desenvolupament psicomotriu de 0-3 anys
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU DEL NEN 03 ANYSSheila GarciaFisioterapeuta i Psicomotricista del CDIAP Urgell.
CAP II Tàrrega, 26 de juny del 2012.
DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU 03 ANYS
Parlarem de:
Desenvolupament psicomotriu vs. Desenv. neuromotriu. Gateig Abans del gateig Marxa Genuvar, genuvalg, peus valgs, peus vars, peu pla Alteracions de la marxa Retard de parla vs. Retard de llenguatge
D. PSICOMOTRIU VS. D. NEUROMOTRIU
Desenvolupament psicomotriu: estat de maduresa del nen psicològica i
emocional. Ambdós aspectes determinaran l’actitud o la conducta del nen en
les diferents etapes de la seva evolució. Influenciat per factors hereditaris,
socials i ambientals.
Desenvolupament neuromotriu: estat de maduresa dels nens a nivell
neurològic i muscular. Aquest estat òptim neurològic és el que donarà l’ordre
de moviment.
D. psicomotriu i D. neuromotriu van lligats.
Desenvolupament:
El desenvolupament motriu expressa la realitat mental i psico social del
nen
L’experiència modifica o reafirma aquest desenvolupament motriu.
La unitat mare/pare fill és molt important en aquesta conquista.
D. PSICOMOTRIU VS. D. NEUROMOTRIU
Retards:
Retard neuromotriu: quan el SNC del nen és immadur o ha patit una lesió. Ex. Prematurs, PC...
Retard psicomotriu: quan el nen desenvolupa les seves habilitats psicològiques de manera més lenta a l’habitual, retardant així la conquista del moviment voluntari.
D. PSICOMOTRIU VS. D. NEUROMOTRIU
GATEIG: (89 MESOS ALS 12 MESOS APROX.)
De les adquisicions motrius més importants per al desenvolupament del nen.
Es produeix quan el desenvolupament neuromotriu i psicomotriu del nen són òptims.
A nivell global:
Proporciona reaccions d’equilibri corporals per donar resposta ràpida a possibles caigudes.
Dissociació cintures pèlvica i escapular (equilibri davant caigudes i per desplaçarse per
l’espai)
Dóna a l’infant informació sobre l’espai (càlcul distànciaforça/impuls; coordinació óculo
manual)
Patró creuat de recolzament, el cervell ho codifica i l’experiència d’aquesta coordinació
prepara per a l’adquisició de la lateralitat i la coordinació.
GATEIG: (89 MESOS ALS 12 MESOS APROX.)
A nivell d’EESS:
Prepara les mans per la prensió i la motricitat fina.
Tonifica EESS per frenar les caigudes.
A nivell d’EEII:
Prepara els malucs per aguantar posteriorment la bipedestació (imp. nens amb subluxació de malucs)
Afavoreix la maduració de les estructures del peu i les prepara.
A nivell de tronc:
Tonifica i harmonitza la musculatura de l’esquena i l’abdomen (necessari per a
controlar la gravetat en BP)
ABANS DEL GATEIG...
Previ al gateig volteig i reptar (imp. entorn favorable)
Volteig: a partir dels 34 mesos
Reptar: a partir dels 6 mesos
QP estàtica: cap als 8 m. es mantenen en QP i assagen fent
canvis de pes.
Gateig abans i/o després de caminar.
PER A L’ÒPTIM DESENVOLUPAMENT DEL NEN
ES RECOMANA:
DL, DS, DP (a partir 0 m)
DP prolongat(3m.)
Estimular girs cefàlics a dreta i esquerra en DP.
No sobreprotecció ni abús del DS. (excessiva obertura EESS i EEII).
Estimular volteig DPDS, DSDP (36 fins 9m.)
Canvis posturals facilitadors
Estimular gir sobre eix corporalpivotar (joguines als costats, 45m)
Estimular reptar endavant (57m)
Posició QP (8m)
Diferenciació de cintures pèlvica i escapular (SD, 56m)
No utilització de carrutxes.
IMPORTANT: VARIETAT DE POSTURES.
IMATGES CANVIS POSTURALS, VOLTEIG, REPTAR...
IMATGES CANVIS POSTURALS, VOLTEIG, REPTAR...
DESPLAÇAMENTS
Gateig amb recolzament unipodal frontal: per manca organització del
moviment, pot ser per facilitar el pas ràpid a SD en distàncies curtes i es pot
reeducar en distàncies llargues. Vigilar assimetries musculars, articulars. No
té perquè ser un problema.
Shuffling: desplaçament de natges. Es sol donar en infants que han estat molt
temps en DS o no han tolerat el DP. Solen presentar retard psicomotriu quan
no saben fer canvis posturals de SD a DP... CONTROL PREVENTIU AL
CDIAP.
La QP porta a la posició de genolls amb control de tronc, previ al pas de
cavaller per a la BP.
Dissociació d’EE.
Evitar la SD en “W” (inestabilitat malucs)
IMATGES GATEIG
MARXA
Prèviament a la marxa:
BP. Estimular els desplaçaments laterals individuals .
BP estàtica inicialment amb base de sustentació + àmplia.
Valorar comportament peus:
3 punts de recolzament
2 arcs
VALORACIÓ DEL PEU
Peu pla: instaurat o molt flexible. Valorar en càrrega i descàrrega.
Pauta d’exercicis per tonificar i ajudar a la correcció i formació d’arcs
plantars. (rotacions, mirarse planta, separar dits...) evitar caminar
descalç per superfícies dures.
Peu valg: peu pronat, avantpeu en ABD. alteracions en els punts de
recolzament i els arcs. S’associa a valg de genolls. S’evidencia + en
recolzament. Valorar extensibilitats musculars.
Peu var (zambo): peu supinat, avantpeu en ADD. Associat a var de
genolls. S’evidencia sense recolzament.
Si és reductible: problema muscular.
Si és no reductible: problema estructura òssia.
VALORACIÓ DEL PEU
Si no hi ha altres problemes afegits: pautar sabates de tipus bota rígida
amb reforç de turmell, sola flexible que s’adapti a diferents superfícies.
En peus var intercanviar sabates unes hores al dia fins que es puguin
posar plantilles. DEMANAR VALORACIÓ DEL TRUAMATÒLEG.
Si hi ha problemes afegits psicomotrius, musculars...: DERIVAR AL
CDIAP
MARXA (A PARTIR DELS 12 MESOS)
Alteracions de la marxa:
Marxa de puntes, desequilibri anterior accelerat: nens que han estat
estimulats amb carrutxes; nens amb problemes TGD, trets psicòtics,
denota inseguretat afectiva.
Marxa amb base de sustentació àmplia: to muscular baix, seguritza la
marxa per evitar caigudes i dona més equilibri.
Marxa en tisora/base estreta: valorar tonicitat dels Adductors. En relació
amb problemes neurològics.
Marxa amb els peus en add: si es reductible es veu en infants inmadurs,
vergonyosos... Si no és reductible pot ser un problema muscular (tibial
anterior, tríceps sural...). Tonificar m. peroneus.
Marxa inestable/balancejos: associat a problemes vestibulars, visuals...
MARXA
Tots els nens tenen un genu var fisiològic al néixer que cap als 23 anys es
corregeix passant a un genu valg fisiològic.
Genu var: Si persisteix més enllà dels 3 anys, pot ser per problemes
d’ossificació, raquitisme, artrogriposis... Si s’evidencia en una sola cama pot ser
signe d’un tumor, infecció... Consultar al traumatòleg. En ocasions es pauten
mesures ortopèdiques i/o quirúrgiques.
Genu valg: evitar SD en “W”. Pot ser reversible fins els 78 anys. Mesures
ortopèdiques.
RETARD PARLA VS. RETARD LLENGUATGE
En l’evolució del llenguatge es veuen implicats factors de tipus motrius, cognitius i emocionals.
Retard parla: no saben dir determinats sons (dislàlies, mala articulació). Associat a problemes d’audició, xumets, otitis repetides...
Retard llenguatge: a nivell sintàctic, omissió de paraules, no formulació de frases o unió de paraules.... Pot estar associat a retard maduratiu o psicomotriu.
Valorar cada cas.
RETARD PARLA VS. RETARD LLENGUATGEIndicadors:
Que sigui un bebè silenciós i no balbotegi en els primers mesos.
Si en els primers 68 mesos no presenta jocs vocàlics i/o les seves
respostes cap a sons en l’ambient o la veu humana no acaben de ser
clars.
Les primeres paraules apareixen més tard de l’habitual (a partir dels 2
anys quan normalment han d’aparèixer sobre els 1218 mesos)
Que entre els 1224 mesos no comprengui ordres senzilles (senyalar
amb el dit el q se li anomena), ni desenvolupi un argot espontani.
L’absència de frases unint 2 elements als 2 anys
Que sobre els 3’5 anys, la seva parla no pugui ser entesa per persones
que no formen part del seu nucli familiar.
TORN DE PREGUNTES Veritat o fals:
El desenvolupament psicomotriu està influenciat per factors socials i hereditaris.
El desenvolupament psicomotriu es descriu com l’estat de maduresa neurològic i muscular del nen.
Desenvolupament psicomotriu i neuromotriu no van lligats.
El gateig proporciona reaccions d’equilibri corporals.
El gateig no té importància en el desenvolupament del nen.
En l’evolució del llenguatge es veuen implicats factors de tipus motrius, cognitius i emocionals.
En el retard de parla els nens no saben dir determinats sons i està associat a problemes d’audició,
xumets, otitis repetides...
Que sigui un bebè silenciós i no balbotegi en els primers mesos no es un indicador de retard de parla o
llenguatge.
TORN DE PREGUNTES En nens sans el volteig sol aparéixer: Als 2m. Als 34m. Als 56m.
En la valoració del peu, diem que el problema és muscular quan: És reductible. No és reductible.
Què no és recomanable: (múltiple resposta) Els canvis posturals El DS El DP Sedestació en “W”
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ