de la poesia de garrÏfl ffrratfr - universitat de barcelona
TRANSCRIPT
M A\ . /m.JL^M^^MV^ m i * l V r J L r l _ i I \ i l i M. dm. m
DE LA POESIA DE
GARRÏFl FFRRATFR
NÚRIA PERPINYÀ FILELLA
1 . FEMtATEft, i , , fit nuces pveris, L l i ty i t f f liticsont, íirtélont, IfiO /
Eapúné«, Barcelona, ISt?. ttemt qu« l i dita 4# fïtt f ici* l i tan rtcini no
reprodueixo els poetes,
2 . WISSE, H., £j Brinde tofvt, 25-I IHMt.
3 . ffi-gtrrji i»è el gst mgn nj io», Mi tun »erti i»t Il¡mm,i got negre
dissentit sobre ¡i ptnt 09U), Li botig» grogt <ISii-lS), Uttyrs »erts tab
! litems »l?'S i»92D, Hu set re un cicin grega (ïf2S), lltwnes sobre uf pitt
J'esti»r «i 32?), £1 restit grec n?2!-3'i, Hfiemi en groc H928', flu reset
f'93S>. * J Í - *J W Í J i»t esí'es <'SI0<, ¿¡'fees i u?rtét§ies ^'*41», i!iteres
setre fers Í J M Í?SI3» LI ¡»ones i ffi teses Í i 3441, t ic,
4 .
'CAOAQIJÉS
ClílQuéS l i , COI *C j l ' é ,
CCt JO *»1J I f f ! »wil tom| f -n i ,
Cl'JlC>éS l l i 8FIÇ9S f t I I
I t 'h l IdO'M 1 M 40»M .Ji'.rff,
floro qwc ne perdut fi teu toi,
tOI I I t f •'*,lfU#SSJS ' f t » t i l l
! i t ff*"f«n jo»f y« ilconol,
lluny 0> ai, de llum inquieti.
«lo ü ' i ré t no f t tot iré
»•fft i, »ici l . l int i í ? i t i f f
Pugci per costes ít raste!is,
DÍSCÍIÇ, un aani de calç blanca
•i fula ti pis i tt tanca amb «11.
Trti dítt m§ M rebo carta.
Di»4 mil ser a Cadaqués,
Tetbé t« riurls, carena cIi'i.'
Aparegut a Strrt d'Or, 117, juny 1SS!. p, SO, a cura 4c Join Colotincs, C M
•'inforca Join .Ft*rati ni aquest poeta nt *ftny" no van poder forçar part At l'j
««/f#f w»/".** pt* no assabenti i li 'aciln oc li noia n del lloc ni de la data
2« l'inici de la seva relació ac>y:sa.
5 .
•WV
"l! noircents fCl*anta-ÏOS.
Avui. pritcr OC jener,
tt p*oteto i'any ben teu
Coc te'l P'occts tu, ato''
Dn any de Oïts i nits:
l«eits aspics pels »inuts,
«o pocs. 'jue podré ent'ir *« tu
i tu ecpara'-te de si.
lo »ull duc en perdé* ni g<i.
tom ^ < » . »• —•» —. - - rí. ^. vg ^ ^ ^ ^ i^jA
It iL'^"*' « V * * * J*»**, * ü* »* «J*"»" «** * *,«PÍ *N*íWt«¿#IF -*# ¿ , *' « W «•*•» «•"»**• :- ¿*— »*»X*.'.*%*.,3* .*£:*._.üü«
oeo
tut ti foif no ti trobi ciptmi
ptr yn cirrtf sense ilif.
TinjuM els tosías »stuts.
ty# contguIB yn C M i
doolt, cif ií*í convé:
duts cortes pel rtce»
del sec»et i Je l'ivís.
?o!icii auf ens $*;\,tu
i jri r«iil ?or *ue fls ?yny,
*oii tils piejè'.s. ji ¡j*oyiv,
tt*i"¥*.*i :ue escuece«
•J'jn SC 0 *:*»Df?n*l
i p*g»f íeutei it te
p§» ti? »•••¿i» •tifíete,
*o e*s oe'.'fe* »tiiti».
Co^sDi'i'ei I'icti*i
régi» íe 'tiicitii,
•j*t * n y i f <j • if ï •-; 1 1 .
•,« INI -4*¿ 4
tftl
Jo ti qyt no ti triirls
i £§• tt trairé Jof
Aquest nostre doole cos
vtus qut no vol «orir enguany.*
Apir «gut » ii rev-ta I n c i t e el <iii S d'agost 1963. p. S.
6.
•«I&SOHiAMWTT
Visg i i l t i r encara
um foguera
•eruda. L'CiUl· l '
Notés yus iots
d i n t s de sobte.
Lj'JSi òlii r>itt.
By f i «3* i si*boi,
«u'tra que viu.
Hment de l 'uní,
f i t int de teups,
Lleial a 1'altra
des de t int poc.
Tu ia d'enguany,
Hunra en qui crec,
abraça*«, no
si«bol de res.
- . . d - .»• w A^ fc. ^ . ^
— » *-- '*,
162
L' l l i r i •• ¥il ftr
tft«ri, pt»tnnt
obtditnt,
H f f d'uní g l t * i
roftits 'oci floirt
ícläi•*#§, tintes,
ctppls at 1 i its
d't*tluí liunyins)
Cl·1l SO i s t SC.,
QUlfl l ï t i " » t i l
si i t f ca« viftn
• Is te»01 <5#iS *«yí.
i«t r t « n r SiguM
i i WS 2*·f"*>fj
tu, *:t í' tnjymy. *
Oïtat l·iny 19€i s ict'tçut i fcto'cg:» é'ñcmnitgt i ^ v « f i i r j , Eler. í,
l i ' c t iom, ;f«8
7. $é§fp|?f|t * _ £' aceto? íla, op. fií,.
8
*S1*1*£ ?*SV»JÍOS vE<Iü£
iut til tt«s »trios sen i«4·tt«ts1 ^ p®i% otn lif
tu. Oltfe'itfS. *M » M *t«t »ffSOS
',. ; • ; . . . ' . < , • • - . - • ".; -. . • .•-; ..,-..;». \ . ¿ / . • frv'•'•.••:_/^*·.^>·>,;-^> i.,.-'^'^^»
tot gatzara d'oceüs i «woltts que is disfressen
dt reses innocents de li pluja,
i no M d«ix«n tntrar cap hott H cap dona
que hagin rodat per aquest tin, Tu no perilles, Mai
m els teu* versos ^ es dirà res lleig, No s'hi trobi
ningú que tt conegui, i que pari» de tu.*
FERRATtR, i., fftnji't um a § i , J, Horta, Barceloní, 1962.
9. Co« n'infoma J, Ferrate, possiblenent es tracti del poeta Tonas 6arcès la
venjança final contra el cual ser navtr desestitat üa w c a pueris e« un prem
literari se'l culimada a 'Poena macaoat'.
1 0 .
•HON TU COPP'JS E^A:
Pruer s'obre *ni es«iutria
dubtosa. La lenèna
fuig, covaria, de dir-nos
que Is el cos que **»"ti<.
Les rtl? entren sacres:
prenen tot el seu tenps
P«f estendre's i '**<!•»'s
i fer un gargot espès
per tota la paret
fins que s'ei*anplen, prenen,
treballen. Un ofec
ú'mtè atén i ti; IM té
del tot, el p n i gran,
iissi inttncions.
i fose Cis .-vots tracts.
ftyt s'Ns perwti iot,
qut tn« trossegi, i '. MJUJÍ
i grans esllavissades,
Saetí si sot nosaltres.
a out és e l l ? En això
no el volt« rtconéi»*r.
íuan »tu Q*Í« no pod ríe»
so'rir-lo, »»s deix brusc
í ens deixa nure al jaç.
Horribleitnt oasnus,
escolte« el ssienes.
*i lliçó, ni -jtsigni.
Un aguait n i , %%: el twps
vulgui a la ti tomar-nos
paraules gut strvtmn
per tracta? t l eos ame.1
Sparegut a Los fopilit ái Son ¿rudus, octubrt d« 19€0. ps. 68-65.
1 1 . cf, una anàlisi tés detallada en t l capítol t i l . 1. l . 2,.
12.
*Al?i, nostrorut strttsny» candidt lude*,
i#5
fytfl W I M ti dic» factrt l« rtgion Ndana?
icribir* «juod Clin PiritMii epusculi vmcat,
i« tatitua si Ivas inter rtptart silubris,
türmtet quid<3«id dignui sipiintt bonoqut Mt?
non tu corpus tns sin* pictere. di tibi 'oraai.
di tiot divitiis dedtrunt arttidui frutndi.' :vi. 1-7)
HOftATI FLACCI, i , Epittoliru», I, IV, flwri, i cura ai H.y. Sarrod, Oxford
Claasical Ti«s, 1932. p. 210.
13. Coaunicació personal.
1 4 . cf. capítol III. i. i. 2.
15 .
•aune agilis fio t t »«rsor cmlibus indis,
r ir tyt is veril custos ngidusqui s i t i l l t s ;
nunc in A?isttppi furtiu» pratxipt» reiaoor
t t ai'n ris. ion t« rtO'js subtungs'·e conor.
ut no* longa duibus aintitur astea, dusque
longa vidttw opus dibmtibus, ut pigir »nnu*
pupllis duos dura prmt custodií »atru«;* (vs. 18-22)
mU'\ FUCCI, %,, £p:§tüliry», I, !, op. ai,, ps. 203-204,
16.
•ON mim aDE LA CÒPULA
Bung told that tn# s«iitn#ss Oiu cue li dolçor
Of lift his in aati*g, oi viure és li copuli,
I I * dMi^ a. .** — - «*_J» —. *- A. *- >- .-* l^aÉn
§•#
i im volgut tastar
li dolçor de viure.
API, pero, si
qu* no éf dolç ce viure,
Per rescabaiar-nos,
no podeí iin*
• r i i adés Urce'ns
l'entranya itb l'aiarg
íatie de ia copula,"
traducció de J, Ferrate.
w a n falten cctje dies perquè tinguis,
Júlia, dinou aiys.
vuil apuntar-te tres o Quatre dites
'dinou r.o les sé pas'
jue siguin veritat. Dones i notes
touponeí" tot el tén.
Nissa suple, respons. ?erd t n o r t e
la covi oe Plate,
Qui espia la pa'et, la febre d'otpres,
no sent al seu costat
l'es« innocent ato què se li proposa
I trltd hard to kirn
The sweetness of lift.
0y t m , I hive found
That life has no sweetness,
To atone for this,
There is only left
To us, no« in«j then
tteart-arjrging, the trying
Sitte?ness of «ati«^.*
Aparegut a Siter, 9, aaig/juny Í986, p, 40, a cura i aib
1 7 .
•PROP DELS 01«OU
tlfynt cf f i t i ,
0<-«ts t ^«üf, Pies «i*#i , íoscí
i-um i*rd* g«t nor,
f tw l i covi s'hi pot »surt, Juli«.
BlllOf, St««t ftCOrjf.
P t H qui« crtixt« ty tt crtix l« •#•*?;•.
Bjrt gut tt pup dftl.
tvt Cl? por no it torci Qu* no tt ««gm
It ;tp Mptit cr«*l
»0 t 'H lO l t íS <JUl t t P l ' i l Q' t fOl IM:
t 'M» dt gO%*f tSt l f t i ' .
I ti ist quo trtioln (nt Ot dir-t«
qu« un dit tin nn·í'à1,
1 tt Sljum lluny t l | Jmou »nyj, no OOilíil
qut, tt«, éi tit tot do
• ui ««oris donir sf»it pt"ynri,
til est dontn ti« bons.
I Siöfis rtbrt, tit coi tt «trtiftts.
un do stnst rttorn,
Ctcs, i li COVÍ, iictt lligir, Jul it,
btn fort el nys if i »in,*
'••Ptrtgut a Tirol ét qutnzt. 0, Unw. Autono«« Of Birctioni, ionl 1972.
1 8 .
1,
. * * • ; » * - • • " • j» ' * " ^
- ' ' i • ' • - • " • , " " • . • - • ' • • - * • ' * . ' ' ; * % " »
__ * : • * - , • , "' — " w •'" Í ) • - • * ** ' ' •' "*** ~
Mi
*fl c§f mméè;
retorit« les desterres
d*aqua11 naufragi.
Cantarar ,tt tirants
novaatnt, ort esperança1*
2,
*liOP, tMP t t t l .
Vent. tsfyi i i Its rostt
de la recança;
dttarrtla la trista
vida qut ahi» tstitava.*
ftptftgyts i fifyjftf ¿ei Cfiro ée Ltttun, 257, ien I ?9?i, p. S,
19 .
"I aqutllt llençols, qut sé
qut »t'n puc recordar,
tw n'he dt recordar
per tantes tardes Ȏs1
I aquell túnel obert
per on tfitraven taxis,
4de ve?ei he de creure
dut ens ha estat important"
I tíntate!* que sí,
96*
p t iiw hi estat i·pdrttnt.
i Unti, »i-i, gtntriciè
qu« tni hi htt tducai,
4què htt d« ft' sino" erturt''
Spartgyt a ¿7 Ä'fl, 29 abril i983 • cura dt lato« torni 1«.
20.
*He» aany «ays of wink ing
aft thtft1 Jait«, l coalfl
»isr» ty 600» to bring voy
Just i »mk for «ach on«
of inri« a«*mi »ays
I knot for «««ting yö«;
ont, bfpging back to you
tr># leaf bitch, pottry, »no
cutkolds ys »ith «ach of>*r;
on« 'of fntndtnip of -lay»
ont ttn for tht htgfttay
»h«rt Scai« robs us, tht olí bitch*
OtdicatOMa dt Ttcrii dtl$ cam a Ja I M I I I d« Sitdta 'subhead« a i L 3E
IIEDM, J, 'La sultana cow ttdiacion, o dt i i Edad ««dia. Sooft Siöntl
Ftrrattr y algunos pottas «ios. i pfop^sito c« potsia MdttvaiV op. cit., p, 12,
"Sitf veyi qyab tal govtrn
Hanta gtnt s« gwovtfna,
• • t mf± a i* ,„— . — J - •»- * - A ^ f c - ^ - . . - * i i .
970
lays suenan« iilil
C ceyl quins átatela
Mauri fuyr tro« la m
Suftrri greu, puys peti , '
Dedicatòria de f#sw# <íelt cown i Joa<|ut• tolas (publicad* a Fiig, H, earç
1982), en qui t i pot opservir t l plagi de la llengua d'alguns atls discursos
reprovatons del Csaçenfret áf fi>í>// dtl i , ÏIV,
21.
"un aitrt és la tosa que té els stny: recorre
espai, perè no talli ca»:ns ni dibuixa tap orare,
terres tut p f la fes»' sorda, i qué dina si vegés a tont pilotar
tls honenets que fressegen i ts creuen itportants
ptrqué treballen de ntts, apuntat l'espectre de I'tstrtlla, Its ail xifres
dtl stu pti i dt l'ordrt qut cenplica
junt aib Its altres M u e l l e s dt qui tila no és pas aaiga.
oh, senyoreta htl?na, segur $vt ts una sort
qut no tinguis gaire idea quines costs fa a*b tl teu retorq
«r, note qut hi a a calafell i que és tot vel lot.
t'enrabianes si sabessis con til aöwsa
i «J et tira gas etsidaht coa si fossis una llu^a
í eli un poeta »oalntic, sir.4 que t'usa per ficar-se a*b tu entre «jos llençols, avui
'son la nit que surt del diuaenge i entra al dilluns'
en fi con seepre un g?i nassa,
avu; s*nse ana»1 ees lluny li ha donat pels teus peuets. desvergonyides,
les seves tans viuen q> renda perquè no obliden
les duts fonts aerudis. van, i it Its lliguin a l'esquena, i no vulguis saser
qué passa després, i tot és perquè
fft
iy tts lluny, i «iserabie s'na tornat i'eniftf
dt l'univers U'«eintastet M I» »I dir, ptH hauria pofut dt.-ho). Si§u*s
bona noia, i ptrdona l'hoit qut Miliaria
•oltissli tit • tu mietet, p«fä it fa tl tall (coi out no pot
ff «lira e§li) a»b tl itu record,
cut Is ti qut «Is st t'isseibla» ptra no st ttsseibla gaire: i Is la ptni
d'aquest! ii§-versos fits per tu, htltna*
Potia-carti adrtftt a Htltna Valentí i datat tl 25-S-!fS0 (publicat i H-Piíi,
2*8, 2S-VI-1!f?), En aqutst potia s'obttrvtn pa'tl.lthsMs formis ü b tl potia
•Htltna' dt Ittnji't um a»t m la virtut d# "tallar camins* i "dibuixar ordrts"
qui ttnen tls isstrs ubuits dt forci vital fco« l'tstiiaqa); vida rtutana i
ttrrtPil qut tl pot ta contraposa i la vidi tacrocísmea i dtiotrsonahtinja.
•partit taibé li constatan* dtl tiéaligt tttporii-mmic entre tl 30 poètic i
l'MtiMda (qut es decanta stiprt a favor d'ella) 1 i'insisttnt rteyig dtl potta
dt Its rtcrticiom literàries qut l'allunytn dt la rtaittat (1 aquí, tn
particular, dt la concretat 'ealitat dt l'estiiaca) 1 dtl record qut iot 1 qut
strvtit a voltes per substituir li rtahtat, *o fi per* t'-terbolant-ia i
dtsfiflurant-la. Wn altrt ¿w, doncs, tl potta dtftnsa la vida ptr dnunl de li
literatura 1 la prtslncia ptr sobre dtl rtcord. Fort-alitnt pode« observar taibè
usos poètics usuals tn la potsia de Ftrrittr: dtixi temporal Cavui"), eohtsi*
lèxica f"costs"), par#nttj:s, inttrlocutor(a), prtc.sié ttiporal, toponínma
idtnti'icablt 1 tncalvalcittnts d* què podrit« issenyiiir el :y# ts troba tntre
els tersos 24/21.
2 2 .
"«tstre Fou dt Sar*ii:
*- m * — 1 • * • ^fc • •r· i' •»- -»* — . rt i'S if- **• L·. L~ *-
VT2
«ü pitmm, 11 «it na»!
3« »al §ir<ïM§t ati ticrtix
Pastaré a torna»1 t l i MO« I
(La "ttvütt" %M% ara r*ttaV
Ivyi tili, Ifift »««ja
fiai m «»•o?:«}', out ¡ i m ?ti»
2t pap**a» «n »al«ta.
Si tan»atei* ^o «ns »tit»
» m s pastat ¡'«sti'j fftffn,
?yt ys ssgyi ?»'ísp«', Pot'.a."
3atit »1 ;4-v*:-!3?0 i Í;»-*^». i .'#'-rj í'í.*, '53, :*r>y '972, p. 21
... *- , ^ . J - ^ ^^.^ .. ^ A. .. >•• tj tl „ ,| ,^n
• '•;••, v '•• - • a _ * •
t?3
VI. 3. INVENTARIS
VI. 3. 1. IMATGES
Da nuces puerls
"Fauld -segona"'
Podem coaençar els exemples addicionals d'imatges
aaterialitsadares o cosifícadores d'ens inaaterials aab aquests dos
exeipies; "Bevia / licors que es prenen sense gel, espessos / i
condor « i t s coi els records de la infància" (vs. 36-38), "L'avui / l i
era transparent, pria de fluencia, / i es resistia a fer-lo
consistent." (vs. 54-56>.
• i l S JOCS-
El procés invers (de l'eleaent aaterlal a l 'espiritual)
s'observa irònicament aquests versos: "M'arribo fins / ai club de
tesis Barcelona, que ès / un club de rics, i vaig mirant els cotxes /
que s'arrengleren a la porta, plens / de la voluntat bona d'ésser
cotxes / de rics: coa s i diguessis, de tenir / una certa aniJia." (vs.
9-15).
•Floral"
Ä . .it-".*-.-!
- '."KU . • - " - • - - k . . . . . . ' • » * . -
974
El darrer sintagma sintetitza BO sols ia reflexió ncral
del poema, slaó el tipus d'operacions iaagiruitive« des d« l'abstracte
al concret gràcies a la introducció d*«aa qualitat stnsual: *i la
aeaòria en verdaJA*.
"Punta de dia"
Tot el poema es, construït en iaatges successives -algunes
de les quals són fins i tot escenificables- per etpressar la
f-ustrada il·lusió davant el nou dia. Vegea-ne la darrera: "i ca fa /
fred de airar-ae un dia més, pinyol / tot salivat, pelat de polpa,
fora nit" <vs. 12-14).
1 1 autllat*
Una aolt recurrent en aquesta poesia: "lo el sobtarà /
l'atzagaia de llua / de la nostra seaoria" (vs. 26-28).
"La confidència"
"Tots els lluas de la nit són dins els trossos / de gel,
que ens repartia i no bevea." Cvs. 1-2>
"Lllçé d'histèria*
àqui el cel, reprenent una laatge que havia aparegut a
"Paisatge aab figures", es cosiíica de la següent aanera: "La gran
lona del cel / ens l'han de fer parracs els excitats / Stukas." (vs.
2-4).
"Teaps enrera"
"I un cri t iaperlós, / coa l'or aaligne d'una serp se'ns
dreca / inesperat, í ens força a aaagar «1 cap / a la falda profunda
de la per / fins que s'allunyen" (vs. 23-2?).
. - . . - . — * - ., —.« - . . - . . „ ^ _ . ^ ¿_ _ ». ^ - _ . . ¡ é | ^ ^
i t s
ffenJat mm coma
"Caabra de la tardor"
"la persiana, no del tot tancada, coa / un esglai que es
reté de caure a terra," (v*. 1-2); •(...) Mira, s'obren / trenta-set
horitzons rectes i prims, / però els cor el« oblida" Cvs. 3-5) (els
anys del jo poètic); "se'ns va aorint la llua, que era color / de
le l , i ara és color d'olor de poaa" (vs. 6-7) (slnestésla
aaterialitzadora); els besos ecu a fulles que colguen el cossos (vs.
19-26 K En aquest poena trobes íoraulat un d«is axiomes de la
poesia ferraterlana <la »atería íabuida de sentit, d'àniaa): "ben al
fons / el cos recorda"
•Però non ai destar"
Cadascunes de les descripcions del paisatge (un Jardí urbà
era) funcionen coa a correlat del jo íern í desançelat1.
"átra Mater"
La descripció d'uns aeròdrons desolats funcionen coa a
correlat de les sòrdides conseqüències d'una guerra. Vegea-ne uaa de
les seves a í l lors isatges: "Es va esquerdant l'eixut / crostísser
dels records" (vs. 28-29).
l a cara"
Entre parèntesi apareix una representació imaginativa de
la cruesa del pas del teaps mitjançant una posta en escena aoderna
del síaboi tradicional de la serp coa a cicle teaporal.
"Tan gratuast alai"
Ç76
Recreació de la laatge transaaterialltzadcra de Donne del
ce» coa a l l ibre. . .
•Caragol"
"Consternat, / un caragol al alg d'un aur eixut" (va. 5-6)
(ti seatiaeot de desolació aaorosa)
"Tro vos a i s la ts renduda"
lepreaent el al te de Píraa i Tlsbe, la separado aaorosa
es projecta en la laatge de la paret ( "Tantes parets entre tu i Jo"
(v. 1)) 1 l'enyor en un gos assedegat.
"Tant BO turaenta"
"ia teva terra / òe línies terriblement verídiques" <vs.
11-12) (correlat del Jo poètic)
"Econoaies rivals"
La Ironia del llenguatge coa a "abelles agudes / que volen
recte per fiblar".
"Els polls"
aquest poeaa és un exemple reetxidíssla de transposició
iaaglnatlva construida a partir de la presentació d'una història: "i
les cares / se'ns anirant tornaran blanques i buides / coa d'un
ferit que es dessagna al talus / de grava, quan traspunta un aatí
gris, / després del xoc de trens." (vs. 8-12'.
11o a l ra l ls"
La tria de productes en un aercat coa a ccrrelat quotidià
de la tria d'un aodei de vida.
"L "oncle"
%?#:'
»*írf"*fV—.*. « . % - * - i • — • • •..' . j i << ¿Ti i ' iÉ«. «. • r . i iMtaíiii'i
977
"Els pares tusseo, mediten l'arna que s'agaía al vesc /
del bol ds llet, l aloren altre« tels / de vida groga 1 plana que els
eabulla" (vs. 5-8) (la sèrdlda monotonia del viure eaairaliada
imaginativament en l'esaorzar); "legiren el calaix de les lés velles
/ troques d'experiència, i les pengen, / per cabdellar-les, a les
aans dels fills. Les mans es tanquen, el fred guanya els dits, / tota
la sang del aón circula lenta." (vs. 16-20) (l'anècdota quotidiana de
cabdellar llana entre dues persones coa a laatge de la transalssiè
generacional).
•Bosc"
El Jo poètic coa "sol hivernal" i tots dos coa a
ccpuiadors de la terra / dona.
•Corda-
Un tr'angle aaorós coa usa corda.
"Dits"
"aquesta nit faig engrunes / aab la traça de record / que
tinc als dits." (vs. 12-14).
"Esparver"
"On aal estiu s'eaaagranava espès. / Dies preauts, grums
de sang i d'ossets. / Pellaven sec les genives del sol. / Tarava el
core la fibra de les nits." <vs. 5-9); el cel coa a vidres que
apareix taabé a "Mecànica terrestre" (i en el qual apareix taabé el
de la magrana, si bé aab un sentit distint).
- » - * — •• - ^ w *- * - *- i ^
§?8
•Motets"
Dues laatges per a la »eaèri« que ja havien aparegut en
altres poeaes: "Deseaboltques la seia aarcida" (a "By natural piety")
1 "deixa que un raig / et cl ivell i el recer fosc" <a "Un pas
Insegur").
* ídols"
Els aaants coa a "dues / llavors nues dins un fruit que
l'estiu / ha badat violent, i que s'uaple / d'aire" <vs. 3-6) - t l
correlat objectiu apareix entre parèntesi-.
"Kensington"
La projecció iaaglnatlva que Testiaada fa de s i aateixa
en ei barri londinenc de Kensington durant Tacte sexual 1 la
correlació «errónea) de Test iaada coa una flor estructuren el poeaa.
"Lorelei"
Retrobes ei sentíaent d'incertesa dei jo adult <a què
s'afegeix aquí el factor e t i i i o transferit a la boira.
"I «lances"
Correlat sexual 1 per extensió de la incertesa del jo
poetic en "la teva fusta / desesperada en erlgir-se" cvs. 9-10).
"Plorar"
"el aón et roda i vibra / coa, cadent avtrany, / la
baldufa aoria / quan sabies plorar" <V3. 5-9).
l lur®"
"i un riure, goig inquiet, / brota profus í rebrota / i e i
branqueja dins la boca; / fresca aaargor de llorer, / verda aèria
979
reaor" (vs. 19-23); "luda, que rodolo cap a tu / i és a«u tot cop del
teu dau" (vs. 31-32).
"Taabé"
Una cinta aètrica apareix coa a correlat del aén i la
àistària coctlnguts siabòlicaaent dins l 'est iaala (la Oran Mare); «1
jo poètic s'hi troba taabé dins transferit iaa-glnativaaent aab una
siaple rat l la del aetre.
"éter*
Aquí la caabra aaorosa és el correlat de l'estlaada, dins
la qual s'M troba taabé pla^entosaaent l'aaant.
"Cançó idiota"
*0rs filferro de record dolç / ea tal la aquest espès d'un
dia > del aantegos seixanta-dos" <vs. 26-28),
•Les aosques d'octubre"
*fJn cor d« aal drenatge" <v. 8) (que no sap drenar els
coàguls dels records); "id aar que es convulsa escuaosa / d'esforç,
coa la peli d'una aaula / que el tavec / no deixa en repòs" (vs. 15-
17).
•iaiversari"
Tot el poeaa és construït sobre dues carboneres que
serveixen de correlat de la aeaeria i de l 'oblit, respectivament.
"Ils aristòcrates"
"II fàstic aeu / (...) coa els turaells d'una nena gitana,
/ potset ea deixa ser pell 1 vida sota el brut," 'vs. 6-9).
" ^ * ^ - * ^ — ,,— - m J . — • ** fc.t. ^ - 4 . . . t i i
960
V I . 3 . 2 . D B í C T I C S
(Coa aquest recull (il·lustratiu i ao exhaustiu) noaés té uaa funció
taxonònica s'han eliminat les ratlles de vers 1 s'ha posat • aab
•ajúscules l'eleaent deictic).
Pa aucas pucris
"In aeaoriaa"
"II cap a'anava tot ple d'una altra cosa d'usa altra cosa, que ARA
encara jutjc aès laportant"
"ALLÍ. ajaçat a l'entrecuix del són, a'espesssa de revolta feliç"
"A!A sé conèixer"
"AlA veig clar"
"i treaolava tot JO d'iapaciència"
"JO no tenia cap bicicleta"
"Heu estat V6S el responsable"
•Faula priaera"
"AQUELLS dos ccssuc"
"toquejar AQUELL nus"
"Faula segona"
"AQUEST envà"
"la caabra del cantó i AQUESTA"
" * ¿ & * * : ¿ ; Í
981
"AQUÍ UM arcaéa"
• l i s jocs*
"10 FA GAIII vaig llegir que"
"Vaig passejant, i álA sé oo ea porto."
"AQUí juguen al bàsquet"
"els aovlaents precisos d'AQUESTS cossos"
"JO, coa que sóc un doctrinari"
•Floral*
"AQUELL ventet aenut"
"Punta de dia"
•AQUELL blau espès"
1 1 mit* lat"
"JO sé que so l 'estíaes"
"allò que ne« vist TU í JO*
•si TU ens ajudes."
"Coa Faust*
"en AQUEST són on aai Ei·L no respon"
"loeurs exòtiques"
"que AVUI corone» la pípèrica rosa virginal"
A través delu teaperaaents"
•AQUEST deure líric"
•Literatura"
"AQUESTS aonstres, ben poc crít ics"
•Diuaeage"
"AïiM T01ï\IT ben a poc a poc"
•A1A eabussea els colls d'eabuts"
M Í
"Aaistat «tel braç"
"JO a'agafava"
"JO, aassa Jews taabè,"
"A aig aatí"
"ho has volgut Tü, t'ho has buscat TU, dt nit,"
"Paisatge aab figures"
"llisques cap a les vores del viure qu© DEXA ens hi t r oba r« al-aig.
AVUI diuaenge"
"Xecanica terrestre"
"Veus, fes AIXi que tot pot coaeaçar. DESPRtS, el aés profund. Ai A
projecta"
"ASA calcula"
"Octubre"
"pero DES D'ASA recollits"
"II secret"
"coaprenguea que AQUELL dia ha estat el del prodigi*
"Lliçó d'histèria"
"VE un general"
•Teaps enrera"
"Beixa'a fugir d'AQUí, i tornar al teu teaps"
"Tot és coa AQUELL dia"
"I ASA, veus, TOHIA AQUELL aal aoaeat"
"Petita guerra"
"AQUELL ceaentirí de poblet"
"Vol dir que JO era tan jove coa"
"Xala aenòria"
iJTV. ?».
983
•AQUBLL poble fètlc*
•Fi del «éa"
"áQÜISTA insistent a'gua de paraules"
"Un pas insegur"
"ARA s'hi ha obert ura clivella"
"AQÜFSTS peus d'boae"
"Posseït"
"Sóc MÉS LLUïY QÜE est iaar- te"
"ARA t'excites"
"lo sóc sinó ia aa arb què TO palpeges"
"By natural piety"
"AQUEST fugaç quiíledie aiamanti"
"el teu ces ha pujat FIÏS AQUí"
"Vull que ARA ea duguis AVALL"
"ARA son corpuscles d'instint teu"
"Coses que JO puc veure*
"Pugem-HI"
"Exeunt personae"
"TO, filla clara del silenci,"
"TO, aare dels collts,"
"TU, geraanà íadulgent,"
Menjat «na cama
"Caabra de la tardor"
"A1A és color d'olor de pcaa"
A 4 _
- V. -•. ~¿J¿- VW * í ^ * j * £ i • .' «lÄJlfifiSBlS^lt-«* .
9Ö4
«e, t t 'u rtcor<*.4ràs d'AQUESTà caaBra?
"AQUELLES veus d'obrers -Qué sen?
"i AVUI no les sento"
*i AVUI que callen"
"Tres lli»ones"
"les coses AVUI no es fan esquerpes"
"renuncia DES D'ARA"
"Si puc"
"que ve d'AQUEST aoaent?"
"lo usa casa"
"Si ARA poses la aa"
"Però non ai destar"
"lo entris ARA*
"AQU! han viscut, i TU no HI eres"
"Atra aater"
"AQUi, un lloc tan obet?"
"Jo guarden AQUESTS aunts de rebuig"
"La cara"
"quin horror ARA s'ha introduït dins àQ!iEST cerveilet"
"i AQUESTA cara Jove"
"II ponent excessiu"
"AQUEST sol que aenstrua no es vol pondre-
l i distret"
"Segur que AVUI bi havia núvols"
"ARA se a'ha fet fosc"
"Que DEMà se'n recordi"
, . . . . . . . . ,;Spf/
¿Ta.".--- :Í: .VU/«M.^W-Ü* -.'Aj««ifeU«,— .-..AJ^vcidti-k".«— ¿ . .»-.-;-v.,-.-r#:^ .- -»¿Eä^wt»
#95
"áiá et corprèn*'
"Josq> Carner"
"que TO ea vas donar AHII"
"i són del tot news, A1A que els llegeixo per tu"
"La vida furtiva"
•Segurament serà con ÀiA*
•qje entrin AQÜESTC, a qui to hauré de dir tot"
•Cançó de bressol"
"Tü vas aab couple"
"TU tens pietat"
"TU no fas eaa eis patres"
l i s polls"
"Li'l VA AÏA8 (...)". Sovint, TOMA"
"Sacietas Pandari"
"D'AQUESTA, TU?"
"JO et dire coa pots persuadir-la"
"AQUí tens dine-s"
"Els innocents"
"AIA, veus, ès un cautxú color de sai"
"Le grand soir"
"I és AVUI."
"AIA les eines fujen dels dits"
"DEXA xisclarà el sol"
"Guineu"
Què faràs? TOSïAI-TE'ï"
• » a > « — ^ i <m -i. • j. — . -»-•*- —. v. A.
9S6
TBOEIA, dftla ( M a t
"Pceaa inacabat"
"AQUELL que va eaprenyar el talos"
"ncaés que AQUESTA »atinada"
"a tu, Helena, que AiA aprens a viure"
"i ceixa'a AMA saludar*
"AQU* en tens una versió"
"1 AIA airea d'anar per feina"
"lo es pas ASA que a'hi penso"
"que-AV'Jl ñe vist netejar anxoves"
"JO, coa tot al tre pixa-t int i . vull subornar la joventut"
"D'AQUELLS polioses anys qusraites"
"TU jutja, i no t'empesquis \ue . RA en pugin"
"AQUELLA aeva joventut"
"AIA a'he fet un eaeciic"
"un quest sinucs, 1 e i portava vers AQUi, vers AHA i vers T
"i AHIB de »atinada vas fugir"
"I AVUI ediaarts tres) he r^Dut"
"/vols omplir TU AQUEST vers buit?/"
"AQUELL pantalon veraell"
"Me'n vaig DEXÀ de Cadaqués si AVUI a'arriben els diners"
"Si AVUI figuro una noia"
"1 A1A potser aèt val que caill"
"Boira"
"Ho sé 10. que AiA ekboiro el teu profund crepuscle aatinai
* - * . * ' ' * ' » ^ »jit« ' • P Í . ^ »if V *» ™ J a * r " - j u 7
. » • '» " • „ ' , • - » ; < , , , • « * . , . - , • •: ; / . f «•• • . . * . . ••*" '
•Gorda*
"Tl* to nas volgut"
"Dits"
•AQUESTA nit faig engrunes"
•Esparver*
"Sabia JO que un esparver furtiu"
"AQUESTA nit, que un dring ha esaicoiat"
"I AQUEST sobtat esparverat que riu"
"que TOIÏA aib ai la noia que tinc LLUlli?-
•Idolets"
"ARA. sense fe"
"ÀlA val, con sai , la pena"
• Ídols*
"tres el record que tenia ARA"
•*rea AQUESTA imatge"
"lensingtoa"
"i AQUELLES tardes que no acres aai"
"AQUESTA estesa le carrers retorts"
"el teu cos et puja CAP AQÏÏi"
•Lorelei"
"ASA la sena un seny d'cfrena"
"IctròBoa"
"ARA, de la noia no saps ni parlar-ne"
•Perdó"
"per AIA, per AQÜSS* aoaent que el llaapeguelg desfíciés"
•Plorar"
A _ --É% t A ^ t -»- ^ ~ - . , . IÍ. — %-. *~ »~ ^ .**. .i.A.
§08
•I kWl sabies riure"
"ilure"
"! Alá, suor, AQ'JeST teu bes"
"Sabers"
"JO sé on ès ei teu cos"
"Solstici"
"A3A tinc LLUÍ Y la cara on reposo*
"AQüEST estiu ee'l crec"
•<tter"
•Ja fa unes quant*« bores que és AQUt"
"pels quatre v vint canteas .'AQUESTA castra"
"I ARA visc tot encielat"
"Teapestiva viro"
"Sí A3A cns presen al'*ret. pors"
"De lluny"
"AQ"BST ès el suicící que e'faa impressionat"
"laïtresse de poète"
"AHA, veli?, r i l a s e s aès*
"Els versos que ell ha pres d'Av'JEcTA ncia"
"Les generacions"
"A FOBA, a la platja cresa ei darrer sol d'ect
"La lliçó"
"Is AQUEST, es Av'JEST D'AEA. ei posat"
"DES D'AQOí, d'AQüEST altre ilcc del aon"
"Cançó del gosar poder"
"I AVUI, Octavi, noi"
tw
•Fer José María falverde"
•Oh, AQUESTS que peonen,"
"ARA, ni tu no vulguis beure"
•S-Balm"
"ASA, la noia qui tant d'mu froide a'a fait boiré'
"AQUEST »atï a'he trobat uaa noia"
"A1A somriu fer loa"
•lldcheo"
"ARA no veig mosquetes de sol en eixaa"
"Teseu"
"TOKSES. TORSES T*J?"
wo
V I . 3 . 3 . D A T T U S
(Co« aquest recull (ll.lustratiy 1 ao exhaustiu) nones té una funció
taxonòmica s'han eliminat les ratl les de vers i s'ha posat anb
majúscules el datiu).
Pa amas paarls
"In memoriam"
•11 primer bombareig BIS el vam passar al refugi de ca la Sol"
"ois prostíbuls se'IS haurien obert"
"se'l fa ambigu"
"í el carn de tornada, a pcx; a poc, SIS ei tancaven marges ccnegutE"
"els pares sostres se'IS van fer importants"
"els bcúçuers se'S3 ajeies"
"la vila oé;,e se LI havia fet estranya"
"els reflexos de l'ordre se'LS havien macat"
"Faula segona"
"i'avui LI era transparent"
" l is jocs"
"la pilota se LI adora"
" l i ' l s a.ro
"vull creure qye ells EI fan sentit"
-^ a>-—„ ^ i ^__—^. ^ . o, u. — ** *- »- *- -* - - A^A-- ]
•Floral"
•el record que se Ml'n va, de tan confús, cap al fytur, ae'X fa desig,
i la memòria EH verdeja*
"Punta de dia"
"la ült que se Hl'n va" icf, el paral·lelisme exisceot amb el poena
aatericr)
1 1 mutilat*
"podrem recordar i dir que ao TE l'estimaves"
"feus baixeu"
•aquest tort ME'l retrec noses jo"
"La platja"
"Se'fS l'ha menjat*
"Diumenge"
"Un nen que se LI aa rebentat el globus"
"4 mig matí"
"l'hú has buscat tu"
"que la vida se'T faria ignorada"
•Paisatge amb figures"
"tota vertical se'IS decanta"
"el són amaga que també LI fuig el seny"
"Octubre"
"els elxaas d'ànlaes abelles se'LS dispersen i brunzen flama"
•Lliçó d'història*
"la gran lona del cel EI5 l'han de fe: parracs*
"que és seva la vida que LI passa per davant"
"Temps enrera"
• * á jmr- - i : * • ^ > - ^ - *. ¿ 1 - »•». W i . t . . . ^ . . i i
992
"ET veig la brasa gr is de cel"
"l*enor«€ treaoior fIS passa 0 la vora"
"OB pea insegur"
•Ara s'hi ha ober'- uaa clivell* . 1 M'entra un fil de llu»"
•Posseït"
"te M'es vas darrera d'un a l t re cos"
Menja't tma cama
"Caabra de la tardor"
"se'NS va aorint la llua"
"ME l 'es t i io aolt"
"Si pUC"
"l'escata de sol que ET vibra en aquesta ungla"
"He sentit ei so fosc d'una C3sa que EM cau dino ai^un pou"
"Hora baixa"
"(la nit se'iS t ira aès a sot re)"
"lo una casa"
"Si ara poses la mà que EM faci una teulada*
"el recer on se'T recull ei clndld aaple hivern dels llençols"
"11 ponent excessiu"
"Un altre dia se'T aar cregu*; que ei seu color no tornarà »ai aés"
"Ta» gratuast »ibl"
"o acntre se'LS va tancant a poc a poc la porta del son"
"Fï distret"
"Ara se M'ha fet fosc"
- -' -•-TT»" :-T>-"gr . ' , ' . y . . r - r y w ' ' i i · j p ' W ' r ;•;" . •" ».-1» f >»»'»--rmfi.«i - - 'tri*-' .' 'J"•"!»-'••>„»v?lr *t **•• >' '-'^ .*•-•:%,*-* , ' , , -i'. 4 t t
«ft, W - * * * « * * * ! * * ä w ^ ^«rfUÉW-*«t*.*-*«äfc»-« •¿Mm» *¿rimwfal» m» * * . * • » * « * *»#*»* * • * = * » * » M«1*ÍL.«lr«W**.«*
•Caragol"
"i les deu de la ni t que estan per tocar-LF
•La ciutat*
"les piles de sols i de pluges que se M'oan fet anys"
"Tro voe a l oiatz renduda"
"no veu com se'T va fent vida"
"fias que EM siguis tornada*
•Josep Carner*
"Iots que romanen, aenire E1S varien s i s ais i se'iS Euden els
sentits"
"La vida furtiva"
"EM pujarà des del silenci ée tota la casa, brusc, ei ronc de
l'ascensor"
"Cançó de bressol"
"se T'ofega ei cor"
"Els polls"
"i les cares se'lS aniran tornant blanques"
"El darrer vespre «i'endeaá se's va) ESS entra puntual"
"L'oncle"
"S'enduen el seu fàstic al carrer i deu haver tr igat a dissipar-
se'LS"
"-C rbliden esa als pares se'LS ha obert, ca.«cea, jr.a esquerda a la
paret"
"Le grand soir"
"si cal que SIS ei s i rea"
"per os se'IS escolava el pus"
i . fc- I O É ... ^ . ^ * • > » ^ . • « . • < - - ^ » - ^ fc_ . . _ A . I A .
^Gylaeu"
Teoria ¿ela cossos
•Poeao inacabat"
"d'aquell embús on encara ET pugen boa bolles"
•te M'abaltissis de llegir-ae"
•que un malentès se T'aixequés des del aeu vers"
"un teaps que ja se M'ha fet vell"
"1 el vici que voldria fàcil que se LI toral sol i tar i"
"(car ser intel·ligent ESS denota un vigor de felicitat"
"però el dubte £v va renaixent*
"cap d'aquells ordres de destí que aleshores se M'arrelaven"
"que els personatges MB'ls aconilli aquesta classe"
"els cursos se LI van confondre"
"i una ratl la estranya (...) EM desdibuixa la badia" •
"1 veritat, jo sé molt bé coi se'M va fent"
"se'M pentinen les deu ai l bruixes d'un record"
"i M'és cauteri una larreta de piaa de self-plty fresca"
"tot els fets se'M rebel·len"
"fins que ei país se'IS va cobrir del tot de negre"
•Boira"
"Molt abans que te IS tornis vella 1 grisa*
"se'LS obriran les vies del sal"
"Corda"
•que quan ella es redreça i se'T esauny"
w5
"Bts tan lluny 1 TI'l veuec"
•Dits*
•dels bruscos túnels per cm te'X perds*
"vaa préaer l'o»bra del toc dels teus d i t s , quan t e ' l perdies"
"lagonjr"
"te ' l ves cotjcedi*"
"Oh, co« te M'has cregut que EM fores fidel?"
"Esparver"
"s'esausy i EM ve*
•Fill
' s 1 tea ps se'LS ennuegui"
"És potser el nen qu«3 na bes fet, í que se'So queixi"
"Troba'T els dos que ta delates
•ïdolete"
" i r r i t i ' " i i 'T ö le c,vi f • I A · T ¡«f i - AÍ<- <-*,-» *» V, Í*-C •->:-,» ö l * * "S t r
•Joc-
'S i TE l'estiaes, no li ofeguis aquest trenolnr"
"leasing ton"
"i tot el cos ET puja cap aquí"
"TE a'be tornat una flor groga"
•Lorelei"
"Un instant d'un passa1, estiu ne se JíE'n va dei pensaaent"
"leu"
"que l'altre dia ET va fer el salt"
•Plorar"
"se LI decanta ei cap, ei aón ET roda"
9§e
"si T'és advers l 'instant"
"ptrè el riure, ploabat coa un cos »ort, BT llisca aigua endins"
"Uure"
"aquest teu bes «altra llegenda) se'M «uda"
"ei dolç tacte se M'esauny frisós"
"1 EI sè el guany"
"ÉS ia teva la que EM val"
"Signe"
"La aa se'T vlncla lluny"
"Solstici"
"Aquest estiu ME'l crec"
"per ara i tot ¿lament en què, cos ara, la dolça cara EM sigui lluny,
que es gir i i EM torsi , coa ua fruit al aeu abast."
•Xifra"
"abans no vaig trcbar os te M'bavies arraulit"
"Teapestiva viro"
"confosa aab ei cos que S'aa tr iat"
"Les Basques d'octubre"
"Aprens a airar-TE-la buida"
"la tarda no ET guanya prou paciència"
"La lliçó"
"Te'M gires"
1 1 lector"
"qe se'M torna rossa o pàl·lida"
"Fa vist anys que ME'l retrobo dins la butxaca"
" l i s aristòcrates"
• • • > • — ^ t - A — É , — * - - * - - -* a - •»• « - * - * - - --*• • ^ ^ * 4 I B '
iff
"Teniu la vostra història tan prop, i US viu el fàstic"
TIMl
"la Dolenta EIS els ha «ort de aort bona"
"Ü'estiu EIS aviva prats"
"oh ço« se'ÏS torna person.«*'
•Teseu"
•On sol fil ET daura la fosca leaoria"
998
V I . 3 . 4 . M O D I S K E S
(Co*i aquest recull (il·lustratiu i no exhaustiu) només té una funció
taxonòmica s'han eiiainat les rat l les de vers)
fa RUÇCQ pueris
"In menaria«"
"vaig veure que al seu món algú 11 havia fet una cara nova"
"Co« Faust'
"negociable a la menuda"
"Paisatge amb figures*
"li fuig el seny"
"Teap© enrera"
"Ho deixes córrer"
"Petita guerra"
"i a:ib l'ajuda del sol, que castigava durament"
"By natural piety"
"un gelat de molts pisos"
Menja't ima cama
"Matèries
"lli deixaves la pell"
• • • • — ^ * — • » ' • - * • **<* ~ - -* 2- — - » - * - « - " - * • - i A — 4
' " : * * * ' " ' . " - • . . - ' • . ' * . . - " • • * . " . " . . 7 V * - » • • • ' . - J « O f . ' . * « -'
§ ü
rlVAls-
"Tant se val"
Teoria ifils famnfi
Inacabat"
"airea d'anar per feina"
"no en tallaria una llesca"
"se n'aniria tot en orris*
"Prou coaèdia"
"Parlant clar"
"no ea veig aès la carn que els ossos"
"que tenia el seny a dida"
",|Uen el Reich va ensenyar la panxa"
"Hi havia aoits gats que esperaven que es confondrlen dins ia
penombra d'aquells dies"
"Soa-hi per fi"
"l'altra girada de truita"
"reaena tot cua-dret"
*o voldrà que ea vegis plorar cocodrilot ¿e quaranta anys"
"que tothom que el carro va eapenyent preveu el pedegral darrer"
"ni cal que toquis fusta"
"s'he fet un eaboli«-.-
"Vejaa s i encarrillo la histèria"
"què hi farea*
"qué hi puc ffer?"
•Qui no «leapra papa falórnl«"
•"Barcelona, la ciutat que té tant de bona coa 1'assonant que sóna
fals"
"lo perds el teaps"
"de cap pa faig rosegeos"
"que Déu confongui"
"ae l'escolto coa qui seat ploure"
"BO sé reprendre el aeu fil"
"s'havia enganxat els dits"
"matava les hores*
"l'ull ae les doses a sobre"
"no ve a toab"
"no ser-hi a teaps"
"en una euga de qui sirava les dents"
"aosqueta aorta de fred 1 de tristor"
"bon profit"
"Vés a saber coa"
"Se'a pentinen les aeu aii bruixes d'un record"
"pobre de ai"
"no voldria ensenyar l'orella"
"es fa la bleda"
"Les noies aab qui vaig anar per passar comptes de la guerra"
"sabien riure's de qui vetlla eis aorts eterns d'aquest país"
"un festí ofert aab rodes de aolí"
"quedava aoit caap per córrer"
"van dir la seva"
• » • > • — ^ i • » éi *- -^ — - •» a - •»• • *« ^ * - —
1001
"la factura que les noies de la sutura (...» van pagar*
"no lligues de »ans el destí"
•joves que s'obren pas a cops de colze"
"Barca nova, tingues bon vent*
"Gorda"
"Tu que ets fas l 'estret,"
•leu"
"que i 'aitre dia ei va fet el *¿áii"
"loies"
"ïodria íei-no amb usa noia aenuda"
"les generacions"
"coa que es de bona pasta pero de trenta anys"
"Cançó del gosar poder"
"enea íes a seu"
" I i r a - fa i bé"
"Per José María Valverde"
"Van a la seva"
i * * mi—ài ¿i. +* «. . -» ü- »- . <» A- * -
- „ « * * „ * « * * • * * r V fÜfSfc S»4*t"**>"<» *"-%•* « .:.*!* ri?':^
V I I B I B, I O O R A F * I A
• -^- a» i*A Mfc ^ - * i i ^ ^
r~,·--y «'s»,*: " " ;~ " * % ;r •••«-• ,••-•. r»T"— -•-•^y.·wr.-, - v i ^ _• • «p— .. w , i < y T w
1003
V I I . 1 . B I B L I O G R A F I A D E G A B R I E L
F B R R A T B R
1. TOESlá
,3a nuces pueris, J. Pedreira, "Les Quatre Estacions", 2, "Els
llibresde l'ossa Menar". Barcelona. 1960 ' Eapúríes, "Ei ventall de la
poesia", 1. Barcelona, 198?.
Menja't una cama, J. Horta, "Signe", 7, Barcelona. 1962.
Teoria dels cossx, ed. 62, "Antologia catalana", 21, Barcelona. 1566.
Les deses i els dies, ed. 62, "Cara i Creu", 10, Barcelona, 1968.
Cec. 62, MOLC, 21, Barcelona, 1979'
Vers i Prosa, a cura de J. Cornudella, E. Ciíaent. "L'Estel", 5
València. 198«.
1. 1. Foeaes esparses
"Any". Iracabd, 5, 1969.
"Cadaqués*. Serra dVr, ¿17, juny 19c9.
"Mldscmaarnatt", Antologia d'homüatge 3 Fos peu Fabra, ed. Eler, "Les
Hoves Extres", 4, Barcelona, 1968 / La mosca, 3.
"Ion tu corpys eras", Les Papeles de Sen Áraadans, octubre 1960.
"Cn sating", Saber, 9, maig/juny 1986.
^ 1 •»—» fc J* — - Ä—t — • * - * - *~ »- A lá^frl
1004
•Prop dels dinou", din« Tarot de quiamt 0, abril i9?2, universitat
Autònoma de Barcelona.
1. 3. Obra poètica traduïda
Hiberno ex aquore, traducció de G. Ferrater, Loe Papeles de Son
Armadans, octubre de 1960,
Mujeres y días, traducció de P. Oiaferrer, J.A. Goytlsolo i J.M.
Valverde, Seix-Barral, Barcelona, 19?9.
Poème iaachevé, traducció d'Ante laberechts, Louvain, 1970
(traducció de V. Cliff, Ercée, Barcelona, 1985).
Poema Inacabado, traducció de J. Margarit 1 P. Rovln», Aliansa/Gran
Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 198').
Un cuerpo o dos, Quaderns Cresa, Bar:elor,a, 196?. (Coautoria aab J.M.
de Martín>.
3. ESTUDIS
Els textos que versen sobre literatura que han estat
publicats en nès d'una ocasió són precedits per unfs^ numero(s)
entre claudttrru' CU Índica que ha estat recollit a Sobre literatura
<19?9); 12] ala poesia de Caries Riba (1983); 13' a Papers, cartes.
^ t ¿f-,,^ *. ^ . .._ - •« A . - ^ * " *~ *~ — ^ III • I E
j-j-77-T-.^-j^-"* r"t «;_«y» * -* y«« • -,- jy^jTT »,£)«: r n 7 ~ ^ , - i - y i i w - ^ - » — w -yT) - ^ . '- * s ^ ' % .' ^ *J^%-
1005
paraules (1986); 141 a Fers 1 Prosa (198S); , Les raiaprastilons ds
caràcter aés puntual s'Indiquen en cada cas. Aquesta convencia se
segueix taabé en les entrevistes, en les enquestes 1 en els textos
diversos.
Els testes que apareixen únlcaaent precidlts del(s)
nuaerocs' entre claudàtors i sense referència bibliogràfic« explícita
són els que varen restar inèdits fins a la publicació que indica el
nuaero aés baix entre claudàtors. Aquest segon cr i ter i no afecta,
peiò, als reports sobre ll ibres.
3. 1. Sobre literatura
»
3. 1. 1. Prólers
tll [41 CARIES, J., Kabi, ed. 62, Barcelona, 1971.
(13 CHODERLOS DE LACLOS, las amistades peligrosas, S&lx Barr&l,
Barcelona, 1965.
CCMAS, 0., Comptar les bigues, Eler, Barcelona, 1968.
(13 Í41 FOIX, i.V., Els lloms transparents, ed. 62, Barcelona, 1969.
(II KAFKA, F., El procés, Proa, Barcelona, 1966/1981.
(11 PSSSARS0D05A. K., Setembre 30, Ariel, Barcelona, 1969.
Í13 RIBA, €., Versions de Hölderlin, ed. 62, Barcelcna, 1971.
3. 1. 2. Altres
ill -La Condition ouvrière" de Síaone Vell", Laye, 18, 1951.
1Ö0§
CU "Due» anotacions d« diari sobre la llengua de laragall".
Í2J 131 "In la awerte dt Car l« liba", tadle» dé las iries j las
Letras, juliol 1959,
131 "11 enlgaa de la personalidad de Shakespeare", Destí«», 31
d'octubre de 1964 / Faig, 16, »arç 1982.
CU ""En la nocae no "mj caninos" de J.J, Mira", Laye, 23, 1953.
Foix í el set/ temps, Quaderns Cresa, Barcelona, ¿987.
"Ouerau de Liost", Saber, 9, aaig/juoy 1986.
[31 "Joan Vinyoli", Peduceions, 20, setembre 1983.
13] "Äar.uel lachado".
CU "lou sonets de Foix, comentats". Quaderns Cress, 1, abril 1979.
CU C41 "El núcleo de Maragall", átenec, 1953 (?>.
Í33 "Peter Vçiss. Rapporte".
"Eis poeaes de Kavafis". Serra d'Or, noveabre 1962.
La poesía de Caries Piba, •» cura de J. Ferrate, ed. 62. Barcelona,
1979/1983.
131 "Robert üusíl".
C2J "El resurgía lento".
Sobre literatura, a cura de J. Ferrate, ed. 62, Barcelona, juliol 1979.
131 "Vitold Gcabrowicr", Frésesela. 39, 15 de març 1966 / Faig, 16,
març 1982.
3. 2. Sobre lingüística
Sobrç el llenguatge, a cura de J. Ferraté, Quaderns Crema, Barcelona,
1981,
mt
3. 3. Sobre pistura
"Pintura y seriedad", áaerleaa Club, t, geaer/febrer 155d / L. Boaet,
Gabriel Ferra ter- Eatrc el arte y la literatura, universitat in
Barcelona, 19S3 ' i/erz i prosa, H, Clia-eat, València, 19M.
Sobre pintura, a ora de J. Ferrate, Seix Barral, Barcelona, 1931.
3. 4, fotre aateaatiqws
Espais de probabilitat finits, Lavinia, Barceloea, l)ò9. »Coaytcria
auto £. 3cr.e*J.
4. TEXTOS DIVEScCS
133 ""arta a Jais* Sil b«? Si-Msa • I3-X-1')5?s", I;'*crj.", abril 19";.
:3; "larta a ¿a ceva aar-; '1"*-~X~1 >44 •", ¿erra •¿Tr. 1~3, ;ur¿y 4972.
r l l " 'ar ta a -jn neurit cabel la , -3 o or-* literatura catalar.j, -i-^yia i o
:mc ar.ota*icr.c de c.ar:, sc r«-: Oller y Vayre-ia".
"Car*..-;-:, i'en Gabriel a 1 "Helena", El Pa¡$, 2c lur.v 1);'""
"le-; d^es cultures", S^rra J'Or, •ieieabre de 1 *•";*.
133 "41 "Epíleg a fa .luces pueril", "Oes íuarre estacions", Barcelona.
196b ; Eapuríes, Barbiana, 19S7.
•133 "¿íboj -l'una s«j*obíegra£ !a", Serra d Vi; 153, jvr.v 1J»"2
"El le::rva;e 3pir,a Gabriel Ferrater", »l·J'·J. l'.n ar.a'.'.sic ie :-~zjrc,
10, Tele'Exprés, 1" julici ¡??0.
:1¡ 141 "Ma-iase se aturt", :r,cula, 15 aeveabre 1*?33.
Papers, Cartes, Paraules, a cura «le J- Ferrate, viMerns Cress,
3arceicna, 15Ò6,
5. MATiüáL IliDlT 1 ESPAIS
Anotacions autógrafas a un exemplar de Da nuces ptmrís.
articles a la Gran Enciclopedia Catalana, volums 1-7 i 9-12 sobre
lingüística i literatura.
Conferències de Literatura Catalana Contemporània, Universitat de
Barcelona 1965-1967, transcrites per J. Alegret i parcialment
inèdites.
•V L17KVISTES
[31 CAMPBELL. ?., "Gabriel Ferrater o las mujeres", Infame Turba,
lumen. Barcelona, 1971.
PASQUAL, L., "Conversa: Gabriel rerrater. Poeta de l'home i la vida",
Revista del Cer.tro de Lectura, 220, deseabre 1970.
POICEL, 3.. "Gabriel rerrater y la poesia aor3l", Destino, 23 setembre
1967,
131 PÖSCEL, 3., "Gabriel Ferrater, "In memorias"". Serra d'Or, juny
1972.
OTBESTO, 1., "La cultura del país i al t res literatures. Conversa amb
Gabriel Ferrater", Saber, 9, saig/juny 1986.
7. ESQVE57BS
[33 "Enquesta: la poesia social <H part)", Serra d'Or, 3-4, març
1962.
• »— *-— . ->.< ~ .* ^^ - - ^ .i- — %. ^ »- ^ ^ . »,ufr
«¿^sfiaW'L-L.'^"'j^jtíwMkAïL<~.-^A*»M*%tUj*<u*úuu»-**m»¿••a&fcfeáaiai»J-AJK^-JK* àtfiivSiAtà »>•,% r, •.*»,[,.-«.¿.¿te^jafrs/*L¿J¿ÍSK.
lOOfr
(31 Enquesta sobre el festival de potsla catalana (1970).
"Loe «critores dt CataluSa «criben sobre Josep Pla", Destino, 1
abril 1967,
[31 "Josep Pla, a debate", Destino, 17 Juny 1972.
Í31 "Literatura catalana; ¿aab alcohol? ¿sense alcohol?", Tele/Estel,
5 juuy 1970.
[31 [41 "Les noves generacions davant l'obra crítica de Carles Siba.
On poeta", Serra d*Or, 108, setembre 196«.
[31 "Qüestionari. Poemes 1963", Antologia d'homenatge a Pom peu Fabra,
Eier, Barcelona. 1969.
"Soabra del paraíso" (qüestionari Auden>. ÍY?n. 4, tardor/hivern 1964.
8. TRADUCCIÓ«
BALDVII, J., Jadíe sabe si nombre, Lumen, Barcelona, 1970.
BECK2TT, 5-, Murphy, Lusen, Barcelona, 1970.
BEII, G., "Doce poesva-i", Los Papeles de Ser. Armadans, octubre 1957.
BIESVISCH, I., El estructurallsmo: Historia, probleaas, sétodos,
Turquets, Barcelona, 1971.
BLCOMFIELD, L-, él llenguatge, Seix Barral, Barcelona, 1978.
CHOMSKY, Ï., la lingüistica cartesiana, Seix Barral, Barcelona, 1970.
C0HBÏ, CE., fcfeJe engañe, Planeta, Barcelona, 1954.
COGPEK, D., Henri de Toulouse-Lautrec, Labor, Barcelona, 1964.
DOLPH, J., El arisen cabalga la yegua, Gerpia, Barcelona, s.d.
ELSIES, G-, Los enanos gigantes, Seix Barral, Barcelona, 3 965.
FORD, L., asesinato en Honolulú, P. Hernanos, "El Buho", 1956.
A ^ t — * , « * , , „ . *.a» — •*- *• «- *. -± .. - iA*A m
loto
G0LW4T1S, f., ftiül Gauguin, Labor, Barcelona, 1964
GOIBIÍCH, E.H., arte e ilusión. Estudio söhn la psicología de la
representación pictórica, 0. Gili, Barcelona", 1979.
00IB10VIC2, V., La seducción, Seix Barral, Barcelona, 1968.
GOETZ, H. von, El arte de los pueblos. Culturas no europeas. India,
Seix Barral. Barcelona, 1961.
HAMKETT, D., El saqueo de Couffignal, Planeta, Barcelona, 1955.
HEISSIBE8G, V., La imagen de la naturaleza en la física actual, Seix
Barral, Barcelona, 1964.
HEMIIGVAY, £., París era una fiesta, Seix Barral, Barcelona, 1954.
HOFFMASS, V., La escultura del si$lo XX, Seix Barral, Barcelona, 1960.
KAFKA. F., El procés, Prca, Barcelona, 1966.
He CARTHY, M., Escrito en la pare>i y circs ensayes literarios, Luaen,
Barcelona, 1972.
Me CARTHY, M., Una vida encantada, Lusen, Barcelona, 1971.
HALAMID. B-, Idiotas primero, Seix-3arral, Barcelona, 1964 (aab )&
ccl. laborado de S. Lugones>.
MAHTIII, F., Historia de la literatura alemana, Labor, Barc/una,
1964.
PALMER, C, La Resistencia de Dios. Aventuras del "Padre Jorge" bajo
el domnlo soviético, Luis de Caralt, Barcelona. 1953.
P0LIAK0V. L., VULF, I., El tercer Reich y los judíos Seix Barra!.
Barcelona. 1960 <aab la col·laboració de C Barral).
?C1?H. C.H., Encuesta sobre la pornografía, Seix Barral, Barcelona,
1011
SEDLMáYB, H., fJ arte descentrado. Las art«; plásticas de los siglos
XIX y XX como síntoma y seatido de la época, Labor, Barcelona, 1958.
SHAKISPIAIE, V,, Corlóla, 1, íl, Papers, cartes, paraules, Crtaa,
Barcelona, 1986.
SöDEBBElG, H., El doctor Glas, Selx Barral, Barcelona, 1968.
VEISS, P., Informes, Lünen. Barcelona, 1969.
¥DGD, L., Uniforme de dolor, Placeta, Barcelona, 1952.
• * * #*—ü «. ^ ~ - -«• -J- . — . • • «- *^ «- ' * .... t.A^A I
V I I . 2 . B I B L I O G R A F I A S O B R E
G A B R I E L F E R R A T E R
ALBESTf, J., "Gabriel Ferrater en flash-bacà!', Reduccions, 15. gener
1982, ps. 68-90.
ABORúS, X., "11 Gabriel Ferrater de Reus", Serra dUr, juny 1972. ps.
14-15.
AKORòS, X., pòrtic a TOSQUELLES, F., Fvncic poética i psicoterapia.
Uña lectura i*i "In aeaorlàa"' de Gabriel Ferrater, I. ?ere ¡íata, Reus,
1965, ps. 11-13.
ARGEITE, J.A., "Cesentar is a la seva obra lingüistica", Serra -'"Y,
Juny 1*72, ps. 27-28.
AiOEBTE, J.A., -'Sobre el llenguatge de Ferrater", ávuí, 25 oct>- "ore
1981, p. 21.
AS0EÏTE,, J.A., "Scbre la teoria de la aetrica", Actes del II Col·loquí
d'Estudis Catalans a tord -Amèrica, P. Abadía de Macntserrat, 1984.
BADIA, J., "Gabriel Ferrater Í 1? G.E.C.", Faig, 16, aarç 1982, ps. 3?-
40.
BALLART, ?., *t alt., "El revés d'un teixit . :in prevés de lectura
col·lectiu", Serra d'Or, 329. febrer 198?, ps. 33-35.
BALLAST, P , Tornar a Ferrater", El País, 12 gener 1989.
BASIILS, 9., "Un poeaa Inèdit de Gabriel Ferrater". El Món, 29 abril
1983.
— i , » . » i » . » - ' i . :
1012
1018
BOIADà, L., "Gabriel Ferratei, papers confidencials", SI Tmps, 15,
ooveafere 19M, ps. 57-59
BOIIT, E., "ïottcla sobr* algunes recerques lingüístiques de Gabriel
Ferrater", Serra dVr, Juliol 1973, ps. 27-28.
BOIET, L., "Gabriel Ferrater y la búsqueda de un nuevo lenguaje
crítico", ínsula, 425, abril 1982, ps. 1 1 10.
BOIET, L, Gabriel Ferrater. Entre el arte y la literatura. Historia
de una aventura juvenil, P. universitat de Barcelona, 1983.
BOIET, L., "Cercana está el aal, una novela inédita ce Gabriel
Ferrater", ínsula, 4d0, 1987, ps. 1 i 10.
BOIET, L., ""Un cuerpo o dos": El criaen y las Bellas Artes", opi leg a
Un cuerpo o des de G. Ferrater i J.H. de Xartin, cp. cit., ps. 189-
'01 .
3R0CH, Á., "Sobre literatura per G- Ferrater", Serra d'Or, deseabre
19?9, p. 69
CA3R£, L, 0KT:S, M., "El son de de» poetes <Apunt sobre Josep Carner
i Gabriel Ferra-er)". Faig, 23-24, aaig 1935, ps. 49-55.
CABRÉ, R., "Poeaa inacabat: esbós de lectura", Revista del Centro de
Lectura, 257. abril 1974, ps.11-13.
CABRÉ, R , "Les deses i els dies-- notes dt: lectura", Faig, 16, aarç
1952 t?s 2^-33.
CAFECCHI, L., "El Dialoge huaano de Gí.brici Ferra'er", insula, 404-
405, julioi-'agcst 1960, ps. 28-29.
CARAIT'ELL. J.M., "Hcabre inacabado", Tele/exprés, i saíg 1972.
CASTELLET, J.M., pr3leg a Teoría aels cossos, ed. 62, Barcelona, 1966,
ps. 5-11
• - ' • * i " - " *•" • • • " " - ' . •• »f.. , . - . • • " - • _ ' * . i
1014
CàSTBLLIT, J.I. , "leaoria de Gabriel Perrater", La Vanguardia, 20
aalg 1972.
CASTELLET, J.M., "Alguns aspectes de la seva poesia-, Serra dVr, juny
CASTELLET, J.M., "Gabriel Ferrater", Faig, 16, aarç 1982, ps. 21-25.
CASTELLET, J.M., "Evocació de Gabriel Ferrater, quinze anys després",
Jocs Florals de Baicelona 1987, Ajuntaaent de Barcelona, 1968, ps.
79-W.
CLIFF, ¥., introducció a Gabriel Ferrater. Poème Iaacbevé, Ercèe,
Bruxelles, 1985.
CLOTàS, S., "La poesia de Gabriel Ferrater", ínsula, 211. 1964. p. 12.
COLOMIÏES, J.. "Teaps de poesia". Serra dVr, 117. 1969. p. 50.
COLOMIÏES, J.. "Les doses i els dies". Serra d'Or, aarç 1970, p. 49.
"Converses aab Joan Ferrate", El Pais, 18-V-1956.
COli'JDELLá. J., Estudi introductori a FSHFATEB, 0., Vers i Prosa, E.
Clíaent. Valencia, 1965. pe. 9 47,
CRUSET, J.. "Poc-sia histórica", La Vanguardia, 20 «aig 1972.
FAULI. J-, "La poesía de r i b r i e l Ferrater", Tele-Sstel, 15 noveabre
1968.
FSREATÉ, J., "Gabriel Fer*--iter", Les dones í els dies, ed. 62.
Barcelona, 19?9, ps 5-9 ;Papers, cartes, paraules, Quaderns Cresa,
Barcelona. 1986, p. 539-543).
FOIX, J.V., "Una tarda de diuaeaje aab en Ferrater", Una lle>j serra.
Recull de treballs es mesòrla de Gabriel Ferrater, ed. 62, Barcelona,
19?5, ps. l i -15.
• * • — • * * • - • -*- * • - * — - • * ^ - — * * * - * - - - * ' * •
1015
Pt'STll, J., "Gabriel Ferrater", Literatura catalana contemporània,
Curial, Barcelona, 1971.
"Gabriel Ferrater", editorial Caip de l'Arpa, 1, aaig 1972.
GARCíA-SOLES.J., "En la suerte de Gabriel Ferrater", La Vanguardia, 2
naig 1972.
GIL DE B1SMA, J., "La imitación coao Mediación, o de ai Edad Hedía.
Sobre Gabriel Ferrater y alg-aos pocnas aic», a propósito de poesía
medieval", E4ad Media y Literatura conteapora:^», Tr!**te. üadrid,
1985, ps. 59-8?.
GIL DE BIEDMA, J., "Sóc poeta aedlevista", Saber, 9, salg/juny 1986,
GIHrSRRER, ?., "En la suerte de Gabriel Ferrater", Sestlno, 6 aaig
1972.
GOMIS, R., "Gabriel Ferrater. Esbós d'una biografía juvenil", Serra
d'Or, 213, 'uny 1977, «s. 33-36.
GRILLI, G., "Ritratti Critic! di Conteaporar.ei. Gabriel Ferrater".
Belfsgcr, XXX, II, Firen:«?, C E.Leo, 1975« ps. 1"?-199.
GRILLI, C, "Gabriel Ferrater letter« di Carles Riba, AICN-SR, XXVII,
1985, ps, 117-129.
Gt!LLT, G., "Ferraterlana", Actes del Vilé. ccl.loquí internacional de
llengua i literatura catalanes, ?.Abadia Montserrat, 1986, 291-320.
GRILLI, G., "Gabriel Ferrater encara", El Pass, 14 seteabre 1986.
GRILLI, G., Ferraterlana, ed. 62 Barcelona, 1987.
G'JLLó!, G., ressenya de BOHET, L., Gabriel ferrater, entre el arte y
la literatura, ínsula, 470-471, gener/febrer 1986, p. 36.
i»'.
1016
IKBBBECHTS, A., Gabriel Ferrater, /to黩 tnacasvé, Tesi de
llicenciatur», Louvain, 1970.
IZQUIERDO, L.. T 'erot l s ie , t re t decisiu a la poesia de Gabriel
Ferrater", fJ M.i, 3 setembre à§82, p. 28.
HACIA. I , "Gabriel Ferrater, traduït", Els ttarges, 35, 1966, pa. 115-
116.
MACIÀ, X., PERPIIYA, I., Gabriel Ferrater. Obra poètica. Introducció,
organització tssàtíca, noies sobre la imitació 1 edició critica, Tesi
de llicenciatura. Univ«"-sitat de Barcelona, 1994.
MACIá, X., PESPIÏYa, f.. La poesía de Gabriel Ferrater, ed. 62,
Barcelona. I960.
HACIA, X., PHSPISYÄ, Ï . , ""Sóc ses lluny que estlaar-te". t é s en.la
del plagi: Castra de la tardor i La lliçó, de Gabriel Ferrater". Eis
Marges, 39, seteabre 1987, ps. 21-31.
MAllAFFiS, J . "apropament, ni que t:;gui provisional, a ur, esbós de
biografia ie i"3«:-nic**, Revista del Centro de Lectura, 2Í", abril
1974, ps. 14-15
MARCO, J., "Etica, aedievalisao, erctisno o la poesía de Gabriel
Ferrater", Destino, 3 seteabre 1966.
MARCO, J., "Gabriel Ferrater coa a critic", El aodemisae literari i
altres assaírs, Edhasa, Barcelona, 1993, ps. 2*6-271.
MARCO, *., ?CST, J., "El mestratge de Gabriel Ferrater", 2,3 nova
poesía catalana, ed. 62, Barcelona, 1930, ps. 26->2.
1ASGAHIT, .*., "Oabriel Ferrater, punt de partida", El Fa¡s, 22-IX-
1998.
1017
KARGARIT, J., ROVIBA, P., pròleg a FE5RATE1, G., Pmm inacabado,
Planeta/Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989.
MASCARÓ, f., "Gabriel Ferrater i la tradició lingüística catalana",
Els Marges, 31, aalg 1984, ps. 21-28.
KOIX, T., "La sort d'en Ferrater", Serra d'Or, juny 1972, p. 30.
MOLAS, '., "Els assaigs de Gabriel Ferrater <I 1 II)", Serra d'Or,
toveabre/deseabre 1972, ps. 37-38 i 77-79.
MÜSGADES, J., "El aestre", Serra dVr, juny 1972, ps. 29-30.
MURGADES, J., pròleg a MACIÀ, X., PERPIïYA, I. , La poesia de Gabriel
Ferrater, eú. 62, 1986, ps. 11- 16.
OLIVA, S., "Bases per a im estudi de la sètrica. Comentari a unes
idees teòriques de Gabriel Ferrater", Els Marges., 3, 1974, ps. 100-
103.
OLIVA, S., "Les dones i els hose*?" *.vui, 18 noveabre 1979.
OLIVA, S., "Els papers de rerratei . El Pus, 15 febrer 1983.
OLLES, D., Vensar aès" (1981 \ La construcció del sentit, Espúries.
arcelona, i987, ps. 133-136.
OLLER D., "Gabriel Ferrater: l'inefable el va t'optar", Serra dVr,
aarç 1984.
OLI £8, D., "L'hoae ée el parent de lee bèsties", Saber, 1, febrer
1966, p.ll
OLLES, D., "La veu es >m altre", Sater, 9, aaig/Juny 1986, ps. 53-5'".
ORT 13, M., "Anotacions a la lectura d'un poena de Gabriel Ferrater",
Quart Creixent, 1, 1980.
PEFPIJYÀ, 1., "Gabriel Ferrater entre la anécdota y la aoraT,
Olvides, de Granada, deseab/e 1985.
7ÇT7I7TÇFT
1018
POIS, I., "Follies d* terrats", imm-Bàdri, 16 abril 1967, p. 11.
POÏT, J., "La poesia de Gabriel Ferrater", insuls, 349, 1975, p. 3.
RIERA, I , "Gabriel Ferrater, poeta i aestre", Oriflama, juliol/agost
1972. ps. 24-25.
ROIG, M., "Tinc histèria prop. Ha tinc el fàstic", Tele/exprés, 3 aaig
1972.
RCIG, R-, "Da suces puerls de Gabriel Ferrater", Mous Horitzons, 4,
1961, ps. 56-5?.
ICSEïT!;Al, D.H., "Dos poetes catalans dels anys seixanta: Vicent A.
Estelles i Gabriel Ferrater". Acte* del Primer Col·loqui d'Estudis
Catalans 3 tord-aseries, P.Abadia Montserrat, 1979, ps 291-301.
SIGAIHA, J. de, "Gabriel". Tele'exprés, 1 aaig 1972.
SE53A, D., "La poètica de Gabriel Ferrater". Fat lo de Letras / la rosa
als llavis, 4, Revista de filología i literatura, Universitat de
Barcelona, abril 19*3.
SE« VÍA, J.S.. Gabriel Ferrater- Reportatge en el record, Pòrtic,
"Llibres de butxaca", Earcelcna, 1973.
SI'LLÀ, E., "Sobre la critica l i terària de Gabriel Ferrater", Els
Marges, 19-19, gener/aai; 1980, ps. 114-115
TESPY, A., "Da syces puerls i Meajat una cama", Serra d'Or, novembre
1962, ps. 38-19.
TES5Y, A., "El sentit l'una vida". Revista del Centro de Lectura, 25?,
abril 19?4. ps. 2-4.
TES8Y, A., pròleg a Mucres y días de Gabriel Ferrater, ceix Barra!, *
1979, ps. 9-*2.
- -^* —
t<
TOSQïïELiES, F., Fuacíá poètica i psicoteràpia, Una lectura de "L·
meBoriam" de Gabriel Ferrater, i. Pere Kata, Reus, 1985.
TRIADS, J., "ün aou toabant de la poesia catalana: Gabriel Ferrater"t
Serra d'Or, gener 1968, ps. 60-61.
TRIADO, J.,"Independència de Gabriel Ferrater", Serra dVr, juny 1972,
p. 2.
TRIADú, J., La poesia catalana de postguerra, ed. 62, Barcelona, 1985,
ps. 142-149.
T'JG'JÉS, A., "Gabriel Ferrater: la palabra en busca del tieiapu*, Hora
de poesia, 14, març;abril 1978
VALEUí, H., "Cartes d'en Gabriel a l'Helena". El País. 28 Juny 1987.
p. 1.
VALLVERDö, ?., "En la suerte de un humanista: Gabriel Ferrater f1922-
1972)", El Correo Catalán, 4 sai? 1972.
VALVERDE, J.M , "G. Ferrater: l'experiència de traduir-lo", Faig, 16,
aar-; 1982. ps. 18-19.
VAZQ'JEZ-MOÏTALBAS. M., "En la suerte de Gabriel Ferrater", Triunfe,
13 saig 1972.
VERDES, P., "Acotacions a la Sandra", Revista del Centro de Lectura,
257, abril 1974, p. 5.
YLLA-CATALÀ, J.. "Retrat de l 'ar t is ta adolescent", El Fa " ;brei
1987.
1010
I I I . 3 . B I B L I O G R A F I A G E N E R A L
ABRÁIS, M.H., The Mirror and the Lamp: Romantic Theory and the
Critical Tradition, Oxford U.P., 1971 (1953).
ADORI0, T.V., Motas de literatura, Ariel, Barcelona, 1962 (tria
antològica de Jiotes zur Literatur, Suarkaap, Frankfurt, 1958).
ALMIRALL, V., Lo catalanisme (1686), ed. 62, Barcelona, 1979.
ALSIIA ROCà, J.M., El tradicionalismo filosófico en España. Su
génesis en la generación romántica catalana, P. Publicaciones
universitaria, Barcelona, 19Ü5.
ALTAIó, V., SALA-VALLDAÜRá, J.M, Les darres tendències de la poesía
catalana. 1968-1979, Laia, Barcelona, 1980.
AIGYAL, A.J., "Tacnas Hardy", Critical Survey of Poetry. English
Language Series, III, Englewood Cliffs, lew Jersey, 1982.
APQLLIIáIRE, G., "L'esprit nouveau et le« poetes", Hercure de France,
l-XII-1918.
ARGUTE, J.A., De poética i lingüistica, Euao/Edipoes, Barcelona, 1984.
AilOLD, M., £W*ct#d Emufs, l ac i i l i aa , London, 1924.
AU DEI, V.H., file dyer's hand and other essays , F&ber * Faber,
London, 198T. (The dyer's hand, Random House, lew York, 1943).
. * • — • „ - - ^ • — - * zl~ M * . . . ^ * _
1021
AUERBACH, E., Mimmim: la realidad m la literatura, KM, l é s lc , M«5Ö
Oftaesis: Dargesielle VtrilickÈMtt in der Abeudlavdiscben Literatjr,
Francke, Berna, 194«>
BACHELARD. G.. La psychanalyse du feu, Galllaard, Paris, 1938.
BACHELARD, G., Ltmu et Im rèvm, 3. Cortl, Pari», 1942.
BACHELARD, G., L'air et Im songes, J. Corti, Part®, 19*3.
BACHELARD, G., La terne et Im reveries de la volonte, J. Corti,
Pari«, 194?.
BACHELARD, G., La poétique de Impace, PUF, Parla, 1957.
BALDEISFIRGER, F., "Llttérature coaparée: le mot et la chose", Mevue
de littérature coa paree, 5, 1921.
BALLY, C, Traite de styl istique française, 2 v., Geneve/Paris, 1951,
BAIIAL, C, "Poesía no es comunicación", Laye, 23, 1953.
BARTHS, R., "Hlstoire ou Littérature?", Sur Racine, Seuil, París,
1963, pe. 145-168.
BARTHE3, F., Essais critiques, Seull, París, 1965.
BARTHES, R., Critique et vèritè, Seuil, Paris, 1966.
BARTHES, R., Le Dégre zero de récriture suiví de fouveaux Essais
critiques, Seuil, Paris, 1972.
BARTEES, X., Fragments d'un dlscours aaoreux, Seull, wa ris, 197?.
BARTRA, A., Sobre poesia, Iaia, Barcelona, 1980.
BAUDELAIRE, C, Curíosltés esthétiqum, Oeuvres Completes, II,
Galllnard, Paris, 1976 (1951).
BEAUVOIR, S. de, Pmr une morale de l'ambíguité, G^lllaard, Paris,
1947.
1022
BtGCII, A., L'Aae romantlque at la rim. Essai am la romantisme
alleaand at la Poesia françalse, J. Corti, Paris, 1939 (Id. du Gablers
du Sud, Marsella, 1937).
BELLA!, J. du, Defense at illustration da la langua françalse, Burdas,
Paris, 1972 (A. l'Angeller, Paris, 1549).
BIIJAMII, V., Iluminaciones, 2 v., Taurus, Madrid, 1971-1972
(Ilmloationem. Ausgewählte Schriften, Die Bucher der neunzehn,
Frankfurt, 1961).
BEHJAMII, V., Art 1 literatura, Euao/Edipoes, Barcelona, 1984
Bi l l , G., Probleme der Lyrik, Liaes, Wiesbaden, 1952.
Bi l l , C, Doble vida y otros escritos autobiográficos, Barral,
Barcelona, 1972.
BfIYIIISTB, i. , Problemes de llngulstíque genérale, Galliaard, París,
1966.
BE8GSOM, H., Le Pire: Essai sur la signification du comlque (1900),
P.O.P., Paris, 1940.
BEEIARD, S., Le poéme en prose de Baudelaire jusqu'à sos Jours, Mizet,
Paris, 1959.
BEE1E1D0IIIE1, A., "De l'lronie", Elements de pragmatique
llngulstíque, Minuit, Paris, 1982.
BLAICH, A., La trascendencia lírica. P.M. Pilrt, J.P. Jiménez, T.S.
Eliot, larcea, Mad; id, 1981.
BLOOM, H., The Anxiety of Influence. A theory of Poetry, Oxford O.P.,
1973.
BLOOM, H., A map of misreading, Oxford Ü.P., 1975.
1023
BLOOM, H.( The vistoa&ry company, à reading of English Romantic
Poetry, Faber 4 Faber, London, 1962.
BOIXAR10, M., El jo poetic de Carles Riba i Paul Valéry, ed. 62,
Barcelona, 1978.
BOIBT, L., La revista Laye. Estudio y antología, Península, Barcelona,
1988.
BOOTH, V.C., fie Rhetoric of fiction, Chicago Ü.P., 1961.
BOOTH, ¥.C, A Rhetoric of Irony, Chicago U.P., 1974.
BORGES, J.L., Discusión, Eaecé, Buenos aires, 1964.
BORGES, J.L., fejrtos cautives. Ensayos y reseñas en *E1 Hogar" (1936-
1939), Tusquets, Barcelona, 1986.
BOU, E , La poesía de Guerau de Llost. Matura, amor, humor, ed. 62,
Barcelona, 1985.
BOÜSOtO, "., Teoría de la expresión poética, 2 v., Gredos, Madrid,
1952.
BOVSA, CM., The Romantic Imagination, Oxford U.P., 1969.
BIECHT, B., Formalisme i realisme, ed. 62, Barcelona, 1971.
BIECHT, B., Cinc dificultats per a escriure la veritat i altres
textos d'exili, ed. 62, Barcelona, 1972.
BIECHT, B., El compromiso en literatura y arte, Península, Barcelona,
1973 (Schriften zur Literatur und Kunst, Suhrkaap Verlag, Frankfurt
aa Main, 1967).
BRFTOI, á., AÍAGGI, L., Surrealismo frente a realismo socialista,
Tusquets, Barcelona, 1973 (tria antològica de BIETOI, A., La cié des
champs, J-J. Pauvert, París, 1967, 1 d'articles de L. /tragón publicats
a "Les Lettres Françaises" l'any 1952).
1024
BS IUI, I., L'Alemagne Romantique, 2 v., albín Klchsl, Paris, 1963.
BROCH, À., Literatura catalana dels anys setanta, ed. 62, Barcelona,
1980.
BROCH, A., l i teratura catalana. Balanç de futur, Nall, Barcelona, 1995.
BROOKS, C, The Vell Wrought Orn. Studies in the Structure of Poetry,
Brace è Varld, lew York, 1947.
BRÜHL, P., PICHOIS, CI., ROUSSEAU, á.M., Qu'est-ce que la littérmturw
coaparée?, A. Colin, Paris, 1963.
BRÜIITItRE, F., L 'evolution des genres dans l'hlstoíre de la
lltterature, Hachette, Paris, 1890.
BüHLIR, I., Teoría del lenguaje, Alianza, Madrid, 19?9 iSprachteoiie:
Die Darstellungsfunction der Sprache, G. Fisher, Viena, 1934).
BÜRY, J.B., The idea of progress» Macailland, London, 1920
BUSQUETS, L., Aportació lèxica de J. Camer a la llengua literària
catalana, R. Dalmau, Barcelona, 197".
BYROI, A collection of Critical Essays, P. Vest ed., Prentice-Hall,
lew Jersey, 1963.
CALVIIO, I., una pletra sopra. Discorsi di letteratvra e socletä,
Einaudi, Tori, 1980.
CALVIÏ0, I., SI* aeaos for the next millennium, Harvard U.P., 1988.
CARDó, C, La moral de la derrota 1 altres assaigs, Arial, Barcelona,
1959
CARIES, J., Teoría de l'ham pe .c (1906-1961), ed. 62, Barcelona,
1970.
CAST AG! IIO, R., La fenomenología de lo poético, Plus Ultra, Buenos
Aires, 1930.
» » f r * - "•-^.«w^i.fc-1'n« ' i . J i i · a M * » C t f t · ^ * - » * , * » * «. -
¡.- T —. S O -
1025
CASTELLET, J.H, estudi introductori a Veíate aim da poesía empañóla,
Seix Barrai, Barcelona, 1960.
CASTELLET, J.N., Questions de literatura, política i societat, ed. 62,
Barcelona, 1975.
CASTELLET, J.M., "Breu histèria de la revista Laye", L'Avenç, 6, 1977.
CASTELLET, J.N., ROLAS, J.R, estudi introductori a Poesia catalana del
segle XI, ed. 52, 1963.
Catalanisme. Història, Política 1 Cultura, L'Avenç, Barcelona, l5#86.
CíRIUDA, L., Prosa crítica, Prosa completa, Barrai, Barcelona, 1975.
CHARLÜS, M., "Digression, regression (Arabesques)", Poétlque, 40,
1979, ps. 395-407.
CORBI, M., Structure du langage poétlque, Flaaaaricn, Paris, 1966.
COLLIIGVOOD, R. G., The Idea of History, Clarendon, Oxford, 1946
COITADA, J., Catalunya í els catalans, ed. 62, Barcelona, 1965 (1859-
1864).
CORTíS, R., Teoria de la sàtira, Univ. Extreaadura, 1986.
COZAIIISKY, B., "Desencantar, desintoxicar; ¥.H. Auden y V.A. Mozart",
ios Papeles de Son Armadans, dese.tbre 1969.
CULLER, J,, Structuralist poetics, Routledge i Kegan Paul, London,
1975.
CULLER, J., On deconstruct ion, Cornell UP., 1982.
CURTIUS, E.R., Literatura europea y Edad Media latina, 2 v., F.C.E.,
Mèxic, 1955 {Europäische Literatur und Laten íscbes Mittelalter,
Francxe, Berna, 1948).
DAFST, DH., Imitat lo (Polémicas sobre la Imitación en el Siglo de
iirc:, Orígenes, Madrid, 1985.
1020
DíAZ-PLATA, C, El poema ea prosa ea España, G. Gill, Barcelona, 1950.
DORT, B., lectura de Brecht, Seir Barral, Barcelona, 1973.
Edad Media y literatura contemporánea, Trlestre, Madrid, 1985.
DROIKE, P., The medieval lyric, Hutchinson, London, 1900.
DOCK/I, 0., Dire et oe pas dire, Hermann, Paris, 1972.
DUFFII, T1.C, Amphibian; A reconsideration of Browning, Bow«« ft
bowes, London, 1950.
ELIOT, T.S., The sacred wood. Essays on poetry and criticism,
Methuen. London, 1920.
ELIOT, T.S., Selected Essays 1917-1932, Faber ft Faber, London, 1932.
ELIOT, T.S., The Use of Poetry and the Ose of Criticism, Faber ft
Faber, London, 1933.
ELIOT, T.S., Essays Ancient and Modern, Faber ft Faber, London, 1930.
ELIOT, T.S, What is a Classic?, Faber ft Faber, London, 1940.
ELIOT, T.S., On poetry and poets, Faber ft Faber, London, 1957.
ELIOT, T.S., To crltlze the critic and other writings, Faber ft Faber.
London, 1965.
EIPS0I, ¥., Seven Types of Ambiguity, Hogarth, London, 1984 (Chatto
ft ïlndus, London, 1930).
FJLICH, V., El formalismo ruso: Historia, doctrina, Selx Barral,
Barcelona, 1974 {Russian Formalism: History, Doctrine, Mouton, La
Haia, 1955).
ESCAIFIT, B., L'hummr, P.U.F., Paria, 1960.
Essais de sémíotique poètlque, Larousse, Paris, 1972.
FAI1CHILD, I.T., "Medievalism of Vordsworth and Coleridge", Romantic
Quest, Coluabla O.P., lew York, 1931.
102?
FERRATt, J., "Un manifiesto j m poco d« buena poesía", Laye, 4» 1950.
FERRATÉ, J., "Jn habla Imposible", Laye, 22, 1953.
FERRATE, J,, Teoría del poema, Sein Barral, Barcelona, 1957.
FERRATÈ, J., Dinàmica de la poesia, Selx Barral, Barcelona, 1968/1961.
FISRATÉ, J., 'Poesia de Josep Carner: Ressenya 1 reivlndlcaclé", Sis
Marges, 8, setembre 1976.
FERlATt., J., Lectura de "La terra gastada" de TS. Bliot, ed. 62,
Barcelona, 1977
FElRATt, J.» pròleg a CA1IER, J.. La primavera al poblet, ed. 62,
Barcelona, 1979, ps. 7-34.
FERRATt, J., pròleg a Catàleg general 1952-1961, Quaderns Crema,
Barcelona, 1987.
FOKKEKA, D.V., Literary history, Modernism, and Posmodemlsm, J.
Benjamins, Amsterdam/Philadelphia, 1984.
P0KK1IA, D.V., IBSCH, E., Theories of Literature in the Twentieth
Century, Hurst, London, 1977.
FOSCH, S., Te »'lie toraat una flor groga". El datlu: problemes que
represeuta la seva delimitació, Tesi de Llicenciatura, Oniv. Autónoma
de Barcelona.
FREUT), S., El chiste y su relación con el inconsciente. Alianza,
Madrid, 1969 (Der Vítz und seine Beziehung zum Unbewussten,
Deuticke, Lipsla & Viena, 1905).
FRIEDRICH, H., Estructura de la lírica moderna de Baudelaire a
nuestros días, Selx Barral, Barcelona, 1961 (Die Struktur der
Modernen Lyrik, Rowohlt Taschenbuch, 1956).
FITE, I. , Anatomy of criticism, Princeton Ü.P., 1957.
FtSTER, J., Literatura catalana contemporània, Curial, Barcelona,
1971.
FUSTER, J., Assaigs, 1, Obres completes, 4, ed. 62, Barcelona, 1975.
GAMMES, H.G., Vérité et aéthode. Les grandes l'.gnes d'une
heraéneutlque phllosophlque, Seull, Paris, 1976 (¥ahrelt und Methode,
I960).
GARCÍA BERRIO, A , Formación de la teoría literaria moderna, 2 v.,
Cupsa, Madrid, 1977 / Univ. de Málaga, 1979.
GARCÍA BERRIO, A., HER1AIDE2 FIRIAIOTZ, T., La Poética: Tradición y
Modernidad, Síntesis, Madrid, 1966.
GARCÍA BERIIO, A., PETÖFI, ]£., Lingüística del texto y crítica
l i teraria, A. Corazón, Madrid, 1978.
GIL DE BIEDMA, J., El pie de la letra, Crítica, Barcelona, 1980.
GIIFERRER, P., La poesía de J.V. Foix, ed. 62, BarceloM, 1974.
GIIFERRER, P., pròleg a GUIMERÀ, A., Antologia poética. Selecta,
Barceljna, 1974.
GOMBROVICZ, V., prolog a Pornografia, ed, 62, Barcelona, 1986.
G0IC0U5T, E., GOFCOURT, J., Prefaces et manifestes littéralres,
Charpentier, faris , 1988.
GORDO!, H., Virdbaw Lewis, Hamsworth, London, 1932.
GRILLI, G., Indagacions sobre la modernitat de la literatura catalana,
ed. 62, Barcelona, 1983 (La letteratura catalana. La diversltà
cuturale nella Spagna moderna, Guida, ïàpols, 1979).
GREEI, O.H., Spain and the Western tradition, Wisconsin U.P., 1963-
1966.
1029
GüILLtI, C, & t r t lo uno / lo diverso. Iotirxlucclón a la literatura
amparada. Crítica, Barcelona, 1985.
GUILLsI, J., Lenguaje y poesia, Alianza, Madrid, 1969 (Language aad
Poetry, Harvard Ö.P., 1961).
GÜYARD, M.F., La ¡literature comparte, P.0.F., Pari«, 1951.
HAIIISS, J., "ll t térature universelle?", Helicon, 1, 1936.
Història 1 crítica de la literatura catalana avui, ed. 62, Barcelona,
1982.
HATOTID, H., Estudios de estilística, Planeta, Barcelona, 1975.
RAüSil, á., Teoría del arte. Tendencias y métodos de la crítica
moderna, Guadarrama, Madrid, 1975 {Philosophie der Kunstgeschichte,
München, 1958).
HIGHIT, G., The classical Tradition. Greek and Roman Influences on
Western Literature, Oxford Ü.P.. 1949.
HODGART, M.J.C., Satire, ¥eidenißld ft licolson, London, 1969.
HÜIZIIOA, J., El otoño de la Edad Medía., legista de Occidente,
Madrid, 1971. iHerfsttij der míddleeuwen. Studie over leves-ea
gedachten-vormen der vertíende en vi Jftiende eeuw ín Franktijk en de
Mederlandem, Haarle«, 1919).
HÏÏTCÏIOI, L., i Theory of parody. The teachings of twentieth-century
art forms, Methnen, London ft lew York, 1985.
IIIBAS1EI, I., Una revolución literaria y sus autores. Yeats, Joyce,
Pound, Eliot, Monte Avila, Caraca«, 1980.
Ironie, Poétique, 36, 1978.
JACOB, M., prefaci a Le Cornet à dés (1918), Galliaard, Paris, 1945.
Jaime Gil de Biedma. El juego de hacer versos., Litoral, 1986.
mA.1
1030
JAÏOBSOI, R., Questions de poétlque, Seull» Paris, 1973.
JAIKELEVITCH, V., La Írsela, Taurus, Madrid, 1902 (L'Iron le,
Flaaaarion, Parle, 1964)
JAUSS, HJ., "La historia de la literatura con a provocado a la
teoría literaria" (1967), SI» Kargem, 1976.
JAÜS, H.R., Pour une esthétíque de la reception, Galllaard, París,
1976 (lltmraturgescbicbte ab Provokation, Suhrkaap, Frankfurt, 1970).
JAUSS» H.R., Experiencia estètica y hermenéutica literaria, Tajrus,
Madrid, 1966 (ästhetische Erfarbrvng und literarische Hermeneutik,
Flak, Hunicn, 1977).
J01DAI, B., 'Laye, els intel·lectuals 1 el coaproaís", Els Marges, 17,
1979.
KllBlAT-ORICCHIOMÏ, C, *L*lrcmie coaae trope", Poètique, 41, 1960,
pa.106-127.
OlSTlVá, J , la revolution du langage poètique, Seuil, Paris, 1974.
LAIUILA, X.. MUSGADES, J., Teoría de la llengua literaria segons
Fabra, Quaderns Creaa, Barcelona, 1964.
LABO?, V., Sociolingüístic fat tems, Pennsylvania U.P., 1972.
LAIGBAUM, R.. The Poetry of Experience. Tbe Dramatic Monologue in
Modern Literary Tradition, Chicago Ü.P., 1985 (iandoa House, lew
York, 1957).
LAIGBAOTl, 1., The Modern Spirit. Es&tys on the Continuity of
ilneteentb and Twentieth Century Literature, Chatte ft Vindus, London,
1979.
The language of Poetry, A. Tate ed., Princeton Ü.P., 1942.
1031
p«. 137-159.
LEFEBVRE, H., J a tn^ tc t l í a 4 la moderníté, Arguments, Paris, 1962.
LI1T1ICCHIA, F., iftmr the tmt Critictmm, Clicago Ü.P., 1980.
LEÜBE. E., Tradición y antltradlclón, Alfa, Barcelona, 1966 (Themen
und Texte: ges samel te studies xur roman 1stischen und zur
vergleichenden Literaturwissenschaft, E. Schaldt, Berlin, 1977).
LEVI!, S.B., Linguistic Stivctures in ñpetrj, Mouton, La Hala, 1962.
LL0V1T, J , "La iritlaltat roaántlca2, Qtmderns Crema, 4, 1961.
LÜKACS, G., Sociología de la literatura, Península, Barcelona, 1966
(Schriften sur Literatursoziologie, E. Lucateraand, leuwied aa taein,
1961).
L0ÏACS, G., Problemas del realismo, F.C.E., México, 1966 (Die Theorie
des Romans: Ein geschlchtsphílosophlscher Versuch über die Formen
der grossen Epik, leuwied, Lucateraand, 1962 (1916)).
LYOIS, J., "Deixis, Space and Time", Semantics, II, Caabridge U.P.,
1977.
LTOfAID, J.F., La Condition postmodern»: rapport sur le savolr,
Minuit, Paris, 1979.
MAI, P. de, Blindness è Insight. Essays in tbe Rhetoric of
Contemparany Criticism, Oxford Ö.P., 1971.
MAI, P. de, The Rhetoric of Romanticism, Coluabia Ü.P., 1984.
MAI, P. de, "Antaropoaarpbisae et trope dans la poésie lyrique",
Poétíque, 62, 1985, ps. 131-145. *
MAIIIT, A., l i teratura catalana a debat, Selecta, Barcelona, 1969
„¿ M. ~A. — - *» A . .»- .. . i» A - >_ ^ ^ i _ t i H
SOU
MARAGALL, J., Elogi de la paraula i altres assaigs, mi. §2, Barcelona,
lff8.
MARA?ALL, A., Antiguos y Modernos: visión de la historia m iém de
progreso basta al Renaclalento, Alianza, Madrid, I960.
MARFAIY, J.L., aspectes del modernisme, Curial, Barcelona, 1975.
Els ¡largas, 27, 28, 29, gener-aalg-seteabre 1903.
Marianne Moore, i collection of Critical Essays, C. Toalinson ed.,
Preatlce-Hall, lew Jersey, 1969.
MAfi, A., La voluntat expressiva. Assaigs per a una poética, La
Magrana, Barcelona, 19*8.
MAIIIO, A., "Vers une théorle coaparatiste de la 1 literature", Degrés,
4, 1985.
MAITIIEZ BOI AT I, F., La estructura de la obra literaria. Una
investigación de filosofía del lenguaje y estética, Uniír. de Chile,
1960 (Ariel, Barcelona, 1983*).
MIItIDEZ PIDAL, M., Estudios y discursos de crítica histórica y
literaria, Obras completas, VI, C.S.I.C., Madrid, 1941.
MlItIDIZ PIDAL, M., Los españoles en la literatura, Bspasa-Calpe,
Madrid, 1960.
MAGILL, F.I., "The Poetry of Williams", Masterplots, 9, Inglewood
Cloiífs, lew Jersey, 1976.
MAIIIT, A., Josep Carner 1 el noucentisme, ed. 62, EarcelOM, 1969.
MAKO, J., POIT, J., La nave poesia catalana, ed. 62, Barcelona, 1980.
MIZZAP, M., L'ironía, La centradizlone consentita, Peitrim»lli, Milano,
1984.
ÍW8
Modern French Criticism. From Promt and Valery to Structuralism,
Cmicago Ü.P., 1972.
MOLAS, J., Poesía catalana romántica, ed. 62, Barcelona, 1965.
KOLAS, J., Una cultura #a crisi, ed. 62, Barcelona, 1975.
KOLAS, J-, "Sobre la periodització en les histèries generals de la
literatura catalana", Symposium in honorem prof. K. de Riqumr, Univ.
Barcelona/Quaderns Cresa, Barcelona, 1964.
Bis modernistes 1 el nacionalisme cultural (1681-1906), La Magrana,
Barcelona, 1984.
K0IÏAIGI1, Essais, Garnier-Plassarion, Paris, 1969 (Killanges,
Burdeus, 1580).
K0ITH1RLAIT, H., Essais, Gallisard, Paris. 1963.
MURGADES, J.. "Iotes a la Literatura catalaoa contemporánea de Joan
Fuster", Els Karges, 1, 1973, ps- 49-71.
KTOGADES, J., "Assaig de revisió del noucentisae", Els Karges, 7,
1976.
KÏÏ1GADES, J., "Cloran o l 'antisoderaitat", Quaderns Crema, 5, 1981.
KTOGADES, J., "II loucentisae", Catalanisme: Histèria, Política 1
Cultura, L'Avenç, Barcelona, 1966.
KCBGADES. J., Bstudi introductori a OIS, 1. d', La Vall de Josafat,
Quaderns Cress, Barcelona, 1967, ps. ix-xlvil.
IBVMAI-GORDOI, P., Corbiere-Laforgue-Apolllsalm ou le "Sire en
pleurm", Debresse, Paris, 1964.
OLIVA, S., "Per a una sillo*- lectura de la poesia de J. Carner",
L'avenç, febrer 1984.
QLLÜ, D., La construcció del sentit, Eapúries, Barcelona, 1986.
- « • - - ^ * - - - - - - - * - • — - * • — * * - * » - ^ - * — ^
1034
ORS, i. d'. Gloearl (190^-1921), • cura de J. Murgades, ad. 61,
Barcelona, 1982.
ORS, E. d', La Tradición, Muevo glosarlo, E. reunidas, Buenos Aires,
1939.
PARTRIDGE, A.C., The language oí modmm poetry. Ymts. Eliot. Audea,
Ronton, La Hala, 1969.
PáVESE, C, La letteratura americana e altri saggi, Elnaudl, Ton,
1953.
PAVES!, C, U mestíere de vlvere. Diario 1935-1950, Blnuadl, Torí,
1952.
PAZ, 0., fJ arco y la líra% P.C.I., México, 1956.
PAZ, 0., Los hijos del limo. Del romanticismo a la vanguardia, Seix
Barral, Barcelona, 1974.
PAZ, 0., Pasión crítica, Seix Barral, Barcelona, 1985.
PITRE, H., Qu'est-ce que c'est le classicisme?, I lzet, París, 1971.
PI I MARAGALL, F., Las nacionalidades, Idlcusa, Madrid, I960 (1876).
PLA, J., fJ passat imperfecte. Obra completa 33, Destino, Barcelona,
1977.
PLAIA, A., Les valors del nostre renaixement (1910-1912), ed. 62,
Barcelona, 1976.
POE, B.A., fie Complete Poetry and Selected Criticism, A. Tate ed.,
Meridian, "lew Aaerican Library", 1961.
Poetes del segle IX, Faig, l, 1984.
Polémica sobre el realismo, Buenos Aire«, Barcelona, 1982 <s/d>.
PQIFLET, G., Études sur le temps húmala, 4 ?., ed. du Rocaer, Monaco,
1952.
%
kjm • ^m ^ . , - «. -^ » ^ ^ ^ ^ _^_U
1035
POTTO, B., ABC of Reading, Fa Der i Faber, London, 1951.
POOTD, 1., The Art of Poetry, lew Directions, law York, 1954.
P0ÜID, E., Literary Essays of Ezra Pound, IS. BUot ed., Faber i
Faber, London, 1954.
POTTO, 1., Pound/Joyce. The Letters to Bxra Pound to James Joyce,
with Pound's Essays on Joyce, F. Seed ed., Faber I Faber, London,
1965.
P1AT DE LA RIBA, E., La nacionalitat catalana, Barcino, Barcelona,
1977 (1906).
P1A2, M., La carne, la marte e 11 dlavalo nella letteratura romántica,
La Cultura, Ml laño-Boma, 1930.
Th^ Prelude to Poetry. The English Poets in Defence and Praise of
Their Own Art, E. Rhys ed., Dutton, London, 1927.
P1IIT0, A., VILLIIA, L.A., El tema ael amor en la pomia, Planeca,
Barcelona 1977.
1AIS0M, J.C., The tew Criticism, Greenwood, Connecticut, 1979 «lew
Directions, lorfolk, 1941K
IAÏM0ID, M , De Baudelaire au surrealisme, J. Corti, Paris, 1940.
1BAD, H., Form in modem poetry, Sheed è Vard, London, 1932.
The rmder in the text. Essays on Audience and Interpretation,
Sulelaan, S.I., i Crosaan, I. eds., Princeton U.P., 1980.
ilYES, G., Po1!fonia textual. La citación en el relato literario,
Gredos, Madrid, 19Ä4.
I IBA, C, Clàssics i moderns, ed. 62, Barcelona, 1979.
1ÏCHA1DS, I.A.» Practical Criticism: A Study of Literary Judgement,
Kegan Paul, London, 1929.
103«
RIERA, C, La Escuela de Barceloní:., Anagrama, Barcelona, I960,
RIGAULT, H., Histoire da M Querelle dem Anciens et dm Modernes,
Oeuvres completes, I, Hachette, Paris, 1859.
RODRIGUEZ ADRADOS. F., 'El aodelo clasico COBO constant« histórica",
1616, annuarl 1979, p6. 45-57.
RODFIGOEZ ALF ÁGEME. I., BEATO GARCÍA, A., Tradiciéa clásica y mlglo
II, Coloquio, Madrid. 1966.
ROSIIBERG, B., The tradition of am, Moria», lew York, l»5i.
ROVIRA, P., La poesía de Jaime Gil de Biedma, Mall, Barcelona, 1986.
1QVET, I., Langage, auslque, poesía, Seuil, Paris, 1972.
SALVADOR, V., SI gmt poètic. Cap a una teoría del poema, P. Abadía
de Montserrat/ I. Filología valenciana, València, 1986.
SAP IR. B., El llenguatge. Introducció a l'estudi de la parla, Bapúries,
Barcelona, 1985 'Language. An introduction to the Study of Speech,
Harcoyrt, Brace t ¥orld, 1921).
SARBIL, J., L'écríture comlque, P.U.F., Paris. 1984.
SARTRE, J .P., Crittiqum littèralres, Galliaard, Paris, 1947.
SCBXiGBL, F., Obras selectas, I, Fundación universidad Espafiola,
Madrid, 1983 (Friedrich Schlegel's sämmtllche Werke, Vlen, 1822-
1825).
SCIRE IBER, SM., Aa Introduction to Literary Criticism, Oxford Ü.P.,
19*5.
SKLOVSIÏ, f., La cuerda dei arco. Sobre la disimilitud de lo símil,
Planeta, Baicelona, 1975 (retirá, s/d/>.
SUPES, K., "Robert Graves-, Critical Survey of Poetry. English
Language Series, III, tnglewood Cliifs, few Jersey, 1982.
iWf
SOTTAS. S., Against interpretation ami other essays, Ferrar, Strauss
A Glroux, Octagon Books, lew York, 1961 (1982>.
SÖTI1, I.» •Littératur·s européenes claparies", J6JÖ, 1976.
SPITZE!, L., Lingüística e historia literaria, Gredos, Madrid, 1955
(Linguistics and Literary history, Princeton Ü.P., 1967).
STAiL-HOLSTBIi, A.L.G. de, De l'àllemagne (1813), Garnier-Flamaarion,
Paris, 1967.
STSIIIS, G., Extraterritorial. Papers on Literature è the language
revolution, Penguin, Hardaondswortn, 1975.
SULLA, B., "La poesia catalana Jove: una alternativa al reallsae", els
Marges, 1, maig 1974.
SWaDI, P., Poesies et poètiques de la modjrníté, Lille P.Ü., 19òl
(.Schriften, Frankfurt, 1978).
Teoría y praxis de la literatura comparada, Alfa, Madrid, 1984
(Vergleichende Literaturwissenschaft. Theorie und Praxis,
AkadenIsche, Wiesbaden, 1981).
TACCA, 0., La historia literaria, Gredos, Madrid, 1968.
TllBY, A., Sobre poesia catalana contemporània: Riba, Foix, Espríu,
ed. 62, Barcelona, 1985.
TMoirie de la líttérature, Seuil, Paris, 1965.
THOMAS, D., Selected writing, J. Laugàlin, !«w York, 1946.
TIIGH1M. P. vaa, La líttérature comparée, A. Colin, Paris, 1931.
TIIGHEM, P. van, "Vers une sistolre syntMtique de la lí t térature
•odeme", Helicon, I, 3, 1938.
n i l I O OALVàl, 1., Tradiclèa y modernismo, íecnos, Madrid, 1962.
TÜDOICT, T., Líttérature et signification, Larousse, Paris, 1967.
103ft
TODOROV, T., Langage, discours, soclete, Seull, Pari«, 19T5.
T08QKi?, T., "la toclé d« literatura" Uff5>, Ml» Marges, 15, 1979.
TOBOiO?, T., Crtíiqum d« Ja critiqm, Smil, Paris, 1904.
TORRAS i BAGES, J., La tradícié catalana, ed 62, Barcelona. 1981
(Iapreata Giró, U982)
ÜSCáTISCO, J., Tradición y futuro, I. Eétudioe Políticos, Madrid,
1965.
VALIÏDER, J., Cmrnuda y el poema en prosa, Taaesis Books, London,
1984.
VALilY, P., Introduction à la poétlque, Galllaard, Paris, 1938.
VALilY, P., Oeuvres, 2 v., Galllaard, Paris, 1960-197?.
VALVERDE, J.M., Breve historia y antología de la estética, Ariel,
Barcelona, 198?.
VATTIIO, G., El fin de la modernidad, Gedisa, Madrid, 1986 (La fine
del la modern itá, Torino, 1985).
VILLALóI, C. de, Ingeniosa comparación entre lo antiguo y lo
presente, Sociedad de Bibliófilo« Españoles, 33, Madrid, 1898
(Valladolid, 1539).
VOLPI, G. del la, Storia del gusto, Riuniti. Soaa, 1971.
V0S5LI!, I . , Filosofía del lenguaje, Losada. Bueno« Aires, 1943
{Gesammelte Aufsätze zur Spracbphiloecphie, München. 1923).
WALES, R., "Deixi«". Language acquisition. Studies in first Language
development, P. Pletcaraod i M. Garaan. cd«., Caabridge Ü.P., 1986.
fARREI PEII, ¥., "Pure and Iapure Poetry", Kenyon Seview, primavera
1943
1039
fáWSa, P.» Meta fiction. The Tbmry and Practice of Self-Conscious
fiction, Hethuen, London/lew York, 1904.
VEIISHEIXE1, J., Imitation, Routledge i Kegan Paul, London, 19S4.
VBISGEtBBR, J., "Bilan du conparttis»«", Degrés, 39-40, 1M4,
VEISSTEII, U., Introducción a la literatura coaparada, Planeta,
Barcelona, 1975 (Einführung in die Vergleichende
Literaturwissenschaft, Koalhaaaer OabH, Stuttgrt, 1975).
WBLLEX, R., Historia de la crítica moderna (1750-1850), 4 v., Gredos,
Madrid, 1969-1972 (á History of Modern Criticism: 1T50-1950, 4 v.,
Yale Ü.P., 1955-1905).
WELLEK, R., WARIEI, A., Teoría literaria, Gredos, Madrid, 1974 (Theory
of Literature, Harcourt, Brace * World, lew York, 1948).
WHORF, B.L., Lenguaje, pensamiento y realidad, Barral, Barcelona, 1970
(Language, Thought and Reality: Selected Vritings, I.I.T., Caabridge,
1956).
WIXSATT, V.K., BROOKS, C, Literary Criticism. A short history,
Routledge * Kegan Paul, London, 1970 (A.A. Knopf, lew York, 1957).
ZIETLOW, P., Moments of vision. The poetry of Thomas Hardy,
Caabridge U.P., 1974.
ZUK,TH0R, P., Essai de poétique médíevale, Seuil, Paris, 1972.
ZUMTHOR, P., "Le Carrefour des rhétoriqueurs: intertextualitè et
rhétorique", Poétique, 27, ps. 317-33?.