crèdits sumari - elpapiol.cat · carnestoltes 2002 edita ajuntament del papiol gabinet de premsa...

febrer 20022

Sumari

De bat a bat

Butlletí Informatiu del Papiol

Foto portadaCarnestoltes 2002

EditaAjuntament del PapiolGabinet de Premsa

CoordinacióSalvador Auberni

RedaccióFátima Palacios

Col·laboradors en aquest númeroJoaquim SerraElsa Garcia

Disseny, compaginació iimpressióCreacions Gràfiques Canigó, s.l.Tel.93 494 91 90Fax.93 405 29 81

Dipòsit legalB-46.893-2000

Tiratge1.700 exemplars

De bat a bat no es fa responsable de l’opiniódels seus col·laboradors ni s’identifica amb elsseus treballs publicats

pàg.Editorial 3El reportatge 4Carnestoltes 2002

Urbanisme 6Nova torre de vigilància a CollserolaContinuen les queixes a CorreusJa han començat les obres al camp de futbolEl Pla Estratègic va elaborar el seu primer diagnòstic en la Comissió d’Urbanisme

L’article 8Un compost casolà

Serveis Personals 9Policia Local del Papiol, més que un cos de seguretatLa família Pungiluppi dóna l’obra musical del compositorNou servei al Casal de la Gent Gran: el menjador de diaPracticar esport a la tercera edatPrograma sanitari d’atenció a la dona19 persones han obtingut feina a través de l’OMIOP durant 2001L’Ajuntament tramita ajudes econòmiques per a la família

Economia 12El pressupost del 2002 s’aprova sense cap vot en contra

Grups municipals 13

La Vida a la Vila 14Pessebre vivent, 12 anys d’històriaFotos de Reis 2002Adéu a la pessetaEntre fogonsNotre-Dame de París i Coriolà, protagonistes de la campanya d’hivern del teatreMetereologiaAllò que diuen els llibres

La nostra gent 18Josep Peraire, entre el formigó i la pintura

Horaris de transport públic i telèfons d’interès 20

Crèdits

Cartes

✏

Ja tenim el camp de futbol

Com a representant de l’Esport Base alPapiol, vull expressar la meva satis-facció pel començament de les tantesperades obres a la zona esportiva ien especial, les referents al camp defutbol, les instal·lacions del quals’havien quedat obsoletes. L’arranja-ment total d’aquesta zona que con-nectarà els diferents espais destinatsa la pràctica esportiva, és un granprojecte. Finalment, podrem gaudirtots, i en especial els nostres espor-tistes, d’un camp i uns vestuaris dequalitat.

Alejandro Martínez Téllez, Esport Base

PROGRAMA D’AJUT ALSNOIS/ES D’ESO AMB

DIFICULTATSProjecte de col·laboració I.B. bernatel Ferrer i Ajuntament del Papiol

Si ets jove, gran, o més gran, estàs dis-posat/da a oferir una mica del teu tempslliure per ajudar a nois i noies d’ESO,entre 12 i 16 anys que necessiten un copde mà amb els estudis, i creus que tens laformació suficient per fer-ho, vine a l’A-juntament a l’Àrea de Serveis Personals itindràs tot el recolzament necessari perpart nostra i del professorat de l’Institut“Bernat el Ferrer”

Soneto a Miquel PongiluppiIn memóriam

En el noble jardín que amaste tanto, se nos mueren las tardes del verano.

¡Qué profunda es tu ausencia, caro hermano,en tu casa, cerrada a cal y canto!

Han perdido las horas el encantodel manantial sonoro que tu manoderramó, día a día, sobre el piano,

firme, tenaz, sin pausa ni quebranto.

Surtidor incansable, humilde y tierno;labrador de esperanzas musicales:

¿a quién entregarás, hoy, tu fraternopentagrama de frescos madrigales?Ruego que velen tu descanso eternolas voces de los coros celestiales.

Rubén Olveira, El Papiol, 1993

RACÓ DE POESIA

3

Editorial

febrer 2002De bat a bat

Teniu a les mans el primer De Bat a Bat de l’any 2002. Elpassat mes de desembre us vam obsequiar amb el calendaridel nou any que recollia les portades de totes les revistesque han anat sortint puntualment cada dos mesos. És laprimera vegada que una revista d’informació ciutadana edi-tada per l’Ajuntament pot sumar 14 exemplars editats inin-terrompudament. Ens hem de felicitar. No ho dic d’unamanera cofoia per la quantitat seguida de revistes editades,la raó de la felicitació col˙lectiva rau en que el De bat a bat,és un mitjà de comunicació ciutadana on hi tenim cabudatots, des del propi equip de govern informant de la sevatasca i projectes, els partits que formem l’Ajuntament, elbullit del dia a dia del nostre poble, les entitats, associa-cions, persones singulars, fins a qualsevol crítica o opinióde qualsevol membre de la nostra comunitat. De Bat a Batés i vol ser la revista de tots.

Hem gaudit fa poc de la gran festa dels nens i nenes, laCavalcada dels Reis Mags, més recentment la gran festa dela disbauxa, el Carnestoltes. Els carrers de la nostra vilas’han omplert en una i l’altra festa de llum, de gent i deganes de gaudir. Les festes populars són formidables, elpoble s’expressa, participa i viu unit la celebració, noméscalen ganes de fer-ho. No hi ha festa sinó hi ha participa-ció, no hi ha festa si la gent no surt per carrers i places aviure-la. La festa és una manera de fer poble.

Entenc que fer poble vol dir compartir una idea o un projectei compartir en sembla que no vol dir pas pensar tots elsmateix. Es pot discrepar, evidentment i opinar diferent, jaque en el debat, la discrepància, el diàleg i amb l’acord elspassos endavant són més sòlids. Els ciutadans i ciutadaneshan d’exigir dels seus governants, el compliment de les pro-meses, la transparència de les seves accions i la honestedatpolítica i personal. Jo mateix com alcalde vostre vull sentir-me i em sento exigit i també l’equip de govern en el seu con-junt. Nosaltres, de manera recíproca, esperem dels nostresconciutadans fermesa, sinceritat i col˙laboració. Fer progres-sar un poble no és obra d’uns pocs, és obra de tots i totes.

En vuestras manos tenéis el primer “De Bat a Bat” del año. Elpasado mes de diciembre os obsequiamos con el almanaque delnuevo año donde se recogían las portadas de todas las revistasque han salido puntualmente cada dos meses. Es la primera vezque una revista de información ciudadana editada por el Ayun-tamiento llega a sumar 14 números que han visto la luz demanera ininterrumpida. Nos hemos de felicitar, y no lo digo porel orgullo de haber batido un récord, la razón por la que noshemos de felicitar està en que “De Bat a Bat” es un medio decomunicación ciudadana en el que todos tenemos cabida, des-de el propio equipo de gobierno informando de sus trabajos yproyectos, los grupos políticos que forman el Ayuntamiento, elbullicio del día a día de nuestra población, las entitades, asso-ciaciones, las personas singulares, y cómo no, las críticas y opi-niones expresadas por cualquier miembro de nuestra comuni-dad. “De Bat a Bat” es y quiere ser la revista de todos.

Hace muy poco que hemos disfrutado de la gran fiesta de losniños, la Cabalgata de los Reyes Magos, y tan sólo hace unosdías hemos vivido el Carnaval. Las calles del pueblo se hanllenado, en una y otra fiesta, de luz, gente y de diversión.Las fiestas populares son formidables; la gente se manifies-ta, participa y vive unida la celebración, sólo es necesariopredisposicón para ello. No hay fiesta sin participación, nohay fiesta si las gentes no se vuelcan a vivirla. La fiesta esuna forma de construir el quehacer colectivo.

Entiendo que vivir como un pueblo significa poder compartir unamisma idea o un proyecto y compartir me parece que no quieredecir pensar todos lo mismo. Se puede discrepar, evidentemente,y opinar de manera distinta. En el debate, en la discrepancia, enel diálogo y en el acuerdo, los pasos hacia delante son más sóli-dos. La ciudadanía ha de exigir a sus gobernantes el cumplimien-to de sus promesas, la transparencia en sus acciones, y su hones-tidad política y personal. Yo mismo, como alcalde vuestro, quierosentirme y me siento exigido. Así de siente también el equipo degobierno en su conjunto. Nosotros, de manera recíproca, espera-mos de nuestros conciudadanos, firmeza, sinceridad y colabora-ción. Hacer progresar el pueblo no es responsabilidad de unospocos, es obra y responsabilidad de todos.

Albert VilàL’Alcalde

Informació,participació i

diàleg

Información,participacióny diálogo

febrer 20024 De bat a bat

El passat 9 de febrer es vaviure una nit màgica i miste-riosa, on els rostres s’oculta-ven darrere les màscares, lespintures, la purpurina ...

Un recorregut més llargCap a les 9 del vespre tocades,va començar a l’Avinguda dela Generalitat, la desfilada de

colors pels principals carrersdel poble que va ser una micamés llarga que en anys ante-riors. En acabar, els partici-pants van lluir els seus engin-yosos vestits a l’escenari que esva instal·lar a la Plaça DoctorBarberà i poc després tothomes va dirigir al Casino, on es vacelebrar el tradicional ball.La nit de Carnestoltes és pera molts, una nit màgica, dediversió i desinhibició, lanostra personalitat s’ocultadarrere les màscares, elsvestits lluents. “El Carnes-

toltes és un dia per cele-brar, que tot el poble hiparticipi, deixar enrere elsmaldecaps i sortir aballar”, ens comenta AnaLópez, disfressada de papa-llona. Per Pepi Ortuño, de lacomparsa Discóbolo, “el Car-naval es una fiesta donde tevistes como nunca lo has

hecho antes. Y hace ya trein-ta años que me disfrazo!”.Els infants també estavendesitjant disfressar-se: “Ensfa molta il·lusió sortir ves-tides i desfilar per la passa-rel·la. A veure si guanyemun premi!”, ens diu CarlaPedraza, disfressada d’estel.

Disfresses originalsL’originalitat i la professio-nalitat han estat les prota-gonistes de les disfressesd’aquest any. La gran majoriahan dissenyat i realitzat els

seus vestits. Lluentons,lamé, teles daurades, xarol,barrets, plomes i plàsticslluents van apoderar-se delscossos dels participants. Mª Teresa Ahicart, ocultadarrere un vestit de bacallàsec, ens diu “vam estar pen-sant en una disfressa que nohagués sortit mai i desprésde tres mesos de feina, pro-

ves i recerca de materialsaquest és el resultat. El queimporta és sortir, sinó seriacom una traïció a la festa”.Fina Figueras, en canvi, “noteníem gaire temps, aixíque vam decidir fer aques-tes bosses de pa gegants,amb la roba ja tallada a labotiga i un pa gran al capque ja teníem a la granja”.

Disbauxa i enginy al Carnestoltes 2002

El reportatge: Carnest

La cort sencera d’Alícia en el País de les Meravelles, bossesde pa, estels, “dragqueens”, papallones, ampolles derefresc, bacallans secs entre d’altres disfresses, van inun-dar el carrer de llum, colors i molta disbauxa.

A c c é s s i t s

“Estels“ “Gallina Turuleta“ “Les Vedettes“

Carnestoltes infantil

El infants van cele-brar la seva festaparticular el diumen-ge al matí, on elsmés petits es vanconvertir per un diaen princeses, cava-llers, sirenes, brui-xes, Campanilla iPeter Pan, animaletsdel bosc i la selva...

Lluentons, lamé, teles daurades, xarol,plomes i plàstics lluents van apoderar-sedels cossos dels participants

5febrer 2002De bat a bat

toltes 2002

C a t e g o r i a “ C o m p a r s a “ E l m é s s i m p à t i c

E l m é s o r i g i n a l

“Alícia en el País de les Meravelles” “Discóbolo”

”Iberia”

“La chispa de la vida“

2

3

C a t e g o r i a I n d i v i d u a l o p e r p a r e l l e s

“Fashion al Papiol“ “Doble personalitat“ “Qué ha sido de la peseta“

21

1

“Les Papallones“

Els premis, com ja és tradicional els ha repartit el jurat segons l’originalitat, la simpatia i la categoria de comparsa i parella o individual, a més de tres accèssits que també va atorgar

3

Com a novetat, la desfilada dedisfresses, es va realitzar a la

plaça Doctor Barberà


UrbanismeNova torre de vigilànciade Collserola

Continuen les queixes a Correus

El gener passat el Consorcide Collserola, va instal˙laruna nova torre de vigilànciade 16 metres d’alçada, en elterme municipal del nostremunicipi que pertany alParc. La torre, anomenada“Mike”, es va començar aconstruir el mes de novem-bre. Segons Josep OriolSoler, responsable del pro-jecte, “en aquests momentsla torre encara no està aca-bada. Falta col˙locar elsvidres, la fusta de terra(paviment), alguns panellslaterals i del sostre (deviroc), etc. S’ha de tenir encompte que estem reno-vant vuit torres de guaitaalhora i que en aquestsmoments s’ha prioritzattenir-les totes aixecades el

més aviat millor, deixant peral final els temes d’acabats.De tota manera esperem quea mitjans de març estaranllestes del tot”.

DurabilitatLes torres de vigilància hantingut fins aleshores unaduració de 16 anys, i es vanhaver de substituir per unaqüestió de seguretat, ja queles escales no complien lanormativa. “Actualment, elcàlcul que fem és que dura-ran uns 15 anys però, ambun bon manteniment,poden durar el doble”.

Moltes milloresLa nova torre de guaita ésmés confortable i garanteixla seguretat laboral dels tre-

balladors, ja que compleixplenament la normativa.Sota el punt de vista delvigilant de prevenció d’in-cendis, “les millores sónevidents pel que fa a lacomoditat, visibilitat, con-

fort i seguretat, tan en l’ac-cés (escala de cargol) comen la cabina. El fet de tenirpassarel˙la exterior permetestar a dins o a fora en fun-ció del temps que fa i pas-sejar”, afegeix Soler.

El passat 31 de gener l’al-calde Albert Vilà es va reu-nir amb Vicenç Ibáñez iCardona, responsable terri-torial de la zona per inten-tar trobar solucions al pre-cari funcionament delservei de correus de Papiol.Aquesta ha estat ja la quar-ta reunió que l’Ajuntamentha mantingut amb l’empre-sa de correspondència enmenys d’un any. Demoment, l’Ajuntament hafet gestions perquè lesqueixes arribin a la seucentral barcelonina deCorreos, qui s’ha com-promès a prendre mesures i

resoldre les deficiències delservei.Davant la innoperànciaactual, el Consistori torna afer una crida a la ciutadaniaperquè els faci arribar lesseves queixes i formalitzinles reclamacions al RegistreGeneral de l’Ajuntament obé trucant en aquest telèfonde la seu de Correus Estatal:900 50 60 70.

L’Ajuntament jaha mantingutquatre reunionsamb Correus Seu de Correus del Papiol


El passat 16 de gener els mem-bres de la Comissió d’Urba-nisme i Mobilitat vancomençar els primers treballsd’anàlisi de la situació urbanís-tica del poble. La reunió vaservir per inaugurar la metodo-logia i el funcionament decadascuna de les Comissionsdel Pla i per posar sobre la tau-la, els punts forts i dèbils delPapiol així com les amenaces iles oportunitats, amb els que

compta El Papiol en l’àmbiturbanístic, segons van opinarels assistents i representants. En les properes setmanes, escrearà la Comissió d’Econo-mia que comprèn Agricultura,Indústria, Comerç i Turisme. Per la seva part, la Comissióde Cultura i Educació estàpreparant l’elaboració deldiagnòstic d’aquest sector, loqual tindrà lloc en el trans-curs del mes de març.

El Pla Estratègic va elaborar el seuprimer diagnòstic en la Comissiód’Urbanisme

Ja han començat les obres al camp de futbolAquest mes de s’han iniciatles obres al camp de futbol.Així comença la primerafase d’arranjament total dela zona esportiva tal i comes va anunciar en l’anteriornúmero del De bat a bat.

Les obres, que es preveu quetinguin una durada de vuitmesos, comprenen la cons-trucció dels vestuaris muni-cipals i d’unes noves gradespels espectadors així com lareestructuració del terrenyde joc.

Es preveu quetinguin unadurada d’uns vuitmesos

Clara Romero, coordinadora de la Comissió treballa en el primer diagnòstic

Les obres es van iniciar a principis del mes de febrer

Pla Estratègic: El Papiol 2010


Breus L’articleRecuperació de l’espai fluvial del Riu Llobregat

Una nova zona de passeigal carrer de les Parres

El passat mes desembre esva signar el conveni decol·laboració institucionalentre la Mancomunitat deMunicipis de l’ÀREA Metro-plitana de Barcelona, elConsell Comarcal del BaixLlobregat i la Diputació deBarcelona per treballar enun projecte marc per larestauració mediambiental

de l’espai fluvial del RiuLlobregat. Aquest projecteté com a principal objectiuestablir les intervencionsnecessàries a efectuar enel conjunt dels marges isistema fluvial del riu pera la seva recuperació comespai natural i per les acti-vitats de lleure dels ciuta-dans.

El carrer de les Parres s’ha con-vertit en una nova zona depasseig, després de que elconstructor que ha edificataquesta zona arrangés el carrer

amb jardineres i una aceraampla i còmoda destinada alpas de vianants. La renovaciós’ha fet seguint els criteris i lesdirectrius de l’Ajuntament.

La piscina municipalamplia els seus horaris

A partir d’aquest mes de febrerla piscina municipal obre unahora més cada dia de la set-

mana excepte els divendres idissabtes que continua amb elmateix horari.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres DissabteHorari 8’30- 22 h 8- 22 h 8’30-14 h 8-22 h 8’30-20h 10-14 h

Un compost casolàJa sabem que la gran quantitat de residus que generemés un dels grans problemes actuals de la nostra societat.La brossa orgànica representa el 31% en pes dels residusque generem a casa i, per aquest motiu és important quela reciclem per a fabricar-ne compost. Ja fa un any i migque els contenidors marrons del carrer, per a separaraquesta fracció de la brossa, ens resulten familiars alPapiol. Però nosaltres mateixos podem fer el compost apartir de les nostres deixalles orgàniques per mitjà delcompostatge casolà. Per a fer-ho, només necessitaremuna mica d’espai exterior, algunes eines i la matèriaorgànica que fem a casa nostra i ganes de fer-ho.El compostatge és un procés natural de descomposicióde la matèria orgànica que duen a terme orgànismes des-componedors (bacteris i fongs) i detritivors (com elscucs o les paneroles) presents a la brossa. Aquest procésnatural té lloc de manera espontània en unes condicionsadequades d’aireació, humitat i temperatura, que són elsfactors necesaris per a que es donin aquestes condicionsper a que els descomponedors facin la seva feina i a par-tir d’ella, s’elabora un mineral ric per a la terra anomenatcompost. Aquestes condicions adequades pel bon procéssón les que més haurem de vigilar si volem obtenir elnostre propi compost.El procés de compostatge casolà durà entre 6 i 12 mesos,al final dels quals obtindrem la satisfacció de veure comles nostres deixalles s’han transformat en un producte,d’un elevat poder fertilitzant, que podrem aplicar al jar-dí, als testos, a l’hort... A més a més, realitzar el com-post a casa nostra suposa un estalvi energètic considera-ble (en transport, mecanització) respecte a compostar agran escala en plantes especialitzades.Si us animeu i no sabeu per on començar, o si ja com-posteu a casa i teniu algun dubte o problema, podeucontactar amb la deixalleria i organitzaríem una sessió-taller per informar i donar els coneixements per fer unbon compost a casa. Un altre suport important per a les persones que optinpel procediment casolà es la Xarxa d’Amics del Compos-tage Casolà. Aquesta Xarxa va ser creada el 1998, periniciativa del CEPA, i té com objectiu posar en contactepersones que practiquen l’autocompostatge per inter-canviar experiències, resoldre dubtes i donar suport alsque comencen, així com realitzar trobades cada tresmesos. Si us voleu posar en contacte amb la Xarxa, hopodeu fer a les següents adreces:

Apartat de correus 117 08750 Molins de ReiAdreça electrònica: [email protected]

La Llei de Forces i Cossos deSeguretat de l’any 1986,defineix al seu article 53,quines són les funcions quela Policia Local ha d’exercirdins les seves competèn-cies, però les tasques delsagents van més enllà delsformalismes legals que mar-ca aquesta llei. Un policiaés, primer de tot una perso-na que ofereix un servei alpoble, que vol ser proper alciutadà. Segons l’actual res-ponsable de la prefectura“dins de les nostres fun-cions, el 70% de les actua-

cions de la Policia Local delPapiol són de caràctersocial, amb serveis assis-tencials als ciutadans queho requereixin. Per exem-ple, el dia de la nevadavam portar fins a casaseva, als avis que anavenen una ambulància ques’havia quedat atrapada ala neu”.

Policia de barriLa imatge que es té delscossos de seguretat nosempre ha estat moltpositiva. Molts recorden elseu passat repressiu i aracosta de fer veure que elsactuals agents ja no sóncom els de l’època milita-rista. “Molts ciutadanssovint es pensen que elsagents només estem permultar en lloc de regular,per reprimir en lloc deprotegir, per imposar enlloc de dialogar i no ésaixí. Precisament, el nos-

tre comès és ajudar icol·laborar amb el ciu-tadà. Som una policia debarri, que està a disposi-ció de la ciutadania. Iesperem d’ella la sevacol·laboració pel bé detots. També ajudem entasques socials i vetllemper la conservació delsespais públics. En defini-tiva, som la seva poli-cia”.

Acudir a la policiaPerò, malgrat tot, en quinscasos podem comptar ambl’assistència de la policia?“Normalment actuem encas d’accidents, robatoris,catàstrofes, agressions...però pel que respecta a laseguretat del nostre muni-cipi tots hi hem decol·laborar, no dubtant entrucar a la policia local perqualsevol situació sospito-sa que pugui posar enperill la tranquil·litat delpoble”.

Més mitjansL’any 2001 la Policia Local,que està formada actual-ment per 6 membres, haestat dotada de més mitjansper l’Ajuntament: ha arranjatla Prefectura amb nou mobi-liari i ha creat una petitazona de descans pels agents;s’han incorporat les novestecnologies i actualment ellocal compta amb ordina-dors i servei d’Internet peragilitzar els tràmits i lesgestions. “També s’hanadquirit un vehicle de tipusfamiliar, un Tot Terreny iuna moto de gran cilindra-da per facilitar els des-plaçaments més urgents”,afegeix el responsable.


Serveis personals

“El 70% de lesactuacions de laPolicia Local delPapiol sónassistencials o decaràcter social”

Policia Local del Papiol, més que un cos de seguretat

Aquesta és la nova Comissaria

Plantilla actual de la Policia

“Els agents estemper protegir iregular, no permultar, reprimir oimposar”

Sovint ens pensem que els cossos de seguretatnomés estan per això, per vetllar per la seguretatdel poble i posar multes. Més enllà d’això, la PoliciaLocal del Papiol duu a terme una tasca social moltimportant.


Serveis personals

La famíliaPongiluppi dónal’obra musical delcompositor

Nou servei al Casal de la Gent Gran: el menjador de dia

La Família Pongiluppi hadecidit donar l’obra inte-gral del compositorMiquel Pongiluppi a l’Es-cola Municipal de Músicadel Papiol en agraïment aque el centre porti el seunom. Segons la directorade l’escola, MontseFaura, “els familiarsestan molt orgullosos delfet que el centre porti elnom de Miquel Pongilup-pi. A més, a més per des-coneixement de l’obraque va composar, lamajoria inèdita, creuenque en farem millor ús siveiem que pot ser útil perl’aprenentatge musicaldels alumnes i el desenvo-lupament musical de l’es-cola. I són dos caixes ple-nes de música!”.

Investigació de l’obraL’escola ha posat en mar-

xa un grup d’investigacióper analitzar, catalogar iarxivar l’obra de Pongi-luppi. Aquest projected’investigació es diu “Lescaixes de música” i és unainiciativa municipal coor-dinada per l’equip direc-tiu de l’escola per donar-li vida a l’obra del músic.La directora afegeix que“hem cercat un composi-tor que coneix perfecta-ment l’estil, i juntamentamb l’ajuda d’un/aalumne/a de l’escola,començarà a registrartota l’obra a l’SGAE iinvestigarà els tretscompositius, i si esdonés el cas de trobarbon material, enregis-traríem i editaríem unrecull de peces d’en Pon-giluppi: sigui per piano,per cobla o música decambra”.

El passat 4 de febrer l’alcal-de Albert Vilà va assistir ala inauguració del nou serveial Casal de la Gent Gran, peracompanyar a les personesque van utilitzar els serveisdel menjador de dia. Les

persones interessades podendinar en el local o endur-seel menjar a casa seva. Laintenció és facilitar almàxim les diferents necessi-tats de les persones grans opensionistes.

Practicar esporta la tercera edatJosefa Fernández Avilés nosap nedar, però això noimporta. Amb l’energia queté als seus 72 anys es moucom un peix a l’aigua a lapiscina municipal. Una bonaensopegada fa un temps liva afectar les cames i gaire-bé no les podia moure, peròl’exercici aquàtic diari ha fetpossible que recuperi plena-ment la mobilitat.De bat a bat: ¿Cuánto hace queviene cada dia a la piscina?Josefa: Hace unos meses quevengo diariamente antes delas nueve de la mañana. Dbb: ¿En qué le ha benefi-ciado practicar ejerciciosen el agua?J: Después de la caída quesufrí hace un año casi no

podía mover las piernas asíque mis hijos me recomen-daron que fuera a la piscinapara recuperarme, y ha sidola mejor experiencia. Ahoracon los ejercicios de losmonitores muevo perfecta-mente brazos y piernas,subo cuestas...Dbb: Su mérito es dobleporque, aunque no sabenadar, se mueve perfecta-mente en la piscina. J: Le tengo un poco de mie-do al agua y necesito tocartierra, y aunque ya a miedad no quiero aprender anadar, no voy a dejar devenir nunca a la piscina.Estoy deseando que ama-nezca para meterme en elagua.


Des del començament delseu funcionament, l’any2001, l’Oficina Municipald’Informació i Orientació Pro-fessional (OMIOP) ha aconse-guit col·locar 19 persones adiversos llocs de treball. Actualment, hi ha 74 personesinscrites, dels quals 25 sónhomes i 49 són dones. SegonsTona Garriga, tècnica de Ser-veis Personals, “la demandamés habitual és d’auxiliard’ajuda a domicili i d’admi-nistratives. Quant a operàriesde fàbrica, les ETT ja cobrei-xen gran part d’aquestademanda. Els homes estan

més sol·licitats com a mossode magatzem. Però el querealment facilita trobar feinaés tenir carnet de conduir”.

OMIOPDes de que va començar afuncionar el servei de l’O-MIOP, adreçat als joves, jasón 32 els que han sol·lici-tat informació: elaboraciódel currículum, cartes de pre-sentació, orientació sobreestudis reglats, sortides pro-fessionals i inscripció al Ser-vei Català de Col·locació.Segons Tona Garriga, “un68,75% ha vingut per bus-car una feina a jornada par-cial o sencera, un 18,75%per orientar-se professio-nalment i buscar feina i un12’5% només ha vingut perinformar-se del servei”.

19 persones han obtingutfeina a través de l’OMIOPdurant 2001

Anualment, la Generalitatconvoca un ajut econòmicdestinat a unitats familiarsque tenen al seu càrrecinfants menors de 3 anys, omenors de sis anys en casde ser família nombrosa,per contribuir a fer compa-tibles les responsabilitatsfamiliars envers el menor,durant el període de temps

anterior al segon cicle de l’e-ducació infantil i que es pottramitar a l’Ajuntament.Consisteix en un ajut econò-mic de 480,81 euros(80.000’-ptes.) per infant, iel seu abonament s’efectuaràen un sol pagament.Per a ser beneficiari de l’a-jut, s’han de complir elssegüents requisits:

L’Ajuntament tramitaajudes econòmiques per a la família

Programa sanitari d’Atenció a la DonaLes dones del Papiol gau-dien d’un programa sanitariespecífic. Es realitzavaseguiment sanitari i preven-tiu des de l’ambulatori delPapiol i en cas d’intervenciódel servei de ginecologia esdesplaçaven a Molins deRei. L’Ajuntament de Molinsde Rei, a través de la sevaRegidoria de Sanitat, vacomunicar que a partir del2002 no es podia fer càrrecde l’atenció de les usuàriesdel Papiol.

Salvador Auberni, Regidorde Sanitat, es va reunir ambla Cap de la zona sanitària ala qual pertanyem, per tro-bar una solució al problemaplantejat. “Les dones delPapiol han viscut com unaverdadera pèrdua la modi-ficació d’aquest servei i éslògic que hi hagi preocu-pació i descontent. Lesautoritats sanitàries de laGeneralitat han de donarsolucions al problemaplantejat”, afirma Auber-

ni. Sortosament els resul-tats de les gestions realitza-des han estat positius.

El servei d’Atenció a laDóna seguirà tal com esvenia realitzant ambl’única varietat de quela vista ginecològica esfarà a Sant Feliu en llocde a Molins, podent-setramitar les demandesde visita amb l’especia-lista des del nostreambulatori.

L’Alcalde i Regidor, nosatisfets del tot, tenen con-certada una reunió a Barce-lona amb la Dra. Serrasol-ses de la Generalitat peraconseguir encara mésmillores per aquest impor-tant servei de seguiment iprevenció sanitària d’Aten-ció a la Dona. En el seumoment informarem delsresultats de les gestions deles nostres autoritats.

• Ser residents a Catalunya• Tenir a càrrec seu infants menors de 3 anys o menors de 6anys en cas de ser família nombrosa.

• No superar el nivell d’ingressos de la unitat familiar segonsaquesta taula:

- 3 membres 36.060,73 € 6 milions de ptes.- 4 membres 42.070,85 € 7 milions de ptes.- 5 membres 48.080,97 € 8 milions de ptes.- 6 membres 54.091,09 € 9 milions de ptes.- 7 membres 60.102,21 € 10 milions de ptes.- 8 membres 66.111,33 € 11 milions de ptes.- 9 membres 72.121,45 € 12 milions de ptes.- 10 membres 78.131,57 € 13 milions de ptes.


Economia

Ingressos Ordinaris 2002Ingressos Ordinaris 2002

Ingressos Ordinaris 2002

Joan Rius, regidor d’Hisendaens remarca els trets fonamen-tals del Pressupost de 2002,d’uns 4,294 milions d’euros: • És un pressupost realista

amb el moment que viu lanostra economia, ja quel’increment del PressupostOrdinari se situa en un 2’30% respecte l’any anterior (anivell d’Estat les previsionsrevisades són d’un 2’40 %).

• El pressupost reflecteix lapolítica de contenció dela pressió fiscal que apli-ca aquest equip de govern.Cal aclarir que altres muni-cipis del nostre entorn hanefectuat augments del 4%

en el Pressupost Ordinari,derivats dels ingressos perla pujada dels tributs.

• Racionalització de ladespesa, encara queaixò no ha impeditimplantar nous serveis.

• Un increment de la des-pesa de les àrees socials,consolidant els serveisexistents i implantar-ne denous: servei de menjadorper la gent gran, nou con-veni de dinamització del

Casal, nou conveni ambl’Esport Base, etc.

• Una millora dels serveisgenerals per als ciutadans:millora de les concessions iintroducció del servei deMicrobús, que connectarà el

centre del poble amb l’Esta-ció de Renfe.

• Les noves Inversions perl’any 2002 se situen en1,430 milions d’euros(uns 238 milions de pesse-tes), que s’han d’afegir als

1,298 milions d’euros (uns260 milions de pessetes)de projectes en curs del’any anterior. Aquestesxifres representen unapolítica ambiciosa d’Inver-sions pel present exercici.

• Es diversifica el finança-ment de les inversions,dintre dels paràmetresnormals d’altres municipis,i s’incorpora, -a part d’a-profitaments urbanístics icànons d’explotacions-l’endeutament en 901.518euros (uns 150 milions depessetes) a llarg terminicom a via complementàriaa la venda de terrenys.

El Ple municipal del passat 12 de desembre va aprovar inicial-ment i per unanimitat, el Pressupost General per l’any 2002.En aquests moments ja ha passat el termini reglamentari per

efectuar al·legacions, i per primer cop, hi ha hagut consensentre tots els grups polítics que formen el Consistori, fet queha estat valorat molt positivament per l’equip de govern.

El pressupost del 2002 s’aprovasense cap vot en contra

Imp. Directes

Imp. Indirectes

Taxes i Al. IngTranf. Corren.

Vendes Terr.

Tranf. Capital

Passi. financ.21,2% 31,6%

22,9%

1,7%7,4%

10,3%

4,9%

Desp. Personal

Desp. ServeisDesp. Financ.

Regiduries

Inversions

Passius Fin.

25,6%

0,22%

6,08%

0,5%34,3%

33,3%

Remodelació Camp futbol

Remodelació zona esportiva II

Projectes tècnics

Equips d’oficina

Reformes edificis municipals

Remodelació ajuntament I

Instalació emisora municipal

Altres bens inventalariables

Millores de carrers

Il·l.uminació Casc Antic II

Urbanització Carrers Sota Piscina

Projecte vial Circunvalació

Rotonda Poligon Industrial

Peatonalització Casc Antic I

Plaça del Castell

Les noves Inversions per l’any 2002se situen en 1,430 milions d’euros

Grups Municiplas


Activitat en tots els fronts

Darrerament s’han parlat molt dels temes relacionats amb lesinfrastructures de comunicacions com a conseqüència del desen-volupament del denominat P.D.I. 2001-2010.Aquest fa referència a les obres mes importants a realitzar durantaquest anys en la millora de les comunicacions i les infrastructu-res de Catalunya. Com son tren d’alta velocitat, noves línias demetro, tramvia del Baix Llobregat, metro del Besós, metro del Llo-bregat i del Vallès, línia de tren d’ampli europeu, port i aeroport,carreteres i autovies etc.Al Papiol, com Municipi del denominat passadís del Llobregat, l’hiafecten de manera molt important algunes d’aquestes actuacionscom el tren d’alta velocitat entre moltes d’altres.Una de les actuacions que ens afecta directament es l’ampliaciódel servei de rodalies i la seva nova reestructuració de la que for-ma part la tarifa integrada. Davant d’aquesta actuació els Munici-pis van prenen posicions per sortir-ne el mes afavorits possible.Molins de Rei, presenta diverses al˙legacions amb la finalitat demillorar els projectes i rebre millors serveis, Castellbisbal aconse-gueix entrar a la segona zona de RENFE que inicialment arribava aMolins de Rei i que l’anterior govern, encapçalat per convergèn-cia, va aconseguir que arribes fins al Papiol. L’actual govern Muni-cipal defensa els interessos del Papiol, encara que no sabem dequina manera o mes ben dit no ens ha fet o han volgut que fossimpartícipes en la seva estratègia per aconseguir els millors benefi-cis o millores de serveis per al poble.CDC desde un inici defensar la candidatura del Papiol per la ubica-ció als voltants de l’actual estació de RENFE de les infrastructuresper adequar-la com a intercambiador que conjuntament amb l’in-tercambiador de Sant Vicenç dels Horts dels trens de la Generalitatformin l’inici de connexió entre el transport públic de Barcelona iles seves rodalies, amb la resta de poblacions.Per aquesta instal·lació El Papiol disposa de terrenys al voltant del’estació que permeten l’ubicació dels serveis necessaris peraquesta finalitat. Es capçalera de la línia ferroviària de Mollet quees pretén potenciar i incloure dintre la xarxa de rodalies. Els com-panys de ERC varen fer notar ja fa temps que els nous barris com“La granja “ de Molins de Rei són més aprop d’aquesta estació queno pas de la del propi Municipi.Es evident que amb aquesta instal·lació El Papiol rebria un millorservei de comunicació amb l’increment de trens i es la forma via-ble de disposar del tan anomenat servei d’autobús que com allançadora entre els intercambiadors i les poblacions tindria unafinalitat financiable per estaments supra municipals. D’altremanera aquest servei es un luxe difícilment suportable per al nos-tre poble que amb els seus impostos hauria de suportar el dèficitdel servei.Esperem que el grup de govern recolzi aquestes gestions iniciadesi de manera conjunta amb el resta de forces polítiques i socials delpoble sapigui aconseguir per al Papiol un bon aprofitament delque representar la gran actuació del P.D.I. 2001 – 2010 i no úni-cament suportar els inconvenients de les seves infraestructures.

Estem ja ben entrats en el 2002, aquest any és un any especial, jaque després de la feina silenciosa i dura de planificació, reordena-ció i de disseny del que ha de ser l’evolució del nostre poble, feinaa la qual el nostre equip de govern hi ha treballat amb contundèn-cia, estem ja iniciant el camí de l’execució del pressupost 2002. Elpressupost ha estat elaborat amb criteris realistes i d’equilibri. Ésun pressupost on la inversió en obres d’infrastructura i l’aten-ció a les persones hi conten per un igual, és un pressupostil·lusionant ja que veurem realitzades obres que responen a vellesaspiracions del Papiol i que en gaudirem les persones, ens benefi-ciarà a tot el poble. Les màquines (excavadores, elevadors, etc...) ja s’han posat enfuncionament. Estan ja molt avançades les obres de la nova zonad’aparcament, l’urbanització del carrer de les Parres ja és una rea-litat, la profunda remodelació de la zona esportiva està en plenaacció, la realització de l’avinguda de l’Eixample del Papiol (anticvial de circumvalació) cada dia està més aprop. Els projectes ani-ran posant-se en moviment un darrere l’altre, i això passa almateix temps que la Festa de la Cirera i Fira de Comerç 2002 s’estàpreparant, la Setmana Cultural, que és la gran festa de les entitatsciviques i culturals, està gairebé a punt, l’Oficina d’Informació iOrientació Professional està donant el seus fruits, s’està treballantper aconseguir millores en el servei sanitari, la promoció educati-va, cultural i social és una realitat, i...Sempre hi ha persones i grups descontents, no plou mai al gust detothom. L’antídot d’això és el diàleg i la informació de primera mà.El nostre alcalde està rebent quantitat de visites de persones igrups. Els reb i els explica el que estem fent. El diàleg en directeés la millor manera per evitar els rumors i les intoxicacionsinformatives: “m’han dit que...”, “el meu amic m’ha dit que unamic seu l’hi ha dit que...”És possible que les coses es puguin fer millor, ningú és perfecte,però ningú pot superar la il·lusió, honestedat i amor pel Papiol del’actual equip de govern de Junts pel Papiol. Igualar-lo és difícil,superar-lo és impossible.

El Papiol i el P.D.I.

febrer 200214

Vida a la vila

De bat a bat

El Pessebre Vivent va viure laseva VII edició, després deque, ara fa 12 anys el Centred’Esplai “Les Escletxes” deci-dís dur a terme aquesta ini-ciativa. Jordi Bou, el coordi-nador del Pessebre aquestany, ha parlat amb De bat abat per apropar-nos a la sevahistòria. “ La idea va sorgirde l’esplai l’any 1990. Elsmonitors organitzaven elpessebre i els nens del cen-tre feien d’actors. Jo era unnen quan es va començar aorganitzar el primer pesse-bre. I des d’aleshores hi hanhagut molts canvis. Perexemple, al primer pessebreles cases eren de paper.També ha augmentat consi-derablement el nombred’actors, fent participar apares de l’esplai i gent d’al-tres entitats...”. Malgratque la seva activitat no haestat continuada, poc a pocel pessebre ha anat adquirint

més qualitat en el muntatgei en les representacions delsdiferents episodis del naixe-ment del Nen Jesús. “Aquestany hem fet una gran tasca.S’han construït noves cases,hem creat una espectacularil·luminació, s’ha dissenyatun vestuari propi amb 120vestits i hem escrit nousguions que els han llegitnarradors en directe”.

La preparacióUn pessebre vivent reque-reix una gran participació imolta organització per aque l’escenografia, l’am-

bientació i els personatgessiguin fidels a la històriaque representa. “L’organit-zació del pessebre suposaaplegar molta gent, coor-

dinar els guions de lesrepresentacions, demanarajuts i subvencions, dissen-yar els espais i la vesti-menta, etc. Portem treba-llant des del mes de

setembre gairebé cadadia”. La col·laboració deles empreses, comerços ialgunes entitats també fanpossible que el projecte tiriendavant. “Aquest any vanproposar al Teatre LesEscletxes i al Grup Andrò-mina que participés peractuar en les representa-cions. També molts papio-lencs ens ha prestat algu-nes de les seves peces perfer l’ambientació i hemrebut alguna ajuda econò-

mica dels comerços iempreses del poble”.

Moltes visitesAquest any el pessebre harebut moltes visites tant degent del poble com delsentorns. “Hem comptabilitzatunes 1000 persones durantels tres dies que va estarexposat. Crec que és un bonbalanç, després de dos anysque no s’havia organitzat”.

Federar-se Aquest any, a més a més deles subvencions de l’Ajunta-ment, ha rebut alguna ajudade la Diputació de Barcelo-na. “Hem rebut subven-cions de l’Ajuntament delPapiol i de la Diputació.Això ens facilita les cosesper pensar en federar-nos iaixí poder comptar ambmés ajudes. Però volemesperar a que el Pessebrees consolidi al poble i a lacomarca i en el momentque podem agafar el com-promís de fer-ho cada any,doncs ja ens tornaríem aplantejar formar part de laFederació”.

Pessebre vivent, 12 anys d’històriaEls 23, 25 i 26 de desembre passats, vam poder assistir a una edició més del Pessebre Vivent. Aquesta ja és lasetena vegada que l’Esplai de la Parròquia organitza el Pessebre a l’entorn del Castell, un espai privilegiat onel temps i l’espai es fonen amb el Jerusalem de l’època.

Unes mil personesvan visitar elPessebre Viventaquest any


Fotos de reis 2002, El somni d’una nit d’hivern

La nit més màgica pels infants és el cinc de gener. Aquí us mostrem els moments més entranyables de la Cavalcada de Reis 2002

febrer 200216 De bat a bat16

Vida a la vilaAdéu a la pesseta

Ja pensem en euros

Primer de totens hem defelicitar per-què, tot i serun poble petit,tant els ciuta-dans com els

comerciants han fet el pas a l’eurode forma ràpida i sense embuts.Sota el meu punt de vista, però, elvalor de la nova moneda no estàencara gaire assumit i la percep-ció d’empobriment de la gent estàmolt accentuada. Aquesta sensa-ció però, poc a poc anirà desapa-reixent i tots serem capaços defuncionar econòmicament noméspensant en euros.

Anna Corominas, regidora de Comerç i Indústria

Entre fogons

Ànec mut, perFrancisca Asnà

Dificultat: BaixaTemps de preparació: 1 hora

Ingredients:1 ànec trossejat a ser possible ten-dre , 1 cap d’alls1 gotet de vi blanc, millor ranci, 1branca de canyella gran, unes gotesd’anís, oli i sal

Preparació1 Es posa a escalfar una cassola de

fang amb oli, un cap d’alls sensepelar i la canyella

2 Es renta l’ànec trossejat i senseescorre’l, seguidament es posa ala cassola

3 Es tapa i es deixa a foc lent durant30 minuts

4 S’afegeix el vi i la sal i es deixauns altres 10 minuts fins que estàgairebé cuit i llavors se li afegei-xen les gotes d’anís

Consell: Mentre es cou cal vigilarque no es ressequi i si cal, d’afegirmiques d’aigua. És deliciós

Podeu enviar les vostres receptes i consells culinaris a la redacció del butlletí, durant la primera setmana de cada mes. Cal que tam-bé ens porteu la foto del plat que heu preparat. Aquesta vegada hem triat un plat ben calent i nutritiu. Tothom a llepar-se els dits!

El nou any ens ha regalat l’entrada de l’euro. Comerciants, usuaris, botiguers, gent gran, infants han hagut d’acostu-mar-se de pressa a la nova moneda. El comerç ha dut a terme la part més dura. Sovint s’han convertit en els bancs decanvi de la nova moneda, han hagut de fer grans despeses per l’adaptació de les màquines registradores, balances,escriptures en euros, etc. Segons els darrers números un 99% de compradors ja paga en euros, i generalment l’adap-tació als nous preus ha estat ràpida, encara que és latent una petita desconfiança entorn al famós arrodoniment.

Antonio Rius, peixater: “S’ha fet una mica d’enrenou la principi perquè nohi havia molta moneda a fora per fer-la circular i nosaltres hem estat elsbancs de la petita moneda. En tres dies vaig recollir 40.000 ptes en mone-des de cèntims i d’1 i 2 euros”.

Encarna Navarro, carnissera: “La gent ha tingut molta paciència i con-fiança, cosa que no m’esperava. Només falta que se’ns quedin els preus eneuros i la concepció de si és car o barat”.

Albert Carrelló, forner: “A la gent gran li costa més, però de moment,com que els preus estan en les dues monedes no hi ha tant problema.Aquest vindrà segurament al mes de març quan només sigui en euros”.

Justo Hernàndez, de 87 anys: “Estamos en el año 2002 y volvemos atrása los años 30 con los centimillos. Podrían haberlos hecho enteros sin tan-ta moneda. Tengo la sensación de que tengo menos cuartos que tenía,aunque valgan lo mismo”.

Club d’arquers: Jordi Lorenz,segon a la Lliga Nacional

El passat cap de setmana de febrer, JordiLorenz, component del Club d’Arquers va ferun inici de Lliga espectacular. Va participara la Lliga Nacional “Recorregut de Bosc 3D”celebrada a Monte del Vieso (Madrid) i vaaconseguir la segona posició en la modali-tat “recorbat de caça”, la seva especialitat.

L’hora del conte al Centre de Lectura

El passat 29 de desembre es va cele-brar l’hora del conte al Centre Munici-pal de Lectura. Va ser una sessió forçaentretinguda, ja que en Pep Tort, unespecialista en l’art d’explicar contes,va combinar les rondalles tradicionalsi les narracions actuals amb cançons i

jocs d’animació, aconseguint que elpúblic gran i petit pregués part activa,transformant l’entorn en un espaimàgic.Segons l’Elsa Garcia, responsable de labiblioteca, “tothom va sortir força satis-fet i el que és millor, amb ganes de llegirels llibres que en Tort va comentar. Provad’això va ser la demanda de llibres perpart dels assistents”.

A més a més…


Notre-Dame de París iCoriolà, protagonistesde la campanyad’hivern del teatre

El passat 26 degener els segui-dors de la Cam-panya municipalVine al teatre,van gaudir delfamós musical“Notre-Damede París”, basaten la novel·la

de Víctor Hugo. La història narra lesaventures de Quasimodo, el geperutde la Catedral parisina.

Un clàssic“Coriolà”, tot un clàssic univer-sal de William Shakespeare, va

ser l’obra escollida pel mes defebrer, a qui van assistir algunsdels admiradors del dramaturganglès. La funció es va oferir alTeatre Nacional de Catalunya.

Pels infants, màgiaDins de la categoria de Teatre Fami-liar de la Campanya d’Hivern, l’Ajun-tament ens ha reservat un especta-cle infantil de màgia: el “MagLari-Increïble”. Aquesta és unarepresentació que mostra totes lesespecialitats i emocions del món del’il·lusionisme. L’exhibició serà a laFundació Joan Miró del Recinte deMontjuïc el proper 17 de març.

Temperatura màxima21.6 el dia 12Temperatura mínima2.9 el dia 18

Precipitació máxima5.7 l. el dia 16

Vent Màxim61.2 km/h el dia 6

FEBRER (fins el 19)Temperatura màxima: 17.6 el dia 5Temperatura mínima: -5.4 el dia 25

Precipitació máxima: 15.2 l. el dia 15 en forma de neu

Vent Màxim: 40.3 km/h el dia 29

DESEMBRE

Temperatura màxima20.2 el dia 28Temperatura mínima0.2 el dia 17

Precipitació máxima3.6 l. el dia 23

Vent Màxim54.7km/h el dia 24

GENER

Des del Centre Municipal de Lectura

Allò que diuen elsllibres

LA BIBLIA DEL'ARBRE DEL VERÍBarbara Kingsolver Ed. PROA, 2000

Un pastor protestant ambla seva esposa i les sevesquatre filles va de missio-ner des de la seva ciutatGeorgia al Congo Belga en

1959. Allà coneixerem a través decadascú dels seus protagonistes com es vivia, lafam, les plagues, la mort i el tedi de les donesdavant les dificultats de la vida que mai semblenacabar. Però sobre tot, cal remarcar la ironia mor-daç de la escriptora amb que tracta la follia evan-gelitzadora del reverend, obstinat a imposar la teo-logia cristiana damunt la fe elemental dels nadius.

La metereologia per Eduard Serra


La nostra Gent

Un Peraire adolescent, vaheretar l’ofici del pare, quiregentava el seu taller depedra artificial al Sarrià delsanys 30. Van ser uns anysen que va aprendre l’ofici,va familiaritzar- se amb elsmaterials, les tècniques,etc. “Vaig començar als 14anys a treballar la pedra i

anava a l’escola nocturna.Després, vaig començararquitectura a la Universi-tat, però vaig deixar-hoperquè el que jo volia eraestudiar Belles Arts.

Una passió oculta, la pinturaEl que realment li agrada-va en Peraire era la pintu-ra: era la seva gran passiói vocació. Ja des de petitl’agradava el dibuix i vatenir un professor que elva afeccionar a l’art. “Elque jo volia era pintar.

Les circumstàncies però,no em deixaven gairetemps per dedicar-m’hi.Em vaig apuntar a BellesArts, però només hi ana-va quan podia i vaig

decidir renunciar a lapintura professional itreballar exclusivamental taller” De moment,s’hi dedica a estones per-dudes quan la feina li hopermet i ha realitzatalguna exposició. “A lapintura un s’hi ha dededicar en cos i ànima,has de néixer ambaquesta inquietud sinó,ets un dominguero del’art”.

Un artista empresariActualment, la sevafàbrica de pedra artificialocupa tot el seu temps.És un taller que es dedicaa l’ornamentació de faça-nes, jardins, reconstruc-cions fidels d’escultures”.Amb un equip d’escul-tors, arquitectes, opera-ris i aprenents, Perairedissenya i dóna forma ales seves creacions.“Tenim la sort de treba-llar amb bons professio-

nals de diferentsàmbits, però acostu-mem a respectar lesdirectrius dels clients.Malgrat tot, amb el teuesforç personal i mate-rial que comporta l’es-cultura s’ha de notar lateva participació i peraixò sempre queda unaparcel·la per la creació.L’experiència també t’a-juda a adoptar un crite-ri i a aconsellar-los”.

“A la pintura un s’hi ha de dedicar encos i ànima, has de néixer ambaquesta inquietud sinó, ets undominguero de l’art”

Josep Peraire, entre el formigó i la pinturaJosep Peraire, és papiolenc d’adopció des fa uns 16 anys, queva ser quan, envel·lit per la bellesa del poble va decidir muntarel seu taller de ciment al nostre poble. Des dels 14 anys dedicala seva vida a l’art de la pedra i el temps que li resta, a la sevavertadera gran passió, la pintura.

Una de les seves obres pictòriques: Portal, 1999

Josep Peraire al seu estudi

La seva feina, encara queno ha estat el seu vertadersomni, li entusiasma i s’hisent molt satisfet. “Sem-pre que puc faig d’artista,

però el que no podria fermai, per la meva respon-sabilitat, és fer d’artistaabans que d’empresari”.

Escultura realistaEn la seva faceta personalcom escultor l’estil realis-ta és el que li aporta méssatisfaccions. “Hi treba-

llo més a gust i sé valo-rar-ho millor, encara quealguna vegada he aca-bat claudicant amb

alguna cosa moderna,perquè agrada a tothom,però en aquest móntambé hi ha molt de falsi a vegades ens volen fercombregar amb rodes demolí i per això ja no hipasso”.

Pedra artificial: un material noblePerò la pedra artificial,sovint la qualifiquencom un material de bai-

xa qualitat, inferior ipoc elegant. En Peraire,però no està d’acordamb aquestes afirma-cions “La pedra artifi-cial és un material tannoble com la pedraautèntica. El formigópot adoptar unes for-mes magnífiques i con-vertir-se en allò quevulguis, amb la matei-xa elegància que elmineral autèntic”.


“El que no podria fer mai, per lameva responsabilitat, és serartista abans que empresari”

Monument al Doctor Robert, Passeig de Sant Joan, BCN

Casa Gustavino, Passeig de Gràcia, BCN Entrada del Palau de la Música, BCN Casa Loewe, Passeig de Gràcia, BCN

Mirador Comtes de Siscart, Plaça Catalunya, BCN

“Acostumem a respectar lesdirectrius dels clients, però sempre

queda una parcel·la per la creació”


Vull trucar a ...

Horaris RENFE

Horaris Autobusos

Horaris Autobusos nocturns

➜

➜ ➜

➜ ➜ ➜ ➜ ➜➜Papiol Barcelona Manresa

Dies feiners

5.41 10.04 17.046.17 11.04 17.346.47 12.04 17.597.07 13.04 18.297.29 13.29 18.597.37 13.59 19.298.08 14.29 20.29 8.37 15.04 21.158.59 15.34 21.599.34 16.04 22.41

Papiol Barcelona Manresa

Dissabtes i festius

6.16 10.46 17.467.17 11.46 18.467.45 12.45 19.598.17 13.46 20.588.46 14.46 21.459.17 15.45 22.179.45 16.46 22.40

Papiol Martorell S. Vicençde Calders

Feiners

5.46 13.00 18.306.54 13.30 19.007.15 14.00 19.307.42 14.30 20.008.15 15.00 20.308.45 15.30 21.009.16 16.00 21.309.45 16.30 21.45

10.15 17.00 22.0911.00 17.30 23.4112.00 18.00

Papiol Martorell

Dissabtes i festius

7.46 16.179.10 17.16

10.10 18.1611.16 19.1612.17 20.1613.16 21.1614.17 21.4615.16 22.34

CASTELLBISBAL PAPIOL BARCELONA

Laborables Dissabtes Diumengesi Festius

El Papiol El Papiol El Papiol

6.20 7.25 9.257.00 (Directe) 9.25 12.157.25 11.25 15.258.25 (1) 13.25 17.309.25 15.25 19.45

10.25 17.25 (1)

11.40 (1) 18.2513.25 20.2514.40 (2)

15.2516.40 (1)

18.2519.40

S O R T I D E S D ’ A L T R E S P O B L A C I O N S

de dilluns a divendres:

Sortides Sortides Sortides Castellbisbal Barcelona Molins de Rei

6.05 (A) St. Just 7.00 (A) 7.206.45 (A) Directe 8.10 (A) 8.307.10 (A) 11.40 (A) 11.30 (D. Papiol)8.10 (1) Molins 13.00 (A) 12.009.10 (A) 14.15 (A) 13.20

10.10 (A) 15.30 (A) 14.3511.10 (1) Molins 17.00 (A) 15.5013.10 (A) 18.15 (A) 17.2014.25 (A) (2) 19.15 (A) 18.3515.10 (A) 20.00 (A) 19.3516.25 (1) Molins 21.10 (A) 20.2018.10 (A) 21.3019.25 (A)

Dissabtes laborables

Sortides Sortides Sortides Castellbisbal Barcelona Molins de Rei

7.10 (A) St Just 8.15 (A) 8.359.10 (A) St Just 10.15 (A) 10.35

11.10 (A) St Just 12.15 (A) 12.3513.10 (A) 14.15 (A) 14.3515.10 (A) 16.00 (A) 16.3017.10 (1) Molins 19.15 (A) 19.3518.10 (A) 21.15 (A) 21.3520.10 (A)

Diumenges i festiusSortides Sortides Sortides

Castellbisbal Barcelona Molins de Rei

9.10 (A) 10.15 (A) 10.3512.00 (A) 13.00 (A) 13.20 15.10 (A) 16.10 (A) 16.3017.15 (A) 18.15 (A) 18.3519.30 21.15 21.35

Ajuntament 93 673 02 20Dispensari Municipal 93 673 15 35CAP Molins (Consultes) 93 668 77 11Creu Roja 93 668 10 26Servei d’Urgències Molins 93 680 28 76Servei d’ambulàncies-Urgències 061Farmàcia Vilà 93 673 07 74Escola Pau Vila. Direcció 93 673 00 22Cicle Inicial 93 673 03 36Educació Infantil 93 673 08 83Escola Bressol El Cucut/Escola Música 93 673 12 79Correus 93 673 02 40Policia Local 93 673 20 00

93 673 09 22Mossos emergències Trànsit 088Bombers Sant Feliu 93 666 10 80

Piscina Municipal 93 673 03 96Pavelló d’Esports 93 673 03 77Pistes de Tennis 93 673 01 45Centre de Dia, J. Tarradellas 93 673 01 90Casal d’Avis, A. Figueras 93 673 16 53Centre de Lectura, E. Faura 93 673 20 41Casal de la Dona 93 673 11 95AVARIES

Aigües 93 337 02 84Fecsa-Enher 900 77 00 77Telefònica 1002Catalana de Gas 900 75 07 50

ATENCIÓ AL CLIENTAigües 900 71 07 10Fecsa-Enher 902 50 77 50

Cementiri 93 673 05 35

(A) Viatge per Autopista (2) Excepte juliol i agost(1) Viatge només fins a Molins de Rei Agost: Horari dissabtes

Sortida de BCN- Plaça Catalunya *Arribada estació de RENFE-El Papiol1,05 - 2,05 - 3,05 - 4,05 1,38 - 2,38 - 3,38 - 4,38* Recordar al conductor que ens dirigim (si és el cas) a la part alta del Papiol

Transports i telèfons d’interès

BU

TLLE

TÍ D

’IN

FOR

MA

CIÓ

MU

NIC

IPA

L D

EL P

AP

IOL

Núm

. 13

Fe

brer

200

2

Serveis PersonalsPrograma sanitarid’atenció a ladona

pàg 11

Pla Estratègic:1er diagnòstic dela Comissiód’Urbanisme

pàg 7

La nostra gentJosep Peraire,entre el formigó ila pintura

pàg 18

De ba

t a ba

t

20022002CarnestoltesCarnestoltes

El pressupost de 2002 s’aprova per unamimitatpàg 12

crèdits sumari - elpapiol.cat · carnestoltes 2002 edita ajuntament del papiol gabinet de premsa...

Documents