Diari de PradaDIMECRES, 24 D’AGOST DEL 2011 Universitat Catalana d’Estiu - Prada (Conflent)

Després de vuit dies de convivència calorosa al Liceu Renouvier de Prada, avui s’aca-

ba aquesta XLIIIa edició de la Universitat Catalana d’Estiu, la del 2011. A l’UCE li ha arribat l’hora de fer maletes i plegar veles fins l’any que ve. Ho farà ha-vent igualat la xifra de par-ticipants de l’any passat. Si l’edició anterior va acollir 752 estudiants, la d’aquest any ha comptat amb només 7 alumnes més, 759. El nombre total de partici-pants, comptant, a més dels alumnes, els professors i conferenciants, el personal d’organització i les animaci-ons, també s’ha mantingut. Enguany un total de 1.615 persones, 43 més que l’any passat, han trepitjat el Renou-vier al llarg d’aquesta setma-na i mitja. Bo i amb això, analitzades per separat, les xifres de-mostren que la crisi no se n’ha mantingut al marge. La disminució del pressupost, a causa de l’aturada de les subvencions per part del nou govern del Partit Popular a les Illes Balears i del resituament

polític massa recent en alguns ajuntaments, han fet baixar el nombre de professors i les be-ques que incentivaven la ma-triculació d’alumnes de fora del Principat i de Catalunya Nord. Deixant de banda els que han vingut del País Valencià (que han crescut lleugerament), el nombre d’estudiants de les Illes ha passat de prop del 17% l’any passat a poc menys d’un 15% enguany. També ha baixat una mica més de mig punt la participació de gent d’Andorra, de l’Alguer i de la Franja de Ponent. L’ajustament pressupostari també ha tingut un impacte negatiu en el nombre de pro-fessors. En aquesta edició, hi han participat 32 docents menys que l’any passat. La política aplicada per l’orga-nització en aquest sentit ha estat la de contractar menys professors i allargar-los l’es-tada. Finalment, els participants han optat per escurçar l’es-tada. Aquest any hi ha hagut un 30% menys de persones respecte de l’any passat que s’han quedat a Prada durant els vuit dies d’UCE.

L’acte més multitudianri fins ara (tot i que encara cal espe-rar quanta gent arrossega la cloenda d’avui) va ser l’ho-menatge a Joan Maragall, que va reunir l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i la con-sellera d’ensenyament, Irene Rigau, entre d’altres. El rector de l’UCE, Jordi Sa-les, es mostra satisfet del fun-cionament d’aquesta edició.

Pocs joves, menjar més boA l’UCE hi falta jovent. Amb només un 27% de participants

de menys de 25 anys, ha tin-gut enguany la meitat de jo-ves que l’any passat, després d’un període d’increment d’aquest col·lectiu. L’organit-zació ho atribueix també a la retallada en beques i ajuts. En canvi, un dels aspectes que han millorat sensible-ment respecte a les edicions anteriors, és la qualitat del menjar. Segons una enques-ta, els usuaris del menjador valoren amb un 6,8 la qualitat del servei d’aquest any. No us impacienteu gaire perquè l’UCE tornarà la segona quin-zena de l’agost que ve.

Les xifres

1.615 participants

27 % menors de 25 anys

759 alumnes

229 professors i conferenciants

36 persones de l’organització

24 periodistes acreditats

L’últim, que tanqui la porta

Com ja fa quaranta-tres anys, la Universitat Catalana d’Es-tiu d’enguany ha estat el re-sultat de tot un any de feina. Convocar 229 professors i conferenciants és la feina de l’Equip Rector que la secre-taria aconsegueix, any rere any, de materialitzar, amb una casuística que poca gent s’imagina. Si hi afegim els assistents a les onze jorna-des que s’han celebrat en el marc de l’UCE i els especta-cles que de nit amenitzen el Liceu, Prada i els pobles del Conflent, acabem de quedar servits. A més, la matricula-ció dels més de 700 alumnes requereix una atenció indivi-dualitzada. Aconseguir els re-cursos que complementin els ingressos per matrícules (que constitueixen un 25 % del ba-lanç) tampoc no ha estat mai una tasca fàcil, i ara encara menys.

Cada dia l’UCE omple de vida el campus del Liceu Renouvier i la vila de Prada. Algunes coses podrien haver anat millor, o han sortit de manera diferent de com ha-vien estat projectades, però l’esforç organitzatiu, la ca-pacitat de resposta i la com-prensió de tothom operen el miracle que cada mes d’agost té lloc a Prada, a la segona quinzena. Esperem que ben aviat us puguem oferir el Centre Pau Casals obert tot l’any. Mentrestant, caldrà esperar l’avançament del programa que la primavera vinent el nou Equip Rector us oferirà. Només us demanem que, si us sembla interessant, en feu difusió.

el va rebre per part de l’elit cultural i intel·lectual del mo-ment, segons va explicar ahir el professor de la UPF Narcís Garolera a l’acte de comme-moració dels cinquanta anys de la mort del poeta. El seu ca-talanisme, no tan explícit com el de Carles Riba, i la seva op-ció de llengua van fer que fos poc tingut en compte pels seus contemporanis.

La tensió era evident i, en aquest sentit, Sagarra va es-criure a les seves Memòries que era popular perquè la gent l’entenia i que la seva escrip-tura, «més que servir l’obscu-ra introversió, el refinament egolàtric o qualsevol mena de pretensió personal, va direc-tament al gra i procura caçar l’escalfor de la vida».

Garolera va denunciar que, se-gurament encara fruit d’aques-ta mala recepció per part de

2 / el tema del dia DIMECRES, 24 D’AGOST DEL 2011

L’OPINIÓ

Sagarra escrivia per a fer-se entendre, per a arribar a la gent. És per això que utilitza-va una llengua senzilla i pro-pera, que, abans de la guerra, el va vincular amb el poble i el va fer un escriptor molt po-pular.

Ara bé, tot el reconeixement que tenia del seu poble, no

EL CURS

l’academicisme, Sagarra con-tinua essent un autor oblidat, que cal recuperar i reivindi-car. «Se’n parla molt poc a les universitats, només hi ha dues tesis de llicenciatura sobre la seva obra i cap de doctorat, i només s’ha fet una biografia completa, la de Permanyer, dedicada a ell», explica Ga-rolera, responsable de l’edició crítica de l’obra completa de Sagarra.

En aquesta línia, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va incidir en la necessitat de «mantenir viu Sagarra, el poeta més urbà, als barris, pobles i ciutats d’areu». Finalment, l’abat de Montser-rat, Josep M. Soler, va ana-litzar una de les obres més desconegudes d’aquest poeta, escriptor, traductor, damaturg i periodista: el Poema de Mont-serrat.

Sagarra, l’escriptor del pobleJoan Maluquer i Ferrer

L’encaix dels joves i la política«Que no, que no, ningú no ens representa». Aquest és un dels càntics més habituals en les concentracions que s’han anat reproduint durant els úl-tims tres mesos a l’estat es-panyol, i que també ha tingut ressonàncies a França i a d’al-tres països europeus: el 15M.

Els joves, un dels sectors que més pateix la crisi econòmica i als quals s’adrecen menys polítiques públiques, són els principals protagonistes d’aquesta indignació hesseli-ana. Per a transportar els mo-tius de fons que han propulsat aquest moviment, conseqüèn-cia de la desafecció política dels joves, ahir l’UCE va con-vidar els representants de les joventuts d’alguns partits dels territoris de parla catalana. Tots van coincidir en la ne-cessitat de fer més transparent i accessiva l’activitat política

per a lluitar contra «la des-confiança i l’avorriment». Tanmateix, es van produir certes divergències a l’hora de tractar la qüestió dels in-dignats. Mentre Janet Sanz (Joves d’Esquerra Verda) va reconèixer que s’ha im-plicat activament en el mo-viment, i va reivindicar les formes no convencionals, com aquesta, de fer políti-ca, Gerard Gómez (JERC)

va dir que entenia la reivindica-ció però, a la vegada, va afirmar que «el que no és política, és dictadura». El representant de la JNC, Gerard Figueras, consi-dera que cal millorar el sistema democràtic, però que tampoc «no tot és dolent». Sigui com sigui, el 15M posa de manifest «la distància entre els de dalt i els de baix», com diu Sanz.

l’agenda / 3DIMECRES, 24 D’AGOST DEL 2011 A

GEN

DA

AdefèssitBaldufaire CaganiuDropoEmpatollatFerruguinós GuillatHome ple de ronya LlepacassolesMenjamistos Nas de mocs

LA LLETRA

PIULADES A #ucestiu

Logística de la tornadaAtenció uceànics, que això s’ha acabat. Però el Liceu Renouvier ha de que-dar a punt per a acollir els nous estadants anuals. Així, doncs, cal diligència i pulcritud. Netegeu l’habitació i deixeu la brossa fora, al passadís, perquè sigui més ràpid de recollir. Quan marxeu de les habitacions, heu d’endur-vos els llençols i portar-los a l’aula R01 La manta (si en teniu, és clar) la podeu deixar plegada a sobre el llit. És molt important que aquells que tinguin clau de la seva habitació la tornin a Secretaria. Ah, i és d’agrair que retorneu tot el material de l’UCE també. A les 15h, tres autocars estaran a punt al pàrquing per a dur-vos a València, Barcelona i Mallorca respectivament. Destinacions finals i un any més de Països Catalans a la butxaca. Si voleu fer propostes de cara a l’edició de l’any que ve, recordeu que podeu enviar-les per correu electrònic a l’organització entre els mesos de gener i març, que és quan es tanca la programació.

A les 9h: Països Catalans 2011: Com cal interpretar els canvis (crisi) econòmics? / La història de la filosofia catalana contemporània /Dret català de l’habitatge: conflictes i solucions jurídiques /El republicanisme: cultura política i exi-gència ètica /Dues commemoracions: Josep M. de Sagarra (1894-1961) i Joan Maragall (1860-1911) /L’impacte de la comunicació digital: una oportunitat per a la llengua/ D’on surten les paraules? Una introducció al món de la neologia/ Música i patrimoni musical als Països Catalans / Les llengües artificials: la dimensió social / Coneixement de Catalu-nya Nord./ Iniciació a la llengua / Iniciació als Països Catalans: la cultura popular i tradicional/ Iniciació a la cultura occitana. A les 12h: Acte de cloenda. Premi Canigó: Òmnium Cultural i Jordi Pujol

CloendaPujol, Mas-Colell i Muriel Casals posen fi a l’UCE d’aquest any

L’edició que fa quaranta-tres de la Univer-sitat Catalana d’Estiu tanca el programa d’activitats aquest migdia, al punt de les 12, amb un acte de cloenda que comptarà amb la presència del conseller d’economia i coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i de la presidenta d’Òmnium Cultural, entre d’altres. Durant l’acte es farà lliurament del premi Canigó a Òmnium i a Pujol.

@Tuni1991Coses que mai hauria d’haver vist!

@mariaxinxoA #ucestiu no es parla de res més. La Duquessa d’Alba es casa.

@laurajuanolaSóc jo o sembla que els mitjans gairebé no parlen de la #ucestiu?

Venut XimpletTruja rancaVegetarià Tulipa Savi d’envelatTupí esquerdatTrogloditaSípiaPocatraçaTou

Llamp de llamp, de rellamp de contra-rellamp! Joaquim Ventalló

Dalt del cim del Canigó, la trentena de persones que han fet l’excursió més llarga del taller de muntannya de l’UCE van veure sortir el sol i hi van llegir Verdaguer, tot fent ressonar les paraules. S’havien llevat a les quatre del matí, havien esmorzat d’una esgarrapada i… Som-hi, muntanya amunt! Ahir a la tarda van tornar ben cansats, però contents.

@jordi_GGG Ho hem suat, però ha valgut la pena. Veure sortir el sol des del cim del Cani-gó no té preu. #ucestiu

El portaveu del Govern de la Generalitat de Ca-talunya, Francesc Homs, va rebutjar ahir des de l’UCE la reforma de la Constitució espanyola que va plantejar el president del Govern es-panyol, José Luís Rodríguez Zapatero, al ple extraordinari del Congrés. Homs creu que PP i PSOE volen posar fi a l’autonomia financera de la Generalitat. Segons el portaveu, limitar el dèficit del Govern equivaldria a liquidar l’auto-govern, perquè aquest es basa, precisament, en l’autonomia financera. També ha anunciat que la Generalitat buscarà fer front comú amb la resta de partits polítics catalans per a oferir una resposta «clara i contundent».

La Generalitat veu la proposta de reforma consti-tucional com una amenaça per a l’autogovern

4 / la contra

Redacció: Marina Cabanis i Clara Molins

Col·laboracions: Joan Ramon Gordo i Antoni Carné

Correcció: Joan-Albert Ros

Assessorament informàtic: www.catux.org

DdPT té el suport de l’Ens de Comunicació Associativa

Edita: www.tornaveu.cat

DIMECRES, 24 D’AGOST DEL 2011

L’ENQUESTA GENT DE L’UCE

TIR

ALL

ON

GA

Àlex MannsdorfelHe vingut a acompanyar la meva mare que fa de professora de dret. Vaig a mirar les seves classes i vigilo que la gent no s’adormi. És molt xulo!

Un xef amb gorra

De 8 a 500 comensals. Aquest és el repte a què s’enfronten els cinc alumnes de l’escola per a nois amb problemes so-cials La Mecs du Roussillon que, per primera vegada, han de cuinar per a tanta gent. El xef Augustin Cordi, que no es treu mai ni la gorra ni el davantal, és l’artífex d’aquest projecte. Es desviu per la cui-na i també pels seus alumnes, de manera que treballa de 12 a 15 hores al dia. Creu que aquest gruix de treball i el fet d’enfrontar-se amb la realitat ajuda els alumnes a sentir-se útils i reconeguts: «És extra-ordinari perquè quan porten l’uniforme no són els matei-xos nens, és com si canvies-sin de personatge». Però el més important és fer arrels, llar: «Vénen sense història o amb massa històries… I el que volen és trobar una nova història, un nou sentit».

Teresa VinyesHe vingut a fer el curs de sarda-nes. Em sembla que aquest any ha estat més airejat, que hi havia menys gent. Però el menjar era molt més bo que altres anys.

David DemartisHa estat una experiència fantàs-tica. Venia a fer un curs de lutier en alguerès i he trobat molt d’interès i curiositat del públic.

Josep MontserratEls concerts m’han semblat pijtor que l’any passat. Entenc que hi hagi menys diners, però els grups no són gaire bons…

Joan-Albert RosEnguany a l’organització teníem menys pressupost. Perquè els cursos no quedessin afectats, hem reduït la despesa en els espectacles i els tallers.

Maria XinxóL’UCE és com un paradís infor-matiu a l’estiu perquè sempre hi pugen polítics o professionals d’actualitat que donen molt de joc.

Manel Ollé Tenia molta por per les res-triccions econòmiques perquè m’estimo Prada. Hi tinc amics que només puc trobar a l’UCE.

Martí i JúliaÉs l’any que més bé m’ho he passat perquè he vengut sense pares i he conegut sa mevaal·lota, na Júlia.

Antonio PumaregaVinc de Madrid. Abans que japonès, prefereixo estudiar català. He vingut a fer cursets per a poder llegir Pla.