CONCERT

DMITRI HVOROSTOVSKY

Diumenge 6 de novembre de 2016, 18hDmitri Hvorostovsky, baríton

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del LiceuMikhail Tatarnikov, director

PROGRAMA

PRIMERA PART

Anton RubinsteinThe Demon: “En l’aeri oceà”

(The Demon: “Na vozdushnom okeane” )

Mikhaïl GlinkaRuslan i Liudmila: Obertura

Piotr Ilitx TxaikovskiPikovaia dama: “Una vegada, a Versalles”

(Pikovaia dama: “O, tak poslushaite... Odnazhdy v Versale”) La donzella de neu - Dansa dels Skomorokh (Orquestra)

Serguei RakhmàninovAleko: “Tot el campament dorm”

(Aleko: “Ves tabor spit”)

Piotr Ilitx TxaikovskiEugene Oneguin: Polonesa (Orquestra)

Aleksandr BorodínPríncep Igor: “Ni el son ni el repòs”

(Knyaz Igor: “Ni sna, ni otdykha…” )

SEGONA PART

Gioachino RossiniGuillaume Tell: “Resta immobile”

Giuseppe VerdiUn ballo in maschera – Preludi acte II (Orquestra)

Don Carlo: “O Carlo ascolta…Io Morro”

Pietro MascagniCavalleria rusticana – Intermezzo (Orquestra)

Giuseppe VerdiRigoletto: “Cortigiani, vil razza dannata”

George BizetCarmen: Preludi (Orquestra)

“Votre toast Toreador”

DMITRI HVOROSTOVSKYCONCERT

Vint-i-cinc anys després del seu debut al Liceu -va cantar el Pròleg i el paper de Silvio a Pagliacci, de Leoncavallo, l’abril de 1991-, el gran baríton siberià Dmitri Hvorostovsky torna al coliseu de la Rambla amb un programa que combina les seves dues pas-sions -l’òpera russa, el seu repertori natural, i els grans personatges de Giuseppe Verdi-, i inclou dues atrac-tives pàgines de Gioacchino Rossini i Georges Bizet.

La vetllada s’obre amb “Na vozdushnom okeane”, l’ària de més vol líric de The Demon (El Demoni), l’obra mestra d’Anton Rubinstein, en la qual recrea l’atmosfera nocturna amb suaus colors orquestrals i mostra l’agitació del protagonista amb una pro-gressió dramàtica que culmina en un clímax de gran bellesa. L’obertura de Ruslan i Liudmila, de Mihkaïl Glinka, amb la seva imparable energia rítmica i un melodisme d’arrel popular, donarà pas a tres enci-sadores peces de Piotr Ilitx Txaikovski. De la genial Pikovaia dama (La dama de piques), Hvorostovsky ha triat la “Ballada de Tomsky”, pàgina de gran valor teatral perquè a través del relat de Tomsky, que exi-geix caràcter i varietat de matisos, s’explica la male-dicció que pesa sobre la Comtessa -coneguda com la Dama de piques-, que amaga el secret de les tres cartes que asseguren l’èxit en el joc.

Dues mostres de l’art orquestral de Txaikovski -la “Dansa dels Skomorokhs”, de la música incidental de La donzella de neu, i la coneguda “Polonesa” d’Eugene Oneguin-, s’intercalen entre dues signifi-catives àries que completen la mostra russa. Aleko és la primera incursió en el món de l’òpera de Ser-gei Rakhmàninov; de fet la va compondre el 1892, amb 19 anys, per l’examen final del Conservatori de Moscou; en la coneguda Cavatina d’Aleko, mentre els gitanos dormen en el campament, afloren amb voluptuositat lírica les passions i la gelosia del jove Aleko. La segona joia és “Ni el son ni el repòs”, de la gran òpera El príncep Igor, d’Aleksandr Borodin,

ària de desbordant càrrega expressiva, amb frases àmplies i intenses que transmeten el dolor i els re-cords del príncep Igor i l’anhel per salvar Rússia dels seus enemics.

La segona part del concert s’obre amb la sublim “Resta immobile”, una de les grans joies de Guillau-me Tell, òpera absolutament genial amb la qual Rossini va tancar a París, el 1829, el seu catàleg operístic: grandesa expressiva i perfecció vocal van de bracet en aquesta gran ària, que és el cor del drama, quan Guillem Tell, obligat a disparar una fle-txa a una poma sobre el cap del seu fill, s’acomiada d’ell amb emoció continguda.

Dues pàgines orquestrals, el Preludi de l’acte II d’Un ballo in maschera, de Verdi, i el famossísim Inter-mezzo de Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, donaran respir al solista en l’últim tram del concert, en el qual inclou dos emble màtics papers verdians: Rodrigo, de Don Carlo, i Rigoletto. Del primer gaudi-rem d’una de les escenes més colpidores, la mort de Rodrigo, “O Carlo ascolta...Io Morro”, retrat suprem de l’emoció lírica i la noblesa del cant verdià. En el cas de “Cortigiani, vil razza dannata”, ens situen al cor vital de Rigoletto amb la força dramàtica d’una de les escenes més genials de tot el teatre musical de Verdi per la intensitat, la riquesa de matisos -de la ràbia contra els cortesans al dolor del pare-, i la brillantor vocal que exigeix un dels personatges més transcendentals en la carrera d’un baríton.

En un canvi d’estil i estètica, l’òpera francesa tanca el programa amb dues famoses pàgines de Carmen, de Bizet: el Preludi, i la “Cançó del Toreador”, que expre-sa l’emoció de la festa, la gallardia i la passió del tore-ro Escamillo amb una melodia universalment popular.

Javier Pérez Senz Periodista i crític musical

BIOGRAFIESORQUESTRA

Aclamat internacionalment , el baríton rus Dmitri Hvorostovsky destaca per la seva veu cultivada, el seu sentit innat de la línia musical i un legato natural. La seva trajec-tòria l’ha dut a importants teatres d’òpera d’arreu del món i festivals internacionals de renom, entre ells la Royal Opera House, el Metropo-litan Opera de Nova York, l’Opera de París, el Bayerische Staatsoper de Munich, el Festival de Salzburg, el Chicago Lyric Opera o el Teatro alla Scala de Milà entre d’altres. El seu repertori inclou òperes completes, recitals i concerts que ha compartit amb primeres figures de l’escena internacional com Renée Fleming, Barbara Frittoli , Sondra Radva-novsky o Jonas Kaufmann entre d’altres. Per a aquesta temporada 2016/17 l’esperen els principals escenaris del món, des del Metro-politan Opera fins al Royal Opera House, a més del seu debut al Teatre Bolshoi de Moscú. Va debutar a Pagliacci la temporada 1990/91 cantant el pròleg de Silvio.

DMITRI HVOROSTOVSKY Baríton

Mikhail és el director musical del Teatre Mikhailovsky de Sant Petersburg. Després de fer el seu debut al Teatre Mariinsky al novembre de 2006 amb l’estrena del ballet Metaphysics, va començar a dirigir una gran varietat d’òperes en grans teatres com el Teatre alla Scala de Milà, la Bayerische Staat-soper, La Monnaie de Brussel·les o l’Òpera de Bordeus entre d’al-tres . També ha protagonit zat nombrosos concerts dirigint a formacions com l’Orquestra Filhar-mònica de Rotterdam, l’Orquestra Nacional de Radio France, la Royal Scottish National Orchestra o l’Or-questra Filharmònica de Monte-Carlo entre moltes altres. A més de Dimitri Hvorostovsky, Tatar-nikov ha compartit escenari amb primeres figures de l’òpera com Anna Netrebko, Neil Shicoff o Vilde Frang. En les properes temporades, Mikhail dirigirà les noves produc-cions de Lady Macbeth of Mtsensk a la San Francisco Opera, Manon Lescaut a la Deutsche Staatsoper de Berlín, The Gambler a l’Opera de Monte-Carlo i concerts amb la Seoul Philarmonic o la Seattle Symphony entre altres. Debuta al Liceu.

MIKHAIL TATARNIKOV Director

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l ’orquestra més antiga de l’Estat espanyol. Durant gairabé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, alexander Glazunov, Otto-rino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Ha estat la prota-gonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre. Després de la reconstrucció de 1999, han estat directors titu-lars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

TrompaIonut Pogdoreanu *Carles Chordà Pablo Cadenas Jorge Vilalta

TrompetaFrancesc Colomina *Danel Morales

TrombóJordi Berbegal *David Morales, Luis Bellver *

TubaJose Miguel Bernabeu

TimpaniSalva Soler

PercussióJordi Mestres Mario García

ArpaBleuenn Lefriec

VioloncelPeter Thiemann *Guillaume Terrail Ass. SolistaÒscar Alabau Ass. SolistaMathias Weinmann Ass. SolistaEsther Clara BraunCarme Comeche Adam GlubinskiJuan Manuel Stacey

ContrabaixSàvio de la Corte, *Cristian Sandu Ass. SolistaFrancesc Lozano, Javier FierroSebastian ForestFelipe Contreras

FlautaAlbert Mora *Joan J. Renart Sandra Luisa Batista (picc) *

OboèVicent Llimerà *Raul Pérez Emili Pascual (CA) *

ClarinetLaura Mañez *Juanjo Mercadal *Dolores Payá

FagotBernardo Verde *M. José Rielo Francesc Benítez (CFg) *

Violí ILiviu Kmorna ConcertinoOlga Aleshinsky *Oksana Solovieva Christo Kasmetski Birgit Euler Renata TanollariOleg Shport Yana Tsanova Margaret Bonham Sandra Stanculescu Sergei Maiboroda Paula BanciuClaudia SansónAriadna Torner

Violí IIEmilie Langlais *Liu Jing Ass. SolistaRodica Monica Harda Ass. SolistaAndrea Ceruti Mijai Morna Kalina Macuta Piotr Jeczmyk Annick Puig Sergi Puente Cèlia JohèHelena Muñoz

ViolaAlejandro Garrido *Fulgencio Sandoval Ass. SolistaMarie Vanier Claire Bobij Bettina BrandkampFranck TolliniPeter BucknellLaura ErraGonzalo Castelló