diagnosi - cilma.cat fileÍndex entorn físic 1 característiques demogràfiques 7 característiques...
TRANSCRIPT
Índex
Entorn físic 1
Característiques demogràfiques 7
Característiques socioeconòmiques, incidència social de les activitats i
paràmetres relacionats amb el nivell de desenvolupament econòmic
10
Educació, associacionisme i activitat cultural 15
Salut, protecció social, serveis socials i seguretat ciutadana 19
Organització i gestió del territori 23
Usos del sòl i planejament territorial i urbanístic 26
Sistemes naturals 32
Riscos ambientals 37
Mobilitat 41
Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient 47
Fluxos d’aigua 51
Fluxos atmosfèrics 54
Fluxos de residus 57
Fluxos energètics 61
1 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Entorn físic
Resum de la situació
Precipitacions La precipitació mitja anual és de prop de 700 mm. Mes més plujós l’octubre i
menys plujós, el març.
Temperatures Màximes absolutes entorn els 38 ºC, el mes de juliol. Mínimes absolutes de
5ºC negatius, al novembre.
Geomorfologia
Topografia planera, sense desnivells importants. Geomorfologia condicionada
pels cursos fluvials. Xarxa fluvial orientada est – oest (riu Ter) i nord – sud
(riu Marroc i riera de Reramus)
Geologia Marge septentrional de la depressió de la Selva. Materials quaternaris fluvials
de terrassa 0, 1 (deveses) i 2 (conreus i hortes i activitat urbana)
Edafologia Aptes per al conreu, zones humides i altres poc desenvolupats.
Hidrologia
Xarxa regida pel riu Ter, riu Marrocs i les rieres de Reramus i Massana.
Xarxa artificial per al reg de les hortes (sèquia Monar i recs artificials
tributaris). Règim fluvial de tipus mediterrani, amb cabal regulat pel sistema
d’embassaments Sau – Susqueda – Pasteral. Descens acusat del cabal del
Ter l’any 1988 – 1989. Aprofitament hidroelèctric per part de l’empresa
BENJAC.
Qualitat
aigües
Aigües amb signe d’estrès a l’Illa de la Pilastra i al Pas d’en Prat. Aigües
contaminades al Pla dels Socs i al Circuit.
Hidrogeologia
Aprofitament de les aigües subterrànies majoritàriament per a abastament
de la població i per a ús industrial. Riu Marrocs té dinàmica efluent. Ter té
dinàmica influent.
2 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Elements significatius
Dades insuficients per a la interpretació dels models meteorològics
El Museu de l’Aigua de Salt registra les dades meteorològiques bàsiques
d’una estació meteorològica, tot i no ser una estació del Servei de
Meteorologia de Catalunya. Aquest fet és positiu, ja que es tenen dades de
la pròpia població i no s’ha de dependre d’altres estacions llunyanes. En
canvi, la sèrie de dades que es tenen són insuficients per fer una bona
interpretació del clima i la meteorologia de Salt. Al municipi també es
disposa d’estacions de control d’aforament però no hi ha estacions de
control de qualitat de l’aigua. Caldria fer un esforç inversor per millorar la
recollida d’unes dades importants per la gestió del territori.
Geologia i geomorfologia especialment aptes per al desenvolupament
urbanístic i industrial, així com de zones verdes
Atesa la proliferació d’àrees amb topografia planera i sense problemes greus
d’abastament d’aigua, aquestes podrien ser utilitzades tant per a una futura
expansió del nucli urbà de Salt i dels seus polígons industrials (sobretot les
zones de terrassa 2, amb un risc molt menor d’inundació), com per a la
creació de zones verdes a la riba dreta del Ter, seguint l’exemple del Pla
dels Socs. Els antics cursos abandonats del riu també representen una
oportunitat per recuperar espais naturals de qualitat. És molt important que
el consistori estableixi una normativa que protegeixi el sòl no urbanitzable
per evitar possibles especulacions. El Pla Especial de les Hortes i Deveses de
Salt serà la oportunitat de gestionar la zona correctament.
3 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Unitats hidrogeològiques amb bones condicions d’explotació, tot i que amb
risc de sobreexplotació
Les condicions hidrogeològiques ofereixen bones característiques per a
l’explotació dels aqüífers que, d’altra banda són un important reservori
d’aigua. El fet però que s’assoleixin les temperatures més altes els mesos
menys plujosos pot provocar una manca d’aigua temporal. Si aquesta
manca d’aigua coincideix, com ja s’ha produït en alguna ocasió, amb un
episodi de contaminació de les aigües subterrànies, pot existir un problema
important per les comunitats de veïns que no reben aigua de la xarxa
d’abastament i tenen pous per a ús domèstic.
Dades insuficients al Registre d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua
(aigües superficials i subterrànies). Usos de l’aigua
No existeix un bon registre de captacions, tant superficials com
subterrànies, del municipi de Salt a l’Agència Catalana de l’Aigua. És més:
no existeix cap registre d’aprofitaments superficials, encara que aquest fet
pugui ser degut a què l’aigua superficial es distribueix per la xarxa de recs
que travessa bona part del municipi i no s’aprofita directament del riu.
L’ús de l’aigua superficial és eminentment agrícola (a banda de l’ús
hidroelèctric) i l’ús de l’aigua subterrània és preferentment industrial.
Regulació força correcta del cabal de la sèquia Monar
El cabal de la sèquia Monar és regulat artificialment. Generalment, aquesta
regulació és correcta però s’han produït alguns casos que, degut a obres de
manteniment o similars, s’ha tallat el subministrament i això ha provocat
malestar entre els regants.
4 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
La contaminació superficial pot afectar els aqüífers quaternaris
L’al�luvial del riu Ter actua en règim influent, és a dir, es recarrega
mitjançant el flux subterrani dels seus afluents. Aquests afluents, per
contra, es recarreguen en règim efluent (recàrrega per part de les aigües
superficials). Aquest fet implica que la contaminació de les aigües
superficials afectarà, sense cap mena de dubte, les aigües subterrànies dels
aqüífers quaternaris, sobretot les aigües de l’aqüífer del riu Ter. Això és
especialment preocupant si es té en compte que l’Illa de la Pilastra i el Pas
d’en Prat presenten símptomes d’estrès i el Pla dels Socs i el Circuit
presenten aigües contaminades.
Salt es troba dins d’una zona potencialment inundable, amb un cert risc
d’erosió de terraplens de carreteres en èpoques de pluges
Segons el pla INUNCAT (Agència Catalana de l’Aigua, juny 2001), Salt està
catalogat com a zona potencialment inundable dins de l’àmbit de delimitació
geomorfològica, si bé no es preveuen avingudes per a cap període de retorn
segons el mapa de delimitació hidràulica. No obstant, això no vol dir que no
s’hagin de prendre les mesures necessàries pel risc que suposa tenir un
nucli urbà i totes les seves infrastructures sobre una terrassa fluvial.
5 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Presa de dades meteorològiques al Museu
de l’Aigua, dins el terme municipal.
- Temperatures més altes els mesos menys
plujosos amb la conseqüent manca d’aigua.
- Antics cursos del riu abandonats que
representen una oportunitat per la
recuperació d’espais naturals.
- La geomorfologia i les característiques
geològiques del municipi afavoreixen
l’expansió del nucli urbà de Salt per la zona
d’hortes i deveses.
- La geomorfologia i les característiques
geològiques possibiliten la creació de noves
zones verdes, sobretot a la riba dreta del
riu Ter
- La particular geologia i geomorfologia del
municipi no possibilita que hi hagi bons
afloraments geològics susceptibles d’ésser
inventariats al Catàleg de Punts d’Interès
Geològic de Catalunya tot i que hi ha alguns
elements d’interès local.
- Aqüífers fàcilment explotables i amb
bones condicions hidrogeològiques. Hi ha
un potent paquet d’argiles que és un
reservori d’aigua.
- Aigües amb signes d’estrès a l’Illa de la
Pilastra i al Pas d’en Prat i aigües
contaminades al Pla dels Socs i al Circuit.
- Hi ha estacions de control d’aforament al
terme municipal.
- Manca d’estacions de control de qualitat de
l’aigua al municipi.
- La sèquia Monar mostra, en general, una
bona regulació del seu cabal
- Hi ha antecedents de malestar entre els
regants si la sèquia Monar queda sense cabal
- Aqüífers quaternaris molt vulnerables a la
contaminació superficial
- Existeixen 52 pous per a ús domèstic de
comunitats de veïns que no reben aigua de la
xarxa d’abastament.
- Episodis esporàdics de contaminació de les
aigües subterrànies.
- Zona potencialment inundable
6 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
- Risc d’erosió de terraplens en èpoques de
pluges intenses i crescudes del riu
7 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Característiques demogràfiques
Resum de la situació
Nombre
d’habitants
Actualment n’hi ha 23.270 amb una tendència a l’augment de la població
des de l’any 1996.
Creixement
Fins l’any 1991 el creixement total de la població era netament positiu,
aquesta tendència va canviar en el període 1991 – 1996 on el creixement
va ser negatiu degut a un saldo migratori negatiu. A partir de l’any 1998 la
població torna a augmentar.
Estructura de
la població Tendència a l’envelliment de la població.
Immigració
Actualment hi ha 8.261 habitants nascuts a fora de Catalunya. 5.698
nascuts a Espanya (exceptuant Catalunya) i 2.563 nascuts a l’estranger
(d’aquests un 92,5 % són extracomunitaris).
8 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Elements significatius
Tendència general a l’augment de la població des de l’any 1983
Des de l’any 1983 la població a Salt no ha parat d’augmentar, exceptuant
un període de 2 anys (1994 – 1996) en que la població va disminuir. A
partir d’aquest moment la tendència va tornar a ser a l’alça fins arribar a
l’actualitat amb 23.270 habitants. Aquest creixement és degut al signe
positiu del creixement natural i del saldo migratori. La immigració procedeix
en la seva majoria de països extracomunitaris i per aquesta raó (diferències
culturals) cal un esforç molt important per integrar aquestes persones al
municipi.
L’estructura de població presenta una tendència a l’envelliment
Malgrat el creixement de població que hi ha a Salt, la piràmide d’edats de
població indica que la població envelleix. Aquesta tendència es pot invertir si
s’aconsegueix que augmenti la taxa de natalitat i s’atrau immigració jove
cap al municipi. Cal tenir en compte però que els residents crònics de
l’hospital psiquiàtric estan empadronats al municipi i això desvirtua les
dades demogràfiques atorgant un pes específic més important a la població
envellida.
9 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Tendència de creixement de la població
en els últims anys degut al creixement
natural positiu i a l’arribada d’immigrants.
- Estructura d’edats de la població amb
tendència a l’envelliment.
- Localitat de destí d’immigrants
procedents de Catalunya, la resta de l’estat
espanyol i de l’estranger.
10 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
Característiques socioeconòmiques, incidència
social de les activitats i paràmetres
relacionats amb el nivell de desenvolupament
econòmic
Resum de la situació
Habitatges
Majoritàriament els edificis són de vivendes unifamiliars i estan declarats en
bon estat de conservació, per sobre la mitjana catalana i comarcal. La gran
majoria de la població però, viu en blocs de pisos. El preu dels habitatges
d’obra nova depèn de la zona i oscil�la entre 1180€ i 902€ el m2 útil.
Mercat de
treball
Els diferents sectors econòmics no han variat el seu nombre d’ocupats els
últims anys. Les taxes d’atur es mantenen per sobre de la mitjana comarcal. El
col�lectiu que presenta més atur és el que es troba en una franja d’edat de 20
a 35 anys, amb certificat d’estudis o EGB i que treballa en el sector secundari.
Salt genera menys llocs de treball que la població activa del municipi.
Sectors
econòmics
El sector primari té poca importància al municipi exceptuant les explotacions
forestals de les deveses que determinen el paisatge d’un sector de Salt. El
sector secundari presenta una tendència a l’estabilització, consolidant-se com
el segon sector en importància. El sector més important de Salt és el terciari,
amb predomini de les empreses de serveis per sobre les empreses de venta al
detall. Aquest sector està en alça i és el que ofereix més llocs de treball.
Àrees
d’influència
La majoria de desplaçaments dels saltencs, ja sigui per raó de treball, estudi,
oci o compres es realitzen a la veïna Girona.
11 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
Elements significatius
Bon estat de conservació dels edificis, amb un alt percentatge d’edificis
deshabitats i preu dels habitatges baix
La majoria dels edificis de Salt estan declarats en bon estat de conservació
(92,7%), percentatge més elevat que a la comarca i la província. Tot i això,
hi ha molts habitatges deshabitats (14%), la qual cosa fa que en els propers
anys el percentatge d’edificis i/o habitatges en mal estat o amb alguna
deficiència es puguin veure incrementats. Aquest fet també pot comportar
una disminució del preu dels habitatges de segona mà els propers anys.
Els habitatges de nova construcció o de segona mà a Salt tenen un preu
més baix que a les principals ciutats de la província de Girona. Els preus
dels habitatges d’obra nova oscil�len entre els 1.180 € i 902 € el m2 útil i els
preus dels habitatges de segona mà oscil�len entre els 881 i 637 € el m2
útil.
El sector terciari i el sector secundari són els sectors d’ocupació amb més
rellevància
Els sectors secundari i terciari de l’economia de Salt representen el 99%
d’ocupats del mercat de treball del municipi (el sector terciari representa el
52% i el sector terciari el 47%) Aquesta distribució de l’ocupació segueix els
cànons que regeixen la resta de Catalunya, però amb un percentatge molt
baix d’ocupació en el sector primari.
12 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
Taxa d’atur alta però amb tendència a disminuir
La taxa d’atur a Salt és més alta que la de la comarca del Gironès: les
últimes dades indicaven una taxa d’atur del 6,15%. A més, s’ha detectat
que el nombre d’aturats al municipi ha anat disminuint en els últims anys.
El sector femení de la població és el que es veu més perjudicat per l’atur:
les dones representen la majoria d’aturats de Salt. La tendència que
segueix la taxa d’atur femení és de disminució però més lentament que no
pas la taxa d’atur dels homes.
El municipi no és autosuficient en relació als llocs de treball
A partir de l’anàlisi de mobilitat obligada de desplaçaments residència-
treball es pot determinar que Salt no genera prou llocs de treball pels seus
habitants i aquests han de marxar a fora de la població per a poder
treballar. La diferència entre llocs de treball atrets i generats a Salt és de
3.843 negatius, aquesta xifra indica que Salt no és autosuficient en relació
als llocs de treball.
L’establiment d’empreses a Salt s’estabilitza
En els últims anys no hi hagut massa variacions quant al nombre
d’empreses que s’estableixen a Salt. Tot i aquest fet, es nota una lleugera
tendència a augmentar el nombre d’empreses.
Dependència de la ciutat de Girona
La situació geogràfica de Salt respecte a Girona, l’acumulació
d’infraestructures de comunicacions a Salt i la història d’aquests dos
municipis, fa que hi hagi una forta dependència de Salt cap a Girona.
Aquesta dependència es veu reflectida en àmbits com el treball, l’estudi i
l’oci. Aquests tres àmbits es concentren majoritàriament a Girona i per tant
13 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
els saltencs tendeixen a cobrir aquestes necessitats a Girona en detriment
de Salt.
Actualment, s’han dut i es duran a terme diferents accions per disminuir
aquest fet. Algunes d’aquestes accions són l’elaboració del Programa
d’Orientació per als Equipaments Comercials (P.O.E.C.) i un conveni amb la
Generalitat de Catalunya per adquirir pisos per a joves.
14 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Bon estat de la majoria de vivendes del
municipi.
- Percentatge elevat d’habitatges que es
troben deshabitats (14 %)
- Acords amb la Generalitat de Catalunya
per oferir lloguers d’habitatges per a joves
a preus baixos.
- Taxa d’atur més elevada que la mitjana
comarcal.
- Els preus dels habitatges de Salt són més
econòmics que a les principals ciutats de la
província de Girona.
- La diferència de llocs de treball atrets pel
total de llocs de treball generats és negativa
(- 3.843). El municipi no és autosuficient en
relació als llocs de treball.
- Salt disposa d’un Programa d’Orientació
per als Equipaments Comercials (P.O.E.C.)
- El sector primari de l’economia no té un
pes específic important en el municipi.
- Com a la resta de Catalunya el principal
sector econòmic és el terciari tot i que el
sector secundari també té molta força al
municipi.
- Dependència de l’exterior en àmbits com el
treball, estudi i oci. Girona és el principal
focus d’atracció.
- El nombre d’empreses establertes
presenta una lleugera tendència a
l’augment.
15 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Educació, associacionisme i activitat cultural
Resum de la situació
Escoles
A Salt hi ha 14 centres d’educació que donen servei a tots els nivells
educatius excepte l’universitari. Així es dóna cobertura a una franja
d’edat de 0 a 18 anys. A més, hi ha una escola d’adults en
funcionament.
Alumnes i
professors
L’any 2000 hi havia 3.189 alumnes que cursaven els seus estudis a Salt.
1.437 en centres públics i 1.752 en centres privats.
Nivell d’instrucció
de la població
Percentatge important de la població amb EGB de primera etapa o
segona etapa acabada.
Coneixement del català inferior a la mitjana comarcal.
Equipaments i
serveis
Zona esportiva municipal, zona esportiva les Guixeres, Museu de l’Aigua,
sala auditori la Mirona, centre cívic la Cooperativa, Teatre de Salt,
biblioteca Jaume Ministral i Masià, biblioteca Massagran, Estació Jove,
dos casals de jubilats, escola municipal de Belles Arts, Coma – Cross i
Centre Naturalista de Salt.
Associacions 6 AMPA, 7 de veïns, 34 culturals, 39 esportives, 17 recreatives, 6 de
joves, 4 religioses, 9 empresarials, 7 ideològiques, 8 polítiques.
Agenda cultural 10 activitats i/o festes d’iniciativa municipal i 14 festes i/o activitats
d’iniciativa de les entitats del municipi.
Participació a
les eleccions
En totes les eleccions analitzades, les dades de participació són més
baixes que a la comarca del Gironès, província de Girona i Catalunya.
16 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Elements significatius
Serveis educatius que cobreixen totes les franges d’edat
A la població de Salt es cobreixen tots els nivells educatius excepte els
estudis universitaris que es concentren a la veïna ciutat de Girona. Hi ha
3.189 alumnes que estudien a Salt i es reparteixen en 14 centres d’educació
de caràcter privat i públic. Les places per infants de 0 a 3 anys són
insuficients com a la majoria de ciutats de Catalunya.
Nivells educatius de la població correctes però nivell de català baix
La majoria de la població ha finalitzat el estudis d’EGB de primera etapa. Un
7,27% de la població no ha finalitzat els estudis primaris, un 57% no ha
assolit els estudis secundaris i un 1,2% de la població té estudis superiors.
Aquests percentatges són inferiors a les mitjanes de la comarca.
El nivell de coneixement del català dels saltencs és baix en comparació amb
les poblacions veïnes. Tot i això, més de la meitat de la població entén,
parla, escriu o llegeix el català, mentre que un 4,8% no l’entén.
Escoles adherides al Projecte Rius i un Instituts d’Educació Secundària (IES)
amb plaques solars
En el municipi de Salt hi ha tres centres que estan adherits al Projecte Rius:
IES Salvador Espriu, Escola Pompeu Fabra i l’IES Vallvera.
L’IES Vallvera també destaca per ser el primer centre de les comarques
gironines que disposa de plaques d’energia solar i forma part del projecte
de la Xarxa d’Escoles Solars. Aquest institut també té com a objectiu ser
una escola verda i per aquest motiu desenvolupa diferents projectes cap a
la sostenibilitat del centre.
17 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Vida associativa rica i serveis municipals diversificats
Al municipi hi ha registrades 142 associacions en 10 àmbits diferents. La
majoria de les associacions són culturals o esportives. El fet que, durant
l’any, hi hagi diverses activitats i festes organitzades per les entitats
demostra que la vida associativa al municipi a banda de ser rica, també és
activa. Segons les enquestes de participació ciutadana, els principals
problemes de les associacions són: la poca disponibilitat de locals, escassos
recursos, desaparició d’associacions de veïns i poc pressupost de
l’Ajuntament per a les associacions.
La poca disponibilitat de locals sembla que es podrà solucionar amb la
construcció d’un ateneu popular a l’antiga fàbrica Coma Cros on està previst
que es doni cabuda a les associacions que ho necessitin.
Les infraestructures i serveis municipals són diversos i poden cobrir una
gran franja de la població.
18 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Servei per a tots els nivells educatius fins
als 18 anys.
- Baix nivell de coneixement del català en
comparació als municipis veïns.
- Escola d’adults, on es fa alfabetització
d’immigrants.
- Poca participació ciutadana en les
activitats associatives.
- L’IES Vallvera disposa de plaques solars i
tres centres de Salt estan adherits al
Projecte Rius.
- Manca de locals municipals per les
entitats i/o associacions. Percepció
ciutadana que hi ha poc pressupost de
l’Ajuntament per a les associacions i
entitats.
- S’ampliarà l’oferta de centres educatius
amb la construcció d’una nova escola
bressol.
- Poca vinculació entre associacions.
- La majoria de la població té els estudis
primaris acabats.
- Baixa participació ciutadana en les
diferents eleccions analitzades.
- Existeix diversitat d’equipaments i serveis
municipals i hi ha perspectives
d’augmentar-los.
- Manca de places per infants de 0 a 3
anys.
- Hi ha moltes associacions i de diversos
àmbits, la majoria culturals i esportives.
- Es duen a terme moltes activitats i
festivitats tant d’iniciativa municipal com
d’iniciativa d’entitats i associacions.
- S’està construint un ateneu popular a
l’antiga fàbrica Coma Cros que donarà
cabuda a les associacions que necessitin un
local.
19 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Salut, protecció social, serveis socials i
seguretat ciutadana
Resum de la situació
Infrastructures de
salut
Centre d’Atenció Primària (CAP), 7 farmàcies i Parc Hospitalari Martí i
Julià.
Centre d’Atenció
Primària
En el Centre d’Atenció Primària hi treballen 5 equips d’Atenció
Primària (EAP) per adults i 2 EAP en pediatria tant pel torn de matí
com pel torn de tarda.
Àrea Bàsica de Salut
de Salt
A més de Salt inclou les poblacions d’Aiguaviva, Bescanó, Vilablareix
i Fornells de la Selva, cada població amb el seu consultori.
Equip de Serveis
Socials
El composen tres treballadors socials, dos educadors socials, dos
treballadors familiars, una treballadora social d’atenció a la dona,
una coordinadora de serveis i un conserge amb els recursos
específics.
Serveis Socials
d’Atenció Primària
Es distribueixen en tres sectors amb una població potencial de 7.500
persones a cada sector.
Problemàtica social Les principals problemàtiques detectades han estat econòmiques i
d’inadaptació social.
20 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Elements significatius
Les barreres arquitectòniques es van reduint
Els edificis municipals com el Centre d’Atenció Primària, l’Ajuntament i les
escoles entre altres s’han adaptat per facilitar l’accés de les persones de
mobilitat reduïda. En les últimes remodelacions de la via pública també s’ha
tingut en compte aquest col�lectiu.
Hi ha redactat un Pla d’Accessibilitat que es durà a terme en 4 fases, la
primera de les quals s’executarà a partir de l’any 2004.
Baix percentatge d’automedicació de la població
Aproximadament el 20% dels medicaments venuts l’any 2002 a les
farmàcies de Salt va ser sense prescripció mèdica, aquesta dada varia en
funció de la ubicació de les farmàcies en el municipi.
Les principals problemàtiques ateses pels Serveis Socials tenen relació amb
l’àmbit econòmic i la inadaptació social
La majoria de casos fitxats pels Serveis Socials en el període 1999 – 2001 a
Salt són per causes relacionades amb l’economia i la inadaptació social.
De les problemàtiques econòmiques destaquen els aspectes laborals i de les
problemàtiques d’inadaptació social destaquen els problemes en relacions
familiars i l’aprenentatge, amb un tant per cent elevat de problemàtiques
relacionades amb els maltractaments.
Es detecten problemes relacionats amb la immigració, però en un
percentatge no massa important.
21 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Hi ha un augment del nombre de casos atesos en els Serveis Socials que
pot ser degut a un augment de problemes al municipi o bé a un major
coneixement de la població dels ajuts que es poden obtenir en aquest
servei.
22 Eco
tècn
ics.
Est
ud
is i
pro
ject
es m
edia
mb
ien
tals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Molts dels edificis públics municipals són
de fàcil accés per a la població amb
dificultats de mobilitat.
- Resten encara barreres arquitectòniques
per suprimir d’edificis públics i via pública.
- Hi ha redactat un Pla d’Accessibilitat que
té quatre fases i començarà a executar-se
l’any 2004.
- Augment de l’atenció en centres de Serveis
Socials.
- Les barreres arquitectòniques es van
reduint.
23 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
Organització i gestió del territori
Resum de la situació
Participació
eleccions Tendència a la disminució.
Àrea de Medi
Ambient
Té un sol tècnic. Fins ara ha treballat a partir de l’Area d’Urbanisme amb
els tècnics corresponents a aquesta àrea.
Despeses Medi
Ambient
La partida de l’Àrea de Medi Ambient correspon en un 87% a la gestió de
les Deveses. Aquest pressupost correspon a l’1% del pressupost ordinari
total.
24 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
Elements significatius
Tendència a millorar els mitjans de l’Àrea de Medi Ambient
L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament ha funcionat durant molt temps
com a part de l’Àrea d’Urbanisme i sense tècnics propis. Actualment s’han
separat aquestes dues àrees, s’ha contractat un tècnic ambiental i es
comença a establir un pressupost específic per la gestió ambiental.
Concretament, hi ha una voluntat de mantenir el pressupost assignat al
Parc de les Deveses per realitzar accions com la neteja dels accessos,
l’adequació del carril bicicleta o tasques de sensibilització.
Ajuntament pioner en impulsar accions a favor del medi ambient
Tradicionalment, l’Ajuntament de Salt ha estat pioner en accions a favor del
medi ambient com la creació de la figura del policia ecològic, la recuperació
del Parc de les Deveses o la prohibició de la cacera al seu terme municipal.
Actualment, es vol continuar en el mateix sentit i prova d’això és la
realització del Manual de Bones Pràctiques Ambientals per la gestió
municipal (encara pendent d’aprovació) o fins i tot, la culminació de tot un
procés amb l’impuls de l’Agenda 21 Local.
Població sensibilitzada pel medi ambient
El municipi disposa d’una xarxa social activa en temes de medi ambient. Tot
i ser una població on la participació electoral és baixa, la participació en
associacions i entitats és important realitzant així, una tasca de pressió
social significativa.
25 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Tendència a mantenir pressupost per la
gestió del Parc de les Deveses.
- Participació electoral baixa.
- Existència d’un pressupost per neteja
d’accessos, adequació del carril bici i tasques
de sensibilització.
- Àrea de Medi Ambient amb pocs mitjans
tècnics.
Ajuntament pioner en accions
mediambientals: figura del policia ecològic,
recuperació del Parc de les Deveses,
prohibició de la cacera...
- Existència d’un Manual de Bones Pràctiques
per les dependències municipals.
- Xarxa social activa en temes de medi
ambient.
26 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Usos del sòl i planejament territorial i
urbanístic
Resum de la situació
Planejament
supramunicipal
El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) inclou Salt a l’àrea
urbana de Girona. El Pla Territorial Parcial (PTP) de les Comarques
Gironines encara no ha estat redactat. Salt no té cap espai dins el
Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
Planejament
urbanístic municipal
vigent
Es basa en la Revisió del Pla General de Salt, aprovat el mes d’abril
de l’any 2002. El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Salt va
ser aprovat el mes de febrer de 1987.
Classificació del sòl
segons el PGOU
Urbà (comprèn zona general residencial que configura carrers, zona
general residencial amb espais oberts, zona general industrial que
configura carrers, zona general industrial amb espais oberts), sòl
urbanitzable (sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no
delimitat) i sòl no urbanitzable (és la zona de valor ecològic –
paisatgístic)
Els sistemes Hi ha el d’espais lliures, d’infrastructures de serveis i d’equipaments
comunitaris.
Model viari Funcionament en forma de xarxa que permet lligar l’àmbit urbà amb
els municipis veïns i els grans eixos de comunicació.
Model residencial Aposta per la diversificació de l’oferta d’habitatges.
Planejament amb
incidència ambiental Pla Especial de les Hortes i Deveses de Salt.
27 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Elements significatius
Salt forma part segons el Pla Territorial General de Catalunya de l’àrea
urbana de Girona
A més de formar part de l’àrea urbana de Girona, forma part de les
comarques industrials terciàries on es preveu un fort creixement pels
propers anys. El sistema urbà de Girona té al conjunt de Catalunya una
funció reequilibradora que, amb el suport adequat, permetrà complementar
el sistema metropolità central (de Barcelona) i n’esdevindrà alternativa.
Aquests factors que preveu el Pla Territorial, donen a Salt unes bones
expectatives de creixement en els propers anys.
Planejament urbanístic vigent aprovat l’abril del 2002
El mes d’abril del 2002 es va aprovar la Revisió del Pla General del Municipi
de Salt. Tenir una normativa vigent segons les necessitats urbanístiques del
municipi fa que aquest pugui afrontar els nous reptes.
Salt disposa d’un casc antic atractiu per a la població actual i per la població
potencial. També disposa d’un patrimoni cultural i arquitectònic lligat a
l’activitat agrícola i a les indústries tèxtils
Les polítiques de rehabilitació del casc antic, tant pel que fa a edificis com a
la millora de l’espai públic, estan potenciant aquesta zona com a àrea de
centralitat urbana. És important que un municipi com Salt que sempre ha
estat molt vinculat a la ciutat de Girona, també disposi d’un nucli antic i
d’un patrimoni cultural i arquitectònic que li doni identitat pròpia i que ajudi
a la cohesió general del nucli urbà.
28 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Disponibilitat de terrenys aptes per a urbanitzar amb possibilitat per acollir
usos residencials, terciaris i industrials
Al sud del municipi existeix actualment una àmplia zona agrícola que ha
estat transformada en sòl urbanitzable. Aquest espai disposa de bones
comunicacions i pot acollir part del fort creixement que preveu el Pla
General Territorial de Catalunya per aquesta zona.
Extensa àrea de valor natural i paisatgístic compresa bàsicament entre la
sèquia Monar i el riu Ter, qualificada de sòl no urbanitzable
El planejament preveu aquesta àmplia zona com a pulmó verd de la
població. Es preveuen mesures per restaurar i potenciar aquest espai, tant
pel que fa al seu ús lúdic per part de la població com pel que fa als seus
valors mediambientals. La redacció del Pla Especial de les Hortes i Deveses
de Salt amb el seu Pla d’Actuacions ha de permetre una millora de la gestió
d’aquest espai.
Polítiques de restauració i rehabilitació de barris existents amb capacitat per
atraure nova població i mantenir l’actual
Tot i que Salt preveu l’expansió del seu casc urbà en els propers anys, no
cal oblidar el que ja existeix a l’actualitat. Les polítiques de restauració i
rehabilitació de barris existents, permeten que aquests continuïn vius i
eviten que la gent els abandoni per ocupar noves àrees. És per tant al
mateix temps una política d’estalvi de sòl urbà.
29 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Els forts creixements urbans que ha experimentat el nucli de Salt en alguns
períodes, juntament amb les mancances de planificació, han generat una
herència urbanística i una imatge urbana amb dèficits que cal afrontar
Els forts creixements de població van propiciar l’aparició de projectes
ambiciosos com el d’Eixample de 1927 o el Pla General de 1955, on Salt
figurava dins la zona d’influència de Girona. El creixement especulatiu va
provocar l’augment desmesurat d’una trama urbana superpoblada i
atapeïda amb greus mancances d’infrastructures. El Pla urbanístic de 1971
no va posar fi a aquesta situació sinó que va incrementar encara més les
expectatives urbanístiques.
No va ser fins el 1986 quan es va aprovar un Pla General en plena
democràcia que va marcar un punt d’inflexió en polítiques urbanístiques del
municipi i va iniciar una recuperació sobretot en temes de caràcter
col�lectiu.
Dèficits funcionals entre la xarxa viària, els equipaments comunitaris i els
espais verds de la ciutat
La revisió del Pla General de 2002 es marca com a objectiu crear una xarxa
de relacions entre els espais lliures, els equipaments comunitaris, el sistema
viari i les diferents àrees de la ciutat. La creació d’aquesta estructura
urbana dotaria al municipi de Salt d’una complexitat urbana molt
enriquidora pels seus habitants.
30 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Manca d’ordenances municipals referents a la construcció amb criteris
mediambientals en edificació i obra pública
La previsió d’expansió del nucli urbà pels propers anys no ha estat
acompanyada fins el moment d’una ordenança municipal que reguli els
factors que fan referència a les energies renovables i a l’arquitectura
bioclimàtica per les noves construccions. Hi ha nombrosos exemples de
municipis que han començat a tenir en compte el tema de l’energia solar,
l’ús de materials menys agressius amb el medi ambient, etc.
Usos inadequats dins l’àmbit del sòl no urbanitzable
El sòl no urbanitzable del municipi es concentra a la zona nord, entre la
sèquia Monar i el riu Ter. Aquest és un territori on es concentren diferents
tipus d’activitats, moltes vegades incompatibles entre elles, que cal regular.
També existeixen edificacions corresponents a indústries que actualment
estan fora d’ordenació i que caldrà reubicar. Actualment s’està redactant el
Pla Especial d’usos del sòl no urbanitzable que ha de regularitzar aquesta
situació.
31 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Planejament urbanístic vigent aprovat
l’abril del 2002.
- Els forts creixements urbans que ha
experimentat el nucli en alguns períodes,
juntament amb les mancances de
planificació, han generat una herència
urbanística i una imatge urbana amb
dèficits que cal afrontar.
- Casc antic atractiu per a la població actual i
per la població potencial així com patrimoni
cultural i arquitectònic lligat a l’activitat
agrícola i a les indústries tèxtils.
- Retard en desenvolupament de nous
sectors urbans que podrien proveir el poble
de noves tipologies edificatòries i àrees
comercials.
- Disponibilitat de terrenys aptes per a
urbanitzar tant per usos residencials com
usos corresponents als sectors secundaris i
terciaris.
- Dèficits funcionals en la xarxa viària i en
espais verds de la ciutat.
- Extensa àrea de valor natural i paisatgístic
entre la sèquia Monar i el riu Ter qualificada
de sòl no urbanitzable.
- Falta d’ordenances municipals referents a
la construcció sostenible en edificació i obra
pública.
- Polítiques de restauració i rehabilitació de
barris existents amb capacitat per atraure
nova població i mantenir l’actual.
- Usos inadequats dins l’àmbit del sòl no
urbanitzable.
32 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
Sistemes naturals
Resum de la situació
Poblament vegetal
Bosc caducifoli de ribera: verneda i sargar, bardisses, fenassars, prats
secs, poblaments herbacis higròfils, poblaments aquàtics submergits o
flotants, poblaments herbacis dels conreus i els ruderals i canyar.
Importància
ambients per
fauna
Paisatge mosaic. Cerca d’aliment i refugi, connexió entre ambients,
zona de pas, nidificació.
Poblament animal Important representació avifauna
Conservació
espais
Abandonament de terres agrícoles i arbredes. Absència d’accions
pertorbadores.
Impactes Activitats agràries i ramaderes, línies elèctriques, plantacions arbòries,
camins, ús recreatiu, activitats industrials aïllades.
33 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
Elements significatius
Bosc de ribera en recuperació amb un elevat valor ecològic
El bosc caducifoli de ribera es troba en estat fragmentari però amb el temps
es pot recuperar si continuen les condicions de manca d’acció humana a la
zona. Aquesta comunitat és un ambient humit que conté un component
biològic, tant animal com vegetal molt particular que no es troba a les
comunitats perennifòlies. Els invertebrats, amfibis i aus hi juguen un paper
important.
La comunitat d’aus s’hi troba molt lligada ja que l’utilitza com a zona de pas
i nidificació. Qualsevol alteració de la zona podria afectar la riquesa
faunística d’aquest ambient.
El bosc de ribera del riu Marroc, tot i presentar menys diversitat que el del
Ter, també té importància ecològica per molts organismes fent de connector
amb àrees del Pla de Girona. Aquest curs però, es troba canalitzat, els
marges fixats amb blocs de pedra i és estassat i aclarit periòdicament. Això
dóna lloc a un bosc de ribera en mal estat, poc dens i on els arbres
autòctons han estat substituïts.
Cal tenir en compte el valor ecològic del bosc de ribera i mantenir-lo en bon
estat per una màxima diversitat i conservació de la zona.
El valor de Salt com a corredor biològic
Salt juga un paper de connector de tot un seguit d’hàbitats amb un paper
ecològic important, alguns d’ells vulnerables, que cal conservar per a
mantenir la diversitat. La bardissa, el fenassar i els herbassars són
comunitats que proporcionen un indret ideal perquè moltes espècies puguin
fer-hi el niu, cercar-hi aliment o trobar-hi refugi. Això vol dir que en
depenen molts organismes i que donen diversitat.
34 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
El bosc de ribera també manté la diversitat ja que conté un component
biològic molt particular gràcies al seu ambient humit.
Salt gaudeix de la presència d’espècies singulars gràcies als microambients
Dels diferents ambients de Salt, n’hi ha alguns que destaquen per la
presència d’algunes espècies singulars, molt adaptades o estranyes dins la
comarca. Això és degut als diferents microhàbitats específics que s’hi
troben. La xarxa de regadiu també inclou un sistema de rec que crea un
microambient humit que esdevé l’hàbitat d’algunes d’aquestes espècies
singulars.
Hi ha zones que poden plantejar problemes greus de conservació
Els prats secs, fenassars i prats segats, degut al clima relativament plujós
del Gironès, acabaran essent envaïts per espècies llenyoses si no hi ha cap
acció pertorbadora (crema, pastura...) que ho impedeixi.
El procés d’invasió és lent però aquestes plantes llenyoses fan ombra i
contribueixen a la formació d’un sòl més gruixut perjudicial per les espècies
herbàcies.
La gestió d’aquests tres ambients és complicada i cal tenir clar que el seu
manteniment depèn d’una acció pertorbadora que eviti la invasió de plantes
llenyoses a les comunitats.
És necessària una gestió adequada per a garantir la diversitat del municipi
Pel manteniment de la importància del municipi com a corredor biològic i de
la gran diversitat d’espècies i hàbitats que s’hi troben, es fa palesa la
necessitat d’uns plans de gestió adequats pel seu manteniment.
Cal un pla de gestió on el principal eix siguin els ambients que presenten
problemes de conservació, una gestió per tal de mantenir la diversitat
biològica i preservar els espais d’interès ecològic.
35 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
Aquest Pla de Gestió haurà de tractar problemes com l’abandonament de la
zona agrícola, l’absència d’accions pertorbadores, el risc d’inundacions, les
estassades i l’ús de màquines pesades a les ribes del Ter, la substitució
d’arbres autòctons i les modificacions del curs del riu entre d’altres.
36 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Herbassars dels quals depenen molts
organismes per aliment i refugi.
- Comunitats vegetals no massa ben
constituïdes degut que el paisatge vegetal es
troba molt humanitzat.
- Presència d’espècies herbàcies de prat
sec molt rares a les comarques gironines.
- Desaparició d’arbres morts que l’avifauna
utilitza com espai de nidificació.
- Bosc caducifoli que conté un component
biològic, animal i vegetal, molt particular.
- Riu Marroc canalitzat i ribes estassades i
aclarides periòdicament.
- Verneda que indica un bon estat del
bosc de ribera.
- Prats secs que sense crema, pastura o
pertorbació serà ocupat per plantes
llenyoses.
- Comunitat de bardissa important per a
moltes espècies animals per fer-hi el niu,
buscar-hi aliment o refugi. És un primer
estadi de recuperació del bosc.
- Verneda substituïda per espècies de
creixement ràpid en alguns trams fluvials. En
altres trams, les clarianes han estat ocupades
per espècies oportunistes.
- Poblament d’avifauna important degut a
la situació geogràfica de la zona. - Línies elèctriques són risc per les aus.
- Zona utilitzada per moltes espècies
d’aus com a zona de pas.
- Poblacions de mustela en bon estat .
- Paisatge mosaic de camps, conreus i
marges que són utilitzats per moltes
espècies animals com a refugi i aliment.
- Sistema de recs que representa un
microambient molt específic on es troben
espècies animals i vegetals interessants.
- No hi ha previst cap creixement del
nucli urbà ni cap construcció a la zona de
les Hortes i Deveses.
37 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Riscos ambientals
Resum de la situació
Riscos naturals
Els riscos ambientals naturals no tenen importància en el
municipi, el risc sísmic i volcànic és mínim.
El risc d’inundació és major però disminueix en la zona habitada
del municipi tot i que hi ha antecedents d’afectacions a aquesta
zona.
Incendis forestals
Els incendis forestals no han estat importants fins al moment a
Salt.
El municipi no està declarat com a zona d’Alt Risc d’Incendi
Forestal.
Transport de
mercaderies perilloses
Es considera que el municipi presenta un risc per transport de
mercaderies perilloses mitjà.
38 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Elements significatius
Poca incidència dels riscos ambientals d’origen natural
Els riscos ambiental naturals en el municipi no són de gaire importància,
sobretot si es té el compte el risc sísmic i el risc volcànic, ja que no es tenen
registres en el municipi d’aquests riscos. El risc geològic també és molt
baix.
Quan es considera el risc d’inundació el risc puja, ja que el pas del riu Ter
per la zona nord fa que hi hagi possibilitats d’inundació. En tot cas una
possible inundació difícilment afectaria el nucli habitat de Salt tot i que
existeixen antecedents que els cursos de poca entitat han causat alguna
inundació.
Risc d’incendi forestal poc important
El municipi de Salt no està declarat com a Zona d’Alt Risc d’Incendi Forestal
segons el Decret 64/1995 de 7 de març pel qual s’estableixen mesures de
prevenció d’incendis forestals. Aquest fet es justifica per la poca superfície
boscosa present en el municipi, on la majoria de la superfície forestal són
plantacions d’arbres de creixement ràpid a les terrasses del Ter. Per altra
banda, en els últims anys no hi ha hagut incendis grans.
Possible incidència de les activitats industrials en el medi ambient del
municipi
L’activitat industrial a Salt és de certa importància, així genèricament ja hi
ha una possible afectació de les activitats industrials sobre les aigües, sòls i
persones, que comporta la presència d’activitat industrial.
39 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Respecte a l’afectació a l’atmosfera, hi ha tres empreses situades en el
terme municipal de Salt que estan incloses en el Catàleg d’Activitats
Potencialment Contaminants per a l’Atmosfera, en els grups B i C.
Municipi declarat amb risc mitjà pel transport de mercaderies perilloses
El pas de diferents vies de comunicació pel municipi de Salt, l’increment de
la circulació de transports de mercaderies perilloses i la situació de Salt
respecte algunes vies (AP-7 i N-II) fa que el municipi estigui declarat de risc
mitjà pel transport de mercaderies perilloses.
A l’ordenança municipal de circulació, es fa referència a la circulació de
mercaderies perilloses a els vies urbanes de Salt.
Salt disposa del Pla Bàsic d’Emergències Municipals, però no del Pla
d’Actuació Municipal
Salt, com a municipi major de 20.000 habitants, té l’obligació de tenir el Pla
Bàsic d’Emergències Municipals (PBEM), el Pla d’Actuació Municipal (PAM) i
altres plans o programes específics.
En aquest sentit Salt disposa del PBEM i del Pla de Nevades i Gelades, li
falta però redactar el PAM, així com altres plans per riscos específics que es
poden donar en el municipi.
El PBEM no contempla el risc d’inundació per un possible accident als
embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral.
40 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Els riscos ambientals naturals són de
poca importància.
- Risc d’inundacions que disminueix en la
zona habitada de Salt.
- Salt no està declarat com a zona d’Alt
Risc d’Incendi Forestal.
- No hi ha en el municipi infraestructura de
lluita contra el incendis forestals.
- Pocs incendis i de poca importància en els
últims anys.
- Hi ha tres empreses industrials declarades
en el CAPCA.
- El municipi disposa de Pla Bàsic
d’Emergència Municipal i Pla de Nevades i
gelades.
- Risc mitjà pel transport de mercaderies
perilloses.
- No es disposa de Pla Actuació Municipal.
41 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
Mobilitat
Resum de la situació
Comunicacions
Vies externes: AP-7, N-II, N-141, línia de tren, futura línia del tren
d’alta velocitat.
Principals vies internes: Ps. Països Catalans, C/ Major, C/ Sant Antoni,
C/ Marqués de Camps.
Hi ha en projecte noves vies de comunicació externes.
Trànsit
El trànsit a Salt, està supeditat a la proximitat i connexió a Girona. La
via interna que presenta més intensitat de trànsit és el Passeig dels
Països Catalans.
Desplaçaments
interns
Els desplaçaments interns només representen el 25% dels
desplaçaments diaris que es duen a terme. Aquest fet és en gran
mesura a causa de la dependència de Salt de la seva població veïna,
Girona.
Desplaçaments
externs
Tendeixen a l’augment. Es realitzen majoritàriament en transport
privat.
Aparcament Hi ha un total d’11.916 aparcaments a Salt. Hi ha un dèficit de 4.000
places a la nit pels residents.
Transport públic
3 línies d’autobusos interurbans. 11 llicències de taxi. L’estació de tren
de Girona està connectada amb Salt mitjançant un autobús.
La població no en fa un ús extensiu. Un 53% de la població declaren
que en farien un major ús si fos més econòmic.
Parc
automobilístic 0,67 vehicles per habitant.
Mobilitat
alternativa
La majoria de desplaçaments interns es realitzen a peu o en bicicleta.
El municipi és membre del Consorci Vies Verdes, té carril bici de
Bescanó a Girona en tram no urbà i disposa de 200 metres de carril
bici en tram urbà.
42 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
Elements significatius
Bones infrastructures de comunicacions
La proximitat de Salt a Girona i la seva situació geogràfica en una plana i a
les ribes del Ter fan que les comunicacions siguin bones. Com a vies per a
vehicles hi ha l’AP-7 autopista Barcelona – França, la N-II que uneix
Barcelona i França, i la N-141 que uneix Girona, Anglès i Olot.
A la ciutat de Girona hi ha l’estació de tren de la línia Barcelona – França i
probablement en un futur una estació del tren d’alta velocitat. Pròxim a Salt
també hi ha l’Aeroport Girona - Costa Brava. Totes aquestes infrastructures
fan que Salt tingui bones comunicacions amb la resta de Catalunya, la resta
de la província de Girona i França.
Millora de la xarxa viària municipal
Hi ha en projecte el traçat de dues noves vies de circulació amb la finalitat
de millorar el trànsit de pas i el trànsit intern de Salt. Aquestes seran el vial
perimetral sud i la frontissa de Santa Eugènia. Tenint en compte que molta
de la circulació a Salt és de pas, el que es pretén amb aquestes dues noves
vies és evitar al màxim la circulació de vehicles de pas per l’interior de la
població i millorar els accessos a Girona.
Una problemàtica que pot existir amb la construcció d’aquests vials és
l’ocupació de sòl. Qualsevol infraestructura lineal, com el cas d’una
carretera, és una barrera per la població i per la diversitat natural de
l’entorn. La frontissa de Santa Eugènia podria passar pel sector de les
Hortes i Deveses de Salt, la qual cosa malmetria el principal espai verd de
la ciutat.
43 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
La majoria de desplaçaments a l’interior de Salt per raons d’estudi o treball
es realitzen a peu
Un 94% dels desplaçaments interns a Salt per raons d’estudi i un 60% dels
desplaçaments per raons de treball es realitzen amb mitjans alternatius al
vehicle privat i a la xarxa de transport públic. Les dades de l’enquesta de
participació ciutadana revelen que la majoria d’aquests desplaçaments es
fan a peu.
Els desplaçaments per raó de treball i estudi es solen realitzar amb vehicle
privat, la qual cosa fa pensar que els desplaçaments interiors per compra i
per lleure també es realitzen majoritàriament a peu.
Queda clar doncs que una de les tendències del municipi en termes de
mobilitat interior ha de ser la millora i condicionament de la mobilitat
peatonal.
Dependència de Girona, la qual cosa fa augmentar els desplaçaments
mitjançant vehicle privat
El grau d’autocontenció de Salt és baix i això indica que hi ha una gran
dependència de les poblacions veïnes quant a llocs de treball. La
dependència més gran és del municipi de Girona.
Aquest fet fa que molts saltencs es desplacin per raons de feina, estudi o
altres a Girona i aquests desplaçaments es fan majoritàriament amb vehicle
privat i segons el que es desprèn de l’enquesta de participació ciutadana, la
majoria fan els viatges sense compartir el seu vehicle. El mateix passa amb
desplaçaments a altres poblacions veïnes o més llunyanes.
Aquest ús del vehicle privat té varies causes: la manca d’hàbit de desplaçar-
se amb mitjans diferents al vehicle privat i la poca alternativa que ofereix el
transport públic. Una de les conseqüències més importants d’aquests hàbits
ciutadans i mala planificació és la saturació de les vies internes de Salt i
Girona en algunes franges horàries.
44 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
El transport públic no és gaire utilitzat
Les respostes de l’enquesta de participació ciutadana sobre la forma de
desplaçar-se tant internament com externament dels saltencs, mostren que
el transport públic no és gaire utilitzat però hi hauria una certa predisposició
al canvi en el cas que el transport públic fos més econòmic.
La principal causa de la poca utilització del transport públic és la mala
planificació que s’ha fet des dels ens responsables, ja que les línies de bus
de Salt són insuficients i aquestes no cobreixen amb la freqüència idònia les
diferents destinacions del usuaris potencials.
La tendència que s’hauria de seguir és la d’un servei públic de transports
metropolità, millorant o augmentant el nombre de vehicles i el nombre de
línies, entre altres accions, per així incentivar a la població a fer ús del
transport públic i disminuir la necessitat d’utilització del vehicle privat.
Tot i que hi ha un índex de motorització mitjà existeixen problemes
d’aparcament
L’índex de motorització de Salt (0,67 vehicles /habitant) està en línia amb la
mitja de Catalunya. En els últims anys hi ha hagut una tendència a l’alça del
nombre total de vehicles i d’aquest l’índex. Així es preveu que, al ritme de
creixement dels últims anys, entre els anys 2017 i 2018 s’arribi a la xifra
d’un vehicle per habitant.
Ara per ara ja hi ha problemes d’aparcament, segons un informe de la
fundació RACC de l’any 2000. Actualment hi ha un dèficit de 4.000
aparcaments al municipi, especialment a la nit. Aquesta situació es pot
veure agreujada per la possibilitat de desaparició de 1.200 places
d’aparcament que hi ha en solars, per la construcció del nou hospital i pel
macrocentre comercial i lúdic que està projectat.
45 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
Aposta per la bicicleta com a mitjà de transport
El municipi de Salt és membre del Consorci de les Vies Verdes de les
comarques gironines.
Actualment la xarxa de carril bici es redueix al carril que travessa les Hortes
i Deveses de Salt (carril Olot – Girona) i 200 metres de carril en tram urbà.
Des de l’Ajuntament hi ha el compromís d’augmentar el nombre de metres
de carril en tram urbà i a consolidar el carril bici de les Deveses. Hi ha un
Pla Director de carril bici que ja s’aplica als nou sectors d’urbanització.
Més de la meitat dels habitants de Salt tenen bicicleta i un institut de la
població ha potenciat l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport per anar
al centre.
El que es desprèn de l’enquesta de participació ciutadana és que per part de
la ciutadania hi ha certa voluntat a fer servir més aquest mitjà de transport
si es millora la xarxa actual de carrils aptes per a bicicletes. Tot i això, la
bicicleta es sol fer servir més per lleure que per ús quotidià.
46 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Bones vies de comunicació amb l’exterior. - Alt nivell de trànsit en algunes vies
internes de Salt.
- Previsions de noves infraestructures viàries
que milloraran la circulació a l’interior de
Salt.
- Molt trànsit de pas. Fa augmentar la
possibilitat de riscos i d’accidents.
- No hi ha problemes de saturació viària a
l’interior del municipi. - Baix grau d’autocontenció (45,5%)
- La majoria de desplaçaments interns es fan
a peu. - Dependència de Girona
- Estació de tren relativament a prop.
Connexió amb tren a Barcelona i França.
- La majoria de desplaçaments a fora o des
de fora es realitzen amb transport privat.
- Nivell de l’índex de motorització més baix
que la mitjana comarcal.
- Els desplaçaments diaris amb cotxe es fan
en solitari. No es comparteix el vehicle.
- Previsions d’augment dels carrils bici en
tram urbà. - L’ús del transport públic no és un costum.
- Tendència a l’augment de l’índex de
motorització.
. - 1.200 places d’aparcament en solars que
amb el temps desapareixeran.
- Dèficit de 4.000 places d’aparcament que
pot augmentar.
47 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Incidència de les activitats econòmiques
sobre els recursos i el medi ambient
Resum de la situació
Sector primari Poca incidència degut poca importància sector al municipi
Sector secundari 16 empreses incloses a l’annex II de la Llei 3/98 d’IIAA. 22
empreses en tràmit de regularització.
Localització física
activitats
impactants
Granges en sòl no urbanitzable. Activitats industrials als polígons
industrials excepte algunes en sòl no urbanitzable. Empreses del
sector secundari enmig de la població.
Incidències Contaminació sòls, aigües, atmosfera. Generació de residus. Soroll i
olors. Risc d’incendi.
48 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Elements significatius
Activitats industrials de risc moderat
Al municipi hi ha 16 empreses sotmeses al règim de llicència ambiental i
n’hi ha 22 en tràmit de regularitzar la seva activitat.
La producció de residus industrials durant el període 1994-2001 ha
augmentat de forma significativa.
La classificació de les empreses a la Llei 3/98 d’Intervenció Integral de
l’Administració Ambiental determina el seu grau d’impacte. Així doncs, si es
pren de referència la classificació de les empreses i la quantitat de residus
que produeixen es podrà quantificar l’esforç que ha de fer l’administració
local per evitar possibles problemes causats per aquestes activitats.
Problemes de les activitats provocats per la seva ubicació
Les granges i explotacions agràries del municipi es troben en sòl no
urbanitzable i concretament a la zona d’Hortes i Deveses. Les condicions
hidrogeològiques de la zona provoquen que l’espai sigui molt vulnerable a la
contaminació tant del sòl com de les aigües.
Al sòl no urbanitzable del municipi també hi ha algunes indústries
localitzades on antigament hi havia un polígon industrial. Degut a les
característiques de l’espai, aquestes activitats són incompatibles amb la
funció que se li ha atorgat i per tant han de tendir a desaparèixer. En
aquest sentit ja hi ha algunes d’aquestes activitats que estan en tràmit de
reubicació.
49 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Percepció ciutadana de suportar excessiu soroll i males olors
Dels resultats de l’enquesta de participació ciutadana se’n desprèn que la
població saltenca té la percepció de suportar excessiu soroll i males olors.
Respecte al soroll determinen que les principals causes són els vehicles i
especialment les motocicletes. Com a focus de males olors assenyalen les
escombraries i els fums del cotxes.
50 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- 22 empreses en tràmit de regularitzar la
seva activitat.
- 16 empreses sotmeses al règim de
llicència ambiental.
- Activitats en sòl no urbanitzable en procés
de reubicació.
- La localització de les granges i
explotacions agràries representen un ric de
contaminació de sòls i aigües.
- Presència d’indústries en sòl no
urbanitzable.
- Augment significatiu de la producció de
residus industrials durant el període 1994 –
2001.
- Percepció ciutadana de suportar excessiu
soroll degut a motos i cotxes.
- Escombraries i fums de cotxes focus de
males olors.
51 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
Fluxos d’aigua
Resum de la situació
Pluviometria 0,2 Hm3/any útil per agricultura i 0,6 Hm3/any d’escorrentia.
Abastament
públic
2.378.829 m3/any per consum domèstic i municipal.
Abastament
privat
Pous per abastament d’indústries, de comunitats de veïns i ús agrícola o
ramader.
Control qualitat Bona qualitat xarxa d’abastament públic. Problemes qualitat pous de
comunitats de veïns.
Aigües residuals Manca de dades
52 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
Elements significatius
Increment de la demanda d’aigua
Els últims anys s’ha produït un increment important de la demanda d’aigua
tot i que és molt més gran pel sistema Costa Brava i pels mesos d’estiu.
Degut que els mesos d’estiu són els menys plujosos i les temperatures són
les més altes de l’any, pot ser que hi hagi manca d’aigua temporalment. És
important conscienciar la població que l’aigua és un recurs limitat.
Descontrol en l’aigua d’abastament a la població
El 30 % de la població s’abasteix d’aigües privades això pot provocar
problemes sanitaris degut que aquestes aigües no porten un control tan
estricte. De fet, un 16 % de pous propis de comunitats de veïns tenen una
desinfecció incorrecta.
D’altra banda, molts d’aquests pous no estan ni tan sols registrats per
l’Agència Catalana de l’Aigua i per tant hi ha una forta desavinença entre els
volums d’aigua concedits a fonts pròpies i es estimats. Això proporciona
invalidesa als registres.
Cal aconseguir que aquesta població tingui accés a la xarxa pública
d’abastament que el període 2000 – 2002 ha complert la normativa de
qualitat.
Manca de control en el sistema de sanejament
Tot i que l’Ajuntament ha fet l’esforç de redactar una ordenança sobre l’ús
del sistema de sanejament i sembla que està prou sensibilitzat amb el
tema, hi ha una manca de dades de quantitats i qualitats de les aigües
residuals així com una manca de manteniment de la xarxa de clavegueram
que fa que calgui un esforç molt superior.
53 Eco
tècn
ics.
Est
udis
i p
roje
ctes
med
iam
bie
nta
ls
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Període 200-2002 l’aigua de la xarxa
pública d’abastament compleix la normativa. - Increment de la demanda d’aigua.
- Existència d’una ordenança sobre l’ús del
sistema de sanejament.
- 30 % de la població s’abasteix de fonts
privades.
- Pous no registrats per l’ACA.
- 12 % de pous propis de comunitats de
veïns tenen una desinfecció incorrecta.
- Manca de dades de quantitats i qualitats
de les aigües residuals.
- Manca de manteniment de la xarxa de
clavegueram.
54 Eco
tècn
ics. E
studis i p
roje
ctes
med
iam
bienta
ls
Fluxos atmosfèrics
Resum de la situació
Emissions Fonts mòbils (vehicles), fonts fixes (3 indústries registrades al CAPCA), calderes i
calefaccions.
Immissió Poca incidència.
Soroll Afectació per part de l’aeroport.
55 Eco
tècn
ics. E
studis i p
roje
ctes
med
iam
bienta
ls
Elements significatius
Potencial contaminant del medi atmosfèric
Les principals emissions a l’atmosfera es preveu que provinguin de les 3
empreses registrades al CAPCA (activitats potencialment contaminants de
l’atmosfera) i per l’important parc de vehicles del municipi.
Manca de control dels valors d’immissió
Al municipi no hi ha cap estació de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la
Contaminació Atmosfèrica ni tampoc s’ha dut a terme cap campanya de les
Unitats Mòbils de Vigilància de la Qualitat de l’Aire. Tot i això, les estacions
més properes no han registrat cap episodi de contaminació per NO2, HCT,
SO2, PST, CO ni H2S. Sí han registrat, en canvi, incidències amb l’ozó.
Concretament, des de l’any 1995 s’han superat 16 dies el llindar de
protecció de la salut i 3 dies el llindar d’informació a la població. És
important destacar de tota manera, que els dies que s’ha superat algun
llindar permès per l’ozó han anat disminuint al llarg dels anys.
Problemes de soroll amb tendència a l’augment
El trànsit aeri que provoca la proximitat de l’aeroport Girona – Costa Brava
ha augmentat considerablement els últims anys. Aquest trànsit genera uns
nivells de soroll que es troben al límit dels valors permesos per normativa
genèrica però en canvi, superen la normativa municipal que és més
restrictiva.
El Ministeri de Foment ha declarat que té previst que l’aeroport Girona –
Costa Brava augmenti encara més la seva activitat i això pot tenir
conseqüències força negatives per la població saltenca.
56 Eco
tècn
ics. E
studis i p
roje
ctes
med
iam
bienta
ls
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- No hi ha episodis de contaminació per
NO2, HCT, SO2, PST, CO ni H2S. - Hi ha 3 empreses registrades al CAPCA.
- Els dies que superen el valor màxim
permès d’ozó han anat disminuint al llarg
dels anys.
- Important parc de vehicles.
- No hi estació de la XVPCA.
- Des de l’any 1995 s’ha superat el nivell
d’ozó en 16 dies per la protecció de la salut i
3 dies el llindar d’informació a la població.
- L’aeroport té previst augmentar el trànsit
aeri.
- L’aeroport supera els límits de soroll
establerts a la normativa municipal.
57 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
Fluxos de residus
Resum de la situació
Residus municipals Tendència augment, 1,55 kg/hab/dia. Destí incineradora de
Campdorà o abocadors autoritzats.
Recollida selectiva Tendència augment.
Infraestructures i
serveis
Deixalleria, recollida trastos vells, prova pilot recollida fracció
orgànica.
Residus industrials Tendència a l’estabilització. Majoria són no especials.
Residus agrícoles i
ramaders
No representen volum important.
Altres residus Residus forestals, sanitaris, olis, runes.
Percepció ciutadana Brutícia al carrer i la pudor de les escombraries són un problema.
Majoria enquestats separen deixalles i coneixen la deixalleria.
58 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
Elements significatius
Petits esforços per combatre l’augment de producció de residus municipals
Els residus municipals han anat augmentant progressivament des de l’any
1998. La recollida selectiva també ha anat augmentant tot i que a un ritme
que no és suficient per contrarestar l’augment de la fracció rebuig. Seria
desitjable que la recollida selectiva continués augmentant i que a la vegada,
la producció total iniciés una davallada.
L’establiment definitiu de la recollida selectiva de la matèria orgànica, que
actualment es troba en fase de prova pilot, seria un punt important per on
començar.
Planificació insuficient
El municipi no disposa de Pla de Gestió de Residus Municipals que estableixi
uns objectius concrets. A falta d’aquests objectius es podria prendre com a
referència els marcats pel Programa de Gestió de Residus Municipals de
Catalunya. Aquest determina una valorització del 57 % mentre Salt es situa
l’11,54 %. Tampoc s’arriba ni de bon tros a les directrius sobre l’eficàcia de
recollida de paper i cartró, vidre ni envasos lleugers.
Bona direcció en la gestió dels residus industrials
La producció de residus industrials tendeix a l’estabilització. Tenint en
compte que aquests residus són bàsicament no especials cal suposar que
els requeriments de gestió no són massa difícils d’assolir.
D’altra banda, les indústries que produeixen aquests residus es troben amb
l’avantatge que hi ha un gran ventall d’empreses gestores i transportadores
59 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
de residus properes al municipi (Girona, Fornells, Celrà, Bescanó,
Vilablareix, Quart i Sant Julià de Ramis)
Bons hàbits de la ciutadania
La majoria de les persones enquestades per l’Oficina Ambiental separen les
deixalles i creuen que hi ha prou contenidors al seu barri. La majoria també,
coneixen la deixalleria tot i que no són tants els qui la utilitzen.
La mateixa enquesta detecta que la brutícia al carrer i les pudors de les
escombraries són els problemes relacionats amb els residus que més
preocupen a la població.
60 Ecotè
cnics. Estu
dis i p
roje
ctes m
ediam
bienta
ls
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Augment de la recollida selectiva des de
l’any 1998.
- Des de l’any 1998 ha anat augmentant la
quantitat de residus municipals incinerats.
- Existència d’una prova pilot de recollida
de matèria orgànica.
- El municipi no disposa de Pla de Gestió de
Residus Municipals.
- Estabilització de la producció de residus
industrials.
- No s’arriba als objectius de gestió que
estableix el Programa de Gestió de Residus
Municipals de Catalunya.
- Els residus industrials són bàsicament no
especials.
- L’enquesta de participació ciutadana
detecta que la brutícia al carrer representa
un problema.
- Hi ha un gran ventall d’empreses
gestores de residus industrials properes al
municipi.
- L’enquesta de participació ciutadana
detecta que les escombraries generen
pudors.
- Hi ha un gran ventall d’empreses
transportadores de residus properes al
municipi.
- La majoria de la població enquestada
separa les deixalles i creuen que hi ha prou
contenidors de recollida selectiva al seu
barri i coneixen la deixalleria.
61 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Fluxos energètics
Resum de la situació
Energia elèctrica No hi ha dades de consum.
GLP Tendència a disminuir.
Combustibles
líquids
Calculat a partir del marc automòbil.
Consum
municipal
Energia elèctrica sobretot per enllumenat públic, combustibles líquids
per la calefacció i escoles, gas natural pel pavelló d’esports.
62 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Elements significatius
No s’ha pogut fer el balanç energètic
Malauradament, degut a la manca de dades, no s’ha pogut fer un balanç
energètic. La realització d’un balanç energètic acurat ha d’ajudar als gestors
municipals a plantejar objectius de futur per esdevenir més eficients en la
utilització d’aquest recurs.
Són necessaris plantejaments d’eficiència urgents
La ineficiència de l’enllumenat públic fa que la despesa municipal d’energia
elèctrica sigui desorbitada. L’enllumenat acapara més de la meitat de la
despesa energètica municipal i amb algunes mesures es pot fer un canvi
important.
Gran conscienciació ciutadana per l’estalvi energia
La majoria dels enquestats per l’Oficina Ambiental coneixen mesures per
estalviar energia i les apliquen. Aquestes mesures són bàsicament el control
dels llums oberts i la optimització de la màquina rentadora i el rentaplats.
63 Ecotècnics. Estudis i projectes m
ediambientals
Diagnosi estratègica
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Disminució del consum de GLP. - No hi ha dades per realitzar el balanç
d’energia.
- Existència de dues minicentrals
hidroelèctriques a la sèquia Monar.
- L’enllumenat públic acapara la despesa
energètica municipal.
- Majoria enquestats coneixen mesures per
estalviar energia i les apliquen.