conciliaciÓ de la medicaciÓ: efectivitat d’una intervenciÓ sobre la reducciÓ dels errors de...

CONCILIACIÓ DE LA MEDICACIÓ: EFECTIVITAT D’UNA INTERV ENCIÓSOBRE LA REDUCCIÓ DELS ERRORS DE MEDICACIÓ

VIII JORNADES IDIAP, Bellaterra 19 d’abril de 2012

Isabel Rosich Martí, Alejando Allepuz Palau, Teresa Arranz Castella, Carme Buxeda Mestres, Begoña Robles Centelles, José Carlos Mol ina.

INTRODUCCIINTRODUCCIÓÓLa conciliació de la medicació es un procés formal i estandarditzat per obtenir la llista complerta de la medicació prèvia d’un pacient, comparar-la amb la prescripció activa, analitzar i resoldre les discrepàncies detectades. És un procés dissenyat per a reduir els errors de medicaments en els punts de transició.

OBJECTIUOBJECTIU

DISSENYDISSENY Estudi d’intervenció abans-desprès que va incloure 200 pacients donats d’alta de medicina interna. Es va considerar error de conciliació (EC) aquella discrepància no justificada clínicament entre la medicació crònica habitual del pacient i la que constava a l’informe d’alta.

RESULTATSRESULTATS

CONCLUSIONSCONCLUSIONS

0%

4%

8%

12%

16%

20%

OmissióComissió

Diferent dosi, via ,

pauta

Duplicitat

Interacció

Prescripció incompleta

Pre-intervenció Post-intervenció

%-14,7%

-38,2% -83,4%-62,6%

Variació dels EC segons tipus d’errorVariació dels EC segons tipus d’error

Revisió de la conciliació de medicaments �� anàlisis situació basal

Revisió de la conciliació de medicaments �� anàlisis situació basal

Gener- febrer 2010Gener- febrer 2010

INTERVENCIÓ:1. Presentació i difusió en sessió clínica 2. Intervenció en els punts crítics del procés.

� ingrés (transició AP-Hospital) � alta hospitalària (transició Hospital-AP)

INTERVENCIÓ:1. Presentació i difusió en sessió clínica 2. Intervenció en els punts crítics del procés.

� ingrés (transició AP-Hospital) � alta hospitalària (transició Hospital-AP)

Març-abril 2010Març-abril 2010

Revisió de la conciliación de la medicació�� anàlisis post-Intervenció

Revisió de la conciliación de la medicació�� anàlisis post-Intervenció

Maig-Juny 2010Maig-Juny 2010

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

A B C D


0%

4%

8%

12%

16%

A B C D


Variació de la gravetat dels ECVariació de la gravetat dels EC%

-29,4%-37,5%

22,9%

Distribució de la Gravetat dels ECDistribució de la Gravetat dels EC

%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

A D

igesti

u

B S

ang

C C

ardiov

asc.

D D

erma

G G

enito

U.

H H

ormon

e s sist

J A

ntiinf

ecc.

L An

tineo

M M

-esque

l.

N N

erviò s

R R

espir

S Sen

tits

V Vari

s


Distribució dels EC segons Grup farmacològicDistribució dels EC segons Grup farmacològic

- C: Sist. cardiovascular- N: Sistema nerviós- A: Sist. digestiu/metab- R: Sist. Respiratori

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

A Dige

stiu

B S

ang

C C

ardiov

asc.

D D

erma

G G

enito

U.

H H

ormon

es si

st

J Ant

iinfec

c.

L A

ntine

o

M M

-esq

uel.

N N

erviò

s

R R

espir

S Se

ntits

V Var

is


Variació dels EC segons Grup farmacològicVariació dels EC segons Grup farmacològic

-25,5%-15,0%

-6,0%

-54,6%

%

-31,4%

-25,2%

ISRA -57,6Betabloc. -83,6Diürètics -43,1Hipolipemiants -72,5

0

10

20

30

40

50

60

Parac

etam

ol

Omepra

zol

Enala

pril

Furos

emida

Salbu

tamo

l

Simva

stati

naAA

S

Ipratr

opi o

Digoxi

na

Pred

nison

a

Metfor

mina

Acen

ocum

a rol

Clopido

grel


Variació dels EC segons principi actiuVariació dels EC segons principi actiu

-7,7%

-49,8%

-81,8%

-34,7%

-17,9%

-83,2%

-69,6%

-26,0%

-100%

-56,8%

35,0%26,0%

45,0%

%

Activitats prèvies: Consens d’unes recomanacions genèriques

Activitats prèvies: Consens d’unes recomanacions genèriques

153 pacients donats d’alta53 exclosos:

. Èxitus entre AH i 1ª visita AP

(24,5%). Pacients atesos per un metgedel equip investigador (32,1%). Sense canvis en el tractament(9,4%). Realització de cateterisme (7,6%). Visita AP després de 60 dies

(5,7%). Altres (20,8%)

100 inclosos



(24,5%). Pacients atesos per un metgedel equip investigador (32,1%). Sense canvis en el tractament(9,4%). Realització de cateterisme (7,6%). Visita AP després de 60 dies

(5,7%). Altres (20,8%)

100 inclosos



(16,7%). Pacients atesos per un metgedel equip investigador (23,8%). Sense canvis en el tractament (4,8%). Realització de cateterisme (5,9%). Visita AP després de 60 dies

(19%). Altres (29,8%)

100 inclosos



(16,7%). Pacients atesos per un metgedel equip investigador (23,8%). Sense canvis en el tractament (4,8%). Realització de cateterisme (5,9%). Visita AP després de 60 dies

(19%). Altres (29,8%)

100 inclosos

Pre- Intervenci ó Post- Intervenció

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

OmissióComissió

Diferent dosi, via , pauta

Duplicitat

Interacció

Contraindicació

Prescripció incompleta


Distribució dels errors de conciliacióDistribució dels errors de conciliació

* En l’anàlisi no es van considerar:• Fàrmacs d’eficàcia dubtosa com AINEs tòpics• Automedicació, fitoteràpia• Medicació de dispensació hospitalària

* En l’anàlisi no es van considerar:• Fàrmacs d’eficàcia dubtosa com AINEs tòpics• Automedicació, fitoteràpia• Medicació de dispensació hospitalària

Classificació de la gravetat dels errors de conciliació (EC) segons la categorització del National Coordinating Councilfor Medication Error Reportingand Prevention

En les següents taules i figures es descriuen els principals resultats obtinguts

Avaluar l’impacte d’una intervenció dirigida a millorar la conciliació de la medicació (CM)

El nostre estudi mostra que és possible implementar un procés estandarditzat de conciliació de la medicació amb un impacte rellevant sobre la reducció dels errors de medicació, sent en el nostre cas d’un 26,2%. L’alta hospitalària és un moment crític i d’alta vulnerabilitat pel pacient, en la que és important una bona comunicació entre nivells assistencials. En aquest sentit, la implementació d’un procés sistemàtic de revisió i conciliació de la medicació contribuiria a la seguretat del pacient.

conciliaciÓ de la medicaciÓ: efectivitat d’una intervenciÓ sobre la reducciÓ dels errors de...

Health & Medicine