de què parla la macroeconomia? -...
TRANSCRIPT
1 PIB
De què parla la Macroeconomia?
• La Macroeconomia estudia els efectes agregats delque la gent fa.
• La major part del que la gent fa té a veure amb(i) la producció i l’ús (assignació) de béns
(“béns” abreuja “béns i serveis”);(ii) l’emissió i assignació (revenda, intercanvi,
circulació) d’actius financers.
• Les activitats relacionades amb (i) integren el sectorreal d’una economia. Les relacionades amb (ii)formen part del sector financer.
2 PIB
Riquesa• Riquesa fa referència a (i es mesura en termes de)béns. Més riquesa vol dir tenir més béns (per aconsumir o per a produir més béns).
• La producció agregada generada a una economiadurant un període de temps pot emprar‐se com amesura de la riquesa agregada creada a durant .
• Una mesura comuna de la producció agregada és elproducte interior brut ( ): valor (de mercat) delsbéns finals (= no emprats per a produir altres béns)produïts a una economia en un període de temps.
3 PIB
i grandària d’una economia• El és una measura de com de rica i gran és unaeconomia. Exclou l’economia submergida (activitateconòmica legal que no paga imposts) i els bénsque no s’intercanvien als mercats (qualitat del’educació, institucions socials, lleure…).
• El nominal en valora la producció a preuscorrents (en ). El real en ( a preus cons‐tants o corregit per la inflació) valora la produccióemprant els preus d’un període base fix. Els canvisdel nominal són equívocs: reflecteixen tantcanvis a la producció com als preus.
4 PIB
Dimensió de l’economia submergida 2012 (% PIB)Friedrich Schneider, www.econ.jku.at/members/.../ShadEcEurope31.pdf
5 PIB
Economia submergidaa Espanya (%del PIB)Jordi Sardà: “La economíasumergida pasa factura” (2014)www.gestha.es
6 PIB
“Bo” or “dolent” per a l’economia? /1• Els resultats (o l’estat) d’una economia sónsusceptibles de valoració: és “bo” o “dolent” tenirmés (o menys) economia submergida?
• En general no hi ha una resposta ben definida: al‐guns resultats/estats són favorables a certes perso‐nes, simultàniament, desfavorables per a d’altres.
• L’economia submergida afavoreix els qui hi partici‐pen (s’estalvien pagar imposts) i perjudica elsdemés (competència deslleial per a productorsrivals i superior pressió fiscal per als que no hiparticipen per a compensar l’evasió d’imposts).
7 PIB
“Bo” or “dolent” per a l’economia? /2• Més exemples. Una taxa d’interès alta és més bene‐ficiosa que una baixa per als prestadors (reben mésen prestar diners). Els prestataris estan pitjor ambuna taxa alta: han de pagar més per a obtenirdiners en préstec. Si és millor una taxa alta o baixadepèn del pes de cada group a l’economia.
• Els europeus exportadors ho tenen més fàcil per aexportar als EUA com més baixa sigui la taxa decanvi $/€: com més petita, més euros obtenen elsamericans per 1 $. Però com menys dòlars obtenenels consumidors europeus per 1 €, més gran és elcost (en euros) de comprar béns americans.
8 PIB
PIB (bilions de dòlars EUA) ∙ 7 febrer 2014http://www.tradingeconomics.com
1.8
15.6EUA
1.1
0.47
2.4
2.63.4
2
0.38
0.26
0.018
0.57 1.8
0.8
1.5
5.91.18.2
2
0.7
0.52
2.4
0.240.25
1.34Rànquing: 14
9 PIBhttp://www.tradingeconomics.com ∙ 7 febrer 2014
10 PIB
Un exemple de càlcul del
( nominal) en és (unitats monetàries de ).
en és(unitats monetàries de ). De a ,
el s’ha incrementat un .
11 PIB
Computing : an example
• El ( real) en el període a preus cons‐tants del període és
(unitats monetàries de ). Així,= en el període base (això sempre passa).
• El en a preus constants del períodeés (unitats mo‐netàries de ). El ha caigut un .
• Amb base : en ésen s
. Ara el cau un .
12 PIB
Ús estratègic de les dades• Les variables econòmiques no signifiquen res si nos’indiquen les seves unitats de mesura (si en tenen).
• De fet, gent amb interessos afectats per la informa‐ció econòmica poden tenir un incentiu a revelarinformació de manera selectiva (esbiaixada).
• A l’exemple anterior, un govern estarà interessat eninformar els ciutadans només de l’increment en el
nominal. A l’oposició li agradaria més aviat fernotar la caiguda del real. I si el govern es veuobligar a parlar real, preferirà prendre com abase el període 2 (inferior caiguda del real).
13 PIB
Variable nominal
• Una variable nominal es mesura en termes delspreus corrents.
• Canvis ens els preus corrents poden afectar unavariable nominal.
• La variable nominal típica es mesura en unitatsmonetàries (corrents).
• Exemples: el a preus corrents, la quantitat dediner, la taxa d’interès (nominal), la taxa de canvi(nominal) i l’índex de preus de consum ( ).
14 PIB
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
1,1
2012201120102009200820072006200520042003200220012000
PIB‐ESPANYA
PIB‐CATALUNYA
CONSUM‐CATALUNYA
CONSUM‐ESPANYA
PIB i consum agregat(preus corrents, bilions EUR
http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=5107&dt=201200&lang=e
15 PIB
Variable real
• Una variable real mesura quantitats físiques. Lesvariables no es veuen afectades pels preus corrents.
• Algunes variables reals, com els ocupats o la taxad’atur, no necessiten cap preu per a ser definides.
• Altres es defineixen fixant preus, com el apreus constants, que valora la producció emprantels preus d’un període base.
• I n’hi ha d’altres que s’obtenen de variablesnominals eliminant‐ne l’efecte dels preus, com lataxa d’interès real.
11
16 PIB
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
11000
12000
13000
14000
15000
16000
17000
18000
19000
20000
21000
22000
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
PIB NOMINAL
PIB REAL
Espanya, PIB (miliards de pessetes)http://www.ine.es/daco/daco42/daco4214/cntrb86.xls
17 PIB
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
11000
12000
13000
14000
15000
16000
17000
18000
19000
20000
21000
22000
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
PIB NOMINAL
PIB REAL
CONSUM REAL
CONSUM NOMINAL
Espanya, PIB i consum agregat (miliards de pessetes)http://www.ine.es/daco/daco42/daco4214/cntrb86.xls
18 PIB
Espanya, PIB (miliards de dòlars EUA)http://www.tradingeconomics.com/spain/gdp
19 PIB
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
1100
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
Espanya, PIB a preus constants (miliards d’EUR)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
20 PIB
0100200300400500600700800900100011001200130014001500160017001800190020002100220023002400250026002700
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
PIB a preus constants (miliards d’EUR)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
FRA
ALE
ESP
ITA
GRE
21 PIB
Variable estoc i variable flux
• Una variable estoc es mesura en nivells en comptesde taxes de variació.
• Una variable flux es mesura en taxes de variacióper unitat de temps en comptes de nivells.
• El és una variable flux, atès que mesura laproducció al llarg d’un període de temps (així queel representa producció per unitat de temps).
• La població en un moment del temps és unavariable estoc. La riquesa també és variable estoc.
22 PIB
Taxes• El terme “taxa” a “taxa de creixement del ” fareferència a un canvi relatiu (percentual) del .
• La fórmula dóna la taxa de variació en tant per u.Per a obtenir un percentatge, es multiplica per 100.Si i , la taxa de creixement és
(en tant per u); això és, %.
• “Taxa” a “taxa de canvi” vol dir “raó” (preu relatiu)i vol dir “import” o “quantitat” a “taxa d’interès”.
(del període al període )
23 PIB
Espanya, creixement anual del PIB real (trimestral, canvi %)http://www.tradingeconomics.com/spain/gdp‐growth‐annual
24 PIB
‐5,5‐5
‐4,5‐4
‐3,5‐3
‐2,5‐2
‐1,5‐1
‐0,50
0,51
1,52
2,53
3,54
4,55
5,56
6,57
7,58
8,5
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Espanya, creixement del PIB real (trimestral, canvi %)http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=CNTR&idtab=9#nogohttp://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35/p009&file=inebase&L=0
25 PIB
‐18
‐16
‐14
‐12
‐10
‐8
‐6
‐4
‐2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
III/201
3II/2013
I/2013
IV/2012
III/201
2II/2012
I/2012
IV/2011
III/201
1II/2011
I/2011
IV/2010
III/201
0II/2010
I/2010
IV/2009
III/200
9II/2009
I/2009
IV/2008
III/200
8II/2008
I/2008
IV/2007
III/200
7II/2007
I/2007
IV/2006
III/200
6II/2006
I/2006
IV/2005
III/200
5II/2005
I/2005
IV/2004
III/200
4II/2004
I/2004
IV/2003
III/200
3II/2003
I/2003
IV/2002
III/200
2II/2002
I/2002
IV/2001
III/200
1II/2001
I/2001
CATALUNYA
AGRICULTURA
INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ
SERVEIS
ESPANYA
Creixement del PIB real(trimestral, variació interanual, %)
http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0007&dt=201303
26 PIB
‐18‐17‐16‐15‐14‐13‐12‐11‐10‐9‐8‐7‐6‐5‐4‐3‐2‐1012345678910
III/201
3
I/2013
III/201
2
I/2012
III/201
1
I/2011
III/201
0
I/2010
III/200
9
I/2009
III/200
8
I/2008
III/200
7
I/2007
III/200
6
I/2006
III/200
5
I/2005
III/200
4
I/2004
III/200
3
I/2003
III/200
2
I/2002
III/200
1
I/2001
CATALUNYA
INDÚSTRIACAT‐ESP
CONSTRUCCIÓCAT‐ESP
SERVEISCAT‐ESP
ESPANYA
Creixement del PIB real(trimestral, variació interanual, %)http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0007&dt=201303
27 PIB
‐11‐10‐9‐8‐7‐6‐5‐4‐3‐2‐10123456789
10111213141516
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
ARGENTINA
XINA
GRÈCIA
ESP
PIB a preus constants (canvi %)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
28 PIB
‐5,5‐5
‐4,5‐4
‐3,5‐3
‐2,5‐2
‐1,5‐1
‐0,50
0,51
1,52
2,53
3,54
4,55
5,56
6,57
7,5
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
EUA
ESPANYAALEMANYA
PIB a preus constants (canvi %)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
29 PIB
‐7
‐6
‐5
‐4
‐3
‐2
‐1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
GRÈCIA
EUA
ESP
JAPÓ
PIB a preus constants (canvi %)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
30 PIB
Taxa de variació del PIB (anual, %) ∙ 7 febrer 2014http://www.tradingeconomics.com
3.74.1
4.4-3-1.8-0.1
0.21.1
4.92.8
2.10.3
1.9
2.7
1.3
12.4Nicaragua 5.1
12.9
5.5
7.6
4.5
7.6
1.8
8.1
-0.6
1
3.5
2.3
5.7
2.43.97.7
4.8
1.2
11.56
3.1
-55.8Sudan del Sud
-5.5
95.5Líbia
31 PIB
http://w
ww.tradingecono
mics.com
∙ 7 febrer 2014
32 PIB
http://w
ww.tradingecono
mics.com
∙ 7 febrer 2014
33 PIB
potencial i escletxa del
• El potencial (o “natural”) es refereix al nivellmàxim de que una economia pot sostenir en eltemps.
• L’escletxa de la producció (o del ) és la diferèn‐cia entre el potencial i el (actual). Pot serinterpretada com una mesura del grau de bonfuncionament d’una economia.
• Quan el està per sota del potencial, hi hafactors de producció desocupats (hi ha atur). Commés avall, més gran és previsible que sigui l’atur.
34 PIB
‐5
‐4,5
‐4
‐3,5
‐3
‐2,5
‐2
‐1,5
‐1
‐0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Espanya, escletxa del PIB (% del PIB potencial)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
35 PIB
Riquesa mitjana
• El real per càpita és una mesura del grau dedesenvolupament o prosperitat d’una economia.Pot ser interpretat com un indicador del nivell devida dels membres de l’economia.
• El real per càpita es defineix com el quociententre el real i la població de l’economia.
• El real per càpita està positivament correlacio‐nat amb molts indicadors de desenvolupamenteconòmic i qualitat de vida: esperança de vida,benestar subjectiu, educació, despesa sanitària…
36 PIB
El PIB per càpita està molt correlacionatamb l’Índex de Desenvolupament Humàhttp://en.wikipedia.org/wiki/Human_Development_Index
37 PIB
0
2500
5000
7500
10000
12500
15000
17500
20000
22500
25000
27500
30000
32500
35000
37500
40000
42500
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUA
PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona)http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv
UNIÓEUROPEA
38 PIB
0
2500
5000
7500
10000
12500
15000
17500
20000
22500
25000
27500
30000
32500
35000
37500
40000
42500
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
JAPÓ
UNIÓEUROPEA
PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona)http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv
EUA
39 PIB
0
2500
5000
7500
10000
12500
15000
17500
20000
22500
25000
27500
30000
32500
35000
37500
40000
42500
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
JAPÓ
ALEMANYA
UNIÓEUROPEA
PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona)http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv
EUA
40 PIB
0
2500
5000
7500
10000
12500
15000
17500
20000
22500
25000
27500
30000
32500
35000
37500
40000
42500
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
ALEMANYA
ESPANYA
JAPÓ
GDP per capita (current prices & exchange rates, EUR per person)http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv
UNIÓEUROPEA
EUA
41 PIB
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
20000
22000
24000
26000
28000
30000
32000
1870
1873
1876
1879
1882
1885
1888
1891
1894
1897
1900
1903
1906
1909
1912
1915
1918
1921
1924
1927
1930
1933
1936
1939
1942
1945
1948
1951
1954
1957
1960
1963
1966
1969
1972
1975
1978
1981
1984
1987
1990
1993
1996
1999
2002
2005
2008
EUA
EUROPAOCCIDENTAL
ESPANYA
PIB per càpita 1870‐2008 (dòlars 1990 IGK)http://www.ggdc.net/maddison/Historical_Statistics/horizontal‐file_02‐2010.xls
MÓN
42 PIB
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
11000
12000
13000
14000
15000
16000
17000
18000
19000
20000
1913
1915
1917
1919
1921
1923
1925
1927
1929
1931
1933
1935
1937
1939
1941
1943
1945
1947
1949
1951
1953
1955
1957
1959
1961
1963
1965
1967
1969
1971
1973
1975
1977
1979
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
PIB per càpita 1913‐2008 (dòlars 1990 IGK)http://www.ggdc.net/maddison/Historical_Statistics/horizontal‐file_02‐2010.xls
ESPANYA
CANADÀ
ARGENTINA
XINA
BRASIL
ÍNDIA
43 PIB
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
11000
12000
13000
14000
15000
16000
17000
18000
19000
20000
1950
1952
1954
1956
1958
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
PIB per càpita 1950‐2008 (dòlars 1990 IGK)http://www.ggdc.net/maddison/Historical_Statistics/horizontal‐file_02‐2010.xls
ESPANYA
ÀFRICAÀSIA
MÓN
ANTIGAURSS
LLATINOAMÈRICA
44 PIB
Curt i llarg terminis
• “Curt termini” es refereix a un període de tempsrelativament curt (d’uns mesos a un parell d’anys).Al llarg d’aquest període es presumeix que certsfactors o variables (tecnologia, població) romanenessencialment constants.
• La Macroeconomia del curt termini pretén explicarles oscil∙lacions del real (cicle econòmic).
• En el llarg termini tot pot canviar. La Macroecono‐mia del llarg termini pretén explicar l’evolució del
real per càpita (creixement econòmic de llarg).
45 PIB
3000 anys d’història econòmica mundial en una gràficaGregory Clark (2007): A farewell to alms. A brief economic history of the world, p. 2
Factor determinant:la taxa de progrés tecnològic?
46 PIB
Paradigmes conceptuals enfrontats• Els economistes (neo)clàssics mantenen que els mercats funcionen bé tot sols (generen plenaocupació sense intervenció pública) en un mónd’agents racionals perfectament informats; el diner és neutral (més diner només comportamés inflació, si més no a la llarga) i exogen; en el llarg termini només importa l’oferta.
• Els postkeynesians sostenen el contrari: papercrucial de la incertesa; necessitat de regular elsmercats (són inestables); diner endogen; la deman‐da sempre importa; és fonamental com està distri‐buïda la riquesa.
47 PIB
Sobre la “realitat econòmica”• Els físics s’enfronten al problema que l’acte deconèixer la realitat canvia la realitat: “veure” unapartícula requereix interaccionar amb ella i la in‐teracció altera les (característiques de la) partícula.
• La comprensió de la realitat econòmica presumeixun esquema conceptual que guia la interacció ambla realitat i dins del qual la realitat s’interpreta.
• La mateixa realitat pot ser interpreta diferentmenten esquemes alternatius. Quin és “realment” elcanvi del real a la diapositiva ? Què esmostra “realment” a les tres diapositives següents?
48 PIB
Dona vella o dona jove?Steven Mark Cohn (2006) Reintroducing macroeconomics, p. 5
49 PIB
El cub de NeckerDaniel Reisberg (2009)Exploring the science of mind, p. 62
50 PIB
Copa o siluetes?Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind, p. 63
51 PIB
Figura amagada: hi és “realment” o la inventem?(Depèn la resposta de si se sap anglès?)
Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind, p. 64
52 PIB
Índexs de preus
• Un índex de preus és una mesura del nivell generalde preus d’una economia. Aquest nivell és unamena de mitjana ponderada dels preus dels béns.
• Assumint la ficció que només hi ha un bé al’economia (el producte interior), si el mesurala quantitat del bé, aleshores el nivell de preusrepresentaria el preu del bé.
• A diferència del , els índexs de preus no tenenunitats i el seu valor no significa res per si mateix:és la taxa de variació de l’índex que és informativa.
53 PIB
El deflactor (de preus implícit) del
• El deflactor del és l’índex de preus definit com
• Mesura els canvis en els preus (del béns produïtsen una economia) entre el període base al qual esrefereix el real i el període corrent.
• Si 2012 ialeshores
i la qualcosa indica apujament generalitzat dels preus.
.
54 PIB
Índex de preus de consum
• L és una mesura del cost d’adquirir un lot (ocistell) prefixat de béns d’un consumidor conside‐rat representatiu.
• L en el període es defineix com
• Per a què l’índex s’expressi en base , cal multi‐plicar el quocient de la dreta per . Cas de no fer‐ho, l’ s’expressa en base (com el deflactor).
.
55 PIB
Diferència entre IPC i deflactor
• L’ generalment inclou béns importats.
• El deflactor només inclou els béns produïts al’economia.
• El lot de béns en el deflactor pot variar de període aperíode.
• El lot de l’ en general no canvia (a curt termini).
• Malgrat les diferències, tots dos índexs estan moltcorrelacionats i tendeixen a moure’s en paral∙lel.
56 PIB
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
IPC
DEFLACTOR DEL PIB
Espanya, IPC i deflactor del PIBhttp://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
Calculant un IPC: un exemple• El lot de béns és (x, y, z) = (3, 2, 1).
• Prenent t =1 com a període base, IPC1 = V1/V1 = 1;IPC2 = V2/V1 = 16/16 = 1; IPC3 = V3/V1 = 12/16 =0.75; i IPC4 = V4/V1 = 20/16 = 1’25.
25I
temps px py pz Vt = valor del lot al període t 1 1 4 5 3∙1 + 2∙4 + 1∙5 = 162 2 1 8 3∙2 + 2∙1 + 1∙8 = 163 3 1 1 3∙3 + 2∙1 + 1∙1 = 124 2 5 4 3∙2 + 2∙5 + 1∙4 = 20
58 PIB
Taxa d’inflació
• La taxa d’inflació associada amb l’índex de preusés la taxa de variació de l’índex de preus :
on és l’índex de preus en el període corrent iés l’índex en el període immediatament anterior.
• Per a expressar la taxa d’inflació com a percentatge,es multiplica per el costat dret de la fórmula.Exemple: si i ,
: l’índex s’ha apujat d’un .
59 PIB
‐1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
SEGONS L’IPC
TAXA SEGONS EL DEFLATOR
Espanya, taxa d’inflació segons l’IPC i segons el deflator del PIBhttp://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx
60 PIB
Espanya, taxa d’inflaciósegons l’IPC
(% variació anual)
Espanya, IPC (índex)
http://w
ww.tradingecono
mics.com/spain/con
sumer‐price‐index‐cp
http://w
ww.tradingecono
mics.com/spain/in
flatio
n‐cp
61 PIB
Taxa d’inflació: un exemple• Sigui la taxa d’inflació basada en l’ de l’exemple de la diapositiva . En aquesta cas: no està definida (atès que no hi ha )
• Si es calcula, per exemple, de a ,llavors → =
.
62 PIB
Taxa d’inflació ∙ 7 febrer 2014http://www.tradingeconomics.com
1.2
1.5
4
10.9
5.9
56.1Veneçuela
3.1 2
2
0.1
0.70.2
0.4 49.5
2.7
8.22
1.61.12.5
12.5
6.1
35.5
29.411.7
15.331.3
6.1
1.8
5.25
8
-1.77.750.7
-8.8Sudan del Sud
63 PIBhttp://w
ww.tradingecono
mics.com
∙ 7 febrer 2014
64 PIBhttp://w
ww.tradingecono
mics.com
∙ 7 febrer 2014
65 PIB
Conceptes relatius a la inflació
• Com a fenomen econòmic, la inflació es refereix aun increment sostingut de l’ . Té lloc en períodeson la taxa d’inflació és positiva.
• La deflació és el fenomen oposat: decrementsostingut de l’ (taxa dʹinflació negativa).
• La desinflació succeeix quan, durant una inflació, lataxa dʹinflació disminueix (mantenint‐se positiva).
• Una hiperinflació és una inflació amb taxes astro‐nòmiques (taxa dʹinflació mensual d’almenys el
). Ocorre quan la inflació està fora de control.
66 PIB
‐2‐101234567891011121314151617181920212223242526272829
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
1986
1985
1984
1983
1982
1981
1980
1979
1978
1977
1976
1975
1974
1973
1972
1971
1970
1969
1968
1967
1966
1965
1964
1963
1962
Espanya, taxa d’inflació (segons IPC)Gener 1962 – desembre 2013 (% variació anual)
http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=IPC&his=5&type=db
Gener 2014 : 0’2%
67 PIB
‐1,5
‐1
‐0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
7
7,5
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
Espanya, taxa d’inflacióGener 1990 – desembre 2013 (% variació anual)
http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=IPC&his=5&type=db
68 PIB
‐2
‐1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
1979
M01
1980
M01
1981
M01
1982
M01
1983
M01
1984
M01
1985
M01
1986
M01
1987
M01
1988
M01
1989
M01
1990
M01
1991
M01
1992
M01
1993
M01
1994
M01
1995
M01
1996
M01
1997
M01
1998
M01
1999
M01
2000
M01
2001
M01
2002
M01
2003
M01
2004
M01
2005
M01
2006
M01
2007
M01
2008
M01
2009
M01
2010
M01
2011
M01
2012
M01
2013
M01
Espanya, Catalunya, taxa d’inflacióGener 1979 – desembre 2013 (% variació anual)
http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=IPC&idtab=124
CATALUNYA
ESPANYA
69 PIB
‐1,5
‐1
‐0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
1993
M01
1994
M01
1995
M01
1996
M01
1997
M01
1998
M01
1999
M01
2000
M01
2001
M01
2002
M01
2003
M01
2004
M01
2005
M01
2006
M01
2007
M01
2008
M01
2009
M01
2010
M01
2011
M01
2012
M01
2013
M01
ESPANYA
CATALUNYA
Espanya, Catalunya, taxa d’inflacióGener 1979 – desembre 2013 (% variació anual)http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=IPC&idtab=124
70 PIB
‐1,5
‐1
‐0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
2003
M01
2003
M07
2004
M01
2004
M07
2005
M01
2005
M07
2006
M01
2006
M07
2007
M01
2007
M07
2008
M01
2008
M07
2009
M01
2009
M07
2010
M01
2010
M07
2011
M01
2011
M07
2012
M01
2012
M07
2013
M01
2013
M07
Espanya, Catalunya, taxa d’inflacióGener 1979 – desembre 2013
(% variació anual)
http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=IPC&idtab=124
ESPANYA
CATALUNYA
71 PIB
Taxa dʹinflació subjacent• La taxa dʹinflació subjacent es calcula excloent elspreus del menjar i l’energia, que tendeixen a sermolt volàtils.
• És una mesura de la inflació subjacent de llargtermini i és un indicador de la inflació futura.
http://www.tradingeconomics.com/spain/core‐inflation‐rate
Espanya, taxa d’inflació subjacent(% variació anual)
http://www.tradingeconomics.com/spain/core‐inflation‐rate
72 PIB
Espanya, inflació subjacent(% variació anual)
Espanya, inflació segons IPC(% variació anual)
http://www.tradingeconomics.com/spain/inflation‐cpi
http://www.tradingeconomics.com/spain/core‐inflation‐rate