tira ha estat un èxit i el més important és que les activitats les han preparat els nanos de l'A­grupament i això és un orgull per a nosaltres", assegura un dels mo­nitors dels escoltes, Roger Casa-dellar.

La festa va començar tocades

hixorolata i Irs/vistesÍ/Í//sercedidespehrome/{i>\ deiait/ttt/t 1(1 1)11) \

les cinc de la tarda amb un con­junt de jocs, tallers i activitats am­bientats en els tres estaments so­cials de l 'època medieval: els nobles, els cavallers i els serfs. Una tarda en què no van faltar ni els contes ni les llegendes, que va explicar Sara Fuente, ni la mú­sica ni les danses medievals que

van interpretar els ballarins de l'Esbart. lTn típic sopar medieval a base de carn i patates, animat pels jocs malabars amb foc i la música tra­dicional del grup Els Fills Bojos de la Farinera Borda, van aco­miadar la festa d'aquest Sant Jor­di tan medieval.

F e s t e s

Les Planes inicia la celebració primaveral

de la Cruz de Mayo

A. B. M.

Les flors tornaran a ser les pro­tagonistes d'una de les festes tra­dicionals d'Andalusia que man­t e n e n el seu referent a Sant Cugat.

Demà dissabte, dia 1 de maig, els veïns de les Planes sortiran al carrer per cele­brar 1 arri bada de A ÇUeStú feStW/tat la primavera amb

la que serà la seva típicament andüluSü segona festa de la

Cruz de Mayo. celebra rarribada Organitzada,

també per sego­na vegada, pel Racó de l'Amis­tat i la Unió Re­creativa i Esportiva de les Planes, la celebració d 'enguany man­tindrà, segons els organitzadors, el seu caràcter religiós i festiu.

Començarà a les onze del matí al Centre Cívic, des d'on sortirà la processó, encapçalada per la imat­ge que dóna nom a la festa: la Cruz de Mayo, que enguany es-

de la primavera

tarà feta també amb clavells de co­lors i a la qual acompanyaran tam­bé els membres de la banda del districte.

Amb l'arribada del migdia s'ofi­ciarà la missa religiosa, si fa bon temps a la plaça de la Cureu d'en Blau i si plou, al Centre Cívic. I després començarà la preparació del dinar de germanor, així com

de les diferents actuacions que tancaran la festa.

"Provarem de fer-ho igual de bé, com a mínim. que l'any passat" comenta Antònia Mohino, una de les organitzado­res, qui reconeix

que, tot i que aquesta celebració és típicament andalusa, té molt bona acollida entre els veïns de les Pla­nes.

Una festa que servirà de preludi a la que, des de fa molts anys, ce­lebren cada mes de maig al Cen­tro Popular Andaluz i que tindrà lloc la setmana vinent.

Intens cap de setmana per als castellers

Àl.F.XCvsTKI.l.ARNAU

a/1

Aquest cap de setmana passat va ser intens per als Castellers de Sant (lligat, que van actuar dis­sabte a Barcelona i diumenge a Arbúcies. Iotes dues actuacions cal qualificar-les de molt positi­ves i, en conjunt, d'excel·lents, ja que la colla va descarregar tots els castells que va intentar. En l'ac­tuació de dissabte al matí a Bar­celona. la colla, amb pocs caste­llers, va descarregar el quatre de sis amb agulla, el quatre de set. la tor­re de sis i un pilar de cinc. Fot i que només va fer un castell de set. cal destacar la seguretat amb què es van fer les estructures, al­gunes de les quals, prova per a properes construccions. Arbúcies \a veure diumenge un altra ac­tuació de la colla de Sant Cugat. Acompanyats pels Castellers de Terrassa, els de Sant Cugat van tornar a fer la seva millor actuació de la temporada en aconseguir descarregar el tres de set, el qua­tre de set. el quatre de set amb agulla i un pilar de cinc. Aquest proper diumenge tenen un nou repte. Al migdia faran de padrins de presentació d'una nova colla: els C Castellers de Cerdanyola.

E n t i t a t s

ASDI r e cap t a dues-centes mil pessetes amb

l 'espectacle Protagonistes nosaltres

Els diners aniran destinats a la nova seu de FAssociació

A.D.B - Sant Cugat -

L'Associació prodisminuïts psí­quics i físics de Sant Cugat , ASDI, va oferir diumenge a la tarda un espectacle benèfic a càrrec dels artistes de la funda­ció Amat Riimens i el seu es­pectacle, Protagonistes nosaltres, i l'escenari del Teatre-Audito-ri del Centre (Cultural. La recaptació, dues-centes mil pessetes, anirà destinada a la nova seu que l 'entitat té pre­vist inaugurar el proper diu­menge l> de maig.

Prop de dues-centes cinquan­ta persones van gaudir d ' u n munta tge en què un grup de vint-i-quatre joves artistes van escenif icar des de t e m e s de pel·lícula com Cantando btijo la lluvia o Las aventuras de Prisa­da, c\play-lfark de duets de mú­sica com el d'Ana Belen i Víc­tor M a n u e l f ins a r r iba r a sorprendre l'aforament amb la interpretació en directe d 'un

Els artistes e/m im.es de la Fundació Amat Rumens de la Caixa de Terrassa F: 0. B

conjunt musical o un recital de

poesia. "M'ha sembla t metavel lós .

Només veure aquests nois de la forma en què treballen i que en primer lloc no t'ho imagines. A més veure ' ls amb ells com

gaudeixen fent-ho i que s'ho passen bé, crec que val molt la pena", assegura la presidenta de l'entitat, Enriqueta Guasch.

La gènesi i la història de l'es­pectacle es remunta vint-i-cinc anys enrere , quan l'I de d e ­

sembre de 1973, dia del patró del centre, es va fer la primera actuació .

Ara fa deu anys qu'e els nois de la fundació Amat Rumens van visitar el teatre de la Unió. convidats per ASDI.

ELS^CANTONS Divendres, 30 d'abril 1999 Societat 29

E n t i t a t s

Cactriu Eïïima Vflarasau serà la pregonera del centenari de La Unió

L entitat aprofita Paniversari per canviar de logotip

A. B. M. - Sani Cugat -

Enguany no només la poesia està de celebració. Si bé el 1999 és l'any Martí i Pol, també es commemora l'any Anselm Cla-vé. I en l'àmbit del cant coral santcugatenc, la ciutat també començarà les activitats per fes­tejar el centenari de La l 'nin, que durant aquest segle de vida ha ampliat les seves seccions a moltes altres activitats.

Kl programa d'actes d'aques­ta onomàstica, com ja s'infor­mava des d'aquestes pàgines fa unes se tmanes , començarà a l'octubre i amararà l'agenda cul­tural de l'any 2000. I des de la junta directiva-de l'entitat ja s'­han anunciat algunes cites ine­ludibles.

La pregonera del cen tenar i serà l ' ac t r iu s a n t c u g a t e n c a Fmma Vilarasau, que el dia 16 d'octubre donarà el tret de sor­tida al que , des de l ' en t i ta t , s 'augura com "tota una festa per a la ciutat" i que ja comp­ta amb llibre i monument pro­pis.

Perquè l'objectiu de La Unió és que tota la societat participi del seu centenari. I és per això que, a part de convidar tothom als nombrosos actes que repre­sentaran totes les seccions que té actualment l'entitat, el Co­mitè Kxecutiu de la celebració ha convocat tres concursos.

I /i junta de l'enttt/it ïa pmenttir dimui t-< un mant di /pnrymna defestes /•' X. I'.

Kl primer es cl literari, obert a dues categories: una de poèti­ca amb el tema "La l 'nió" i una de prosa amb la ciutat com a centre.

Kl segon és un concurs fo­togràfic, de tema lliure i amb les categories de color i blanc i negre. Concurs que durà, es­tretament lligades, algunes ac­tivitats. com ara xerrades o dues exposicions fotogràfiques.

Kl tercer estarà dedicat a l'art, obert a obres de pintura o di­buix i separat en dues catego­ries: infants i adults.

Però no seran les úniques no­vetats. perquè amb motiu del centenari . La l ' n ió també ha renovat la imatge del seu logo identificatiu.

Comença el eiele de música lírica El pàmer concert del cicle ií~ ric d e La Unió Santcugatenca va conquistar c! públic. Lírics do l 'Entitat es va realitzar d passat dia de Sant Jordi, amb els aplaudiments a peu dret dets assistents, per felicitar el trebal! dels cantants i el pianis­ta. La soprano Marta Arbones j el tenor Daniel Alonso, també iraèrpretd opera, van cantar els clàssics Rosó, Fil Pirineu. Per tu Ffítncina meva i La raber-nera de! puerto, entre d'altres, que el públic amant del cant va disffutar. Prèviament, cl mes­tre i director de ía ('oral de l'en-

tttat, Oriol Camps i fa profes­sora de cant també de la coral, Maria Hmojosa, presentaven cada tema amb Fexplicadóco-rresponent, participació també molt aplaudida pel públic. Després de l'èxit d'aquesta ini­ciativa, la junta dàectiva de J'en-tisïat treballa ara en el proper concert del cicle Jíric que serà. previsiblement, abans que arri* bi festiu. í^es aproximadament 150 persones que van omplir el teatre de La L'nk) ei dia de Sant Jordi, sembla garantir la conti­nuïtat del cicle més enllà tic l'estiu./ R .C.

La gent gran de Sant Cugat celebra els seus Jocs Florals

A.D.B - Sant Cugat -

La Llar d'Avis de la Parrò­quia i el Casa l de la G e n t Gran de Sant Cugat van cele­brar dissabte a la tarda la dis­se tena edició dels Jocs Flo­rals al munic ipi , l ' n festeig que enguany va retre home­natge al recen tment desapa­regut Ferran Fernàndez, fun­dador de la Llar d'Avis de la Parròquia el 1980 i des d 'a­leshores membre de la junta directiva de l 'entitat .

En el discurs inaugural , el pres ident de la Llar d'Avis, Andreu Cassals, va destacar l'esforç de Fernàndez per im­pulsar els Jocs F'Iorals, "per­què gràcies a la seva dedicació assol i ren un gran nivel l d e participació i una alta quali­tat poètica i literària."

L'Ajuntament va voler-se su­mar a a q u e s t h o m e n a t g e a Fernàndez fent entrega d 'u­na placa "en recone ixement a la seva valuosa aportació a l'activitat cultural del muni­cipi", afirma l'alcalde de Sant Cugat , Joan Aymerich, pre­sent en Pacte.

De trenta-sis participants, es van repartir una dotzena de premis, entre els que va des­tacar la Flor Natural en català, per Antònia Astier; en cas­tellà, per a Pedró Ribasés, i cl d'assaig de tema santeuga-tenc per Antònia Aistier amb el poema Oda a la llar.

Si t'interessa saber què passa

a SANT CUGAT

TRUCA AL 93 589 62 82 i et portarem tota

la informació a casa

a-UíSj"" ^'méMMÈm.

Baaaaf^™»^ W. l ü ^ SBSaaaflP^^ Yaaal SSftC'*,

,.J^BBBIfl HB&aaaaa^V -. J * - » í ﻫfl( «SW

aaaaW 4 ^lÉw PE5

H L •***

EIS 4 CALMOINS El "diari" de Sant Cugat

PI. Unió edif. B. I r I a 08190-Sant Cugat Tel 93 589 57 55

s e p a l oeuwaMTAMTòNOM

eòq>*óèni3»«n $ sector; domW

Fincas Sant Cugat Administración de fincas

A.P.l.

COMPRAS VENTAS

ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

30 E L S / C A N I W B Divendres, 30 d'abril de 1999

P R E M I G A B R I E L F E R R A T E R

l r i 2n d'ESO

EL SO DEL VENT

El so del vent és com un vel

ple de missatges amagats q.ue ningú sap.

Diu molts secrets però si no escoltes no en sabràs res.

Mira, sent, nota i escolta somia i pensa dintre teu.

Potser descobreixis el teu somni o el teu destí, o el que tu puguis sentir...

Un dia correràs per platges infinites i seguiràs endavant amb molta companyia.

Volaràs en un núvol fet de sucre i damunt d'un estel brillant. Després veuràs què et falta;

profund, un buit ben gran de sentiments. Però si mires al futur, sentiràs el so del vent.

OM MARTI

AGNÈS AGUILERA MIRALLES

ESCOLA THAU 1RESO

SI UN DIA VAS AL MAR

Si un dia vas al mar i bufa tramuntana, situa't de cara al vent i escolta.

Escoltaràs l'alegria d'un món sense fi, sentiràs una espurna de felicitat,

oloraràs la vida, i si estàs prou atent,

sentiràs com bufa el vent. En aquell precís moment,

notaràs, a dins teu, una força especial,

que refresca les idees i t'ajuda a continuar.

Seràs capaç de fer el que sigui, només ho hauràs d'imaginar.

Faràs realitat tots els teus somnis, tindràs l'oportunitat de ser feliç.

Si un dia vas al mar i bufa tramuntana situa't de cara al vent, i escolta.

AINA CASTELL

ANNA BERNADO FIGUEROLA

ESCOLA THAU 1RESO

3r d'ESO, 2n BUP i 2n FP

PARA EL TEMPS

Para el temps. Fes-lo infinit.

Deixa'l que es perdi en la foscor de la nit, que el dolç cant dels ocells sigui etern,

igual que el primer raig de llum del matí. Deixa que les hores es confonguin,

que la nit sigui dia, que el dia sigui nit.

Que l'estiu sigui fred, i l'hivern càlid.

Que el sol cremi tots els calendaris, i que les hores es perdin en l'infinit.

Fins que ell no torni, trenca el temps.

MARIA MORKT

MARIA MORET

I.E.S. ARNAU CADELL 2NBUP

LES LLUNES

Hi ha set llunes enfilades a la torre de la nit

una pel sol, l'altra per l'aire la segona és per oblit.

N'hi haurà una altra per nosaltres? Per la vida i per la mort?

La cinquena fa preguntes vol entendre i no pot.

N'hi ha una per les ombres que desprèn fred calent que entre la humanitat

escampa paraules subtils silenciosament. Hi ha set llunes enfilades

a la torre de la nit i l'última de totes

és un secret, sense cap sentit. Què seria de nosaltres

sense les llunes enfilades si vivim per les llunes i elles per nosaltres?

MARTA RCKDA

MARIA RUEDA PELÀEZ

CENTRE D'ESTUDIS ÀGORA 1R BATXILLERAT

HS4CAIVIWB

Economia Divendres, 30 d'abril de 1999 31

L a b o r a l

Representació santcugatenca als actes commemoratius del dia dels treballadors Els sindicats reivindiquen per segon any la jornada laboral de 35 hores

Les activitats programades per al dissabte dia 1 de maig esta­ran dedicades un altre cop a la gent que no treballa: els sindi­cats continuen advocant per una reducció imminent de la jor­nada laboral per aconseguir una creació ràpida de més llocs de treball, així com una estabilitat laboral. Tot i que Sant Cugat no té una taxa d'atur excessivament alta (en comparació de la mit­jana comarcal), els sindicats locals s'hi afegiran.

ANNA BORAÜ

- Sant Cugat -

"És una demanda eterna: la re­ducció de la jornada laboral a les 35 hores permetria una re­estructuració que afavoriria un major nombre de contractacions i reduiria l'atur, amb la possibi­litat també de potenciar una es­tabilitat."

Per a Francesc Garcia -secre­tari general de la secció sindi­cal d'Administracions Públiques de Comissions Obreres- els be­neficis d 'aques ta mesura són evidents . Una idea que com­parteix Ferran Cabezuelo - s e ­c re ta r i g e n e r a l de la secc ió d'Administracions Públiques de Catalunya de la Unió General de Treballadors.

I el mateix que aquests dos se­

cretaris santcugatencs i les sec­cions locals a les quals repre­senten, els sindicats reivindica­ran de manera generalitzada, i per segon any consecutiu, que els governs corresponents pren­guin una posició clara i ferma sobre això amb diferents mobi­litzacions convocades per tot el país.

"El problema" afirma Cabe­zuelo, "és que per una banda el ministeri afirma que sí i per l'al-tra les administracions ens im­pugnen convenis ja negociats." Segons el representant d 'UGT, "ni tan sols el Pacte d'Ocupació aprovat a Catalunya està donant el fruit esperat: perquè de l'ex­periència es treu que no massa empresaris s'acullen a una re­ducció laboral que els costa més i els aporta el mateix".

Des dels sindicats locals també' es reivindica la jornada de 35 hores F: X. L.

Tant per a Cabezuelo com per a Garcia, la mesura s'hauria d'a­plicar de manera generalitzada i amb subvencions i promoció des dels estaments governants.

Pel que fa a Sant Cugat, alguns departaments de l'Ajuntament ja tenen adoptat des de fa temps aquest horari laboral, tot i que,

segons afirmava Garcia, "no tinc constància de cap empresa sant­cugatenca que l'apliqui i, mal­grat que el problema de l'atur a Sant Cugat no és tan evident socialment com en altres po­blacions, aquest tipus de me­sures s'han de tenir en compte arreu".

Empreses

El director de Lucas afirma que la planta podria rebre una

inversió de 1 5 . 0 0 0 milions A. B. M.

- Sant Cugat -

La planta que la multinacional Lucas Varity té a Sant Cugat no només ha superat la crisi que al 1997 va fer perillar el seu futur, sinó que podria rebre una in­versió de 15.000 milions de pes­setes en els propers anys.

Aquesta va ser la previsió po­sitiva del seu director, Josep Ma­ria Brun, en el decurs de la visi­ta que el conseller d'Indústria, Antoni Subirà, va fer a la facto­ria santcugatenca que enguany celebra el seu quarantè aniver­sari.

Per a Brun, però, aquesta in­versió està lligada al desenvolu­pament correcte de les fases pre­vistes per a la implantació a Sant

Cugat de la fabricació de Com-mon Rail, peça que substituirà en les cadenes de muntatge de la planta santcugatenca la bom­ba d'injecció que fins ara era el producte estrella de la casa DPC.

"Al 1997", explicava el direc­tor santcugatenc, "els plans d'in­versió eren de 6.000 milions, a realitzar entre 1998 i l'any 2007, i actualment estem parlant de més de 5.000 milions en només tres anys (del 1998 al 2000)", do­nant per entès que el període d'una crisi que va qualificar "de problemàtica social i d 'enteni­ment entre un sector del comitè i la direcció de la companyia" estava més que superada perquè ara "tots es tem treballant pel nostre futur."

I en aquest sentit es va mani-

Josep Marta Brun va ensenyar la planta al conseller Antoni Subirà E: X.I..

festar també Subirà durant la seva visita, lloant l'evolució de l 'empresa santcugatenca, una planta que, per al conseller, "ha fet una evolució molt positiva a m b una c o m p e t è n c i a mol t dura". Una resolució que, segons Subirà, no va venir dctonada pel nou producte, "sinó per l'equip

urna . En els propers mesos, la plan­

ta santcugatenca continuarà re­bent la maquinària necessària per ala fabricació completa d'a­questa peça, la Common Rail, que -si les previsions es com­pleixen- sortirà al mercat el juny del 2000.

Sant Cugat, pionera en les experiències de treball tutelat

A. B. M.

Donar entrada al món laboral a persones amb dificultats afegi­des per aconseguir-ho és l'ob-jectiu principal d'una nova ex­pe r i ènc i a que ha e n d e g a t recentment l 'Ajuntament de Sant Cugat.

Per a Joan Recasens, t inent d'alcalde de Serveis Urbans, "es tracta d'un tema molt impor­tant": mitjançant la col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat i l 'empresa d'in­serció Asociación Promocional Empleo y Desarrollo (amb deu anys d'experiència en aquest camp), l 'Ajuntament ha con­tractat tres persones santcuga-t enques amb prob lemes per aconseguir una feina.

Durant tres mesos, i de dilluns a divendres al matí, els tres nous contractats s'encarregaran de la neteja dels carrers centrals de la Floresta (entre el pont del Diari, l'estació dels ferrocarrils i la plaça del Centre). Una expe­riència de mercat de treball tu­telat innovadora a Catalunya se­gons els seus promotors, però que a Sant Cugat té algun pre­cedent, com és l'Adjudicació de la neteja dels carrers de Mas Ja-ner i a lguns de Valldoreix a membres del taller Jeroni de Moragas.

El mercat tutelat és un seg­ment productiu públic, tradi­cionalment ocupat per empreses ordinàries, que s'ofereix a em­preses d'inserció. La dinamit-zació d'aquest projecte es pro­duirà en els propers anys d'una manera més generalitzada en la major part d 'ajuntaments del país. Es una iniciativa, segons el tinent d'alcalde "amb un gran caire social, perquè la idea és ajudar aquests col·lectius amb dificultats d'inserció a sentir-se més útils".

Aquesta feina, però, serà tem­poral, perquè la tasca de l'em­presa d'inserció (entitat sense ànim de lucre que té com a fi­nalitat crear projectes d'aquest tipus i ajudar els col·lectius ex­closos socialment) és, segons els seus responsables, crear uns hà­bits de treball i una seguretat en ells mateixos que els permeti accedir a una empresa normal.

ELS/CAIYTONS Divendres, 30 d'abril de 1999 Economia 32

LES EMPRESES: JOIERIA MAYOL

Bri l lants el · l ipse, anel ls laber in t , accessor is ind iv idual is tes, anel ls p legables, o r amb textura d'esponja, anells que poden canviar de pedra, collarets de f i ls i encara més anells d 'u l ls i boletes. Cadenes que deixen de ser l 'eina per convert i r -se en f inal i ta t , pura estèt ica. El bon gust i la d is t inc ió no estan baral lats amb les noves tecnologies.

Salvadó May oi, Propietari de la joieria

"Hi ha joies perquè tenim necessitat d'adornar-nos"

(ii.òRiA FRANCOLÍ

—Què és ser joier? - Ser joier implica cl desenvolu­

pament d'unes inquietuds tras­passades al metall. Parlem d'in­quie tuds com per exemple la sensibilitat. Ser joier és molt mà­gic. És poder plasmar la il·lusió que pugui tenir una persona en un ob­jecte, i en aquest cas en una peça de material preciós. Es tracta de-transformar il·lusions en coses pre­cioses.

-Quins són els materials amb què vostè treballa més usual­ment?

-Jo treballo amb or, or blanc, pla­ta... i aquí a la botiga tinc coses de peladi, de platí, d'acer... Has de tenir en compte que ara les noves tecnologies estan entrant dins l'o­fici i que això et permet treballar amb molts d'altres materials. Com que treballes amb noves eines i disposes de noves maneres i sis­temes per fer les coses pots acce­dir, també, a uns resultats dife­rents. L'alumini, per exemple, no pesa i permet color. Hi ha també anells d'acer que són de pressió i que porten un brillant, L'acer és una cosa que està evolucionant bastant. Aquest material et per­met abaratir els costos i arribar a un públic que potser té la inquietud i el gust per accedir a determina­

des propostes però que no té els diners. Ara ja pots trobar els ma­teixos models de la joieria feta amb materials nobles utilitzant materials no nobles. Hem buscat altres materials perquè la gent pu­gui gaudir d'això. Moltes vegades les coses de joieria són conceptes, i més avui dia, quan cada persona està buscant en la seva estètica un estil.

Abans hi haVia una moda, però actualment cadascú busca el seu estil. Amb joieria es tracta de po­der escollir què és el que vols por­tar.

—Aquesta tècnica ha evolucionat fora o bé es considera que el nostre país també n ' és prota­gonista?

-Aquí el que tenim és creativitat. De fet, considero que el punt més d'avantguarda de tot Espanya en joieria és aquí a Barcelona. Hi ha, però, altres llocs que tenen un es­til més tècnic. Per exemple, a Ale­manya són els primers en tot el que és joieria avantguardista.

—Creu que aquests materials nous amb què ara treballa com som l'alumini, l 'acer... arriba­ran a ser tan valorats com qual­sevol material noble?

-Sí, però aquí serà molt costós. Aquí a Espanya la gent no és gai­re atrevida i hi ha Uastres de con­cepte bastant importants. Sem­pre hi haurà l'efecte del valor del

metall, però ara invertir en joies, comprar-ne una pensant que al­gun dia potser te la podràs ven­dre ja no ho fa pràcticament nin­gú.

—Creu que dins el món de la joieria ara es retorna a tendèn­cies d'èpoques passades? -Actualment jo em guio més per

la forma, no tant per la inspiració, treballo més amb idees que amb conceptes antics o altres coses pas­sades. Home, les formes i les ide­es surten de la pròpia experièn­cia de cada dia, del que tu veus.

-Es difícil fer una joia? -Fer-la és com tot; com qualse-

"La joieria és un art

decoratiu i com a tal

està considerada

un art petit"

vol altre ofici, es tracta d'apren-dre'l, tot té el seu truc. Però el més difícil és concebre. És com quan et donen un paper en blanc i has de fer un dibuix. El paper l'­has d'omplir, no? Doncs és el ma­teix. Tu tens metall i has de fer-ne alguna cosa, i aquest és ej moment difícil. El que de veritat costa és mirar dins teu per saber el

Salvadó Mayol aposta per una joiera més actual FOTO: X. LARROSA

que tu vols fer. És qüestió d'anar parlant amb tu mateix, saber què és el que vols dir, el que vols fer, què és el que a tu t'agrada... i més o menys tenir una coherència. Més que res la trajectòria de la persona ha de tenir una línia, per a mi és important.

-Podr íem dir que tu fas una joieria més actual, més d'ara? -La intenció de la meva joieria

és diferent. No només del que jo faig, sinó de les persones que jo tinc a la botiga, les peces que em fan altra gen t La joieria aquesta sempre té intenció i això es trans­met amb la peça. Aquestes peces les fan persones a les quals els agrada aquest món i això és el que et transmeten amb les peces.

-Vostè reivindicaria la joieria com un art? - Això és un debat molt antic.

De fet, hi ha la branca de la joie­ria contemporània o creativa que té alguna cosa a veure... són com

obres d'art en petit. Jo penso que sí, que amb joieria es pot arribar a fer art, el que passa és que la joie­ria és un art decoratiu i com a de­coratiu està considerat un art pe­t i t

—Les joies són un caprici, no li sembla?

- Considero que no, les joies existeixen perquè les persones te­nim la necessitat d'adornar-nos. Potser si tens 25 anells i te'n com­pres un altre, aquest altre sí que serà una cosa innecessària. És com un tic que té la humanitat Quan tu et fas una casa, després de pin­tar-la l'adornes, als quadres hi po­ses un marc, i una mica és això. Amb tu et vesteixes i després bus­ques més coses. Podria ser que fos la necessitat que tenim tots d'agradar-nos els uns als altres. Tu necessites ser acceptat pels altres i per tal d'aconseguir-ho el que fas és adornar-te per veure si així agrades més.

BEQUES, AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Departament de Medi Ambient, de subvencions per al finançament d'inversions de la Garrotxa destinades a propietaris i masovers. Sol·licituds: fins al 14 de maig de 1999, i s'hauran d'adreçar al director del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i s'hauran de presentar, a les oficines del parc natural, Casal dels Volcans, carretera de Santa Coloma, s/n, 17800 Olot.

CcHwoc«^ó^D^?ariem«mé>Mi9d(

Educació Arntàerrial, iüïmxm&i

DepartamertdeMe<iAíï4»er«^Qltar^ carrer cfUltòrta, KM^&a, t79P8<3&ona,

8armquer,ia*14,1443006 ilefda, ronda de Sant ÜI ÍÉÍJH&& :

<L523-525,08029 Bsmkte.

Convocatòria del Departament de Medi Ambient, de subvencions a associacions, federacions i confederacions d'associacions per al finançament d'actuacions d'educació i formació ambientals. Sol·licituds: Fins al 14 de maig de 1999, adreaades a la Direcció General de Programació i Educació Ambiental, i s'hauran de presentar a les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient de Girona, carrer d'Ultònia, 10-12, 3.a, 17002 Girona..Tarragona, carrer del Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14,1r, 43005 Tarragona. Lleida, ronda de Sant Martí, 2-4-6, 25006 Lleida. Barcelona, Travessera de Gràcia, 56-58,6.a, 08006 Barcelona, o a la seu del Departament de Medi Ambient, avinguda Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona.

, per ala concessió de Subvencions destinades a l'escoJarazació dTnfants 1 als centres tfeducació ifàxtii de prtmer cicle de Catalunya de fitujarJtel privada sense finalitat de lucr Fira al 10 de maig de 1999, i es presentaran a les esmentades delegacions territorials del Departament o"£fi$enyarnent.

Convocatòria del Departament d'Ensenyament, per a la concessió de subvencions destinades a la realització de les escoles d'estiu per a l'any 1999.

Sol·licituds: Fins al 4 de maig de 1999, adreçada a la directora general d'Ordenació educativa.

CowocaïòriacWDepartaiiie^ rf€nser^ameotpera grups tfaJurríriesde centre$<fi

en

DNedp Generat de Promodr? mictxúm Setvelde-PÉegramèe Escota -Trabal, W% Augusta, 2G& 3r B, 0802t Barcetona.

Convocatòria del Departament d'Ensenyament, pera la concessió de subvencions als centres docents privats en el segon cicle d'educació infantil.Sollicituds: Fins al 10 de maig de 1999, a la delegació territorial del Departament d'Ensenyament.

Corwocatòriao^Ckírrésaíonatpera UnSversftats! Recerca, de Beques per a la re<ïercaiari^liàdód'estuafearestrangef; B£, relaciomtdes amb estudis de tercer ckfe.Sd-licitt^cFirsalSa^matgdeigSa; a Via Laietana, 33,08003, Barcelona. Telèfon: 93.30034.09. Fax: 93.306.54.3a.

Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, d'Ajuts per a estades adreaades a professors i/o investigadors de

plantilla d'universitats i centres de recerca de Catalunya, BE. Sol·licituds: Fins al 3 de maig de 1999, a Via Laietana, 33,08003, Barcelona. Telèfon: 93.306.54.09. Fax: 93.306.54.32.

! • ' , * - . ' ' ' • * : ; . " : nfàmbit deies : Fins al 3 de

Via í^etana, 33,06003, f0rt93.3Q6.54.oe. Fax: 93.306.54.32.

,881, i *

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Serveis i Inversions Scarpia, SL. Objecte social: La prestació de serveis sanitaris i d'assistència curativa que no requereixin internament.

Sant Cugat: Cons$ucto de rempmsa •JonrJgr Ccirnerciai, SL Objecte social: La

tk3gosr,terrtaS$|>an^cornares*rar>gerde « V t & M t l k t À * ^hhM**MrWtL·*>MM» AfcrV

-ttmfwnTWf v i u »

Rubí: Constitució de l'empresa Serveis de Producció Empresarial, SL. Objecte social: La gestió, assessorament i prestació de serveis informàtics, comptables, etc.

DEP Selecció d'Informació Oficial

ELS-ÍCANTOÏNS Divendres, 30 d'abril de 1999 33

Generalitat de Catalunya Departament d* Treball Servei Català de Col·locació

FONS : SOCIAL '

ELWCPIL i

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per ia seva complexitat, per respecíalitzaciò dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està Interessat en alguna d'aquesies ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d identificar facilitant el seu Nlf i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'ofena per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet http://www.gencat.es/scc

i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

FRESADOR/A DE CNC Edat: de 22 a 60 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Coneixements de motlles i matrius Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 5 000.000 Municipi: i'Hospítalet de Llobregat (Barcelonès).

Ref: 253020

DELINEANT1NDUSTRIAL Edat: de 20 a 30 anys. Formació. FP2 (delineació industrial). 1 any d'experiència en el sector Residència al municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat: 2,000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccídental).

Ref: 254844 OPERARtfARlA DE TORN 1 SOLDADURAAUTÒGENA

Edat: de 18 a 45 anys. Experiència en lloc similar. Residència al municipi del íloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.400.000 Municipi Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 254353

OPERARVÀRIA DE MÀQUINA EINA (TORN, FRESA. RECT1FICADORA...)

Edat: de 20 a 45 anys. EGB o ESO i 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.5OO.OO0 Municipi: Terrassa (ValiesOccidental)

Ref: 254826 OPERARVÀRIA D'INSTAL·LACIÓ

D'AIRE CONDICIONAT Edat: de 35 a 50 anys. Formació: FP1 i 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi; Sabadell (Vallès Occidental).

Ref: 252955 MECAN1C/A AJUSTADOR/A DE MOTLLES I MATRIUS

Edat: de 30 a 45 anys. Formació. FP2. 1 any d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència al municipi del Hoc de treball. Sou brut anual aproximat; 2.800.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

Ref: 254446

PROFESSOR/A DE GESTIÓ I LEGISLACIÓ FISCAL I LABORAL

per impartir un curs de formació ocupacional Edat: de 25 a 45 anys Experiència en la docència, valorable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi: Reus (Baix Camp).

Ref: 255701

ENGINYER/A TÈCNIC/A Edat: de 22 a 35 anys. Formació: enginyeria tècnica industrial mecànica Carnet Bl. Residència al municipi del lioc.de treball Sou brut anual aproximat: 2.000 000 Municipi: Polinyà (VallésOccidental)

Ref: 253470

ENGINYER/A TÈCNIC/A Edat: de 25 a 35 anys. Formació: enginyeria tècnica industrial mecànica 1 any d'experiència en el sector. Anglès elemental, Carnet Bl i residència al municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat. 2.800,000 Municipi: Santa Perpètua de Mogoda (V. Occidental).

Ref: 254822

Empresa d'exportació de fusta de Sant Hilari Sacalm (Selva) cerca

CAP DE ZONA Edat: de 18 a 30 anvs. Formació: BUPo COU. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000.000

Ref: 254536 Empresa dedicada al sector immobiliari i a la informàtica de Sabadell (Vallès Occidental) cerca

2 VENEDORS/ES Edat: de 20 a 40 anys. 1 any d'experiència en el sector. Possibilitats de promoció Sou brut anual aproximat. 2.500 000

Ref: 255654 Empresa de exportació de fusta de Sant Hilari Sacalm (Selva) cerca

DIRECTOR/A DE MÀRQUETING Edat: de 18 a 30 anys. Formació: BUPo COU. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2000.000

Ref: 254416

Empresa editorial de Girona (Gironès) cerca PROMOTOR/A DE VENDES

Edat: de 20 a 30 anys. Experiència comercial, valorable. Domini de l'anglès. Carnet Bl i vehicle propi. Contracte d'obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.500.000

Ref: 2547% Empresa d'exportació de fusta de Sant Hilari Sacaln (Selva) cerca TÈCNIC/AENMÀRQUETINGITïLEMÀRQUETINC Edat: de 18 a 30 anys. Formació: BUPo COU Residència a la comarca del Hoc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.0001)00

Ref: 254485

DIPLOMAT/ADA ENRELACIONS LABORALS Edat: do 23 a 35 anys. Formació: diptomatura en graduat social 3 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccídental)

Ref: 254859

AGENT D'ASSEGURANCES per a empresa d'assegurances

Edat: de 23 a 45 anys. 1 any d'experiència en el sector. Formació a càrrec de l'empresa. Contracte mercantil. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Mataró (Maresme).

Ref: 254064

2SOLDADORS/ES ELÈC1RICS/IQUES Formació: certificat d'estudis primaris. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: la Pobla de Mafumet (Tarragonès)

Ref: 254797

3 EXPERTS/ES EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Formació: BUP o COU. 3 anys d'ex periència en cl sector Sou brut anual aproximat: 2.200 000 Municipi: Girona (Gironès).

Ref: 252909 CONDUCTOR/A DE MERCADERIES

Edat: de 25 a 45 anys. 3 anys d'experiència en el sector Vehicle propi (camió o furgoneta). Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castellbisbal (VallèsOccidental).

Ref: 253479

SERRALLER/A Edat de 25 a 50 anys Formació. EGB «ESO. 2 anys d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència ai municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Viladecavalls (VallèsOccidental).

Ref: 253971 FERRERM FORJADOR/A

D'INDÚSTRIA LLEUGERA Muntarà escenografies i construccions en ferro i alumini. Edat. de 20 a 60 anys. I any d'experiència en el sector. Residència a la comarca, Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Ref: 253419

IMPRESSOR/ADE HEIDELBERG ÒFSETMULTICOLOR

Edat: de 25 a 45 anys 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.700.000 Municipi:SantQuír/.edel Vallès(V. Occidental).

Ref: 253314

XOFER/A Edat: de 21a 50 anys. Oficial de la Fonnació: certificat d'estudis primaris. Carnet Cl i vehicle propi. Residència a ta comarca del Uoc de treball. Sou brut anual aproximat: 2600.000 Municipi: Empuriabrava (Alt Empordà).

Ref. 252538

CONDUCTOR/A DE MERCADERIES Edat: de 20 a 35 anys. Formació: EGB o ESO. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi Castellardel Vallès (Vallès Occidental).

Ref: 252948

3 EXPERTS/ES EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Formació: BUP o COU. 3 anys d'experiència en cl sector. Sou brut anual aproximat 2.200.000 Municipi: Tarragona (Tarragonès).

Ref: 252918

fNIC/A EN PROGRAMACK Edat. de 20 a 30 anys. FP2 (informàtica i gestió) i coneixements dels llenguatges C, Visual Basic i Visual C. Carnet fil Residència al municipi del Uoc de treball Sou brut anual aproximat: 2.500.O0O Municipi: Granollers (VallèsOriental).

Ref: 255571

PALETA Edat: de 30 a 55 anys. Oficial de 2a. 2 anys d'experiència en el sector. Contracte d'obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Ref: 252509 PINTOR/A INDUSTRIAL Edat. de 30 a 50 anys. Formació: EGB o ESO 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 255519 PALETA

Edat: de 18 a 40 anys Oficial de la. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Residència al municipi del Uoc de treball. Sou brut anual aproximat: 4.130.000 Municipi: Mollerussa (Plad'Urgell).

Ref: 252771

5PALETES Oficials de la. Formació: certificat d'estudis primaris. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 4.200.000 Municipi: Alcarràs (Segrià).

Ref: 253509

LAMPISTA Edat: de 25 a .35 anys. Formació: EGB o ESO. 5 anvs d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2 500 000 Municipi Terrassa (ValiesOccidental)

RESPONSABLE D'ADMINISTRACIÓ Es farà càrrec de la gestió integral del departament comptable, fiscal, laboral i comercial Edat: de 28 a 40 anys. Formació: FP2 3 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.230.000 Municipi: Vilassar de Mar (Maresme).

Ref: 255028

FUSTER/A DE TALLER Edat: de 20 a 25 anvs Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

Ref: 253647

AJUDANT/A DE CUINER/A Edat: de 16 a 25 anys. Formació: EGB o ESO Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Municipi: Peníscola (Castelló).

Ref: 254120

MUNTADOR/A DE MOBLES D'OFICINA També haurà de fer tasques d'encarregat/ada de magatzem. Edat: de 20 n 45 anys. EGB o ESO i 2 anys d'experiència en el sector. Residència a la comarca del Uoc de treball Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Barcelona (Barcelonès).

Ref: 254213

Botiga de pintures i vernissos de Sabadell {Valies Occidental) cerca

ENCARREGAT/ADA Edat: de 24 a 35 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl i residència al municipi del Uoc de treball Sou brut anual aproximat: 2.000.000

Ref: 254821

CUINER/A per fer-se càrrec de la planxa

Edat: de 25a 35anys. FP2 o equivalent i 2 anys d'experiència en el sector Carnet Bl i vehicle propi, valorable. Residència al município rodalies. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: Salou (Tarragonès).

Reff254717

PROFESSOR/A DE FUSTERIA METÀL·LICA Edat: major de 23 anys. 1 any d'experiència en el sector. Jornada parcial (20 hores setmanals). Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 3.360.000 Municipi: Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).

Ref: 253816 2 PROFESSORS/ES DE FORMACIÓ VIÀRIA

per a autoescola Edat: de 18 a 55 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència <i la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Sabadell (VallèsOccídental).

Ref: 255362

AJUDANT/A DE FORNER/A Edat. de 18 a 40 anys EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 254820

EIS 4 CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 33 £74 41 64

AGENCIES DE VIATGES

• USSIA TOURS Plana Hosprtal 93 589 6» 50

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI­GA Orient. 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. Cl La Mina, 17, L. B . 93 675 18 35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 606494519

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada. 31 B3 4r 1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 44 11

• JORDI CUFÍ BORRELL Av Vall d ' or. 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 9358941 47

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3 2' 93 589 30 65

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38.3r 2a 93 589 30 65

• BIU ARQUITECTU­RA Pj. Bonfill. 3 93 674 17 29

rada 125 93 589 38 06

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, sln 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 2000

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO Anselm Clavé, 14

93 675 49 37

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 58? 11 98

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

93 589 12 99 _

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10

93 589 47 90

• CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 T4 56

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0649

• CUGART Tonent de la Bomba, 14

93 674 4 3 9 0

BICICLETES

•CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 1757

CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93 674 1285

• TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 57 47

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0160

• PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCastio,4 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL

• PRYCA Carretera deIRubi Sant Cugat km 4 93 565 4900

CENTRES DIS, PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 50 48

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca. 28 93 589 54 43

•RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, km 3 93 58015 00

•FOAP Rius i Taulet. 27 93 674 05 03 9 3 5 8 9 3 1 2 1

CLUBS 3E MUNTANYA I

ESPORT • CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 53 96

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 1 9 03

• EL PUNT Copes i sopars 670 5940 01

COPISTERIES

• ARPALI Valldoreix .45 ?3iï74_96 02

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 7442

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93675 36 53

• OFINOVA AltonsSala, 18

93 67523 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 befaconxxi8nexo.es

• FOAP Rius i Taulet, 27 93 67406 03

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT

•COAP Villa. 22 93 589 21 15 „ PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93 674 12 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 58922 64

• TRINITY Rbla. Can M O M . 16 93 675 22 01

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 1 0 8

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04

•CAIXA DE SABA­DELL Barcelona, 8 93 589 75 v12

•CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix. 32 93 675 3 1 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada, 20

93 589 38 52

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51 • GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 49 02

• POU D'ART Balmes ,35 93 5906086

GUIO CINEMATOGRÀFIC

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934121939 33 674 94 35

GELATS ARTESANS • LA JMONENCA C/ Major, 29 93 675 25 86

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 67446 54

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93675 59 53

GIMNASOS E S P O R T S ^ HIDROCULTIUS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6X72

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20. baixos 93 590JK79^

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 30 81

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 93674 98 62

•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08

FERRETERIES

• EL PONT Girona, 3 93 675 01 75

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 93 674 1381 93 6751820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi. 39 93 674 10 53

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA P Joan Borràs, 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J . LLAMAS Valldoreix, 14 93674 0393

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93676 56 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 08 82

CONGELATS • L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere San, Pa-

GALERIA D'ART

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93 589 57 76

• HtDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix 93674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97

•ARENASAN Endavallada, 21, bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 0307 Fax 93 589 >í 04

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9367472 54

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0

•SASI Plaça Octavia. 7 93 674 32 08

• 101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 93 675 15 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí. 32. entl. 93 589 23 13

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Únic 3 93 589 33 00

INSTAL·LACIONS

• INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Mossèn Onto Verda­guer. 18 93 589 26 38

• MANTSERV, S A Av Catalunya, 18 93 674 60 58

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

Hetados La Jijeaenai

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

• AN FUS JOIES

Santiago Rusinol, 45 93589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

IS •ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5894742

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 590 6189

LLARS D'AVIS •MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 1 8

• LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00

• LES PLANES

93 675 51 05

16.30-20.30 h 93 675 02 67

• CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 9 3 5 8 9 7 2 3 2

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 92

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 5 5

•MUSICAL SANT C U ­GAT. Rosselló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55

• VALLÈS NET SantRamon,4 93 674 8918

MARBRES • MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5108

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93589 19 3 1

• MES MARCS Enric Granados, 15

93 58914 29

MATALASSERIES

• SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer. 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà, 4

93 675 10 11

OBJ. REGAL FESTA

•FIOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5

• LA FESTA Santiago FOsinoL 8 93 6753304

• IONA Major, 18 93 675 5921

•MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12,Botiga 3

93 675 0454

OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta Maria,9.1r 1a 93589 0151

• D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 93 674 65 98

• PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

• SERRALLERIATIE-RRAICOMASC.B. Mozart,9. (Barcelona) 93 218 19 96

MERCERIES

• LA PERLA Major. 3 93 674 01 38

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 44 95

MOBLES D E C O R A C I O H PASTISSERIES

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

• CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 22 32

• EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14

• MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLESJARDI • INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

• ARWEN BOUT1QUE Elies Rogent, 52 93 589 6163

• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

• BLUE MOON Major. 16. Horari: 9.30-13.30 h

• SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 675 12 99

• LA LIONESA Valldoreix. 79 936740771

PESCA SALADA I

LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 93 6745752

PAPELERIES •PAPELEPJALUFA. d Valldoreix, 23

93 590 6119

PARAMENT DE LA LLAR • GENEVIEVE LETHU Villa. 6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

• CARNÉI BOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88

• JUANI Xemc. 28 936746699

di:

•FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 9 3 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 6 7 5 1 3 8 9

REPARACIÓ

D'AUTOMÒBILS

RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 5892649

•T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tol i Fax 93674 34 75

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala, 36 93 675 56 53

REPARTIDORS

• MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 93 58923 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVA­DOR Sant Salvador, 47 93 6744223

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93674 55 80

•NENS Endavalada.12

9358964 16

ROBA PER ALA LLAR

• FALGUERA Vilà.1 936752401

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sala 50

93 589 1799

TALLERS MECÀNICS

• TALLER ELECTRO-SOL

C/Sot, 19

93 6743688

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27

93 674 63 62

• TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

93 674 69 50

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

93 674 53 01

TELEFONIA

• AIR TELECOM Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

93 5898702

SABATERIES

• REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93674_00_14_ _

• REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93675 32 74

• REPARACIONS DE

TINTORERIES

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 936741182

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago RusinoL 35

93 6741183

•TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Ribatallada. 34

93 6752228

• TINTORERIA SANT CUGAT

Alfons Sala, 2

93 6744167

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 589 44 22

93 675 51 51

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L

Urgències 24 h

Sabadell, 23

Obert nit i festius

93674 6945 Tel. urgències

908 8 9 8 1 3 6 93 674 69 45

• LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37

93 674 13 05

• VETERINOS

CALCAT i CÒPIES DE Rius i Taulet. 31

CLAUS Sol, 16 93 674 90 97

93 589 7141

• DtSONESTUSTES MartoreH, 12 935895657

• TATÉRS Sant Antoni, 62 93 67555 06

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

93 674 08 81

EIS4CANT0NS Classificats

Wfcï rl|Ít

A R E I M A S A I U

PISOS EN ALQUILER • Av. Pla del Vinyet. Piso nuevo (delante Coleg io Europa). Sup. : 115 m 2 . , 4 hab. (1 su i te ) , 2 b a n o s , c o c i n a - o f f i c e , g r a n s a l ó n -comedo r , a rmar ios e m p o t r a d o s y focos e m p o t r a d o s , te r raza . 12 m 2 , parquet , calef. , gas, an tena parab. , pàrk ing , t ras te ro , jardín comuni tar io con pisc ina. Alqui ler : 130.000 ptas

9 3 589 45 6 6

• C / Orient. Sup. : 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 baf ios, ampl io sa lón-c o m e d o r , c o c i n a o f f i c e , t o t . e x t e r i o r , a r m a r i o s y f o c o s empo t rados , calef. , gas natura l , ba l cón , pàrk ing, so lo 6 vec inos . Alqui ler: 90 .000 ptas.

93 589 45 66

• Coll Fava 3 y 4 habi tac ione, 2 banos , calefación, gas , parquet , armar ios empo t rados . Plaza pàrk ing. Zona comuni tàr ia y p isc ina. Alqui ler desde 100.000 p tas /mes. 9 3 589 45 66

• Zona Golf. Sup . : 450 m2. jard in c o m u n i t . con p isc ina, : 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vest idor), 2 banos , 1 aseo, ampl ia coc_off . , gran sa l - com. , buhard . 70 m2. , armar ios empot . , terrazas t o d a s hab . , g a r a g e 3 c o c h e s , sa la m à q u i n a s , ca le f . gas , s u m i n i s t r o s contrat .Alqui ler : 325.000 ptas.

93 589 45 66

• Tor re en venta en Va l ldore ix . E s p l è n d i d o Jard ín 1.08 m 2 . ,

p isc ina con vestuar ios + 1 dormi tor io , garage 16 m2, casa 90 m 2 ,

3 hab, d o b l e s , 1 bano , coc i na e l ec t r od , s a - c o m . con ch imenea

hogar. Precio: 59 '5 M.

F I N Q U E S G I R O N E L L A

ALQUILER

• C T R A . C E R D A N Y O L A . 4 d o r m . , c o m . s a l . c o c . nueva , b a n o refor., c a l e f a c c , ba lcón. Cont . insta lados. MUY BUEN ESTADOÜ Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• A M U E B L A D O 2 do rm . , c o m - s a l . , coc equ ip , lav., bano c o m p l , arm.empotr . , t rast . BUEN ESTADO. Tel. 93 674 72 54

• A P A R T A M E N T O S . VARIAS Z O N A S CON O SIN MUEBLES. 1 do rm. , com-sa l . coc , bano comp l . , terr. Park. op . A partir de 45.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

• P À R K I N G S . Varias zonas. A partir de 5.000 ptas Tel. 93 674 72 5 4

• C É N T R I C O . 3 dor., com-sa l . , coc . bano, aseo, terr, ca lefacc, cont . insta l . Precio: 80.000 ptas. Tel. 9 3 674 72 54

V E N T A • T O R R E VALLDOREIX . 200 m2 . 5 d o r m , amp l . c o m - s a l . , c o c -off., 2 banos c o m p l . , es tud io , calef gas-o i l , terr 480 m2 con p isc , b a r b a c o a . T O D O R E F O R M A D O , B U E N E S T A D O l P r e c i o : 47.500.000 p tas Tel. 93 674 72 54

• J U N T O M O N A S T E R I O . ÀTICO DÚPLEX. 3 do rm. , ampl io c o m - s a l , coc-o f f , bano c o m p l . c a l e f a c c , ter raza 25 m 2 , dúplex de 40 m2 . EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.00Ò Tel. 93 674 72 54

• Z O N A R E S I D E N C I A L . 155 m 2 . A m p l c o m - s a l de 45 m2 c o n ch imenea, ampl ia coc-o f f , 2 banos, aseo, terr 27 m 2 , 2 park. , t ras t . TODO EXT. M U C H O SOL. ZONA COMUNITÀRIA C O N PISCINA. PERFECT. ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

F I N Q U E S B A C H S

• C / CARLES RIBA: APARTAMENTO - 55 m2 - Com. -Sal - Coc . -1 D o r m . Bano - Calef. - A. Acond . - Ase. -Jardín y Piscina, comun . Precio: 18.500.000

• C / ROSELLON: 80 M2 21.000.000.

C o m . - Sal. , C o c , 3 Dorm. , Bano - A s e ,

• C / VILLA: BAJOS C O N TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Do rm. - Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol . Precio: 30.000.000

• C / R IUS t TAULET: NUEVO A ESTRENAR - 90 m2 - C o m . Sal . -Coc - 3 Dorm - 2 Baf ios . Pk. 2 Coch . Terrazas - Clef. -Ase. Precio: 3 1 . 500.000

• C / PAHISA: BAJOS C O N JARDlN - 110 m2 - C o m . - Sa l . con c h i m . h o g . - C o c . 4 D o r m . - 2 Banos - J a r d . Pr iv. J a r d . y p isc . comuni ta r io . Prec io : 37.000.000

• C / SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con ch im. hog. - C o c Off. - 4 Dorm. - 2 Banos. - Aseo - Pk. 2 Coch . - Trast. - Pisc. Precio: 40.000.000

• C O L L FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. -2 Banos - Pk.. 1 Coch . - Jard . y Pisc. comun . Precio: 28 . 500.000

O R C A N

PISOS EN VENTA

• Z . Plaza del Co l l . Piso tot . Reformado. Estado impecable . Sup. 90 m 2 , 3 dor., 1 b., calef., ascensor, d isponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mil l 93 674 32 08

• Z . Centro. Piso alto. Sup: 106 m2. , 3 dorm. , 1 bano. 1 aseo, ca ­lef., ascensor, 1 pk., ampl io sa l -comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93 674 32 08

• Z .comunitar ia con 2 p isc inas y pista pol idepor t iva. Soleado. Precio: 43 Mill 93 674 32 08

• Z . Vinyet. À t ico duplex nvo. a estrenar. Sup. to t . 164 m2, 3 do rm. , 3 banos. , calef., coc-of f . , sa l - com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com, . , p iscina. Precio: 38.600 MIM 93 674 32 08

TORRES EN VENTA

• St. Quirze Jardi . Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, ca le facc ión , ja rd . pr iv. , 30 m2 de t rza-porche, i pk . Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08

• Z . ArrabassadaAdos. Sup. 301 m2, jardín de 52 m 2 , 4 dor., 4 baf ios , 1 aseo, ca le facc ión , g. coc-o f f i ce exter ior, com-sa lón de 40 m 2 , z. comuni tàr ia p isc ina. Excelente ub icac ión. Precio: 93 674 32 08

• Z . Vinyet. Ados . Sup. 211 m 2 , jardín 25 m24 dor. , nos, 1 aseo, ca le facc ión, g. coc -o f f i ce exter ior, com-sa lón de 40 m2, z. comun i ­tàr ia p isc ina. Excelente ubicac ión.Prec io; : 63 Mill 93 674 3 2 08

• Z . Can Ganxet . Ados . Sup. 210 m2, jardín 50 m2, 3 dor., 2 ba­f ios, 1 aseo, ca le facc ión , 2 pk + trastero, t ras. Z. comuni tàr ia con p isc ina. Precio: 55 Mill 93 674 32 08

F I N C A S S A N T C U G A T

VENTAS

• Junto Estación

Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva. una hab .doble y un bano. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (barïo reformado). Terraza. Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 08 97

'Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habrtaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bafto completo.Precio: 15,5 Mill. 93 874 08 97

• Passeig Torreblanca Consta de 4 habitactones, salón-comedor, cocina reformada, 2 bafios completos reformados, terraza. Impecable. 93 674 08 97

• Parcelas en Can Cortés

Una de ellas tiene una superfície de 1.245 m2. Vlstas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93 674 08 97

• Avda, Pla del Vinyet

Torre adosada de 260 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "surte") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, codna-odffice, 3 banos completos. Estudio + solàrium. Jardín privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Preu: 54 Mill. 93 674 08 97

• Zona Golf

Adosada de 300 m2. Consta de 5 hab. (dos"suites"), hab.de Servicio, 4 baf ios comp le tos y aseo , coc ina -o f f i ce . Sa lón -comedo r a d o s niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 60 Mill. 93 674 08 97

• Es tac ión

Local de 100 m2útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire Acondicionado. Precio- 12.5 Mill. o en alquiler: 75.000 ptas mes. 93 674 08 97

• La F loresta

Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 39 Mill.

ALQUILERES • Junto Estación. Piso en alquiler siluado en c/Francesc Macià (antes Alfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE . Precio: 80.000 ptas 93 674 06 97

• Coll Fava

Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab,, 2 banos completos, cocina-office. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Park i ng+trastero. Precio: 105 ptas/mes 93 674 08 97

O I P I S O S [1 GRAN OFERTA EN ALQUILERES !l

- Estación: pisos 3 hab. desde 69.000 - Nuevos 3 hab., pk., desde 115.000 ptas. - Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

SANT CUGAT-MIRASOL: proyecto en solar de 625 m2, sol, buena zona, desde 49 Mill. y hasta 540 m2 construidos. Construcción a escoger.

CENTRO: Zona peatonal, ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores, 4 hab., bano* aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking incluido a 100 m deJ Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 20 Mill.

TORREBLANCA: 2 preciosos dúplex nuevos sol todo el dia (totalmente orientado al Sur), zona tranquila y cèntrica, carpintería de robie, caldera a gas, pàrking incluido: Uno: 98m2 + 67 m2 tza+balcones: 25'1M. Otro: 64 m2*9m2 tza+balcón. 17*2 Milí Sant Cugat Valldoreix, Mirasol, La Floresta, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variadad de tamaftos y preciós)

CONSULTENOS

Horario: de Lunes a Sàbado de 9 h. a 21 h,. continuado. Dom . Mananas.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. I Posiblemente tengamos lo que

necesita !

Tel. 93 589 73 74

F E R T E S D E M A N D E S

MENORCA : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quincenas Julio 400.000 ptas, agosto 500.000 ptas.

Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 h)

LA C A D I R A

Es restauren, pinten i decoren cadires i mobles petits. Si vols donar un aspecte actualitzat.a les teves cadires velles, truca al Tel. 93 674 48 10 M. Glòria

PROFESOR DE INFORMÀTICA SE OFRECE PARA DAR CLA SES A DOMICILIO. Tel. 649 024 301

PROFESOR CANADIENSE CON EXPERIÈNCIA se ofrece para dar clases particulares de inglés. Pre feriblemente adultos con noció nes bàsicas del idioma. Tel. 93 675 64 79

VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie III B-SC, a.a., d.a., c.c, e.e., 5 puer-tas, blanco, garaje, 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas. Tel. 93 570 92 70

ES FAN CLASSES DE CONVERSA I LECTURA EN ANGLÈS

Tel. 93 674 97 79

PIS PER LLOGAR. 3 habitacions. Zona comunitària. En perfecte estat. Preu: 120.000 ptas/mes

Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13.Matí: 8 a 8'30j h. Nit de 20 a 24 h.

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

FALTAN CAMIONES de 3.500 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabajo fijo todo el arïo. 93 674 88 38

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS

PER PUBLICITAT A:

Tarragona- Lleida-Girona-Província de Barcelona

Requerim: Persones majors de 25 anys Cotxe propi

• Preferiblement amb alguna experiència en vendes

S'ofereix: • Contracte d'agència + comissions

Persones interessades trucar al telèfon

93 416 17 88

EIS 4 CANTONS

36 Divendres, 30 d'abril de 19V9

Bàsquet

Tres tècnics per un ascens La UE Sant Cugat suma el seu segon ascens en les últimes tres temporades

Un parcial de cinc victòries consecu­tives al campionat ha facilitat que la UE Sant Cugat hagi assol·lt l'ascens a Primera Catalana dues jornades abans

que acabi la competició. Diumenge passat, el conjunt vermell-i-negre va imposar-se a la pista del tercer, el Ca­sal Vilafranca. Ara, l'equip santcuga-

tenc es vuitè i encara podria pujar un lloc a la taula, en detriment del Mara-gall. Ignasi Munera i Leo Soler, el ter­cer cos tècnic que dirigeix el sènior

masculf aquesta temporada, no conti­nuaran entrenant el primer equip. Ge­lida, últim, i UE Horta, avantpenúitim, són els dos últims adversaris.

Al.KX LÓPKZ

Dues jornades abans que acabi la lliga al grup tercer de Segona ('atalana, l'equip sènior masculí de la l 'K Sant Cugat ha assolit l'ascens a Primera Catalana. La victòria a la pista del Casal Vila­franca, tercer classificat, per 81 punts a 96, ha proporcionat l'as­cens matemàtic. Aquest és el se­gon ascens que ha aconseguit el conjunt vermell-i-negre en les últimes tres temporades. Kl con­junt que dirigeixen Ignasi Mu­nera i Leo Soler, responsables també del sub-20, ha aconseguit cinc victòries consecutives, tres t'ora de casa.

La nova reestructuració de ca­tegories que patirà el bàsquet ca­talà la temporada vinent ha faci­litat que enguany un total de deu equips dels set/.e que configu­ren aquest grup pugin de cate­goria. Kn ric' l'ornis, president de la 11K Sant ( àigat, ha manifestat que no haver pujat "hauria estat un fracàs". l 'equip santeugatenc és \ uitè a la taula amb un balanç de quinze victòries i tretze de­rrotes. D'aquí a finals del cam­pionat tan sols pot optar a pujar un lloc a la classificació, que ara ocupa el Maragall.

I Ha temporada peculiar

Ignasi Munera és conscient que "es podia haver aconseguit l'as­cens molt abans", però ha reco­negut que "alguns petits pro­blemes interns" han dificultat la marxa de l 'equip al llarg de la campanya. Aquests han estat la marxa del club dels germans Gar­

cía, Krank i Juan, jugadors del primer equip, per discrepàncies amb la junta directiva i el canvi sovint d 'entrenador del sènior masculí. Amb tot, Munera opi­na que "hi ha equip per haver acabat entre els quatre primers sense exagerar". Kl tècnic sant­eugatenc creu que el balanç es­portiu de les set jornades que ha dirigit aquest equip juntament amb Leo Soler ha estat "molt bo". Kl balanç fins al moment ha estat magnífic: cinc victòries i dues derrotes. Knric Tomàs as­segura que l'aportació de Mune­ra i Soler "no pot haver estat mi­llor. Van fer-se càrrec d ' u n conjunt absolutament desmoti-vat i trencat, el van cohesionar molt ràpidament i han fet possi­ble que pugés". Però Tomàs tam­bé s'enrecorda dels altres dos tèc­nics que han entrenat el sènior masculí aquesta temporada: Joan Rama i Xavier Campos. Kl man­datari explica que "amb menys o més aportació, tots han estat res­ponsables d'aquest èxit".

Kl sènior masculí tancarà la seva aportació a la lliga d'aquí a dues jornades. Demà a la tarda s'ha d'enfrontar a la Sala Kscolar amb el Gelida, últim classificat, men­tre que clourà al campionat a la pista de la UK Horta, avantpe­núitim. Ignasi Munera ha avançat també que tots els jugadors del primer equip han confirmat la seva continuïtat.

Kl màxim mandatari de la UK Sant Cugat , Knric Tomàs, ha avançat que si finalment se ce­lebra la Kesta del Soci tindrà lloc el 19 de juny. D'altra banda, al juliol tindrà lloc l'assemblea or­dinària de socis.

L'equip sènior masculí de la UE Sant Cugat jugarà la propera temporada a Primera Catalana Foto: XAVI UklROSA

Nou entrenador en due$ setmanes *ígnasí Munera i Leo Soler, ftesaà tàndem que dirigeix l'e­quip sènior masculí de la Uf£ $a#t Cugat* no entrenaran aquesteoajaíu h propera teav parJttia, Els tècnics són els mà-xàns responsables de la secció

' <§è bàsquet del club ï vokkéty dícar-s'M a fons: *La nostrg Jet» na a f entitat és la de coordinar i dirigir la secció^ apunta Mu­ntem. Enric Tomàs, president del

club santeugatenc ara fa tres temporades, ha avançat que d'aquí a dues setmanes es po-

dria conèixer ei nom d*í ftèb entrenador qtie difig9$*&^&* mer equip masculí. T&Rjife·lHt. reconegut que s'han estafclíüfc "converses amb diferei&tcaÉh . didats, però swbeetqt atab «&* persona molt en va&ç&t, £s&h

aquest tècnic e» ceiptem$ti amb nosaltres". Segons t&xÉfa eh requisits que ha d'acomplr l'aspirant són els segBe8*s "tffe de ser una persona que wfy$g» treballar en grup, que s'àategrr en un projecte a mig-liarfc ter­mini i que confií ert la tasca que

' vd fet f Ófèlfò: treballar amb '"geat detsw*.1" El nou ennena-dqar es fera públic oficialment després de l'últim parnt de lli-fgh que duta el sènior masculí '*fetpm»4e-itekJUE Horta-

L&.jp$of|$£a temporada hi

<**&», Mm»tòcntc dirigirà el ' 'sènior &$$£#&£& els dos sè­niors. Ei segon equip serà dm-ftt per ua entrenador que at* «wra twtofok es desconeix. lbn»àa<3f^{£ttftaixi "es treba-tfaràm^jàòtdKa te de tre-

. / A l . '

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Tel 93 580 87 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

ELS/CANTONS Divendres, 30d'abrilde 1999 Esports 37

H o q u e i h e r b a

L'última jornada pot condemnar el Júnior masculí a Primera

Si el Barca fa millor resultat que els santcugatencs, aquests baixaran

Un d'aquests dos equips, FC Barcelona o Júnior, baixarà de for­ma directe a la Primera Divisió un cop se celebri aquest cap de setmana la darrera jornada de lliga. El santcugatencs visiten el ja campió de lliga, el Club Egara, mentre que els Maugrana re­ben RC Polo, que s'ha assegurat el tercer lloc al campionat.

ÀLEX LÓPEZ - SantCugat-

L'última jornada del campionat de lliga a la Divisió d'Honor mas­culina que té lloc aquest cap de setmana decidirà quin és l'equip que baixarà a la Primera Divisió. D'aquesta manera, FC Barcelo­na o Júnior perdrà de forma di­recta la categoria, mentre que l'al-tre conjunt disputarà la promoció de descens amb un d 'aquests quatre equips: Barrocanes, Club Atlético San Vicente, Egara 1935 i Polo 1897. Aquests han estat els conjunts que han superat la fase prèvia del/>/<yy-o/7rd'ascens a Di­visió d'Honor, la màxima cate­goria de l'hoquei herba estatal.

En la passada jornada, el Júnior va ensopegar a les seves instal·la­cions davant el RC Polo per 1 gol a 2, de la mateixa manera que el FC Barcelona perdia al camp del Club Egara, campió de lliga, per un contundent 10 a 1. El conjunt blau-i-negre va encaixar el gol de la derrota quan faltaven tan sols dos minuts pel final del partit. L'entrenador del Júnior mascu­lí, Albert Recasens, no té cap queixa de l'entrega dels seus ju­gadors: "Han demostrat una en-

trega total jugant al 100% de les seves possibilitats." Quan falta només la darrera jornada del cam­pionat, el Júnior, penúltim, con­tinua en zona de promoció de descens, mentre que el Barca, úl­tim, és en zona de descens di­recte. Ambdós conjunts, però, su­men nou p u n t s , to t i q u e el goal-average particular entre ells és favorable als santcugatencs.

Jornada d'infart

La darrera jornada durà el Jú­nior al camp del ja campió de lli­ga, el Club Egara, i el F C Barce­lona rebrà al seu estadi el RC Polo, tercer classificat. El con­junt barceloní té assegurada la tercera posició i, a més, no té cap opció matemàtica d'acabar segon i superar així l'Atlètic de Terras­sa. Albert Recasens ha matisat que "no dubto de la professio-nalitat del RC Polo". Recasens es mostra "optimista" respecte a aquesta darrera jornada perquè, segons ell, "sobre el paper, el Barca ha de perdre amb el RC Polo p e r q u è hi ha mol ta d i ­ferència de nivell". Pel que fa a l 'enfrontament que el conjunt blau-i-negre ha de jugar a Te-

El partit 4'MjMtti tatnana uri ma januaa FIW: KCM IHHÏI

rrassa, Recasens reconeix que "normalment hem de perdre per­què hi ha una superioritat evi­dent". EI Club Egara tan sols ha cedit un empa t aquesta cam­panya. Per aquest partit, Reca­sens no pot comptar amb Alex Juncosa, Inaki Orsola ni Joan Vi­dal.

D'altra banda, l'equip masculí del Júnior afrontarà la seva parti­cipació a la Copa del Rei del 14 al 16 de maig, que organitzarà l.i Federació Catalana d'hoquei her­ba. Si l'equip blau-i-negre fin.il- ment no baixés, posteriorment hauria de jugar la promoció de descens.

Elfemení acaba cinquè

a la lliga * Tot i tenir-ho s l'abaw, l'e­quip femení deJ Júnior noiia sabut assolir fa tercera posició final al campionat de lliga de la Divisió d'Honor femenina. Però ni tan solss'h* mantingut en la quan» posició, plaça que havia ocupat en les últimes jornades, i l& finalitzat h com­petició en cinquè lloc. El con­junt sanecugaçenc ha quedat a tres punts d'acabar tercer, Ja que dues derrotes consecuti­ves ~RC Polo Í Club de Cam­po- després d'un mes d'atu-rada a fa competició ha significat acomiadar-se d'una fita prou atractiva. Si l'equip vermell-i-rtògre hagués sumat tres dels quatre punts en joc, hauria acabat ert la tercera po­sició. Oriol Bagunyà, segon en-

A t l e t i s m e

La Trobada d'Atletes i exdirectius finalitza amb

molt èxit participatiu

A.L. - Sant Cuoat-

"La jornada ha estat tot un èxit. Hi ha hagut moments molt emotius i els assistents ens han felicitat per l'organització." Així de satisfet s'ha mostrat Josep Quintana^ respon­sable de la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, que ha valorat molt positivament la XVI Trobada d'Atletes i Exdi­rectius de Catalunya, que va tenir lloc al nostre municipi dissabte passat, l 'n total de 110 persones van aplegar-se en aquesta cele­bració, organitzada per la secció d'atletisme del CM Sant Cugat, amb la col·laboració de l'Ajunta­ment de Sant Cugat i la Genera­

litat de Catalunya i el suport de la Federació Catalana d'Atletis­me.

Els actes que van centrar aques­ta trobada van ser diversos. La re­cepció es va fer als jardins del Mo­nestir, seguida d'una visita guiada al claustre. L'Ajuntament, repre­sentat per Xavier Figueras, regidor d'Esports del consistori, va oferir en aquest mateix lloc un aperitiu als assistents. A continuació, es va fer una visita guiada a les instal·la­cions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on també s'inagurà una exposició fotogràfi­ca i itinerant de l'atletisme català. Aquest mateix centre va acollir un dinar, que va finalitzar amb el lliurament de medalles del Cen-

Sant Cugat vi acali» «tsahte la XVI M a d a I " M M M i Enunciat FOTO: XAVILABROSA

tenari d'At- letisme Català i el re­partiment de diplomes a tots els participants de les curses com­memoratives de la primera cursa a peu oficial de Catalunya. El CM Sant Cugat i l'at- leta local Israel Luque també van ser guardonats. A la Trobada hi van ser presents

les següents personalitats: Pere

Sust, secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya; Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament; Pere Gómez, president de la Federació Catala­na d'Atletisme; Narcís Castanyer, president del CM Sant Cugat, i Josep Quintana, responsable de la secció d'atletisme.

NIN c

Tennis

reconegut que aquest mes que no hi ha hagut Híga "ens ha

- «7G-

I nio* encara disposava d'op-i cíofisfimal,^ultÍr«a Jornada de ! fu^tzorcatet$er fbc»*va-

rem aconyadar-nos de k ter­cera plaça en perdre al «amp delRCiW.Afef,el»ego»

st ni» han estat tercers & *pet.

p^3eparaahoïes#arAl3$ev8 p*i1&qpa£Ío^MCop<t4ftÍ»

9 de maig « Madrid. Fer aquest esdeverrímeét, et cos

car amb toses fes Jugadores de l'actual piantiBsu /A.L.

Corretja és guardonat amb l'Ordre

- Sant Cugat -

Alex Corretja ja té un altre tro­feu a les seves vitrines. Tot i no poder assistir a l'acte de lliura­ment de medalles, plaques i creus de la Reial Ordre del Mèrit Es­portiu corresponents a l'any pas­sat, que va presidir dimarts la in­fanta Elena, Corretja ha estat guardonat amb una d'aquestes medalles. El santeugatenc és l'ac­tual número tres al rànquing mundial de l'ATP, per darrere de Pete Sampras i Yevgeny KaFel-nikov. El tennista local no ha pres part en cap torneig després de la seva participació a l'Open Godó de Barcelona. Corretja encara no ha decidit quin serà el proper tor­neig que disputarà. /A.L

38 Esports ELS4CAJVTOT»e Divendres, 30 d'abril i 999

Futbol de sala

UOlimpyc ultima els actes que centraran el vintè aniversari

El primer equip s'enfrontarà el 20 de juny a la selecció catalana Els dies 19 i 20 de juny, l'Olimpyc deia morts actes. Joan Ramon Subirats, pre- del vintè aniversari i les bases del concurs Floresta celebrarà a les pistes municipals sident de l'entitat fiorestana explica que del cartell que anunciarà aquest esdeve-de la Floresta els seus vint anys amb una "volem que sigui una festa participativa''. nimerrt Mentrestant. l'Olimpyc de la Flo-celebració especial, que comptarà amb Subirats també ha presentat el logotip resta és sisè a la lliga.

Al.KX LÓPEZ

La junta directiva del Futbol Sala Olimpyc de la Floresta perfila els actes que centraran el vintè ani­versari de l'entitat. Aquesta cele­bració tindrà lloc el 19 i 20 de juny a les pistes municipals de la Flo­resta. Els actes que centraran més l'atenció del vintè aniversari de l'Olimpyc són un partit de futbol sala, que enfrontarà el primer equip de l'entitat amb la selecció absoluta catalana, i un sopar amb ball. L'enfrontament tindrà lloc diumenge al migdia i el sopar dis­sabte a la nit. També es duran a terme d'altres activitats com un partit de futbol sala obert a tot­hom que hi vulgui participar o jocs per als més joves que organitzarà l'Agrupament Escolta de la Flo­resta. També hi participaran els gegants, trabucaires i capgrossos de Sant Cugat, que comptaran amb el suport de la banda de les Planes i dues corals de la Flores­ta. "Volem que sigui una festa par­ticipativa", ha. explicat Joan Ra­mon Subirats, president de l'Olimpyc de la Floresta.

Subirats ha presentat el logotip dels vint anys del club, que re­presenta "un jugador primitiu per-

Jtai bat* UUrtts, presMeat fc l'Mapyc, ink «I laittie tels vtat «y* FOTI: XW1IMMU

què l'Olimpyc és el club exclusi­vament de futbol sala que fa més anys que està federat També sim­bolitza l'inici de la història de la nostra entitat". També s'han fet públiques les bases del concurs de cartells, en què el cartell que si­gui premiat serà l'anunciador del vintè aniversari. Els treballs es po­

den presentar fins al 20 de maig al Centre Cívic de la Floresta. Amb tots els cartells presentats es farà una exposició al Centre Cívic del 6 al 20 de maig. El lliurament dels premis als guardonats tindrà lloc el primer dels dos dies de celebració. També està previst lliurar un tro­feu als tres millors jugadors de la

història de futbol sala de la Flo­resta.

La millor classificació

Enguany, l'Olimpyc aconseguirà la seva millor classificació en la ca­tegoria més alta que mai ha asso­lit, la Primera Nacional A.

Voleibol

Set escoles del municipi participen en una jornada del Pla 2001 de voleibol

Uns seixanta nens en categoria aleví i infantil-cadet mixte van participar diumenge al pavelló de voleivol de Sant Cugat a Vall­doreix en una jornada del Pla 2001, que va organitzar el Club Voleibol Sant Cugat. El Pla 2001 és un programa amb l'objectiu de promocionar el voleibol a les escoles i compta amb el suport de la Federació Catalana de Vo­leibol i la Generalitat de Cata­lunya. Enguany s'han adherit a aquest projecte els municipis de Mataró, Rubí i Sant Cugat. En total hi van participar set

escoles del municipi: Centre Obert les Planes, Ferran Clua, Joan Maragall, Pla Farreras, An-geleta Ferrer, CV Sant Cugat,

La Farga i l'Europa. Els equips estaven integrats per tres juga­dors i les dimensions del terreny de joc eren reduïdes. En cate­goria aleví va imposar-se La Far­ga, mentre que en infantil-ca­det va vèncer el CV Sant Cugat Zoran Nikolovski, director tèc­

nic del CV Sant Cugat i res­ponsable d'aquesta jornada del Pla 2001, ha qualificat aquesta nova experiència de "molt po­sitiva, ja que tothom ha gaudit molt". Respecte a l'estat actual del voleibol de base a Sant Cu­gat, Nikolovski ha explicat que "envers l'any passat hi ha ha­gut un creixement important de voleibol a les escoles". Amb tot, Zoran Nikolovski creu que s'està treballant "en una bona línia". /À.L.

Rítmica

El juvenil del CM Sant Cugat, campió al català

À.L. - Barc·l·aa / Sant Cugat -

L'equip juvenil i júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat ha ac­cedit al Campionat d'Espanya de clubs que tindrà lloc a Saragossa del 27 al 30 de maig. El conjunt juvenil, format perGeorgina Mi­ralles i Marta Arbó, va proclamar-se diumenge a Barcelona campió de Catalunya, amb una puntuació final de 61,535 punts després de prendre part als quatre aparells: cèrcol, pilota, maces i cinta. El jú­nior, integrat per Tània Santolà-ria i Marina Romero, ha estat sots-campió de Catalunya, amb una puntuació de 41,975 punts.

Un cop el CM Sant Cugat pren­gui part a l'estatal de clubs a Sa­ragossa, la propera actuació serà a Leganés (Madrid), on participarà al Campionat d'Espanya d'indi­viduals. En aquesta competició hi seran presents Gemma Peris, en categoria infantil, i Ivette Cli­ment, en juvenil.

K à r t i n g

Campos i Cebrià n f

líders

El velelkol a I n escoles cada cep té «és adeptes FOTO: E4C

Els pilots santeugatencs Oli­ver Campos, en categoria ca­det, i Marc Cebrian, en aleví, continuen liderant la classifi­cació general de la vuitena edi­ció del Campionat Fórmula de Karts, després d'acabar en pri­mer lloc en la tercera prova ce­lebrada diumenge al circuit d'Olaberria (Sant Sebastià). Per contra, Jordi Monserrat, en sè­nior, va acabar quart; Daniel Campos, en cadet, va ser sisè, i David Cebrian, en aleví, va fi­nalitzar en desena posició. Aquesta prova comptava amb la particularitat que puntuava un 50% més que la resta de cur­ses. Aquesta és una de les dues proves que tenen lloc fora de Catalunya: l'altra serà al Kartò-drom d'Aragó, a Saragossa, el 17 d'octubre. A la general, Monserrat ha perdut el liderat i ara passa a encapçalar el tercer lloc, Daniel Campos passa a ser quart classificat i Daniel Ce­brian, sisè. La quarta de les vuit proves que configuren aquest campionat tindrà lloc el 16 de maig al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. /À.L.

ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999 Esports 39

Futbol s a l a

El Winterthur vol vèncer el FC Barcelona per mantenir-se

A més, la PB Montserrat no pot vèncer a casa del Vilassar de Mar Quan falten quatre jornades perquè

finalitzi el campionat de lliga, el Win­terthur Sant Cugat podria assolir aques­ta mateixa jornada la permanència de

ALKX LÓPKZ

- Sant Cugat-

El Winterthur Sant Cugat podria aconseguir aquesta jornada la per­manència matemàtica si venç a la pista del FC Barcelona, segon a la taula amb 56 punts, i la PB Montserrat no guanya a casa el Vi­lassar de Mar. Quan falten quatre jornades perquè acabi la compe­tició, el conjunt vermell-i-negre és desè a la classificació amb 33 punts, a vuit punts del descens i a quatre de la cinquena posició, que ocupa el Talleres Cortada. Després de dues derrotes al cam­pionat -Tàrrega i Frutas Martín-, l'entrenador del FS Sant Cugat, Albert López, reconeix que "tor­nem a travessar un moment crí­tic, però només de punts, no de joc, tot i que insisteixo que ens costa massa anotar gols. Però al fi­nal, l'únic que compta per salvar-se són els punts". López centra la salvació definitiva en "sumar una victòria més i esperar que els equips de la part baixa de la clas­sificació no vencin".

El Frutas Martín, que aquesta jornada podria proclamar-se cam­pió de lliga i assolir així l'ascens a la Divisió de Plata, va doblegar dissabte el Winterthur Sant Cu­gat per 5 gols a 8. El conjunt de

forma matemàtica. El conjunt santcu-gatenc, que és desè amb 33 punts, és a vuit punts del descens i a quatre de la cinquena plaça. Amb tres baixes sig­

nificatives, les de José Luis López, Pep Pinell i Javi López, el FS Sant Cugat visita demà a la tarda el FC Barcelona, segon classificat.

Bc*MMWitar1lwSutCq»tJ·umEstradi,ninft»fcvi*^ FOTI: ftSCU KNITO

Terrassa, que té el doble de punts que els santcugatencs, van haver de treballar-se la victòria.

El calendari que ha d'afrontar l'equip vermell-i-negre d'aquí a finals de temporada és el següent: fora ha de jugar a les pistes del Barca i el Talleres Cortada, i al pa­velló municipal amb l'Ametlla de

Merola i el Centelles. Segons Ló­pez, és fonamental guanyar els dos partits de casa.

Poca assistència als entrenaments

Darrerament, Albert López s'ha queixat de la poca assistència dels seus jugadors a les sessions pre­

paratòries. Pel partit amb el FC Barcelona, López no podrà comp­tar amb tres jugadors importants: José Luis López, Pep Pinell i Javi López. López, però, recupera Car-los Sànchez i Oriol Serra. Segons López, aquest fet "perjudica os­tensiblement l'equip". El partit es jugarà demà a la tarda.

Futbol

El Sant Cugat clou amb èxit el seu exili a Rubí

À.L.

Amb el triomf del Sant Cugat Esport a Rubí enfront el Valls per 2 gols a 1, el conjunt que dirigeix Hans Schonhòfer s'ha assegurat pràcticament la salvació quan fal­ten cinc jornades perquè acabi la lliga. Roger Serra, que havia sor­tit a la segona meitat, va anotar el gol de la victòria quan faltaven dos minuts pel final del partit. Aquest enfrontament va ser el segon i últim que disputa a l'es­tadi de Can Rosés a Rubí. El ba­lanç ha estat del tot favorable: un empat amb el Masnou i una victòria davant el Valls. Amb aquest excel·lent resultat, segons l'entrenador vermell-i-negre, "podem dir que ja estem salvats".

Diumenge, el conjunt vermell-i-negre visita el camp del Tremp, amb les baixes de Xavi Jansà, Christian Albors i Jordi Cotta. El calendari que ha d'afrontar el Sant Cugat és el següent: a fora ha de visitar els camps del Tremp, el Peralada i el Rubí, mentre que a casa ha de rebre la Gramanet i el Cornellà. Segons Schonhòfer, l'objectiu a partir d'ara és "aca­bar entre la cinquena i la desena posició".

El jugador-entrenador santcu-gatenc ha explicat que ara ha arri­bat el moment de parlar amb vis­ta a la propera temporada. El tècnic té molt clar que el Sant Cugat ha de mantenir la base d'aquesta temporada.

C L A S $ i A C I 0 N S -X •©;, * ?:f •?:.£•; G M A X

Premis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

mmm, Mònica Vidal * m • Í . -

OLIMPYC FLORESTA '•'-'• Carlota Santamaría 27 Marta Garcia 19 Scrgio García -> 32 BibiMillan 13

SANT CUGAT ESPORT Dani Maní 19 Javi Gonzàlez 36 ummEi mBÈÈtík Joan Reixach 16 CV SANT CUGAT UPSC.

Lluc Vidal 22 Sergb Martín 26 Joan Colclt 18 JÚNIOR MASCULÍ MAS jANER FEMENf Martïrià Mercader 18

Max Sollevçfcí* 23 Irene Sànchez 24 Zoran Ntkolovskí 17 PB SANT CUGAT Christian Wein 20 Maite Gómez 24 • .

Laura Martín Laura Gallego

37 32

Joan Sallcs < is. Cristina García 24 1ÜSHÜ Laura Martín Laura Gallego

37 32

Joan Sallcs < is. Cristina García 24

Mònica Martínez 23 JÚNIOR FEMENÍ ttMMIltOL UE SANT CUGAT ElíMaragall : 22 , V V Toui Ballart 35.

HQ9VE1 W I W S LucíLópeàí '•• ; m UE SANT CUGAT Bratiüo Argento 22 Katery Mafagajl 18 Juanjo Gonzàlez 21 Gerard Moreno 19

PATÍ HOQUEI Xaví Fízarro 20 Dant Antón 28 Jav» Montilla 20 UE SANT CUGAT FEM. Toni Zapiana 20 Nana Oliver 36 Jordi Montserrat 16 WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada 38 WOL£IBOL Marga Almagro

Efisabeth Baldrieh 31 18 -

Jordi Montserrat 16 WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada 38 Marga Almagro Efisabeth Baldrieh

31 18 -

PATÍ HOQUEI FEM. Oriol Serra 20 CV SANT CUGAT FEM. Carta Sariol . 24 José Luis López 20 Samanta Santamaría 30

40 Esports Í L S / C A I N T O N S ftii'endres, .10 lí'abnlde 1999

FUTBOL

Primera Catalana SantCugat-Vafls 21 Masnou-Graraanet........ 0-0 Palafrugell-Rubí. 4-0 Barceloneta-Giroiia 1-4 Júpiter-GranoUers 0-0 Igualada-Prat 1-í

Olot-L'Hosprtalet 2-0

Cornduà-RipoUet 1-0 Perelada-Guíxols. .3-0 Tremp-Manresa. 4-2

( otnctta

<iirona

tgtMUdíl

Mjinou

Ourtoïs

M n K

U 22 5

i ) 21 7

U 18 5

35 l i 12

53 17 b

A! 14 1»

Pjlaftujïell i l II 12 B 41

Ptai 33 l i

SwlCug* 3.1 l t

Mjnrcsj 31 14

Perdldda

Ripollet

ttemp

Valls

(i<itot\icn 53

Rubí 33

i ;H(K4>i{<iif t 3 *

II 9 44

7 12 tO

'. 13 H

12 II !l) 42

11 * 14 4*

i I ' . «i 45

10 9 14 46

9 11 U 40

9 X |i , 44

9 s< Hi 42

h II! 17 Vt

lïttru;]íHicu 33 6 4 23 .íl

t)t<* » 3 « 22 29

13

33

« M i

2» 7t

» m 36 »

33 57

40 V

(5 54

Si M

4<l 50

14. 49

42 4»

11 47

S» 4t

42 W

5t W

54 3K

(..' 35

57 2»

% íí

61 17

La propera (2 de maig): Írtamenet-Yyis; Ruhí-Masnou; Giraita-Paiafragcll; Granollers-Bareeioneta: Prat-Júpitcr, L'Hospkalet-Iguaiada; Ri-pollet-Oloc Cíuíxols-Cornetlà; Manrc-sa-Perelada;' l'remp-Sant ('ugaL

Segona Regional GRUPS

Sabadetf-Lumen 0-0 Barberà-Can Oriol......,.,.........3··0

Juv. 25 Sept-Merengues.. ...0-3 Caldes Montbui-Can RulL.....2-l MÜJenari-Badia . 2-3

La Farga-TiÈridabo „. JW5 Rómuk» Tronchoni-Llano. Rubí-La Planada..—,—..........0-6 Sao LorerKao-Maurina..„„,...,.0-O

Cm*. N K H W «T fleftM»

MMMRues » 19 3 7 «2 39 69

l ..Montbui » 17

Roroulo 29 »

Sjíu.fcll

l'iínJabo

Lljnu

t.ttmcn

CjnRult

29 17

29 t5

29 14

Í4 12

29 15

& i l

J»ï.25Sept 2» tt

l - iP teu ib 29 10

MÜ-tenan 2» t t

JUFntt» 24 9

BÍKIU 29 X

Vauriru 2H 10

SanL·ir<.'nw29 8

BuW 29 3

CaflOnol 29 2

. 7 í»

; * - Í Í

* 7»

* 56

7 62

10 «1

10 «

t3 57

« 55

13 4h

» n ït 10

4 J4

5 tò

S 21

5 24

71

- I

47

17

42

28

57 SO

42 55

45 54

4S 5*

38 4$

4J 46

56 45

5(1 41

65 J 8

14 37

59 X)

39 S*

47 W

59 54

72 29

92 14

114 9

La propera (2 de maig): Los iVIejengues-Barberà; Qui SuS-javenarf; Badia-Caldes: f5bidabo-MU-lenai; Lteïio-La Fafga; La Pta-nada-Rdmuloí Maurim Kgaro-Rubt; San L*»en20-SabadeJ]; Lumen (des-

Tercera Regional

GRUP 14

Ullastr*a-Can Boada. .0*3

Gaste&tfvUs Fonts. .<ai«|sè$) PB Saat Cugat-Wird-8oL.....^3-3 Joas XXlII-San Pedro..,..„„ 3-2 P, Nüevo-Montserrat-_^ísuspÈs) Matadepesrenc-Júnior,-«.,..«^2-5 La Farga-Can Feajó..„<....„«.„4-3 E^pi«««da-E.Ge«ia!Tiyola...JM2

ttvtlW- W «B *v * f or

1W 2S

^ M J U ^

JmoXXBJ rf & t 2

or

1W 2S 71

OeuHít » U l 2 vi 24 70

* O H « * Í » 3» 9 5 l«7 36 63

^fent»i*»f » Vt t f) T> 46 58

BSwfcdio » t% - .N 71 4» w CanWh 27 (5 t I I Hr 47 46

bcnFon» Í7 M 3 10 65 i» 45

ECfe-**»iibW « i 12 M Í7 41

JPW OnfMlSÍT ia 2 n 66 74 sa E^mnoxti 27 H * u fA h? 37

CmFstjA W n . 1 is 49 tó 34

JMMor rt 7 3 J7 S3 106 *4

Mataèkp w 6 f V' 44 t l l » l # IS»»-» xr 6 l 20 w> 93 J«

RNttoro Í6 4 i 19 35 83 15

VHmm» JO 1 0 29 I» H6 0

Jénior-Puebk) Nuevo; Cas Fatjó-Ma-tadepefene; E.Cefdauyo!s*La Farga: Can Boada-Esptonceda; I es Fonts (descansa).

BÀSQUET

Grup 3 Castelldefels-SaittJordL 56-4° Reas-Centre Catòlic...-...„..66-49

la.

partarValb. ^7-86 ..........67-66

Ï-URSC...81-96 3u*.....^...73-76

Mi P»

21 -

19

19

»9

19

1»

8**í0Rfi - 28

28

38

9 2!2«

9 1ÍV

9 2075

9 2175

9 21162

»5 H 2154

15 l.i 21S4

14 14 2069

1J 15 195»

11 17 (792

H 17 2063

10 IS «H7

7 2) 194»

7 i{ 195J

S 23. 2120

18S6 49

2061 47

2f»tfr 47

2018 47

2022 47

11WS 47

2192 43

30SI 43

199» 42

1*3 41

(«5» 3»

ÍJ55 39

2131 3«

2ÍÍ7 35

217» 35

2379 33

MfeHàl'CsstdBaÈRPdSa SaoPed«vFB StotOigiB; yoRtserrat-Juan XXIII;

La propera (2 de maig): UESaBtCugit-Cielida: Aimeda-Hor-t^ Vaïts-Rípolkc; Gaudt-Ribes; Cca--ftd^-8iï«íí Depoftiu-, Centre Catotic Offespttsíet-Ca&telldcfcis: Sant Jordí-Msaapil; Casal \laftunca-Sant Medir.

HOQUBSQÏHElffiREIA

©Mató d'Honor masculina

A^^Oreo«e-ValdeI«»-.«^.2-3 Saf*6iero.Valès Deportíu.....l-0

»RCPolo 1-2 •i&Wfc-FC Bareelona^.10-1

JWbawto»-AlíetÍc Terras8a...„„^-3 i-CD Terra8sa....3-3

W M « V Gf OC (SM>

UtihKgjr» 21 211 I tt l i» 19 41

Anfcac 21 12

RCI><*» 21 II

c:n'i(-n»r,j 2i 9 VàWcluí 21

StSctustíim 21

MIM-U 21

. ^ « a i l 21

\3lffc, 21

72 i l »

AH

46

41)

i l 27

51 24

í> 22

52 21

ï5 2u

i 10 s« (,2 i e

7 8 « Í2 19

5 15 U 57 II

21 1 1 16 24 61

i tHai t t l„r ia2l 1 7 15 33 76 ')

La propera {2 de maig):

CD Tescrassa-Atlètic Terrassa; San Sebastiaa-JoSaseia: Vallès Deportin» apòstol Orense; Cltíb Egaía-Jatikr, Valdeluz-Sardinero; FC Barcetorta-RCPoto.

* Efivisio d'Honor Femenina 4<feiior-Cíub Co^pow-w-w-w^l Aíètíe Terrassa-RC P©la..-«1-Í SSardiriero-A!ara...«„..„...„>..."„.4-0

CJD Terraa8a-U5eviHst««...,«.6^í Real Sodedad-Vaideiuzw.._,.0>0

• * % « j>c re **»

SjSueípiail lli 15 i 2

CDIfemtaut 18 14 J

líjlkkltB 18 10 5

ClBbí>m>pB 1» 8 4

J n b r 18 9 2

SartSacro W 7 3

tl.JfenSí í* '4 7

RCPoto 18 2 6

Ax8<efc » í i

A M » >? í i

si

77

4+

31

Wt

17

Ï7

1

5

6

í

7

10 24

12 »

» Í3

OCI

W

24

27

& 32

21

30

$2

48

58

t7

». to

4

FU1B0I.3AU

Primera Nacional A GRUPS

Centelíes-Tatkres Gortada...„4-2 Rubí-L'Ametlla Merola. 1-5 La M«rga-FC Barcelona....-.l-7 W. StCugat-Frutas Martfn..«S« Èpic C«8BK>-Tàrreg8w-w...^l-'7 Maxon-ïndütíriasf GaesSsu.^^SS

AKaS-PB Montserrat... lt-S Vaaasar de Mar-P. Andorra...Ó-5

+** *i MS « J * at> . a o fMk

Fttttts Matiní* 21 3 2 180 105 66

KIT»»l*fan*2S 17 S * 131 79 56

^ « « í i t t B 26 li,

*&£&- 26 11

t t O x t a d i 26 II

26 10

25 9

i! AnA»ia 26 9

i 92 66 55

7 t25 91 49

t! 91 87 37

18 tt4 ÍB6 36

>i tes «n 14

10 110 113 34

t! 107 99 13

«,St«4«*26 10 S t.H 1O0 107 .Ï8

tV-íga 26 H 7 11 97 107 il

Vason 26 8 3 l í KS t l l l 27

Munoicitat 26 8 2 16 77 129 2h

1,.<«0(RJ 26 6 5 15 JOS 1SI 2?

l: \1iKil l4 26 6 4 16 89 122 H

RíiM 2S 6 i 16 90 121

La propera (1 de maig): í*oHdeportrvo Andorra-Ccnteltes;Ta-liercsCottada-Rtibf; C\mctlSa-Pc5a La Marga; FC Barcelona-V\íntenhur Sant Cugat; Fruras Martín-Èpic Ca­sino; Tàraega-Maxon; IndústriasCíar-cia-Atfa S; PB Montserrac-Vitassar de Mar.

Primera Nacional A GRUP 6

Ripollet-Gatalà-Babar .4-3 GNCaides-L'Hospitalet. 2-2

GirOna-ElècfjriEa Giem 8-2

HayaaCasteiión-Ben»aiió..~l·l Gambrife-Oatnpse Floresta...0-10

.6-5

.4-5

* • * ís*jee.„üf

G t m » TA m

BciUEKié 24 18

C » a . a * . t 2 4 13

CN d a t e s 24 11

CTSafe«5-Jt24 10

24 11

24 9

MA0&M1C SI IS

<frkH Í4 9

RfiWteBSn «4 «

IAIÍWH - Ï5 7

Bítoora «3 6

«tpotte ÍS 6

Cmnimi» 24 2

3 144

3 -101

7 ««

0 6S

8 104

II 01

11 tlO

8 »fl

11 Í09

10 101

l t 73

U 75

tí 77

15 S?

U 6»

•77 6!

46 57

66 43

81 37

90 J4

8 8 .W.

ï06 35

75 34

97 ' .54

100 3Z

79 2*

102 27

99 21

101 ti

165 6

Cataià-Babar-CN Caldes; UHospita-let-ÍJàtmaç EtècRfca Oem- Playas de

Ltepart-CN Sabadell; Ripollet (des-

Mans Unides DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 090200046502

o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

ELS iCASVTONS Divendres, 30 d'abril de 1999 Esports 41

******&*>

Primera Catalana Í6M Tfemp-Sam Cugat <Piu,>

Segona Regional 1130 Ltetta-Lst Fargft (Ptu.)

Tercera Regional

k> 16.0&Jtiràot-P«ct*>Ntie¥ofDisi,>

ïtM E.r,«<fenyol3»La Farga (Diu.)

la Divisió Juvenil

2a Divisió juvenil

3a Divisió juvenil

ta Divieió cadet lim }únÍoí~&m Castt&al (Dia.) 11.45 At^latía.··SíineCugit <£>**-} ïíMJGCa» Pat«D«Ía-CEF St Cugat (Dia.)

2a Divisió cadet tO.flOS^tCugw-ArufaiucwCDTO.) 17.4$ PSSan{€upt-V5Jaéscavaas<Dis.>

l a Diviaió infantil í6.06P8Sa««Q>g«-Sa3esiaa4CD« 09.1S REpoltct-|ííra« <DU.)

2a Divisió tnlaiitll

fa Divisió alevf Ï2.1S PB R,Uesaig-$ifflt Cugat (Pis.)

Sego ïiji!Cat» fent«

Tercera Catalana 20J0 & ^ € ^ t d ^ O t M x ^ e « g a t < ^

S u b 2 0

Segona DJvi&tó 8 17,00 Mas jaacfOoftStioçcions (DtS.)

Primera Divisió fem. 1130 Mas Janer-Sant Eseèw (Diu.)

Segona Div. B fem. 17.30 Les Píanes-\yigMg^àM{Dis<) 12.30 MC SancCugat-Masjbfiet (Diu.)

Juvenil 2a fJM^ó Wnuítthar Sam Cugat <Í%ï»pvs*>

lMSÜlfmpyo-MarteMtódÈUDia.}

Cadet la

Cadet 2a DMiió 1630 W. Sant€^giK*M«à»is{í>Ja.}

infantil v 10.00 Olfmpyc FJoftst^Ï!|t:|E»S.} 99.30 W. Sant CBg^-L».í|^e<DÍu.}

AievI 1DJ90OIÍ

VOLEIBOL Juvenil LT 12.00 CV SafttCufal-&o&%ia}iaíQB3.)

Cadet IJJga Catalana 10.90 CV Sant Cug««S^tMfeíft)L)

HANDBOL '[*'/ • Copa cataJaiÉ» 1230 OAR Géesa-IM SíntCaptCÜittl

Cadet Copa CMafaÏMjgB

TENNIS TAULA . .

L'ERM Ma«lle«-C^e$$ .,„.w~.. 6 4

Segona Dhf» fil fem* Setumenat-MC Sant Cagat . ..3-2

Juvenil 2a Divisió Paicts-W. Sant Cisat... ............ ..«...».„. J-fi

Cadet 2a Divisió fepícCasiíw-W.SwKCugat.., , .4-6 '

infantil Adnaneresc-W. SantCugïfc. S-í

wúíMmm Cadet Lliga Cat. CN Sabadcll-CV Sam Cugat 2-3

MAMBM0L Copa Catalana UF. &im CnganOARGrttei*.- 304»

3a Catalana ÜE Sant Cuftjt-Creti Atou,,» 22-2B

Cadet Copa Catalana UE Sant Cugat-UagCBKra»,....,.....>.24>22, „•

Cadet 2a Cat» femení AsccMJE Sant Cuga.™^,.»...» .....16-17

Divisió d'Honor "

Divisió d'Honor fèm. JMRtot-Gub deCas!epo„>...~> .....O-l '

Segona Divisió tar-R«sc»....».<«.„

Oepotrii»-j6f»er | > J 7 ^ ~ ™ J - I ^

ascens 11.00 UE S»m€ut»t-F.JSfe«**»MDiu^

Copa 1a ItOPUE ia.)

"»(Jlll|l|lNK »» * W l

• P H S « K € I » © R Í D _ , )

2a Catalana Copa -Í9M Kcwt-KBSC "A" 0 & | 2 » J # SawaPçatpèíufrPïlSC*^ (Dts.)

Est^aJxSarttCí^ :*A*íik»Miísa> •

2a Divisió 21,

..«. .0-1

1-2

WTB0È. Primera Catalana Sant Cagat-Vaíis. „..., .„. .,.„...,:„ Z- I

Segona Regional La Farg*»T&ié*bm............ „.'<„...3-2

Tercera Regional .34 2-5 4-3

Matadeperenc-jtíftioc La Fatga-Olímpïc Ca» Fatj<i,„...

1a Divisió juvenil Terrassa-Sam Cagat...™,.....,..,..,...... ...0*2

2a Diviaió juvenil Jank«-F9Btt*«),<_,.,„,,„,.>....,..,.,,....,.<,.8-0 Can 8*»da-ï«Sa»cCugat..™.... JIA

Sunt CMgat-Onj Oria<;|)..„„.„ .......I-6

1a DivMó cadet Osd»ttyoÍ4*J»»K>{„..,.<......« „<.,-„7-í

i»tCugit-Caa»Har...„...™...™^...„.Í-l CEFSatKCttgat-Ca» Oàadb...^ %&

2a Divisió cadet ,..8-0

1a Divisió infantil ,.w)

JüiíítK-Maitsaaül.". .-—„..,..,.0-5 ..-.S-O

2a Divisió infantil

PBSawCttgífr·Lcfanto,

- ,..^.0^ rJ++»-í4+*f-(4+ft )"•••»'

CanPatt íémot-FC BsBKdiE*»... •f.**-w*n**-ii*+yt+> > « * < + > * * * *

2a Di et-

!•»»£«•»'''+»*• w « · w W * » v * * í * +

,-0-1

...1-3

—*6-J »-i3

Cas^'Vaaftaac*·UE Saat Dagat.,..,.6l-%

Segona Cat« fem. UBSMit Cugat*ljcsCtaftg....„...„...37-5Í

Tercera Catalana

Sub20

J«nioi-CaftSaÍ»»..«.»....™.,.. Súoíw-Hb* 1|B^„...—.„...., Júaíot-DiagORaL™..»........„,„,

TENNIS TAULA Copa la Categoria gi aetvo·UBSMJtC«gat,...»,..„..,„.3-4

Copalnffais^ Vj)adov*.|JE Sant C^t,..™...»,.,™,.™!-*

m&&m PATINS Fèminea PH &wtQ^at-|c«»qa«te«;„.....„..-..^-&

2a Catalana Copa * PHSC "A"-CT BsMcína 64

PHSC rhhMima&L·» 13-2

...J «lllnlor famaní

Cadet

Juvenil Copa PH Sant Cbtgp&Üt &ma«o...

.<***Ht****>A* +***.*<•*** .77-21

Infantil f tïS*ntC!t^aE-CT Bascino-..

Alaví Copa pnsc-A". PHSC'1»'

.......é-*

. 3 4

-164

li" ~0-lÓ

1a Divisió alevi i . Li H , . , • (ij.i i . , . ò |;i i |;l',.,.i., Q j i , r, , | I . I . 1111., , . • f i , i lyVi-.yiTit.;. 11 j - . . . , ï;Vi^ mm i<m*

42 Esports ELS / GUVTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

«wMMmpmmMMW

O R T E S C O L A R

Co!l»(5tó(ií-Esrote A*<SHÇB . .......„».„«...«3-5

focoia Avenç A-Santa IsabeL , ^„,„„{^em*(i

Cat»funya-Fen»n Gloa R..... „>.,«y>«.v««™ikí»iJï^

. t 0 C A l

FUTBOL SALA , ™ ™ .

Aleví Cfase final} jaan Maragalt B-Erenta Avenç. ......— _ * i .

,..3-4

......2-?

,...>3

Ferran Clus-Momserrat . - . . -. .2-0

Escota Thaii-Cul.lcgi hurupa . 8-2

Infantil í.e<»ur<JoVitict-RubfNüfd ......... ... ..ft-13

AV El PÍn»«-t'RE La. Planeu H-i

Cadet Leçnardn Vinct-Rubi Nortt * ....2-4

Juvenil

.....3-4

HANDBOL

Benjamí •

............ . .0-2

P o r t a Cíiía A-Sam Jordi A.....„._ . s. 24-16

CattloOTaA-PuwYsBfcsA. „ „ _ „9-23

Àgera-Ja F lotesta. . — . . . . . . . . ....{Ajcwnaí}

Ferran CnaiS-Pbs Vallès 6 „ ....23-44

OttíiatmB'S^m.iotdí B - .......... 25-28

Aleví Pia» VaHMïscola Avenç...* „ . 1» 59-26

Caraiurrya-La Floresta, „...,.. %-8

SanoIiatwkÇant|OTdSC_ .......81-26

Regina Csrawlí-Pla Farretas . . . . . . . . . . . . . .,„.. ..55-18

Àg9ra-F<wws.,CHía,.-. — « . — -34-»$

Verdagucr-Ccntre Obert. „ „ 5-42

i Marsgall.. . . . . ._„ 14-19

FMJLML9.l 7 Prebenjamí Juan XXIÍIB-S*nt Cugat _ 2-U

Àgera-ÜBCs»» Trias 2-0 MirB.sol·Adkssa-Vaí.-atwc» 2-0 -

Benjamí g*t^aTÍM^At&H»<íora....... ........... ....2-0

Escot» À#ea$ A<3of tegi Ve<J«i»(« A<™.. ..„.,. ~„ , 0-2

EKWJ» &NHte JjUjífeaeCw» Jefr«sa............,,......,.....<}-2

Jiúia(w<»fe^ieC»*F««í*»,.... . . <....„.,.,..,„,..„ ...0-2

%«3MS»ítókÀv«»ç •.......«., « . . A . . . . . . " . . . ^ - ! I j l 1JJI l]|ljj*iH

C O M A R C A

Mautíiia ggsta-Mita-sat-Adesa..

JabaeCa* Jr>fresa-F«ir6. .....

,„2-«

....«-10

if A m B & O L Infantil Centre Obert-MarÍMes Rubí..- „ 29-2S

CH Rabí-Arnau Cadell A...... .,„„.„„-„„„.„.,. ...5&-14

Col·legí Caírae A-f-.Mt.la Avenç,, ,.„„„.^,„.^„^„,„2S-3Z

e 4 s o v E t Infantil Ootfegi Dosi-Eitoia Avern _ Í6-S1

OE S ^ Cugat B-CoUcgiVedr*» ,21-62

llE Sant Cugat A-Cingte „ „ 76-30

Torre dicí Palaa-Ocntrc Obert _ „..19-2I

Ago«*-IES Terrassa 0-2

Infantil femení Pw^stade Maria-Cifigte „ ...2-0

Àg«ra-l£S Terrassa 9-27

Escota Avenç-tKS Hl.uixart >-0

V C l I f I D l

Infantil femení CBÍtWïtPraftíca-El Pinar. .,„ „..,„. „<„.,„>. ,„J2-t

Juvenil femení i*»«ws»<le Waria-JES Stenkatt .„,....,...,,„;. ,„>„., ...,2>9

AageLena. Pcrrer-Tarre del Patan.. „2-0

Griful Oil, s. L Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C l O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A, B i C

E.S. CAN SOLA a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

EIS4CANTONS

^m i U _ Espectacles

Lultum Divendres, .?<> iTabril (te 1999 43

E x p o s i c i o n s

Uart de Sant Cugat s'obre a la ciutat S'inaugura la mostra del Fons d'Art Municipal amb obres de 111 artistes

El llegat artístic del municipi ha vist la llum per segona vegada de manera col·lectiva: una part de les 303 obres que conformen el Fons d'Art s'exposa aquests dies a les sales municipals.

ANNA B O R U '

- Sant Cugat -

Des d'artistes il·lustres, inter­nacionalment coneguts , com Rudolf Hassler o Josep Grau-Garriga fins a d'altres mes lo­cals , com Dolors H è l i c e s o Eulàlia Auladcll.

Des de fotografies d'una es­cena quotidiana santeugatenca fins a escultures, passant per olis. tapissos, aquarel·les o aerò-grafs sobre collage.

De tot i més es pot trobar en l'exposició que aquests dies s'o-bre a la ciutat des de les sales d 'ar t munic ipa l . Una mostra que es va inaugurar divendres passat amb la presentació del crític d'art Francesc Miralles, la presidència de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i la presència de membres del consistori, de tècnics del de­partament de Cultura de l'A­

juntament , d'artistes i de ciu­tadans del municipi.

I és que, segons han destacat els implicats, es tractava d 'un acte molt important: el llegat artístic de la ciutat s'exhibeix, per segona vegada de manera col·lectiva (la primera va ser el 1991), a la societat santeuga­tenca.

I na segona mostra, però, molt més ampliada. Perquè des de la seva creació el 1989 són nom­brosos els artistes -locals i fo-ranis- que han exposat a les sa­les municipals, cedint alguna de les seves creacions per a un Fons d'Art que, actualment, té ja 303 obres de 111 artistes.

"Es tracta d 'una mostra hete­rogènia, amb una qualitat més o menys irregular", afirmava en el seu parlament el crític Fran­cesc Miralles, "però no es trac­ta de fer aquesta valoració, sinó d'afirmar que és molt positiu

l'.alialde va tnauiíurat l't \pi»nió i destata la seva iaiaiterí\tua de baluard de la palitua iitlturalmunicipal F X I..

que l'Ajuntament hagi impulsat els propis ciutadans i que avui t i n g u e m a q u e s t a m o s t r a , esplèndida des del seu sentit global i que denota una políti­ca cultural envers la ciutat molt ben orientada.

Orientació que, segons va ma­nifestar l'alcalde, ha estat fruit

d 'una voluntat, que es mate­rialitzava, sobretot, en el fet de "possibilitar als artistes que co­mencen l'oportunitat de poder exposar, perquè els és molt di­fícil entrar en el circuit comer­cial".

"Tots els ajuntaments", afir­ma Michel Goday - u n dels ar­

tistes expositors de la mostra, i t ambé l 'encarregat del seu mun ta tge - "haurien de treba­llar en aquesta línia, pe rquè permet a l'artista local arrelar-se en la seva ciutat i donar-se a conèixer, tot i que potser en un futur s'haurà de deixar espai a d'altres coses."

F i r e s

Els artistes Jordi Traperho i Marta Ballvé també seran a Artexpo

Exposaran a Festand de Manifiesto Barcelona Galeria R.C.Z.

- Sant Cugat -

Els a r t i s t e s s a n t e u g a t e n c s Jordi Traperho i Marta Ballvé seran a Artexpo 99, a la Fira de Barcelona, amb la galeria barcelonina Manifiesto. Tra­perho, veí de la Floresta, pre­sentarà a Artexpo pintures re­

a l i t z a d e s a q u e s t any s o b r e grans músics i paisatges ima­ginaris, així com escu l tu res -ceràmica de la sèrie Cosmoerò-tic realitzades al 1997. Ballvé mostrarà obra recent, quadres en la mateixa línia que fa po­ques setmanes va inaugurar en una galeria local, d 'esti l molt m a t è r i c a m b m o l t d e ges t .

Amb ells hi haurà a l 'es tand d e M a n i f i e s t o deu a r t i s t e s més , tant catalans com de la resta de l 'Es ta t i t a m b é una portuguesa.

Traperho exposa ac tualment dins la mostra col·lectiva Sets artistas de Manifiesto en aques-ta mateixa galeria en compan­yia de Josep Llu ís Navar ro ,

FOTO:X.L.

Avilés, Romy Castro, Llorenç Martí i Paco Almengló, que es p o d r à v i s i t a r f ins al 15 d e maig. L'artista santeugatenc t ambé serà a Artexpo a m b l 'es tand del Saló Internacional de l'Au­tomòbi l , que serà al mes de m a i g i q u e e n g u a n y a n i r à acompanyat del Primer Con­curs d'Art Saló Internacional de l 'Automòbil, del qual l'ar­tista ha quedat finalista amb l'obra Gran motorista: construc-ció-velocitat. Dins Artexpo es faran públics els tres guanya­dors d ' a q u e s t nou c o n c u r s d'art, que s 'enduran un guar­dó en metàl·lic.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

W R I i y Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món C t r a . d e C e r d a n y o l a , s / n - Q 8 1 9 Q Sant C u g a t de l Val lès - (Barcelona)

Lucas

44 Cultura ELS-? CANTON Dwendres. JO d'abril de 1999

P o e s i a

Torna la gran Nit de música i poemes del Centre Cultural

Ariel García Maldés la dirigeix i Santi Arisa li posa música

L'any passat, en la primera edició del Festival de Poesia Catalana de Sant Cugat, el públic va acabar ballant. I enguany, Santi Arisa, mú­sic i compositor de la vetllada, confia en tor­nar-ho a aconseguir amb els ritmes de Ta­

verna de poetes. Abans, però, haurà estat la música de la poesia la que haurà animat demà a la nit el Teatre-AudHori. Dotze poetes cata­lans ens donaran l'oportunitat d'escoltar-los llegint les seves obres.

Ri'TH CASALS

- Sant Cagat -

Demà a la nit el Teatre-Au-ditori acollirà la segona edició del Festival de Poesia Catala­na a Sant Cugat , produït pel Cen t re Cultural amb la direc­ció d'Ariel García Valdés. Serà una Nit de música i poemes que comptarà amb la lectura de po­emes de dot/.e poetes catalans, en veu dels mateixos autors. Alex Susanna, Marta Pessar-rodona, Víctor Batallé, Jordi Pere Cerdà, David Jou, Anto­ni M a r í , V i n y e t P a n y e l l a , F rancesc Parcer isas , Antoni Puigverd, Montserrat Rodés, Màrius Sampere i Knric Sòria ens llegiran la seva obra poè­tica dalt l 'escenari.

Kl músic i compositor Santi Arisa conver t i rà , de sp ré s , la

màgia de la nit en festa musi­cal, al ritme dels blues, rock, heavy, funky, salsa, r u m b a , música celta o balades del seu darrer treball discogràfic Ta­verna de poetes (1998), en què musica poemes de Pere Quart,

Pessarrodona:

"Vivim un moment

daurat per a la

lectura de la poesia"

Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Josep Carner, en t re d'altres. Sonet americà de Ma­rià Mànen t i Captarà de Sal­vador Pera rnau , ducs noves composicions d'Arisa, s 'estre­

naran a l 'actuació. "Vivim un m o m e n t daura t

per a la lectura de poesia. Des­prés de molts anys, en què la poesia ha estat víctima de la democràcia, es descobreix que a la gent li agrada que li lle­geixin poemes" , afirma la va-llesana Marta Pessarrodona so­bre la iniciativa santeugatenca. "Crè iem que la poesia havia esgotat el seu cicle vital", afe­geix el poeta Alex Susanna , "però l 'any passat van venir més de qua t re -cen tes perso­nes, cosa que representa una novetat. Reunir tanta gent que paga per escoltar poesia ajuda à dignificar-la".

P r o g r a m a s o r p r e s a

El programa de la vet l lada serà una sorpresa fins al darrer

< ^

tAStT CTtCAT

^

V

La primera edició del festival va acabar amb una gran festa F: CEDIDA

moment . Marta Pessarrodona, p e r ò , ha a n u n c i a t a E L S 4 C A N T O N S que llegirà Aprenen­

tatge de Micol, del seu l l ibre F.ros més que tànatos (Colum­na, 1984) en homenatge a Ma­ria Àngels Anglada, morta el dia de Sant Jordi. Pessarrodo­na també llegirà peces dels lli­

bres L'amor a Barcelona (Co­lumna, 1998), A favor meu, nos­tre (La sal, 1981) i Homenatge a Walter Benjamin ( C o l u m n a , 1989). Alex Susanna oferirà al públic santeugatenc la lectura inèdita de quatre poemes del seu darrer llibre, que encara no ha estat editat .

M ú s i c a

UOSSC estrena per Sant Jordi una obra del santeugatenc Josep Carbonell

Els músics interpreten el concert en memòria de Pilar Roig

AI. ÍCIA.D.BIJ

l 'nany mésel'Ièatre-Auditories va convertir en l'escenari del tra­dicional concert de Sant Jordi a càrrec de l'Orquestra Simfònica Sant ( Uigat. I na actuació que en­guany es vestia d'estrena mun­dial per interpretar el Concertino per a orquestra amb piano i xilofon obligatti del compositor santeuga­tenc Josep Carbonell. l ]na obra escrita per a l'OSSC i amb què els músics santeugatencs van vo­ler retre un petit homentatge a la recentment desapareguda Pilar Roig.

Més de cinc-ccntes persones van assistir a una actuació que es va inaugurar amb música clàssica de I lenry Purcell i (íeorge Bizet. En la segona part, la batuta del

director de l'OSSC, Josep Ferré, va donar el to de sortida de l'obra escrita per Carbonell. Una com­posició en cinc moviments -An-dante-allegro, andantino. allegretto gioccoso, andantino cómodo i una^-nalle dWUegro- en què els princi-

l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, va assistir a l'acte F: O.EF.NITO

pals actors van ser els dos solistes "obligatti": el piano i el xilofon.

"És una obra que l'he dedicat a cada un dels músics, perquè sa­bia cada un el que podia fer i he vist que s'ho han agafat amb molt d'entusiasme i això és molt bo­nic. A més, tot el que vaig escriu­re ho he anat sentint i això fa mol­

ta il·lusió", explicava satisfet l'au­tor de l'obra.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i altres representants de la vida política de la ciutat van acomiadar la diada del llibre i de la rosa amb aquest concert que va posar la nota final amb dos bi-sos de l'obra de Carbonell.

C r i 11 £ a

DMXVII a Importes delXXI

MÚSICA. {kmeettdéSaatjw· ' tjaviapa«sdeÍanurn.i,cornel i a tsmpo de

l*u-. d*«fl£Erts rneiò-

BimiJasepCaTÒenell_ d*csar»fc $0&stm! Moém $tme»t Jm% |>er apt nou íi»smimeai de f'è-

Perèeï

Fkmàk meitat def *e^X$$F<

un instrument litzada per l'exèrcit i a la ce**.. pe* tal de conferir nm cem grandesa ai cerimonial. Foa fé-

Ja altera, r«$&6$a fauadíal

r, tíc Josep E$ttaetad*aftat>bra

cïOWBtÉseie, amï>

va ietrodutr finatrumeat $tm les composicions musicals, l'anglès Henryi»arce4í té «|p» nes 4e ics millors obres per * trompeta» breus i senzilles* çom ia TrumpttOtxrtun^ que vaini« ciar ei tr adicionai concert de Sant Jordi, on el solista Matíiçw Simón» raer»fef£ habitual # £ l'Òïïiueaiaa deljLliure va tenif una interpretació brillant befi* recolzat per h. corda. À cestór*. ou3cí& ée Georges Bizet» g& auiM&rea la £>uke naia,^. üàrfawtM de Bizet, tot Up*-

el ja^pàpfc "Fer

m

Wtmmts qpç mereixen

t audicions.

ELS íOUYroJMS Divendres, 30 (Tabril de 1999 Cultura 45

T r a d i c i o n s

Els autors locals, presents en un Sant Jordi ple de best-sellers S'entreguen els segons premis Gabriel Ferrater de poesia

ANNA BORAI

-Sant Cugat -

L'escriptora Mariona Masfe­rrer i els escriptors Bernat i Da­niel Romaní i Pere Formigue-ra van tenir també el seu espai durant la diada de Sant Jordi, al costat dels s e m p r e exi tosos John Le Carré, Maruja Torres, Isabel Allende.

Tots quatre autors, que coin­cidien en ser santeugatencs i en presentar la seva primera novel·la, van signar les seves obres als seus conciutadans, en l'entorn de l 'ambient més que festiu que presentava diven­dres la plaça Octavià.

Però t ambé coincideixen en una altra cosa: consideren Sant Jordi com una celebració a més de tradicional molt entranya­ble . "Ha anat mol t b é " , co­mentava Mariona Masferrer, que havia estat al matí dedi­cant la seva obra a la plaça Sant Jaume, "perquè aquí estava en­voltada de la gent que conec".

I no només ha estat el caliu de sentir-se en un lloc proper, com tots quatre autors han des­tacat, sinó la reacció davant la bona resposta que han obtin­gut les seves obres: Elfild'A-riadna; Si?; i Nirvana, respec­tivament.

X e r r a d e s

Pere Formiguers va signar la seva

Premis Gabriel Ferrater

D'altra banda, la celebració de la diada del patró de Cata­lunya va acollir t a m b é l ' en-trega dels premis de la segona ed ic ió del C o n c u r s L i te ra r i Gabriel Ferrater.

En aquesta convocatòria han estat cinc els centres partici­pan ts -Arnau Cade l l , T h a u , Avenç, La Farga i Àgora- i 137 els treballs presentats .

Però només qua t r e van ser premiats. E n el grup 1 ( l r i 2n d ' E S O ) , A g n è s A g u i l e r a i Anna Bernadó ( a m b d u e s de

darrera obra Nirvana. FOTO: X. I.. l 'escola T h a u ) van compartir el premi. En el grup 2 (3r d 'E­SO, 2n de BUP i 2n d 'FP) , la guardonada va ser Maria Mo-ret (de l'institut Arnau Cadell. I en el grup 3 (batxillerat), el pr imer lloc va ser per Marta Rueda (de l'escola Àgora). Aquest concurs literari va ser

creat per la Comissió Ciuta-danoinsti tucional com una de les activitats en commemora­ció del vint-i-cinquè aniversa­ri de la mort del poeta reu-senc, que va passar els darrers anys de la seva vida a Sant Cu­gat.

• La musica à\ de Pau Casals es va deixar sen­tí* divendres n fa nit entre els murs de Pesgiésia de Sant Ce­brià de Valldoreix» en an con­cert homenatge a eàrrec.del ' Quarter Guinjoan amb motiu de k celebració dels vínt-i-cinc anys de fa mort d'aquest eom-posiïor, director ï, sobretot, vio­loncel·lista català. Prop de cinquanta persones

van assistir a Pacte que s'em­marca dins el <àele anual de con­certs que cada primavera orga-nitza l'Entitat Municipal Descentralitzada de \yidorete. Bn fa primera paït del progra­

ma, el quartet de cordes format pels violinistes Santiago Juan, José Enriquc Tarrasó, Andreu FletaHaviol<a«»l^tadeMíra*' sol Anna Mora van oferiran re­pertori clàssic amb tEmpétvefar de J. Haydn i la omiét ddm-rem de J.Ttíàna. Després la música per Quarter

atmieà del compositor egeec A Dvorak i el popular Caní deb oeettsÚR Pa» Casals van posar la

fïnaï & a<j»est festejat «1

El president de TEMO de

vendres £3 d'abril "perquè té cornet el rrióncii aquests mo* ments, no pot ser i

l'abanderaí de la pau, ei dia del patró de Catalunya". EI quartet Guinjoan va néixer fa aproximadament dos anys i actualment té en projecte la gravaciéd*un€D de quintets de Boççherini amb cl músic Lluís Claret/A, D. 8.

Villalba va presentar al novembre Oc seneemte FOTO: XAVl l.ARROSA

Un santeugatenc presenta a Canals Púnica versió en català

de De amicitia de Ciceró R.C.Z.

- Sant Cugat -

L'amistat centrà la xerrada-col·loqui que es va fer dilluns a la Galeria Canals per pre ­sentar l 'edició en català de De amicitia o Leli de Marc Tul·li Ciceró realizada per Pere Vi­llalba, professor de Filologia Clàssica res ident a Sant Cu­gat. Aquest clàssic de l 'autor romà, emblemàt ic pels cinc-cents manuscrits que se n 'han realitzat, un dels quals es tro­ba a Montserrat , i t ambé per­què no havia estat mai traduït ni al català ni al castellà, ha estat publicat per la Fundació Berna t M e t g e , q u e a m b 75 anys de vida ha e d i t a t m é s de t r e s - c e n t s vo­lums tant grecs com llatins.

car l'obra De amicitia en aquest últ im any del segle.

Els assistents a la Canals van escoltar la presentació de Pac­te a càrrec del professor d'a­na tomia i embrio logia de la Universitat Autònoma de Bar­ce lona , Josep Maria D o m è ­nech , asseguts a les escales com en un fòrum romà . E l c i e n t í f i c , h u m a n i s t a c o n ­vençut, va exposar el que pre­sentà com a Anatomia de l'a­mistat a partir de cinc punts : el concepte d'amistat, una dis­secció del c o n c e p t e e m p r a t per Ciceró, un recorregut de Plató a Aristòtil, la base mor­fològica de l ' a m i s t a t ' q u e es troba al cervell, el futur de l'a­

mis t a t i la d i ­ferència en t r e

Villalba: "AquestSegle camaraderia. i

amistat.

és tmpresentable. Ha L'amistat

impossible Segle xx estat un segle de

desorientació ètica' "Aquest segle és impresenta-ble" , va indicar 1 | | | | : | | I 1 | | Villalba, docent de la Univers i ta t Au tònoma de Barcelona i col·laborador a l ' Ins t i tu t Ramon Llull de la U n i v e r s i t a t de F r i b u r g a la Brisgòvia (Alemanya). "Ha es­tat un segle de vici, de caos, guerres i gran desor ien tac ió ètica. Cal que els poders pú­blics siguin honestos pel pro­per seg le . Confio en què la qualitat ètica tornarà a pujar", afegia l 'estudiós per ernmar-

" L ' a m i s t a t és un punt d'arri-

l l i l l l l l f l l bada. Quan es descobreixen

les virtuts de l'altra persona es va augmentant el grau d'amis­tat. Però mai s'arribarà a l'a­mistat total. Sempre hi ha un càlcul, un interès. És molt di­fícil. I encara ho és més en par­lar d'amor. No s'ha de confon­dre amistat i amor, perquè en l'amor esperes alguna cosa de l'altra persona, mentre que en l'amistat, teòricament, no", as­segurava el professor Villalba.

Jean Louis David • precisa por ampüación de plantilla para salón en Sant Cugat-(centro) Pza Doctor Galtes

1 Peluquero/a Conirato íp - S S * '-teírbucon alta + comsbnes + mcentwos

93 675 61 73

46 Cultura ELS *CAIVroi>S Divendres. 30 d'abrilde 1999

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Pels carrers de la vila La processó d'enterrament de

t'abat Gayolà arrenca del peu de l'escala noble, la de davant del claustre. 1 ..'altra entrada, la de la llotgeta, existeix només des dels anys quaranta d'aquest segle. La processó s'encamina cap a la vila. Lacta capitular la descriu així: Fetes les pregàries, davant hi va la Creu, la segueixen 28homes amb aixes enceses. Possi­blement representants de dife­rents institucions de la vila i de­ia "parròquia". Després del molt illustre Capítol, seguia el túmul amb lo cadàver i quatre patges, dos a aula cofat amb atxes emeses de les quals penjaven les armes del molt il·lustre senyor. [fiat, tamlté les ar­mes estaven clavades en ks quatre tares del túmul. Després d'estos se­guen dus capellans amfi sobrepallís i tovallola al coll. Un portava Jo bàcul, lo altre ta mitra i deliris la cadira abatia 1 que portaven losla-cayos. 'Iot, símbols de la dignitat abacial. Seguia lo senyor Batlle d'est. [juntament de Sant Cugat i lo senyor Batlle de l'Ajuntament de Canals. La quadra de canals,

més o menys, coincidia amb el Valldoreix actual I trobant-se de casualitat en esta Vila lo senyor Al­calde de Granollers amb un nota­ri i un procurador i alguns mossos de resquadra se'h convidà a tots, Què devien fer a Sant Cugat, "de casualitat", l'alcalde de Gra­nollers amb un notari, un pro­curador i alguns mossos de l'es­quadra? No m'ho sé explicar. Fixem-nos que al de Granollers se l'anomena alcalde, als de Sant Cugat i Canals només batlles. La distinció està en què l'alcal­de, en l'àmbit local, no tenia cap autoritat per damunt. En can­vi, el batlle, sí. Els nostres hi te­nien l'autoritat de l'abat. Dei­xant-nos portar per una mica d'ironta podríem dir: Sembla que en aquest poble ningú no era res del toc els rectors, no­més eren domers i e!s alcaldes, només batlles.

Los mossos de Fesquadra anaven ptvp delfitetreperlo que se podria oferir, majorment pes estar lo pis dolenta causa d haver plogut aque­lla nit. Eixint dita professo per lo

Portal Gra» a Fera, s'encaminà al carrer de Bah i havent passat lo Rompeu separà i se cantà la pri­mera absolta. L'era, avui plaça Octavtà, El carrer de Baix, el de Santiago Rusiíïol i abans d'el Príncep. "La Rampeu" és l'es­pai inclinat de la part esquerra del carrer fins a la riera, actuat rambla del Celler, llavors enca­ra tot camps Í vinyes. En les es­criptures d'aquells solars h i surt sovint "io Rampeu" per fixar-ne la situació. Continuant cUsprés, pujà per fa Davallada, donant la vobaaïeplaca. Quan lo cadàver fou davant k portal de la iglesia de Sant Pettseparà de cara al Poble i se cantà la segona absolta. Ac­tuat plaça de Pere San o del Mercat. Sempre, en l'enterra­ment d'un prevere o d'un bisbe (l'abat només era un prevere) durant tes exèquies, cl cadàv er se situa «riirant el poble, no mi­rant l'altar,com a signe del seu servei de presidència. En aquest cas hi havia més coses: A mes de la presidència litúrgica hi havia la de la senyoria. Després entomant-

se 'n al Monestir passa per lo ca­rrer Major, fietit mt& la volta a la Vila. I essent altra vegada lo cadà­ver en Fera davant h portal de la Vila -dit de la Mare de Déu- se cantà la tercera absolta. Insistim en la importància d 'aquesta dada que l'acta ens regala; l'e­xistència d'un Portal de la Vila. Dada que hem retrobat en la descripció de la presa de posició de l'abat Serra. I entrant per lo portal de la llotgeta i passant per lo • cor posaren dit cadàver en lo tú­mul. ..I se cantà ta missa amb tota solemnitat.

1 us dono paraula que, el dia vinent, ja l'enterrarem del tot, p e r q u è reposi ell i t a m b é nosaltres...

R o c k

T o r n a V Enroka't a m b conce r t s als IES A r n a u

Cadell i Angeleta F e r r e r

R.C.Z. - Sant Cugat -

l 'n any més, el somni de fer un primer concert s'ha fet re­al i ta t per als g rups de rock m é s j o v e s de S a n t C u g a t . 1.'Enroka't 1999 va començar d i v e n d r e s passa t , d iada d e

leta Ferrer i viceversa. "I si no hi ha res de nou", en pa­raules del tècnic de Cultura i J o v e n t u t de l ' A j u n t a m e n t , M a n e l T u r ó n , " a l g u n d e l s grups tocarà el 19 de juny al macroconcert de la Festa de l 'Espai Jove de Sant Cugat ." P r e v i s i b l e m e n t hi haurà un

g r u p de cada San t Jo rd i , als

IES Arnau Ca- Dos dels quatre grups i n s t i t u t q u e delí i Angele ta

Ferrer. Hemp i que participen enguany James Band van a / 'Enroka't podran tocar a l 'Arnau . . . . ,

Cadell, d'on són participar al juny a la c s t u d i a n t s els festa de l" Espai Jove m ú s i c s . N o Hi Pensis i Marce- WMíM? É^:-itMÉ-W l i sky Pan & Whisky, de l 'Angclcta Ferrer, van tocar en aquest centre .

Els concerts es van emmarcar dins Ics activitats organitza­des als insti tuts per celebrar el dia del llibre i la rosa i es repetiran al mes de juny per tancar el curs vigent. En aque­lla ocasió, els grups de l'Ar­nau Cadell tocaran a l 'Ange-

podrà partici­par en aques t concert. l'Enroka't, programa del cons i s to r i lo­ca l , b u s c a la

I I J l l S I promoció de la llengua catala­

na entre els joves del munici­pi, alhora que facilita la rea­lització d 'un pr imer concert per a aquests grups. Enguany l'Enroka't t ambé ha inclòs la preparació d 'uns dossiers en català dels grups participants. impulsa ts pels coordinadors lingüístics dels inst i tuts par­t icipants.

P i n t u r a

L? Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix exposa el

destemps de Barneda

R.C.Z. - Sant Cugat -

A l'obra d'en Barneda "el des­temps es fa realitat", com in­dica el mateix artista sobre els quadres que exposa a l'Asso­ciació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Pe r ruque r de

taquen tres olis i dos dibuixos entre la c inquantena de peces de tècnica mixta.

L ' o r i g e n d ' a q u e s t " d e s ­temps", on, com indica el catà­leg, "tot és tot; el passat és pre­sent i el present es torna passat per descobrir que , al llarg de la vida, neix en un cons tan t

avui", l 'explica

primera profes- Barneda: "El deStempS l'artista a partir sió i de tercera , de l d e s c o b r i -

generació. Mi- es fa realitat. Tot es ment de l 'obra

q u e l B a r n e d a tOt; el passat és present d e L e o n a r d o d a de ixà l ' a r t de­ies t isores per d e d i c a r - s e al de l s p i n z e l l s . Va estudiar Arts i Of ic i s a La Llotja i es va llicenciar en Be­lles Arts de Sant Jordi. I ja fa 31 anys que viu ensenyant arts plàstiques i fent exposicions de les seves creacions d'aroma su-rrealista, en què juga amb els conceptes metafísic i místic.

A Valldoreix hi exposa, fins al 23 de maig, 55 de les seves darreres creacions, en què des-

/ el present es torna

passat"

Vinc i e n u n via tge a I tàl ia .

D e s del seu estudi a Vilano­va de la Muga, a l 'Empordà, Bar­

neda prepara ara els seus pro­jectes de futur, que es podran veure a Figueres aquest estiu, a Madrid l 'any 2000 i poste­riorment a Itàlia.

L'exposició es pot visitar tots els feiners de deu a dotze i de sis a vuit. Els festius de dotze a tines del migdia. Els dissab­tes és tancat.

Tetrateatre obre dimecres a l'Adrià Gual

R.C.Z. - Sant Cugat -

Dimecres arribarà la prima­vera per al grup de teatre sant-cugatenc Tetrateatre. Cambra Ferrater i 'te maridaré mi cora-zón caliente. els seus dos da­rrers e s p e c t a c l e s de poesia produïts per l 'Ajuntament de Sant Cugat, obriran els actes de la Pr imavera Poèt ica de l'Institut del Teatre que es fa­ran a la sala La Cuina de l'A­drià Gual, a Barcelona.

C a m b r a F e r r a t e r

Del 5 al 9 de maig, l 'espec­tacle en homenatge al poeta santeugatenc Gabriel Ferra­ter serà in te rpre ta t íntegra­ment per primera vegada des de fa un any i mig, quan va ser a la Sala C a p i t u l a r de l claustre del monestir. Dins i al voltant del cub que configura l 'escenari, obra de C larles (!a-sas, s'hi desenvoluparan els p o e m e s d ' amor , i n fan tesa . c iu ta t i ob jec tes que t rans­meten l'especial món de sen­sacions de Ferrater. Amb mú­sica original de Ton i Xuclà, interpretada per ell mateix a la guitarra i Zsolt Tot tzer al violoncel, els actors Joan Ber-langa i Albert Pérez escenifi­caran els poemes, i els balla­r ins E s t h e r S a b a t é i Ton i Gómez ballaran les coreogra­fies d 'aquest últim i Guiller-mina Coll. "S 'entrel lacen la música, el moviment i la pa­raula", explica Maria Dolors Vilarasau, directora del mun­tatge.

Cor calent de Lorca

Del 12 al 16 de maig, Adol-fo Osta (cantant) , Joan Ber-langa (recitador) i Esther Sa­baté (ballarina) escenificaran alguns poemes lorquians a Te mandaré mi corazón caliente, acompanyats per la música de Toni Xuclà, que ell a la gui­tarra, Sílvia Rifà a l'arpa i San-tas Sala a la percussió inter­pretaran. "És com un recital a q u a t r e v e u s : Xuc là , Os t a i Berlanga són les veus de Lor­ca i Sabaté és els e lements de la poesia com la dona o la na­tura", indica Vilarasau sobre aques t mun ta tge que va ser aquest Nadal a la Sala Capi­tular del claustre. En aquelles representacions també es va fer públ ic el C D de Xuclà, compos t per a l ' e spec tac le .

Les representacions de di­mecres a d i ssab te són a les nou del vespre. Els d iumen­ges, l'obra comença a les vuit de la tarda.

ELS4CANTON5 Divendres, 30 d'abril de 1999 Cultura 47

El r e p o r t a t g e

Els oratoris són peces dramaticomusicals encarregades per l'Església a fi d'explicar la reli­gió als fidels. Si es consulta una història de la música de Catalunya o Espanya se n'hi tro­ben molt pocs dels segles XVIII i XIX. Ara un investigador de Sant Cugat n'ha trobat una pila.

Una gran descoberta musical: 400 llibrets i 75 partitures d'oratoris

"M'interessa molt més Fart que l'espectacle" (R Zumthor)

M A R I A N G E L A ROVIRA

- Sant Cugat -

Xavier Daufí és musicòleg i professor de Secundària a Rubí. Fa tretze anys que viu a Mira-sol i ha dedicat els nou últims a investigar els oratoris, dels quals n'ha fet troballes molt notables. La presentació de la tesi que està acabant va merèixer matrí­cula d'honor del tribunal. Part del treball, sobre un oratori, va rebre un premi de recerca. Li demano com va començar tot.

- L'any 90 iniciava la tesi i el pro­fessor Roger Alier de la UB em va presentar el professor Bonas­tre de la UAB, que em va propo­sar tres o quatre temes per estu­diar. Li he d'estar agraït perquè si no hagués estat per ell, jo hauria fet una cosa diferent. Vaig co­mençar amb els oratoris en gene­ral i després es va anar delimitant, segons la informació que trobava. Ell n'estava convençut, que els oratoris podien donar molt.

- Constava que n'hi havia pocs? - Exacte, estava tot per fer, al­guns musicòlegs dels anys 50 a n a v e n fent el q u e p o d i e n . Feien cates, veien tres o quatre oratoris i deien que n'hi devia haver més, però no es passava d'aquí.

El parlar pausat i calm del pro­fessor diu l'evolució dels orato­ris, una mena d'òpera sacra que només es representava a Viena. Dues parts musicals embolica­ven el text o sermó, ja que ha­vien vist que tenia èxit, la gent hi anava més. El nom li ve del lloc on s'interpretaven, l'habi­tació dita oratori als convents, no pas als monestirs. Sant Felip Neri en va ser iniciador. Sovint feien aprendre el sermó a un nen perquè la seva veu angeli­cal emocionés encara més.

- Els oratoris els vaig anar tro­bant a biblioteques i col·leccions particulars. De llibrets, fins a 400 del segle XVIII, abundants perquè n'imprimíem còpies. En canvi les partitures, en ser se­parades per instruments, mol­tes s'han perdut i no hi ha la partitura general, no es pot re­construir. Només hi havia la cò­pia que ells utilitzaven a l'es­glésia. De completes n'he trobat unes 10 de Francesc de Que­ralt, són la base de la meva tesi.

E de Queralt nasqué a les Borges Blanques el 1740 i morí a Barce­lona a 85 anys. Va ser canonge i mestre de capella de la catedral.

Dirigia l'orquestra i el cor infantil i escrivia peces musicals; els tex­tos són en castellà i llatí. Era l'è­poca de la decadència...

Miracles i presons

- Alguns oratoris són al·legories de la vida d'un sant, expliquen una història bíblica com la del rei Baltasar quan feia un sopar i pro­fanava els vasos del temple. Apa­regué una mà que escrivia a la pa­ret "Mané , T h e c e l , Phares" . Espantats, van cridar els savis i no ho desxifraven, fins que el profe-

Els oratoris, una mena

d'òpera sacra, que a

Viena es representava

i a Catalunya només

es cantaven

ta Daniel digué que els dies del rei eren contats. Baltasar no es con­vertí, sinó que envià Daniel a la presó. El final compara la virtut del profeta amb sant Magí, a qui es dedica aquell oratori.

Sota les acàcies d 'una rambla cèntrica passen històries i mú­siques. També sorolls infectes de motos empestadores. Parlem de sants que resolien proble­mes d 'endimoniats de la filla del prefecte de Roma, i acaba­ven a la presó. Coses de l'Es­glésia. Els oratoris van acabar prohibint-los, deien que dis­treien massa. Xavier Daufí em comenta altres treballs que ha fet publicats en fascicles, i dos llibres sobre Schubert i les so­nates. També va ser crític mu-

Lesglésia acaba

prohibint els oratoris

perquè tenien més èxit

que els mateixos

sermons

sical a YAvui. D'oratoris n'ha descobert també de Josep Pujol, antecessor de Queralt a la cate­dral. En ser música de dos se­gles, em demano com és de di­ferent. - Al XIX s'inicia una comple­

xitat major. Abans era el Clas­sicisme, amb Mozart, que eren coses clares i ben marcades. Al segle passat el Romanticisme fa

frases molt més amples , més cantables... - U n a melodia més complica­

da? -Potser, però sense tantes no­

tes, són llargues amb altres de curtes al mig.

-Tants anys de treball, tantes hores! - Sí, però hi ha un secret, la

constància, ho vas fent cada dia. Sortia de la biblioteca i pensava, què has fet? Res, en un dia. Però, en una setmana, un mes... Cada oratori el transcrivia en tres o qua­tre mesos. L'únic secret és la constància, quan t'interessa molt.

Em miro els dos volums del tre­ball, un de molt gruixut i penso en aquell frare del 700 que es ba­rallava a vegades quan li feien la competència i volien interpretar un altre oratori en comptes del seu i no ho consentia pas. Xavier ha trobat peces d'altres ciutats com Vic i Manresa. Maldo per imaginar-me com seria això tra­duït en un concert, harmonies, melodies, tonades que desconei­xem i que semblen de molta qua­litat.

El concer t , una meravella - Són de gran categoria, si es

fessin seria un gran èxit. Es van cantar en un seminari interna­cional a Canet, l'any 95, i van entusiasmar. Eren experts i co­mentaven que eren compara­bles als de Haendel i Mo/.art.

- Ara a mi, encara cm recorden per allò -comenta la seva espo­sa, Marta Munoz, soprano que els va interpretar.

Un oratori té una durada de una i mitja a dues hores, però s'acostumen a fer fragments es­collits. Podria ser un concert es­pecial, a Sant Cugat, la presen­tació d 'una exclusiva. Idoni , com tot el que es fa per acostar la bona música a tothom, enmig de tant dispendi de milions pú­blics per actuacions d'elit, li­ceus i centres culturals exclu­sius que deixen la majoria de la població sense meravelles inau­dites.

- Van ser uns oratoris difícils de trobar... - Molt, perquè fa uns anys es

trobaven moltes coses, però ara molt poques.

Parlem d'aquell mercat de sant Antoni calmat, amb tresors ama­gats que molt pocs cercaven. Com tantes coses, ja és histò­ria. Par lem de la música del XVIII que era clara i repetitiva,

au «Hf DANIEL EN BABILONIA.J

ORATORIO SACRO ALEGORICO,

QUE EN LOS SOLEMNES ANU ALES Cultos, que dedican los Derotos al Pcnkentc

Hcrmitano, y Martyr invi&o de Chrifto el Gioriofo

S. MAGÍN. SE HA DE CANTAR EN LA 1GLESIA DEL Reti Monafterío de San Pedró de Us Pucllas

de la Ciudad de Barcelona el dit ip. Agofto de 1777.

Por U C/pil/t de U Sanu Igle/ïd Ctthtdnl de U mifmt, fendo f» Mtcfiro tl Lúeiuiddt

Franci/co Queralt.

BARCELONA:

En la Imprcnta de RAYMUNDA ALTéS Viuda callc de la Librcria.

Oratori de 1777 He Francesc de Querol FOTO: CEDIDA.

i per això sovint les melodies es per elevar-nos o enriquir l'avui, trobaven repetides d'una pun­ta a l'altra d'Europa, per pur at­zar o perquè eren copiades, ja que, encara que estranyi, tot cir­culava molt, aleshores. Penso en "El pessebre" de Pau Ca­sals, aquella estrena memora­ble a Prada, pels anys 60.

- E s un oratori modern, dife­rent, és clar. Devia ser memo­rable, aquella estrena. Oratoris per orar, diferents d'a­

quells oracles més antics que pre­deien el futur per mitigar la por de la gent a la mort, la por de sem­pre, la gran i última por. Música

traspassar l'ara de petites coses quotidianes, per mussitar sons en­cara inèdits, harmonies i acords fets d'una altra manera, cap allà e l sanys l700i l800 .

Esperarem aquell concert mai fet, futur interpretat de sons i me­lodies per somniar un després mi­llor, per embellir el moment, per desitjar una vida neta, justa, per anar-la fent mentre ens agombo­la un piano i una bella veu, ara que tots hauríem de ser una mica kosovars. De fets, no de paraules, cansats ja de tants mots buits, fal­sos, hipòcrites.

B A Q U E S Fins a Vil de maig

Sa l· t3

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

usmoi Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago!' „_2- Sant Cugat del \MKs T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

48 Gastronomia ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

Tasta el nou

McRIB la seva deliciosa salsa barbacoa.

McDonald's

Me Donald's Sant Cugat

Centre Comercial

Carrer de la "forre, 14 Tel. 674 12 85

•

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04 Tel. 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 A7

BAR REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant i BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans \ BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes BAR MELMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc CABALLU PETIT Sant Jordi. 33 93 589 14 56 Cerveseria CUE SANT CUGAT Sant Martí, 10 93 589 47 90 Bar Musical EL JORDI'S EL MESÓN

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 93 674 10 47

Amanides i entrepans EL JORDI'S EL MESÓN Plaça Octavià, 6

93 674 11 18 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local,4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PAIPA

Alfons Sala, 24 93 675 15 03 93 675 00 86

93 674 58 71 93 589 49 45

Pizzeria, creperia Xai, entrecot a ia brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes

LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PAIPA

Plaça Mas Roig, 4 93 675 15 03 93 675 00 86

93 674 58 71 93 589 49 45

Pizzeria, creperia Xai, entrecot a ia brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes

LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PAIPA

Sabadell, 9

93 675 15 03 93 675 00 86

93 674 58 71 93 589 49 45

Pizzeria, creperia Xai, entrecot a ia brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes

LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PAIPA Sant Jordi

93 675 15 03 93 675 00 86

93 674 58 71 93 589 49 45

Pizzeria, creperia Xai, entrecot a ia brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes

SQUASH Sant Jordi, 33-34 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

QUÈ MENJAR? Conill amb picadeta catalana

amb la col·laboració de M. Àngels Cuadras

Ingredients: -1 conill petit - 1/2 ceba, llorer, oli d'oliva, llard - 2 ametlles torrades, 2 avellanes, 4 pinyols, julivert,

sal, pebre negre i all - una copeta de conyac

Preparació.

Agafem una cassola d'acer o alumini gruixut. Hi posem el conill tallat a trossets petits amb oli d'oliva i una mica de llard (porc) i llorer. 10 minuts després hi afegim el fetge (ben net, sense pel), una mica enfarinat. Deprés la ceba tallada. Baixa una mica el foc perquè la ceba no es cremi. Hi tirem una copeta de conyac. Fem una picada amb les ametlles, avellanes, pinyons, julivert, all, sal i pols de pebre. Quan tot estigui ben picat, ho afegim a la cassola i ho deixem coure uns dos minuts.

^IjUMIMMg^M

IA 1 I S I I

1 1 1 1 ( i i i t

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes

Tel. 93 589 34 45

£A«0 ,* f\oS«H* Hi ÍVO\

•M. 9Í 4H SO 4? 0t">0 S4«-» <M^J- i*i VJ / />Í

10 MtBÜXt Bar Restaurant

Tota una t rad ic ió

Pi. Oc tav ià , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

•FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

•ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - runorem)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (U Floresta)

Salums Pesca Salada i Llegums cuites

C. Sant Antoni, 50 Tel.: 93 674 57 52 08190 Sant Cugat del Vallès

ELS /CANTONS Divendres. 30 d'abril de 1999 Cultura 49

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonicb

Dr. \. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

PEDIATRIA Dr. /. Barragan Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. /. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. J. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions per aarn ies Carnets de conduir i

esportius Certificats especials

Santiaso Rusinol, 1, entsol. la

T E L S .

93 6 7 4 15 26 93 6 7 4 01 47

Guia Mèdica Centre de Rehabilitació • SUSANA^NlCOlETTJ

W f t W t t t W

Cirurgia

JjJ.ífcAtSafltOagat

iConsult. Centre Mèdic

xstteats m «****•; mytm-

Dietètíca-Nutrició tt. DOMINGO $$-

wa&üui generat, <mmm. ts-Butw, «Sm«*<M> l «jous, fe**»

fJG fira. Anna f t Cardà.» 0 % fio»»» rioSagamí'Dfí.UurnGBrt!» Con&uttorrè Edítïct Twrsislanca. Av. T«r#btaf*s, 2-6,2» planta, desa. 8-8.98190 Sant Cuitat

93 589 4358

Fisioteràpia

. AÏ&rtsbfanea, 2-S,9f. « H i *

f CLÍNICA DENTAL AU-

OdoMotogte s e r * * imptaHtoto-

fcçtSnçía, mutu**- Av- Tortefcfen-«a,2-*,2a,11-Sant Cugat. • 9 S 8 7 S 0 8 0 3

• O ^ B C A S Í N T A L ©OGTORBRANDT.

Pediatria

A,j»}90$«irt Cugat.

LABORATORIS

ï7,Haaís6ú*

Metge capçalera #*%«&

tjtaj. 24h,do«iíoJi.

«ft-tntoe» IWtfor, 39, So. Sant

Mútues

twraf. tir Santa Mana. 9, ir 2 * -

W « 3 5 8 9 7 O 4 0

* C Ü N K > * O R T O D Ò N C I A

ACft)«i(jteoca,2-8,2nA,<í8s»Mt)t * .&**G0gat __, *ffl»t»»-fl7S2212

#Ctí«rCA DENTAL MA-

f t tjaó, 4, 2H 1a. (Alfons Sata

F l ^ S l p i e , Asaptàf*))» sant*.

Geriatria

Attnc» a fWfsofwsflsm» en «t sea tttmieflfc, Immmwmt » rtur». t3a»»«r*.Q»»e* <*• fl*-»çfériotaai(faar·»r«<Wf»Qs.lr>· farmatia. Fonmaclfi. 0 /

a

WbbdBo^aïl.PtoÇBAu^Bta,

Odontologia

<T 93 874 73400

• 0 1 * * L JAUME SAURA Cknfe* dantej. tu. a ttv, $-131> í 16-20 % P&Saftt Ma», 22. baí-w». Sant c5oat

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCUWR Oíttówoíogta. Conveni amb Ics pHnoipals mútues £' San­ta. Maria. 10. Sant Cuq.at * 9 3 5*951 06

Otorinolaringòleg • I » , I * » » * FERRAN VILA (fVtotfrtlw - P»viasa - As-«Maneja, sanitària M&drtiac. fímomc Mwagss,48. entr. 2a.

» JOSEP ML 3QRQÏÍRft$ CASARAMQNA , , Pediatria. asma (rflWttS. H « * s «qw/lngurJas. ft&ta, ftaaSaltads, 20,1r3à. Sant Cugat ., »«3fi7472<$ 'ï-

» PILA8 CAMOSA ÜWaiA

Av. Tomfljlanea, Z · S . é r ^ . 6Mt C a g * ?'. » « 3 f t 7 4 S 7 S » 93589 354»

•DRA. AN«A PUdf&T I CALDES ^ T ^ Pediatria. Vitaik* StAtej|«pft» Ersíavallacta, 21, 1r ftiK Stot

» 93 589 29 95 «3474 20 79

cese Moragas, 25-27. 2|> ta. Saní Cugat t í 93 §74 38 53

8 3 4 1 8 4 6 4 8

• ^ M S T t T O T PStCO-MBUfO S À N T C U Ü A T ï>»l<wiosjte cllr^aj pàquiatrte,

comaras, tr*st«n8 tTatwtata», eewès, tahaqut«ne, Av. T « T « -ttafiea. 2-8, 3r A 4*tj>. « í 12

W «3 675 48 53

Pedagogia-Logopèdia «8BQONAWSALLONQA ^Ktago^a, tosop**a Prom-ttm tenguatga t ap«rwrttatge Cí VML &-?. W 2a. Sant Cugat. » 9358» 1215

Podologia

#^>s»»M.pfteiXÈDes MateHíe*** p«j , ortesis, pten-t(S«i OftOfteliques, papüomes, cfcurgt» dat peu. Hores « cottya-rar. tf 9 3 3 W 8 3 1 3 V 8 3 9 1 8 9 S 3 6

Psicologia-Psiquiatria • CCfï í fK OE PS1COLO-QIACL&WCA ^9tí<XTW<f«p«nei«atga 1 ife )8 parts. N«íts, adolescents f 3riulte.Asf,£»«ttinyB.2t,3r ia. Sant Cugat W 93 874 36 73

• C E Í Í T R S PSICOTERÀ­PIA OfL VALLÈS Wttíotogla, $»»ktuisma. IOÍIOC*-dt». Plaça Cr. tàattés, S, Sn 3*. SarttCuaat. tr«35W40;51

«DJrW.R«JEÍRM PsíwíogSs. AwSWat. dapreepíd. i£te«tUfta«iantttEi&.lrBEtarns a 5'adotes<í*fi<it». paicotaràtüa. Mora* cowIntSKraí C/ Fran-

« 9 3 5 8 9 3 7 87

* MARIA DOLORS CAB-BERES BENNASAR Cwitt» Mèdto Sàbat. Santtago Stisi-flòl, 2. aofr ia. Sant Cugat « 8 3 67415 26 « 9 3 8 7 4 0 1 4 7

Tac^olcga-Obstelrída • DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN TíxSdglrtecoiogia. Kmas «Hi-

AV. CataJuitya, 21, 4t la. Sant

« 9 3 5 8 9 48 08 ParOwlar 93 674 74 «9

« D R A , MILAQfiOS MARTÍNEZ MEDINA I 4J.<30ME2CA862A G/ Francesc Moragas 125,1r2a. « 9 3 5 8 9 1 3 07

Traumatologia •JOSEP BOMtWSOPECH lïawnatqrtosfia, ortop#0ia, Aa-ïlçtànoía·ífinitària. Prerà». Mèdyteaí. Potíclímc TorreWan-«a, 2-8,2a-to. Sant Cugat * 93 68918 8«

«DR. FERMIN ARAMBU-RO títrut^a «topàttica. umitm-

INPROSS ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

•Ajudaala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Htóía» convingudes. Cl <Srtt~ fflL 21.1r 3a. Sarrt Casat-« 9 & S 7 4 4 S 4 6 9SM5890S34

7 Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 1t-12

Sant Cugat dd Vallès

""&, 1 H E IV/I E :?:S '".• A:: l|S||||p: Ti •mwim* T "•;• l i CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

YELMO

Vfe&r.o1

YetaoS ï CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

YELMO

Vfe&r.o1 LafuetÉeamarilla 18.00- IMS- 20.30 -22,5$

A primera vista wM-im-m® At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw

útóim„. 16.00-18.15-20,30-22.50 Yelrm» 6

Sant Cugat 2

Todo sobre irà madre 16.1&- 18.2S- 20.35 -22,4$

At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw

Mfgrwnainigo4oe/f%«ke« 16.00/1115-20^8-22.30 Sant Cugat 2

Todo sobre irà madre 16.1&- 18.2S- 20.35 -22,4$

At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw

17,15*20.00-22,45 Yeteio?

Sant Cugat 3

At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw

A Civil Action • 17.15-19.4&-22.45

Comocaídodetcieto

Sant Cugat 4

16.45-19JÏQ-22J0

At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw

17.15*20.00-22.45 Yelmo8 Comocaídodetcieto

Sant Cugat 4

16.45-19JÏQ-22J0

At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw

Lavidaesbeia 17,15-19.45-22,45

Çjeeuctón inminente 16,30-19.15-22^0

At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw ie.00-18.1S-20.30-22.50 Yeltno9

At»setoqí»NcÍ94eteel

Yelmo2

^ecaciónírwfijitefrte

ïèlmoS

ÀwssínatoenSmm

Yeimo4

Todo sobre rai Dsaéw

TheFàci% 16.00 -18.15-20.30-22,50

SS S A N T C U G A T http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA 2a SETMANA ESTRENA

S A L A 1 : 1 GOLFA:

6.40- 19.25-22.10 0 0 . 4 5 APTA

SALA 2:16.15-18.25-20.35-22.45 GOLFA: 00.55 18 A N Y S

. -o rno

•aelú SALA 3:18.00- 20.20-22.45 GOLFA: 0 1 . 0 0 APTA

SALA4:16.30-19.15-22.00 GOLFA: 0 0 . 4 5 13 A N Y S

SALA 3: 16.15 DISSABTE I D IUMENGE

CINESH i S S S SI WB^MaiBBBBB WMHWHHMW nRffifflRRS :ihyA:.y..WMütf. ^yZW?^

Pàrking 2h. grats

Carnet Carnet d'estudiant unrvwsltari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa as 9 ^ s

Accessos Pagament amb ~ """•*" ~ * r

rranuavallds targeta de crèdit

Ooaalona numerades

vSgScT 902-33 32 31

Cultura ELS /CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

L A R A D 1 O 9 1 , 5 F. M

Do dMuns s IUVWMII^OS Tiramilles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h • De 7.00 h a 8.(X) h Tiramilles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h

El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez •De8 . (X)ha 1030 h • De 13.00 h a 14.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en­ Avant-matx trevista • D e 14.00 h a 15.00 h • D e 10.30 h a 13.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) IM revista, el magazín de Vanessa Raja • D e 15.00 h a 17.00 h • De 13.00 a 13.30 h Cotton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per • D e 17.00 h a 18.30 h Josep M. Miró L'estrena • De 13.30 h a 13.50 h • De 18.30 h a 19.00 h l'entrevista (repetició) Elxip, amb Xavi Montero • D e 13.50 h a 14.00 h • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de gust. amb Pep Blanes Bucdassaig, amb Carles Roca • D e 14.00 h a 18.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • De 18.(X) h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé

Diumenge • De 18.(X) h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.3.5 h El dia del seu \or l'esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.35 h a 21.00 h El racó de la poesia El millor del magazin • De 9.30 h a 10.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en manca la edició l'.estrena (dilluns), Interio/y (dimarts), Bon •De 10.00ha ll.OOh rotllo (dimecres), lluc (l'assaig (dijous), Nostra dansa Jazz Cava (divendres). • De 11.00 h a 12.00 h • De 22.00 h a 24.(X) h (divendres no) La sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahissa El que queda del dia. amb Joan Vallvé • D e 12.00 h a 13.30 h • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Roda d amics Madtime. amb Núria Bonvehí. • De 13.30 h a 14.00 h • De 23.(X> h a 24.1X) h divendres) Esport en mana la edició Vallès se/ise Emntem. • D e 14.00 h a 16.00 h • De 24.00 h a 24.55 h Tal com érem, amb J. M. Al vira l'esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00 h • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta

Dissabte • De 19.00 h a 21.00 h • D e 8.00 h a ll.OOh Bucdassaig, amb Carles Roca Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 21.00 h a 22.00 h • D e 10.00 h a 12.00 h Esport en marxa Ja edició

La p r o p o s t a

Rythm Sí Blues a l'aire de la Floresta

Les notes del Rythm and Blues de Fool For Seven animaran dissabte la nit de la Floresta, amb guitarres, saxó, bateria i baix. El concert d'aquest grup vallesà, amb components de Sant Cugat i Cerdanyola, forma part del ci­cle de recitals organitzats pel club de futbol sala Olimpyc d'aquest districte, que enguany celebra el seu vintè aniversari. Els Fool For Seven ja van inaugurar aquest cicle de música, que ha conti­nuat amb les actuacions del grup de country Los Bisontes al març i els po­pulars Smoking Stones aquest mes d'abril. Al juny serà l'hora dels bole­ros amb el grup Dos Gardenias. Els concerts són al bar Andrés, al costat de l'estació dels FFCC, i comencen a dos quarts de dotze de la nit.

DISSABTE •Festa de*! Alesllh:r< A les 12.30 te t^esHccío A les 14 h; d*nar pop*!; A les 16 h*. es] Lloc:Pl.G«tt<fe!ï Org.: Racó del '

a les Planes Greu de maig pel

id de la Creu i missa 3,

ïversos i ball popular

Unió Esportiva i R.

Exposicions

, SALKS MUNICIPALS

1 • Exposició dels alumnes de í l'Escola de gravats. Escola •; Municipal d'Art (Pahisa, 1-

5). Fins al 30 d'abril

• Exposició del fons d'ArtMu-'.. nicipal. Claustre del Mo-- nestir/ Casa de Cultura. Fins

al 20 de maig

i iUAlKNOK

6 DIJOUS

CEUEBRAI#QliS • Festa ceíebèaeió deb aniversaris dels socis del me» d*abril. Pe les 17 a le* 21 L· Centre Social i Sanitari de fe Floresta

PASSEJADES • Passejada per l'emom. Tercera sortida del cide passejades per l'entorn. Can Galopa de Dalt. Sortida ales 10 hdeí Casal Lloc: Casal cultural de Mira-sol ,-•*.,

MERCAT D'ARTESANIA • Mercat<l'artesaiyaal pati del Casal, Poïs*p3frtÇ3|*ar~hi comprant, venento simplement mirant... Hi haurà servei de bar 3 càcree de VEspai Jove. A $Mtïf de les 10 h. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol Org.: Ajuntarem- AAMadeac,

CELEBRACIONS • Festa celebració dels aniversaris dels soeisi sècies nascuts el mes d'abril. De tes 17 a les 21 h . Org:: CoMeejtti de k Gent Gran és Mm-mi

Representació de l'obra El verí de} teatre, de Rodolf Sirera. A càrrec dei grup de Teatre Espiral de Valldoreix. A les 19 h. Casal de cultura de Valldoreix.

TALLERS • Tallerd'artesania a d b flors seques De les 15.30 a les 17.30 & Centre Cívic de les Planes Otg.: Grup de Düaes de la Qeu d'e» Blau

S M.KS PRIVADES

• Jaume Roure, pintures La Cialeria (Sant Jordi. 14) Fins al 16 de maig

• Manfredo Som mer Cíaleria d'Art La Rosassa

. (Balmes, 32) Fins al 4 de maig

• Cristina Pérez, pintures Pou d'Art (Balmes, 35)

- Fins al 13 de maig

; • Baques, olis. Sala Rusifíol. Fins a l ' l i de maig

Centre Cultural

Xit de música i poemes. II Fe s t i va l de Poes ia

.- Catalana a Sant Cugat Dissabte 1 de maig a les 10 del vespre

. C a b a r e t M o n s t r e . La f Jacquerie

Dissabte 8 de maig a les 0 del vespre

ELS ÍQUYTONS Divendres, 30 d'abril de 1999 Cultura 51

TELÈFONS D'WTER£S

Sï 589 22 86 Vtfktoreixfciradia Síf i t tmi

Bombers BeSaterra 93 692 80 80

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi- Sant Cugat 936998080

CAP 935891122

CAP urgències

Casa de Cultura

9358944 55

935891382

Centre Soctal i SamtanLF 93 589 7800

Casal Valldoreix

Cataiaria de Gas

Centre Cívic ta Floresta

936744599

937gjgjl·l

935890847

Centre CMc tes Planes 938755185

Casal Cultural Mira-sot 935892018

Cinemes St Cugat (reser.) 93 589 09 41;

Correus

Creu Roja Sant Cugat

^ 8 7 4 7 0 9 6

9367412 34i

Creuftojavaitdorax 93674 24 59

Dispensari la Floresta 93 674 7615

Bit. Municipal Descentra». 93 674 2719

ENHER Rubí 936991892

FECSA (atenció al CNent) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 9007474 74

informació FGC

Funerària

Hisenda

932051515

9358955 52

935891155

Jutjat 93674669J

Parròquia St. Pere Octavia 9367411 63

Parròquia les Planes 9320475 0?

Parròquia Valldoreix 93 674 05 69

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

CuerpoNacional de Poticia 93674 7856

Urgències '. ' 091

PoBgta Monkàpai i F>rot. #ivit 092

^ L É u n k ^ ^ t e j g ^ ; : :É81;5t;|5

Jlj^Ç^^iSgtil^;-.:; 9387403 22

Grua 93674 3371

Aigües la Floresta 93674 2089

AAPPÍW Mïra-sol 93674 2015

AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410 03

AAW Sant Joan Mira-sol 93674 71 03

AAPPiWVaBdorw 936742197

AAPP i W C. Montserrat Vai93 674 21 05

Aíí^wc^i^vas:: ; 93 674 50 49

A^Nfi i#Blí lore^aJ;93|742069

AAVV Aigualtonga ta fí&. i p # l 5 1 2 9

Asi:Cofls«T»dotï 832684567

Drtptaprèwa); 935693080

Greenpeace {91)54347 04

H. Genera! de Cat^un^a : 93589 12 12

RVtfStfrtebrOn í í 93427 2000

H. Sant Joan de DSu 1 J 93203 40 00

Unitat Coronària t 832481040

Tel, de l'Esperança i 934144848

Informació Carreteres 932942247

informació Aeroport;ï 934785000

informació RENFE 934900202

Informació Port,

OMIC

9331887 50

93 5893188

Poltcttnic Torreblanca 9358918 88

PROMUSA

ASDI

935891732

936753503

Arxiu Gavm 93674 25 70

Casat d'Avis SC

Uar cTAvis Parròquia

9358916 38

9358905 98

Club Muntanyenc 938745396

Coral de la Unié 93 874» 06

Esbart Sant Cugat 93 «75 3» 52

Tat Sant Cugtt 93674%»

Gwp8i$.ferwí0t»rít* 93674931*

Rfcfe Sant C a s * 936756*5»

Bs4Caaofls S3 SW 8U£

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Irtfermació i inscripcions: De <Smarts a divendres,

tf11a13rtide17a18ri Tet, i fax 93 5*982 69

TOTS ELS DISSABTES

Curs de Sardanes al Casal de Cultura. OBERT ATOTHOM.

Abril: 10. 17 i 24. Maig: 8, 15, 22 i 29>ny:5i 19

Classes impartides per una monitora de la Federació Sardanista

de Catalunya.

Horari: de I I ha I 2.30 h. Lloc: Casal Cultural de Valldoreix

DIUMENGE 2

Teatre El yeri del teatre, de Rodolf Sirera.

A càrrec del grup de Teatre Espiral de Valldoreix.

Hora i lloc: 19 h al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: Grup de

Teatre Espiral

Les llegendes del cavaller d'espinzello, amb Pep Castells Espectacle

infantil familiar. Hora i lloc: I 2 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.

Org.: EMD de Valldoreix

DIMARTS 11

Xerrada-debat "La imatge femenina al segle X IX" . A r t ,

Societat i Erotisme

Informació: 93 674 4142. Hora i lloc: 19.30 h al Convent fiisioneros di

los Sagrados Corazones de Jesús y Maria. Org.:Valldaurex

tPCIWtS

Ifpfïnipi

• GBWAZZ PER A ADULTS • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS •JOIERIA ALA CERA PERDUDA •JAZZ JUVENIL •TEATRE PERA NENS I NENES

•ORFEBRERIA •VITRALLS •ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" •ESTAMPACIÓ • IOGA •"PUNT'TALLER DE PLÀSTICA

H O R A R I A U T O B U S O S

W WWWW9HÍ0IKJ SWWSSSKSeíMvweiSMJM

• UNIA 1. SANT CUGAT-MÏRA-SOI-MAS JANER

Sortides des de Ma» 4mm - «es feiner». 1a sortida: 96.00 h-O^OOh-OBXlOh iatf»ÍK»esei»p«fttt»alesí^.O(ïh L'últim serwiftraNtzaeit seu reo^

-Oissabtesi festius, 1asortida: 07.00 h-O&OO h^.í»hfai^horesettf*t«t8nsà!es22.00íí L'últim servei fmafitza e> seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Ciígat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada bors fins a fes 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Oissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i ais 40 minuts de cada hora fms a les 21.40 h

L'úftim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Móns Sala, Can Cadena, estació Mm-sol, Mas Janer.

2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora Urna tes 22.16 h -Oissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 r 53 minuts de cada hora firreaïes 22.23 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida*. 09.23 h-09.53 h i ais 23153 minuts de cada hora fins a tes 22.23 h

Sortides des de l'estació FOC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 06 í 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35 h

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 r* i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

flecorregut Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça CoS, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Colomer, Sant Domènec _ _ ^

• mm 3. SANT CUGAT-LA aORESTA-tES PLANES

Sortides des dettColoitl .. ^Eestwriere. l a sortiok· 05.45 h del r t ^ -

^Mssabtesifeslirj&1asortj<te:07.15hde{matíic Sortides des do fesfttJé

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fïRsàies 21.36 h

-Oissabtes í festius. 1a sorttda: 98.05 h dei matí i r ^ f m » n # t f t n s a t e s 2 1 . 3 5 R

Recorregut F. Çofom, la Ftomtat, plaça Centre, Mercat, CAP, Àtoms Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Qobm

T A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA

4>iesfeiners. 1asortida:05.40Iy06.25 hi als25mfo^ -Oissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fire ales 2225 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h feiners)

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins aies 22.1 Oh -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h {feiners). 23.00 h {dissabtes í festius)

UràKflVAUMSLVií'fAB'Tí'illl'riM -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 í als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cadahora fins ales 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners}.

ELS4CANIÜNS Divendres, 30 d'abrilde 1999

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

t.^.

Antònia Rodríguez. Secretària del CMSC

"S'ha de saber escoltar i callar en el moment idoni"

ANNA BORAU

El seu nom és Antònia Rodrí­guez, però tothom la coneix com la Toni. Està orgullosa de ser sant-cugatenca de tota la vida i n'ha passat la meitat com a recepcio-nista de dues de les entitats de la ciutat, el Centre Borja i el Club Muntanyenc Sant Cugat, on fa 27 anys que hi és. Es defineix com a oberta i xerraire i si és sobre el club que ha vist créixer, molt més en­cara.

- Per estar tants anys atenent i ajudant la gent s'ha de tenir al­guna recepta màgica? - Només tenir molt clar que s'ha d'atendre bé la gent, estar con­vençuda d'allò que dius i saber escoltar en el moment que s'ha d'escoltar i saber callar en el mo­ment que s'ha de callar. Això és molt important.

- I sovint els vincles amb la gent es deuen estretir molt...

- Sí, és clar. El que hi ha d'enri­quidor en aquesta feina és la gent En coneixes molta, i et fas amb el seu tarannà... es crea com un vincle. No sabria com explicar-ho, però és una cosa molt entranyable, i aquí t'hi trobes molt bé.

- Això és el primer que els diu a la gent que arriba de nou? - Sí. A la gent que vénen a viu­

re a Sant Cugat els interessa molt el que és el Club i els expliques la història i el que fem i els pre­guntes primer què és el que ells volen fer. Pregunten sobretot per les activitats per a nens, i, en ge­neral, elogien la quantitat de co­ses que fem. Jo penso que sí, que en fem moltes, però també en po­dríem fer moltes més...

- I com és que no es fan? - Nosaltres tenim una mancança,

que és el local. Aquest ens és in­suficient, encara que és molt en­tranyable. Perquè si algun dia marxem, tot i que encara no està massa clar, serà com si deixéssim alguna cosa nostra enrere. Perquè el lloc és fantàstic, però hi ha dies

Per a la Toni, el Club Muntanyenc és una part important de la seva vida F: X. L

que la feina és nostra per encabir a un local més gran la gent podria la gent. — El Club ha crescut molt, les

coses també han canviat força? - Les coses han canviat. Quan

vaig entrar no arribàvem als 300 socis, i ara som 2.4ÍX), i amb molts que són famílies senceres. I les activitats tam

trobar-s'hi i tenir més caliu els caps de setmana, que és potser el que altres clubs tenen i a nosaltres ens falta... —Durant tants anys, a part del

Club, haurà vist créixer també molts socis.

- I tant! Una

bé s'han am- "El Club aporta moltes anècdota que em pliat: fem rít- y • ^ va arrib,ar a ntni-mica i ' •* ma: ta cosa d un

atletisme, que seria la mateixa sense mes va venir un

abans no tení­em, hi ha mol t s g rups quan abans n o m é s n 'h i havia un de muntanya, i l'esplai, l'escola d'ex­cursionisme, els grups grans, la coral... hi ha moltes més coses.

- Però en troba a faltar «lgurm en especial?

- En aquest moment crec que el que tenim està més que sufi­cientment cobert, però si anéssim

ell... i no ho dic per quedar bé"

Ï É ^ Í

xicot que havia estat soci - i que està vivint fora de la ciutat. El pri­mer q u e va dir quan va entrar va

ser "encara estàs aquí?". Jo li vaig dir que aquest comentari em feia sentir molt vella i ell em va con­testar que no m'ho prengués ma­lament, que li feia molta il·lusió veure'm.

— Bona relació amb el jovent, doncs, tant ara com abans?

-Sí, aquí sempre hem tingut un jovent molt pencaire i molt gua-po. I pel que fa al canvi, també em fa molta gràcia que el jovent d'ara, a la Teresa (la secretària) i a mi ens diguin les tietes.

- Tants anys donen per a mol­tes anècdotes? - Sí, podríem explicar moltes

coses, perquè de vegades sempre ve el que et fa una confidència o que potser té un mal moment I jo també em preocupo pels socis quan estan malalts... i la gent t'ho agraeix perquè veuen que no és per compromís, que em surt de dins.

- El Club, com diuen, conti­nua sent una gran família? - J o diria que sí. - I els pares del Club canvien

però les tietes es mantenen. . . - Sí (i riu). Cada dia una mi-

queta més grans, però ens és igual. El que compta és l'esperit de la gent i aquí el tarannà normalment és molt correcte, és un ambient cridaner, però no hi ha cap pro­blema.

- La pregunta obligada: Sant Cugat sense el Chib Mun- tan-yenc seria el mateix? - No, i ho dic convençuda, no

per quedar bé. Jo diria que el Club aporta moltes coses a la ciutat Per exemple, semblaré tonta però una de les coses que més m'apassiona és quan surten any rere any els nens de la marxa... no ho puc evi­tar, em cauen les llàgrimes.

- I la seva vida sense el Chib? - Seria diferent. No nego que

alguna vegada he tingut alguna enrabiadeta, que és lògic. Però mai no he deixat aquesta feina precisament per com és d'enri­quidora; m'hi trobo bé, és una part de mi.

- I el CMSC sense la Toni? - Jo crec que seguiria igual. El

dia que jo no hi sigui m'agradaria que em recordessin amb estima­ció, però una cosa que vaig apren­dre fa molt temps és que als llocs de treball ningú no és imprescin­dible.

Exageració IORDI CASAS

Llegeixo, amb satisfacció, que els Castellers de Sant Cugat han passat del número 31 al 21 del rànquing casteller, un salt no as­solit per cap altra colla. Aquesta millora castellera m'ha portat a reflexionar sobre alguns altres ràn-quings locals, sense cap preten­sió de xovinisme casolà. Ans al contrari, hi ha xifres que per ele­vades que siguin, o precisament per això, neguitegen. Per exem­ple, em vénen a la memòria les dades demogràfiques llegides fa unes setmanes: el 1998, segons el cens, vam créixer en 3.466 veïns. Créixer no és dolent, fins i tot jo ho vaig fer durant uns anys, però quan aquest creixement re­presenta una població superior al total demogràfic de la major part dels municipis catalans és que al­guna cosa falla al nostre territori (petit disputat i, sobretot, edifi­cat). I, ja se sap, com més pobla­ció més regidors. I això tampoc no és dolent, si més no per allò de "com més serem més riurem" (jo, quan hi era, ho feia sovint). Vint-i-cinc regidors no és una xi­fra ni bona ni dolenta, és senzi­llament diferent Però sembla que ha obert les apetències del per­sonal polític. M'assabento, la qual cosa em deixa una mica perplex, que es presenten vuit candidatu­res: dues més que la darrera ve­gada i tres més de les represen­tades actualment a l'ajuntament. No tinc res contra la diversitat, però aquesta xifra em sembla exa­gerada. Que el lector jutgi: dos-cents candidats, un per cada 273 habitants. Probablement estem davant un altre salt espectacular, en aquest cas al rànquing electo­ral català. Per una part pot resul­tar pràctic en una ciutat on ens desconeixem bastant, ja que serà difícil que algú no tingui algun veí o familiar entre els candidats. N o obs tan t això, espero que aquesta coneixença no sigui l'únic motiu que faci decidir el nostre vot. Una ciutat, un projecte de ciutat, no es pot construir per acu­mulació de noms, requereix pro­postes i, sobretot, un debat col·lec­tiu de bases programàtiques. Per tant, als que no tinguin res a pro­posar, se'ls prega que facin el me­nor soroll possible . Una carn panya també requereix certes do­sis de silenci.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs