1

CONCEPTES PSICOLOGIA DIFERENCIAL

Resum Sara Navas

- VARIABILITAT DE LA CONDUCTA: Variacions en el comportament tant cognitiu com emocional. Objecte d’estudi de la psicologia diferencial. Aquestes diferències s’estructuren en tres nivells:

o Variabilitat interindividual: diferències de comportament entre diferents individus. La psicologia diferencial defineix una variable psicològica determinada i posa als subjectes en la mateixa situació per comparar-ne la variable. També es poden descriure comportaments similars i definir grups de categorització. La intel·ligència i la personalitat són dos grans constructes que s’investiguen.

o Variabilitat intraindividual: diferències constatades en el comportament d’un mateix individu. Poden ser:

Intra. Diacròniques: canvis constatats al llarg del cicle vital. Dl seu desenvolupament es relaciona amb la variable edat i són canvis IRREVERSIBLES: maduració, aprenentatge, envelliment, malalties, danys cerebrals....

Intra. Sincrònica: es manifesta amb força estabilitat al llar del temps. Variabilitat pròpia de l’individu i ens indica com està organitzat en els diferents trets o variables. Poden ser reversibles.

Altra classificació: Reversibles (efectes fisiològics de l’ansietat), parcialment reversibles (per aprenentatge o algunes malalties) i irreversibles (diacròniques).

CONSISTÈNCIA: organització manifestació d’un comportament. VARIABLITAT: funció adaptativa. ESTABILITAT: regularitat del comportament en diferents moment.Juan Espinosa: “La individualidad se caracteriza a través de la estabilidad, que garantiza la identidad y el cambio y la generación de Nuevos comportamientos.”

o Variabilitat intergrupal: diferències entre grups que prèviament han estat classificats segons algun criteri. La pertinença en grups, a més de fomentar certes maneres d’actuar fomenta reaccions de la resta de la població que estaran influenciats per la pertinença : raça, ètnia i sexe clàssics.

PROCEDIMENT METODOLOGICMètode hipoteticdeductiu. Passos:

- Observació del problema- Formulació d’hipòtesi- Deducció de conseqüències- Verificació de la deducció: experiment- Formulació d’una teoria explicativa.

METODES EN PSICOLOGIA

2

- Experimental: adaptat a la psicologia de Pavlov i Wundt. Donar explicació als fenòmens estudiats mitjançant experiments que requereixen el control i la manipulació de variables prèviament definides.

- Correlacional: Galtom i Spearman. Tracta de definir l’estructura de la conducta estudiant correlació/covariació de les respostes, però no estudiant la causalitat a diferència de l’experimental. És característica de la psico Diferencial.NO ES POT ESTUDIAR CAUSALITAT ESTUDIANT CORRELACIONS perquè la info que aporta es limita a indicar si dues variables es relacionen entre si.

RECOLLIDA DE DADESObjectivitat: en el registre (observador). A l’avaluació (estandarditzats). Interpretació – presa de decisions.Fiabilitat: grau de precisió i solidesa d’un mètode o tècnica de registre: quocients de fiabilitat, comprovacions.Validesa: correspondència observacions – fenomen estudiat. Hi ha de diferents tipus: interna, externa, de constructe, estadística.TIPUS DE DADESDades L (life): comportament quotidià, observació directa de la conducta, llenguatge habitualDades t (test): situacions experimentals, dissenyades per a obtenir informació sobre una conducta mitjançant proves objectives. Validesa limitadaDades Q (qüestionaris): Dades O (Block 93) Procedents del judici entre observadors diferents. Heteroavaluació.

Cattel 46: Fonts i efectes diferents de la variabilitat conductual:- Aleatoris: atzar, imprevisibles.- Sistemàtics: mecanismes i processos que actuen conjuntament. Tres fonts de variació:

Situació (estímul) . Ocasió (moment temporal) i persona (variables de l’individu).

CANVI INTRAINDIVIDUAL I METODES

DISSENYS TRANSVERSAL: estudia una mateixa variable en grups observats en un mateix moment. Grups definits per mateixes edats i mateixes influències sociohistòriques.DESCRIUEN NO EXPLIQUEN. Limitació : EFECTES DE COHORT: diferències atribuïbles a l’edat o a les influències, ja que es confonen amb efectes de l’edat.

DISSENYS LONGITUDINALS: mateixos subkectes en diferents moments. Evita els efectes de cohort i permet generalitzacions. Els canvis observats en un mateix individu als observats en grups.

DISSENYS TIME LAG: estudien els mateixos individus amb la mateixa edat, avaluant les variables amb el mateix procediment. El problema, però, és que no informen del canvi intraindividual.

3

MÈTODES TEÒRICS D’INTEL·LIGÈNCIA

MODELS FACTORIALS: anàlisi factorial per a arribar a descriure l’estructura de la intel·ligènciaTEORIA BIFACTORIAL DE LA INTEL·LIGÈNCIA Spearman (1904). 2 components:

- Factor general g : comú a tota mesura: plasticitat del sistema nerviós, base referida a una int. De tipus natural o biològica. Molt important en processos de discriminació sensorial i memòria. Es relaciona amb la rapidesa i productivitat intel·lectual: energia mental: es considera factor hereditari i reflecteixen moltes habilitats: verbal, mecànic, numèric.

- Factors específics s, prpis de cada tasca. Indiquen l’eficiència dels mecanismes mentals específics. Depenen de g. Resultat de l’aprenentatge individual i reflecteixen moltes habilitats.

- Subteoria explicativa: neogènesi: la intel·ligència genera nous continguts.MODELS FACTORIALS JERÀRQUICSCattell MODEL Gf I Gc. Desglossa g en dos factors organitzats jeràrquicament:

- INTEL·LIGÈNCIA FLUIDA (Gf): capacitat. Massa total d’associació o combinació del cevell. Aspecte biològicament determinat. Fluida: sense forma, estructura primigènia. Capacitat d’adaptació a noves situacions, actua en qualsevol tipus de tasca.Capacitats: inferència, inducció, amplitud de memòria, flexibilitat de clausura, classificació, rapidesa i potència. Es mesura per tests lliures d’influència culturals, de raonament inductiu, de formació de conceptes, memòria numèrica..És un component biològic i hereditari. Influïda per l’estat biològic de l’organisme, l’acció dels gens, funcionament cerebral, nutrició, desenvolupament i degeneració.

- INTEL·LIGENCIA CRISTALITZADA (Gc): Rendiment. Habilitats i estratègies que s’adquireixen sobre la influència de l’entorn cultural. És sòlida, fixa i d’estructura determinada i ordenada.Es refereix a capacitats que han estat cristal·litzades per aprenentatge acumulats. Factors primaris de Veron: verbal, mecànic i social. Deriva de la història de l’aprenentatge individual. Integra capacitat de comprensió verbal, de relació, operacions vinculades ala vida quotidiana. Aplicació de la Gf a la pràctica. Actua en tasques que requereixen entrenament, educació, cultura: test aptituds verbals. Coneixements generals. Avalua influència escolar, influïda per factors com qualitat, formació, etc.

+HORN: AMPLIACIÓ:Gf: inductiu, deductiu i amplitud de memòria.Gc: comprensió verbal, coneixement mecànic i aptituds numèriquesGv: visualització, representació mental visual.

CARROL 93 : MODEL D’ESTARTS: Factors relacionats amb l’aprenentatge.

4

MODELS FACTORIALS NO JERÀRQUICS

Thurstone: Aptituds mentals primàries: va criticar la proposta d’un factor general g. Va defensar l’existència de diferents aptituds que coexistien en funció de les exigències de l’ambient. La intel·ligència és adquirida: apresa.

PMA: PRIMARY MENTAL ABILITIESComprensió verbalFluïdesa verbalNumèricaEspacialMemòria velocitat perceptualRaonament inductiu

GUILDFORD: Model d’estructura de l’intel·lecte. (SOI,Structure ofIntellect,1967)Taxonomia creuada de característiques que ell va identificar en les capacitats cognitives, amb intenció exhaustiva (alguns autors el denominen "model morfològic").

5

MODELS COGNITIUS

ENFOCAMENT CRONOMÈTRICTemps de reacció: El TR s'ha d'entendre com el temps que triga una persona a percebre (pels òrgans sensorials) un estímul i a donar una resposta (tot i que hi ha diferents factors que afecten la latència de resposta, des de la modalitat sensorial de l'estímul presentat a efectes de processos cognitius com l'atenció, etc.).

DONDERS: mètode subtractiu:TR SIMPLE: deteccióTR ELECCIÓ: detecció més discriminacióTR DSIJUNTIU: es presenten dos estímuls i s’ha de respondre als dos però de manera diferent.

Stenberg: mètode factorial additiuEl que es mesura amb aquest mètode no és el temps que inverteixen els processos mentals en la realització de la tasca sinó inferir aquells factors determinants de les diferents etapes del processament, perquè l'additivitat fa referència als factors, no a les etapes del processament.

Mètode simulació per ordinador

6

Estudia com es processa la informació quan es pensa i s'actua de forma intel·ligent, comprenent la intel·ligència en termes de velocitat de conducció neural. La psicologia cibernètica ha desenvolupat com a camp d'investigació el processament de la informació mitjançant models de simulació per ordinador, prenent de la disciplina general cibernètica la idea d'estudiar els sistemes de control i d'autocontrol tant dels organismes com de les màquines.

VELOCITAT I EFICIÈNCIA MENTALLlei de hick: el temps que es triga en prendre una decisió augmenta a mesura que s’incrementa la complexitat de l’estímul. Temps de decisió depèn de les eleccions possibles.

TEORIA TRIÀQUICA D’STERNBERG

INT: activitat mental dirigida amb el propòsit d’adaptació a entorns del mon real.

INTEL·LIGÈNCIA REIXIDA: Combinació entre l’analítica, la creativa i la pràctica.

MODEL DE LES INTE·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE GARDNER

els models conductistes d'aprenentatge i els psicomètrics són un fracàs en l'educació (període en què s'estimula la intel·ligència) perquè consideren l'individu com un organisme passiu, que rep estímuls als quals respon segons la seva història prèvia d'aprenentatges. La intel·ligència no és una capacitat general i fixa (tipus factor g), la ment humana té una "enorme complexitat".Basebiològica: la defineix com "un potencial psicobiològic per a resoldre problemes o crear nous productes que tenen valor en el seu context cultural". Així, el desenvolupament de les diferents intel·ligències depèn de la biologia, però interactua amb les històries d'aprenentatge i amb l'experiència de l'individu. "La intel·ligència és una combinació de diferents aspectes, i de la seva particular combinació sorgeixen les diferències individuals".TIPUS

- Verbal – lingüística- Lògica- matemàtica- Visual-espacial

7

- Musical- Interpersonal- Intrapersonal naturalista- Corporal - cinèsica