derivat el arte de la guerra choque #1 binari … · 120 121 > derivat binari choque #1 el arte...

14
121 > DERIVAT BINARI CHOQUE #1 EL ARTE DE LA GUERRA

Upload: dinhnhi

Post on 20-Jun-2018

217 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

120 121

>

DERIVAT

BINARICHOQUE #1

EL ARTE DE LA GUERRA

atmosphere of live work. Lately I havebeen thinking about the idea that, if I wanta minimally acceptable recording, a special adaptation of the work will benecessary for the video.

FRAGILITY An interesting point.MODERN When I hear this adjective, mynatural instinct is to run away.VIDEO Just another tool.PLEASURE Pleasure is very good.MICROPHONE ? Another tool.CRITIC A person who sees a lot of shows.Sometimes qualified to issue a verdict and atothers don’t know what they are talking about.

HUMOUR Sometimes an easy recourse. MELANCHOLY Touching your chin whilestaring into space through a café windowwith an Aisha Miró book in your hands, ona rainy day.POSTMODERN Run away even faster.ADOLESCENCE Spots on your face.NUDITY I have a friend who is a greatlover of dance for precisely that.AUDIENCE All of us. All those who canpay an entry fee of 20, or 25 or 30 €. RAGE Not represented by shouting more.USELESSNESS A very relative term.POETRY A very difficult thing.INTUITION A marvellous mystery.

Key words in my work: SEARCH, RISK,REALITY and QUESTIONS, LOTS OFQUESTIONS.

I find Barcelona’s stage scene lacking invariety. In stage terms, I am homeless.

On a stage, I am increasingly bothered byshouting. Nor is it easy for me to be movedemotionally. Emotionally is a very bigword. If something interesting is explainedto me in a sincere and personal way, that'senough for me. ■

DDTENGLISH

DDT-10 25/1/08 10:25 Página 120

Anna Roblas(Barcelona, 1969). Coreògrafa, ballarina i pedagoga de la dansa. Llicenciada enCoreografia i Tècniques de la Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona.BALLARINA Ha col·laborat en companyies com Lanònima Imperial, Sol Picó, Rami Levio Carol Dilley, entre d’altres. BALLARINA-INTÈRPRET 2004 Santa Joana dels escorxadors,de Bertolt Brecht, direcció d’Àlex Rigola, Festival Grec i Teatre Lliure / 2004 JuliCèsar, de William Shakespeare, direcció d’Àlex Rigola, Teatre Lliure / 2005 Ricard 3r,de William Shakespeare, direcció d’Alex Rigola, Teatro Español (Madrid) i TeatreLliure (Barcelona) / 2005 European House (pròleg a un Hamlet sense paraules), direc-ció i dramatúrgia d’Àlex Rigola, Festival Temporada Alta i Teatre Lliure.

Oriol Rosell(Barcelona, 1972). Músic, periodista i programador cultural.Com a crític, col·labora a les revistes Ruta 66 i Traxxx, al diari La Vanguardia i aRàdio 4. També ha estat el responsable de la revista sobre música experimental Hz.En la seva feina de comissari, participa en la confecció de la programació de diver-sos festivals, com ara Sonar i Offf. Darrerament, ha compost l’espai sonor de diver-sos espectacles de dansa contemporània (companyies d’Àngels Margarit/Mudancesi Ballet Gulbenkian, entre d’altres) i teatre (espectacles del Teatre Lliure en elsquals ha intervingut: 2003 L’oficinat del dol, de Wallace Shawn, direcció de CarlotaSubirós. Glengarry Glenn Ross, de David Mamet, direcció d’Àlex Rigola / 2004 Nitsblanques, de Dostoievski, direcció de Carlota Subirós. Santa Joana dels escorxa-dors, de Bertolt Brecht, direcció d’Àlex Rigola / 2007 Das paradies experiment, deRoger Bernat.)

Juan Carlos Lérida(Fulda, Alemanya, 1971). Coreògraf, ballarí, bailaor i professor de flamenc.Format al Centro Andaluz de Teatro.BALLARÍ (selecció) 2000 Pasado, Presente y..., direcció de Yoko Komatsubara, Japó/ 2000 Carmen, de Georges Bizet, direcció de Calixto Bieito, Festival Castell dePeralada / 2002 Bailando la palabra, de Lauren Postigo a partir de textos deFederico García Lorca / 2002 Malena, d’Hiniesta Cortés, Biennal de Flamenc deSevilla / 2004 De amor y odio, de Joaquín Cortés. BALLARÍ-INTÈRPRET 2004 LosTarantos, d’Emilio Hernández, Barcelona Teatre Musical. COREÒGRAF (selecció)2000 Pasado, Presente y..., direcció de Yoko Komatsubara, Japó / 2002 Tierra yFuego, Teatre Nacional de Tòquio / 2002 Bailando la palabra, de Lauren Postigo apartir de textos de Federico García Lorca / 2004 De amor y odio, de Joaquín Cortés.CREADOR (selecció) 2000 Costumbre, 2D1 / 2001 Corrazón, 2D1 / 2006 Sarab,d’Increpación Danza / 2006 Guerrero (posteriorment, El Arte de La Guerra). FestivalFlamenc de Berlín.

122 123

Derivat és una plataforma de creació fundada per quatre professionals de llarg reco-rregut en l’àmbit de la dansa: Juan Carlos Lérida, Keith Morino, Anna Roblas i OriolRosell.Derivat fuig de les estructures jeràrquiques tradicionals per ser, abans que unacompanyia a l’ús, un espai d’intercanvi i d’experimentació on convergeixen dife-rents maneres i visions de la dansa (flamenc, butoh, clàssica, contemporània) i l’úsde nous recursos tecnològics amb l’objectiu d’aprofundir en els seus punts de con-nexió i desenvolupar a partir d’ells un llenguatge nou.Aquesta posada en comú de tradicions en aparença incompatibles s’ha concretat,a data d’avui, en tres produccions de difícil classificació: Binari, Choque #1 i Elarte de La guerra.

DERIVAT

Keith Seiji Morino(Toronto, Canadà, 1969). Coreògraf, ballarí i professor de dansa.Format a la National Ballet School of Canada, Toronto. BALLARÍ (selecció) 1988-1991: Diverses produccions amb Netherlands DansTheater II / 1991-1998: Diverses produccions amb Metros, companyia de dansacontemporània dirigida per Ramon Oller / 2000 Conjunto de Falda y Chaqueta,coreografia i direcció d’Emio Greco i Peter Scholten / 2003 El cigne, coreografia deRamon Oller / 2005 Romeu i Julieta, direcció i coreografia de Ramon Oller. BALLARÍ-INTÈRPRET (selecció) 1995 Rigoletto, de Giuseppe Verdi, direcció de Joan LluísBozzo, coreografia de Ramon Oller, Gran Teatre del Liceu / 2003 Glengarry GlennRoss, de David Mamet, direcció d’Àlex Rigola, Teatre Lliure / 2004 Santa Joanadels escorxadors, de Bertolt Brecht, direcció d’Àlex Rigola, Festival Grec i TeatreLliure. COREÒGRAF (selecció) 1999 Pitoura, Festival fFIDA, Toronto, Canadà / 2000Mantis?, Festival fFIDA, Toronto, Canadà / 2001 The Fall, Festival fFIDA, Toronto,Canadà / 2002 Oh yeah??!! i No Tango, Festival fFIDA, Toronto, Canadà / 2003Viaggio a Reims, de Gioachino Rossini, direcció de Sergi Belbel, Gran Teatre delLiceu / 2005 Pensando en movimiento, Festival fFIDA, Toronto, Canadà.

ELS MEMBRES DE LA PLATAFORMA

>

>

>

>

DDT-10 25/1/08 10:25 Página 122

124 125

2005 Binari

Coreografia de Keith Morino. Interpretació de Keith Morino i Anna Roblas. Músicad’Oriol Rosell. Estrenat al Fringe Festival for Independence Dance Artists deToronto l’agost de 2005.Una trobada íntima entre dos cossos en aparença diferents. La nuesa i l’absènciad’un espai comú els porta a una gestualitat compartida en la qual l’atzar genera unmiratge de sincronies.

2006 Choque #1

Coreografia i interpretació d’AnnaRoblas. Música d’Oriol Rosell. Estrenatal Teatre Estudi de l’Institut del Teatrede Barcelona el gener de 2006.Quatre cossos i un col·lapse comú: unaccident de cotxe. Concebut com unespectacle a quatre bandes –és a dir, subjecte a quatre perspectives diferents–Choque #1 aborda la tràgica irrupció de l’atzar, la subjectivització del temps en unesdeveniment extraordinari i l’impacte físic i psicològic de la col·lisió en els cossosdels quatre personatges en els quals es desdobla Anna Roblas.

2006 El arte de la guerra

Coreografia i interpretació de Juan CarlosLérida. Dramatúrgia i direcció musicald’Oriol Rosell. Estrenat a l’Akademie derKünste de Berlín l’agost de 2006.El arte de la guerra acompanya el gue-rrer en el seu camí cap al no-res, el camíque neix en la innocència i mor en elsense-sentit de la violència. El tristritual de la deshumanització que se salda, sempre, amb la derrota de tots dos bàn-dols. Els qui moren i els qui no moren, tots perdedors. El arte de la guerra és la tro-bada de diferents artistes i sensibilitats cap a la poètica del flamenc contempora-ni. Un espectacle que se serveix de la riquesa rítmica i sensitiva del flamenc, lafisicitat de la dansa contemporània i la unió entre flamenc, la música electrònica il’acústica.

ELS ESPECTACLESamb El Trencanous del Ballet Nacionalde Canadà, fent de nen, de ratolí, etc.Amb l’experiència, vaig poder viure dife-rents estils de dansa i interpretació. Mésendavant, fins i tot vaig participar enobres de teatre i òpera. ROBLAS.- Als quatre anys vaig assistir ala meva primera classe de dansa. Desd’aleshores no ho he deixat. Vaigcomençar a la dansa clàssica. Després,cap els divuit anys, em vaig introduir ala dansa contemporània. He completatla meva formació amb classes de veu,d’interpretació i de totes les tècniquesde moviment que han estat al meuabast. Vaig estudiar pedagogia de ladansa clàssica i l’any passat vaig aca-bar el Grau Superior de Coreografia iTècniques d’Interpretació a l’Institutdel Teatre de Barcelona.ROSELL.- Vaig estudiar comunicacióaudiovisual i em vaig especialitzar endirecció i guió en el vessant cinematogrà-fic. En el terreny específicament escènic,no tinc cap formació acadèmica.

ROBLAS.- D’una banda, crec que elsestudis acadèmics artístics m’hanpermès adquirir una tècnica i configu-rar una metodologia necessàries per ala meva feina; tot i això, he de dir quede vegades també han contribuït aanestesiar el meu cos i a estrènyer lameva ment. D’altra banda, el fet deviatjar m’ha permès entrar en contacteamb posicions vitals i culturals moltdiferents i he pogut desenvolupar moltmés la capacitat d’improvisació rodantmón que assistint a classes. Els impac-tes emocionals més importants que herebut han estat viatjant, especialment al’Àfrica.

DERIVAT

LÉRIDA.- Vaig viure a Sevilla des delstres anys fins als vint-i-sis. Des d’ales-hores, sóc a Catalunya.ROBLAS.- Els meus pares pertanyen a laclasse mitjana tradicional. La meva àviamaterna prové d’un entorn camperolhumil.ROSELL.- Vaig créixer en un entorn declasse mitjana tradicional al barri delGuinardó.MORINO.- Vaig créixer a Toronto,Canadà, en una família de classe mitja-na. Als 18 anys, vaig venir a Europa ivaig viure a Holanda durant 3 anys. El1991, vaig venir a Barcelona per treba-llar amb Ramon Oller.

LÉRIDA.- Vaig començar al flamenc alsquatre anys. Als vint-i-un vaigcomençar a estudiar interpretació ialtres tècniques del moviment.MORINO.- La meva formació teatral vacomençar amb la dansa a Toronto. Ja depetit (amb 10 anys), vaig pujar a escena

ALGUNES RESPOSTESVISIBLES

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 124

ROSELL.- Crec que el que més m’hamarcat, tant en l’àmbit de la creaciócom en els meus pressupostos vitals,ha estat el centre on vaig estudiarl’EGB, les Escoles Laietània. El seuprograma pedagògic contemplava ladansa i el teatre com a assignaturesobligatòries, i la ideologia del centre,marcadament humanista, atea i d’es-querres, em va proporcionar una òpticamolt valuosa des de la qual observar ivalorar el meu entorn.MORINO.- Formació no teatral? Estudisobligatoris al Canadà, algun curs d’idio-mes i l’experiència de viure en països icultures diferents.

MORINO.- No puc posar cap nom a lameva ideologia política.ROBLAS.- L’Humanisme. La meva meto-dologia de treball, els temes que m’in-teressen, el ritme de la producció,l’estètica… Tot el meu procés de treballrespon a aquesta visió.ROSELL.- Em resulta molt més fàcilposar nom a les ideologies amb lesquals no combrego en absolut. No crecen els partits polítics ni en les ortodò-xies doctrinals. La política no s’expres-sa amb discursos, sinó amb accionsquotidianes. Ara mateix, el meu activis-me polític se centra en l’educació de lameva filla.

ROBLAS.- Cada vegada tinc menys cons-ciència de pertànyer a una certa ‘gene-ració’. Però si l’hagués d’anomenard’alguna manera, en diria La GeneracióPerduda de la dansa a Barcelona. Lagran majoria de ballarins de la mevageneració van haver de marxar a l’es-tranger per poder dedicar-se a allò que

els agradava, sobretot els que venien del’escola clàssica. És una pena que alteu propi país no es contempli la tevaprofessió com a tal. Per tant, es tractad’una generació que s’ha deixat perdreper manca de reconeixement i de con-dicions laborals dignes. Els que vamdecidir quedar-nos, en general, ens vamdedicar a fer d’intèrprets dels creadorsde les generacions anteriors. Això voldir que hi ha pocs creadors a la mevaquinta. Les poques iniciatives que hansorgit no han arribat a adquirir prourellevància; de vegades per manca d’es-pais on poder equivocar-se i d’altresperquè les condicions de producció hanestat penoses. Crec que durant moltsanys els professionals de la dansa d’a-quest país hem “malviscut”. A més amés, crec que últimament des delmateix col·lectiu de creadors de dansano s’ha permès l’entrada de noves ini-ciatives. No ho hem tingut gens fàcil,però en tot aquest recorregut sovint hiha hagut una manca d’interès delsmateixos intèrprets per mantenir-seinformats dels propis drets com a tre-balladors; hem preferit dedicar-nos aballar i a mantenir la nostra disciplinadiària d’entrenament abans que contri-buir a una millora de les condicionslaborals. Tot això, evidentment, ha fetque els polítics i el públic en general espensessin que els professionals de ladansa podíem viure de l’aire. En elsdarrers temps la cosa ha millorat unamica i sembla que tant els creadorscom els intèrprets tenen molt clar quees necessita un conveni laboral i que enpolítica cultural la nostra veu és tanimportant com la de qualsevol altrecol·lectiu.

126 127

ROSELL.- No em sento especialment lli-gat a un programa històric determinat.Hi ha, no obstant, una sèrie de cons-tants estètiques que, inevitablement,són fruït del context temporal que m’hatocat viure, però em repel·leix el termegeneració, perquè té una connotaciómassificadora que em provoca al·lèrgia.En aquest aspecte sóc exageradamentindividualista. MORINO.- Pertanyo a una generaciócomplidora. Hem de viure les expecta-tives dels nostres pares.

MORINO.- Happy Feet, de George Miller,i C.R.A.Z.Y., de Jean-Marc Vallée.ROBLAS.- Así en el cielo como en la tierra, de José Luís Cuerda; Cube, deVincenzo Natali; i la primera trilogia deLa guerra de les galàxies.ROSELL.- Aquesta setmana, Gozu, deTakashi Miike, i les dues parts (Azul iAmarillo) de Soy curiosa, de VilgotSjöman.

ROBLAS.- I Wish I Knew How It WouldFeel to Be Free, de Nina Simone, i elVals trist de Sibelius interpretat ambtheremin per Clara Rockmore.ROSELL.- Avui, Do They Owe Us ALiving?, de Crass, i Love Is Love, deLungfish.MORINO.- Mad World de Michael Andrews,(Gary Jules), Unchained melody, HyZaret, Alex North, (Cyndi Lauper).

ROBLAS.- Qualsevol relat d’H.P.Lovecraft i el llibre de poesia Matar aPlatón, de Chantal Maillard.ROSELL.- Fa temps que no llegeixo fic-ció. Ara mateix estic amb BackgroundNoise: Perspectives on Sound Art

(Continuum, 2006), de BrandonLabelle; The Day The Country Died: AHistory of Anarcho-Punk (Cherry RedBooks, 2006), d’Ian Glasper; The Art ofDestruction: The Films of The ViennaAction Group (Creation, 2004),d’Stephen Barber; i Iron Man: TheCinema of Shinya Tsukamoto (FabPress, 2005), de Tom Mess. Sóc cons-cient que semblo terriblement esnob,però a) m’agrada llegir tres o quatre lli-bres alhora perquè tinc poca paciènciai molta tendència a la dispersió, i b) hiha ben poc publicat en català o castellàdels temes que m’interessen.

MORINO.- L’escultura clàssica en general.ROBLAS.- Saturn devorant el seu fill, deGoya.ROSELL.- El que més m’ha impressio-nat als darrers mesos ha estat la sèrieOctober 17, 1977, de GerhardRichter. I les instal.lacions de CarstenNicolai, especialment Telefunken(Version 2).

MORINO.- M’interessa l’espectador quees pensa que no sap res. És a dir, quasitothom. ROBLAS.- No tinc definit el perfil de lameva audiència. Però m’agradaria arri-bar a la gent gran, als avis.

MORINO.- He evolucionat de la interpre-tació a la creació per satisfer la neces-sitat d’expressar amb llibertat el quevolia dir jo, i no un altre. ROBLAS.- La necessitat d’opinar ambuna veu pròpia. La voluntat de compar-tir i alhora confrontar amb més gent lameva visió de les coses a un nivell méselevat de risc i implicació.

(segueix a la pàgina 130)

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 126

128 129

Extra de l’espectacle Binari

EXTRA

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 128

130 131

Extra de l’espectacle Choque #1Imatges escanejades del llibre Car Crashes(Taschen, 2000.)

“Ha de tenerse en cuenta que un vuelco seguido por una colisiónfrontal produce complejos movimientos en los ocupantes ylesiones de origen desconocido,–explicó el doctor Nathan al capi-tán Webster. Le mostró el montajefotográfico que había encontradoen el cubículo de Koester, la silueta de un hombre marcada enlos sitios de las heridas posibles.”

La exhibición de atrocidadesJ.G. Ballard

“Vivimos en una situación en laque la integridad física y psíquicadel ser humano están continuamen-te en entredicho. A los monstruosque nacen se unen, entonces, losque la sociedad fabrica (guerras,accidentes, crueldad, psicosis…).La unidad del ser humano serompe y se instituye el desorden,el caos y lo impuro. Lo monstruosoes entonces lo intolerable, aquelloque hace nacer en nosotros elhorror, la angustia”.

Orden y caosJosé Miguel G.Cortés

“No sé si era su hija. El hombreaplastado agarraba la mano de unaniña, o puede que la niña fuesela que tenía cogida la mano deaquel hombre, ahora ya tan rígida,tan apretada y fría. Vendrán paracortarle los dedos uno a uno.Amputarle la mano tal vez seríamás sencillo. Pero ¡imagínenseuna niña huyendo con una manoensangrentada prendida de la suya!”

Matar a PlatónChantal Maillard

“El cadáver carbonizado se presentaencorbado y con las extremidadessemiflexionadas. A esta aparienciase la ha denominado ‘actitud depugilista, esgrimista o saltimbanqui’.La piel adquiere una tonalidad pardonegruzca y consistencia acartonada. El pelo suele desaparecer o estar chamuscado.La bóveda del cráneo se destruyey, debido al calentamiento, elencéfalo puede desbordarse y asumir una forma de gorro decocinero”

Medicina legalEduardo Vargas Alvarado

1 Mile North of Corona del Mar, Mell Kilpatrick

Euclid & Stanton, Mell Kilpatrick

Bristol & Westport, Mell Kilpatrick

Placentia Ave.—DecapitationMell Kilpatrick

Euclid & Stanton, Mell Kilpatrick

1 Mile North of Corona del Mar, Mell Kilpatrick

Placentia Ave.—DecapitationMell Kilpatrick

Bristol & Westport, Mell Kilpatrick

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 130

132 133

1. confrontación

2. flexibilidad

3. honor

5. instinto

6. transformación

7. vacío-lleno

4. meditación-miedo Extra de l’espectacle El arte de la guerra. Dibuixos realitzats per Albert Coma.

“Andaré este largo camino, este camino largo, hasta el final...”

Mahmud Darwish

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 132

ROSELL.- El fet de no estar mai del totd’acord amb els creadors i creadoresamb qui he treballat. Això i un ego dedimensions poc controlables, suposo...

MORINO.- Com a espectador, el que mésvaloro és l’honestedat, la sinceritat, laimaginació i els elements de sorpresa.ROBLAS.- La generositat. L’autenticitat.La sorpresa.ROSELL.- 1. Que no em prenguin peridiota.2. Que no em facin sentir que acabo dellençar els calés que m’ha costat laentrada. 3. Que em facin sortir del teatre amb laintenció d’imitar el que acabo de veureo escoltar.4. Que em facin sortir del teatre ambganes de prendre’m una copa amb lapersona responsable del que acabo deveure o escoltar.

ROBLAS.- Jo parlaria més aviat de lamarginalitat d’un cert tipus de teatreenfront d’un altre. És a dir, no tothomdel món teatral es troba marginat, nimolt menys. Principalment perquè lamajor part del teatre català que es fano és de creació. I a més a més, a lesarts escèniques, la música i per des-comptat la dansa pateixen un graumés gran de marginalitat. Treballarmarginat és molt dur i sovint moltangoixant; però d’una altra banda pucdir que, de vegades, aquesta margina-litat esdevé el motor de la creativitat.De tota manera, sempre procuro tenirpresent que jo he escollit aquesta pro-fessió i que hi ha d’altres grups mar-ginals que no han tingut aquestaoportunitat.

MORINO.- Per culpa de la informàtica, lacultura ha deixat de ser un acte social.La gent vol resultats immediats i a casa.Ara es fa tot mitjançant l’ordinador.Falta promoció i educació de la cultura. ROSELL.- La marginalitat de les artsescèniques en el panorama cultural id’oci actual és merescuda. S’ho hanguanyat a pols. Els temps han canviat.El teatre, no. I la política educativatampoc no ha contribuït gaire a treure’lde la misèria. Però podria ser pitjor.Podria ploure.

ROBLAS.- Un radical és, per definició,inestable i reactiu.MORINO.- Alguna cosa fora de la ‘nor-malitat’.ROSELL.- Radical no m’inspira cap con-fiança. És un terme que els encantaemprar als suplements “moderns” delsdiaris. Normalment serveix per cobrir laquota de bel·ligerància controlada quenecessita la societat del benestar persentir-se culturalment avançada. Enaquest sentit, compleix la mateixa fun-ció que els christmas d’Unicef, que esregalen un cop l’any per rentar la (mala)consciència sense haver d’arremangar-se les mànigues.LÉRIDA.- Radical? Only one. Serrametàl·lica. Inflexible. Extrem.

LÉRIDA.- Allò que la meva feina té deradical és la implicació.ROBLAS.- En qualsevol procés creatiurequereixo inestabilitat. La dansa ésinherentment reactiva. Entenc com areactiu allò que, quan interactua ambun altre, té la capacitat de transformar-se en una altra cosa.ROSELL.- Moltes vegades interpretem les

134 135

coses com a radicals a conseqüènciad’un simple canvi de context. Però lamajoria de les presumptes “radicali-tats” escèniques d’avui són més vellesque tu i que jo, i sovint que tots dosjunts. Només cal revisar la trajectòriadel body art o de col·lectius comFluxus, COUM Transmissions o elsAccionistes vienesos per veure que laúnica radicalitat, ara com ara, és reci-clar aquests discursos en el marc de lacreació escènica tradicional. La qualcosa no em sembla especialment épa-tant, sinó més aviat inevitable.

ROBLAS.- Abans d’iniciar el procés decreació, intento fer un exercici deneteja, una purga. En la preproducciófaig una previsió d’assaigs, perfilo unentrenament diari, escullo un tema il’anècdota –una història amb un prin-cipi i un final el més definits possi-bles, d’aquesta manera em concentra-ré en el recorregut d’un punt a unaltre–. Les escenes i l’ambient decada escena també solen estar dibui-xades, igual que els personatges. Faiguna selecció de músiques per treba-llar les improvisacions. Preparo lacàmera de vídeo, una llibreta nova illapis. Al llarg del procés, tot pot can-viar. De fet, tot canvia excepte l’entre-nament físic, que és el que em manté“estable”.ROSELL.- El fet de venir de l’àmbit cine-matogràfic ha determinat la mevamanera de treballar. M’identifico ambel que deia Alfred Hitchcock quan aca-bava d’escriure un guió: “la pel·lícula jaestà feta. Ara només falta rodar-la”. LÉRIDA.- Abans de començar a assajarno tinc decidit absolutament res.

LÉRIDA.- La improvisació determina el100% de la meva feina.MORINO.- Generalment la utilitzo única-ment al procés de creació. ROBLAS.- Tot el “material”, el moviment,surt de les improvisacions, del treballde les sensacions a partir d’imatges.ROSELL.- Eminentment funcional. Laimprovisació és una eina per crearsituacions o trobar materials coreogrà-fics. Però únicament la contemplodurant el procés de creació, i sotmesa aparàmetres preestablerts.

LÉRIDA.- El que més valoro en un intèr-pret és la seva capacitat de joc endeterminats moments del procés decreació. MORINO.- La seva disponibilitat i madu-resa per participar i entregar-se a la cre-ació. Les seves capacitats tècniques i laseva experiència.ROBLAS.- El sentit de l’humor, la disci-plina, la intuïció, la generositat, la ima-ginació i la subtilitat.ROSELL.- La capacitat de seduir-me.

ROBLAS.- La identificació amb el perso-natge la treballo d’una manera física,de vegades gairebé científica. Sovintm’agrada acostar-me al treball d’uncirurgià o d’un patòleg. I combinar-hoamb el treball de sensacions.MORINO.- Expressar amb el moviment jaés ficció. Tot i això, en dansa no hi halímits a les possibilitats. L’intèrpret hade ser el moviment, i per tant, s’unificaamb el ‘personatge’.ROSELL.- D’una banda, exigeixo unaveritat total en la tasca de l’intèrpreten tant que personatge, és a dir, quesigui “allà” fent “allò” en “aquell

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 134

136

moment”. Fins a les darreres conse-qüències. Però no m’interessa la sevaveritat personal. La realitat de cadas-cú s’ha de deixar al vestuari. A la salao a l’escenari ha de manar una altrarealitat, la que proporciona el contextde la obra que s’està fent. No suportoels intèrprets que no interpreten, queamb ser ells mateixos en tenen prou.No crec en el teatre-realitat o ladansa-realitat. El fet mateix de sortir aun escenari o de presentar-se en unespai extraordinari, no quotidià, false-ja immediatament allò que s’està fent.Ho converteix sistemàticament en unainterpretació tremendament subjecti-vitzada de la realitat. Anar en contrad’aquesta connotació de realitat filtra-da em sembla una ingenuïtat.L’escena (sigui quin sigui l’espai d’ac-tuació) és espectacle o no és. Això novol dir que hagi de ser “espectacular”,en el sentit que normalment entenemel terme. Però és definitivament artifi-ciós perquè és artificial, no orgànic.No és una cosa que succeeix espontà-niament, sinó una cosa que fem suc-ceir. Una situació provocada amb premeditació.LÉRIDA.- Jo jugo els límits entre l’intèr-pret i el personatge com un estat d’a-mor entre la implicació i el joc.

MORINO.- La dansa és la meva professió.LÉRIDA.- És la meva feina.ROBLAS.- Evidentment, el moviment ésel que mana.ROSELL.- Essencial. La dansa és el dis-positiu formal bàsic de la creació, tot ique sempre l’entenc com un vehiclenarratiu o provocador de situacions. Nom’interessa la dansa com a finalitat

estètica en sí mateixa, perquè s’acabaconvertint en una mera exhibiciógimnàstica, un “mira-què-se-fer”. I nom’agrada el circ. Em deprimeix.

MORINO.- Els diners, en certa manera,eliminen la necessitat d’utilitzar laimaginació. Quan no n’hi ha, has debuscar solucions i t’adones que tot éspossible si saps buscar-ho. Sovint, mésdiners signifiquen més complicacions.Per a mi, els diners únicament s’hand’emprar per respectar la dignitat delstreballadors i dels creadors, perquèpuguin dedicar temps i energia a lesseves obres.ROBLAS.- No suporto no poder pagar a la gent. Durant molts anys ho hepatit i no vull contribuir a fer malviu-re un professional. Cap obra, cap cre-ació és tan important com per tractaraixí el personal. Suposo que per aixòtreballo amb poquíssima gent i m’hofaig tot jo.ROSELL.- Els diners són importants.Molt importants. I qui digui que no hosón, que em doni els seus. Detesto tre-ballar sense poder pagar a les perso-nes amb les quals col·laboro. L’ombradel “m’estan fent un favor” és, per ami, una espasa de Dàmocles. Si nopagues, no pots exigir res. I si no exi-geixes res, el caràcter primordial de lateva creació s’acaba diluint en mansdel col·lectiu. I no hi ha cap aspectepràctic que legitimi la teva autoritat.La manca de diners estableix unadinàmica democràtica en el procéscreatiu en la qual no crec.Evidentment, contemplo i valoro totsels punts de vista, però no crec en eltreball comunal.

137

MORINO.- Com a ballarí, el fet és que ésmolt difícil viure com a professional dela dansa. Com a coreògraf, falta unsuport més obert per a propostes noves.Com a professor de dansa, falten coneixements actuals de l’educacióprofessional.

ROSELL.- Em sembla que no tinc unaentitat filosòfica prou definida, perquècada vegada que llegeixo un llibre can-vio d’idees. He passat èpoques post-estructuralistes, situacionistes, ciberfe-ministes, neoistes... Suposo que totaquest cacau es deu notar d’algunamanera en el que faig, però no tinc clarde quina. Tampoc no em preocupagaire. MORINO.- No m’agrada pensar massa.Els ballarins es refreden.

FRAGILITATLÉRIDA.- Allò que dóna valor.MORINO.- OcellROBLAS.- Infantesa.ROSELL.- La realitat en el seu estadi méspur.

MODERNLÉRIDA.- Antic.MORINO.- Uf!ROBLAS.- Malentès.ROSELL.- “Modern” de “Modernitat” o“Modern” de “Modernor”?

VÍDEOMORINO.- Joc.ROBLAS.- Una eina de treball. La possi-bilitat d’establir un altre plànol, unanova mirada.ROSELL.- A vegades, un recurs. Sovint,un tic.

PLAERMORINO.- Dolç.ROBLAS.- Pell, mirada, sexe, menjar.ROSELL.- Tant com sigui possible. Elpreu sempre és negociable.

MICRÒFONMORINO.- Santa Joana dels escorxadorsROBLAS.- Metàl·lic. Demodé però entra-nyable.ROSELL.- El gran dictador, de Chaplin.El Watergate. Ruidos: ensayo sobre laeconomía política de la música, deJacques Attali. Chris Watson.

CRÍTICLÉRIDA.- Em crea interès.MORINO.- Diari.ROBLAS.- Sovint haurien de treballar-s’ho més.ROSELL.- Bona gent. O no. A alguns ialgunes se’ls hauria d’aplicar una lleid’incompatibilitat moral. Excepte alsqui són amics meus.

HUMORMORINO.- Riure.ROBLAS.- Imprescindible. Restableix elpes real de les coses i les situacions.ROSELL.- Què ens queda, si no?

MALENCONIAROBLAS.- Llunyana, molt llunyana.ROSELL.- Decimonònic.

POSTMODERNMORINO.- Uf!ROBLAS.- Més malentès encara.ROSELL.- Puzzle (tot i que sempre aca-ben faltant peces per completar-lo).

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 136

139

Anna Roblas (Barcelona, 1969).Coreógrafa, bailarina y pedagoga de ladanza.Licenciada en Coreografía y Técnicas de laInterpretación por el Institut del Teatre deBarcelona.Bailarina Ha colaborado en compañíascomo Lanònima Imperial, Sol Picó, Ramilevi o Carol Dilley, entre otras. Bailarina-Intérprete 2004 Santa Joana dels escorxa-dors, de Bertolt Brecht. Dirección de ÀlexRigola. Festival Grec y Teatre Lliure / 2004Juli Cèsar, de William Shakespeare.Dirección de Àlex Rigola. Teatre Lliure /2005 Ricard 3r, de William Shakespeare.Dirección de Alex Rigola. Teatro Español(Madrid) y Teatre Lliure (Barcelona) /2005 European House (Pròleg a unHamlet sense paraules), dirección y dra-maturgia de Àlex Rigola. FestivalTemporada Alta y Teatre Lliure.Oriol Rosell (Barcelona, 1972). Músico,periodista y programador cultural.Como crítico, colabora en las revistas Ruta66 y Traxxx, en el periódico La Vanguardiay en Ràdio 4. También ha sido el respon-sable de la revista sobre música experi-mental Hz. En su trabajo de comisario,participa en la confección de la programa-ción de diferentes festivales, como Sonary Offf. Últimamente, ha compuesto elespacio sonoro de diferentes espectáculosde danza contemporánea (compañías deÀngels Margarit/Mudances y BalletGulbenkian, entre otras) y teatro (espectá-culos del Teatre Lliure en los que ha inter-venido: 2003 Glengarry Glenn Ross, deDavid Mamet. Dirección de Àlex Rigola /2004 Santa Joana dels escorxadors, deBertolt Brecht. Dirección de Àlex Rigola /2007 Das paradies experiment, de RogerBernat.)Juan Carlos Lérida (Fulda, Alemania,1971). Coreógrafo, bailarín, bailaor y pro-fesor de flamenco.Formado en el Centro Andaluz de Teatro.Bailarín (selección). 2000 Pasado,Presente y.... Dirección de YokoKomatsubara. Japón / 2000 Carmen, deGeorges Bizet. Dirección de Calixto Bieito.Festival Castell de Peralada / 2002Bailando la palabra, de Lauren Postigo apartir de textos de Federico García Lorca /2002 Malena, de Hiniesta Cortés. Bienalde Flamenco de Sevilla / 2004 De amor yodio, de Joaquín Cortés. Bailarín-Intérprete 2004 Los Tarantos, de EmilioHernández. Barcelona Teatre Musical.Coreógrafo (selección). 2000 Pasado,Presente y.... Dirección de YokoKomatsubara. Japón / 2002 Tierra yFuego, Teatro Nacional de Tokio / 2002Bailando la palabra, de Lauren Postigo apartir de textos de Federico García Lorca /2004 De amor y odio, de Joaquín Cortés.Creador (selección). 2000 Costumbre,2D1 / 2001 Corrazón, 2D1 / 2006 Sarab,

de Increpación Danza / 2006 Guerrero(posteriormente, El arte de la guerra).Festival Flamenco de Berlín.

LOS ESPECTÁCULOS

2005 Binari Coreografía de Keith Morino.Interpretación de Keith Morino y AnnaRoblas. Música de Oriol Rosell. Estrenadoen el Fringe Festival for IndependenceDance Artists de Toronto en agosto de2005. Un encuentro íntimo entre doscuerpos en apariencia distintos. La desnu-dez y la ausencia de un espacio común losconduce a una gestualidad compartidadonde el azar genera un espejismo de sin-cronías.2006 Choque #1 Coreografía e interpre-tación de Anna Roblas. Música de OriolRosell. Estrenado en el Teatre Estudi delInstitut del Teatre de Barcelona en enerode 2006. Cuatro cuerpos y un colapsocomún: un accidente de coche.Concebido como un espectáculo a cuatrobandas –esto es, sujeto a cuatro perspec-tivas distintas–, Choque #1 aborda lairrupción trágica del azar, la subjetiviza-ción del tiempo en un acontecimientoextraordinario y el impacto físico y psico-lógico de la colisión en los cuerpos de loscuatro personajes en los que se desdoblaAnna Roblas.2006 El arte de la guerra Coreografía einterpretación de Juan Carlos Lérida.Dramaturgia y dirección musical de OriolRosell. Estrenado en la Akademie derKünster de Berlín en agosto de 2006.El arte de la guerra acompaña al guerreroen su senda hacia la nada, el camino quenace en la inocencia y muere en el sin-sentido de la violencia. El triste ritual de ladeshumanización que se salda, siempre,con la derrota de ambos bandos. Los quemueren y los que no mueren, perdedorestodos. El arte de la guerra es el encuentro de dis-tintos artistas y sensibilidades hacia lapoética del flamenco contemporáneo. Unespectáculo que se sirve de la riqueza rít-mica y sensitiva del flamenco, la fisicidadde la danza contemporánea y la uniónentre flamenco, música electrónica yacústica.

ALGUNAS RESPUESTAS VISIBLES.DERIVAT

LÉRIDA.- Viví en Sevilla de los 3 años hastalos 26. Desde entonces estoy en Cataluña.ROBLAS.- Mis padres pertenecen a la clasemedia tradicional. Mi abuela materna pro-viene de un entorno campesino humilde.ROSELL.- Crecí en un entorno de clasemedia tradicional en el barrio delGuinardó.MORINO.- Nací en Toronto, Canadá, en unafamilia de clase media. A los 18 me vine

ADOLESCÈNCIAMORINO.- Innocent.ROBLAS.- Excés de moviment.ROSELL.- Autodidactisme.

NUESAROBLAS.- Naturalitat, silenci.ROSELL.- Veure “Fragilitat”.

PÚBLICMORINO.- Comunicació.ROBLAS.- Necessari.ROSELL.- Molt més intel·ligent del quemolts creadors i creadores es pensen(però no ho diuen).

RÀBIAMORINO.- Frustració.ROBLAS.- Contracció, crit.ROSELL.- Benzina.

INUTILITATMORINO.- (...)ROBLAS.- Fronteres.ROSELL.- No és un defecte: és fruit del’entorn.

POESIAMORINO.- Art.ROBLAS.- Musicalitat. ROSELL.- Millor la que no és als llibres(que no he llegit mai, d’altra banda).

INTUÏCIÓMORINO.- Risc.ROBLAS.- Intel·ligència. Salvació.ROSELL.- Amb la diplomàcia, la humili-tat i els calés, un dels meus principalsdèficits.

ROBLAS.- Vuit paraules més: INSTINT.

ACCIDENT. MONSTRE. MORT. POR.LÍMIT. IL·LUSIÓ. MÀGIA.LÉRIDA.- Tres paraules més: INSTINT.BURGÈS. MOVIMENT.

ROSELL.- Al panorama escènic barcelo-ní, hi trobo a faltar: 1. Que la gent que vol parlar de filosofiadeixi d’avorrir-me a l’escenari i es dedi-qui a escriure llibres, que és un formatmolt més adequat per a l’elucubració.2. Que la gent que insisteix a explicar-me la seva vida es gasti els calés (pri-vats) en teràpia i deixi els pressupostospúblics a disposició de la resta de cre-adors. I, de passada, que algú elscomuniqui que la seva vida no és taninteressant com ells es pensen.3. Que la gent que porta anys i anyspresentant works in progress n’acabialgun d’una punyetera vegada.4. Que algú expliqui a tots els anteriorsque utilitzar vídeo i música electrònicano converteix una peça en res implíci-tament modern. 5. Que tots els creadors i creadores queno han fet res del que he esmentat noho intentin.

ROBLAS.- Un obra del repertori clàssicque m’agradaria muntar? Macbeth iFrankenstein.MORINO.- Cap.ROSELL.- Els pastorets o Pere i el llop.M’encantaria fer una obra per a nens inenes.

LÉRIDA.- M’agradaria incloure aquestafrase entre les meves paraules: “Andaréeste largo camino, este camino largo,hasta el final…” Mahmud Darwish. ■

138

BINARICHOQUE #1EL ARTE DE LA GUERRADERIVAT

Derivat es una plataforma de creación fun-dada por cuatro profesionales de largorecorrido en el ámbito de la danza: JuanCarlos Lérida, Keith Morino, Anna Roblasy Oriol Rosell.Derivat rehuye las estructuras jerárquicastradicionales para, antes que una compa-ñía al uso, ser un espacio de intercambioy experimentación donde convergen dis-tintos modos y visiones de la danza (fla-menco, butoh, clásica, contemporánea) yel uso de nuevos recursos tecnológicos conel objetivo de ahondar en sus puntos deconexión y desarrollar a partir de ellos unlenguaje nuevo.Esta puesta en común de tradiciones enapariencia incompatibles ha cristalizado, afecha de hoy, en tres producciones de difí-cil clasificación: Binari, Choque #1 y Elarte de la guerra.

LOS MIEMBROS DE LA PLATAFORMA

Keith Seiji Morino (Toronto, Canadá,1969). Coreógrafo, bailarín y profesor dedanza.Formado en la National Ballet School ofCanada, Toronto. Bailarín (selección). 1988-1991:Diferentes producciones con NetherlandsDans Theater II / 1991-1998: Diferentesproducciones con Metros, compañía dedanza contemporánea dirigida por RamonOller / 2000 Conjunto de Falda yChaqueta, coreografía y dirección d’EmioGreco y Peter Scholten / 2003 El cigne,coreografía de Ramon Oller / 2005 Romeui Julieta, dirección y coreografía de RamonOller. Bailarín-Intérprete (selección).1995 Rigoletto, de Giuseppe Verdi.Dirección de Joan Lluís Bozzo. Coreografíade Ramon Oller. Gran Teatre del Liceu /2003 Glengarry Glenn Ross, de DavidMamet. Dirección de Àlex Rigola. TeatreLliure / 2004 Santa Joana dels escorxa-dors, de Bertolt Brecht. Dirección de ÀlexRigola. Festival Grec y Teatre Lliure.Coreógrafo (selección). 1999 Pitoura,Festival fFIDA, Toronto, Canadá / 2000Mantis?, Festival fFIDA, Toronto, Canadá /2001 The Fall, Festival fFIDA, Toronto,Canadá / 2002 Oh yeah??!! y No Tango,Festival fFIDA, Toronto, Canadá / 2003Viaggio a Reims, de Gioachino Rossini.Dirección de Sergi Belbel. Gran Teatre delLiceu / 2005 Pensando en movimiento,Festival fFIDA, Toronto, Canadá.

DDTESPAÑOL

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 138

141

ROBLAS.- La necesidad de opinar con vozpropia. La voluntad de compartir y, a suvez, de confrontar con más gente mi visiónde las cosas a un nivel más elevado deriesgo e implicación. ROSELL.- No estar nunca de acuerdo deltodo con los creadores y creadoras con losque he trabajado. Esto y un ego de dimen-siones poco controlables, supongo…

MORINO.- Como espectador, lo que másvaloro es la honestidad, la sinceridad, laimaginación y los elementos de sorpresa. ROBLAS.- La generosidad. La autenticidad.La sorpresa.ROSELL.- 1. Que no me tomen por idiota. /2. Que no me hagan sentir que acabo detirar la pasta que me he gastado en laentrada. / 3. Que me hagan salir del teatrocon la intención de imitar lo que acabo dever o escuchar. / 4. Que me hagan salir delteatro con ganas de tomar una copa con lapersona responsable de lo que acabo dever o escuchar.

ROBLAS.- Yo hablaría más bien de la mar-ginalidad de cierto tipo de teatro frente aotro. Porque no todo el mundo está margi-nado, en el terreno teatral, ni muchomenos. Principalmente porque la mayorparte del teatro catalán que se hace no esde creación. Y además, entre las artesescénicas, la música, y por supuesto ladanza, sufren un grado mayor de margina-lidad. Trabajar marginado es muy duro ysuele ser muy angustiante; pero por otrolado puedo decir que, a veces, esta margi-nalidad se convierte en el motor de la cre-atividad. De todos modos, siempre procu-ro tener presente que yo he elegido estaprofesión y que hay otros grupos margina-les que no han tenido esa oportunidad. MORINO.- Por culpa de la informática, lacultura ha dejado de ser un acto social. Lagente quiere resultados inmediatos y encasa. Ahora todo se hace a través del orde-nador. Falta promoción y educación de lacultura. ROSELL.- La marginalidad de las artesescénicas en el panorama cultural y deocio actual es merecida. Se lo han ganadoa pulso. Los tiempos han cambiado. Elteatro, no. Y la política educativa tampocoha contribuido mucho a sacarlo de lamiseria. Pero podría ser peor. Podría llover.

ROBLAS.- Un radical es, por definición,inestable y reactivo.MORINO.- Algo fuera de la ‘normalidad’.ROSELL.- No me inspira ninguna confianza.Es un término que les encanta usar a lossuplementos “modernos” de los periódi-cos. Normalmente sirve para cubrir lacuota de beligerancia controlada quenecesita la sociedad del bienestar parasentirse culturalmente avanzada. En estesentido, cumple la misma función que los

christmas de Unicef, que se mandan unavez al año para lavar la (mala) concienciasin tener que remangarse.LÉRIDA.- Only one. Sierra metálica.Inflexible. Extremo.

LÉRIDA.- Lo radical de mi trabajo es laimplicación.ROBLAS.- En cualquier proceso creativorequiero inestabilidad. La danza es inhe-rentemente reactiva. Entiendo como reac-tivo lo que, al interactuar con otro, tiene lacapacidad de transformarse en otra cosa.ROSELL.- A menudo interpretamos lascosas como radicales por un simple cam-bio de contexto. Pero la mayor parte de laspresuntas “radicalidades” escénicas dehoy son más viejas que tú y que yo, ymuchas veces incluso más que ambos jun-tos. Sólo hay que revisar la trayectoria delbody art o de colectivos como Fluxus,COUM Transmissions o los Accionistes vie-neses para ver que la única radicalidad,hoy por hoy, es reciclar esos discursos enel marco de la creación escénica tradicio-nal. Lo que no me parece especialmenteepatante, sino más bien inevitable.

ROBLAS.- Antes de iniciar el proceso decreación, intento hacer un ejercicio delimpieza, una purga. Hago una previsiónde ensayos, perfilo un entrenamiento dia-rio, elijo un tema y una anécdota –una his-toria con un principio y un final lo másdefinidos posibles, así podré concentrar-me en el recorrido de un punto a otro–.Las escenas y el ambiente de cada escenatambién suelen estar dibujadas, como lospersonajes. Hago una selección de músi-cas para trabajar las improvisaciones.Preparo la cámara de video, una libretanueva y lápiz. A lo largo del proceso, todopuede cambiar. En realidad, todo cambiaexcepto el entreno físico, que es lo que memantiene “estable”.ROSELL.- Proceder del ámbito cinematográ-fico ha determinado mi manera de traba-jar. Me identifico con lo que decía AlfredHitchcock cuando acababa de escribir unguión: “la película ya está hecha. Ahorasólo hay que rodarla”. LÉRIDA.- Antes de empezar a ensayar notengo decidido absolutamente nada.

LÉRIDA.- La improvisación determina el100% de mi trabajo.MORINO.- Generalmente la uso sólo duran-te el proceso de creación. ROBLAS.- Todo el “material”, el movimien-to, sale de las improvisaciones, del traba-jo de las sensaciones a partir de imágenes.ROSELL.- Eminentemente funcional. Laimprovisación es una herramienta paracrear situaciones o encontrar materialescoreográficos. Pero únicamente la con-templo durante el proceso de creación ybajo parámetros preestablecidos.

LÉRIDA.- Lo que más valoro en un intérpre-te es su capacidad de juego en determina-dos momentos del proceso de creación. MORINO.- Su disponibilidad y madurez paraparticipar y entregarse a la creación. Suscapacidades técnicas y su experiencia.ROBLAS.- El sentido del humor, la discipli-na, la intuición, la generosidad, la imagi-nación y la sutileza.ROSELL.- La capacidad de seducirme.

ROBLAS.- Trabajo la identificación con elpersonaje de un modo físico, a veces casicientífico. A menudo me gusta acercarmeal trabajo de un cirujano o de un fisiólogo.Y combinarlo con el trabajo de sensaciones.MORINO.- Expresar con el movimiento ya esficción. De todos modos, en danza no haylímites a les posibilidades. El intérpretetiene que ser el movimiento y, por lo tanto,se unifica con el ‘personaje’.ROSELL.- Por un lado, exijo una verdad totalen la tarea del intérprete en tanto que per-sonaje, es decir, que esté “ahí” haciendo“eso” en “ese momento”. Hasta las últimasconsecuencias. Pero no me interesa su ver-dad personal. La realidad de cada cual, hayque dejarla en el camerino. En la sala o enel escenario debe mandar otra realidad, laque proporciona el contexto de la obra quese está haciendo. No soporto a los intérpre-tes que no interpretan, que se contentan conser ellos mismos. No creo en el teatro-reali-dad o la danza-realidad. El hecho mismo desalir a un escenario o de presentarse en unespacio extraordinario, no cotidiano, falseainmediatamente lo que se está haciendo. Loconvierte sistemáticamente en una interpre-tación tremendamente subjetivizada de larealidad. Ir en contra de esa connotación derealidad filtrada me parece una ingenuidad.La escena (sea cual sea el espacio de actua-ción) es espectáculo o no es. Esto no signifi-ca que tenga que ser “espectacular”, en elsentido que damos normalmente a la pala-bra. Pero es definitivamente artificioso por-que es artificial, no orgánico. No es algo quesucede espontáneamente, sino algo quehacemos suceder. Una situación provocadacon premeditación.LÉRIDA.- Yo juego los límites entre el intér-prete y el personaje como un estado deamor entre la implicación y el juego.

MORINO.- Hago danza.LÉRIDA.- Es mi trabajo.ROBLAS.- Evidentemente, el movimiento eslo que manda.ROSELL.- Esencial. La danza es el disposi-tivo formal básico de la creación, aunquesiempre la entiendo como un vehículonarrativo o provocador de situaciones. Nome interesa la danza como finalidad esté-tica en si misma, porque se acaba convir-tiendo en una mera exhibición gimnástica,un “mira-qué-sé-hacer”. Y no me gusta elcirco. Me deprime.

140

a Europa y viví en Holanda durante 3 años.En 1991 vine a Barcelona para trabajarcon Ramon Oller.

LÉRIDA.- Empecé en el flamenco a los 4años. A los 21 empecé a estudiar inter-pretación y otras técnicas del movimiento.MORINO.- Mi formación teatral empezó conla danza, en Toronto. De niño, ya con 10años, subí a un escenario en El cascanue-ces del Ballet Nacional de Canadá, parahacer de niño, de ratón, etc. Con la expe-riencia pude ir viviendo distintos estilos dedanza y de interpretación. Más adelante,incluso pude participar en obras de teatroy óperas. ROBLAS.- A los 4 años asistí a mi primeraclase de danza. Desde entonces no lo hedejado. Empecé en danza clásica.Después, hacia los 18, me introduje en ladanza contemporánea. He completado miformación con clases de voz, de interpre-tación y de todas las técnicas que hanestado a mi alcance. Estudié pedagogía dela danza clásica y el año pasado terminé elGrado Superior de Coreografía y Técnicasde la Interpretación en el Institut delTeatre de Barcelona.ROSELL.- Estudié Comunicación Audiovi-sual y me especialicé en dirección y guiónen la vertiente cinematográfica. En elterreno específicamente escénico, notengo ninguna formación académica.

ROBLAS.- Por un lado, creo que los estudiosacadémicos artísticos me han permitidoadquirir una técnica y configurar unametodología, necesarias para mi trabajo.De todos modos, debo decir que tambiénhan contribuido a anestesiar mi cuerpo y aestrechar mi mente. Por otro lado, viajarme ha permitido entrar en contacto conposiciones vitales y culturales muy distin-tas y he podido desarrollar mucho más micapacidad de improvisación rodando porel mundo que asistiendo a clases. Losimpactos emocionales más fuertes que herecibido han sido viajando, especialmentepor África.ROSELL.- Creo que lo que más me ha mar-cado, tanto en el terreno de la creacióncomo en mis presupuestos vitales, fue elcentro en el que estudié la EGB, lasEscoles Laietània. Su programa pedagógi-co contemplaba la danza y el teatro comoasignaturas obligatorias, y la ideología delcentro, marcadamente humanista, atea yde izquierdas, me proporcionó una ópticamuy valiosa desde la que observar y valo-rar mi entorno.MORINO.- ¿Formación no teatral? Estudiosobligatorios en Canadá, algún curso deidiomas y la experiencia de vivir en paísesy culturas diferentes.

MORINO.- No puedo poner ningún nombrea mi ideología política.

ROBLAS.- El Humanismo. Mi metodologíade trabajo, los temas que me interesan, elritmo de producción, la estética… Todo miproceso de trabajo responde a esa visión.ROSELL.- Me resulta mucho más fácil darnombre a las ideologías con las que nocomulgo en absoluto. No creo en los parti-dos políticos ni en las ortodoxias doctrina-les. La política no se expresa en discursos,sino en acciones cotidianas. Ahora mismo,mi activismo político se centra en la edu-cación de mi hija.

ROBLAS.- Cada vez tengo menos concienciade pertenecer a cierta ‘generación’. Pero situviera que darle algún nombre, la llama-ría La Generación Perdida de la danza enBarcelona. La gran mayoría de bailarinesde mi generación tuvieron que irse alextranjero para poder dedicarse a lo queles gustaba, especialmente los que proce-dían de la escuela clásica. Es en una penaque en tu propio país no se contemple tuprofesión como tal. Por lo tanto, se tratade una generación que se ha dejado per-der por falta de reconocimiento y de con-diciones laborales dignas. Los que decidi-mos quedarnos, en general, nos dedica-mos a ser intérpretes de creadores degeneraciones anteriores. Eso significa quehay pocos creadores de mi quinta. Laspocas iniciativas que han surgido no hanllegado a conseguir suficiente relevancia;a veces, por falta de espacios para poderequivocarse; otras veces porque las condi-ciones de producción eran penosas. Creoque los profesionales de la danza de estepaís hemos “malvivido” durante muchosaños. Además, creo que últimamente,desde el mismo colectivo de creadores dedanza, no se ha permitido la entrada anuevas iniciativas. No lo hemos tenidonada fácil, pero en todo este recorrido, amenudo ha faltado el interés de los pro-pios intérpretes por mantenerse informa-dos de sus derechos como trabajadores;hemos preferido dedicarnos a bailar y amantener nuestra disciplina diaria deentreno antes que contribuir a una mejorade las condiciones laborales. Todo ello,evidentemente, ha permitido que los polí-ticos y el público en general pensasen quelos profesionales de la danza podíamosvivir del aire. En los últimos tiempos, todoha mejorado un poco y parece que tantolos creadores como los intérpretes tienenmuy claro que es necesario un conveniolaboral y que, en política cultural, nuestravoz es tan importante como la de cual-quier otro colectivo. ROSELL.- No me siento especialmenteunido a un programa histórico determina-do. Existen, sin embargo, una serie deconstantes estéticas que, inevitablementeson fruto del contexto temporal que me hatocado vivir, pero me repele el términogeneración porque tiene una connotación

masificadora que me da alergia. En eseaspecto soy exageradamente individualista.MORINO.- Pertenezco a una generacióncumplidora. Tenemos que vivir las expec-tativas de nuestros padres.

MORINO.- Happy Feet, de George Miller, yC.R.A.Z.Y. de Jean Marc Vallée.ROBLAS.- Así en El cielo como en la tierra,de José Luis Cuerda; Cube, de VincenzoNatali, y la primera trilogía de La guerra delas galaxias. ROSELL.- Esta semana, Gozu, de TakashiMiike, y las dos partes (Azul y Amarillo) deSoy curiosa, de Vilgot Sjörman.

ROBLAS.- I Wish I Knew How It Would BeTo Be Free, de Nina Simone, y el Vals tris-te de Sibelius interpretado al theremin porClara Rockmore. ROSELL.- Hoy, Do They Owe Us a Living?,de Crass, y Love Is Love, de Lungfish.MORINO.- Mad World de Michael Andrews,(Gary Jules), Unchained Melody, Hy Zaret,Alex North, (Cyndi Lauper).

ROBLAS.- Cualquier relato de H.P. Lovecrafty el libro de poesía Matar a Platón, deChantal Maillard.ROSELL.- Hace tiempo que no leo ficción.Ahora mismo estoy con Background Noise:Perspectives on Sound Art (Continuum,2006), de Brandon Labelle; The Day TheCountry Died: A History of Anarcho-Punk(Cherry Red Books, 2006), de Ian Glasper;The Art of Destruction: The Films of theVienna Action Group (Creation, 2004), deStephen Barber, y Iron Man: The Cinemaof Shinya Tsukamoto (Fab Press, 2005),de Tom Mes. Sé que parezco terriblemen-te esnob, pero a) me gusta leer tres o cua-tro libros al mismo tiempo porque tengopoca paciencia y mucha tendencia a ladispersión, y b) hay muy poco publicadoen catalán o castellano sobre los temasque me interesan.

MORINO.- La escultura clásica en general.ROBLAS.- Saturno devorando a su hijo, deGoya.ROSELL.- Lo que más me ha impresionadoen los últimos meses ha sido la serieOctober 17, 1977, de Gerhard Richter. Ylas instalaciones de Carsten Nicolai, espe-cialmente Telefunken (Version 2).

MORINO.- Me interesa el espectador quecree que no sabe nada. O sea, casi todo elmundo.ROBLAS.- No tengo definido el perfil de mipúblico. Pero me gustaría llegar a la gentemayor, a los abuelos.

MORINO.- He evolucionado de la interpreta-ción a la creación para satisfacer la nece-sidad de expresar con libertad lo que yo, yno otro, quería decir.

DDTESPAÑOL

DDTESPAÑOL

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 140

143

Graduate in Choreography and ActingTechniques from Barcelona’s Institut delTeatre.Dancer She has collaborated with companies such as Lanònima Imperial,Sol Picó, Rami Levi and Carol Dilley,among others. Dancer-Performer 2004Santa Joana dels escorxadors, by BertoltBrecht. Director: Àlex Rigola. Festival Grecand Teatre Lliure / 2004 Juli Cèsar, byWilliam Shakespeare. Director: ÀlexRigola. Teatre Lliure / 2005 Ricard 3r, byWilliam Shakespeare. Director: AlexRigola. Teatro Español (Madrid) and TeatreLliure (Barcelona) / 2005 European House(pròleg a un Hamlet sense paraules),director and dramaturg: Àlex Rigola.Festival Temporada Alta and Teatre Lliure.Oriol Rosell (Barcelona, 1972). Musician,journalist and cultural programmer.As a critic, he is a contributor to the maga-zines Ruta 66 and Traxxx, to the news-paper La Vanguardia and to Ràdio 4. Hewas also responsible for the magazine onexperimental music, Hz. In his work as a curator, he has participated in the production of programmes for differentfestivals, such as Sonar and Offf.Recently, he has composed the soundspace for different contemporary danceshows (Àngels Margarit / Mudances andBallet Gulbenkian companies, amongothers) and theatre (shows at the TeatreLliure in which he has been involved:2003 Glengarry Glenn Ross, by DavidMamet. Director: Àlex Rigola / 2004 SantaJoana dels escorxadors, by Bertolt Brecht.Director: Àlex Rigola / 2007 Das paradiesexperiment, by Roger Bernat.)Juan Carlos Lérida (Fulda, Germany,1971). Choreographer, dancer, flamencodancer and teacher.Trained at the Centro Andaluz de Teatro.Dancer (selection). 2000 Pasado,Presente y.... Director: Yoko Komatsubara.Japan / 2000 Carmen, by Georges Bizet.Director: Calixto Bieito. Festival Castell dePeralada / 2002 Bailando la palabra, byLauren Postigo based on texts by FedericoGarcía Lorca / 2002 Malena, by HiniestaCortés. Flamenco Biennial of Seville /2004 De amor y odio, by Joaquín Cortés.Dancer-Performer 2004 Los Tarantos, byEmilio Hernández. Barcelona TeatreMusical. Choreographer (selection). 2000Pasado, Presente y.... Director: YokoKomatsubara. Japan / 2002 Tierra yFuego, National Theatre of Tokyo / 2002Bailando la palabra, by Lauren Postigobased on texts by Federico García Lorca /2004 De amor y odio, by Joaquín Cortés.Creator (selection). 2000 Costumbre, 2D1/ 2001 Corrazón, 2D1 / 2006 Sarab, byIncrepación Danza / 2006 Guerrero (later,El arte de la guerra). Flamenco Festival ofBerlin.

SHOWS

2005 Binari Choreography by KeithMorino. Cast Keith Morino and AnnaRoblas. Music by Oriol Rosell. Opened atthe Fringe Festival for IndependenceDance Artists of Toronto in August 2005.Acquired by the Swedish companyNorrdans to form part of its current reper-toire.An intimate meeting between two apparently different bodies. Nudity andabsence of a common space takes them toa shared gestuality in which chance gene-rates a mirage of synchronies.2006 Choque #1 Choreography andacting by Anna Roblas. Music by OriolRosell. Opened at the Teatre Estudi atBarcelona’s Institut del Teatre in January2006.Four bodies and a common crash: a caraccident. Conceived as a four-sided show–i.e. subject to four different perspec-tives– Choque #1 tackles the tragic inter-vention of chance, the subjectivizing oftime in an extraordinary event and thephysical and psychological impact of thecrash on the four characters played byAnna Roblas.2006 El arte de la guerra Choreographyand performance by Juan Carlos Lérida.Dramaturgy and direction by Oriol Rosell.First shown at the Akademie der Künsterin Berlin in August 2006.El arte de la guerra accompanies thewarrior in his path towards the void, a paththat is born in innocence and dies in thesenselessness of violence. The sad ritual ofdehumanisation that ends up, as always,with both sides as losers. Those who dieand those who don’t, all are losers.El arte de la guerra is the encounter of dif-ferent artists and sensitivities towards thepoetics of contemporary flamenco. A showthat uses the rhythmic and sensitive richesof flamenco, the physicality of contemporary dance and the union between flamenco, electronic music andacoustic music.

SOME VISIBLE ANSWERS.DERIVAT

LÉRIDA.- I lived in Seville from the age of 3to 26. Since then, I have lived inCatalonia.ROBLAS.- My parents belong to the traditio-nal middle class. My grandmother on mymother's side comes from a humble ruralenvironment.ROSELL.- I grew up in a traditional middle-class environment in the Guinardó district.MORINO.- I was born in Toronto, Canada, ina middle-class family. At 18 I came toEurope and lived in Holland for 3 years. In1991, I came to Barcelona to work withRamon Oller.

142

MORINO.- El dinero, en cierto modo, elimi-na la necesidad de utilizar la imaginación.Cuando no hay, tienes que buscar solucio-nes y te das cuenta de que todo es posiblesi sabes buscar. A menudo, más dinerosignifica más complicaciones. Para mí,sólo hay que usar el dinero para respetar ladignidad de los trabajadores y de los crea-dores, para que puedan dedicar tiempo yenergía a sus obras.ROBLAS.- No soporto no poder pagar a lagente. Durante muchos años lo he sufridoy no quiero contribuir a hacer malvivir a unprofesional. Ninguna obra, ninguna crea-ción es tan importante como para tratarasí al personal. Supongo que por eso tra-bajo con poquísima gente y me lo hagotodo yo.ROSELL.- El dinero es importante. Muyimportante. Y quien diga que no, que medé el suyo. Detesto trabajar sin poderpagar a las personas con las que colaboro.La sombra del “me están haciendo unfavor” es, para mí, una espada deDamocles. Si no pagas, no puedes exigirnada. Y si no exiges nada, el carácter pri-mordial de tu creación acaba por diluirseen manos del colectivo. Y no hay ningúnaspecto práctico que legitime tu autori-dad. La falta de dinero establece una diná-mica democrática en el proceso creativoen la que no creo. Evidentemente, con-templo y valoro todos los puntos de vista,pero no creo en el trabajo comunal.

MORINO.- Como bailarín, la verdad es quees muy difícil vivir como profesional de ladanza. Como coreógrafo, falta un apoyomás abierto a nuevas propuestas. Comoprofesor de danza, faltan conocimientosactuales de la educación profesional.

ROSELL.- Me parece que no tengo una enti-dad filosófica muy definida, porque cadavez que leo un libro cambio de ideas. Hepasado épocas post-estructuralistas, situa-cionistas, ciber-feministas, neo-istas...Supongo que todo este cacao se debenotar de algún modo en lo que hago, perono tengo claro cómo. Tampoco me preocu-pa mucho. MORINO.- No me gusta pensar demasiado.Los bailarines se enfrían.

FRAGILIDAD LÉRIDA.- Lo que da valor. /MORINO.- Pájaro. / ROBLAS.- Infancia. /ROSELL.- La realidad en su estadio máspuro.

MODERNO LÉRIDA.- Antiguo. / MORINO.-¡Uf! / ROBLAS.- Malentendido. / ROSELL.-¿“Moderno” de “Modernidad” o“Moderno” de “Modernez”?

VIDEO MORINO.- Juego. / ROBLAS.- Unaherramienta de trabajo. La posibilidad deestablecer otro plano, una nueva mirada. /ROSELL.- A veces, un recurso. A menudo,un tic.

PLACER MORINO.- Dulce. / ROBLAS.- Piel,mirada, sexo, comida. / ROSELL.- Tantocomo sea posible. El precio siempre esnegociable.

MICRÓFONO MORINO.- Santa Joana delsescorxadors. / ROBLAS.- Metálico. Demodépero entrañable. / ROSELL.- El gran dicta-dor, de Chaplin. El Watergate. Ruidos:Ensayo sobre la economía política de lamúsica, de Jacques Attali. Chris Watson.

CRÍTICO LÉRIDA.- Me crea interés. /MORINO.- Periódico. / ROBLAS.- A menudodeberían trabajárselo más. / ROSELL.-Buena gente. O no. A algunos y algunas seles tendría que aplicar una ley de incom-patibilidad moral. Excepto a los que sonamigos míos.

HUMOR MORINO.- Reír. / ROBLAS.-Imprescindible. Restablece el peso real delas cosas y las situaciones. / ROSELL.- ¿Quénos queda, si no?

MELANCOLÍA ROBLAS.- Lejana, muy leja-na. / ROSELL.- Decimonónica.

POSMODERNO MORINO.- ¡Uf! / ROBLAS.-Un malentendido aún mayor. / ROSELL.-Puzzle (aunque siempre acaban faltandopiezas para completarlo).

ADOLESCENCIA MORINO.- Inocente. /ROBLAS.- Exceso de movimiento. / ROSELL.-Autodidactismo.

DESNUDEZ ROBLAS.- Naturalidad, silencio/ ROSELL.- Ver “Fragilidad”.

PÚBLICO MORINO.- Comunicación. /ROBLAS.- Necesario. / ROSELL.- Muchomás inteligente de lo que muchos crea-dores y creadoras creen (pero no lodicen).

RABIA MORINO.- Frustración. / ROBLAS.-

Contracción, grito. / ROSELL.- Gasolina.

INUTILIDAD MORINO.- (...) / ROBLAS.-Fronteras. / ROSELL.- No es un defecto: esfruto del entorno.

POESÍA MORINO.- Arte. / ROBLAS.-Musicalidad. / ROSELL.- Mejor la que noestá en los libros (que nunca he leído, porotra parte).

Intuición MORINO.- Riesgo. / ROBLAS.-Inteligencia. Salvación. / ROSELL.- Juntocon la diplomacia, la humildad y la pasta,uno de mis principales déficits.

ROBLAS.- Ocho palabras más: INSTINTO.ACCIDENTE. MONSTRUO. MUERTE.MIEDO. LÍMITE. ILUSIÓN. MAGIA.LÉRIDA.- Tres palabras más: INSTINTO.BURGUÉS. MOVIMIENTO.

ROSELL.- En el panorama escénico barcelo-nés echo de menos: 1. Que la gente quequiere hablar de filosofía deje de aburrirmeen el escenario y se dedique a escribirlibros, que es un formato mucho más ade-cuado para la elucubración. / 2. Que lagente que insiste en contarme su vida segaste la pasta (privada) en terapia y deje lospresupuestos públicos a disposición delresto de creadores. Y, de paso, que alguienles comunique que su vida no es tan inte-resante como ellos creen. / 3.Que la genteque lleva años y años presentando works inprogress termine alguno de una puñeteravez. / 4. Que alguien explique a todos ellosque utilizar video y música electrónica noconvierte una pieza en algo implícitamentemoderno. / 5. Que todos los creadores y cre-adoras que no han hecho nada de lo que hemencionado no lo intenten.MORINO.- Más propuestas distintas.ROBLAS.- Espacios abiertos a nuevos y/ojóvenes creadores.

ROBLAS.- ¿Un obra del repertorio clásicoque me gustaría montar? Macbeth yFrankenstein.MORINO.- Ninguna.ROSELL.- Els pastorets o Pedro y el lobo.Me encantaría hacer una obra para niños yniñas.

LÉRIDA.- Me gustaría incluir esta fraseentre mis palabras: “Andaré este largocamino, este camino largo, hasta elfinal…”, Mahmud Darwish. ■

BINARICHOQUE #1EL ARTE DE LA GUERRADERIVAT

Derivat is a platform for creation foundedby four long-distance professionals in thesphere of dance: Juan Carlos Lérida, KeithMorino, Anna Roblas and Oriol Rosell.Derivat flees from traditional hierarchicalstructure in order to be, rather than a typical company, a space for exchange andexperimentation where different types andvisions of dance (flamenco, butoh, classical, contemporary) converge with theuse of new technological resources withthe aim of taking a deeper look at theirpoints of connection and based on them,developing a new language.This placing in common of apparentlyincompatible traditions has materialised,to date, in three difficult-to-classify pro-ductions: Binari, Choque #1 and El artede lla guerra.

PLATFORM MEMBERS

Keith Seiji Morino (Toronto, Canada,1969). Choreographer, dancer and danceteacher.Trained at the National Ballet School ofCanada, Toronto. Dancer (selection). 1988-1991: Differentproductions with Netherlands DansTheater II. / 1991-1998: Different pro-ductions with Metros, contemporary dancecompany directed by Ramon Oller. / 2000Conjunto de Falda y Chaqueta, choreo-graphy and directing by Emio Greco andPeter Scholten / 2003 El cigne, choreo-graphy by Ramon Oller / 2005 Romeu iJulieta, directing and choreography byRamon Oller. Dancer-Actor (selection).1995 Rigoletto, by Giuseppe Verdi.Director: Joan Lluís Bozzo. Choreography:Ramon Oller. Gran Teatre del Liceu / 2003Glengarry Glenn Ross, by David Mamet.Director: Àlex Rigola. Teatre Lliure / 2004Santa Joana dels escorxadors, by BertoltBrecht. Director: Àlex Rigola. Festival Grecand Teatre Lliure. Choreographer (selec-tion). 1999 Pitoura, fFIDA Festival,Toronto, Canada / 2000 Mantis?, fFIDAFestival, Toronto, Canada / 2001 The Fall,fFIDA Festival, Toronto, Canada / 2002 Ohyeah??!! and No Tango, fFIDA Festival,Toronto, Canada / 2003 Viaggio a Reims,by Gioachino Rossini. Director: SergiBelbel. Gran Teatre del Liceu / 2005Pensando en movimiento, fFIDA Festival,Toronto, Canada.Anna Roblas (Barcelona, 1969).Choreographer, dancer and dance teacher.

DDTESPAÑOL

DDTENGLISH

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 142

145

elements of surprise.ROBLAS.- Generosity. Authenticity.Surprise.ROSELL.- 1. Not to be taken for an idiot. /2. Not to be made to feel that I have justthrown away the money I spent on the ticket. / 3. That they make me leave thetheatre with the intention of imitatingwhat I have just seen or heard. / 4. Thatthey make me leave the theatre with theurge to have a drink with the person responsible for what I have just seen orheard.

ROBLAS.- I would talk sooner about themarginality of a certain type of theatre asopposed to another. In other words, noteveryone from the theatrical world findsthemselves marginalised, far from it.Mainly because the greater part of Catalantheatre is not creation. And furthermore,within the stage arts, music and obviouslydance, suffer a higher degree of margina-lisation. Working marginalised is verytough and often very worrying, but on theother hand I can say that this marginalisa-tion becomes the driving force of creativity. In any event, I always try to bearin mind that I have chosen this professionand that there are other marginalisedgroups that haven't had that opportunity. MORINO.- Because of computers, culturehas stopped being a social event. Peoplewant immediate results, at home. Noweverything is done via the computer.Culture promotion and education are lacking. ROSELL.- The marginalisation of the stagearts in the current cultural and leisurescene is deserved. They have earned it.Times have changed. Theatre hasn’t. Andeducation policy doesn’t seem to havecontributed much towards bringing it outof its misery. But it could be worse. Itcould rain.

ROBLAS.- A radical is, by definition, unstable and reactive.MORINO.- Something outside “normality”.ROSELL.- Radical does not inspire any con-fidence in me. It is a term that “modern”supplements in newspapers love to use.Normally it serves to cover the quota ofcontrolled belligerence that the welfaresociety needs to feel it is culturally advan-ced. in this sense, it fulfils the same func-tion as Unicef Christmas cards, which aregiven once a year to clean up any (bad)conscience without having to roll up one’ssleeves.LÉRIDA.- Radical? Only one. Metal saw.Inflexible. Extreme.

LÉRIDA.- The radical thing about my work isthe involvement.ROBLAS.- In any creative process I requireinstability. Dance is inherently reactive. I

understand as reactive what, when oneinteracts with another, has the capacity oftransforming itself into another thing.ROSELL.- We often interpret things as radi-cal as a consequence of a simple changeof context. But the majority of presumedstage “radicalities” today are older thanyou and I, often than both of us together.You only have to review the path of bodyart or of collectives like Fluxus, COUMTransmissions and Accionistes Vienesos tosee that the only radicality, right now, isrecycling those discourses within the framework of traditional stage creation.Which does not seem to me to be especially épatant, but rather somewhatinevitable.

ROBLAS.- Before starting the creation process, I start by doing a cleaning exercise, a purge. In the pre-production Ido a forecast of rehearsals, I profile a dailytraining, I choose a subject and the anecdote – a story with a beginning and anend as defined as possible, that way I willconcentrate on the journey from one pointto another. The scenes and ambience ofeach scene are also usually sketched out,as are the characters. I make a selection of music to work on improvisations. I prepare the video camera, a new notebookand a pencil. Throughout the process,everything can change. In fact, everythingdoes change except the physical training,which is what keeps me “stable”.ROSELL.- The fact that I came from the filmsphere has determined my way of working.I identify with what Alfred Hitchcock saidwhen he had just written a script: “thefilm is done. Now all that’s left is to shootit”. LÉRIDA.- Before starting rehearsals I haveabsolutely nothing decided.

LÉRIDA.- Improvisation determines 100%of my work.MORINO.- Generally I use it only in the creation process. ROBLAS.- All the “material”, the move-ment, comes from improvisations, fromthe work of sensations based on images.ROSELL.- Eminently functional. It is a toolfor creating situations or finding choreo-graphic materials. But I only contemplateit during the creation process, and subjectto pre-established parameters.

LÉRIDA.- What I value most in a performeris their capacity for play at certainmoments in the creation process. MORINO.- Their willingness and maturity forparticipating and devoting themselves tothe creation. Their technical skills andtheir experience.ROBLAS.- A sense of humour, discipline, intui-tion, generosity, imagination and subtlety.ROSELL.- The capacity to seduce me.

ROBLAS.- I work on identification with thecharacter in a physical, sometimes almostscientific way. I often like comparing it tothe work of a surgeon or a pathologist. Andcombine it with working on sensations.MORINO.- Expressing with movement isalready fiction. Even so, in dance there reno limits to the possibilities. The perfor-mer has to be the movement, and there-fore, become unified with the “character”.ROSELL.- Firstly, I demand total truth in theperformer’s work as far as character goes,i.e. that he be “there” doing “that” at“that moment”. To the ultimate conse-quences. But I'm not interested in his per-sonal truth. Each person's reality must beleft in the dressing room. On stage a different reality has to rule, one that provides the context of the work being performed. I can’t stand performers whodon’t act; who find being themselves issufficient. I don’t believe in reality theatreor reality dance. The very action of goingout onto a stage or of presenting oneself inan extraordinary, non-everyday space,immediately makes what is being donefalse. It converts it systematically into atremendously subjective interpretation ofreality. Going against this connotation of filtered reality seems to me to be ingenuity. The stage (whatever the perfor-mance space) either is a show or it isn't.That does not mean it has to be “specta-cular”, as we normally understand theterm. But it is definitively artful because itis artificial, not organic. It is not some-thing that happens spontaneously, but something that we make happen. Asituation provoked with premeditation.LÉRIDA.- I play the limits between the per-former and the character as a state of lovebetween involvement and playing.

MORINO.- Dance is my profession.LÉRIDA.- It’s my job.ROBLAS.- Evidently, movement calls theshots.ROSELL.- Essential. Dance is the basic for-mal device of creation, even though I always understand it as a narrative vehicle or a provoker of situations. I'm notinterested in dance as an aesthetic end,because it ends up being converted into amere gymnastic exhibition, a “look-what-I-can-do”. And I don’t like circus. It depresses me.

MORINO.- Money, to a certain extent, elimi-nates the need to use the imagination.When there is none, you have to seek solu-tions and you realise that everything ispossible if you know how to look for it.Often, more money means more complica-tions. For me, money only has to be usedto respect the dignity of the workers and ofthe creators, so that they can dedicatetime and energy to their works.

144

LÉRIDA.- I started flamenco at the age of 4.At 21 I started studying performance andother movement techniques.MORINO.- My theatrical training began withdance in Toronto. When I was young (aged10) I went onstage with the CanadaNational Ballet's Nutcracker, playing achild, a mouse, etc. With time, I was ableto experience different types of dance andperformance. Later on, I even took part intheatre plays and operas. ROBLAS.- At the age of 4, I went to my firstdance class. Since then I have never stopped. I started with classical dance.Then, at around 18, I got into contempo-rary dance. I completed my training withclasses in voice, performing and all themovement techniques within my reach. Istudied classical dance teaching and lastyear I started the Higher GradeChoreography and Interpretation Techniquesat Barcelona’s Institut del Teatre.ROSELL.- I studied audiovisual communi-cation and specialised in directing andscript on the film side. In the specificallystage sphere, I have no academic training.

ROBLAS.- Firstly, I think that my academicartistic studies have allowed me to acquirea technique and configure a methodologynecessary for my work; even so, I have tosay that sometimes they have also contri-buted towards anaesthetising my body andto narrowing my mind. Secondly, travellinghas allowed me to make contact with verydifferent living and cultural positions, andI have been able to develop a capacity forimprovisation much better roaming aroundthe world than attending classes. Themost important emotional impacts I havefelt were travelling, especially in Africa.ROSELL.- I believe that what has markedme most, both in the sphere of creationand in my vital presuppositions, has beenmy primary school, Escoles Laietània.Their teaching programme included danceand theatre among the compulsory sub-jects, and the centre’s ideology, markedlyhumanist, atheist and leftist, provided mewith a very valuable viewpoint from whichto observe and evaluate my surroundings.MORINO.- Non-theatrical training?Compulsory education in Canada, the oddlanguage course, and the experience ofliving in different countries with differentcultures.

MORINO.- I can’t put any name to my political ideology.ROBLAS.- Humanism. My work methodo-logy, the issues that interest me, the paceof production, the aesthetics... my entirework process responds to that vision.ROSELL.- It is easier for me to name theideologies that I do not share. I don’tbelieve in political parties or in doctrinalorthodoxies. Politics is expressed not with

speeches but with everyday actions. Rightnow, my political activism is focussed onmy daughter’s education.

ROBLAS.- Increasingly I have less conscienceof belonging to a certain “generation”. Butif I had to name it somehow, I would callit The Lost Generation of Dance inBarcelona. The great majority of dancersof my generation had to go abroad to dowhat they wanted, especially those fromthe classical school. It is a pity that in yourown country your profession is not con-templated as such. Therefore, it is a gene-ration that has let itself be lost due to alack of recognition and of dignified wor-king conditions. Those of us who decidedto stay, in general, devoted our time tobeing performers for the creators of pre-vious generations. That means that thereare few creators in my age group. The fewinitiatives that have emerged have notacquired sufficient importance; some-times due to the lack of spaces where onecan make mistakes, and others becausethe production conditions have been pitiful. I believe that for many years, wedance professionals in this country have“scraped by”. Moreover, lately I think thatthe dance creators’ collective itself has notallowed the entry of new initiatives. Ithasn’t been at all easy for us, but in thisentire journey there is often a lack of interest from the performers themselves toremain informed about their rights as wor-kers; we have preferred to devote ourselvesto dancing and maintaining our daily training discipline than to contributing toan improvement in working conditions. Allthat, evidently, has meant that politiciansand the general public think that danceprofessionals can live on air alone.Recently things have improved slightlyand it seems that creators and performersalike clearly realise that a sector labouragreement is necessary and that withincultural policy our voice is as important asthat of any other collective.ROSELL.- I don’t feel especially linked toany determined historical programme.There is, however, a series of aestheticconstants that, inevitably, are the result ofthe time context in which I live, but I findthe term generation repellent, because ithas a mass connotation to which I’m aller-gic. In that aspect I am exaggeratedly indi-vidualistic. MORINO.- I belong to a dutiful generation.We have to live up to our parents' expectations.

MORINO.- Happy Feet, by George Miller,and C.R.A.Z.Y., by Jean-Marc Vallée.ROBLAS.- Así en el cielo como en la tierra,by José Luís Cuerda; Cube, by VincenzoNatali; and the first trilogy of Star Wars.ROSELL.- This week, Gozu, by Takashi

Miike, and the two parts (Azul andAmarillo) of Soy curiosa, by Vilgot Sjöman.

ROBLAS.- I Wish I Knew How It Would Feelto Be Free, by Nina Simone, and the ValseTriste by Sibelius played on the thereminby Clara Rockmore.ROSELL.- Today, Do They Owe Us A Living?by Crass, and Love Is Love by Lungfish.MORINO.- Mad World by Michael Andrews,(Gary Jules), Unchained Melody, Hy Zaret,Alex North, (Cyndi Lauper).

ROBLAS.- Any story by H.P. Lovecraft andthe book of poetry Killing Plato, by ChantalMaillard.ROSELL.- It has been a long time since Iread any fiction. Right now I am readingBackground Noise: Perspectives on SoundArt (Continuum, 2006), by BrandonLabelle; The Day The Country Died: AHistory of Anarcho-Punk (Cherry RedBooks, 2006), by Ian Glasper; The Art ofDestruction: The Films of The ViennaAction Group (Creation, 2004), byStephen Barber; and Iron Man: TheCinema of Shinya Tsukamoto (Fab Press,2005), by Tom Mess. I am aware that thissounds terribly snobbish but a) I like toread three or four books at the same timebecause I'm not very patient and tendtowards dispersion, and b) there is very little published in Catalan or Spanish onthe subjects that interest me.

MORINO.- Classical sculpture in general.ROBLAS.- Saturn Devouring His Son, byGoya.ROSELL.- What has impressed me most in recent months was the series October17, 1977, by Gerhard Richter. And installations by Carsten Nicolai, especiallyTelefunken (Version 2).

MORINO.- I am interested in the spectatorthat thinks he knows nothing, i.e., nearlyeveryone. ROBLAS.- I don't have a defined audienceprofile. But I would like to reach elderlypeople.

MORINO.- I have evolved from performing tocreating to satisfy the need to freelyexpress what I want to say, not anybodyelse. ROBLAS.- The need to give an opinion with my own voice. The desire to share andyet confront more people with my vision of things at a higher level of risk and involvement.ROSELL.- The fact that I am never completelyin agreement with all the creators with whomI have worked. That and an ego of nearlyuncontrollable dimensions, I suppose...

MORINO.- As a spectator, what I value most is honesty, sincerity, imagination and

DDTENGLISH

DDTENGLISH

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 144

147146

>dramatúrgia i direcció

JORDI FONDEVILA ATOLLADERO

THIS IS MY LIFE(2A. PART)

ROBLAS.- I can’t bear not being able to paypeople. For years I have suffered that andI don't want to contribute to making a pro-fessional have to scrape by. No work, nocreation is so important as to treat peoplelike that. I suppose for that reason I workwith very few people and I do everythingmyself.ROSELL.- Money is very important. Veryimportant. And anyone who says it isn’tshould give me theirs. I hate working without being able to pay the people wor-king with me. The shadow of “they’redoing me a favour” is, for me, the Swordof Damocles. If you don’t pay, you can’tdemand anything. And if you don’tdemand anything, the fundamental cha-racter of your creation ends up diluted inthe hands of the collective. And there is nopractical aspect that legitimises your authority. Lack of money establishes ademocratic dynamic in the creative pro-cess which I do not believe in. Evidently, Icontemplate and value all points of view,but I do not believe in communal work.

MORINO.- As a dancer, the fact that it isvery difficult to live as a dance professio-nal. As a choreographer, more open support is lacking for new proposals. As adance teacher, updated knowledge is lacking in professional education.

ROSELL.- I think I don’t have a sufficientlydefined philosophical view, because everytime I read a book I change my ideas. Ihave been through post-structuralist,situationist, cyberfeminist and neoist phases... I suppose that this entire muddle must be noticeable somehow inwhat I do, but I don’t know in what way. Itdoesn’t bother me much, either. MORINO.- I don’t like to think too much.The dancers catch colds.

FRAGILITY LÉRIDA.- What gives value. /MORINO.- Bird. / ROBLAS.- Childhood. /ROSELL.- Reality in its purest state.

MODERN LÉRIDA.- Antique. / MORINO.-Agh! / ROBLAS.- Misunderstood. / ROSELL.-“Modern” as in “Modernity” or “Modern”as in “Modernness”?

VIDEO MORINO.- Game. / ROBLAS.- A worktool. The possibility of establishing a diffe-rent shot, a new view. / ROSELL.-Sometimes, a resource. Often, a habit.

PLEASURE MORINO.- Sweet. / ROBLAS.-Skin, gaze, sex, eat. / ROSELL.- As much as possible. The price is always negotiable.

MICROPHONE MORINO.- Santa Joana delsescorxadors. / ROBLAS.- Metallic. Outdatedbut likeable. / ROSELL.- The Great Dictator,by Chaplin. Watergate. Noise: The PoliticalEconomy of Music, by Jacques Attali.Chris Watson.

CRITIC LÉRIDA.- Creates interest in me. /MORINO.- Newspaper. / ROBLAS.- Often theyshould work on it more. / ROSELL.- Goodpeople. Or not. Some should have a law ofmoral incompatibility applied to them.Except for those who are friends of mine.

HUMOUR MORINO.- Laugh. / ROBLAS.-Essential. It re-establishes the real weightof things and situations. / ROSELL.- Whathave we got left, if not that?

MELANCHOLY ROBLAS.- Distant, very dis-tant. / ROSELL.- Nineteenth-century.

POSTMODERN MORINO.- Agh! / ROBLAS.-Even more misunderstood. / ROSELL.-Puzzle (even though there always end upbeing pieces missing to complete it)

Adolescence MORINO.- Innocent. / ROBLAS.-Excess movement. / ROSELL.- Self-tea-ching.

NUDITY ROBLAS.- Naturalness, silence. /ROSELL.- See “Fragility”.

PUBLIC MORINO.- Communication. /ROBLAS.- Necessary. / ROSELL.- Much moreintelligent than many creators think (butto do not say it).

RAGE MORINO.- Frustration. / ROBLAS.-Contraction, cry. / ROSELL.- Petrol.

USELESSNESS MORINO.- (...) / ROBLAS.-Frontiers. / ROSELL.- It’s not a defect: it’s

the result of the environment.

POETRY MORINO.- Art. / ROBLAS.-Musicality. / ROSELL.- The best is thatwhich is not in the books (which I havenever read, on the other hand)

INTUITION MORINO.- Risk. / ROBLAS.-Intelligence. Salvation. / ROSELL.- Togetherwith diplomacy, humility and money, oneof my main deficits.

LÉRIDA.- Three more words: INSTINCT.BOURGEOIS. MOVEMENT.

ROBLAS.- Eight more words: INSTINCT.ACCIDENT. MONSTER. DEATH. FEAR.LIMIT. HOPE. MAGIC.

ROSELL.- For me the Barcelona stage sceneis missing: 1. That people who want to talkabout philosophy should stop boring meonstage and devote themselves to writingbooks, which is a very much more adequate format for lucubration. / 2. Thatpeople who insist on telling me about theirlives should spend their (private) moneyon therapy and let the public budgets bemade available for other creators. And, inpassing, someone should tell them thattheir life is not as interesting as they think./ 3. That people who have been presentingworks in progress for years and years finishat least one for bloody once. / 4. Someoneto explain to all the above that using videoand electronic music does not convert apiece into something implicitly modern. /5. That all creators that have done nothingof what I mention should not try it.

ROBLAS.- A theatre work from the classicalrepertoire I would like to produce?Macbeth and Frankenstein.MORINO.- None.ROSELL.- Els pastorets or Peter and the wolf. I would love to do a work for children.

LÉRIDA.- I would like to include this phraseamong my words: “ …” Mahmud Darwish■

DDTENGLISH

DDT-10 25/1/08 10:26 Página 146