diari de sant cugat 253
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº253, 10 de setembre de 1998TRANSCRIPT
LES HAVANERES DE ROM DE CANYA TANQUEN'DISSABTE LA SETMANA CATALANA AL SANTCUGATCEmRE COMERCIAL PÀGWA28
US 4 CANTONS „ Dijous.
10 de setembre de 1WH
El "diari" de Sant Cugat 225 ptes.
SVMARÍ
Aymerich anuncia que donaria suport a Lluís Recoder com a alcaldable per CiU
Pàgina 10
Intermón presenta la campanya Mou-te
amb l'Àfrica davant 300 persones
Pàgina 22
L'Ajuntament pot recaptar 250 milions si cobra TIBI a Autema i
Tabasa pels peatges Pàgina 28
El Sant Cugat Esport debuta amb derrota a la lliga i diumenge provarà
de puntuar a Olot Pàgina 34
La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi al violinista santcugatenc
Gerard Claret Pàgina 39
VAL en la
" ~ compra de per LLENYA
CARBÓ
a la benzinera Griful Oil, s u Scrrai Eitació
L'edifici acollirà una escola taller, una exposició permanent amb obres de Josep Grau-Garriga i una sala de mostres itinerants. FOTO: XAVI LARROSA
Llum verda al museu de la Casa Aymat
L ajuntament aprova el projecte amb els vots favorables de CIU i el PP
Pàgina 38 i editorial
La senyera tornarà a onejar sola a VAjuntament
per la Diada Nacional Pàgines 9,10 i editorial Aquest és el segon any d'aquesta iniciativa. F.: A. B.
Compra - venta de aníigueaades y tratamiento mata - carcoma con gas.
Desalojo pisos enteros.
Miguel. Tel. 93 590 66 21 La Floresta
^Bfc.-jj;-«fcà.^S.·Sa&à.^.·
FORMAS PILAR HEREDIA
ESTILISTA
LA MÀGIA DE L'ESTIL
C / . Elías Rogent, 18A Tel. 9 3 6 7 5 4 0 0 6
.̂ASSESSORAMENT
D'IMATGE PERSONAL
EXCEL·LENT RELACIÓ
QUALITAT PREU
§ ^ NO TANQUEM A l MIGDIA
I X
C. Oi MONIMMAT
5 8 jÈfiUUS
up 9i MSfODf LA TOMC BLANCA l
m.
• CATALONIA CERÀMIC
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris
VISITI LA MÉS GRAN
EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS
A DISSABTE
Gra. Sani Cugat a Cerdanyola, Km 3.
• Banyeres d'hidromassatge
• Materials per a la construcció
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Texidooptica ÒPTICA TEXIDÓ
Examen visual gratuït
Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un \5% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.
LA CARPA: Consumicions gratuïtes
Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.
HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana
Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.
SQUASH CLUB SANT CUGAT
SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge
Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82
CINESA: Sessions golfes de franc
Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé pas-sar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.
4 Grifui (Ml, s. L. Servei Estació
GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina
Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.
MASKOTA: Llaminadures de franc
per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.
çr M O D A I N F A N T I L
NENS: 15% en tots els articles i de regal
una bonica gorra (per una compra superior a 3.000 ptes.)
Tots els subscriptors tenen un 159r de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.
^ A'féti S'J'é 6
• • • • • • m # • e « • • • • « • • # # • • • • • • » • • • • • • • • • • • » • •
ÍVEN-TR* NEGOClOS
COMPANIAESPECIALIZADA
EN LOCALES COMERCIALES
N9 1 EN TRASPASOS
SI QUIERE VENDER SU LOCAL O ALQUILAR SU NEGOCIO ijLLÀMENOSü
93 590 28 00 •^^^^•ÉÜÉÉMMÉMI
CROISSANTERIA-GRANJA-BAR en Venta. En zona
Comercial cerca Ayuntamiento e Iglesia. Dispone de todo lo necesario.T/ 93 590.28.00
VENOO CARNICERIA en Cerdanyola.
Zona muy poblada. 11 93.590.28.00
CERDANYOLA TRASPASO BAR-FRANKFURT.
En zona escolar. Calle muy comercial. Caja 60.000. ptas/dfa.
Lo que estaba buscando. 11 93.590.28.00
TRASPASO BAR-COMIDAS en Centro de Cerdanyola, 70 m2, alquiler 65.000 ptas. Totalmente
equipado. Aire Acond. T/ 93.590.28.00
BAR-RESTAURANTE en Cerdanyola. Calle mucho paso. Fàcil Aparcamiento. Cafetera,
Homo para pizzas, etc... todo nuevo.
1193^90^8.00
BAR-RTE con VWIENDA. Junto RWa.-Egara. Cocina amplia.
Aire Acond. Patio interior 30 m2. Céntrico.
T/93JJM28.00
LOCAL en VENTA en Cerdanyola.
Chaflàn 12 metros. Ideal para almacén y ofioinas. Superfície: 35 m2. T/93.590.28.00
HERCADO FONTETAS Vendo parada 2 números con
camara. Actividad actual Comestibles. Todas las
Instalaciones de Acero Inox. 1793.590.28.00
TRASPASO DISCOTECA en pleno funcirjnamiento. Zona
oc». Dos ambientes y pàrking pri-vado 600 m2. Insonorizado. Salida Emergència. Todos tos pemiisos.
1793590.2&00
SE TRASPASA PASTELERIA-GRANJA DEGUSTACION con
magnifico obrador. Zona escolar Fàcil Aparcamiento.
1193.590.28.00
BAR EN ALQUILER Cerca Monasterío.
Totalmente equipado. Fàcil Aparcamiento.
1193.590.28.00
TRASPASO BAR-QRANJA Cerca Rbla. Celler. 15 anos traba-
jando. Zona Comercial Todas las instalaciones. 1193.590.28.00
^ Q U I E R E T R A S P A S A R S U N E G O C I O ?
j iLLAMENOSÜ 93 590 28 00
BAR-RESTAURANTE en Zona Semi-lnd. Gran Terraza.
Única. Fàcil aparcamiento. iQuiere verlo? V 93 590 28 00
TRASPASO BAR MUSICAL Zona 100% Juvenil.
Todos los permisos. Único! 11 93.590.28.00
BAR-COMIDAS Junto Estación St. Cugat.
Posibilidad Terraza. T/93.589.28.00
PELUOUERIA EM VENTA Cerca Estación.
Totalmente equipada. Aire Acond.
1193.590.28.00
JMSQMOTIENDA - •^000 A100"
en Zona C*f*o. Superfiae: 120m2.AlqÒÍwbaioy
Facturación demostrable. T/93.690.28.00
TIENDAOEANIMALES se traspasa en St. Cugat.
Facturación Alta. Superfície 70 metros. •
1193.590.28.00
VENDO Parada Mdo. Mpal. de Torreblanca. Congelados.
Precio a convenir. Doy Facilídades. 7193.590.28.00
VENDO TOCINERU en Mdo. Mpal.
Por no poder atender. Mismo dueno durante 20 anos.
1193^90^8.00
VENOO TOCMERIA en Mdo. Mpal. en la primera planta. Por no poder atender. Todas las instalaciones.
Solo 2.500.000.-ptas T/93.590.28.000
VENOOTOCMEMA en Mdo.
Mpal. de Rubí. Mismo dueno haca 20 anos.
| T/93-590-28.00
TRASPASO BAR-RESTAURANTE en Zona Alta de Barcelona. Con Terraza.
Único en la Zona. T/93.590.28.00
PIZZERIA en Traspaso junto Ayuntamiento.
Totalmente equipada. Única en la zona. T/93.590.28.00
TRASPASO RESTAURANTE en Zona Industrial. Jardín y Terraza
interiores. Alquiler bajo. Montacargas. Salida de humos. Aire Aconcüdonado. Único en la
zona. 1193.590^8.00 ^ 93 590 28 00
O S F I M A I M C I A R H A S T A E L S O ° / o D E L T R A S F » A S O 9 3 5 9 O 2 8 O O
HS4CAMDNS
£ 1 — El tema de la
hetmana Dijous, 10 de setembre de IWH
L ' I n i c i del curs
Els instituts de la ciutat implanten el 3r d'ESO i els batxillerats
Els centres han hagut d'incrementar els seus recursos Ja s'ha acabat la bona vida. Després de dos llargs mesos de vacances és hora de tornar a pensar en la disciplina escolar: llevar-se a quarts de vuit del matí, reprendre els llibres oblidats en algun calaix i carregar-se d'energia per afrontar un nou curs. El 15 de setembre serà la data que en la majoria d'es
coles del municipi donarà el tret de sortida a la nova temporada d'estudi, un curs que enguany ve marcat per l'entrada en funcionament del tercer d'ESO i dels nous batxillerats. Aquests dies, els mestres acaben d'organitzar-se per tal que quan la setmana vinent s'obrin les escoles tot estigui llest.
AURA COSTA
- Sant Cugat -
Hores d'ara és pràct icament impossible trobar plaça en cap de les escoles i sobretot dels instituts de Sant Cugat. Les dades confirmen que l'ocupació frega gairebé el 100% mentre mestres i directors s'afanyen a ultimar l'organització del nou curs.
Des que va començar a implantar-se la reforma educativa ara fa dos anys, l'inici de la temporada escolar sempre és una incògnita que pares, mestres i alumnes afronten amb els millors desitjós. Les si tuacions més caòtiques es donen als instituts que, enguany, incorporen una doble novetat: la implantació del tercer curs d 'ESO i la dels batxillerats.
Els nous batxillerats consten
d'un cicle de dos cursos acadèmics, que s'organitzen en quatre modalitats: arts, ciències de la naturalesa i la salut, humanitats i ciències socials, i tecnologia. Durant aquests dos anys els estudiants hauran de triar una d ' a q u e s t e s especia l i ta ts que hauran de combinar amb sis assignatures comunes a tots quatre mòduls. A Sant Cugat, tant el Leonardo Da Vinci com l'Arnau Cadell ofereixen la possibilitat de cursar els batxillerats tecnològic, de ciències de la natura i d 'humanitats , mentre que l'Angeleta Ferrer és l'únic que permet cursar totes quatre opcions, incloent l'artística.
Per fer front a aquesta nova etapa educativa, els inst i tuts han hagut d ' i nc remen ta r els seus recursos humans i materials i els professors han hagut de seguir classes de reciclatge i
formació específica. Així, en el cas de l'Arnau Cadell s'han incorporat dos professors nous a l 'equip i, segons informa el seu director, Jordi Beltran, a mitjan curs la Generalitat els instal·larà un barracó amb noves aules on poder impartir les assignatures optatives. El Leonardo Da Vinci també ha optat per l'ampliació. Ramon Casals, director del centre, indica: "A banda de tot el material nou que hem hagut d'adquirir, ens hem vist obligats a crear dues noves aules d ' informàtica per donar resposta a les demandes de batxillerat tecnològic".
Tranquil·litat a primària
Les escoles de primària viuen l'inici de curs amb molta més tranquil·litat que els instituts, i és que pràcticament no es pot
La tomada a t'escola mobilitat miler f de nens i nenes de la ciutat. F()T():E4C
parlar de novetats respecte als anys anteriors. Les matrícules, t a m b é en a q u e s t cas, e s t a n pràc t icament tancades i respecte a l'aplicació del nou sistema d 'ensenyament imposat per la Reforma, només es lamenta no disposar de prou recursos. Un dels aspectecs en què s'hauria de fer incidència és en el que es coneix com a atenció a la diversitat, o el que és el mateix, donar atenció educativa i un reforç als a lumnes que dins d 'un mateix curs te
nen un nivell diferent al de la majoria. En una gran part de casos, però, aquesta mesura és inaplicable: "Si la Generalitat no destina més professors a les escoles, és impossible que puguem donar aquest servei", assegura una mestra del C.P. Ferran i Clua. I és que actualment cada professor té sota la seva responsabilitat 25 alumnes, una xifra massa elevada que, segons els professors, no permet concentrar-se en un grup particular d'estudiants.
awtSST
hogar
Lot COLHOGAR higiènic resistent 12 Rotlles higiènig hidrofil 4 Rotlles cuina 4 Rotlles mocadors perfumats 12 unitats
Lot Gel S-3 FRUITES 750 ml. + colònia FRESH 750 ml.
Lot 2 unitats arròs llarg LA FALLERA 1 kg
395
ELS MILLORS LO I s DE LATEMPORADA
Del 10 al23 de setembre
Cacau Instantani NESQUIK
3 kg.
1.219 m
Lot detergent DIXAN 3,75 kg.
suavitzant VERNEL 21. ESTRELLA llimona 1,51.
§§fj
Whisky ... . WILLIAM ^ $ y p j
LAWSON'S 70 cl.
1.045
1J95
PRVCA SANT CUGAT
4 Setmana ELSíCANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998
Nous estudis
UAngeleta Ferrer esdevindrà pioner en impartir el batxillerat artístic
LEscola Municipal cTArt cedirà espais i material per formar els alumnes
1' \< <
A. C .
- Sant Cugat -
L'Angeleta Ferrer és el centre de Sant Cugat que entra als batxillerats per la porta més gran, apostant per les quatre especialitats possibles. HI que el diferencia dels altres instituts és el fet que ofereix la possibilitat de cursar el batxillerat artístic, una especialitat que requereix molt material i recursos addicionals. Tant és així, que l 'Ajuntament li ha ofert la poss ib i l i t a t de col·laborar e s t r e t a m e n t a m b l'Escola Municipal d'Art (EMA) per garantir una major qualitat educat iva i aprofitar l ' experiència que els mestres de TEMA poden aportar, "tant als mateixos professors de batxillerat com als estudiants", ha explicat la regidora d'Educació, Àngels Ponsa. A banda d'aportar material i experiència professional d'alguns dels seus professors, l 'EMA també cedirà alguns espais als estudiants del nou cicle formatiu de l'Angele-ta Ferrer.
En el batxillerat artístic, les assignatures relacionades amb el
garantits
ieb£ ningú en coneixia ftadaftah «fe, dl» no va dubtar a apostar pel XtWÜSkm artístic i amb Fesperit pïe de ganes de transmetre va oomençara estudiar a PIES del
El batxillerat a/lütii quebinipiiita.i ,i / '
món de l'art suposen un 60fr de la matèria, ment re que cl 40% restant correspon a les assignatures comunes a totes les especialitats. Així, els estudiants que optin per aquesta possibilitat treballaran aspectes com la imatge, el volum, el dibuix artístic i tècnic o les tècniques d'expressió graficoplistica. Al
\nseleta henet s'onentnnestudiant* ijiti .it/yitnitirsai una tartera artístua EE4C
contrari del que es pugui pensar, per matricular-se en aquesta especialitat no es requereix cap formació artística prèvia. Amb tot, s'aconsella que triïn aquesta opció aquells joves que pensin continuar la seva formació amb estudis de grau superior orientats específicament al món de l'art, com ara Fotografia, Be
lles arts, Comunicació audiovi-sual o Història de l'art.
L'Institut Vallès, emplaçat a Sabadell, va ser el primer centre de la comarca on es va implantar aquest tipus d'èstudis, concretament l'any 1987. L'any passat ja eren 4 els centres que l ' impartien i enguany la xifra s'ha disparat fins als 12.
(que va trobar alià] per experimentar i sobretot la gran qualitat dels pprjícssors" U van facilitar ei pas iàgie a k carrera de Belies •hm, I aia> quan només té 23 anys, i Ja ditígeix Pou d'art, «na gaieria-tafler qae va obrir les seves portis a Sant Cugat el juny passat ^Wmm&mà» com està de )a seva pressió, no ha qüestionat mai 'ífefcgosadia que ia va empènyer a cursar uns estudis del tot primerencs, i ara només desitja que Virnpknttn amb igual profes-s»na6taí i il·lusió a tots eb centres d'estudis". Confessa que ei seu pas péí batxilierat artístic no H ha
universitaris
pcío com a mínim ha pogut evitar dteaif la sensació de perdre el temps*. Iésque quan l'art et buU ak» venes, estudiat lletres pures
Fart que s'imparteix a COU pot scf mès q«e frustrant- Un bana-llçrat per a persones amb idees ejares en un món sovint abstrac-
A c t i v i t a t s e x t r a e s c o l a r s
L?Ajuntament proposa actes més enllà
de P estricte programa acadèmic
El Pla de Dinamització Escolar engloba 45 activitats
IOLANDA PÀMIKS
Sembla que l'inici del curs escolar se centri tan sols en la reforma, però hi ha altres activitats que formen part de la vida escolar dels nens i joves santeugatencs. Un bon exemple n'és el Pla de Dinamització Escolar promogut des de l'Ajuntament. I és que tan important és que els nens coneguin història, ciències o matemàtiques com que siguin respectuosos amb el medi ambient , s'endinsin en el món de la dansa, llegeixin o visitin alguna empresa, per posar només alguns exemples. En aquest marc, s'ha presentat aquest Pla de Dinamització que, com explicava Àngels Ponsa, dnent d'alcalde de Serveis Personals i regidora d'Educació, va encaminat, cada cop més, a "presentar activitats per a l'ensenyament secundari obligatori d'una banda, i per a secundària en general de l'aitra". I és que quan va néixer, ara fa set anys, la majoria d'activitats estaven dirigides a
primària. En total, els alumnes de la ciu
tat podran disposar de 45 activitats dividides en els vuit apartats habituals: programes educatius, programa d'activitats sobre els residus , programa d ' ac t iv i t a t s mediambientals, visites i itineraris, tallers, exposicions, xerrades i conferències i activitats diverses.
Les novetats
Enguany es recupera el cicle de conferències sobre educació obertes al públic en general, després que en els dos darrers anys no es duguessin a terme. Quant a les activitats, si bé la majoria continuen donat l'èxit que han obtingut en anys anteriors, n'hi ha alg u n e s de noves , com ara les audicions musicals al Teatre-Au-ditori, que aniran a càrrec de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat. Si bé aquesta activitat ja es realitzava, Ponsa va explicar que enguany se li ha donat un tractament diferent i va remarcar el fet que "estan vinculades a una formació prò
pia del municipi integrada per molts joves que són, alguns d'ells, a l u m n e s dels cen t re s de secundària".
Una altra novetat seran les Narracions a l'Aula, que farà un rondallaire tan reconegut com és Cesc Serrat, que l'any passat estava destinada a primària i, a causa de l'èxit que va tenir, els responsables de l'Ajuntament van decidir d'estendre-la a secundària. Enguany també s'inicia una col·laboració amb la llibreria L'amic imaginari per fomentar la lectura en l'ensenyament primari.
Dins del Pla de Dinamització hi ha diverses visites i enguany se n'ha inclòs una de nova a l'Arxiu Nacional de Catalunya perquè els responsables municipals han pensat que "és un equipament prou important, que està molt vinculat a la ciutat i ens sembla important que els escolars tinguin la possibilitat de visitar-lo".
Aquestes són, doncs, algunes de les novetats que inclou el Pla de Dinamització Educativa per a aquest curs 1998-99.
Els alumnes visitaran alguns dels llocs més característics de la ciutat. E: E4C
Objectius de les açúvüats noves entre els centres
- Per fomentar l'iatetó* dels • fiagaï & fi@aa& £!«8fc wm: infant» i joves per la m&çfc* ,. ittt&ki - Peídesenvolupar ia sensífc*-: -Vol ser ua* proposta de ieç*
litat pfar Ift música com a mitjà tunupe*igjifó£fr<tty&t&ia de comumescio i piaer. * fiÉflfmtàma a Faula» - Per fertis de ta narració oral
tescïÏBfcdir«ràmbif delacba*
guatge oral, escrit
HS/CANTONS Dijous, 10de setembre de 1998 Setmana
Equipaments
La Generalitat reprèn la inversió amb l'Escola Collserola
Les obres no estaran acabades abans de dos anys ALBERT BALANZÀ
- Sant Cugat -
La direcció de l'Escola Collserola respira incertesa sobre el començament de les obres d'ampliació del centre d 'educació infantil i de primària. Ara que ha passat l'estiu, l'empresa adjudicatària GISA hauria de començar a posar els fonaments del nou edifici amb la partida de 271 milions de pessetes aprovada pel departament d'Ensenyament, però la directora de l'escola, Mercè Alejo, respon d'una manera taxativa. "No sabem res", indica. Alejo es mostra convençuda que les primeres actuacions són imminents i dóna el setembre
de marge per rebre notícies de l'administració.
Els càlculs del centre, però, tenen present que una execució d'urgència demana un
La massificaciódels centres fa que es reclami no ja la construcció d'un
quart institut, sinó la necessitat d'un cinquè
període mínim de 14 mesos i que, en cap cas, la primera línia de primària, la segona de parvulari i altres serveis corresponents a la primera fase
de les obres no estaran a punt abans del curs 2000-2001.
L'Escola Collserola és el paradigma actual del problema d 'equipaments d 'ensenyament que pateix el municipi i, després d'anys de demanda, ha aconseguit tenir sobre la taula el compromís de convertir-se en la setena escola de primària de Sant Cugat.
Creixement del municipi
La massificació dels instituts no ha estat atesa encara per l'administració autonòmica i el ritme de creixement del municipi comporta que les associacions de pares i alguns partits polítics reclamin no ja la construcció del quart
• L'empresa GISA ha de començar les obres en aquests terrenys. FOTO: X. L.
inst i tut , sinó la necess i ta t d'un cinquè. Mercè Alejo advoca per desconges t iona r l'Arnau Cadell, el Leonardo da Vinci i l'Angeleta Ferrer, tot i que ara com ara "sempre farem curt amb el quart institut".
Per experiència pròpia, Alejo creu que les sol·licituds en
da r r e r i de s se s o l u c i o n e n "quan ja està tot dat i beneït". Pares i mestres coincideixen a l'hora d'exigir més places i una política específica de la Generalitat perquè els centres estiguin menys massificats, "Així no es pot fer una educació ad ien t " , conclou Alejo.
Els p r e u s
Dur un fill a l 'escola costa unes 3 0 . 0 0 0 pessetes de mitjana
I.P. -Sant Cugat -
Dimarts vinent, els passadissos i els patis dels col·legis tornaran a omplir-se amb els plors dels més petits i les rialles d'aquells que es retrobaran amb els companys d'estudi. aliens a les preocupacions dels grans. Ara bé, hi ha una queixa present cada any en les ments dels pares. Els preus del material escolar, els llibres i en alguns casos les bates i uniformes. Tot plegat fa que dur un fill a l'escola sigui força car. Per això, alguns pares demanen que l'ensenyament sigui realment gratuït i, per tant, l'administració subvencioni aquestes despeses.
La despesa
Per a cada fill en edat escolar es necessita una mitjana de 30.000 pessetes destinades a llibres i material escolar. En alguns casos, s'hi ha de sumar el cost de les bates, uniformes i xandalls esportius. Que la despesa sigui menor o major depèn no tan sols de les editorials recomanades per cada escola, sinó també de la qualitat dels materials o vestits que es compren. En
aquest sentit, José Garrote. d'Uniformes Terranova, afirma que una bata pot costar des de 2.200 a 3.500 pessetes aproximadament. Ciarrote ja fa uns 20 anys que confecciona bates i uniformes i explica que en aquest temps hi ha hagut un canvi destacable en els costums dels pares, que actualment aprofiten més la roba escolar que no pas abans.
A totes aquestes qüestions cal sumar-hi la compra de motxilles i altres elements que no són obligatoris, però en molts casos sí que necessaris.
Els llibres
Segurament són els protagonistes dolents d'una pel·lícula anomenada Retorn a l'escola i que es reestrena cada any entre inicis i mitjans del mes de setembre. Tot i ser imprescindible per dur a bon port la finalitat escolar d'ensenyar, el llibre és el centre de la polèmica perquè representa una despesa molt gran per a les famílies, que es poden gastar una mitjana de 12.000 pessetes a primària, a les quals s'han de sumar les 10.000 del material escolar. Aquesta xifra va-
l,I pau dil iiuiliiiiil CIIIIIII i ili Is I libi t-. susatii un ili bat aU lligat unia nus de setembre. FOTO: XAVI I,ARRÒSA
ria segons els cursos i des de la llibreria Paideia comenten que el més car és COL. I afegeixen que els preus no varien massa entre primària i secundària, però sí que incrementen en Batxillerats. C O l ' i Bl 'P; ara bé, la despesa és molt diferent segons les optatives cursades.
D'altra banda, en aquest terreny cal tenir en compte que el preu pot variar si es compra en una llibreria o en una Associació de Parcs, que generalment ofereix material i llibres amb un increment mínim. Clara Espasa és membre de l'APA del col·legi Catalunya i explica que compren els llibres a preu de cost i hi afegeixen l'increment mínim,
de manera que "els podem vendre al mateix preu que l'Abacus". Per la seva banda, algunes llibreries i papereries es queixen de la competència deslleial que representa pera ells aquesta venda; així, Ma-riàngeles Domínguez, titular de Quadrícula, comenta que "és una competència deslleial perquè no paguen impostos i últimament venen fins i tot el plàstic per folrar". I afegeix que, de mitjana, un pare es pot gastar entre 18.000 i 20.000 pessetes en llibres i entre 4.000 i 6.000 en material escolar. Però entre els pares també s'aixequen algunes veus crítiques que denuncien que els descomptes de les APA no reverteixen en ells sinó en
els centres escolars. Tot plegat fa espinós l'inici esco
lar, que cada any comença envoltat de debat. Per aquest motiu, els pares van recollir l'any passat unes 6O0.(XX) firmes per demanar la gratuïtat dels llibres -90.000 a Catalunya- i el Parlament iniciarà els tràmits per convertir en llei aquesta petició. De moment, és obligat que els llibres tinguin un període mínim de quatre anys de vigència. Ara bé. els pares denuncien que això no passa, en alguns casos. El que és clar, però, és que documents com l'Estatut de Catalunya o la Declaració Universal dels Drets Humans estableixen la gratuïtat de l'ensenyament.
GASOIL Ports gratuïts
Tel. 93 580 77 62 <Z? s*\ . s r > A v^^\
Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial
6 Setmana IIS/CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998
Àngels Ponsa. Regidora d'educació.
"Hem de demostrar a la Generalitat que els nostres instituts estan plens"
AURA COSTA
—La setmana vinent comença el curs escolar 98-99 . Com afronta l 'Ajuntament aquesta nova etapa?
-Amb la voluntat de continuar amb el procés d'implantació de la Reforma i cl desig d'assolir els reptes que se'ns presenten enguany: el de la implantació del 3 rd 'ESO i dels batxillerats. Encara que no és competència directe de l'Ajuntament, mai ens hem volgut quedar al marge del tema educatiu i sempre ens hi hem involucrat molt. Per tant, comencem el curs amb la intenció de seguir molt de prop la Reforma educativa i esperant que segueixi el curs positiu que duu fins ara.
-Els instituts de la ciutat no són tan optimistes: es queixen de manca d'informació, de situació caòtica.. .
- T i n c els meus dubtes que a hores d'ara encara hi hagi qui pugui dir que no s'informa prou d'una reforma que fa anys que s'aplica. Durant aquest temps s'ha fet un desplegament molt im
portant en l'àmbit de formació del professorat, i aquest ha respost amb bastant entusiasme. En tenc que a vegades des de l'àmbit dels pares pugui costar readaptar-se a un pla d'estudis nou, quan ja en tens un d'assumit, però crec que la gent que no està al dia són casos aïllats. Avui per avui, un tant per cent eleva-díssim del professorat ha de saber exactament en què consisteix la Reforma, tots els canvis que ha suposat i com s'ha d'aplicar.
—I quan no es disposa de prou mitjans per dur a la pràctica el que exigeixen els nous plans d'estudis? -La Reforma ha suposat un can
vi importantíssim en l'àmbit pedagògic i pot ser que en algun cas les dotacions d'infraestructures no arribin al mateix temps que s'apliquen els estudis. Cal dir, però, que les instituteions i també l'Ajuntament estem fent un esforç important en aquest sentit Per exemple, aquest any es començarà a impartir el batxillerat artístic a l'Angeieta Ferrer, i per garantir l 'òptima aplicació d'aquest, l'esmentat centre funcionarà en estreta col·laboració amb
l'Escola Municipal d'Art, quanta cessió d'espais, material i infra-estructures perquè es pugui oferir més qualitat. És un exemple de la implicació de l'Ajuntament amb els temes educatius.
-Parlant d'instituts. Què atura encara la construcció del quart? -Les xifres. En cl darrer Consell
Escolar Municipal vam poder constatar que Ics nostres dades no coincidien amb les que té la delegació territorial d'ensenyament. Per això hem format un grup de treball que intenta descobrir on hi ha el desencast. Hem de posar totes les xifres en consonància i poder demostrar que tenim suficients alumnes, que els nostres instituts estan plens i que la previsió de creixement en un parçll de cursos farà del tot insuficients els actuals equipaments.
-H i ha rumors sobre la possible construcció d'un edifici provisional per acollir els estudiants sense plaça. Es una manera subtil de pressionar la Generalitat?
- M é s que mesures de pressió s'han de fer evidents les dades que corroboren la necessitat d'aquest equipament, i això és en el que estem treballant ara. Estic
Ponsa considera que el nivell' eduratiu públic és tan alt com el privat. FOTO: F.4C
segura que si la Generalitat veu evidències d'aquesta mancança farà el que calgui per implantar el quart institut.
—En general, com veu l 'equilibri entre ensenyament públic i privat a Sant Cugat? - A la nostra ciutat l 'ensenya
ment públic està a la mateixa alçada que el privat, cosa que no passa a tots els municipis de Catalunya. A Sant Cugat conviuen molt bé els dos sistemes i crec que ha de continuar així perquè d'aquesta manera contribueixen a atorgar al nostre municipi el prestigi d'una qualitat educativa general. Hi ha molta gent que tot i haver començat els estudis en
escoles privades, quan vénen a viure aquí aposten per les públiques.
-Pel que fa a les beques i les facilitats de transport escolar, s'ha prepara t alguna nova mesura per a enguany? - Jo crec que la novetat és que
podem continuar oferint els mateixos serveis que l'any anterior. Tot i que el Parlament de Catalunya và assenyalar la no obligatorietat del transport escolar gratuït, nosaltres h e m lluitat per continar mantenint-lo i, pel que fa a les beques, també continuen e n la mateixa línia. Per tant , aquests aspectes han deixat de ser un problema, sortosament.
Ramon Palacio. President de la Coordinadora d'APA de les escoles públiques
"Amb vista al curs 1999-2000 ha de funcionar un quart institut provisional"
IOLANDA PÀMIES
Ramon Palacio té 43 anys i durant el curs passat va ser president de la Coordinadora d'APA de les Escoles Públiques de Sant Cugat Quan comenci el curs, cedirà el càrrec al seu successor o successora, però ell continuarà treballant de prop amb el nou president.
—Com es presenta el nou curs? —Es presenta concinuista. Les
mancances i virtuts de l'escola pública a Sant Cugat no varien radicalment respecte al curs passat, i els reptes que tenim són els mateixos. —La Reforma preocupa enca
ra a molts pares, en quina fase es troba? - L a Reforma està preocupant
molt globalment a Espanya i Catalunya, i a Sant Cugat no té unes característiques especials. Enguany a Sant Cugat s'inicien els tercers d'ESO. El que són els crèdits variables, que és la característica fonamental d'aquest ensenyament, està bé, tot i que a tot Catalunya hi ha una manca de recursos als instituts per tractar diversitat d'alumnat i diversitat de matèries, que és el que introdueix els crèdits variables. Però no penso que sigui una preocupació forta a Sant Cugat. Segurament hi ha una preocupació més gran pel que fa als cicles formatius, on sí que tenim unes mancances. A Sant Cugat tenim diversos problemes i un d'ells és que les últimes previsions no adjudiquen la realització de la formació profes-
tfi DERIVA EDITORIAL
Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès
sional a tots els instituts com seria desitjable. I, d'altra banda, els cicles formatius demanats per la comunitat educativa i pel consell escolar municipal de Sant Cugat no han estat tots concedits per la Delegació d'Ensenyament.
—I són algunes famílies concretes, que falten?
-Sí , hi ha hagut d'una banda unes al·legacions presentades pel Consell Escolar Municipal, presentat a la Delegació d'Ensenyament el 28 d'octubre del 97, fent esment que el creixement de la població requereix més edificis. La resposta, amb data de 13 de març del 98, és bàsicament no, no i no per part del delegat territorial d'Ensenyament, Ramon Farré i Roure.
—I en vista d'aquesta resposta, què es pot fer ara?, perquè qui té les competències en ensenyament és la Generalitat.
-Quant a la necessitat de nous edificis, sí que podem fer alguna cosa immediata i s'està fent per iniciativa del Consell Escolar Municipal, i és que amb vista al curs 99-2000 funcioni un quart institut amb locals provisionals i amb professorat cedit pels altres insti-
Palacio deixa enguany la presidència de la coordinadora. FOTO: X. LARROSA
tuts amb les mínimes garanties de qualitat educativa; que funcioni i intentar forçar d'aquesta manera que al curs següent poguéssim tenir en marxa el quart institut instal·lat de forma definitiva.
—Però això no és molt arriscat, es pot garantir realment una qualitat de l'ensenyament?
-Sí. Aquí hi tenen molt a dir els professionals i ells, malgrat les dificultats evidents, ho veuen factible.
- I a primària, quins problemes hi ha? -H i ha el risc de disminució del
transport públic. A Sant Cugat els centres s'han construït històricament allunyats del centre urbà. La gestió la té el Consell Comarcal. Els retalls pressupostaris constants i petits que estem patint fan que cada vegada hi hagi més amenaces de reducció o eliminació d'aquest transport escolar gratuït. A l'inici del curs 97-98 vam tenir aquestes pressions que van ser aturades, i en canvi no s'han produït a l'inïci del 98-99; malgrat això, els pares entenem que és fonamental continuar garantint aquest servei.
ELS/CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Setmana
L ' e n q u e s t a
Creu que l'oferta escolar ai Sant Cugat és prou completa?
- Sant Cugat -
Sant Cugat compta amb una població infantil i jove en augment. Cada any els alumnes són més, i tot aquest bé de déu de mainada necessita anar a escola. Ara, amb la Reforma, els instituts de Sant Cugat estan plens de nois i noies que cerquen a les aules l'educació i la preparació per al dia de demà. Les escoles també omplen les seves aules amb una riuada de nens alegres i inquiets que aprenen a estudiar i a descobrir el món. El mes de setembre comencen les escoles
i instituts i nosaltres hem volgut preguntar als pares i als joves què pensen de les escoles del poble. Són bones? Tenen unes instal·lacions com cal? Fa falta un nou institut al poble? Les respostes apunten que l'educació i les escoles, tant públiques com privades, són en general bones; però en tot cas fa falta un nou institut de suport als que ja tenim funcionant. Sembla que, actualment, a la ciutat falten places i l'afluència d'alumnes fa necessari un nou edifici. / M. S.
M O N T S E ESPUGA
38 ANYS
METGESSA
"Crec que, en general, la qualitat és bona. Però fa falta un nou institut; fem curt d'espai. Com deia, però, l 'ensenyament és bo i jo estic contenta amb el tema."
SUSANA DE S O T O
38 ANYS
COMERCIAL
"Crec que fa falta alguna escola pública més de primària, i un institut. Falta espai per escollir. La qualitat de les que ja hi ha és bona, però falta espai."
MARTÍN DE NICOLÀS
46 ANYS
COMERCIANT
"Crec que l'escola a Sant Cugat està prou bé. L'ensenyament és bo i hi ha espai per a tots. Sí, crec que, parlant en general, és correcte."
INIGO GARCÍA D Í E Z
36 ANYS
ENGINYER T È C N I C
"Crec que falten escoles de terme mig. Vull dir que hi ha escoles públiques o privades d'alt preu, i falta una escola subvencionada, però no pública."
PAQUI A L T E T
26 ANYS
D E P E N D E N T A
"Crec que hi ha prou escoles públiques i que l 'ensenyament està prou bé; però falten més vigilants de pati i de passadissos i, sobretot, una educació cívica i de comportament."
SUSANNA A D E L L
11 ANYS ADMINISTRATIVA
"Crec que en general les escoles funcionen i tenen tot allò que els fa falta. No crec que al poble ens manquin espais ni aules, i crec que l 'ensenyament és prou correcte i bo."
JOSEP F E R R É
42 ANYS
PROFESSIÓ LIBERAL
"Personalment, crec que l'ensenyament privat és correcte i està prou bé. De l'altre no en conec la qual i ta t d ' ensenyament."
ENCARNA ALONSO
37 ANYS
BANCA
"Les escoles en general funcionen prou bé, encara que fa falta un nou institut per poder oferir més places i més oportuni ta ts d 'escol l i r allà on vols anar."
PILAR SANCHEZ
30 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Falta un institut per fer l 'E-SO. Jo tinc un noi en edat de començar-la i no vaig poder escollir lloc per falta de places als instituts."
JAUME CANIHO
36 ANYS
VENEDOR
"Fa falta ampliar les instal·lacions per a l 'ESO. Ara com ara cal un nou institut a Sant Cugat. Les places són prou justes i no es pot escollir."
moBiLiaRi' S A N T C U G A T
nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.
93 589 68 28
Barcelona - St. Cugat
•Missatgeria urgent: Serveis a/des de BCN. •Paqueteria: Serveis molt econòmics a BCN. Madrid i València (capitals) ~
•Courier Internacional. • Furgonetes de 400 i 1500 Kg.
Horar i d ' o f i c i na : 8 . 3 0 a 19 h Serveis 2 4 h al d i a , festius inclosos.
Per a serveis fora d ' h o r a r i : 9 0 9 38 7 4 4 9
D . ••-..•• ,•
i nos V;;.v.v animals
15 ANYS
D'EXPERIÈNCIA
I
PROFESSIONALÍTAT
ENS AVALEN
Avinguda Can Graells, 9
Telèfon i
Fax 93 674 37 17
Centre Comercial Sant Cugat
Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km.4 Telèfon i
Fax 93 674 30 10
Sant Cugat del Vallès
DIADA 11 DE SETEMBRE
DIMECRES 9 A les 22 h. JORNADES INTERNACJONAIS FOLKLÒRIQUES DE CATALUNYA. Música i dansa de Bolívia amb el Ballet Folciórico Nacional de Bolívia. Obrirà l'acte el Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat. Org. Ajuntqment. - A la Plaça Barcelona.
WQMS10 ACTES DE CELEBRACIÓ DE LA DIACA DE L'I 1 DE SETEMBRE A les 22 h. HAVANERES. Amb el grup Les veus dels pescadors. Org. Convergència Democràtica aè Catalunya Sant Cugat. A la llotgeta del claustre.
DIVENDRES 11 ACTES DE CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE L' 11 DE SETEMBRE Ales 12 h.
- Actuació del Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat. - Parlament - Cantada a càrrec de les corals santcugatenques.
Org. Ajuntament. A la plaça Barcelona Ales 18 h.
- Actuació dels Castellers de Sant Cugat - Bastoners de l'Esbart Sant Cugat. - Ballada dels gegants en Joan i la Marieta i de la Creu Roja - Ballada de sardanes amb la Cobla Principal del Llobregat. Org. Ajuntament
Als Jardins del Monestir (Creu del Terme}
D I A D A N A C I O N A L P E C A T A L U N Y A
. Ales 17.30 h. BALLADA DE SARDANES A LA FLORESTA. Amb la Cobla la Principal del Llobregat. Org. Ajuntament. Col. Agrupació Sardanista de la Floresta. Al Centre Social i Sanitari de la Floresta.
AURES ACTIVITATS
4S ALS TALLERS I ESCOLA CORAL Fins al 30 de setembre. . Cor InfonüM Jèvenil Sant Cugat. Al local del Cor Infantil i Juvenil. Sant Cugat
{c/ Orient, 56, tel. 93589 76-
Salums
• * •
CAIXA CATALUNYA C/Sant Antoni, 50
Tel. 93 674 57 52
DISTRIBtTi'DOR OFICIAL TELEFONIA MOBIL
'IIJ MoviStar
~§y MoviLine
• Autoràdios • Primeres marques • Alarmes de cotxe • Telefonia mòbil • Instal·lació "kits" mans lliures
CTRA. CERDANYOLA, 47 TEL. +3493 674 06 66 - FAX/+3493 589 82 18
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
HS4CANTO>S
Política Dijous, 10 de setembre de 19')H
11 de s e t e m b r e
Sota una sola bandera La senyera tornarà a onejar en solitari durant la Diada Nacional
La dualitat festiva-reivindicativa de la Diada Nacional tornarà
a posar-se de manifest aquest divendres a Sant Cugat per re
cordar i homenatjar d'una o altra manera els defensors de Bar
celona que, comandats pel conseller en cap Rafael de Casanova,
van caure derrotats l'11 de setembre de 1714 després del set
ge a què va ser sotmesa la ciutat per Felip V a la fi de la guer
ra de Successió. Els actes a la Placa Barcelona i al monument
de Rafael de Casanova s'acompanyaran del símbol d e la ban
dera catalana onejant sola al balcó de l'Ajuntament.
AI.BERTBALANZÀ
- Sant Cugat -
Per segona vegada consecutiva i per decisió expressa de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, aquest 11 de setembre la senyera serà l'única bandera que es penjarà al balcó de l'Ajuntament. La decisió, que l'any passat ja va suscitar polèmica per la forta oposició dels representants del Partit Popular, va fer-se pública dimarts i va satisfer la instància presentada per E R C el dia anterior en aquest sentit. "Nosaltres no traiem cap bandera, sinó que posem la catalana", ha adduït Aymerich emparant-se en el fet que el balcó de l'Ajuntament passa bona part de l'any sense cap ensenya.
Tot i que el consistori secundarà de fet la campanya "Un país, una bandera", que des de fa set anys convida els ajuntaments a fer onejar només la senyera per la Diada, Aymerich ha precisat que la decisió a Sant Gugat ha estat de caràcter intern. L'alcalde de Sant Cugat ha descartat ampliar la iniciativa a totes les festes i actes oficials de tot l'any, com han proposat enguany els organitzadors de la campanya. "La Diada té uns efectes polítics totalment diferents al que és una Festa Major", ha raonat Aymerich.
La decisió de l'alcaldia ha estat aprovada per la majoria dels partits polítics amb representació municipal, excepte el PP. Per part d'ÜDC, el seu president Joan Recasens ha tret importància a la decisió i ha fet una crida a donar-li "un aire de normalitat". "Si fóssim un país normal, la posaríem tot l'any. Mentre no sigui així, s'han de fer sacrificis", ha afirmat.
El primer secretari del PSC, Jordi Menéndez , ha valorat amb cert escepticisme la mesura i ha anunciat la distribució a entitats i associacions locals d'un text sobre el futur del catalanisme amb motiu de la Diada. El document Per Catalunya reivindica la mi
llora de l'autogovern prioritzant la cohesió social, la modernització del país i un catalanisme "de futur que no visqui del passat", ha explicat Menéndez. Més es-cuet ha estat el coordinador local d 'K' , Francesc Godàs, que ha subscrit la decisió, tot i que ha precisat que les banderes "no són la nostra guerra".
El president d ' E R C , Eduard Pomar, ha admès que des del partit s'esperava aquesta actuació i, si bé la bandera hauria d'anar sola tot l'any, segons Pomar, la iniciativa per la Diada és una "reacció de normalitat". E R C farà públic divendres un manifest en què insistirà en la recuperació de les llibertats nacionals i en l'esperit reivindicatiu de la Diada. Més enllà ha anat el portaveu d 'ERC, David Sempere, que ha criticat l'actitud del consistori de reduir I'l 1 de setembre a una "festa folklòrica" i ha lamentat "l'oblit" d'Aymerich al compromís adquirit l'any passat de fer un acte d 'homenatge a Rafael de Casanova.
El Partit Popular ha estat, a través del seu portaveu Jaume Tarragó, menys dur que l'any passat per la qüestió de la bandera. Segons Tarragó, la desaprovació
De nou, només la senyera presidirà els actes institucionals de la Diada a la Placa Barcelona. FOTO: A.B.
del partit per aquest fet no comportarà la seva absència en els actes institucionals. "No crearem un cisma de tot això, però si les banderes estiguessin penjades tot l'any, no t indríem problemes", ha apuntat Tarragó.
En el capítol d'actes i com sol ser tradicional, la Diada viurà una prèvia festiva avui amb la cantada d'havaneres organitzada per C D C a la llotgeta del claustre del Monestir. Enguany, però, no serà una edició com les altres, ja que s'arriba a la número vint. La presidenta Montserrat Rumbau ha anunciat el repartiment gratuït de senyeres per a tots els assistents a fi de contribuir a engalanar els balcons l'endemà. El grup "Veus dels Pescadors" seran els encarregats d'animar la vetllada, que anirà acompanyada de l'inevitable rom cremat.
La totalitat de les formacions polítiques locals ja han confirmat la seva assistència en els actes institucionals de la Plaça de Barcelona, centralitzats en el parlament de l'alcalde Joan Aymerich. Com a prèvia reivindicativa, CDC, UDC i ERC convocaran a primera hora del matí els militants i simpatitzants davant el monument a Rafael de Casanova. El partit independent i s ta completarà l'ofrena floral amb la lectura de poemes de Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix i Miquel Martí i Pol.
Dins de l'esquerra extraparlamentària, l'assemblea local de Maulets ha anunciat que secundarà avui la manifestació de Terrassa que, sota el lema El Vallès en marxa per la llibertat dels pobles i la Justícia social, recorrerà els carrers de la vila.
Una diada no sempre és una festa
* S'eqaivequen, i ho saben, els qui diuen que Catalunya és un país qae celebra la festa nacional et dia de la derrota més gran de te seva història. Interessadament, confonen commemoració amb eeJebraeíé pej^iiè nx> els plau ja raó vénààieiaç la voluntat de mantenir viu ei record C*<|uell8 desfeta, amb la certeíia que només així, fe; serem < les. OiteeJÉsÇlQfce <sns van ser
SÍ, com va dir §*au Casals a la seo de les Nassions Uni- ' des> Catalunya va ser la més gran nació del món, a-vui no aspirem a tant; ens donarem per satisfets quan aquells que durant tres segles ens han obligar a Ytt*re de genolls ««Minin el$,s«u procés de maduresa espirituals „ Només aleshores, transmu- -cada la $eva ignorància en saviesa^lbt teva arrogància en K»«m|fggt, ta seva pte-potèàdl l '^a sensates*, i; ;
compassió en fermesa, la n o ^ à basarda es dignitat,
indolència es com-estaran en etmdi-
Is, d'esmenar la ini-comesa. \nmh
i i, nosaltres» *le rere speete de la
setembre és una commemorativa, rw^
pas festiva. EI poble que
oWn là ;pe :pòria dels <pí, >^p&%kí^'í» Vida per « & |
Vint anys de VEstatut de Sau • Com ja ha succeït en els dos últims anys amb la commemoració de les manifestacions de 1976 a Sant Boi i de 1977 a Barcelona, la Diada d'enguany marca vint anys de distància ara amb la redacció del projecte d 'Estatut d'Autonomia, anomenat popularment Estatut de Sau.
Sau va significar el primer consens de les forces polítiques catalanes per l'autogovem i va culminar un procés iniciat el mes de juny de 1978, quan una representació dels partits va aprovar al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona la comissió redactora. La comissió dels vint va constituir-se en ponència.
Per decret de la Presidència de la Generalitat Provisional, els diputats i senadors elegits a les circumscripcions electorals de Ca-talunya van constituir-se en assemblea per aprovar l'Estatut. Sota la presidència de Josep Tar-radellas, l'assemblea va aprovar gairebé per unanimitat l'Estatut, que es va presentar tot seguit al Congrés. La Comissió Constitucional no va examinar el document fins l'any següent, després de les eleccions generals. Les posteriors negociacions van rebaixar notablement els seus continguts, però el text definitiu va ser aprovat en referèndum el 25 d'octubre de 1979 pel 88 ,1% de vots afirmatius.
io Política ELS-íCANIUNS Dijous, 10 rie setembre de 1998
C u r s a e l e c t o r a l
Aymerich dóna tot el
suport a la candidatura
de Lluís Recoder
A. B. - Sant Cugat -
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va donar suport públic dimarts a Lluís Recoder per primera vegada, des que el diputat s'ha perfilat com a candidat previsible de CiU per a les eleccions municipals del 13 de juny.
En una troba- L'alcaldeconsidera da amb els mit- j j i
jans de comú- reconduïdes les nicació locals i diferències amb comarcals a J
Ràdio Sant Cu- ÍExeCUtWa loCülpel
ï^níür Reh- P™* de designació coder com "una persona molt preparada i amb un domini parlamentari a Catalunya i a l'Estat per la seva experiència com a d ipu t a t " . L'alcalde va assegurar que, si fructifiquen les negociacions entre CDC i UDC, "Recoder tindrà tot el meu suport per tirar endavant la tasca".
Amb aquestes declaracions. Aymerich considera reconduïdes les relacions amb l'K-xecutiva local de CDC, després que la desautoritzés per com portava les negociacions amb el soci de govern. "Hi ha hagut més diferències que no pas friccions, però ara ja s'ha posat fil a l'agulla", va
precisar Aymerich. En clau comarcal i davant d'una possible torna amb Sabadell, on el cand ida t serà de C D C , l'alcalde de Sant Cugat va advocar perquè aquí
s* Segueixi en el mateix sentit, "però si s'arribés a acordar un c a n d i d a t d ' U n i ó i aquest seguís el programa i la meva línia política, també tindria cl meu suport". No obstant això, i al marge
d'aquestes opinions, Aymerich va recordar que el dia
Aymerich va aprofitar els micròfons de Ràdio Sant Cugat per fer un repàs al nou curs polític. FOTO: X. LARROSA
que va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a alcalde, el juliol de l'any passat, també va dimitir com a president de l'Executiva local per no interferir en el procés de designació del seu successor. L'alcalde va raonar aquesta actitud, "perquè no es barregi amb l'acció de govern municipal" . "Ara bé, quan hi ha hagut coses que no m'han agradat, les he dit", va concloure.
Optimisme electoral
Aymerich va mostrar-se optimista, d'altra banda, quan va aturar-se a analitzar les pers
pectives d'èxit de la coalició nacionalista amb vista a les municipals i davant la pressió creixent de la resta de partits a mesura que s'acosta la cita electoral. Segons Aymerich, aquests comicis seran "diferents i durs, però tinc la confiança total i absoluta que la coalició seguirà guanyant, com sempre des de les eleccions generals de 1986". En la valoració de la legislatura en general, l'alcalde va admetre que enguany hi ha hagut una oposició més dura des del principi, a causa del pacte de Govern amb Esque r ra Republicana fins a aquest mes de gener, "que no va sentar
bé sobretot als altres partits d'esquerra".
En tant que diputat al Parlament de Catalunya, l'alcalde de Sant Cugat va mostrar la seva disposició a evitar "polèmiques absurdes" sobre qui ha d'ocupar el segon lloc darrere de Jordi Pujol. Tot i trobar "legítimes" les demandes d'UDC, Aymerich va limitar l'acord entre les dues formacions a Jordi Pujol i a Josep Antoni Duran Lleida: "estic ben convençut que s'hi posaran". "Ara, però, hauríem d'as-seure'ns, aturar aquest tema i treballar per a les eleccions que arribaran a final de febrer o a principi de març".
N o m e n a m e n t s
Josep Mayol aspira a la reelecció
al jutjat de pau de Sant Cugat El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té la paraula
A. B.
Amb el desig de ser "l'últim jutge de pau de Sant Cugat", com ha re i te ra t davant la manca d'un jutjat de primera instància, Josep Mayol ha estat ratificat pel ple de l'Ajuntament de Sant Cugat per a la reelecció en el càrrec. Mayol, que s'ha presentat a la plaça en solitari, va dirigir fa uns dies una carta als partits polítics amb representació municipal perquè sabessin les seves intencions de continuar. El ple extraordinari de dimarts va aprovar per unanimitat la candidatura de Mayol i ara la decisió definitiva
sobre el nomenament s'ha de prendre al Tribunal Superior de Jus t íc ia de C a t a l u n y a (TSJC).
Esperant la reforma
Josep Mayol ha manifestat la pretensió de seguir en el càrrec durant quatre anys més i espera que en aquest període entri en vigor el Projecte de L le i de D emar cac ió i Planta Judicial, que es discuteix al Congrés dels Diputats des del mes de març i que manté una esmena d'IC-EV per demanar la creació d'un jutjat de primera instància a Sant Cugat. Per Mayol, la saturació del jutjat de Rubí,
ocupat en un 40% per gestions relatives a Sant Cugat, és una "absoluta barbaritat", mentre es manté tancat a més el cinquè jutjat de la ciutat. Aquesta situació gairebé límit s'acusa des de l'any 1988, quan va entrar en vigor la llei Múgica. Aleshores, l'oficina de Sant Cugat ja havia passat de primera instància a jutjat de districte i per llei va esdevenir de pau. Mayol es mostra escèptic sobre la ràpida aplicació del projecte de llei, que implica una nova delimitació de les demarcacions judicials. "Anant de pressa, això no estarà solucionat ni en dos anys", ha assegurat l'actual jutge de pau.
P a r t i t s
IC opta per la confederació amb Opció Verda i passa a
anomenar-se Iniciativa-Verds A. B.
L'escissió en tres branques d'Els Verds, soci de coalició amb Iniciativa, comença a tenir conseqüències i la primera és el canvi lleu però significatiu del nom oficial i. del logotip. L'entesa entre Iniciativa per Catalunya i Els Verds-Opció Verda s'anomenarà a partir d'ara Iniciativa-Verds i passarà de coalició a ser una confederació. Al logotip s'ha modificat la disposició del sol característic del moviment antinuclear per encarar-lo amb la I d'Iniciativa i se li han dibuixat uns raigs més allargats. La nova imatge s'ha estrenat amb la cam
panya Catalunya és més que un club, que pretén marcar diferències amb el model de país p romogut per Convergència i Unió (CiU). Tot i que en l'àmbit de mi
litància la confederació no afectarà sensiblement el partit a Sant Cugat, el coordinador local d'IC, Francesc Godàs, ha valorat positivament el canvi cap a una relació "més orgànica" amb POpció Verda lide-rada per Joan Oms. Godàs ha descartat, però, que aquest acord possibiliti l'entrada de membres del moviment ecologista de Sant Cugat. La confluència de les dues formacions es concretarà totalment en la V Assemblea, convocada per al mes de novembre.
Gel Gasoil
Premsa calefacció
Gelats Carbó
Llenya Butà
^
£935004555
Griful Oil, s. L. Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "( SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa Entrepans Congelats
Gelats Accessoris
dem
EGB, FP, COU l ^ ^ j ESO (REFORÇ)
ADULTS: - ACCÉS UNIVERSITAT - GRADUAT ESCOLAR
í u ^ ' E S B A R J O I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
C O A P . ORIENTACIONS VOCACIONALS I
PROFESSIONALS: • ELABORACIÓ DE CURRÍCULUMS. . TRASTORNS APRENENTATGE.
C/VILLA, 22-Tel. 93 589 21 15 MATRÍCULA OBERTA
a
PAPERERIA PLANAS
GRAN ASSORTIMENT DE
MATERIAL ESCOLAR
Rambla CanMora (cantonada Vinolas) Tel. 93 674 16 82 Fax 93 589 33 80
08190 Sani Cugat del Valies
S PR 1NT I D I O M E S
Francesc Moragas, 8 Tel. 93 5892264
• Santiago Rusifiol, 2
Tel. 93 6741501 •
Valldoreix, 56 Tel. 93 6746635
08190 SANT CUGAT DEL VAUÈS
i fi IB!* IDIOMES • TRADUCCIONS Rius iTaulet 2, Pral.1.-Tel (93)674 82 15
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
15«/o Dte. material R0TWNG
10% Dte. en tot el material escolar
10% Agendes escolars
Santiago Rusifiol, 11 Tel. 93 589 14 78 Fax 93 589 24 15
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
t Av. Alfons Sala, 9
Av Francesc Macià, 61 Tel. 93 589 53 28
08190 St. Cugat del Vallès
HSIOWNTWS
12 Opinió
J ^ L ^ Dijous, 10 de setembre de 1998
EIS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valies
« d* Sani Cuost, S.L .Sant Antoni. IS, fuiKos - W I W S M H Cugat dW Vïllei
tel .StWft'H.*- Kax5K9 20 91 Consoli d*Administració
Ramon Cïrau (president) Josep M. í̂ abrerizo. Pere KsqucnJu i Xavier Fornells (editor delegat)
Coordinadora d * Rsdsccto Aura Cosra
fWdseclo Polí t im/ l>onomia: Albert Balanza;
Enloni/OpíiHÓ: AutJ Gusu ; Societat: Iolanda Pàmies; Cultura: Josep Mana M i m .
r>|M»r1»: . \ l e \ L·ipcv; Radiografia i «MMJU«IH: Montse Sant;
Solidaritat: Mòn ie j Bernal>é; Districte*: Vivian Juan
Comare tal Ann.i }uj(ioh
Consoli Editorial Kamun í í r i í i i p r o i d c n O
Josep M. ( labrer i /o (̂ leeprcsident) Ykr.>r Alcxjndre.l·r.intt'M.· í l j r bò , Jordi ("asjs,
N j K Í s C j s U n ^ c r . A l b i r i I >c Pal·li». Pere Ksouerda, Wmcr l-'ornclís. Kri-fun Herh»M>cinicr.
Roneli Pcdr.'.. Ramon Pn.s, I . INIS l 'uiu. F.mili Kciïé, Marta Sobirà, I V . . .Soler. Josep A Teixidó.
Joan Tortosa, Josep M Sans lra%e, Joan I rm ano, Jaume lubau. I l eao r Vall. \ u r i a /a l ia la
Vira (l<ista (seereiàrial
Subscripcions Laura M.mtet
Fotografia Xau l.arrosa. Ave Beltran
Disseny I maquataclò Jordi Pascual
Corracclò \ l v j t Masllorens
Impressió Ri)timprcs)t*72)4U.I>5.tJ5
Distribució Maihnn Vallès SL. Tel SK«j.:.V7l
I)ipí«iileKal;<;i-40S-víÍ
El» -i C'.jiiloni C I P T C I M Út
cuptCMcn l'opinKi JH» !
Plir»llt.JCtA «Iheilrf.
(a)ACPC A-ÍWCÍMCIÓ C a t a l a n a de la Premsa C o m a r c a l
u l i Eh jroclc» tigrats
« • Ï J rtcceitirunicnt
E d i t o r i a l
Uonze, a les dotze
Des de fa unes setmanes, a través de les pàgines del diari Avui, s'ha fet
pública una campanya de mobilització ciutadana que, amb l'eslògan L'onze, a les dotze pretén que els ciutadans de (Catalunya es reuneixin davant les places dels ajuntaments, a les dotze de demà per cantar Els segadors. Sota els auspicis de diverses associacions de caire nacionalista i animada per l'incombustible Salvador Esca-milla, la campanya pretén que
l'essència i la significació de la Diada Nacional de Catalunya s'estengui per tots els pobles, viles i ciutats del país. Des de fa una colla d'anys, la
Diada es debat entre els paràmetres festa i/o reivindicació. Els promotors d'aquesta acció no entren en aquest debat, volen que la Diada no passi sense pena ni glòria a molts indrets del país. El que cerquen és que si els ciutadans apareixen a la plaça de la vila per cantar Els segadors, l'any
vinent el consistori acabarà organitzant actes amb motiu de la Diada. La campanya L'onze, a les dotze
no ens cal a Sant Cugat. Sortosament, i a diferència de moltes ciutats de Catalunya on no s'organitza cap acte. al nostre municipi, a traves del consistori, les entitats i alguns partits, no podem dir que la nostra Festa Nacional passi desapercebuda. Mentre els babelians i alguns
altres, més o menvs disfressats,
ens volen portar cap a una visió d'un país sense arrels i sense història, el dia onze, a les dotze, tots serem, per demostrar tot el contrari, a la Plaça Barcelona, sota una única bandera, per veure ballar l'Esbart, escoltar el parlament del nostre alcalde i cantar Els segadors amb les nostres corals. I a la tarda, amb la mateixa motivació, anirem als Jardins del Monestir a fer pinya amb els castellers, a veure els gegants i a ballar sardanes.
Una gran notícia amb prejudicL·
Ens hem de felicitar pel pas endavant que l'Ajuntament ha donat en aprovar
un projecte cultural que cada cop pren més forma; aviat podrem observar com l'antiga Casa Aymat es convertirà en el centre-taller del tapís gràcies, en gran part, a la sensibilitat i l'impuls de l'administració local. Ens hauríem de felicitar perquè
aquest projecte també representa la recuperació definitiva per a ta ciutat de l'artista santeugatenc Josep Grau-Garriga, reconegut internacionalment per la gran renovació de la tècnica del tapís. Només cal fer una ullada a les
grans enciclopèdies de l'art per adonar-se de la seva aportació, a més de la de les seves creacions en pintura, dibuix, escultura i envi-ronament. El retorn de la seva figura, la seva obra (donarà un fons valorat en més de 300 milions) i el que pot suposar per a la ciutat el llegat de la seva experiència, ens ha d'omplir de satisfacció. La ciutat es tornarà a convertir en la capital catalana del tapís, una capitalitat que ja va tenir fa 30 anys de la mà de l'industrial Sa-maranch i del mateix Grau-Garriga. Sant Cugat recuperarà un dels trets característics de la nostra història cultural.
Ens hauríem de felicitar per tot plegat, però l'alegria ha quedat una mica deslluïda per la reacció inesperada d'uns representants polítics que sembla que els interessa burxar en allò que creuen que els pot donar alguna rendibilitat electoral. PSC, IC i fins i tot ERC -que fa quatre dies es feia responsable de totes les iniciatives de l'equip de govern- no van votar favorablement aquesta proposta perquè no estaven d'acord en que el projecte contemplés una part de les instal·lacions com a ta-ller-vivenda de l'artista, i per aquest motiu acusen l'equip de govern "de fer un ús privat dels
diners públics". Senyors de l'oposició, facin-s'ho mirar i facin una ullada a les diverses fundacions d'aquest tipus que hi ha al país, recordin que es tracta d'un projecte que compta amb el suport de la Unió Europea, la Generalitat, l'Ajuntament i, tot plegat, perquè darrere hi ha el prestigi personal de Grau-Garriga, que amb això renuncia al seu intens treball a Anjou (França) on té tot el suport i gratitud de l'administració. I vostès li qüestionen un espai a casa seva, a Sant Cugat. Una reacció ben galdosa davant una gran notícia.
El l e c t o r escriu
Aclariment a un "aclariment"
Com a membres de la Comissió de Festes de la Floresta, volem fer el següent aclariment. En referència a les manifestacions de la senyora Cuadras, val a dir que quant a l'elecció de canells, no menteix sinó que tal vegada la resta de la Comissió va interpretar de diferent manera la seva crítica. Cuadras el que volia dir és que malgrat que l'elecció va ser encertada, la forma no. Quant al pregó i al pregoner, les
declaracions de Cuadras van ser una opinió personal i no, ni en cap moment, una grolleria. Quant al tema d'El Molino, demanem serietat, si us plau. ( Aiadras en cap moment va pressionar la Comissió perquè es portés l'espectacle d'El Molino a la Floresta, ja que aquest estava emparaulat en una altra població, ja havia actuat a la Floresta i tomava a Sant Cugat per la Festa Major.
Finalment, voldríem aclarir que la
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el
número de DNI o passaport del seu aucor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
senyora Cuadras, senyors, fa trenta anys que està empadronada a Sant Cugat i actualment hi viu, però els de tota la vida saben que a la Floresta hi ha fet i segueix fent moltes coses, i sempre sense cap mena d'ànim de lucre./ALTRES MEMBRES DE LA COMISSIÓ DE FESTES (La Floresta)
Quan seran gratuïtes?
Era un tema pendent i, ho sento, però per a mi ho continua sent Parlo dels peatges de les autopistes. El que ens afecta més de prop, el de l'A-7 a l'alçada de la nostra ciutat, és un dels que ha entrat en el paquet de reduccions pactades a can
vi d'allargar la concessió per a cinc anys més. Molt bé, ara pagarem la meitat de l'import, però no puc estar content. No puc acceptar que encara haguem de pagar, encara que sigui menys. A causa de la meva feina m'he de desplaçar diàriament i anar d'un lloc a un altre, i em toca molt la moral haver de pagar cada dia. Així que demanaria als nostres estimats polítics que, per un cop, fossin capaços d'arribar fins al fons de les qüestions i si han aconseguit una rebaixa del 50%, doncs que continuï'n endavant amb la seva feina i no parin fins que n'obtinguin la gratuïtat. Potser pensaran que és molt fàcil parlar quan es veu des de fora, i és probable que tinguin raó. Però,
no és el mateix partit que ha aconseguit aquesta rebaixa qui propugnava allò de "La feina ben feta no té fronteres"? Doncs potser que comencin predicant amb l'exemple. /MARC PICANYOL (Sant Cugat)
Teatre del poble I per al poble
La setmana passada es publicava en aquest setmanari un ampli reportatge sobre companyies locals de teatre. I una de les demandes que es recollia era que es fes un cicle de grups de la ciutat al Teatre -Auditori. Jo no puc més que estar-hi d'acord. M'agrada Veure els grans muntatges de les companyies que
JUVÉ, GAVARA. BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, i iw«s&
BELL&
M|W*
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 1784 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT
tenen més renom i, per tant, més diners, però també és molt interessant assistir a les representacions qdels actors i professionals de la ciutat I em sembla indignant que tinguem un teatre a Sant Cugat que només programi la seva gent en comptades ocasions. Què passa, que és massa important per acollir els de casa? Està bé que portem els grans, però els d'aquí també hi han de tenir un lloc. Per això em sembla encertat crear un cicle paral·lel. Es tracta d'un esquema que, si no tinc mal entès, ja es du a terme en altres teatres del país. Per tant, dono suport als actors que plantejaven aquesta proposta i espero que aquest teatre sigui per al poble i del poble. ANNA SEGÚ (Valldoreix).
bpà^an, ptstm»%e\ mm dejfosep
Wt&mtoL· I I feomt oanWte ha
ELS /CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Opinió 13
La l l o t j a
Sant Tornem-hi i sensacions FRANCESC CARBÓ I SERINYANA
M olts hem tornat de v a c a n c e s a q u e s t s dies i a part de des
cansar i estar amb els nostres hem c o n e g u t nous indre t s i sobre to t h e m e x p e r i m e n t a t sensacions.
La p r imera , la q u e n e c e s si tàvem tots d 'en t rada : és la de fer allò q u e v u l g u e m , al r i tme q u e v u l g u e m i s e n s e q u e n i n g ú
pe r fer v a c a n c e s , si t e n s la sort de ten i r -ne , no cal marxar, ja no d e p è n de tenir més o menys recursos sinó de tenir aques t a idea de desconnectar, d 'obl idar la feina. Altres ja no saben si descansen o no; és el cas, per exemple , dels que t e n e n nens o nenes pet i ts , que sí que els gaudeixen, però a qui el r i tme que
por ten impede ix
ens obligui a Sempre he mantingut tmbar estoncs dc
res. Aques ta d e s c a n s . I, é s s e n s a c i ó d e que per fer V(lCCinCeS clar, quan voltes
no cal marxar, ja rio depèn de tenir més o menys recursos sinó
de tenir aquesta idea de desconnectar
relax, d estar dc panxa enla i re o v ia t j a n t és t a n agradable q u e q u a n s' a c a b a e 1 període vaca-c i o n a l r e a l m e n t la t robes a faltar. I n bon amic , q u a n a r r iben Ics vacances s empre explica q u e va comptan t els desper tadors que li q u e d e n per co-mençar- les , i quan necessi ta que l com i li d e m a n e s , sigui l 'època que sigui, et reclama un mes de vacances. I és q u e la cultura de l'oci del descans està tan arrelada q u e ha esdev ingut bàsica i necessària. I s e m p r e he m a n t i n g u t q u e
certa eda t cal saber què fer i com viure.
Sensacions com la de pujar a d a l t d ' u n p i c i veure muntanyes i m u n t a n y e s , o n a v e g a r e n u n ve le r i c reuar el mar, o estar asse-
g u t o b s e r v a n t u n p a i s a t g e m e r a v e l l ó s , o són e s t o n e s fantàs t iques q u e a juden a tirar el carro. Hi hauria un etcètera tan llarg que us deixo volar la imaginació. Sense voler , i m i g obl igat ,
tornes , connec tes , i a terres a una veloci ta t ver t iginosa; ja el p r imer dia t o rnes a t en i r p rpb lemes i s i tuacions sobre la taula. I ja no és només la
feina sinó l 'inici de curs de les famílies, les activitats que fan els fills/es o tu mateix, els esports on c'has d 'apuntar , i tot és un plegat que t ' adones q u e aquel ls propòsits que t 'havies fet a l 'estiu e ren fruit de la imaginació i dc les bon e s v o l u n t a t s q u e q u e d e n eclipsades pel temps. Tant de bo que a molts Ics voluntats els hagin reeixit ara o en el futur. Arr ibaré abans
a casa, faré més esports, sortirem un cop al c inc ,
tat impor tan ts . I així, en un món tan compet i t iu i en creix e m e n t es fa difícil. La sensació que cada un va cada vegada m é s a la s eva . q u e la competència supera el treball conscient i que la crítica des t ruc t iva va més enl là de la constructiva, no ens ha de fer oblidar q u e tenim contrar ietats que costa captar i e n t e n
d r e , ja q u e
Sense oblidar les bona P a r t de
raó hi ha als
resp o nsabilitats d o s o t r e s p u n t s d ' o p i -d'aquells a qui
egiré un llibre pertoquen, Caldrà P e r m e t e u al t r imes t re , sel e c c i o n a r é el que he de veure a la t e le , in ten t a r é d i a l o g a r i e x p l i c a r f e t s i p e n s a m e n t s a c a s a , t o t són propòsits que no saps perquè cal revisar i tirar endavant . I sobretot en aquel ls aspectes que d e p e n e n d 'un mateix.
Però a part d ' aques t s aspectes caldrà anotar alhora aquelles sensacions que connec taran amb la feina que fas, els amics /gues q u e t ens , el poble on vius, que ens han de p e r m e t r e avançar cap a nivells de tolerància i solidari-
m c a l g u n e s que treballem en la sensacions calma esperant les p(;rs"nll's:
C o m p o d e p o d e m VaCatlCeS e n t e n d r e que
, e l p o b l e ha de créixer per necess i ta t ,
a q u e l l s q u e hi h e m v i s c u t anys i anys i q u e vam veu re posar el pr imer semàfor als 4 cantons?
C o m podem treballar en el diàleg i la solidaritat a casa si la competènc ia laboral o fins i tot en l 'àmbit d 'es tudis cada cop és més impor tan t Com podem queixar-nos que la fe ina a e n t i t a t s o lloc alt r u i s t e s la fan els m a t e i x o s
q u a n a v e g a d e s no d o n e m prou canals de participació a qui ho demana?
Com ens que ixem que Sant Cugat encara no té un barri antic tancat i lliure, quan som els primers de sortir en cotxe?
C o m cons t a t em q u e el català re t rocedeix en aspec tes a la via pública i en general , quan som els pr imers q u e el nostre compromís l ingüíst ic l ' es tem oblidant?
C o m e s t e m d e m a n a n t un fu tur museu a San t C u g a t , i q u a n hi ha e x p o s i c i o n s al c l a u s t r e hi h e m ana t a co-r re-cui ta . A q u e s t e s són a l g u n e s d e
Ics sensacions de con t r ad ic ció q u e tens com a pe r sona i com a s a n t e u g a t e n c . I ho vius quan t o r n e s de vacances i ho ob l idaves , i si hi r e f lexionaves era d e l luny e s t a n t . S e n s e o b l i d a r l e s r e sponsab i l i t a t s d ' a q u e l l s a q u i e ls p e r t o q u e n , c a l d r à q u e t r e b a l l e m e n la c a l m a e s p e r a n t les v a c a n c e s , as s u m i n t el n o s t r e a i r e r e s p o n s a b l e en to ts els à m b i t s i sabent que s e m p r e cal troba r l ' e q u i l i b r i e n t o t a l lò q u e afecta les p e r s o n e s .
Ara q u e c o m e n ç a el n o u s c u r s , no e s t a r i a d e m e n y s q u e ens ho p r o p o s é s s i m .
El S e v e r i en T i t o
v \ - - • • ~ * * — ' - ' • • •
00 0-
i.
Ah. àe seWW
*—4
£ I t e r r a t
El golf no tanca a Vagost
uan arriba l'estiu la ciutat les buida: tothom se'n va de vacances i s'oblida del
fefixoc tarannà. En canvi, pels ecologistes l'estiu és una època on toca estar alerta, i no tan sols pels incendis forestals. L'Administ rac ió t e n d e i x a dona r to ta mena de llicències al juliol i les obres més polèmiques sovint s'inicien a l'agost.
El club de golf s'ha apuntat a aquesta tradició, no tan sols posant una tanca de 6 km per delimitar els terrenys on pensa ampliar el camp, sinó excedint-se de la llicència atorgada per l'ajuntament, arrasant el llit de la riera del Sant Crist i obrint pistes pel bosc.
Òbviament tothom té dret a delimitar la seva propietat, però el club de golf no sembla compartir la sensibilitat ciutadana vers l'entorn natural. Per què col·locar una tanca que impedirà el pas dels animals? Per què restringir l'accés a una zona de Collserola on molta gent hi va a passejar? Per què fer-ho de la manera més agressiva? La
KRISTIAN H E R B O L Z H E I M E R
major part de la serra de Collserola i dels espais naturals de Catalunya són de propietat privada. Si tots els propietaris seguissin l'exemple del club de golf, l'accés al medi natural es veuria sèriament restringit.
Ara que hi haurà la tanca perime-tral, els ciutadans ens farem la idea que aquests terrenys no són de tot-
Sembla que els paellers de cap de
setmana fan nosa per al model de ciutat que
volem
hom. Així, quan tornin a venir les màquines a arrasar la vegetació existent i substituir-la per una catifa verda no ens agafarà per sorpresa.
L'ampliació del golf millorarà la imatge de la ciutat. Sembla que els paellers que diuen que hi cam
pen els caps de setmana fan nosa per al model de ciutat que volem. Una magnifica gespa que es podrà mirar de lluny però no tocar (excepte uns pocs privilegiats), que consumeix ingents quantitats d'aigua (de la que anem tan sobrats) i que necessita d'una àmplia gamma de productes agroquímics (herbicides, fungicides, adobs químics...) sí que donarà a entendre a qui arribi per la Rabassada que està entrant en una ciutat modèlica.
Llàstima que a l'altre cantó de la carretera hi haurà un trist Parc Rural, amb herba seca per manca de rec artificial, tot d'arbres (amb el greu risc d'incendi forestal que comporten) i ni una sola urbanització que rendabilitzi el sòl. Serà el preu que haurà hagut de pagar la ciutat als quatre ecologistes radicals que mai han entès que per progressar cal créixer i que la propietat privada és sagrada.
Cafè per a tots.
Kristian Herbolzheimer és membre del Grup de Natura del CMSC
14 Opinió ELS /CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998
El p o r x o
Roses sense olor FONTCUBERTA
H i ha dos diferents tipus de roses: les que fan olor i les que no en fan. La
passada Diada de Sant Jordi es van repartir 5 milions de roses a Catalunya. La majoria d'elles no feien olor. Olorar-les era igual que olorar una pedra. També hi ha dos tipus de pollastre: el que té gust a pollastre i el que té gust a qualsevol altra cosa menys a pollastre. Així mateix, hi ha dos tipus de pel·lícules: les que únicament busquen fer passar l'estona i les que tracten de convertir el cinema en un art o un testimoni del nostre temps. I així podríem seguir fins a l'infinit. La televisió escombraries; els films musicals; el pernil que s'ha de guardar a la nevera perquè no es faci malbé; el pa que només és bo durant unes hores; el llom que té gust a peix; el lluç congelat que sembla gel
adobat; la carn que deixa anar quantitat d'aigua quan la cous; l'orxata envasada; les paelles, les pizzes o les fideuàs precuinades; el doblatge fet a corre-cuita; els cantants que només canten en play-back...
Les roses sense olor són només la punta d'un gegantesc iceberg. La societat de consum ha de fer les coses d'una forma estàndard per poder arribar a tothom. L'augment de la població propicia i obliga a aquesta postura que, d'una banda és bona (un gran nombre de gent tenim accés a productes de tot tipus -menjar inclòs- que abans només eren a l'abast de certes classes privilegiades), però per l'altra hi ha una pèrdua molt clara de la qualitat. Com que la societat de consum té el benefici com a principal objectiu de les seves activitats, la qualitat queda arraco
nada en benefici de la quantitat. El pitjor és que aquesta tendència està provocant una pèrdua del gust o de les exigències dels consumidors, cada vegada més accentuada. Alarmant. No es podria trobar un terme mig? La gent accepta que les roses no
facin olor; els agraden els programes de televisió-escombraries o les pel·lícules que idiotitzen; no troben diferències de sabor entre els pollastres i els porcs de pagès o els de granja, i creuen que les paelles, les pizzes o les fideuàs són igual de bones precongelades que fetes com cal. Es jutja la qualitat d'un actor estranger de cinema quan eldoblatge elimina el 50% dels valors de la seva interpretació (o és que la veu no compta?) i es porta als altars cantants que només són producte de laboratori i que no s'atreveixen a cantar en direc
te. S'ha perdut la capacitat d'exigir la màxima qualitat i la mediocritat, i els mediocres, es converteixen en ídols venerats. Només cal fer zàpping per descobrir que els llocs considerats de privilegi no estan ocupats precisament per lluminàries.
Les roses sense olor repartides per Sant Jordi són un símptoma d'un canvi d'actitud de la nostra societat. De la nostra pèrdua del gust i de l'exigència. La gent s'ha ancorat en la passivitat i la seva acceptació sense protestes és, sense cap mena de dubte, l'explicació de tantes i tantes desfetes que es produeixen de forma habitual, airejades pels mitjans de comunicació. Com més roses sense olor s'acceptin sense protestar, méspassota serà la nostra societat. I així, el nostre futur no serà precisament optimista.
«MJ -V J«A. j * t \a.r /**. .. A» *»«#*/•/
- • UÍ-4C éüt C*MMK * - " -\$p* ui*//]
<N
~nr
L ' e i x i d a
Senglar P. CORTIJOS
La peripècia experimentada per tres joves conductors a la carretera de la Rabassada ens fa advertir, a la traça, una evolució en els costums dels senglars de Collserola. No ens ha d'estranyar que el desenvolupament d'unes espècies esdevingui, a vegades, un destorb per a unes altres. Amb tot, no volem deixar de meravellar-nos per certes variacions que es manifesten en el fet evolu t iu . Al senglar, per exemple, se'l pot observar, amb precaució, llaurant el so-tabosc com si volgués emular els inicis de l'agricultura. D'allí treu els mitjans que li permeten anar creixent i transformar-se, a la llarga, en un exquisit civet de senglar que era, fins avui, segons els entesos, la culminació de la seva existència. S'ha descobert recentment, però, que en un greu intent d'apropar-se a la civilització urbana, tot volent imitar una de les pràctiques característiques de l'espècie humana, un senglar va atropellar uns vehicles motoritzats que circulaven emparats en la nit. Resultat: unes quantes destrosses entre els participants i la intervenció de la Guàrdia Urbana que a trets - 1 5 ! - d'arma de foc acabà amb les nobles aspiracions de la bèstia. Avís per a navegants.
£ I s o t e r r a n i
L'onze de setembre* una diada reivindicativa EDUARD POMAR
E ls darrers anys des d'alguns àmbits de la dre ta ca ta lana s'ha
qüestionat la celebració de l'Onze de setembre com la data més adequada per celebrar la Diada Nacional de Catalunya i s'apuntava el dia de Sant Jordi com a data més indicada. Com era d'esperar, aquesta
idea no ha tingut gaire ressò entre la resta de forces polítiques, culturals i socials de Catalunya.
Ens podríem preguntar a què obeeix aquesta idea. És clar que l'Onze de Setembre té unes connotacions històriques i reivindicatives que no té Sant Jordi. L'Onze de setembre de 1714
les forces franco-espanyoles de Felip V ocupaven Catalunya com ja havien fet el 1707 amb el país Valencià i com un any més tard farien
també amb Mallorca. Els Països Catalans vam per
dre les nostres llibertats nacionals i es va perseguir la nostra llengua. La repressió sobre el poble català va ser brutal. La ciutat dè Xàtiva, al
Lli de setembre no celebra una derrota, sinó que commemora
la resistència del poble català davant
els invasors
País Valencià, va ser arrasada i cremada com a càstig per la seva ferma defensa en ser ocupada. El general Moragues fou detingut i executat. El seu cap romangué penjant dins una gàbia al Portal del Mar durant 12 anys.
Si els Països Catalans van passar a dependre d'Espanya, no fou pas per la seva pròpia voluntat. Felip V va anul·lar les nostres institucions i ens dictà la seva llei: la llei del més fort. A tots els territoris catalans se'ls va imposar el decret de Nova Planta, pel qual totes les institucions pròpies eren supr imides , així com totes les lleis dictades per aquestes, que van ser abolides, passant a dependre de les institucions espanyoles. Convé recordar aquests fets
per entendre el perquè l'Onze de Setembre se celebra la Diada nacional, ja que malgrat que algunes persones creuen que estem celebrant una derrota, la realitat és que es commemora la resistència del poble català davant dels invasors, lluitant fins al final per tal de mantenir els drets i la llengua que li eren pro
pis. Un altre intent de desvirtuar
la Diada Nacional és el que des dels mateixos sectors intenten desprendre l'Onze de Setembre del sentit reivindicatiu i històric que té i
LI 1 de setembre ha de continuar sent Diada fins que Catalunya
recuperi totes les llibertats nacionals
perdudes
in tenten transformar-lo en una jornada simplement festiva, sota l'argumentació que amb l 'Estatut d'Autonomia Catalunya ja disposa d'àmplies cotes d 'autogovern, i que no hem d'estar sempre pensant en el passat.
És la tàctica d'intentar que els catalans oblidin la seva història, perquè ja se sap que: "qui perd els orígens, perd la identitat". Per tot això, l'Onze de Se
tembre ha de continuar sent una diada clarament reivindicativa fins que Catalunya recuperi totes les llibertats nacionals perdudes i esdevingui de bell nou una nació sobirana dins d'Europa. Per acabar, vull fer una crida
a tots els santeugatencs que per la Diada d'enguany pengin banderes catalanes als balcons i que participin dels actes d'afirmació nacional que s'han organitzat a la nostra ciutat. Celebreu i passeu tots una
bona Diada.
Eduard Pomar és president d'ERC a Sant Cugat
ELS4CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Opinió 15
* t J u ^ . A grans t r e t s
Kristian Herbolzheimer La força de la reivindicació
El dibuixant Frederic Cabana i la grafòloga Eugènia Barra-china retraten la personalitat d'aquest conegut membre del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat. L'estudi que segueix revela els trets ocults de la seva personalitat.
"/orrf Mir* *» «» ***"•* . f*r*' "*.
r·nuc*»
Quan observem el grafisme de Kristian Herbolzheimer no se'ns pot que és una persona do
tada d'un caràcter fort, reivindicatiu i un xic dur externament, fets tots ells que contribueixen a mantenir-lo en tensió. La seva força de voluntat i fins
i tot la seva capacitat de sacrifici poden arribar a oferir-nos alguna garantia que tot allò que es proposa, ja sigui a curt o llarg termini, arriba a aconseguir-ho. Els seus traços cal·ligrafies
també mostren que té una bona disposició cap a les motivacions que ocupen el seu àmbit socio-professional, fins al punt que aquestes poden arribar a anul·lar, en certa mesura, les seves necessitats com a individu, per projectar-se i afavorir aquests àm-bits.És per això que sens dubte podem assegurar que és una d'aquelles persones que s'involucra en el seu treball i compleix els
seus compromisos sense permetre's errors. Tot i que és una persona re
servada que sap mantenir el control sobre les seves emocions, és més apassionat del que vol semblar i amaga la seva sensibilitat adoptant una actitud au-toexigent i combativa. En un acarament dialèctic, pot arribar a adoptar respostes contundents i incisives, encara que no arriba a tal situació fins que no ha esgotat tots els seus discursos dialèctics.
És intuïtiu i ràpid de reflexos, i encara que sotmet les seves idees a una profunda reflexió, les respostes acostumen a ser agudes. Amb la col·laboració:
M Q C R J P T SELECCIÓ-FORMACIÓ
Aragó, 208, 3r 3a-08011 Barcelona Tel 93 451 0439- - Fax93451 7396
C e n t r e C u l t u r a l Sant Cugat
EIS 4 CANTONS
Entorn 16 Dijous, 10 de setembre de IVyx
V e g e t a c i ó
Els pollancres de la rambla del
Celler es moren en quatre mesos Copcisa haurà de replantar-los assumint-ne els costos
AURA COSTA
- Saat Casat -
N o m é s han t i n g u t q u a t r e mesos de vida. Prop d 'un 60% de l s p o l l a n c r e s q u e es van plantar a la rambla del Cel ler a finals d ' aques ta pr imavera han mort. Segons els exper ts , el motiu més probable és la manca d'aigua - a q u e s t t ipus d ' a rbre creix n a t u r a l m e n t a les r iberes dels r ius - , el fet q u e s 'hagin p l an t a t fora de temporada o que hagi passat massa temps entre el moment de t reure ' ls d 'on eren i el de replantar-los a la rambla del Celler.
Des de l 'Ajuntament s'ha assegurat que la responsabili tat
per la mort dels pollancres recau d i rec tament sobre l ' emp r e s a a d j u d i c a t à r i a d e les obres, en aques t cas Copcisa, que s 'haurà d ' encar regar de substituir els arbres morts per altres de nous, assumint-ne el cost. Tot i que Copcisa és la màxima responsable del projec te , el servei de jardineria el va contractar a Hidroplant , una companyia a m b la qual treballa hab i tua lment .
Malgrat el cas, l 'a lcalde de la ciutat , Joan Aymerich, ha rat i f icat q u e m a n t é la seva confiança en l 'empresa adjudicatària de les obres sense tenir cap d u b t e que solucionarà l'afer tan aviat com li sigui possible. Així mateix, des
del consitori s'ha indicat que sempre q u e es fa una plantada d 'arbres hi ha un percentatge que mor i que , per tant, no es tracta de cap s i tuació atípica.
E l c a s , p e r ò , és q u e e n aques ta ocasió la xifra d 'arbres malmesos és molt elevat. L e s cond ic ions de l 'hàb i ta t urbà on han estat plantats els pollancres segurament hi ha inf lu ï t de mane ra d e t e r m i nan t . To t i així, encara són m o l t e s les e m p r e s e s c o n s tructores que inclouen els pollancres en els seus projectes urbanístics, ja que aquests arbres creixen amb molta rapidesa, i un cop desenvolupa ts resul ten molt vistosos.
l'empresa concessionària haurà de reposar els arbres morts. FOTO: X. /,.
P r o j e c t e s
Els partits comencen a debatre la possibilitat de crear Peix vertebrador
A. C. - Sant Casat -
L ' e q u i p de g o v e r n ha co m e n ç a t a q u e s t a s e t m a n a la ronda de negociacions amb els partits de l'oposició per con-sensuar la conveniència d ' e xecuta r el pro jec te conegu t com a Kix Vertebrador. La idea és crear un nou espai a la ciutat - q u e abarcaria des de Catalana Occident fins a l ' A N C -on es combinaria la construcció d 'hab i ta tges a m b la de zona industrial, comercial i espais verds.
L'alcalde, Joan Aymerich, va reunir-se amb Joan Cava, portaveu d'urbanisme del grup socialista, dimarts al vespre mentre que ahir va trobar-se amb el portaveu del PP, Jaume Tarragó. Hs preveu que en els pròxims dies es programarà la resta de trobades amb E R C i IC. Aymerich, però, és molt conscient que el projecte tot just comença a dibuixar-se: "Podria ser que arribéssim a aprovar-lo o fins i tot a iniciar-lo en l'actual legislatura, però els resul
tats no es veuran fins d 'aquí a 10 o 15 anys". De fer-se realitat, l'eix verte
brador suposaria una injecció de població estimada en aproximadament 14.000 nous ciutadans. L'increment de població obl igar ia el cons i s to r i a dotar aquesta àrea amb serveis sanitaris i educa t ius descentralitzats, per tal de cobrir les necessitats emergents . Precisament aquest punt és el que des d 'un principi ha preocupat el PSC local que , abans de l 'estiu, va fer unes dures de claracions mostrant-se contrari al projecte proposat per CIU.
Només les converses i el diàleg q u e s ' e s t a b l e i x i e n t r e equip de govern i oposició dirà si el projecte tira o no endavant . De to tes mane res , Aymerich confia força en els bons resu l ta t s : "Crec q u e un cop haguem exposat la idea, cap p a r t i t s 'h i oposa rà f ron ta l m e n t " . E n qualsevol cas, el cap de l 'executiu ha demanat a la resta de partits que "com a mínim" no es faci demagògia sobre aquest projecte.
Torre N e g r a
Aymerich accepta la dificultat de resoldre el procés en la seva legislatura Els juristes acaben d'estudiaries 66 al·legacions presentades
A.C.
L'alcalde Joan Aymerich ha admès la possibilitat que el procés de protecció de Torre Negra es retardi tant que la seva resolució es posposi a quan ell hagi abandonat ja la vida política. "En tot cas ho celebraré com a ciu
tadà de Sant Cugat i em sentiré igualment satisfet" ha dit Aymerich, qui no descarta que l'as-sumpte acabi als tribunals i quedi paralitzat. Aques t ex t rem, però, ha assegurat l'alcalde, tampoc perjudicaria excessivament la zona "ja que de totes maneres i mentre el procés no avanci, la zona no es podrà urbanitzar".
L 'equip consistorial, amb tot, c o n t i n u a t r e b a l l a n t pe r fer avançar el procés. L'alcalde ja ha convocat la comissió de seguiment per al 21 de setembre amb vista a informar els seus membres de la resposta que es donarà a les 66 al·legacions presentades al projecte d'aprovació inicial del procés de preservació de l'espai.
U r b a n i s m e
Coll Fava disposarà en dues setmanes d'una rotonda per controlar el trànsit L'obra va ser una petició de P associació de veïns
A.C.
El barri de Coll Fava veurà sol-ventats els seus primers problemes de trànsit d'aquí a dues setmanes . Les brigades d 'obres treballen aquests dies per enllestir la rotonda que estan construint -des de la setmana passada- a
l ' enc reuament de l 'avinguda Francesc Macià i el carrer Salvador Espriu. L'objectiu d'aquesta obra és millorar la seguetat viària a la zona, ja que la rotonda obligarà els vehicles a disminuir la velocitat al temps que distribuirà el trànsit de forma esglaonada.
La iniciativa urbanística és la primera resposta de l'Ajuntament a
les demandes que la recent creada Associació de Veïns de Coll Fava va plantejar abans de l'estiu. En la trobada que representants d 'aquesta associació van mantenir amb l'acalde a finals de juny, Aymerich es va comprometre a tirar endavant aquest projecte, així com a estudiar altres qüestions plantejades.
ELS/CAIVIIONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Entorn 17
T r a n s p o r t s
L'any vinent es podrà pagar als
FGC amb una targeta moneder La Generalitat està acabant de perfilar el projecte
A. C. - Sant Cugat -
La Generalitat ultima els detalls per posar en marxa, a partir de l'any vinent, una targeta-m o n e d e r a m b q u è es p o d r à pagar al Metro del Vallès. L'usuari haurà de carregar-la a les taquilles de les estacions o a les enti tats financeres associades -Caixa de Catalunya i Banc de Sabadel l - i després, quan adquireixi el bitllet o l'abonament, se li anirà descomptant l'import.
La instal·lació dels 130 punts de venda i de les 80 màquines validadores de les targetes començarà l'abril de l'any vinent i al setembre ja entrarà en funcionament aquesta modalitat de
pagament. Ferrocarrils de la Generalitat ( F G C ) no ha volgut pronunciar-se al respecte "fins que la Generalitat confirmi oficialment quan i com s'implantarà aquesta modalitat", segons una portaveu de l 'empresa.
A diferència de les targetes-m o n e d e r c o n v e n c i o n a l s , aquesta estarà dotada d 'un mi-croprocessador. D'aquesta man e r a e s p o d r à d i s p o s a r d e comptes d i ferents per pagar serveis diversos, com ara una trucada des d 'un telèfon públic o una zona blava.
La iniciativa s 'ha c o n c e b u t amb vista a la comodi ta t del client que, així, no haurà de dur d i n e r s en metà l · l i c a sobre . Aquest nou sistema, però, re
percutirà positivament en totes les parts implicades. F G C reduirà en un 5% els costos dedicats a la venda de viatges i les entitats financeres aconseguiran m é s f i de l i t a t d e l s s e u s clients. Amb tot, la intenció no és aturar-se amb el Metro del Vallès, sinó que el sistema vol estendre's a tot Catalunya.
Aques ta iniciativa ja fa dos anys que funciona com a prova pilot en el transport públic de Granollers. Fonts del De par tament de Política territorial i obres públ iques han indicat que l'experiència, ara per ara, ha anat molt bé , ja q u e s'ha aconsegui t que un 30% dels usuaris de Granollers utilitzin aquest sistema.
Les tmgetes es podran recamgara les taquilles i a les entitats bancàries. FOTO: X. L.
Equipaments
El PP es preocupa per la rebaixa del cost de les obres del Mercat de Torre Blanca Cl U assegura que els treballs es faran d*acord amb el projecte
A.C. -SantCugat -
La remodelació del Mercat de Torre Blanca ja té un responsable: l 'empresa Promotores 99, S.L-Zelcons, S.A. La companyia ha obtingut l'adjudicació de les obres després que l'Ajuntament constatés que era l'única que optava al concurs públic per execu-tar-les. La seva designació, però, no ha estat exempta de debat donat que el projecte que ha presentat contempla la possibilitat de rebaixar el preu de les obres entre un 30 i un 40%. El que en principi podria semblar una bona notícia per a les finances municipals, alguns polítics n'han fet tema de preocupació: "Temem que si fan les millores a un preu considerablement més baix que el que estava pressupostat pugui repercutir en la qualitat final dels treballs", ha dit el portaveu del PP, Jaume Tarragó. El grup polític que representa tem que es racionalitzin en excés materials i mà d'obra i que d'això en resulti una remodelació del mercat de poca
Després de les obres, el mercat comptarà amb una galeria romerctal. FOTO X I
qualitat "que en el futur ens podria portar problemes", ha advertit Tarragó. I és que a banda d'executar les obres, l'empresa adjudicatària podrà explotar les noves instal·lacions "per un llarg període de 50 anys". L'equip de govern ha descartat el perjudici comercial d'una rebaixa del cost del projete. Joan Aymerich ha ass-
senyalat: "Mentre l'empresa se cenyeixi al projecte, el resultat serà bo. I si, a més, aconsegueixen rebaixar el preu de les obres, millor, no ens hem de preocupar". L'alcalde ha recordat que és habitual que les empreses aconsegueixin preus més econòmics que els que preveuen els arquitectes en elaborar els projectes.
U r b a n i s m e
El passeig Rosella s'asfaltarà, s'hi faran voreres i es millorarà l'enllumenat. F: X.L.
Adjudicats els treballs d'urbanització de carrers de la Floresta i Mira-sol
A.C.
Les empreses CORVIAM S.A. i FCC Construcción, S.A. seran les responsables de la urbanització de diversos carrers de la Floresta i Mira-sol, respectivament, després que l'Ajuntament aprovés en la darrera sessió plenària la seva victòria en el concurs públic convocat per efectuar les obres. En el cas de la Floresta, els carrers afectats per les obres són els passejos Avellaners i Mimosa,
l'avinguda dels Til·lers i el carrer dels Cocos, que seran urbanitzats pròximament amb un pressupost d'uns 54,5 milions de pessetes.
L'actuació urbanística a Mira-sol serà de més envergadura. Malgrat que les vies afectades en aquest cas només són el passeig Rosella i el passeig Roser, la despesa destinada a adequar-les urbanísticament ascendirà a gairebé 100 milions de pessetes. Cal recordar que aquestes obres s'efectuaran amb els romanents econòmics de l'any anterior.
CENTRE DE LA IMATGE
NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10.
FINS A 30x45 EN NOMÉS
1 HORA
& OFERTA:
Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de
en rodets de 135mm (el rodet tradicional)
o untanHÜ en APS.
30x45,
A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor
laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la
millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica:
L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)
*vmííw®mmmpm j ü f i ü f ^^Q'^J NOU E-MAIL: [email protected]
PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS
EIS 4 CANTONS
Societat 18 Dijous, 10 de setembn de 1998
Festes Majors
Les arts obren l'esbarjo Concerts i activitats culturals arriben aquesta setmana a Valldoreix
ViviAN JUAN
- ValMoralM -
Les obres pictòriques de qua-ranta-set artistes, la majoria vall-doreixencs, poden veure's durant aquesta setmana i fins al proper 20 de setembre al local de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Una exposició que reuneix artistes reconeguts com la recentment guardonada amb la Creu de Sant Jordi, Mercè Diogène, santeu-gatencs com l'Adolf o dibuixants com Frederic Cabanas. La Mostra d 'aquesta cinquantena d ' a r t i s t e s ha servi t enguany per donar el tret de sort ida a la l ' e s t a Major de Valldoreix, dues setmanes d'esbarjo i diversió que combinen actes cul turals , populars , esportius, i on la canalla té gran protagonisme. A Pacte inaugural de la Festa Major, celebrat el passat divendres, va assistir-hi Jaume Sanmartí, President de l 'En t i t a t Munic ipa l Des centralitzada de Valldoreix, qui va elogiar "la qualitat i la dedicació" amb què els artistes vall-doreixencs han presentat les seves obres. La XXXII edició de la Mostra, enguanv molt més
En les obres pictòriques dels quaranta-set autors predomina amb forca l'estil figuratiu. FOTO: XAVI LARROSA
nombrosa, ha estat definida per l'Adolf com una "mostra bàsicament figurativa" on té especial rellevància la representació humana.
Temps de t ea t re
Una de les a l t r e s ar ts q u e s ' h a n p o g u t v e u r e d u r a n t
aquesta setmana a la Festa Major ha estat l'obra Una estona amb vostès, dirigida i protagonitzada per Eduard Araujo, del Grup Teatre Obert, acompanyat pel pianista Fric Xirinachs. Un total d'onze monòlegs d'autors tan diversos com Shakes-peare, Joan Capri, García Lorca o Bertolt Brecht han teixit
un treball "unipersonal i pensat per divertir la gent, encara que jo sóc essencialment un autor dramàtic i aquest tipus de representació teatral ha suposat per mi un gran esforç", explica Araujo, qui confessa que se sent atret especialment pel personatge de Marco Antonio , un monòleg que va tenir l 'oportu
nitat d ' interpretar fa anys. La seva trajectòria com actor va iniciar-se als 13 anys i va continuar sense interrupció fins als 33. Ara fa quatre anys, just quan va decidir venir a viure a Sant Cugat, va reprendre el fil interpretatiu.
E d u a r d Arau jo t a m b é va avançar a Els Quatre Cantons el proper projecte que té en t re mans: l'obra El poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, que es representarà a l'Església de Sant Cebrià el 2 de gener del pròxim any. Però ment re Sant Cugat espera l 'arribada d'aquest projecte, el futur immediat de Valldoreix és continuar durant tota aquesta setmana, i fins al 16 de setembre vinent, amb l'esbarjo i la disbauxa. Varietat i diversió n'hi ha per a tots els gustos: des d'una nit musical de rock amb el grup s a n t e u g a t e n c Paquita's Nipples, a c o m p a n y a t s d e l s Camàlics, passant per un concurs de paelles o una festa d'escuma dissabte, un cercavila de bastoners d iumenge dia 13 o fins i tot l 'espectacle Nas Vermell, d i r ig i t per la bal lar ina Coco Comin, tot un homenatge al clown Charlie Rivel.
Tradició, música i esports es donen cita a la Festa
Major de les Planes
1()I.A\'I)\ P'Wlll-'.S - Les Planes -
Avui s'inicien els actes de la Festa Major d 'enguany de les Planes, que presenta un programa que vol mantenir-se fidel al q u e s 'ha fet s e m p r e , però introduint alguns canvis, segons manifesta una de les components de la ('omissió de Festes , Hegona Parareda.
Un dels actes més destacats d 'enguany és la paellada que es farà demà. I és que aquesta activitat era, anter iorment , un dels m o m e n t s més assenyalats de la festa, ja que es reunia tota la família, explica Parareda. A causa de la normativa contra incendis, però, es va haver de suspendre i eng u a n y es r e c u p e r a . Ara b é ,
l'arròs s 'haurà de coure amb butà, per la impossibilitat de fer foc. Per aquest mateix motiu també es va haver de suspendre la botifarrada.
En aquesta paellada popular actuarà un duo, Agustín y su teclado, que es presentarà per primer cop a les Planes, amb un repertori força variat i apte per a qualsevol Festa Major. " H e m intentat repartir les actuacions perquè si no totes es fe ien a dal t , a la C r e u d ' e n Blau". Per aquest motiu també hi haurà música a la plaça M a r i a A n t ò n i a , on es farà aquesta paellada popular.
D'altra banda, els avis seran pro tagonis tes de l vespre de d issabte , ja q u e se ' ls h o m e natjarà amb un sopar i rebran la visita del mtster i de la miss,
/• h me*, pttits tambéapmteu el \eu gra
que passaran una estona amb ells. El motiu d 'aquest acte és que "els avis sempre es queden desplaçats perquè la festa és a fora i ells no la poden seguir", comenta Parareda. Per això, tindran també el seu moment en aquesta Festa Major de les Planes. I després, la nit
dt uarn pei dona/ zitalita/a les celebracions del districte. FOTO:X. LARROSA
de l 'espectacle, amb la vede t Norma Iris, el duo musical Los Trompos, el presentador Car-los Or tega i l 'humor d'Alfonso Serón.
l o t això i més conforma des d ' a v u i i f ins d i u m e n g e el
actes organitzats ín tegrament per la gen t del dis t r ic te , tant pe l s q u e fo rmen par t de la Comiss ió de Fes t e s com per les diveres en t i t a t s que hi ha al b a r r i , c a d a s c u n a d e les quals reali tza a lguna act ivi-
programa de la Fes ta Major tat durant aques t llarg cap de de les Planes. Es tracta d 'uns se tmana festiu.
ELS4 CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Societat 19
E n t i t a t s
El casteflano-manxec
de l'any, absent a les
XI jornades culturals v.j.
- Sant Cugat -
Les XI Jornades Culturals del Centro Castellano-Man-chego (CCM) de Sant Cugat del Vallès van iniciar-se dissabte passat amb la proclamació oficial del dos guardonats com a castellano-manxecs de l'any, que ha recaigut sobre Adolfo Salvador Gómez, alcalde de Moral de Calatrava, i el carrer santcugatenc de la Creu. Precisament, l'apertura de les festes va veure's una mica desl luïda a causa de l'absència de Salvador Gómez, que no hi va poder assistir per motius d'agenda. El batlle de Moral de Calatrava, però, sí que farà acte de presència al sopar que en honor als manxecs de l'any se celebra aquesta mateixa nit al Restaurant Gepetto.
Juan Carrasco, president de l'associació castellano-manxe-ga, explica els motius d'aquest nomenament quan comenta que Adolfo Salvador "és un home que amb nosaltres sempre s'ha portat molt bé, i si hem necessitat qualsevol cosa, dintre d'un ordre, sempre ens ho ha donat, i prova d'això és que durant quatre anys consecutius ha portat fins a Sant Cugat l'Agrupació Musical La Lira. fent una important aportació econòmica, pagant l'autobús, etcètera, i jo crec que
ha fet quelcom important perquè sigui reconegut com a manxec de l'any". Pel que.fa a l'elecció del car
rer de la Creu com l'entitat castellano-manxega de l'any, Carrasco comenta que respon a "l'orgull que vam sentir en conèixer que per tercer any engalanaven el carrer amb molins de vent, quixots i productes típics manxecs". Jaume Valls, p r e s iden t de l'Associació de Comerciants i Veïns del carrer de la Creu, es va mostrar molt feliç en conèixer el guardó i va confessar que els veïns estaven "molt c o n t e n t s " . Tant el nomenament de l 'entitat com el personatge neixen de la pro-
Adolfo Salvador assistirà aquesta nit al sopar en
honor dels manxecs de l'any
posta que anualment realitza la Junta, i que ha de ser aprovada pels socis de l'associació.
Gastronomia i cercavila
Després de l'oficialitat de la proclamació, el president del CCM, Enrique García, el vi-cepresident, Jaume Valls, i
: ' f j
El president del CCM va lamentar l'absència del guardonat com a castellano-manxec de l'any. FOTO: X. LARROSA
Joan Recasens,tinent d'alcalde de Serveis Urbans, entre altres personalitats, van gaudir amb un autèntic àpat castellano-manxec, en què no hi van faltar plats típics com el pistó o la caldereta. Més tard, els carrers de Sant
Cugat van inundar-se amb les notes de l'Agrupació Musical La Lira de Moral de Calatrava (Ciudad Real), una banda amb cent cinquanta anys d'història. Però l'actuació mes important va arribar quan La l.i-rava va actuar a la plaça Barcelona, on va oferir un concert amb peces de pasdobles i sarsueles.
El Centro Castellano-Man-chego realitza els quinze dies d'ebarjo per commemorar el tradiconal dia del Crist de Castella la Manxa, que històricament se celebra el dia 14 de setembre. I serà precisament un dia abans, el proper diumenge, quan les XI Jornades Culturals es clouran amb un festival de balls regionals. Abans, però, queden uns dies per sentir-se manxec.
> í-#*í"
.•$*-•
IMLira té150 anys d'fastòna iaquestaza set la \eia quarta mtiuuin 1-070 A li.
I n s t a l · l a c i o n s
La Unió Santeugatenca podria recuperar la Sala Clavé
L'espai acolliria activitats de dansa, teatre o música
i. p. - Sant Cagat -
La setmana vinent els membres de la junta de La Unió podrien recuperar la Sala Clavé, després dels molts entrebancs que s'han produït en un procés que el seu president, Josep Puig, qualifica de "molt difícil". La sala, que pertanyia a la societat, estava gestionada des de fa uns deu anys per Antonio Víichez, la mateixa persona que du el bar de la Unió i que la societat també vol recuperar més endavant.
L'elevat nombre de projectes que vol tirar endavant l'actual junta fa que els quedin
petits els espais dels quals disposen. En aquest sentit, Puig assegura que tenen el teatre molt ple i per aquest motiu la sala serviria tant per a activitats teatrals com de dansa, o per a algun concert. Precisament, una de les per
sones que se'n podria beneficiar és el director del Cor Aulos, Jordi Picorelli, amb qui La Unió ha contactat perquè es faci càrrec d'una secció de música que no tan sols hauria d'englobar la Coral i els Lluers de la Unió, sinó que també és previst que s'ensenyi solfeig i música de cambra. De fet, Josep Puig es re-fereix, fins i tot , a la possibilitat de crear una or
questra a l'entitat. La sala Clavé pertanyia a la
Unió però anteriorment no era massa utilitzada, segons explica Puig. I davant d'aquesta inactivitat, Antonio Víichez -que ja s'encarregava del bar- va demanar que la hi lloguessin, i la societat hi va accedir, segurament per problemes econòmics, segons remarca l'actual president. I afegeix que gràcies a Víichez la sala s'ha conservat, ja que "ara la trobem en un estat òptim, mentre que ell la va agafar en més males condicions". A més, Víichez hi tenia un e q u i p de so que la Unió podrà utilitzar mentre ell no el necessiti.
SUBSCRIVIU-VOS A
CAVALL Una revista en català per a nois i noies
Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona
Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00
Subscripcions les 24 hareç.
ServiCaixa íK la (.ai xa
SUMINISTROS PARA LA CONSTRUCCIÒN
VALLDOREIX, S.L Materiales para la construcción y decoración
Herramientas, maquinaria, tubería, revestímientos, ceràmica y sanitarios
Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 • Tel. 93 674 14 90 • 08190 Valldoreix
Menú Diari - Bateigs - Comunions i Convencions Casaments reduïts - Carns a la brasa cuites amb carbó d'alzina
Plaça Mas Roig, 4 • Tel. 93 675 00 86 • 08190 VALLDOREIX (Barcelona)
• Targetes visita • Pai^cipatíons CL • Cartes,«% amb • Tabrwsris,
tarifes < • Sobres, • Cartell • Fullets
o
VAUDORBX j i j j l l !
sraGW
I · ' ^ ^ M L - J B B X vJLv — \ I rerx
|' SA*fD* J
TUhBSCE
Remou Mossèn J. «*«%««*, 35A/lèlèfcn 93 674^58 Fax93 5891472 06190 VAUDOREK (Barra)
fji Clasïa d«is Animals J L Centre Veterinari T P Perruqueria Canina
i» l lN ieM* LA-*-"*"
í, 93 589 05 71 Pea. üstatió, s/n
VALLDOREIX
FESTA MAJOR VAUDQREIX'98 CHA 4 DIVENDRES Valldoreix 19 h Inauguració «Mostra d'artistes de Valldoreix» Cursa Infantil: 1.700 m. Sortida: 10.30 h Del 4 al 20 de setembre Cursa Adults: 5.500 m. "Sortida: 11 h Lloc: Local de rAssociació Piscina gratuïta per ais concursants Org.: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix Org.: Associació de Veïns de Can Majó
DIA 5 DISSABTE Gimcana pera nens 10 h Open de Tennis Taula Edat: de 10 a 14 anys Categories Juvenils i Absolut Masculí i Femení Lloc: Local social / Org.: Associació de Propietaris i Veïns inscripció gratuïta al tel. 93 674 1117, abans del 4 de de Valldoreix setembre Començament Open: 16 h 11 h Concurs de Bitlles Uoe: Ctub Esportiu Valldoreix / Org.: Club Esportiu Tres categories: A. Nascuts 1984-1986 Valldoreix B. Nascuts 1938-1983
C. Nascuts abans 1938 Intel 12 h Futbol Sala Lloc: Local social / Org.: Associació de Propietaris i Veïns. H o r a * d e 9 h a 2 1 h . de Valldoreix /£• Edat de 6 a 14 anys • . ' * • '.,•&
Equ$s de 9 jugadors. Preu inscripció: 9.000 ptes. per equip 11h Concurs d e % í } ' r Inscripcions: Piscina Municipal de Valldoreix, del 31 d'agost Tres categories; A. NascuUM 985-1990 al 4 de setembre, d'11 a 19 h. Tel. 93 675 40 55 ,jB. Nascujií 1979-1986 Lloc: Pista Esportiva / Org.: Staf & | j p & t s Abans 1979
Lloc: Local social / Org!: Associació de Propietaris i Veïns 20 h Inauguració de l'Exposició de Fotografies -Entorn de Valldoreix Ecològic de Valldoreix» B«ees ai Casal de Cultura de Valldoreix 19,30h Teatre «Una estona amb vostès» Ltee: Casal de Cultura de Valldoreix Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Teatre Obert QtQ,; Associació de Veïns de Can Casulteres Amb la col·laboració de: Foto Estudi M.A.P.E. Laboratori DIA 7 DILLUNS Professional i Estudi Fotogràfic ENFOC 10h Campionat Infantil i Juvenil d'Escacs
- Inscripcions al 93 674 50 99 DIA 6 DIUMENGE Uoc: Queviures Víctor (c. Ramon Escayola, 85) 12 h Futbol Sala Org.: Queviures Víctor / Col.: Club d'Escacs Sant Cugat Edat a partir de 15 anys • Equips de 9 jugadors. Preu Inscripció: 10.000 ptes. per 16,30h Simultània d'Escacs equip Lloc: Queviures Víctor (c, Ramon Escayola, 85) Inscripcions: Piscina Municipal de Valldoreix, del 31 d'agost Org.: Queviures Víctor / Col.: Club d'Escacs Sant Cugat al 4 de setembre, d'11 a f 9 h. Tel. 93 675 40 55 Uoc: Pista Esportiva / Org,: Staf DIA 9 DIMECRES
19h Ball amb música de sempre en viu 10h Open Termte Taula (continuació) Guillem i el seu piano màgic i els marxosos del Vallès Entrega de Premis a les 12.30 h Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Casal d'Avis de Lloc: Club Esportiu VaSdoreix/ Org.: Club Esportiu Valldoreix Valldoreix
DIA 10 DIJOUS 10,30h Cursa Can Majó 18 h Espectacle d'Animació infantil arrtb Pep Callao Inscripcions: a partir de les 9 h, al Pavelló Esportiu de Lloc: Plaça det Casal de Cultura
Residència La Floresta
3c JOVENTUT C/ Diputació, 15 Tel.: 93 675 59 56
08190 LA FLORESTA Sant C u g a t de l Vallès (Barcelona)
VETERINARI OBERT NITS I FESTIUS
Dispensari Veterinari del Vallès / ^ P ^ ^ c o s t a t I
C/Sabadell. 23 fc^i^^ dels teu"1
URGÈNCIES 24 H %ÉÉ#animals
INPROSS
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
93 589 39 67 Av.Torre Blanca 2-8, 3r A, desp. 11-12 • Sant Cugat del Vallès
*5
;,2-1fek&tiMn37
Pel seu benestar.
Per la seva tranquiHitat-
ACCESSO&
Hotel Residència de 3a Edat Vila Valldoreix "Antic Hotel Rossinyol"
La nostra gent gran es mereix el millor. El millor entorn natural. El millor tracte, familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència medica permanent. La millor cuina, casolana i saludable.
I tot això és el que els oferim a l'Hotel Residència de 3» Edat. Vila Valldoreix
Per a la seva tranquil·litat I benestar, confiï en la nostra experiència.
V A L L D O R f IX
l·l·ld Rcfcidrncia d* .1 Kdat
Av. Jun Borràs, mim 64 • 081K VALLDOREIX (Barctfona). Ttl. 93 589 62 58 • 33 065 27 07
Org.: EMD de VaHdoreix
22 h Pregó de Festa Major Lloc: Plaça de l'Estació
22,30h Havaneres amb "Port bo" Uoc: Plaça de l'Estació / Org..: EMD de Valldoreix
23,15h Gran Cremat Uoc: Plaça de l'Estació / Org.". EMD de Valldoreix
24h Grup Musical Hertria Uoc: Pista Esportiva / Org.: Staf
DtA 11 DIVENDRES 16 h Gimcana de Cotxes Uoc de sortida: Pàrquing de l'Estació Org.: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix
19 h Inauguració de l'exposició «Egiptomania» A càrrec de Marc Orriols Uonch Obert diumenges 13, 20, 27 i 4 d'octubre Matins de 10 a 13 h Organitza: Secció històrico-arqueològica del Museu de Valldoreix Col·labora: AVAV Amics de Valldoreix, Amics del Museu de Valldoreix i EMD de Valldoreix
23 h Nit de rock amb "Shell", "Paquita's Nipples" i "Camàlics* Uoc: Plaça del Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: EMD de Valldoreix
DIA 12 DISSABTE 9,15 h Concurs Infantil í Juvenil de Pintura Ràpida De 0 a 9 anys i de 10 a 16 anys en 5 categories Inscripcions: de les 9.15 a les 11.30 h Uoc: Plaça de l'Estació dels FGC de Valldoreix Repartiment de Premis: 13 h Org.: Associació de Veíns de Can Majó
10,30 h Visita comentada a l'Arxiu Gavtn A càrrec de Josep M. Gavfn. Es prega puntualitat. Av. Mas Fuster, 57
D e 1 0 h a 1 2 h Tirolina i Pont de Mico Uoc: Plaça del Casal de Cultura /Org.: ADF (Agrupació de Defensa Forestal)
12 h Festa d'Escuma i Remullada àmb Tirotítaina Uoc: Plaça del Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix
13,30 h Concurs de paelles Inscripcions: del 7 a I'11 de setembre al Casal d'Avis Lloc: E. Jaume Ferran i Clua / Org.: Casal d'Avis de Valldoreix
17 h Trofeu de Natació de Valldoreix A. Curses individuals per edats B. Curses familiars C. Curses d'obstacles D. Cursa americana 19 h Entrega de trofeus Informació i inscripcions: Piscina Municipal de Valldoreix Tel. 93 675 40 55. / Org.: Staf
18 h Espectacle Infantil Titelles Espiadimonis «Extraordmàrius» Uoc: Pista Esportiva /Org.: EMD de Valldoreix
21,30 h Teatre «Et món a fer punyetes» amb Teatre Espirat Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Grup de Teatre Espiral
23 h Ball de Festa Major amb l'Orquestra Astoria Uoc: Ptaça Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix
DIA 13 DIUMENGE 9 h VI Trobada de Mountain Bike Plaça de l'Estació Informació i Inscripcions: a la seu de l'associació Tel. 93 674 21 97 Org.: Associació de Propietaris i Veíns de Valldoreix
10,30 h Cercavila de Bastoners de Sant Cugat, GraSers de Valldoreix, Gegants de Valldoreix i Creu Roja de Sant Cugat Sortida: EMD de Valldoreix / Org.: EMD de Valldoreix
11,30 h Ball de Gegants amb la Quadrilla 10è Aniversari dels Gegants de Vidldoreix Uoc: Plaça del Casal de Cultura de Valldoreix Org.: EMD de Vall#SWfi>t
12,30 h Lliurament StePtsirífa dels Actes de la Festa Major i dels Cartells Uoc: Ptaça Casa de Cultura
12,45 h Trobada (íalWéra amb tes Colles de Sani Cugat i Cornellà Uoc: Plaça del Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix
Espectacle infantil «Nas vermell» Coco Comin - Homenatge a Charlie Rivel Uoc: Plaça Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix
19,30 h Teatre «El món a fer punyetes» amb Teatre Espiral Uoc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Grup de Teatre
80 h Concert de Festa Major - Orquestra Barca Uoc: Pista Esportiva/Org.: EMD de Valldoreix
22 h Sardinada Popular «Ecològica» Uoc: Zona Esportiva Municipal Es prega que tothom porti el seu plat de casa (no de plàstic). Evitem deixalles Org.: Associació de Veïns de Can Majó i CEPA Col.: EMD de Valldoreix
22,30 Ball de Festa Major amb Orquestra Barca Uoc: Pista Esportiva / Org.- EMD de Valldoreix
DIA 16 DIMECRES 12 h Missa Major Lloc: Església de Sant Cebrià
13 h Vermut popular Lloc: Plaça de l'Era de l'Església de Sant Cebrià
Disseny i construcció de jardins i terrasses
Manteniment general de jardins
T<?
Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 130 Tel. 93 674 94 36 08190 VALLDOREIX
PUNT D€ S€RV€I Rbla. M. Cinto Verdaguer, 18
Tel. Fax 93 589 26 38 08190 Valldoreix
O y INSTAL·LACIONS
O. Zamora, sx. O r a . de la Floresta, 32
Tel. Fax 9 3 6 7 4 2 2 91
A p . Correus 5 0
0 8 1 9 0 Valldoreix
^/&SS/P&/— mwm PLAÇA MAS ROIG
• XARCUTERIA • FORMATGERIA • POLLASTRERIA • CARNISSERIA • FRUITA • AL IMENTACIÓ • BODEGA • POLLASTRES A L'AST • PEIX DE PLATJA
TEL. 93 674 35 34
MAC Dnirt 08190 VALLDOREIX
PÀRKING PER ALS CLIENTS
^\o I * \C iw«
COMANDES PER FAX
• FAX 93 675 04 58
J eluauería Jlionís errat
C/ Iglesia, 6 08190 VALLDOREIX
Tels. 93 674 11 47 93 674 82 57
22 Societat ELS/CANTONS Dijous, i0 de setembre de 1998
S o l i d a r i t a t
Intermón presenta al Centre Borja la campanya solidària del 2 0 0 0
El president de l'ONG destaca la importància del voluntariat VIVIAN JUAN
- Sant Cugat -
Mou-te amb l'Àfrica no és el títol de cap cançó, reclam publicitari o d 'un nou centre d 'esbarjo santeugatenc. Ks la nova Campanya 1998-2000 que Intermón va presentar el cap de setmana passat al centre Borja. una nova cita per LI tots aquells ciutadans solidaris que anv rere anv s 'apropen tins a la nostra ciutat per tractar tenies de cooperació internacional.
Enguany, les jornades han t'q-calit/.at les seves ponències en tres àrees diferents: la millora de la seguretat alimentària a l'A-t'rica, la reflexió sobre els nous bancs solidaris per fer front al problema del deute extern que sacseja els països més pobres, i l'anàlisi de la comunicació entre les organitzacions governamentals i la societat, un element que preocupa especialment al president d'Intermón, Josep Miralles. Per Miralles és molt important que existeixi una bona relació entre aquests dos com-
IYi's 1/uerra a dreta: Santi Martfnez-Orozco, Aosa Viameqtie, Francesc Mateu i Ignasi Carreras. FOTO: X. LARROSA
ponents socials, així com definir correctament la tasca dels voluntaris: "Són uns 800 en total a tota Espanya, un nombre de persones per a nosaltres bàsic". Miralles però afegeix que a Intermón "només estan alliberades unes 150 persones, un nombre molt petit si tenim en compte que la nostra ent i ta t
c o m p t a a m b un p r e s s u p o s t anual de 4.500 milions de pessetes".
Intermón està representada a l'exterior per Oxfam Internacional i des de 1993 realitza tasques de cooperació humana al Sudan, un país africà que en els darrers mesos està sent actualitat per la fam i la guerra que pa
teix la població. L 'ONG va començar amb jornades com les d ' enguany ara fa dotze anys, però ha estat en aquesta ocasió quan han tingut un major nombre d'assistents, un 325, que durant dos dics han seguit una desena de ponències, entre debats, projeccions de vídeo, sessions en grup i taules rodones.
Tres empreses donen 2 0 0 milions per al projecte LASPI
Ai :RA COSTA
Siemens, Retevisión i Deutsche Bank aportaran conjuntament un total de 200 milions de pessetes per finançar bona part del projecte LASPI que lidera la nostra ciutat. Dilluns vinent els màxims representants d'aquestes corporacions signaran el conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat mitjançant cl qual fan donació d'aquesta quantitat a l'hora que se sumen a les experiències dels punts d'informació i el centre d'empreses. La subvenció que en el seu dia va aprovar la Unió Europea se sumarà a les aportacions empresarials ara confirmades, de manera que amb el pressupost cobert els dos projectes santeugatencs tenen tot cl que els cal per tirar endavant.
Els dos projectes LASPI programats a Sant Cugat han tingut tant d'èxit que les autoritats de Florència i Colònia s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per conèixer de prop l'experiència i mirar d'engegar-ne una de similar en aquestes ciutats. Dilluns vinent l'alcalde viatjarà a Escòcia per atendre una demanda també d'aquestes característiques.
E x c u r s i o n s
Els autors del col·leccionble fan realitat els itineraris per Collserola
Francesc Carbó, Jordi Roca i Pepe Rodríguez guiaran les sortides
Els tres excursionistes recuperaran 12 dels itineraris que van crear. FOTO: A. B.
U l l i
**. mm **»< *M***» f* ** ****»*<
A. C. - Sant Cugat -
Els ciutadans que després de llegir els itineraris del col·lec-cionable Collserola pels 4 Cantons - ed i t a t per aquest setmanari- es van quedar amb ganes d 'experimentar-los, ara en ten e n l ' o p o r t u n i t a t . F r a n c e s c Carbó, Jordi Roca i P e p e Rodríguez duran a la pràctica tots els cone ixements que ja van demostrar que ten ien en escriure el col·leccionable.
La in ic ia t iva és fruit d e la co l · l aborac ió e n t r e el C l u b M u n t a n y e n c S a n t C u g a t (CMSC) i Els 4 Cantons en un intent d'acostar als santeugatencs els racons més desconeguts de Collserola. Coincidint amb el 3r cicle de Passeigs per Col l se ro la q u e o rgan i tza el club, els autors dels itineraris han demanat de participar en tant que organitzadors i guies de sis excursions en les quals es faran alguns dels itineraris ma rca t s al c o l · l e c c i o n a b l e . Així, la primera sortida s'ha fixat per al dia 27 de se tembre ,
jornada en la qual es recorrerà el Turó de Can Camps seguint els que van ser itineraris 13 i 14 del col·leccionable. " H e m decidit fer més d 'un itinerari en un sol dia perquè si no els recorreguts eren massa curts en comparac ió a m b els q u e farà el C M S C dins el mateix c ic le" , ha expl ica t F rancesc Carbó. Així s'ha aconseguit es-
La primera sortida es farà el 21 de
setembre i durà els excursionistes pel
Turó de Can Camps
tablir excursions d 'una mitjana de 10 q u i l ò m e t r e s . A m b tot, les sortides es programaran de tal manera que els qui no puguin seguir, puguin abandonar-la un cop fet a lmenys un dels dos itineraris que inclouran. Per això cada una de les so r t ides serà guiada per com a mínim dos dels tres au
tors del col·leccionable que , a banda de dirigir l'excursió, donaran les explicacions pert i nen t s en referència als llocs d ' in terès per on es vagi passant, la història de masies o zones que es t raspassin o la fauna i flora dels espais visitats.
Els guies ja han anunciat que a b a n s q u e c o m e n c i e l c i -cled 'excursions tornaran a repassar els itineraris "per asseg u r a r - n o s q u e e l s c a m i n s cont inuen essent transitables, que no hi ha brossa i que no s ' h a n m o d i f i c a t " , c o n c r e t a Carbó.
•Totes les excursions s'han fet coincidir en d iumenge per facilitar-ne l'assistència. La cita és a les 9 del matí i els grups són ober t s a t o thom que en vulgui formar part, sense que sigui necessària cap inscr ipció. Al marge de les excursions g u i a d e s p e l s 3 a u t o r s de l col·leccionable, el cicle consta d 'altres vuit excursions dirigides per diferents historiad o r s , n a t u r a l i s t e s i b o n s coneixedors de la serra.
E L S 4 C A N T 0 N S Dijous. 10 de setembre de 1998 Societat 23
K/s bastoners de Sant Cugat es defineixen tt mig eamientre la dkersiú i la tradició. KOÏ'():XA\'l I.AKROSA
Els bastoners estableixen la seva escola a La Unió
La colla demana aficionats per ampliar les seves files
S o r t i d e s
IOLANDA PÀMIES
- Sant Cugat -
Amb l'inici del nou curs també comencen les activitats ex-traescolars, entre elles l'escola dels bastoners, dirigida a nens i nenes de 5 a 13 anys, i que enguany es farà per primer cop als locals de la Unió Santcuga-tenca. Coincidint amb el període d'inscripcions la colla bastonera de Sant Cugat ha fet una crida a la població perquè tots aquells que se sentin atrets per aquesta tradició s'incorporin a les files dels de Sant Cugat.
Ser bastoner significa "participar en totes les festes populars i passar-ho bé, ser partícip de Ics celebracions del poble i no un simple espectador", comenta Teresa Canas, una de les
persones que integren l'organització de la colla bastonera de Sant Cugat. Canas afegeix que un dels trets característics dels bastoners de Sant Cugat és combinar el salt amb la música més festiva. En aquest sentit, la bas tonera recorda que fins i tot utilitzen temes de la Companyia Elèctrica Dharma. A diferència d'altres colles, els de Sant Cugat combinen "la picada amb el ball, mentre que d'altres fan la picada més forta i no ballen"; per aquest motiu, "necessitem molt d'espai", explica Canas.
Si bé els grups de bastoners acostumen a ser de vuit persones, per als més petits - e l s de l'escola- han muntat balls amb tan sols q u a t r e nens , ja q u e "sempre en falta algun perquè
està malalt o per qualsevol altre motiu". L'escola no té límit d 'a lumnes ja que, com manifesta Teresa Canas, com més nens hi hagi, més monitors posarem. I és que de canalla, més aviat en falta que no pas en sobra.
La colla santeugatenca va ser fa unes setmanes a Innsbruck, al Tirol, on va actuar en unes mani fes tac ions fo lk lòr iques amb colles d'altres localitats. "Els bastoners de Sant Cugat van agradar molt perquè són molt festius", assegurava Canas. Aquesta és una de les característiques que atribueix a la colla, el fet de passar-ho bé ballant. Una tret que bé pot animar, els que encara no gosen, a endinsar-se en l'art de ballar a cops de fusta.
Joves de la ciutat viatjaran a Flandes per conèixer associacions
I. P. És cl cas d'Albert Ruiz, mem-• Sant Cugat - bre del CASC', per a qui va ser
un intercanvi molt positiu tot i que no van trobar cap associació semblant a la seva en a q u e l l a zona, "al là la g e n t d 'esquerra valora l 'objecció, no hi ha com aquí moviments d ' i n s u b m i s s i ó " . c o m e n t a . I enguany, per poc que pugui, vol anar a F l a n d e s . D e Bo-lonya , c o m e n t a q u e va ser molt interessant la visita a una casa okupada on enregis t ra ven maque tes i vídeos.
També per a la Maia Querol ( r e p r e s e n t a n t d e l ' E s c o l a d ' E x c u r s i o n i s m e ' d e l C l u b Muntanyenc Sant Cugat) l'ex
p e r i è n c i a a a va
tots els representants ser mok P°S Í-
. tiva, tot i que
d entitats locals que e n g u a n y no
vulguin trobar el seu té prcvu,st de
d tornar-hi.
equivalentaFlandes comrAiben, no va t r o b a r cap associació semblan t a la
seva perquè en aquel la zona, segons comenta , no n 'h i ha, que treballin amb nens. Si bé li va agradar el viatge critica que en visitar les associacions "una persona sola t ' expl icava el que feien i no coneixies n ingú més de les e n t i t a t s " , n o m é s en a lgun cas e x c e p cional, encara q u e ho justifica pe rquè en aque l les da tes l es e n t i t a t s no h a v i e n co mençat a treballar.
Diversos nois i noies de la ciutat aniran del 19 al 26 de setembre a Flandes per tal de conèixer el te ixi t associatiu d ' a q u e s t a z o n a . I ho faran amb un viatge organitzat per l 'associació Recursos d 'Animació Interculrurals. Aques t és el segon any que l 'Ajuntament de Sant Cugat participa en a q u e s t a in ic ia t iva , s u b vencionant un 50% de les despeses dels santeugatencs , de mane ra q u e a q u e s t s n o m é s hauran de pagar unes 20.000 p e s s e t e s ( a m b t r a n s p o r t i a l l o t j a m e n t inclosos).
Es previs t que els joves visitin l es c i u t a t s d e Gant i Anvers i des de l S e r v e i d'Informació Juveni l i n f o r m e n que s'ha de confirmar una visita a Brussel·les. La finalitat d'aquest viatge és conèixer la realitat associativa de F landes i per això és obert a tots els rep r e s e n t a n t s d ' a s s o c i a c i o n s santeugatenques que vulguin trobar el seu e q u i v a l e n t en aquesta regió.
Alguns dels joves que l 'any passat van anar a aques t viatge, que va tenir com a des t í Bolonya, t enen previst de repetir l 'experiència enguany.
T • j •> i p e r i e n c
La sortida s obre a Boionv;
C o m p e t i c i o n s
La quarantena marxa infantil incorporarà activitats lúdiques i tindrà dos recorreguts Lequip organitzador de la competició s'ha renovat completament
AURA COSTA
Quan el 18 d'octubre els més joves de Sant Cugat s'apleguin de nou a la plaça Barcelona per participar en la 40 marxa infantil, s'adonaran que moltes coses han canviat. I és que el Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) arriba enguany a les quatre dècades de marxa amb una important renovació. Després que el fins l'any passat equip organitzador advertís que volia deixar pas a noves idees, l'abril d'enguany el CMSC va començar a buscar un substitut que. finalment, s'ha concretat en un nou equip integrat per 8 socis de la secció de muntanya, coordinats per Joan Carles Alayo. Des d'aleshores l'equip ha treballat
"amb molta il·lusió i dedicació", segons Alayo, "per innovar i crear una marxa diferent". EI resultat d'aquest esforç han estat dos grans canvis en la concepció de la prova: la creació de dos recorreguts diferents -un de senzill, per a nens de 6 a 10 anys, i un de més llarg per als d' 11 a 14 anys- i la incorporació de proves lúdiques dins el recorregut. "La gran quantitat de participants feia que durant la marxa hi haguessin alguns temps d'espera i vam pensar que aquests serien una bona ocasió per incloure activitats paral·leles perquè els nens aprenguessin coses noves i alhora es divertissin", ha justificat Alayo. De moment, però, no ha pogut concretar cap d'aquestes activitats sobre les que els organitzadors encara treballen.
El que sí que ha avançat el coordinador del grup és la convocatòria d 'un concurs de dibuix adreçat a joves d'entre 6 i 14 anys, el guanyador del qual veurà com el seu disseny s'imprimeix als cartells i samarretes de promoció de la marxa. "No descartem que pugui haver-hi més d'un vencedor", diu Alayo. En aquest cas, un dibuix il·lustraria els cartells i l'altre la resta d'articles de promoció de la competició.
Les bases del concurs exigeixen que els originals incloguin només tres colors, que es presentin en format 30 x 26'cm, a ser possible vertical, i que vagin signats darrere amb el nom, adreça, telèfon i l'escola on estaran aquest curs. Els dissenys s'han de lliurar.al CMSC abans del 25 de setembre.
Disseny Ordinador
c/ Sant Domènec, 7-1r 1a
O I S S E N f ASS IST IT
r\lí*rrk IV/ c / a a m "omenec V O O t N / Tel. 93 589 78 86
' — SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
A L U M I N I E X P O S I C I Ó
i V I D R E V E N D A :
PI. Ajuntament C/Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
• Reparacions • Persianes • Canvi vidres (7 Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25
24 Societat H S /CANTONS Dijous, 10 de setembre de i 998
L A S E T M A N A EN IMATGES
COMENCEN A RESTAURAR L'ERMITA
DEL SANT CRISTDE LLACERES
El Centre de Restauració de béns mobles de la Generalitat s'ha posat mans a la feina a l'ermita del Sant Crist de
Llaceres. Treballant a contra rellotge i in situ, els experts ja salven a hores d'ara les esquerdes amenaçants i omplen
el buit que hi ha entre la paret de l'edifici i les pintures murals de Grau-Garriga. La subscripció popular de
l'APAC servirà d'empenta definitiva. Pàgina: 40. Foto: XAVI LARROSA.
RENEIX L'ESCOLA CATALANA DEL TAPÍS
ALA CASAAYMAT
La rehabilitació de la Casa Aymat farà encara més bona la màxima "Sant Cugat, terra d'artistes ",
sobretot pel retorn a la ciutat que el va veure néixer de Josep Grau-Garriga. l'acord municipal significa el
penúltim gran projecte de l'alcalde Joan Aymerich, que alhora veurà renéixer l'Escola Catalana del Tapís, de
la qual va ser un dels primers alumnes. Pàgina: 38. Foto: XAVI LARROSA
ELS ARBRES DE LA RAMBLA DEL CELLER
ES MOREN PER MANCA D'AIGUA No seria exacta aquí la dita "qui bé sembra, bé recull", però a vegades l'estètica dels arquitectes no casa amb les
demandes de la terra. Els pollancres són una espècie necessitada d'aigua; en cas contrari, la mort és segura.
Com també de savis és rectificar, Tempresa adjudicatària s'ha compromès aplantar nous arbres.
Pàgina: 17. Foto: XAVI LARROSA
ELS /CAIVKJNS Dijous, 10 de setembre de 1998 Societat 25
L A S E T M A N A EN IMATGES
TEATRE OBERT ARRANCA SOMRIURES A
LA FESTA MAJOR DE VALLDOREIX
Ei director Eduard hrau jo s'ha atrevit aquesta vegada no amb un, sinó amb onze monòlegs d'autors tan diversos
com William Shakespeare, Bertolt Brecht, Federico García Lorca o Joan Capri. Per valorar la interpretació d'un dels gèneres més difícils, no hi va faltar el somriure
còmplice del públic. Pàgina: 18. Foto: AVE BELTRAN.
EL NOU SANT CUGAT ESPORT DE HANS
SCHÒNHÒFER PERD AMB EL GIRONA L'equip santcugatenc, que per segona temporada
consecutiva milita a la Primera Catalana, no ha començat amb bon peu el campionat de lliga. El Girona va imposar-se per 0 gols a 2 al camp municipal d'Esports, fet que ha
provocat que el conjunt vermell-i-negre ocupi la penúltima posició a la taula classiftcatòria, en zona de descens directe.
Pàgina: 34. Foto: AVE BELTRAN.
corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat LES IDKIVS
MÉSFIUOSOLKS
FRANCESC MORACAS.33 - APARTAT DE CORREUS. 33
TEL. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 - F A \ 93 674 08 98 08190 SA\T Ci cvr DEL VALLÈS
26 Societat FLS /ÍJVIVHKN5 Dijous. 10 de setembre de IWX
La r a d i o g r a f i a
APAC
No tota la història de Sant Cugat es limita al Monestir;
les ermites també en
són
Ermites oblidades M O N T S E SANT
Associació: APAC Any de fundació: 1995 Socis: 9, més col·laboradors.
L'APAC és una societat de gent escassa en nombre però molt sobrada de ganes de fer coses i d'entusiasme. Volen vetllar perquè Sant Cugat no oblidi els seus tresors culturals, tresors petits i amagats, que moltes vegades - i potser per l'ombra impon e n t de l M o n e s t i r - , r e s t e n ocults, desconeguts de la gent. Cada cop més els santeugatencs obliden. Oblidem els llocs i els indrets, les històries i els camins i les fonts i, sobretot, oblidem les ermites. Tothom coneix Sant M e d i r . És una e r m i t a e m blemàtica i d 'anomenada, i és
molt estrany trobar qui no la conegui . N ' h i ha moltes altres, però; ermites mig amagades i en ruïnes, dins del bosc o del poble. Al mateix cor de Sant Cugat, ara absorbides pel creixement de la població, s'hi troben ermites oblidades i mig caigud e s , com és el cas de S a n t Domènec: una petita ermita mig en ruïnes al peu del dipòsit d'aigües de Sorea. Una ermita que pocs veuen, tot i que és al peu de la carretera de Rubí. Més pocs encara saben que allà s'hi va emplaçar una de les bateries d'artilleria quan la guerra del francès, o que en aquest indret se situa la llegenda de la resistència contra els invasors fran
cesos. A l'altre extrem del poble, en
zona urbana, es troba una altra ermita. Des de fora no sembla tan malmesa com Sant Domènec; un petit jardí l'envolta i les parets són encara dretes i pintades, només emmascarades per l'incivisme que es plasma en els múltiples grafits. Tancada i barrada, l'ermita del Sant Crist de Llaceres és una desconeguda per a molta gent. Són pocs els qui saben que les parets senzilles amaguen uns dels tresors culturals més grans de l'art modern de Sant Cugat: els murals de Grau-Garriga; unes pintures que decoren les parets amb un esclat d'art i de colors, fent sor
gir de les pedres àngels, sants, llum. Malauradament, la petita esglesiola acostuma a estar tancada per por dels brètols que, tot sovint, pels forats de les finestres, havien intentat repetidament fer de les seves. A banda, amb les obres d'urbanització dels jardins i amb la pavimentació de la carretera o les vibracions que produeix el trànsit, l'estructura ha patit danys que són urgents de reparar per poder conservar com cal aquest patrimoni cultural del poble. I, tot això, són els deures pendents d'aquest grup de gent entusias-ta-i amatent que vol restaurar i recuperar aques t s fragments oblidats de la nostra cultura.
ELS^CANTONS Dijous. 10 de setembre de 1998 Societat 27
La r a d i o g r a f i a
APAC
^ • • ' • ' , , ' > ' ' ' ' ' ' : ? : ' • ' . . . • • • ' # ï
Les pedres són les
plomes amb què s'escriu
la història d'un poble
Un dels membres d APAC mos • Són! AdjutüM Foto: E4C.
Somnis i trossets d'història M. S.
- Sant Cugat -
L'Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural (APAC), és una entitat nova. Encara no té els quatre anys i és molt reduïda (nou socis), però compta amb un gan grup de col·laboradors entusiastes que els fan costat en toc i per a tot. Està fortament imbricada amb una altra de les societats més actives i despertes del poble: la Penya Regalèssia. Des de la seva fundació ha fet molt "soroll" per fer sentir la veu de les coses oblidades i reclamar-ne l'atenció. De bon principi van començar una lluita aferrissada per salvar
Sant Adjutori, una de les ermites més singulars de les nostres contrades, ja que és de planta circular, molt escasses entre les restes del romànic català. L'ermita es troba, però, en terrenys privats, i sense el permís dels propietaris poc s'hi pot fer, per ella. Tot i la lluita constant per signar convenis de cooperació i d'ajuda, tant amb l'ajuntament com amb els propietaris. I malgrat que l'oposició d'una de les propietàries ha fet que la lluita d'APAC sigui encara lluny d'aconseguir la seva idea de restaurar-la, l'esperança que algun dia no massa llunyà podran dignificar i restaurar aquest monument no s'ha perdut, encara.
Una altra de les tasques de l'associació està centrada, però, en altres ermites que també són susceptibles de ser restaurades o condicionades, perquè no es perdi la seva presència. I, sobretot, està centrada en salvaguardar i donar a conèixer aquest patrimoni, bé programant visites -aquest any se'n van fer quatre diumenges seguits a Sant Crist de Llaceres, amb un èxit increïble d'assistència-, com buscant espònsor i ajuda per fer les reparacions d'urgència i les restauracions posteriors als edificis.
Ells van ser els qui van alertar l'any passat dels desperfectes molt greus de la teulada de l'er
mita de Llaceres, que posaven en greu perill les pintures i l'estructura de l'esglesiola. Ells van ser els qui, amb el suport d'una empresa de construcció, van emprendre la reparació d'urgència de la teulada. I un cop solucionat el problema més greu, van engegar un estudi arquitectònic de les condicions de l'ermita, per fer una campanya de recerca d'espònsor i poder així restaurar i refermar l'estructura, que estava molt afeblida en els fonaments, gairebé inexistents. També volen iniciar converses amb els propietaris de l'altra ermita del poble, Sant Martí de Campanya, per atendre'n la seva
conservació. Una altra de les tasques en
què el grup ha posat la seva il·lusió i esforç és a recuperar i restaurar les creus de terme del poble.
Un dels seus somnis seria veure posada en un indret adient la creu de Coll Fava, una de les que se n'ha recuperat la base i que mitjançant documents podrien refer-ne el creuer. I recuperar fonts i camins, i donar a conèixer trossets d'història i mil projectes i somnis més que encara no es poden dur a terme, per falta d'espònsor o de diners. Aquest grup d'enamorats de Sant Cugat no perden l'esperança d'acomplir-ho tot.
28
EIS 4 CANTONS
Economia Dijous. 10<lcH-temlm-de IV'AS
Governació destina 27 milions a Sant Cugat
A. B. - Saat Cugat -
El departament de Governació de la Generalitat ha atorgat 27 milions de pessetes al municipi corresponents al resultat de la distribució de la participació dels municipis en els ingressos autonòmics. La partida ha entrat en els pressupostos d'enguany com a ingrés ordinari. D'acord amb cl que preveu la llei de pressupostos de 1997. el repartiment al Vallès Occidental implica uns ingressos de 396 milions.
La ciutat més beneficiada del Vallès és Sabadell, que rebrà gairebé 100 milions de pessetes, seguida de Terrassa, amb 87 milions, i de Rubí, amb 28 milions. Al Vallès, la cocapita-litat obliga a fer la distribució pel volum de població.
Dues empreses locals entren al Centre Virtual Les empreses santeugatenques
Gràfiques Celler i Obulco S.A. són les dues representants locals, ara per ara, del Centre Virtual de Negocis del Vallès, un directori de 165 firmes que s'han agrupat per donar-se a conèixer en l'àmbit mundial a través d'Internet. Gràfiques (Celler presenta a la xarxa els seus serveis de disseny gràfic i publicitat, mentre que Obulco es dedica al reciclatge de ferros. HI Cen t re es troba a l 'adreça http://w\v\v.\ businessc.com. /A.B.
P e a t g e s
w sepal Selecció de Personal
Especialitzats en Empresa i Comerç
Directius, comercials, encarregats, dependen t s , administratius i tot t ipus d e pe r sones a m b qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.
PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 589 58 15 E-moil [email protected]
Aymerich no descarta cobrar l'IBI a les autopistes de Tabasa i Autema
Acesa queda fora de la sentència del febrer pera vies atorgades des de 1978 ALBERT BAL.WZÀ
- Sant Casat -
Després de l'acord entre Estat, Generalitat i Acesa per la rebaixa del peatge de Sant Cugat, l'alcalde Joan Aymerich ha posat sobre la taula per primera vegada la possibilitat de cobrar l 'Impost de Béns Immobles (IBI) a les concessionàries que gestionen l'autopista A-17 (Autema) i els Túnels de Vallvidrera (Tabasa).
El Tribunal Suprem va invalidar al febrer les bonificacions a les concessionàries de la Generalitat, després d'un recurs de cassació presentat per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que donava la raó a Autema, concessionària de l'autopista Terrassa-Manresa, de recórrer el rebut del 100% de l'IBI de 1994 de l'Ajuntament de Castellgalí (Bages). La sentència afecta les concessions de la Generalitat, atorgades des de l'any 1978 o modificades a partir d'aquest any, i impliquen uns 115 municipis, que queden autoritzats a enviar rebuts
a les empreses amb el 100% de l'IBI. La concessionària Acesa, protagonista de l'acord de rebaixa de la setmana passada, quedaria exclosa de l'impost ja que la seva llicència d'explotació és anterior al 1978.
Estudi de I"Ajuntament
Aymerich ha confirmat que un equip de tècnics de l'Ajuntament està elaborant des del febrer un estudi que es pronunciï sobre el cobrament de l'impost a les concessionàries de la Generalitat. "Ens estem jugant molts milions de pessetes", ha indicat l'alcalde. Segons fonts de la FMC, el pagament de l'IBI sencer pot aportar uns 250 milions anuals a les arques municipals i 1.000 milions més si s'aplica amb efecte retroactiu.
D'altra banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, va anunciar dilluns que el Govern estudia bonificar amb una fórmula encara no decidida els usuaris de l'A-7 e n t r e Sant Cuga t i Manresa . Aquesta oferta, segons el conseller, no implicarà forçosament la
El cobrament de ÍIBI podria aportar 250 milions anuals al municipi. FOTO: X.L.
prolongació dels contractes de les empreses<;oncessionàries, ja que el Govern està estudiant les condicions particulars de cadascun dels peatges.
La rebaixa anunciada dels peatges ha rebut aquesta setmana la crítica de l'Associació per la De-fensa i Es tud i de la Na tu ra (Adenc), que ha condicionat els
peatges a la infrautilització de les vies i als consegüents problemes circulatoris en la xarxa secundària de carreteres. En aquest sentit, l'Adenc ha adreçat a la Generalitat i als partits polítics representats al Parlament la proposta d'inc loure en el Pla Terr i tor ia l Metropolità la supressió dels peatges de l'A-7, A-17 i E-9.
Comerç
Pryca commemora la setmana de la Diada amb
una oferta de 3 7 0 articles A. R.
- Sant Cugat -
L'hipermercat Pryca del Centre Comercial Sant Cugat tanca aques t cap de se tmana la seva particular celebració de 1' 11 de se tembre , en què l'oferta de 370 p r o d u c t e s s 'ha combina t amb l 'organització d 'actes culturals. La campanya es mant indrà fins dissabte, a m b altres convocatòries paral·leles com la cantada d 'hav a n e r e s de l s s a n t e u g a t e n c s Rom de Canya i una degustació de rom cremat.
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va presidir d ivendres passat la inauguració de la Se tmana de la Diada, que va c o m p t a r a m b la par t ic ipació dels Cas te l le rs de Rubí i de
l 'Esbart Sant Cugat. Aymerich va felicitar la direcció de Pryca per u un i r la festa a m b la reivindicació política de Catalunya" . "Fa 20 anys era imp e n s a b l e que un c e n t r e comercial dediqués una setmana a la Diada", va remarcar l'alcalde de Sant Cugat .
P r o d u c t e s de la t e r r a
El director de Pryca, José Luis Nie to , va subratllar les paraules d'Aymerich i va definir la Setmana de la Diada com "la millor manera de celebrar l'I 1 de se tembre , oferint un ampli vental l d 'ofer tes i p roductes de la terra". L'acte va completar-se amb la inauguració de sengles exposic ions sobre la història de Catalunya i sobre
L'Esbart Sant Cugat va donar el tocfolklòrit a l'obertura de la setmana. FOTO: X.L.
plats típics de cuina catalana. La representació institucional va completar la visita amb un recorregut per les instal·lacions del Cent re Comercial.
Dos anys després de la seva obertura, el Cen t re Comercial Sant Cugat dóna feina a 600 treballadors i aplica enguany un conven i d e col · laboració
a m b el C e n t r e Cu l tu ra l per destinar 3,5 milions de pessetes a les produccions del Concert de Nadal amb l 'Orquestra Nac iona l d 'Uc ra ïna i de rÒrches t r e de Picardie. Tots dos e spec t ac l e s arr ibaran al desembre a Sant Cugat , dins de la programació del Cen t re Cultural .
H S í CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Economia 29
Les Empreses: AUTOESCOLA PERELLÓ FARRÉS Quan es porten gairebé vint anys ensenyant el codi de circulació, cal potenciar la imaginació, l'humor i el dinamisme perquè els conceptes no es facin monòtons. És l'opció de Jaume Perelló, que es mostra molt crític amb la competència deslleial i no es priva de carregar contra els conductors com a responsables dels més de 5.000 accidents que cada any es registren a les nostres carreteres. Perelló desdramatitza la complicada circulació de Sant Cugat, però, malgrat que va en contra del negoci, fa una crida perquè la gent triï bicicleta en lloc de cotxe per a determinades ocasions.
J a u m e Perel ló. Propietari
"Un carnet et pot costar el que vulguis, però quan acabes el tens per a tota la vida"
ALBKRT BALANZÀ
-Com es troba l'atractiu quan expliques per enèsima vegada què s'ha de fer en un encreuament senyalitzat?
-Intento posar-li una mica de co-nya i improviso segons el trànsit o el caràcter de l'alumne. Cada persona és diferent: hi ha gent a qui li has d'explicar d'una manera i ho entenen perfectament, i hi ha gent que no. Tots han de veure que han de conviure i actuar amb tranquil·litat dins un món com el de la circulació, que per ell mateix és agressiu.
-Com són els alumnes? -Tenen un nivell alt i ho entenen
tot força bé. Estic molt content. Saben que la teòrica és una llauna, però li poses una mica d'humor i diàleg perquè la classe sigui dinàmica. Si apreten, en un mes s'ho treuen.
-Sense dir noms, quin és l'alumne més ràpid i quin el més lent que has tingut per aprovar?
-Dels primers en tinc bastants, ja que molts vénen amb la lliçó apresa dels pares, que volen gastar-se els mínims diners possibles. El més ràpid s'ho ha tret en quatre classes i anant directe a la pràctica. L'altre extrem és un senyor gran que porta més de 150 pràctiques. Va deci
dir-se una mica tard a treure's el carnet, els examinadors apreten molt i la circulació no és com trenta anys enrere.
-Tothom diu que sou cars. -Dins del món del cotxe, l'auto-
escola és el primer esglaó que fas. A partir d'aquí, un carnet et pot costar el que vulguis, però quan acabes el tens per a tota la vida. En canvi, et compres un cotxe i l'has-de pagar durant anys, l'assegurança, la gasolina... És més car mantenir el vehicle que treure't el carnet No el considero car perquè poses uns cotxes cada vegada més preparats a disposició dels alumnes. Ara, hi ha qui diu que a Barcelona és més barat, però ningú t'ofereix duros a quatre pessetes. Aquesta gent fa classes de
tres quarts d'hora i van enganxant, i a vegades són compartides. Fan una oferta amb límit i quan el passen, les classes valen el doble.
-Ara s'insisteix moh en la nova normativa de ciclomotors.
-Trobo que encara és fluixa. Aquests nanos, amb 14 anys, han de ser conscients almenys del que fan malament. En general tot el car-
Jaume Perelló es mostra críttc amb les ofertes d'algunes autoescoles. FOTO: X. L.
"Si hi hagués més vigilància, la gent trauria
més el peu del gas"
net hauria de ser més dur. —Es un nou "perill públic" ek mi-
nicotxes que no exigeixen carnet? -Potser l'any que ve sí que en
caldrà. Nosaltres recomanem que vinguin a l'autoescola com a mínim per saber les normes i anar més segur. Després cal conscienciació també a casa per part dels pares, perquè als 15 anys no se'n té gaire i agrada molt la velocitat. -Tot i les campanyes de conscien
ciació, del número 5.000 no baixem. Algun dia tindrem menys accidents? —Suposo que sí. Els accidents són
un tema complicat i jo penso que el culpable sempre és el conductor.
Per exemple, el marge d'error entre dos bitxos de dos metres i mig d'ample en una carretera estreta i transitada com la N-340 és mínim. Un problema també és que deixin fumar conduint: molta gent treu les mans del volant per encendre el ci-garro i a més, quan fa anys que es condueix, es va amb tanta seguretat que és llavors quan ve el problema.
—Es un miracle, doncs, que no hi hagi més accidents?
—Jo crec que sí. A vegades passes per carreteres i penses "com se'ns poden escapar, aquesta gent?". Es culpa molt la joventut, però déu n'hi do també amb la resta. Trànsit es posa en alerta, vigila i aleshores aga
fa a tot déu. Si hi hagués més vigilància, la gent trauria més el peu del gas. -Seguim amb més problemes,
per a l'autoescola i per a la circulació: la baixa natalitat. —Es un problema greu. En Pujol ja
ens ho diu, que hem de fer més ca-talanets. Però crec que aquí a Sant Cugat no ho acusem tant, perquè arriben moltes parelles joves que comencen a tenir fills. Parles amb concessionaris de cotxes i t'asseguren que som el municipi de la comarca que ven més cotxes familiars.
—Massa autoescoles. —Massa autoescoles i poques que
ensenyin com s'ha d'ensenyar. Puc ser molt dur en aquesta crítica, perquè n'hi ha que van massa a fer negoci. M'agrada una competència lleial, perquè t'hi esforces més i el client en surt beneficiat. Quan baixes els preus, la qualitat és pitjor. L'autoescola no és per fer-se ric.
—Quan serà Sant Cugat una ciutat fluïda? —Uff. Les modificacions que co
mença a haver-hi de moment m'agraden. Considero, però, que Sant Cugat té un problema greu: tothom agafa el cotxe per anar comprar el pa i el diari. No costa res anar a peu, a banda que és molt sa. El cotxe s'ha de deixar més al garatge i també es pot agafar més la bicicleta. Si ens mentalitzem, Sant Cugat serà més fluid. I la gent es treurà el carnet igualment.
O F E R T A D E T R E B A L L
BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS
Convocatòria de la Fundació *La Caixa", d'Ajuts a projectes de cooperàeío internacional per ai desenvolupament 1998. Sol·licituds: fins al 28 de setembre de 1998, a la Fundació "La Caixa", Av, Diagonal, 621, 08028 Barcelona. Telèfon: 934.046.067.
Convocatòria de l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, del 5è Premi Joaquim Franch per a projectes d'educació en el lleure 1998. Sol·licituds: abans de les 14.00 hores, del 30 de setembre de 1998, a la Plaça Espanya, 5 08014 Barcelona. Telèfon: 934.023.663-934.023.564.
Convocatòria d'ÍMSERSO, Instituto de Migractones y Servicio» Sociales, dels Premis IMSERSO 1998. Sol·licituds: fins el 30 de setembre de 1998, a l'Av de la llustracién, e/vGin-zo de Limta, 58 28029 Madrid. Telèfon: 913.478.016.
Convocatòria del 8è Premi Barcelona Solidaritat. Sol·licituds: fins a les 14.00 hores, del 30 de setembre de 1998, a l'Ajuntament de Barcelona, Registre General, PI. St. Miquel, 4 08001 Barcelona. Telèfon: 934.027.260. Casal d'Associacions Juvenils de Barcelona, carrer Ausiàs March, 60 08010 Barcelona. Telèfon: 901.515.253. Fax: 932.655.158.
xa, del Premí Bancalxa d'investigació 3Qbm Serveis SOGÍÉJS. Sol·licituds.: entre l i 141 ei 31 d'ootu-\m de 1098, a l&Fundacjó Bancatxa, Pi. Teiuàn, 23 46003 València. *' TeíèfíHi: 933>520.$2O.
Convocatòria de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, de Beques entre el personal de les administracions públiques catalanes per finançar les matrícules d'estudis universitaris de postgrau en matèries vinculades amb el seu lloc de treball. Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1998, al Registre de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (av. Pe-arson, núm. 28, 08034 Barcelona). (DOGCnúm. 2715/1-9-98)
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE J U N T E S
Cerdanyola: Constitució de l'empresa Avanti Labor, SL. Objecte social: l'assessorament, estudi i realització de tota classe de plans d'organització i formació empresarial, etc. (BORMEnúm. 158/19-8-98)
Sant Cugat &>nstrfc«$^$e fempresa Qemrrta Berna) & Associ#8**$L. Objecta àociai; el disseny iridtístriai de tot tipus dè èfoductes, la coèierciaHtzacíó, venda i «xipiotació d'aqt$sts dissenys,
(BORME rtók. 138/19-8-9$
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Sant Cugat Ferreters, SL. Objecte social: la explotació del comerç menor d'articles de ferreteria, regal, etc. (BORME núm. 158/19-8-98))
Cerdanyola: Constitució de l'empresa Gharman Espana, SL. Objecte social: consultora empresarial i la producció, edició, etc, de publicitat de mitjans de comunicació gràfics, etc. (BORME núm. 158/19-4-98)
^m&litudó d©Tefttp»$34ccfc«s Da Noi,
paçeïc., participaren espectacles, ©te. &0RME núm. 1S8/Ï9-4-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Vrtaltech Ibérica, SL Objecte social: la fabricació i comercialització de productes de nutrició i d'ús hospitalari. (BORME núm. 158/19-4-98)
SantQj0$: de l'empresa Kid's Models,
SL Objecte sectafc la «ntermediseioen ia con-
CoRstitució d© l'empresa Aiuperi Perfiles deCataluoa,SA ObVscte social: f^brteaci&,v«y4^<«a*rit*icS6
pÓRMEfiàn.'l
#QRME Mm. 158/19-4-98} .
DEP Selecció d ' In formac ió Of ic ia l Quatre Cantons
Generalitat de Catalunya
A la natura, qualsevol foc és molt perillós.
Aquest estiu, una simple burilla pot tenir la potència devastadora d'una bomba incendiària; només serà necessari que un inconscient la llenci per la finestra del cotxe, no l'apagui trepitjant-la o faci servir el bosc com un immens cendrer.
Aquest any, aquest estiu, el perill d'incendi és màxim. Qualsevol flama o espurna, per insignificant que pugui semblar, pot tenir conse
qüències desastroses; per això, si us plau, aquest estiu no encengueu foc, enlloc.
Per a més informació: Teletext TV3, plana 626 Internet http://www.gencat.es/darp
Amb el suport de
Winterthur
, i w . - i » r * v . . · T i i
Ara és demà
ElSÍOfiVlOVS
Classificats guia
pràctica
ADVOCATS
• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 83 67444 69
•JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 9 3 6 7 5 3 4 5 4
ALIMENTACIÓ
• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 2929 9 3 5 3 9 3 5 3 5
• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82
ANTENES PARABÒLIQUES
• ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 2247
ARQUITECTURA
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 539 65 6* 908 49 4 5 ) 9
• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 7* Í5
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada31 B3 4r 1a 93 675 18 03
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 í*
• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01
• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 935894147
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2" 93 589 30 65
• M* DEL MAR EJAROUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5
• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 401 78 80
• ARXIU GAVIN 93 674 25 70
• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 93 589 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL OE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 77 88
ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03
• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 « 7 5 30 12
• MEDIFIATC Segura de assistència medica
Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62
«SSESSORIES
•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 9 3 5 8 9 8 3 8 6
• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9
AUTOESCOLES
•AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 5 8 9 4 * 7 *
AUTOMÒBILS
•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0
• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s 785 93 00
BELLES ARTS
•CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 H 7 4 0649
•CUGART Torrent de la Bomba 14 93 674 43 90
BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric. 9
93674 05 53
• CARDONA Valldoreix, 41 93 674 «5 09
• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7
• CUINES j . DÍAZ
Rbla. del Celler, 17
93674 74 49
CONSTRUCCIONS
•BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 32 67 Fax. 936753209 [email protected] • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 93 6740503 93 6755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio cl 1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 4 9
CRISTALLERIES
•6ALVANY Alfons Sala, 29
93674*3 98
DECORACIÓ
• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4
93 67438 92
ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91
93 675 25 02
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBÉLLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57 • VILAR ELECTROLLAR, S.A. Maria, 20 93589 02 7*
CARNISSERIES • ENSENYAMENT
• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 5
• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 3 9 * 4 * 8
•SAGARRA Endavallada, 22 93674 0 * 6 0
•TUBAU Latorre, 14 93 6741285
• PAPIOL Venda i neteja Canovas del Castillo, 4 93 674 65 00
CENTRES DIS, PSÍQUICS
• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 50 48
CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 93 589 54 43
COPISTERIES
• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93675 23 73
• L'ACADEMIA Balmes, 39 93675 44 58 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovas del Castillo, 20 9358928 19 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TR1NITY Rbla. Can Mora. 18 93675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 8215
ESCOLA THAU
SANT CUGAT ESCOLA THAV SANT Cl GAT.
DES DUS S ANYS EKS ALS HAMS
ESCOLA CONCERTADA.
F.SC()U:S ESPORTIVES.
SERVEI DE TRANSPORTI
MENJADOR
Via interpolar s/n
Ttf 9*5898108
TALLERS DE RELAT I
b o Q N E M O G R A F l C
• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4*2*939 936749435
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 * 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6*72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Baixos 93 675 035* • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3 0 8 * •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 • UESC Canovas del Castillo, 9 93 675 23 90
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 93 674 03 08 •ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93 674 01 74
FERRETERIES
• EL PONT Girona, 3 93 6750*75 • EUROPA Alfons Sala, 24 93 675 5260
FLORISTERIES
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 93 675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39. 93674 *053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria. 8 93 589 64 75
• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 674 15 46
PASTISSERIES
• LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71
FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria. 14 93 675 56 74
• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 67 48 93 674 70 68 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 -baixos 1 a 93 589 4753
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1-42 93 67)55353
HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD Plaça Pere San, 9 93 6740060 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 5 3
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98
936743694
HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 539 00 45 • HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93674 Jtt 85 • HÍPICA SEVERINÓ Pg. Calado. 12 93 674 1140
IMMOBILIÀRIES
•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 539 03 07 Fa* 93 589 JJ 0 4 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 67472 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 91674 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 539 73 74
Fincas Sant Cugat A/m/'ÜSÍr,!,'!,!!' ,/f 'tllüíS
A l'I
COMPRAS
VENTAS
ALQUILERES
VALORACIONES
ASESORAMIENTO
Di)f Itn Murillo. 14 Tel. 9.1 674 OS 17
INFORMÀTICA
• APPLE CENTER Plaça Unió. 3 93 589 33 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 93 675 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 589 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00
INSTRUMENTS MUSICA • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 674 58 62
JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12
JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 * 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 9 6
•AUGUET Santiago Rusinol,40 9 3 6 7 4 5 8 5 4 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9358950 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 •SPÀDÀ Balmes, 39-1rd ta . 93 5895549 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7»
5Í • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 5894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0* 74
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 78 00 93 589 78 60 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES McJi, 1
93 675 5» 05
•MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5* 08
•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * •MES MARCS Enric Granados, 15
93 589*4 29
MATALASSERIES
•SOLSONA Alfons Sala, 10
93 5893289
MAT, CONSTRUCCIÓ
• A P Rius i Taulet, 27 936740503 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
93 674 14 90
MISSATGERS
• MRW Ildefons Cerdà. 4 local 11
93 675 1011
MERCERIES
• LA PERLA Major, 3 93 674 01 38
MOBLES DECORACIÓ • CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93674 *550 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 58922 32 •EGA MOBLES
Canovas del Castillo, 2 93 5 8 9 0 0 * 4 • MAJIK Sant Jordi, 29
935890266
us •MOUBRUC Av. Ragull, 9-19 9 1 5 8 9 0 0 2 3
MODA CONFECCIÓ
•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 9 3 5 8 9 6 * 6 3 • BENETTON Santa Maria, 21 9367486 02 •BUUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30h 16.30-20.30 h 93 6750267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorel, 15 9 3 6 7 4 / 4 8 2 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 9 3 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5
vam •MOTOS ÀLVAREZ Sanf Domènech,28 93674 06 36
•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 58926 49 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 7* •TJM.G. Exposició i vendes
Alfons Sala 36 93 6755653
•RANGO10 Pous, 13 - local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 * 8
OBJ. REGAL FESTA
•MAVI Objectes de regal i bijuteria AlfonsSala. 12Botiga3
93 675 04 54
OBRES CONSTRUCCIONS
• CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93 539 0*5* •D4 CONSTRUCCIONS Valdoreix, 10 9367465 98 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca 2-8 9 3 5 8 9 J 7 3 2 •SERRALLER1ATIE-RRAICOMASCB. Mozart,9. Barcelona 9 3 2 * 6 * 9 9 6
ÒPTIQUES
•SALVAT Santiago Rusinyol, 46
93675*299
PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Via. 6
93674 03*6
PERRUQUERIES •ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 93589 3 5 8 9 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 •FORMAS Efes Rogent, 18 A 93675 4 0 0 6 •LOURDES Monastr 33, entresol 4 93 674 4 0 2 6 •NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depilaciones, impieza, aromaterapia StUorenç, 7 93 674 6 2 8 8 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 93 58947** •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93 589 5785
PESCA SALADA I LLEGUM
• SALUMS
Sant Antoni, 50 93 674 5752
PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 935898129 908 9963 8*
• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30
93 58944 95
PASTISSERIES
• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 • PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10
93 5892529
POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5
93 675 13 89
INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Mossèn Cintor Verdaguer, 18. 93 5 8 9 2 6 3 8 •MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93 674 60 58
REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Sant Domènec, 10-baixos 9358923 71
ROBA INFANTIL •CUCARRO Santiago Rusinol, 30 936745580 •NENS Endevallada12
93 589 6 4 * 6
ROBA PER A U LLAR
•FALGUERA Villa, 1 93 675 24 0*
• PERYBEN Valldoreix, 45-47 93 674 5335 93674 5*04
SABATERIES
•REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93 6 7 4 0 0 * 4
•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 8 3 6 7 5 3 2 74 •REPARACIONS DE CALCAT i COPES DE CLAUS Sot 16
93674 9 0 9 7 •TATERS Sant Antoni, 62
936755506
SEGURETAT
•AUX-VYD Afers Sala, 50 9 3 5 8 9 * 7 9 9
TALLERS MECÀNICS
•TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93674 3 6 8 8 • TALLER MECÀMC P. CANALS Sant Llorenç, 27 9 3 6 7 4 6 3 6 2 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 93674 69 50 •TAUJERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 674 53 01
TELEFONIA
•AIR TELECOM
Telefonia i
oorriunicacioris
Carretera de
Cerdanyola, 49 93 539 8 7 0 2
TINTORERIES • TMTORERIASANT CUGAT
Sant Antoni, 1 9 3 6 7 4 * * 8 2
•TINTORERIA SANT CUGAT
SarteopRusfcl,35 9 3 6 7 4 * * 8 3
•TMTORERIASANT CUGAT
Rbte. Ribatabda, 34 93 6752228
• TMTORERIASANT CUGAT
Alfons Sala, 2 936744*67
TRANSPORTS
•ASSOCIACIÓ
RADIO TAXI 93 589 44 22 93 675 5* 5*
VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 936746945 Tel. urgències 908 89 8 * 3 6 93 674 69 45
• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 05
• MASKOTA Villa. 5 93 675 0 * 5 2
• VETERINOS Rius i Taulet,31 93 589 7* 41
• USSIA TOURS Plana Hospital, 10 93 569 61 5 0 Fax 93 589 59 66
XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 *
nS4C4NIO>S Classificats
un mi...'. > o Mk . R
• P1S0 NUEVO
Zona monasten
A R E N A S A
• DUPLEX NUEVO
Sup. 80m2. 2 hab. dobles, bano Z o n a c e n , r ° S uP 7 5 m2- 2 n a b - d o b l e s ' 2 b a t o s · a mP l K > s»1"
K S A
. . , . ., com., cocína con encimera vitroceràmica, armanos y focos completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción, gas,
empotrados. calef. elèctrica, trastero, suministros contratados. summistros contratados. Alq: 75.000 ptas. Pàrking opcional. .. . _ . ___ 935894666 835894566
• PISOS A ESTRENAR
Carrer Orient 4 hab., 2 bartos, arm y focos emp., pl.baias
con jardin. 93 m2. pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000
ptas.
935894566
• PISOS A ESTRENAR Collfavà. 3 y 4 hab., dos baftos, calef., gas, parquet. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 115,000 ptas. 935894566
P I S O S
-ORAN OFERTA DE ALOUILERES Estudiós, 1 -2-3-4 hab. Adosadas y urnfamüiares.
-PARC CENTRAL Obra nueva desde 29'5 mill. 2 plazas pàrking + trastero.
-COLL FAVA Obra nueva desde 23'5 mill. Con pàrking y trastero.
-ADOSADAS
De 180 m2 desde 32 mill.
-ADOSADAS
De280m2 desde 48 mill.
-CAN GANXET Obra nueva desde 29'5 mill. Con jardin prívado de 70 m2. Piscina y zona comunitària. Unifamiliares de todos los preciós.
"Recuerde.... H a v i m l viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !
93 589 73 74 - 93 589 81 61 F I I M C A S S A N T C U C A T
PISOS EN ALQUILER EN VARIAS ZONAS
• Calle Doctor Murillo. Junto estación. Piso 3 hab. Precio: 55.000 ptas mes. 93 674 0897
• Alfonso Sala. Junto estación. Piso amueblado, 4 hab., en perfecta estado, calefacción. Precio: 72.000 ptas mes. Comunidad inctuida. 93 674 06 97 • Otro. 120 m2 4 hab., sin muebles. Precio: 80.000 ptas mes. 93 674 08 97 • Calle Rosellón. Junto estación. Piso 3 hab., de 75 m2, barto reformado, etc. Precio: 11'5 mill. 93674069> _____
• P° VALLDOREIX Casa individual, estilo provenzal, con 500 m2 de jardin, 6 hab., estudio, salón-comedor a 2 niveles, 4 bafïos, garaje, jardin. Precio: 65 Mill. 53 674 08 97 _ _ _
• ZONA GOLF Preciosa torre adosada. muy bien situada, soleada, con 2 pequeiïos jardines y una terraza. Consta de tres hab. dobles, estudio amplio, 2 barïos y aseo. Amplio salón-comedor con chimenea. Garaje 3 automoviles. Precio : 57 MMI. 93 674 08 97
• MAS ROIG VALLDOREIX Torre individual, nueva. Planta y piso. Consta de 4 dormitorios, salón-comedor, cocina y dos baftos. Piscina. Jardfn de 500 m2, barbacoa. Mucho sol. Vistas inmejorables. Precio: 43.750.000 ptas. 93 674 06 97
• PLADELVINYET Torre adosada de 180 m2. 3 hab., 2 banjos y aseo. Estudio, terraza y jrdín privado. Garaje 2 automoviles, frastero. Precio : 36 MiH. 936740897 • PLA V1NYET-SAN JOSÉ Magnifica torre adosada esquinera de 260 m2, 4 hab.. estudio, salon-comedor con chimenea, cocina-office, garaje, trastero. lavadero. jardin, mucho sol. Precio : 51 Mill. 956740997
• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de lujo, 160 m2. 4 hab. dobles, salon-comedor de 45 m2, 2 banos completos. cocina office. Perfecto estado. Pàrquiing grande. Dos piscinas y jardin comuntario. Precio : 37 Mil. 93 674 06 97 • JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 en alquiler de 65.000 ptas/ mes. En venta : 12,5 Mill. Otro local C/ Dos de mayo de 132 m2 : 150.000 ptas /mes 93 674 06 97
F I N Q U E S C I R O I M E L L A » TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL
• ZONA GOLF 4 dormitonos, comedor-salón con parquet, cocina-office, lavadero, 2 bartos completos. àmplia lerraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 93 674 7254
• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitonos. comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armanos empotrados. ïftrraza.
93674 7254 ___.
• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armaries, cofriedor-saJón.cocjna-qffice. 2 bar)os çompjetos. çalefa^çi^n. twraza. Parkina. Zona comunitària con piscina. ACAgAt 2£g00.Q00_Ptas
»72 54
• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 banos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas 93 674 7254
• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bafto completo, calefacción. balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 936747254
• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón. cocina-office, 2 bafios completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93674 7254
• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-officej lavadero, 2 baflos completos calefacción, pàrking TODO EXTERIOR 32.600.000 Ptas 93674 7254
• ZONA TRANOUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2,
cocina, 3 H. Dob., 2 b-, calefac, 2 p.p.. piscina comunit., 3
anos, todo exterior. Precio: 30.5 Mill 93 6753355. £-378
• APARTAMENTO
2 H., comedor, cocina 1 B., parquet, calefac, ant. 2 anos,
Precio: 15.550.000 Mill. 936753355. E-589
• VALLDOREIX
TORRE DE DISENO, solar 500 m2, const. 145 m2, salón 42
m2, cocina, 4 h.. 1 b.. 1 a. con ducha, calecfac, piscina,
barbacoa, etc, ant. 1 ano, Precio 43,5 Mill.
93 589 26 43. E-664
• P° ST. MAGÍ
81 m2, comedor, cocina, 3 h. (1 Suitte), 2 b, ascensor,
calefac, soleado, Precio: 14,3 Mili.
93 675 33 55. E- 5 »
• RBLA. RIBATALLADA
95 m2, salón con chimenea, cocina, 4 h. con arm. emp., 1 b.,
1 aseo, calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado.
Precio: 21 Mill 935892643. E-594
•RBLA. DEL CELLER 97 m2, reformado, comedor, cocina, 4 h. (dobles). 1b., A., vistas al Tibidabo, soleado. parquing incluido, Precio: 19 Mjll, 93 675 33 55. £-644
• SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155m2endos plantas, salón con chimenea, cocina, 5 h.con armanos empotrados, 3 b., calef., piscina, barbacoa, etc, perfecto estado. Precio: 45 Mul. 936753355. &5B6
• ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h., 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, Precio: 51,5 Mill. 93 675 33 55. £-596
> ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c . Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac. perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564
• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, y tett. a pie de parcelà, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. £-682
Ò R G A N • ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor.. 2 banos, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 936743208
• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2.. salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 banos, 1 aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk., arm. empot. 36,5 Mill. 9367432 08 _ . _ . . . .
• ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 bafíos. amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket Precio : 26 Mill. 93 674 32 08
• COLL FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor. cocina, 3 dormitorios, 2 banos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill 936743208
• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bano, 1 as. con ducha, sal-comedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 93 674 32 08
o F E R T E s ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Minim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat. PROFESSOR D'ANGLES, nadiu i titulat dóna classes particulars. Telf. 93 589 43 79 ES NECESSITA PROFESSOR PARTICULAR Visual C++ i MFC amb experiència. 8 hores a la setmana (per exemple de dilluns a dijous de 20:30 a 22:30. o més hores menys dies, algunes hores en dissabte?, etc). 2500 pts/hora. Podeu trucar al 93 674 81 68 (si no hi soc podeu deixar un missatge al contestador amb el vostre nom , tejefon i horari per trobar-vos).
• MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOf-TA LLUM lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a esHjGTPreuTHrooO ptr -
• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 banos, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardin comunitario, piscina. 21 Mill. 93_6743208^
• PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, sal-comedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 93 674 3208 _
• TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salón-comedor, cocina americana, i barto, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 93 674 3208
•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 banos, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 936743208
• L A FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bafto, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 93 674 3208
D E M A N O E S • AMPURIA BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions. 85.000 Ptes. P/Setmana. 939 77 58 96
• AMPURIA BRAVA 1 ' línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana. 939 775896-97245 42 57
• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 60m* lloguer baix. 9358964 16 (matins)
per Oficina 93 674 72 08
D ptes. mensuals
• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 909 34 04 82 - 929 38 73 70
• ROSES Lloguer apartament nou V línia de mar, 35.000 Ptes. P/Setmana 939 7758 96
• OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables). 9367524 56
• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu 93 675 14 53
LLOM AMB TARONJA COL·LABORA : M. Àngels Cuadras
Ingredients : • 1 Kg de llom sencer (lligat amb un cordill) • 3 taronges •sal •oli • farina • mantega, crema de llet i llet
Preparació: S' agafa el llom i es posa a la cassola amb un xic d'oli. Deixem que es dauri per tots els costats. Quan el tenim gairebé cuit s'hi fa una reducció de conyac. En una paella hi posem una cullerada gran de farina amb mantega; a continuació hi afegim la crema de llet, després la llet i, en acabat, el suc de les taronges. Tallem el llom a rodanxes i el posem dins la salsa, amb rodanxes de taronja al voltant.
Consell: En barrejar la carn amb la salsa hi podem posar una mica de suc del mateix rostit. És convenient servir-ho calent.
Credi-Cotxe
Credi-Reformes
Credi-Llar
Per a estrenar el que vulgueu
11.937 ptes. al mes per milió el primer any. La resta 12.341 ptes. al mes. 7,5% interès nominal el primer any. La resta al 8,5% (9,20% TAE per 1 milió de ptes. a 8 anys
i 12,13% TAE a 1 any). Exemple de crèdit desemborsat l'1 de juliol amb quotes dobles als mesos de juny i desembre. Aquestes condicions estan subjectes a domiciliar la nòmina i tres rebuts.
*La Caixa de Terrassa podrà substituir aquest regal per un altre model o marca d'iguals o superiors característiques.
I CAIXA DE TERRASSA A M B LES P E R S O N ES
ELS4CANTON3
34 Dijous, 10 de setembre de 1998
Futbol
Un Sant Cugat encara en rodatge perd amb el Girona
Hans Schonhofer: "Amb un parell de setmanes hauríem d'estar 'atope'" Si la temporada passada el Sant Cugat Esport va debutar al campionat de üga amb una victòria al camp do la Barcelo-neta, enguany el conjunt Manuel 1 nsgie ha perdut al camp municipal d'esports amb el Girona per 0 gols a 2. L'equip adversari, amb un prosauport que diuwVa el de l'equip santeugatenc no va i
AI.KX L Ó P E Z
- Sant Casat -
Fil Sant (Aigat Esport no ha pogut encetar la temporada oficial amb una victòria. El conjunt santeugatenc va perdre diumenge al camp municipal d'Esports davant el Girona per 0 gols a 2. El Sant Cugat Esport de Hans Schonhofer va plantar cara en tot moment a un Girona, que té com a principal objectiu pujar a Tercera Divisió. El conjunt visitant va dur la iniciativa, tot i que mai ho va fer amb un domini aclaparador. Així, l'entrenador vermell-i-negre assegura que "el rival ha guanyat per 0 a 2 i per tant hem de considerar que ha estat superior" . Hans Schonhofer ha volgut insistir en les errades defensives del seu equip: "Est ic satisfet amb el joc que hem desplegat, però no amb les errades. H e m de ser crítics i valorar que les errades es paguen cares, com així ha estat. No ens podem permetre el luxe de regalar gols perquè ens costarà marcar".
EI primer onze inicial del Sant Cugat Esport de la temporada va estar format pels següents jugadors: Madir, Pujol, Alberto, Cris-tian, Jansà (capità), Juan Carlos, Hans, Javi Gonzalez, Carlos Ruiz, Bayo i Javi M é n d e z . H a n s Schonhofer va estrenar-se diumenge com a jugador-entrenador., El santeugatenc ha explicat que "has de creure't la posició de jugador i sobre el mateix terreny de joc no pots corregir massa coses".
gaire més superior. Hans Schonhofer ha
criticat les onades defensives dels seus
jugadors, però ha destacat r 'actttud" dels
seus homes. Ara , el principal objectiu de
l'equip santeugatenc és puntuar diumen
ge al camp de FOtot, un equip que va der
rotar als santeugatencs la temporada pas
sada en els dos enfrontaments que van
disputar. Aquest inici de '
ha estat gaire bo. Després d e la primera
jornada, el Sant Cugat Esport passa a
ocupar la penúltima posició a la taula,
sense punts. L'Olot, el proper rival, tam
bé va perdre. El Cornellà el va superar
per 1 gol a O . El Girona, en canvi, ja és se
gon a la taula classmcatòrla.
B Surt Cwjit Espai va «Untar a la Mai aik MM derrota al caaa aanicipal ftiaaü amat d Girona. Fttr. MI KUMN
Per al Girona, guanyar aquest enfrontament tenia un sentit molt especial i és que l'equip volia dedicar la victòria al seu president, Pere Saguer, mort la setmana passada a conseqüència d'una trombosi, als 78 anys. "Hauríem estat més contents si no li haguéssim hagut de dedicar la victòria. Mentre el tècnic local observava un joc del Girona "seriós i ben col·locat sobre el terreny de joc", Gratacòs reconeixia haver estat "un partit complicat on el Sant Cugat ens ha posat les coses difícils, però si algú ha merescut vèncer aquest partit, ha estat el Girona, per joc i ocasions". Ara, el Sant Cugat és penúltim.
Partit a partit
Hans Schonhofer confia molt en el seu equip. El conjunt vermell-i-negre, cjue va començar tard la pretemporada-el 10 d'agost-, encara no està al cent per cent de les seves possibilitats. L'entrenador del primer equip creu que "amb un parell de setmanes hauríem d'estar amb un millor to físic" i que el que cal fer és "anar partit a partit". El tècnic ha reconegut en les darreres setmanes que estudia la possibilitat d'incorporar alguns jugadors. "Som conscients que la plantilla és una mica justa, però volem fer incorporacions que mi
llorin el n ivel l q u e t e n i m " . Schonhofer ha matisat que el nombre de fitxatges serien dos.
Diumenge, el Sant Cugat Esport es desplaça al camp de l'Olot amb l'objectiu de puntuar. "Si no donem facilitats, tindrem ocasions d'aconseguir algun punt. El més important en aquest desplaçament és no perdre", ha assegurat el tècnic. Amb les ja con-segudes baixes de Marc Llonch, sancionat, i Bruno, lesionat, el Sant Cugat Esport viatja a Olot per enfrontar-se a un equip que la temporada passada va derrotar als santeugatencs en les dues vegades que es van enfrontar. L'Olot va caure diumenge a Cornellà.
Pr imera Cata lana
Cornellà-Olot 1-0 Perelada-Igualada 1-0 Tremp-Júpiter 1-1 Manresa-Barceloneta 2-3 Guíxols-Palafrugell 0-1 Ripollet-Masnou 0-2 L'Hospitalet Atlètic-Valls..2-2 Prat-Gramenet 3-2 Granollers-Rubí. 2-2 Sant Cugat Esport-Girona. 0-2
M « l » PJ PG P I
Masnou 1
( i i rona 1
Barcclnneta 1
Ptat I
Cornellà 1
Perelada 1
PalafruRcl ! 1
Valls 1
Rubí
L'Hospitalet
Cranollers
Júpiar
Tremp
Olot
Igualada
Guíxols
Gramenet
Manresa
Sant Cu^EBt
Ripollet
0
GF GC Punt.
0
o
<) 0
(I 0
L a propera (13 de setembre): Olot-Sant Cugat Esport; Igua-lada-Cornellà; Júpiter-Perelada; Barceloneta-Tremp; Palafrugell-Manresa;Masnou-Guíxols; Valls-Ripollet; Gramenet-l ' Hospitale t A t l è t i c ; R u b í - P r a t , Girona-Granollers.
PETANCA
3a Divisió masculí Amigos de Cobasa-Sant Cugat
4a Divisió femení Mira-sol-Guadalhorcc
5a Divisió masculina Amics i Juv.-Atlètic Sant Cugat Can Déu-Sant Francesc Mira-sol-Ca N'Anglada
5a Divisió femenina Sant Francesc (descansa)
6a Divisió masculina La Miranda-Mira-sol
Sant Cugat-Santa Margarida
Adètic Sant Cugat-Sabadell Planada
Sant Francesc-Arraona Merinals
DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es
Rambla de Catalunya 32, 1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas
Hans Unides Directe al Tercer M ó n © ta
gen (3 2
HLS4GUVIÜNÍ5 Dijous, 10 de setembre de 1998 Esports 35
H o q u e i p a t i n s
Pujar a Primera és el principal objectiu del PH Sant Cugat
Lentitat santcugatenca celebra el proper dia 18 una assemblea B sènior A del PH Sant Cugat provarà d'assolir l'ascens de categoria, un objectiu que la temporada passada va perseguir fins a l'últim moment. L'equip que dirigirà Lluís Sanchez per segona temporada consecutiva es va classificar la temporada passada en cinquena posició. El pronidont Antoni Pérez vol consolidar un nou projecte de l'entitat.
ALEX LÓPEZ
"L'objectiu del sènior A del Patí Hoquei Sant Cugat és el d'intentar consolidar el projecte esportiu de pujar l'equip a Primera Catalana. Estic convençut que tant els jugadors com el cos tècnic treballaran per provar d'assolir aquesta fita". D'aquesta manera, Antoni Pérez, president de l'entitat, ha puntualitzat sobre quin ha de ser el principal repte del club aquesta temporada. El cos directiu del PH Sant Cugat ha inscrit un altre equip -el sènior B-a Primera Catalana. Es tracta d'un nombre important de jugadors júniors, que militaran tant en categoria júnior com en sènior. Segons Pérez, "aquesta és una fórmula perquè poguessin jugar més i desenvolupar més el seu joc". El sènior A,
equip que dirigirà per segona temporada Lluís Sanchez, va iniciar la pretemporada el 2 de setembre. El conjunt santcugatenc no ha presentat cap baixa respecte la campanya anterior, però sí que compta amb una novetat: Ricard Benito, que prové del júnior.
EI 18, assemblea
La data que ha fixat la junta directiva del Patí Hoquei per celebrar l'assemblea general ordinària ha estat el 18 de setembre, a dos quarts de nou en primera convocatòria a la Casa de Cultura. Els dies 19 i 20 de setembre, tots els equips de l'entitat excepte els dos sèniors disputaran un torneig a Mataró. La presentació oficial de l'entitat serà una el dia 3 d'octubre a les set de la tarda al pavelló municipal, una setmana abans que
i PéiK Negab il btting, ma revist* IMMMI sn «ati «I Mteix M San bsrt. Ftto: X.L
comenci la competició, el 10 d'octubre. Per segon any el PH Sant Cugat
posarà en pràctica les II Jornades sobre les bases i fonaments tècnics per a l'ensenyament de l'hoquei patins. Incidiren aquest projecte que va néixer ra temporada passada amb el fi de formar monitors és un altre dels objectius
que s'ha fixat el club. Antoni Pérez ha assenyalat que "és un repte molt important per a l'entitat" i ha avançat que enguany "s'aprofundiran i es tractaran temes molt més específics". Una altra novetat important és el fet que totes les categories del club s'exercitaran en tres sessions preparatòries a la setmana.
Tennis
Moya derrota Corretja en vuitens de l'Open USA
À.L. /
Àlex Corretja no podrà complir aquest any el somni més especial de la seva carrera esportiva: guanyar l'Open USA a les pistes de ciment de Flushing Meadows a Nova York. Si en la passada edició es lesionava quan havia d'afrontar els setzens de final i el % queia derrotat pel número 1 mundial Pete Sampras en quarts, en la present edició ha estat eliminat en vuitens per Carles Moya per 7-6 (14), 7-5 i 6-3. En l'últim Grand Slam de la temporada, el tennista santcugatenc havia superat, abans de la derrota amb Moya, Gianluca Pozzi, Jean-Baptiste Perlant i By-ron Black. Corretja, que era la primera vegada que s'enfrontava amb el mallorquí en pista ràpida, ja va perdre la final de Roland Garros el passat 7 de juny davant el seu botxí a l'Open USA Del 25 al 27 de setembre, Àlex
Corretja afrontarà amb la selecció estatal les semifinals de la Copa Davis contra Suècia, l'actual campiona del món.
F e s t e s M a j o r s
L'esport centra una edició més de la Festa Major de Valldoreix Dissabte se celebra el Trofeu de Natació a la piscina de Valldoreix
A.L.
El futbol sala, l'atletisme i el tennis taula van convertir-se el cap de setmana passat en les principals activitats de la Festa Major de Valldoreix, que un any més dóna a l'esport el protagonisme d'aquesta celebració. Dissabte al matí es va disputar a la pista po-liesportiva, situada al davant del pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix, unes 12 hores de futbol sala destinades a jugadors de menys de 14 anys. Un total de set van ser els equips participants en aquest torneig, organitzat per l'STAF (Servei Tècnic d'Activitats Físiques). Després d'enfrontar-se en una lligueta tots contra tots, els primers cinc classificats van ser els següents: Crazy Team, Banyeres, TARR, Quart D i Club Esportiu Adesa. Dissabte a la tarda i al llarg de diumenge, l'STAF també va muntar una nova edició
per als més grans. Un total de 12 conjunts van inscriure's al torneig, dividit en dos grups de sis equips. El campió va ser l'All Stars, que en la final va superar en la tanda de
penals el 20 Par Negro, després que el xoc acabés amb empat a dos gols.
Més activitats
El Club Esportiu Valldoreix organitza des de fa gairebé vint anys l'Open de Tennis Taula. El cap de setmana passat es va celebrar un torneig més, distribuït en tres categories: juvenil, amb 32 participants, sènior masculí, amb 32, i sènior femení, amb 12. En juvenils, el vencedor va ser Àlex Lar-rea, que va derrotar Enric Suàrez per 20-22, 21-18 i 21-17. En sènior masculí, el guanyador va ser Oscar Casabona, que va vèncer Josep Antón per 21-16 i 21-15. Casabona ha guanyat aquest títol en set ocasions, mentre que en quatre ha estat finalista. Finalment, en sènior femení la guanyadora va ser Anna Montells, que va derrotar Marta Salvador per 21-18 i 21-17.
La cursa Can Majó, organitzada per l'Associació de Veïns de Can Majó, va comptar amb la presència de 88 corredors, distribuïts en diferents categories. Els guanya
dors van ser benjamí masculí: Albert Lloberas; benjamí femení: Júlia Fisher; aleví masculí: Albert Capdevila; aleví femení: Caria Turró; juvenil masculí: Dominic Rodríguez; juvenil femení: Maud Bailly; cadet masculí: Oriol Cas-calló; juvenil femení: Esther Cà-novas; júnior masculí: Sergio Manso; júnior femení: Anna Pahisa; sènior masculí: Jordi Ribas; Britta Stemmler; veterans masculí: Jaime Prat; veterans femení: Maise Grau. Els inscrits en la cursa infantil van completar un recorregut de 1.700 metres i els adults, 5.800 metres. Un concurs de bitlles i de tir i un campionat d'escacs han estat els altres esports practicats.
La festa continua
La Festa Major de Valldoreix que va començar el 4 de setembre acabarà el 16 de setembre i comptarà amb més activitats esportives: el XIV Trofeu de Natació de Valldoreix, aquest dissabte a les cinc de la tarda, i la VI Trobada de Mountain Bike, diumenge a les nou del matí.
CMIknMn ufa.f·fcMEHIMN
UcwufcCMlI·iivi·pl·farait·adfcM
36 Esports ELS ÍCAJVTOINS Dijous, 10 de setembre de 1998
F u t b o l s a l a
L'assemblea escull Subirats com a nou president de l'Olímpyc
Lexmandatari Pedró José Martín deixa el càrrec per motius personals L'Olímpyc de la Floresta ha escollit Joan Ramon Subirats perquè a partir d'ara sigui el màxim responsable de l'entitat que, fins al moment, ha estat dirigida per Pedró José Mart ín . Aquest ja va anunciar
AlJ'.Y. Ldl'KZ
-SantCugat-
Joan Ramon Subirats va ser escollit diumenge en l'assemblea ordinària celebrada a la l 'nió Recreativa i Esportiva de la Floresta nou president de l'Olímpyc. L'assemblea va durar dues hores i mitja i unes 20 persones hi van ser presents. Subirats substitueix en el càrrec Pedró José Martín. que per motius personals va decidir abans de l'estiu no continuar dirigint l'entitat.
l 'n dels punts niés calents de l'assemblea va ser el punt número quatre, que tractava els problemes d'ús de les pistes municipals de la Floresta. L'Ajuntament va comunicar a l'Olímpyc que a partir d'aquesta temporada, l'O-M K T (l'Oficina Municipal de l'Ksport per a Tothom) utilitzaria els dissabtes al matí les pistes de la Floresta. FI programa de Jocs Escolars obliga a buscar instal·lacions municipals per dur a la pràctica les seves competicions. Però d'aquesta manera les categories inferiors del club, que en són moltes, es queden sense instal·lació per disputar els seus partits de lliga. En rebre la notícia, el club flo-restà no va aturar-se fins a demanar una entrevista amb Xavier
abans de l'estiu la seva intenció de deixar les seves funcions de president de l'entitat norestana. Sens dubte, el punt que va generar més polèmica a l'assemblea va ser el fet que l'Ajuntament hagi
comunicat al club que enguany, dissabte al matí, el programa de COMET necessita l'ús de les pistes municipals de la Floresta. Subirats i Xavier Figueres podrien, però, arribar aviat a un acord.
J·MRaM·SsMratsws·r
Figueres, regidor d'Esports del consistori, i Ferran Domínguez, tècnic d'Esports. Després de la reunió que van mantenir divendres passat ambdues parts, tot apunta que finalment arribaran a una bona entesa. Subirats n'ha tret les seves pròpies conclusions: "Tenim uns problemes per resoldre amb l'Ajuntament quant a organització i comunicació. Per a nosaltres, resoldre definitivament
Mneturt diimwng· m i pmMwrt to rMmpyc fe la
aquests problemes és summament important".
A l'assemblea també es va aprovar el pressupost de la propera temporada, que serà de cine milions i mig de pessetes, i es va confirmar que el club va tancar la passada campanya amb un superàvit de 85.000 pessetes. La seu social va ser un altre dels punts tractats. Segons Subirats, l 'Ajuntament s'ha comopromès a buscar una seu
FI·i·sta.F·toMEIBJMN
social per a l'Olímpyc.
Demà, presentació
Els vuit equips que integren l'Olímpyc de la Floresta es presenten oficialment demà al matí a les seves pistes, en la que serà la tercera edició del memorial Lluís Pujol. El primer equip s'enfrontarà a partir de la una del migdia a l'Eu-rogramenet.
H o q u e i h e r b a
Egara i ONmpia són els primers rivals del Júnior al
Campionat de Catalunya q u i p mascu l í del Jún io r començarà el Campionat de Catalunya el 21 d'aquest mes i ho farà davant el Club Egara, juntament amb l'Atlètic de Terrassa, un dels favorits per endur-se el títol. Els jugadors que dirigeix Andrés Barrientos hauran de completar un total de set jornades en una lligueta integrada pels set equips de Divisió d'Honor. El Júnior haurà de rebre el Club Egara, l'Atlètic de Terrassa i el F C Barcelona, mentre que haurà de desplaçar-se als camps del C D Terrassa, RC Polo i Vallès Esportiu, descansant en l'ultima jornada d'aquest campionat, el 8 de novembre, una setmana abans que comenci la lliga. El primer adversari dels blau-i-negres serà el San Pablo Valdeluz. El partit es jugarà a Madrid. /A.L.
• Sant Cugat -
Kí C^luh K^uru, en categoria
masculina, i l 'Olímpia HC, en femenina, són els primers adversaris dels equips del Júnior al Campionat de Catalunya, primera competició oficial de la temporada. El Júnior femení serà el primer conjunt que entrarà en competició. D'aquí a dos diumenges, es disputaran els quarts de final del català amb la presència de vuit equips. El proper 27 de setembre es jugaran les semifinals, i una setmana més tard, el 4 d'octubre, la final d'aquesta nova edició. Una setmana més tard, el dia 11, l'equip santeuga-tenc es desplaçarà a Sant Sebastià per enfrontar-se en la primera jornada de lliga a l 'ac tual campió, la Reial Societat. L'e-
F u t b o l s a l a
es presenta demà contra el Barca, amb
l'ascens com a objectiu
El nou Winterthur Sant Cugat que dirigeix José Luis Quifíoà es presenta demà a la tarda al pavelló municipal davant el FC Barcelona, després d'haver apallissat dissabte el Vall de Tenes de Primera Nacional B per 8 gols a 2. L'entrenador santeugatenc s'ha mostrat satisfet pel treball que estan desenvolupant els seus jugadors des que el 24 d'agost van iniciar la pretemporada. En la presentació oficial de demà, el cos tècnic, integrat per José Luis Quifíoà i Albert López, tècnic del segon equip la temporada anterior, constatarà quins seran els jugadors que la campanya 98/99 defensaran la samarreta del Winterthur. Tot i que Quifíoà ha explicat que "l'equip no és en
cara ni al cinquanta per cent de les seves possibilitats", el tècnic ha mostrat la seva satisfacció pel treball realitzat pels seus jugadors. D'entre els jugadors que entrenen sota les seves ordres, l 'entrenador santeugatenc ha confirmat, sense voler dir noms, que abans de la presentació descartarà dos jugadors i un porter. Aquesta setmana, Nacho Rodríguez, un ala-tanca provinent de l'Ivansport de Primera Nacional A, ha estat entrenant amb el FS Sant Cugat i, segons Quifíoà, és molt probable que acabi fitxant, entre altres coses perquè és un jugador que coneix molt bé. A la presentació hi prendran part tots els conjunts de l'entitat: infantil masculí, cadet masculí i femení, juvenil masculí i femení i primer equip. /A.L.
K à r t i n g
Campos debuta en un estatal amb bona nota
À.L. - Madrid / Sant Cugat -
El pilot santeugatenc Oliver Campos es va classificaren la 21a posició, de 34, al Campionat d'Espanya, en categoria cadet, celebrat el passat cap de setmana al circuit Los Santos de la Humosa de Madrid. Aquest campionat consta de dues proves: la primera va celebrar-se a Múrcia, on Campos va acabar també 21è . i la segona, que s'ha disputat a Madrid. Aquesta ha estat la primera vegada que Campos ha pres part en una prova d'aquest tipus.
F u t I
Amistosos a Tercera Regional
- Sant Cugat -
La UD Mira-sol Adesa Bacó i la PB Sant Cugat, equips santeuga-tencs que militen a Tercera Regional, afronten compromisos amistosos abans que el proper 27 de setembre comenci la lliga. El Mira-sol va disputar dissabte passat el seu primer xoc de pretemporada davant el Juventud 25 de Setembre. L'equip que dirigeix Enrique Fortes va vèncer a la tanda de penals, després que el partit acabés amb empat a dos gols. Els propers compronisos d'aquest equip seran els següents: Mira-sol-Can Oriach (avui, 20'30 hores), Júnior-Mira-sol (dissabte, 16 hores) i Mira-sol-EF Cerdanyola (20 setembre, 12 hores). Aquest últim partit servirà per fer la presentació oficial del conjunt mira-solenc. La PB Sant Cugat va empatar a dos gols dimarts a la nit amb el juvenil preferent de la Gramenet. /À. L.
R í t m i c a
Marfil i Garcia tornen de la selecció
Les gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat, la sènior Gri-selda Marfil i la júnior Eriça Garcia, van tomar divendres passat de Vitòria on des del 25 de juliol han estat concentrades amb la selecció estatal de gimnàstica rítmica. Eriça Garcia té possibilitats de ser convocada pel Campionat d'Europa que se celebrarà a Budapest el maig vinent. /A.L
ELS/CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Esports 37
Futbol
El La Farga debuta diumenge a Sabadell contra el Rómulo
Aquest és l'únic equip santcugatenc que milita a Segona Regional El CE La Farga debuta diumenge al matí al campionat de lliga i ho fa a Sabadell, davant el Rómulo Tronchoni. Després de les serioses dificultats que va patir la temporada passada el conjunt que dirigeix Antoni Barrachina,
ÀLKX LÓPKZ
- Sant Cugat -
el La Farga té com a fita, una temporada més, mantenir la categoria. D'aquesta manera ho constata el tècnic: "El principal objectiu és salvar la categoria i, dins de les nostres possibilitats, classificar-nos al més amunt
possible". Barrachina, però, opina que té un bon bloc i que amb els jugadors que té el conjunt pot acabar ocupant una posició tranquil·la a la taula. L'hora de la veritat comença aquest cap de setmana.
Amb l'objectiu de mantenir-se a la Segona Regional, el Club Esportiu La Farga afronta diumenge el primer compromís de lliga al camp del Rómulo Tronchoni de Sabadell. Aquesta temporada, aquest és l'únic conjunt santcugatenc que militarà en solitari al grup cinquè d'aquesta categoria. En el que serà la sisena campanya consecutiva a Segona Regional, l'entrenador d'aquest equip, Antoni Barrachina, que n'és tècnic fa uns vint anys, ha explicat quines han de ser les fites que s'ha de marcar el La Farga: "El principal objectiu és salvar la categoria i, dins de les nostres possibilitats, classificar-nos al més amunt possible". Amb tot, Barrachina creu que "d'altra banda, tenim equip per estar en una classificació raonable i no patir com la temporada passada". L'entrenador del La Farga puntualitza també aquest extrem: "El que no pot passar enguany és el que va succeir la temporada anterior, que fins a l'últim partit de lliga no vam assegurar-nos la permanència".
El conjunt santcugatenc va acabar situant-se la campanya passada en la catorzena posició, de divuit equips, amb només 32 punts, a tres del descens directe. Una victòria al camp del Barberà en la darrera jornada per 1 gol a 3 va donar la salvació matemàtica als jugadors de Barrachina.
Una filoscífia particular •-
Des que fa més de vint anys que es va fundar aquest equip, el CE La Farga sempre ha seguit una mateixa filosofia. L'equip tan sols està integrat per alumnes de l'escola, exalumnes, pares d'escola o professors. La plantilla la formen
F·tr.XNnUUMtt
els següents jugadors: porters: Ri-cardo i Octavio; defenses: Ju-liàn, Marc, Fernando, Luís, David, Pérez i Alex; mitjos: Enric, Figueras, Luís, Gil, Guinart, Xavi i Nacho; davanters: Juan-jo, Cuatrecases, Clapés, Javier, Turi, Agustín i José. El La Farga va iniciar la pretemporada a principis de setembre.
R u g b y
L'infantil i el sènior del Sant Cugat, de pretemporada
À.L.
Els dos equips infantils del Club de Rugby Sant Cugat-Júnior han marxat aquest matí cap a la Cerdanya, on faran un stage de pretemporada fins diumenge. En aquesta estada està previst que el conjunt santcugatenc s'enfronti al Mossega en un partit de caire amistós. El sènior del CR Sant Cugat-Júnior també es desplaça aquest cap de setmana a Maià (Girona) a fer un stage.
Motor
R u b e n X a u s a c a b a c i n q u è a F r a n k f u r t
Cugat-
El pilot santcugatenc Ruben Xaus va acabar en la cinquena posició, de 36 participants, en la vuitena i última prova del Campionat d'Alemanya de superbi-kes, que es va celebrar diumenge a la ciutat alemanya de Frankfurt. A la classificació final d'aquest campionat, Xaus ha acabat en sisè lloc. A partir d'ara, el santcugatenc començarà a preparar-se per a la temporada vinent, que s'iniciarà al març. /À.L.
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
OBJECTIUS:
• Incentivar la pràctica de l'esport en el marc de l'escola. • Fer una escola esportiva de primer nivell. • Donar uns coneixements esportius i formatius a tots els participants.
La preinscripció per al curs 1998/99 ja està oberta.
ORGANITZA: OMIET (Of ic ina M u n i c i p a l d e l 'Esport p e r a T o t h o m ! DINAMITZA: Fundac ió Unió Espor t iva San t C u g a t
PER A INFORMACIÓ I PREINSCRIPCIONS: OMET (Casa de Cul tura de Sant Cugat del Vallès)
De di l luns a divendres de 17.00 a 20.00 hores - Tel. 93 589 13 82
HS4CANTONS
Espectacles
Dijous. 10 de setembre de IVVft 38
S'i P a t r i m o n i
convertir
El projecte, de 200 milions, el subvenéonen la UE i la Generalitat L'ajuntament de Sant Cugat va aprovar aquest cfimarts en un ple extraordinari el projecte base per a la rehabilitació de la Casa Aymat, que acollirà el futur museu de l'escola catalana del tapís. CiU i el PP van votar a favor del projecte de l'arqutocto Uuis Samaranch, mentre que el PSC i IC hi van votar en contra i ERC es va abstenir. Tots ells van argumentar la falta de diàleg amb CiU en l'elaboració del projecte i van criticar que es doni una utilitat privada a una part de Pedmci, on el futur director del centre, Josep Grau Garriga, hi tindria un taller vivenda.
JOSKI' MARIA M I R Ó
Una de les principals necessitats de l'aprovació del projecte base és que l'ajuntament de Sant Cugat ha d'adjudicar les obres abans del 30 de desembre perquè, de no ser així, perdria la subvenció de 97 milions de pessetes que els atorga la Unió Europea. Aquesta també va ser la principal crítica d'Aymerich al PSC, IC i ERC, que no van votar a favor de l'aprovació del projecte.
El regidor d 'ERC, David Sem-pere, va felicitar el projecte però va abstenir-se perquè "no s'ha discutit àmpliament pels grups. A més, s'hi contempla l'habitatge d'un particular". El portaveu socialista, Àngel Casas, va dir que el seu grup creu que "calia justificar les característiques del projecte" i que hi veuen "certa utilitat que no és adient fer-la amb diners públics", fent referència al taller del seu futur director, l'artista i impulsor del museu, Josep Grau-Garriga. El portaveu d'IC, Joan Martí Balada, va expressar-se en termes similars tot i considerar la rehabilitació de la Casa Aymat com "un projecte cultural impor t an t " . Els t res grups van expressar el reconeixement a la figura i el seu respecte a l'artista Josep Grau-Garriga. L'alcalde va respondre que no entenia l'actitud del PSC, IC i ERC. "No discuteixen el projecte però, en canvi, no l'aproven. No neguen la vàlua de Josep Grau-Garriga però li neguen l'habitatge". Aymerich va
recordar "si el projecte tira endavant és gràcies a la personalitat artística de Grau-Garriga". En referència a la falta de dià leg, l'alcalde va respondre a Sempere que era "l'únic que no pot dir que no hi ha hagut diàleg, perquè fins al passat 8 de gener ERC formava part de l'equip de govern".
Després de l'aprovació del projecte bàsic de l'arquitecte Lluís Samaranch, valorat en 115 milions de pessetes (el projecte global és de 200 milions de pessetes), s'o-brirà un període d'exposició pública de 30 dies des del dia que es publiqui al butlletí oficial provincial (BOP).
El projecte
La rehabilita statà 200 mtlwm de pessetes FOTO XAVILARROSA
lorades en 300 milions de pessetes que ha cedit l'artista Josep Grau-Garriga. En el segon espai hi haurà una mostra temporal de sis mesos que seleccionarà ell mateix. Està previst, segons ha explicat Grau-Garriga, que a l'any s'hi facin unes tres exposicions de
El projecte global de rehabilita- caràcter temporal. Finalment, hi ció de la Casa Aymat està pressu- haurà un espai dedicat a tallers on postada en uns es treballarà i s'in-
200 milions de El centre tindrà dues ve^ rà la tècni-p e s s e t e s . La ca del tapis. Un Unió Europea ha Süks pCT d eXpOSictOUS dels principals ob-aprovat una subvenció de 97 milions d ins del programa d'ajuts F E D E R . La
General i ta t de ^ÇJ 3 Catalunya, que '* ''^™ ha donat el seu vistiplau al projec te , aportarà 50 milions de pessetes. L'ajuntament treballa per aconseguir espònsors que s'encarreguin de ta resta de la part econòmica.
El museu de l'escola catalana del tapís es dividirà en tres espais. En una primera sala hi haurà una exposició permanent amb obres va-
/ també tallers per jectius del museu de l'escola català-
treballar i investigar na del taPís*se-f gons han explicat
la tècntCa del tapís ïalcalde i l'artista •S'Í. *llÉllfe' -'-' santeugatenc, és
- • ' , - ^ W C j U e "sjgUi u n es_ pai viu". Per això, s'hi faran els tallers però també conferències i debats de forma periòdica.
Grau-Garriga, "sorprès"
L'artista santeugatenc Josep Grau-Cïarriga, que resideix a An-jou (França) es va mostrar satisfet per l'aprovació del projecte, però
alhora "sorprès" per la votació del PSC, IC i ERC. "Em sorprèn que s'hi oposin i busquin aquest pretext. Suposo que es tracta d'una reacció purament política", va dir.
En aques t s m o m e n t s Josep Grau-Garriga i el seu fill Jordi treballen en la selecció del fons que cediran al futur museu i que estarà format per tapissos, pintures i tot t ipus de treballs sobre paper (aquarel·les, esbossos, etc.). A banda del material artístic Grau-Garriga també s'ha centrat en la recuperació de diaris i arxius de la casa Aymat, a més d'altres documents sobre el tema. L'impulsor del projecte també ha iniciat nombrosos contactes amb altres centres artístics d'arreu del món, com el Metropolitan de Nova York. Grau-Garriga considera que el principal objectiu de la Casa Aymat és recordar el moviment artístic de renovació de la tècnica del tapís nascut a Sant Cugat a mitjan anys cinquanta i que va tenir el seú punt màxim als setanta. Per l'escola catalana del tapís hi van passar destacades figures de l'art contemporani català.
El banc d'imatge i so s'adscriu a l'ANC
J. M. M. - Sant Cugat -
El banc d ' imatge i so de Cata lunya (BIS) s 'ha adscr i t a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), amb seu a Sant Cugat. D'aquesta forma, a partir d'ara tot el material que fins ara es podia trobar al Depa r t amen t de Governació de la Generalitat es podrà trobar al centre de Sant Cugat.
El banc d ' imatge i so de Cata lunya té com a object iu la creació d 'una base de dades amb tot el material fotogràfic, sonor i audiovisua! que produeix el govern català. La majoria de documents d 'aquesta xarxa fan referència als diferents depar taments de la Generalitat i tracten temes concrets com l 'a rqui tec tura , les obres públiques o el turisme a Cata lunya . Ara, i a m b l 'adscripció a l 'ANC, aquest tipus de material del centre també passarà a formar part d 'aquesta base de dades, que en l'actualitat supera els 100.000 documents. El BIS és de consulta lliure i oberta a tothom, tot i que només es pot fer des del mateix arxiu o bé per consulta de referència per telèfon. Amb vista al futur està previst que aquest material es pugui integraren una xarxa més àmplia i, per tant, no s'hagi d'anar de forma expressa a l'arxiu per tal de fer la consulta. Actualment , tot el material del BIS també es pot trobar en suport C D - R O M . La cap del banc d ' imatge i so a Catalunya, Isab e l J o v e n , c o n s i d e r a q u e aquesta incorporació a l'Arxiu N a c i o n a l d e C a t a l u n y a "és molt positiva pel centre, ja que permetrà la informatització de bona part del seu fons documental de t ipus audiovisual". Joven també ha destacat la cap a c i t a t d ' e m m a g a t z e m a t g e
d 'aquest sistema.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat v < W U i y Lucas Diesel Systems S.L.
Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l l è s - ( B a r c e l o n a )
Lucas
ELS /CANTONS Dijous. 10 de setembre de 1998 Cultura 39
C o n d e c o r a c i o n s
La Generalitat premia Gerard Claret amb la Creu de Sant Jordi
Enguany el govern català lliurarà el guardó a dos santcugatencs JOSKP MARIA MIRÓ
- Sant Cagat-El violinista Gerard Claret rebrà el pròxim 4 de novembre la Creu de Sant Jordi de mans del conseller de cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals. El govern català premia així el músic per la seva casca de portar la música catalana arreu i també pel seu treball com a pedagog. El violinista considera que "una tasca complementa l'altra" perquè "la feina d'intèrpret és un repte personal i alhora també hi ha el treball en equip de l'orquestra. En canvi, la tasca com a pedagog és una satisfacció a llarg termini, del retorn de l'aprenentatge". D'aquesta forma, Gerard Claret esdevé el segon santcugatenc que enguany rebrà aquest guardó de reconeixement a la seva trajectòria en el camp cultural, científic, empresarial o professional (l'artista Mercè Diogène també rebrà aquesta condecoració). El mateix conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya va ser l'encarregat d'anunciar la notícia a Claret. "Per mi és un gran honor
Gerard Claret va ser el pregoner de la Festa Major 1996. FOTO: E4C
rebre la Creu. Fa molts anys que conec el conseller i el fet que ell me la lliuri és per a mi doblement satisfactori", explica. En un principi Tacte de lliurament de la Creu de Sant Jordi s'havia de fer el 27 de novembre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, tot i que finalment s'ha retardat fins al dia 4 de novembre.
Claret és en l'actualitat director i concertino de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA) i també director del Conservatori del Principat. Tot i el seu treball a Andorra, fa dinou anys que viu a Sant Cugat, on s'ha integrat completament. Precisament, el músic va ser l'encarregat de fer el tradicional pregó de
Festa Major el 1996. Claret va protagonitzar un moment especialment emotiu quan des del balcó de l'ajuntament va interpretar amb el seu violí la melodia del ball del Paga-li, Joan. "Per mi va ser motiu de satisfacció, quan l'alcalde em va oferir la possibilitat de fer el pregó i, per tant, considerant-me un santcugatenc més. Em va emocionar molt i ho recordaré sempre". Claret, que reconeix "viure a cavall d'Andorra i Sant Cugat", té com a projectes immediats "continuar treballant", a més de diversos concerts al Principat, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, al Festival d'Urdino a Itàlia i també a Portugal. A més, el músic també ha enregistrat fa poc temps amb la ONCA un disc d'autors catalans com Pau Casals, Xavier Montsal-vatge i Eduard Toldrà. En breu enregistrarà el segon disc d'aquesta sèrie, que sortirà al mercat el pròxim setembre. "Hi ha autors catalans als qui s'ha fet poca justícia, amb vista a altres països. Hi hauria d'haver més preocupació perquè aquests autors es toquessin fora d'aquí", assegura.
Hereu del treball i la
humanitat de Pau Casals
* Geraíd Claret va néixer a Andorra i va veure's abocat al món de Ja música gràcies a i*estreta amistat del seu pare amb el com-posKsof Pau Casals, quealeshores viva a l'exili. *Eri aquell moment
despertar cap inquietud. La relació del meu parc amb Casak va ser el punt 4'unío", explica. El mateix Casals va apadrinar elseu germà bessó, Uuís. El seu pare va decidir <toe ferien musica de* de ben petits. "A mi ic'm va do-nartjnvioJíJaen Lluís un violoncel, penso que vanericertar-bo de pte*. Ei músic reconeix, perd, que va ser als 14 aays quan se li va
rnusíca.OaTetc^ce^skíçlaafor··
comCta&*$a^;MsddbaQ*
CiMfeie*»fcKa8&<|$iedeit,&Ís festegis de Pató* q«ao «msra
E s p e c t a c l e s
Teatre Arca estrena 'Vies paral·leles9 a la
mostra de Tàrrega J. M. M.
Teatre Arca de Sant Cugat presenta avui i demà en el festival de teatre de Tàrrega el seu darrer muntatge Vies paral·leles. Aquest espectacle, que es podrà veure a Sant Cugat el pròxim novembre, tracta sobre el sentiment que genera la solitud humana. La formació continua així amb els seus espectacles "d'humor però alhora amb una visió crítica". Cargu-ment d'aquest nou muntatge parteix de dues vides simultànies i una sèrie d'estrambòtics aviadors. L'interrelació entre aquests personatges modificarà les seves vides. El director i actor de Teatre Arca, Jesús Roche, diu que han volgut tractar sobre la solitud col·lectiva perquè "és una malaltia social freqüent". Roche defineix l'obra com un espectacle "absurdament divertit".
La formació va iniciar els muntatges a la Unió recreativa i esportiva de la Floresta. Xavier Vilardell s'ha encarregat del vestuari i Maria Ballado del decorat. Aquest és el cinquè any conse
cutiu que Teatre Arca es presenta a la fira de teatre al carrer de Tàrrega. Jesús Roche considera que "La fira de Tàrrega cada vegada està més racionalitzada" perquè "s'aposta per la qualitat" i "s'han anat resolent problemes com la massificació en els espectacles". El director de l'agrupació teatral considera que la mostra és una bona forma de donar-se a conèixer per la nombrosa assistència de públic, però sobretot per l'alta presència de programadors. La companyia Teatre Arca va
néixer ara fa vint anys. Actualment el grup l'integren unes divuit persones (en aquest últim muntatge hi intervenen vuit). La formació es dirigeix bàsicament a un públic infantil i juvenil, tot i que en aquesta ocasió ha apostat per un muntatge adreçat als adults. A banda del nou muntatge, Teatre Arca també continua amb les representacions de les funcions com Marco Polo i viceversa, Villa del tresor i Uaneguet lleig. La formació teatral ha fet aproximadament uns vint muntatges durant la seva trajectòri-ca, entre els quals destaca l'obra La nit amb un diable.
Folklore
El Grup Mediterrània prepara un n o u muntatge amb PElèctrica Dharma
Divendres van actuarà les festes de la Mare de Déu del Tura J. M. M.
El grup Mediterrània de la Unió Santcugatenca participarà en un espectacle musical al costat de l'Elèctrica Dharma. Aquest és un dels principals projectes de la formació dansaire amb vista al pròxim any. Els directors artístics del Grup de Dansa Mediterrània ja han començarà treballaren aquest nou muntatge, en homenatge a Esteve Fortuny, que seguirà la línia de dansa tradicional catalana. L'espectacle servirà d'acompanyament en la gira de concerts que l'Elèctrica Dharma farà per presentar el seu nou disc compacte. Un dels membres del grup Mediterrània, Francesc Canas, diu que estan "molt il·lusionats tot i que és un projecte molt ambiciós". De moment la majoria de detalls sobre aquest nou muntatge i sobre una possible gira estan per definir.
El grup Mediterrània va començar divendres passat les primeres actuacions de la nova temporada com a secció de La Unió. La formació va participar al festival folklòric de danses tradicio-
FJ Grup Mediterrània ha iniciat les actuacions de la nova temporada. FOTO: F.4C
nals de les festes de la Mare de Déu del Tura, a Olot, la Garrotxa. Unes trenta persones del grup Mediterrània van oferir diversos fragments del seu espectacle Ses illes, un recull de diverses danses d'aquesta zona coreografiades per Salvador Melo. En aquest festival també van participar altres grups de dansa tradicional de
València i les Illes Balears. El dissabte el Grup Mediterrània també va actuar, tal com va fer l'any passat, en una convenció organitzada a la Masia de Can Ametller. Aquestes actuacions i projectes del Grup Mediterrània inicien temporada després de la seva separació de l'Esbart Sant Cugat per integrar-se a La Unió.
40 Cultura HLS4QUVI10!>S Dijous, 10 de setembre de 1998
P a t r i m o n i
S'inicia la restauració dels frescos del Sant
Crist de Llaceres J. M. M.
- Sant Cugat -
Kl Centre de Restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya, amb seu a les dependències del Monestir de Sant Cugat, ha iniciat aquesta mateixa setmana les obres de restauració dels murals de l'ermita del Sant Crist de Llaceres. Kls frescos són obra del pintor santeu-gatenc Josep Grau-Carriga. que va realitzar-los el 1956 com a primer encàrrec, poc després d'acabar cl servei militar.
Aquesta és una de les vint campanyes in situ (sobre el terreny) programades enguany pel Centre de Restauració de béns mobles arreu de la geografia catala
na. De moment, el Centre ha assegurat aquelles parts que corrien més risc de desprendre's de la paret de l'ermita. L'operació més important que cal fer és cobrir les esquerdes i omplir el buit que hi ha entre la paret de l'edifici i les pintures murals. La humitat ha estat un dels principals causants del deteriorament de les pintures de l 'ermita. L'esfondrament d'una part de la teulada del monumen t també va tenir una repercussió molt negativa en els murals que hi ha al seu interior.
Recaptació popular
La parròquia de Sant Pere Oc-tavià és una de les principals pro-
El Centre de Restauració de //e'ns mobles
motores de les obres de restauració de l'ermita. Per això, d'aquí a pocs dies s'iniciarà una campanya amb l'objectiu de recollir fons per a la recuperació de les pintures murals. Sota l'eslo-gan 2.000 per 5.000 es repartiran blocs de vint fulles (cada una de 5.000 pessetes) per alguns dels punts més representatius i fre-
restaurarà in situ els mura/s delSant Crist de Llaceres. FOTO: X.Wl I.ARROSA.
qüentats de la ciutat. Totes aque- fet per la recuperació d'aquest lles persones que adquireixin aquestes paperetes ajudaran en les tasques dé restauració de les pintures del Sant Crist de Llaceres però també tindran un 20% de descompte a l'hora d'efectuar el pagament de l 'impost de la renda. L'autor dels murals, Josep Grau-Garriga, s'ha mostrat satis-
treball "pel seu valor sentimental", ja que va ser un dels seus primers treballs, i també per la iniciativa promoguda per diverses persones de la ciutat en dur a terme una recol·lecta popular. Les pintures són d'estil figuratiu, molt allunyades de l'actual estil de l'artista.
T a l l e r s
Isabel Sàez imparteix cursos de guions i creativitat a la Unió
La novetat d'enguany és que s'adrecen a nens joves i adults
Isabel Sàez imparteix els cursos. FOTO: CEDIDA
J. M. M. - Sant Cugat-
La Unió santeugatenca ja ha o b e r t el termini per matricu-lar-.se als cursos de guió i creativitat i relats, que començaran el pròxim mes d'octubre. Isabel Sàez s'encarregarà d ' impartir els dos cursos. Les matrícules es poden formalitzar a La Unió Santeugatenca, a les mateixes oficines o per telèfon.
El taller de creativitat, que es fa per primera vegada a Sant Cugat, té com a principal objectiu que aquel les persones que hi participin aprenguin a construir relats. La principal novetat d 'enguany és que els tallers van adreçats als adults però també a nens i joves, de
10 a 16 anys, repartits en dos grups, per edats. Després dels exercicis, els a lumnes desenvoluparan el seu projecte. Un dels aspectes més importants, s egons I s a b e l Sàez , és q u e aprenguin les diferències de la literatura amb els gèneres au-diovisuals. "És molt important l'exercici. L'escriptor és un bus de la pròpia ànima. En aquest curs es t reballen sobretot els estímuls", explica Sàez.
Sàez també impartirà tallers de guió de cinema. L'objectiu d'aquest curs és aprendre a escriure guions d 'una forma professional, ja sigui per a curt-m e t r a t g e s , l l a rgme t r a tge s o televisió. Una vegada finalitzat el curs els alumnes d'aquest taller hauran pogut fer el que es
coneix com a la bíblia, és a dir, el material que es pot portar a la productora i sobre el qual es pot començar a treballar.
Isabel Sàez, que s'encarrega d'aquests cursos, és psicòloga i fisioterapeuta i treballa com a crítica de cinema a Els 4 Cantons, El Triangle i Ràdio Gràcia. Sàez t ambé és guionista i ha col · labora t d u r a n t t res anys amb un director de producció belga, que va treballar en pel·lícules tan conegudes com Pat-ton o en diverses produccions dels anys 70 a Almeria. Sàez considera que la seva formació de psicoterapeuta la va ajudar a "reprendre l'escriptura de relats", una activitat que feia de petita i que ara practica de forma diària.
T e a t r e
Toc de Retruc actua a la Setmana del Club Natació Sant Cugat
Titelles, dansa i música es barregen en Fespectacle que oferiran demà
i.p.
Ja ho van fer diumenge passat i demà hi tomen. Els Toc de Retruc posen el seu toc teatral a la tradicional Setmana del Club Natació Sant Cugat. Diumenge, va portar-hi el seu espectacle de carrer, Tutti-frutti, en el marc de la festa familiar. I demà, a les sis de la tarda,
és el torn de El Key-kry. Marta Albir, component de la
companyia, explica que en aquest espectacle que oferiran demà hi impliquen els nens, ja que hi intervenen uns titelles molt grans que es mouen damunt d'unes plataformes de rodes que la canalla pot manipular. Es una obra mul-tidisciplinària, ja que també hi han introduït la dansa i en van editar
un disc amb la música. A més de Toc de Retruc, hi ha al
tres activitats en aquesta Setmana del CN Sant Cugat, com una gran festa del futur que es farà demà o les sardanes de diumenge, a més d'actes esportius i del lliurament de premis dels actes que s'han fet des que va començar aquesta celebració, divendres de la setmana passada. 'Els tres mosqueters' és una de ks obres presentades per la companyia. FOTO: E4C
ELS /GMVTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Cultura 41
E x p o s i c i o n s
'Miralls de C e l \ fotografies de finals
de segle a Sant Cngat VIVIAN JUAN
- Sant Cugat -
Des del passat divendres i fins al proper 27 de setembre, la Casa de Cultura de Sant Cugat presenta l'exposició fotogràfica Miralls de Cel, la primera mostra que enceta la temporada cultural d'aquest centre santcugatenc. La inauguració de la mostra va comptar amb la presència de Manel Úbeda, del Centre Excursionista de Catalunya, Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals i Joan Troyano, cap de l'àrea de cultura del Club Muntanyenc Sant Cugat i vicepresident de l 'entitat. Tots tres van coincidir en la
gran importància que per a Sant Cugat té l'arribada d'una exposició d'aquestes característiques, ja que "no tan sols existeix un interès documental, sinó també perquè ajuda a entendre com ha evolucionat el territori, com han evolucionat els paisatges, els llocs o els esports", explica Manel Úbeda. Aquest fotògraf i excursionista també diu que la selecció de les fotografies no ha intentat respondre a cap més raó que la pròpia qualitat de les imatges, tant artística com documental.
L'arribada de Miralls del cel a la ciutat ha estat possible gràcies a l'interès que la Fundació La Caixa va mostrar cap al
Mami i buui,Jj/abra/i membre del Centre Excursionista de Catalunya, va destacar la qualitat de les imatges FOTO :A.B.
Club Muntanyenc de Sant Cugat, en proposar-se aquesta entitat, amb cinquanta-quatre anys d'història, com l'eix ver-tebrador per a una exposició on es presenten obres de sis fotògrafs catalans aficionats a l 'excursionisme, només un dels quals és professional. Fo
tografies de finals de segle passat i fins als anys trenta que reflecteixen les tècniques fotogràfiques de l'època. Les imatges s'han agrupat en quatre apartats: retrat, paisatge, esport i societat, barrejant així la temàtica paisatgísitca amb escenes de la vida quotidiana.
I encara, però, que totes són còpies, s'ha intentat conservar les tècniques de reproducció originals. Miralls del cel és essencial
ment una mostra sobre l'excursionisme català, "una altra manera de fer país", segons confessa Àngels Ponsa.
G a l e r i e s
l'artista IIOÍTIIno defineix l'estil phlòric que plasma a les seves oltres FOTO: .\. R.
La Sala Pou d'Art estrena la seva primera
exposició individual N'J.
- Sant Cugat-
La joventut és un dels reclams que la sala Pou d'Art de Sant Cugat utilitza per mostrar una temporada d'exposicons que va inaugurar-se divendres passat amb la presentació, per primera vegada, d'una obra individual de Sandra Figueras. Aquesta jove pintora de Calella, que ha acabat recentment els seus estudis universitaris de belles arts. mostra a la galeria santeugatenca una vintena d'obres on es barreja la tècnica de l'acrílic sobre tela amb cís dibuixos en paper. Kncaru que molts han emmarcat la seva obra dintre de l'expressionisme abstracte, la pròpia autora defensa la independència del seu treball i afirma que "no tan sols tinc influències
pictòriques, sinó que també m'he deixat influir pels escriptors, el cinema, la gent... Sí, m' agraden coses que veig a les galeries, però no necessàriament m'he hagut de deixar influenciar." La Sandra Figueras també confessa que no ha pretès amb aquesta obra res més enllà d'explicar-se coses a ella mateixa, i diu que li agrada que el públic que contempla els seus quadres observi coses diferents de les que ella ha intentat plasmar. Les pintures de Figueras han encetat una nova temporada a Pou d'art, on la seva directora, Maria Fabre, s'arrisca a presentar les obres de més artistes joves. Per al proper mes d'octubre, està prevista l'exposició del xilè Francisco Arrieta, i per Nadal les mostres individuals donaran pas a una col·lectiva.
A r t
Canals inaugura avui una col·lectiva per celebrar el seu dotzè aniversari Mostra les principals avantguardes d'autors santeugatencs
J. M. M. - Sant Cunat-
50 anys d'art a Sant Cugat és el títol de l'exposició que s'inaugura aquesta tarda a Canals Galeria d'art i que servirà per celebrar el dotzè aniversari d'aquest espai. L'exposició pretén recordar Ics principals avantguardes artístiques dels darrers 50 anys a la ciutat, a través d'obres d'autors tan representatius com Josep (irau-Ciarriga, Mercè Diogcne, Carles D e 1 c 1 a u x, M i q u e 1 i Francesc Cabanas o cl mateix propietari de la galeria, Josep Canals, entre altres. Aquesta col·lectiva es podrà veure en les dues sales de la galeria ja que des d'avui Canals recupera un segon espai que fins ara servia com a magatzem. "Vol ser un recull dels artistes més representatius que ha donat la ciutat en aquest període. L'exposició mostra que s'ha provocat la sensibilitat, que s'han remogut les entranyes artístiques", explica Canals.
Treballant per l 'ari
Canals Galeria d'Art va néixer després que el seu propietari, Josep Canals, iniciés una primera etapa el 1977 en una altra sala, que portava per nom Galeria d'art del Vallès. Aquella va ser aleshores la primera galeria de Sant Cugat. Nou anys més tard naixia Canals Galeria d'Art de Sant Cu-
Grau-Ga triga és un dels artistes que participa en aquesta col·lectiva. F.: E 4 C
gat al carrer de la Creu, amb l'objectiu d'aplegar algunes de les mostres més representatives de Part contemporani del moment. A banda dels nombrosos artistes que han passat per la sala, Canals també va ser el creador de la mostra d'art contemporani de Catalunya, una exposició itinerant d'art jove de Catalunya i cl Principat d'Andorra. Enguany la mostra, de caràcter biennal, ha arribat a la seva onzena edició. En aquests moments, l'exposició d'enguany, que recull l'obra de 43 artistes i que va inaugurar-se a Sant Cugat, es pot visitar a la sala municipal Sant Joan de L le ida . En aquests dotze anys de treball,
Canals també ha popularitzat el lema Sant Cugat, terra d'artistes a través de diverses samarretes que han il·lustrat diversos artistes santeugatencs com Frederic Cabanas, Sergi Barnils o el passat estiu Josep Maria Mejan (que presentarà en breu una individual en aquest espai d'art). l.'na altra de les principals no
vetats que Canals ha incorporat en els últims anys ha estat la creació d'mxa pàgina v.i;b amb tot tipus d'informació sobre la galeria, artistes i exposicions que es poden veure arreu de Catalunya. L'adreça d'aquesta pàgina de Canals a internet és http://www.stcu- gat.org/canals.
42 Cultura HS4CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998
E x p o s i c i o n s
I .'alcalde i els directors de Pryca i del Centre, José lMI'S Nieto i José Ramon Gonsàlez, a h inaugurada. FOTO: X. L.
El Centre comercial finalitza la setmana dedicada a Catalunya
Rom de Canya farà dissabte una cantada d'havaneres J.M.M.
- Sant Cugat-
La formació musical santcuga-tcnca Rom de d a n y a tancarà dissabte a Ics vuit del vespre la setmana dedicada a Catalunya al Sant Cugat Centre Comercial amb una cantada d 'have-nercs, amb alguns dels seus temes més r e p r e s e n t a t i u s (La vella Lo/a i Rimeu avi, no hi faltaran) i també un repertori de valsets. Una de les novetats que introduiran serà la cantada d'un conjunt d 'havaneres a capella, sense fons instrumental. El baríton Oriol Hernàndez, el tenor Eduard Castell a la guitarra, el baríton Josep Vila a l'acordió i els tenors Enric Azuaga i Ferran Campabadal són els cinc components d'aqueta formació que actuarà al centre. Un cop aca
bada l'actuació hi haurà cremat per a totes aquelles persones que hi assisteixin. L'actc s'engloba dins la setmana dedicada a Catalunya que la gran superfície ha organitzat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Fins aquest dissabte es pot veure a la gran superfície comercial una dotzena de plafons que mostren aspectes tan diversos de Catalunya com la seva història o la gastronomia. En la mostra d'història, il·lustrada per Pilarín Bayès, hi ha alguns dels episodis més signific a t i u s de la h i s t ò r i a d e Catalunya, des de la prehistòria passant per les invasions, dels fenicis, els romans, els sarraïns o la pèrdua de llibertats a Catalunya el 1714. Així mateix, també s'hi poden trobar alguns fets més recents, com ara la re
cuperació de les llibertats democràtiques després de la mort de Franco. Les il·lustracions van acompanyades d'una breu, però clara, explicació que serveix al visitant de referència. En la mostra gastronòmica s'hi poden trobar a lgunes de les receptes més característiques de la nostra gastronomia. L'enti tat D o m Cugat es va encarregar de fer la selecció d'aques t e s r ecep tes , en t re més d 'un centenar.
A banda d'aquestes dues exposicions, el Sant Cugat Centre Comercial també ha organ i t z a t d u r a n t a q u e s t s d i e s diverses activitats, com demostracions de balls tradicionals catalans -com el de bastons o la sardana. Aquesta és la primera vegada que el centre dedica una setmana a Catalunva.
C r í t i c a d ' a r t
La 'reentré' i el club deh romàntics actius
TATIANNA B L A N O I K
Avui és l'inici del que serà una nova temporada artística. Avui és l'inici d'u
na, espero, que molt bona amistat cultural, amb tot aquell públic que encara no s'ha incorporat a un grup de gent que ara per ara ja podem considerar-nos, amants apassionats, sensibles i sempre disposats incondicionalment a acceptar qualsevol tipus d'art.
Som tots plegats un "club de romàntics vius", un grup que ha de començar a fer soroll, a donar la seva opinió, a escriure'm al diari per compartir les nostres afinitats artístiques.
Som tots nosaltres qui aconseguim cada any, una miqueta més, arribar a prendre part de tot allò tjue s'ha presentat a la nostra ciutat en forma d'esdeveniment cultural. Ens hem anat endinsant en aquest món tan misteriós, tan per
sonal, que mai ja no podrà dexair de ser un vici.
El fet de poder participar en aquest apartat de cultura, el poder ser capaç de fer-los arribar el meu parer sobre allò que he pogut tenir el plaer o no de veure per poder-ne parlar posteriorment. s'ha convertit ara per ara en el meu vici personal. Però Ics coses s'han de compartir i ha arribat el m o m e n t q u e v o s a l t r e s , "romàntics vius", participeu en aquest, el meu vici.
Esclateu en un discurs de sensacions, argumenteu el perquè de les vostres emocions, discutiu les vostres disconformitats, deixeu-vos anar, plantegeu un diàleg frenètic de pinzellades artístiques perquè aquest any encara sigui més gratificant que l'anterior. Espero la vostra participació. Gràcies.
T a l l e r s
Adolf prepara diversos cursos de dibuix i pintura
per al curs 1 9 9 8 - 1 9 9 9 i .p.
El Casal de Cultura de Valldoreix, la Galeria-Taller Pou d'Art i l'Ateneu Santcugatenc acullen diversos cursos de dibuix i pintura impartits per l'artista Adolf.
Els cursos es dividiran en grups de persones que comencen i altres que ja tenen nocions de pintura i dibuix. Els primers estan dirigits
a persones que mai han dibuixat, mentre que en els segons es donaran algunes coses per sabudes. Adolf ensenyarà a pintar utilitzant diverses tècniques; els principiants començaran amb el llapis i el carbó per acabar amb els olis. És amb aquesta tècnica que començaran els qui ja en saben.
Les inscripcions en aquestes classes es poden fer als respect ius centres.
• Gases para ninos a partir de 8 aftos
• Cursillos especiales para colegios
• Excursiones de 1 dia por Collserola
• Profesor títulado técnico deportívo
de base en equitación
^FVFRÍNO *Venta*caballos*todas las razas
DldECCIÓN: ENBIQUE FARBES VlDALB T ° l : 9 3 6 7 4 ' ' 4 0
HÍPICA
, CENTRE D'ESIUCMS MUSICALS I HUMANS
VENDA DIN'STRIMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí orgue, flauta travessera, violoncel,
guitarra, etc.
C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 58 62-Sant Cugat
C o l · l e c t i v a
Tres santeugatencs participen en una exposició d'Art Càblic
La mostra s'inaugura el proper dimecres 16 de setembre
i. p. - Saat Casat -
Són Lluís Masnou , Eve lyn Frei tag i Katrin Eckart . Tres artistes santeugatencs que han estat seleccionats per formar part de l 'exposició col·lectiva Art Càblic que s ' inaugura dimec re s v inen t , dia 16, a El Cau Ple de Lletres , al Vapor Universitari de Terrassa.
Katrin Eckar t presenta una pintura, Crisàlide càblica, i un vitral l , F ibra d 'oceà . Per la seva banda , Eve lyn Fre i t ag portarà a Terrassa una col·lecció formada per diverses peces de ceràmica. I Lluís Masnou hi aporta L'últim alè de llum, una pintura que mostra "una
posta de sol des de casa tenint de fons Montserrat al mes de se t embre" , explica l 'artista, i afegeix que "pel cel, els núvols i la llum dóna la impressió que encaixa a m b el món d e l c a b l e " , u n m ó n e m i n e n t m e n t a e r i . M a s n o u és m e t g e i p i n t a d e s d e l ' any 1947, i c o m e n t a que bàsicam e n t es dedica a fer paisatg e s , p e r ò t a m b é b o d e g ó i "bas t an t e s coses de cel , sob r e t o t a m b pas t e l s , p e r q u è és una tècnica agraïda".
Lluís Masnou és un dels rep r e s e n t a n t s d e la c iu t a t en aquesta col·lectiva, en la qual part icipen un total de sis artistes que provenen de diverses disciplines com la pintura,
l 'escultura, el vitrall o la ceràmica. La mostra és organitzada pel
Cent re d 'Es tudis sobre el Cable (CECABLE) i l'Associació per al Fomen t Cultural de T e rrassa ( A F C T ) . La importància del cable i les te lecomunicacions en general , que són cada dia més p resen t s en la vida m o d e r n a , e ls ha d u t a most rar a q u e s t a col · lec t iva , en la qual " h e m convocat art i s tes d e to t e s les b r a n q u e s a aportar obres al · lusives a la revolució d e les t e l e c o m u n i cac ions" , manifestesn els organitzadors.
Es tracta d ' una mostra que posa el pr imer esglaó per al Museu del Cable .
ELSiCANTOPS Dijous, 10desetembrede 1998 Cultura 43
El R e p o r t a t g e
L'oratori de sant Vicenç fa uns 1.000 anys que existeix a la vall veïna. Abans que fos cedida pel Monestir al bisbat -e l 1130- devia ser una ermita humil. Encara no era parròquia quan al 1065 una dona anomenada Sicardis fa donació d'uns alous. Ha viscut un mil·lenni de canvis des del primitiu romànic.
Sant Cebrià: Estils i variacions durant 10 segles (II)
"Res no és mesquí" (Joan Salvat-Papasseit) MARIÀNGKLA ROVIRA
- Sant Cugat -
L'església de sant Cebrià de Valldoreix era, com a oratori de sant Vicenç, una petita ermita romànica. De la construcció original se'n conserva molt poc: les parets laterals (que van ser allargades) i un fragment d'absis que es descobrí fa pocs anys. Devia tenir un sostre de fusta.
Un bon coneixedor de la seva intensa història és l'historiador Juanjo Cortés, que ens explica els molts canvis soferts per l'edifici. -L'oratori s'allargà al segle XIII
i al XIV s'hi afegí una capella lateral i la rectoria. La torre també és de l'època. Juanjo comença a dibuixar un
croquis per anar veient gràficament els nombrosos canvis. S'havia dit que la sagristia podia ser la part més primitiva. - Amb l'excavació que vam fer
l'any 93 es demostrà que no. Quedà al descobert el fragment d'absis que es desconeixia, era estrany que no n'hi hagués en una capella romànica. La resta d'àbsida es desmuntà i s'aprofità per fer la nova paret posterior; l'ampliació era només perquè hi cabés el retaule, al s. XVII.
Havien allargat dos metres l'església per encabir-hi aquest retaule, encarregat a un dels millors artistes de l'època. - El sostre el van desmuntar o
els va caure i van conservar la part feta quan l'ampliació del XIV, d'un estil gòtig rústic. Al 1560 van fer la sagristia on després, al XVII i XVIII, hi vivien sis o set famílies com a masovers. Del XVII també n'és la capella del Roser i el segon campanar.
A la petita plaça de davant s'hi entra per una arcada encapçalada per la petita imatge del sant, còpia de la que es va perdre durant la guerra. Una paret que ja no existeix tancava el recinte del cementiri que hi havia i va ser traslladat al darrere. - Amb les excavacions va sor
tir la necròpolis antiga, del XII. Però caldria fer una campanya d'excavació global i un estudi complet, que no s'han fet. Però no hi ha diners ni per a les necessitats del museu.
L'historiador ens explica que l'altar del Roser està mal reconstruït, les peces muntades fora del seu lloc. A la paret esquerra hi havia una finestra antiga que va ser tapada. - Era de l'habitació del rector
o vicari, que des d'allà vigilava
que el llum de l'altar no s'apagués mai. Es va tapar fa uns anys, en unes obres. L'any 89 es va descobrir l'arcada gòtica, de la que no se'n sabia res.
Romànic, gòtic, barroc... Molts estils per a una esglesiola humil, que ha servat els ecos dels precs de fa tants i tants anys. - S'usava, al principi, com a er
mita on anaven els monjos a resar. Era com una "pica en Flan-des", que la gent veiés sempre la presència inquietant del Monestir. - Som aquí i us vigilem... - Sí, aquí i al castell de Canals.
Hi va haver molts conflictes entre senyors feudals i sempre els guanyava el Monestir.
Canals roges
Aquest nom encara s'utilitza en escriptures actuals. Una terra roja que ara s'amaga sota el ciment. E! nom d'un Valldoreix que s'uní a Sant Cugat per la seva proximitat. I per no tenir 50 habitants, al segle passat. - Només que hi hagués hagut
15 quilòmetres de distància, no s'hauria annexionat. - Aquesta església va recollir
la seu de la parròquia d'Aqua-longa... - Sí, aquell era un terme molt
Sant Cebrià r/amunt l'entrada de l'antic cementin. FOTO M A ROVIRA
extens, arribava fins al castell de Terrassa, Vallvidrera i sant Fe-liuet de Vilamilanys. Església feta amb pedra de Ca
nals, tova -alguna peça és ja mig desfeta- i plena de fòssils... Hi entres i a la placeta hi ha dues làpides gravades, sepultures de dos rectors (un d'ells anomenat Copons) que hi van ser traslladades de l'interior de la nau.
Rere, el museu és en obres i a punt d'obrir. Conserva el capitell usat com a pica d'aigua beneita. Un fragment de creu interessant i molts documents valuosos, molt antics. Una mica amagat, humil però valuós, aquest petit museu -que ha passat tràngols diversos-va néixer per iniciativa ciutadana, d'un grup de gent que el valo
ren i s'hi dediquen. Entre ells el senyor Altet (ja mort) que durant la guerra evità que hi hagués més destrucció. La parròquia, ara, sembla que és un bon negoci. Aquest capitell valuós s'assem
bla als de Sant Cugat, però no n'és; pot procedir del Pirineu, sense que hi hagi documents ni cap rastre de com arribà aquí. Una reconstrucció virtual de tots els canvis fets en la capella ajudarien a entendre i veure'n la plasmació. L'esbós fet per J. Cortés s'ha anat ampliant i les nombroses variacions formen una selva...
Si un arbre molt vell ho hagués contemplat, seria una mirada evanescent, potser atònita o irònica, al llarg dels segles.
etnema C r í t i c a de
El monstre de les mil formes ISABEL SÀEZ
Pel·lícula: Phantoms Director: Joe Chapelle Actors: Ben Affleck, Peter O'Toole, Joanna Goitig Durada: 95 minuts
Phantoms està basada en una de les obres d'un dels autors de terror més prolífics i llegits des de fa tres dècades. Dean Koontz és ja un antic conegut dels aficionats espanyols al gènere. El terror de Koontz ve acompanyat habitualment d'elements fantàstics, sobrenaturals i tocs certament morbosos. Koontz s'ha fet càrrec del guió
però malgrat això no ha pogut evitar el que ja ha quedat demostrar en a/tres adaptacions de les seves novel·les, vistes a televisió. Un cop eliminat l'estil literari, atractiu, àgil i caracteritzat per una certa introspecció psicològica dels seus personatges, gairebé sempre éssers turmen
tats, les seves trames són complicades i forçades. Koontz sempre tracta d'anar més enllà en la pràctica de posar els pèls de punta al personal. Això és Phantoms. Un primer terç on el misteri que planeja sobre el petit poble de muntanya està ben presentat i que ens manté a l'espera del desenvolupament. Després..., un pastitx descomunal. Cops efectistes sense treva amb una estranya amenaça que es concreta en mil i una formes. Tan aviat es manifesta com sorolls, fenòmens de cases encantades, al·lucinacions, bèsties, bestioles o cadàvers dignes de la sèrie Expediente X. La "criatura" és una epidèmia,
es tracta del diable, d'un caos metafísic, un habitant de les profunditats de la terra o el magma de l'inconscient col·lectiu? Què serà, serà? Sort que sempre hi ha
a mà un científic incomprès, atret pels enigmes històrics, que desvetllarà la veritat i que té el rostre del més que veterà Peter O'Toole. Sense un punt de vista ben definit, representat per algun dels components del petit grup que queda atrapat al poble fantasma, aviat resulta fàcil perdre l'interès. Música funcional, composta per crear l'expectativa del següent ensurt, sovint macabre. EI tàndem Chapelle-Koontz treu tota la col·lecció de recursos sense preocupar-se de justificar-los i els fan encaixar amb calçador, tot fiant-se de la bona voluntat de l'espectador. A Phantoms falla la creació d'una atmosfera apropiada, la credibilitat i els personatges. El que no falla és la previsibilitat. Amb una única excepció: la composició de la "cosa", bastant inesperada.
ULTIMA EXPOSICIÓ Fins al 15 de setembre
Aguilar Morè Estrada Vilarrasa
Vives Fierro Capdevila
Mundó Villadelprat A. Gracia
Ricard Martí Andreu Fresquet
Danès Jordi J. Solà Puig
Amadeu Casals Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
sínol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Santiago Rusütol, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 47 51
Carrer de la Torre, 14
Tel. 93 674 12 85
•
Mercat Municipal
laTebbnca Taula 1.6
Tel. 93 675 30 65
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
^
ENJAR? 9 BAR GLOPS
BAR MERMELADA BARPtCCOLO
BAR EL MONESTIR
BARBOKATA
BO I BE
CA L'EUGENI
CANCABASSA CASTANO
CAN EDO
CAN BARATA'
CAFÉ-BAR SOL
CELLER STA. MARIA
Rosselló, 2 Valldoreix, 56
Valldoreix. 29
Plaça Augusta, 2
"Plana Hospital. 35-37
~Rbía. Celler, 131
Alfons Sala. 9
Puigmal, s/n
~Üeó, XIII
CASMET CAN CASOLETA
CHEZ PHILIPPE
EL JORDI'S
ELPEROLET
ELMESÓN
ENTRCHDO
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
LA CANTONADA
LA LUNA
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA I FONDA
SQUASH
ara. Rubi a Sabadell, km 15.200
Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113
Santa Maria, X7
Camí Can Ganxet, 47
Sant Bonaventura, 39 Baixos
Plaça Pep Ventura, 5
"Sant Jordi, 39
Av. Francesc Macià, 67
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital. 7
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
Avda. Catalunya, 15
Plaça Monestir, 1
"Sol, 25 Ctra. Cerdanyola. 13
St. Antorn-plaça Barcelona
Alfons Sala, 24
Sant Bonaventura, 14
Plaça Mas Roig, 4
Elies Rogent, 14
Rbla. Can Mora, s/n
Sant Jordi, 33-35
93 674 36 36
" 93 589 VI 85
93589 11 98
93 589 54 92
93 589 19 72
"93~589 84 22
~93 5 8 9 Ï 9 0 T
~93 674 02 67
~93 692 24 24
93 697 06 52
93 674 67 21
93 675 28 97
93 589 50 83
93 675 10 33
93 674 94 84
93 674 VÍ 18"
93 675 53 03~
93 674 TO 47
93 674 58 60
93 589 50 11
93 674 64 33
93 589 81 97
93 584 2T32 -
93 674 08 10
93 675 35 « T
93 675 52 46
93 675 15 03
93 675 09 05
93 675 00 86
93 589 38 23
93 589 26 97
93 589 14 96
Cuina cassolana
Cafeteria i menjars casolans
Cafeteria, pizzes i entrepans
Tapes casolanes
Cafeteria i entrepans
Marisqueria
Marisc, menú, cuina merc.
Cuina de mercat
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/ i arròs negre
Jazz Live
Embotits i 320 vins i caves
Menú diari i entrepans
Peix i marisc fresc
Cuina francesa i menú diari
Amanides i entrepans
Tapes i menú diari
Braseria i cuina de mercat
Braseria
Frankfurts
Menú diari
Cafeteria i pastes
Creps, amanides, menús
Tapes i plats combinats
Cafeteria, croissantería
Cuina casolana
Pizzeria, creperia
Entrepans variats
Xai, entrecot a la brasa
Mexicà-menú català
Cuina catalana
Cafeteria, pizzes, menú
VALLÈS PA El pa de cada dia
El pa de Sant Cugat
•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"
Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT
Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ
Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA
Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27
• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)
• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
@s Centre Mèdic Sàbat
MEDICINA GENERAL Dr. /. Sàbat Bonich
Dr. I Sàbat Santandreu Dra. Al Sàbat Santandreu
RADIOLOGIA
PSICOLOGIA
INFERMERIA
Especialitats vincti Centre MWic^
(Barcelona}
PEDIATRIA Dr. \. Barraran Milàn
NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA
Dr. I. Sorra Catafau
DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate
TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA
Dr. ]. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas
OTORINOLARINGOLOGIA
PSIQUIATRIA
Revisions per a armes Carnets de conduir i esportius
Certificats especials
Santiaqo Rusinc
93 674 15 26
93 674 01 47
Guia Mèdica Centre de Rehabilitació « S U S A N A NICOLETt Sant Antoni, 74 • « 6 7 4 74 37
Cirurgia » DR. fERNÀNDÉZ LA-
arurïJB general. aparat) digestiu. ASC-Previasa-Sanitas Av. •R>o»bterte«. 2-B 2n, A1 San*
$804700
Consult. Centre Mèdic • C 0 I T R E M È D I C SA8AT CartHtaat» <íe conduir í amws. MMtCift*. interna. laBertar àpia. «f* Sw&aB» RBSlrtol, 2 . «ttoí.
Kurs familiars Gesti-o de Fta*. sidèrietes i d'sBr fermaria. Formació- <it Quimera, 3 08'90 Sant * 93 «7406 04
• INPROSS Atenció i companyia a grans, "CANGURS- avw í nafiBv· conto»ctemalalt», atuda a l » " " MnHommpagaj» Salut i * domícat Av. Torreblwicfliíj 3er,dap. 11112 SantCu9«t*<
«7
tóStSTENOSÏlïï 24 HORES.
Sarval d' ajuda a I** grtjr». mataffs crònics «cents, a quaiievat'" Ofeinft Sistema Bí gur 4 de poc cost. ca, 2-8. 3er A. "• 9BtW. « 9 3
Metge capcaleru »j.n. ESQUIÍ
A DENTAL A U -
general, imptaatots-proteste, odontopedatr», er-
mútues. Av. Torreblart-3S-6.2a.1i SantCugat « « 7 5 0 6 0 3
f & Ï W C A DENTAL
.SftrtotJilocia i Odontc4ogta ge-í»lwl,C/Santa Mana 9, ler, 2a :*«a«Cudat
7 0 4 0
RTODÓNCIA T E M P Q R O -
í « t A R 2-a.a)A,d*pafer.
waaetó^e-6752212 • CLÍNICA DENTAL MAJOR <y Major, 23-25. r,3» « 9 3 6 7 4 72400
• ORA. M.JAUMR «AURA
"Otnlga dental. O adv,S-t3tiJ MKSGh PgSantMaft22.**-jsjs.S·ntCugtf « 9 3 674 23 3S
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Comtats amb tos principals mftwts CJ/,Sants, «ana. 10. Sara Cugat « 9 3 5 8 9 5 1 0 6
•SttSAROMAPeiWS
Geriatr ia
AtefKüo a peraott»» 9Wr»«« «t «au dornjcSt. Assaasoraiiwnt e
«WSCi*-Ot, TMM« ->t»soo#, Qosanto* .«riwraittrtooi». tm. mima
Je« MW. 16. Sant Cugat. * 9 3 f l 8 9 5942 Urg. 970 27 98 58
«CEMTRE OENTAt I St&trRGHC AyCatefaRya.2l,hamM.Sl»*^ ^ 9 3 S«9 00 M-fw 99 88» 0913
Otor inolar ingòleg FERRAf ï F E R R A *
Wmt«rthur - PraVte»a • As-»lst*n<rfa sanitari* Madiftae. francaac Moragas.·W/erftr. 2B. Sarft Cugat « 8 3 6 7 9 4 8 9 »
Pedagogia Logopèdia
« Bf i t lQNn WHnïi l iWNMn Padagogla, logopí*». FroMa-«Ma Benguatg* í apranwitatge CÍVIa, S-7,1f 2*.S*fttCu9at « 9 3 5 B 8 t 2 1 í í
• JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma intantil Heras convingudes Rbla. Ritjataitada, 20.1r 3a. Sant Cugat « 9 3 6747216
• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria • Meetetna adcteecerrt. AÏ . Torraoianca, 2 - 8, 3r pia. Sant Cugat «93674 57 98 93 589 35 46
1 « J » _ • DRA. A N N A P Ü J a S E T ( CALDES Pediatria V3stetoSaMM«f#e» Sndavatada Í1, ter ras. Sant S i *
«9351 93 $74 26 7»
Podologia
* t JOSBI»« . fWEDCEDES MatorSe» tlal beu, orteets, ptao-tf8e» «rMpadlttNmft, papsotTies, ciruríjia &*,&&. jHo«ae a con-
« 9 3 989 63 Ï 3 92918 9$ 36
iPsicologia-Psíquiatria! •OEHTRE OS PSICOLO-CrtACtiNtCA Trastorr»d^apn(nèntalg«idíl» ttarl*. Nana, adwteecent* f adutts. Av. Catalunya 21,3r 1a. Sant Cugat « 9 3 «74 a« 73
« CENTRE PfflCOTERÀ-PtA DEL VALLÈS Psicoiogfa. psictuístria, logopèdia. Plaça Or. Galtes. S, 2ix 3a. Sant Cugat « 9 3 5 8 9 4 0 5 1
• DRA. PALERM Pstcs4ogta. Ansietat, depresfi, dihctíitats de relació, trastorn» a l'adotóscència, psicoteràpia. Hores convingudes c/ Fran^ casc Mofaga», 2S-27, zu la ,
Sant Cugat « 9 9 6 7 4 3653 934184648
• l*»TJTUT PS1CO-
SANTCOGAT Pskailc^ cSnica, psatutaíria, daprasaranà, afòoholltma, taxi-' çemant» trastorn» d'ansiatat, estrès, tsbaqulsrw», A» !%«••* Wanea.2-8 3ar. A deep, « i M Sant Cugat. « 9 3 6 8 * 3 7 8 ?
Tocogiíiecologia-Obstetnda HSS^tíyÉMÈÏÈ
Tocoginacotogls, Hawtwnvttgu-
AK Catalunya, d l , * %SanrC»-
'""Hiti*
Traumatologi
t r » r r ^ a ( o d » . C < # # r * | » * í OjUMria Av< lonKbfattoa, 2-9. PeBeStSe*; :,>;.' jftwtCttïft ^ ^ - % -
I N P R O S S
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistència. servei 24 hores
•"Cangurs" d'avis i nens
•Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,.,
•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,
•Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
7 Av.Tofre Blanca 2-8,3r A. desp. 11-12
Sant Cugat del Vallès
ELS /CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Cultura 45
IIM mm Bar Restaurant Tota una tradició Menú diari,
però de diumenge!!
PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47
Com sí fos de tota la vida
la xocolata... 4 f v f K •Is entrepans... 4t+<th. el cafè... f fvff t . les pastes... f fv f fv el suis... * fvf fv
Si encara no ens coneixes,
La granja mereix una visita
I I PI. Barcelona "Tel. 93 675 52 46
posa PELUQUERIA
FORMAS C/. Elias Rogent, 18A (junto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06-08190 St. Cugat del Vallès
%- " > s \
•C1NESA •YELMO
• C%
SarrtCugatl Yelmo 1
Oodzilla
Yelmo 2
Doctor Ooolittle
Yelmo 3
Species2
Yelmo 4
17,00-IMS-22,45
16,00-18,15-20,30-22,50
16,00-18,15-20,30-22,50
Slappy y los.VEn el ofo del.,16,30-18,30/20,15-22,15
SantCugaí2
Godzilta 16,10 • 19,00 - 22,00
Yelmo 1
Oodzilla
Yelmo 2
Doctor Ooolittle
Yelmo 3
Species2
Yelmo 4
17,00-IMS-22,45
16,00-18,15-20,30-22,50
16,00-18,15-20,30-22,50
$arrtCugat3
SefSdíasysietenocriM 16,00-18,15-20^0-22,45
Yelmo 1
Oodzilla
Yelmo 2
Doctor Ooolittle
Yelmo 3
Species2
Yelmo 4
17,00-IMS-22,45
16,00-18,15-20,30-22,50
16,00-18,15-20,30-22,50
Sant Cugat 4
Dr.Doolittle 16,30-18^0-20,30-22,30
Yelmo 1
Oodzilla
Yelmo 2
Doctor Ooolittle
Yelmo 3
Species2
Yelmo 4
17,00-IMS-22,45
16,00-18,15-20,30-22,50
16,00-18,15-20,30-22,50
Sant Cugat 4
Dr.Doolittle 16,30-18^0-20,30-22,30 Sdíasy 7noehes 1«,00-18,15- 20,39 -22,45
Yelmo 5
S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e
l a trama
Yelmo 6
17,15-20,00-22,40 S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e
Arma letal 4
Yelmo 7
Los artos bàrbaros
Yelmo 8
Los amantes del o
17,15-20,09-22,45
17,00-19.4&-22,45
rculo polar 17,15-19,45-22,45
6
ant Cugat 1
neiojodefhtíracàii 00,30
antCugat2
D
Arma letal 4
Yelmo 7
Los artos bàrbaros
Yelmo 8
Los amantes del o
17,15-20,09-22,45
17,00-19.4&-22,45
rculo polar 17,15-19,45-22,45 Godzilla 00,40 h
SantCugafS
SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h
SartfCugat4
Dr.Dolrte 00,30 h
Arma letal 4
Yelmo 7
Los artos bàrbaros
Yelmo 8
Los amantes del o
17,15-20,09-22,45
17,00-19.4&-22,45
rculo polar 17,15-19,45-22,45 Godzilla 00,40 h
SantCugafS
SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h
SartfCugat4
Dr.Dolrte 00,30 h
Yelmo 9
Godzilla 00,40 h
SantCugafS
SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h
SartfCugat4
Dr.Dolrte 00,30 h
Phantoms «M|0-18,15-2(M» «22*50
Godzilla 00,40 h
SantCugafS
SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h
SartfCugat4
Dr.Dolrte 00,30 h
'Diumenges i festius se0m matinals a fes 12.00 h
Godzilla 00,40 h
SantCugafS
SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h
SartfCugat4
Dr.Dolrte 00,30 h *Pis$abtes sessions goígesaSaOi.OOh.
TPARÀDÀ • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ-• TANCAT DILLUNS NIT FONDAïl RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
T Tel. 93 589 26 97 ft
ELo
CANTONS
DIARI DE
SANT CUGAT
Carrer Sant Antoni, 15; baixos Tel. 93 589 62 82 Fax 93 589 20 91
• IV ) :U<«1 U
Me D O na i els _ v^mm^néu^s^
mi 1 S r N T CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA GOLFA EN V.O.S.E.
SALA 4:16,30-18,30-20,30-22,30 Golfa: 00,30 - APTA
SALA 1:16,30-18,30 APTA
SALA 1:20,15-22,15 GOLFA: 00,30 -18 ANYS
SALA 2:16,10-19,00-22,00 GOLFA: 00,40-APTA
DIVENDRES, 11 GOLFA V.O.S: EL FINAL DE LA VIOLÈNCIA
SALA 3:16,00-18,15-22,30-22,40
GOLFA: 01,00 - M»TA
Ü L Q ^ S sa.® m s CINESR Mm Dia de
Carnet Jove
Carnet d'estudiant Venda Carnet mes grans Reserva per Venda les 24 h. unfversHan anticipada de 65 anys telèfon als ServrCaixa
ss a @ Accessos Pagament amb Sessions
mínusvàlids Pagament amb
targeta de creo* Sessions
numerades 902-33 32 31
46 Cultura ELS4CAIVrCM>S Dijous, 10 de setembre de 1998
• • • :„ / L í A ..' R À D l 0 .:;MMM.'>:MS:W M ". ; ; i l l i l ï i j : . •!
De dilluns a divendres Dissabte
• l ) c X h a 9.00 h • De 8 h a 13 h Primera Plana, presentat ' per Jofre /•,/ parasol, presentat per Salva
Uonibart Yallvé i Raquel In testa • D e 9 .00 h a 1.2 h • De 13.00 h a 16.00 h Marins d'estiu, magazine presentat Aquells meravellosos anys, amb Joper Ales lildzquez sep M. Alvira • l)c 12.00 a 13.00 h • De 16.00 h a 19.30 h Tirainilles. el concurs de l >ere Pa/iis- Jukebox, presentat per Xavi Mon
Sil tero • De 13 h a 13.30 • D e 19.30 h a <S h
Sant Cugat avui: Música al teu costat /' informatiu • De 13.30 h a 14.00H Diumenge 17"// l'estiu
• De 14h a 19 h • De 8.00 b a 14.00 h Tardes de música amb Roda d'amics de Testin, presentaSalva Yallvé da per Pere Pa/iissa i Joan Fàbre• De 19 h a 22 h gas. Tardes de música amb • De 14.00 h a 16.00 h Al ex liarfual Aquells meravellosos anys, amb Jo• De 22.00 h a 8h sep M. Alvira Música al teu costat • De 16.00 h a 19.30 h
Jukebox, amb Xavi Montero • De 19.30 h a 8.00 h Música al teu costat
La p r o p o s t a
La paellada de la Festa Major de les Planes
El cap de setmana de la Diada sol estar ben marcat al calendari dels ciutadans de les Planes, ja que coincideix amb la festa grossa del districte i és l'excusa per al retrobament pausat entre els veïns, quan les vacances s'han acabat i el ritme diari encara no és prou intens. Una de les cites que històricament ha marcat aquest retrobament és la paellada, que amb els anys havia arribat a suspendre s a causa de la normativa contra incendis ("Foc al bosc, treu-t'ho del cap ") i ara s'ha tomat a recuperar amb la solució moderna del gas butà. La paellada popular anirà amenitzada perAgustín y su teclado. Altres actes puntals de la festa seran dissabte l'homenatge als avis i la nit de l'espectacle amb la vedet Norma Iris.
Exposicions
12 DISSABTE
13
FESTA MAJOR DE LES PLANIS , •Carrer» de Moufttain-Bike. A les 10v3&j%p H Antònia. •Campionat de petanca i «guifiote*. A fc*ÏÏ.O0 h. A la U.RJfcCaNi del PL •C^mptotta&de piag-pong (categoria üu*$, &U& 12.00b, A&U.E.IL •Paellada popular ao^mrzadà pel grup DÈ&Musical. A les Í4.O0halaPfa$aM. Antònia. •Campionat de Futbol sala infantil, femerÉ i partit entre casades t solteres, À k$ 17.00 h. •IHaldeia^e^AlesiaOOkAkpb^C^id'saiBku. \, •Camj»o«at!|de 4omtno. A les l.:00k^|te.E.R. •Cinema * la fresca amb la projecció de É|jKSÏ*!ieuía Hèmtfe À les 21.36 k. A la pista poJtesportíva. •Disco-raofeiÉ i fcaraoke amb els BCfeag^etef l. A les Mjfàh. A la plaça Gre« $ea Blau. <>ga»k^ÍaCk)missiódeFestósdel<^FÍàï}CS
•Jocs de taula» parxís, dòmino, triviaL. A les 17.00 h. CfeatroCasteílaiHi Manchega. •Vi d'honor. Ales 21.00 h. Centro Cksteftano Manchego
ACTES DE CELEBRACIÓ DE U l l DE SETEMBRE •Actuació a càrrec del cos de dansa de l'Esbart Sr» Cugat A les ï 2.00. Plaça Barcelona •Parlament institucional. Plaça Barcelona ^ •Concert Coral a càrrec de les corals santcugaaoíjues. Plaça Barcelona •Actuació dels Castellers Sant Cugat. •Actuació dels Bastoners de PEsbart Sant Cugat Tot seguit ballada de gegants amb en Joan i la Marieta i els Creu Soja. Ballada de sardanes amb la cobla Principal del Llobregat. Totes aquesees activitats es duran a terme a les 1S80 Ír.ab Jardins del Monestir
FESTA MAJOR DE LES PLANES •Sortida de te marató. A les 10.30 h; Bat MÈgueL,, •Campionats de petanca i ping>pogg; AJesJPLOG k A k ^Ï.£;R. Casal del Pi •Remullada popular amb cadó d*e^ÉpMffecm# $»#. A les 12.00b Pista poliespamba. •Partit de ftttbol sala entre casats i soltes*. h k» 17M h. •Campionat de dominó. A les 18.00 h. Ala U.E.% Casal del Fi •Sopar amb cfc avk A les 20.00 h. A la pm.preparava. •Nit d'espectacle. A les 23.00 h. A ta pista p^iespoftm, Oig^ Comissió de Festes de les Planes.
deia
DICMENGE
•Carit Coral. A les 21 h. Al Claustre del Monestir. Org: Centro Castellano Manchego
FESTA MAJOR D£ LES PLANES •Finals defe campionats. A les 11.00 h. A la UJEJt •Cercavila de Fi de Festa Major. A les 17.30 h.
BALLS •Festival de balls regionals. Actuació de diversos grups. A fes 17 b. Jardins de Sant Francesc.
SALES MUNICIPALS
• AI ira lis del Cel. Arxiu fo togrà f ic de l C e n t r e Excurs ionis ta de Catalunya. Casa de Cul tura . Del 4 al 27 de se tembre .
• "El passeig solitari" . F o t o g r a f i e s de P e r e F o r m i g u e r a . C l a u s t r e del Monestir. Del 10 de s e t e m b r e al 4 d ' o c t u bre.
SALES PRIVADES
• "Colors" . Pintures i litografies de Didier Lou-
I ren ço La Galeria (Sant lord i, 14) Fins al 30 d 'oc tubre
• " L e s n o s t r e s avan t guardes". Exposició commemorativa del 12è aniversari de la galeria.
Obres de Cabanas Al i -bau , M. C a b a n a s , Canals, Codó, D&lclaux...
A Canals Galeria d'Art (C/ De la Creu, 16) Del 10 de se tembre al 4 d 'oc tubre
• "Sandra Figueras, pin-
PUOU d'Art (Balmes, 35) Del 5 de se tembre al 9 d 'oc tubre .
• " C o l · l e c t i v a p e r m a nen t " Al Ce l l e r C e n t r e , sala d 'art . Fins al 30 de set embre .
U S - / C A N T O N S Dijous, 10rleí,-t<-ml·irtlr 1WH Cultura 47
Ajuntament 93 5892288
Bombers Bellaterra 93 692 8080
Bombere Generalitat 085
Bombers Hubi- Sani Cugaf 936998080
CAP 93 5891122
CAP urgències 935894455
Casa de Cultura 935891382
Centre Social i Sanitari LF 93 5897800
Casal Valldoreix 936744599
Catalana de Gas 93 7252944
Centre Cívic la Floresta 93 5890847
Centre Cívic les Planes 93 6755105
Casal Cultvral Mira-sol 93 5892018
Cinemes St. Cugat (Resar.) 93 5890941
Correus 93 674 7096
Creu Roia Sant Cugat 936741234
Creu Roja Valldoreix 93 67424 59
Dbpensan La Floresta 93 674 76 15
Ent. Municipal Descentralít 93674 2719
ENHER flubi 93 6991892
FECSA (atenció al client) 90073 73 73
FECSA (avaries) 90074 74 74
FFCC 93 674 1934
Funerària 93 589 55 52
G. Civil (Mira-sol) 93 674 23 79
Hisenda 93 5891155
Jutjat 93 674 6696
Par-'òqua St PereOctavià
Parròquia Les Planes
93 6741163
93 204 7503
Parròquia Valldoreix 93 674 0569
Piscina Mjiicipal Valldoreix 93 6754055
Cuerpo Nacional de Policia 93 674 7858
Urgències 091
Poüeia Municipal i Prat. Civil 092
Pol. Municipal (Vaídoretx) 908 79 51 25
Comissaria de Policia 93 674 7612
Taxi iparada.i 93 674 09 97
Ràdio Taxi 93 589 44 22
Repsol-Butà 93 8741580
Sant Cugat Comerç 93 6740322
SOREA 935890021
Valldoreix (parada) 936741111
Grua 936743371
Aigües La Floresta 936742089
AAPP i W Mira-sol 936742018
AAWVergeCarme\&a-$d 936741003
AAW Sant Joan Mna-soi 936747103
AAPPIWVtffdorw 9367421 97
AAPP i W C. Montserrat VSÍ.93 674 2105
AAPP W Can Majó Vall. 93674 5049
AA Prop. Í V * 5 La Floresta 9367420 89
AA W Aigualonga La Flor 936745129
Ass. Consumidors 9326845 67
DNI (Cita prèvia) 93589 3060
Greenpeace (91)5434704
H. General de Catalunya 935891212
H.Valld'Habron 934272000
H. Sant Joan de Déu 93 2034000
Unitat Coronaria 932481040
Tel. de l'Esperança 93414 4848
Informació Carreteres 932042247
Informació Aeroport 934785000
Informació RENFE 934900202
tittormacióPort. 9331887 50
OMIC 935893188
Poticfínic Torreblanca 935891888
PROMUSA 935891732
ASDI 93 675 35 03
Arxiu Gav'n 936742570
Casal d'Avis SC 935891638
Llar d'Avis Parròquia 9358905 98
Club Muntanyenc 9367453 96
Coral de fa Unió 938741006
Esbart Sant Cugat 9387526 52
Tot Sant Cugat 938748661
Grup Sup. Immigrants 936749314
Ràdio Sant Cugat 936755959
Els 4 Cantons 93 5896282
[WSM WW'WWiMM CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
• Informació i inscripcions:
De dimarts a divendres, €r ï1a13h. ide17a19h
Tel. i fax 93 589 82 69 {Casat de Cultura
de Valldoreix).
T A L L E R S C U R S 98 - 9 9 Oberta la inscripció
Per antics alumnes: del 17 al 22 de set. Nous alumnes: a partir del 23 de set.
• Jazz infantil i juvenil • Gimjazz per adults • Dibuix i pintura per a joves i adults
• Punt-taller de plàstica
• Estampació sobre roba i batik i seda • Joieria a la cera perduda
• Vitralls decoratius • Orfebreria • Cant Coral •Ioga • Escola de música
"Andante" • Teatre per a nens i
joves
HORARI AUTOBUSOS
Sortides des de Mas Janer.
-Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h··08.0Qh i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: O7.OOh-O8.00rt>09.Q0 i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40ri i als 40. minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h.
L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. ela Sant Cugat
Recorregut Mas Janer, Estació Mtra~sot, Plaça Can Cacfera^ Estació St, Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, A/fons Sate, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.
T UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16rt-06.46ri i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners, la sortida: Q6,23h-96.53h i als23 i 53 minuts dècada hora fins a tes 22„23h. -Dissabtes i festins. 1a sortida: 09.23fHJ9.53h i als 23 i 53 minuts ae cada t»ra fins a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FOC.
-Dies femers. 1 a sortida: 06.05h«06.35h i ais 05 i 35 Winuts domada Jioraflfisa les 22.35h. -Ofesabtesifestius.iasortkia:0UQ5^^
Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, PiaçaC<É,MmMTmmaim,mms»tE^óó EGC, Colomer, Sant Domènec.
3. SANT CUGAT-U FLORESTA-LES PLANES
Sortides des de F, Çetom.
-Dies feiners. 1a $oftida:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'iètació,
-Dies feiners. 1a sortida: 06.35H del mas* i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i feslius, la sortida: O8.05h del mati i cada hora i mitja fins a íes 21.35h.
Recorregut. F. COUÍB\ b Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Fkmsta, F. Colom.
V A i p i T ÇUGAT-RlIBlIfERRASSA
-Dies feiners. 1a sortida: 05.4Qh-O6.25h SateJSiT*ïute*cadarKxaft»ale8»25n. -Dissabtes i festius. laaorgdaí 06.25h i ais25rniraitsdecattehorafinsaiBs22J^h. -Sortides addiciona*»a terrassa: 06\$5h, Q7.55h i 11 .$5h.(feinere)
mmmmmBmua-BimmúSÈk -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10H. -Dissabtes. 1a sor8da:0l15·<e.4O i 06.10hi ab 10 minuts de cada hora «ns a tes 22,10h. -Diumenges i festius, taéortida: 07.l0h i als ÍO minuts de cada hom Sns ales 22.10h, - S o r è d e s a d d i d o n a t e i ^ i d ^ ^
?! A m mmcmmA-mm CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.4$ S als 15 i 45 -Dissabtes. 1a sortida; 95.45 i ala 45 -Diumenges i fes8us.la sorWa*06.45h i -Sortides addicionate a Cerdanyola: 22.15h (feiners .̂
ales 21 ateB21.45h.
E1S4CANIONS Dijous, 10 eíe setembre tte 1VW
48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Carles Solà. Rector de la UAB
MARTA FALGUKRA
- Sant Cagat -
Viu a Sant Cugat des de fa vint anys. Va néixer a Xàtiva però. de ben jovenet, va anar a viure a València, on va estudiar la carrera d'enginyeria química. Allà hi va fer de professor agregat durant un temps, fins que va venir a l'Autònoma, a ocupar la càtedra del seu Departament. La seva implicació en el món educatiu i universitari el va empènyer a presentar una candidatura per ser rector de la UAB i, des de fa quatre anys, n'ocupa el càrrec. Encara que és una feina que l'absorbeix, li agrada tenir una estona per sortir a córrer per Collserola. Aquests dies, a punt d'estrenar un nou curs, el proper 28 de setembre, ja s'ha engegat tota la maquinària universitària. Amb tot. ens dedica una estona...
-Quins objectius us heu traçat per a aquest curs? -Continuar en ia línia en què
estem treballant. Amb tot, destacaria la millora dels plans d'estudi i una millor atenció als estudiants.
- A vostès els agradaria poder fer més investigació i per a això falten diners. D'on arriben abans, de les institucions o de les empreses privades?
-Ten im problemes en els dos casos. D'una banda, les indústries no dediquen prou diners a la investigació i, d'altra banda, no arriben prou recursos de l'administració. Sembla que la Mi-nistra Aguirre està més preocupada per Clemente. . . —Els Polítics no fan cas quan
se'ls demana que construeixin el futur sobre la base d'institucions com la Universitat? - E l s polítics han passat per
constants processos d'eleccions i això els ha impedit elaborar estratègies d'aquest tipus, de llarg termini, que són les que han donat fruit a diversos països europeus . El que crec és que ara,
u Hem alimentat de professors les noves universitats"
Carles Solà porta quatre anys al càrrec. FOTO: X. LARROSA
que tornen a venir eleccions, po- tat s'hagi de regir per les lleis drien aprofitar l'avinentesa per fer propostes en educació i investigació. Només han de pensar q u e a C a t a l u n y a t e n i m 200.000 estudiants universitaris i, per tant, possibles votants. Si pensem que cada estudiant té uns pares, uns germans, etc... fàcilment tenim un quart de milió més de p e r s o n e s relacionades d ' una o altra m a n e r a a m b la Universitat. Doncs potser q u e s ' ho re - í í j plantegin... .*.-«.*»-
—Vostè es defineix com un nacionalista d'esquerres. Què significa a ixò, avui dia? -Creure 'm ciutadà d'una enti
tat que jo en dic Països Catalans - e n q u e d e m pocs q u e ho d i e m - , i d ' e sque r r e s pe rquè dono prioritat als valors de la solidaritat. No crec que la socie-
" Puc passejar tranquil- lament
pel campus i això també vol dir alguna cosa"
de la jungla i procuro fer tot el que puc, des del meu lloc de treball, perquè els joves tinguin un món millor. - E s dedicaria a la polí t ica,
ara? - N o . Però és que jo crec que
aquesta Universitat ja en fa, de política. És política universitària. Mantenim el caràcter públic de la Universitat, i t rebal lem pel país i per la promoció de la cultura catalana.
—S'ha sa lvat la situació amb
què es va quedar la UAB després que la Universitat Pom-peu Fabra li engolís un grapat de professors consagrats?
-Nosa l t res vam patir aquest problema, com altres universitats, però, afortunadament, ja ho hem solucionat i tenim els equips reconstituïts. Va ser un
problema puntua l però és cl destí de totes les bones universitats, com Harvard, que generen professors per a altres centres. Nosaltres hem alimentat de professors les noves universitats.
- F a poc s 'ha col·locat la pr i mera pedra de l 'Escola Tècnica Superior d'Enginyers, que s'enllestirà al 2 0 0 0 . Quina funció té?
-D'una banda, incrementar l'oferta en estudis tecnològics, com a equilibri de les altres disciplines de la Universitat. Es una manera de créixer en compensació. D 'a l t ra banda , p r e t én aglutinar i coordinar els estudis d'enginyeria.
—Quan es preparava per ser rec tor , l'any 9 4 , va dir que lluitaria per millorar les relacions rector-universitat i pro-fessors-alumnes. Ho ha aconseguit?
-Sempre hem tingut les nostres diferències però confiem en la nostra capacitat per dialogar. L'Autònoma té una tradició de cohesió institucional molt forta i al final sempre ens posem d'acord. És cert que m'agradaria tenir millor relació amb tots els grups, però puc passejar tranquil·lament pel campus i això també vol dir alguna cosa.
-Fa quatre anys que ha penjat la bata. S'enyora?
-Sí, i de tant en tant m'escapo perquè m'expliquin què fan al Departament de Química. -Creu que s'ha de dignificar
la feina de professor? -Sí, perquè no hi ha una per
cepció social adequada dels educadors, en general, de's dels infan t i l s als u n i v e r s i t a r i s . L'educador no està suficientment reconegut. - I la vida de l'estudiant? - N o ho tenen tan fàcil com es
pensa la gent. Viuen molt angoixats per la falta de treball i, a més, han d'estudiar molt. Només cal veure les biblioteques a la nit plenes de jovent.
11-IX IORDI CASAS
Demà fa 25 anys d'aquell ig-nominiós cop militar, fet per al qual estàvem especialment sensibilitzats els qui havíem nascut i crescut en un medi social fill d'im altre cop d'estat militar, l<n Xile que ha assolit la democràcia. encara que no "mucho mas tem-prano que tarde" com va desitjar el seu president màrtir en les seves darreres paraules, recorda la dignitat-si és que el mot és d'aplicació-amb la qual va assumir Salvador Allende la seva mort. El Xile democràtic i progressista viu la seva Diada. Com la nostra, també representa el record d'una derrota col·lectiva. Amb totes les reserves que implica la paraula, ja que ni I'l 1 de setembre de 1973 ni el de 1714 van representar una derrota per a tots el xilens i catalans. Sens dubte, però, hi ha diferències entre una data i l'altra. No debades la nostra ha tingut un paper estel·lar, durant més de 250 anys i amb major o menor presència, al nostre particular memorial de greuges. Encara que, això de celebrar una derrota, no va agradar tothom quan es va consolidar a finals de segle XIX. Per exemple, Enric Prat de la Riba preferia celebrar alguna gesta vinculada a El Conqueridor (que no deixa de ser, per cert, un altre fet militar). Sembla que la Diada, la nostra, ha entrat en un camí de normalització institucional que ha aparcat (per sempre?) el seu caràcter reivindicatiu. A mi, francament, això de la normalitat democràtica (amb la càrrega de relativitat que comporta el terme), m'agrada força. Coses a reivindicar sempre n'hi ha; el que ja no està tan clar que hi pugui haver és la probabilitat de posar-nos d'acord en què reivindicar. I a mi, i ho dic amb la mateixa franquesa que abans, mentre alguns s'entestin en patrimonialitzar el copy-rigfitàcX que és col·lectivament reivindicable, no em surt dels pebrots esforçar-me per trobar punts d 'encontre. Per a punts d'encontre, els que ens ofereix la "cartellera diadenca" del nostre municipi: havaneres, cant coral, dansa, castells, gegants i sardanes. Perquè després diguin que la nostra cultura no és variada (i divertida)!!
a-Ll è PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60
Sant Cugat del Vallès www.valles.com
Hardware, Software &Webs
fí·'Sí·tiÈK: