Créixer amb tu

Els infants de 0 a 18 mesos

Una petita guia per a pares i mares

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i FamíliaSecretaria de Famílies i d’Infància

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i Família

1ª edició: maig de 2005Tiratge: 35.000 exemplarsDipòsit legal:Disseny: Rosa LlopFotocomposició: THAU, S.L.Impressió:

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Créixer amb tu : els infants de 0 a 18 mesos : una petita guia pera pares i mares

I. Catalunya. Secretaria de Famílies i d’Infància1. Puericultura neonatal 2. Nodrissons - Cura649.1

Aquest llibre ha comptat amb la participació de la Direcció Generalde Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat deCatalunya.

Agraïm la col·laboració de:

– La Societat Catalana de Pediatria– L’Associació Catalana de Llevadores– L’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica– La Lliga de la Llet de Catalunya– La Federació Catalana Pro Persones amb Retard Mental (APPS)

Aquest llibre ha estat elaborat pel catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Girona, el Dr. Ignasi Vila, i hacomptat amb la supervisió pediàtrica del Dr. Arnau Fargas.

La fotografia de la pàgina 66 ha estat cedida per Nexe Fundació: cen-tre d’atenció al nen amb pluridiscapacitat, i correspon a F.L.S.

Índex

CAPÍTOL 1. UNA PERSONETA MÉS ALA FAMÍLIA 11

CAPÍTOL 2. COM ET SENTS, MARE? 15

LA RECUPERACIÓ FÍSICA 16LA TRISTESA POSTPART 19CADA CRIATURA ÉS ÚNICA 19

CAPÍTOL 3. LES ATENCIONSBÀSIQUES A LA CRIATURA 23

L’ALIMENTACIÓ 23L’alletament matern 23

Alguns aspectes a tenir encompte durant l’alletament 25

La lactància artificial: el biberó 26Com preparar el biberó? 26Postures per donar el biberó 26

L’alimentació complementària 27Altres aspectes sobre

l’alimentació 27EL CICLE D’ALIMENTACIÓ, SON I PLOR.

COM AJUSTAR-SE AL RITME DELNADÓ? 27

El son 27Quan la criatura no pot dormir 28Per què plora la criatura? 29El xumet 29

COM AGAFAR LA CRIATURA? 30LA HIGIENE DE LA CRIATURA 30

Com tenir cura del melic? 31Com canviar els bolquers? 31L’hora del bany 31

LA ROBA INFANTIL 32L’HABITACIÓ DE LA CRIATURA 33

CAPÍTOL 4. L’ATENCIÓ DE LESPERSONES ADULTES A LESCRIATURES I EL SEUDESENVOLUPAMENT 35

AFECTE 37INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ 38

El somriure 39L’assenyalament 39

REPTES I AJUDES 40RUTINES, HÀBITS I NORMES 41I SI SÓN BESSONS? 44

Alguns consells 44I LA GELOSIA? 45

Alguns consells 45

7

I SI LA CRIATURA TÉ UNESCARACTERÍSTIQUES ESPECIALS? 45Alguns consells 46

CAPÍTOL 5. LA IMPORTÀNCIA DEL JOC 49

QUÈ ÉS EL JOC? COM CANVIA EL JOCAMB L’EDAT? 49

PARLEM DEL LLENGUATGE 52I QUINS JOCS? 53

Tipus de jocs i joguines de oa 6 mesos 53

Tipus de jocs i joguines dels 6 als 12 mesos 54

Tipus de jocs i joguines dels 12 als 18 mesos 54

CAPÍTOL 6. TU, VOSALTRES, I QUIMÉS CUIDA LA CRIATURA? 57

L’ESCOLA BRESSOL 58

CAPÍTOL 7. LA SALUT DE LESCRIATURES DE 0 a 18 MESOS 61

ELS CONTROLS MÈDICS 61LES VACUNES 62

COM EVITAR ELS ACCIDENTSDOMÈSTICS? 62L’alimentació 62Les caigudes 62L’hora del bany 62Al cotxe 63El sol 63Els animals 63Les zones perilloses 63Els objectes petits 64La roba 64A l’hora de dormir 64

ELS SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS 64Febre 64Vòmits 64Diarrees 65Restrenyiment 65Còlics 65

CAPÍTOL 8. CONCLUSIONS: FITESDEL DESENVOLUPAMENT DE LESCRIATURES DE 0 A 18 MESOS IL’ATENCIÓ DE LES PERSONESADULTES 67

DE 0 A 6 MESOS 67DELS 6 ALS 12 MESOS 69DELS 12 ALS 18 MESOS 70QUADRE RESUM D’ACTIVITATS 72

8

Una personeta més a la famíliaEnhorabona! Ja ets mare o pare. Has donat vida auna criatura amb els sentiments positius i les il·lu-sions que això comporta. Veuràs que meravellós ésobservar com creix i es desenvolupa gràcies a tuque has decidit compartir la vida amb ell, ella o ells!

Aquesta nova experiència t’omplirà d’a-legria i orgull encara que en algunesocasions sentiràs que et desbordes da-vant dels nous reptes que suposa l’arri-bada d’un infant. Com interpretar el seuplor?, com alimentar-lo?, com agafar-lo?, com banyar-lo?, què fer si es posamalalt?... Aquest sentiment és natural icomú en moltes mares i molts pares. Estracta d’una situació nova que t’exigeixun canvi de vida i de comportament.Amb el pas dels dies t’aniràs sentintmés segur i capaç de comprendre i cui-dar la teva criatura, fins que t’adaptaràsplenament a la nova situació. De fet, eldesenvolupament dels infants depèn engran mesura del clima adequat de rela-ció que la família li pot aportar, i cal te-nir clar que des del primer dia tu ets quimillor coneix aquesta personeta merave-

llosa. Per tant, confia en les teves possi-bilitats perquè de ben segur que ho faràsmolt bé!

Encara que els primersdies poden resultar unamica complicats, moltaviat et convertiràs enuna persona experta en lacura del teu fill o filla.

Segurament un dels canvis més impor-tants en la vida de les persones adultesés la incorporació d’un infant a la famí-lia. Aquest fet suposa una adaptació a lanova situació que comporta prendre unseguit de decisions en relació amb l’ali-mentació, l’educació, els valors i les for-

11

CAPÍTOL 1

mes de criança. Al mateix temps, es ge-neren nous compromisos per tal de ga-rantir el benestar de la criatura i, pertant, cal decidir sobre com conciliar eltreball amb la vida familiar o cal deter-minar les responsabilitats i les funcionsque cada membre de la família assu-mirà.

La família és l’espai principal per ala criança dels infants. Les mares iels pares organitzen la vida de lesseves criatures, fan activitats ambelles i els proporcionen el suportmaterial i afectiu que necessiten.

Tenir cura d’un infant implicatenir en compte alguns aspectesimportants:

Cada persona concilia la vidafamiliar i la del treball de maneradiferent segons la seva situació,però és important que l’opcióescollida comporti harmoniafamiliar per evitar tensions iconflictes. A fi d’aconseguir-ho, elmillor és el diàleg i la comunicació.

12

ca

píto

l 1

|U

na p

erso

neta

més

a la

fam

ília

★ Cal assumir amb responsabilitat elnaixement del nadó. Això vol dir tenir robaadequada, preparar bolquers, informar-sesobre la seva alimentació... però també,pensar, imaginar com serà la nova vida ambun infant i dialogar sobre el tema. Et potservir el fet de recordar la teva experiènciacom a filla o fill per tal de repetir tot allò queels teus pares van fer i que creus que ha estatpositiu per a la teva vida.★ L’avenç progressiu cap a les relacionsparitàries entre home i dona, i la incorporacióde la dona al món del treball remunerat i fora de la llar, ha modificat notablement elspapers tradicionals de la dona i l’home pelque fa a la cura de les criatures. La criançadels infants ha de ser una tasca compartida ibasada en una relació de col·laboració i de

complementarietat entre els dosprogenitors, de manera que tothom siguiimportant i participi de les diferentsactivitats amb el seu fill o la seva filla. Peraixò és molt important el fet de conciliar irepartir les tasques familiars amb les pròpiesdel treball de cadascú.També pot ser que hagis decidit tirarendavant la criança de la criatura senseparella. És cert que la tasca pot ser mésfeixuga pel fet de no poder compartir-la ambuna altra persona i, per això, és important elsuport de la teva xarxa familiar i d’amistats.Criar els fills en solitari pot ser igual desatisfactori que fer-ho en parella.Comportarà canvis importants a la teva vidaque en cap cas han de suposar un trencamentlaboral i social, sinó una adaptació a la novasituació.★ L’arribada d’una nova persona a casacomporta reajustar la vida familiar. Elsritmes, el temps i l’estil de vida esmodifiquen substancialment, però un bonclima familiar, base del progrés de lescriatures, requereix també que disposis demoments d’intimitat i d’espais propis per atu o per a les teves relacions personals isocials.

Enhorabona! Ja ets mare o pare.Aquesta nova experiènciat’omplirà d’alegria i orgullencara que en algunesocasions sentiràs que etdesbordes davant dels nousreptes.

Com et sents, mare?És molt normal que el naixement d’un nadó com-porti sentiments ambivalents de cansament i ale-gria, angoixa i excitació. L’estimació també s’aniràconfigurant al llarg del temps compartit. A vegadesles mares experimenten els primers dies senti-ments de tristesa i malenconia.

Algunes dones poden experimentar aquests sentiments de tal manera quesemblen una petita depressió. Les raonssón diverses, els canvis hormonals i psicològics implicats en l’arribada de la criatura, la manca de suport social a la maternitat, la manca d’implicaciópaterna pel que fa a la cura de l’infant, el fet que la dona es trobi molt de tempssola a casa i dedicada exclusivament alnadó...

En cas que sigui el pare el que renunciainicialment a una part important de laseva vida social i professional, podenaparèixer també sentiments semblants.

Si es produeix aquesta situació, et poden ajudar aquests consells:

15

CAPÍTOL 2

★ Aprendre a identificar els propissentiments i a expressar-los lliurement ambles persones de confiança.★ Dirigir els pensaments vers el futur. És adir, imaginar el creixement de la tevacriatura, els bons moments que compartireu,planificar les experiències que us esperen (li ensenyaré a llegir; jugarem plegats; aniremal parc...).★ Pensar en tu mateixa. Procurar-te tempsde descans i prioritzar les tasques a fer. Sortira passejar. Tornar a reemprendre de maneraprogressiva les activitats que solies fer abansde tenir la teva filla o el teu fill.★ Demanar suport i afecte a les personesque t’envolten (company o companya,amistats, familiars).

LA RECUPERACIÓ FÍSICAQuan hi ha un naixement, a tothom li famolta il·lusió anar a conèixer el nadó idonar l’enhorabona a la família. Els pri-mers dies les mares i els pares van unamica atrafegats, adaptant-se als horarisi a les característiques del seu fill o filla.Tot això pot fer que estiguin una micacansats i, potser, els primers dies no ésel millor moment per atendre moltes vi-sites. De ben segur que, passats quinzedies o un mes, la família ja s’haurà ajus-tat al nou ritme i estarà encantada derebre visites i presentar el seu fill o filla atothom.

L’arribada a casa amb el nadó implicamolts canvis en el ritme de vida i les ac-tivitats a fer.

L’atenció a una criatura acabada de néi-xer és continuada les 24 hores del dia iels caps de setmana hi estan inclosos!Per tant, cal aprendre a trobar dins lesrutines diàries espais per descansar ianar-se recuperant. Això serà bàsic persentir-se bé físicament i així poder gau-dir més de la cura de l’infant. És conve-

nient fer cada dia la migdiada o bé bus-car petits moments per descansar o perrelaxar-se al llarg del dia.

Fer cada dia la migdiada opetits descansos perrelaxar-te t’ajudarà atrobar-te millor i podergaudir més del teu fill ofilla.

Durant el primer mes de vida, la cura delnadó és el centre de la vida familiar.Adaptar-se a les seves necessitats i sa-ber com cobrir-les fa que la mare disposide poc temps per fer exercicis de gim-nàstica per recuperar-se, però sí que desde l’inici es poden tenir en compte lesmesures d’higiene postural (adoptar po-sicions correctes per evitar lesions o do-lor que afavoreixin que l’esquena estiguien una posició adequada i relaxada), iintroduir dins de les tasques de cada diaalguns exercicis per començar la recupe-ració física.

Durant els primers dies és aconsellableposar atenció en la cura del nadó i teniren consideració les mesures d’higienepostural. Per exemple, el canvi de bol-quers es farà unes 8 vegades al dia omés i sol durar fins als 2 anys. És una ac-tivitat que es farà molts cops i, per tant,caldrà buscar un lloc adequat per a fer-la. La persona que canvïi els bolquershauria d’estar amb l’esquena recta (l’al-

16

ca

píto

l 2

|Co

m e

t sen

ts, m

are?

★ Buscar una persona que pugui ajudar-te aatendre la casa mentre t’estàs adaptant alnou rol de mare i, si tens company ocompanya, arribar a acords que signifiquin laseva implicació pel que fa a la cura delnounat des del primer dia.

çada del canviador hauria de quedar a ladels colzes). Cal tenir a mà tots els estrisnecessaris i recordar no deixar mai lacriatura sola sobre el canviador, ja queno sabem en quin moment l’infant co-mençarà a girar-se i, per tant, hi ha elrisc que caigui.

A l’hora de donar el pit, la mare ha d’es-tar en una posició còmoda. Cal aproparel nadó al pit i mai a l’inrevés. L’esquenaha de quedar recta. Si la mare ha d’estarasseguda, es poden fer servir coixins perdescansar els braços. També pot ajudarposar un tamboret per recolzar els peus.

És millor que no donis el pit asseguda alllit ni al sofà, per evitar que aixió et pu-gui provocar mal d’esquena.

Fer les noves activitatscom canviar bolquers oalimentar el nadó en unaposició correcta ensajudarà a evitar tenir mald’esquena.

En donar el pit, quan la mare mira laseva criatura per observar com menja,es pot provocar una contractura a lazona del coll, per tant, mentre s’està do-nant el pit es poden fer exercicis amb elcap per relaxar la zona cervical, com ara:fer moviments suaus de flexió del coll,moure’l com si es digués que sí; fer laflexió lateral del coll, és a dir, intentar

tocar amb l’orella dreta l’espatlla dreta idesprés el mateix cap al costat esquer-re; moure el cap com si es digués que no.Tots aquests moviments s’han de fermolt lentament i suaument; si es notaque hi ha tensió muscular, cal parar-se itreure l’aire a poc a poc, i mai no forçarel moviment. Si es fan aquests exercicislentament i sense forçar, la zona cervi-cal es relaxarà.

Després de donar el pit es poden ferexercicis per estirar i relaxar les espat-lles, per exemple, els que es detallen acontinuació:

Agafar-se les mans per darrere l’esque-na i estirar els braços, allunyant les mansdel cos.Fer rotacions cap enrere amb les espat-lles i amb els braços paral·lels al cos.

Fer alguns exercicismentre s’està donant elpit o en acabar pot ajudara relaxar les espatlles, elsbraços i el coll.

L’embaràs i el part poden distendre elsmúsculs del sòl pelvià i aquests tenenun paper important per la continènciaurinària. Per tant, després del part cal-drà fer recuperació d’aquests músculs itenir en compte una sèrie de mesuresque poden ajudar a prevenir la inconti-nència urinària.

17

Un cop a casa cal anar normalitzant elsdiferents hàbits. Cal aconseguir deposi-cions sense esforç, el restrenyiment téun impacte negatiu sobre els músculsdel sòl pelvià. Per a ajudar-te, fes unaalimentació equilibrada amb alimentsrics en fibra i beu suficients líquids. Ésrecomanable evitar aguantar-se l’orina ifer exercicis de contracció dels músculsdel sòl pelvià per reforçar-los.

Els exercicis de Kegel són contraccionsdels músculs elevadors de l’anus. És elmúscul que contraiem quan tenim ga-nes de fer «pipí» i ens aguantem, o quanparem «el pipí». A vegades aquests exer-cicis els anomenen erròniament «pipístop». Quan es fa una micció, no és cor-recte parar-la, cal deixar sortir l’orinasense interrompre la micció. Aquestsmúsculs s’han de contraure, però noquan estem fent pipí.

Els músculs del sòl pelvià es fatiguen rà-pid, per tant, quan els contraiem hem dedeixar, entre les contraccions, un perío-de de temps almenys equivalent al do-ble del temps que dura la contracció.

Estaria bé fer aquests exercicis asso-ciant-los a alguna activitat diària, perexemple, es podrien associar al momentde l’alletament. Cada cop que s’està do-nant el pit es podrien fer unes quatre con-traccions i així al llarg del dia se n’hau-rien fet unes trenta. Aquest nombre decontraccions, si s’han fet correctament,serien suficients per reforçar el múscul.

Per prevenir problemesd’incontinència urinàriacal evitar el restrenyiment,fer diverses miccionsdiàries i treballar elsmúsculs del sòl pelvià.

Quan agafem aire, quan tossim, quan ai-xequem pesos augmenta la pressió dinsde la cavitat abdominal (dins la panxa) iaquesta pressió va a parar sobre els mús-culs del sòl pelvià debilitant-los. Quan enrespirar traiem l’aire disminuïm la pres-sió dins la cavitat abdominal.

Actualment s’estan fent exercicis per re-forçar els músculs del sòl pelvià o pertreballar els músculs abdominals ambgimnàstica hipopressiva (gimnàstica quees fa en apnea, els exercicis es fan des-prés d’una espiració prolongada conte-nint la respiració, així s’evita la pressióabdominal sobre el sòl pelvià).

Córrer, saltar i fer exercicis abdominalsclàssics pot repercutir negativament so-bre el sòl pelvià. Per a poder fer gimnàs-tica de recuperació és necessari fer unavaloració prèvia de l’estat de la muscu-latura pelviana.

Un exercici que es pot fer en elpostpart immediat per treballarels músculs abdominals és fer unaespiració lenta i prolongadadurant la qual podem observar

18

ca

píto

l 2

|Co

m e

t sen

ts, m

are?

com la panxa es contrau. És unaforma de fer un exercici abdominalsense augmentar la pressió sobreel sòl pelvià.

Els exercicis abdominals clàssicspoden no ser adients per a la mare.Després d’un part i abans de ferexercicis abdominals cal fer unavaloració prèvia dels músculs delsòl pelvià.

Totes les recomanacions fetes són vàli-des tant per als parts normals com per ales cesàries. A més, en les cesàries, per-què el cos de la dona es vagi recuperant,és encara més important descansar,adoptar postures correctes i evitar feresforços amb els músculs abdominals.

En cas de cesària,descansar, adoptarpostures correctes i evitarfer esforços amb elsmúsculs abdominals ésimportant per a una bonarecuperació.

LA TRISTESAPOSTPARTEl puerperi és un període en què s’incre-menta la vulnerabilitat psicològica de ladona que ha estat mare. En general, potaparèixer estrès o ansietat per l’adapta-ció a la nova situació familiar. La majo-ria de les dones també experimenten

sentiments de tristesa. Aquests senti-ments i emocions s’han de poder ex-pressar i no signifiquen que no s’estiguidesenvolupant correctament el rol demare.

La tristesa postpart es produeix pocsdies després del part, és més intensa deltercer al cinquè dia, i sol desaparèixerabans del desè dia del postpart. Pertant, es tracta d’una situació habitualen moltes dones. Aquest estat està rela-cionat amb factors fisiològics (canvishormonals, cansament, son, pujada dela llet) i psicològics (ansietat i angoixesinevitables en l’accés al rol maternal,dubtes sobre la cura de la criatura,adaptació familiar). Aquesta situació had’anar evolucionant fins que desapare-gui la tristesa, si no és així, cal consultarel servei mèdic o d’infermeria que hacontrolat l’embaràs per tal d’identificaruna possible depressió postpart.

CADA CRIATURA ÉS ÚNICA

Tots els nadons sóndiferents. Afecte,paciència, tolerància iflexibilitat sónindispensables per atenir-ne cura.

A vegades, hi ha la tendència a pensarque, en el moment de néixer, els infants

19

són «llibres en blanc» on les personesadultes poden escriure el que volen. I noés així. Des de l’inici de la vida totes lescriatures es mostren actives, busquenestímuls i responen davant d’aquests.No obstant això, el tipus i la forma del’activitat pot ser molt diferent d’unnadó a un altre.

Què diferencia una criatura d’unaaltra?

En definitiva, estàs davant d’una cria-tura única i un aspecte important de l’e-xercici de la maternitat i la paternitat esrefereix a saber adaptar-se a les carac-terístiques del teu nadó. Perquè, certa-ment, les criatures no són «llibres enblanc», però el seu desenvolupamentdepèn en gran part de la sintonia ques’estableix amb ella, dels estímuls que se

li proporcionen, de les relacions afec-tives que ella estableix i del propi en-torn.

Ser sensible a les característiquesdel teu fill o filla i adaptar-s’hi perestablir una sintonia conjunta sónunes de les bases per anar mésenllà d’allò que l’infant pot fer solen un moment determinat.

A part d’aquesta singularitat hi ha al-tres aspectes que fan que les criaturessiguin molt semblants. Probablement,el més important es relaciona amb la re-llevància que tenen per a elles les ruti-nes, especialment durant el primer anyde vida. Són les rutines quotidianes res-pecte a l’alimentació, el moment delbany, d’anar a dormir o de fer una voltapel barri o pel poble. I rutines, també, enla realització de les tasques relaciona-des amb la cura com, per exemple, el llocon se les alimenta o se les banya, el ri-tual del bany, la parla adreçada a elles oels jocs que es fan conjuntament.

Als nadons més petits no els agradengaire els canvis de ritme en els seus cos-tums. Per això és convenient, d’una ma-nera flexible, mantenir unes rutines dià-ries quant a horaris d’alimentació, bany,sortides i son.

Les criatures adoptades, evidentment,són igual de sensibles que la resta d’in-fants al canvi dels seus costums. Per

20

ca

píto

l 2

|Co

m e

t sen

ts, m

are?

★ El nivell d’activitat: n’hi ha de més actives ialtres de més tranquil·les.★ L’atenció: n’hi ha de més atentes alsestímuls externs i d’altres que no ho sóntant.★ La resposta inicial als estímuls nous: n’hiha que ho volen explorar tot mentre quealtres mostren més resistència a canviard’activitat.★ La intensitat de les respostes: perexemple, algunes criatures poden plorar moltfort i d’altres ho fan més suau.★ La regularitat de les funcions bàsiques:algunes en poc temps incorporen ritmesalimentaris i de son relativament fixos,mentre que altres són molt més flexibles.

això, si la teva criatura és adoptada s’hade pensar que el procés d’adaptació a la nova situació ha de ser gradual. Enaquest sentit, si es pot, és important co-

nèixer si té rutines o no respecte a l’ali-mentació, la higiene i el son, quines són,si les té, i quin tipus d’atencions i mani-festacions d’afecte li agraden més.

21

És molt normal que tinguissentiments ambivalents decansament i alegria, angoixai excitació. Els primers diespots sentir tristesa imalenconia.

23

Les atencions bàsiques a la criaturaUn nadó necessita les persones adultes per sobre-viure.

L’ALIMENTACIÓUn dels aspectes més importants queens trobem en la tasca de fer de mares ipares és tot allò que fa referència a l’ali-mentació.

La importància de l’alimentacióno és només en el fet que afavoreixel desenvolupament físic de lacriatura, sinó en la comunicacióque s’estableix entre la personaadulta i l’infant.

L’alletament matern

La llet materna aportatots els nutrients i unequilibri perfecte per aldesenvolupamentcorrecte de la criatura.

Es recomana alimentar el nadó amb elpit. En circumstàncies escasses no éspossible donar-l’hi i no per això s’han degenerar sentiments de culpabilitat, nitampoc pensar que pot ser perjudicialper al nounat.

Així, l’opció de pit o biberó és responsabi-litat de la mare, tenint en compte que lesdues activitats són igualment útils perproporcionar el contacte físic i social quenecessita l’infant. L’estimulació tàctil tébeneficis per al seu desenvolupament, ésun factor que facilita la regulació del sis-tema respiratori infantil i, a més, durantl’alimentació s’estableixen contactes vi-suals i maneres refinades de comunica-ció entre la persona adulta i el nounatmolt importants per vincular-se mútua-ment, i per aprendre les bases del diàleg ide l’intercanvi social que posteriormentdonaran pas a la comprensió de les nor-mes, a l’ús del llenguatge i al joc social.

CAPÍTOL 3

Avantatges de la llet materna:

Algunes dones deixen de donar el pit ales criatures perquè «creuen» que no te-nen suficient llet o que l’infant es quedaamb gana, creença que en la majoria decasos no està fonamentada. Aquestadecisió no es pot prendre de manera pre-cipitada sense consultar abans algunprofessional expert en lactància, compot ser el llevador o la llevadora, el ser-vei de pediatria o assistint a les troba-

des de grups de suport de mares lac-tants*. Cal saber que la producció de lletdepèn de la freqüència, la intensitat i ladurada de les mamades.

És normal que el nadó perdi una mica depes durant els primers dies de vida. Des-prés, s’engreixa de manera gradual en-tre 150 i 200 grams per setmana o entre600 i 800 grams al mes durant els tresprimers mesos, encara que aquesta me-sura pugui variar d’un mes a l’altre i se-gons la criatura. El que és important ésque guanyi pes, i mentre sigui així no hiha motius per canviar-li l’alimentació.

En tot cas el seguiment del creixement iel desenvolupament correcte del teu fill,cal que els facis amb col·laboració delteu servei de pediatria.

L’Organització Mundial de la Salut(OMS) recomana una lactànciamaterna exclusiva fins als 6 mesosd’edat. Llavors es pot iniciar laintroducció d’altres aliments, tot i que la lactància pot continuardurant els primers anys de vida.

24

ca

píto

l 3

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

a la

cri

atur

a

★ Té l’equilibri perfecte entre proteïnes,hidrats de carboni, greixos, vitamines i altresnutrients.★ Protegeix (té propietats antiinfeccioses ievita l’aparició d’al·lèrgies a determinatsaliments).★ Facilita un desenvolupament adequatmaxil·lofacial.★ És de digestió fàcil.★ Uneix (afavoreix el contacte i la relaciómare-criatura).★ És pràctica i econòmica.★ Facilita la contracció de l’úter preveninthemorràgies i infeccions.★ Accelera la recuperació física de la maredesprés del part (aquesta recupera la figuraabans, ja que per produir llet cal gastarl’energia que estava emmagatzemada enforma de greix durant l’embaràs).★ Mentre es dóna el pit no és tan fàcil que hihagi menstruació, amb la qual cosa la mareperd menys ferro i té menys risc de quedar-seembarassada.★ També disminueix el risc de càncer demama.

* Adreces d’interès:

– La Lliga de la Llet de Catalunya: www.terra.es/personal4/IIIcatalunya (no hi ha una única adreça).

– ACPAM (Associació Catalana Proalletament Ma-ternal):

C/ Benet Mercadé, 9, baixos08012 Barcelona

– mundolactancia.iespana.es/mundolactancia/acpam.htm

Consells per donar de mamar:

L’infant marcarà la durada de la presa.Els primers dies segurament haurà demamar molt sovint per aprendre la tèc-nica i estimular la fabricació de llet. Mésendavant segurament s’espaiaran unamica les mamades, però sempre serà lagana del nadó la que orientarà el ritme.És important considerar que el pit no téhorari i, per tant, que les preses són ademanda del mateix nadó.

Amb un pit n’hi pot haver prou per a unnounat, però si sembla que l’infant noen té suficient, s’ha d’oferir l’altre. Enaquest cas, cal alternar els pits entreuna presa i la següent.

És important buidar bé el pit perquè aixís’assegura una bona producció de llet

per a la propera mamada, i perquè la llet del final és més rica en greixos i edu-ca el plaer de menjar en la moderació.

Alguns aspectes a tenir encompte durant l’alletament

L’ALIMENTACIÓ DE LA MARE

No és necessari fer cap règim especial,però per produir llet es necessita mésenergia de l’habitual i, per tant, hauriesde beure més aigua que abans (de mig li-tre a un litre més). També és recomana-ble augmentar la ingesta de fibra perevitar problemes de restrenyiment iprendre més aliments rics en calci.

Alguns aliments com la col, la coliflor, laceba, l’all, les carxofes o els espàrrecssembla que poden alterar el gust de lallet (tot i que no passa igual amb totesles mares), però això no vol dir que laseva llet no sigui igual de bona. No s’hade fer restricció d’aliments llevat que escomprovi una relació directa entre in-gesta i rebuig del pit al cap d’unes horesd’haver pres l’aliment sospitós.

ELS MEDICAMENTS

Alguns medicaments que de vegades esprenen sense prescripció mèdica s’ex-creten per la llet. Consulteu sempre abansd’utilitzar-los.

EL TABAC

No s’ha de fumar mai a una casa on hi hanens.

25

★ Abans d’alletar, cal rentar-se les mans.★ Col·locar l’infant amb el nas a l’alçada delmugró per tal que en obrir la boca el mugróquedi a la part alta d’aquesta.★ Col·locar l’infant davant la mare, panxacontra panxa.★ Estimular que el nadó obri bé la boca illavors introduir el mugró al més endinspossible.★ Procurar que la boca cobreixi l’arèola delpit.★ Pots parlar-li, cantussejar-li. És unmoment «únic» amb la teva criatura.★ Després no cal rentar-se el mugró: només cal posar-hi una gota de llet materna ideixar-ho assecar.

Si estàs alletant, tampoc no hauries defumar, ja que els tòxics del tabac passena la llet materna i, a més, fumar a propdel nadó pot produir-li efectes perjudi-cials per a la seva salut.

EL CONSUM D’ALCOHOL

El consum d’alcohol és tòxic per a la cria-tura. S’ha de moderar el consum de cafè,te i begudes de cola (de vegades produei-xen irritabilitat i insomni a l’infant).

La lactància artificial: el biberóLa lactància artificial necessita una pau-ta mèdica. Quan s’opti per la lactànciaartificial, és necessari utilitzar la lletadaptada per a infants. La llet de vacasense adaptar no pot introduir-se maiabans de 12 mesos.

El biberó també proporciona una situa-ció en la qual la mare, el pare i el nadóestableixen una bona vinculació afecti-va, sempre que no faltin les carícies, lesparaules, la mirada... És a dir, l’estimu-lació que ha de rebre l’infant durant l’ali-mentació.

Hi ha diferents tipus de biberons i teti-nes. Les preferències de la teva criaturaet faran decantar per la utilització d’uno altre tipus de biberó.

Com preparar el biberó?

Postures per donar el biberó

26

ca

píto

l 3

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

a la

cri

atur

a

★ Cal utilitzar un biberó que hagi estatrentat amb aigua i sabó, s’ha de netejar tantla tetina del biberó com l’ampolla amb unraspall adequat.★ S’ha de posar la mesura d’aigua al biberó iafegir-hi la quantitat de llet en polsespecificada, tapar el biberó i barrejar elcontingut fins que quedi homogeni. Es potescalfar la llet o no segons la preferència delnadó. Si l’escalfes, comprova sempre que latemperatura és adient, ja que es podenproduir cremades a l’infant si és massaelevada. La temperatura es pot comprovardeixant caure una mica de llet a sobre elcanell.★ És necessari comprovar que la tetina noestigui obstruïda i que la llet surti bé.★ Després de donar el biberó, és bo netejarcorrectament els estris utilitzats i llençar lesrestes de llet que hagin sobrat.

★ Abans de preparar el biberó cal rentar-sebé les mans amb aigua i sabó.

★ S’ha de recolzar el cap de l’infant sobre elbraç, procurant que la part superior del seucos estigui una mica elevada (per evitar ques’ennuegui).★ S’ha d’aguantar el biberó amb l’altra mà,inclinant-lo una mica per tal que la tetinaestigui plena de llet i el nadó no xucli airementre menja.★ Quan acabi de menjar, se l’ha d’incorporarsobre l’espatlla de la persona adulta i donar-li uns petits copets a l’esquena que l’ajudin afer el «rotet».

L’alimentaciócomplementàriaÉs molt important seguir les recomana-cions dels pediatres respecte a l’alimen-tació del teu fill o filla, ja que ells sabranmillor que ningú què és el més adient per ala teva criatura i el millor moment per in-troduir un nou aliment a la seva dieta.

Altres aspectes sobrel’alimentació

EructesAlguns nadons, no tots, es queden ne-guitosos després de menjar: podem faci-litar-los fer el «rotet», incorporant-losuna mica en acabar l’àpat.

GasosEls gasos són més freqüents durant elsprimers mesos de vida i es creu que sóndeguts a l’acumulació d’aire en els bu-dells a causa de la immaduresa de l’apa-rell digestiu. Solen ser molt molestos pera la criatura, ja que li produeixen con-traccions doloroses i una gran inquietudque expressa a través del plor. El milloren aquests casos és posar el nadó bocaper avall sobre els genolls i fer-li suausmassatges circulars a l’esquena per talde facilitar la sortida dels gasos. Tambépots donar-li massatges directamentsobre la panxa, fent cercles en sentit deles agulles del rellotge.

Expulsió de lletÉs normal que l’infant expulsi una micade llet després d’alimentar-se o quan té

un eructe. Si el nadó té tendència a ex-pulsar llet quan acaba de menjar, ésaconsellable deixar passar una estonaabans d’estirar-lo perquè s’adormi.

VòmitsEs parla de vòmit quan la criatura expul-sa gran part de la llet que ha pres. Si elvòmit és aïllat i no va acompanyat d’al-tres símptomes (com per exemple fe-bre), no cal donar-li gaire importància.Però, en cas que es repetís de manerausual, és important que ho consulteu alservei de pediatria.

EL CICLED’ALIMENTACIÓ, SON I PLOR. COM AJUSTAR-SE AL RITMEDEL NADÓ?

El sonEls nounats dormen entre 16 i 20 hores aldia de mitjana, i a més són capaços dedormir moltes hores seguides, però notots dormen les mateixes hores, potserel teu fill o la teva filla dormirà més omenys hores que la majoria.

Al principi, la família està obligada aadaptar-se al ritme d’alimentació i sondel nadó, basat en patrons curts i repeti-tius de 3 hores aproximadament en elsquals passa d’una fase de son profund auna altra fase de son més lleuger, tot ique es poden observar diferències se-gons l’infant. Als 6 o 8 mesos les criatu-

27

res passen més temps despertes durantel dia i els períodes de son profund esvan allargant.

Als 6 mesos, el nadó continua dormintprop de 14 hores diàries i el període noc-turn és d’unes 10 hores, si bé es pot des-pertar diverses vegades. Té petits perío-des de son, migdiades, al matí i a latarda, d’una durada que oscil·la entre 1 i3 hores. Entre els 6 mesos i l’any, l’infantredueix el seu període de son total entremitja i una hora, i continua fent dos perí-odes de son al dia. A l’any, dorm un totalde 14 hores i moltes criatures ja nomésnecessiten una migdiada durant el dia.

De qualsevol manera, cal tenir presentque cada nadó és diferent i, per tant, lesdades anteriors són molt variables i po-den haver-hi diferències importants en-tre la teva filla o el teu fill. Si tens dub-tes, com ja saps, millor consultar elservei de pediatria.

Les persones adultes segueixen un es-quema raonable i força regular de les se-ves activitats diàries, inclòs el son. Amesura que la criatura creix és recoma-nable que també se l’orienti per teniruns hàbits determinats, que li perme-tran de sentir-se més còmoda, tenir uncomportament adequat i adaptar-se auns horaris de son que concordin ambels seus ritmes biològics.

A l’inici de la vida es pot tardar entre 6 i10 setmanes a assolir un ritme regular

de les activitats habituals. Els esquemeso horaris d’alimentació que imposen lespersones adultes als seus fills o filles po-den afectar o modificar el seu patró deson. Al començament, acostumen a men-jar cada 2 o 4 hores tant de dia com denit. Quan el nadó té de 3 a 4 mesos, lesmares i els pares ja poden predir aproxi-madament quins són els requerimentsde la seva criatura al voltant del joc, del’alimentació o del son.

Quan la criatura no potdormirDes del primer dia ajudarem el nadó adiferenciar el dia i la nit amb els estí-muls ambientals. És a dir, durant el diael posarem en ambient, amb llum i so-rolls (allà on la família fa vida), i a la nit al’habitació, amb poca llum i sense so-rolls.

Algunes famílies manifesten que les se-ves criatures es desperten freqüentmentdurant la nit. Així, hi ha infants que tren-quen el seu son de 5 a 15 vegades i els ésimpossible de tornar a agafar-lo de ma-nera espontània i sense ajuda. Aquestfenomen està lligat generalment a nom-broses dificultats per aconseguir que elnadó s’adormi sol. La persistència d’a-questa alteració dóna lloc a un trastorndel son de la criatura, ja que no dorm leshores necessàries, està més inquieta iirritable, li és difícil fer migdiades, dormen moments inadequats i, sobretot, pro-dueix un estat de tensió i de frustraciócontínua en la família.

28

ca

píto

l 3

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

a la

cri

atur

a

Generalment, aquests problemes solenestar relacionats amb: l’adquisició d’unshàbits de son incorrectes, que poden sercausats per l’establiment d’unes ruti-nes de son poc constants; per problemesde salut (pot tenir còlics o altres proble-mes intestinals, febre, problemes perrespirar...) o per condicions ambientals(sorolls, fred o calor excessius, llum).

El millor en aquestes situacions és teniren compte tots aquests factors i donaral petit el contacte i l’atenció que neces-sita, tant de dia com de nit, tot inten-tant reduir les interferències possiblesen el son del nadó (per exemple, reduir elsoroll o adequar la temperatura). Si la si-tuació persisteix, serà necessari consul-tar el servei de pediatria.

Per què plora la criatura?El plor és una de les formes de comuni-cació entre l’infant i les persones del seuvoltant amb l’objectiu d’assegurar-nel’atenció i la protecció, així com l’ex-pressió de necessitats que van des de lagana fins a l’avorriment, la por, el dolor,el cansament o el son.

A l’inici, el plor manifesta unasituació de malestar global (gana,cansament, dolor...), però, a poc apoc, gràcies a les atencions de lespersones que en tenen cura es vasofisticant i diferenciant, i esconverteix en un instrumentpotent de comunicació que utilitzael nadó per sol·licitar l’atenció deles persones del seu voltant.

Cal tenir present que la criatura ploraper demanar alguna cosa (potser tégana, no es troba bé, vol dormir...) i, pertant, és molt important que les perso-nes adultes donin resposta a les neces-sitats de l’infant, sobretot durant el pri-mer any de vida.

A mesura que les persones cuiden el nadó,es van familiaritzant amb el seu plor, re-coneixen els matisos i les funcions queté cada tipus de plor; per exemple, el plorquan té gana o quan té son.

Algunes criatures acostumen a plorardurant un període determinat del dia demanera persistent i incontrolada (còlic oplor excessiu). Aquest moment el solenanticipar les mares i els pares i els gene-ra certa ansietat, ja que la manca de re-cursos eficaços per poder calmar el plordel nadó crea sentiments d’impotència.En aquests casos, és important mante-nir-se serè i procurar crear un clima detranquil·litat al voltant de l’infant perfacilitar que es calmi (per exemple, par-lar-li suaument a prop de l’orella, pas-sejar-lo, moure-li el bressol amb suavi-tat), ja que el nerviosisme o l’incrementdel to de veu l’únic que aconsegueix ésirritar encara més l’infant i que continuïplorant amb més força.

El xumetEl xumet pot ser molt útil per calmar elplor del nadó, perquè aquest pot satisferla necessitat instintiva de xuclar, tot ique alguns utilitzen el seu dit polze amb

29

la mateixa finalitat. En els infants ali-mentats a pit es recomana que, si éspossible, n’eviteu l’ús durant el primermes per tal de no confondre la criatura.Cal esperar que l’alletament estigui benconsolidat per fer-ne ús.

La necessitat de xuclar no sempre estàrelacionada amb el fet de tenir gana,sinó que en ocasions nombroses el plaerde xuclar té la funció de tranquil·litzar lacriatura. D’altra banda, l’ús del xumets’ha de racionalitzar de manera que nos’utilitzi cada vegada que l’infant ploraper tenir-lo tranquil. La utilització pro-longada dels xumets (i del dit) pot defor-mar el paladar. Hi ha diferents modelsde xumets depenent de la mida, la for-ma i el material amb què estan elabo-rats.

COM AGAFAR LACRIATURA?De manera natural i espontània totesles mares i tots els pares saben comagafar en braços la seva criatura. Noobstant això, en el procés d’ajustamentmutu, es descobreixen quines són les se-ves preferències i en quines postures estroba més a gust.

Alguns suggeriments a fid’aixecar-la o deixar-la al llit:

Fins al tercer o quart mes,no poden mantenir el capaixecat, així que calrecolzar-lo amb el teubraç o la teva mà.

LA HIGIENE DE LACRIATURALa higiene de la criatura és necessàriaper a garantir la seva salut: inclou as-pectes relacionats amb el bany, la curadel melic, els bolquers, la neteja dels ge-nitals i la utilització de roba neta.

30

ca

píto

l 3

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

a la

cri

atur

a

aguantar-li el cap, i l’altra per sota el cul.T’inclines cap a l’infant i l’aproximessuaument cap a tu.★ Si el nadó està estirat de bocaterrosa,passa un braç per sota l’espatlla i el coll,aguantant-li el cap. Passa l’altra mà pel migde les cames de la criatura per a aguantar-liel cos. L’aixeques suaument del llit i, a poc apoc, la portes cap a tu.★ Per deixar-la al llit pots fer el mateix, peròa la inversa, amb les dues postures.★ Si vols agafar la criatura en braços, pots fer-ho de maneres diferents i, de mica enmica, aniràs trobant la posició més còmoda.S’ha de tenir en compte, però, que fins alstres mesos sempre s’ha de recolzar el cap il’espatlla de l’infant en el braç o la mà de lapersona adulta, ja que les criatures no podenmantenir el cap aixecat fins al tercer o quartmes de vida.

★ Si la criatura està estirada de cara amunt,pots passar una mà per sota la nuca per

Com tenir cura del melic?El tros de cordó umbilical que el nounatconserva després del part s’asseca i cauentre els sis i els deu primers dies de vida(es considera normal fins als 30 dies).

Fins llavors, el melic pot requeriruna cura especial:

Com canviar els bolquers?Cada vegada que el nadó embruta elsbolquers convé canviar-lo, encara queno és indispensable fer-ho si està ador-mit. Es pot esperar que es desperti i esqueixi en sentir-se incòmode.

Durant les primeres setmanes de vidaés usual que la criatura embruti els bol-quers després de cada presa, per tant,és recomanable canviar-la després decada àpat.

Com fer-ho?

L’hora del banyL’hora del bany és un dels moments mésagradables del dia, que has d’aprofitarper establir un bon vincle amb la tevacriatura. És un moment per al contactefísic, per tocar-la, fer-li carícies, parlar-lii jugar amb ella. També és un momentagradable per a la majoria de nadons, jaque els encanta sentir el contacte físic iescoltar la veu humana, a més el bany elsrelaxa i els ajuda a conciliar el son. Però,també és possible trobar alguna criatu-ra que no li agradi l’aigua. En aquestscasos, és convenient acostumar-la-hi,posant-la a poc a poc dins l’aigua men-

31

★ S’han de seguir les normes de desinfeccióindicades en el centre on va néixer el nadó.★ El més habitual és que cada vegada que lacriatura es mulla la panxa i després del seubany diari se li assequi el melic amb una gasaamb alcohol de 70º.★ Un cop ha caigut la resta del cordóumbilical, cal seguir fent la mateixa curadurant dos o tres dies fins que cicatritzitotalment la ferida.★ Evidentment, aquestes operacions has defer-les amb les mans netes.

★ S’ha de tenir preparat tot el que esnecessita abans de posar l’infant sobre lasuperfície on es fa el canvi (taula, llit,bany...), per tal de no deixar-lo sol en capmoment, ja que podria rodar i caure al terra.★ S’ha de despullar el nadó de cintura capavall i treure-li la brutícia amb una esponja otovalloleta humida.★ Cal netejar bé els genitals i els plecs de lapell amb una esponja mullada amb aiguatèbia.★ Un cop net, s’ha d’assecar amb cura lazona, sobretot els plecs de la pell, per evitarirritacions possibles. Les cremes o els olisnomés s’han d’utilitzar en cas d’existir zonesirritades (o en nadons amb tendència airritar-se).★ S’ha d’agafar l’infant pels turmells, se liaixequen les cames i se li posa el bolquer nou.

tre s’estableix una situació relaxant mit-jançant cançons, parla, carícies...

Els millors moments peral bany de l’infant són: almatí –entre la primera ila segona presa de llet– i aúltima hora de la tarda.El bany el relaxa i l’ajudaa conciliar el son.

A l’hora de preparar el bany ésimportant tenir en compte elsaspectes següents:

Un cop està tot preparat, potcomençar el bany:

LA ROBA INFANTILLa roba de l’infant ha de ser preferible-ment de cotó, fàcil de posar i treure, lamés pràctica és la que s’obre per darrere,ja que facilita el canvi de bolquers. Finsque no aguanti bé el cap, és millor uti-litzar roba que s’obri. S’ha d’evitar, sem-pre que es pugui, l’ús d’imperdibles i dellaços, i substituir-los per clecs o vetes

32

ca

píto

l 3

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

a la

cri

atur

a

★ Cal preparar tot el que es necessita per albany i tenir-ho a l’abast per no deixar l’infantsol.★ És necessari que l’habitació estiguicalenta i que no hi hagi corrent d’aire.★ Es necessita un recipient amb aigua tèbia.Per poder comprovar si la temperatura ésadequada, es pot posar el colze dins l’aigua imirar que no sigui ni massa freda ni massacalenta.

★ Per posar la criatura a la banyera, calaguantar-li el cap col·locant el braç de la persona adulta sota el clatell, aguantar-lasota el cul amb l’altre braç i anar-laintroduint a poc a poc dins l’aigua.

★ Cal començar a rentar-la amb una esponjaper la cara, el cap i la part davantera del cos.Cal netejar amb cura especial els ulls, elsgenitals, el nas i les orelles. Per netejar els ulls és important utilitzar una roba decotó molla, i començar a fer-ho des del nascap enfora. Per a la neteja de les orelles, s’had’utilitzar una tovallola o roba de cotóhumitejada, per a la part exterior de lesorelles, en canvi, no és recomanable utilitzarbastonets. A l’hora de rentar el cap s’had’utilitzar un sabó suau i ensabonar-lo,intentant evitar que li caigui sabó als ulls (no és necessari ensabonar tot els dies).★ Després s’ha de girar el nadó boca peravall amb compte, mirant que no se li mulli lacara, agafant-lo per sota les aixelles i el pit, inetejant-lo per darrere (espatlla, cul, cames idits dels peus).★ Una vegada neta, la criatura pot jugar ambl’aigua una estona si li agrada mentre lapersona que està amb ella mostra els seussentiments de plaer i afecte.★ Finalment se l’ha d’embolcallar amb unatovallola gran i assecar-la amb compte,especialment els plecs de la pell.

adherents. Cal retirar totes les etique-tes de la roba que puguin molestar-lo.

La roba de la criatura hade ser còmoda i flexibleper tal que es puguimoure amb llibertat is’enforteixin els seusmúsculs, però també hade ser còmoda per a lapersona que la vesteix.

El moment de vestir la criatura és tambéun moment en el qual es pot establiruna relació especial a través de les carí-cies, la mirada, la parla...

L’HABITACIÓ DE LACRIATURADurant la primera etapa resulta més cò-mode tenir l’infant a l’habitació dels pa-res, sobretot si la mare l’alleta. Quan lespauses nocturnes siguin més perllonga-des, es pot decidir seguir igual o deixar-lo a la nit a la seva pròpia habitació.

Com ha de ser l’habitació:

33

★ Convé que sigui neta i poc sorollosa.★ Convé, si pot ser, que sigui assolellada iventilada, però sense que hi hagi correntd’aire.★ Convé que estigui a una temperaturaadequada per a la criatura, que s’ha demantenir entre els 20 i els 22oC. És importantevitar utilitzar les estufes de butà, que podenser perilloses.

Un aspecte important del’exercici de la maternitat i lapaternitat és saber adaptar-sea les característiques de lateva criatura.

35

L’atenció de les personesadultes a les criatures iel seu desenvolupamentDes de la cura física fins a altres situacions interac-tives com, per exemple, el joc, les criatures creixeni s’incorporen a allò que és propi de les personeshumanes com el llenguatge o conductes intel·li-gents determinades.

Abans hem parlat de cuidar els nadons ihas pogut comprovar que, juntamentamb consells pràctics sobre l’alimenta-ció o la higiene, hem recalcat la impor-tància que les conductes no siguin auto-màtiques i dirigides exclusivament aatendre les necessitats físiques dels in-fants, sinó també a atendre les sevesnecessitats afectives. Això significa queles atencions físiques i afectives que lespersones adultes adrecen als seus in-fants propicien fer coses plegats. I, fent-les, els infants progressen en el sentitd’apropar-se cada vegada més a les for-mes que utilitzen les persones adultesper a regular la seva vida social.

El joc del «ralet, ralet»

CAPÍTOL 4

Saps jugar amb la teva criatura al «ralet,ralet»? És un joc que forma part de la tradicióa Catalunya referida a l’atenció dels infants.El joc consisteix a agafar dolçament una màde la criatura mentre que, a la vegada,s’atrau els seus ulls cap a la maneta. Acontinuació, la persona adulta mou el seu ditíndex de l’altra mà per sobre del palmell de lacriatura fent-li pessigolles i dient-li «ralet,ralet». Una vegada fet, la persona adultadóna un petit toc al palmell de la criaturamentre li diu «pica dineret» o «pagadineret».

Aquest joc comença molt aviat i es fa alvoltant de situacions relacionades ambl’atenció física a la criatura. És un jocque té molt poques regles i que desprésde repetir-se diverses vegades, l’infantpot incorporar-se i ser protagonista. Perexemple, al cap de molt poc temps quees fa el joc, quan la persona adulta agafala mà del nadó, aquest somriu. És a dir,«anticipa» tot el que passarà després. Iquan s’acaba el joc torna a somriure.Arriba un moment en què és el mateixnadó el que pot iniciar el joc i ser el pri-mer a agafar la mà de la persona adulta.

En aquest període de temps curt la cria-tura ha après moltes coses. D’una banda,ha après a utilitzar una conducta, el som-riure, com una manera eficaç d’assenya-lar a l’altre que reconeix la seva intenció i que, a més, està contenta. Expressa i comunica coneixements i sentiments.De l’altra, ha après a reglar l’activitat, aadonar-se que les accions tenen un co-mençament i un fi, i que se segueixenuna darrera de l’altra. Per això, al cap deltemps, pot repetir el joc i convertir-se enprotagonista des del seu inici.

El «ralet, ralet» és un petit exemple. Atotes les cultures hi ha jocs semblants ocançons que es fan junt amb la cura físi-ca de la criatura o en moments en què lacriatura està desperta i que són bàsicsper al seu desenvolupament.

Per això, la família és tan important. Alcomençament de la vida, les mares i elspares són les principals persones queatenen les necessitats de les criatures i,des de l’afecte, s’impliquen amb elles afer coses conjuntament divertint-se. Iaixí, gaudint, col·loquen els ciments so-cials del desenvolupament de les sevescriatures.

A la família, les criatures fan elsseus primers aprenentatgesgràcies a les atencions de les persones que les cuiden. I, aixòcontinua sent així durant tota lainfància i l’adolescència.L’educació familiar es basa en les atencions de les mares i elspares cap als seus fills i les sevesfilles.

Ja hem assenyalat que cada nadó ésúnic i irrepetible, i també ho són les se-ves mares i els seus pares. Tant les cre-ences, les fites com les expectativeseducatives difereixen d’una família auna altra, de la mateixa manera que di-fereixen les habilitats que tenen unespersones o altres. Per això, no hi ha unamanera única de fer les coses a l’àmbitde l’educació familiar. De fet, s’acostu-ma a dir que la millor educació familiarés aquella que fa possible un major aco-blament entre la criatura i les personesque la cuiden. Un cop plantejat això,també podem proposar uns quants cri-teris que sempre poden servir al llarg del’exercici de la maternitat i la paternitat.

36

ca

píto

l 4

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i e

l seu

des

envo

lupa

men

t

AFECTE

L’amor i l’afecte són lesbases sobre les quals esconstrueix la relació ambels teus fills i les tevesfilles. No sols se’ls had’estimar, sinó quetambé cal manifestaraquesta estima.

Al començament de la vida, el manteni-ment de contacte físic i contacte visualen forma de carícies, petons, abraçadesi semblants, així com els jocs en què es manté el contacte cara a cara mentrela persona adulta parla al nadó, resulta lamillor manera de manifestar estima perla teva filla o el teu fill. Igualment, l’in-fant ha de percebre que t’alegres delsèxits que va aconseguint alhora quecreix i es desenvolupa. Els primers bal-boteigs, la primera paraula, els primerspassos, etc., han de ser rebuts amb ale-gria de forma que se senti valorat i esti-mat.

Fes sentir al teu fill o a la teva fillaque és una persona especial iimportant, sobretot per a tu.Només si se sent estimat per lagent que l’envolta, per la sevafamília especialment, serà capaçde créixer segur i amb una bonaautoestima.

Tot això ha d’ocórrer en un ambient rela-xat i agradable, a on les tensions i elsconflictes es puguin resoldre de maneraadequada per crear un entorn adient. Unambient tranquil afavoreix les manifes-tacions d’estima i afecte, així com bene-ficia la percepció per part de la criatura.

L’establiment de vincles afectius entreels infants i les persones que els cuidenconstitueix una de les bases del desen-volupament humà. Les necessitats delsnounats són físiques i afectives i, pertant, no n’hi ha prou amb atendre les seves necessitats físiques, cal atendretambé les afectives. Això permet que lespersones adultes i la criatura es vinculinmútuament, la qual cosa és bàsica peraconseguir seguretat emocional.

La funció inicial més important del vin-cle afectiu consisteix a donar seguretata les criatures respecte a l’exploració delmón que les envolta. A partir de l’any devida, els nadons es tornen més autò-noms perquè, sense que disminueixi elvincle afectiu, se senten més segursemocionalment i no necessiten la pre-sència permanent de les persones adul-tes amb les quals estan vinculats.

Si el teu fill o filla és adoptat s’ha de teniren compte que cal un temps perquè s’es-tableixi el vincle afectiu. De fet, les cria-tures biològiques o les que han estatadoptades des de l’inici de la vida tri-guen uns sis mesos a demostrar preferèn-cia per les persones adultes que en te-

37

nen cura habitualment. Això no significaque en el cas de l’adopció hagi de passarel mateix temps. El temps per a esta-blir el vincle afectiu varia, entre altrescoses, segons el grau de desenvolupa-ment de l’infant, de l’existència prèvia ono de vincles afectius, de les atencionsque rep de les persones adultes i del pro-cés d’adaptació a la nova situació.

L’establiment del vincleafectiu entre les personesadultes i les criaturesadoptades no ésautomàtic, sinó querequereix un cert temps.

Si la criatura ha estat adoptada desprésdels 6 mesos de vida pot ser que tinguiestablerts vincles afectius amb altrespersones adultes i que, per tant, en lanova situació familiar porti a terme con-ductes de busca d’aquestes persones ide rebuig de les noves persones adultes.S’ha de tenir present que una de les ma-nifestacions del vincle afectiu, normal-ment al voltant dels 8 mesos, és la mani-festació de «por a una persona estranya».Si es produeixen aquestes conductes, jaque no sempre tenen lloc, s’ha d’enten-dre com quelcom absolutament normali lògic. A més, això és un bon senyal, jaque vol dir que el nadó tenia un bon vin-cle afectiu, la qual cosa li és de gran aju-da per establir nous vincles afectiusamb les persones que el cuiden ara.

Si l’adopció ha estat internacional potser que les condicions de l’establimenton estava prèviament l’infant no fossinadequades i aquest es mostri apàtic,trist i insensible. Tampoc ha de ser mo-tiu de preocupació. Probablement et calfer un esforç suplementari i dedicar unbon nombre d’hores a manifestar el teuafecte tant des de les situacions de tenircura fins a altres activitats interactivesque s’expliquen més endavant. En poctemps, la seva actitud es modificarà i esmostrarà més activa, més alegre i mésdisposada a participar en situacionsinteractives i comunicatives.

El vincle afectiu no formapart dels lligams biològicsentre les persones, sinó deles relacions ques’estableixen.

INTERACCIÓ ICOMUNICACIÓJa s’ha explicat que quan les criaturesarriben al món no són «llibres en blanc»,sinó que disposen de mecanismes queels permeten estar atentes als estímulsfísics i socials del seu voltant, i a con-ductes com, per exemple: el plor que uti-litzen per incidir sobre el seu voltant. I,el que és més important, les personesadultes tracten aquestes conductes comsi ja fossin plenament humanes. És adir, les interpreten amb el mateix signi-

38

ca

píto

l 4

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i e

l seu

des

envo

lupa

men

t

ficat que tenen per a elles. Un bon exem-ple és el somriure.

El somriureA l’inici de la vida el somriure forma partde les expressions habituals del nadó i,per exemple, pot aparèixer mentre lacriatura dorm. A l’inici, únicament és unaganyota. Però a la nostra cultura, som-riure és una manifestació de satisfacció,benestar, joia, etc. Per això, quan l’infantsomriu, les persones adultes contestemtambé amb somriures a més de fer explí-cit aquest reconeixement mitjançant laparla amb fórmules com ara: Que con-tenta està la meva petita! Has menjat bé,ja no tens gana! dites amb un to agut deveu sense deixar de mirar els seus ulls.Aquests comportaments, repetits dia adia, fan que al voltant dels tres mesosles criatures dominin aquesta expressiófacial i la utilitzin per a manifestar inten-cionalment benestar i alegria.

De la mateixa manera que el somriure,podem parlar del plor o altres expres-sions facials i motores que els nadonsfan des del començament de la vida.

Atès que les persones adultes tractemles conductes de les nostres criaturescom si tinguessin el mateix significatque tenen per a nosaltres, aquestes esconverteixen també en significatives pera elles.

A la base d’aquest progrés està la inter-acció i la comunicació. Des de l’inici de

la vida els infants busquen els altres, elsnecessiten per a sobreviure tant des delpunt de vista físic com afectiu. No hi haexistència pròpiament dita humana forade l’existència de l’altre. En definitiva,les criatures viuen perquè hi ha altresque les cuiden, i aquesta dependènciamútua es manté durant tota la infante-sa i l’adolescència.

L’educació familiar, junt amb l’afecte,reposa en la interacció i la comunicació.Per això s’han d’aprofitar totes les oca-sions per interactuar i comunicar-seamb les criatures. No ens cansarem derepetir que les situacions que compor-ten tenir cura física de l’infant són idò-nies durant els primers mesos, però queaviat hi haurà altres situacions en lesquals la interacció esdevé un joc i les ma-neres de mantenir la comunicació es fanmés sofisticades.

L’assenyalament n’és un exemple, jaque mostra la importància de la interac-ció i la comunicació en el desenvolupa-ment dels infants. Però això no significauna tasca esgotadora en la qual perma-nentment s’ha d’estar a disposició delsnadons. El que és important és que la re-lació que s’estableix amb la criatura es-tigui plena de situacions comunicativesque permetin gaudir de la interacciófent coses junts.

L’assenyalamentDesprés dels 6 mesos, quan l’infant man-té dreta l’esquena i es pot mantenir as-

39

segut sense caure, es llança cap enda-vant i estira els dos braços amb l’intentd’agafar les coses del seu voltant. Si hiarriba, les agafa. Explora l’objecte em-portant-se’l a la boca, llençant-lo al ter-ra per sentir el soroll que fa i donant-licops. Si no hi arriba, normalment lespersones adultes li acosten l’objecte. Enaquest moment l’assenyalem perpendi-cularment als seus ulls i li diem: Volsaixò? T’agrada això? Què faràs amb això?

Tres mesos després, la criatura, davantd’un objecte al qual no arriba, es quedaquieta i estira únicament un braç capendavant i, a la vegada, mira de maneradiferent: primer a la persona adulta idesprés a l’objecte. El seu gest és simi-lar al del començament, però, a diferèn-cia de fa tres mesos (en què volia agafarl’objecte), ara l’utilitza per indicar a lapersona adulta que vol alguna cosa. Tresmesos després, al voltant del primer anyde vida, el gest se sofistica (braç estiratamb el dit índex apuntant a algunacosa) i apareix l’assenyalament, la qualcosa permet noves formes de relacióamb les persones adultes. Així, quinzedies després, l’infant assenyala un racóde l’habitació i, quan la persona adultaapropa l’objecte, la criatura no el vol.Assenyalar serveix per indicar Vull això,però també Mira això, la qual cosa com-porta poder parlar, i no únicament ac-tuar sobre les coses que envolten els na-dons.

Cuidar i educar lescriatures requereixtemps, però tant o mésimportant que laquantitat de temps és laqualitat de la relació quees té amb les criaturesquan es fan cosesconjuntament.

REPTES I AJUDESAmb aquest llibre volem mostrar la im-portància de la família per al desenvolu-pament dels nadons. Hem mostrat com,independentment de les seves caracte-rístiques biològiques, les persones adul-tes gràcies a les seves atencions portenles criatures més enllà en cada momentmitjançant un camí de doble sentit: se’lsexigeix que facin alguna cosa que encarano fan i, a la vegada, se’ls presta l’ajudanecessària per poder fer-la. Certament,aquests reptes i ajudes formen part dela vida interactiva i, sobretot, de la sen-sibilitat envers les capacitats reals delsinfants. Per exemple, no es pot demanara una criatura de tres mesos que parli oque sigui capaç de fer un trencaclosquesper moltes ajudes que se li donin. Lesexigències han de ser sempre assequi-bles per a les criatures i, de la mateixamanera, han d’anar acompanyades deles ajudes necessàries perquè aquestespuguin fer allò que se’ls demana.

40

ca

píto

l 4

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i e

l seu

des

envo

lupa

men

t

Un exemple, al voltant de l’any, els in-fants comencen a pronunciar en el seubalboteig quelcom de semblant a mama ipapa. Davant d’això, les persones adul-tes acostumen a interpretar que l’infantja sap dir paraules i ràpidament esta-bleixen un joc on se li exigeix que diguimés coses. Així apareix l’activitat de«mirar sants» o de manera general la«lectura de llibres» que consisteix enquè la persona adulta assenyala un di-buix a la vegada que dirigeix l’atenció dela criatura cap a aquest mitjançant unmira, mira, normalment acompanyat ambel nom de l’infant. Quan aquest mira, lapersona adulta pregunta quelcom (Quèés això? Qui és? Què té a la mà? Com ésdiu?, etc.). Davant del balboteig de l’in-fant, la persona adulta respon sí, sí, és un gos!, o bé, sí, sí, és un tren! o similar.Un cop s’ha repetit aquesta situació unesquantes vegades, la resposta del nadós’assembla a gos o tren, la qual cosa lapersona adulta la rep amb gran satisfac-ció i passa a un altre dibuix on es repe-teix la mateixa seqüència, i a un altre, i aun altre... Al cap de sis mesos de jugar a«mirar sants» la criatura incorpora desd’aquesta situació moltes paraules.

Aquest doble camí de reptes i ajudes esmanifesta clarament en les situacionsde joc i, evidentment, comporta alts ni-vells de sintonia entre les persones quecuiden la criatura i aquesta. Més enda-vant parlarem específicament del joc,però en aquest apartat volem transme-tre la idea que el desenvolupament és el

resultat dels reptes en què participenles criatures, junt amb les ajudes que re-ben per superar-los.

A més del joc, cal tenir present la lecturaen veu alta als infants. Explicar o llegirun conte permet establir una relació en-tre el món que l’envolta i el seu interior,millorant també la relació entre la per-sona adulta i la criatura, estimulantl’escolta, la imaginació i la capacitatd’aprenentatge, a més d’un possiblegust per la lectura més endavant.

Poder fer coses que no esfeien abans, és a dir,desenvolupar-se, és elresultat del doblecompromís implicat enl’exigència (el repte) il’ajuda.

RUTINES, HÀBITS I NORMESL’establiment de normes a la família i lí-mits a la conducta infantil és un delsprincipis bàsics implicats en una educa-ció familiar de qualitat. Pots pensar quela teva criatura és molt petita i encaraés molt aviat per plantejar-se aquestaqüestió. Certament és molt petita. Peròaixò no vol dir que no s’hagi de plantejarel repte d’establir normes i límits. Jahem comentat abans que els infants sónmolt sensibles als canvis en la seva vidaquotidiana i que els sol agradar l’estabi-

41

litat d’horaris. Mantenir-los implica l’es-tabliment d’un conjunt d’hàbits que elsajuda a regular el seu comportament, aimplicar-se més activament en les si-tuacions interactives amb les personesadultes i a mantenir-se relaxades du-rant una bona part del dia.

L’establiment de rutines i hàbitsdurant el dia les ajudaposteriorment a ser més sensiblesa l’adquisició de les normesnecessàries per viure en el contextfamiliar, i per acceptar els límitsque aquestes normes imposen a laseva conducta.

L’establiment de rutines i hàbits és moltsenzill, ja que els nadons són molt sensi-bles a les situacions pautades. De fet,l’espècie humana té una sensibilitat es-pecial per adquirir i participar activa-ment en situacions constituïdes per re-gles. Per això, simplement es tracta demantenir els horaris relacionats amb lacura física de la criatura (alimentació,son, higiene, etc.) i dedicar un certtemps a cadascuna d’aquestes activi-tats de forma que en la situació interac-tiva es donin situacions pautades que,com ja hem explicat, són bàsiques per ales noves adquisicions de l’infant.

A les criatures els encantarepetir, repetir i repetir lamateixa situació, elmateix joc, el mateixconte...

Però, més enllà d’aquest fet és molt im-portant que, tu que has decidit criar-lasola o vosaltres que heu decidit fer-hoconjuntament, siguis conscient d’allòque desitges per a la criatura. Quins va-lors vols transmetre? Com vols que esrelacioni amb la família i amb les altrespersones? Quines metes educatives iquins objectius educatius et proposes?Ja hem assenyalat que en relació ambaquestes preguntes la diversitat ésenorme i, per això, l’important és la co-herència dels comportaments de lespersones adultes respecte a allò que esvol aconseguir. Evidentment, en el casde les parelles, és important l’acord en-tre les dues persones adultes i la cohe-rència de les seves conductes, de mane-ra que no hi hagi unes normes quan lacriatura està amb una de les dues perso-nes i unes altres normes quan està ambl’altra.

En l’educació de la criatura ésimportant que tinguis clar allò quevols per a ella. Això t’ajudarà aplantejar diferents metes,objectius, reptes i normes.

Cal dir dues paraules sobre la manerad’establir les normes a la família i de fer-les complir. Ara la criatura és molt peti-ta, però aviat, a mesura que desenvolupicapacitats motores (agafar, desplaçar-se, etc.), serà més autònoma i s’interes-sarà intensament tant per les coses delseu voltant com per incorporar-se a lesactivitats que fan les persones adultes.

42

ca

píto

l 4

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i e

l seu

des

envo

lupa

men

t

És el moment de començar a establirunes primeres normes sobre allò quepot fer o no. Certament, aquestes prime-res pautes estan molt relacionades ambla seguretat de la mateixa criatura i, pertant, amb el fet d’evitar accidents do-mèstics.

La idea central és no utilitzar mai el càs-tig físic o psicològic. La creença popularque una bufetada a temps resulta molteducativa no és certa. Al contrari, s’hade considerar com un fracàs en la relacióamb la criatura, lligat a la pèrdua decontrol de les persones adultes. A més,l’infant com qualsevol altra persona maino ha de ser objecte de violència física.Igualment, el càstig psicològic, lligat alxantatge de retirar l’afecte (Ja no t’esti-mo!), a més de ser fals, deteriora enor-mement la relació familiar, ja que enaquesta edat i en edats posteriors lacriatura encara té problemes per a dis-tingir entre ficció i realitat, i pot viurel’amenaça com a real amb les conse-qüències indesitjables de pèrdua d’au-toestima.

Els premis són més educatius queels càstigsPremiar no implica obtenir quelcom dematerial. Al contrari, vol dir rebre apro-vacions lligades a mostres d’afecte enrelació amb aquelles conductes infantilsque s’adeqüen a les normes de convi-vència familiar. Hi ha moltes maneresde premiar i totes aquestes es relacio-nen amb l’autoestima de l’infant i amb

la relació afectiva amb les personesadultes que en tenen cura. Per exemple,manifestacions físiques (petons, carí-cies, abraçades...), lloar la conducta dela criatura (Que maca que és la meva filla!Que bé que ho fa el meu nen! Com t’esti-mo!), obtenció de coses agradables (anara veure els avis, sortir al parc, visitar unlloc especial), etc.

Evidentment, això no vol dir que en mo-ments determinats no s’hagi de casti-gar. S’han de castigar aquelles conduc-tes que posen en perill la mateixacriatura. Prèviament, però, se’ls hauràd’haver explicat que no poden fer unadeterminada cosa per les seves conse-qüències (per exemple, obrir l’aixeta delgas de la cuina després de dir-li que aixòno s’ha de fer per les conseqüències quepot tenir per a ella i per a la resta de lafamília, o, per exemple, intentar investi-gar què és un endoll un cop se li ha expli-cat que pot prendre mal fent-ho). Enaquest cas, i sobretot respecte a infantsmés grans de 18 mesos, s’han de buscarcàstigs que comportin no poder fer algu-na cosa que els agrada molt de fer (pèr-dua de privilegis) o que es quedin solesdurant molt poc de temps a la seva habi-tació o a un lloc específic de la casa. Enaquest cas, se’ls ha d’explicar sempreles raons del càstig.

Per últim, alguns nadons entre els 15 iels 18 mesos i altres més tard poden in-tentar trencar les rutines i els hàbits es-tablerts a la família. Per exemple, poden

43

voler anar a dormir al llit de la mare iquan se’ls diu que no i que han de dormira la seva habitació poden desplegarcomportaments en forma d’enrabiada,crits, plors, etc. En aquest cas, el millorcomportament és ignorar la rebequeria iesperar que l’infant es cansi i vegi queno hi ha res a fer. De la mateixa maneraes poden resistir a l’hora del bany si es-tan fent alguna altra activitat, o rebut-jar determinats aliments demanant quesiguin substituïts per altres. En totsaquests casos, la ignorància dels desigsinfantils, explicant-los clarament el per-què i amb afecte, és el millor antídot pera mantenir els hàbits familiars.

I SI SÓN BESSONS?La cura d’un nadó comporta renúncies,temps i una nova organització familiar.No cal dir que la bessonada accentuaaquests aspectes, però també pot signi-ficar més satisfaccions. En aquest cas,els reptes, les expectatives i les il·lu-sions s’eixamplen i compensen la tascad’haver de tenir cura de més d’una cria-tura. Però, per tal que sigui així és moltimportant que els aspectes referits al’organització familiar, a la implicacióde totes les persones adultes del nuclifamiliar i, fins i tot, d’altres familiars (siés possible), en els primers momentsestiguin clarament definits i negociats.La bessonada no comporta el doble defeina sinó una feina diferent, certamentmés que atendre un únic infant.

L’organització familiar és fonamentalper atendre simultàniament a més d’u-na criatura.

Si t’has d’enfrontar sola o sol al fet decuidar dues o més criatures, necessites,especialment els primers mesos, un su-port social important. Has de confiar enles teves amistats i en la teva famíliaper tal que t’ajudin. En cas que formispart d’una parella, la implicació de l’al-tra persona és molt important. Heu debuscar la manera que si una de les duespersones continua treballant durant elsprimers mesos, l’altra es responsabilitzide les tasques relacionades amb la curadels nadons, especialment durant la nit.

Alguns consells

44

ca

píto

l 4

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i e

l seu

des

envo

lupa

men

t

★ S’ha de diferenciar el tracte amb cadascundels bessons i s’ha d’evitar adreçar-s’hisempre com a parella (s’ha d’evitar quevesteixin sempre igual; cal parlar-losindividualment; usar sempre els seus noms ievitar noms com «la parella» o «elsbessons»; no fer comparacions).★ Amb l’ajuda adequada, la mare que tébessons els pot alletar també durant un bontemps.★ S’han de procurar horaris d’alimentació,higiene i son semblants.★ S’ha de buscar temps per compartir i permostrar afecte a totes dues criatures a lavegada i individualment.

I LA GELOSIA?L’arribada d’un nou infant a una famí-lia amb altres fills sol provocar gelosiaen aquests, ja que es genera una certadisputa per l’atenció i la cura de les per-sones adultes. Per fer front a aquesta situació, cal un ambient relaxat, com-prensiu i afectiu on les criatures se sen-tin ateses, puguin manifestar els seussentiments i vegin que no han perdutl’estima de les persones adultes.

Tenir cura d’una nova criatura noha de significar deixar d’atendreles necessitats físiques i afectivesdels seus germans.

Probablement, una de les millors mane-res de combatre la gelosia consisteix afer participar (en la mesura del que vul-guin i sigui possible) els germans i les ger-manes en les tasques relacionades ambel nounat. Així, s’han d’evitar les conduc-tes que impedeixen la relació entre lescriatures o aquelles que rebutgin la par-ticipació de totes les persones de la fa-mília en les noves tasques derivades del’arribada d’un nou infant.

Alguns consells

I SI LA CRIATURA TÉ UNESCARACTERÍSTIQUESESPECIALS?Hi ha infants que tenen unes característi-ques especials, la qual cosa pot significarlimitacions més o menys importants peral seu desenvolupament. Això pot crearsentiments ambivalents on es confontristesa i angoixa amb el goig de tenir unacriatura: és normal. Cal que tinguis pre-sent que, com per a tots els nadons, el teuafecte i les teves atencions seran moltimportants per al seu desenvolupament.Encara que tinguin algunes característi-ques diferents a les altres criatures, aixòno els fa ni menys valuosos, ni menys im-portants, ni tampoc significa que no ne-cessitin atencions semblants a la resta.

45

★ Els germans i les germanes han de poderpassar estones amb el nounat. És importantque es mostrin afecte mutu. En cas que elsgermans o les germanes siguin ja grans, hande poder gaudir de l’arribada de la novacriatura i, per tant, cal que participin en les

mostres d’afecte com els petons, lesabraçades, les carícies...★ Els germans i les germanes hand’intervenir en les tasques relacionades ambla cura del nadó. Per exemple, una germana,si encara és petita, pot posar el xumet al seugermà quan plora.★ S’ha de repartir el temps entre tots els fillsi les filles, si bé és veritat que els més petitsnecessiten més atencions. És un equilibridifícil, però segur que te’n sortiràs ambenginy i predisposició.★ És important que mantinguis les pautesfamiliars que ja existien amb els germans oles germanes, per exemple, si es llegia unconte abans d’anar a dormir, ara s’hauria decontinuar fent el mateix.

Probablement, estiguis passant per unasituació difícil: intentar entendre què ésel que passa i saber com aquestes limi-tacions poden afectar l’evolució i l’auto-nomia del teu fill o filla ajuda a centrar-se en el present, sabent que el que potsfer ara per al teu nadó esdevindrà impor-tant per al seu futur.

Necessites temps per entendre tota lainformació que ara estàs rebent, per re-ajustar les teves expectatives, per refer-te de l’impacte que acabes de rebre...cuida’t! És normal que ara tinguis sen-sacions de tristor i de por. Per tant, pren-te el temps que necessitis per tenir curade tu, pensa que si tu estàs bé, el teu fillo filla estarà bé.

Busca suport: pots recórrer als amicsque s’han ofert a ajudar-te, o a la tevafamília o compartir-ho amb la teva pare-lla (potser necessites l’ajut d’un profes-sional). Però, qui millor et pot entendreés algú que ha passat pel mateix quesents ara: busca el suport d’una altramare o pare que tingui un fill o una fillaamb discapacitat.

També és important que no et centrisnomés en les dificultats del teu nadó: fi-xa’t en els seus petits avenços, les cosesque sí que pot fer, el seu somriure, elsseus ulls... és el teu fill!, un infant quejuga, té gana, rondina, riu... com tots itotes! I encara que ho pugui fer de ma-nera diferent (o a un ritme més lent)evolucionarà i es desenvoluparà.

Potser necessites més informació (sobreel diagnòstic, on pots anar...) o suportemocional per fer front a aquesta angoixaque ara sents, hi ha recursos que us po-den ajudar: tant a tu com al teu fill o filla.

Alguns consells

L’acceptació de la teva criatura ha designificar també la defensa d’una vidadigna i feliç com qualsevol altra perso-na. Amb el temps t’adonaràs que, mal-grat les seves limitacions biològiques, elteu fill especial és una font immensad’amor i d’aprenentatge per al creixe-ment personal, emocional i espiritual detothom qui l’envolta.

46

ca

píto

l 4

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i e

l seu

des

envo

lupa

men

t

★ Les criatures amb característiquesespecials necessiten les mateixes atencionsde les persones adultes que la resta d’infants.Així, les quatres estratègies abans definides:afecte; interacció i comunicació; reptes iajudes; i rutines, hàbits i normes tenen totala seva validesa.★ Cal estimular al màxim les sevespossibilitats.★ Les limitacions biològiques existeixen,però no sempre són una barrera insuperable.En altres paraules, cal procurar no afegiraltres limitacions allà on ja existeixenlimitacions biològiques.★ Algunes limitacions biològiques incideixenúnicament en un àrea del desenvolupamentsense que tinguin cap efecte sobre les altres.Per això, és molt important que lesexpectatives i les actuacions de les personesadultes no quedin limitades.

El plor és una de les formes decomunicació entre els infantsi les persones del seu voltant.

49

La importància del jocEl joc és una activitat d’aprenentatge que té unaimportància cabdal per al desenvolupament delsnadons.

Al començament de la vida es barregenles situacions d’atendre la criatura i lessituacions de joc. Més endavant, aparei-xen situacions específiques d’interaccióde les persones adultes amb els nadonsrelacionades amb el joc, com mirar con-tes, donar i prendre un objecte, ficar itreure un objecte, fer-se pessigolles, etc.També apareixen situacions en què l’in-fant es diverteix tot sol, explorant i ma-nipulant un objecte qualsevol. Una granpart del temps en què els infants es-tan desperts se’l passen jugant. Les per-sones mantenim aquesta necessitat departicipar en situacions lúdiques i ambregles al llarg de tota la vida. En el cas de les criatures, a més, aquesta neces-sitat es converteix en una de les fontsmés importants per al seu desenvolupa-ment.

El joc i les activitats lúdiques serveixenper aprendre; per conèixer-se a si mateixi allò que l’envolta (la realitat física i so-cial) i són, per tant, molt importants per

al progrés de les criatures. Cal, doncs,que els infants participin en múltiplessituacions de joc i experimentin a partird’aquests diferents tipus d’activitats.

És important ferparticipar la criatura endiferents tipusd’activitats i experiènciesi compartir-les, ja qued’aquesta manera espotencia el seudesenvolupament.

QUÈ ÉS EL JOC? COMCANVIA EL JOC AMBL’EDAT?La idea del joc és molt àmplia i englobadiferents aspectes, continguts i edats.És a dir, hi ha diferents tipus de joc (ma-nipulació d’objectes, representació de

CAPÍTOL 5

situacions, jocs de taula...) que variensegons l’edat. No és el mateix el joc du-rant els primers mesos de vida que en lavida adulta.

Durant la infància, l’activitatlúdica i l’activitat d’exploració sóninseparables. És el mateix jugarque explorar. En aquestessituacions l’infant aprèn lesnormes i la disciplina familiar,estableix pautes i rutines, in’estimula el desenvolupament. Eljoc és una font de satisfacció iplaer personal.

El joc està íntimament lligat amb la ne-cessitat que tenen els nadons d’actuar ide moure’s. I és a partir d’aquesta acti-vitat que exploren el món que els envol-ta. A més, el joc proporciona plaer, goig isatisfacció personal.

Fins als 6 mesos de vida, les criatures te-nen molt més interès per les personesque pels objectes. Per això, experimen-ten i fan activitats lligades al descobri-ment del propi cos i el de les personesadultes. Durant els 3 primers mesos devida, les estones de joc entre les perso-nes adultes i els infants es donen en elsmoments en què se satisfan les sevesnecessitats primàries (com el canvi debolquers o l’hora de menjar). Posterior-ment, les activitats es diferencien i apa-reixen maneres més específiques de ju-gar, totes aquestes relacionades amb lacomunicació i la interacció.

Cara a cara

Al voltant dels 6 mesos, el joc implicamanipulació d’objectes lligat al desen-volupament de les capacitats motriusde les criatures, per exemple, és l’inicide jocs com el «donar i prendre». Aquestjoc es torna simètric (recíproc) al voltantdels 12 mesos de vida, però començamolt abans. Així, quan la persona adultapercep que l’infant comença a interes-sar-se pels objectes del seu voltant, ini-cia un joc que consisteix a «donar» unobjecte a la vegada que diu coses comté, agafa-ho, és per a tu. Inicialment, elfet de donar consisteix exclusivament aposar l’objecte a la mà de la criatura. Enaquestes primeres edats, quan l’infantté l’objecte se l’emporta a la boca, el

50

ca

píto

l 5

|La

impo

rtàn

cia

del j

oc

Una de les característiques de la relació entreles persones adultes i les criatures méspetites es refereix al manteniment de lamirada. Així, a diferència de les personesadultes que els costa mantenir la miradacara a cara quan interactuen, els infants méspetits no tenen cap problema i aguanten lamirada. Aquesta característica permet un jocinicial en el qual la persona adulta agafa lacriatura, la posa davant seu, cara a cara, elsulls d’un davant dels ulls de l’altre i, sensedeixar de mirar-se, totes dues mouen el capen sentit contrari, una cap a la dreta, l’altracap a l’esquerra. Després, tornen a recuperarla situació vertical i balancegen novament elcap, cap a l’altre costat, és a dir, cap al’esquerra i cap a la dreta, i aixísuccessivament.

llança a terra, etc., però en molt poctemps s’inicien canvis. Així, quan la cria-tura percep l’inici de la situació, no es-pera que la persona adulta li posi l’ob-jecte a la mà, sinó que l’estira cap a ellaamb el palmell obert, a la vegada que es-pera rebre l’objecte. A més, s’inicia unaaltra conducta per part de la personaadulta, ja que no es limita a «donar»l’objecte, sinó que reclama la seqüènciacompleta i quan l’objecte està al palmellde la criatura diu dóna’m. A poc a pocs’estableix, al voltant de l’any de vida,una situació simètrica en la qual la per-sona adulta passa quelcom a l’infant iaquesta li torna o al revés, la criaturapassa quelcom a la persona adulta iaquesta li torna. I així successivament.

Dels 6 als 12 mesos de vida s’estableixenles bases d’una multitud de jocs entreles persones adultes i els nadons rela-cionats amb la manipulació dels objec-tes. Són jocs com el «donar i prendre»,«construir i tirar», «ficar i treure»... Ini-cialment, la situació interactiva quepermet aquests jocs és asimètrica. És adir, qui coneix les regles sobre com jugarés exclusivament la persona adulta i,justament, el que fa aquesta és ensen-yar a la seva criatura, a poc a poc, comjugar amb els objectes fins que, amb eltemps, la situació es torna simètrica. Ésa dir, tant la persona adulta com l’infantconeixen les regles d’aquests jocs i po-den jugar conjuntament sense equivo-car-se.

Les activitats conjuntesde joc són sempreintroduïdes per lespersones adultes i, a poc apoc, es converteixen enactivitats recíproques.

Així mateix, durant aquests mesos, grà-cies al desenvolupament motriu i a lesatencions que reben de les persones adul-tes, els infants comencen a jugar solsamb els objectes i exploren les seves ca-racterístiques. Els toquen i se’ls posen ala boca perquè és on tenen més sensibi-litat. Els comencen a classificar segonsla seva mida, la seva forma, la seva tex-tura... Així, el món deixa de ser una ma-teixa cosa formada únicament per per-sones i coses, sinó que, a la vegada, lescoses, de la mateixa manera que les per-sones, es poden començar a diferenciar ia classificar en categories.

Els objectes no acaparen, però, tota l’ac-tivitat lúdica dels infants més petits.Qui no va jugar al «ralet-ralet», a «fertat», a «l’arri arri tatanet» o als «cincolobitos»? A totes les cultures, el saberpopular o el saber de les famílies hanproporcionat un ventall ampli de situa-cions interactives basades en l’afecte i,per tant, envoltades de petons, abraça-des, carícies, pessigolles... en forma decançons o produccions curtes i moltpautades que impliquen sempre una re-lació entre el cos de la persona adulta iel de la criatura.

51

L’arri arri tatanet

Aquests jocs permeten una bona vincu-lació afectiva del nadó amb les personesadultes, a més d’identificar i reconèixerles diferents parts del cos i, per tant, lapossibilitat de construcció de la imatgecorporal. Però no tot acaba aquí. També,en aquestes situacions s’incorporen no-ves maneres d’utilitzar la mirada, elsomriure, les expressions facials per co-municar-se i, finalment, també s’hi in-corporen nous instruments com, perexemple, el llenguatge.

De la mateixa manera que amb els ob-jectes, a mesura que la criatura perfec-ciona el seu sistema vocal va adquirinttambé capacitats lingüístiques noves.Comença a jugar amb el seu llenguatge iquan està al bressol fa balboteigs, expe-

rimenta noves combinacions, escolta imodifica allò que fa... Està jugant, jugaamb el llenguatge.

Aquesta doble activitat lúdica (d’unabanda, els nadons amb les personesadultes i, de l’altra, les criatures soles)és fonamental per al seu desenvolupa-ment. D’aquesta manera, coneixen elmón físic i social que els envolta i incor-poren els instruments per poder actuar-hi i per transformar-lo. En definitiva, elsinfants fan allò que fan permanentmentles persones adultes. Després de 18 me-sos de vida, les criatures encara són moltpetites, però, Déu n’hi do!, els avençoshan estat espectaculars i ja són part ac-tiva de la vida social de la família.

PARLEM DELLLENGUATGEQuantes coses se’n podrien dir! Però pro-bablement, el millor que es pot dir és que,gràcies al llenguatge, les persones podenfer coses juntes. Què seria de l’espèciehumana sense el llenguatge? Pots ima-ginar com seria la vostra vida senseaquest? Per això, és tan important que, jades de molt petites, les criatures s’incor-porin al llenguatge. I com ho fan? Moltsenzill. Gràcies a les interaccions que te-nen amb tu i amb els altres. Ara és moltpetita, però quan li dones el pit o el biberógaudeixes amb la teva criatura. Quansucciona la mires i quan deixa de fer-ho liparles, la mous, la canvies de pit o espe-res amb el biberó a la mà. I, oh! merave-

52

ca

píto

l 5

|La

impo

rtàn

cia

del j

oc

La persona adulta agafa la criatura, l’asseu ala seva falda i es miren mútuament. L’agafade les mans i, mentre mou les seves camesamb un bon ritme, li canta aquesta cançó:

Arri arri tatanetAnirem a Sant BenetComprarem un panellet / un formatgetPer dinar, per soparPer a en/la..............no n’hi haurà!

Quan es diu el nom de l’infant, es fa ambmolt d’èmfasi i se’l mou cap endarreremantenint-lo agafat de les mans o pelsbraços, i després es recupera la posicióvertical. Normalment, al final s’abraça lacriatura, se li fa petons i després es torna areprendre el joc.

lla, torna a succionar. I això es repeteix.Ella succiona, tu hi prestes atenció. Deixade succionar i tu fas... Coneixes una altramanera millor de dialogar? Això és el quefem les persones adultes. Una parla i l’al-tra escolta, i quan la primera està a puntde deixar de parlar utilitza una sèrie desenyals per dir que ja acaba i que li tocaparlar a l’altra. Llenguatge i diàleg sónles dues cares de la mateixa moneda. Ad-quirir-lo vol dir dialogar, interactuar, fercoses junts, implicar-se en activitatspautades segons les regles del diàleg.Ara em toca a mi, ara et toca a tu i vice-versa. I jugar!, i gaudir junts! Com méscoses facis amb la teva criatura, més engaudeixis, abans s’incorporarà a aquestinstrument meravellós que és el llen-guatge. Pensa sempre que el llenguatgeés una eina per fer coses junts.

I QUINS JOCS?Tots els jocs. Aquells que tenen el seuorigen en el saber popular, aquells quees construeixen des de la mateixa inter-acció única i exclusiva que tens amb l’in-fant, aquells que proporcionen goig iplaer a les criatures quan estan soles. Endefinitiva, no hi ha jocs millors que al-tres. Tots serveixen. Tots són útils per alseu desenvolupament.

També són interessants els jocs que per-metin l’estimulació dels diferents sen-tits com, per exemple, permetre a lacriatura olorar diferents coses o estimu-lar el tacte, l’audició o la visió amb lautilització d’objectes quotidians.

Dit això, es pot fer una certa relació delstipus de jocs i materials que es podenutilitzar amb les criatures al llarg d’a-quests primers 18 mesos de vida.

Tipus de jocs i joguines de 0a 6 mesosDes de l’inici es poden utilitzar objectescom sonalls de colors, nines de goma,mòbils de bressol, catifes de tela amb ac-tivitats i elements amb llum i so. Les cria-tures triguen a fer coses amb aquests objectes, però si des de l’inici estan pre-sents i mostres les coses que es podenfer, hi jugaran molt abans.

I les situacions en què es té cura de l’in-fant? No són situacions fredes i automà-tiques. Tot al contrari, són els momentsen què es manifesta més calor, mésafectivitat i més implicació. I, per tant,són idònis per deixar-se anar, per fer allòque et provoca la mirada del teu infant iper implicar-t’hi en alguna activitat di-ferent de la simple cura física.

El joc de «fer tat»

53

Consisteix a tapar amb molta cura la cara del nen o la nena, a la vegada que es diu cu-cut. Després, la persona adulta li destapa la cara i se li apropa amb un amplisomriure, dient-li tat. Conforme l’infant vacreixent, es modifica el llenguatge. De l’úsinicial (cu-cut i tat) es passa al no hi és, la...s’ha amagat, ara sí que hi és, no es veu, sí quees veu!, etc.

De jocs n’hi ha molts: «fer tat», «ralet-ralet», «aquest és el pare», «aquest ésl’un», «cinco lobitos», «fer l’avió», «laformigueta» i molts més. Tots aquestsjocs són al teu abast, els que existeixen iels que et puguis inventar. Gaudir ambel nadó quan l’atens fa que la situació esdiversifiqui, que no sigui monòtona, quecomporti afecte i estableix una bona vin-culació afectiva. En definitiva, com jahem dit, cal que els jocs serveixin perpromoure el desenvolupament de lateva filla o el teu fill.

Tipus de jocs i joguines dels 6 als 12 mesosEs poden utilitzar joguines sonores dediferents colors, nines de drap amb tex-tures diferents, pilotes, jocs d’encaixaro joguines per a l’aigua. Certament, hiha molts més objectes. Això només ésun exemple. En aquests mesos, els na-dons es poden interessar per coses moltdiverses i diferents, i gaudir-les. L’im-portant és que aquestes siguin adequa-des, que no s’hi puguin fer mal.

És el moment d’establir les bases delsjocs conjunts amb objectes, iniciar el«donar i prendre», el «ficar i treure» i al-tres de semblants. L’interès de les cria-tures per les coses del seu voltant s’had’aprofitar per a desenvolupar-hi, ambobjectes, activitats conjuntes.

També és el moment d’introduir jocs di-rectament relacionats amb l’adquisiciódel llenguatge, com per exemple, «mirar

sants». Aquest joc es relaciona ambl’adquisició del vocabulari. S’introdueixquan l’infant comença a dir quelcomsemblant a una paraula i consisteix aatendre conjuntament una imatge queha de ser designada. Com tots els jocs,qui ho inicia sempre és la persona adul-ta, la qual «ensenya» a la criatura les re-gles per poder jugar junts. Així, a l’iniciés molt simple, però amb el temps, de lamateixa manera que el joc de «fer tat»es diversifica, s’amplia i suscita un nom-bre gran de produccions tant de la per-sona adulta com de la criatura.

Tipus de jocs i joguines dels 12 als 18 mesosÉs el període en què s’explota l’activitatdel nadó respecte a totes les activitatsanteriors. Els jocs són semblants, peròes diversifiquen els objectes. Així es po-den utilitzar nines de drap, vellut o go-ma, joguines de construccions i cubs perapilar o encaixar, trencaclosques, ane-lles, pilotes, llibres amb imatges, foto-grafies, làmines i un munt de coses més.

A més, les criatures ja es mouen lliure-ment i, per tant, arrosseguen els objec-tes i les joguines per tota la casa i voleniniciar nous jocs relacionats amb lestasques que fan les persones adultes. Larecollida de la taula després de dinar oposar en marxa la rentadora són activi-tats divertides que els infants volen fer.I, evidentment, se’ls ha de deixar que hofacin amb totes les precaucions per talque no prenguin mal.

54

ca

píto

l 5

|La

impo

rtàn

cia

del j

oc

55

Una curiositat sobre el joc de «mirarsants». Abans ja hem explicat les carac-terístiques d’aquest joc i el seu sistemade regles. Com qualsevol joc interactiues basa en el fet que la persona adulta faalguna cosa i, per tal que el joc es man-tingui, la criatura contesta amb una con-ducta apropiada a la situació. En aquestcas, la persona adulta deixa en l’estruc-tura bàsica uns instants perquè l’infanthi intervingui. D’una banda, la mirada,després que la persona adulta hagi cri-dat la seva atenció sobre la imatge o eldibuix i, de l’altra, la vocalització, unavegada que la persona adulta li hagi pre-guntat quelcom sobre el dibuix. Hem ex-plicat abans que, en poc temps, l’infantincorpora una paraula adequada a laimatge o el dibuix que la persona adultali demana anomenar, per exemple, tren.És a dir, quan la persona adulta davantdel dibuix d’un tren pregunta Què ésaixò?, la criatura respon: tren. Però, a l’i-nici, si la persona adulta canvia de di-

buix i demana Què és això? probable-ment la criatura respongui també ambla paraula tren. És a dir, la paraula enca-ra no s’utilitza com a referent del dibuix,sinó exclusivament com allò que li tocafer en la situació d’interacció. El nadógaudeix de la situació. És un joc i, evi-dentment, la criatura no sap que, grà-cies a les atencions de les personesadultes que juguen amb ella i li mostrenles diferències entre el dibuix d’un tren id’una vaca, acaba adonant-se que totallò que és diferent en el món ho és per-què es pot anomenar de manera dife-rent. Quan se n’adona, el seu vocabularies comença a desenvolupar i s’ampliaextraordinàriament.

I per últim, no oblidis maique a les criatures sempreels encanten les cançons i els contes.

Cada criatura és única iirrepetible, i també ho són lesseves mares i els seus pares.

57

Tu, vosaltres, i qui méscuida la criatura?La realitat de moltes famílies obliga que les criatu-res, a més de ser ateses pel pare, la mare, ho haginde ser per altres persones.

Per exemple, quan s’ha d’anar a treba-llar una vegada acabat el permís de ma-ternitat o paternitat, és evident que hasde decidir qui atén l’infant mentre etsfora de casa. L’establiment de lligamsafectius i el desenvolupament de lescriatures no depèn exclusivament d’unagran quantitat d’hores, sinó també de laqualitat de les relacions implicades en eltemps dedicat a cuidar el nadó. Per això,la decisió de compartir-ne la cura durantun temps del dia amb altres persones noha de ser motiu de preocupació. Al con-trari, fins i tot, pot tenir avantatges peral seu progrés.

Si aquest és el cas, hi ha lesopcions que es detallen acontinuació:

L’opció triada ha de garantir el benestarfísic i afectiu del nadó, la qual cosa signi-fica que prèviament has de supervisar-la. Però, una vegada estigui garantitaquest benestar, l’opció, si és possible,ha de ser coherent amb les teves expec-tatives educatives.

CAPÍTOL 6

★ Ocupar-se de la criatura des de casa: enaquest cas, s’ha de procurar que vingui una

persona a casa durant les hores del dia ques’està a fora. Pot tractar-se tant d’unapersona de la pròpia família, com d’una amistat o una persona contractada.★ Deixar la criatura en una altra casa: enaquesta situació, la decisió és semblant al’anterior, però a casa del familiar, del’amistat o de la persona contractada.★ Portar la criatura a una escola bressol: enaquest cas, la criatura estarà acompanyadad’altres i serà atesa per una o diversespersones professionals de l’educació infantil.

Cal recordar que eldesenvolupament és fruitdels reptes i les ajudes quereben les criatures en unclima d’afecte icomunicació.

Independentment de l’opció triada, ésmolt important establir continuïtats en-tre el teu projecte educatiu i el de les al-tres persones. Per exemple, tant si l’a-tenció de la criatura es fa a casa seva o acasa d’una altra persona s’ha de garan-tir que es mantenen els horaris referits al’alimentació, la higiene, el son, etc.(s’ha de ser flexible, però). Igualment, siel nadó acudeix a una escola bressol, caluna informació acurada sobre el mante-niment d’aquests hàbits i s’ha de procu-rar que les rutines familiars i escolarss’assemblin.

La continuïtat no vol dir que totes lespersones que atenen la criatura han defer les mateixes coses i de la mateixamanera. Els estils educatius són propisde les persones i no acostumen a coinci-dir. Per això, a més del mantenimentdels hàbits i les rutines en els diferentsllocs i amb les diferents persones que entenen cura, el que és important és conèi-xer tant el que fan les altres personescom explicar-los allò que es fa a casa.Per exemple, els jocs que més li agraden,les cançons que habitualment escolta,les postures amb les quals gaudeix més,etc. El fet d’introduir noves persones en

l’atenció del nadó amplia i diversifica si-tuacions d’interacció i comunicació. Ésa dir, més jocs, més cançons, més pa-raules, més, més... A la vegada, si pres-tes atenció preguntant, demanant quèha fet la criatura, què li agrada, etc.,s’enriqueix el repertori d’activitats iatencions.

La incorporació de novespersones en la cura de lacriatura pot enriquir lesrelacions familiars i les atencions que aquesta rep.

L’ESCOLA BRESSOLL’escol bressol és un lloc segur, adequata les necessitats físiques i afectives deles criatures on són ateses per personesprofessionals de l’educació infantil. L’es-cola bressol compleix una funció d’ajutals pares i les mares que treballen icol·labora eficaçment en la funció edu-cativa. També permet la socialitzaciódels infants a partir dels 18 fins als 24mesos (edat d’entrada a la fase de la so-cialització en què s’anima la seva auto-nomia).

Qualsevol de les opcions triades, excep-te si és una persona molt lligada a la fa-mília, comporta un temps per tal que lacriatura es vinculi afectivament amb la nova persona i, per tant, no és gensestrany que quan es quedi sola amb ella

58

ca

píto

l 6

|Tu

, vos

altr

es, i

qui

més

cui

da la

cri

atur

a?

59

plori. De la mateixa manera que caltemps en la família perquè s’estableixinels vincles afectius, també cal temps perestablir-los amb altres persones. En totcas, és molt important que en el mo-ment de deixar-la amb una altra perso-na estigui acompanyada per algú quel’atén habitualment. Fins i tot, abansque aquest es quedi sol amb l’infant, espot fer un període d’adaptació en què lacriatura pugui conèixer la nova personaa la vegada que està acompanyada peralguna de les persones que la cuiden ha-bitualment.

Per últim, en molts territoris de Catalu-nya hi ha serveis adreçats a les famílies ia les seves criatures que han deciditatendre-les a casa seva. Aquests serveisconeguts com «espais nadons» o «espaisfamiliars», enquadrats dintre de l’edu-cació infantil, complementen el serveique ofereix l’escola bressol i, per tant,permeten un lloc segur per a l’exploraciódel món físic i social per part de la cria-tura i, a la vegada, són un lloc on les fa-mílies poden reflexionar i discutir con-juntament sobre la cura i l’educació delsseus fills o de les seves filles.

Aprofita totes les ocasionsque tinguis per jugar icomunicar-te amb la tevacriatura.

61

La salut de les criaturesde 0 a 18 mesosEls nadons requereixen atencions i cures específi-ques. Visita el teu servei de pediatria regularmentper tal d’assegurar-te un bon desenvolupament delteu fill o filla.

Hem parlat de diferents aspectes rela-cionats amb el desenvolupament delsnadons i les atencions de les personesadultes. En aquest capítol volem tractaralguns aspectes relatius a la seva salut.Qüestions com els símptomes més fre-qüents o la prevenció d’accidents do-mèstics són abordades tant des del puntde vista de la informació com dels con-sells que poden ser útils davant d’a-questes situacions.

ELS CONTROLS MÈDICSEl servei de pediatria és aquell servei mè-dic format per metges i metgesses espe-cialitzats en pediatria, és a dir, en l’aten-ció mèdica als infants i, per tant, són elsprofessionals que millor et poden ajudaren tot allò relacionat amb el creixementfísic i intel·lectual del nadó. És molt im-

portant tenir en compte les seves infor-macions i observacions. Aquest servei faal començament de la vida una sèrie deproves als nens i les nenes que permetenestablir-ne les capacitats inicials. Poste-riorment en segueixen el desenvolupa-ment i el creixement mitjançant mesu-res com el pes, la mida, el perímetre delcap, el control dels reflexos, el desenvo-lupament dels sentits, etc.

Durant el primer any devida és importantassegurar un controlsanitari periòdic de lacriatura per detectarqualsevol problema en elseu progrés.

CAPÍTOL 7

Els controls sanitaris periòdics perme-ten detectar alteracions possibles i ob-servar el procés de desenvolupament fí-sic, motriu, intel·lectual, afectiu i socialde les criatures. A més, les visites mèdi-ques poden servir per a intercanviar im-pressions i per a preguntar els dubtessobre la cura, l’alimentació i el creixe-ment de l’infant, així com sobre les va-cunes, el pes o les malalties més habi-tuals. Durant el primer any de vida, elscontrols són freqüents i, a poc a poc, esvan espaiant en el temps.

Des del primer dia el nounat té un carnetde salut en què s’apunten les diferents re-visions, les vacunacions i els incidentssanitaris. És molt important assistir atotes les revisions periòdiques.

LES VACUNES

La vacunació és la manera méseficaç per protegir la salut de lescriatures, ja que estimula laproducció de defenses percombatre algunes infeccions ipreparen el seu organisme perdefensar-se de les malalties de lesquals ha estat vacunat.

COM EVITAR ELSACCIDENTSDOMÈSTICS?Atendre un infant requereix una atencióespecial per tal d’evitar possibles acci-dents domèstics que li poden ocasionarproblemes. Generalment, aquest tipusd’accidents es donen al voltant de les si-tuacions quotidianes i per això, des d’u-na perspectiva preventiva, oferim a con-tinuació alguns consells.

L’alimentacióMentre es dóna el pit no s’ha de consu-mir ni tabac, ni alcohol, ni cap substàn-cia tòxica.

Si dones el pit i et poses malalta i has de prendre medecines, cal avisar el teumetge perquè busqui un tractamentcompatible amb la lactància.

Cal comprovar que la llet del biberó estàa la temperatura adequada i que no surta raig.

No s’ha de donar a la criatura cap medi-cament o remei casolà si no ha estat prè-viament receptat pel servei de pediatria.

Les caigudesLes criatures no s’han de deixar mai so-les en una superfície elevada. Podenmoure’s i caure.

L’hora del banyA l’hora de preparar el bany s’ha d’anarmolt amb compte amb la temperatura

62

ca

píto

l 7

|La

sal

ut d

e le

s cr

iatu

res

de 0

a 18

mes

os

★ Totes les criatures s’han de vacunar alllarg de la vida per tal de prevenir diferentsmalalties.★ La informació sobre les datesaconsellables de vacunació és al carnet desalut que es dóna quan l’infant neix.

de l’aigua. Abans de posar la criatura,cal comprovar sempre que l’aigua no es-tigui gaire calenta. S’ha de posar sem-pre primer l’aigua freda i després afegirl’aigua calenta.

Els productes de neteja corporal han deser neutres.

Mai no s’han d’utilitzar aparells elèc-trics (assecadores, calefactors...) durantel bany per risc d’electrocutar-se (afavo-rit pel vapor d’aigua).

Tot el que es necessita per a després delbany (roba, tovalloles, cremes...) s’ha de tenir preparat i a l’abast per no deixarla criatura ni un moment sola. Mai nos’ha de deixar sol el nadó dins la banyera.

Els bastonets de cotó no s’han d’intro-duir mai dins les orelles de l’infant.

Al cotxeLes nenes i els nens dins del cotxe hand’anar sempre en els seients del darre-re, asseguts en les cadiretes especialsrecomanades pel Servei Català de Tràn-sit i segons les normes de seguretat es-tablertes per a ells. Mai no han d’anarasseguts a la falda d’una altra persona.La cadireta especial i el cinturó de segu-retat s’han d’emprar sempre, encara quela distància a recórrer i la velocitat si-guin mínimes. És molt important seguirles recomanacions que el fabricant dónaper a cadascuna de les cadiretes de se-guretat.

El solEn la vida diària (passejant, jugant alparc...), cal que als nens els toqui el solperquè és una font de vitamina necessà-ria per al seu creixement. Tot i així, si elsnens van a la platja o a la piscina, hi hand’anar amb totes les proteccions per al sol recomanables (crema solar, gorra i samarreta). No és recomanable queabans dels 9 mesos de vida els infantsvagin a la platja, ni tan sols sota unpara-sol.

Els animalsEls animals domèstics són una font d’a-legria i de joc per als nens i les nenes.Quan els infants són molts petits, però,cal prendre algunes mesures de precau-ció. Durant els primers mesos és reco-manable evitar el contacte directe i fre-qüent dels infants amb els animals.Aquests els poden transmetre malaltieso infeccions. Si la persona adulta ha to-cat un animal, s’ha de rentar les mans iles ungles abans d’agafar la criatura ode preparar-li el menjar.

No deixeu mai sol el nen o la nena ambun animal domèstic encara que no siguiperillós. Les reaccions del nadó o de l’a-nimal davant d’una situació no contro-lada són imprevisibles.

Les zones perillosesLes criatures sempre han d’estar llunyde les zones perilloses com la llar de foc,les zones relliscoses, les estufes, els

63

aparells elèctrics, els endolls (fins i tot sitenen protecció), els aerosols i els llocson hi hagi fum i tabac.

Els objectes petitsS’ha d’estar alerta a no deixar a propdels nadons objectes petits que es pu-guin empassar com, per exemple, anells,botons, monedes o joguines amb pecespetites. També, s’ha d’evitar donar a lescriatures objectes que es poden trencarfàcilment, ja que si es trenquen es po-den empassar algun tros o fer-se mal.

La robaMai no s’han d’utilitzar imperdibles,agulles o llaços.

Els collarets, les polseres o objectes si-milars no són aconsellables.

Els botons de la roba han d’estar col·lo-cats a la part del darrere, ja que són ob-jectes petits i se’ls poden empassar.

A l’hora de dormirS’ha de procurar amb el temps que elsinfants dormin sols al seu llit.

El llit ha d’estar protegit amb barres la-terals per evitar que caiguin. S’ha de vi-gilar que la distància entre les barres la-terals no permeti ficar-hi el cap.

Els coixins no són recomanables fins quel’infant sigui més gran.

ELS SÍMPTOMES MÉSFREQÜENTSÉs normal que el teu fill o filla presentiaquests símptomes i això no vol dir queestigui malalt o malalta:

– Tos– Nas tapat– Ulls lleganyosos– Dermatitis dels bolquers

Si aquests símptomes van acompanyatsde febre o no desapareixen, convé anaral servei de pediatria.

FebreLa temperatura normal de les personesestà al voltant dels 36,5 oC si es mesurasota el braç o l’engonal, i al voltant dels37 oC quan es mesura en el culet.

Passades unes hores, si la febre persis-teix o apareixen altres símptomes, con-sulta el teu servei de pediatria.

VòmitsQuan el nadó vomita és important aguan-tar-li el cap, incorporar-lo assegut i unamica inclinat cap endavant per tal queno s’empassi el vòmit. Es pot netejaramb el dit les restes de menjar que li pu-guin quedar a la boca, donar-li una micad’aigua i deixar-lo reposar de costat. Siel vòmit es repeteix o s’acompanya defebre, mals de panxa, diarrees o restre-nyiment, s’ha d’anar a un servei de pe-diatria o posar-s’hi en contacte.

64

ca

píto

l 7

|La

sal

ut d

e le

s cr

iatu

res

de 0

a 18

mes

os

DiarreesQuan la criatura té diarrea, és a dir, aug-menta el nombre de deposicions al dia ila seva consistència es fa més tova, con-vé donar-li aigua per evitar que es deshi-drati. L’aigua has de donar-la en petitesquantitats i, sovint, per evitar provocarvòmits. Si es tracta d’una diarrea abun-dant i persistent, o va acompanyadad’altres símptomes de malaltia, cal anaral servei de pediatria perquè determinila pauta a seguir. No són necessàries niles dietes astringents, ni l’eliminació dela llet durant el període diarreic.

RestrenyimentQuan les deposicions del nadó són du-res, seques i surten amb dificultat i do-lor, això es coneix com a restrenyiment.Els hàbits intestinals dels nens i les ne-nes varien molt, fins al punt que pot sernormal que una criatura faci una deposi-ció diària després de cada alimentació, iuna altra que la faci cada dos o tres dies.Per a evitar el restrenyiment, es pot do-

nar unes cullerades d’aigua després deprendre la llet.

Els nens i les nenes que prenen el pit po-den passar una temporada, normal-ment entre els 2 i els 6 mesos, en què nofan caca cada dia. Pot ser que la facincada 2 a 5 dies. Quan la fan, no és unabola dura, sinó tova i normal. Això no és restrenyiment, sinó totalment nor-mal, i no s’ha de fer cap tractament es-pecífic.

CòlicsEls gasos poden produir mals de panxaals nadons. Aquest dolor pot ser moltmolest i les criatures expressen la sevaincomoditat amb plors violents, moventles cames, irritació. Tot i que és difícilcalmar-la quan es troba en aquesta si-tuació, se la pot posar boca per avall so-bre la falda i donar-li un suau massatgecircular a l’esquena, però si el mal depanxa és molt persistent, millor consul-tar-ho amb el servei de pediatria.

65

La incorporació de novespersones en tenir cura de lacriatura pot enriquir lesrelacions familiars i lesatencions que rep l’infant.

67

Conclusions: fites deldesenvolupament de lescriatures de 0 a 18 mesosi l’atenció de lespersones adultesCada criatura es desenvolupa al seu propi ritme,però, en general, hi ha certes peculiaritats que ca-racteritzen totes les nenes i els nens a una deter-minada edat.

Els períodes de desenvolupament queindiquem a continuació són orientatius iaproximats.

En aquest capítol, resumim les princi-pals adquisicions que les criatures de 0a 18 mesos obtenen al llarg del seu crei-xement, i donem algunes recomanacionsper tal de millorar-ne el progrés.

DE 0 A 6 MESOSEls sentits dels nadons ja funcionen desdel naixement. Els nounats ja poden

sentir les carícies, la calor o el fred, es-coltar sorolls i reconèixer olors i gustosdiferents. També perceben llum i for-mes, però és el sentit de la vista el queestà menys desenvolupat.

En aquest període apareixen els primersmoviments (reflexos), tot i que són invo-luntaris i la criatura no els pot controlar.Per exemple, el reflex de succió (que l’a-judarà a alimentar-se del pit de la mareo del biberó) o el de prensió (que permetagafar el dit de la persona adulta quanaquesta l’hi posa dins la seva mà entre-

CAPÍTOL 8

oberta. També apareixen els primers in-tents de comunicació de l’infant a partirdel plor, el somriure, les altres expres-sions facials i la mirada, gràcies a lesquals expressa les seves necessitats iemocions.

En aquesta etapa és molt important queles persones que l’envolten responguinadequadament als senyals de la criatu-ra. Aquest és un aprenentatge que es faper assaig i error, i, a mesura que aug-menta el coneixement mutu, s’aprèn areconèixer les causes del plor, del som-riure o altres expressions facials. Cal es-timular-la a comunicar-se i s’ha de res-pondre a les seves necessitats parlant-li,agafant-la en braços, donant-li menjar iproporcionant-li l’afecte i l’estima quenecessita. S’han d’aprofitar les estonesquotidianes de la cura (alimentació, son,higiene) per establir una bona relació igaudir del nounat. Per exemple, l’hora dedonar-li el pit o el biberó no és sols unaactivitat de nutrició, sinó una situació decomunicació on s’ha d’interactuar ambla criatura. En aquest sentit és impor-tant mirar-la als ulls, parlar-li i estimu-lar-la a través del tacte (carícies, petons,massatges...).

A partir del mes de vida, se li pot posar al’abast objectes variats per tal que ex-plori les seves capacitats per actuar: calque els agafi amb la mà, els segueixiamb la mirada o que sàpiga el soroll quefan, i conegui a poc a poc allò que l’en-volta. Del primer al tercer mes, els na-

dons comencen a mantenir el cap aixe-cat i poden girar-lo una mica per veureobjectes o persones en moviment i sa-ber l’origen dels sorolls. Encara prefereixla veu humana al soroll dels objectes,però la seva curiositat augmenta a me-sura que va creixent, i és bo que experi-menti la major varietat d’estímuls vi-suals i auditius de la llar.

A la darreria del tercer o quart mes, lacomunicació amb la teva criatura seràmés satisfactòria: ja reconeix les perso-nes que la cuiden, somriu i comença afer sorolls amb la boca (com si volguésparlar i dir alguna cosa). Per tant, es po-den aprofitar les estones que passeujunts per estimular tot el nou repertoride conductes (fer-li ganyotes, fer-lasomriure, dir-li paraules o fer sons pertal que et presti atenció...). En aquestesedats els infants gaudeixen repetint unamateixa activitat molta estona i és boseguir-los el joc, ja que a mesura quecreixen, aquests comportaments, junta-ment amb les activitats habituals (ali-mentació, bany, son), ajuden a establirles seves rutines.

També a la fi del tercer o quart mes lacriatura controla els moviments del cap,i pot aixecar el cap i el cos recolzant-sesobre els dos colzes. Aproximadamentals cinc mesos es pot recolzar sobre uncolze i tenir una mà lliure per agafar ob-jectes. A finals del sisè mes de vida, aprèna rodolar i a aguantar-se sobre les duesmans. En aquest període comença a ju-

68

ca

píto

l 8

|Co

nclu

sion

s

gar amb les persones que l’envolten, abuscar objectes parcialment amagats igaudeix imitant sons que se li pronun-cien o ganyotes que se li fan.

DELS 6 ALS 12 MESOSEn aquest període la criatura ampliaenormement les seves possibilitats dedesplaçament i de coordinació. Als 7 o 8mesos molts nadons ja poden asseure’s,poden arrossegar-se pel terra i despla-çar-se fent força amb els braços. A partirdels 8 als 9 mesos, comencen a aguan-tar-se drets recolzant-se als mobles o ales persones, i al voltant dels 10 als 12mesos alguns comencen a fer els pri-mers passos o a caminar agafats de lamà de les persones que els envolten.Això significa que a mesura que l’infantva creixent, necessita espais més amplisque no limitin les seves possibilitatsd’exploració i de moviment. Les perso-nes adultes els han de proporcionar laseguretat per davant de tot (s’ha de deli-mitar clarament la zona on es pot mourei se li ha de treure de l’abast objectes perillosos com les cantonades dels mo-bles, els objectes petits o tòxics, els afi-lats, les zones d’aigua, els aparells elèc-trics, els endolls, etc.). La seva curiositati les destreses per explorar allò que l’en-volta va creixent dia a dia (pot agafar co-ses amb les dues mans i tirar-les quanvol), i s’ha d’aprofitar per donar-li objec-tes diversos per jugar a terra amb ell,afavorint el contacte físic (gatejar entreles cames de les persones adultes, fer

voltes junts pel terra, fer pessigolles, en-filar-se al cos de la persona que està ambell...).

En aquesta etapa l’infant desenvolupala seva intel·ligència a partir de la mani-pulació i l’exploració activa dels objec-tes i del seu propi cos. Explora i desco-breix el cos humà (panxa, mans, peus,ulls...), i somriu quan veu la seva imatgeen el mirall i es reconeix. Les seves des-treses manuals augmenten progressi-vament i les utilitza intencionalmentper comunicar quelcom a les personesque l’envolten. A partir dels 10 mesos lacriatura és capaç d’agafar objectes pe-tits, fent pinça amb els dits índex i polze,tirar-los, colpejar-los (amb una mà o to-tes dues), passar-los d’una mà a l’altra iseguir-los amb la mirada mentre fa al-tres activitats. Al voltant dels 10 o els 12mesos gaudeix jugant a trobar cosesque estan amagades i omplint reci-pients amb objectes.

Els infants es desenvolupen i incorporenconductes, paraules i accions a partir deles seves interaccions amb les personesque els cuiden. Per això és necessari in-teressar-se pels seus progressos i esti-mular-ne el desenvolupament. S’han deproporcionar situacions i objectes cadavegada més variats i complexos mos-trant-los com ho han de fer i deixant-losprovar i equivocar-se fins que ho apren-guin a fer sols; estimulant-los a imitar lesaccions de les persones que estan ambells, els sorolls i les paraules; ensenyant-

69

los a veure les conseqüències de les se-ves accions (per exemple, tocar un botó iencendre el llum). I tot això es pot fertant amb joguines o objectes de la casacom a través d’activitats a l’aire lliure).

La interacció de les persones adultesamb les criatures és la que estimula eldesig per a comunicar-se i el desenvolu-pament del llenguatge. Al voltant dels 8o els 10 mesos saben respondre al seunom i es comuniquen mitjançant sorollssil·làbics encadenats (balboteig) comda-da, ba-ba-ba-ba. Més endavant l’in-fant comença a buscar objectes cone-guts i comprèn les ordres simples que lidemanen les persones que l’envolten(dóna’m la pilota, digues adéu, vine aquí).A partir dels 10 als 12 mesos expressa elsseus desigs amb gestos (assenyalantamb el dit) i imita els sons d’alguns ani-mals, i a partir dels 12 mesos comença apronunciar les primeres paraules (aigua,pa, mama, papa, nena, no...) amb autèn-tic sentit. Les persones adultes amplienel llenguatge de les seves criatures. Perexemple, quan diuen alguna cosa ques’assembla a una paraula, la personaadulta estén la producció infantil dientla paraula correctament i, a la vegada,l’anima a tornar-ho a intentar. Les per-sones adultes parlen a les seves criatu-res amb ritme, repeteixen sorolls sen-zills i amb entonació, canten cançonssenzilles animades amb gestos (moventles mans, balancejant el cos, picant demans) i miren làmines i dibuixos de lli-bres amb elles...

A mesura que la criatura creix, s’interes-sa més per les activitats socials que faquotidianament (rutines d’alimentació,son, higiene) i imita les conductes quefan les persones que l’atenen. Es podenutilitzar les rutines diàries relacionadesamb les necessitats bàsiques per tal queel nadó s’hi impliqui més. Per exemple,que comenci a menjar de tot i variat, amenjar sol amb les mans i amb la culle-ra, a aprendre a dormir tot sol... Cal evi-tar actituds de sobreprotecció o massarígides, per tal de garantir un bon equili-bri entre l’autonomia personal i la de-pendència afectiva. En aquest període lacriatura comença a jugar sola durant es-tones curtes. Pot beure aigua d’un gotamb ajuda, agafar el menjar amb elsdits i, cap als 12 mesos, pot participar al’hora de vestir-se i desvestir-se. Tambéés característic d’aquesta etapa quel’infant tingui por de les persones desco-negudes.

DELS 12 ALS 18 MESOSAquesta és una etapa en què la curiosi-tat de la criatura guia la seva motivació iles ganes per aprendre. Les nenes i elsnens comencen a explorar l’entorn periniciativa pròpia, escollint aquelles acti-vitats i objectes que més els agraden(sobretot la novetat i les activitats quo-tidianes que fan les persones adultes), iaprenent a relacionar certs objectes pelque fa al seu ús (la pinta serveix per apentinar, la forquilla es fa servir per a men-jar...).

70

ca

píto

l 8

|Co

nclu

sion

s

A partir de l’any, la majoria d’infants co-mencen a caminar sols, tot i que a l’inicinomés saben fer algunes passes senseajuda i sovint necessiten punts de su-port per aguantar l’equilibri. A partirdels 13 mesos molts nens i nenes podenaixecar-se del terra sense suport (tot ique cauen moltes vegades quan ho in-tenten), pugen escales amb ajuda de lespersones que els envolten, alternant elspeus, i poden xutar una pilota sense es-forç (però sense controlar la trajectòria).A mesura que creixen perfeccionen lacoordinació dels moviments de la mà, iaixò els permet colpejar objectes, intro-duir-los dins d’un recipient i treure’ls,començar a fer gargots i dibuixos en unfull de paper, llançar objectes i observaramb la vista el recorregut que fan, i tam-bé comencen a utilitzar altres objectescom a instrument per aconseguir-ned’altres com, per exemple, un bastó perapropar una joguina que no poden aga-far amb la mà.

El paper de les persones adultes consis-teix a vigilar els espais on es mou la cria-tura per tal d’evitar possibles perills, iestimular el moviment i les activitatsque l’ajuden a exercitar la coordinació:agafar i tirar objectes, desplaçamentsde diferents tipus (arrossegar-se, gate-jar, rodolar, córrer...), xutar pilotes, aga-far-les amb la mà i tirar-les... A mesuraque l’infant adquireix aquestes habili-tats, s’ha de permetre que participi (enla mesura que pugui) en les activitatsquotidianes de la llar, donant-li algunes

tasques a fer com, per exemple, ordenarjoguines i recollir-les, ajudar a portar al-gun objecte que no es trenqui (tovallo-les, roba), començar a menjar sol amb lacullera i beure amb un got... Aquestes si-tuacions resulten molt atractives per ala criatura i, a més, aprèn normes decomportament socials.

Ja hem dit que, a partir de l’any, els nensi les nenes són capaços de comprendrealgunes ordres senzilles (vine aquí, dó-na’m la mà, digues adéu) i el vocabularireferit als objectes quotidians. Tambécomencen a dir algunes paraules ambsignificat (aprenen que cada objecte téun nom). No cal sorprendre’s si la tevacriatura tarda una mica més a dir parau-les amb sentit. Tots els nens i les nenescomprenen les paraules molt més aviatque no les diuen. Dels 12 als 18 mesos co-mencen a pronunciar les primeres pa-raules amb sentit, i amb una sola parau-la expressen tota una idea. És moltimportant animar-los a comunicar-seamb les persones del seu voltant (inde-pendentment que ho facin més bé o mésmalament), i que cada intent que facin al’hora de pronunciar una paraula rebinla teva atenció. Les rutines diàries delbany, l’alimentació o el canvi de bol-quers són moments ideals per fer-ho.Totes les criatures necessiten un modelcorrecte de parla per part de les perso-nes que estan al seu voltant. Això no voldir que aquestes hagin de parlar-los comsi ho fessin a una altra persona adulta.Significa que han d’adequar la parla a

71

72

ca

píto

l 8

|Co

nclu

sion

s les capacitats de comprensió de la cria-tura, però alhora ha de ser una parla benconstruïda que utilitzi adequadament elvocabulari, les formes gramaticals...

És usual que la criatura assenyali amb eldit els objectes o les persones. Entre al-tres funcions, al voltant dels 15 mesos,comença a ser una manera d’aconseguir

que les persones que l’envolten pronun-ciïn el nom de les coses, les accions i lespersones. Al voltant dels 15 o els 18 me-sos, les criatures imiten sons i repetei-xen síl·labes, assenyalen algunes partsdel cos quan se’ls demana, anomenenobjectes familiars i assenyalen dibuixosconeguts.

ACTIVITATS QUE FAN LESCRIATURES

EDATAPROXIMADA

EL QUE LES CRIATURESNECESSITEN

Comencen a somriure.

Segueixen amb la mirada elmoviment dels objectes i lespersones.

Diferencien formes i colors.

Prefereixen les cares i elscolors brillants.

Descobreixen les sevesmans i els peus (comencen aprendre consciència delpropi cos).

Poden aixecar el cap i girar-lo cap a la direcció d’on veun soroll.

Ploren, però estranquil·litzen quan se’lsabraça.

Del naixementals 3 mesos

Protecció contra els danysfísics (no deixeu la criaturasola, agafeu-la ambseguretat i aguanteu-li elcap amb fermesa).

Nutrició adequada (en casde voler i poder donar el pit).

Portar la criatura a revisionspediàtriques regularment.

Tenir cura adequada de lasalut.

Tenir cura atenta i sensible.

Joc (pots moure una joguinacap endavant i capendarrere dins un espai devisió reduït, per tal que elnen o la nena mogui els ulls isegueixi amb el cap elsmoviments de la joguina).

QUADRE RESUM D’ACTIVITATS

73

ACTIVITATS QUE FAN LESCRIATURES

EDATAPROXIMADA

EL QUE LES CRIATURESNECESSITEN

Somriuen freqüentment.

Prefereixen les cares i lesveus de les persones que elsatenen.

Repeteixen accions simples.

Escolten atentament,responen fent sorolls quanse’ls parla.

Riuen, imiten sons, fansorolls sense sentit amb laboca.

Exploren les seves mans i elsseus peus.

Exploren objectes amb laboca.

S’asseuen si se’ls sosté, fanvoltes, etc.

Poden agafar objectes.

Poden sortir les primeresdents.

De 4 a 6 mesos Protecció i seguretat: calassegurar-se que no caiguina terra mentre se’ls canvienels bolquers; s’ha demantenir fora de l’espai dela criatura tots aquellsobjectes perillosos que potempassar-se o causar-lidanys (tisores, ganivets,agulles); cal estar semprependent de la criatura i nodeixar-la sola.

Salut: cal seguir lesvacunacions i les visites alservei de pediatria.

Joc: somriu i espera laresposta de la teva criatura;amaga objectes i torna a fer-los aparèixer; ajuda-la apicar de mans; posaobjectes al seu abast perquètingui l’oportunitatd’agafar-los, subjectar-los iexplorar-los.

Recorden esdevenimentssimples.

Els moviments són mésvoluntaris i intencionals.

S’identifiquen a si mateixes,així com les diferents partsdel cos i reconeixen les veusfamiliars.

De 7 a 12 mesos Protecció i seguretat: calassegurar-se que l’aigua delbany no està excessivamentfreda ni calenta; cal crearespais segurs i sans perquèla criatura pugui explorar-los; cal tranquil·litzar-la siplora en el moment que ladeixes sola o tingui por

74

ca

píto

l 8

|Co

nclu

sion

s

ACTIVITATS QUE FAN LESCRIATURES

EDATAPROXIMADA

EL QUE LES CRIATURESNECESSITEN

Entenen el seu nom (sabenque parles d’elles) i altresparaules comunes.

Exploren objectes: elsarrosseguen, els colpegen,els llancen, els tiren.

Troben objectes amagats isaben posar-los en unrecipient.

Seuen totes soles (senseajuda).

Gategen, es posen dretes,caminen.

Saben picar de mans.

Poden mostrar-se tímideso molestes davant d’unapersona desconeguda.

Al final de l’any comencena dir les seves primeresparaules significatives,com papa i mama.

De 7 a 12 mesos davant els desconeguts; calrespectar el caràcter únic decada criatura, els seussentiments i les sevesemocions.

Salut: cal procurar mantenirla casa i el cotxe net i sensefum; s’han de fer exercicisamb la criatura (estirar-li lescames i els braços; gatejaramb ella; col·locar-liobstacles senzills en el seucamí); ajudar-la a conciliarel son mitjançant rutines(amb música o ambdeterminades joguines detacte suau).

Joc: cal col·locar la criaturadavant el mirall i ensenyar-liel nas, la boca i altres partsdel cos, mentre se li diu elsnoms; cal llegir junts o mirarllibres senzills i dibuixos; caldonar-li recipients quepugui omplir amb aigua osorra.

Imiten accions que fan elsadults.

Parlen amb paraulessenzilles per expressartota una idea i entenenquasi tot el que se’ls diu.

De 13 a 18 mesos Protecció: s’han d’evitaraliments petits i durs com,per exemple, les nous; s’hade fer seure la criatura enuna cadira alta i sòlida, is’ha de procurar que estiguisempre ben subjectada;

75

ACTIVITATS QUE FAN LESCRIATURES

EDATAPROXIMADA

EL QUE LES CRIATURESNECESSITEN

Millora molt la precisiómanual i les accions quepoden fer es diversifiquen:tiren i recullen objectes, elsarrosseguen, els colpegen.

Creix la seva curiositat iexperimenten amb objectesnous i diferents.

Caminen amb certaseguretat, corren, salten.

Comencen a ser mésautònomes, però encaraprefereixen estar amb gentconeguda.

Reconeixen la propietat delsobjectes.

Resolen problemes simples.

Saben reclamar allò que elspertany.

Comencen a tenirconsciència de si mateixescom a persones diferentsdels altres.

Són molt receptives a lesreaccions de les personesadultes. Comencen acomprendre els límits delque poden fer o no.

Es mostren orgulloses delsseus progressos.

De 13 a 18 mesos s’ha de vigilar que lacriatura no agafi objectesperillosos i se’ls posi a laboca.

Seguretat i autoestima:s’han de recompensar lesbones conductes de lacriatura mitjançantmanifestacions d’alegria,carícies i mostres d’afecte;se l’ha d’animar quanestigui frustrada o trista i se l’ha d’ajudar a trobaraltres solucions.

Salut: s’ha de preguntarsobre el seudesenvolupament, calrevisar el calendari devacunacions; s’had’introduir una dieta rica ivariada d’aliments (peròsense forçar-la i seguint elcosell mèdic). Els menjarshan de ser una activitatdivertida i alegre.

Joc: s’ha de cantar, parlar,escoltar i llegir juntamentamb la teva criatura; se lihan d’ensenyar fotografiesseves i de diferentsmembres de la família; se lihan de donar petites ordresper fer alguna cosa com, per

76

ca

píto

l 8

|Co

nclu

sion

s

ACTIVITATS QUE FAN LESCRIATURES

EDATAPROXIMADA

EL QUE LES CRIATURESNECESSITEN

Els agrada participar en lestasques de la casa que fanles persones adultes.

Poden pujar escales agafatsde la mà de la personaadulta o de la barana,alternant els peus.

Comencen a tenir controldels esfínters (primercontrolen l’orina iposteriorment les caques).

De 13 a 18 mesos exemple, si us plau, portales sabates; s’ha d’ajudar lacriatura a identificar elsseus sentiments dient, perexemple, estàs trista?

Qualsevol dubte sobre el desenvolupament de la teva criatura s’ha de consultar

el servei de pediatria.

Durant el primer any de vida,és important assegurar uncontrol sanitari periòdic de lacriatura per detectarqualsevol problema en el seudesenvolupament.

79

AJUTS PER A FAMÍLIES AMB NENES I NENSEl Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Famílies i d’In-fància del Departament de Benestar i Família, atorga cada any diversos ajuts a lesfamílies amb filles i fills petits. Aquests consisteixen en una prestació econòmicaper infant a càrrec de caràcter universal, és a dir, no sotmesa als ingressos de launitat familiar, i en prestacions econòmiques específiques adreçades a les famíliesamb part, adopció o acolliment múltiple. (Les edats dels infants i l’import de lesprestacions poden variar d’un any a l’altre).

Per a més informació: www.gencat.net/benestar

902 01 23 45

ELS ESPAIS FAMILIARS MUNICIPALSDes del món local (el teu municipi o consell comarcal) s’ofereixen serveis a les famí-lies amb infants fins a tres anys, escoles bressol, xerrades, tallers formatius per apares i mares...

Alguns municipis de Catalunya disposen del que s’anomenen genèricament «espaisfamiliars», els quals reben diferents denominacions (espai familiar, espai nadó, elxumet...), però comparteixen un model de base. Els infants assisteixen a un espaipensat i adequat a les seves necessitats, hi van acompanyats per la persona que enté cura, dues vegades a la setmana en sessions d’unes tres hores. Són espais per alsnadons i per a les seves famílies, on poden compartir experiències amb altres i enri-quir-se també amb allò que aporten aquelles persones que viuen un moment simi-lar. Per a tot això es compta amb el suport de l’equip educatiu, ja que els serveiss’organitzen de manera que les famílies i les seves criatures puguin fer coses con-juntament. En aquest sentit, són espais de context familiar atès que, a més de per-metre aquesta activitat, compten amb un espai específic perquè les persones adul-tes puguin fer diverses activitats juntes: xerrar, prendre cafè, llegir una revistaentre d’altres.

Consulta el teu municipi o consell comarcal sobre els serveis i els programes per ales famílies amb infants entre o i 3 anys.

Informacions d’interès