d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal · de reforma a respectar les regles d’arquitectura...

CARDONA

Coordinador: Joan Antoni Solans Huguet. Arquitecte

Normes Annexes. II part

PlaD’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

Juliol 2009

ÌNDEX

FITXES DELS BENS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL.............................................7

FITXES DELS MONUMENTS D’INTERÈS LOCAL EN L’ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL DEL CENTRE

HISTÒRIC..................................................................................................................27

Obres d’enginyeria .....................................................................................28

Edificis industrials ......................................................................................50

Edificis militars ............................................................................................59

Edificis religiosos ........................................................................................83

Edificis públics ............................................................................................97

Edificis civils ..............................................................................................127

FITXES DELS MONUMENTS D’INTERÈS LOCAL FORA DE L’ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL DEL CENTRE

HISTÒRIC..................................................................................................................339

Elements ....................................................................................................340

Obres d’enginyeria ......................................................................................417

Edificis industrials ......................................................................................435

Edificis civils ...............................................................................................467

Edificis militars ............................................................................................479

Edificis públics ............................................................................................483

Edificis religiosos ........................................................................................493

FITXES DELS BENS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL CORRESPONENTS A MASIES ......543

ANNEX III. CATÀLEG D’EDIFICIS I CONJUNTS URBANS A PROTEGIR PER

RAONS DEL SEU VALOR PATRIMONIAL

Art. 1.- Definició.

Els edificis que en els plànols d’ordenació mostren amb un símbol de protecció es regulen pel que es

disposa en aquest annex III, relatiu al catàleg d’edificis objecte de protecció pel seu interès històric,

artístic o monumental. El pla distingeix a través d’aquest annex tres categories d’edificis protegits

aquells que estan catalogats de bens culturals d’interès nacional constitueixen el primer grup en el que

es troben a més del propi nucli antic, el castell i la col·legiata o canònica de sant Vicenç junt amb el pont

del diable i la Torre de Meer i els murs i portals de Graells. Els segons són aquells catalogats de bens

d’interès local que classifica els exteriors a la zona del pla especial del nucli antic i els interiors a ell i

finalment el tercer grup està configurat per certs masos que classifica d’interès arquitectònic i

paisatgístic.

Assenyala en las seves sis primeres categories a través d’uns símbols puntuals que es representen sobre

el plànols d’ordenació del sòl urbà a escala 1:2.000, el primer cas, o categoria de catalogació més

estricte. Els edificis del segon grup amb l’aprovació definitiva del pla prenen la condició de bens

d’interès cultural de caràcter local, i són els que s’inclouen en la relació de fitxes que s’acompanya a

aquesta classe d’edificis i el tercer grup correspon a les masies classificades pels seus notables valors i

per a les que s’inclou les fitxes del seu catàleg.

Als edificis del segon grup, qualsevol obra que s’hi faci, be de reestructuració be d’obra nova ve obligada

a mantenir l’actual façana per mantenir les senyes d’identitat del centre històric i de certs carrers de la

vila. Els edificis inclosos en el tercer nivell de catalogació, venen obligats cas d’obres de remodelació o

de reforma a respectar les regles d’arquitectura assenyalades en les normes segons el seu tipus per

assegurar el manteniment de l’atmosfera específica del paratge a través de la conservació de

l’estructura tipològica que el va originar i a respectar l’arquitectura del conjunt.

Art. 2.- Condicions d’ordenació i edificació.

1. El catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic pels edificis classificats en el segon grup de

protecció impedeix la possibilitat d’augmentar el seu volum edificable, la finalitat essencial del Pla és la

seva íntegra conservació a partir de trobar noves utilitzacions cas que se suprimeixi l’ús d’habitatge que

molts d’aquests tenien per a què donin uns rèdits econòmics suficients per a garantir als seus

propietaris la seva conservació. Per aquells dins de l’àmbit del pla especial de conservació del nucli antic

les normes de conservació a aplicar són les del pla especial aprovat i incorporat en les normes del pla

d'ordenació Urbanística municipal; Pel que fa als edificis de tercer grup, el pla admet la seva

transformació subjecte a les condicions d’edificació i tipològiques que els varen originar, però amb

exigència de mantenir l’actual façana i els seus elements d’interès patrimonial.

2. En els edificis del primer grup només es permeten les obres de manteniment estructural i de millora

de les instal·lacions i serveis.

1

3. Es obligatori mantenir i conservar en els edificis catalogats i els elements auxiliars que defineixen la

seva singular contribució a l’ordenació urbana de Cardona, miradors, torres, glorietes, tanques, galeries,

etcètera definint les singulars característiques i atmosferes de determinats carrers, així com igualment

els jardins cas que en disposin.

4. Les intervencions en els edificis del primer grup s’han de concretar a través d’un pla especial informat

favorablement pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

BENS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL primer grup (clau )

Art. 3.- Definició.

A les fitxes es descriu el llistat dels sis conjunts inclosos en aquesta categoria junt amb les seves

característiques fonamentals i quan es senyalin els elements especials amb els que se’n té que tenir

especial cura en la seva conservació pel seu notable interès.

141BCANÒNICA DE SANT VICENÇ

Adreça

Cardona (Bages)

Protecció Disposició Data disposició

BCIN Decret 03/06/1931

Acord

Govern

Generalitat

20/01/1992

Publicació Data publicació

Gaseta 04/06/1931

DOGC 07/02/1992

Estil

Romànic

Gòtic

Època

X - XI

2

CASTELL DE CARDONA

Adreça

Cardona (Bages)



Acord Govern

Generalitat 20/01/1992


BOE 05/05/1949

DOGC 07/02/1992

Estil

Romànic - Gòtic

Època

X - XI

XIV - XV

XVIII - XIX

143BCARDONA. Nucli històric de la vila vella

Adreça

Cardona (Bages)


BCINAcord Govern

Generalitat 20/01/1992


DOGC 07/02/1992

3

144BMURS I PORTAL DE GRAELLS

Adreça

Cardona (Bages)




BOE 05/05/1949

Època

XIV

XIX

145BPONT DEL DIABLE

Altres noms

Pont Trencat

Adreça

Cardona (Bages)




BOE 07/09/1962

Estil

Gòtic

Època

XV

146BTORRE DE MEER

4

Adreça

Cardona (Bages)




BOE 05/05/1949

Època

XIX

5

FITXES DELS BENS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL

7

R-06/1 DENOMINACIÓ: Col·legiata de Sant Vicenç LOCALITZACIÓ: Situada a la part oriental del recinte superior del conjunt d’edificacions del castell. CRONOLOGIA: Segle X ESTIL: Romànic AUTOR: --------------------------- IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA Juny 2001

CONTEXT: Puig que destaca a la plana al voltant de la vall del curs del Cardener. A ponent d’aquest s’assenta la vila actual i al sud se situa la vall Salina. DESCRIPCIÓ GENERAL: L’església està considerada com l’obra mestra del primer romànic català. És de planta basilical amb tres naus i transcepte, creuer amb cúpula, capçalera de tres absis i cripta. Als peus, l’atri. L’absis principal és de mida superior als laterals, i tots ells presenten una finestra esqueixada. La cripta té tres naus de quatre trams i volta d’aresta. Dels elements decoratius destacar les bandes llombardes a l’exterior, així com les finestres. A l’interior dels pòrtics se situaven les pintures que actualment estan al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El claustre, gòtic, se situa als peus de l’església, entre el nàrtex i la part residencial del castell. A l’entorn, les dependències canonicals. La seva morfologia contribueix a donar una imatge uniforme del conjunt. A destacar, per últim, les restes de l’antic cementiri, que es conserven al petit espai aterrassat situat immediatament a l’est de la capçalera. TIPOLOGIA: ----------------- COMPOSICIÓ: ---------------- ESTRUCTURA: La nau central volta de canó; les laterals, volta de creueria.

MATERIALS: Fàbrica de carreus disposats en fileres horitzontals lligats amb morter de calç.

COBERTA: ELEMENTS ARQUITECTÒNICS: el conjunt. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. UTILITZACIÓ ACTUAL: Edifici religiós (església i dependències annexes) PROTECCIÓ EXISTENT: Monument Històrico-Artístic d’Interès Nacional (1931) RÈGIM JURÍDIC: Privada VALORACIÓ: És l’única canònica que conserva l’edifici original del primer romànic del segle XI. Està considerada l’obra mestra d’aquest període. De la magnificència de l’obra es dedueix la capacitat econòmica dels seus impulsors: l’Abat Oliba i els vescomtes de Cardona Bramon i Eriball.

CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS DE LA VILA DE CARDONA

8

R-06/2 NOTÍCIA HISTÒRICA: Al 980 apareix esmentada per primera vegada en la documentació. A finals de segle X i començaments de l’XI aquesta comunitat aconsegueix aplegar un patrimoni de certa importància fruït de les donacions dels fidels. Al 1029 es va començar a construir l’església de Sant Vicenç i al 1040 es va consagrar. Per la documentació del segle XIV se sap que la Canònica estava integrada pels edificis de l’església, claustre, refertor, cuina, forn, pastador, casa de l’Abat, dormitoris dels canonges, infermeria, porteria i cementiri. Al 1335 es fan obres de restauració dels edificis comunitaris degut al seu mal estat. Al segle XVIII a causa de la Guerra de Successió els edificis de la comunitat pateixen greus desperfectes i bona part d’ells seran ocupats pels militars. Al 1794 la comunitat de Sant Vicenç és obligada a deixar l’església , la qual passa a ser magatzem de la caserna del castell. Al 1903 la caserna és abandonada pels militars i la basílica de Sant Vicenç deixa de ser magatzem de queviures. Al 1931 la col·legiata de Sant Vicenç és declarada Monument Històrico-Artístic d’Interès Nacional BIBLIOGRAFIA: AA.VV., <<La Paysage Monumental de la France autour l’an mil>>, Picard, 1984. A.A.V.V., <<L’establiment de la nació. Romànic (segle XI al XIII)>>, Caixa de Catalunya, 1987. A.A.V.V., <<Catàleg de l‘exposició “Castillos de Cataluña”>>, Palau Reial, Barcelona, 1959. BERTRAN, P; CASAS, M., “Cardona”, a <<Història del Bages>>, Parcir, Manresa, 1986. CARBONELL, E., <<El romànic català>>, Ed.62, Barcelona, 1975. CASAS NADAL, M., <<El monestir de Sant Vicenç de Cardona a l’Edat Mediebal. Alguns aspectes de la seva història des dels seus orígens fins al 1314>>, Univ. Barcelona, 1989. FONT RIUS, J., “La restauració cristiana de Cardona i la seva carta de població” a <<Cardener>>,1986. JUNYENT, E., <<Catalunya romànica, l’arquitectura del segle XI>>, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1975. JUNYENT, E; MAZCUÑAN, A., “Sant Vicenç de Cardona” a <<Catalunya Romànica>>, vol.XI, Fund. Enciclo.Catalana, Barcelona, 1984. PLADEVALL, A., <<Els monestirs catalans>>, Barcelona, 1968. PLADEVALLL, A; ADELL, J., <<L’art romànic a Catalunya. Catàleg de l’exposició>>, Pla d’Acció Cultural de l’Associació del Personal de la Caixa de Pensions, Barcelona, 1983. PUIG CADAFALCH, J; FALGUERA, A; GODAY, J., <<L’arquitectura romànica a Catalunya>>, IEC, Barcelona, 1983. SERRA VILARO, J., “Notícies històriques del castell de Cardona”, a <<Butlletí del Cente Excursionista de Catalunya>>, 103, Barcelona, 1903. SERRA VILARO, J., <<El castell de Cardona>>, Tarragona, 1954. SERRA VILARO, J., “Els senyors de Cardona”, a <<Història de Cardona>>, vol. I, Tarragona, 1966. WHITEHILL, W.M., <<L’art romànic a Catalunya. Segle XI>>, Ed.62, Barcelona, 1973. PLÀNOL D’EMPLAÇAMENT.

9

R-06/3 NORMATIVA DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES: Sòl urbà. Entorn del castell (clau EC) ÀMBIT DE PROTECCIÓ

EXTERIORVolum general Façanes: formalització, materials, textura, cromatisme i elements ornamentals Porxades d’accés Claustre

INTERIOREstructura portant de l’església i la cripta Formalització arquitectònica Elements ornamentals: mausoleus

INTERVENCIONS NECESSÀRIES -

PROPOSTES D’ACTUACIÓ -

ENTORNÀmbit qualificat com a EC per les NNSS

10

M-08/1 DENOMINACIÓ: Castell i Fortalesa militar de Cardona LOCALITZACIÓ: Situat al cim i vessants de la muntanya que es troba a orient de la vila de Cardona, anomenada “de la costa del castell”. CRONOLOGIA: Segle VIII ESTIL: Medieval AUTOR: -------------------- IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA Juny 2001

CONTEXT: Situat en un punt elevat i extremadament estratègic, que domina les valls fèrtils pròximes al nucli urbà, el curs del riu Cardener, les vies de comunicació principals, la vila i la vall Salina.DESCRIPCIÓ GENERAL: Conjunt d’edificacions d’èpoques diverses amb funció militar, situades dins un recinte emmurallat del tipus d’estrella típic de les construccions defensives dels segles XVII-XVIII. L’element més antic del conjunt correspon a la “Torre de la Minyona”, situada a l’oest del recinte –amb una estructura original que es correspon amb una torre cilíndrica de planta circular, atalussada en la seva base, d’uns 10,5 metres de diàmetre per 25 metres d’alçària-. El castell, avui parador nacional, és format per un conjunt d’estances distribuïdes al voltant d’una obertura central, amb predomini d’elements gòtics. Tot aquest conjunt està al mateix temps, emmarcat per una altra muralla. Consta de dos recintes amb corredors coberts i defenses en forma d’amfiteatre per la part oest. A un primer nivell inferior es localitzen els fossars i els baluards de St. Llorenç, d’Isabel II. A un segon nivell, el que ocupa la part superior de la muntanya, s’hi troben els baluards de la Torre i el del Cementiri, així com les edificacions primeres descrites. TIPOLOGIA: --------------- COMPOSICIÓ: ---------- ESTRUCTURA: ------------- MATERIALS: -------------- COBERTA: ---------- ELEMENTS ARQUITECTÒNICS: el conjunt. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. UTILITZACIÓ ACTUAL: Assentament militar (castell i fortalesa) PROTECCIÓ EXISTENT: Monument Històric Artístic d’Interès Nacional (22-4-1949) RÈGIM JURÍDIC: Pública VALORACIÓ: El primer tret que fa que aquesta fortalesa tingui un caràcter especial rau en el fet d’haver estat esmentada al segle VIII i que fins l’any 1939 conservés la funció militar. Des de la seva creació exercí un gran domini sobre l’extracció de la sal i la vila de Cardona. Destacar el fet de ser un espai que pot ésser recuperat com a lloc on es pot veure l’evolució de l’arquitectura militar dels darrers mil dos-cents anys i comprendre com un edifici pot dominar completament un territori. Pel que fa a la torre de la Minyona, s’ha d’identificar amb els primitius castells de planta circular bastits a la Catalunya del segle XI. Es tracta d’una de les construccions més antigues del castell, sense descartar que la seva existència obeeixi a estructures anteriors en correspondència a l’ocupació humana del turó del castell en època antiga. La torre deu el seu nom a una llegenda que narra els amors vans d’una de les filles dels vescomtes, la Minyona, amb un cabdill musulmà.


11

M-08/2 NOTÍCIA HISTÒRICA: Al 798 Lluís el Piadós va ordenar la conquesta i fortificació del castell, el qual havia restat per molt temps deshabitat, així com que en ell hi residís una guarnició. A finals de segle X els vescomtes d’Osona abandonen la seva residència del castell de Sabassona per residir en el castell de Cardona. Des de llavors el castell passa a ser una seu vescomtal i a causa d’això ben aviat van adoptar el nom de vescomtes de Cardona. Al 1491 Ferran II crea el ducat de Cardona; en aquells moments, degut a l’extensió territorial dels seus estats, era normal que els membres del casal cardoní residissin a Falset i al palau que tenien a Barcelona. Al segle XVIII, a causa de la guerra amb la República Francesa, el govern de Madrid va declarar la fortalesa de Cardona de segon ordre, realitzant importants obres de fortificació. Al 1949 el conjunt del castell és declarat Monument Històric Artístic d’Interès Nacional (22-4-1949).

BIBLIOGRAFIA: AA.VV. Catàleg de l’exposició “Castillos de Cataluña”, Palau Reial Major, Barcelona, 1959. ABADAL, R.,, <<Dels visigots als catalans>>, Edicions 62, Barcelona, 1968. BENET CLARA, R., “Cardona”, a <<Catalunya Romànica>>, vol.XI, Fund. Enciclop. Catalana, Barcelona, 1984. BERTRAN, P., CASAS, M., “Cardona”, a <<Història del Bages>>, Parcir, Manresa, 1986. CASAS I NADAL, M., <<El monestir de Sant Vicenç de Cardona a l’Edat Medieval. Alguns aspectes de la seva història des dels seus orígens fins al 1314>>, Tesi Doctoral, Univ.Barcelona, 1989. FONT RIUS, J., “La restauració cristiana de Cardona i la seva carta de població”, a <<Cardener>>,1986. SERRA VILARO, J.,<<Notícies històriques del castell de Cardona>>, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1903. SERRA VILARO, J., <<El castell de Cardona>>, Tarragona, 1954. SERRA VILARO, J., <<Història de Cardona>>, vol.I i II, Hnos, Sugrañes, Tarragona, 1966. GALERA PEDROSA, A., <<El castell de Cardona>>,Farell editors, St Vicenç de Castellet 2001. SITGES MOLINS, R., <<Els primers castells del Bages>>, Centre Excursionista del Bages. PLÀNOL D’EMPLAÇAMENT.

12

M-08/3 NORMATIVA DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES: Sòl urbà. Entorn del Castell (clau EC) ÀMBIT DE PROTECCIÓ EXTERIORVolum general: Palau dels senyors, baluards, casa dels Canonges i Casamata Paraments exteriors: formalització, materials, textura, cromatisme i elements ornamentals Terraplens dels baluards Pany de l’antic recinte emmurallat Camí d’enllaç amb Cardona INTERIORFormalització arquitectònica Estructura portant Estructura funcional Elements ornamentals INTERVENCIONS NECESSÀRIES -PROPOSTES D’ACTUACIÓ Restauració dels elements malmesos Intervenció ambiental a l’entorn del castell ENTORNZona qualificada com a EC per les NNSS

13

M-03/3 Arxiu Històric de Cardona, XXIV. Any 1852.

14

M-01/1

DENOMINACIÓ: el portal de Graells o de Santa Maria de Graells.

LOCALITZACIÓ: carrer de Graells, s/n.

CRONOLOGIA: segles XIV-XX. Restaurat l’any 1984 per Montserrat Adroer i Tasis

ESTIL: arquitectura gòtica militar.

AUTOR: -----

IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA

Arxiu Històric de Cardona, XXIV. Entorn 1890.

CONTEXT: emplaçat al capdavall del carrer de Graells, un dels ravals sorgits entorn el nucli

primigeni de la vila o burg del castell de Cardona en el decurs dels segles XIII-XIV, aquest portal

donava sortida al camí general que portava fins a les àrees prepirenenques de Solsona; la Vall de

Lord, Sant Llorenç de Morunys i l’Alt Urgell; Serrateix, Berga i la Cerdanya.

DESCRIPCIÓ GENERAL: portal major de les

muralles.

DESCRIPCIÓ FAÇANA: alineada.

TIPOLOGIA: ----- COMPOSICIÓ: -----

ESTRUCTURA: portal adovellat, mènsules i

matacans, i dues torres pentagonals laterals

tipus bestorres.

MATERIALS: pedra vista (carreus escairats i

morter).

COBERTA: plana ELEMENTS ARQUITECTÒNICS: portalada i torres.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: bo.

UTLITZACIÓ ACTUAL: Equipament cultural

PROTECCIÓ EXISTENT: -

RÊGIM JURÍDIC: Ajuntament de Cardona.

VALORACIÓ: dels sis portals existents al recinte murat de la vila, és l’únic portal major que s’ha

conservat, essent un excel·lent exemple d’arquitectura militar gòtica en el context de la Catalunya

baix-medieval.


15

M-01/2

NOTICIA HISTÒRICA: respecte al recinte murat de la vila, ens consta l’existència d’una primera muralla entorn el nucli primigeni de la vila (conformat pels actuals carrers Escasany i Fira i per les places del Mercat i Cols). Tanmateix, l’eixamplament d’aquest nucli arran la formació dels ravals de Graells, Cambres, i Capdevila, juntament amb les urgències defensives plantejades a tota Catalunya en el decurs de la segona meitat del segle XIV, més concretament a la dècada del 1370-1380, comportaren l’ampliació d’aquest primer recinte per tal d’abastar els esmentats ravals. Entre els anys de 1372 i 1381, als llibres de la Clavaria de la Universitat consta l’existència d’un clavari per a les obres de les muralles, efectuant-se diferents pagament pels materials i també pels enderrocs de cases fets aleshores. Posteriorment, trobem que, arran haver-se suscitat qüestió entre l'estament eclesiàstic de la vila (abat i canonges de Sant Vicenç, juntament el clergat de la vila), d'una part, i els Cònsols i prohoms de la Universitat de la vila, de l'altra part, amb motiu de la pretensió dels segons sobre la obligació dels primers en construir en les obres de les muralles i valls de la vila; considerant, però, els primers lo contrari, l'11 de juny de 1390, el comte Hug II, per intervenció de la seva esposa Beatriu i del bisbe d'Urgell, va acordar amb totes dues parts que aleshores els clergues pagarien la quantitat de 70 florins, però només llavors, acordant-se que el futur no se'ls farà pagar les imposicions de la carn per ells comprada a menut en la vila, mentre no excedeixi mitja lliura de pes, ni de pa, ni de vi ni de qualsevol altra imposició ordenada en la dita vila pel comte o pels Cònsols. L’any 1391, els Cònsols van pagar a Llorenç del Puig de Llùçol 93 sous per 62 quarteres de calç que havien estat comprades per les obres de les muralles. Pel que fa al portal de Graells, sabem que, l'any 1421, els Cònsols de la vila va vendre a Bernat Rialp, la torre dreta del portal, sota condició que l'habités (quandam turrim lapidum argamassa muri ville iamdicte a parte orienti portalis maioris muri ville Cardone et laterus dextera ipsius portalis vocati Sancte Marie de Grahells). BIBLIOGRAFIA: Arxiu Diocesà de Solsona, Fons Cardona, núm. 4. Arxiu Històric de Cardona, I.1.1, Llibre del Consolat, F. 14. Arxiu Parroquial de Sant Miquel i Sant Vicenç, Fons Sant Vicenç, Arxiu Capitular de Sant Vicenç, núm. 20. Biblioteca de Catalunya, Batllia de Cardona, B.XL.2. F. DURAN CAÑAMERAS, «L’arquitectura militar catalana al segle XIV», VIIº Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, vol. VIII, Barcelona, 1962, p. 291-298. PLÀNOL D’EMPLAÇAMENT

16

M-01/3 Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Diputació de Barcelona.

17

M-01/4 NORMATIVA DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES: Sòl urbà. Nucli antic (clau 1) ÀMBIT DE PROTECCIÓ EXTERIOR Volum general, formalització, materials, textura, cromatisme INTERIOR - INTERVENCIONS NECESSÀRIES - PROPOSTES D’ACTUACIÓ -

18

E-09/1 DENOMINACIÓ: Pont del Diable (Pont Nou) LOCALITZACIÓ: Carretera de Cardona a Berga CRONOLOGIA: Segle XIV ESTIL: Medieval AUTOR: ----- IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA Juny 2001

CONTEXT: Estructura situada al peu del vessant nord del puig on es situa la vila i que enllaçaria amb el terç de llevant del Pla de les Hortes. Situat a la partida del terme conegut com Tavernoles, al costat mateix del conjunt industrial de la Costa. DESCRIPCIÓ GENERAL: Pont inacabat que havia de constar de cinc arcs, dels quals se’n van construir el dos centrals i els arrencaments dels extrems. Les dues arcades mesuren 59,25 metres de llargària, tenint la més gran 25,50m. de diàmetre, 24,30m. d’alçada i 1m. de gruix. L’altra mesura 15,80m. de diàmetre, 21,50m. d’alçada i 1m. de gruix. TIPOLOGIA: ----- COMPOSICIÓ: ------ ESTRUCTURA: ----- MATERIALS: Fàbrica de carreus quadrangulars

disposats en fileres horitzontals i lligats amb morter de calç. Al peu de la part interna del suport dels arcs es destaca una motllura exempta correguda.

COBERTA: ------- ELEMENTS ARQUITECTÒNICS: el conjunt. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular UTILITZACIÓ ACTUAL: Pública PROTECCIÓ EXISTENT: Conjunt històricoartístic (05-09-1962). RÈGIM JURÍDIC: VALORACIÓ: El pont del Diable és un dels elements més significatius del municipi. Destaca per la seva ubicació geogràfica –fàcilment visible, dominant el territori- i la seva magnificència, en un lloc que es caracteritza per contenir molts elements d’època medieval que formen un conjunt harmònic, sense gaires elements sumptuaris que destaquin de la resta.


19

E-09/2 NOTICIA HISTÒRICA: La primera dada del pont és del 28 d’octubre de 1424 quan reunits en un concili l’Arquebisbe de Tarragona, els bisbes de Lleida, Girona, Urgell, Tortosa i el patriarca de Jerusalem, van manar que quatre nuncis anessin a aplegar almoines per l’obra d’aquest pont en les parròquies de les diferents diòcesis. En aquest document consta que el comte de Cardona i la Universitat de la vila, davant el perillós pas que representava el Cardener pels romeus que d’arreu anaven a Montserrat, el Pilar i Santiago, es van adreçar a l’esmentat concili per a que els fidels ajudessin amb les seves almoines a la construcció del pont. L’any 1463 el Clavari de la vila va deslliurar 4 sous a hun hom per mutar escala de la vila que ere al Pont Nou . Mn Serra i Vilaró documenta la Partida del Pont Nou, vers Tavèrnoles, l’any 1607. Igualment en el Llibre de la Comunitat de Sant Miquel, trobem que l’any 1664 en Joan Buxeda tenia una horta situada en la Partida del Pont Nou. En el plànol elaborat per Mr. Tindal’s explicant el setge de Cardona l’any 1711 durant la Guerra de Successió, el pont apareix amb el nom de Devil’s Bridge. En un gravat, propietat del Sr. Cuevas, fet l’any 1889 i publicat a l’obra de Ramon Gayà Massot, hom pot veure el pont del Diable al costat del molí de la Costa i del pont de Sant Joan BIBLIOGRAFIA: AAVV, Reimpressió d’articles publicats a la revista Informes de la Construccion de l’Institut Eduardo Torroja de la Construcción y el cemento. Madrid CSIC, 1980 R. GAYA I MASSOT, <<El molino papelero d’en Calvet>>. Cardona, 1946 J. SERRA VILARÓ, << Història de Cardona >>volum IV, Hnos. Sugrañes. Tarragona, 1966. C.A. TORRAS, << Comarca del Cardener >> Barcelona, Hostanch, 1922 PLÀNOL D’EMPLAÇAMENT.

NORMATIVA DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES: Sòl no urbanitzable ÀMBIT DE PROTECCIÓ Formalització arquitectònica, materials, textura i cromatisme INTERVENCIONS NECESSÀRIES Consolidació de l’estructura existent PROPOSTA D’ACTUACIÓ - ENTORN Rectangle de 20 metres de costat des dels paraments exteriors de l’element. No es permet

cap tipus d’edificació, desmunt o moviment de terres que suposin variacions morfològiques o paisatgístiques en aquest àmbit

20

M-09/1 DENOMINACIÓ: Torre del Baró de Meer LOCALITZACIÓ: Carrer de la Pietat s/n, entre l’anomenat Barri de la Pietat i la Colònia Arqués. CRONOLOGIA: S. XIX ESTIL: Neo-gòtic AUTOR: -------------------- IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA Juny 2001

CONTEXT: Emplaçat dalt d’un turó poblat de feixes a la part més enlairada del barri de la Pietat. DESCRIPCIÓ GENERAL: Torre de planta circular i parets convergents d’uns sis metres i mig d’alçada. A la part occidental conserva restes dels merlets que la coronaven. A esquerra i dreta s’obren dues espitlleres. Al davant, la porta d’accés dóna pas a única cambra sense compartimentar amb paviment de terra batuda i sostre de falsa cúpula. Una escala de pedra cargolada porta al pis superior, encara avui hi ha les senyals d’haver acollit una peça d’artilleria. TIPOLOGIA: ------------ COMPOSICIÓ: ------------- ESTRUCTURA: ------------- MATERIALS: Feta amb blocs de pedra de mida

mitjana i petita sense treballar, disposats en fileres més o menys horitzontals unides amb morter de calç.

COBERTA: ------------------- ELEMENTS ARQUITECTÒNICS: -------- ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. UTILITZACIÓ ACTUAL: Assentament militar (torre). PROTECCIÓ EXISTENT: RÈGIM JURÍDIC: VALORACIÓ: Element que protegeix el flanc occidental de la vila i la vall Salina, completant el sistema defensiu format pel castell i les muralles de Cardona. La Torre del Baró de Meer és l’únic exemple d’arquitectura defensiva associada a les guerres carlines localitzat al terme, a excepció de diverses construccions relacionades amb el castell. Aquest és un dels elements inventariats pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.


21

M-09/2 NOTÍCIA HISTÒRICA: Manada construir pel Baró de Meer, comte de Gra i capità general de Catalunya entre els anys 1837-1839, davant la necessitat de defensar el flanc occidental de la vila durant les guerres carlines. Set anys després se la dotà amb un canó. Fins a mitjans del segle XX fou utilitzada com a vivenda de tota una família. Des de llavors i fins avui, resta abandonada i en un estat de degradació progressiva. Hi ha constància de l’interès per la seva conservació, al 21 de desembre del 1967, la “Dirección General del Patrimonio del Estado” ordenà elaborar un expedient sobre el seu estat de conservació i règim jurídic. Més tard, la Comissió Municipal Permanent, al 19 de juny del 1974 acordà la conservació de la torre. Quatre mesos més tard, el 25 d’octubre, l’Estat la cedeix al municipi de forma gratuïta, essent donada d’alta a l’Inventari de Béns de l’Ajuntament el dia 6 de desembre del mateix any. BIBLIOGRAFIA: AAVV, <<Els castells catalans>>, vol.V, Barcelona, Dalmau Editors, 1976. BALLARO, J., <<Història de Cardona>>, Barcelona, 1906. PUIG I MOLINS, R., <<Efemèrides de Cardona>>, 1852. SERRA VILARÓ, J., <<El castillo de Cardona>>, Manresa, 1954. PLÀNOL D’EMPLAÇAMENT.

NORMATIVA DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES: Sòl urbà. Sistema de parcs i jardins urbans ÀMBIT DE PROTECCIÓ EXTERIOR Volum general

Paraments exteriors: formalització, materials, textura i cromatisme INTERIOR - INTERVENCIONS NECESSÀRIES Consolidació de l’estructura PROPOSTES D’ACTUACIÓ Projecte de reutilització ENTORN Zona delimitada com a sistema de parcs i jardins urbans per les NNSS

22

Art. 4.- Condicions d’ordenació i edificació. 1. Només es permeten les obres de manteniment estructural i de millora de les instal·lacions i serveis dels edificis catalogats. Caldrà mantenir l’esperit i motius ornamentals de la decoració interior de l’època.

2. Es obligatori el manteniment de l’edifici i dels elements d’ordenació urbana que el configuren.

3. Les actuacions que no siguin de restauració i millora de les instal·lacions s’han de delimitar i justificar en aquests edificis a través d’un Pla Especial redactat per a cada obra, que sigui objecte d’una necessària actuació. La corporació podrà motivadament denegar la tramitació del pla especial i per a la seva aprovació haurà de disposar de l’informe favorable vinculant del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Art. 5.- Condicions d’ús. 1. S’admeten els actuals usos a més dels col·lectius, residencials o representatius, Igualment aquells altres usos compatibles amb la seva ordenació arquitectònica i amb la zona urbana on es troben que permetin aconseguir una valoració econòmica suficient per mantenir los en actiu i facilitar les obres de conservació ordinària i millora.

2. S’estableix com a directriu fonamental del Pla per a la seva efectiva protecció quan les famílies no els puguin mantenir o no es trobin altres interessades en la seva conservació i ús, la progressiva adscripció d’aquests edificis classificats a usos del sistema d’equipaments col·lectius o públics, públics o privats.

3. Finalment en el marc de les ordenances fiscals, l’ajuntament inclourà beneficis fiscals a tots aquells edificis del catàleg que constitueixen bens culturals d’interès local per la seva classificació com edificis de classe primera.

23

d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal · de reforma a respectar les regles d’arquitectura...

Documents