DEL BANC VERMELL A L'OSTRACISME

Una lliçó de modèstiaEspectacle entennidor, el de La Veu de

Catalunya i El Progreso, posant-sé a1 costatdel senyor Lluhí, a propòsit de les sevesdiferències amb el senyor Macià ! Aquestacoincidència d'ambdós antics adversaris, no-ms agermanats per llur revelliment...—sónaquells de l'any 6 i de l'any q, els radicalsi els regionalistes!—aquesta coincidència éscolpidora. Un mateix instint, el de conser-vació, els. inspira. L'hegemonia del senyorLluhí i els del seu grup dintre l'Esquerra erallur millor esperança. Significava la desapa-

que, de moment, interessa a tots els cata-lans amics del prestigi de la seva terra.

Encarrilada així la qüestió, nosaltres fa-rem una afirmació categòrica, que, al fons,mo és més que la repetició del que dèieml'endemà de les eleccions de diputats per alParlam'ht de Catalunya. MtennoR'consideraque 1a desaparició d'aquesta cala facilita ex-traordinàriament i'evolució normal de la vidapolítica de casa- aostra. Amb ella cessa d'ac-tuar un obstacle q Se feia impossible unaampla collaboració de totes les forces d'es-

r.

El govern civil, niés aviat pretext que autèntica joma de la discòrdia

"EL CONGRES ES DIVERT:IX" (opereta cinematográ>^ica)Lluhí. — Només ha esiai un stnni!

Totes les discussions que es facin al vo=-tant dels diversos pretextos que es donen perexplicar la ruptura sorollosa entre el grupOpinió i la resta de l'Esquerra Republicanade Catalunya, són ben ocioses. Es possibleque, examinats d'un a un, tan aviat sem-blaria que tenen raó els uns com els altres.Però totes aquestes anècdotes, pels que nomilitem dintre el partit d'Esquerra, tenen pocvalor. Per nosaltres només hi ha un fet.L'anullació, o almenys la minva considera-ble del poder que dintre el partit que aragoverna Catalunya, ha sofert el grupet delsenyor Lh hf i els seus amics. Aquest fet,mirat en si és un •bé o és un mal per a lanostra pàtria? Vetaquí el que ens sembla

Any V. Núm. 208 - Barcelona, dijous, 26 de gener de 1133

Ja tenim de fof, finscrisis de Govern!

Preu : 30 cèntims. - Pelai, 6z. Telèfon 15300. - Subscripció : 3'50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

rició d'una veritable ,política d'esquerra- aCatalunya., I això interessava a 1a. Lliga, per-què és un partit de dreta; •i als • radicals,perquè són un €als partit d'esquerra. LaLliga, teuiut eofzont una. polítiça„mque,.sfalta d'empenta, "resultava conservadora, es-tava segura de preponderar ben aviat ella,conservadora autèntica. iEls radicals, ambaquesta absència d'actuació esquerrana, en-cara podien fer-se la illueió que els anys noels passarien per damunt i que eren encarauns galls com quan el senyor Lerroux feiade revolucionari de cambra de S. M. Al-fons XIII.

Però aquests equilibris havien d'acabar ma-lament, o tard o d'hora. Era inevitable. Araés una divergència motivada per la provisiódel Govern civil de Barcelona o una disputaconstitucional. Motius fútils. Perd la causaés més profunda. Precisament la trivi.alitatdels motius, comparada amb la magnitudde l'efecte, ens illustra a bastament sobrel'existència d'una causa profunda, essencial;categòrica, més enllà de les anècdotes ; en-tre les quals, aquesta del govern civil n'ésuna. Si no s'hagués esdevingut, se n'hauriaesdevingut una altra qualsevulla. No hi fares : la qüestió és que, obrant la natura,amb les seves lleis inexorables, hauria pro-duït idèntic resultat en tots els casos.

I, quina pot ésser aquesta causa primera?Al nostre entendre és molt clara i concor-dant amb la remarca inicial d'aquest comen-tari, quan dèiem de l'actitud que han adop-tat els portantveus de la Lliga i els radicals,davant de la tivantor palesada entre els se-aiyors Lluhí i Macià. Actitud motivada per-què l'abassegament del govern i les direc-tives polítiques de 1a colla del senvor Lluhí(grup Ofyinió, com diu la veu popular) erenla garantia més ferma de la ineficàcia i des-ballestament del partit d'Esquerra Republi-cana de Catalunya. L'institut de conservació,dèiem, feia preferir el govern opinionnardals polítics de la Lliga i el Partido Radical.Aquest mateix instint de conservació ha ser-vit de revulsiu a determinats sectors de l'Es-querra. Vetaquí tot, .

I, posats a fixar-nos-hi, no és cert que re-sulta ben còmica l'actitud d'uns elementsque ara s'envaneixen de ]'ajut que reben dela Lliga i el radicalisme, i, ahir, feien gransescarafalls perquè el senyor Anguera de Sojoera felicitat pels senyors Venxosa i Calvelli Rahola?

Totes aquestes extravagàncies, i moltesmés, esdevenen quan els homes no pensenni prenen més guia que la vanitat i el per-sonalisme.

querra de Catalunya, precisament en aquellsmoments històrics que era urgent que no esmalversés ni una de les energies del país,

=i, precisament, també, quan eia l'hora d'ac-tuaL ea.. ua, sentit d'esquerra amb el máxi-mum de prestigi i de Sentit de construcció.

Tots els actes del senyor Lluhí i els seusamics, d'ençà que nasqueren a la vida pú-h'lica, han dut el segejll'de la intolerància ide l'exclusivisme. ixi roig de tot, però, unasensació de llur ifnpoténcia els feia recelo-sos; no contents arnb,abassegar tots els càr-recs de govern d tun situació dintre la qualells comptaven con a ínfima minoria, fenttort al sentir gairebé unànime del partit, endefensaven .amb totes les forces les fronteres,convertides en una mena de muralla de laXina, per aquests minyons tan esporuguits.Xenofòbia ridícula, i suïcida, al capdavall!Perqué, creixent aquesta passió, com totesles històries, han .arribat a voler-se bastiruna çiutade1la dintre llur propi partit, i enun momeyt donat han volgut :privar-ne, l'en-trada a ljurs correligionaris. Llur petulàn-cia els ha impedit de veure el perill que re-presentava aquesta línia de conducta ensemsinsolent i poruga. I, ara, un cop caiguts,rondirtan,t i botzinant se'n tornen al reconetd'on havien •sortit.

I aleshores, si no ens enganyaven els sen-timents que ens feren anunciar l'existència,dintre l'Esquerra, d'un esperit patriòtic cor

-dial, d'uns homes presoners d'aquesta collaexclusivista, potser sí que s'acosta el diad'una compenetració sentimental de totes lesesquerres catalanes.

De Dijous -- aDijousEls carrers de la ciufaf

Aquest títol no fa referència al famósfilm, obra mestra de les Qellícules de gangs-ters.

Es refereix als carrers de la ciutat deBarcelona, i no pas als vells carrers per de-dicar-los una "flor natural" de Jocs Flo-rals i glossar l'encant sobtat que acaronallur cantor.

Els carrers de Barcelona, tant els vallscom els nous, tenen avui tot de coses sobta

-des que no són precisament encants ni sóngaire acaronadores de qui hi passa, 16 facia peu o en qualsevol vehicle.

Potser exageraríem si diguéssim que sónels nu?s deixats que pugui posseir qualsevolgran ciutat del món ; però no deu trobar-segaire lluny de la veritat l'afirmació que benpoques ciutats importants poden oferir unasemblant mostra d'incúria.

Aquest estat ja fa temps que dura..Mesos enrera, uns treballadors acomia-

dats d'una empresa que"treballa fer a l'A-juntament, es dedicaven a desempedrar al-gun tros de carrer, en senyal de protesta.Els alcaldes — n'hi havia un d'efectiu i uno dos més d`accidentals — que es succelenmútuamenl en la possessió de la vara, tam-bé mútuament es deixa[ en l'un a l'altre lafeina d'acabar amb aq: lles manifestacionsde protesta.

Ara això no passa ; i potser sense que lesautoritats hagin fet gran cosa per arreglar-ho. Aquesta petita qüestió es devia resoldre/)er ella sola. Però els carrers no s'arreglenper ells sols, i, encana que actualment nolai hagi, com aleshores hi havia, gent queels espatlli de cop, s'espatllen cada dia unamica més, perquè, això sí, espatllar-se perells sols ha poden fer.

I que n'estan__tant d'espatllats i mal en-tretinguts,, que_ nz caldria parlar-ne, perquètothom ho comprova cada dia passi per allàon.asssi, tothom ho 'sap, menys l'Ajunta-me tt, pel que sembla, que és qui se n'hau-ria d'adonar primer que els ciutadans.

No parlem ja de les barriades extremes,ni de certs carrers de la Barcelona - vella, peron és més difícil de transitar que por mun-tanya. Les vies més cèntriques i de més pre-tensions ofereixen ury estat lamentable, dely,kal no,i ése ueuln ajr Stta, als 'tt?7re5 dareparacions de vehicles, que no s'entenen defeina repasssant cotxes desllorigats i mollestrencades.

No és just, és clar, que els barris apar-tats tinguin els carrers en mal .estat, per-què totes les parts de la ciutat mereixen elmateix tracte. Però encara és pitjor que lesaties principals, que són les que vamitosa-ment s'enssenyen als forasters, siguin méspròpies d'un aduar africà o d'un poble es-tepari abandonat, que no pas d'una ciutatd'un milió d'habitants amb legitimes pre-tensions de no ésser simplement una gran-diosa aglomeració humana, sinó d'ésser unaciutat, és a dir, una població neta, endre-çada, confortable i bery urbanitzada.

Està molt bé que hom es preocupi de do-lar Barcelona de tot de coses de gran ciu-tat, per tal d'afavorir la vinguda de foras-ters. Però també cal que hom n'afavoreixil'estada, i, així mateix, procuri que els quehi fem una estada contínua, no ens hàgimd'avergonyir de la deixadesa en què ensfa viure la nostra corporació municipal.

C. R.

MIRADOR entra amb el númeropròxim, en el cinquè any de la seva vida.Amb aquest motiu, la setmana que vepublicarem un núnero extraordinari.

L'home i el simi

Fa molt temps, Pere Comes retratava ambpoques paraules l'arribisme polític de Pujoli Font. Deia l'ex-conseller de Justícia i Dret,del seu company de redacció de la vellaOpinió

—'Es com un mico ; li poseu una canyadavant, i de seguida s'enfila. L'heu d'estirarper 1a cua cada dia, i si us distreien • unamica ja torna a ser a dalt.

Sembla que aplicant-li aquest procediment,En Pujol i Font no ha estat diputat al pri-mer Parlament de Catalunya.

Ara, en els moments desfavorables al grupde L'Opinió, En Pujol i 'Font no pot dís-simular una certa 'satisfacció. I aplica alsseus vells companys allò que ells li aplicavenabans

—,SÓn uns arribistes, Comes, Lluhí i Xi-rau. Han fet com els micos: els han posatuna canya davant i s'han volgut enfilar tantque han caigut de nassos. IEls ha mancatqui, de tant en tant, els tirés la cua.

El zel dels caporals del generalDilluns, a les onze del matí, el conseller

de Governació, senyor Terradelles, ja haviarecollit i empaquetat tots els seus papersparticulars del departament. El seu secretariestava desolat, alacaigut. Mirava quasi ago-nitzant com 'En Terrade'lles anava de calaixa calaix regirant amb febre tots els papers.

En aquell moment va entrar !En Duran,un dels caporals del general Dencàs.

Al cap de cinc minuts sortia, esverat, dela Conselleria de Governació i anava a trobarEn Miquel Badia que corria, també, ,pel Salóde Sant Jordi.

—CaI evitar aquesta mala jugada que ensvolen fer -1'r deia —. Com s'ito farà EnDencàs, sense els papers que !En Terradelles,se n'emporta, quan prengui ,possessió deldepartament?

Les incalculablesreunions de d illuns

La majoria dels periodistes que fan infor-mació política, tot i sabent que una profundacrisi es tramitava, s'havien d'acontentar, di-lluns al migdia, amb recollir les quatre de-ciaracions que gnatr' -diputat.,daçqxistatafeien .pel Saló de Sant Jordi.

IHom sabia que precisament en aquellahora hi havia tres reunions importants, peròhom no sabia ben bé on ni qui estava reunit.

Mentrestant, anaven arribant alguns de-legats de les comarcals de fora, amb la sonals ulls, a veure si els consultaven.

Una indiscreció va permetre de saber quehi havia una reunió a la Casa dels Canon-ges, amb el President, una altra a la Secre-taria de l'Esquerra, amb En Companys, iuna altra a la Comarcal, amb En Dencàs.Algú assegurava que també estaven reunitsalguns altres grups i va afegir

—yAixò no és una crisi de Govern ; aixa ésuna crisi claindestina 1

Ens va semblar que Joan Casanoves as-sentia.

El mínisfre del dillunsCrisi del Govern de la Goneralitat. Aques-

ta 'vegada sembla que va de debò. Al Salóde Sant Jordi, diilluns al migdia, hi ha l'a-nimació suficient perquè els diaris puguin dirque hi ha expectació.

El nostre vell conegut Farreras i Duran,amb molt de paperam en blanc sota l'aixella,entra i surt, cada cinc minuts, del departa-ment de tots els consellers dimitits. Ningúno li pregunta res i diu a tothom que nopot fer declaracions.

Les anades i vingudes del distingit man-resà són tan frenètiques que un periodistaexclama

—Ja tinc el ministeri : president, Maciàvice-president i Cultura, Gassol ; Hisenda,Farreras i Duran ; Governació, Farreras iDuran ; Obres Públiques, Farreras i DuranSanitat, Farreras i Duran ; Treball, Farrerasi Duran...

—.1 'En Farreras i Duran? — pregunta undistret.

A la recerca d'alguna cartera

El diputat Canturri, de Lleida, el senglarde l'Esquerra en e1 Parlament, semblava elcontrincant més perillós de Farreras i Du-ran, almenys vist des del Saló de Sant Jordi.

També entrava i sortia dels ministeris,frenètic, però sense cap paper a les mans.

Però una vegada que entrà al departamentd'Agricultura i 'Economia, en sortí amb unagrossa cartera sota el braç. Hom no sapd'on 1 havia tret. Potser la portava per aEn Pere Mias? I es creuà, somrient, ambEn Farreras i Duran.

—Ja tenim dos ministres — hom comentà.Un del grup de L'Opinió saltà, ràpid—Ministres, dieu? Més aviat semblen car -

teristes.

Liceu, 1933Passadissos del Liceu. Conversen unes;

autoritats barcelonines. Negre i blanc delsfracs i dels smokings. Passen unes damessumptuosíssimes. Al seu darrera, uns cava-llers impecables. Algú els saluda i inicia unespresentacions. Una frase

—!Ens vàrem conèixer a la ,presó...La tapisseria de les butaques buides dels

propietaris va tornar-se, encara, mzs ver-mella.

L'aforfunaf Sr. RocaDivendres passat, a la Granja Royal van

"celebrar una festa, i com a número d'atrac-èió màxima van fer un soieig entre elsassistents, el premi del qual consistia enun viatge a IEstoril, la platja portuguesa demoda on passen temporada els evadits deVilla Cisneros i on sojornà aquell tal Bla-nes, autor de l'agressió al diputat i poetaVentura Gassol.

L'afortunat, un senyor que es diu Roca,fou objecte de tota mena de felicitacions ide hroraaetes,.per ,part de 1eÇ seves. amistatspresents a l'acte, que h feien remarcar l'o-portunitat que li proporcionava aquest viat-get per saludar els monàrquics evadits.

Això va tenir la virtut d'amargar l'exis-tència del bon senyor Roca, que de momentes resistia a acceptar el premi per por queel prenguessin per monàrquic i li apliquessinla llei de defensa de la República. A dar-rera hora, però, va deposar la seva actitudi acabà demanant preu per poder fer elviatget en companyia de la seva senyora.

Cada vegada més fortTan obligatori com que tot èxit es celebri

amb un àpat, és que aquest acabi amb dis-cursos. I així va passar en l'ofert divendrespassat a Josep Maria de Sagarra per haverobtingut dos .premis literaris.

Els oradors foren els senyors IEstanislauDuran Reynals, Pere Rahola i Joan Casa-noves. La cosa va anar in crescendo. E1primer oferí el banquet. El segon declaràhaver llegit El Comte Arnau durant unaconvalescència. E1 terecer digué que ]'ha-via llegit a l'exili.

En aquest moment, Joaquim Ventalló di-gué als seus veïns de taula

—Ara 'haurà de parlar algú que l'hagillegit a la pressó.

Si ho enfenem, que ens pelinEntre les moltes coses cordials i laudatà

nies que Joan Casanovas pronuncià, algú esfixà en aquesta, dirigida directament a ''ho-menatjat :

— ...ets l'expressió col-lectiva de la vidasocial de Catalunya.

Però els homenatjats han d'estar proto-collàriament emocionats i no .poden exigirque tot el que els diuen vulgui dir algunacosa.

MoralinaPer a la inauguració del Teatre Principal

de Palma de Mallorca, s'havia pensat unprograma, un dels números del qual era unaexhibició de danses clàssiques per la baila-rina Elsa Longoni, una noia suïssa que aquía Barcelona es dedica afer conservar, ambgimnàstica apropiada, la línia i la flexibi-litat a bon nombre de senyores distingides(entre elles, com, dit el que precedeix, ésun pleonasme advertir-ho, no es comptaI'Aurea de Sarrà).

Havia d'acompayar la dansarina, l'arpistaRosa Balcells. Almenys aquest era el pro-pòsit dels organitzadors. Però no ha pogutésser així. El pare de l'arpista rebutjà im-dignadíssim el que a ell li semblava un ver-gonyós contuberni: no vol que la seva fillaaparegui en un escenari acompanyant capballarina, per clàssica que sigui.

Un compromís

La setmana que seguí a la mort del mestreVives, l'Ajuntament va acordar, com a ho-menatge al mestre, que el primer concertque donés la Banda Municipal fos integratper obres del mestre desaparegut.Els regidors segurament ignoraven (?)

que entre En Vives i En Lamote les re-lacions no eren el que se'n diu cordials deltot, i ara es troben que la Banda no téassajada cap peça musical de Vives i, pertant, sembla que fins Nadal no podrem tor-nar a sentir la Banda, a no ésser que l'exi-meixin d'aquest compromís que li pesa comuna llosa.

Tipus característic de l'immigrat murciano-almerià (Foto Barnagress)

uarmu u iEI Dimoni. — Aquests darrers temps, al-

guna senyora m'ha parlat seriosament deldimoni. Això m'ha escamat una mica, i m'hafet creure que el dimoni toma a estar demoda dintre de la bona societat. Jo quan eracriatura sentia parar del dimoni vagament,i no em feia mai un gran efecte. Aquestgram personatge, a .principis del segle quesoni, havia anat bastant de cul per terra, isobrevivia dins d'una esfera grotesca, fami-liar i immunitzada ; les seves manifestacionsmés fortes eren aquell dimoni de cartó ver-mell vestit d'indiana, que servia per les re-presentacions de putxine•lis, i que als Qua-tre Gats d'En Pere Romeu arribava a :esmàximes procacitats i a la fonètica més afi-nada ; després hi havia el dimoni d' Els Pas-torets, que era el més bon jan i tonia l'es-pecialitat que avui tenen certs polítics i queconsisteix a ficar els peus a la galleda.

En l'època que al collegi em feien fer exer-cicis espirituals, el dimoni intervenia d'unamanera més decent i acreditada, en els ser-mons i en les lectures que ens etzibaven unsjesuïtes negres, enxarolats de veu, i ambmarcades manifestacions polinèsies sobre elcol-or trencat de llur pell, iEn aquests ser-mons, el dimoni era citat com un personatgeque va per feina, i per una feina re:ati-vament desinteressada i poc divertida ; esdedicava, per exemple, a endur-se'n a labutxaca de l'armilla el cor d'un nen que es-tava en pecat mortal, i coses per l'estil, mostpoc remunerades. La intervenció més impor-tant del dimoni, segons la literatura ignasia-m a d'aleshores, era en les lògies maçòni-ques. 'En les reunions dels maçons, segonsaquella literatura, sempre sortia, en una ho-ra solemne, un senyor alt, magre, amb barbai bigoti, que anava vestit de redingota,guants .negres i barret de copa; aquest se-

nyor s'amagava de vegades darrera de 1acadira del president de la reunió i, si lescoses anaven mal dades, es posava a presi-dir ell mateix ; doncs bé, aquest senyor cor

-rectíssim i trist era el dimoni.Sembla que en les negociacions del Canal

de Suez, dutes a terme pel ministre Disrae:i,va pendre una part molt activa i personalaquest dimoni del barret de copa, i moltsperiòdics de l'època .atribuïren també la ma-teixa presència personal en tots els fets po-lítics que determinaren i asseguraren 1a Uni-tat italiana. El dimoni correcte, poc sensual,vestit d'etiqueta, i preocupat per la política,és una invenció del segle xix, i jo confessoque si no haguessin estat els jesuïtes, nome m'hauria adonat, perquè quan vaig veniral món, el dimoni que assistia a les lògiesmaçòniques s'havia fet escàpol dels comen-tans entre :a bona societat.

En altres èpoques més remotes, en elsbons temps medievals i renaixentistes, el di-moni tenia una importància especialmentsexual. Hi ha molts llibres i moltes estam

-pes que tracten de matèria demoníaca, enel sentit de .presentar el personatge comun gran cràpula que no s'està pas de res,i inventa els trucs més desarrapats i mésolles per incendiar la vida sexual dels in-experts i ;es inexpertes, especialment les per-sones que en aquella època feien vot de cas

-tedat. Això, en el contraatac que al lliurepensament es feia des de :es oficlmes confes-sionals, em el temps de les perruques empol-vados i els fracs de martell, anà •pendent

1 prestigi, i el satanisme eròtic es convertí enun satanismemerament polític o que afee-tava punts d'interès material o de filosofiadescolorida, fins anar a parar al dimoni de

barret de copa, del qual parlava ahans.

Però, com feia constar, aquestes darreresèpoques, la clerecia de tots els països haviadeixat estar el dimoni bastant tranquil. Enel nostre país, un règim militar i eclesiàstichavia fet fugir del territori espanyol el di-moni corporal. 'Es veu que no tenien capnecessitat de mantenir el dimoni, i les lò-gies maçòniques es podien estar perfecta-ment de reservar-li una cadira en la presi-dència de llurs .reunions.

Ara, d'ençà que tenim república, un sector,del catolicisme ihèric torna a .parlar de lapresència real del dimoni d'una manera in-cisiva i pertinaç. Jo conec una senyora quem'ha afirmat saber de molt bona fe que elcap del govern, senyor Azaña, va a pendre

cafè tots els dimecres en un llac determinati allí es troba amb el dimoni. E1 dimoni, se-gons aquesta senyora, és un home de ves-

tit una mica xulesc, i d'uns bigotis com elsque duia fa pocs ainys el diputat Guerra .delRío. El dimoni explica al senyar Azaña les

seves voluntats, allò que s'ha de fer i s'hade deixar de fer ; en una paraula, li inspiratot el pla de govern. Això que afirma aquestasenyora s^1io creuen uns quants centenars

de senvores i senyors, i algun capellà i tot.Aquí, entre els perseverants i exercitants,

s'ha produït una lluita ; uns són partidarisdel pare Vailet, altres de la noia de Banyo-les, altres del bisbe., a'.tres dels jesuïtes, etc.,etcètera, i entre aquests grups hi ha sectorsque parlen de la preséncia del dimoni, del'obra personal del dimoni, i de la mà di-recta del dimoni, amb una naturalitat i unaseguretat inconcebibles. Els famosos fetsd'Evquioga han produït també urna altra me-na de dimoni real i esgarr'iacries que no sesap om anirà .a parar.

Em fi, el dimoni torna a estar de moda.Es molt posible que moltes dames a horesd'ara ja se ]'hagin trobat sortint de missa,amb una bufanda de seda de gigoló i un

abric de color de mànec d'escombra.

Josee MARIA DE SA•GARRA

Ir(migradets que ja creixeran (Foto Bannapress)

2 .. MIRADDR

MÚRCIA, EXPORTADORA D'HOMES (1) ' ' ` V

Principais nuclis Igrandea (Acabament) metre les coses que m'exp:icà el més mo- ' altra de le pob:acions murcianitzades de

dern ex-alcalde de ?Montcada, que fou per- Catalunya, degut als miners des jacimentsMalgrat :'extraordinària imantació que

exerceix Barcelona pel seu caràcter de granciutat sabre ]'emigrant murciano-almerià, elfart dels contingents emigratoris no es de-tura pas á Barceiona : la gram ciutat mo ésmés que una escasa de la seva ruta ; ladefinitiva, ho foren de primer els nuclis mi-ners i fabrils de Catalunya, després e: Mig-dia francès.

A hores d'ara, no es pot localitzar massasi ho voguéssim fer amb precisió, hauríem

seguit a trets pels carrers fins a la porta de saliners. Súria seguiria immediatament.casa seva.

Uns quilòmetres més amunt de Montcada,e: cartell de l'estació diu Sardanyola-Ripo-Ilet. Però nosaltres hem invertit els noms,perquè és a Ripollet on resideix '.a més grampart d'immigrats. Montcada té una fàbricaimant, l'Asland ; Ripollet-Sardanyola en té

RIPOLLET-SARDAN YOL

Però ja hem dit en començar que no caliavocalitzar ; els sectors immigratoris s'escam-pen pel mapa de Catalunya com un grapatde perdigons llençats amb força sabre l'en

-rajolat. Aquest augment es pot comprovarmés bé que enlloc en les comarques tarrago-nimes. Un any enrera, pel Camp de Tarra-gona no se n'havien vist. Unicament passa

-ven de llarg a bord dels transmise•ians. Untant per cent,. més aviat disminuït, feien unabreu estada a 1a capital. A quatre passesde la carretera per on passen hi ha dos casa-lots on els emigrants fam mit en algun recó,embolcallats amb la seva manta; hi tenentambé uns fogons per coure una mica demenj ar.

En les darreres collites d'avellanes, raïmi darrerament d'olives, per tat el Camps'han vist molts murcians que ja s'han ins-tal .lat d'una manera definitiva.as pobles deper allí. Com que mots d'aquests arribatsde nou es llogaren a baix preu, és a dir,rebentaven els jornals costumers, la imdigma-ció popular, en alguns Ilocs,..arribà a la in-cand•escència. Si aquesta no provocà cap al-darull seriós, és perquè el país és massa rici la gent no té ganes de posar-se pedres alfetge. Per la .part nord de la província, lainvasió ja es palpa. El dia Iq de gener vaigparlar a Pestació d'Alcover— poble sense capmena d'atractiu immigratori—amb vint mur-ciano-almerians que acabaven de baixar deltren amb les seves maletes relligades ambsogues.

L'ESCAMPADISSA

tar que per aquelles anyades molts ja :esabandonaven i s'establien per allí o retorna-ven a la pàtria i es fincaven una miqueta peranar fent :a viu-viu. No tots foren tan sor-tosos ; d'altres, carregats de família i gensestalviadors, no avançaren cap diner i menenavui una vida miserable. No ham .pogut des-pendre's mai del costum d'amar a comprara fiar. Tots van amb la libreta. Degut a ha-ver molts aixecat el vol per retornar a Múr-cia, oblidant-se de liquidar :a libreta, en mo-tes localitats on viu un fort contingent im-migrat,, es veuen a les tendes uns rètols quediuen : «.Pas de crédit. Vente exclusivementau comptant(>.. A les mateixes botigues es-panyo:es de murcians, hi ha a la paret pnad'aquelles estampes on es veu, en un cantó,un comerciant vèntrut i lluent al costat dudacaixa de cabals, i, a l'altre cantó, un altrecomerciant magre i desnarit i amb les mansa les butxaques exhaustes, 'E1 primer repre-senta e: que ven al comptat ; l'altre, el queven a fiar.

La conca del Llobregat és molt més ex-tensa que la del Besòs. Així i tot, serembreus.

Es interessant de remarcar que pèl Pladel Llobregat és on hi ha la part més sanade :a immigració. Vers aquells topants hanfet cap els immigrats que tenen coneixe-ments i experiències de pagès. N'hi ha demurcians d'excellents i que coneixen forçamenes de cultiu ; 'bona part d'ells procedei-xen del sud de Lorca. Aquests ano tarden aimposar-se i guanyar-se bé 1a vida, i seguei-xen l'exemple dels grups de valencians, quede mica en mica es finquen por allí. Es unfet que ocorre fatalment : l'hortolà catalàha guanyat—i encara guanya—diners en elsdarrers anys, i els seus fills ja se'n van aciutat .a fer feines de «senyor». El pare, en-vellit i mancat de successor familiar per ala seva feina, es ven la terra, parcel.ladai a terminis, per a poder passar una vellesa

tranquilla i reposada. D'aquesta manera lapropietat passa a poc a poc a manis de gent

forastera a aquelles terres.Pels carrers de Montcada'us poden asse-

nyalar fins a quaranta membres destacats Et. LLORR>GAT FABRIL I EL CARDONERdintre :a F. A. 1., dels quals només un éscatalà. Quan disminueix la zona de regadiu del

Del que em digueren per Montcada es Llobregat augmenta l'atapeïment industrial.

desprèn que els treballadors de l'Asland co- 'En raó directa augmenta també ]'atapeïmentbren un j ornal apreciable i gaudeixen de bas- de murciano-almerians. En major o menortantes atencions de caràcter socia:. Per aques- intensitat, les colònies d'immigrats ja nota raó Montcada o l'Asland és per als immi- abandonen :es ribes del

Llobregat. Podríem

granits una mena d'estel d'Orient que els ocupar-nos de.Molins de Rei, Martorell, Mo-condueix des de les seves Ilars fins al Vallès. nistrol (una altra població catalana on elsTant és així, que cert dia una dona anà a catalans hi són en notable minoria'. Sallent,trobar l'alcalde dient-li que d'una manera o Berga, Fígols i Pobla de Lillet. El Llobre-a:tra li havia de trobar feina per al seu fill. gat neix sota Castellar de N'Huc. !EntreLi calia ; ho havia de fer, i prou. El batlle aquest poble i :a Pobla hi ha un petit embuts'excusà. No era ja difícil, sinó quasi im- 1 entre muntanyes anomenat el Clot del Moro.possible. Sí ; ja era llastimós, ja, és clar ; 1 L'Asland hi té instalada una fàbrica de ci-però, concretament, quant temps feia que ment com la de Montcada. Hi ha, per tant,cercava feina? La dona respengúé: una important població immigrada.

-Pues, no sé; mucho tienlpo: hará.como En fi, si ens desviéssim una mica del niu,amos ocho días.., I també trobaríem un reguitzell de pobles on

Per l'espai que ocuparien i perquè dirien i hi ha colònies murciano-a:merianes. Hau-que són tendencioses, renuncio a retrans- ríem d'encapçalar la llista amb Cardona, Irna

Ja ens hi hem referit repetidament. Hi haeuna fortíssima emigració, que es localitza n

l'extensa zona tancada per un rectangle queformen Narbona, i14arsella, Grenoble i Lió.Fora d'aquesta regló n'hi ha ban .pocs : urnesengrunes al Rosselló i unes altres a Bordeusi París.

Les nostres informacions sobre aquest punthan estat possibles gràcies als bons serveisdel nostre amic de Béziers, Sebastià Sutrà,que coneix els camins del Migdia francèscom les radies del palmell de la seva mà.

La gran majoria dels emigrants entren perMarsella, on són recollits pel parent o amicque els - posarà en contacte amb :a , feina i

que abans ja els ha avançat el preu del pas -satge, tant si vénen de Barcelona com

d'Aguilas,

MARSELLA

Entre la Rue Peissonne:, Avenue d'Arenci Avenue Camille Pélletan, i encara més ala barriada de Sain:-Louis, hi ha uns vintmil espanyols d'entre els o,000 que pot ha-ver-hi dintre el terme municipal de Marsella.D'aquests 20,000 mhi ha ' i8,000 de terresmurcianes. El barri dludit és purament mur-cià—una mena de sacursal' dels de Barce-b oa --; àdhuc els comerços i indústries hosón : fabriquetes d'ePardenyes i xorissos, isense comptar les soaetats mútues, cultura-

les q de recreo, hi ha tres cooperatives espa-nyoles. La major pat dels homes de perallí treballen al mall ;a recordar que e: ciu-tadà que al moll de Marsella bufetejà Al-fons de Borbó quan baixava d'un transat-làmtic, era murcià). La immensa majoria deles dones renten i fui feines; força d'ellesfan de lporteuses al n-rcat de fruites a l'en

-gròs, competint amb les napolitanes, abun-doses i altes com toros.Es curiós que de ots els espanyols que

hi ha per allí els murians són els únics queno s'aclimaten als metjars francesos. Noméstindran quatre francs,però menjaran bacallàal seu estil, moixama noray i demás frutosdel pals. No compren nai cap formatge fran-cès, sinó formatge manchego, encara que se'nfacin un u!1 de la cta.

Lié I {bI.TANTS

Els de Lió i Saintutienne es podem clas-sificar en una altra ategoria. Se la passemmés malament que e. de Marsella. Per co-mençar, ja enyoren ?l sol de Múrcia—eld'allí no s'hi assembs de resi fins i tote: mateix de Marsella.Degut a l'actual crisi,:es setmanades allí só de tres dies. Quatreo cinc anys enrera, h^havia famílies sence-res que treballaven ; :es' mines de carbóde Saint-Etienne, Teienoire, Grand-Croix,Rive-de-Gier, Alès, e(., on es guanyaven45 francs per vuit hees (a totes les mineses treballaven les vin'•i-quatre hores segui_des) d'això es desperlrà que es guanyavenbans diners. Va ésser s anys que, per ells,allò i Barcelona, amb seva Exposició i a:-tres grans obres púb ues, eren l'Amèrica—en el començ del note reportatge ho com

-signàrem—. Tornant les mines, és de no-

ALTRES NUCLIS

Casp a.Gières, Lancey i Brignoud fa capel trop-plein de Marsella. Hi ha barriadessenceres de murcians amb les seves botigues

e^i tavernes, on passen les tardes del diumnaeberenant, jugant a cartes i escoltant un fo-nògraf de gran trompa que engega les segui-dillas del gran Ange:illo acompanyat del nomenys gran Habichuela ; per variar escoltenles del Tena de Badajoz amb el guitarristaManolo... De vegades, cls ^panys massa re-petits del cante fondo provoquen les iradesprotestes dels clients francesos que juguen abotxes al pati del cafè,

Ahans, per a les veremes, n'hi anavon mésde murcians que no pas ara, puix al veí pafss'han dictat lleis controlant l'entrada de tre-balladors espanyols.

^Bis veremadors arriben a França els pri-mers de maig per a romandre-hi fins a l'oc-tubre. Acostumen anar homes sols, la granmajoria de Lorca. Després de les veremes enresten alguns que fan les feines més duresdel camp. Per les veremes guanyen de 40a 45 francs per vuit hores i'tres litres de vien .altre temps només en guanyen de 28 a goi dos litres de vi per les mateixes vuit hores.De totes maineres, van quasi sempre a .preu

mfet i, és clar, guanyen és de •l'apuntat.Molts d'ells retornen de França havent gua-

nyat 5,000 francs ien cinc mesos. Aquestasuma no es veu pas massa restada per lesdespeses de manutenció : ells mateixos es fanla vida i, a les granges i cases de pagès ontreballen, hom els destina uns locals ad hocon poden dormir i cuinar. Vénen a gastaruns lo francs diaris. Hi ha murcià que famés de vint-i-cinc . anys que fa el mateixcada temporada.

EI centre de 1a regió on s'imstallen lescolònies fiotants', és Béziers—capital del vi—.Per aquelles comarques hi ha pobles comMauguio (Héraúlt) que de 3,500 habitantshi ha, exactament, 1,900 espanyols; a Thé-zan-les-Béziers, de 1,550 habitants la meitatsón de murcians i valencians. A remarcarque mentre els catalans i valencians a lallarga es naturalitzen, els mallorquins i mur-cians ho fan molt rarament.

En començar la temporada de les veremes,trens sencers procedents de Marsella, Lió,Saint-Etienne vam a parar al Llenguadocplens de vendangeurs amb els seus caps decolla murcians. Els primers' diumenges, elsesmercen a cercar-se els uns als altres. Elsfixos cerquen el parent, amic o veí que havingut, com cada any, de Lorca, Librilla,Caravaca, Vélez, etc, A Béziers, quan s'1iantrobat, fam un bon dinar, buiden unes am-polles de vi, es canvien records de famíliales dones es guardem uns pessics de safràd'Alcaraz; els homes es fumen emocionatsm caliquenyo que el nau-vingut va comprara l'estanc del Tío Juan d'Alcantarilla ins-tants abans de posar el peu a l'estrep deltransmiseriá o el tren que l'havia de durcamí de França...

a*^

Ací acabo aquest reportatge, que vaig co-mençar sense sospitar tota la importànciaque tenia el problema de l'emigració mur-ciana. Ha estat tot fent-lo que se m'hanaparegut moltes qüestions relacionades ambl'emigració. He procurat atendre les mésimportants, amb la intenció de desvetllar en-vers elles l'interès que mereixen. No he pre-tèS per a aquests meus articles res més queun valor informatiu, i creient que aquestresideix en la veracitat i :'objectivitat, m'heesforçat sempre a no apartar-me'n en e: mésmínim.

C.ARI.ES SENTIS

I) Vegi's MIRADOR, núms. I 95 a I;S, zos,zoo, aoj i 2(17.

TOTS ELS DIES

Bacallà Costa Brava

Garrafa Xacolí

Plaça F. Macià, 3 (abans Real)

Rbla. del Mig, 19 - Tel. 22503

d'enumerar un enfila'l] de pobles imacabab:e,n'hi figurarien centenars.'

A poca diferència, la vida és per l'estil entots els nua:is d'immigrats. Ja en presentà-rem un, La Torrassa, com a tipus. Per tant,no repetirem coses ja dites. Només, a talld'apèndix del nostre reportatge, pararemdels principals nuclis escampats al llarg delBesòs i el Llobregat i donarem algunes da-des sobre l'emigrat al Migdia francès.

SANT ADRIÀ I SANTA COLOMA

Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma deGramanet són poblacions indestriables a sim-ple vista. Aquesta unitat, des del punit devista de la nostra informació, encara s'ac-centua.

Santa Coloma de Gramanet, que .aquestscinc anys darrers ha crescut amb velocitatvertiginosa, ja és una població murciana. Di-guém-ho confidencialment : si l'Ajuntamenten pes no el formen murcians, és perquèaquests han badat llastimosament. D'unabanda deixaren apropar les eleccions sensepreocupar-se d'inscriure's al cens i propaga-ren massa el No votar, i té, ara no manen,almenys directament.

Però i^nfiueixen. Ara explicarem un cas.Parlant del creixement urbà de Barcelona,l'alca'.de de Santa Co oma va dir fa ums me-sos en unes declaracions publicados en undiari d'aquesta ciutat; ((Existen dos gruposde casas baratas, creadas por obra y graciade uno de aquellos decretos de la Dictadura,en virtud del cual unos señores vinieron aquíy, sin solicitar ninguna clase de permiso, seapoderaron del terreno que les convino yedificaron los grupos de casas baratas, a losque mos importaron una serie de familias, :amayor parte de ellas indeseables, procedentesde Murcia y otros lugares de España, pobresy llenas de lacras morales. Lo menos quepodría hacer ahora el Ayuntamiento de Bar-celona es quitarnos de enmedio a esta genteque tanto nos perjudica. Además estimo quea Barcelona :no le conviene nuestra agrega-ción, porque francamente, creo que agrega-rían um hueso.» Qwè havia dit! Tot seguitaparegué una mena de manifest adreçat a((la opinión de Santa Coloma », en el quales posava l'alcalde com un drap brut. S'acos-taven eleccions i aquest hagué de rectificari negar les manifestacions, i àdhuc afirmarpúblicament que sempre havia estat conven-çu u a uells forasters donavon vida pros-

una altra de semblant potència atractiva, ;aUralita.

Férem estada a Ripollet pocs dies desprésde 1a darrera proclamació del comunismo li-bertario. A l'Ajuntament, seient en una ca-dira mig rebentada per l'assalt de la igmo-rància, en forma d'unes dotzenes d'homesde la colònia immigrada, contemplàrem llar-ga estona com el secretari municipal s'em-tretenia e onganxant trossets de .paper tr-bats per terra, i, sovint, resolia el trenca-closques : obtenia tot um paper sencer del'arxiu municipal. Hi havia tasca .per estonade l'armari rebentat de i'ihabitacló en sor-tien llibres esbocinats. Els assaltants no yo-lien fer tanta destroça, •però com que cerca-ven el libro de los propietarios i no sabien .gaire o gens de llegir, estriparen altres coses,com ^el registre deis nínxols del cementirii el pla dels límits mtitnioipals de Ripollet.Només esquinçaren una mica uns documentspreciosos : unes fulles de reorutament mili-tar dels minyons de la lleva actual. N'h i ha-via zq. (z eren de minyons ripolletencs. L'al-tra meitat, menys un que era de Huelva, eraformada per minyons murciano-almeriams.

A Ripollet, segons m'informaren uns •queanaven a signar un document reivindicatiudel pacifisme de la massa treballadora autòc-tona, la més destacada personalitat de la •co-lònia, i caciqueja que és un gust, es diuHernández Marto • A casa seva hi ha 'gransreunions. 'Els immigrats, tan bon punt arri-ben, s'hi encaminen de dret. D'aquesta casaconten que el dia de la revolta va sorgiraquest lema que és tot un programa : Si eltrabajo es la salud, ¡viva la tuberculosis!

La colònia de Sardanyola—i no ens refe-rim a l'estiuenca—no és ni de molt tan im-portant com la de Ripollet.

Ham pot resseguir altres poblacions dela conca del Besòs, per exemple Mollet iGranollers. En aquesta darrera ciutat tro-barà tot un barri que és com un poble apart, amb alcalde i curandero propis.

En altres poblacions del Vallès, •com Sa-badeil i Terrassa, també podrà constatar lapresència de gram nombre d'immigrats, So-bre la darrera ciutat, cal fer present a lamemòria del lector l'altra proclamació delcomunismo libertario, la de l'^hiverm passat.

EL LLOBREGAT AGRÍCOLA

t g e 9 'peritat i progrés a la ciutat.

MONTCADA

A Montcada hi ha tants immigrats i grà-cies a això ha canviat tant de fesomia, que

j a no la coneixen ni els que en són fills.Ja '.no és la població agrícola 'i una mica in-dustrial que era; en pocs anys s'ha tornatuna població cosmopolita, encara que d'unmostruari de cosmos no gaire variat : mur-cians, almerians i algun que altre català .

Vaig barrejar-me entre els nois que sor-tien saltant I cridant de ]'escola installadaa casa la Vila : d'entremig, d'aquell formi

-guer en ebullíció no en sortia cap mot ca-talà. Ja havia desesperat de sentir-ne quantres rerassagats traspassaren la .porta comp-tant un grapat de bales de jugar : ((En tincquinze i no pas setze ; és que tens pa a l'ui?a

Me'ls mirava amb una mica d'emoció itot. Quasi em semblava que els tres mar-recs eren els sobrevivents d'un poble extin-git

LES COLÓNIES FLOTANTSEL MtGpIA DE FRANÇA

PROBLEMES DEL DIA

La setmana de 40 horesEn aquests temps en què vivim, la situa- signat encara la Convenció de Washingtonció política internacional pot ésser compa- de les 48 hores, i que per tant difícilmentrada a una grandiosa, però desordenada, acceptarien nous acords. Els delegats gover-xarxa de fi:s elèctrics, el mínim refree entre natius i obrers — solidaris almenys aquestels quals pot provocar el curt-circuit denti- cop — no han hagut de recórrer a grans es-nat a produir el més espantós incendi que forços per tal de convèncer llurs col-leguesrecordaria la humanitat, i a conjurar el qual patronals que llurs dubtes no eren sosteni-tendeixen totes'ses sanes energies, encara bles, donada la diversitat de les circums-que siguin obstaculitzades de sota mà pels tàncies.

interessos que tenen possibilitats de treure Però, de totes maneres, la discussió ge-beneficis de la catástrofe. Alludim a la ma- neral s'hauria prolongat infinitament, si nolèfica, però puixant, classe dels especuladors haguessin intervingut amb oportunitat i ener-del do: i de la destrucció. gia, Harold Butler i Picquenard, director

ManÁfestació d'obvers sense feina

Rbla. Centre, 33J (flP. Bacardí, zI'

ABAST D'UNA ENQUESTA

El problema dimmigr4ci6e la

Que lá immigraciú incontro oda de què sónobjecte unes quantes problacions catalanes,Barcelona entre elles, és un fet greu quemereix un estudi i reclama, cada dia ambInés urgència, unes solucions, no era capcosa absolutament desconeguda. Això sí, era,i és encara, una qüestió que no sembla pashaver cridat l'atenció dels 'poders públics

L'enquesta amb tanta consciència duta aterme en aquestes mateixes pàgines pel nos-tre collaborador Carles Sentís, haurà fet e:gran servei d'expandir el coneixement delsproblemes que aqueixa immigració planteja

Com viuen molts irnmigrats

i cridar sobre ells l'atenció que es mereixen.I, sobretot, aquesta enquesta té el mèritd'haver acudit a les fonts de la immigració,d'haver-ne estudiat les causes, sense aten-dre les quals no pot tenir solta ni eficàciacap solució que es pretengui donar al pro-blema.

Pot. establir-se u :na connexió, també, entrela nostra enquesta i un interviu amb el nos-tre amic J. A. Vandellós (MIRADOR, n.° zoo),on es remarcava la minva de la prolificitatdels catalans :paraile:ament al vessament so-bre Catalunya d'onades d'immigrants pro-lífics.

Durant el curs de publicació de l'enquesta,es produïa ]'algarada comunista llibertària,seguida de la detenció d'alguns dels que hiprengueren ,part, i la procedència de granpart d'aquests no feia més que reforçar l'in-terès envers la qüestió desvetllat per CarlesSentís amb les seves rigoroses constatacions.

Alguna altra publicació 'ha dedicat, darre-rament, comentaris a aquest tema, coi'nci-dint, naturalment, a assenyalar els perillscada dia més greus de la immigració incon-trolada i la urgència de trobar=hi un deslio-rigador o altre. Cal dir, però, que bona partd'aquests comentaris ens han semblat des-plaçats, potser, perquè no tenien en compteun seguit de factors dels molts que integrenun problema tan complex. Alguns d'aquestscomentaris s'han limitat a ésser una enves-tida contra els immigrats, demanant gairebéllur expulsió i l'alçament d'una barrera im-permeable.

Perd el cas és que necessitem immigratsn'hem necessitat molts, temps enrera, i ahores d'ara, malgrat tot, encara se'm oc-cessiten, sobretot per ,a les feines de peonat-ge a les quals la quasi totalitat de catalansno tenen c.vp :afició Ini necessiten tenir-la,posseïdors com són d'un ofici. Ara que d'im-migrats no en necessitem tants com ensn'arriben, i menys encara perquè vinguinací a fer de sense feina, .a explotar la bene-ficència, a escampar tracoma i menors di-línqüents, a augmentar el nombre d'analfa-bets i a dèixar-se entabanar amb la promesadel paradís comunista libertario que els pro-fetitzen uns ,propagandistes especulant ambllur misèria material i llur endarrerimentmoral.

Calpensar que Catalunya •és un país obert,on és difícil de garbellar la gent que hientra i que si vol s ^hi queda, i, a més amés, la 'llibertat per escollir la residènciaés un dret reconegut per la Constitució.

De totes maneres, bé caldrà pensar a es-talblir, com més aviat millor, mesures res-trictives, ja que no pot ésser-nos indiferentque unes quantes poblacions catalanes acullingent que no fan sinó augmentar e: nombredels sense feina, dels mendicants, dels tra-comatosos, dels trinxeraires i són un ele-ment de malestar i pertorbació per les con-dicioms en què els toca viure.

ESPECIALITAT

1 EN LA MIDA

Jaume I, 11

Telèf.11655

ABRICS CONFECCIONATS

COM ELS DE MIDA

r1 Vehils1

Vidal7, Plaça Universiiaf, 7

•

Tall immillorableConfecció superior

Classes extres

DES DE 75 Ptes. = 90 Ptes125 Pfes.i150 Pte•

PLOMES 16 Pises. = 20 Ptes.25 Ptes. í 30 Ptes.

II.n^a ^o^•a

Bon consellAra que la figura de Clemenceau ha estat

reactualitzada per diversos motius, és oportúde recordar una anècdota seva que és totauna lliçó.

Acabava d'ingressar un nou secretari deredacció en un dels diaris dels diversos quedirigí el Tigre. Aquest Ii donà un senzillconsell estilístic :

—Urna oració gramatical es conc on desubjecte, verb i predical. Per escriure no ne-cessiteu gran cosa niés • Quan us calgui unadjectiu, veniu a preguntar-me'l.

una ensarronada

Renovant la facècia, explicada ací mateixno moltes setrnanes enrera, de demanar ajutper a un fioble oprimit (en aquell cas elspoldeus), alguns estudiants van dirigir a di-versos diputats francesos una lletra, dema-zant-los d'associar-se a certes reivindicacions,

La carta començava així(c Senyor diputat: Ja sabeu que dos Estats

de la Reqública dels Estats Units estan pri-vats de la majoria de privilegis deis altresquaranta dos. Són els de Terra Nova i Gua-lemala. Les raons d'això són ètniques, lin-güístiques i polítiques.

>L'Estat de Terra Nova és habitat per dosmilions d'habitants d'origen ibèric, que d'en

-rà que Cortés conquistà el país i sotmeté elsinques han conserva la llengua espanyola.

»Pel que es refereix a l'Estat de Guate-mala, s'hi fiarla 2 ortuguès des de la con-quista de don Pedro de Syracusa, en 1456.))

A•legant que els dos Estats esmentats no-naés tenen un representant cada un al Senatde Washington, mentre que Nova York n'hité dotze, i afegint que polítics alemanys (en-tre ells Brúning), anglesos (entre ells LloydGeorge), s'lean adherit a la petició, dema-nen una petita mostra de simpatia per afigurar en el llibre d'Or que volen presen-lar al president Roosevelt.

Alguns diputats—els estudiants já sabienbé a qui es dirigien—han contestat ben afec-tuosament, i L'Eoho de Paris es diverteixpublicant les respostes. La facècia ha estatcompletada trametent als diputats tan gene-rosos, prospectes de manuals d'història i degeografia.

Un altre prefenclenf

Es tracta, però, del tron de Mònaco, trond'un país Qetit, però fet i fet un tron.

Un noble francès, ell comte Aynard deChabrillan, ha fet declaracions a la prem a,atiegant els seus drets, amb motiu de layenúnclrl quv la irm r@sa. azea+.n C¢yJot,p, )yesJet dels seus drets. Él comte diu, desprésd'una copiosa enumeració genealògica, queaviat dirigirà al Quai d'Orsay una nota rela-tiva a aquesta reivindicació dinàstica.

Segurament, el fet no commourà excessi-vament les cancelleries ; però el registremper si interessa a algun client de Monte-Carlo.

Una de les causes determinants de l'estatde malestar en què vivim és la crisi econò-mica, amb les seves múltiples conseqüèn-cies.

Es, per tant, comprensible ]'especial aten-ció amb què tot el món, ,aquests dies, haseguit les tasques de la Conferéncia inter-nacional de la setmana 'de les qo hores, ques'ha reunit aGinebra.

La reducció a ço hores de la setmana detreball ha estat, apriorísticament, considera-da pels optimistes com un remei eficaç pertal d'atenuar un dels punts de la crisi eco-nómica — i un dels més greus i angoixosos,— el del desenfeinament.

La Conferència ha estat suggerida perl'Oficina internacional del Treball, institucióanexa a la Societat de les Nacions i creadabasant-se en l'article 14 del tractat de Ver-sailles.

Es de justícia reconèixer lleialment que lainstitució ginebrina — sota la direcció eficaçi hàbil d'Albert Thomas, la mart del qualcal considerar com una pèrdua irreparable—ha donat resultats més tangibles que elsde la S. de eles N. — on la política ha entre-bancat, més que no pas facilitat, :es fun-cions —, i la legislació sobre el treball exis-tent avui em quasi tots els 'països europeusn'és 'la millor prova.

La Conferència de les qo hores 'ha tingutuna llarga preparació. Els més optimistessuposaven que ]a cosa podria ésser fàcilmentposada en práctica. IEn efecte, de feina n'hiha poca i la mà d'a'bra abunda, i, en con-seqüència, l'esmerç d'aquesta és molt limi-tat. Dit i fet : reduïm 'les 'hores de treballi així podrem donar feina a, un més grannomhre de desenfeinats. Senzillíssim, no?Però si us 'ho sembla així, als que prengue-ren 1a iniciativa de la Conferència, el des-enrotllament de les discussions de Giinebraels demostrà que la qüestió és, en canvi,d'úna gravetat excepcional, complexa, sus-optible de motivar complicacioins econòmi-ques. Els delegats patronats han suat — mal-grat que a Ginebra el termòmetre marcava5 0 sota zero — per tal de demostrar els per-judicis que reportaria el procediment. Es certque els representants dels governs no hanestat tan catastròfics en les previsions, tro-bant-se en certa •manera d'acord amb elsdels obrers ; però la volwntat patronal enin problema d'aquest génere és de les que,pel que sembla, tenen major importància.

***

El punt en què més especialment basa-ven llur oposició els delegats patronals, ésel concernent als jornals. Aquests, amb l'a-pl icaci ó de la setmana de 40 hores, hauriennecessàriament d'ésser augmentats, per talde donar ,als obrers,malgrat la disminucióde les hores de treball, els mateixos mitjanseconòmics per a proveir les necessitats de laida. Aquest augment podria, consegüent -

ment, repercutir alçant els preus de produe-ció. Contra aquesta tesi patronal, els repre-scntants dels .governs Khan argüit que unaugment eventual del cost de la mà d'obrai de la producció portaria a una major po-tència adquisitiva — o sia a una major va-lorització — de les monedes, la qual cosa,si no millorar la situació, seria tant commantenir l'equilibri actual. Els patrons nos'han donat per vençuts, i ajudats pel delegatitalià De Michelis — que implícitament haconfirmat el que havia dit el representantde les organitzacions obreres franceses, Jou -haux, és a dir, que la patennitat d'aquestaConferència no corresponia a Italia, sinó ales organitzacions obreres internacionals —,han recordat que no tots e'.s Estats havien

COMPANYLA GENERALDE TRAMVIES

EI dia r. r de febrer propvinent, ales onze del matí, es procedirà, a lesoficines d'aquesta Companyia, Rondade Sant Pau, 43, al sorteig núm. 1 9de les 230 obligacions al 5 per ioo quecorrespon amortitzar en el present any,segons el quadro estampat al dors delsTítols.

Barcelona, t6 de gener de 1933•El Director,

ALFRED ARRUGA

l'un de l'Oficina internacional del Treball icap l'altre de la delegació i representant delgovenn francès.

Butler ha remarcat una vegada més Jagravetat del desenfeinament, no deslligattampoc dels progressos tècnics de la indús-tria. Ha recordat que en 1929, quan la crisieconómica encara havia de començar, ja 1tihavia, en tot el món, ro milions de sensefeina. ((Quan la crisi s'haurà acabat, potmolt ben ésser que aquest nombre no dis-minuirà. Per això és indispensable i huma-nitari d'aportar al mal tots cis remeis quepuguin atenuar-lo. ) ,

Picquenard, amb una lògica força convin-cent, ha fet compondre la necessitat de ve-nir en ajuda de les classes treballadores ambels mitjans que avui són possibles d'ésserposats en •pràctica, i ha 'presentat una solu-ció conciliadora de totes les• tendències, jaque, en substància, calma les aprensions pa-tronals i fa (possible d'experiment d'aquestasetmana de 40 hores. Els representants pa-tronals i governatius italians — en sorpre-ncmt desacord amb els delegats dbrers — hanacceptat la solució Picqueanrd, però amb to-tes les reserves, especialment pel que fa als

i

jornals, ja que el govern feixista vol sostenire: punt de mantenir-los al nivell més baixdel món.

Closa la discussió general, la Co'ferèncias'ocupa aquests dies dels detalls tècnics. S'haresolt, per entesa entre tots eIs delegats, unaqüestió : 'la de (fixar la validesa de l'acordper una duració brevíssima.

Amb tot això, però, no es pot dir si efec-tivament la setmana de 40 hores serà posadaen vigor o no ho serà. Prou pactes t prouacords s'han pres a les ribes del ,llac Lomanque després han resultat lletra morta en elmoment de Ilur aplicació, perquè no puguemalimentar um oert escepticisme sobre aquestacord que hauria d'ésser — usem el condi-cional per evidents raons de precaució— closi estipulat dilntre poc.

Així, doncs, si en la pràctica reportaràels fruits benèfics que se n'esperen, no éspossible de predir.ho amb certesa. IEn rigorlògic, el projecte hauria de permetre d'ocu-par un quantiós nombre de desenfeinats, cosaque alleugeriria els balanços — tots 'tan crí-tics — dels Estats, els quals podrien reduir,així les no (baixes xúfres dels subsidis perdesenfeúnamèttt. Però en qüestions político-econòmiques no s'ha d'excloure mai l'impre-vist, que sovint es presenta a demostrar queàdhuc la lògica és... una opinió. Ben aviat,altrament, els fets donaran una .resposta elo-qüent a la qüestió.

Entre els delegats governatius que major-ment han defensat l'e ficàcia del projecte, hiha hagut el delegat espanyol, que en aques-ta circumstància formava a; costat de païsosdemocràtics com Bèlgica, Txecoeslovàquia,França, etc. Les democràcies comencen acompendre la utilitat d'anar avingudes entotes les qüestions intennaciona:s, i això éssempre un ,bon indici,

TIGGIS

,, O M

S DIscO O/^^I IRROPIBLE ''^0

TRAMVIES DE BARCELONA, S. A.

Vencent el 1. T de febrerpropvinentels cupons noms, 29 emissió de 1925i rr emissió de t930 de les Obliga-cions al 6 per roo d'aquesta Societat,s'informa als senyors tenedors que e;pagament dels expressats cupons que-darà obert des de l'esmentat dia a raóde pessetes 7'50 per cupó, deduint pes-setes t'ro5o per impostos del Tresor,en les següents cases de Banca:

A Barcelona : S. A. Arnús-Garí iBanca Marsans, S. A.

A Madrid : Banc Internacional d'In-dústria i Comerç i Banc de Biscaia.

A Bilbao : Banc de Biscaia.A València : Banc de Biscaia.

Barcelona, t6 de gener de 1933•El Director general,ALFRED ARRUGA

Però, al costat de les mesures restrictivesque nosaltres puguem posar en pràctica, hiha alguna cosa, de solució més lenta, peròmés eficaç, que totes les :imitacions per dra-conianes que siguin. Aquesta cosa és atacarl'arrel mateixa del mal, i és per aquest cantóque e: problema és de la incumbència delgovern espanyol, i agafa una amplitud quesobrepassa els interessos catalans per afectarels espanyols en general.

E: fet de l'emigració murciano-almeriana,que és la que principalment ens envaeix,no és més que una forma del que passa a

tot .arreu : la despoblació dei camp . en vir-tut de l'atracció exercida pels nuclis urbansi industrials, atracció més enèrgica ,per talcom en la regió murciano-almeriana no s'hipot viure, com han explicat prou els dosprimers articles de Carles Sentís. D'unabanda la improductivitat d'una terra on noplou i que no és irrigada, d'altra banda lacrisi minera, han afamat aquell país. Noés possible obligar els seus habitants a mo-rir-s'hi de gama pel fet d'Ihaver nascut allí,i és molt natural que fugin d'una misèriainevitab:e, 'baldament sigui corrent el riscde caure en una altra misèria .per l'estil.

El que cal, doncs, primer que res, és queels naturals d'aquelles regions s'hi puguinmantenir. S'han d'estudiar i adoptar proce-diments que assegurin '.a fixació d'aquellespoblacions, no veient-se impellides a emi-grar per la misèria. Per això en el repor-tatge que hem publicat s'ha parlat en pri-mer terme de la situació desesperada d'a-quelles torres i del pantà de Puentes i '.aconducció de des aigües del Castril i delGuardal, com a mitjans d'eliminar de: mapad'Espanya una taca estepària de Tes moltesque hi ha. IEs tracta, 'naturalment, d'unafeina (llarga i costosa, de rendiment noimmediat, però segur. Ara que és la de méseficàcia i d'urna urgència que ningú no potgosar discutir.

No és doncs amb un esperit de xenofòbia,de xovinisme, que hem prestat a .'emigraciómurciano-a.meriana una atenció tan sostin-guda. Tant com als catalans, els convé aells, convé a tothom, endegar urna emigracióque no addha res de debò i -- des d'aquestespàgines s'ha exposat .prou bé — és feixugade perills.

Pel que fa a inosaltres, els catalans, en-cara 'tenim una .altra feina, després de la delcontrol tant de la quantitat com de la qua-litat de 'la immigració: assimilar els contin

-gents immigratoris que ens arriben .ambtanta profusió. Sobre aquest punt, són proueloqüents les dades estadístiques per a fer

-nos pensar seriosament en el possible aspected'una Catalunya amb Estatut i colgada sotal'allau immigratori.

Amor a l'ofici

A la presó de Chicago hi havia urt de-tingut, anomenat Page, allí tancat per unrobatori, la condemna del qual exj tirava adarrers de 1932.

Però el detingut demanà per quedar-s'hiencara unes dies. 1 això per amor a l'artdramàtic. Perquè Page havia escrit unaobreta que els seus comfanys de detencióhavien de representar la nit de Nadal, i creiaencara que mancaven alguns assaigs perquèla rejresentació fos reeixida.

El desig del dramaturg ocasionad, tan cu-rós de la seva obra, fou satisfet. Algú pen-sarà que els reglaments penitenciaars sónben flexibles, a Chicago. 'Com si els hagués

Jtsr CABO']' redactat una Victòria Keat.

)(L'Opéra de Quat'sous».--I,a conquista en el bar. Polly (Florelle), Sra. Peachum(Massa), !Mackie (Préjean)

Ecos de la prensa francesa sobreLA OBRA MAESTRA DE V.W. P&IIST.

S:e, ^^$ç L

C11^^^p ^6 nd s ; t,` 1a^^^ s ra ¡os ^: i f^pS^,^comoto^^lfodos;^ e . P` .,

j'8 elit i

obr9S sedrr^eblo

^, .snobs; é p^^^os... Q^QiQ

at 1 Q

•,; ; ll:r¼\r

pA I^ 1 ^llES ^^1ÉRQ^AfS9u ° rPa ado 1 S ^^ ^6/e Per •Z;

ro P o rdodena bra ^ yla ie19.^^yel

ssi ' . ro I J' '' C1 y/iriso.

d por. lares^^^ /ír/co, P

L

rS un r'(L COMEDIA DLn1fQg^ a. Uh4 ma- 11

't\Q.n

^1n2 c I^n1el^ <..LAVID,WB

T

1 !q/ ®L iUn film que MIRADOR recomana a ets els seus lectors

DISSABTE ESTRENA ♦ Producció Warner Bros - Frst Nacional

Adol;,he Menjou en agradable companyia

EL CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRÁFICA

CAP A LA POSTA?

Les darreres estrenes Adolphe MenjouFinalment, dintre de. poc s'estrenarà

L'Opéra de quat'sous, el millor film de G. W.Pabst, que tan ben rebut fou quan fou pre-sentat en sessió de Studio Cinaes. Mentres-tant els articles de Joan Tomàs, aparegutsen aquest setmanari, hauran informat elsnostrès lectors sobre els antecedents teatralsd'aquest film impressionant, que per la nos-tra ibanda ja vàrem comentar des d'aquestesmateixes columnes a propàsit d'aquella pro-jecdó especial. G. W. •Pabst ha realitzat unfilm picaresc a base d'un tema que havia

donat ja diverses obres plenes d'humor llò-breg i de sàtira mordaç. L'ha realitzat dinsla més auténtica tradició del cinema ale.many, tradició avui mig perduda, circums-tància que explica per què el film de Pabstapareix avui en el panorama contemporanidel cinema com una obra isolada que costa A

de relligar a cap dels gèneres i estils que so-lem veure a la pantalla.

No hem de tornar a dir coses que ja hemdit ; per això no insistirem. Hem volgut no-més recordar la importància d'.aquesta es-trena as inostres lectors, més que més con-siderant la depressió que han sofert als pro-grames d'aquests darrers dies. Pensem queaquesta setmana els programes hauran mi-l l orat sensiblement ; almenys tenim esperan-ces sobre alguns dels títols anunciats.

Hem vist El pecat de Madelon Claudet,film amb Helen Hayes, la remarcable actriuque ja vàrem tenir cura d'assenyalar a propòsit d'El Dr. Arrowsmith. IEs tracta d'unmelodrama que reuneix amb oerta elegànciaels tòpics del gènere..

El tema de la noia mare ha estat sempreun dels temes dramàtics més fèrtils. Aques-ta mateixa facilitat explica l'abús que se n'hafet. Cal no poca prudència i una gran serie-tat per no anar .a parar, començant per aquí,a un resultat 'llastimós, tractant d'emocio-nar la gent que té les llàgrimes fàcils, ambles males .arts del gènere que hem convin_gut d'anomenar fulletonesc.

El cinema ens ha ofert mostres de.. totamena d'aquesta història de la noia seduïdai abandonada i que ino pot legitimar als ullsd'una societat, la seva 'maternitat. Recor-dem exemples inoblidables, com, em primerterme, Les dues tempestes de Griffith, i mésrecents els films El món contra ella i La donamarcada de Sternberg i Seastrom, respecti-vament. El pecat de Madelon Claudet repe-teix, amb variants notables, 1.a història, i enporta 'les darreres conseqüències a un extremque jutgem excessiu. Fins aleshores el filmtranscorre dins una discreció estimable, peròaquesta darrera etapa, om veiem la mareabandonar-se fins al puint de vendre's i fre

-qüentar tota mena de llocs infectes, .ambl'únic objecte de procurar-se diners perquèel seu fill pugui fer una brúliamt carrera demetge, darrera etapa en la qual veiem He-len Hayes abusar del maquiliatge, és un epi-sodi desagradable i convencional. Però ja sa-bem que 'hi ha um públic que té una grandebilitat per ,aquestes històries i aquests filmssón d'aquells que a 1a millor dbtenen ungran èxit popular. A més a més, hi ha Le-wis Stome fent, com sempre, de gran senyor,encara que per aquesta vegada faci de gran

Rasputin!!la versió d'aquest apassio'

nant motiu històric, feta per

ADOLF TROTZinterpretada pel colós

Conraá Veiátla podreu veure aviat al

CAPITOL

estafador i lladre d'envergadura amb els airesd'un gran cavaller.

Hem vist també El condemnat, amb Ro-nald Colman, un dels actors que gaudeixavui, i amb justícia, de més prestigi. Enaquest film el retrobem en el paper d'un for-çat en els penals que Frainça té establerts ala seva Guaiana • Unes primeres escenes ensfan pressentir un film espantós, un espec-tacle de 'brutalitat i de misèria ; però no hiha res d'això. El film no insisteix sabre lavida d'aquells presidis que tenen a tot arreu

del món tan mala fama. La bistòria lliscatot seguit cap a l'idilli, perquè resulta que eldirector de la presó és un home lleig—natu-ralment—que té una muller tan bonica i jovecom Ano Hardiing, i com que aquest matri-moni necessita—naturalment—un criat, prencom a tal un •presidan, i un presidan d'aque-lla .presó que té fama de :no acceptar sinóels pitjors dels delinqüents, un presidan—tots la !ho deveu haver endevinat—que és pre-cisament Ronald Colman, la parella ideald'Ann Hardimg.

Ja podeu veure doncs que es tracta d'unad'aquelles històries com només se'n veuenen els films, i com que tanmateix la situacióaquella no és gaire planera i cal de totespassades arranjar-la satisfactòriament, elfilm de moment no acaba sinó amb el clàs-sic : T'esperaré! Passen una pila d''anys iAnn Hardúng i Ronald Colman, més trem

-pats que ma,, gaudint del que sembla unaeterna joventut que tots podem ben bé enve-jar-los, poden abraçar-se en l'andana d'unaestació europea de ferrocarrils, disposats aviure feliços per sempre.

Senva.em, així mateix, per completar lanostra informació

Ahir es presentà en prova .privada L'últimbaró sobre la terra, nova versió sonora d'unfilm que tothom recorda encara. Així mateixacabem de veure un altre film de MarionGuérin--nom que cal tenir present—, Re-cords d'una collegiala, amb Sylvia Sidiney.D'aquests films ens ocuparem en un númerovinent.

J. PALAU

El curseE de M. Luz MoralesDissabte a les set de la tarda, Maria Luz

Morales donà a la Catalònia la primera con-ferència del seu cicle de quatre.

En aquesta primera sessió, la conferen-ciant insistí sobre el que podríem dir-ne laprehistòria del cinema, apuntant les diversesetapes convergents que ens condueixen, afinals del segle passat, al fet cinematogràfic.El cinema a França, el cinema a Itàlia ifinalment el cinema a Amèrica. Maria LuzMorales dedicà la segona meitat de la sevadissertació als orígens del cinema americà,que creix sota la voluntat d'uns quants jueuseuropeus, per organitzar-se ràpidament enurna indústria prodigiosa.

Després es projectaren una bona colieccióde vells films, de molt curt metratge, de laprimera època històrica del cinema. Cintesamb Lilian Gish, W'ali.ace Beery, DouglasFairbanks, Ben Turpin, Buffalo Bi'il, Glò-ria Swanson, etc.

Conferèncíes de Díaz=PlajaOrgaini'tzat per 1'Asssociació de Cinema

Amateur pertanyent al , Foment d'Arts De-coratives, ve donant el nostre collaboradorGuillem Díaz-Plaja un cicle de conferènciessobre cinema, la darrera de les quals tindràlloc avui a les vuit del vespre.

Guillem Díaz-Plaja ha revisat en aques-tes converses la seva dogmàtica enfront delsetè art tal com fou explicada al primercurs de conferències sdbre cinema que tin-gué lloc a la Universitat. S'ocupà en la sevaprimera conversa dels fets essencials del fe-nomen cinematogràfic en general ; ocupà lasegona l'estudi dels dos elements creadorsdel film ; l'estàtic i el dinàmic. ,Avui té llocla darrera d'aquestes conferències ; es titulaFunció del cinema.

La censura a AlemanyaEl paràgraf ra8 de la Constitució del

Reich relatiu a la paraula i a les obres del'esperit, estipula que cap censura no podràésser exercida en tot el territori de la Repú-blica, «tret allò que respecta el film, per a1qual, eventualment, poden ésser preses dis-posicions en contra».

Es molt curiós 'l'estudi de les orientacionsque serveixen a la comissió alemanya decensura per ala permissió dels films. Algu-nes d'elles són iben conegudes i no cal estra-nyar-se'n gens. Els temes eròtics sán vigi-lats. Fins i tol ('ambient en qué es desen-volupa l'acció cal que sigui a cobert de qual

-sevol iusirwa^ió tbrbolp.Però a més a més d'aquests temes n'hi

ha molts d'altres que criden més poderosa-ment 'l'atenció. Llevat, naturalment, dels detipus subversiu i revolucionari, 1a censuravigila molt la projecció de films on .altramena de sensibilitats puguin ésser ferides.Per exemple, la brutalitat. Així, la con-sura va fer desaparéixer fragments de'fikm dels Nibelungs'o de Res , de nou a l'Oestper la seva cruesa. Hi ha films com Pietro,el pirata, totalment prohibits per .aquestaraó.

El cas més curiós de tots, però, el dónael film de Karlheinz Matin Von Margen bisMittenacht, realitzat sota la fórmula expres-sionista. E.1 censor el prohibí; devia ésserun reaccionan antiavantguardista. Heus acíla condemna oficial que motivà la prohvbiciódel film : «No és de creure que el públicpugui gaudir amb aquestes fantasmagories.»

uEl actor de teatro finge, se adapta, si-mula. Cuanto mejor simule, mejor es sutrabajo. En cambio, el de cine obra exte-riorizándose. Y más bien se le puede com

-paran a un poeta que crea su mito, quepenetra en una selva de imágenes persiguien-do su propia sombra. El uno se coloca enel lugar que se le asigna en un mundo yahecho. El otro vierte su espíritu sobre lapantalla limpia y va poblándola de seres yde cosas.»

Així ha marcat Francisco Ayala la dife-

NOVETATSEN CAMISES

)arme 1, 11Telèf.11655

cal dir com Menjou salta de ridícul en ri-dícul. Pobre! Menjou arriba a fer veritablellàstima. Ell prou s'esforça a anar amb bi-cicleta, a cavall, a les platges de moda, alsballs més moderns ; el resultat no pot éssermés catastròfic. Vell i baldat hauria acabatmolt malament si :no el pren pel seu compteuna seva mecanògrafa amb aficions d'infer-mera. Amb la tranquillitat i fent règim esrejoveneix força i fins i tot els cabells seli tornen més negres, però la mala impressióhi és i perdura.

CAPITOLAvui, grandiós èxit delfilm basat en el tema so-cial de més transcendència,realitzat amb tota cruesa

i realisme

per

DITA PARLO

HARRY FRANK

Una selecció Sonoro Film distri-

buida per

EXCLUSIVES FEBRER [ BLAY

réncia que hi ha —i que sempre hi hauriaNo és que pretengui, ni molt menys, can-d'haver — ontre l'actor de teatre i el de ci- tar unes ab's'oltes a Addl;plhe Menjou. IElnema. Llenguatge ben peculiar, el de Fran- crec amb recursos niés que suficients percisco Ayala ; però .potser aquesta qüestió, tan arribar a interessar-nos en els papers cadadebatuda, quedi força esclarida si la, mirem vegada menvs arrogants que seguramenta través - d'aquest paràgraf de la seva In- continuara representant-nos. A més, altres,dagacióa del cinema. I evidentment, Adolphe amb teatralismes de més mala llei que elsMenjou 'ens resulta més un actor de teatre de Menjou, bé van perdurant en el cinema!que de cinema. Només vull deixar consignat que Adolphe

Adolphe Menjou estigué durant deu .anys Menjou trigà deu anys a triomfar i queactuant en el cinema sense que, ni per h in ara, que justament va pels deu .anys que elmoment, cridés l'atenció a ningv. seu nom es cotitza, deixa o es veu obligat

Fou en 1923 que, sota la direcció de Char- a deixar amb certa freqüència el tipus quehe Chaplin, es revelà tot d'una. Es que ar- li doné la glòria i la fama.ri'bá a imposar-se per la seva figura fotogè- RODOLF LLORENSpica o pel seu treball eminentment cinema-togràfic? Diria que més que d'artista de ci- .nema s'imposà ]a seva elegància, les seves Agència exclusiva per a la venda demaneres de comportar-se en societat.

Aq els arguments d les pelly a-A/{ Íen qué Men^jou £a de gala»,, moltes vega- 11^^ 1des no s'imposa de sobte. Recordeu-ho;en certs films els costa, a les protagonistes, S iatat6enara1 Espanyol de Llibreriad''en

amorar-se de Menjou, amb el qual, ja

hohan

sabemde•casar

ena

sse fique nincom

gúptes,

enIs,

bocreieu

dig, tal Barbarà, 16 Telèfon 14186

s de com hem pretès veure en e1 pdbiic — prin-cipalment el femení —, les protagonistes delsfilms arriben a acceptar Adoiphe Menjou,més que per cap altra cosa, per la seva ca-vallerositat tant en l'actuar com en el ves-tir, per deixarho dit en dues paraules.

Us imagineun Menjou sense el bigoti isense els seus vestits acabats de sortir decal sastre? Un altre artista de bigotis tanfamosos com els de Menjou és William Po-vell ; a Powell podem recordar-lo — en elfilm A l'ombra de la llei — completamentrasurat, de Menjou és impossible tan solsimaginar-ho. El 'bigoti i es vestits són Men-iou. Bigotis, vestuari, coses de teatre, enresum.

En definitiva, doncs, el que s'imposà fouel paper — de qualsevol vodevil francés —representat a les mil meravelles per Menjou,més que la seva figura, un 'bon xic anti-quada.

Per això un simple canvi de tipus a re-presentar, que emn altres artistes no significacap cosa transcendental, en Menjou té laseva importància i pot significar molt.

Començàrem a angunielar.nos per la sortde Menjou en el film La tigressa i el rajà(amb Evelyn Brent), en el qual Menjou noés el senyor de sempre, com li pertoca, sinóque és un pobre diable, comparsa de revista,que es disfressa de rajà.

Molt més haguérem de patir per al pres-tigi de Menjou en el famós film Marroc.Tots tenim encara present com anava, en

les situacions desairoses, de mal a pitjor. Esclar que ell aguantava ferm i impertèrrit,sempre. Potser pensava que en darrer termehavia de vèncer la seva paciència, la sevasollicitud, la seva esplendidesa, la seva ben

-homia. Potser es refiava massa que succeï-ria — com en altres films seus — que, permés que li costés, acabava .per quedar-seamb la .protagonista. Ací fallé estrepitosa-ment, ja ho veiérem. Un mal presagi?

'El més gros, però, ho hem vist recentmenten la pel.lícula — per cert força entretingu-da — titulada Coses de solters. Menjou enssurt carregat d'anys i de xacres. L'home té,encara, certes velleitats donjoanesques i es

casa no menys que amb Joan Marsh, jove,bonica i amb molts pardalets al cap. No

Le

EL FILM DE

jean Choux

cñicn quirapp®rtc(Un perro con pupila)

per René Leiebvre

Molt aviat gaudireu

amb aquest 61m que

s'estrenarà al

Cinema Catalunya

A11R1@MR

EL TEATREorígens de la_comèdia catalana LLANTERNA L'Orquesfra Planes

í el seu espectacle

Dintre de la complexitat de la nostra re-naixença, el teatre 1 els Jocs Florais són lesdues manifestacions més eloqüents de l'àn-sia que caracteritza aquells homes que pre-senten un desvetllament de la llengua cata-lana sense saber-ne ben bé el perquè, en-cara que Bofaruil, secretari dels primers Jocs,digués em el seu discurs : uSerem perquè jafórem», Els Jocs són aleshores el redòs dequasi tots els intellectuals i hi acuden totesles tendències. Són, junt amb el teatre, elfogar de .la nostra renaixença.

El teatre .va ésser un factor .,i,mportamtíssim ; tingué perdamunt dels Jocs la populari-tat i sobretot la comunicaciódirecta amb el pobre, el •pobleque, avesat a la influencia cas-tellana i a l'esforç d'una gene-ració a esdevenir espanyolsd'idioma, no concebia altra]lengua literària que la caste-llana. Aquesta rutina mi hau-ria estat vençuda amb tantafacilitat si la nostra renaixen-ça no hagués ágafat el teatrecom a mitjà.

Ningú no creia en ('èxitd'un teatre que fugís del lí-mit de la paródiá o bé es dei-xés portar per una preocupa-ció dramàtica ; àdhuc els ma-teixos autors en descartaventota possibilitat. El xaronis-me que, fins l'any 1865, haviacaracteritzat la producció ca-talana, va ésser vençut ambl'estrena de Tal faràs tal tro

-baràs de Vidal i Valenciano.Des d'aleshores el teatre ca-talà segueix un mou camíPitarra, sota agqesta influèn-cia, escriu Les joies de la Ro-ser — que senyada una novaevolució a l'autor de les «ga-tades» — i Josep Maria Arnaui;,nstaura la gomédia veritat,que, en fugir de la paròdia ide les produccions vulgars iantiliteràries, és 1'iinici di'unnou gènere més seriós i so-bretot més digne.

Josep Maria Arnau és elfundador de la comèdia cata-lana. Després de l'estrena deTal faràs tal trobaràs -- qd'abril de 1865 —, Arnau estrena el mateixany — ai de desembre — la comèdia La pu-billa del Vallés. Amb aquesta obra un nougènere resta iniciat, i, en els dos aspectes,un camí d'optimisme s'obre per al teatrecatalà.

A Arnau no l'havia preocupat mai l'èxitd'avant del públic ; per això les seves comè-dies porten el segell d'una més alta preocu-pació, una noble independència el fa obrarselnse el prejudici de voler adquirir •una fàcilpopularitat. No es sentí mai dominador delpúblic, ,però tampoc es trobà dominat perell, i és això el que va permetre que el seuteatre tingués un caràcter personal i iniciés,a contracorrent del públic i dels autors ma-teixos, un nou génere tan iluiny de 1 a parò-dia com de la xavacaneria. Ja abans de i865havia estrenat Els banys de Caldetes —pri-mera obra catalana que va escriure — i. LesAmetlles d'Arenys. Ambdues posen de mani

-fest una pulcritud de 1lenguatge, i,sobretot,la desaparició absoluta del desvergonyimentque, fins aleshores, 'havia estat la normad'aquestes peces en un acte. Quan Pitarraestrena Ous del dia — 1864 —, -paròdia deFlor de un día, Josep Maria Arnau ja ha

ç©LLii$Avui nit en Sessió de Gala

Quelcom més que una pel lículaUna revolució en el gènere

de l'opereta

Un nou sentit del ritme, del'humor i de l'estètica

espectacular

•

Es un film PARAMOUNT

animat pel geni de Mamoulian

en:lestit Els banys de Caldetes, inici de laseva valúosa producció.

Arnau, amés a més, introdueix una no-vetat al teatre. Els personatges que fins ales-hores jugaven en totes les obres, eren page-sos o bé menestrals ; una timidesa dels au-tors, una por estranya que justifiquen totesles vacil.lacions d'aquell moment de la nos-tra renaixença, els retenia. Això limitavaconsiderablement les possibilitats dels autorsi esquifia el camp on el nostre teatre haviad'estendre's. Josep Maria Arnau és el pri-

Josep Maria Arnau

mer que porta a l'escena els senyors de bar-ret de copa i de levita i 1a classe mitja, i,amb el seu enginy fàcil • i franc, els con-verteix • en les millors figures del seu teatre,bo i explotant-ne Ilurs psicologies caracterís-tiques. Aquesta novetat, atribuïda per algunsa Vidal i Va:enciano amb Tants caps tantsbarrets, correspon a Josep Maria Arnau, queamb Els banys de Caldetes dóna en 1864,un any abans de l'estrena de Tants caps tantsbarrets, aquesta nova modalitat que posade manifest una ànsia de millorament i quehaurà d'influir, més tard, en quasi tots elscomediògrafs de casa mostra.

Josep Maria -Arnau reuneix una sèrie decondicions — ara més apreciades que no pasa'ba;ns — que contribueixen a l'èxit de laseva empresa ; la que sobresurt més, és queno era un poeta que escrivia per al teatre,com quasi tots els autors d'aleshores queacudien ais Jocs Florals, aiguabarreig detotes les tendències, sinó un home de teatreque escrivia en vers. Mai no va sentir-setemptat a trametre composicions als Jocs, toti que en dues convocatòries figura el seunom antre el jurat qualificador. També ésJosep Maria Arnau un 'bon dialogador ; noconverteix mai el diàleg en una mena decertamen poètic, com molts autors que, enfer gala de fecunditat poètica, trencaven elcurs de les idees i la naturalitat de les situa-cions i finalment, el llenguatge dels intèr-prets dóna la impressió que el comediògrafes preocupà del lèxic, i en aquest punt ésmolt superior als seus contemporanis. Da-vant de la puerilitat de 'la frase de FredericSoler ael català que ara es parla», Arnau hioposà ta noble intenció d'enlairar la mostraescena ambproduccions de caient literari ide gust escollit.

JOSEP M. MIQUEL t VERIGIES

4 015C0oiiO IRROMPIBLE^^^o

IIIIIIIIIIIIII IuIIIIIIIIIIIIIImIIIIIHIIIIIIIIIIIIIIIII:URQUINAONA

— AVUI —

° QRpG4AhA(^Ml(0

^N aE^ t

41M ì:1 1

?^6N

— '^e E

— vn E?et1

fon QI

Frac

_—

JIIIIIHIIIIII1liiiu111111U1II1U11111111 II! !IIIIIIIIIIIIIIF

«Santa Rusia», comèdia dra=mática de Benavente (Teatre

Barcelona)

FantasioGrandiós èxit de la meravella

artístico-esportiva

t

Ç'(9qq

per

Leni Ri^fenstahli

HannesSchneider

Imatges dula bellesa incom-parable, un èxtasi de pura

eegria

•

Una exclusiva FEBRER i BLAY

L'Orquestra Planes s'ha prodigat moltaquests darrers temps. IEs la millor orquestrade jazz que tenim. I s'ha rodejat sempred'atraccions gens negligibles. Val la penade parlar-ne, doncs. Aprofitem la seva actua-ció recent al Còmic per a dedicar-li unscomentaris.

Hem dit que l'Orquestra Panes és la mi-

Carrne Salazar

flor orquestra de jazz que tenirn. Això novol dir que sigui perfecta. IEn Planes i elsseus discos vivents no han comprès el ve-ritable sentit del jazz. Es pensen que eljazz és estridència. I' el seu metall és tanestrident que us arriba a crispar els nervis.Es l'error de moltes orquestres. L'error del'Orquestra Flemming, de la de Cases Augé,que acompanyava Blanca Negri i Clarel...A Barcelona, la dolçor de la :música ameri-cana només l'hem trobada en l'Orquestra deSam Wooding, la millor que ha actuat ací,els Chocolat Kiddies i els Cofias ColoredCla•ks que tocaren a l'Edèn .

Però si 'En Planes i els seus homes nohan copsat l'íntima significació del jazz, hancomprés, .per contra, que aquest, ultra adre-çar-se a l'orella, ha d'adreçar-se també alsulls. I la seva orquestra és eminentment es-pectacular. D'ací ve l'èxit falaguer que obté.EI noi de la bateria,sobretot, amb el seurostre ahuri, la seva serietat impagable i lesseves inflexions de veu irresistibles, és uncómic excedent. 1 ja que d'espectacularitatparlem, hem de confessar que el menys es-pectacular de tots els components d'aquestaorquestra és el seu director. En Planes, grà-cies a Déu, ja s'ha alleugerit d'aquella clen-xa de perruquer que li naixia a l'orella. I nodirem que actualment la seva calba siguiaristocràtica, però sí que el seu rostre haadquirit més normalitat. Ara, voldríem ques'alleugerís també d'aquella punta de cursi-leria i del seu encarcarament afectat i pre-sumptuós. Encartonament desposseït d'aque-lla simpatia desimbolta, indispcnsable en elmusic-hall. 1 acabem. (Està bé que l'Orques-tra Planes, espectacular sobretot, toqui al'escenari, A Barcelona, paró, tocar a l'es-cenari ha estat tan usat .por orquestres queno són jazz ni espectacle, que ha esdevingutun tòpic que ja seria hora d'arreconar.

L'Orquestra Planes serveix de teló de fonsa l'actuació d'algunes atraccions. La CarmeSalazar és la millor de totes. De la mateixamanera que un bon boxador així que pujaal ring revela amb les primeres fintes laseva classe, la Salazar així que dibuixa elsprimers passos d'una dansa ja demostra tam-bé 'la seva. Deixebla de Pauleta Pàmies, laSalazar arribà a ésser primera ballarina delLiceu. I Era la Qartenaire de Joan Magrinyà.Perd no ha sabut cotitzar aquest precedent.No 'ha sabut administrar-se. Mentre Magri-nyà, més intel.ligent, s'ha mantingut sempreen un pla de gran austeritat i ha preferitno ballar a prostituir-se, la Salazar ha en-vilit el seu art arrossegant-lo pels escenarisde varietés. A John Bux li passa el mateix.Aquest noi va actuar, una temporada sen-cera, al Folies Bergère de París. Però, enretornar a Barcelona, en comptes de cotit-zar aquella actuació, li va mancar tempsper ingressar a una revista bunyol i fer bolosde dissabte i diumenge. I, naturalment, haacabat al Saló Venus. Es l'error de totaaquesta gent. Tenen temperament, són ar-tistes. Però no són intelligents. Convençutsque són els millors del món, no volen ad-metre que han nascut .per a ésser conduïts,i que necessiten un manàger que encarriliel seu talent natural. Van a la seva... 1 totsacaben malament. La Carme Salazar nosap administrar el seu talent i la seva tèc-nica. Després del Liceu, després d'una bonatemporada a Nordamèrica, en comptes defer-se valer, no sap fer altra cosa que con-

tractar-se a la Font del Lleó, primer, al'Orquestra Planes, després... Es llàstima.La Salazar té una sòlida cultura clàssica,una forta preparació escolar. Amb aquestbagatge será sempre la primera en les va-rietés. 'Li és molt més fàcil triomfar. Peròaixò no és cap raó. La práctica del mínimesforç és una mena d'opi moral. I el seu artja comença a estar influenciat per l'ambienten el qual es desenvolupa. La seva indu-mentària, tant de carrer Nou, aquell som-

riure estereotipat balli el que balli, sim d'es-trella de nuevo repertorio, lujosa presenta-ción, mai d'ex-primera ballarina del Liceu.

Carme Salazar baila una fantasia espa-nyola sobre Carmen de Bizet, l'arxi-conegutMercat persa i la Rapsòdia en blau deGersh•win, que la Nemtxinova i Dolin dan-saren a Londres, i en la qual la primera

encarna l'esperit clàssic i el se-. gon l'esperit del jazz. La Sa-

lazar dansa la part que inter-pretava la Nemtxinova, 1 ésací om ens ha satisfet més.Per què? Simplement perquèla dansarina clàssica que portaa dintre pot manifestar-se pu-rament. Una meravellosa sèriede voltes sobre la punta, el di-buix precís de les seves arabes-ques, la perfecció dels seus re-levés, el lligat invisible delspassos i la seva seguretat ex-traordinària, ens demostrenque, amb una escola com laseva, podria anar molt lluny sis'evadís dels camins massa fà-cils que segue x actualment.Amb Henry Bray, el partenaireque tingué en 1930 al Tívoli enuna revista d'estiu, dansa tam-bé uns quantsballs de salóamb molta elegància i grandistinció. Però, per què ho faaixò? Una altra lleugeresa,ve-li aquí 1 Lleugeresa agreu-jada pe] fet que els cartellsanuncien Henry Bray and1artner. I resulta que el part -ner és no menys .que la Sala-zar, que s'avé a suprimir elseu nom per a fer més brillantel d'un ballarí de saló que liés netamente inferior. Una al-tra prova que el sentit de res-ponsabi 'litat d'aquesta ballari-na és nul.

Mort el cafè-concert, les va-rietés s'han afillat l'interme-diari. Rafael Arcos és un d'a-queste. Uh de la vella guàrdia,aquest Arcos. !El recordem en-

cara de quan érem molt, molt petits. Feiade transformista. Algú ha escrit que Arcos,perquè era més actor, era millor que Ala-dy. 'No sabem pas què hi veuen. El rostrefigé, la dicció i el gest orfes de flexibilitat,immòbil davant les candilejas, amb posatde conferenciant, sense fantasia ni impro-visació, antiquat de plàstica i d'esperit, ac-tor sí, però de teatre dolent, a aquest bonsenyor li manea el principal per a triomfaren el music-hall. La .joventut, que temen enabundància els germans Lewis. (Ella, sobre-tot, és una .pura délícia. Veritable argentviu, plena de simpatia i d'alegria, .amb unamímica molt viva, circula amb llibertat perl'escenari i demostra un sentit caricaturalmolt agut en la paròdia de dansa, potsermassa exagerada. Ell té plàstica, una gransouplesse i un sentit del ritmemolt viu.Quanens plauen més és en la dansa amb cla-quettes.

Xalma no té do. Té una gran bona vo-luntat i això el fa molt sirnp uitic. Però nóté personalitat. Amanerat, i plagiador del'Alady. 1, posat a imitar, li roba fins i totel repertori. Anita Flores, ja n'hem •parlatací, no força tant el sèu joc com abans,però és massa emfàtica i exhibeix un ves-tu.ari d'un mal gust insolent i detonant.

SEBASTIÀ GASCH

Pa.aeig de Gràcia, 57. — Telèfon 79681Sessió a dos quarts de quatre. A les sis, sessió

especial, numerada a 2 pessetes l'entrada

REPORTATGES CINEACUna excursió B Capi (Documental)

Noticlari Fox Sonor especial

CATIFA MÀGICA FOX

L'ILLA DEL VERTIGEN

El j,rincipe de la dramaturgia espaüola,com l'anomenen les revistes gràfiques caste-llanes, estrena sovint. Això obliga tot so-vint, massa, a passejar la minsa silueta delpríncep sota el tàlem, i els que no hem cre-gut mai en el seu teatre, a insistir en elque ja hem dit tantes vegades i que, a ho-res d'ara, fa l'efecte que és la cançó del'enfadós.

Bé. E1 senyor Benavente ha tornat a es-tronar. 1 l'obra estrenada darrerament és,si fa no fa, com totes les del senyor Bena

-'ente : una allau de frases més o menys en-ginyoses. L'obra comença amb un d'aquellspròlegs tan brillants, peculiars d'aquest au-tor. Surt un actor i s'estén en llargues con-sideYacions parlant de l'amor i de l'odi, delmisticisme rus, de la revolució russa, queha èstat una religió, mentre que en altresllocs una revolució només vol dir ;política—ai, que ens clava un alfiler de ironía alsrepublicans !...—, etc.

Benavente aquest cop les ha agafades ambRússia, la qual ja té prou feúna amb el plaquinquennal perquè es pugui amoïnar d'ha-ver-li caigut Benavente al damunt amb aques-ta comèdia dramàtica.

M'agnific pròleg per una d'aquelles con-verses de taula de cafè em les quals es trobala fórmula de la panacea universal que gua-reix tots els mals d'aquest món.

Benavente és un autor que té la maniade voler arreglar el món, que all ha vistper un forat molt abans que ningú més. Totala seva obra és un teixit de receptes, algu-nes de les quals només poden ésser empra

-., des en els casos de malaltia local, i astrestotal. La ciutat alegre i confiada pertanyiaa la classe d'aquesta darrera, això és : ana-va, com .aquesta i de dret, .als fonamentsde la societat.

En fi, no és pas cosa de trencar-s'hi elcap. Cada un per allà on les enfila. Aquestaanyada el senyor Benavente se les ha emprèsamb Rússia, i ho ha fet, com sempre, ambmolta traça i amb aquell gracejo al qualens té acostumats de tants anys i que fala delicia dels pvblics bien.

Ara, que el que vulgui conèixer Rússia,i ha de fer-ho a través de l'obra de Bena

-vente, ja se li ha girat feina. A Santa Rusiahi surt un Lenin que sembla de conte. delPatufet.

L "argument ve a ésser el següent : unarevolucionària s'enamora d'un individu queés un policia de l'espionatge al servei deltsar i li succeeixen unes coses estrafolàries.

Això, tal com va la comèdia, el mateixpodria passar entre russos que entre xine-sos. Però és una particulartat molt caracte-rística del teatre benaventià, en el qual l'es-pectador sap on succeeixen els fets perquèels personatges, prèviament .posats en ante-cedents per f'au'tor, tenen una cura especialsa dir-li-ho i a insistir hi perquè l'espectadorse'n recordi.

Farciu la trama de Santa Rusia amb unllenguatge ampul.lós i retòric, pie del tan ce-lebrat ingenio benaventià ; però no hi ibus-queu sentiment o dramatisme, i tiindreu elque és aquesta obra important, segons lesrevistes gràfiques de Madrid, que ha estrenatal teatre Barcelona la companyia de LolaMembrives.

Llàstima d'intèrprets per .aquesta obra.

JAUME 'PAS'SARELL

s^

J. Massó i Torrents, per Ra,non Casas

Clenaenceau escrivint, per H. Evenepoïl (1899)

Societat Espanyola de Carburs Metál'HcsDARCBLONA

Corren., Apartat fio Mallot 939r.ler.^ "Carburos" ^+Telafoa f1011

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corca-

bion (Corunya) :: OXIGEN 99 ° /° DL PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i ^SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDÜS•TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportacíó per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

. ,M

,) .

LE ' / ;LLETREðVARIETATS

J. J. A. Bertrand

• • UNA REEVOCACIÓLes grans obres d erudieioClernenceau,lit r t' i ra4ura catalana" El Reper4ari de 1 anfiga 1 ^e ,

de J. Massó i Torrenfs

sable a tothom que vulgui conèixer algunaspecte de la nostra literatura antiga. Aquestinterès no és exclusiu dels .professors : delshistoriadors de la literatura. ¿La produccióliterària és un dels testimonis històrics méseloqüents i eons illustra d'una manera mésviva que el document oficial sobre múltiplesaspectes : polítics, socials, artístics, folk-lòrics, d'una època. A través de les cites itranscripcions abundants que inclou .aquestRepertori, passa una llenada autèntica dela vida medieval del nostre poble. Aquestprimer volum de Poesia comprèn des de lapoesia trobadoresca, amb Ot de Monada(segle xt) i el primer comte-rei, Alfons I deBarcelona (segle xti, contemporani de l'autorde Mío Cid), Gas a Pere. March i AnselmTrur meda (de començaments del xv).

La coberta d'aquesta obra porta el títolde l'Institut d'Estudis Catalans. Científica-ment parlant, aquesta és una (publicació del'Institut que ha sofert totes les revisionstècniques i gramaticals protocollàries en aque-

--- lla casa. La coberta inscriu així mateix el¡°— nom de l'Editorial Alpha títol que reuneix

GUTEMBERG S. A.tots els mecenatges editorials del senyor

, Cambó. Durant la Dictadura, l'Institut vi-— - via en la clandestinitat i de les almoines.

Maquinària, Tipus, Filetatge de Els noms de Cambó i Patxot van units persempre a aquest període de l'Institut. La

bronze, Tintes i Utillatge per les llarga gestació d'una obra com el Repertoriha motivat que fins ara no vegem els resul-

Ar'ts Gr'aflques tats d'un gest que data d'alguns anys.L'edició de: llibre (600 pàgines denses) és

pulcra i severa, com escau a un llibre de

Agullers, 1 i Vía Laietana, 4 treball, i no de bibliòfil: gran format, tipus•,.i r aand - f A 1 r.F.i.ONA I clars i variats, amples marges.

E. NICOL /ijmarge e la mort de Galsworthy

S'ha malparlat massa de l'erudició. Serà 1 nificativa en la cultura del país ; és un fruit

bo que algú que no aspira a ella recordi al- de maduresa. El saber treballar, aquest asa-gun mòrit d'aquesta funció cultural. Erudi- ber treballar» característic de la gent deció s'ha oposat a poesia o a fi:osofia, atenent :'Inst tut, exaote i auster, és un dels nos-a l'índole d'afinitats intellectuals que inter- tres més legítims motius d'orgull, perquèvenen en cadascuna. S'iha dit que l'esperit és un mèrit que ens situa plenament en eles troba em una d'elles en actitud passiva, i clima cultural europeu.activa en les altres . Més que contraris, Això, pe: que es refereix a l'aspecte formalaquests mots de poesia i eruldició, com tantes de l'obra. Ara, el seu contingut té un valord'altres parelles de mots que contraposem en decisiu per a la história de la cultura cata-el llenguatge, no són sinó complementaris, :ana i és un instrument de treball indispen-o representen sectors complementaris. Sem-bla, en efecte, que l'erudició requereix, elmateix que qualsevol altra funció iLntellectualcreadora, la vocació del que treballa, que voldir aptitud, i aquesta aptitud es determinaper una sèrie de virtuts actives, que 'fan d'unbon erudit un veritable ,poeta, en el sentitetiano:ógic del mot, en el sentit que el faaplicable indiferentment a un filòsof, a unbiòleg, a un matemàtic o a un psicòpata.Sdbretot, els erudits tenen una virtut activa,la perseverança, de caràcter intel•ectual imoral alhora, que els fa respectables, perdamunt de tot, com a homes. I no és inútilinsistir -sobre aquest puint : perquè justamentl'aspecte humà : fred, pacient, feixuc i senseànima, de 16ur tasca, és el que més diatribesha suscitat.

Recordo que fa anys vaig sentir contar unaanècdota, que ignoro si és totalment oerta isi 'la reportaré exactament, perú en tot casel que interessa d'e11a :és 1a significació, mésque 1a fidelitat històrica. Uinamuno, que ésun home 'tan sensible, tan inquiet — i tanerudit! — visitava el nostre Institut d'Estu-dis Catalans. La plana major 'l'acompanyavaa recórrer les dependències ,per eles qualsl'hoste eminent anava deixant el ressò delsseus mots aguts i vagament impertinents.Un moment, va iniciar una 'breu diatribacontra 'l'erudició : l'erudició mata l'esperit,destrueix la part viva del món o la falsificaamb els seus inventaris inútils, etc. Quanhagué acabat, i •canviant de tema, es dirigíal senyor Jaume Massó i Torrents que s'es-queia trobar -se a prop seu i li preguntà:

—¿Qué prepara usted? ¿Qué hace ustedahora?

—Pues verd usted, don Miguel — va con-testar-li el senyor. Massó amb aquell aireingenu i espavilat ahora, de abona raça —,yo hago erudición.

El senyor Massó feia erudició. IEl senyorMassó és una figura considerable dins lacultura catalana• iEx -president de '1 Instituti ex-president de l'Ateneu. El nostre renai-xement li deu urna collaboració eficaç : re-cordeu inomés la collecció de L'Avenç, i tatel que ella significa. Particularment, nosal-tres li devem les primeres emocions literà

-ries ide la nostra vida. Doncs 'bé, el senyorMassó acaba de publicar el primer volum delRepertori de l'Antiga Literatura Catalana,que és la seva obra més important, l'esforçInés valuós de la seva vida.

Esquemàticament, 'l'obra serà un índexgeneral històric de tots els .autors antics i detotes 'les j roduocions literàries en illenguacatalana. Aquest primer volum publicat, i elvolum pròxim, són dedicats a 'gla Ipoesia.Però aquest índex, que per el] sol significauna tasca enorme, .apareix completat ambcomentaris de tota índole : literaris, biblio-gràfics, paleogràfics, històrics.

Dé la dificultat d'establir sistemàticamentaquest índex pot donar-ne una idea el fetque el senyor Massó en publicar l'any 1914la Bibliografia de poetes catalans antics,anunciava com a pròxima l'aparició del Re-

1'ertori que ara s'inicia. La tasca ino s mter-rompé un moment. L'esquelet de l'obra, ivirtua :'•ment tota olla, era acabat fa anys.Dificultats de tota mena n'ajornaren la pu-blicació, però han permés, en canvi, comple-tar el treball primitiu amb les més eecentsaportacions a l'estudi de la literatura cata-lana antiga i perfeccionar-lo metòdicament,introduint a les classificacions per èpoques,per escoles i per autors, un ordre cada copmés sistemàtic. Aquest mètode i el gran apa

-roll de notes i descripció de manuscrits, cru-dicions i comentaris de les obres registrades,

no té, com podria semblar, un valor simple-ment accessori . Es una cosa altament sig-

Dues circumstàncies diferents han fet re- 1 les desesperacions que segueixen les bata-evocar la gegantina figura de Georges Cle- líes perdudes ; o de la mort ineluctabie ; l'ac-menceau. La primera, a propòsit d'un mo- ció en evo:ució d'ideal, única força i virtutnument seu als Camps IE:isis, destinat a total...))recordar a les generacions futures e: «Pare Quina és aquesta veu que s'eleva així,de la Victòria» ; la segona, en ocasió de es fa sentir a través del tumult de les teo-l'aprovació d'una llei presentada pe: aran ries, les lluites dels interessos i que demanahome en 1907, i que constitueix el màxi- a l'home que es conegui bé ell mateix, quenmm que es pugui concebre en matèria de es doni tot sencer, que visqui, en una pa-llibertat i d'inviolabilitat de: ciutadà, raula? Què és aquest himne a l'acció, que es

Poques vides foren tan mogudes i tan sent ressonar entre les discòrdies, les incer-plenes d'acció com la de Clemenceau, e; teses i les indiferències?gran republicà, que per lesseves idees fou empresonatdues vegades i condemnatpeis tribunals de Napoleó IIIa ésser afusellat, pena de laqual escapà quasi per mira-ele. En la història po'.ítica deFrança, Clemenceau ha ocu-pat, durant més de mig se-gle, un lloc de primer rengle.Des de quan freqüentava elBarri Llatí, i escrivia en pa-tits diaris, doiná ja prova delseu caràcter inquiet i pugnaç,però sense neg;igir els seusestudis de medicina. Les ho-res tràgiques del 1870 arre-plegaren Clemenceau en lavida pública, com a maire deMontmartre i després éom amembre de la històrica as-semblea de Bordeus. Al capd'un partit durant quinze:anys, s'esforçà a fer compen-dre que l'oposició i la críticasón les formes de l'afirmacióde demà. Cap el 1885, unacoalició d'enemics, que novacillaren a recórrer a la ca-lúmnia, aconseguí d'impedir

-li d'assumir el poder, i arribààdhuc, en e: seu odi imp:a-cable, afer-li perdre el lloca la Cambra, on representavael districte del Var.

Fou aleshores quan Clemenceau substituíla paraula per ;a ploma i la tribuna peldiari, revelant-se un gran ,periodista, pole-mista temible, d'inexhauribles recursos, in-telligent i ,profundament culte, Ràpidamentsobresortï, tant aun el comentari po•ítio comen la crítica literària ; a més a més, des

-enrotllà, en assaigs, una filosofia naturalistai social.

Aquesta nova actitud seva li féu guanyar:'admiració deis amics i l'estima dels adver-saris, perquè tots unànimement veien en ellun home mou.

En ocasió del tumultuós ateu' llreytus,els articles de Clemenceau foren els que ma-iorment infiuïren en l'opinió, per llur luci-desa de concepció i per la lògica cenyida amoquè s'analitzaven els fets.

El gran fill d la Vendée no ha estat so-lament um heme polític i un ,periodista degran valor, sinó també ún ]iterat emiment.

No és ara l'ocasió, ni ací el lloc, de parlarde Clemenceau home d'Estat. Com a perio-dista recordarem que inicià la seva carreracom a co11a'borador de Le Temps i fundà idirigí diaris — La Justice, L'Aurore, L'Hom-me libre que després fou L'homme enchaá-né —que quedarla» en la història del perio-disme de la República.

La seva producció literària no ha estatexcessivament vasta, perd és de les desti-nades a resistir sense por d'oblit. Recordem— entre :es obres principals — La melée so-ciale, Le Granel Pan, Flu fil des jours, Auxemboscades de la vie, Les plus forts, Ausois de la pensée, Demosthane, un reculld'estudis sabre el món hebraic : Au Qied duSinat, i Le voile du lonheur, comèdia.

Per compendre exactament el sentit deles obres de Clemenceau cal llegir i rellegiramb molta atahoió e:'s 2refacis de La me'-lée sociale i Le Grand Pan, prefacis moltdesenrotllats i molt ex^.pfcits, d'una anàlisiveritablement profunda fels estats històricsi de les etapes de: pensanent de la huma-nitat, d'una bellesa d'estl i d'una coherèn-cia d'idees que demostra +om l'orador d'ahires troba a l'uníson amb lescriptor de demà.

No provarem d'examinar particularmentel valor de les obres del iran francès; peròdonarem una ràpida mirtifa a un dels seusllibres més notables, el que més que elsaltres és de preveure que estarà en la his-tòria de la 'literatura fraicesa.

**

«Pan ens mana. Cal oiran. L'acció és elprincipi, l'acció és el mith, l'acció rés el fi.L'acció obstinada de cal home en bene-fici de tots ; l'acció deshteressada, supe-rior a les mesquines gloroles, a les remu-neracions promeses en leternáat, com a

Ha estat promogut a la dignitat de Ca-valler de la Legió d'Honor el director del'Institut Français de Barcelona, M. J. J. A.Bertrand. M:R,vooR assenyala aquesta notí-cia amb una viva satisfacció. No és sola-ment la noció dels mèrits que com a eruditi com a propagador de la cultura francesaté contrets M. Bertrand. Les seves obressán prou conegudes i han pesat prou en elterreny de la cultura perquè calgui parlar-ne; la seva acció continuada com a confe-renciant i com a professor és prou múltipleper a fer im 1possible el seu oblit. Tampocvolem ara referir-nos a les simpaties i al'estimació que el seu contacte personal hadesvetllat entre nosaltres, perquè és un fetben palès. Volem sí, sobretot, remarcar —ara que e: govern francès fa honor als seusmèrits — la seva tasca de catalanòfrl. Laseva devoció intelligent per les coses nostres,que coneix, estima i propaga, fent-les res-sonar en el poderós altaveu de la culturafrancesa. Fruit d'aquesta seva devoció ésl'estudi sobre Antoni Rubió i Lluch editaten forma de monografia, el seu treball sobreles relacions entre Goethe i Maragall publi-cat a la Revue de Littérature comparée, elscapítols que ens atenyen del seu llübre Lesvieilles routes de l'Espagne, e: volum, queés un índex admirable de les activitats lo-tellectuals de la nostra ciutat, Barcelone,cité d'arts et sciences publicat l'any passat,i e: llibre — actualment en preparació — ones resumeix d'una manera plàstica i sen-zilla l'evolució de la cultura catalana desde la Renaixença. Gnans són, doncs, els mè-rits contrets per l'illustre director de 1'Ins-titut Français. MIRADOR reitera en aquestmoment el seu afecte admiratiu i la sevafelicitació a M. Bertrand.

Excessos d'ínferpretació

A propòsit d'un llibre de Jacques Chene-viére sobre la comtessa de Ságur, autora detantes i tantes novelles roses, Edmond Ja-loux abocava sabre aquest nom, que no ha-via desvetllat mai carp suspicàcia ni en elsconvents de monges, tota la terminologiafreudiana. «Crec—deia—que si un deixeblede Freud .apliqués a la comtessa de Ségurel mètode psicoanalíticf, descobriria en elsseus llibres un singular estat mental.» Des-prés, arriba a parar de sadisme i tot. 1 tan-tes mestresses puritanes i mares de famíliazeloses que han estat badant durant setantaanys!A. de Luppé, des de Le Correspondant,

creu bo pasar aquest comentari a l'articlede Jaloux

aFreud té bones espatlles. Es fàcil — i, de-més, ja comença afer-se exasperant pel lec-tor — d'explicar ho tot gràcies a la repressió.Però aquesta explicació standard pot girar-secontra el seu autor. 'Cada u, així, està expo-sat a exterioritzar wn dia, tot d'una, el queha reprimit llarg temps.,

La influéncia dels llibresJa és clàssic l'exemple de La cabana de

l'oncle Torn, de Beedher. Stowe, que afavoríl'abolició de l'esclavitud dels negres.

Recentment, uñ .altre llibre, de: qual haaparegut a Londres una edició popular, Sto-

ry of San Michele, del doctor Aitel Munthe,ha fet sentir la seva influència.., a Itàlia.

1 no pas per susceptibilitats com les quehan fet protestar l'ambaixador feixista d'u-nes emissions radiofòniques angleses.

Després de publicat aquest llibre — queera venut á profit de la Societat ItalianaProtectora dels Ocells —, Mussolini ha pro-hibit, per decret, 'la matança que es fera aCapri de les guatlles que a la primavera,tornant d'Egipte, reposaven en l'esmentada

illa.El doctor Munthe descrivia en la seva obra

les gran matances que, fins a garrotades,

duien a terme els habitants de Capri, apro-fitant el cansanci de les bèsties.

yUilluil111111UII111111IIII111111111uWÍ;!flunifllir_

7111111111111IuIHIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIi

Es .precisament la veu de C:emenceauque arriba a través del seu llibre Le GranitPany. Es l'himne de l'home que saibé obrarsempre, que veié la seva acció interrompudade cop ; però sense que es .perdés en lacatàstrofe. Volgué i sabé restar dempeus,amb la voluntat iindòmita de vèncer els obs-tacles per durs que es presentessin.

En veritat, l'escriptor és gran i admira-ble, quan el veiem impeldit a través de ]'ig-not i recórrer els dominis humans enverstotes les 11ums apercebudes en l'univers. Sen'iha apoderat l'ardent desig de conèixer ide .propagar el que ha après.

La Grand Pan competa, o més aviat con-tinua, La mélée sociale, llibres ambdós enquè l'autor encoratja els éssers existents iels que vindran, a acceptar la vida de bon

grat, però iperqué sigui viscuda en tota lii-bertat, que és el majar bé que es pugui de-sitjar.

tEn substància, en els llibres de C'.emen-ceau es mota l'esperit recercador, que es sos-treu a les classificacions, a les etiquetes, iés l'adaptació de l'lhome a tot e1 queexis-teix.

«Opi univers ! Tot e: que et convé, emconvé!», exclama Marc Aureli en el pròlegde Le Grand Pan, al mateix temps que citad'Espinoza : ((Res na s'ha de definir perfecteo imperfecte ; tot es produeix de conformi-tat a un ordre etern de la natura.n Des d'a-quest moment, el llibre de Clemenceau espot considerar com un viatge a :a deseo-berta de la vida humana. El seu pensamentfilosòfic es va fent vivaç, ràpid, comprensiu,

complet; voldrà examinar ho tot, passar-hotot pel sedàs, i es confondrà cada vegada

més en el conjunt de les coses, en e: Pan

universal...*^v

Clemenceau ha estat sempre mancat detota forma d'exhibicionisme. (Elegit — pot-ser una mica tard — gairebé contra la seva

voluntat, membre de l'Acadèmia Francesa,no volgué mai ;perdre possessió de la poi_trono d'immortal. iEn el fons, ha estat sem-pre l'home de la Commune, i la seva dar-rera obra de govern, que .permeté la salvacióde la civilització llatina, no és, ben garbe-liada, oposada en cap punt amb la seva vidapassada.

Es deu molt al caràcter de l'home si lesseves obres no ham estat més traduïdes, comocorre de vegades amb qualsevol novellistade moda.

No solament per honorar el literat, sinótambé en interès de la cultura general,creiem que seria bona feina fer la que encaraano s'ha fet, vull dir que sigui més cone-guda la producció literària de Georges Cle-menceau.

Arios NOVELLIS

Ara que la mort del grrer Premi Nobelde Literatura torna a dar{r al nom del grannovellista britànic el lluiiefímer de l'actua-litat, és interessant de re0.arcar que la con-

cessió de la famosa distinió internacional nova pas merèixer uns conéntaris gaire calo-rosos per part de la presa anglesa. Homha dit que això era degufa la mala impres-sió que la seva darrera iovel.ia, FloweringWilderness, ha produit e la societat britó-mica, i també que servia per a comprovarque ell, com Sinclair Lass (un altre Nobel),és més famós i consideratcom a típic repre-sentant del geni naciona:a l'estranger quea casa seva. La popularbt de Gaaworthycom a crític de les classe, benestants angle

-ses no és pas gaire competida ,pels modelsde les seves novelles. Taipoc els americansno es complauen gaire a els retrats, tanapreciats arreu del món,1e Mr. Babbitt oSam Dodsworth, i no varrebre amb un ex-cés d'entusiasme l'atorgarcnt del Premi No-bel a Sinclair Lowis.

lEls mateixos diaris londinencs—no sabemcom acolliran ara la nova de la mort deGalsworthy—, van donar la nova de la con-cessió del Premi amb un laconismo remar-cable. El Times no li va dedicar ni un edi-torial, i l'Observer i el Sunday Times van.acompanyar-lo en el silenci. El crític J. C.Sgiiïre, del London Mercury, va aprofitar l'es-deveniment per a lamentar que el Premi nohagués estat mai concedit a Thomas Hardy.I un articulista del SQectator va provar d'ex-plicar la fredor evident dels comentaris totdient que, així com per ais estrangers elsanglesos de Galsworthy representaven totala nació, per a ells només eren una partIimitadíssima de llur societat i precisamentaquesta diferència de .punts d'apreciació erael que amoïnava els crítics britànics en en-frontar-se amb el reconeixement oficial i in-ternacional de Galsworthy com a novellistai dramaturg representatiu de la literaturaanglesa.

R. T. t M.

Novetats LiteràriesFRANCESES

Prix Goncourt

G. Mazeline-Les Loupsnovella 6 20 pàgines Ptes.8'xg

Prix Fémina

R. Fernández - Le Parinovella 3 28 pàgines Ptes. 8'25

LLIBRERIA FRANCESA8 i ro, RAMBLA DEL CENTRE

rn.

gors ^_

é^ s ^

R 4

+v

Bucovich — Retrat d'un noble mogol

preu de la condició primordial . d'un retratque és la semblança.

En canvi, tot aquest treball de composició,d'estudi, és per força absent en les altresfotografies. En elles, tota 'la gràcia del fotò-graf ha de consistir—a més a més de laperfecció tècnica com a element indispensa-ble—en la tria dels elements que ha de foto-grafiar. 1 el fotògraf n'o pot disposar aquests'elements al seu gust ; la realitat els hi dónafets i disposats ja : és ell que n'ha de sabertreure partit. La nombrosa sèrie de fotogra-fies de Mallorca, on M. de Bucovich ha resi-dit darrerament, són d'una qualitat fotogrà-fica i d'una emoció difícilment superablesLa primera és qüestió de domini tècnic, lasegona depón exclusivament de ]a sensibili-tat artística del fotògraf. I hem citat la sèriede Mallorca porqué és la més nombrosa i esrefereix a un assumpte conegut, no perquèles altres fotografies .no mereixin també unaapreciació igualment elogiosa.

J. C.

M111RAOR

LES ARTS I ELS ARTISTESUNA ENTITAT MERITÍSSIMA LA FOTOGRAFIA "EL JEU DE PAUME"

Aquesta de què avui parlem es constituí aprimers de 1929, després d'una campanyaque Fe:iu Ellas menà des de La Publicitatt que trobà acolliment en moltes persones ien quatre entitats : el Círcol Artístic, PAte-neu Barcelonès, el Centre Excursionista deCatalunya i el Foment de 'les .Arts Decora-tives, :es quals persones i entitats treballarenperquè la idea llançada per FeHu Elias pren-gués realitat, com així vá succeir.

Amb entusiasme i bona voluntat, àdhucabans que l'entitat naixent tingués assegura-da la vida econòmica, emprengué 'els serveisper als quals havia estat fundada.

Unes vegades per iniciativa dels seus di-rectius, altres a requeriment de particulars,en els anys que porta de vida, .'entitat haemprès ;nombroses 'r'estauracions i consolida-cions de monuments deixats de la mà 'deDéu i abandonats a la mà dels homes quemenys de bo hl tenien a fer.

Sense pretendre enumerar-los tots, citem-ne aiguns. La 'co'nsolidació de l'esg:Fsia ro-mànica de Sant Ponç de 'Corbera. La res-tauració de la font de Sant Bernat i de laCreu d'entrada al monestir de Santes Creus.Consolidació i restauració de ]''església ro-ntànica de Sant Climent de Coll de Nargó.Restauració de :a Porta Ferrada de SantFeliu de Gufxols. Restauració del retauledel Roser de l'arxiprestat de Mataró. Ober-tura del portal de 'l'antiga 'mura'lla de Cam-brils. Consolidació de l'església romànica de

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTI:( r' ; Màxima rapidesa © Màxlma quolltot =

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONAhllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIl11111111111lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII&

Aquest dies ha estat repartida la memò-ria anual en què, a més a més de tot allòque és reglamentari que s'hi faci constar,es detalla l'actuació de l'entitat Amics de1'A -t Vetl.

Són, amb aquesta, tres ja les 'memò-ries que posseïm de l'esmentada , agru-pació, que vol dir tant com quatre anys devida, temps suficient perquè hom pugui apre-ciar la tasca d'una entitat i lloar-la si aquestbalanç és honorable, o bé fer- t i retrets depassivitat.

Amics VeRBUCOVICiIActualitatEIs de I Art fl de la realitat, n'és sempre, més que un re-fiex, una traducció, a la qual e: seu autorimprimeix un caràcter propi, si té prou per-sonalitat perquè això s'esdevingui.

Les realitzacions fotogràfiques—que, comja no cal demostrar—són també obres d'art,no escapen a la constatació que acabem defer. 'El fotògraf, si és un artista, hi impri-meix un segell propi. Com ha dit WaldemarGeorge, l'objectiu és per al fotògraf el queel pinzell per al pintor : un instrument d'ex-pressió, gràcies al qual copsa i interpreta elmón exterior.

No és doncs solament una qüestió pura-ment tècnica, de mera habilitat, e1 que fael valor de la fotografia d'art, tot i haventde reconèixer el gran paper que juga la tèc-nica en l'art fotogràfic, paper que de vegade,rep una atenció excessiva, de malabarismeque només pot interesssar el professiona's ies partidaris del amés difícil encara».

En apreçiar fotografies, hi ha una gairebéirresistible tendència a confondre l'estil i eltema, dos elements que sovint són íntima-ment relligats, però que cal destriar. Mésque el tema, que l'afició a determinats te-mes, és l'estil allò que més defineix la per-sonalitat de l'artista fotògraf, tot i que de-terminats gèneres requereixen un tracte di-ferent. Aquesta constatació, aplicable a totesles arts, sembra •más singularment obligadaquan es tracta de fotografia.

La necessitat de no confondre estil i temaen poques ocasions es fa tan •present comcontempant les fotografies exhibides actual-ment a la sala d'exposicions i conferènciesde la Llibreria Cata:ània pel baró Mario deBucovich, el nom del qual segurament noserà ignorat per qui hagi fullejat certes gransrevistes estrangeres.

Componen aquesta exposició, un gran nom-bre de retrats i una bona quantitat de foto-

grafies: paisatges en sentit estricte, paisat-ges industrias, paisatges urbans, marines,etcètera.

El ;baró de Bucovich demostra un tempe-rament flexible a adaptar el seu estil, sensedeformar-lo, a les exigbncies del tema. Hamveu en els retrats la màxima intervenció del'artista, que els estudia, els compon, i noes cansa de provatures fins haver obtingutun retrat d'una gran qualitat i que sigui al-hora un retrat. Perquè en fotografia tambéexisteixen 'els retrats que no s'assemblen al'original, i de vegades 'no s'hi assemblen aforça de ganes de fer el que s'e'nt'enia perfotografia artística uns quants anys enrera,en ple domini del retoc i del flou i en menys_

vació, preservació i salvament de tot ma-terial artístic en perill. Aixf, quan han cor-regut perill el vell Hospital de la Santa Creu,el palau dels Padellàs, la pedrera del Mèdol,el castell de Vulpellac, el tipismo d'e poblescom Tirvia i Issona, les muralles de la VíaVella de Tossa de Mar, el pohlat ibèt'.0d'Ullastrell, el dolmen de Roses, les anti-guitats de Guissona, el campanar 'de Molló,la Casa del Conestab.e de 'Granollers, etc.,etc., l'entitat Amics de l'Art Vell ha cuitata instar que, ,per part de qui correspongués,es prenguessin les mesures necessàries pertal d'evitar :a minva del patrimoni artístici ar'qu' eològic de Catalunya.

I tota aquesta actuació, que no és ni debon tros tan intensa com voldrien els diri-gents i els components 'de •l'entitat, cal quese sàpiga que es fa amb mitjans materialsreduï'díssims, gràcies a l'aportació volunta-ria, molt sovint •petita '(i no per manca debona voluntat), d'un escàs nombre d'adherits,i també gràcies a: desinterès amb què elsarquitectes Cèsar Martinell (secretari delsAmics de l'Art Vell) i Jeroni Martor'eil re-nuncien als honoraris professionals que perllurs treballs els corresponen.

La feina meritòria dels Amics de l'ArtVell, però, mo és prou 'coneguda ; caldriaparlar-n'o sovint i justiprearla en ell queval, a fi de cridar l'atenció sobre ella i ferque s'hi interessés 'el 'major nombre possiblede persones.

•:gú 'potser diré que la feina 'que duu_ a terme ]'entitat de qué parlem, és feina

pròpia de les corporacions públiques, i àdhuc

S A L A D'E X P 0 S I C í 0 N S are

l goari

da uambvl'Estatutt que

tot això s'ar-

Però s'iha de tenir present que ni en països. mo:t més 'ben servits que el nostre en aquest

aspecte, les corporacions públiques donenObjectes per a presents l'abast a 'es atencions d'aquest •gènere, i

que hi ha feines que cal que ^agú altre lesVidres,•Laques i Porcellanes faci, si qui les hauria de fer no arriba a.V- més.

La funció dels components dels Amics del'Art Vell és una funció de mecenatge, mo-

G A L E R I E S S Y R A dest si voleu. Però amb l'aplega de mece-natges modestos, si aquests són nombrosos.

DIPUTACIÓ 262 pot fer-se molt. I és per això que ens plau'cridar ]'atenció sobre la tasca que realitzen

T E L È F O N r- 8 r o els Amics de l'Art Vell, la qual mereix unacollaboració més àmplia que 1a que té.

— — ------- J. R:

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIHUIIllllllllllfllllllllliilUllllllllllllllllllllll IIIIIII!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!

El claustre ded monestir de Breda, abans i després de la restauració efectuada pelsAmics de l'Art Vell

Castellfullit de Riubregós. Restauració del'església romànica de Palma d'Ebre. Con-solidació i restauració del claustre del mo-nestir de Breda...

A més a més d'aquestes obres, l'entitatAmics de l'Art Vell ha intervingut sempreque s'ha presentat ún perill de pèrdua odestrucció d'algun monument o objecte d'art;ha cridat l'atenció de 'propietaris negligents,ignorants o poc esçrupolosos que 'malmeteno deixen malmetre obres d'art ; ha instatprop de les corporacions púbiques la conser-

Cal decidir-se en tot moment a veure lescoses que ens passen davant dels ulls coma fragments d'història viva. No pas tanorgullosos de :nosaltres mateixos que ob:idemles precedències que fan possible la naixençade cada cosa — talment els pares fan pos-sible :a naixença dels fills —, i tampoc tanhumils que ens passem la vida sospirantdamunt el gran sofisma que cualquiera tiem-po pasado fué mejor, sinó en una equili-brada situació intermèdia.

Els fets es produeixen d'una manera bio-

Mario Tozzi — Pintura

lògica i, 'per tant, .són tots ells matèria :pera ]''historiador futur. I no pas com a apèn-dix del passat, sinó . com a capítol ordenati lògic. Es per això que he cregut un deuretranscendental de la crítica el d'ordenar :escoses que es produeixen davant dels seusulls com si es construís un capítol, d'històriaja sobrepassada. Els fets 'del nostre temps

—el folklore o la pintura, el cinema o l'es-poYT —atto 5án a'ttra'CdSn cilla'"Jí7rs^5tarncs yni-ficables d'un estat general de cuÏ'tura quepesa damunt de 'cada manifestació. iEl crític,doncs, deu preparar la . història a mesuraque va formant-se, posant de relleu, no pasel bo o el dolent, sinó allò que és- signi

-fi'catiu; o —.per dir-ho amb una ;paraula deValery Larbaud recollida ací mateix — allòque. és intj ogtant.

r ^ a•

Aquesta funció crítica pot ésser, però, di-ficultada per la manca de perspectiva quela proximitat dels fets pugui donar. Es enaixò que els manualist'es d'història es reco:

-zen per acabar llurs llibres en arribar alsegle xix. Prèsbit'es de l'esperit, necessitenveure les coses una mica de lluny per a fer-

. se'm càrrec. Per jo em refereixo a una cosamés concreta ; em refereix a la dispersió queles obres contemporànies sofreixen fins queesdevenen oficia ment història, és a dir, pecesde museu, i sóin cercades ça i ]la •per a crear,Si és possible, la visió panoràmica de cadamoment. 1 aquesta és una funció de governque deu precisament no ipas esperar la dis-persió inicial, sinó vigilar l'eclosió de cadaescola, coordinar-la i ieco'llir-la.

Escric això pensant en l'esforç que suposaper als homes que governen la cultura fran-cesa, la consagració del «Jeu de Paume» —el graciós pavelló ple de records de les Tu-llenes — per a museu d'art contemporani.

Heus ací, doncs, el que nosaltres somià-vem. Un aplec d'història — és a dir, un

museú — dins del qual perduren — ja intan-gi'bl'es — les vibracions de :'esperit sota lesquals ens movem encara. Ací no hi ha viusIni morts, clàssics ni avantguardistes. Ací hifia obres importants. Hi figuren Picasso,Juan 'Gris, Modigliani, CUiagall, Zadkine,Ensor, Tozzi, Chirico, Pascin i tants d'al-tres, en tant que la seva obra — revo:ucio-nària o no, això ja no interessa — ens ofe-reix una qualitat personal que és •per la sevabanda característica del nostre temps. Queés el nostre temps, no ,pas fet capritxo omoda o isme, sinó, simplement, història.Aquest museu és fet .per ;a iniciativa i l'es-forç d'un jove funcionari, André Dézarrois,

que ha donat a la installació un aire re-novat i senzill, discretíssim i molt d'acordamh el to general del museu. Que, cal dir-ho, ofereix al visitant dos aspectes dignesd'ésser diferenciats. L'un d'ells — el menysmodern —ens ofereix una sèrie d'obres detipus nacional ben definit : alemany, belga,espanyol, japonès, etc. A aquesta secció, 'Es-panya, per exemple, està representada so-bretot per Ignacio Zuloaga i Valentín deZubiaurre.

Justament ;a secció que dóna interés al«Jeu de Paumen és absoluta-ment oposada a aquests na-cionalismes : representa la re-nunciació de tots ells en nom

' d'uns postulats—d'uns ismes— universals que irradiem entots sentits suprimint fronte-res. Es el que sha anomenat—no val la pena ara de dis-cutir el • nom — escola deParís.

Com ha dit el crític i his-panòfil Jean Cassou : «Con-sagrar el (Jeu de Paume»,un dels llocs històrics del corde París, als pintors estran-gers moderns, és oferir doble-ment un homenatge a Fran-ça, a la seva potència d'atrac-ció i a una de les èpoques quemarcaran dins la història delgeni francès el moment en quèParís fou la capital de la pin-tura, el laboratori de les mésaudacioses especulacions, laRoma o la Florència que atrauels bàrbars a la seva escolai els ensenya els encants dela seva disciplina mentre s'a-bandona als de 'llurs músi-ques)>. Exactament . Solamentuna remarca. Totes les obresdel «Jeu de Paume, tenen unasignificació. 1ntimistes, cons

-tructivistes, fauves, postexpres-sionistes ; i tots ells una, dig-nitat de cosa realitzada i ab-solutament definida. Com a pe-ces de museu són alhora aca-

. bades i profuindes. Ofereixenal visitant el que anomenàvem

nosaltres garanties constitucionals ; és a dir,un mínim d'intelligéncia i d'artesania àdhucen els pintors de tendència sobrerealista. Noés pas per un atzar, crec jo, que els únicspintors d'aquest tipus siguin dos italiansGiorgio de Chirico i Mario Tozzi, que em

-motllen tot el misteri dels, seus somnis enuna arquitectura :plàstica perfecta, més dell-neada i vigorosa en aquest darrer, que noIIC VaUtHdi ]fiat , l.Vrr,IU'. ar r u. u 1..les figures més impressionants de l'art com -temporani.

GUILLem DÍAZ PLAJA

raspalls per a tots els usos

articles de neteja—objectes per a presents

rambla de Catalunya, 40

VISITEU

THECATHEDRALSHOP(LA CATEDRAL)

Corríbia, g (enfront de la Catedral) Barcelona

Records típics de totes les regions'd'Espanya

(Es Parla català)

8RAN8 NO'IETATE EN

CORBATES INtRRUR18LEt

t Jaume 1, 11

Telèf 11655

HOMES DE NEGOCIS PROFESSIONALS,,.Víctimes propiciatòries del Surmenage .i fatiga cerebral que usaixafa i inhabilita - Unicament recordeu..,

1 J

\ t f'AP0.0

______ERUCI%DARC^^ON^LABORATORI 3' CARA ,!.'A. VICO,18 y COP. RNICO 35 al 3Q.–Q,A RC- LONA

ittit y5b^F-

l^

—Vol dir al director que fa anés d'unahora que m'espero?

—No m'atreveixo a interrompre`l. Elltambé s9hi està exercitant.

(Le Journal, París)

W';' ,Æ_8

:Y--! ' ^^:■

El magistrat, a l'acusat, que seu als bancsdel jurat. — Què hi fa aquí?

L'acusat. — He estat nomenat jurat.—Ja podia entendre que es tractava d'un

error. No es pot ésser jurat en el propiprocés.

—Doncs miri, em creia que era un casde sort.

(The Humorist, Londres)

a

CATALÀllegeix demà i cada dia

DIARI CATALÀlnformacions completesArticles dels millors escriptorsSeccions especials de Política,Arfe, Liferafura, Música, Ràdio,Finances, Esporos, etc., etc.

1

La retransmissîó dels espectaclesLa nostra crònica de la setmana ,passada terès de completar el que la ràdio els havia

insospitadament va tenir una certa actuali- portat. Afegim a això la tasca de divulgació,tat amb la protesta que varen fer algunes que és enorme, ja que, com dèiem, és unentitats professionals de músics davant l'au- fet que moltes persones no poden aguantartoritat, en el sentit que aquesta .prohibís les una representació sencera d'òpera i en canviretransmissions, pretextant uns suposats de casa estant cuiten a connectar l'aparellperjudicis. quan s'anuncia una retransmissió i el temen

L'altre dia, referint-nos concretament .a funcionant fins que aquesta s'acaba. Es po-l'ópera, dèiem que les retransmissions, en- drà dir que ací l'oient es distreu també d'al-cara que han portat oients nous, no han tra forma, i al teatre hauria de concretar lacreat més públic amb el que sent per ràdio, seva atenció en 1'escet . Però tot i reconei-I de seguida afirmàvem que no es .pot su- xent-ho, molts casos hi haurà d'oients alsposar que l'aficionat a l'òpera, pel fet que quals interesa fins a tal punt el que escolten,aquesta sigui retransmesa, tingui en compte que tenen d'acudir al teatre i frueixen de lala comoditat i estalvi que suposa quedar-se representació, amb més coneixement per ha-a casa, i deixi d'amar al teatre. Aquesta era ver sentit abans la mateixa música per lala nostra opinió, i segurament ho és també ràdio.la de l'empresa que abans organitzava 1'ò- Queden encara tots els oients de fora, quepera ací i •ara la dirigeix, ja que no és de no tenen altra possibilitat d'escoltar sinó ambcreure que deixés de tenir en compte el seu la ràdio i el gaudi d'ells no comporta, com L'ESTRELLA QUE EMPAL.LIDEIX

interès, i aquest li feia preferir cobrar una té de reconèixer tothom, cap perj udici a —Aquesta gent no deuen haver rebut eldeterminada quantitat per retransmissió, a ningú. meu telegrama... Mosso! Porteu-me enla pèrdua per nosaltres imaginària d'uns as- De totes formes, la protesta semblava és- triomf fins a l'hotel!sistents que paguen la localitat. ser feta adduint que el públic es retreia tam- (Le Rire, París)

Tot el contrari : les retransmissions hanportat al teatre. .molta gent moguda per l'in-

bé dels altres espectacles : teatres, cinemes,cafès, etc., etc. Referint-nosa aquests úl-tims, no hi tenen res a dir ; 'al contrari, sónmolts els que aprofiten, amb aparells collo -

-_ _

cats en aquests estalbliments, la retransmis-sió per a retenir els clients.

Resten mamés els teatres i tots aquells es-pectacles als quals el públic no acut amb

j un interès especial, fruit d'una afició deter-minada — ja que en aquest cas el possible

r/ espectador no es queda acosa —, sanó que

IlÍI ^, r! de ràdio ho som bé per necessitat, és a dir,

persones que no surten de casa, o en surtenaccidentalment. Només en aquest últim cases pot afirmar que la ràdio perjudiqui alsespoctacles, pero no es pot abusar tampocde l'argument, ja que no fóra just que si,per a presentar gairebé tots els espectacles :

-Que no sap que les cartes es porten en pellícules sonores, abres teatrals, revistes,una safata? etcètera, aquests elements que ara volen pro -

k

—No ronquis tan fort.., el públic podriadespertar-se...

(Der Querschnitt, Beelín)

El maquinista de la grua mecànica juga —Jo, SÍ, senyora ; em pensava que :a se- testar rd elsa

ràdio, l'empren precisament per

a1 yo-yo. nyora no ho sabia. possibles p queY sitem que .hom els cridi l'atenció —i cal dir

(Dublín OQinion) (Il ¢zo, Florència) que la ràdio presta aquest servei als espec-taules —, no s'hi val a renegar d''ell.a. IEspot advertir que totes aquestes emissions depropaganda d'espectacles es fan precisament

RADIOCATALONI A133 BALMES 133

AGENCIA

CROSLEYs (NEVALIER635P.51mrRI CHI 585Ii1.CHIQo►Loa45520 mesos de crèdí4Recep4ors a 2`50 pies. sefmana

e

VîatgesRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA•a l'hora que l'emissió Ino té un interès es-

pecial. Es als migdies quan bes emissoresradien programes neutres, omplerts la ma-joria a base de discos de tots els generes,perquè aleshores la ràdio amenitza nomési d'aquesta forma la propaganda va directa-ment a tots els radioients. En canvi, al ves

-pre, el que escolta la ràdio sap que hi hadies determinats que les emissores dediquenconcretament a un génere o altre, de talforma que generalment el radioient escoltainteressat per aquesta determinada emissiói, si no li plau, desconnecta l'aparell. Qual

-sevol empresari pot comprovar l'efecte màgici la repercusió que té en la recaptació laradiació d'una obra incompleta, de caientfulletonesc, i com el públic cuita a .acudir alteatre.

RecpPrhe la radiació, peló, i cancretamemtre€erúnt-nos a les retransmissions i emissionsdirectes d'dbres teatrals, que tan desgracia-dament fan en algunes ocasions les emis-sores d'ací, hi ha molt a parlar i ho faremen una altra crònica.

J. G.

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitlletsquilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes -llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a granturisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduits del?0 °/, que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'EstatItalià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

UN ACLARIMENT!...¿ker qué •diem que 1'estaci®1a Plaça de Catalunya (frens

Transversal)

subferrànía dedel Nord i Metro

és el mífjà de puMicifaf més formidable queavui dia exísfeix al nostre pals.

Feu comparances amb el sistema de més difusió emprat fins ara i donareu raó a la nostra asseveració.

QUANTITAT DE PROBABLES LEC- PREU DURACIO1r

MITJÀ TORS DELS VOSTRES ANUNCISPremsa Diaria. 150,000 (com a máximum). 10 ptes.,80 una pàgina Un di aPlaça de Catalunya (Estació I°OOOoO00 Que© Uriï ® . 600

subterrània) Trens del Nord (Dades oficials controlades pel Departament (dotze espais degran tamany, uni Transversal. d'Estadística), a cada estació).

"Agencia General de Anuncios"(Sec.::ó Mefro Transversal)

BARCELONA; Pelai, 62, 4, t , - Telèfr 15300

Carrer de Tarragona, 7, 2.°° - M A D EI D

IMP ElOf COSTAAsaI•. 45. • Vero^l^n.