www.regio7.com

Director: Gonçal Mazcuñán i Boix

EL DIARI DE LACATALUNYA CENTRAL

EDICIÓ: Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

AVUIDimecres, 23 de febrer del 2005

ANY XXVIII, número 7.348

1 €€ (amb El 9)

Rwandesos exiliats clamaven justícia ahir a la porta de l’Audiència Nacional per acompanyar la denúncia per crims de guerra

DEMANANT JUSTÍCIA

La mort de FlorsSirera, als tribunals

� Familiars de víctimes d’aquí i de Rwanda, un premi Nobel i l’Ajuntamentde Manresa presenten una querella a l’Audiència Nacional �Pàg. 2 i 3

Jutjats actuals

I TAMBÉ...

La Generalitatvalora fer unsjutjats nousa Berga� La seu actual ja noserveix, i el Governestudia remodelar-lao potser construir unedifici nou.�Pàg.9

Manresa� Atracament a pun-ta de navalla en unagasolinera de la Puja-da Roja.�Pàg.4

Sant Vicenç� L’Ajuntament des-tina 2,9 milions a in-versions �Pàg.7

Frank Rijkaard, ahir

Barça iChelsea,duel delíders

Els lídersde la lligaanglesa i

espanyola es veuenles cares avui en unpartit que concentra-rà al Camp Nou lesmirades de tot el mónfutbolístic internacio-nal.

L’Observatori Social fa 1.048enquestes sobre la immigració

Com és percebuda la im-migració a Manresa?L’Observatori Social de laCatalunya Central, l’orga-nisme de recerca sociològi-ca creat per la FundacióUniversitària del Bages i

Regió7, està elaborant unexhaustiu estudi que per-metrà respondre aquestapregunta. Després d’unprimer treball que ja vaabordar el tema a partir dedebats amb grups de dis-

cussió,ara se’n fa una apro-ximació d’anàlisi quantita-tiva que inclou la realitza-ció d’enquestes telefòni-ques a 1.048 persones. Lestrucades es van fer la set-mana passada.�Pàg.6

JORDI MORROS

ARXIU/SOLANELLES

T. ALBIR/EFE

2 | SOCIETAT Dimecres, 23 de febrer del 2005 | Regió7

El regidor de Solidaritat de l’Ajuntament de Manresa, Xavier Rubio, al fons. L’Ajuntament s’ha personat en la causa. Desenes de persones van reclamar justícia davant l’Audiència

En primer terme Josep Maria Sirera, germà de la Flors. L’acompanya, a la dreta, el Nobel Pérez Esquivel

TEMA DEL DIA: EL CAS FLORS SIRERA, ALS TRIBUNALS��

L’Ajuntament de Manresa i la família deFlors Sirera porten el cas a l’AudiènciaConèixer la veritat sobre l’assassinat de la cooperant man-resana Flors Sirera a Rwanda el 1997, i de les massacres al’Àfrica Central.Aquest és l’objectiu de la querella que esva presentar ahir.Ara cal esperar si s’admet a tràmit

�� JORDI MORROS�� Madrid

L’Ajuntament de Manresa, elgermà de la Flors,Josep Maria Si-rera, acompanyats pel Nobel dela pau Adolfo Pérez Esquivel, ijuntament amb una dotzena mésde personalitats i entitats defen-sores dels drets humans, són elsqui subscriuen la querella percrims de guerra a l’Àfrica Cen-tral que ahir al matí va entrar al’Audiència Nacional de Madrid.La iniciativa ha sorgit després de4 anys d’investigació per part delFòrum Internacional per la Veri-tat i la Justícia als Grans Llacs.

Flors Sirera va morir assassina-da,juntament amb dos companysmés, quan treballava per Metgesdel Món a la població rwandesade Ruhengeri. Ni la investigacióque va fer la policia espanyola,que va desplaçar a Rwanda dosagents, ni la de la policia rwande-sa no en van treure l’aigua clara.Les dades que ha obtingut el Fò-rum assenyalen, però, els serveissecrets rwandesos com a respon-sables de la mort de la cooperant

manresana i de nou cooperants imissioners més a Rwanda durantla crisi de final dels 90.Per això laquerella acusa alts càrrecs del’actual govern rwandès.

A 2/4 de 10 en punt,el germà deFlors Sirera, el Nobel Adolfo Pé-rez Esquivel, l’advocat del Fò-rum, Jordi Palou, i el candidat aNobel de la pau Juan Carrero en-traven a l’Audiència Nacional deMadrid. És el famós edifici delcarrer de Gènova amb fama d’in-expugnable,constantment vigilatper policies i càmeres de televi-sió, i amb trànsit constant de fur-gons de la Guàrdia Civil per dur-hi inculpats a testificar. Hi tenenel seu despatx jutges estrella com

Baltasar Garzón o Luis del Ol-mo,l’encarregat d’investigar l’11-M. Els querellants anaven carre-gats amb sis volums de documen-tació que contenien més d’un mi-ler de folis; la narració de 41 testi-monis protegits i 80 documentsoriginals.Tot plegat suposa el pri-mer cas per crims de guerra querep l’Audiència Nacional, en unnou intent de globalitzar la justí-cia.Al carrer,desenes de rwande-sos, procedents bàsicament deBèlgica i Holanda (molts dels

quals han patit la repressió delgovern rwandès), demanavenjustícia, tant per a les víctimes delgenocidi del poble rwandès i con-golès, com per als cooperants as-sassinats. Ho feien amb músicapurament africana i pancartes.

Uns metres més enllà, el NobelPérez Esquivel no es cansava derepetir que s’ha de lluitar contrala impunitat perquè si no se supe-ra és impossible construir un pro-cés democràtic. «Per això somaquí», perquè ««la democràcia iels drets humans són valors indivi-sibles». Per la seva banda, l’advo-cat del Fòrum Internacional perla Veritat i la Justícia als GransLlacs, Jordi Palou, es mostravaconvençut, enmig del fred intensque ahir tenallava Madrid, queels tribunals espanyols es decla-raran competents «per instruir iinvestigar no només la mort de les9 persones espanyoles, sinó tambéla dels rwandesos i congolesos quedes de l’any 90 i fins avui continu-en perdent la vida». El compromísde Palou és iniciar «una guerra noviolenta» per posar fi a les 31.000morts diàries que encara hi ha al’Àfrica Central.

Flors Sirera va morir, segons elFòrum, perquè era un testimoniincòmode de les massacres quees practicaven a Rwanda, paísimmers en un conflicte econòmici geoestratègic per culpa dels dia-mants, l’or i el coltan.

JORDI MORROS

JORDI MORROS

Regió7 | SOCIETAT | 3Dimecres, 23 de febrer del 2005

Xavier Rubio

�� TEMA DEL DIA: EL CAS FLORS SIRERA, ALS TRIBUNALS

«Hem complert lafeina que veníema fer: presentar laquerella»

Si una persona estava satisfetaahir al matí a Madrid era el regi-dor de Solidaritat de l’Ajunta-ment de Manresa, Xavier Ru-bio. «Hem complert la feina queveníem a fer»,deia després d’ha-ver-se presentat la querella percrims de guerra a l’AudiènciaNacional,en la qual el consistorimanresà participa com a partacusadora. També va destacarque el viatge li havia permès co-nèixer rwandesos afectats peraquest conflicte, el que referma«l’esperança que la justícia euro-pea, en aquest cas l’espanyola,accepti aquesta querella i es pugitreballar per aclarir la veritat» i,a partir d’aquí, anar cap a la re-cerca de la reconciliació. Rubioinsistia que un món global témolts aspectes negatius, peròtambé de positius, com la possi-bilitat que «la justícia global esfaci realitat. Cal fer aquest ca-mí»». En aquesta línia recorda-va que la justícia espanyola jas’ha implicat en investigacionsde les dictadures xilena i argen-tina, «i seria important que tam-bé s’actués en un continent obli-dat com és Àfrica»». Per a Ru-bio, Flors Sirera és un símbol dela solidaritat, i malgrat expres-sar el seu pesar per la seva mortno s’estava de dir que «si el seuassassinat, juntament amb eld’altres, ens condueix cap a unajustícia internacional, haurà ser-vit d’alguna cosa».

DOCUMENTACIÓ

� La manresana Flors Si-rera era infermera volun-tària a l’ONG Metges delMón en un projecte sanita-ri a la zona dels GransLlacs.Va morir el 18 de ge-ner del 1997, fa poc més de8 anys, en un atemptatmentre cooperava en uncentre de salut de l’orga-nització solidària a Ruhen-geri, a Rwanda, en un múl-tiple assassinat en quètambé van morir un metgei un logista espanyols queeren companys seus.� Un cop repatriats els ca-dàvers, el govern espanyolels va condecorar amb lamedalla de l’Orde del Mè-rit Civil,però els seus fami-liars no van rebre cap noti-ficació oficial del crim. Alconflicte dels Grans Llacshan perdut la vida prop deset milions de persones.

� El mateix any de lamort de la cooperant man-resana, un inspector aus-tralià de les Nacions Uni-des, Michael Hourigan, vaelaborar un informe queva concloure que l’assassi-nat, l’abril del 1994, delsaleshores presidents deRwanda i Burundi (uncrim que va desencadenarel genocidi de població tut-si) no va ser obra de l’exèr-cit hutu,sinó d’un escamot,anomenat Network i en-capçalat pel president ac-tual del país,Paul Kagame.

� L’informe, amb les de-claracions de tres confi-dents que van participar enels atemptats, revela que elmateix escamot liderat perKagame és el responsablede la mort de Sirera i elsseus dos companys.

� L’informe Hourigan vaser mantingut en secret perordre de la fiscal del Tribu-nal Penal Internacionalper a Rwanda, la canaden-ca Louise Arbour, peròl’any 2000 va haver-hi unafiltració i va ser publicat enun diari de Toronto.

Jordi Palou-Loverdos

«Volem saber quèva passar, i salvarla vida dels mésindefensos»

Jordi Palou-Loverdos,advocatde la família Sirera i represen-tant legal del Fòrum Internacio-nal per a la Veritat i la Justícia al’Àfrica dels Grans Llacs, es vamostrar «convençut» que els tri-bunals admetran a tràmit laquerella criminal i que serancompetents no només per ins-truir i investigar el cas de la mortdels set espanyols i dels dos ca-talans, sinó també de rwandesosi congolesos que des dels anys90 i fins avui «han perdut i conti-nuen perdent la vida».

L’acció d’ahir,va dir l’advocat,la van portar a terme bàsica-ment «per saber què va passar, isobretot per salvar vides, especi-alment la dels més indefensos,perquè visquin amb normalitat».Segons Palou-Loverdos, la situ-ació que es viu a l’Àfrica Cen-tral «és un conflicte armat ambgrans interessos de multinacio-nals i, de fet, aquesta és la base il’arrel del conflicte», perquè ésuna zona molt rica en minerals,or i coltan, «i d’això, n’aportemproves. I és que amb la querellahan presentat sis volums ambmés de mil fulls,declaracions de41 testimonis protegits i 80 do-cuments originals. L’advocat vafer notar que qui subscriu laquerella «és molta gent, que volque la veritat surti», i va destacarque és el primer cop que la justí-cia espanyola accepta una im-putació per crims de guerra.

Josep Maria Sirera

«Estic contentperquè a la mevagermana li hauriaagradat, això»

Josep Maria Sirera, germà dela cooperant assassinada aRwanda el 1997, va ser ahir almatí objecte d’atenció de la ma-joria de mitjans de comunicaciódesplaçats a l’Audiència.El bus-caven per demanar-li declaraci-ons, i es va fer un tip d’atendreperiodistes de la capital.

Al final de l’assetjament, però,confessava que estava satisfet:culminaven quatre anys d’inves-tigacions i això es concretava enuna querella contra alts càrrecsdel govern rwandès, suposada-ment els assassins de la seva ger-mana,per crims de guerra i con-tra la humanitat. «Estic contentperquè a la meva germana li hau-ria agradat, això». Va assegurarque confia en la justícia,precisa-ment perquè,«fins ara, estem de-cebuts de l’actuació que han tin-gut a nivell de govern», i va reite-rar que espera que la justícia«valori la feina feta de totaaquesta gent que hi ha al darre-re» de la investigació sobre lamort dels nou missioners i coo-perants. Segons Sirera, s’ha tar-dat molt a presentar la querellacriminal perquè «ha estat unainvestigació complicada, perquèés molt lent, i ningú no ajuda». Elgermà de Flors Sirera també vaafegir que «això no es pot acabaraquí. Per la gent que hi deixa lavida l’únic que podem fer és aju-dar. Tot suma. No estem quiets,continuem».

Adolfo Pérez Esquivel

«Democràciai drets humanssón valorsindivisibles»

El premi Nobel de la pauAdolfo Pérez Esquivel, quesubscriu la querella criminal ique va ser ahir a l’AudiènciaNacional de Madrid,va declararque s’ha fet un treball de moltsanys sobre el cas africà i l’assas-sinat dels set espanyols i els doscatalans a Rwanda, i que «ésmolt important per a la lluitacontra la impunitat». Segons Pé-rez Esquivel, «si la impunitat nose supera, construir un procés de-mocràtic és impossible. Per aixòsom aquí, acompanyant el pobleafricà en el dret a la vida i per po-sar fi al genocidi, perquè això ésun genocidi», va dir el Nobel dela pau. En referència a les nouvíctimes espanyoles, Pérez Es-quivel va assegurar que ho vanser «de la violència, la irraciona-litat i els actes repressius».

Pérez Esquivel considera queés necessari actuar perquè, pri-mer de tot,és una forma d’expli-car què ha passat i què està pas-sant a la zona dels Grans Llacs i,en segon lloc,va reiterar que calposar fi a la impunitat. «Cal diruna vegada per totes ‘prou’», vaafegir.Pérez Esquivel va elogiarel Fòrum Internacional per laVeritat i la Justícia a l’Àfricadels Grans Llacs, perquè hantreballat durant molts anys, «iamb molts sacrificis i incompren-sions, i ha arribat el moment deportar el cas davant de la justí-cia».

JORDI MORROS JORDI MORROS JORDI MORROS JORDI MORROS

Regió7 | SOCIETAT | 5Dimecres, 16 de febrer del 2005

Jordi Palou, advocat de la família de Flors Sirera, i Xavier Rubio, regidor de Solidaritat, ahir a Manresa

�� MMAANNRREESSAA ��

Dos testimonis protegits, prova de càrrec en laquerella criminal per l’assassinat de Flors SireraDos testimonis secrets fo-namentaran l’acusació par-ticular contra el generalNyamwasa i els capitansMajyambere i Kabalisa,acusats de l’assassinat de lainfermera manresana FlorsSirera, el 1997 a Rwanda.Dimarts es presenta for-malment a l’Audiència Na-cional de Madrid la quere-lla criminal

L’acusació adjuntadeclaracions demilitars tutsis amb elnom codificat fetesdavant notari

�� FRANCESC GALINDO�� Manresa

Dos sobres segellats guardenles declaracions fetes davant no-tari per militars tutsis que incul-pen directament el general majorKayumba Nyamwasa (cap de laIntel·ligència Militar de la Direc-torate Military Intelligence, ser-veis secrets rwandesos) com l’au-tor de l’ordre d’assassinar la in-fermera manresana Flors Sirera,i els capitans Majyambere (ofi-cial número 408 de la Brigadad’Intel·ligència) i Kabalisa (co-mandant segon de la Gendarme-ria de Ruhengeri) com els autorsmaterials de la seva mort,el 18 degener del 1997.

Dimarts,es presentarà a l’Audi-ència Nacional de Madrid la que-rella criminal contra els autorsd’aquesta i d’altres morts de coo-perants internacionals i religio-sos catalans i espanyols.A bandade Nyamwasa,Majyambere i Ka-balisa, hi ha una llarga llista d’a-cusats d’assassinar dos catalans iset espanyols per eliminar brutal-ment testimonis incòmodes deles matances de població hutu aRwanda i la República Demo-cràtica del Congo.

Jordi Palou-Loverdos, advocatde la família de Flors Sirera i re-presentant legal del Fòrum Inter-

nacional per la Veritat i la Justíciaa l’Àfrica dels Grans Llacs,va as-segurar ahir que no es busca captipus de compensació econòmica–es demana un cèntim d’eurod’indemnització per a cada mem-bre de les famílies afectades–,«sinó posar fi a la impunitat i obrirel camí de la veritat, en aquest casde crims contra la humanitat».Pa-lou-Loverdos va afirmar a la Ca-sa per la Pau i la Solidaritat FlorsSirera que s’han obtingut testi-monis i proves excepcionals queacrediten la responsabilitat queva tenir la cúpula politicomilitardel Front Patriòtic Rwandès(FPR) en l’organització de lesmatances selectives i sistemàti-

ques en les quals va perdre la vi-da Flors Sirera.

La querella criminal que pre-sentarà dimarts el Fòrum Inter-nacional per la Veritat i la Justíciaa l’Àfrica dels Grans Llacs contraalts càrrecs de l’Estat de Rwandaa l’Audiència Nacional de Ma-

drid és subscrita per víctimes i fa-miliars de les víctimes catalanes,espanyoles i rwandeses; testimo-nis en l’exili d’hutus i tutsis prote-gits fins aquest moment;el premiNobel de la Pau Adolfo PérezEsquivel; la congressista afroa-mericana dels Estats Units Cynt-hia McKinney; els ajuntamentsde Manresa,Figueres i Navata;elcandidat a premi Nobel de la PauJuan Carrero Saralegui i organit-zacions internacionals i nacionalsno governamentals.

Amb la voluntat de tots, tambédes de Manresa, que surtin a lallum les veritats ocultes i oculta-des d’un drama que ha provocatset milions de víctimes.

Kayumba Nyamwasa

CULPABLE?

�ELS ACUSATS:Ocupen el primer lloc de

la llista per l’assassinat deFlors Sirera el general ma-jor Kayumba Nyamwasa iels capitans Majyambere(oficial de la brigada d’in-tel·ligència núm. 408) i Ka-balisa (comandant segon dela Gendarmeria de Ruhen-geri).Quant als altres assas-sinats, s’inculpa el coronelRwahama Jackson Mutaba-zi (membre de la DMI aByumba); el coronel JamesKabarebe (oficial de la Uni-tat d’Alt Comandament del’APR i responsable màximd’operacions a la invasió delZaire per Rwanda);el coro-nel Dany Munyuza (mem-bre de la DMI de Byumba);el general de brigada FredIbingira; el coronel JaquesNkurunziza, director de l’o-peratiu policiacomilitar G2;el major Dan Gapfizi i el co-ronel Ceaser Kayizari.

�LES VÍCTIMES:Els membres de Metges

del Món Flors Sirera, Ma-nuel Madrazo i Luis Valtu-eña; el missioner JoaquimVallmajó; els germans ma-ristes Servando Mayor, Ju-lio Rodríguez, Miguel An-gel Isla i Fernando de la Fu-ente, i el missioner IsidroUzcudun.

La infermera manresana Flors Sirera fent la seva tasca humanitària

El cas de la infermera manresana, enun informe de l’ONU sobre el genocidi

Un informe de la fiscalia del Tri-bunal Penal Internacional perRwanda (TPIR),creat a instànci-es del consell de seguretat del’Organització de Nacions Uni-des (ONU), recull els fets quevan envoltar l’assassinat de FlorsSirera i els de la resta de catalansi espanyols que es van produir aRwanda. Aquest informe tambéserà presentat com a prova per larepresentació legal de la famíliade la infermera manresana.

Segons la informació aportadapel Fòrum Internacional per laVeritat i la Justícia a l’Àfrica dels

Grans Llacs, en el marc de la in-vestigació realitzada per l’ONUs’ha pogut identificar un delsmembres del comandament se-cret del Front Patriòtic Rwandès(FPR), Network, que va atemp-tar contra l’avió en el qual viatja-ven els presidents de Rwanda iBurundi, Juvenal Habyarimana iCyprien Ntaryamira, ambdóspertanyents a l’ètnia hutu,que vaser l’espurna que va posar enmarxa el genocidi. El Fòrum In-ternacional per la Veritat i la Jus-tícia ha proporcionat aquestaprova a la justícia francesa que

investiga el citat atemptat.Aquesta revelació es correspon ados informes secrets elaboratsper Michael Hourigan,com a ins-pector de les Nacions Unides,que impliquen directament elpresident del govern rwandès,Paul Kagame.

També és voluntat de l’acusacióposar de manifest les causes últi-mes del conflicte, en el qual hanperdut la vida prop de set milionsde persones, que és la riquesa enor, diamants i coltan cobejadaper multinacionals dels EUA, elCanadà i Europa.

FRANCESC GALINDO

ARXIU FAMILIAR