diari de sant cugat 249
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº249, 17 de juliol de 1998TRANSCRIPT
EL GUITARRISTA JOSÉ LUÍS LOPATEGUI COMENÇA DEMÀ EL XXVII CURS DE GUITARRA A Mm* CUGAT PÀGINA 37
ÜS 4 CANTONS „ Divendres. 17 de juliol de 1998
El «diari" de Sant Cugat 225 ptM.
SUMARI
El Cor Infantil i Juvenil vol consolidar un
Festival internacional de música anual
Pàgines 3a6
L'urbanisme serà el principal reclam de les associacions veïnals als
consells de districte na 9
Sant Cugat encara no disposa d'una
normativa que reguli la contaminació acústica
Pàgina IS
El Centre Borja acull aquest cap de setmana
la XV edició de la Universitat de la Pau
Pàgina 17
La direcció de la UE Sant Cugat redueix el
dèficit del club a 3 milions de pessetes
' Pàgina 33
VAL en,a
~ ~ compra de LLENYA CARBÓ
a la benzinera
GrifulOil,sL
Mira-sol i la Floresta surten de Festa Major
El guionista Piti Espanol serà el pregoner de la Floresta
Pàgina 16
'••WWAH·)
Les cercaviles són la màxima expressió de les festes majors. FOTO: E4C
Van trencar el pilar dret i part de la reixa. FOTO: F,4C
Atemptat contra el Forn Ibèric
La policia no ha trobat els culpables
Pàgina 37
Més de 140 persones van remullar-se per l'esclerosi múltiple diumenge. FOTO: X. LARROSA
La campanya "Mulla't" recull 1 1 5 . 0 0 0 pessetes Els ciutadans van nedar 55.000 m a les piscines municipals
Pàgina 20
ALUMINI i VIDRE
EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament/C. Xerric, 2 - Tel. 93 675 29 02-Fax 93 675 28 61
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Dant si vostè és* casa com si no
continua vetijUugt per 1» seva llaurí
SISTEMES DE
SEGURETAT
Prestigi, Seguretat i Servei Av. Alfons Solo, 50-T»l. 93 589 17 99-Son» Cugot <W Valtèt
sea mas rentable?
DIMONI: Su Socio Tecnológico, ledala solución. DIMONI acaba de lanzar al mercado la Seria 99 en Windows, su nuevo sofware de Gestión Econòmica, Contable, Industrial y de Punto de Venta, recortable a la medida de sus necesidades, absolutamente Innovador, escalable, flexible, modular y preparado para adaptarse a los camblos tecnotógicos sin necesidad de reinstalar datos. Y naturalmwiu C O M I A M U K W K W M a M t o 2000 Y LA ENTRADA DEL EURO.
Solo por ser su cliente DIMONI se convierte en Su Soclo Tacnoiò^co, es decir alguien en quién confiar para aproveChar ahora y en el futuro los beneficiós de las nuevas tecnologías.
Llame aflora o visite nuestra «wb para pedk inforroacion.
4 V * s
C\rup de Serveis Jntegrals *mxi*JLU.niHHHmtittm.*í. SjríMrt,32£r*0ei90S»i(Cu^«Vi»!.W.935a92313-F«955S9M3l·Mnll4(piOinlBrct<iit!
ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
CANALS GALERIA D'ART 20.000 Ptes. de descompte en la
compra dún quadre (per una compra superior a 100.000 ptes.) Recolliu a la redacció un val per un descompte de 20.000 ptes. en la compra dún quadre a Canals Galeria d'Art. Ara és el millor moment per invertit en pintura!.
LA CARPA: Consumicions gratuïtes
Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.
»Egamnb/e5 A Griful OU, s. L. Servei Estació
EGA MOBLES: 25 % descomptes
Recolliu els vals a la redacció per obtenir un 25% de descompte en adquirir els últims mobles artesans. Aprofiteu aquesta magnífica oportunitat per decorar la vostra llar!
-*&JW#*H*,tiL ÈÈ&ik*
•E i l i i : i ; l lP : ' :A L s u BSM
GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina
Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.
HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana
Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.
tf** D £
• £ T Ü Tots els subcriptors poden aconseguir aquesta esplèndida gorra gratis, només ha de retallar el cupó i presentar-lo quan entri a GALAXI PARC. Oferta vàlida només fins al 12 de juliol 1998.
SQUASH C L U B S A N T C U G A T
SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge
Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82
lexidoopt ica ÒPTICA TEXIDÓ
Examen visual gratuït
Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.
innyQnj^g|f
r ELS / (ANTONS recala als pruner- 60 subscriptors ducs TTI C A I I T A C I A entrades per gaudir d'un dia a Illa FANTASIA, cl parc aquà-
1 ~ lllClm §KV\ I r \ w l F % tic mes «írau d'Europa. Aprofiteu aquesta gran oportunitat i v ^ / A q u a t . c P a r k recolliu a la redacció les vostre* entrades gratuïtes.
E N;; C Jf f i C i f l l I lQ 1 O N O C H EL ^
l^fcilfs
ISABEL PANTOJA
2 5 J U L I D «ï 1 O N O C H E
M A R I A det M O N T ECÒ5 dfel ROCI
v4.-, / 1 A G O S T O - 1 D N O C H E
PIMPINELA» LOS PECOS B A G O S T O - 1 D N O C H E
C A M E L A
N O C H E
-i* 2 2 A G G B T O
1 O N O C H E
M O N ICA NARANJO
V < f i
: A « í , •$»*"»•*£
2 l3 /x r iu i n M-"JL
R O C I O J U R A D O
**•. ; '^S$.#.
PARQUE ACUÀTICO# 4 DISCOTECA!, CONCIERTOS AL AIRE UBRE<
Solida * . Autopista do Mataró. Vilassar de Dalt (Barcelona). Tol. 93 751 45 53
EIS 4 CANTONS
£ 1 — El tema de la
hetmana Divendres, 17 t/e juliol lie 1998
B a l a n ç
L'èxit estava cantat Europa Cantat 1998 aplega onze concerts i més de 250 cantaires a Sant Cugat
El "somni" del Festival Europa Cantat 1998, def ini t pel director del Cor Infanti l i Juveni l , Martí Marín, ara fa uns mesos, es va fer realitat la setmana passada. El Festival Internacional de Música per a Nens i Joves que enguany s'ha celebrat a Sant Cugat del Vallès ha estat un èxit per als part icipants, organitzadors i per al públic assistent als concerts de cant coral . Els 250 membres dels deu cors part icipants en el festival han tornat a casa amb molts records de la seva estada a Catalunya, però sobretot no obl idaran mai l 'hospitalitat dels santcugatencs i del seu Monestir.
RlTH BOLUNGER -Sant Cugat -
"Ha estat una experiència molt especial per als nens", assegura Sonja Greiner, Vicesecretària General d'Europa Cantat d'Alemanya. Aquest sentiment positiu s'ha transmès al llarg de tota la setmana passada en els tallers en què han participat els deu cors d'arreu d'Europa i d'Argentina, en els concerts que han ofert per les tardes i nits al Monestir i al Teatre-Au-ditori, i en les activitats culturals i populars. En aquest sentit, Greiner assegura que està impressionada pel suport i l'ajut que ha ofert Sant Cugat en tots els sentits, com també la col·laboració dels pares i dels membres del Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat.
L'alcalde de Sant Cugat, Joan
Aymerich, es va mostrar "emocionat" en veure els més de 250 nens i joves cantant junts al concert de cloenda del festival Europa Cantat 1998 al Teatre-Auditori, diumenge a la tarda. Segons Aymerich, la feina realitzada pel Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat ha estat "magnífica" i "espectacular".
Per als membres del cor santcu-gatenc, aquest festival ha estat un pas endavant en el treball realitzat durant aquests set anys de la formació musical, ja que es tracta del "reconeixement de la tasca realitzada en l'àmbit internacional", assegura Martí Marín. Segons el director, aquest recone ixement "demostra que el treball que hem fet no té fronteres". Després del festival, el cor santcugatenc ha estat convidat a cantar a Finlàndia l'any que ve, i d'aquí a dos estius
Les cameres de TV3 van enregistrar els
participarà en un festival de cors a Hongria. A més, l'edició.del festival d'en
guany ha estat vinculada a la commemoració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i 75è de la proclamació dels Drets dels nens. Per aquest motiu, els diners recollits amb Europa Cantat seran
concerts d'Europa Cantat 1998 per emetre 'Is a partir d'octubre. F0T0:X. L.
destinats a un projecte d 'UNI-C E F a Somàlia.
TV3 emetrà els concerts
La cadena de televisió pública catalana ha enregistrat els concerts dels deu cors que han participat en el festival Europa Cantat 1998. A q u e s t s c o n c e r t s
s'emetran a partir d'octubre per una de les dues cadenes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, TV3 o Canal 33, en una sèrie de dotze programes que s'anomenaran vi quatre veus. Per completar aquestes emissions, el concert de cloenda del festival va ser gravat simultàniament per sis cameres.
Setmana ELS /CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998
Els c o n c e r t s
Argentina i Rússia es troben al Claustre
del Monestir IOLANDA PÀMIKS
- Sant Cugat -
Kl Claustre del Monest i r va aplegar la setmana passada alguns dels concerts de l'Europa Cantat. Dimarts, la música de Llatinoamèrica i de l 'Espanya del segle XVII va donar pus als cants religiosos de l'Europa de l'est. El marc va enamorar tant els joves cantaires d'Argentina i Rússia com les seves directores. Mariana Rewerski, encarregada del Cor Arion argentí, en remarcava la bona sonoritat i el qualificava de "escénicamente lindo", i la d i rec tora de l 'Art L i c e e Chamber Coir rus en destacava la barreja d'arquitectura romànica i gòtica.
L'agrupació argentina, formada per 21 nens d'entre 11 i 16 anys, va oferir un resum del seu repertori habitual en un claustre ple de gent. La seva directora comenta que pretenen "buscar els punts d'enllaç entre Espanya i Amèrica". Aquest era el primer cop que els nens sortien de la seva província i tot els venia de nou, però Rewerski assegura que aquesta trobada és molt positiva per a ells i que, "estem aquí per donar suport a Unicef i celebrar el 75è aniversari dels drets dels nens". Perquè, com comenta la directora, els components del cor no tenen problemes amb la seva família, però coneixen bé la situació de tants infants al seu país, on "a la gran ciutat hi ha molta
L'Art Licee Chamber Choir de Rússia va oferir un repertori basat en cants d'església. FOTO: A VE BELTRAN
pobresa i és molt trist veure'ls pel carrer i saber que no han respectat els seus drets". Quan el Cor Arion va acabar la
seva actuació, va ser el torn del grup rus, format per 32 noies d'entre 13 i 25 anys, que van oferir temes de la tradició russa que
habitualment es canten en esglésies, i també algunes cançons renaixentistes del segle XIX procedents de l'oest europeu. La formació va acabar la seva actuació amb una cançó tradicional folklòrica. Aquesta és la base del repertori que ofereix habi
tualment l'Art Licee Chamber Choir de Rússia, una formació que treballa quatre hores setmanals el seu repertori. En el resum que van mostrar al Claustre les cantants anaven amb vestits tradicionals, i en un tema fins i tot van oferir una coreografia.
El cor Eete de Romania, dirigit per Maria Baiatu, va interpretar un repertori de música tradicional. EO l'O: A. B.
Les veus de Sant Cugat i Romania porten el cant coral a l'escola Europa La directora delcorFete destaca F organització i la bona acollida
La coral de Macedònia va actuar al claustre del Monestir. EOTO: .4. BELTRAN
El cor Stiv Naumov de Macedònia interpreta peces
tradicionals al claustre JOSEP MARIA M I R Ó
L'Escola Europa va ser un altre dels escenaris de les actuacions del festival in ternacional de cant coral Europa cantat . El cor infantil i j uve nil Sant Cugat i la Coral Fe t e de Romania van oferir algunes de les s e v e s p e c e s a la sala d ' ac t e s de l 'escola , davant més d 'una c i n q u a n t e n a d ' espec tadors .
El concer t va dividir-se en dues parts. A la primera, la coral santeugatenca va interpretar a lgunes peces com What a wonderful world de Thie lc , La Luna asoma basat en un poema de Federico García Lorca i algunes peces populars del Japó, Polònia, Finlàndia o Mauritàn i a / E n la s egona part d'aquesta actuació, el cor Fete de Romania, amb el seu tradicio
nal i vistós vestuari de colors vermells, va interpretar algunes de les cançons més populars de l seu pa í s i a l g u n e s d'autors com Popescu o Men-d e l s s o h n . U n a de les p e c e s més aplaudides pel públic va ser la cançó popular finesa On suuri su/i ran/as, que combinava la veu de les joves intèrprets amb el soroll dels cops de mans i de peus . La directora del cor, Maria Baiatu, va mos t ra r - se " a g r a d a b l e m e n t sorpresa" ja que "mol tes de les peces que hem interpretat en aquest concert eren inèdites" .
Bona acollida a Sant Cugat
Tot i que els tallers i concerts organitzats amb motiu de l'eu-ropa Cantat van centrar la major part del temps de la coral a la ciutat, Maria Baiatu va dir
que "Sant Cugat és una ciutat molt bonica, on h e m tingut una molt bona acollida". La directora del Cor Fete també va elogiar la tasca dels organitzadors i la complexitat de tirar endavant un festival internacional d 'aques tes caracter ís t iques.
El Cor Fete va néixer el 1991 i està integrat en la seva totalitat per noies d 'ent re 15 i 25 anys. Des de la seva creació han participat en diversos act e s c u l t u r a l s , f e s t i va l s nacionals i internacionals. El seu repertori se centra en música tradicional i t ambé en peces religioses.Baiatu va descriure l es p e c e s q u e i n t e r p r e t e n d '"alegres i t íp iques" . La directora de la formació de cant coral, Maria Baiatu, porta 26 anys com a professora musical i ha fundat molts grups de música coral a Romania.
J. M. M. - Sant Cagat -
M o l t s s a n t e u g a t e n c s van aprofitar el bon t emps i l'ocasió d 'escoltar el cor infantil i juvenil Sant Cugat i Stiv Naumov de Macedònia en el marc 'incomparable del claustre del M o n e s t i r . L e s d u e s formacions corals van i n t e rp r e t a r durant aproximadament unes dues hores un repertori molt variat amb cançons populars de països d'arreu del món. Els primers d'actuar van ser el Cor infantil Sant Cugat , els més m e n u t s de la formació local, so t a la d i r e c c i ó d e Ferran Campabadal, Elisenda Durà i Laia Granero. Els nens van interpretar la tradicional cançó catalana El rossinyol \ t emes d'Israel, Àfrica i Mauritània. Més tard, el cor infantil i juvenil va interpretar temes de
l ' E s t a t , e l J a p ó , P o l ò n i a i Finlàndia. El cor femení Stiv Naumov de Macedònia va encarregar-se de tancar el concer t a m b peces d ' au to r s iug o s l a u s c o m S t e v a n Mokranjac, Todor Skalovski i Vlastimir Nikolovski . El cor d 'aques t país de l 'exiugoslà-via fins i tot es va atrevir a inte rpre ta r Hay momentos, una cançó d 'amor espanyola.
El director del cor Stiv Naumov de Macedònia, Ljubomir Trifunovski, va elogiar la possibilitat d 'haver pogut cantar en un espai com el c laus t re del Monestir. Trifunovski va destacar les possibilitats "d'intercanviar experiències amb la resta de formacions corals que participen en el Festival Europa Cantat". El director macedoni va dir que a Catalunya han pogut comprovar l'alt nivell, musical del país.
ELS /CAJYTONS Divendres, 11 de juliol de 1998 Setmana La c l o e n d a
L'Auditori vibra amb 2 5 0 veus Els deu cors van cantar una mostra del treball realitzat en els cinc tallers
RlTH BOU.INGER
Més de 250 veus de joves van omplir el Teatre-Auditori diumenge a la tarda per mostrar part del seu treball realitzat al llarg de la setmana en els tallers del Festival Internacional de Música per a Nens i Joves, Europa Cantat 1998. L'aforament del teatre es va omplir de gom a gom per presenciar aquest concert de cloenda del festival, que va durar més de tres hores.
El director general del Festival i director del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat, Martí Marín, va donar la benvinguda a tots els assistents i va agrair la col·laboració de tots els voluntaris i organitzadors que" han permès la realització de la trobada a Sant Cugat. A continuació, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va fer entrega de les plaques commemoratives als directors dels deu cors participants en l'Europa Cantat 1998. Aymerich va destacar Sant Cugat com una ciutat capdavantera en la difusió del fet musical a Catalunya, ja que la trobada ha estat, "a més d'un festival musical de gran qualitat, una experiència d'intercan-
Els 250 nens i joves van cantar
vi entre països i uns dies de festa per als joves participants".
El concert de cloenda del festival va començar amb la interpretació de l'orquestra formada per joves de tot Catalunya que han participat en les Estades de Música Simfònica a Sant Cugat, que també van celebrar-se la setmana passada al municipi. Sota la di-
• junts al final del concert de cloenda del festival. FOTO: XAVI LARROSA
recció de Josep Ferrer i altres directors, els joves músics van interpretar VAllegro del Concert pera dues guitarres i orquestra de Vival-di, Pere i el llop de Prokofiev i fragments del Nabucco de Verdi, entre altres peces.
El concert va continuar amb la mostra de les obres treballades en els cinc tallers de cant coral que
han format l'Europa Cantat 1998 a Sant Cugat. En primer lloc, la directora catalana del Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i del Cor Infantil II de l'Orfeó Català, Elisenda Carrasco, va dirigir l'estrena de Triangles, una obra escrita per Àngela García i que ha estat musicada per Carrasco especialment per a aquest festival. L'obra
és un viatge que parteix de Catalunya cap a Groenlàndia i Mèxic i cap a la Xina i l'índia.
A continuació, el director finès, Kari Ala-Pólanen, va presentar una mostra de les obres de música con-temporània finesa amb un gran joc de veus dels joves cantors, Jo-hen Van Bouwelen de Bèlgica va dirigir obres d'arreu d'Europa i Dénes Szabó va portar música hongaresa al Teatre-Auditori.
Cants espirituals
En la darrera part del conten, el doctor Walter J. Turnbull va fer vibrar el públic del concert amb cants espirituals que van interpretar tots els membres dels cors. Cançons tan conegudes com Can you feel the love tonight d 'El ton John o A train de Linda Twine van aconseguir que el públic seguís amb cops de mans el ritme de les peces. Per recordar la celebració del 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans i el 75è de la proclamació dels Drets dels nens en aquest festival, Freedom va tancar el concert amb les mans alçades de tots els 250 joves dels deu cors que es trobaven a l'escenari cantant.
Mostra
La pau i els drets dels nens centren Pexposició
d'Unicef i ANUE i. p.
- Sant Cugat -
"La pau no és només l'amnistia de les armes, ni tan sols el final de la fabricació d'armament. La pau és, abans que res, un sinònim de la justícia i la solidaritat"
Aquesta cita de Pere Casaldà-liga. que fa anys que treballa al Brasil, forma part de l'exposició que s'ha pogut veure al vestíbul de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels en el decurs dels dies que ha durat la Setmana Cantant , l 'n icef i A N U E (Associació per a les Nacions Unides a Espanya) són els p r o t a g o n i s t e s d ' a q u e s t a mostra , que ensenya a lguns
dels estralls que pateixen molts nens a tot el món, però també explica com intentar millorar la societat.
ü n i c e f ha u t i l i tza t aques ta o p o r t u n i t a t per exp l ica r als nens dels diferents cors i també als visitants què és l'organització i quina és la situació dels nens que pateixen efectes de la guerra, fam o altres problemàtiques força generalitzades, a més dels object ius de l ' e n t i t a t . I ha fet e s p e c i a l incidència en l 'educació per al desenvolupament, un projecte pedagògic que l 'ONG du a terme basat en una estratègia de l 'aprenentatge que potencia un procés estructurat en l'exploració, la resposta i l'actuació i en
F • i i iii.li i '<•' ' ' I'I 'i: / , i,ull.no menys impressionants sobrrviolaciódediversos drets. FOTO.XAVIIARROSA
assenyalar uns conceptes que ofereixen una lent a través de la qual es pot mirar el món.
Per la seva banda, l"ANUE ha ofert diverses dades sobre els drets dels infants i l 'alimentació o el m e d i a m b i e n t , per
exemple, i ha fet incidència en el desenvo lupament sostenible com a mitjà per satisfer les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves.
Tot plegat, en el marc d 'una se tmana que ha cantat per la sol idar i ta t i el r e spec t e de ls drets dels nens, la majoria dels quals es troben indefensos davant les agressions que pateixen per factors externs a ells.
6 Setmana ELS'/CAIYroNS Divendres, 17de juliolde 1998
Les c o n f e r è n c i e s
La UNICEF informa sobre la situació dels
infants somalis Al R.\ COSTA/ AI.HKRI IVM.ANZÀ
- Sant Cugat -
Donar a conèixer quina és realment la situació dels infants del Tercer Món i explicar què es pot fer, des d'aquí, per ajudar-los. Amb aquesta finalitat, l'organització de l'Kuropa Cantat va muntar un seguit de conferències -paral· leles als conc e r t s - q u e van i m p a r t i r membres de diverses ONG vinculades als infants. Maria Mur, membre del departament d 'educació pel desenvolupament del Comitè U N I C E F Catalunya va conduir la xerrada central, en la qual va presentar el projecte d'ajut a Somàlia al qual es destinaran els diners recollits durant el festival.
Aquest ajut econòmic s'utilitzarà per comprar vacunes i material "que és molt econòmic i alhora útil per prevenir la mort dels infants somalis", va dir Mur. Un exemple d'aquests productes són les sals de rehidratació oral: petites bosses que contenen una barreja de sucre, sal i bicarbonat que, mesclat amb ai
gua, evita la mort per diarrees. Una part dels diners recollits a Sant Cugat també es destinaran a potabilitzar l'aigua, al trasllat de malalts i a la localització de nens que s'han perdut o han estat separa ts de ls seus pares. "Somàlia acaba de patir unes inundacions molt greus, i per la manera de viure de les seves gen t s , hi ha hagut desplaçaments molt importants de persones, que han comportat la difusió massiva de mala l t i e s i epidèmies" , apunta l 'especialista de la UNICEF. "F^s tracta d 'una situació d 'emergència i to ts els d i n e r s q u e p u g u e m aportar-hi sempre seran pocs".
En moltes ocasions, l'educació del món occidental és tant o més important que les aportacions econòmiques a l'hora d'ajudar el Tercer Món. Un extrem que Maria Mur també va defensar en una altra de les conferències que va impartir durant el festival . So ta les p r e m i s s e s d e "conèixer, comunicar i actuar", Mur va presentar dijous els dossiers educatius que l'organització ha editat per als cicles d'e-
Mana Mur ,a reiordarque alTeuei Mon hi ha molts nens que momi desimples diarrees o grips. I-OK) 11/ Itl·l l'RA.X
ducació primària i secundària. Una revista amb temes d'actualitat, un butlletí familiar i una
L!educació dels països
occidentals és un
arma per prevenir
els problemes
del Tercer Món
güia d'activitats serveixen al professor per aprofundir en l'anomenada educació pel desenvolupament q u e , segons Mur, ha d'aplicar-se amb un "caire ab
solut de transversalitat". Uni-cef-Catalunya vol acostar l'educació en els valors a camps de la història, de la geografia o del medi ambient i aposta perquè les referències als dossiers siguin objecte de treball continuat i participatiu dels alumnes a classe.
Els materials no defugen la informació sobre conflictes polítics com la guerra entre Rwan-da i Burundi o protestes socials com la marxa contra l'explotació infantil, que recentment ha posat sobre la taula la violació dels drets dels infants en molts racons del planeta. "Són temes que t ambé existeixen per als nens i quan ho coneixen, s'hi
impliquen i ho denuncien", assegura Mur. Amb aquesta campanya, Unicef vol aprofitar la resposta positiva que la població dedica a la causa solidària i vincula aquests esforços als resultats globals. Els professors inter e s sa t s p o d e n d i s p o s a r gratuïtament dels materials editats posant-se en contacte amb les seus que Unicef té repartides per tot Catalunya.
Miquel Martí, membre de l'Associació d'Escoles per la UNESCO i Xavier Guerrero, de l'Assoc iac ió d ' A m i c s per a les Nacions Unides, van oferir altres conferències sobre Educació pels Drets Humans i la Declaració Universal d'aquests.
• Ciases para niftos a partir de 8 aftos
• CunXoa especiales para colegios
• Excursiones de 1 dia por Collserola
•Profeaortibiladotécnico deportívo
de bace en equHación H Í P I C A S E V E R I N O •M»^*caòa*»<tetocfasfesrazas
DIRECCIÓN: ENRIOUE FARRÉS VlDALS Tel: 674.11.40
i DERIVA EDITORIAL Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès
"M 'V '«•" w··UPMiiii.iviU.·U
íS«rvd AY. Alfa™ $«fa, SO**» «3
O p i n i ó
Buscant el prestigi internacional
El passat diumenge 12 de juliol va tenir lloc el concert de cloenda de la Setmana Cantant Interna-cional-Europa Cantat. En aquest concert, que es va fer a l'Auditori del Centre Cultural, es van presentar les obres treballades als tallers realitzats durant el Festival. Als tallers s'hi van inscriure corals d'arreu del món que van tenir l'oportunitat d'aprendre moltes coses assajant amb directors de corals de prestigi internacional.
Ha estat una setmana farcida de concerts i d'actes folklòrics amb actuacions de castellers, gegan-ters, grallers i bastoners, l'Esbart Sant Cugat, havaneres, a més de les conferències i exposicions que es van programar per a aquests dies amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per entrar als concerts que els cors van oferir al claustre i al Monestir es van vendre uns bons per valor de 200 pessetes i tots els beneficis recollits es destinaran a un projecte d'ajuda humanitària a Somàlia preparat per UNICEF.
El Festival, doncs, a més de ser una setmana dedicada a la música i al cant coral, ha tingut un im-
XAVIER CASAS
portantíssim esperit solidari, cosa que l'ha convertit en un veritable intercanvi cultural i humà en què tots els santeugatencs hem pogut participar assistint als concerts, conferències i espectacles. La participació de tothom no ha estat l'esperada, però potser no hem sabut fer arribar a la gent aquest missatge més solidari.
El Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat, com a organitzador del festival, ha tingut en tot moment el suport de la Generalitat i de l'Ajuntament, de la U N E S C O , la UNICEF, i d'institucions culturals que des del principi es van il·lusionar amb la iniciativa i van oferir el seu suport. A més, hem comptat amb un Comitè d'Honor encapçalat pel molt honorable president de la Generalitat, el sr. Jordi Pujol i Soley. El fet de ser un cor realment molt jove augmenta l'esforç en la realització del Festival, un projecte ambiciós que hem sabut fer realitat davant la sorpresa de molta gent i les entusiastes felicitacions de Sonja Greiner, vicesecretària d'Europa Cantat, que ha destacat el prota-gonisme dels joves cantaires del Cor Infantil en la coordinació i organització de tots els actes.
L'indiscutible nivell musical dels cors que han vingut i la importància dels directors dels tallers han fet del Festival una magnífica ocasió per conèixer el món de la música coral i per sentir cors de gran prestigi, com el Can temus d 'Hongria, i veure treballar directors com Kari Alla-Pollanen de Finlàndia i Walter J. Turnbull de Harlem. Tot plegat, una Setmana Cantant sense precedents a Sant Cugat, i que ha servit per compartir un seguit d'experiències culturals i humanes que han convertit la nostra ciutat en capital de la música a nivell mundial.
L'èxit del festival ens ha animat a començar a preparar-ne una nova edició, i ja estem treballant en la propera Setmana Cantant, que segur que acollirà molts més cantaires i directors. Ens agradaria consolidar un Festival de Música Coral que pretén establir-se a Sant Cugat i adquirir prestigi internacional per convertir-se en una c i ta anua l q u e n ingú és voldrà perdre.
Xavier Casas és cap de redacció del
Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat
ELS /CANTONS Divendres, 17dejuliol de 1998 Setmana
L ' e n q u e s t a
Europa Cantat ha unit la música amb la solidaritat amb Somàlia?
- Sant Cugat -
La setmana passada Sant Cugat es va omplir amb les veus fresques i joves de grups corals arr ibats de tot el món per cantar i fer un intercanvi cultural per ap rendre els uns dels altres i gaudir en ge rmanor d 'una gran experiència , pe rò al mateix temps també es van unir per recaptar fons per ajudar un país que pateix la sequera, el neguit <le la fam i de la guerra i, sobretot , l'oblit per part dels països més afavorits, l 'n país on les veus dels menuts no poden ser fresques ni
musicals ,perquè només poden dir que tenen gana. Menuts que ploren i estenen els braços famèlics per demanar ajut. Els santcugatencs han sentit en les veus blanques dels gruos d'infants d 'Europa el p rec dels qui no tenen esma per cantar: ban respost? Es bo unir la música i l ' intercanvi cultural amb el r ecord dels qui no tenen res? Han entès aquesta intenció els qui han assistit als concer ts? Són preguntes importants. Així ens les han contestat . / M. S.
JORDI M A R I Í
27 ANYS COMERCIANT
"És una manera d 'unir dues qüestions importants i de trobar un bon pun t d 'equi l ibr i . Crec que a Sant Cugat s'haur ien de fer m é s ac t e s com aquesta setmana intercultural."
LILIAN M A T E U
21 ANYS D E P E N D E N T A
"Crec que fer venir corals europees pot enriquir la vida cultural i si, a més, hi afegim el fet d'ensenyar a ser solidari, encara millor. Crec que és una forma d'educar en els valors solidaris."
M E R C H E M O R A N T E
32 ANYS
COMERCIANT
"Tot el que es faci per la cultura i la solidaritat està prou bé, però si a més són uns grups corals de qualitat, com aquests, encara millor."
T O M AMADOR
34 ANYS
PERRUQUER
"Agermanar la cultura i l'intercanvi cultural és fantàstic. Les corals són de qualitat. Falta saber si l'altra vessant, la de recaptar fons, és positiva o si els diners es perden pel camí."
MARTA PAREDES
24 ANYS
"S'haurien de fer més iniciatives d'aquesta mena. És bonic veure tants nens i nenes que canten per una causa solidària. Ajudar Somàlia és important, i fer-ho cantant és magnífic."
GABRIEL C A S T E T
39 ANYS
ESTILISTA
"Ajudar els altres i fer que els nens s'adonin de la importància de ser solidaris amb el seu esforç és bonic de veritat, i a més els nens fan intercanvis amb altres països."
XAVIER BORREGO
32 ANYS
COMERCIANT
"Em sembla magnífic ajuntar música i solidaritat. El fet d'intercanviar visites, tant si són corals com escoles, enriqueix les relacions humanes i difon la cultura."
JORDI PICCOREI.IT
25 ANYS
Músic "La qualitat de les veus i corals de fora em va deixar astorat, encara tenim molt de camí a fer si volem arribar al seu nivell. El fet d'enllaçar música i solidaritat li dóna una major dimensió."
ROSA PRATS
38 ANYS
COMERCIANT
"Encara que jo no he pogut gaudir de cap concert, gent de la família m'han dit que eren magnífics. El fet que la recaptació fos per Somàlia és perfecte."
JUAN SIMÓ
47 ANYS
E D I T O R
"Crec que tenir una educació musical és necessari, de fet la nena va a una coral, i intercanviar corals és enriquidor i positiu. Si a més afegim la solidaritat, tot plegat és fantàstic."
moBiLiaRi S A N T C U G A T
El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.
Exposició Ara és demà - Catalunya. Reptes de futur.
A CATALUNYA, ENTRE TOTS FEM ARA
EL PROGRÉS DE DEMÀ. Cada vegada que els nostres somnis esdevenen una realitat, Catalunya obre una nova via cap
al progrés. Són somnis que a més de 200 km/h travessen muntanyes i rius amb l'arribada del
TGV. Enlairant-se cap a nous horitzons des d'uns aeroports preparats per al futur. Viatjant per
mar, partint de ports que s'han ampliat i transformat. Escurçant distàncies entre ciutats i pobles
amb els nous eixos de comunicació del Llobregat, de l'Ebre i el Pirinenc. Impulsant el reequilibri
tenitorial i promovent nous nuclis econòmics. Comunicant-nos per vies ràpides més modernes
i segures. I és que, gràcies al treball i a la
iniciativa de tots, fem que Catalunya sigui un
país capdavanter a Europa. On els somnis
d'ara, demà donaran la volta al món. I é s
que a Catalunya Ara és demà P.atali m\/a PontoQ Ho fi iti ir
P O R T V £ L L
Amb el patrocini de:
gasNatural C*rt>mOfcW OeCumtK
Amb el suport de:
%òk. El Consorci Born do Baratat
Aportació tecnològica:
ÏS6£ © RENFE > S A M » »
HI participa:
sono ««•.niajíii
2004 Agraïm la col·laboració de: Antoni Accensi, Autoritat Portuària de Tarragona, Bettor MBT SA. Centra d'Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), CESCA. Comissió Europea, Dir Centres de Fitness, Ecotecnia, ESA European Space Agency, Ferrocarrils de la Generalitat, Forges, Fundació Catalana per a la Recerca, Gec Alsthom, IBM. IEEC. Institut de Robotica. La Caixa, Untek Internacional Inc, Mira SA, National Aeronàutics and Space Administration, Orquestra de l'Escola Virtèlia, Patronat Català Pro Europa, Publimob, Racional. Seat, UOC, UPC.
OS 4 CANTOVS
Política Divendres, 17de juliolde 1998
C o n s e l l s de d i s t r i c t e
Les AV s'abocaran a Purbanisme Les set associacions dels districtes dissenyen Festratègia dels grups de treball
Després de les reunions informatives de la setmana passada, els portaveus de Mira-sol, la Floresta i les Planes amb veu als nous consells de districte han posat l'urbanisme en el punt de mira de les seves reivindicacions. A l'expectativa del funcionament d'aquests òrgans, cada associació presenta els grups de treball bàsics que començaran a treballar a partir de setembre i recorda les mancances principals encara no resoltes.
Al.HI-'.RT B A I . W Z À
- Sant Cugat -
I A\ majoria de portaveus de Ics associacions han coincidit a demanar efectivitat en aquesta nova etapa, però han expressat el temor que la presència dels representants polítics i les decisions no vinculants condemnin els consells.
Mira-sol
A banda de les valoracions sobre l'esborrany de modificació del títol Vè del ROM, el portaveu de l'AV Sant Joan de Mira-sol, Josep Maria Àngel, ha advertit que la proximitat de les eleccions pot limitar els consells a dues o tres convocatòries amb la nova composició. Àngel ha criticat la manca d'inversió urbanística i ha anunciat la creació d'un grup de treball de pressupostos. Això està relacionat també amb l'elaboració d'un pro
jecte integral del districte, del qual ara hi ha un estudi previ. "El projecte no existeix i s'ha de decidir un pla d'etapes", apunta. Àngel també ha plantejat la necessitat de reconvertir la caserna de la Guàrdia Civil en un consultori. Des de l'AV de Mira-sol, la presidenta Marta Munoz ha incidit en la preparació de grups de treball per a manteniment de l'urbanisme ("no tant per asfaltar, sinó per mantenir") i per a la urbanització específica del sector del Bell Indret. Aquest barri pertany a Sant Cugat, però es relaciona per proximitat amb Mira-sol i els veïns demanen "actuacions sanitàries molt urgents" de clavegueram. També a Mira-sol, el portaveu de l'AV Verge del Carme, Francesc Llahí, coincideix amb Munoz per reclamar l'aparcament de l'estació de FGC i específicament per al barri ha recordat la vella reivindicació del cobriment de la riera.
Els consells de districte tomaran amb una agenda plena de demandes. FOTO: A. B.
La Floresta
L'AV de la Floresta treballa per crear grups de treball de construcció i manteniment d'infraestructu-res municipals, de transports i d'urbanisme. La seva portaveu, Pilar Escriche, ha posat èmfasi tant en la construcció de la piscina i dels accessos al Centre Polivalent ("no tenim resposta des de fa sis anys"), com en el manteniment del casal i
de la casa de la plaça de l'Estació, actualment tancada. En el capítol de transports, els veïns reiteren la demanda de condicionar les parades i instal·lar plànols i informació del recorregut. L'asfaltatge de carrers també demana una posada al dia, segons Escriche, que assegura que no s'han començat encara les obres del pressupost de 1997. El portaveu de l'AVP de la Floresta, Emili Rané, ha afegit un control
dels grups de treball sobre l'economia i la hisenda ("una valoració de la inversió i l'execució") i sobre els serveis. Rané reivindica, per als serveis, una brigada de treball i la instal·lació completa de la xarxa de clavegueram, sobretot a la zona d'Aigües de Sabadell, "on necessitarem una petita depuradora".
Les Planes
El districte viurà pendent de l'aplicació del PERI, per al qual ja hi ha un grup de treball en marxa. Les Planes també s'abocarà a l'urbanisme i a la conservació i manteniment. Segons Lluís Soriano, portaveu de l'AVP de les Planes, hi ha una manca de solució dels "petits detalls" com la neteja de vials o el manteniment de les parades de l'autobús. Soriano ha valorat, però, la inversió en el pla de formació vigent al barri, que ha fet canviar la idea que "al barri no es fa res". Des de l'AVP de Can Borrull el seu portaveu, Lluís Mestres, reclama un acord econòmic amb l'Ajuntament per pavimentar el passatge d'Aigües de Sabadell i ha demanat el desallotjament de les Maties, dues cases ocupades de la Font de l'Alba en terrenys de Sant Cugat.
C o o p e r a c i ó
Recoder intervé entre Israel i Palestina perquè es trobin els seus ens locals
El Consell d9Europa organitza una trobada a Montpeller A. B.
- Sant Cugat -
El diputat santeugatenc i parlamentari del Consell d 'Europa, Lluís Recoder, va viatjar la se tmana passada a Israel i a l'Autoritat Nacional Palestina en una delegació de la comissió europea de Poders locals i Medi ambient per facilitar un acostament dels ens locals respectius en una trobada a Montpeller. E1 polític santeugatenc és cl ponent d 'un informe sobre cooperació medi ter rània que convida, segons explica R e c o d e r , a r e v i t a l i t z a r e l s acords a la frontera sud d 'Europa. "És la frontera amb la pobresa, amb una s i tuació de mogràfica explosiva", assegura.
Amb vista a la cinquena conferència de Cooperació Parlamentària Local i Interregional de la Mediterrània i el Mar Negre, que se celebrarà a l'octubre, la de legació europea va constatar la preocupació dels palestins i dels laboristes israelians per l ' e s t ancament del procés de pau. Recoder s'ha mostrat optimista, però, en assenyalar que els poders locals estan "disposats a cooperar entre ells" amb l'oportunitat de la conferència de Montpeller.
Reunió a la Knesset
En una atapeïda agenda, la delegació va reunir-se amb la comissió d'afers interiors de la Knesset (parlament israelià) per
informar-se sobre una nova llei de poders locals que preveu una regulació estricta del finançament. En una reunió posterior a Ràmala, els representants dels 648 municipis palestins, entre els quals s'hi comptaven els alcaldes d'Hebron i de Gaza, van demanar el suport d'Europa per afrontar les deficiències tècniques i d'infraestructura que pateixen.
Els països meridionals de la l ' E han c o n s i d e r a t la c o n ferència de Montpe l l e r com una primera cita que fomenti al sud la cooperació exis tent amb l'est. En aquest sentit, els delegats van participar fa un mes en una reunió a Malta per establir les bases d 'una nova Assemblea Parlamentària de la Mediterrània. Recoder ha impulsat un nou fòrum de cooperació mediterrània. FOTO: E4C
US 4 CANTONS
10 ODÍIIÍÓ
J^L eixires. I? dejuliolde IW8
H S CANTORS SemunJri independent de Sant Cutzal del Vallès
• : Premia Local d« Sant Cugat, S.L.
I .irrcr SJIU Amoni. IS. tuiv»-. OH l'K.) SJIH Cim.ii del \ illes I el Wií,_' KJ - F.i\ W> _*<"M
C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon («rju (president)
Josep M. Cabrcrun. Pere Ksquerd.) i \ j \ i e r l-omclls (editor delegat)
C o o r d i n a d o r a d a R e d a c c i ó A u r a C . s t J
Redacció Polílira/ KroiMimia: Albert Balan/1;
F i i l o r i i /Op in ió : Aura (Jisry; Soc i f la t : lol.ind.t Pàmies; r.ullura: j<wep Mana Miró;
tln{M)rtn: \ l e \ l .upe/. Kadio|friifÏH i fiMjucuta: M"ii tse S J D I .
Soll· l larílal: Monic j l ïern.ihé. D iMru l t - * : Kuth Bollm^er
C o m e r c i a l \ n i u Juanola
C o n s e l l E d i t o r i a l Rjm.Mi í iM . i l p tes tdc i i i l
Jt,sep M <:jl»reri/iHM(.epTcsiik-ii i i \ ictm Alexandre.Iraiucsc ( .jrh<>, J i*d i Cjsas.
N a i i i s C j M j n \ e r , M I K - H I >c Pablo. Pere Ks<|ucrda. \ a \ i e r Fornells, Kr is tun Herlx i l / l ie imer.
R.^el i IViln".. Kj in-m Pn.s. Ll ins Pm^. Kmi l i Rerté, Marta Suhn j . Paco S,.ler. Josep A ícix idó.
Jnjn 1 MI [usa. Josep M. Sans l'r.n e, Juan Invano. Jaume T u k i u , l lcetor \ j | | . N i i r u Z j l u l j
• \ É i M ( " . . s u i s ^ r e t ^ i . i ^
S u b s c r i p c i o n s I . jnra \ l o n t e r
F o t o g r a f i a \ . I M L a i f - s j . V e I I C I I M I I
D i s s e n y i m a q u e t a c l ó J..U, I W i u l
C o r r e c c i ó Vlv.ir Masl lorens
Impressió Rui i inprcM l '7>l40OS.y5
Distribució Müil int; \a l lcs S.L, l e l . ,SN4.:.V71
Oipòsiï legal: ( ï l -MIS-W
Kk-t< jni,.!,. r.prr-.^ om, j.ncru |j «-. j ..pimo en cU edit··njlv Eb article* Mfraa cipK.-iw.-n I I.(IIHK') .(eli wm juui'», iji.t h'.n -4 (Ijniinu mi fj v;i j neceiiinamem
( • ) A C P C A,Miciació C i n l i n i .ie la Premsí
(/SatahnanlOhans U.FnSM»71
Distribució d'ELS 4 CANTONS **?? als subscriptors \ ^
Sant Cuga t e s d e v é un p u n t d ' a t r a c c i ó d e mol t s c i u t a d a n s i un
dels principals reptes és l'arrelament d'aquestes noves famílies per aconseguir la cohesió amb la ciutat que els acull. Una ciutat amb els seus costums i fesomies, que se'ls obre amb una nova història, a m b una i d e n t i t a t i u n e s arrels. Kn aquesta situació es necessiten més que mai elements per ajudar a aquesta cohesió, e l e m e n t s que van des del paisatge i les pedres de la història fins a la societat civil, les tradicions, l 'administració i, en certa mesura, els mitjans de comunicació, que són els que posen al dia
E d i t o r i a l
Identitat de tot allò que tenim més a prop i esdevenen una veritable brújola de la nova societat que han escollit.
És en aquest estadi que les pedres de la història doten la ciutat de la personalitat que més necessita, una personalitat que malgrat el cofoïsme ciutadà, cé més perill que mai de perdre's. Les pedres ens ajuden a situar-nos, no tant a saber d'on venim sinó a no perdre de vista el que som.
La notícia apareguda aquesta setmana de l 'atemptat sofert pel Forn Ibèric, comès amb l'ajut de l 'anonimat del bosc i de la nit és un atemptat tant llastimós i execrable com el sofert pel Pi d'en Xan-
dri . Aques t ac te vandàl ic posa de rel leu la fragilitat d'aquests elements d' identitat únics i diferenciadors.
Fa temps que un grup d'incansables santeugatencs, int e g r a n t s de la P e n y a R e ga lès s i a i de l ' a s s o c i a c i ó APAC, adverteixen de la perillosa situació en la qual es troba el conjunt que conformen cl Forn Ibèric i l'ermita de Sant Adjutori i treballen sense defallir per trobar la solució a la seva restauració. Ambdós monuments es troben al bell mig de la serra de Collserola i pateixen greus desperfectes que fan perillar la seva integritat, després de ser testimonis de segles del
nostre devenir com a comunitat.
1/ estira i arronsa dels propietaris dels terrenys on es t roben aques ts símbols i la complexitat i lentitud perquè les adminis t racions actuïn, són obstacles per a la protecció d ' a q u e s t pa t r imon i que. de perdre's, constituiria un error irreparable.
Sant Adjutori, el Forn Ibèric, Sant Crist de Llaceras són part d 'un llegat i d'una història que no ens podem permetre perdre. Tots els sante u g a t e n c s h e m d ' e s t a r sensibilitzats si no volem convertir-nos en una gran i confortable ciutat amb disseny i modernitat però sense ànima.
Un cant amb poca solidaritat
Durant una setmana, 250 veus de diferents països del món s'han unit en
un cant per la solidaritat. La diversitat d'estils i cultures ha conviscut a Sant Cugat en el marc d'un festival internacional, l'Europa Cantat. Els nens i joves de les deu corals participants han demostrat tenir un gran nivell; i això
ha satisfet els organitzadors. Ara bé, malauradament, la resposta dels ciutadans ha estat força migrada. La poca assistència ha sorprès els organitzadors perquè, habitualment, els concerts corals registren un bon nombre de públic. D'altra banda, els nens cantaven per recollir diners per Somàlia i per reivindicar la de
fensa dels drets dels infants arreu. Però han estat pocs els santeugatencs que han col·laborat en la proposta. I que això passi en una ciutat que es defineix com a solidària i que ja dóna el 0,7% pel Tercer Món, no és massa optimista. Fa la impressió que la solidaritat només s'exerceix des de les institucions.
Els organitzadors reconeixen que potser en tenen part de culpa, d'aquest fracàs, en no haver transmès prou bé als ciutadans el motiu de fons del festival.
Sigui com sigui, els responsables ja pensen en repetir l'experiència i consolidar-la a la ciutat. Esperem que en properes edicions tinguin més bona resposta.
£ I I e c t o r e s c r i u
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el
número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Incendi a La Roaorva. Provocat?
L a s e t m a n a passada es va cremar part de l 'hotel La Re serva, un complex de qua t re es t re l les ubica t a Valldoreix però que mai va acabar d'arrelar a la població com a tal. Ja quan es va transformar en hote l , a l ' è p o c a d a u r a d a d e l s Jocs Ol ímpics de Barcelona, molts van tenir les seves sospites. L e s males veus del poble de ien q u e s'havia aixecat com un racó de " luxe" per a parelles amb molts diners. Di-g u e s s i n el q u e d i g u e s s i n , però, el cas és q u e la mateixa plantilla del Barca - l a de l 'època Cruyff- s'hi va instal·lar d iverses vegades d o t a n t del glamour suficient l ' indret .
L e s coses, però, no van anar bé , i e ls d e u t e s van començar a assetjar els p rop ie ta r i s d e l ' immoble , q u e f inalment va
caure en mans de la Caja de Madr id i la de Navarra , q u e van embargar l 'hote l per im-pagament .
Ara, q u a n fa més d ' u n any que l 'hotel està tancat, es crema. N o l 'habi tava ningú, els s eus p rop ie t a r i s s e m b l a v e n haver-lo oblidat , i que se sàpiga oficialment les en t i t a t s f inanceres no en t en i en cap p ro jec te . Aleshores , com és que s'ha cremat? Hi ha qui assegura que l ' incendi fou provoca t . Si no, com s ' exp l i ca q u e a les 5 del matí d 'un dia feiner un hotel deshabi ta t comenci a cremar?
La qües t ió , però , és: qu ins
interessos s 'amagaven darrere aquest edifici? Potser interessos f inancers , tal vegada una venjança als qui van e m bargar una cosa q u e no e ls pertanyia, o només una bretolada?
De ben segur que la policia tardarà dies a fer-nos-ho saber. Però pels cafès del poble corre una tesi: La Reserva va ser c r e m a d a e x p r e s s a m e n t . Les causes? Poden escoltar-ne d e s e n e s , segons amb qui parlin, però sembla que l 'especulació econòmica té tots els números de la rifa. Ho diu un ciutadà anònim, una persona que s'ha l imitat a escol
tar els comentar is que l ' inciden t va provocar i q u e no estaria de més q u e algun mitjà recollís. De vegades , el poble sap més que les institucions o, a lmenys , està més d iposa t a parlar. / R.P.G (Valldoreix)
Puntualitzacions
E n el n ú m e r o de l seu se t manari de data 3 de juliol, a la secció l'enquesta, hi apareixo amb un peu de foto q u e no correspon al que vaig respondre a la persona que s e ' m va a d r e ç a r pel ca r re r pe r p r e guntar la meva opinió sobre
JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.
«»«•»»
BELL&jé$pc|ATS V , „ . \* Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics «!«»'
la nostra F e s t a Major. E n cap m o m e n t h e m a n i
festat q u e "des q u e el c laust re e s t à e n m a n s d e la G e n e r a l i t a t s e m b l a q u e n o es t igu i a San t C u g a t ni sigui nos t r e " . E n p r imer lloc, perq u è ignoro e n q u i n e s m a n s es tà i, e n segon lloc, p e r q u è d e s q u e visc en aques t a c iutat , ja fa se t ze anys , no t inc not íc ies q u e els horaris d ' o be r tu ra del c laus t re s 'hagin modif icat .
Aprofi to aques t a opo r tun i tat per re i terar el q u e sí q u e vaig manifestar , i és q u e e m sembla impe rdonab l e q u e el dia d e S a n t P e r e , e n p l ena Fes t a Major, el c laus t re e s t igués t anca t . T a m b é op ino que un indret privilegiat com a q u e s t h a u r i a de t e n i r uns horar is m é s access ib les per al púb l i c q u e vu lgui visitar-lo i gaud i r -ne . /ISABEL HERRERO (Sant C u g a t ) .
H S / C A N T O N S Divendres, 17 de juliol de 1998 Opinió 11
La l l o t j a
Benestar armat?
SEBASTIÀ B E N E T
A l gun savi va dir q u e una men t ida repet ida mil v e g a d e s e s d e v é
una veri tat indiscut ib le . Sobretot quan els que diuen la ment ida disposen de tots els mitjans per proclamar-la, mentre els receptors no tenen a l'abast mitjans per discutir-la.
Algú va llançar la previsió - o l 'amenaça- que l'Estat del benestar no es podrà sostenir tal com alguns el fruïm. Que el règim de segure ta t social és massa onerós per a les arques de l 'Estat, i que les pensions no es podran pagar, perquè hi ha massa vells a cobrar i pocs joves a pagar.
I ens ho hem arribat a creure. Els polítics, amb to paternal,
ens r e c o m a n e n q u e s i g u e m previsors per tenir una assegurança mèdica efectiva i una vellesa agradable. I molts ens hem subscrit a ent i tats assis-tencials i a fons de pensió que han posat bilions de pessetes en mans de les entitats de crèdit que , amb els diners estalviats sovint amb suors, espec u l e n e n e l m e r c a t i n t e r n a c i o n a l de l d ine r . La
transferència de despeses de l 'Estat a les bu txaques partic u l a r s n o m é s ha p r o v o c a t queixes dèbils.
Es s o r p r e n e n t q u e hi hagi tant conformisme -gairebé fata l isme- envers aques tes pers pectives poc est imulants, com si les decisions de l 'Es ta t fossin dogmes de fe. C o m si els pressupostos de l ' e s t a t no p o guessin ser discutits pels que hi p o s e m e l s diners.
Un sol capítol del p ressupos t és prou import a n t p e r s e r q ü e s t i o n a t : el de l ' a rmamen t . C a d a a n y l ' E s t a t e s p a n y o l compra armes de tota mena i a l gunes de p e s a d e s , tancs i avions de combat, que costen milers de milions de pessetes. Contra quin e n e m i c cal lluitar? D e qui e n s h e m de d e
fensar? No és, doncs, que no hi ha recursos, cme no hi ha diners. Hi ha diners pel que es vol que n 'hi hagi, i no n'hi ha per allò (jue, a fi de comptes, s'ho pa-
MENJADOR SOCIAL
i, d ' una altra, als fabr ican ts d'armes, que tenen més poder que molts Estats.
I cal no o b l i d a r q u e q u a n aquest Estat del benes ta r és en risc de perdre 's , encara no
és a l ' a b a s t de t o t s e l s ciutadans ni, òbviament , d e t o t s e l s països.
IL·LUSTRACIÓ: LÍDIA 17.AOLA
garà el ciutadà que pugui. N o m é s amb una anàlisi su
perficial, l 'afebliment de l 'Estat del benestar dóna beneficis substanciosos, d 'una banda als bancs i caixes - a q u e s t e s creades amb objectius socials-
"Això és demagògia!" d i r à m é s d ' u n . " E s u n a v i s i ó parcial de la realitat", diran altres. Hi ha, però, una r e a l i t a t i n qüest ionab l e : hi ha
milers de persones i famílies que , prop de nosa l t res , v iuen per sota el llindar de la pobresa, i alguns sobreviuen en una precarietat molt greu, i les mesures socials no són suficients per eradicar aques tes situacions.
El S e v e r i en T i t o
£-*
xl ^!#«%N
El t e r r a t
És que l 'Estat del benestar és un concepte creat per uns Estats que volien un benes tar limitat per a un nombre limitat de ciutadans -e l s qui ten e n fe ina , e l s q u i p a g u e n impostos, els qui consumei x e n - ja que es tendre ' l a tothom portaria a un altre t ipus d 'Esta t , un Estat que no tingués relacions de d e p e n d è n cia amb cap en t i ta t exempta de control democrà t ic - c o m els fabricants d ' a r m e s - i que fos capaç de d i s t r ibu i r a m b equi ta t la r iquesa que gene rem entre tots.
l 'n Estat administrat pensant en tots els c iu tadans serà el que , en primer lloc, assegurarà el seu benestar, i si els recursos són limitats no dirà que cal retallar la segureta t social o les pensions, sinó que limitarà les despeses sumptuàr ies i, òbviament , la compra d'armament . Hem d 'admetre que manin més els fabricants d'armes que els polítics que h e m votat?
Sebastià Benet és membre de
l'ONG Justícia i Pau
El quart institut: Vimpuls i el camí
Q u e a Sant Cuga t hi haurà d 'haver un quart inst i tut públic ja no ho discuteix ningú. El Mapa Escolar del Depar tament d 'Ensenyamen t de la Genera l i t a t el con templa en f u n c i o n a m e n t p e r al c u r s 2001-2002.
El Delegat del Depar tament d 'Ensenyament , basant-se en l 'actual nombre de matr ícules de primer d ' E S O als instituts públics, afirmà en el Ple del Consell Escolar Munic i pal q u e no cal modif icar la data de la posada en marxa d 'aquel l ins t i tut . La realitat és ben diferent. Els tres inst i tu ts públics plens a vessar i amb nombroses instal·lacions prefabricades.
És evident, doncs, que si bé hi ha acord en la fita, no n 'hi ha pel que fa al calendari. Posem atenció a les dades que durant aquest curs s'han aportat per aquest debat necessari.
La comun i t a t educa t iva ha
FRANCESC SERRA
presentat la I Mostra de l 'Escola Púb l i ca , a t r avés d e la qual la Coord inadora de les APA's, i un g rup de Profes sors/es ha presentat dades que han posat de manifest, en t re altres coses:
a) que per mantenir el nivell de qualitat assolit calen unes condicions de normalitat que
s
Es evident, doncs, que si bé hi ha acord
en la fita, no n'hi ha pel que fa al calendari
r e q u e r e i x e n c e n t r e s s e n s e massificació. b) que el nivell actual de di
versitat social i cultural de l'escola pública de Sant Cugat només es mantindrà si, de forma permanent , aquelles famílies
que entren al sistema educatiu de Sant C u g a t p o d e n op ta r ll iurament per l ' ensenyament privat o públic dels seus fills, perquè hi ha places en condicions correctes en els dos tipus de centres.
Aquest és l ' impuls q u e ens ha de permetre aconseguir a temps el quart insti tut! Pel que fa al camí a seguir,
una veu autori tzada des dels qui t e n e n la responsab i l i t a t docent en els cent res públics ho va expressar en el darrer Consel l Municipal d ' E d u c a ció: cal posar-nos a t rebal lar A j u n t a m e n t i C o m u n i t a t Educativa de l'escola pública per presentar al Depar tament d ' E n s e n y a m e n t un pro jec te inicial de quatt institut per al curs 1999-2000. I se 'ns va recordar q u e cadascun de l s a c t u a l s i n s t i t u t s van c o mençar des de la provisiona-litat gràcies a l ' impuls de la comuni t a t educat iva .
12 Opinió ELS í CANTONS Divendres, 11 de juliol de 1998
El Campanar
Sant Adjutori, encara MONTSERRAT RUMBAU
De gamberros sempre n'hi ha hagut i suposo que sempre n'hi
haurà, i les seves bretolades tothom se les ha d'empassar. Potser la que més ens va estremir a tots va ser l'atemptat al Pi d'en Xandri. De nit, i amb una serra mecànica, va ser tocat de mort. Tota la població de Sant Cugat va reaccionar amb estupor, qui pot ser capaç de fer un acte d'aquesta mena? No han sortit els culpables, tot i que un santcugatenc oferia una recompensa per trobar-los. HI pi, de moment, encara és viu. Potser ha tingut lloc una simbiosi entre la força de la natura i la força de les persones, unides intentant salvar l'insalvable.
Ara ha tocat al forn ibèric rebre les últimes bretolades dels gamberros de torn. Han intentat re-ventar la reixa de ferro que tanca el recinte on està resguardat. Han torçat els ferros i han escapçat la paret on aquests s'aguanten. No ho han acabat d'aconseguir, Devien trobar els ferros més forts del que es pensaven. Kl forn ibèric està al cos
tat de Sant Adjutori. Aquesta petita església, l'única de planta rodona que tenim en tota la comarca i que es remunta al s. X, ja ha estat víctima dels desaprensius. Perquè, per què atemptar contra un forn ibèric o una petita església del s. Xr
Pels que acabeu d'arribar a Sant Cugat i no coneixeu Sant Adjutori, aneu-hi, val la pena. Hi arribareu agafant el camí de darrere de Can Borrell. Ara està al mig del bosc, en una petita esplanada. Ens pot semblar lluny de la ciutat, però en altres temps hi havia hagut molta vida. Sabem que al s. XV anava tanta gent des de Barcelona cap a Sant Cugat i cap a Sant Adjutori, que els frares del monestir de la vall d'Hebron -a l'altre costat de la muntanya-van protestar al rei i van demanar que la gent deixés de passar pel costat del monestir perquè els ho feien malbé tot.
També sabem que la petita església depenia del Monestir de Sant Cugat i que hi vivia un capellà que es cuidava dels oficis religiosos. Feia les funcions
de parròquia i tenia com a feligresos els pagesos de la quadra de Vilanova. Eren un grup de masies, la Torre Negra la principal i de fet l'única que ha quedat. A l'esplanada del davant de l'església de Sant Adjutori, que devia ser molt més ample que la que veiem ara. s'hi feien ballades els dies de festa. Els balladors eren els pagesos de les masies de l'entorn i també els veïns de Sant Cugat. A aquests, Sant Adjutori no els devia pas semblar lluny. Pensem que abans la gent anava sempre a peu i que estaven acostumats a caminar. I si ens remuntem molt més en el temps, l'entorn de Sant Adjutori també té coses a dir-nos. S'hi han trobat restes ibèriques i tenim aquest forn catalogat com a ibèric. Mai s'han trobat les restes d'un poblat ibèric en el terme de Sant Cugat, però les condicions de la zona on es troba Sant Adjutori són perfectes per pensar que en aquest lloc potser hi va haver el poblat que mai s'ha trobat. Hi ha aigua, un torrent molt a prop, ter
res de cultiu, bona situació estratègica, es troba tocant a l'antic camí que uneix el Pla de Barcelona amb el Vallès... Moltes d'aquestes esglésies de muntanya que es remunten a èpoques tan antigues es van construir damunt antics temples o altars pagans. Potser també és el cas de Sant Adjutori.
De totes maneres si l'entorn té alguna cosa màgica i especial, l'estat de degradació actual de l'ermita el desmunta de cop. Cal catalogar urgentment Sant Adjutori i el seu entorn com a jaciment arqueològic. I un cop catalogat intervenir per evitar la seva creixent degradació. També caldria intervenir en el forn ibèric. I si de tant en tant algun guàrdia dels que vigilen la serra de Collserola hi passés, potser deixaria d'haver-hi bretolades.
Tenim constància que aquesta zona ha estat habitada des del segle X, i segurament encara podríem remuntar-nos molt més enrere en el temps. I ho ha estat fins arribar al nostre segle; es mereix ser oblidada?
L 'eixida
Solidaritat P. CORTIJOS
Sens dubte, quan Els 4 Cantons assegura que som un poble solidari no ho fa a la lleugera. Resulta difícil trobar algú que no estigui disposat a participar en el compromís comú. I per si això no era prou, es vol anar encara més enllà. La solidaritat, en si, sembla poca cosa, per tant, a l'hora d'exercir l'avantguarda social que vol arribar lluny, progressa en la pirueta anomenada solidaritat endogàmica. Uns exemples. Al concurs de paelles de la Festa Major algunes persones es van trobar sense llenya. Demanaren un fogot als posseïdors dels munts de tions. Aquests a canvi ensenyaren les dents... solidàriament. La meitat dels llenyots restaren, al final, abandonats a la plaça. L'Associació de Veïns de Coll Fava afirma en un comunicat a la premsa que desitja participar i acollir tot tipus de manifestacions ciutadanes però, ostres! Un concert (?) de rock per al jovent potser és massa... solidaritat. Un grup de veïns de Sant Domènec-El Colomer s'han fet, a corre-cuita, amb el terreny que el CMSC pretenia per tal d'ampliar les seves dependències. Tenir la seu del CMSC prop de casa suposava, per als susdits veïns, un seguit de molèsties quan la canalla desenvolupés llurs activitats. Molts d'ells són socis del CMSC. Tenint fills som solidaris amb l'espècie però això sí, que els suporti un altre.
Les coses d'en Sot
Torna a haver acumulació de cartes a Correus
Però, què fas? On llences la carta? s
Total, si la llenço a una bústia tampoc no arriba a destí. Així, almenys, el paper es recicla
<0tf
El p o r x o
Polítics en zel
Cada vegada que s'ensumen eleccions, la classe política de l'Estat es
panyol sembla entrar en estat de zel. Fa la impressió que se li aguditzin els sentits i que augmenti la seva capacitat d'agressivitat convertint-se en feres que es treuen el vernís de les formes civilitzades i tornen de sobte a la selva verge. Es perden les maneres, s'utilitza qualsevol excusa per combatre l'adversari, s'obliden els pactes civilitzats que s'aguantaven amb agulles de cap i sembla que valgui tot. E\fair-p/ay que se suposa als nostres representants públics és un autèntic anacronisme. Aquestes són les maneres cada vegada més comunes de fer campanya anticipada que fins i tot es van endurint a mesura que s'acosten les eleccions. Per a molts polítics sembla que s'acabi el
FONTCUBERIA
món, una expressió que no és tan desencaminada com pot semblar a primera vista. Si no surten escollits perden el seu càrrec però alguns d'ells poden perdre també altres llocs ben remunerats lligats al seu escó. I ho defensen amb ungles i dents.
En els darrers dies han succeït alguns fets que m'han fet pensar en l'olor de les eleccions. Per què el president de Catalunya endureix precisament ara l'aplicació de la llei del català i no ho ha fet abans? Per què precisament ara la ministra de cultura diu que a Catalunya el castellà s'ensenya en català? i ràpidament el portaveu del govern estatal, Miguel Àngel Rodríguez, fa unes declaracions tan agressives que ofenen d'una forma tan barroera? Per què precisament ara el PNV sembla acostar-se a HB i perquè el PSV
es desmarca del govern basc? En aquests, i altres fets, es diuen veritats a mitges, es menteix descaradament i sembla que tots hagin perdut el nord. És l'olor d'eleccions. Però el fet més dramàtic d'a
questa precampanya electoral l'he vist en "El País" i "La Van-guardia" del 9 de juliol. Aznar fotografiat al costat d'un nen de 9 anys que plora. El rostre triomfant, somrient i segur del president contrasta amb les llàgrimes d'un nen que ha perdut el seu pare assassinat per ETA. Aznar sembla com si mostrés al món les tràgiques conseqüències de l'atemptat. Però, és lícit utilitzar un orfe com a eix del seu missatge polític? On són els límits de l'ètica? L'olor de les eleccions no justifica mai que els polítics estiguin en estat de zel permanent, ni tampoc el seu excés de zel.
ELS4 CANTONS Divendres, 17 dt juliol de 1998 Opinió 13
A grans t r e t s
Xavier Cortés La curiositat d'un home ambiciós
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest polític local, regidor de descentralització territorial de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
& to«A « LyU, i l rU L·,
Potser per la seva edat o perquè les seves aspiracions i la necessitat de sobresortir
no corresponen en l'actualitat a la seva assertivitat i seguretat en ell mateix, interiorment Xavier Cortés està fet un embolic. Potser contribueix a aquest fet el seu caràcter, molt nerviós i emotiu, la seva curiositat i interès intel·lectiu i una imaginació que el fa allunyar-se una mica de la realitat. Pot ser simpàtic, agradable i co-
municador, però li costa una mica connectar o escoltar amb distensió i pot arribar a ser tossut a l'hora de reconèixer els seus errors. La seva escriptura es mostra ple
na d'esperança i ambició i ens demostra que és un home que s'involucra en tot allò que realitza, perquè té la necessitat de demostrar-se i demostrar que és vàlid; suporta malament els fracassos però això li dóna impuls per su
perar-se dé manera constant. Xavier Cortés està molt atent a
tot allò que passa al seu voltant i s'interessa per tot el que és nou, encara que es pot deixar impressionar. És un home que estudia amb deteniment allò que l'interessa i aprofita en l'àmbit professional i personal els avantatges que li aporta el fet de tenir un sentit pràctic desenvolupat, A través de l'anàlisi grafològica
observem la possibilitat que accedeixi a més responsabilitats de les que pot arribar a assumir. Aquest fet pot ocasionar-li un bloqueig odur-lo a adoptar una actitud incisiva envers el seu entorn. Amb la col-laboració:
6QOZJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ
Aragó, 208, 3r 3era - 08011 Barcelona Tel. (931451 04 39" - Fax(93|451 7396
Equip Humà Centre Cultural
JOAN AYMERlCH TOMÀS s E l X GERALD-PATRICK F A N N O N N A T À L I A PALAU MiREIA SANAHUJA AURÈLIA SEBASTIÀ
C A R L E S PUJOL L U Í S MARIO FERNÀNDEZ DAVID P U J O L PEP T u G U E S PAU R U E D A LAURA C À C E R E S ÀLEX B E R N A L
M A R G URQUIZU MOISÈS GARCíA GABRIEL VENEGAS ELVIRA BRESGANÉ
NOVEDAD RÍOS SALVAJES Abierto todos los días de 10 a 19 horas y sàbados noche SALIDA 9 - AUTOPISTA DE MATARÓ - VILASSAR DE DALT (BARCELONA) TEL. 93 751 45 53
OS4CANTON5
Entorn Divendres, 17 de juliol de 1998 15
C o n t a m i n a c i ó A c ú s t i c a
Control del soroll: l'assignatura pendent Els tècnics municipals elaboren un mapa sònic com a pas previ a la legislació
Quan es parla de contaminació, sovint es pensa en grans xemeneies de fum negre, amb taques de cru vessant-se a l'Atlàntic o amb un grapat de peixos morts en la desembocadura d'algun riu curull d'indústries contaminants. Hi ha, però, una altra
contaminació que sovint ni tan sols es percep, però que afecta les persones tant o més que la convencional: és la contaminació acústica. L'Organització Mundial de Salut asse
nyalava en un informe recent que Espanya
és el segon país més sorollós del món, un mal que afecta totes les ciutats, sense que Sant Cugat en sigui una excepció. La normativa vigent cedeix la competència en aquesta matèria als ajuntaments, i el d'aquesta ciutat tot just comença a elaborar
un mapa sònic del municipi, com a preàmbul del que serà la legislació futura. Dels diferents aspectes relacionats amb el soroll que haurien d'estar regulats, Sant Cugat només ha aprovat una ordenança per regular els sorolls de les indústries.
AURA COSTA
- Sant Cugat -
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix en 65 decibels el nivell de soroll que l'oïda humana pot tolerar sense quedar afectada. A partir d'aquesta xifra i a mesura que els decibels van augmentant, el cos pot sofrir diverses alteracions: estrès, mal de cap, alteració del son. irritabilitat, augment de la freqüència respiratòria i de la pressió sanguínia i, sens dubte, pèrdua substancial de la capacitat auditiva. Kn la vida quotidiana estem envoltats d'elements i situacions que superen aquests 65 decibels tolerats i, per tant, constantment estem agredint el nostre organisme. El soroll d'un menjador escolar, el d'una fotocopiadora en constant funcionament, el d'una discoteca o el del trànsit rodat són exemples que superen amb escreix el llindar tolerable. Amb tot, Catalunya no disposa encara d'una legislació efectiva que reguli aquestes situacions i, per tant, la contaminació acústica continua avançant sense pràcticament cap control.
L'any 1995 la Generalitat va aprovar un decret que obligava els municipis a prendre mesures contra la contaminació acústica. Tres anys després, Sant Cugat tot just està elaborant el primer mapa sònic de la ciutat, com a pas previ a la redacció de la normativa. L'estudi, redactat en conveni amb la facultat de ciències ambientals de la LAB, contempla l'anàlisi acústica del nucli de la ciutat, en una primera fase. i dels disrricres en una segona etapa.
Malgrat que els treballs encara no s'han acabat, un primer extracte d'aquest estudi -cedit per fonts municipals- revela que un 69% dels punts mostrejats a Sant Cugat presenta un nivell sonor "acceptable", mentre que el 31% restant supera el llindar de soroll que es considera apte per a l'oïda humana.
Per zones, tant el nucli de la ciutat com els districtes mostren valors de soroll semblants dins de l'acceptabilitat, encara que en les zones d'activitat nocturna -on s'u-biquen bars i locals de nit- s'aprecia un important contrast entre el nivell de soroll nocturn registrat els dies laborables i el dels dies festius.
Amb tot, les primeres dades del mapa del soroll santeugatenc revelen que si l'anàlisi s'estén a la globa-litat del municipi, es podria afirmar que el 74% de la població es troba dins l'interval de 60 a 65 decibels, i per tant dins dels nivells de soroll
que no perjudiquen l'oïda humana.
Treball pendent
Les primeres dades positives, però, no exhimeixen l'Administració de la responsabilitat d'elaborar unes ordenances que regulin els nivells de soroll a la ciutat, per garantir que es podrà mantenir la contaminació acústica a ratlla. Kl mapa sònic de la ciutat establirà els punts conflictius pel que fa a soroll, però després caldrà redactar i aprovar les ordenances pertinents. I és que de tots els àmbits relacionats amb aquesta problemàtica, l'Ajuntament de Sant Cugat només ha aprovat una ordenança segons la qual les indústries que s'estableixin a la ciutat i estiguin properes a zones habitades només podran superar en un màxim de 3 decibels el nivell sonor mitjà de la zona habitada. Encara queden per regular, però, molts àmbits ralacionats amb la contaminació acústica: la publicitat sonora als carrers, les festes i fires
La policia local ha fet campanyes de control de soroll de ciclomotors. FOTO: X. L.
a l'aire lliure, els nivells de soroll permesos per a motocicletes i vehicles, l'aïllament dels edificis (límits de soroll permesos per a aires condicionats, ascensors i electrodomèstics),... L'establiment d'una normativa seria
Digue'm què escoltes i et diré com t'afecta... Trànsit I
Soroll després «fur»
Uin^af 4 Í . dstor. Perill de patir lesions irreversibles en ei sistema auditiu si el soroH perdura.
Çpnçerlde ppp-fock U l Q Qfe> Soroll perillós. Pèrdua d'audició
després d'una breu exposició.Pot provocar estrès i mal de cap.
Alarma d'un comerç 69Q Db) Soroll perillós. Pot produir fatiga
auditiva, alteració del son i pèrdua d'audició.
SoroH mol després d'una provocar
Un carrer Soroll mol
wt d'audició sició.Pot
bilitat.
(75 Db) audició ició. Pot
ntració.
it n o Db> s paraules
s'entenen malament. Limita l'ús del telèfon.
Una botioa plena de oentao DM Soroll molest. Les paraules s'en
tenen malament.
l'única manera de garantir la salut del ciutadà i alhora pal·liar les nombroses queixes que susciten els sorolls excessius. Dades de la policia local de Sant Cugat revelen que les denúncies per sorolls han anant creixent en els darrers anys. Si en el 1995 els agents locals van haver d'atendre 416 queixes, al 1996 ja van ser 418 i l'any passat 478. Les denúncies es refereixen bàsicament a la música de locals de nit o festes privades, encara que també han suscitat queixes els sorolls ocasionats per veïns o per alarmes que es disparen de nit.
Per combatre els perjudicis ocasionats per l'excés de soroll i abans no s'estableixi la regulació pertinent, s'ha creat a Barcelona l'Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, una agrupació que dóna informació i gestiona les denúncies que qualsevol agrupació veïnal de qualsevol població de Catalunya vulgui efectuar.
ALA RONDA NORD DE S.CUGAT
Gel
Premsa
Gelats
Gasoil
calefacció
Carbó
Llenya
Butà
£.035094555
GrifulOil,s.L Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa
Entrepans Congelats
Gelats
Accessoris
EIS 4 CANTONS
Societat 16 Dwent/rrs. 17 ili niliol de IM8
A c t i v i t a t s
De Festa Major als districtes Piti Espanol fa el pregó a la Floresta i els Paquita 's Nipples actuen a Mira-sol
Arriben festes majors als districtes i Mira-sol i la Floresta són els primers en ce lebrar ies . Algunes novetats i actes t radic ionals faran gaudir tothom d'uns dies d'estiu plens d'activitats. A la Floresta, l'activitat s'inicia avui amb un pregoner d'excepció, el guionista Piti Espanol, i a Mira-sol , durant tota la setmana hi ha hagut concursos d'escacs, petanca i altres esports, però el gruix de la festa comença avui amb un acte ben tradicional , una cercavila; i a la nit, el rock dels santcugatencs Paquita's Nipples.
IOLANDA PÀMIKS
- Mira-sol / la Floresta -
"Ks un gran esforç muntar una festa major, i niés en un districte, on la gent viu tan separada; nosaltres demanaríem que hi participés tothom". Participar i gaudir-ne, aquesta és la premissa perquè qualsevol festa funcioni, i Maria Jesús Costa, una de les components de la Comissió florestana, ho té molt clar. En aquest districte, com a Mira-sol, la Festa Major d'enguany tindrà algunes novetats, per bé que en ambdós casos aquesta tímida innovació ve determinada pel pressupost, com comenta una de les components de la comissió de Mira-sol, Solcdad Varela, "en comparació amb la Festa Ma
jor de Sant Cugat, considero que l'aportació de l'Ajuntament és ínfima i hem de muntar-ho mirant molt la pesseta". També des de la floresta manifesten que tot i intentar fer cada any una festa diferent, han de cenyir-se al pressupost, que en el seu cas volta els dos milions de pessetes, mentre que a Mira-sol calculen que mouran al voltant d'1.600.000 pessetes.
Tot i aquest'ajustat pressupost, en ambdós casos hi ha novetats. A Mira-sol destaquen els campionats que ja s'han fet al llarg de la setmana organitzats pel Col·lectiu de Gent Gran, juntament amb el sopar de carmanyola amenitzat per la Banda de les Planes, i el primer trofeu de festa major de patins en línia.
Durant tot el cup de setmana, tant la Floresta rom Mira-sol s'ompliran d'activitats. FOTO: XAV1LARROSA
D'altra banda, el guanyador del concurs de dibuix infantil de diumenge veurà reproduïda la seva obra a la portada del llibret amb la programació de l'any vinent. A la Floresta, una de les no
vetats principals és que enguany es fan diverses activitats a la U R E F dintre del
pressupost de la festa major; actes com l'exhibició de balls de saló, la nit de teatre o les proves de resistència d'esca-lextric. També destaca que enguany es recupera el pregoner, una figura que havia desaparegut feia molt temps. Enguany, el conegut guionista Piti Espanol, "que fa molts
anys que viu a la Floresta i la coneix bastant bé", segons comenta Costa, serà l'encarregat de donar el tret de sortida a la festa. Un cop més, doncs, tots els
ciutadans tenen un bon motiu per sortir al carrer aquest cap de setmana i passar-ho bé gaudint de les festes majors.
|
| «Divendres 17 • 20 .30h. Pregó de Festa Major
a càirec de Piti Espanol. (loca, cava i moscatell
. l'lava Josep Playà (damunt de • l'estació) i 22.30ti, Exhibició i balls de saló I Al local de l*a UREF *
• Dissabte 18 | 18 .00b. Simultànies d'escacs | a càrrec d'Abel KarimZair(ELO ! 2.VÍ5)
Al local de l'AEC amb el suport de l'AEC
; 22.30h. Teatre: Diàlogm de un \ hotnfttvsob, de Ciirlos Llopis i A càrrec de l'Agrupació Teatral 1 la Floresta
Al local de la UREF
. • Diumenge 19 09 .30h. Cursa popular
i Inscripcions gratuïtes plaça Estació
! 21.30h. Cant coral a càrrec det
La Floresta Coca i moscatell A l'església Nostra Sra. de
I grup Tardor
• Setmamni de l 2 0 ai 2 4 Competicions de petanca, car
tes i dòmino Inscripcions Fins al 15 de juBol
al centre poli\ alent de 1630 a -* 2G30h.
« D $ O H S 2 3
2 2 3 0 b . Cafè- musical a la festa Per Swings Cuitar's Col·labora l'associació de veïns
• Divendres 2 4 23 .00h . Ball de Festa Major amb l'orquestra Tropik'up
• Dissabte 25 11.00». Animació infantil per Oriol Bargalló 12.00b. jocs infontils i escuma (veniu preparats) 13 .30b . Trobada de pacllers 14^30h. Dírtar de germanor
Música de sobretaula del grup Dos-is23.0Qh,
màgia i fantasia Cotton Giris Trebol
Linares
Dtsco mòbil
2 9 Proves de resistència
tric fceeatdelaUREF
f"ïJÇQfa, Jocs infantils 4 f c $ 0 h . Cafè de les Arts UO-?&M Radiant
iocaldciaURKF 20.dOh. Ballada de sardanes Amb la cobla Principal del Llo-
Ajftbel suport d'Aigües de ta
2230h» Havaneres amb el gmp La Carota Tradieiortal cremat (Els actes no especificats es fa
ran a les pistes de la Floresta)
1
• Divendres f?~ 2 0 . 0 0 b . Cercat Major. De la pfaçal Srt$ al Casal. Amb els i de Sant Cugat, Valldoreix, Qbu Roja i el Drac Mira-sol Teaste. 22.0OR. Sopar de Cmmagsfat (cadascú s'ha de portar el sopar) Al Casal Cultural de M^8«sol
24.30b. Concert de todfe»amb Paquita's Nipples. A la Pista de Club Mira-sol.
• Dissabte 18 De 10.00 a 13.00b. k Trofeu de Festa Major d'Hoquei Paéns. A la Pista de Club Mua-soi 12.30b. Animació amb escuma a càrrec de la Saragaia, A la plaça de l'Estació. '
12.30b. Concurs de tír. A la pista de Club Mita-soL
18.00h. Espectacle infantil. A la placa de l'Estació.
22.30b. Teatre, mfafflmtoS dels tns dragpns Al Casal Cultural de Mira-soL
24.30b* Ball de Festa Major. A la pista de Masjaner.
* Dboneng» f » j í^^(0»»C»ncuïs de dibuix in- ,
Kk PiM dfc Club Mim^sol 1t«0ObL Passejada en bicicleta. A fe placa Borràs, ?&£Qb* Concurs de tir.
Al CaséCiitaaJ de Mira-sol.
con-
Al Casal Cuitarà! de Mira-soL tft^^i·lorsi&fanriísí berenar. JU fÇ&gï Cútoral de Mira-sol.
' irgaeres amb cl i&AíCasalCui-
t o t l S d e j u S o l fitfftMMNw Cam-
rescacs, petanca, pjng-pong* joc del uno, ete. AI Casal Cultural de Mira-soL
ELS4CAlVroN5 Divendres, 17 de juliol de 1998 Societat 17
Arcadi Oliveres. Director de cursos de la Universitat de la Pau
66 De la lluita pacifista en surt una reflexió"
i. p.
Arcadi Oliveres és director de cursos de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, que va començar ahir al Centre Borja. En aquesta entrevista, parla de la universitat i de la recerca per la pau.
-Quin és I'objectiu principal de la Universitat de la Pau?
-Fer una reflexió sobre de quina manera es pot anar avançant en la creació de condicions de pau. El nostre director, Frederic Roda, diu que la pau és un bé de segon ordre, que no s'aconsegueix immediatament, sinó que és un bé públic que s'obté amb la suma de moltes condicions prèvies, com el respecte dels drets humans, la justícia social, la protecció del medi ambient, el desenvolupament i el desarmament i la desmilitaritza-ció.
-Com es pot aconseguir més projecció de la Universitat? - E s una qüestió de mitjans mo
netaris i sobretot humans, i una cosa sol anar relacionada amb l'al-tra. Si obtinguéssim el que hem
desitjat sempre, que és una secretaria permanent, segur que es multiplicaria, perquè la difusió seria relativament senzilla. I necessitem mitjans econòmics.
- I aquests mitjans econòmics on es poden trobar?
- E n general aquests projectes no sembla que puguin interessar les institucions privades, almenys les de caràcter lucratiu. Per eliminació arribem a les sub-
Arcadi Oliveres remarca la necessitat
de tenir una secretaria permanent per
impulsaria Universitat
vencions públiques, que són les que sempre l 'han mantingut. Aquests diners haurien d'estar més distribuïts i no com a l'inici, que en un 80-85% venien de l'Ajuntament, després hem rebut ajuts de la Diputació i de la Generalitat. Els darrers anys hi ha hagut problemes en la relació amb l'Ajuntament que han fet
desaparèixer les seves subvencions, i s'ha viscut en situació precària sols amb subvencions mínimes de la Generalitat.
—I hi ha e spe rances de r e dreçar les relacions amb l'Ajuntament?
-Penso que es podran resoldre, estem a les portes d'unes eleccions municipals i vol dir que l'any vinent ens trobarem amb un nou consistori i en conseqüència tots els diàlegs són possibles. Si hem de continuar amb aquesta fórmula d'Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, ha de ser necessàriament amb un nou tipus de relacions amb el consistori, si no també es pot dir de Vic.
-Què és la recerca per la pau? - É s un àmbit d'investigació
dins de les ciències socials relativament nou que agrupa diferents àmbits de treball, com aspectes d'economia, de sociologia, de política, culturals, educatius, antropològics, psicològics, perquè els conflictes, especialment els bèl·lics, estan marcats per aquestes condicions. A l'Estat, és una recerca relativament nova, durant anys es creia que els con-
Ofíveres creu que els problemes amb l'Ajuntament es podrien resoldre. F: X. L.
flictes i les guerres eren una exclusiva dels ministeris de defensa. Després ens vam adonar que calia investigar des d'altres òptiques que no fossin estrictament estratègiques. En tot això va ser important el creixement del moviment per la pau a Catalunya. I de la lluita pacifista en surt una reflexió i es creen alguns d'aquests centres.
-Quins resultats s'obtenen d'aquestes investigacions?
- E n surten de diferents, difusió i creació d'opinió pública a través dels resultats de les recerques; pressió política per intentar canviar normes; i finalment, com a aspecte novedós però interessant, la possibilitat d'intervenir o de tenir un paper interessant en la resolució d'aquests conflictes.
E s t u d i s
Vicenç Fisas: "Colòmbia és un immens laboratori d'experiències de pau"
Linvestigador santcugatenc tornarà a Llatinoamèrica al setembre
i. p. - Sant Cugat -
Vicenç Fisas - t i tular de la càtedra per la Pau i els drets humans de la U n e s c o - ha estat g a i r e b é d u e s s e t m a n e s a Colòmbia, on ha vist de prop la s i t u a c i ó q u e es v iu e n aquest país llatinoamericà, en el qual no es respecta el dret internacional humanitar i , segons explica el santcugatenc a la tornada del seu viatge. Tot i aques ta opinió, però, Fisas ma n t é que ha pogut palesar que la importància de respectar aques t dre t internacional és un tema que està al carrer, e n t r e la s o c i e t a t , "es par la d 'humani tza r la guerra" , explica. I això significa que tots els sectors armats han de respec t a r el d r e t i n t e rnac iona l humanitar i i, per tant , que les forces armades no facin servir menors d ' e d a t ni involucrin els civils, e n t r e al t res q ü e s tions.
P e r ò V icenç F i s a s exp l i ca que és molt difícil fer respectar el d re t in ternacional hu
manitari en un país en el qual hi ha 30.000 assassinats cada any, de l s qua l s u n 10% són perpetrats pels sectors armats polítics i el 90% restant per la violència comuna. I és que a Colòmbia "s 'ha creat una cultura en la qual tots els con-
Fisas ha estat dues setmanes al país
llatí, on s'ha entrevistat amb
representants dels diferents sectors
flictes acaben amb una arma", explica Fisas, qui afegeix que en aques t país el grau d ' impuni ta t és molt alt, "si mates algú, la possibilitat de ser cond e m n a t és d ' u n 1%" . To t i així, Vicenç Fisas defensa que "Colòmbia és un immens laboratori d'experiències de pau i no només de guerra".
E n aquest viatge, s'ha en t re
vistat amb rep resen tan t s de d i f rents sectors^ i ha visi tat camps de desplaçats i t ambé la zona del nord, que és força difícil, segons explica.
Amb les dades que ha obtingut, està preparant uns informes per a la Unesco, a qui ha fet diverses propostes per engegar projectes a Colòmbia. A més, algunes d 'aquestes conclusions també serviran per a l ' O N G Metges sense Fronteres, amb qui Fisas ha fet part del viatge. Es tracta d'una síntesi en la qual es parla del context polític i de "com poden anar les coses en els propers t emps" .
Fisas té previst de tornar a Colòmbia a pr incipis de set e m b r e , pe r fer-hi a l g u n e s conferències, "i aleshores espero que ja sabré amb segure ta t si la Unesco tira endavan t a lgun de l s p r o j e c t e s " . Abans que es prengui aquesta decisió, però, el director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, s'ha de reunir amb el nou pres ident de Colòmbia.
Fisas és titular de la Càtedra per la Pau i els drets humans de la Unesco. F: X. L.
A L U M I N I i V I D R E
EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 - Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
NOU SERVEI: • Canvi vidres • Reparació finestres • Tancaments • Persianes C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25
18 Societat ELS í CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998
E d u c a c i ó
Estudiar a Pestiu, un desig o una necessitat?
Anglès i informàtica són els cursos més populars I. V.
-Sant Cugat-
Que l'estiu és per descansar no és una màxima globalitzada. I és que algunes persones dediquen aquesta època a estudiar. Sigui per desig o per necessitat, la majoria d'acadèmics de Sant ( aigat s'omplen. Idiomes, informàtica o repàs de batxillerat i COl són els cursos més freqüents, però també n'hi ha d'altres, com els de dansa, francès, alemany, castellà per a estrangers o català també per a formis o castellanoparlants. Segons confirmen les acadèmies consultades. són poques les persones que a l'estiu estudien per desig. I ,a necessitat impera i els intensius ofereixen molts coneixements en poc temps.
Montserrat Obiols, directora de Sprint Idiomes, comenta que enguany hi ha molta gent que s'apunta als cursos, i remarca que a la seva acadèmia preval la gent jove, sobretot de batxillerat i universitats. per damunt dels més menuts, "perquè els pares prefereixen que a l'estiu els seus fills tacin més activitats de lleure que no pas d'aprenentatge". En can
vi. la c<x)rdinadora de Yes si, Montse Morillo, comenta que . per exemple, a les classes de castellà per a estrangers tenen molta canalla que a l'hivern va a centres com l'escola americana i a més remarca que en aquesta època hi ha "molts nens que durant el curs tenen moltes activitats i al juliol disposen de més temps". Ara bé, molts responsables consultats també comen ten que hi ha forca
La biblioteca registra
una baixa important
d'afluència després
dels exàmens del mes
de juny
adults que aprofiten la jornada intensiva per estudiar a la tarda.
Els cursos intensius generalment es plantegen de manera diferent a les classes hivernals, quan es pot aprofundir en els temes perquè hi ha més temps. Ara, en canvi, s'ha de donar molta matèria en poc temps i, com explica Mentxell Margarit. coordinadora de cursos
de l'acadèmia Program Accés, "es va més ràpid però es treti més suc perquè la gent sap el que vol". A més dels ensenyaments tradi
cionals, n'hi ha alguns de més atípics, com les 24 hores només de cinema i premsa en anglès, en nivell alt. de Sprint Idiomes, o menys generalitzats, com els de dansa. En aquest àmbit, l'acadèmia de Laura Esteve ha dut dos professors convidats. Eric Margouet.de clàssica, i Víctor Rodrigo, de jazz.
Ara bé. no cal oblidar els qui estudien perquè els ha quedat alguna assignatura pendent, que són molts. Els més joves acostumen a assistir a acadèmies, com Coap-Espiral, que s'omple d'alumnes d'ESO i COl ' . però també d'altres més petits que hi passen el matí fent deures i activitats lúdiques. Eva Cotet, directora de l'escola, comenta que "a l'estiu, els alumnes fan més ambient perquè estan moltes hores junts i molts ja es coneixen de l'institut"; de fet, el centre planteja Ics classes com si fossin a l'escola.
Els més grans, però, prefereixen estudiar pel seu compte i alguns, pocs, aprofiten la biblioteca. Pepa Forn, responsable de la del Mil·le-
Xnglès, informàtica i rep/h de IUP i COl 'són els nusos més cvnmrtvptts. F: X. /..
nari, comenta que després dels exàmens de juny l'activitat baixa fins al setembre. Entre els que ara utilitzen el centre, hi ha l'Oriol Pérez, que prepara oposicions per als bombers i manifesta que ha triat la biblioteca "perquè hi ha poca gent i amb l'aire condicionat s'hi està força bé". Per la seva banda, tant Maria José Tàrrega -que
ha d'estudiar les dues assignatures que li han quedat de tur isme-com Anna Coromines -una metgessa que es prepara la presentació d 'un cas - en remarquen la tranquil·litat, "aquí no hi ha ni tele, ni ràdio, ni telèfon, ni nevera", matisa la Maria José. Sigui com sigui, les acadèmies tenen més quòrum que la biblioteca.
I n c s a t i v e s
La Festa de Tardor ja té lema: 'Parlem de barris, districtes, poble i ciutat'
En la segona reunió de la comissió s'hi han afegit entitats com ÍAV de Coll Fava
i. P. - Sant Cugat -
Enguany, el lema de la Festa de Tardor fa espec ia l referència a l ' impor tan t teixit veïnal que hi ha a Sant Cugat i q u e va c r e ixen t c o n t í n u a m e n t . En la darrera a s semblea, es va decidir que aquest lema fos "Pa r l em de barris , districtes, poble i ciutat", després de deses t imar els altres dos, "Sant Cugat amb el poble sahrauí" i un altre referent a la restauració del cimbori del Monest i r , segons e x p l i q u e n membres de la comissió.
En aques t a a s semblea s 'hi van reunir en t i ta t s diverses , com Amics de la Unesco, Asdi o l 'Ateneu , en t re mol tes al
tres, i d i ferents associacions de veïns; algunes, com la de la plaça d 'en Coll, que ja hi estaven representades en altres anys i altres que s'hi han incorporat ara, com la de Coll Fava, de recent creació. Ara, el proper pas és convocar
el concurs de cartells per tal de poder tenir-lo per al mes d'octubre. Els membres de la comissió de la Festa de Tardor expliquen que està previst que aquesta convocatòria, amb les bascs per t inents , surti de la propera reunió de l 'assemblea de la Festa de Tardor, el proper 9 de setembre. I també afegeixen que, probablement, aquestes bases no seran massa diferents de les que van regir el concurs de l'any passat. Els ciutadans s'a/ioi/uen cada any a la Festa de Tardor. FOTO: F4C
Un florestà és condemnat a presó per vendre 'niaria'
i. p. - Barcelona / la Floresta -
D o m i n g o C a n o F e r n a n d e z ha estat condemnat a un any de presó per vendre un pastís de marta a la plaça del Sol de Gràcia el passat 21 d'agost de 1997. L'Audiència de Barcelona condemna el florestà però no li ha imposat cap multa econòmica. El motiu és que el laboratori que va analitzar el pastís no va especificar la quan t i t a t de mar ihuana que hi havia.
L'acusat va indicar que tan sols guardava la paradeta, però el tribunal assegura que , com a mínim, va vendre una porció de pastís . Per aques t motiu, se li pot imposar un delicte de tràfic de drogues.
CATALONIA C E R À M I C
Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0
LA MES GRAN EXPOSICIÓ
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
fàte/tenM ^Ma^/txxyné
Plaça elMónèsèf, &-ÉBÍ93 S89 23Í2 081^0 S l N f Í l ) l A l D l l l \ a L l È S Z
CELLER
G/ G ^ B O D E G A
A © ,
2à
C. Plana Hospital, 3-5 Tel. 93 674 01 69
SANT CUGAT DEL VALLÈS
l A M A S I A
s j n t ( M i l
C a r r e t e r a R o q u e t e s s / n • T e l . 9 3 5 8 9 3 4 4 5 S a n t C u g a t d e l V a l l è s ( B C N )
BAR
RESTAURANTE
BRASERIA
LA PONDEROSA BODAS - BAUTIZOS - COMUNIONES, ETC.
C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRASOL (Sant Cugat) - Tels. 93 589 25 71-93 675 59 28
• ASSORTIMENT DE CAFÈS
• COMBINATS DE CAFÈ AMB GELAT
•REFRESCANTS GRANITZATS
• ORXATA
• DELICIOSOS ENTREPANS AMB PÀ ACABAT DE COURE
roe diem
4 i ,r\ K J 1 N A K WïMmA
ESPECIALIDAD COCINA
MARROQUÍ
COUSCUS
f jS | | ^ | | B [ | & i i l l i i l l W l |Ití0:A|, J i l lM l IÉ l l
lIBjiTk m«MÍKrate
l l l l i f l i l
l ^ i | t í i ^ r í ^ ^ s ^ ^ ^ ^ : ^ ^ ; ^ p ^ ^ i ^ ^ ^ j i K
20 Societat ELS /GVIYIDNS Divendres, 17 tir juliol eie 1998
Campanya v* *» »»• r « «• j «<•
Sant Cugat recull més de 1 1 5 . 0 0 0 pessetes
per P esclerosi múltiple Ri in Bou.iNíitíR.
n
El bon temps i la calor de diumenge passat van animar molts santcugatcncs a acostar-se a les piscines municipals per "mullar-se" a favor de l'esclerosi múltiple. Al llarg del dia es van recollir més de 1 10.000 pessetes i es van nedar més de 54.000 metres en les dues piscines municipals, la de Sant Cugat a la rambla del Celler i la de Valldoreix.
I AI campanya de "Mulla't de dalt a baix per l'esclerosi múltiple" a les dues piscines municipals de Sant Cugat ha estat un gran èxit. A la piscina de Valldoreix, 85 persones van nedar 15.025 metres en el carril addicional que es va habilitar durant tot el dia, i a Sant
('ugat 48 persones van fer 39.225 metres en l'aigua. "D'aquest estiu, diumenge passat ha estat el dia que ha vingut més gent a la piscina", assegura Núria Sàbat, responsable de la piscina municipal de Valldoreix.
Donatius i venda de material
A més, amb aquesta edició de la campanya "Mulla ' t " , de la Fundació Esclerosi Múltiple, es van recollir 115.083 pessetes a les dues piscines per podertractar la malaltia. A Valldoreix es van vendre samarretes, bosses, gorres i tovalloles de la fundació per 47.600 pessetes i es van recollir 20.670 pessetes en donatius. La piscina de Sant Cugat va vendre objec tes per un valor d ' u n e s
El bon temps va acompanyar la "mullada" d'enguany a Sant Cugat. FOTO: XAVI l.ARRÒS A
40.700 pessetes i va recollir 6.113 pessetes en forma de donatius.
Enguany s'ha celebrat la cinquena edició de la campanya "Mulla't de dalt a baix per l'esclerosi múltiple" per sensibilitzar a la població i solidaritzar-la envers les persones que pateixen aquesta malaltia. Les dues pisci
nes municipals de Sant Cugat es van apuntar amb els altres 300 banys solidaris que es van organitzar a piscines d'arreu de Catalunya. Les més de 40.000 persones que han participat en la campanya d'enguany han permès superar amb escreix les 31.215 persones que van nedar l'any pas
sat. Els més de 20 milions de metres nadats i els més de 20 milions de pessetes ingressats han convertit aquesta iniciativa solidària en una de les més importants de Catalunya. A més, enguany, t a m b é s 'han fet les primeres remullades a Madrid, Bilbao, Burgos i Palma.
C o m u n i c a c i ó
Xl·j.mi·. nu min es de lii productor •: jan sei dilluns d l'tinissota muniupal l-olo .Vil/ / \RROSA
Ràdio Sant Cugat és present avui al 'Sense títol, s/n9 de TV3
Vanessa Raja participa en un petit espai del programa
C o n c u r s o s
I. P. - Sant Cagat -
L'emissora municipal tindrà un petit paper aquest vespre al programa 'Sense títol, s/n', de la factoria El Terrat, en la imatge de la conductora del magazín matinal, Vanessa Raja. I és que el convidat d'avui és Luis del O l m o i els r e sponsab les de l programa han volgut parlar amb els seus competidors directes - J o s e p Cuní , Antoni Bassas,
Inaki G a b i l o n d o - perquè expliquin què en pensen d'ell i exposin què li proposarien de fer en el seu magaz in . Però també volien alguna representació local i Marta Alonso, productora d'El Terrat, explica que es van decidir per Ràdio Sant C u g a t p e r q u è " d i n s d e les emissores locals té renom i era una de les que més ens sonava". Maribel Cayuelas, directora de l'emissora, destaca també el fet q u e a R à d i o S a n t
Cugat es faci una programació diària de 24 hores.
Per la seva banda , Vanessa Raja explica que "estava més nerviosa abans que mentre gravaven perquè no estic acostumada a estar davant la camera".
Què ha dit Vanessa Raja davant la camera? Quina opinió en té, de Luis del Olmo? I quina activitat li té reservada per fer a Ràdio Sant Cugat? Ho sabran aquest vespre.
/ , / / . ' " , , , , / , / ' . '•<• ...••'teniiuiidelsaiie·.·.thdeltotKUis !•<) IO ( I-DIDA
Icaro Home guanya el concurs de guarniment
d'aparadors de la Festa Major A.C.
El jurat del XVIII concurs d'aparadors de la Festa Major d'enguany ha concedit el primer premi a la botiga de roba Icaro Home, situada al carrer Santa Maria. Amb una puntuació de 47 punts, Icaro Home es proclama campiona, seguida amb 43 punts pel comerç Cugart, i amb 41 per la botiga d'electrodomèstics MilarTobella. El jurat ha decidit atorgar, a més, qua
tre accèssits a La botiga de Pery-ben (40 punts), Genevieve Lethu (38), MDC (38) i Blue Moon (38).
Enguany han participat en el concurs un total de 37 establiments santeugatencs, quevan guarnir els seus aparadors amb fi-guretes castelleres, capgrossos, fons marins, espantaocells o motius de l'antiga Grècia, entre moltes altres creacions.
Els premis es lliuraran aquesta tardor, durant el sopar anual de Sant Cugat Comerç.
CENTRE DE LA IMATGE
NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10,
FINS A 30x45 EN NOMÉS
1 HORA
OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de
en rodets de 135mm (el rodet tradicional)
o un*I»J3tl*ÀenAPS.
A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor
laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la
millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més,
el més nou en tecnologia fotogràfica:
L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)
,mm-.K^i»M*<<m'r?t | J Ü I I Í ! ^ Q L - J NOU E-MAIL: [email protected]
PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS
ElS JCAOTONS Divendres. 11 de juliol de 1998 Societat 21
E n t i t a t
I n (fiilniai r/e pei sanes e/e ton <• les edats i a participen e/í la /esta. FOTO: X11 / / \RRO\\
Els joves de Les Planes celebren el tercer aniversari del seu Lokal Aniran de colònies amb els diners recollits en el sopar
RlTH BOLMNGER - les Planes -
Els joves de Les Planes van estar de festa dissabte a la nit del cap de setmana passat. Celebraven el tercer aniversari del Lokal de Joves de les Planes amb un sopar i espectacle per a tothom. Més de 100 persones van assistir a la trobada que els joves van organitzar a la plaça Creu d 'en Blau de les Planes.
La festa del tercer aniversari del Lokal de Joves de les Planes va començar passades les deu de la nit amb un sopar a l'aire lliure amb l'assistència de més de cent persones. Mentre encara sopaven, el ventríloc Xévalo va oferir un espectacle que va fer riure a tots els assistents. A continuació, els joves del Lokal van seguir l'espectacle. Primer va actuar un grup de sevillanes
i altres joves van cantar i ballar. El grup de nois i noies de 12 a 15 anys del Lokal, anomenat grup pont, també va participar en l'organització de la festa servint els cafès del sopar.
Els diners recollits amb el sopar i la festa seran destinats a cobrir part de les despeses de les sortides d'estiu que ha organitzat el Lokal de Joves de les Planes. Aquest agost, els joves del Lokal faran una estada d'una setmana en una casa de colòn i e s d e C a n e t d e Mar, i els membres del grup pont faran una ruta pels Pirineus.
Tres anys d'activitats
El Lokal de Joves de les Planes, que està obert cada dia de sis de la tarda a les nou de la nit, ha organitzat amb l 'Esclop de Sant Cugat moltes activitats al
llarg d'aquests tres anys de funcionament, com el sopar andalús, la festa de carnaval, projeccions de cinema i tallers de rol i de teatre, entre moltes altres propostes.
Resposta positiva
Segons la r e s p o n s a b l e del Lokal de Joves de Ics Planes, Merche Díaz, la resposta dels j oves del d i s t r i c t e ha e s t a t molt positiva en tots els sentits. En aquests moments, una t rentena de joves entre els 13 i els 25 anys part icipen activament en el Lokal de Joves de les Planes, tot i que altres hi van esporàdicament . Díaz assegura que es nota molt que els joves del dis t r ic te e s t an treballant de valent i que s'han guanyat la confiança de moltes persones de les Planes.
Recomanacions
Un domicili buit és una invitació per als lladres i per això cal prevenir
I.R
És època de vacances i el bon temps invita a sortir de casa. Però cal anar amb compte amb els robatoris perquè un habitatge buit és una invitació per als lladres. Leo Aguilar, caporal de la policia local de Sant Cugat, explica que en aquesta època acostumen a augmentar els robatoris. Ara bé, també remarca que la majoria de furts es produeixen en torres i que Sant Cugat té, en aquest sentit, un avantatge, i és que moltes d'a-
bústia i canviar de posició les persianes, per exemple. En aquest sentit, també parla d'instal·lar barreres físiques, alarmes, automatismes que accionin llums i persianes de forma periòdica, sempre que sigui possible.
Finalment, una darrera proposta en relació amb l'habitatge indica que aquelles persones que tinguin contestador telefònic automàtic no deixin cap missatge pel qual es pugui deduir el temps que seran fora.
D'altra banda, la policia aconsella que aquells ciutadans que se'n
vagin de viatge questes torres son ^ segones residèn- Cal atiar amb COMpte amb el seu cot cies i, per tant, es- i i • j .
tan habitades du- amb els accidents en trajectes curts, que
rant aquests dies estiuencs. Tot i aques t a
constatació, per als santcugatencs que t inguin previs t * '
deixar la ciutat durant les vacances, des de la policia local recomanen que no es comenti aquest fet amb persones desconegudes i s'assegurin que els accessos a l'habitatge quedin perfectament tancats i que les claus de pas dels subministraments -sobretot els d'aigua i gas-estiguin ben tancats.
Leo Aguilar remarca que s'han d'evitar les evidències que indueixin a pensar que la casa és buida. En aquest sentit, recomana que algun veí o conegut passi de tant en tant per la casa per tal de recollir el correu acumulat a la
xe , p e n s i n e n revisar l 'es ta t general del seu vehicle, i en es-
regtstren un alt grau pedal restat i la de sinistralitat pressió .del*
el pneumàtics,
, | _ líquid i les pastilles de fre, el
funcionament correcte dels llums i senyals acústics, la direcció, els amortidors i les escombretes del netejaparabrises. En general, Leo Aguilar recomana que s'adapti la conducció a les característiques de la via, a la situació meteorològica i a la densitat de circulació.
El caporal de la policia local també remarca q u e es vagi a m b compte amb els trajectes curts que es fan durant les vacances perquè "s'ha observat que tenen una considerable sinistralitat", remarca. Així, doncs, de vacances sí, però amb precaució.
Autogestió
Participants de tot l'Estat i de França van als campaments del Grup de Natura Els participants s'impliquen en Porganització de les estades
I.P. - Sant Cugat-
La diversitat caracteritzarà els campaments que han organitzat el Gnip de Nanira, Baula i l'Esplai Sarau per a la primera quinzena del mes d'agost. I és que hores d'ara ja s'hi han apuntat participants p roceden t s de França, València, Jaén, Jerez, Andalusia i Euskadi, a més dels residents a Catalunya. En total, hi ha 19 persones, una xifra no massa elevada, segons els organitzadors, que esperen que s'apunti més gent en els darrers dies, ja que la inscripció és oberta.
Es tracta de les primeres estades Aba Guima -que significa portes obertes. El destí dels assistents serà primer en uns campaments i
després a Aineto, un poble rehabilitat ara fa 20 anys i que actualment s'organitza de forma as-sembleària.
Germàn Llerena, un dels organitzadors de les estades, comenta que ja ha començat l'esperit de cooperació i autogestió, "els participants que són d'aquí s'han volgut implicar en recollir diners per als campaments" i ja han organitzat diverses activitats. Així, per exemple, van fer alguns actes per la Festa Major, com muntar espectacles entre grup i grup o pintar la cara als nens, entre altres.
I per a les persones que són de fora, Germàn Llerena explica que ja els han enviat material perquè es vagin documentant sobre el que es trobaran i el que viuran en aquests campaments, però tam
bé els han demanat "que busquin campanyes, receptes de l'àvia o maneres de fer tallers, per exemple" i, d'aquesta manera, es pugui dur a terme l'intercanvi que ha de centrar aquests campaments. Unes estades que, a més, està previst que funcionin de manera assembleària, raó per la qual Llerena comenta que el més important és tenir material per poder decidir, un cop al Hoc, els actes que s'han de fer cada dia. Ara bé, també hi haurà alguns conferenciants, l'assistència dels quals els organitzadors estan acabant de confirmar. I per començar la formació, ja han assistit a alguna jornada, com la que es va fer dimecres a E n t r e p o b l e s sobre cooperació, o la que es realitzarà sobre formació per la pau.
Servei d'Ocupació Municipal
Busca nous professionals per incorporar a la
seva empresa?
Donar resposta a la seva necessitat és el nostre objectiu
Club d'ocupació Tel: 93 674 40 60 Fax: 93 674 66 55
i també al 010
Més que una borsa de treball
| 9 J Ajuntament de tyyj/Sant Cugat del Vallès
22 Societat ELS ICAIVIIONS Divendres, 17 de juliol de 1998
L A S E T M A N A EN IMATGES
QUAN LA INTERPRETACIÓ NOMÉS TÉ
DE 10 A 15 ANYS
Els joves santcugatencs d'entre 10 i IS anys que aquest juliol participen en el taller de teatre de la Unió, sota la direcció de Sílvia Servant, van poder demostrar aquest dimarts que tothom pot amagar un gran actor dins seu.
Els joves actors amateurs van interpretar l'obra I n pèl idiota, sota la mirada atenta de Servant que va assegurar restar gratament sorpresa per la capacitat d'improvisació i facilitat d'expressió dels seus joves
deixebles. Els nens, si més no, van passar una estona divertida en el preludi del que potser la seva professió
en el futur. Pàgina: 37. Foto: XAVI LARROSA
ONADA D'ACTES VANDÀLICS ?
Primer va ser l'aparador de Sanitaris Díez, després el de la botiga d'electrodomèstics Milar Tobella i ara el d'un establiment de la rambla del Celler. Tots ells han
estat objecte d'actes vandàlics fets al més pur estil rudimentari: els lladres els han trencat l'aparador
empotrant-hi un cotxe o bé llançant-hi un gran roc, com mostra la fotografia. En poques setmanes, 3 incidents semblants que han posat en alerta els comerciants del centre. Es tractarà d'un grup organitzat que ha triat
Sant Cugat com a lloc d'operacions? Foto: XAVI LARROSA
EL TRIOMF MERESCUT DE TRES
EQUIPS "DE PRIMERA"
Els tres equips de la UE Sant Cugat que enguany han aconseguit Vascens de categoria van oferir
divendres els seus respectius trofeus a la ciutat. En un acte institucional presidit per l'alcalde de la
ciutat, Joan Aymerich, els sèniors masculí d'handbol i tennis taula i el femení de bàsquet van poder
presumir dels seus respectius triomfs merescudament rebuts després d'una temporada de dur treball. Les aspiracions i els reptes que se'ls presenten ara són molts, per això els esportistes santcugatencs reien
amb moderació, conscients que la següent temporada ho han de fer igual o millor que aquesta.
Pàgina: 33. Foto: XAVI LARROSA
ELS /CANTONS Divendres. 11de juliolde 1998 Societat 23
L A S E T M A N A EN IMATGES
SANT CUGAT RECAPTA MÉS DE 100.000 PESSETES PER L*ESCLEROSI MÚLTIPLE
Els ciutadans s'han tomat a "mullar' solidàriament pels qui més ho necessiten: en aquesta ocasió, els malalts d'esclerosi múltiple. El bon temps i la calor que va fer
diumenge de ben segur que van ajudar al fet que els ciutadans s'afegissin a la campanya 'Mulla 't de dalt a
baix per l'esclerosi múltiple', que es va fer a tot Catalunya. El cas és que durant la passada jornada
Sant Cugat va aconseguir recaptar unes 110.000 pessetes per aquesta causa, després que els santcugatencs
nedessin més de 54.000 metres en les dues piscines municipals de la ciutat. Una remullada per cada una de les causes solidàries seria impossible, però si més no
és important mantenir-ne una. Pàgina: 20. Foto: XAVILARROSA
SANT CUGAT HA CANTAT AMB EL MÓN
Corals de mitja Europa i Llatinoamèrica s'han reunit aquesta setmana passada a Sant Cugat en la Setmana Cantant Internacional-Europa Cantat,
organitzada pel Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Una setmana en què, a més de la música, han
prevalgut valors com la convivència, la comprensió i l'intercanvi cultural. Els 250 joves cantaires que
s'han trobat a la ciutat han perfeccionat la seva tècnica de cant, sense deixar de banda la diversió. Vegeu, si no, una imatge inèdita de l'escenari del
Teatre-Auditori ple a vessar de joves cantant al més pur estilgospel. Els intèrprets van vibrar tant o
més que el públic, en un ambient màgic. Pàgines: 3 a 7. Foto: XAVI LARROSA
corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat
LES IDEES MÉS FRESOl ES
V\\ WCKSC \1oiv\c \s. 'Vi - APARTAT DK CORRKI S. 33 TKL. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 - V \\ 93 674 08 98
08190 SA\T (:I(;\TI)KLV'ALIJ>S DlSSABTKS OBMIfl ALS MK.DIKS
24 Societat uctc^A i CÍUM^Í U S /CAPÍTONS Divendres, 11 de juliol de i m
C o o p e r a c i ó
Cada santcugatenc ajuda el Tercer Món amb unes 5 7 5 pessetes anuals Uaportació es fa a través de l'IRPF i els impostos municipals
\ l o \ [ < : \ Bi.RWUl·.
- Sant Cugat -
Cada santcugatenc ha contribuït enguany a finançar projectes tic cooperació amb una mitjana tic 576 pessetes, a través del pagament de l'impost de la renda i els tributs municipals, segons ha pogut calcular aquest setmanari a partir tic l'ajuda oficial que l'Kstat destina anualment a ajudar el Tercer Món. Aquesta aportació suposa una setanta-einquena part dels diners que els santeugatencs destinen a finançar les despeses mili tars de l 'Ks ta t a t ravés de l'IRPF, i que aquest any ha estat d'una mitjana de 44.712 pessetes per persona.
La major part dels diners que els santeugatencs han destinat enguany a ajudar el Tercer Món de forma oficial, els han aportat mitjançant els tributs municipals, ja que l 'Ajuntament de Sant Cugat ha destinat enguany el 0,7% del seu pressupost municipal a finançar projectes de cooperació. Kn concret, el consistori ha aportat 18 milions de pessetes , la qual cosa suposa que, dels diners que cada santcugatenc ha pagat en impostos municipals aquest any, una mitj ana d e 351 p e s s e t e s s'han adreçat a ajudar el Tercer Món
La c o n t r i b u c i ó a t ravés d e l ' IRPF, en canvi, és inferior. L'any passat TKstat només tenia previst destinar a cooperació un 0,24% dels pressupostos
generals, i les perspectives pera enguany semblen similars. Kn cas que finalment el Govern central només destini aquest percentatge, l'aportació de 1998 al Tercer Món serà de 12.708 milions de pessetes.
A aquesta xifra, però. s'ha de restar els diners que TKstat destina a Fons d'Ajuda al Desenvolupament (els anomenats crèdits FAD), que no es poden considerar ajuda a la cooperació, ja que es tracta d'uns diners que el govern dóna als països del Tercer Món perquè contractin els serveis d'empreses espanyoles i que, per tant, en realitat serveixen per potenciar l'economia de TKstat. Kn general, més del 30% de l'ajuda oficial espanyola al desenvolupament correspon a crèdits FAD, amb la qual cosa, dels 12.708 milions que es destinarien enguany a coopera-ració, només 8.896 milons es tractarien d'una ajuda real.
Kn conseqüència, a través del pagament de l'IRPF, cada santcugatenc ajuda enguany el Tercer Món amb una mitjana de 224 pessetes, que sumades a l'aportació realitzada mitjançant els impostos municipals, fa un total de 576 pessetes. Aquesta xifra contrasta amb les 44.712 pessetes que aporta per finançar les despeses militars de TKstat a través de l'impost de la renda, si es té en compte que el pressupost militar global de l 'Estat per a 1998 és de 1.773.698 milions de pessetes.
El Govern central encara no destina el 0,7% al Tercer Món. FOTO: E4C
ha nova Llei de Cooperació
• El pas sa t 18 d e j u n y el C o n g r é s dels D i p u t a t s va aprovar una nova L l e i de C o o p e r a c i ó q u e , e n c e r t a manera , millora l ' anter ior , però q u e encara té mol tes mancances . Kl nou text legal estableix que el Ministeri d'Afers Est rangers serà Túnic responsable de la política de cooperació del govern, a diferència d ' abans , q u e el Minis te r i d ' E c o n o mia t a m b é hi t e n i a a dir , cosa que feia que part d e la considerada ajuda al Tercer Món es tractés, en realitat, d 'una manera de potenciar
l 'economia espanyola i acon-s e g u i r q u e e m p r e s e s d e l ' E s t a t o b t i n g u e s s i n c o n t rac tes a països del Terce r Món ( e r en els a n o m e n a t s Fons d 'Ajuda al D e s e n v o l u p a m e n t o c r è d i t s F A D , q u e es van e s t a b l i r l ' a n y 1976). A q u e s t canvi e n la llei, malgrat tot , no garanteix l 'eliminació dels crèdits FAD, segons ha advertit Pep Ribera, director del Cen t r e d ' Informació i D o c u m e n t a ció de Barcelona (CIDOB), que ha declarat que cal continuar fent pressió al Govern central en aques t sent i t .
Sabia que* • • ?
• Els recursos que l'Estat espanyol destina a ajudar cl Tercer Món es troben actualment en un procés de congelació i de retrocés, malgrat els importants avenços aconseguits en la darrera dècada.
• Bona part de l'ajuda espanyola contrtbuJex a incrementar l'endeutament extern dels països s u b d e s e n v o l u p a t s eemonúcament, ja que es tracta de crèdits de reemborsa-ment.
• L'Estat espanyol és un dels països europeus on l'ajuda ai Tercer Mòn en forma de crèdits retornable* té .major pes.
• Els principals çeceptors de l'ajuda espanyola són països de renda mitjana, qve són els que disposen de condicions financeres aptes per poder contractar crèdits.
• L'ajuda espanyola es destina sobretot a finançar obres d'infraestructura, i no a desenvolupar projectes social* i de formació que ajuden a eradicar la pobresa,
• AJ sistema espanyol de cooperació al desenvolupament existeix una, gran dispersió d'esforços, $x que són moltes les instàncies de l'Administra-ció amb competències en la matèria, ï*c* aquesta raó, les ONG defese» la centralitza^ ció de l'ajuda en organismes amb gran capacitat operativa, com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, al qM f Ajuntament de Sant
es
•4 .i.l
Els del T*re*r fem tina pe«fuè*i* 'ttomls jr*f
• • • •as
Il·lustració publicada a 't.lMundo'
O p i n i ó
Botifarra de pagès
L 'any 1990 era una moció que ningú es creia, l'any 1992, una causa perdu
da, l'any 1994, una il·lusió utòpica, i Tany 1998 és una realitat consolidada. Estic parlant del 0.7 per cent, i m'adreço a tota aquella gent que ens tractava d'il·luminats o que s'escudava en l'argument que "primer cal ajudar els necessitats locals".
Als primers, els he de dir que no totes les reivindicacions obtenen tan bons resultats en tan poc t emps , i això només de mostra que hem treballat de manera molt correcta, tenaç, constant i seriosa. Tot això, sumat a un gran suport popular, ens ha permès variar la voluntat política de l 'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Als segons, tota aquesta gent que tampoc ajuda mai els ne-
IAI ME S A L L É S P L A
cessitats d 'aquí , els he de dir que busquin una altra excusa de mal pagador, perquè aquesta ja està molt vista. Per ajudar els necessitats d'aquí, encara queda el 99,3 per cent dels pressupostos, o sigui, gairebé tot. És molt trist que la gent jugui a una suposada solidaritat local (que mai no atorga) per negar la solidaritat internacional, que també és tan necessària.
Per acabar d'arrodonir-ho, i tot adreçant-me a tots dos grups anteriorment descrits, he de recordar que els suposats països evolucionats som els responsables directes de la situació que pateix el mal anomenat Tercer Món. Primer, amb una colonització salvatge, seguida d'una descolonització irresponsable, i acabant amb una neocolonitza-ció asfixiant.
No voler pal·liar aquest greuge històric envers aquests països, només té un nom: injustíc ia . O b l i d a t q u e e l n o s t r e benestar és degut al seu patiment només té un nom: inconsciència. Negar la nostra responsabi l i ta t e n v e r s a q u e s t desequilibrí a Favor de la nostra comoditat , n o m é s té un nom: insolidaritat.
Per tant, en pro de la justícia, la consciència i la solidaritat, cal canviar actituds massa aferrades a mirar-se el melic. Cal canviar el xip i entendre que només un equilibri global pot conduir-nos a una societat millor, que vol dir més justa i més solidària.
Jaume Sallés és membre de la Plataforma del 0,7% i més de
Sant Cugat del Vallès
Roba interior, roba còmoda, bany
PER A TOTA LA FAMÍLIA C/Major, 3 -Tel. 93 67401 39 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
R
CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS V
VENDA D1NSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta
travessera, violoncel, saxofon, guitarra, harmonia, etc.
Ingrés a conservatoris estrangers classes magistrals
C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat
R T I*
34 anys al seu servei
TINTORERIES SANT CUGAT
Guardem roba de temporada ' Recollida i entrega Gratuïta
• Servei Urgent
Sant Cugat del Vallès
Santiago Rusinol, 35 - Tel. 93 674 11 83 Alfons Sala, 21 -Tel. 93 674 41 67 Rbla Ribatalladc, 34 - Tel. 93 675 22 28 Sant Antoni, 1 -Tel. 93 674 11 82
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
CENTRE NATUROSALUT
ÀNGELS SAYOL VACANCES DEL 15 FINS AL 24 D'AGOST
• Depilació higiènica • Tractaments corporals per a la cel·lulitis, flacciditat...
• Hidratació corporal i facial
Per a més informació:
Dos de Maig, 9 - Tel. 93 589 44 80 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
C o *^o f
~1
• Llistes de naixement • "Carrastilles" • Vestits de bateig •De0a7 anys • Especialitat en "Smok"
Manel Farrés, 45 - Tel. 93 675 29 06 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Eficàcia i serietat
COMPRA-VENDA I LLOGUERS DE:
• PISOS • TORRES
• APARTAMENTS •LOCALS
• NAUS INDUSTRIALS • TERRENYS
ADMINISTRACIÓ DE: LLOGUERS I COMUNITATS
C/ Hospital, 41 (PI. Monestir) - Tel. 93 589 03 07 C/ Francesc Macià, 69-71 (Coll Fava) - Tel. 93 674 24 69
26 Societat ÏLS ÍCANTO1V3 Divendres, 17 de juliol de 1998
La r a d i o g r a f i a
LOKAL DE JOVES DE LES PLANES
Un espai per acollir les mil activitats dels joves de les
Planes
Un lokal amb K
Entitat: Lokal de Joves de les Planes Usuaris: 73\- SO
Any de fundació: 1996 Seu Social: Local de Joves de les Planes
M O N T S K SANT
- Sant Cugat -
El Casal de les Planes va acollir, des dels seus inicis, un bon nombre de joves que veien en les seves sales un lloc idoni per trobar-se i parlar o organitzar les seves coses. Així pal·liaven una mica el problema de Ics Planes pel que fa a Ics dificultats de transports i connexió amb el centre de Sant Cugat, on normalment hi ha més activitats per al jovent, que als barris és més deficitària. El local del casal també era la seu que acollia molts altres grups: de música, de dones i de nens, entre altres. El casal era, doncs, un espai
sempre ple a vessar, i per aquesta mateixa raó no sempre podia acollir totes les activitats que s'hi vo l ien fer. Els joves es veien constrets per la necessitat d'espai per portar endavant totes les seves idees i les seves activitats. En una paraula, al casal no hi havia lloc per a tots. L'any 96 el grup de joves de
les Planes va passar a tenir la seu al Lokal, un nou espai que l 'ajuntament va llogar i els va cedir per poder ser el cau i lloc de reunió de la joventut de les Planes, l 'n local prou gran i per a ells sols on poder muntar les seves particulars mogudes. La gestió del nou espai va ser encomanada al grup d 'animació
L'Esclop perquè ajudesin a organitzar i portar endavant l'espai.
El nou local va q u e d a r e n mans dels joves entusiastes que, per torns i amb molta feina, el van adequar a les seves necessitats; i fer-ne un espai atractiu on reuni r -se i fer tota m e n a d'activitats. Ells mateixos van pintar les parets, van fer instal·lacions de canonades i van adequar i condicionar del tot el nou espai.
I per fi el mes de juny de 19% el somni va ser una realitat i va ser presentat en societat, batejat amb el nom d'EL LOKAL. Escrit així, amb una k, que fa referència al món jove i con
testatari d'aquests, i com a símbol que el nou espai naixia amb la intenció d'acollir a tots i a tothom que volgués integrar-se en un entorn jove i ple d'activi tats , t an t lúd iques com serioses. El lokal manté des dels seus
inicis una activitat constant que de vegades es pot qualificar de febril, organitza des de tallers i xerrades fins a sortides i activitats lúdiques, sense descuidar cap c a m p i amb una recerca constant de noves activitats i nous actes.
Cada se tmana ofereix diferents activitats, com discomò-bil, cinema, teatre, concerts o l'actuació d'alguns humoristes.
ELS4CAlVr0i>B Divendres, 17 dejuliol de 1998 Societat 27
La r a d i o g r a f i a
LOKAL DE JOVES DE LES PLANES
Neu i gresca. Foto: El Lokal
Tenir un local propi obre les
portes a moltes activitats lúdiques i culturals
Fer activitats i gresca, l'esperit dels joves M O N T S E SANT
- Sant Cugat -
El somni cristal·litzat al lokal va obrir les portes a la possibilitat de fer encara més activitats de les que en un bon principi es feien a les insuficients aules del Casal.
Els nois i noies de les Planes es van organitzar ràpidament per aprofitar i gaudir del seu local particular i, ara com ara, el lokal de joves és un dels grups més treballadors i actius de les Planes.
L'ànima del lokal és un grup obert de més de trenta joves, estudiants i treballadors, amics des de fa molts anys però en absolut tancats a altres joves que
es vulguin incorporar a la feina d'organitzar i gaudir les activitats. Aquests són els que més regularment es troben al local per programar, a m b l'ajut del moni tor de l 'Esc lop q u e els dóna el suport logístic i l 'experiència organitzativa, els diferents actes i tallers. Es duen a terme cada trimestre en les seves aules i el seu espai.
L ' e s p a i l ú d i c o f e r e i x t o t a mena de jocs d e taula, des del conegut parxís fins a jocs d'escacs o part ides de botifarra i de dòmino, i t ambé futbolí o tennis caula. Al lokal es fan tallers de tota
mena, des de teatre i malabars Fins al de jocs de rol, manuali-
tats o fotografia. T a m b é regu la rment s'orga
nitzen xerrades i conferències de temes que són actuals i que interessen als joves, des d 'educació sexual fins a la sida, passant per temes de solidaritat o de racisme, o tècniques per cercar treball. Per fer les conferències i xer
rades es demana a experts de la Generalitat o a persones de Sant Cugat significatives i coneixedores del tema.
Una altra de les activitats senyeres del lokal són les sortides d'hivern i d'estiu, sortides que poden ser una visita a algun lloc, o anar a esquiar un cap de setmana, o bé una excursió amb
acampada tota una setmana. Regula rment es p rogramen
obres de t e a t e i, j u n t a m e n t a m b els casa ls d e j o v e s d e Mira-sol i Valldoreix, es programen actuacions conjuntes de diferents grups, una setmana a cada lloc, i una de descans. Les nits de divendres són sovint nits de gran animació; un d i v e n d r e s al m e s , a l t e r n a n t amb els altres espais, es programa un acte que pot ser una actuació de teatre, un concert, un sopar internacional amb degustació d 'algun m e n ú e spe cial típic d'altres països, o bé una pa r t ida de quinta o una bona pel·lícula. Tot un bon segui t d 'ac t iv i ta ts i ac tes q u e ,
sens dubte , donen a les Planes un magnífic esper i t d e joves que volen fer i sonar molt dins el municipi.
El dissabte passat el lokal, sempre amb activitats noves, va voler celebrar amb una macrofes-ta i un sopar el tercer any de funcionament intensiu del seu espai i de la programació continuada de les seves activitats, tant lúdiques com culturals.
El grup està molt satisfet de l'èxit, i diuen que volen arribar a celebrar amb la mateixa empenta i alegria els 25, els 50 i els 100 anys de funcionament, amb altres joves i altres activitats, però amb el mateix esperit de fer i de gaudir de tot i per tot.
Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació
FONS SOCIAL
EUROPEU
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.
Edificació i obres públiques
ENCOFRADOR/A per a empresa constructora
Oficial de 2a, amb experiència en el sector. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.328 000 Municipi: Barcelona.
Ref: 134515 2PALETES
Oficial de 1a. Edat: de 18 a 65 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Jornada completa. Sou brutanual aproximat: 2.491.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 152100 ENCARREGAT/ADA D'OBRA
Formació: enginyeria tècnica en construccions civils, valorable. 1 any d'experiència en el sector. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.785.000 Municipi: Premia de Mar (Maresme).
Ref: 152115
OPERARI/ÀRIA DE REFRACCIÓ Edat: de 30 a 50 anys. Oficial de 1a. 1 any d'experiència en el sector. Disponibilitat a viatjar per l'Estat espanyol. Sou brutanual aproximat: 3 486 000 Municipi: Barcelona.
Ref: 155062 AJUDANT/A D'OPERARI/ÀRIA DE REFRACCIÓ
Edat: de 20 a 29 anys. Residència a la ciutat o a les rodalies. Formació a càrrec de l'empresa. Jornada completa. Sou brut anual aproximat 2.226 000 Municipi: Barcelona.
Ref: 155057 2PALETES
Edat de 25 a 60 anys. Oficial de 1a. 4 anys d'experiència en el sector. Residència a la ciutat o a les rodalies. Jornada completa. Contracte de 6 mesos Sou brut anual aproximat 3.250.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 154392
3PALETES per a empresa constructora
Oficial de 1a 5 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi. Residència a l'Anoia. Jornada completa. Sou brut anual aproximat 2.491.000 Municipi: Piera.
Ref: 137193
CAPATAS/ASSA per a empresa constructora
Edat de 24 a 65 anys. Formació: enginyeria en construccions civils. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.639.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 154526 PALETA
per a empresa constructora
Oficial de 1a.
Jornada completa.
Sou brut anual aproximat: 2.491.000
Municipi. Sant Cugat delVallès(V. Occidental).
Ref: 147444 3PALETES
per a empresa constructora Oficial de 2a. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi, valorable. Residència al Gironès. Jornada completa. Sou brut anual aproximat 2.328.000 Municipi: Bordils
Ref: 137216
PALETA Oficial de 1a Residència al Baix Ebre. Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.166.000 Municipi: Camarles.
Ref: 148096
Docència i investigació
PROFESSOR/A D'INFORMÀTICA Edat: de 23 a 35 anys. Formació: enginyena tècnica informàtica. 1 any d'experiència en la docència. Contracte d'11 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.750.000 Municipi: Ripollet (Vallès Occidental)
RSÉÍH8J5 PROFESSORA rWSTALiACONSD'ENERGIASOUR
per impartir un curs de formació ocupacional Edat: de 23 a 45 anys. Formació: dipkxnatura universitària. Experiència en formació d'adolescents. Residència al Vallès Oriental Jornada parcial Sou brut anual aproximat: 2.700.000 Municipi: Granollers.
Ref: 141712 PROFESSOR/A D'INFORMATÍCÀ
per a centre de formació de Barcelona Edat: de 25 a 45 anys. Engin^eriatècnicaeninfomiàtxxi,i2anysd'exD8nencia Domini de Java i Linux. Residència a la ciutat o a les rodalies. Jornada parcial Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.100.000
Ref: 151123
OPERADOR/A DE GRUA per a empresa constructora
Jornada completa.
Sou brut anualaproximat 2.328 000
Municipi: Rubi (Vallès Occidental).
Ref: 134506
EXPERT/A EN RISCOS LABORALS Impartirà cursos de salut laboral en una empresa d'automoció Llicenciatura o diplomatura universitària. 1 any d'experiència en lloc similar. Residència a la comarca de la Selva. Jornada a temps parcial (tardes). Sou brutanual aproximat: 2.500.000 Municipi: Arbúcies
Ref: 154201 Automoció
MECÀNIC/A Edat mínima: 19 anys. Oficial de la. Carnet B1. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.563.274 Municipi: Tortosa (Baix Ebre).
Ref: 155011
MECÀNIC/A Edat: de 21a 50 anys. Formació: FP (mecànica). 5 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi Residència a l'Alt Empordà. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.950.000 Municipi: Figueres.
Ref: 147135
Muntatges, instal·lacions, manteniment
LAMPISTA per a empresa constructora
Oficial de 1a. Jornada completa. Contracte d'l mes. Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 147459
APRENENT/A DE MECÀNIC/A DE MOTORS DE GASOLINA
Edat: 19 a 21 anys. Formació: FP1 (mecànica). Carnet B1 i vehicle propi. Residència a l'Alt Empordà. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.800.000 Municipi: La Jonquera (Alt Empordà).
Ref:151091
Indústria pesada i de construccions metàl·liques
SOLDADOR/A Residència al Pla de l'Estany. Jornada completa. Contracte indefinit Sou brut anual aproximat 1.400.000 Municipi: Cornellà del Terri.
Ref: 164607
AUXILIAR DE VERIFICADOR/A També farà el control de qualitat Edat: de 18 a 25 anys. Formació: FP1 (mecànica o electricitat) Residència al Vallès Oriental. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.750.000 Municipi: Canovelles.
Ref: 155062
TÈCNIC/A DE MANTENIMENT ELECTRÒNIC Edat: de 18 a 35 anys. FP2 (electrònica). Residència al Baix Ebre. Jornada laboral en règim de toms. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Camp-redó.
Ref: 146066 Empresa de transformacions metàl·liques de Sabadell cerca
OPERARI/ÀRIA DE MÀQUINA EINA AMBCNC Edat de 20 a 40 anys. FP2 (mecànica industrial). 1 any d'experiència en el sector. Residència al Vallès Occidental. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000
Ref: 146635 TÈCMC/ADE MANTENIMENT DE MAQUINÀRIA
Edat de 24 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i vehicle propi. Residència al Segrià. Contracte de 3 mesos. Sou brutanual aproximat. 2.030.000 Municipi: Alcarràs.
Ref: 148967
Serveis a les empreses
2 XOFERS/ES
Carnet C2.
Contracte de 6 mesos, prorrogable.
Sou brut anual aproximat: 2.100 000
Municipi: Puigcerdà (Cerdanya).
Ref: 150432 XOFER/A DE RUTA INTERNACIONAL
Edat: de 20 a 35 anys. 1 any d'experiència en el sector. Carnet C2. Residència al Segrià. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Municipi: Almacelles.
Ref: 148917 OPERARI/ÀRIA DE NETEJA
pera supermercat Residència a la Segarra. Jornada parcial (2 hores a la tarda). Contracte de 2 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.304.016 Municipi: Cervera.
Ref: 154262
ELECTRICISTA per a empresa constructora
Oficial de 1a. Cametd instal·lador. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.491.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 149206 TECNIC/A D'ELECTRICITAT
DE MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat: de 25 a 30 anys. Formació: FP2(electricitatoelectrónica). CametBI. Residència al Baix Ebre. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat: 2 000 000 Municipi: Roquetes.
Ref: 150519 TÈCNIC/A INFORMÀTIC/A EN HARDWARE I XARXES
Experiència en reparació i muntatge d'equips informàtics i xarxes. CametBI i vehicle propi. Contracte inicial de 6 mesos. Sou brutanual aproximat: 2.000.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 144713 Indústries químiques
10OPERARIS/ÀRIES DE PLANTA pera empresa de productes farmacèutics
Edat: de 22 a 30 anys Formació: FP2 (qu ímica o laboratori) Residència al Vallès Occidental. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Barberà delVallès.
Ref: 154615
Llicenciats i diplomats
DIPLOMAT/ADA EN PODOLOGIA per a oficina de farmàcia
Sou brut anual aproximat: 2 500.000
Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).
Ref: 154665
SERENO CONTROLADOR/A Edat: de 23 a 40 anys. Formació: BUPoEGB. Vehicle propi. Jornada completa. Residència a la comarca de la Selva. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.540.000 Municipi: Lloret de Mar (Selva)
Ref: 152543 A d m i n i s t r a c i ó i o f i c ines
AUXUARADMmiSTRATIüVrVA Edat:de20a25anos. FP2 (administrativa). Domini del programa Dimoni i MS Office. CametBI i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 1.800.000 Municipi: Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Ref: 164833
3 ENCARREGATS/ADES DE PRODUCCIÓ per a empresa d'envasats i manipulats
Edat: de 30 a 50 anys. 5 anys d'experiència en el comandament de personal en cadenes de producció. Jornada intensiva. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.200 000. Municipi: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Ref: 152013
RESPONSABLE DEL DEPARTAMENT DE TALL Edat mínima: 25 anys. 3 anys d'experiència en tall automàtic i sistema /nvestrDn/ca.iconeixementsdeteixitsipatronatge. CametBI i vehicle propi. Sou brutanual aproximat 2.800.000 Municipi: Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
Ref: 150609
Botiga d'informàtica de Barcelona cerca DEPENDENT/A
Edat: de 20 a 30 anys. BUP o similar, i coneixements de l'entorn Apple. 1 any d'experiència enel sector. Residència a la ciutat o a les rodalies. Sou brut anual aproximat: 2.000.000
" Ref. 143838 Màrqueting. vendes i publicitat
COMERCIAL d'aïllaments de polieuretà
Edat: de 30 a 50 anys. CametBI. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: Deltebre (Baix Ebre).
Ref: 146363
jstalena CAMBRER/A
Edat: de 20 a 30 anys. Residència al Baix Ebre. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanual aproximat 1.388.000 Municipi: Tortosa.
Ref. 162242
Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet
http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 221111 i 902 2210 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei
Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa
EIS4CANTONS
Economia Divendres. 17 de juliolde IWX 29
L a b o r a l
Via lliure als incentius per l'ocupació CC.OO. demana "accions directes" per a la franja d'edat de 30 a 44 anys
Sindicats i administració municipal han aplaudit aquesta setmana la proposta de la Generalitat de destinar una partida oberta segons necessitats per incentivar la creació d'ocupació a les empreses que reordenin la jornada laboral. El document, que no estableix límits de plantilla, proposa subvencionar fins a un 4 0 % les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per als contractes indefinits a temps complet o a temps parcial sorgits arran de l'acord de reordenació.
Al.BF.RÏ B A I . A N / . A
- Sant Cugat -
HI tinent d'alcalde de Serveis
In terns , Jordi Farrés, ha de
fensat la proposta de Treball
com "un nou element" per se
guir fomentant la contractació
indefinida i ha adduï t l 'aug
ment de la productivi tat i el
c r e ixemen t econòmic com a
raons per incrementar salaris
i reduir hores en benefici de
la qualitat de vida dels treba
lladors. Pel que fa a l'oposició
inicial de la patronal Fomen t
del Treball, que ha rebutjat el
decret com "un atac a la ne
gociació col·lectiva", Farrés ha
admès "una certa ingerència"
en el marc "sense soscavar-lo".
El nou document de la Ge
neralitat en matèria d 'ocupa
ció, segons Farrés, s'afegeix a
les p r o p o s t e s " revo luc ionà
ries" com la modificació dels
contractes indefinits amb in
demnització pactada i reduï
da. "Són propos tes q u e han
acabat donant bons resultats i
després s 'han expor ta t a tot
l 'Estat" , assenyala.
La Generali tat elaborarà un
avantprojecte de decre t a fi
nal de mes amb la finalitat que
es pugui aprovar a partir del
mes de setembre. Tot i que el
nou document s'adreça espe
cialment a les empreses , ja hi
ha ajuntaments que s'han aco
llit a la reducció laboral. En
a q u e s t s e n t i t , F a r r é s ha
avançat que l 'Ajuntament de
Sant Cugat s'inclina per tan
car el conveni actual a 31 de
d e s e m b r e de 1999 i després
estudiarà quins col·lectius la
borals d e p e n e n t s del consis
tori poden acollir-se a la pro
posta de Treball .
El delegat de C C . O O . a l'A
juntament, Francesc Garcia, ha
Els sindicats demanen nous incentius pera la contractació femenina. FOTO: F.4C
secundat la proposta a escala
nacional del sindicat per limi
tar els incentius en matèria de
Seguretat Social a les empre
ses de menys de 250 treballa
dors, i per incloure també ajuts
addicionals a la contractació de
personal femení o de la franja
d 'edat de 30 a 44 anys. Segons
Garcia, calen "accions direc
tes" per donar sortida a aquests
col · lect ius desafavori ts q u e ,
arribats a una certa edat, que
den absolutament desprotegits.
El representant de CC.OO. as
segura que totes les reduccions
d 'horar is són " imposs ib l e s "
d'assolir si no van acompanya
des de subvencions, però s'ha
inclinat per un acord empresa
a empresa per la dificultat d'es
tablir acords a escala sectorial.
E n aquest sent i t i davant de
les opinions oposades de les
dues pat ronals , F o m e n t (en
contra) i Pimec-Sefes (a favor),
Garcia ha assegurat que els em
presar is d e m a n a r a n conces
sions "considerables" per ac
ceptar el document marc i ha
d e m a n a t cautela fins que se
signi l'acord, tenint en compte
la proximitat de les eleccions:
"l'Administració ens oferirà al
guna cosa sorprenent perquè
estarà negociant en clau elec
toral".
Des d T ' G T , el secretari d'ac
ció sindical de Metall , Cons
trucció i Afins, Enric Roa, ha
aprovat la proposta oficial i ha
coincidit amb l 'acotament del
d e c r e t a les e m p r e s e s de
menys de 250 emplea ts . Roa,
però, s'ha mostrat cautelós da
vant la poss ib i l i ta t q u e una
"excessiva incent ivac ió" re
percuteixi negat ivament sec
tors de població no implicats
en aques t e s ajudes, com els
treballadors amb un alt perío
de d 'antiguitat i amb "un bon
sou". Per Roa, la facilitat de
contractació de sectors de po
blació "no ha de desequilibrar
la balança de treball" i la con
següent reducció de la jorna
da l a b o r a l ha d e t e n i r e n
compte la mecanització crei
xent de les empreses per se
guir la norma de " t r e b a l l a r
menys per treballar tots" .
O F E R T A D E T R E B A L L
BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS
Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, d'Ajuts a l'estudi de caràcter especial: Beques - col·laboració per al curs 1998 -1999. Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1998, unitat de la universitat de l'alumne.
Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Socials. Institut de la Dona, d'Ajuts destinats a assolir els objectius del Programa Sectorial d'estudis de les dones i el gènere. Sol·licituds: fins al 24 de juliol de 1998, al carrer Agustin de Bethencourt, núm. 4,28003, Madrid.
Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors. Aeci, d'Ajuts per a la realització de projectes d'investigació, formació i gestió en el marc del programa de cooperació in-teruniversitària entre Espanya i Marroc. Sol·licituds: fins al 18 de juliol de 1998, a l'Avda. Reyes Católicos, núm. 4, 28040 Madrid.
Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, d'Ajuts per accions de cooperació y mobilitat amb regions i insti
tucions signatàries d'acords de col·laboració amb Catalunya (PCI): Ajuts per a la mobilitat interregional d'investigadors (AIRE). Sol·licituds: fins al 1 d'octubre de 1998, a via Laietana, núm. 33, 08003, Barcelona. Telèfon:93.306.54,09-Fax:93.306.54.32.
Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, d'Ajuts per accions de cooperació i mobilitat amb regions i institucions signatàries d'acords de col·laboració amb Catalunya (PCI): Accions Integrades (ACI). Sol·licituds: fins a l'1 d'octubre de 1998, a Via Laietana, núm. 33, 08003 Barcelona. Telèfon: 93.306.54.09-Fax: 93.306.54.32.
Convocatòria de la Fundación Entomo, de Beques per ampliació d'estudis en universi tats i centres d ' invest igació tecnològica a l'estranger durant el curs 1998-1999. Sol·licituds: fins al 15 de setembre de 1998, al carrer Padilla, núm. 17, 28006 Madrid. Telèfon: 91.575.63S4-Fax: 91.575.77.13.
Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, Edicions de La Magrana, del Premi de Literatura Científica. Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1998, al Pg. Lluís Companys, núm. 23,08010 Barcelona. Telèfon: 93.315.23.23-Fax: 93.268.01.01.
Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, de Premis Nacionals de fi de carrera d'educació universitària, destinats per qui hagi acabat els estudis en ef curs 1997-1998.
Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1998, al carrer Tdrrelaguna, riúm. 58, 28027 Madrid.
Convocatòria de la Fundació Privada Car-men I M.José Godó, d'Ajuts per a la realització de projectes en l'àmbit de la protecció de menors amb problemes d'adaptació psicosocial, i de subvencions a programes sobre esports per a minusvàlids físics. Sol·licituds: fins al19 de juliol de 1998, a la seu de la Fundació, carrer Balmes, núm. 220, pral. 2.a, 08006 Barcelona. (DOGC núm. 2674/6-7-98)
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Pinko Palino, SL. Objecte social: estudi, promoció, construcció, administració, lloguer i arrendament no financer de finques rústiques i urbanes, etc. (BORMEnúm. 125/3-7-98)
Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Oiscresab, SL. Objecte social: la intermediació en activi
tats de logística í de transport de tot tipus de mercaderies. (BORME núm. 125/3-7-98)
Rubí: Constitució de l'empresa Texeuro Moda, SL. Objecte social: confecció, fabricació i transformació d'articles tèxtils i de la confecció en general, etc. (BORME núm. 125/3-7-98)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Ambigest Set, SL. Objecte social: prestació de serveis d'assessorament, enginyeria, consultora, etc, (BORME núm. 125/3-7-98)
Cerdanyola: Constitució de l'empresa.Naturdolc, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes càrnics. (BORMEnúm. 125/3-7-98)
Rubí: Constitució de l'empresa Estanybig, SA. Objecte social: la construcció de tota classe d'obres civils i públiques, promoció i venda d'edificacions, etc. (BORME núm. 125/3-7-98)
DEP Selecció d'Informació Oficial Quatre Cantons
30 Economia ELS^CAMONS Divendres, 17 de juliol de 1998
Les Empreses: ALUMINI I VIDRE GARRIGA
A c a b a d ' o b r i r un f l a m a n t nou loca l a l c a r r e r X e r r i c a m b v is tes a la P l a ç a d e B a r c e l o n a . F r a n c e s c X a v i e r G a r r i g a par la segur d e l f u t u r d e l ' empresa e n a q u e s t a t e r c e r a e t a p a i conf ia e n la f i d e l i t a t de la c l i e n t e l a i e n la c o m p e t i t i v i ta t de l s e u s p r e u s p e r o f e r i r m é s e s p a i d ' e x p o s i c i ó " n o m é s pe ls c l i e n t s " . C a t o r z e anys e n r e r e se ' l ve ia a m b el m e t r e i la l l i b r e t a a g a f a n t e n c à r r e c s , i a r a t r ia les c o m a n d e s d 'una b i b l i o t e c a i n f o r m à t i c a i n t e g r a d a per p o r t e s , f i n e s t r e s , t e n d a l s , v i d r e s d e c o r a t s i m a m p a r e s . S i a b a n s e r a la p o r t a c o r r e d i s s a , a r a és la p o r t a p r a c t i c a b l e i d e m à , c r e u G a r r i g a , serà la p r o t e c c i ó so la r i e ls a ï l l a m e n t s , q u e j a ap l i ca pe r e s t a r a l 'ú l t ima e n q u a l i t a t .
Francesc Xavier Garriga. Propietari
< .< . Hem fet l'aposta de Pexposició només pels nostres clients" r>r>
Al.BKKT BAI.ANZÀ
- Sant Cugat -
- l ii n o u loca l , p e r ò cada cup més c o m p e t è n c i a . Com a f r o n t e n a q u e s t a nova e ta pa? - L a c o m p e t è n c i a s 'afronta
amb una bona relació p reu-q u a l i t a t i a m b uns a c a b a t s molt ben fets. La gent , després de demanar tres o quatre pressupostos, ens tria a nosaltres pels preus, tot i que a vegades som més cars. Així que la competència va com va, no es basa només en preus lògics. F e m e n q u e s t e s de m e r c a t , però depèn molt del que demana el client.
—Fem una mica d'història. -Vam c o m e n ç a r fa ca to rze
anys amb quatre persones i en aquest local. Jo mateix prenia Ics mides i muntava. Vam triar aquest espai perquè era gran i e s t a v a bé d e p r e u . I v a m arrencar amb tot t ipus d'articles. D e s p r é s , el 1992, vam obrir la botiga del carrer Valldoreix. Ja no hi cabíem, aquí, i vam aconseguir un local cèntric per despatxar els clients. Kstem molt contents , perquè ens ha vingut molta gent, però no podíem ensenyar el que teníem. F n un local de 25 metres quadra ts no pod íem exposar deu o quinze finestres i una baleonera, que és l'aposta que hem fet fa dos mesos amb el nou local.
—Amb aquesta a m p l i a c i ó , a n e u c a d a c o p n iés c a p a l ' e ix c o m e r c i a l del centre?
-S í que ho hem valorat. Encara que es pagui, va ser una sort trobar aquest local. Tothom coneix la plaça de Barcelona, la plaça de l 'Ajuntament, i hi passa molta gent . — C o m e r a e l n e g o c i d e
1 9 8 4 i c o m és ara? - L ' o b e r t u r a ens va costar i
vam apostar pel tracte del dia a dia amb el client. H e m invertit molt d'esforç i molt de temps i ara comencem a reco-
Francesr X/nier Canigi i Carme L·ifuente tornen a ampliar el negoci. FOTO: X. I.
nim un magatzen molt gran. - I q u a n un client et d e m a
na una finestra sense especificar massa?
llir e l s f ru i t s . Hi ha h a g u t molts canvis , però nosal t res hem segui t la mate ixa línia. —I en v e n d e s , a r a i abans? -Abans es posava molt la por
ta corredissa i ara hi ha la porta pract icable, la q u e s ' o b r e , q u e és molt més pràct i ca a l ' h o r a d e n e t e j a r i si t e n s espai. Ara, de sist e m e s , es fa d e tot: ostilobatents, os t i loparal · le les , p i v o t a n t s , p ivo -tants amb eix vertical o hor i t zontal...
—Quants articles esteu oferint a Sant Cugat? -Uf, mi le r s ! La gen t no es
creu que t i n g u e m dos-cents articles per fabricar una sola finestra. Sense comptar eines, comences per perfils, esquadres, gomes. . . fas una ullada al taller i te n 'adones que te-
- S e li ensenya una mica el producte , característ iques, es
fa el p r e s s u p o s t . . . P e r ò molta gent ja d e m a n a , pe r e x e m p l e , vidre de camera, q u e ev i ta q u e s ' e s c a p i l ' e s c a l f o r . I avui dia ja rec o m a n e m vid r e s p l a n i -t e r m s , q u e són d e baixa
emissivitat. El vidre forma una barrera que no deixa entrar el fred. Després de prendre mides i de fer la comanda, es posen les dades a l 'ordinador i automàticament comença a tallar el vidre. -Això no hi e r a l 'any 1 9 8 4 .
"Anem a buscar el producte punter. Si tenim qualitat, tindrem el futur
assegurat"
- Q u e va. Fot era m a n u a l , apuntàvem les mides en una llibreta. Me t re i l l ibreta, tot plegat. Hem fet molta inversió en informàtica i in ten tem estar sempre a l 'última, que a la v e g a d a s e r v e i x p e r r e d u i r preus.
—I com és el perfil de client? - H i ha molta gent que si s'ha
de gastar un duro més amb mi, se'l gasta. Són més exigents o menys . La gamma normal ja és bona, però hi ha gent que ja vol coses més especials: si li agraden les fulles rodones o el ferratge ocult... —Heu r e b u t a lgun e n c à r r e c
s o r p r e n e n t ?
- F n s basem molt en una lògica, pe rquè els invents són c o m p l i c a t s . D ' e n c à r r e c s a l ' engròs hem fet ara les vidrieres interiors del Wall Street In s t i t u t e o la botiga d ' en Tobella. Aquells vidres de les escales vam haver-los de demanar a Itàlia i atemplar-los, perquè no hi havia forns tan grans, aquí. H e m fet coses espectaculars: vidres de cinc metres d'alçada, templats perquè ho requere ix l 'obra; amb vidres ba ixants h e m hagu t de fer ferratges per lligar un sostre i posar accessoris per barana i tot. Des del primer a l 'últim detall.
- I quins són els "invents" que podrem trobar al segle XXI en el sector?
- E l futur en qüest ió d 'obertures està resolt. Hi haurà canvis, però ja fa molts anys que la f ines t ra no s 'ha b e l l u g a t d'on està. Va sortir l 'alumini i fusta, acabats d i fe ren t s , colors. . .Ara el q u e ha de progressar molt és la protecció so-lar i e l s a ï l l a m e n t s , q u e nosaltres ja es tem començant a t rebal lar a m b el vidre Califòrnia, que atura l'escalfor un 60%. T a m b é a n e m a buscar més qualitat de les finestres i tenir sempre el producte punter. Si tenim qualitat, t indrem el futur assegurat.
Ordinador AU D I S S E N Y A S S I S T I T
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a r M P C r k l \ / c/aanx uomeneu | j | N S r N / Tel. 93 589 78 86
w ' — SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
El judici pels acomiadats de CNM, vist per a sentència
A. B. - Sant Cugat -
El jutjat 25 de magistratura laboral ha dec l a r a t vist per a sentència el judici per l'acomiadament a mitjan de maig de cinc treballadors de CNM, empresa subcontractada de Lucas Diesel per a tasques de neteja. Els empleats han rebutjat l'acusació de falta greu per abandonamen t del lloc de treball amb repercusió en la producció, i han demanat la nul·litat del judici, tot i (pic asseguren que el més probable és que el jutge es decanti per un acomiadament improcedent amb indemnització. El portaveu dels acomiadats, Javier Morales, s'ha defensat de l'acusació de C N M per la manca de "cap estadística" i ha circumscrit la falta greu al temps que dedicaven els treballadors a "prendre cafè".
'Fot i que fonts de la direcció de Lucas han reiterat el seu paper al marge del conflicte i han assegurat que "no tenim res en contra ni coneixem a qui han acomiadat". Morales ha apuntat a l 'empresa santeugatenca com a " i n s t i g a d o r a , a m b C C O O , d 'una campanya orquestrada contra el COP amb vista a les eleccions sindicals de 1999". Els treballadors, integrats al C O P a C N M , acumulaven set anys de mitjana d'activitat a l'empresa i han vinculat el seu acomiadament a l'aparició d 'una "llista negra" a Lucas, després que defensessin fa quatre mesos un treballador sancionat.
A l'espera de la sentència, que es donarà a conèixer d 'aquí a quinze dies, els empleats han decidit aturar les vagues parcials que han seguit amb una mitjana del 50% els 38 treballadors de C N M que actualment realitzen les tasques de neteja a la factoria de Lucas Diesel.
sepal Selecció de Personal
Especialitzats en Empresa i Comerç
Directius, comercials. encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.
PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 589 58 15 E-mail [email protected]
US 4 CANTONS
Classificats guia pràctica
ADVOCATS
• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69
• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54
ALIMENTACIÓ
• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 29 29 935893535
• SUPERMERCAT VILARÓ
' Centre Celler 93 589 35 32
ANTENES PARABÒLIQUES
• ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47
ARQUITECTURA
• JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 908 49 45 19
• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 1115
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada31 B3 4r 1a 93 675 18 03
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 44 11
• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01
• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet. 13 93 589 4147
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria. 38 3 2' 93 589 30 65
• M' DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38.3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5
• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 401 78 80
• ARXIU GAVIN 93 674 25 70
• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 77 88
ASSEGURANCES • D G . D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93 675 42 03
• J.G. ASSOCIATS Pi. Barcelona, 9-B 93 675 30 12
• MEDIFIATC Seguro de assistència mèdica Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62
ASSESSORIES
• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 58983 66
• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69
AUTOESCOLES
• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 589 41 71
AUTOMÒBILS
• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000
• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola. 67-71 93 s78S 93 00
BELLES ARTS
• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49
•CUGART Torrent de la Bomba 14 93 674 43 90
BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric. 9
93 674 05 53
• CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09
• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5891757
• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler. 17
93 674 74 49
CONSTRUCCIONS
• BELSCON XXI, SJX. Ptge. Font de Sant Ratael. 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-maH: [email protected] • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 93 6740503 93 6755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 93 588 02 49
CRISTALLERIES
• GALVANY Alfons Sala, 29
93 674 13 98
DECORACIÓ
• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4
93 674 38 92
ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91
93 675 25 02
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93 674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusifiol, 49 93 674 06 57 • VILAR ELECTROLLAR, S.A. Maria, 20 93 589 02 71
CARNISSERIES • ENSENYAMENT
• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 675 30 65
• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 589 14 18
•SAGARRA Endavallada. 22 93 674 01 60
•TUBAU Latorre. 14 93 674 12 85
• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00
CENTRES OIS, PSÍQUICS
• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 5048
CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 93 589 54 43
COPISTERIES
• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 • COPY-GRÀFIC Can Matas, 8: 93 675 36 53 • OFINOVA Alfons Sala. 18 93 675 23 73
• L'ACADEMIA Balmes, 39 93 675 44 58 • MÚSICA í DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 93589 28 19 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 15
KSCOLA THAU
SANT CUGAT i'sa HA m-t/' SWTCVGM.
W.VWJ.S.M.Vr'S f'/V.S M.S /M.VI'.S
l·MOIACOXCl·RTAM l·SOlU.SISI'KRmtS
Sl.RXUIH. TIWiSl·lIRTI M:\JMX >lt
Vi l IT-l.'T,.ljr , i ^
TALLERS DE RELAT I
GUIÓCtIMATOGRAFIC!
• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939 93 674 94 3S
GIMNASOS ESPORTS » CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 _ •GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 SI • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93 674 30 81 •SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93674 98 62 • UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 23 90
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08 • ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93 674 01 74
FERRETERIES
• E L PONT Girona, 3 93 67501 75 •EUROPA Alfons Sala 24 93 67552 601
FLORISTERIES
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6741381 93 6751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 1053 •ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 589 64 75
• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs. 1 93 674 15 46
PASTISSERIES
• LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71
FOTOGRAFIA, VÍDEO
• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria. 14 93 675 56 74
FUSTERIES
• FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 -baixos 1a 93589 4753
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 08 82 • J . MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 93675 53 53
HERBOLARIS DIETETICí •GERD Plaça Pere San. 9 9367400 60 • SUPER-NATURÀL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98
HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 58900 45 • HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674^83 85 •HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1140
IMMOBILIÀRIES
•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 58945 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 03 07 Fax 93 589 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 7 2 54 • ÒRGAN Plaça Octavià. 7 9367432 08 •101 p isos Valldoreix, 58 93 589 73 74
Fincas Sant Cugat Administracicn :Ul rint.1-
ARI.
COMPRAS
VENTAS
ALQUIIERES VALORACIONES
ASESORAMIENTO
Doctor Murillo, 14 Tet. 93 674 08 97
INFORMÀTICA
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32. entsol. 93 589 23 13 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00
INSTRUMENTS MUSICA • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 58 62
JARDINERIES •-GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12
93 674 36 94
• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96
•AUGUET Santiago Rusinol,40 93 674 58 54 __ •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 • SPADA Balmes, 39- 1rdta. 9 3 5 8 9 5 5 4 9 __ • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71
• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 589 47 42 • ADMINISTRACIÓ" NÚM. 2 Maior, 33 93 674 01 74
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria. 48 93 589 20 18 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 93 589 78 60 . _ • CASAL D'AVIS DE LES PLANES Molí. 1
93 675 51 05
• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 5108
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 58919 31 • MES MARCS Enric Granados. 15
93 589 14 29
MATALASSERIES
•SOLSONA Alfons Sala, 10
93 589 3289
MAT. CONSTRUCCIÓ
• AP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
93 674 14 90
MISSATGERS
• MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11
93 675 10 11
•LA PERLA Major, 3 9 3 6 7 4 0 1 3 8
MOBLES DECORACIÓ
• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 2 2 3 2
Cànovas del Castillo. 2 93 589 0014 •MAJIK Sant Jordi, 29
9358902 66
MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023
MODA CONFECCIÓ
•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93 5 8 9 6 1 » _ • BENETTON Santa Maria, 21 93 674 81£e_ • BLUE MOON Major, 16. Horari'. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 6 7 5 0 2 6 7 _ _ •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674 14 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55
m •MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28 93 6740636 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes
Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3
• RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 675 57 55 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18
OBJ. REGAL FESTA
• FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 06 05 • LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93 675 33 04 • IONA Major. 18 93675 59 21
• MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3
93 675 04 54
OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta. Maria, 9- 1r 1a 93 589 0151 • D4 CONSTRUCCIONS Valldoreix. 10 93674 65 98 •MARCOVE Sant Esteve. 29 W 6 7 4 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca. 2-8 SO 589 1732 •SERRALLERIA TERRA I COMAS C.B. Mozart.9. Barcelona 93 218 19 96
ÒPTIQUES
• SALVAT Santiago Rusinyol, 46
93675 12 99
PARAMENT DELALUR • GENEVTEVE LETHU Villa, 6
93 674 03 16
PERRUQUERIES
•ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 93 589 35 89 • CARNÉI BOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 • FORMAS Bies Rogent, 18 A 93 675 40 06 • LOURDES Monestir 33, entresol 4 93 674 40 26 •NUEVA1MAGEN ANA Y ENCARNA Depilaciones, limpieza, aromaterapa St. Llorenç, 7 93 67462 88 • SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 93 589 4 7 1 1 •TABOADA Rbla. Can Mora, 10 93 589 5 7 8 5
PESCA SALADA
I LLEGUM • SALUMS
Sant Antoni, 50 93 674 5752
PERSIANES • COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Coll Fava) 93 589 8 1 2 9 908 99 6 3 8 1
• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 68 47 • PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10
93 5892529
POLLERIES • POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5
93 675 1389
INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L. Mossèn Cintor Verdaguer, 18. 9 3 5 M 2 6 3 8 •MAHTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 60 58
REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Sant Domènec, 10 - baixos 93 589 23 71
ROBA INFANTIL
•CUCARRO Santiago Rusinol, 30 93674 55 80 •NENS Endevallada12
93 589 64 16
ROBA PER ALA LLAR I
•FALGUERA vaià, i 93 675 24 01
•PEKVBEN Valdoreix, 45-47 93674 5 3 3 5 93 674 5104
• REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas,6 93 67532 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 93674 9097 __ •TATERS Sant Antoni, 62
93 675 5506
SEGURETAT
• AUX-VYD Alfons Sala, 50 935891799
, TALLERS MECÀNICS
• TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 674 3688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 69 50 • TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 93 674 53 01
TELEFONIA
• AIR TELECOM
Telefonia i
comunicacions
Carretera de
Cerdanyola, 49 93 5898702
TINTORERIES • TINTORERIA SANT CUGAT
Sant Antoni, 1 93 6741182
• TINTORERIA SANT CUGAT
SartJagoP4Jsrïol,35 93 6741183 • TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Rtoatallada, 34 93 6752228
•TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala,2 93 6744167
TRANSPORTS
•ASSOCIACIÓ
RADIO TAXI 93 589 44 22 93 675 51 51
VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 9367469 45 Tel. urgències 90889 8136 93 674 69 45
• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 1305
• MASKOTA Villa, 5 93 675 0152
• VETERINOS Rius i Taulet.31 93 589 71 41
• EGA MOBLES
• TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30
93 5894495
PASTISSERIES
SABATERIES
•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 00 14
• USSIA TOURS Plana Hospital, 10 93 589 6150 Fax 93 589 59 65
XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 81
H S I CANTONS
lill O B
Classificats
A R E S A R E I M A S A I M K S A
• PISO NUEVO Zona monasteno Sup 80m2. 2 hab. dobles, bano completo, gran sal-com.. tot. exterior, calefacción, gas, sumimstros contratados. Alq: 75.000 ptas. Pàrking opcional. 935894566
• PISO NUEVO CON GRAN TERRAZA Zona monasterio. Sup. 80 m2 + 40 m2>trza„ 2 hab. dobles, baho completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción gas, sumimstros contratados. Alq: 80.000 ptas. Pàrking opcional. 93 589 45 66
• RBLA CELLER Piso 70m2,3 hab..*bano.A/E, tza., cocina nueva, pàrking opcional, 3° con ascensor. Precio: 14.800.000 ptas. 93 589 73 74 -93 589 81 61
• ESTACIÓN Piso85m2. 3 hab.,+2 banos. pàrking opcional, salón a dos ambientes, parket, calefacción. Precio: 15.800.000 ptas. 93589 73 74 -935898161
• RBLA, CELLER Piso 105m2, 4 hab.+2 baflos, A/E, parket, sol T/D, calefacción, 5° real con ascensor. Precio: 18.000.000 ptas. 93589 73 74-935898161
• ESTACIÓN Piso 100m2. 3 hab.,+bafto, •aseo, tza., cocinaoffice, lavadero. soleado. nuevo a estrenar. Precio: 20.000.000 ptas. 93 589 73 74 -93 589 8161
• ESTACIÓN 2/3 hab.,+bario, pisos totalmente reformado, cocina con electrodomésticos, A/A, pk. op.. Precio: 21.000.000 ptas. 93589 73 74-935898161
• PISOS A ESTRENAR. Carrer Orient. 4 hab.. 2 banos, arm y focos emp., pl.bajas con lardin. 93 m2, pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000 ptas. 935894566
• DUPLEX NUEVO Zona centro. Sup. 75 m2., 2 hab. dobles, 2 banos, amplio sal-com., cocina con encimera vitroceramica, armanos y focos empotrados, calef. elèctrica, trastero, suministros contratados. Alq: 90.000 ptas. 93 589 45 66
P I S O S • RBLA. RIBATALLADA Piso 110m2, 4hab.,+barto,-i-aseo, A/E, muchas vistas. muy soleado, tza. calefacción. Precio: 23.300.000 ptas. 83589 73 74 - 93 589 81 61
• P. CENTRAL Atico 70m2. tza., 26m2, 2 hab.,+baflo,+aseo, 3PK's, TR., Z. Comunitaria-Piscina, sol T/D, vistas. Precio: 27.000.000 ptas. 93 589 73 74-93 589 8<6J • C. GANXET Bajos 112m2, 40m2, 2 jardín priv.,3 hab.,2 baftos, sol T/D, T/E.Z. Comunitària y piscina. Precio: 29.000.000 ptas. 93 589 73 74 -93 589 8161
• P. CENTRAL Bajos 120m2. 40m2, 2 jardin priv.,3 hab.+2 banos, sol T/D, A/E, nuevo a estrenar calefacción. Precio: 32.800.000 ptas. 93589 73 74-935898161
• PLA DEL VINYET Àtico-Duplex 180m2., tzas , 6 hab.+2 baftos+aseo. A/E.Z. Comunitària y Piscina, Calefacción. Precio: 40.000.000 ptas. 93589 73 74 - 93 589 8161
F I I M C A S S A N T C U G A •PISOS EN ALOUILER EN VARIAS ZONAS
• Calle Doctor Murillo. Junto estación. Piso 3 hab. Precio: 57.000 ptas mes. 93 674 08 97
• Atonso Sala. Junto estación. Piso amueblado, 4 hab.. en perfecto estado, calefacción. Precio: 72.000 ptas mes. Comunidad incluida. 93 674 08 97
• Otro. 120 m2 4 hab.. sin mueoles. Precio: 80.000 ptas rues.
93 674 08 97 ._
• Calle Rosellón. Junto estación.
Piso 3 hab., de 75 m2. bano reformado, etc. Precio: 115 mill.
93 674 08 97
F I N Q U E S G I R O N E L I- A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza, estudio, jardín 400m2. TOOO REFORMADO MUCHA LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 93 674 72 54
• ZONA GOLF 4 dormrtonos, comedor-salón con parquet, cocina-office, lavadero, 2 baflos completos, amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 93674 7254
• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios, comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 bartos completos, armarios empotrados, terraza, calefacción. Zona comunitària con pKckw. MUCHO SOL. EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54
• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-salón, cocinaoffice, 2 banos completos, calefacción. terraza. Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS1 CAUDAD 23.200.000 Ptas. 93674 7254
• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero. 2 bahos. pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93 674 72 5* • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios. comedor-salón, ncodna. bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93 674 72 54
• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ras. 93 674 72 54
• PARC CENTRAL A ESTRENAR BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero. 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254
• TORREBLANCA Apartamento de 1 dormitorio con armario empotrado, amplio comedor-salón con cocina lateral, cuarto de bano completo, pàrking y trastero. 11.000.000 Ptas. 93 674 72 54
• PEATONAL 3 dormitorios, comedor-salón, cocina, lavadero con patio, 2 baftos completos. balcón. TODO REFORMADO. PARQUET TODO EL PISO. 16.300.000 Ras. 93674 72 54 ^
EN ALOUILER:
• Apartamentos, pisos, torres, locales, con o sin muebles. A partir de 45.000 ptas. Ras. 93674 7254
• PROXIMO ESTACIÓN Reformado, 110 m2. salón-comedor, cocina, 4 h.. 1 b., 1 í con ducha, calefac. todo ext.. 1 p. pàrking. Precio: 22,5 Mill. 93 589 26 43. £-634
• JUNTO ESTACIÓN Precioso. almente reformado, comedor. cocina equipada con todos los electr.. 2 h (antes 3) 1b.. calef.. parquet, a. acond., ocupación inmediata Precio: 21 Mill. 935892643. E-618
• ZONA MONASTERIO OCASION, sup. 74 m2, comedor, 3h., 1b., ascensor, gas natural, Precio 9,9 Mill. 935892643. E-681
• RBLA. RIBATALLADA REFORMADO, sup. 105 m2, salón-comedor, cocina offlce, 4h., 1b., 1 a. con ducha, calefac, preciosas vistas, Precio 23 Mill. 93 589 26 43. E-614
• ZONA TRANOUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac, 2 p.p., piscina comunit., 3 anos, todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 675 33 55. £-378
• APARTAMENTO 2 H., comedor, cocina, 1 B., parquet calefac., ant. 2 aftos, Precio: 15.550.000 Mill 93 675 33 55. £-589
• VALLDOREIX TORRE DE DISENO, solar 500 m2, const. 145 m2, salón 42 m2, cocina, 4 h., 1 b., 1 a. con ducha, calecfac, piscina, barbacoa, etc, ant. 1 ario, Precio 43,5 Mill. 93 589 26 43. £-664
• P° ST. MAGÍ 81 m2, comedor, cocina, 3 h (1 Suittel, 2 b, ascensor, calefac, soleado, Precio: 14,3 Mill. 93 675 33 55. E-519
• RBLA. RIBATALLADA 95 m2, salón con chimenea. cocina, 4 h. con arm. emp.. 1 b., 1 aseo, calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado. Precio; 21 Mill. 93 589 26 43. £-594
• RBLA. DEL CELLER 97 m2, reformado, comedor, cocina, 4 h. (dobles). 1b., A., vistas al Tibidabo, soleado, parquing incluido, Precio: 19 Mill. 93 675 33 55. £-644
• SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155 m2 en dos plantas, salón con chimenea, cocina, 5 h.con armarios empotrados, 3 b, calef., piscina, barbacoa, etc. perfecto estado. Precio: 45 Mill. 93 675 33 55. E-526
•ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h., 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, Precio: 51,5 MM. 93 675 33 55. £-598
• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c . Amplia zona de lavado y prancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac, perfectlsimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564
• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts , calle asfaltada, luz, agua. gas y tetf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. £-682
Ò R G A N • COLL FAVA Sup. 92 m2, 2 dor., 1 dor ind, com-sal, coc-off, 2 b completos, calefac gas, ase 1 pi pk, parket, viodeoportero, z. comun con pisc, pràct nvo. a estrenar. Precio: 22,5 mill. 936743208
• NUEVO A ESTRENAR . Dúplex de 121 m2, zona residencial Coll Fava, con piscina y jardin com., 4 h., 2 b., terraza-solarium, garaje 2 c , y tratero. Precio: 27 Mill. 93 674 32 08
• ZONA CENTRO . Piso nNuevo a estrenar, 93 m2, solo 6 vecinos, 3 h, 2 b, calef. suelo radiante, cocina-office equip., terraza 10 m2, todo exterior, garaje 2 c . Precio: 27 Mill. 93 674 32 08
• MERCADO NUEVO . Piso totalmente ref., 80 m2, 4 h, 1 b. compl., salón-comedor de 16 m2, cocina equipada, soleado, terrado comunitario. Precio: 16.850.000 pts. 93 674 32 08
• PSEO. TORREBLANCA . Piso nuevo a estrenar, 70 m2, 2 h, 1 b, orientación Sur, salón-comedor de 21 m2, cocina-office con vitroceramica, lava-dero, terraza y trastero. Precio: 17,5 Mill. 93 674 32 06
• APARTAMENTO Pseo. Torreblanca, 65 m2,1 dorm. doble ext. con arm. emp., bato compl., saJón-comedor 27 m2, cocina equipada, parquing y trastero. Precio: 11 Mill. 93 674 32 OS
•LA POLLANCREDA Cerca Plaza del Coll, piso ref., 85 m2, carp. alumunio, 3 dorm. dobles, 1 b., cocina equipada, ase, patio de 50 m2. Precio: 14.750.000 ptas. 93 674 32 08
•ZONA CENTRO Piso 113 m2, 4 h.(2 dobles, 2 ind.), 2 b., salón comedor 20 m2, cocina equip., terraza de 10 m2, tranquilo. Parquing. Precio: 18.S Mill. 93 674 32 08
• COLL FAVA Piso nuevo a estrenar tipo dúplex, 121 m2, 4 h., 2 b., cocina-office equip., terraza con porche, parquing, trastero. piscina y jardin com. Muy buena orientación. Precio: 28 MJII. 93 674 32 08
•MERCAT PERE SANT Piso 60 m2, con terraza panoràmica de 25 m2, 2 d., 1 b., cocina equip., sol de tardes, no ase, parquet. Precio: 12,9 Mill. 93 674 32 08
O F E R T E S I D E M A N D E S •MASAJE 93589 4341
• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ aoaaamn
• VENC NISSAN ALMERA Diesel 2.0, 23.000 Km. Aire condidonat,tancament centralitzat. 908998091
• PARTICULAR - BAIXOS 3 habitacions + traster + patí. 15 m. 91943 7335
• MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Offç/na 93 674 72 08
• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 909340482
•ROSES Lloguer apartament nou 1" Unia de mar, 35.000 Res. P/Setmana. 939 7758 9»
•AMPURIA BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions, 85.000 Res. P/Setmana. 939 775896
• AMPURIA BRAVA 1* línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10 000 Res. P/Setmana. 939 775898-972464257
• OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables) 93 67524 56
RECEPTA ESPECIAL. FESTA MAJOR DE LA FLORESTA '98 POLLASTRE AL XAMPANY
Ingredients:
M. Àngels Quadras amb la col·laboració de Sacramento Corbacho.
- 4 quarts de pollastre - 2 kg de cebetes petites. - 2 pomes "Golden" - 1 paquet de prunes
Fregim el pollastre en una paella, després ho posem en una cassola de fang. Fregim les cebetes, les prunes i les pomes tallades en quatre trossos. Quan estigui tot fregit ho posem en una cassola, juntament amb dues culleradetes d'oli de fregir. A foc fort, tirem el xampany, de manera que ho cobreixi tot. Després baixem el foc i ho deixem coure durant uns 20 minuts.
COMENTARI: És millor cuinar-ho d'un dia per l'altre. La mateixa recepta es pot fer amb ànec.
EIS4C4NTONS
Divendres, 17 de juliol 1998 33
En f i t a f s
L'assemblea fa balanç del bon moment esportiu del club
El dèficit que arrossega rentitat és de tres milions de pessetes La Unió Esportiva Sant Cugat ha constatat després de la celebració de l'última assemblea que, esportivament parlant, aquesta ha estat la millor temporada del club. Amb l'ascens dels equips mascu-
ÀI.KX LÓl'KZ - Sant Cugat -
lins d'handbol i de tennis taula i el femení de bàsquet, l'entHat santcugaten-ca ha culminat una excel·lent temporada. Quant a l'aspecte econòmic, el president Enric Tomàs va fer públic quin és
l'estat actual del dèficit, que és de 2.949.0O0 pessetes. "D'un dèficit molt important hem eixugat pràcticament tots els deutes que tenim a curt i a mig termini", ha explicat Tomàs.
L'excel· lent balanç esportiu de la temporada i la reducció del dèficit que arrossega l 'entitat des de fa alguns anys van ser els dos assumptes centrals de l 'última assemblea ordinària celebrada per la Unió Ks-portiva Sant Cugat. L'aspecte més negatiu va ser. sens dubte, la poca assistència de socis . A m b poc m e n y s d ' u n a hora, la j u n t a d i rec t iva del c lub encapçalada pel seu president, Enric Tomàs, va fer balanç de la present campanya. Aquesta ha estat el segon any que Tomàs i el seu cos directiu treballa per a l 'entitat sant-c u g a t e n c a . E n r i c T o m à s va anunciar que el dèficit que actualment té la UE Sant Cugat és de 2.949.000 pessetes , uns d ine r s que es d e u e n únicament a col·laboradors de l 'entitat. L'any 1995, però, el dèficit era de més de vuit milions d e p e s s e t e s . És pe r a q u e s t motiu que el màxim responsable del c lub ha afirmat que "si c o n t i n u e m e n a q u e s t a bona línia, anem pel camí correcte . D ' u n dèficit molt important hem eixugat pràcticam e n t t o t s els - d e u t e s q u e tenim a curt i a mig termini" . L'assemblea també va aprovar el pressupost de la temporada vinent, d ' l 1.399.000 pessetes. La secció que generarà més d e s p e s e s és la d ' h a n d b o l a causa de l 'ascens d e l ' equ ip sènior a pr imera divisió nacional. Concre tament , la xifra puja a 5.760.000 pessetes . Els arbitratges i els desplaçaments encareixen el pressupost d'aquesta secció. Dins la partida pressupostària, la junta directiva ha dest inat 750.000 pessetes per a la nova seu social, q u e enca ra no t é u b i c a c i ó . " H e m de teni r un lloc es tab le" . Aquesta ha estat l'afirmac ió r o t u n d a q u e ha p ro -
Mrígmz, pint M r<aaji fkmtbtl * ta BE Sart dart, Mura in Ms trtfeu» a l'akiMe Jni %n«teh. Ftn: XMHUMMSA
nunciat Tomàs. E n l 'àmbit esport iu, Tomàs
va començar explicant que en n o m é s dos anys e l s q u a t r e equips sèniors de l 'entitat han assolit l 'ascens de categoria: els equips mascul ins de bàsq u e t , d ' h a n d b o l i de t enn i s taula i el femení de bàsquet . El president del c lub santcu-gatenc ha explicat que "aquesta ha estat la millor temporada esportiva de la U E Sant Cugat. E n aquests dos anys que p o r t e m a la j u n t a d i r ec t i va hem assolit èxits molt importants , i més concre tament en aques t darrer", però Tomàs ja pensa en el futur: " H e m de c o n t i n u a r t r eba l l an t a m b la base sense descuidar la formació dels nostres entrenadors" .
L 'alcalde r e p el c lub
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va presidir d ivendres una recepció institucional als tres equips de la U E Sant Cugat que enguany han assolit l 'ascens de categoria: el sènior
Bpmi*lMI·liKSaMCi«itil'assemi^irtinirta.Ftto:WEaHIUN
masculí d 'handbol i de tennis taula i el femení de bàsquet . Aquests conjunts van oferir els trofeus a la c iutat i t ambé el premi que els va atorgar la Federació Catalana d'Handbol en reconeixement a la promoció de l 'handbol. Aymerich va ressaltar que "aques t és un pas molt important per l 'esport de
Sant Cugat" i també va afegir que "la L>E Sant Cugat passeja el nom del nostre municipi per arreu de Catalunya". L'alcalde també va pronunciar-se a favor de la base: "El més important de tot és que aquesta enti tat està fent un gran treball pel que fa a la base, de formació de nous jugadors".
Futbol
El Sant Cugat Esport escull president aquesta nit
À.L. - Sant Cugat -
El Sant Cugat Esport celebra aquesta nit a la Casa de Cultura una assemblea extraordinària amb l'objectiu de convocar eleccions a la presidència. Si a darrera hora no es presenta cap altre candidat, els socis hauran d'escollir entre l'expresident del club, Francesc Ruiz, o bé José Ramon Alacid, secretari de l'actual junta gestora. En principi, aquest és l'únic punt previst en l'assemblea, tot i que fonts de la junta gestora no han descartat que es tractin altres punts d'interès pel soci.
Membres de la junta gestora van entrevistar-se divendres passat amb Xavier Figueres, regidor d'Esports de l 'Ajuntament de Sant Cugat, per tractar diversos afers. La gestora va presentar a Figueres el pressupost amb vista a la temporada vinent, que seria d'l 1.400.000 pessetes.
La Federació Catalana de Futbol ha fet públic aquesta setmana el calendari de la Primera catalana de la temporada que ve. El San t C u g a t E s p o r t començarà la lliga al camp municipal d'Esports davant el Girona i acabarà el 23 de maig a casa a m b e l Cornellà.
El Sant Cugat Esport, la PB Sant Cugat i el Júnior van ser premiats divendes passat en la IX "Nit del Futbol Català".
T e n n I s
El Set Ball acull 12 hores de tennis
-SantCagat-
Les instal·lacions del Set Ball acullen demà a les nou de la nit la II edició de les 12 hores de tennis. El torneig també comptarà amb altres activitats complementàries, com partits de futbol i partides de dòmino i parxís. El tradicional lliurament de trofeus tindrà lloc diumenge a les nou del matí. En la passada edició, el conjunt guanyador va ser el capitanejat per Juan Màrquez. /À.L.
34 Esports &S/C4IYTONS Divendres, 17de juliolde 1998
T e n n i s
Àlex Corretja venç Boris Becker i s'adjudica l'ATP de Gstaad
El santcugatenc, amb la selecció estatal, afronta la Copa Davis Àlex Corretja ha tornat a demostrar que és un dels jugadors més consagrats al circuit ATP després d'imposar-se a l'ATP Tour de Gstaad a l'alemany Boris Becker. Aix í , Corre t ja assoleix el seu sisò t í tol com a professional abans d'enfrontar-se com a jugador del combinat estatal a Suïssa en quarts de final de la Copa Davis que es juga des d'avui a La Corunya.
Al.KX LÓI'KZ - Gstaad / Sant Cugat -
Kl t e n n i s t a s a n t c u g a t e n c A l c x C o r r e t j a ha s u m a t a ( j s taad (Suïssa) , el sisè títol en la seva carrera espor t iva com a profess ional . Corre t ja va imposar-se a l ' A T P Tour de Gs taad d e s p r é s de der rotar l ' a l emany Boris Becke r a la final per 7-6 (5), 7-5 i 6-3 en 2 hores i 24 minuts de joc. Kl s a n t c u g a t e n c , q u e era el cap de sèr ie n ú m e r o 3 d 'aques t to rne ig sobre terra bat u d a , va e l i m i n a r a n t e r i o r m e n t l ' a l e m a n y O l i v e r f í ross , el t xec Slava D o s e -del , el l le idatà Alber t Cos ta i el be lga F i l i p D e w u l f e n semif inals .
E n els set anys d 'Alex Corretja com a t enn i s t a profes
sional al circuit mascul í , ha aconsegui t aixecar sis t í tols: Buenos Aires el 1994, Es to -ril, Roma i S tu t tgar t el 1997, i a e j u e s t a t e m p o r a d a ha v e n ç u t a D u b a i - c i m e n t - i Cs taad - t e r r a ba tuda . D 'a l tra banda , el t enn i s t a , de 23 anys, t ambé ha estat finalista en altres tornejos com M o n tecarlo i M u n i c h l 'any passat i H a m b u r g i Roland Car ros aques ta mate ixa t e m p o r a d a . E n el t r a n s c u r s d ' a q u e s t a Àlex Corretja ha guanyat dos tornejos , a b a n d a de proclamar-se c a m p i ó es ta ta l . Gràcies a aq u es t ú l t im resul ta t , el tennis ta san tcuga tenc passa a ocupar la s e t ena posició al r à n q u i n g m u n d i a l d e l 'ATP. Ara fa tot jus t un any, Corretja va arribar a ser quar t d ' a q u e s t a llista.
A B I Canttja, di Z3 anys, ha |«My*t sis títols M set anys com i jagaal·l proftssi·aai. Fats: XJ.
La Copa Davis , a e scena
Àlex Corretja és un dels convocats a la selecció estatal per encarar des d 'avui i fins diumenge al C lub de Tennis La Corunya els quarts de final de la Copa Davis. Després de superar el Brasil, en aquesta se
gona ronda, Suïssa serà l 'adversari. El capità estatal Ma-nolo Santana confia novament en Corret ja , q u e j u n t a m e n t amb el mallorquí Carles Moya haurà de jugar els individuals. La parella de dobles la configuren Jul iàn Alonso i Javier Sànchez Vicario.
H a n d b o l
Els veterans, al Torneig del Sant Esteve
A.L. - Sant Cugat -
L'equip de veterans de la secció d 'handbol de la l 'n ió Esportiva Sant Cugat participa des de dimarts fins dissabte en la XVIII edició del Torneig Internacional d 'handbol, que organitza el Sant Esteve Sesrovires. Dimarts tindrà lloc la presentació de tots els conjunts participants, mentre que dimecres començarà la competició esportiva. Dissabte a la tarda es jugaran les finals. Aquest campionat consta de vuit categories. La I E Sant Cugat, en categoria sènior, haurà d ' e n f r o n t a r - s e a m b ca torze equips més: cinc catalans, quatre de l'estat, un de Dinamarca, un de Taiwan, un d'Eslovènia, un de Iugoslàvia i un de Portugal. El conjunt de veterans ja ha participat diverses ocasions en aquest campionat, que compta amb la participació d'un munt d'equips. D'aquesta manera, la secció d'handbol de l'entitat posarà punt i final a la present temporada esportiva.
E s q u a i x
L'Esquaix presentarà set equips a la Lliga catalana
la temporada vinent AL.
L'Esquaix Sant Cugat ja ha començat a preparar la temporada vinent, en què dos dels seus sis equips han assolit enguany l'ascens de categoria, concretament el de segona i tercera categoria. La campanya anterior el conjunt de tercera va pujar a segona. Santi Al-tarriba, director tècnic del club santcugatenc, ja ha començat a treballar en la planificació de la temporada 98/99. De moment, l'Es-quaix inscriurà un nou equip a la tercera categoria de la Lliga Catalana. D'aquesta manera, seran un total de set els conjunts que integraran els equips de competició de l'Esquaix: dos equips a primera, la màxima categoria, dos a segona, dos a tercera i es mantindrà l'equip de veterans i el de fèmi-nes. Altarriba ha afirmat que l'ob-jectiu amb vista a la propera temporada és que "tots els equips es mantinguin en les seves respectives categories, sobretot els dos que ara tenim a primera. És important ressaltar que mai havíem tingut dos equips a primera". Per al màxim responsable tècnic de l'Es
quaix Sant Cugat també és primordial que "els nens i nenes de l'Escola pugin als equips". Tots els jugadors dels diversos equips de l'Esquaix són santeugatencs. Els jugadors de la segona categoria que han assolit l'ascens són: Joan Casas, Paco Rueda, Dani Guerrero i Raül Artigas. Els de tercera que han pujat a segona són: Carles Juncosa, Joan Serra, Xavier Vila i Jonathan Garcia.
Ek Annandale triomfen
Els germans Annandale, Àlex i Philip, van participar al llarg del cap de setmana a Amsterdam en l'última provà del circuit europeu. Àlex Annandale, que partia com a cap de sèrie número setze del torneig, ha acabat en l'onzena posició final, mentre que el seu germà Philip, cap de sèrie número quinze, ha estat catorzè. Àlex Annandale va ser eliminat per l'anglès Tom Young, que el va vèncer per un ajustat 3 sets a 2. Philip va caure amb el també anglès Tom Harris per 3 sets a 2. Tots dos jugadors van prendre part en la categoria sub-14, en un quadre de 60 inscrits. Jaaa Sana, Cartes Jancasa, Xavi VMa i JtMtkaa Sartia séa ets • M I M p u j a t Fats:E4C
ELS4G\IVrCM>B Divendres, 17 de juliol de 1998 Esports 35
K à r i i n g
Cinc pilots locals participen en el Fórmula Catalunya de Karts
El santcugatenc Oliver Campos és segon a la general de cadets O l i v e r i D a n i e l C a m p o s e n c a t e g o r i a c a d e t , J o r d i M o n s e r r a t e n jún ior , i X a v i e r I l la i S a n d r a Bel e n 1 2 5 c .c . són els c inc pi lots santcugatencs que p a r t i c i p e n e n la V I I e d i c i ó d e l Carn-
Àl.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -
El Fórmula Catalunya de Karts és un campionat que es disputa al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. Cinc pilots santcugatencs distribuïts en diverses categories prenen part en aquesta setena edició, que consta d'un total de vuit proves repartides entre març i novembre. Així, en categoria cadet hi prenen part els germans Campos, Oliver i Daniel, en júnior Jordi Monserrat, i en 125 c.c. Xavier Illa i Sandra Bel. Dissabte passat a la nit va celebrar-se la cinquena d'aquestes curses -l'única nocturna- amb la participació de tots els pilots santcugatencs excepte Jordi Monserrat. Oliver Campos, en categoria cadet, va ser el santcugatenc que va aconseguir classificar-se en millor posició. Campos, de 10 anys, va quedar primer de tretze pilots en la seva primera victòria al Fórmula Catalunya, en el seu primer any com a pilot. Oliver Campos va imposar-se en les dues mànegues. Per a ell l'objectiu és clar: "Seria tot un èxit acabar el campionat entre els cinc primers". En aquesta mateixa categoria cadet, el germà d'Oliver,
p i o n a t F ó r m u l a C a t a l u n y a d e K a r t s . A q u e s t c a m p i o n a t c o n s t a d e v u i t p roves i es d isputa al K a r t ò d r o m Cat a l u n y a d e L l içà d e V a l l . En la c inq u e n a , c e l e b r a d a d i s s a b t e p a s s a t ,
O l i ve r C a m p o s , a m b n o m é s 1 0 anys , va s u m a r la seva p r i m e r a v i c t ò r i a e n una cursa d ' a q u e s t a e s p e c i a l i t a t . La propera cursa d 'aquest Fórmula serà e l 4 d ' o c t u b r e .
Sandr* M, DMM CMUNS, llvtr CanpM i Xavier Mi participen M el Férmub Catalwya fc Kato. Foto: X/WIB UUMttl
Daniel, va finalitzar en sisè lloc i ara és dotzè a la general. Aquest pilot, de 8 anys, també debuta en aquesta disciplina. Els germans Campos han pres part recentment al Campionat d'Espanya aconseguint bons resultats, tot i ser el primer any. La segona i última prova de què consta aquest estatal tindrà lloc a principis de setembre, una cursa on també participarà la santeugatenca Sandra Bel. Quant a la categoria de 125 c.c, els dos representants locals
són Xavier Illa i Sandra Bel. En la cursa de dissabte. Illa va ser sisè de quinze pilots, mentre que Bel, de 22 anys, va acabar en vuitena posició. Xavier Illa, de 17 anys, ha declarat que "en aquesta darrera cursa m'he adonat que puc col·locar-me en les primeres posicions". És per això que el pilot santcugatenc reconeix que a partir d'ara l'objectiu que es fixa és el de "quedar entre els cinc primers en les tres curses que resten", per continuar remuntant
posicions a la classificació general. En aquesta taula classifi-catòria, Illa ocupa l'onzena posició i Bel la setzena. Jordi Monserrat, pilot que no va prendre part en aquesta cursa, és cinquè a la general de la categoria júnior. La propera cursa d'aquest Fórmula serà el 4 d'octubre al Kartòdrom Catalunya, però en sentit invers. Abans, però, se celebrarà la segona cursa de les 4 hores de resistència. Serà el 12 de setembre.
Tennis taula
Bosch i Anton destaquen a Vilafranca
- Vilafranca / Sant Cugat -
Enric Bosch i Josep Anton van ser els representants de la secció de tennis taula de la UE Sant Cugat presents al X Campionat de Vilafranca del Penedès. El quadre estava format per 48 participants. Enric Bosch va caure eliminat en quarts de final davant Rafael Monzó, qui més tard es proclamaria campió del torneig. Bosch, però, va superar anteriorment Marcos Almagro, tercer classificat fa dos caps de setmana al Memorial Enric Minguillon, a Sant Andreu, on també hi va haver representació santeugatenca. La nova incorporació del sènior, Josep Anton, va perdre a vuitens també amb Monzó. Aquest cap de setmana, Bosch i Anton participaran en les 24 Hores de tennis taula de Vilassar de Mar. /A.L.
Festa Major
XI Cursa popular a la Floresta
- La Horesta -
La XI edició de la Cursa Popular de la Floresta, emmarcada dins el programa de la seva Festa Major, se celebra aquest diumenge a partir de dos quarts de deu del matí. El recorregut d'aquesta cursa, que compta amb un total de cinc categories establertes, és de 4,5 quilòmetres. /À.L.
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
CAMPANYA: "Per un Esport Escolar qualitatiu a l'abast de tothom" OBJECTIU: Desenvolupament d'una Escola Esportiva de 1 r. nivell
Potenciació d'aspectes bàsics de l'educació i la formació CONSIDERACIONS PER UNA ACTIVITAT FÍSICA EN EDAT ESCOLAR:
• Necessitat d'esvarcir-se i fer una activitat motriu • Ajuda a l'evolució i educació integral • Ajuda a l'equilibri psicològic i la maduresa afectiva
• Millora el rendiment escolar • Potencia el desenvolupament ossi, muscular i articular.
ORGANITZA: OMET COfficina M u n i c i p a l d e l 'Esport p e r a T o t h o m ! DINAMITZA: Fundac ió Unió Espor t iva San t C u g a t
AMB L'ESTRETA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES ESCOLES DEL MUNICIPI PER A MÉS INFORMACIÓ I PER A PREINSCRIPCIONS CURS 1998/99:
CASA DE CULTURA (Jardins del Monestir) Tel:. 93 589 13 82 De dil luns a divendres de 17.00 a 20.00 hores
36
ELS i CANTW8
g^\ f Espectacles
Lultum Divendres, 17de juliolde 1998
Antoni Ros-Marbà i Michael Hass. Director de l'OBC i productor de PECA.
"Els compositors mai escriuen les seves obres per al temps en què viuen r>*>
JOSKI' MARIA MIRÓ
- Sant Cugat -
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OM '.) i el cor del Liceu han finalitzat aquesta setmana l'enrcgis-tament del disc I.</ Dolons al l'e-atrc-Auditori. LI director Antoni Ros-Marbà i cl productor de la discogràfica internacional DECA coincideixen que aquest és un projecte molt important però que sobretot es recupera i es ta justícia a una gran obra de Tomàs Bretón.
-i)uè suposa l'enregistrament de l'òpera La Dolores?
- \. ROS-MARBÀ (A. R.): És un projecte molt important perquè és gairebé una òpera desconeguda, que té uns valors indiscutibles. Es una obra d'una gran volada i de grans dificultats però que, tal com sol passar, havia quedat oblidada. L'enregistrament del disc entra dins d'una política de recuperació d'una sèrie d'obres que haurien quedat en segon terme.
-MICHAEL HASS (M.H.): Tothom coneix l'òpera italiana o la sarsuela, però aquesta és una obra poc coneguda. La història tampoc l'ha ajudat perquè , per exemple, a Franco li agradava molt poc la música i no la va potenciar. IJI Dolores és una peça molt interessant, amb una música molt pintoresca. I na de les seves particularitats és que descriu molt bé l'ambient rural.
-Déu n'hi do la feina que porta l'enregistrament. —A.R.: Es un enrenou considera
ble. Cal treballar amb molta concentració perquè un minut de gra-vació és un dineral, i per això és necessari el major grau de competència possible. Tot i les dificultats, la gravació ha anat molt bé perquè és una obra de gran envergadura que no té referents. L'ú-nica referència és la partitura i, tot
i així, hi ha errors que cal corregir.
Michael Hass i Antoni Ros-Marbà han enregistrat aquests dies La Dolores al Teatre-Auditori. FOTO: AVE BELTRAN
-Com ha estat la gravació a través del sistema de l'acústica natural? -M.H.: Al Centre Cultural s'hi
treballa molt bé. L'acústica és molt bona per la música i s'hi pot gravar amb molta facilitat. Dóna moltes possibilitats i a més el tracte humà ha estat fantàstic. Hi ha persones que no es troben a altres llocs. Sempre estan a punt per donar-te un cop de mà.
—l'n dels reclams del disc és la presència de Plàcido Domingo. - M. H.: Ho és, però he de dir
que el conjunt de solistes l'integren una selecció dels millors cantants joves de l'Estat.
-Plàcido Domingo no ha pogut enregistrar al Teatre-Auditori, tal com estava previst, i gravarà a part. Ha dificultat el treball? -A.R.: Quan el cantant no hi és
dificulta la feina per una qüestió de comunicació. I això passa sobretot amb una persona com Plàcido Domingo, tremendament comunicativa, amb una presència que omple i capaç de crear una complicitat compartida. Afortunadament hem treballat moltes vega
des junts i per mi les parts que hem enregistrat amb l'orquestra ja és com si el sentís. Tal com si el tingués al costat. —La discogràfica DECA ja va
ser fa poc a Sant Cugat per gravar el disc de tangos de l'OBC i amb el compositor Albert Cuinovart. -M.H.:Era un disc per evitar els
' 'Cal connectar amb el públic, però no a qualsevol preu.
El compositor tampoc s'ha de prostituir"
tòpics del tango argentí. Em va agradar descobrir una persona amb tanta fantasia com Albert Guino-vart. És un músic excel·lent amb un nivell que no es pot trobar en ciutats com I ,ondres o Nova York. L'objectiu era fer un producte que sigui comercial.
—En lot cas, ja parlem de tangos o de música clàssica en general,
fem referència a un públic minoritari. -M.H.: És un mercat difícil però
que creix cada dia. El públic que compra música clàssica cada cop és més jove. S'ha d'eixamplar el mercat i per això cal buscar coses populars, com el disc de tangos, per finançar-ne d'altres amb més riscos, com La Dolores.
-Sovint s'ha criticat la música clàssica d'eritista. -M.H.: Que la música clàssica si
gui elitista no s'ha de veure com una cosa dolenta. L'art ho és. -Al tombant de segle i amb l'au
ge de la manipulació informàtica, quin futur li espera a la música clàssica?
-M.H.: No sé si tinc una resposta. Tinc les meves esperances i les meves opinions. La música contemporània, per exemple, continua sent elitista. Els compositors mai escriuen les seves obres per al temps en què viuen. La seva gran preocupació és compondre per al futur.
-Potser la resposta està en el públic. -A.R.:Les noves generacions vo
len trobar la comunicació amb l'auditori. La música és un acte intel·lectual i moltes vegades per això s'ha separat una mica del contacte amb el públic.
-S'ha perdut emotivitat. -A.R.: Pot ser que s'hagi perdut.
o simplement no s'hagi trobat. —En tot cas, |>erquè la música
clàssica arriïn a tots els |>úblics és necessari buscar fórmules més populars com els concerts espectaculars , les bandes sonores,...?
-A.R.: Cal connectar amb el públic, però no a qualsevol preu. El compositor tampoc s'ha de prostituir. —Fa la impressió que sigui un
cercle molt crític amb tot allò que trenca la norma. El compositor no ho té un pèl complicat per ser innovador? -A.M.: Sempre s'esperen i es po
den fer innovacions en música. Queda molt per escriure, però és difícil crear nous sistemes. Cal veure on han arribat els compositors dels nostres temps per fer un credo particular i procurar ser entesos, admesos i al mateix temps reconeguts.
-Un exemple potser seria José Maria Cano i la seva òpera Luna. -A.R.:Luna pretén entrar en un
terreny que no li pertany. Un cop dins d'aquest terreny presenta un treball de molt poca qualitat. Vaig escoltar-ne deu minuts i ja en vaig tenir prou.
-M.H.:Cano, a qui conec personalment, és polèmic i crític amb Ystablishment, que és molt conservador i a qui agrada mostrar-se així al món exterior. \Luna, el sistema establert prohibeix la mateixa cultura i allò que surt de la norma es considera vergonyós. Cano té raó en alguns aspectes. El que és cert és que a la música pop hi ha molt de talent però fan falta més possibilitats. Hauríem d'aprofitar molt més la creativitat de la música pop.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat Tf/miV Lucas Diesel Systems S.L
Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e Cerdanyo la , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)
Lucas
ELS ÍQMVTONS Divendres, 17 de juliolde 1998 Cultura 37
P a t r i m o n i c u l t u r a l
Uns brètols atempten contra el Forn Ibèric de Collserola
Fa poc es va destrossar una paret de Sant Adjutori Ai'R.-\ COSTA
- Sant Cugat -
l n s rup de persones, que LIL moment de tancar aquesta edició encara no havien estat identificades. ha atemptat aquesta setmana contra el torn ibèric, situat a Collserola. L'acte vandàlic ha afectat el pilar dret de l'estructura de maons que protegeix el forn. deixant en una situació molt precària la reixa de la tanca i el sostre de l'estructura, de manera que ara corre el perill d'es-fondrar-se.Pel que sembla, els brètols van intentar tirar a terra aquesta columna, colpejant-la amb algun instrument contundent.
L'associació per a la preservació del patrimoni cultural de Sant Cugat (APAC) s'ha mostrat preocupada per un tipus d'accions que darrerament es vénen repetint. I és que fa unes setmanes, un altre grup ja va malmetre una de les parets de l'església de Sant Adjutori. L'agrupació ha instat les autoritats a prendre mesures ràpidament "abans que s'ensorri tot". Kn un comunica t fet públ ic aquesta setmana, l'APAC es lamentava: "Quan aquests edificis
l'atac ha malmès la columna que sustenta el sostre de l'estructura. FOTO: CF.l')//). I
del patrimoni cultural santeuga- haurem tingut la culpa, per no ser tenc hagin desaparegut, cap ins- capaços de protegir-lo". L'Ajun-titució en voldrà ser la responsable, tament ha valorat els danys perpe-però la realitat serà que tots n'- trats i estudia com actuar-hi.
M ú s i c a
José Luis Lopategui inaugura demà el XXVII curs de guitarra amb un concert
El curs d'iniciació és la principal novetat d'enguany J. M. M.
- Sant Cugat-
: El Centre Borja torna a acollir el curs internacional de guitarra José Luís Lopategui, que enguany arriba a la seva vint-i-setena edició. El curs, que es farà del 18 al 25 de juliol, es divideix en dos nivells, el d'iniciació i el mitjà i superior, que imparteix el prestigiós guitarrista José Luis Lopategui. En total s'ofereixen 24 places, entre els dos cursos, que ja estan cobertes. La principal novetat d 'aquest any és el curs d'iniciació a la guitarra, ja que fins ara només s'impartia el de nivell mig i superior. Per a aquest nou curs, que impartirà Maria José Santos, no cal tenir cap tipus d'experiència i portar únicament l ' instrument. El Centre Borja acull des de fa més de vint anys el curs. Una de les organitzadores, Laura Bucar, explica que es va escollir aquest espai "perquè reuneix les cond ic ions a d e q u a d e s de t ranquil·litat per impartir un curs d'aquestes característiques". El curs inclou, a més de les clas-
F.lcurs de guitarra inclou dos concerts al claustre del Monestir. FOTO: FAC
ses, allotjatment i manutenció. Aquest dissabte a les deu de la
nit es farà el tradicional concert d'inauguració del curs al claustre del Monestir. Els dos professors, José Luís Lopategui i Maria José Santos, interpretaran 'Due t de guitarres del Renaixement al segle XX' , amb obres d'autors que van des de
Beethoven fins a Isaac Albé-niz. El dia 25 de juliol es farà el t ambé tradicional concert de cloenda al claustre del Monestir a càrrec dels a lumnes que han participat al curs. Enguany, i a causa de la introducció d'un nou nivell, encara falta per dete rminar com es farà aques t concert.
F.ls joves alumnes dels taller s de tuitre van protagonitzar el muntatge. FOTO: X. !..
'Un pèl idiota' mostra els resultats dels tallers
de teatre de la Unió J. M. M.
- Sant Cugat -
Els alumnes més joves dels tallers de teatre de la Unió Santcu-gatenca van representar aquest dimarts l'obra l'ji pèl idiota, davant una trentena d'espectadors. I .'obra es una adaptació del monòleg Alotro Indo de Sanchis Sinis-terra. El muntatge, dirigit per l'actriu i professora dels cursets, Sílvia Servan, mostra els resultats dels tallers de teatre de la primera quinzena de juliol a la Unió Sant-cugatenca. Alumnes d'entre 10 i 15 anys van participar a Un pèl idiota que combinava el gest i la improvisació. Sílvia Servan va mostrar-se gratament sorpresa per la funció. "Estic molt contenta perquè no m'esperava que el resultat fos tan bo, ja que no es treballava una obra de text", va dir.
L'actriu pensa que amb aquests tallers els alumnes poden mostrar quines són les seves principals aptituds.
Els tallers d'interpretació i veu a càrrec de Sílvia Senan a la Unió S a n t c u g a t e n c a c o n t i n u a r a n aquesta segona quinzena de juliol i al setembre. Servan va dir que després de la bona acollida de la representació de dimarts no descarta repetir l'experiència amb els alumnes que participin en la resta de tallers de teatre que hi ha previstos per a aquest estiu. A banda dels cursets de teatre, Sílvia Servan ha estrenat recentment Un paseo porelalma de Lorca amb motiu del centenari del naixement del poeta granadí. L'actriu, que també ha dirigit el muntatge, representarà en breu aquest espectacle de petit format a diverses poblacions de la comarca.
ULTIMA EXPOSICIÓ Fins al 31 de juliol
Ruiz Ortega Quintana Martello
M. Masdéu Verdaguer
Aguilar Morè R. Vilanova Vives Fierro
M. Capdevila Sunyer
J. Moscardó Malvehy L Mundó
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
sïnol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
SantiagoRusiflol,52-SantCugatddVaiès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1
38 Cidtiira ELS/CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998
C r í t i c a art
Arthtes per un nou segle, 7 T A T I A N N A BI.ANOUK
I Joc: Galeria d'Art (.anals Autor: Col·lectiva Tècnica: Pintura i escultura Data: fins al 19 de juliol
I,a Galeria C lanals de Sant Cugat ens presenta un anv més una mostra d'art jove <|ue intenta ser representativa d'a(]iiest final de segle XX.
F.videntmcnt, és molt difícil dir que allò que es presenta sigui la representació definitiva d'aquest final de segle, però és obvi que sí que és representatiu del que encara es practica dins el que tots nosaltres e n t e n e m com a art. Aquesta és una exposició que es diferencia tant per la seva gran varietat com per la seva creativitat. Ks una exposició d'art relativament jove, colorista, atractiva. surrealista, realista, abstracta. simbòlica, contemporània, bé, absolutament completa.
Cal fer-hi un tomb per endinsar-se en un bosc ple de formes polides que representen Ics eines del camp. amb les quals sempre s'ha llaurat, en forma d'escultures, fulles con\ ertides en pintures plenes de missatges cpie volen arribar més enllà
de les branques d'on pengen. ("olors que ens transmeten sensacions de benestar, cadires que es converteixen en cotilles, simulant cossos femenins, potser reprimits però sempre alegres, bodegons subtils que no ens recorden un passat, formes absolutament conegudes per nosaltres però desconegudes en la seva representació. Litografies monocromes, netes, minimalis-tes, suas, relaxants i realment interessants. Paisatges construïts amb taques de colors, on els arbres creen moviment, on el possible vent ens frega els pensaments, paisatges urbans on ens perdem pels carrers on les tau-lades ens deixen saltar d'una a l'altra fins a arribar allí al final, al mig de l'urbs.
Kn definitiva, una exposició més, en aquest calendari cada cop més atapeït dins el món de la cultura, que haurien d'anar a visitar per així enriquir-se encara més de quelcom que fornia part de la comunicació. Deixin-se informar visualment de quelcom que no crea més maldecaps que el de gaudir. Val la pena. Gràcies.
A r t
P a t r i m o n i c u l t u r a l
Entitats locals sufragaran la restauració de l'ermita del
Sant Crist de Llaceras A.C
Kntitats, institucions i aportacions privades seran les fonts econòmiques amb què se sufragaran les obres tic restauració de l'ermita del Sant C -risc Llaceras, que comentaran en breu. La Comissió per la Restauració de l'ermita ha decidit iniciar immediatament els treballs, "per l'avançat estat de deteriorament que presenta l'edifici", segons ha declarat
Tomàs Grau. president de la co-
Les primeres actuacions es dirigiran a la protecció de les pintures de l'artista local, Josep Grau-Gar-riga, que hi ha en algunes parets de l'ermita. El Centre de Restauració de Béns Mobles, ubicat a Sant Cugat, dirigirà i executarà les tasques de restauració d'aquestes l'estiu present.
La ('omissió per la restauració ha fet una crida a tots els santeuga-tencs perquè facin les seves aportacions econòmiques al projecte, a fi i efecte d'enllestir al més aviat possible les obres de restauració i poder, així, salvar l'ermita.
CEhfTItE D'ESTUDtS MUSICALS I HUMANS
Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,
guitarra, etc.
C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat
L'artista Josep Maria Mejan mostra les samarretes amb un dels seus dibuixos. FOTO: W'R lil·l.'I'RAN
Canals presenta sis exposicions per a la temporada 1 9 9 8 - 1 9 9 9 La galeria recupera les dues sales d'exposicions
J. M. M. - Sant Cugat-
Canals Galeria d'art ha presentat sis exposicions, entre elles dues col·lectives, per a la tempotada 1998-1999. I na de les principals novetats és que la galeria recuperarà les dues sales d'exposicions, una de les quals s'utilitzava fins ara com a magatzem.
50anys (farta Sant Cugat és l'exposició que obrirà el pròxim setembre la temporada. En aquesta mostra, en homenatge als 12 anys de la galeria, s'hi podrà veure un recull de les avantguardes històriques de la ciutat, amb el treball dels artistes Grau-Garriga, Josep Royo, Carles Delclaux, Francesc i Miquel Cabanes, Joan Tortosa, Josep Canals, Xavier Figueres i Mercè Diogène. "Amb aquesta exposició es vol mostrar
aquest període artístic a la ciutat. I lan estat uns anys en què hem remogut Ics entranyes artístiques del país", va dir el propietari de la sala, Josep Canals. El galerista també va recordar el compromís del dia a dia amb l'art perquè "cal tenir en c o m p t e que avui és demà".
El pintor Josep Maria Mejan exposarà a Canals del 7 al 30 d'octubre en una doble exposició. En una de les sales de la galeria, hi mostrarà uns cinquanta quadres amb el seu treball més recent. A la segona hi haurà una retrospectiva, amb un centenar d'obres. L'exposició coincidirà amb la presentació del llibre que l'escriptora Roser Amils ha fet sobre l'artista i q u e inclou unes 50 il·lustracions de la seva obra. seleccionades entre més de 1.400. L'artista santeugatenc va presen
tar aquesta mateixa setmana, en roda de premsa, una samarreta que ell mateix ha il·lustrat i que s'inclou en la col·lecció Sant Cugat terra (/'artistes. Mejan ha utilitzat tres únics colors (el blau. el verd i el gnx-) i ha volgut recordar el Sant Cugat més rural. Fins al gener de 1999 també hi ha previstes les exposicions de Carme Aguadé. Subi-rachs, Jaume Carbonell i una col·lectiva de pintures de petit format de firmes de primera línia.
La Galeria santeugatenca ha iniciat aquest estiu uns nous horaris per atraure més públic. A partir d 'aquest mes i fins a principis d'octubre, Canals Galeria d'art tindrà obert fins a les deu de la nit. Amb vista a la pròxima temporada la galeria continuarà amb les exposicions amb visita comentada, que farà el mateix autor de la mostra.
Música
Disminueix en un 2 0 % el nombre de santeugatencs al Doctor Músic Festival Els joves üfinnen que el programa era milloren anteriors edicions
J. M. M. - Sant Cugat-
El Doctor Músic Festival que va celebrar-se el passat cap de setmana a la Vall d'Aneu, al Pi-rineu Lleidatà, ha registrat un 20% menys de santeugatencs que en la passada edició. Sei-xanta-quatre joves van marxar el dijous de la plaça Octavià de Sant Cugat fins a Escalarre en un autobús organitzat des de l 'Espai jove de la Casa de C u l t u r a . La sor t ida cos tava 2.300 pessetes i únicament incloïa el desplaçament fins a la Vall d 'Aneu. L'entrada al Festival costava al voltant de les 15.000 pessetes .El tècnic de l'àrea de joventut de l'Ajuntam e n t de Sant Cugat , Mane l
Turon, va explicar que la disminució de la qualitat del programa i l 'elevat preu del Festival han es ta t els principals factors que han fet que hagi disminuït el nombre de participants. En la passada edició del Doctor Músic Festival van ser prop d 'uns vuitanta santeugatencs els cpie es van desplaçar fins a Escalarre.
La carpa de música dance, el grup Portishead i Bob Dylan van ser, segons els joves santeugatencs, alguns dels principals atractius d 'aquesta edició del Festival. Tot i així, molts d 'ells coincidien que el programa havia d i s m i n u ï t " e n qualitat" respecte a passades edicions. Molts dels assistents al Festival de "La vaca" van
destacar com a principals al·lic ients els nombrosos serveis que s ' inclouen i que van des de perruqueria fins a espais on fer-se pearsings o tatuatges.
A banda de les xifres de Sant Cugat, la tendència en la present edició ha estat a la baixa. Enguany el Doctor Músic Festival ha registrat una important disminució d'afluència de públic. 21.217 joves de tot Catalunya, 5.000 menys dels que s 'esperaven els organitzadors, van desplaçar-se fins a Escalarre, on s 'han fet t res dies seguits de concerts. Aquest any s'han superat els 300 milions d'ingressos, tot i que el festival té un pressupost de poc més de 400 milions de pessetes.
BLS4CANIWB Divendres, 11dejuliolde 1998 Cultura 39
El Reportatge
Fa més de cent-vint estius que la masia de cal Quitèria viu plantada al mig del poble, amb l'hort davant de la riera, les branques de la palmera respirant cap a la rambla de can Mora, així com el llorer; els solcs de l'horta dormen arrenglerats a la vista dels vianants que van a fer gestions a les oficines de correus.
Cal Quitèria o Pest imació per la casa pròpia
Palmera, columna fidel... (Carles Riba) MARIÀSCKLA ROVIRA
- Sant Cugat -
La família Pahissa viu a casa seva des de sempre i vol continuar igual. Joan Pahissa es manté actiu i lúcid als seus 91 anys. Parlo amb ell i la seva filla Maria de la situació de la casa. La façana demana una restauració que, per cara, no han pogut fer. L'interior és ben cuidat, la sala conserva una xemeneia notable, així com mobles i records d'època. -Quan van cobrir la riera ens
van prendre tres metres d'hort... Aleshores ens oferiren molts milions per la casa, els que construïen aquests edificis d'aquí davant, i nosaltres no ho vam voler, perquè aquí hi estem molt bé. La gent ens deia que perquè no ho acceptàvem, com que tothom valora tant els diners! Expliquen com va començar a
estar afectat per algun pla i les gestions, de viatges i viatges, a l'Ajuntament, sense treure'n massa l'entrellat. -Fa tres anys que ens porta el
tema una empresa i els seus advocats -ens diu la Maria.
Una plaça pública
Els propietaris de cal Quitèria ja han assimilat, sembla, que part
del seu hort ha d'acabar desapareixent per cedir l'espai a una nova plaça pública. -Almenys que deixin un espai
ample aquí davant de la casa... L'horta havia mantingut sem
pre la família, amb les verdures i hortalisses que venien al mercat de santa Caterina a Barceló-na. Havien tingut cavalls i premsa i celler pel vi que produïen ells mateixos, fins als darrers temps en què el portaven a "l'Agrícola", el celler cooperatiu que va deixar de fer vi ja fa uns quants anys. Com a tantes masies, ara els cups són tapats, inútils ja després d'un segle de complir la seva funció.
Ara són altres temps. Alguns empresaris inverteixen en produir vins de qualitat que puguin competir als mercats mundials -n'hi ha casos destacats al Priorat- però a la nostra població no s'ha donat el cas.
L'eixida, enrunada
A un lateral de la masia hi ha l'eixida i els corrals enrunats, tocant a la casa veïna, que va ser dedicada a escola i ara és deshabitada. El mal estat d'aquest espai demana una reutilització i neteja. -Nosaltres hi hauríem volgut
fer alguna construcció, que ens hauria permès, amb els ingressos, arreglar la façana. Perquè demanaven molts diners, només de col·locar les bastides. Ara tot està aturat. A vegades ser tant al centre, al
rovell de l'ou, potser porta inconvenients que no hi hauria si la masia fos als afores.
Un color original
La coloració de la façana, d'aquest to que sembla una mica florentí, no és pas degut a la pintura. Té un origen diferent i una restauració que el respectés seria també més cara. -Abans tenien un forn de cerà
mica, a casa, i aquest color es veu que és degut a les totxanes trin-xades, barrejades amb el ciment, i al final va quedar d'aquesta manera. Pel corral on hi havia hagut co
nills i vaques i gallines, ara hi campen els gats. El caquier és carregat de caquis a mig fer, esperant l'acabament de la calor per madurar. Les "solanum ly-copersicum" van absorbint l'aigua del rec mentre els seus fruits es fan grossos i agafen color, uns excel·lents tomàquets, com pot comprovar qui en rebi uns d'obsequi del senyor Joan. El llorer,
Les arcades, com fulles de margarida... FOTO: M. ROVIRA
com la majoria dels de la seva espècie que han de viure en zones urbanes de trànsit dens, és malalt de contaminació. Per cal Quitèria es pot captar la
impressió que si no acceptes modernitzar-te, acceptar un bon feix de bitllets -uns quants quilos- i anar-te'n a un pis nou, et pena-litzen... Al mur s'hi veuen uns forats, orificis de bala de la façana que fan un soliloqui lligant la història de les golfes, amb aquestes arcades fetes fa més de cent anys, fins a la tragèdia de la guerra, -quan hi van disparar en confondre la casa amb l'ajuntament-i els avatars d'avui dia. Sembla que tothom hagi d'entrar obligatòriament en la roda globalit-zadora de la modernitat monetària i tècnica, de la que són foragitats valors com autentici
tat i senzillesa. L'esperit d'aquell Sant Cugat
sempitern, de vida quotidiana humil i sense pretensions, va quedant arraconat a les golfes del devenir dels temps. Si morís del tot es perdria alguna cosa singular i valuosa com aquell raig de sol que passa entre els núvols i il·lumina una flor única. El diccionari etimològic de Co
romines cita la primera documentació del mot casa al primer document català: " casa, del llatí casa, cabana, barraca,la. doc. c. 1.200, Hom. d'Organyà... qui ben tanca sa casa o son castel..." L'arcuació de la golfa sembla
una margarida que es pot anar desfullant amb sís i nos per saber quin serà el futur, que s'espera raonable, al sopluig de la teulada centenària.
C r í t i c a de cinema
La família Robinson ISABEL SÀEZ
Pel·lícula: "Perdidos en el es pacto " Director: Stephen Hopkins Actors: Witliam Hurt, Mimi Rogers, Gary Oldman Durada: 121 minuts
Si es fa una suspensió total de la incredulitat, es veu Perdidos en el espacio com una aventura de sèrie B i no es busquen tres peus al gat, l'entreteniment pot funcionar. No hi ha lloc per a cap anàlisi. Tots els tòpics del gènere són presents. Perdidos en el espacio recorda amb força una versió familiar de Star Trek, desaprofitant el fet diferencial i acostant-se més al model, Els Robinson suïssos, passats pel túnel del temps. Una mena de científic mesiànic vol salvar la humanitat i se'n va amb tota la família, no d'agradable pícnic, sinó a la descoberta
d'un planeta llunyà amb l'esperança de colonitzar-lo. L'ajuda, no sense picabaralles, la seva aguerrida muller i els tres fills de la parella. El més notable de la pel·lícula, un juguet d'estiu, són -com si no!- els efectes especials i un so eixordador, fet d'explosions, acceleracions i alguns crits de l'element femení de l'equip. Pels efectes especials, es pot destacar el moment en què la nau Júpiter 2 queda fora de control, i l'atac d'aranyes quasi-me-càniques. Tot un homenatge als anys 50, un temps de més imaginació i molts menys mitjans. A Gary Oldman el veiem do
nant vida al pervers Dr. Smith, un dolent íntergalàctic. L'actor deu estar-se especialitzant perquè té un precedent a El quinto elemento de Jean-Luc Bresson. En aquesta ocasió és un dolent
que a estones se'ns fa fins i tot simpàtic. Serà perquè és una mica potiner i, ja se sap, la imperfecció troba més el favor del públic. I com si fos una obra de la fac
toria Disney, hi ha espai no tan sols per nens superdotats i robots programats al gust de cadascú, sinó també per una mena de bestiola amb ulls de gat Fèlix i dits de ventosa. La fórmula es repeteix. Juntament amb els efectes especials, els millors apartats de Perdidos en el espacio són la fotografia, el dinamisme amb què ha estat realitzat i els actors, als qui sobra presència i força. La resta és pobre d'enginy, sobrada de recursos materials però curta d'idees. Una proposta amb un bon em
bolcall que dins no té res i de la que cal esperar-ne seqüeles.
SUBSCRIVIU-VOS A
CAVALL Una revista en català per a nois i noies
Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona
Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00
Subscripcions les 24 hores
ServiCaixa IrK la( aixa
Carrer d e la Tomé, 1 4
Tel. 93 674 12 85
t
Mercat Municipal
Torreblanca Taula 1.6
Tel. 93 675 30 65
#
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
BAR GLOPS Rosselló, 2 93 674 36 36 Cuina cassolana
BAR MERMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans
BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans
BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes
BARBOKATA Plana Hospital, 35-37
" — RSaTCelíer, 131
93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
BOI BÉ
Plana Hospital, 35-37
" — RSaTCelíer, 131 93 589 84 22 Marisqueria
Marisc, menú, cuina merc.
Cuina de mercat
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/ i arròs negre
CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01
93 6741)267
~ 1)3~692 24 24
93 697 06 52
Marisqueria
Marisc, menú, cuina merc.
Cuina de mercat
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/ i arròs negre
CAN CABASSA CASTANO Puigmal. s/n
Lleó, XIII
93 589 19 01
93 6741)267
~ 1)3~692 24 24
93 697 06 52
Marisqueria
Marisc, menú, cuina merc.
Cuina de mercat
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/ i arròs negre
CAN EDO
Puigmal. s/n
Lleó, XIII
93 589 19 01
93 6741)267
~ 1)3~692 24 24
93 697 06 52
Marisqueria
Marisc, menú, cuina merc.
Cuina de mercat
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/ i arròs negre CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
93 589 19 01
93 6741)267
~ 1)3~692 24 24
93 697 06 52
Marisqueria
Marisc, menú, cuina merc.
Cuina de mercat
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/ i arròs negre
CAFÈ-BAR SOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 Jazz Live
CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves
CASINET Cami Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
CHEZ PHIUPPE Plaça Pep Ventura, 5 93 674 94 84 Cuina francesa i menú diari
EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans
ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari
EL MESON Plaça Octavià, 5 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat
ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Brasena
FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts
ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari
KROXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
Avda. Catalunya, 15
Plaça Monestir, i
93 589 81 97 Cafeteria i pastes KROXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
Avda. Catalunya, 15
Plaça Monestir, i 93 584 23 32
93 674 08 10"
93 675 35 80
Creps. amanides, menús
Tapes i plats combinats
Cafeteria, croissanteria
KROXAN
LA CANTONADA
LA LUNA Sol. 25
93 584 23 32
93 674 08 10"
93 675 35 80
Creps. amanides, menús
Tapes i plats combinats
Cafeteria, croissanteria L'ALBA Ctra. Cerdanyola, 13
93 584 23 32
93 674 08 10"
93 675 35 80
Creps. amanides, menús
Tapes i plats combinats
Cafeteria, croissanteria
LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
LA PASTA BOIXA Alfons Sala. 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia
LA MUSCLERA
MASIA MAS ROIG
Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05
93 675 00 86
Entrepans variats
Xai, entrecot a la brasa
LA MUSCLERA
MASIA MAS ROIG Raça Mas Roig, 4
93 675 09 05
93 675 00 86
Entrepans variats
Xai, entrecot a la brasa
MESOMENYS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català
PARADA 1 FONDA Rbla Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuina catalana
SQUASH Sant Jordi, 33-35 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú
j£^L •m%,
VALLÈS PA El pa de cada dia
El pa de Sant Cugat
• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"
Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ
Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA
Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27
• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta)
• FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (La Floresta)
wmm
Centre de Rehabilitació • SUSANANICOtETl Sant Antoni, 74 « 93 «74 74 37
Cirurgia • DR FERNÀNOEZ LAYOS Ctrurgta general, aparell dtgestiu. ASC-Previasa-Sannas Av, Torreblanca, 2-B, 2n, Al. Sant Cugat « 9 3 9 8 9 4 7 00
Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈQJC SAEWT CerttSea*» de con**-! «nmesr *ae#-cma mtema, lasertenepia. c/ Santiago HMvtfHM, z, emet. 1« 3»m Cugat « 9 3 674 I S 2*.
Medtona mmmà. dMttifaik OS*** 4h
» 99WWÍ3í»/9ÍS0ÍÍmÍ-— i i ,, i, H j , t ^r
Ora, Arma 8. Ond* • Br*. «o»»r* Sagarm·Or·.Ut·tKS·wi» Cofauftorí* edifici Tarn*_r__ kt, li»-
n*trt«<sa, 2-ft 2* plani*, dttfh 8.».
*9§5a8*Ï57-99a<»43»
Fisioteràpia • SOFIA R O M * FÉRRÉ Fiatet·rtpi·, Aestetfetcie sarStór*
««3<Kr*4 t7 t - \ . -t*HniintrtqiMMjimi|.r1ypiTi ^ ;
Geriatria
• 6ERVAL, <S€WATRIA DEL VAUJSSL Atenctó a pereooee grans en el seu domtciH. Assessorament a llurs fa-rrtfiantXàeetió de Rewdèncie» i d'altres r·cursos.lnfarmerta. Formació. el Àngel Guimerà, 3 06160 San» Cu-o«t.*83«74oe<>* _ _ _ _ _ Afencifi ïeompanyfe &$Bf_x~c$rare\ •CANGURS* avfe * nens, contat de n_-tatts, ajuda a la lat *a_6oms espadats Sabt i atrwe • doroioA A_ tómblanca, ï-8, Set, òefM 1112 Sant Cugat. tr 9» SW 3967
• rmjE A&SfSTÍNCIA IN-
Sana) itapd* ft ta» paMOnf* aram, malalts creats* t> oor*ífe*;efft*, a i.yinlMMi.il h«fi dat-eoíafia. Sfeftama tmm, «àpid, »«9ur i d* pee cwi Av «tniManca, ü-8, aer. A. « H » San» Cugat W.:t« 93 589398?
qué Ortodòncia. C/ J*m tfirò, 16, Sant Cugat. «939»S94_ Urg. 97027 9858 • • CÉKTRE 0 E N T * _ ' Í QUlRtÍRàrC Av Catalunya. 21. baSto», Sant Cugat TT 9 3 ^ 0 0 0O-Fl« 93589030 •CtÍNK»DEWM.Wm»F Odontologia generat, raplenSflIoSi*. protesta, «lonfopedWrS·, ortodontfe, mútues. Av. Tcflefetanca, 8 ^ 2a, 11. Sant Cu»».« 93 «78 08 «T • GÜNCA__nK.i iODOttTOtSQttí .„ o«etor Bairter Sram*. Owodertd»: exotuanament <ieMia_atta. d» Santa Maria Mer. 2a. -S·BTOBjt·t « 9 3 3 - 8 7 0 4 0
• CtfMrCA OISfUNÇ*
1*1
4mm*
Ase, a*r*t< í_ t tjf&fJ·v SÉMW^I
« M t ^ o a f t a t r ^ V t * * a defr**. atíR__Ma^36,2ftS«r*Cljgtt. « 9 3 «7400 25
Mútues
Mútua d'accidents (ta treball oürn. 27J. ?»*• AHBuatav i Sant Cugat.
Odontologia
íienry HaesoeCI ?n«tQtQ9ta.0r«.Mlr}«a^
ueWiijiii.tM.i·i·iitn
Oftalmologia , „ I i . . I8AURA
N6r i_«ÀÍ . !».#<<«• 9.13 h >
mULifrocu-Rer*r«*)»i*. Convent «mfe t«»
" '" t «natee» C/ Santa. Maria,
Otorinolaringòleg • O B . FERRAN FERRAN V&A VBnWrtrtur - Preyíasa - Asítstefwta «•sMttBFttt Madffiad. Francesc Mwa-
. « _ £ * 3». S«nt Cug««t
Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VJNAU.ONGA Pedagogia, logopèdia. Prowemes llenguatge i aprenentatge C/ Villa, Z*T, 1f 2a Sant Cugat. « 9 3 9 8 9 1 2 1 5
Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMDNA PeóTatri». aw» frfanl·lt Hores comsn-gudes Rpta. ttowtattada, 20.1r 3a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 7216
•PILAR CANOSA Ü8EDA Pedetna - Medicina adotescenL Av. •Rutebtanca, 2 - 8, Srpifc Sant Cugat r—-^-^p « 9 3 8 7 4 * 7
* ORA. ANNA PÍMIBET t CALDES Pediatria Vitalicio Sa*ut Mafrffe. endavattaoe.il, Urpis, 9af»t Cugat, «93a8&a9 | " ' '
Podologia •>*oseí>i4iiwp)u_Si<t MetaWe* det * • * pneet», #wm* ortdpè_K)ues, fjepüdrfte*, «frurgi* deipeu. Horetaewtveflir. » 9 3 S 8 9 8 3 « - f l _ B i e 9 6 »
Psicologia-Psiquiatria •> CENtftE m l*^C0LO0^
Trastorns d'epreo*ntàtge i de i» pap. la. Nens. a_d_*Get«te í adults. Av. catatunyaai.aria. Sant Cugat.
^43673 * CENTRE PSICOTERAPfA OELVAIÏÈS Psiootogte, pBkntetría. logopèttta. Plaça Dr, Galtes, S, 2a, 3a. Sant Cu-
« 9 3 9 8 9 4 0 8 1
• ORA. PALERM Psicologia, Ansietat, depresi6, dificultats de retatiè. trastorna a fado-iescència, psicoteràpia. Hores con-vmgudes. c/fraftesscMoragaíi. _5-27.2n la. Sant Cugat. «93 67438 S3-5Í418484B
• INSTITUT «aCO-JWÉDIC SANTCUOAT Psicoiogts clínica, paiquE rie, .de» presaiori», alcoho8»me, <t«íedrrén5«í' trastorns d'ansietat, estrès, taba-quisme. Ay, 1(3rrabtanca,2-8 3er. A cteao. ÚíliSBrftCoaat. « 9 3 9 8 9 3 7 8 7
Tocoginecologia-Obstetrícia
Av. CatattMs, ei. «rt l«v^nK»ú»T «93S8B4B88 • ' p«rtiou6r,»af«N»«*
Traumatologia « M t , GOZZÍ ENE LA TOU8 R O W : - ° Traumatotogis. Ccfaror- i wmMWaj -Av, Ibrrebíarwa, ï-& PoNJhift SantCunat < « 9 3 8 7 5 5 7 98 . , - <,;-'•
•3ÒSE?DOÏWÍpÍ^*Ty,, Traurnatologia, ortopàrfau Aariüir^k -aarrfàr^Pti»v«sa;Mé^l^^9lte1k«r ' Tcftebtanç» í*.aa·1(JiÇw«<!MBÍt, « 9 3 5891888
«OR FERMIN ARAIWrtrRçT" CiJTirgmcítcíJ·dtwtfaumaJpi es.'' Hores ctMWtngude*. Ct <Sf«», 41, lr3s SantCtiat--« 9367443484»3M·.j9Sa4 •
I N P R O S S
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistència, servei 24 hores
• "Cangurs" d'avis i nens
• Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,.
«Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..
•Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
7 AvTorre Blanca 2-B, 3rA, desp. 11-12
Sant Cugat del Vallès
ELS /CANTONS Divendres, 17 de juliol de 1998 Cultura 41
l í Jfoón Bar Restaurant
Tota una tradició
Menú diari, però de diumenge!!
PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47
Com si fos de tota la vida
la xocolata. . . ffsj'h-
els entrepans. . . <ffvff\.
e l cafè.. . f f v f H
les pastes.. . - f fv f fv
el suis... < f *vfK
Si encara no ens coneixes,
La granja
mereix una visita
I I Pi. Barcelona . . Tel. 93 675 52
* * G PELUQUERIA
FORMAS C / . Elias Rogent, 1 8A ([unto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès
•CiNESA •YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
SantCusstí
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
"Mr.Magoo" 4,30-8,30-10,3C
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
SantOigaU -
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
Percgdosw^esjjaciO 4#>-7,f$*10t1í
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
Sant0igat3
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
Uaman<toa~/AHiïago|Kl^ 4,15-6,15» 8,25* 10#
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
Sant Cugat 4
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
Armaggedon 4,10-7*05*10$
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
•YELMO
Yelmo 1
Arrnaggedori 4,30 - 7,30 - 10,30
Yelmo 2
i Perdidoseneiespacto 5,00-8,00-10,40
Yelmo 3
> Tormentadefuego 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 4
i El ultimo patriota 4,00-6,15-8,30-10,50
Yelmo 5
Sessions golfes de dissabte
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
$a •* Cugat 1
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
MtMageo OOVK
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
SantÇt]gat2
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
Perdidos en el estació 00^C
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
SantCugatS
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
UamandoataspaertasdefGteïo . 00,3
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
Sant Cugat 4
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h. Armaggedon 00»&
La sireníta / Mucho mas» 4,90 / 8,00 - 8,15 -10,55
Yelmo 8
Alcaerelsol 4,00-6,15-8,30-10,40
Yelmo?
1 Kull el conq/ Mem. del àngel....4,00-6,15/8,30-10,55
Yelmo 8
I Espadà màgica/«««ClMhCha 4,15-6,00/8#M0,5Q
Yelmo 9
5 Ahmed.../ Pajarico , 4,00 - 6,157 8 30 -10.50
'Diumenges i festius sessions matinals a tes 12.00 h
6 "Dissabtes sessions go^es a la 01.00 h.
T PARADA • C U I N A CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú . • TANCAT DILLUNS NIT BQNBAIt RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
t Tel. 93 589 26 9 7 ff
BO i B£ • "MONTADITOS" • TAPES • MARISQUERIA • BOUTIQUE
D'ALIMENTACIÓ
OBERT TOTS ELS DIES
Rbla. del Celler, 131 Tel.: 93 589 84 22
Sant Cugat del Vallès
mi SWS/TNT CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
wsm
ESTRENA ESTRENA 2a- SETMANA 3 i SETMANA GOLFA EN V.O.S.E.
SALA 3:16,15-18,15-20,25-22,35 Golfa: 00,35-APTA
Muns, Dknerts, Dfous, Dissabte i Diumenge
SALA 4:16,10-19,05-22,05 Golfa: 00,50 -APTA
Dimecres - Divendres
SALA 2:16,30-19,15-22,15 GOLFA: 00,50 - APTA
SALA 1:16,30-20,30-22,30 GOLFA: 00,30 - APTA
Divendres sessió golfa VOSE SALA1: 01,00
§ « ^ S 1 S SÍ CINESR Dia de
t/Wrewrf/UWERSAl ^espectador
Carnet Jove
Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per universitari anticipada de 65 anys telèfon
Venda les 24 h. als ServíCaixa àfàïïfà* Ï&SX3&
Sessions numerades
42 Cultura ELSiC/UVIÜNS Divendres. 17 de juliol de 1998
L M «E A D 1 O 9 1 , 5 .9 M
De dilluns a divendres Dissabte
t a p r o p o s t a
• De 8 h a 9.00 h Primera Plana, presentat per Jofre l.lombart • De 9 .00 h a 12 h Matins d'estiu, magazine presentat per A/ex Bldzquez • De 12.00 a 13.00 h Tira mi I les, el concurs de Pere Pallissa • De 13 h a 13.30 Sani Cugat avui: P informatiu
• De 13.30 h a 14.00h Viu l'estiu • De 14h a 19 h Tardes de música amb Salva Vallvé • De 19 h a 11 h Tardes de música amb Al ex Part u al • De 22.00 h a 8h Música al teu costat
• D e 8 h a l 3 h El parasol. presentat per Salva Vallvé i Raquel Iniesta • De 13.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Josep M. Ah ira • De 16.00 h a 19.30 h Jukebox, presentat per Xavi Montero • De 19.30 h a l · l h Música al teu costat
Diumenge
• De 8.00 h a H.OOh Roda d'amics de l'estiu, presentada per Pere Pa hissa i Joan Fàbregas. • De 14.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Josep M. Alzira • De 16.00 h a 19.30 h Jukebox, amb Xavi Montero • De 19.30 h a 8.00 h Música al teu costat
La Coral Tardor amenitzarà el vespre de diumenge a la Floresta
És ben sabut que, habitualment, les entitats tenen cabuda a les festes majors perquè hi programin les seves activitats. I si el seu objectiu és la música, encara hi encaixen més. D'aquesta manera, la Coral Tardor serà una de les entitats del districte de la Floresta que actuarà en els actes de la Festa Major. Serà diumenge, a partir de dos quarts de deu del vespre, a l'església Nostra Senyora de Montserrat. L'acte és organitzat pel Col·lectiu de Gent Gran -del qual forma part la coral- que també oferirà coca i moscatell als assistents. Aquesta és, doncs, una nova ocasió per veure i sentir les veus d'aquesta coral de creació relativament recent.
17 DIVENDRES
18 DISSABTE
FESTA MAJOR D £ LA FLORESTA • Pregó de Festa Major a càrieç de Piti Espafiol. Coç^ eÉva í moscatell. A les 2&30h a la plaça Josep Pfeya. Org: Comissió de iesïes. •Exhibida de balls de saló. Ales 22:30h. A la Uiwéïteereariva i d'Esports de la Floresta. Grg: U.R.E.E FESTA MAJOR DE MIRA SOL • Cercavila é» Festa Major, A les 2Ch00h. Sortida Útè% Pl„4e l'Estació finsal CasaLAmb «i* Gegants de Saní Cu-
Cultura de Mira-sol Club Miía-soL Oig: Oomíssié Festes;
Gdedecinemaahfcesca:MarsAtmàs Ales 2£3uV$íïdïaa del Monestir « XV Uoivetaitait de la Pau. Sessió informativa obem: Resum dels resultats de l'encontre, Í9fl0h. Centre Borja.
FESTA MAJOR DE LA FLORISTA •Siraul*fci«es d'eseacs acàrrec del Sr. Abdei Karím SSafe^Ies l&OOh. Agrupació Esportiva i Cultural (Passatge Se-gala, 4-6)
Exposicions
SALES MUNICIPALS
• Col·laboracions de Cesc ^ Van Campen amb l'E* sp a i
(Jar-
19 DIUMENGE
TOTA MAJOR D * MIRA-SOL •AnimaeBamï) escuma a càrrec de la Saragata. iWm, PI Estació de Mira-sol. •Concura éestÉr. I2r30h. Pista de Club Mira-sol. «EsixttCN&ÏBftmíï. A íes l&06h a la PL Estació de Mira-sol. Org: (4ub Mira-sol •El Cosit® dtk lhí Dragons A les 22:3üh. Casal Cuitarà! de Mira-sol. Org: Mira-sol Teatre. •Ball de Festa Major. A ics 2430b, Pista de Mas Jafleí. Org: Club Mira-sol • lr Trofeu de Festa Major d'Hoquei Patins. De 10 i; 13 hores. Pista de Club Mira-sol. Org: Club Mira-sol XXVII COlíèwRS INTERNACIONAL OfiJl l lTARRA "JOSÉ LUIS LOPATEGUI" Audfctó' del <€5»óde guitarras del renaeirràento al % SES*, A càrrec de j.L·Lopategui i Ma. José Santos A les 22E00k Claustre del Monestir. Org; Ajuntameat^Sant Cugat dcí Vallès.
FESTA MAJOR DE LA FLORESTA •Cursa àoputer. A les O9:30h. PI. Estació de la Floresta. Org: Comissió de Festes. •Cant deteL'A càrrec del Grup Tardor. Amb coca i moscatell. A les 2130h. Església Parroquial Ntra. Sra, de Moiu-se»at Ofee Col·lectiu de ia Cent Gran de la Floresta. FESTA MAJOR DE MIRA-SOL •ConctÉf de dibuix infantil. A Ics 1 l:ü0h. Pista de Club Mira-sol Org; Comissió de Festes •Passejada en íàeSeleta. A les 1 i:00h. PL Borràs. Orgí €o«u^íó de Festes. - ~ • •^dfctfe·A- Jes 12:00h. Pista de OubMím^.O«f.Ckjttüssió de Festes.
,Jfaigtïa. A les 12:30h. Casal Cufcutsltle Mfearsoi Org: Comissió de Festes. *Fes<»Major. Entrega de prej3pabe©nciiis»pà dels jocs de taula. À les 17:30h.Casal Cultural de Mira-sol.
Org: CnScarèt de la Gent Gran de Mira-sét, •Jocs iaamife 1 berenar. A les 18:00h. Casal Cultural de Mira-sol. Org: Comissió de Festes. •Havaderes amb el grup "Peix Fregit" A les 21:30h. Casal Cultural de Mira-sol.í )rg: Comissió de Festes. S A N T CUGAT •XV UjBversiíatde la Pau de Sant Cugat. (Conferències i xerrades. Situació de la investigació per la pau. A les lOrOOh. Ce«re~Íoí^< Liaceres,30). Org: 1ÍNIPAI i.
DE LA FLORESTA a la fiesea amb " Swing GuitaV Aíes 2£30h. Pistes de la Floresta. Org: Comissió de
i Jove.Ci.s2i de Cultura ( | d i n s de l M o n e s t i r s /n ) . I Fins al 24 de Juliol I • Espais públics, lectures
privades de Pere Pich. Bib l i o t e c a (p i . de l c e n t r e Cu l tu ra l , s/n). De l 'I de juny al 24 de Juliol .
•XII Exposició d'obres par-% ticipants al Concurs de Pin-^ tura Ràpida "Francesc Ca-1 banas i Alibau". Casa de I Cul tura (Jardins del Mo-I nestir)Fins al 26 de Juliol.
| •Rudolf Hasler; Cobra % 1978-1997.Claustre del I Monestir. Fins al 25 de ju-I liol.
I «7a. Most ra Fo togrà f ica * d ' a l u m n e s . E s p a i J o v e . I Casa de Cu l tu ra . Fins al 1 25 de Juliol .
SALES PRIVADES
• Col·lectiva de 7. Pou d 'Ar t ( B a l m e s , Fins al 31 de Juliol
35).
DÍJOttS
• Trisomni. Pintures de Domi nia ue 0., I. Mir i Núria Sol. Al Club Esportiu Valldoreix. Fins al 31 de Juliol
• "Co lo r s " . Pintures i lito-
t rafies de Didier Lourenço ,a Galeria (Sant Jordi, 14)
Fins al 30 de Se tembre
• Artistes per a un nou segle. Número 7. Canals Galeria d'Art ( C/
de la Creu) . Fins al 19 de Juliol.
•Runde,olis.A.P.V. de Valldoreix. Fins al 24 de Juliol.
ELS f CANTONS Divendres, 11 de juliol de 1998 Cultura 43
TELÈFONS D'INTERÈS
Ajuntament 93 5892288
Bombers BaüatBra 936928080
Bombers Generalitat 085
Bombers Rubi-Sant Cugat 938998080
CAP 935891122
CAPugèncles 935894455
Casa de Cuitarà 93 5891382
Cetrtre Social i SanteriLf 93 5897800
Casal VaBrJorebt 93 674 4S 99
Catalana de Gw 937252944
Centra Ctvíe ta Rortóa « 5 8 9 0 8 4 7
Centre CMc tes Planes 93 675 5165
Casat CuHuraiMifa-sol 935832018
Cinemes St. Cugat Peser.) 935880941
Correus 93674 7096
Creu Raja Sant Cugat 938741234
Creu Roja VaWorea 936742459
Dispensari La Floresta 935747615
EntMufMcpjlDesesfitj^it 936742719
ENHER Rubf 936991892
FECSA (atenció atsüent) 900737373
FECSA fcvariW) « 0 7 4 74 74
fFCC 936741934
funerària 93 5895552
G. Cwl (Mifa-soi) 936742379
Hisenda 935891155
Jutjat 93 6746S96
Parròquia St. Pere Octavià 936741163
Parròquia Les Planes 932047503
Parròquia Valldoreix 936740569
Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55
Cuerpo Nacional de P o t a 93674 7858
Urgències 091
Policia Municipal i Prot CM 092
Poi Municipal (Valldoreix) 908795125
Comissaria de Policia
Taxis (parada)
93 674 7612
93 674 0997
Ràdio Taxi 93 58944 22
RepsoJ-Bulà 93 6741580
Sant Cugat Comerç 93 674 0322
• •
SOREA 935890021
Valldoreix (parada) 93674-1111
Grua 93674 33 71
Aigües l a Floresta 936742089
AAPPIWMWl·iSOt 936742016
AAWV6fS8C«rmeMra^0l 936741003
AAWSat!Ja»Mir*sol 936747103
AAPPiWWtfdOrw! 936742197
AAPPïWC.MontsenatVaí.93 6742105
A A P P W C f t l M t j ó M 936745849
AAProp,i*sisLaFtoresta 93674208»
MWAigiHtof igataFte. 936745129
AsB. CQA&U#Étor$ "932684567
C f íp t íp r fe íS Í 935893080
GnenpBace (91)5434704
H. General* Catalunya 935891212
H.VaUdtleBron 934272000
H. Sant Joan de Oéu 932034000
Unitat Coronaris 932481040
Tet de l'Esperança 834144848
WormacíS Gatteteres 932042247
Nof (ració Aeroport 934785000
InfcrmaciófrBffE 934900202
WorrnaaóPort 933188750
0MIC 935893188
Policft*; ToRsbtBnca 93 58918 88
PSOMUSA 935891732
€ IUTÍATS -k
ASDI 936753503
Arxiu Gavln 9367425 70
Casal d'Avis SC 935891638
Llar d'Avis Parròquia 9358905 98
Club Muntanyenc 9367453 96
Coral de la Umo 936741006
Esbart Sant Cugat 9367526 52
Tot Sant Cugat 9387486 61
Grup Sup. Immigrants 936749314
Ridio Sant Cugat 936755959
Bs 4 Cantons 935896282
s i\ N .r?síiww:
D i v e n d r e s 1 7 • San t G e n e r ó s D i s s a b t e 1 8 • San t Feder ic D i u m e n g e 1 9 • Santa À u r e a D i l l u n s 2 0 • San t El ies D i m a r t s 2 1 • San t L l o renç de Br ind is l D i m e c r e s 2 2 • San ta M a r i a M a g d a l e n a D i j o u s 2 3 • San ta Br íg ida D i v e n d r e s 2 4 • San ta C r i s t i na
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
• Informació i inscripcions:
De dimarts a divendres, d T t 1 a 1 3 i d e l 7 a l 9 h .
Tel. i. fax 93 589 82 6 (Casal de Cultura
de Valldoreix).
•CICLE CINEMA a l'aire lliure
Divendres de juliol i agost. A les 22.30 h. Entrada lliure
Al pati del Casal de Cultura de Valldoreix
17.7.98 The Game Majors de 18 anys
24.7.98 Mogly y Baloo Tots els públics.
31.7.98 Siete anos en el Tibet Majors de 13 anys
7.8.98 Todos dicen I love you Tots els públics.
CASALS D'AVENTURA
Del 6 al 17 de juliol
Hípica-Esports d'aigua - Esports de muntanya,.
CASALS D'ESPLAI D'ESTIU
Queden places per a:
JULIOL (2a quinzena) AGOST (1a i 2a quinzena) - SETEMBRE
OBERTA LA INSCRIPCIÓ Al C. Cultura de Valldoreix
H O R A R I A U T O B U S O S
• ÜHiA 1 . SANT CUQAT-MIRA-SOL-MAS JANER;
Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.OOh-O7.O0rt-08.00h i a tes hores en punt fins a les 22.00h.
L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de KG.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a fes hores en punt fins a les 22£0h. L'útttm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de RG.C- de Sant Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: O6.40b-O7.4Or! i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza ef seu recorregut a f estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-Q8,40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Recorregut. Mas Janer, Estacà) Mira-sol, Plaça Cm Cadena, Estacà? St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, A!fon$ Sala, Can Cadena, Estació Mirasol, Mas Janer.
IA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec.
-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46ti i als 16 i 46 minuts de cada-hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06,23h-06.53h i als23 i 53 minuts de cada Nora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a fes 22.23h.
Sortides des de l'Estació FGC.
-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins 3 les 22.35h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-0&35h i ais 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.
Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
l i i i p iT ci i i i i ip i iRisiMl^i i f tSiei Sortides des de F,$olom.
-Dies feiners. 1 a $3rtida:05'45h del mati i cada hora i mitja fins a fes 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí! cada hora i mitja fins a tes 22.15h. Sortides des de l '&tt t io.
-Dies feiners. 1a $0$da: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.
-Dissabtes i festius» 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.
Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Placa Centre, La Ftomsta.F. Colom.
• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA
-Dies feiners. 1a sor&Ja: 05.40h-06,25h i ais 25 minuts de cada hora Snsa tes 22,25h. -Dissabtes i festius.'la sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 1 l.55h.(feíners)
• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA
-Dies feiners, lasoffea: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Dissabtes. 1 a sorífctóíOS. 15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.1Qn. -Diumenges i festius. 1a sortida: D7.'l0h i ais 10 minuts dècada horafns ales 22.10h, -Sortides addickxiatefl Cerdanyola: 22.40h i 23.0Óh (feiners). 23,00h (dissabtes i festius).
• A 3 . BARCELONA-SANTCUGAT
-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minats de -Diumenges i fesSus.1 a sortida; 06.45h i ats 45 -Sortides addicionals a Cerdanyola; 22.l5rt {feiners}.
cada hora fins a les 21,45h. cada hora fins a tes 21.45h.
de cada hora Snsales21.45h.
HS4CANIOINS Divendres, 11 de juliol de 1998
44 Setmanari de SANT CUGAT net VALLÈS
AMÍKI .SC.YSTIKRA
P e d r ó Vallejo havia fet d e manyà i havia treballat en un parell d 'empreses quan li van oferir una feina com a policia local que va canviar-li la vida. E n aquesta feina guanyava mil pessetes més que a les altres, i aleshores -fa 26 anys- "mil pessetes e r e n mil p e s s e t e s " . Ha patrullat per tots els carrers de Sant Cugat i ara en porta vuit a la porta de l 'Ajuntament cada tarda. Tot el poble passa davant seu.
-La feina del policia local ha haguí <le canviar a mesura que Sani Cugat ha crescut . -Aleshores érem policia de po
ble. Sortíem al carrer, regulàvem el trànsit i orientàvem la gent que ens preguntava. Però no hi havia la circulació que hi ha ara. Després , mica en mica, hem anat adquir in t cone ixemen t s amb cursos de reciclatge de temes judicials i de trànsit. Ara els policies estem molt millor preparats que en aquella època.
- L a vigilància a la plaça de l 'Ajuntament és més avorrida que voltant pels carrers?
- L a gent ve molt per aquí, gairebé s'ho estimen més que anar a la Prefectura i esperen que jo mateix els resolgui alguns tràmits que només poden fer allà. De fet, encara que passin coses en altres punts, jo no puc abandonar la vigilància de l'Ajuntament , sempre he d'avisar els meus companys. No puc saber si és un parany per entrar un pa-q u e t - b o m b a a l ' ed i f ic i , pe r exemple.
- L a p laça d e B a r c e l o n a é s molt concorreguda, però tranquil·la.
- E l problema més gran que tinc a vegades és cridar l'atenció dels nens que juguen a pilota, perquè està prohibit Fa molts anys, fins i tot hi havia una normativa que prohibia travessar les places, només hi podies entrar per descansar. Havies de tran-
Pedró Vallejo. Policia local.
"Abans de denunciar, cal convèncer l'infractor"
Pedró Vallejo, davant un senyalde reserva d'aparcament. FOTCXX. LARROSA.
sitar pels laterals. Aquesta plaça és de terra i s'aixeca molta polseguera. A vegades, els altres usuaris cm demanen a mi que els adverteixi per no cridar-los ells mateixos l'atenció. Els nens sempre li tenen una mica més de respecte al guàrdia.
-L'autoritat sempre imposa... - E n s tenen respecte, però no
por. Passen per la porta i em diuen : "hola, guàrdia". I això em fa content. Algunes vegades haig de dir a les mares que no amenacin els
-Realment ha canviat la imatge de la policia?
- É s clar que sí, per sort. És cert que hi ha gent que no confia en nosaltres i sempre criticarà el que fem. Però no és que no li agradi la policia municipal: és que no suporta l'autoritat. Cada cop són menys. —Els santeugatencs conduei
xen bé? -Jo crec que fa falta més edu
cació viària, és una assignatura pendent . Sobretot la joventut,
encara que tam-amenaem CIM u n J 1 ciu-aid que ia i i i -
seus fiíis amb Sempre demano a les bé hi ha adults
ia nostra figu- mares que no utilitzin ciue c « m e t e n ra, sinó a l'inrevés. Sempre els dic que el guà rd i a e s t à per ajudar-los.
- M o l t e s ve-gades són els pares que tenen més recel que els fills.
-Però això és perquè el guàrdia municipal és el qui posa les multes i s 'emporta el cotxe si està mal aparcat, i això no agrada. També conec molts ciutadans que diuen que hi hauria d'haver un guàrdia a cada cruïlla.
la figura del policia imprudències. -Vostè defensa
com a amenaça per als més.!.'actilud
5 •* conciliadora fills, Sinó a Vinrevés" que la coerciti-
- E s una de les primeres coses que vaig aprendre en entrar al cos: abans de denunciar, cal convèncer la persona q u e c o n d u e i x q u e es tà cometent una infracció i una imprudència. Una vegada vaig haver de dir-li a un pare de família que si volia suïcidar-se deixés la dona i els fills a casa. Acabava
de passar un semàfor en vermell. -Les zones niaves donen molts
maldecaps. -Sí , són un problema perquè
passa sovint que necessites parar el cotxe un moment i no trobes lloc per fer-ho. A la tarda, si no hi ha molt trànsit, es pot permetre deixar el cotxe a la vorera. Però s'ha de tenir molta cura per evitar discriminacions. És la part més difícil. A més, a vegades la gent no entén que per algun motiu oficial el cotxe no es pot deixar en un lloc on normalment es podria aparcar. No diem les coses per caprici.
-Es difícil separar la feina de les relacions personals?
-Més d'una vegada m'he trobat amb persones que necessitaven explicar els seus problemes i es deixen anar quan em troben. Jo els escolto, tot i que a vegades reconec q u e és una mica violent. El fet que jo sigui del poble i visqui entre la gent, canvia les coses. Veure una persona coneguda, com jo, amb la trajectòria que tinc a la policia, tranquil·litza més d'un.
- H a hagut de fer mai de co-madrona improvisada, com a les pel·lícules?
- H e estat treballant deu anys de nit i passen moltes anècdotes. Moltes vegades havia de saltar d'un balcó a l'altre per entrar a les cases. No sé si ara, als 55 anys, ho podria fer. Un cop vaig entrar en un pis que estava tancat feia dies i hi havia un balcó obert. Entro a l'habitació i em trobo una metralladora Alfa col·locada a sobre del llit, apuntant-me. L'havien comprada a l'exèrcit i estava inutilitzada. Però l'ensurt me'l vaig endur igual!
—S'ha convertit en un element més del paisatge de la plaça. -Serà fins que em retiri, d'aquí
a deu anys, quan m'arribi la jubilació. Aleshores em dedicaré encara més als meus néts, que són la meva passió, i a pintar quadres. O millor dit, a copiar les pintures d'altres, que, per ser honestos, és el que faig.
Trànsit ÏORDi C A S A S
L'I de novembre de 1856 l'ajuntament santeugatenc informava que dels set camins que comunicaven amb els municipis veïns, només dos eren de roda -els altres cinc eren de ferradura- i només un estava en bon estat, el que anava a Cerdanyola. Pel que fa a la situació interna: carros, cavalls i vianants vivien una promiscuïtat més que suportable. Tot s'ha capgirat. Som, com recordava aquest setmanari al darrer número, un municipi privilegiat pel que fa a les comunicacions. Tenim de tot: autopistes, carreteres, trens-me-tro, autobusos i, sobretot, molts vehicles privats (amb una ratio superior a la mitjana catalana). Això explica perquè és possible que se tmanalment hi hagi 41 milions de desplaçaments a la regió metropolitana. Regió que, pel fet de mesurar-se precisament pel percentatge de gent que surt del seu municipi per treballar, ja ha assolit els 163 municipis. D ' a q u e s t s desplaçaments, el 56,7% es fa en transport privat. És la contrapartida a aquest creixement difús, com el qualif iquen els especialistes, que tendeix a ocupar tot el sòl metropolità. A més casa dispersa, més transport privat. Però és a l'interior on fa més mal. Cada cop usem més el cotxe, des de 1991 ha augmentat en 8 punts el seu ús a la regió metropolitana. A més, segons se'ns diu, l'hàbit d'agafar l'autobús no es consolida i el taxi espera un important c r e ixemen t del mercat . Mentre, el 33% dels barcelonins es mostren preocupats pels prob lemes de circulació/aparcam e n t , p e r ò n o m é s un 4 ,4% creuen problemàtic el transport públic. N o sé si perquè els importa molt poc o perquè consideren que ja funciona prou bé. Aquí, l'opinió del funcionament dels autobusos no és bona i, això no cal preguntar-ho, la necessitat d 'una àmplia zona de vianants és inqüestionable. Qui ho haurà de pagar, ja sigui amb un major esforç físic o amb impostos? La resposta sembla bastant evident: en molt bona part els que fan ús rodat (i, en alguns casos, abús) de la ciutat. Com? Parlem-ne.
«4»
L r § * ' i ' r t H
v a -U1 è
TeoAo PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60
Sant Cugat del Vallès www.valles.com
Hardware, Software &Webs