TEMA 5: EL DEBAT FILOSÒFIC SOBRE L'ÉSSER

HUMÀ

ÍNDEX

1. L'ésser humà en Plató

2. L'ésser humà en Aristòtil

3. L'ésser humà segons Descartes

4. L'ésser humà segons Nietzsche

5. L'ésser humà segons Freud

1. L'ÉSSER HUMÀ EN PLATÓ (S. V-IV a C)

Ésser humà dividit entre dos mons:

(“dualisme antropològic”)

MÓN ESPIRITUAL: l'ànima és espiritual,

pura i immortal i pertany al món de les idees

(tendeix a fugir del cos).

MÓN MATERIAL: el cos està fet de matèria i és

mortal (arrossega l'ànima cap els instints i les

passions corporals)

Esperit (ànima) i matèria (cos) lluita constant

Ànima humana dividida en TRES FACULTATS:

CONCUPISCIBLE: respon a les tendències

del cos

IRASCIBLE: part noble, es guia pel valor, el

reconeixement

RACIONAL: guia l'ànima vers l'espiritualitat

Mite del carro alat

(1. L'ÉSSER HUMÀ EN PLATÓ)

2. L'ÉSSER HUMÀ EN ARISTÒTIL (S. IV a C)

L'ànima humana està formada per

TRES PARTS INSEPARABLES:

VEGETATIVA: (=plantes) nutrició,

creixement i reproducció

SENSITIVA: (=animals) sensibilitat i locomoció

RACIONAL: (pròpia dels humans) raonament i moralitat

Ésser humà: unitat substancial

És propi dels humans:

Viure d'acord a les facultats específicament humanes

Viure en societat

3. L'ÉSSER HUMÀ SEGONS DESCARTES (S. XVI-XVII)

Ésser humà: ésser que pensa (“penso,

per tant existeixo”)

Pensament: característica essencial

Però es troba constituït per dues realitats (“dualisme antropològic”):

cos: material

esperit: immaterial i immortal

3. L'ÉSSER HUMÀ SEGONS NIETZSCHE (S. XIX)

CONTEX: crisi de valors, pèrdua fe religiosa

“Déu ha mort” la mort de Déu representa

la pèrdua dels valors cristians (una alliberació

per Nietzsche, perquè eren valors que mataven la vida)

Com s'orientarà ara l'ésser humà? Té dues opcions:

1. Seguir vivint amb els vells valors: vida mediocre

2. Alliberar-se, superar-se i crear nous valors (basats en la vida) esdevenint “superhome”

“— No heu sentit parlar d'aquell home boig que a plena llum del migdiaencenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»?—Com que allí s'aplegaven precisament molts d'aquells qui no creien en Déu, suscità moltes rialles. És que s'ha perdut?, deia l'un. És que s'ha extraviat com un infant?, deia l'altre. O és que s'ha amagat? Té por de nosaltres? Se n'ha anat amb un vaixell? Ha emigrat? —així cridaven i reien en desori. L'home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la seva mirada, «A on ha anat Déu?», cridà, «Jo us ho diré! Nosaltres l'hem mort —vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assasins! Però, com ho hem fet? Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? Qui ens donà l'esponja per esborrar tot l'horitzó? Què férem quan desenganxàrem aquesta terra del seu sol? Cap a on es mou ara? Cap a on ens movem nosaltres? No ens allunyem de tots els sols? No caiem constantment? No caiem endarrera, cap al costat, endavant, en totes direccions? Encara hi ha un dalt i un baix? No errem com a través d'un no-res infinit? No ens colpeja l'espai buit amb el seu alè? No ha començat a fer més fred? No s'apropa com més va més la nit, una nit cada cop més intensa? No cal encendre llanternes al migdia? (...)”

La gaia ciència (1882)

4. L'ÉSSER HUMÀ SEGONS FREUD (S. XIX-XX)

Sigmund Freud: creador de la Psicoanàlisi

La psicoanàlisi és

Conceptes fonamentals per a comprendre el psiquisme humà

Teoria de les pulsions (instints)

Una teoria de la personalitatUna teoria de la culturaUna teràpia

CONSCIENTPRECONSCIENTINCONSCIENT

ALLÒ (principi del plaer)JO (principi de realitat; mecanismes de defensa) SUPERJÒ (normes morals)

EROS (autoconservació i sexualitat -líbido-)THÀNATOS (agressivitat, destrucció)

Ésser humà compost, doncs, de dos elements fonamentals:

Racionalitat i consciència: aparença Inconscient origen i causa fonamental del comportament es regeix pel principi del plaer i per les pulsions és reprimit per la societat i la cultura

L'ésser humà és doncs un ésser reprimit

Religió entesa com una il.lusió; Déu, figura del pare (amor/odi; seguretat/por; complexe d'Edip)

El malestar de la cultura (1930): la cultura impedeix la satisfacció dels impulsos i, per tant, condemna l'ésser humà a la infelicitat i la neurosi.

Una forma de lluitar contra la neurosi és l'exteriorització indirecta dels impulsos (somnis, art -sublimació-, hipnosi...)

El que intenta, precisament, la teràpia psicoanalítica és resoldre els problemes del psiquisme fent emergir el conflicte inconscient originari.