Comprensi lectora. Prosa

Monstre que aparegu a Pere Serra i Postius el dia 28 de febrer de 1732. [...]

Com ning no ignora, el nostre culte escriptor era mercer d'ofici amb botiga al carrer de l'Argenteria, on despatxava tota mena de frivolitats de fantasia. [...] A I'entresl del mateix immoble, amb gust i sense superficials refinaments, hi tenia I'habitatge i la gran biblioteca, als quals es pujava per una escala de cargol que, travessant la botiga, arrencava d'una tenebrosa cava en el subsl, que li servia de magatzem. Aquell dia, quan arrib a Barcelona, era ja hora foscant, aix que decid anar a passar el rosari a la capella de Sant Sever i, acabada la funci, dirigir-se cap a casa a sopar amb el desig de donar, abans, un tomb per la botiga i veure si tot estava en ordre. Res d'anormal no observ. Quan s'entretenia, per, apilant uns mocadors de fil, primoterament brodats, sent un sorollet a la cava. Tement que no fossin rates, baix els graons illuminant-se amb una candela, i les sangs se li glaaren a les venes en contemplar I'horrible visi que li sorgia al davant. Fu un xiscle estrident i, mentre se li eriaven els cabells, lIen la candela, fug escales amunt, es parapet a I'entresl i pos darrere la porta una calaixera i diverses cadires que trob a I'abast de la m. Tot, per, fou intil. ja que la porta i els embalums cediren i deixaren entrar el Bernab, monstre d'aparena humana, cobert de pelatge negre, sense boca i amb tres ulls que fulgien amb una esglaiadora llum rogenca. No podent-ho resistir, el dissortat Serra i Postius caigu en basca. L'endem, per (i per ms escorcolls que fu), no trob rastre del monstre. A partir d'aquest moment comen el calvari del nostre erudit, car el Bernab se li apareixia indefectiblement a la mateixa hora i desapareixia a la matinada. No deia res ni demanava res, noms requeria la seva presencia.

! " # $ %

1. Defineix les paraules segents. Usa el diccionari si s necessari: a) mercer:

b) foscant:

c) primoter:

d) embalum:

2. a) A qu es dedica en Pere Serra i Postius?

b) Com s en Bernab?

c) Qu vol en Bernab?

&

d) Quines sn les reaccions fsiques que provoca a Pere Serra l'aparici de Bernab?

3. Respon les qestions segents: a) Quina tipologia textual ha usat lautor daquest text?

b) A quina part de lobra pertany aquest fragment? Justifica la teva resposta:

c) Quin tipus de narrador explica la histria? Justifica la teva resposta:

4. Escriu, en unes vint lnies, per quin motiu creus que en Bernab s un fantasma.

'

& () () () ()

Vaig ser destinat a la ciutat fluvial de Tuxpan. En arribar-hi, una multitud suada, lenta, macilenta, ens esperava i omplia els carrers estrets de tal manera que a penes s podem avanar amb les nostres ambulncies i camions. Havem d'obrir-nos cam treballosament. Els indis solament cedien el terreny que trepitjaven empesos per la pressi dels para-xocs. La calor era sufocant. Avanvem amb lentitud, com el ganivet que talla una barra de sab estovada. L'aspecte trist, gaireb estupefacte, d'aquella multitud esgrogueda, no em deixava entendre com havien trobat forces per llanar-se al carrer. Visiblement molts estaven atacats de febre i en tenien Iexpressi dextenuament, el color groc i els ulls inflats. Jo no sabia aleshores que una de les varietats d'aquella malaltia lanomenada ambulatria permet sovint al malalt anar d'aqu d'all amb una enganyosa sensaci de benignitat. De tota manera, noms en posar el peu a terra descobrem malalts que, de sobte, vomitaven pels carrers sucs negres o b queien a terra presos de convulsions i agitats de calfreds. La ciutat de Tuxpan s'ala a les dues vores del riu, si b l'esglsia, el mercat, la caserna i el gros de les cases estan a la riba dreta. Ens van destinar al vell hotel de la ciutat, casalot mig de pedra, mig de fusta, que el governador de l'Estat fu transformar rpidament en hospital. De les casernes de fusta de prop del riu ens trameteren un destacament que acordon el flamant hospital. Al principi jo creia que la fora ens havia de protegir dels malalts que acudirien a demanar en massa els nostres socors, per aviat vaig comprendre que ning no vindria all voluntriament i que la rebuda callada del primer dia havia estat la forma ndia de la protesta i de l'hostilitat. L'endem de la nostra installaci en aquell hospital improvisat, el cap de lexpedici ens va reunir al vestbul, on, contra una paret, va fer enganxar un gran mapa de la costa mexicana de l'Atlntic. Els rius hi eren molt destacats, a color. Amb un punter a la m, aquell home ens va dar, damunt el plnol, les primeres instruccions sobre la malaltia que anvem a combatre.

LLUS FERRAN DE POL: La ciutat i el trpic

1. Respon les preguntes segents: a) Com descriu el narrador la multitud que els va rebre?

b) Com es diu la malaltia que han de combatre?

c) Quins sn els seus smptomes?

d) On es troba la ciutat de Tuxpan? Com la descriu?

*

2. Analitza lexpressi segent: com el ganivet que talla una barra de sab estovada. a) Qu vol dir?

b) Quin recurs estilstic ha emprat lautor en escriure-la?

c) Amb quines altres paraules podries dir el mateix? Raona quin recurs estilstic has emprat:

3. Determina i explica quina tipologia textual susa en aquest text:

4. Escriu, en unes vint-i-cinc ratlles, com el protagonista pot convncer un indi que ha danar a lhospital a curar-se de la malaltia.

+

' , , , ,

Germinal, estirat, tenia larma a punt, per no disparava, no volia disparar. Un mal de cap refinat li cenyia el front dolorosament. Eixordat per les detonacions que espetegaven al recer, se sentia obligat a escoltar els sons de guerra com si fos deure seu de destriar-ne les tonalitats. Aix la seva atenci distingia entre la veu dels musers, un crit de comandament de Lpez Mellado, un renec de Ramrez acabant de muntar la metralladora sobre els seus peus; desprs un nou element, una nova veu imperiosa penetrava l'espetec de les armes. I altre cop lavs de llibertat: Sn dissoltes les unitats de l'exrcit. Sn llicenciades les forces de l'exrcit. Lladraven els musers. Germinal gir el cap vivament i vei al seu pilar, a dos pams del seu cap, la marca de limpacte. Per ell no dispararia. La veu imperiosa sorgia esllavissant-se per entre els trets, convincent, captivadora. Germinal sentia darrere seu la tensi del moment. Sabia prou b els desigs dels soldats, les temors rancunioses dels altres. La metralladora cosia laire insistentment, per no ofegava lalta veu radiada. Germinal se sent el bra trepitjat, i tot d'una vei el sergent al carrer, de cara a la casa, amb una pistola a cada m, congestionat, cridant i disparant, fins que caigu bocaterrs, ferit a lesquena. Els seus braos feren encara una contracci com si volguessin arrossegar el cos ferit. Per tot d'una s'afluix i qued immbil. Rosas, un dels tinents, recerat rere un dels pilars, groc com la cera, s'esforava a lligar-se un mocador al bra ferit. El tinent mir Germinal amb ulls llagrimosos i digu, com un plany: Per qu no dispares? Germinal torn a mirar davant seu. Si havia de disparar, dispararia arran de terra per no fer mal als bons companys que tan b deturaven la facci. Per, per qu dispararia? O per qu no dispararia contra els seus enemics?

CSAR AUGUST JORDANA: Redre dun soldat (adaptaci)

1. Explica el significat de les paraules segents:

a) eixordar:

b) musers:

c) esllavissar-se:

2. Contesta les preguntes segents: a) Les veus de qui distingeix en Germinal?

b) Com descriu el sergent abans que el fereixin?

-

c) I als altres companys?

3. Analitza els recursos expressius usats a les frases segents: a) lladraven els musers:

b) la metralladora cosia laire insistentment:

c) groc com la cera:

4. Digues a quin dels cinc sentits es fa referncia explcita en aquest text. Enumera les paraules que ho demostren:

5. Escriu en unes dues-centes paraules els motius pels quals creus que Germinal es nega a disparar.

.

**** /0 ) /0 ) /0 ) /0 )

Que tu plantis papers per faanes i portes, al peu del campanar, als vidres de lescola, als bancs de la capella de les monges, al portal de lhort de lOriola, a les estacions de tren de Valldoreix, a les parades del mercat de fruita, a la sortida del funicular, damunt les cartelleres del cinema, a la sala de ball, a la torratxa de la Casa del llamp, a lescrivania de la rectoria, sota els fanals del passeig, a la mateixa porta de lalcova... Que ho escriguis en lletra rodona, o en pal sec, o b a la romana, en carcters dimpremta forastera, en elzeveri, en lletra molt ampla o en cursiva.... Amb carb dur i gruixut, amb guixos exaltants o amb mangra de color de sang donada... Qu hi puc fer jo, Francesca, qu haig de dir, si amb els ulls aclucats ja s el que escrius: No momplis ms de flors: ja no testimo.

/) 12 3

1. Defineix el significat de les paraules segents: a) torratxa:

b) escrivania:

c) mangra:

2. Contesta les preguntes segents: a) Qui escriu el text comprs entre que tu plantis [...] i [...] sang donada?

b) Qui escriu loraci no momplis ms de flors: ja no testimo?

3. Raona on creus que transcorre lacci daquest text:

4

4. Posat a la pell de la Francesca i escriu en unes dues-centes paraules un correu electrnic a un/a amic/ga on li expliquis el que et passa amb la teva antiga parella.

5

++++ 6 /7 6 /7 6 /7 6 /7

Jo tinc capritxades d'artista, i busco soletat, tristeses i coses que enterneixen pels assumptos dels meus quadros. A la nit, millor que de dia, trobo aquestes coses. A vegades me'n vaig cap a la Barceloneta i no paro fins a la platja: all em recreo veient la mar, que, com sempre, la trobo desfent-se els rulls de sa cabellera blanca; sembla que vulgui amagar ledat, amb la pressa que es treu de damunt aquells flocs que I'envelleixen. De seguida les meves idees prenen la tristor que a mi m'agrada: i amb la poca historia que s, em represento els combats navals, los naufragis, la mortandat i els alts i baixos per qu ha passat aquell immens desfet d'aigua. I sentint aquestes concepcions grandioses, veure's amb la necessitat de pintar vanos! S, pinteu assumptos de tal categoria en una tela de vano, i veureu la rebuda que us far el quinquillaire que dna feina. I aix?; que s'ha trastocat?, dir mig aclucant los ulls guaitant lo pas a certa distncia. Qui vol que s'hi venti amb aquestos desastres? Que es pensa que vull esgarrifar les meves parroquianes i que no tornin ms? Tinga, ja se'l pot quedar vost, aquest esperpento: me queda a deure les barnilles. Aixs me va tractar un firataire que ara, perqu t establiment i diners, vol entendre de pintura millor que els artistes que ens hi morim de fam. Paisano, la cdula. Jo em vaig girar tot sobtat: Tens cara de pais i t'escomet la policia? T'han pres per conspirador, vaig pensar, a lacte. Precisament m'estava en un pedrs de la Rambla contemplant la lluna, fent-hi consideracions potiques, comparant-la amb una moneda falsa, per sa grogor i sa cara borrosa, i trobant certa similitud amb lo duro fals clavat en lo taulell de l'estanc. Vost em pren per altre vaig dir. Un servidor s artista i no tinc res que veure amb la justcia. Qu fa vost en aquestes hores de nit? Estudio. Doncs, segueixi. Per, home, si per ms que m'esgargamelli vost no mentendr: nosaltres, los artistes, estudiem la naturalesa; no s si em comprn: jo ara estudiava un efecte de lluna per un quadro. B, aix ja ho explicar a una altra banda. I com vaig veure que per I'esbirro no hi valien clars ni obscurs, li vaig dir: I si anssim a prendre una copeta? Vamos all digu. Vrem entrar al Caf Nou; all s'ompliren les copes i, amb cinc minuts tontos que va tenir lo meu gurdia, me vaig escrrer per lescala de caragol de lltima capella, sortint de seguida al carrer per la porta dels billars, deixant-lo encarregat del gasto de les seves copes, del meu caf i pa amb mantega. Com que ja em veia seqestrat, vaig pensar: Anem-hi refet.

EMILI VILANOVA I MARc: Sense cdula

1. Explica el significat de les paraules segents: a) barnilla:

b) cdula:

c) escometre:

d) pedrs:

e) esbirro:

8

2. Contesta les preguntes segents: a) Qu sent i pensa quan es troba davant la mar?

b) Com es guanya la vida lartista?

c) Qu pensa quan el troba el policia?

d) Com aconsegueix desfer-sen?

3. Busca els mots que siguin incorrectes en el catal actual i substitueix-los pels adients. Recorda que aquest text es va escriure abans de la normalitzaci lingstica de Pompeu Fabra:

4. Imagina que ets lartista del relat i descriu, en unes dues-centes paraules, com thaguessis desfet tu del policia.

- )# )# )# )#

En tornar del reconeixement mdic, en Jaume va adonar-se que fins aleshores havia concebut la seva jubilaci d'una manera exclusivament negativa. Jubilar-se havia volgut dir per a ell, fins a aquell instant precs, deixar de fer, deixar d'actuar, gaireb deixar de pensar, per tal de poder sentir-se viure. Ara, de sobte, s'adonava que no en tenia prou amb aix. En saber que el seu cos estava en bon estat, que la seva mquina rutllava, se li obriren unes noves perspectives. Per qu, en lloc de vegetar, d'abandonar-se, d'experimentar passivament el sentiment de l'existncia, no intentava recuperar el temps perdut i viure de veritat? Per qu, en lloc de frenar el desgast de lorganisme no intentava remuntar-lo i, en lloc d'envellir, esdevenir, encara que fos molt pausadament, una mica ms jove cada dia? [...] Va traar-se un pla de vida en el qual el rgim alimentari era el primer captol i el ms rigors. Inscrigu en una llista les seves prpies prescripcions. El metge li havia receptat uns medicaments que ell prendria, per que de mica en mica intentaria suplantar fins a poder prescindir de la medicaci artificial. Calia ingerir coses amb vida, curulles de vitamines naturals. La primera llista de productes a procurar-se, com si fos lavanada del seu propi exrcit regeneratiu, deia: pastanagues, cogombres, api, crixens, raves, cebes, llimones, alls. [...] I les dones? Quin rgim de vida, quina relaci sexual li era ms convenient? De primer li convenia regenerar-se tot sol i del tot. Un cop regenerat, la cosa vindria sobre rodes. D'en que havia enviduat no li havien faltat les ocasions. [...] Quan s'hagus refet, quan hagus acomplert la primera etapa del seu pla regeneratiu, quan s'hagus habillat de nou, una mica ms a la moda, era possible que trobs una dona ms jove que li convingus...

9 1) " :

1. Contesta les preguntes segents: a) Qu volia dir per a en Jaume jubilar-se abans de sortir del reconeixement mdic?

b) I desprs?

c) Quins passos pretn seguir per regenerar-se?

2. Busca un dels camps semntics que trobis en el text i escriu les paraules que el determinen:

&

3. Analitza els elements de cohesi textual que trobis en aquest fragment i comentals:

4. Imagina que ets en Jaume i que ja thas regenerat. Escriu una carta dunes quinze ratlles per ser publicada en un diari per conixer una noia jove que vulgui sortir amb tu.

'

7. Llegeix i respon les preguntes del text de Jaume Cabr:

Agafes i fas un poema, no gaire llarg, diguem-ne de la mida dun sonet per que no pot ser-ho. Un cop escrit, corregit, llimat (oh, el treball de la llima en poesia) i passat polidament a mquina, el guardes en una carpeta que et cal tenir preparada per aquest servei. Aleshores vas a veure un pintor de fama com ara lAmfrosi Pmies i li demanes que et faci un dibuix a dues tintes destinat a ser reprodut. El convences que tel deixi a bon preu i ten tornes a casa. Treus el poema de la carpeta i colloques a contrallum et pot servir la finestra si hi ha llum de dia el paper del dibuix i, fet i fet, el resultat ser poc comercial, renuncia a la idea que et balla pel cap i torna a desar el poema a la carpeta destinada als poemes fets i ten vas amb el dibuix a ca un impressor amic. En fas tirar cinc-cents exemplars i creu-me, tels prendran dels dits al preu que vulguis. Guardat els guanys al compte corrent i decideix-te a fer un altre poema, de les mateixes dimensions que el primer perqu, com haurs comprovat, tha donat molta sort. Un cop passats els trmits literaris el deses amb el seu company i repeteixes loperaci de convncer lAmfrosi Pmies amb lavantatge, ara, que li pots oferir una quantitat ms generosa. Lhome, no cal dir-ho, acceptar de grat. s convenient que a cada nou dibuix repeteixis loperaci destudiar a contrallum el poema i el dibuix per acabar-te de convncer que ms aviat es fan nosa lun a laltre si s que encara no ho veus prou clar. Si segueixes aquestes instruccions una trentena de vegades notars que thauran esdevingut dues coses: primera, el teu compte corrent gaudir duna salut envejable i segona, sense gaireb haver-ten adonat, tindrs un llibre de poemes prcticament acabat, sempre que hagis estat constant a fer el poema abans danar a demanar loriginal al pintor fams. Les possibilitats que se tofereixen llavors, sn immenses. Fins i tot pots publicar el llibre pel teu compte i regalar-lo als amics. A all que anvem: del que no pots dubtar s que, des daquell dia, sers ric.

; " < ; , =># =

1. Explica amb les teves paraules qu vol dir lexpressi a dues tintes:

2. Fes una descripci detallada de les instruccions que dna el narrador per fer-se ric:

3. Explica quines caracterstiques dels textos instructius ha usat lautor en aquest conte:

*

4. Escriu un text instructiu dunes vint-i-cinc ratlles on donis instruccions a alg per fer-se ric amb un ofici creatiu.

+

8. LLEGEIX I RESPON LES PREGUNTESDEL TEXT DE GUILLEM VILADOT:

Des de la torre ms alta daquesta pres he descobert la immensitat del meu regne. s com un mar de terra ferma amb un blau dales transparents. Encara ara, si b ja amb molta fatiga, pujo a aquesta torre per veure Medina del Campo, cap al sud, i sentir al nord el batec de Valladolid, i, per tots els costats, les planes infinites de la meva corona. Noms Du sap les nits que he passat en aquesta torre amb lesperana que, per una daquestes planes, arribs la mare com un miracle necessari per posar una mica de sentit a aquest dest dhomes embogits del poder. O potser esperava que aparegus, amb tota lesplendor del mn, lestimat Felip, ms bell que mai, ms hbil que mai, ms seductor que mai. Aquest desig, per, no shavia de complir. De tornada a les meves estances, el consol marribava despiar el reps del meu estimat Felip sepultat en el ve convent de Santa Clara. No era necessari un castell tan fort per guardar una dona tan dbil i un difunt. Sobraven torres, merlets, troneres, baluards, fossars, i ponts, si b per empresonar la reina de Castella, la sobirana de limperi ms gran del mn, tota pres resultava petita.

? 1 ; /1 3 @

1. Defineix les paraules segents: a) merlet:

b) tronera:

c) baluard:

2. Indica a quin lloc passa lacci i determina quin tipus despai s:

3. Identifica lpoca histrica en qu situaries lacci del fragment. Justifica la resposta:

-

4. Descriu latmosfera creada en el text. Indica quines paraules han contribut a crear-la:

5. Escriu un text, dunes dues-centes cinquanta paraules, semblant al de Guillem Viladot per situa lacci en un lloc diferent i canvia els personatges histrics.

.

Solucionari

1. Joan Perucho, El Bernab 1. a) mercer: persona que ven cintes, botons, agulles, fils, etc. b) foscant: que fosqueja c) primoter: excellent per la seva delicadesa, la seva perfecci, el seu treball acurat. d) embalum: pilot, munt, etc., de coses que, pel seu volum, sn difcils de manejar. 2. a) Era escriptor, per per guanyar-se la vida, feia de mercer. b) monstre d'aparena humana, cobert de pelatge negre, sense boca i amb tres ulls que fulgien amb una esglaiadora llum rogenca. c) No vol res. Noms requereix la presncia den Pere Serra. d) les sangs se li glaaren a les venes; se li eriaren els cabells. 3. a) La tipologia textual que ha usat s la de la narraci perqu ens explica qu passa a uns personatges (en Pere Serra i en Bernab) en un moment i en un lloc determinats. b) Aquest fragment pertany a la introducci de la narraci perqu ens presenta els personatges i el conflicte que posa en marxa el mecanisme narratiu c) Es tracta dun narrador omniscient. Explica uns fets que no li han passat a ell i sap en tot moment qu passar. 4. Resposta oberta

2. Llus Ferran de Pol, La ciutat i el trpic 1. a) Una multitud suada, lenta, macilenta, ens esperava i omplia els carrers estrets de tal manera que a penes s podem avanar amb les nostres ambulncies i camions. [...] L'aspecte trist, gaireb estupefacte, d'aquella multitud esgrogueda, no em deixava entendre com havien trobat forces per llanar-se al carrer. Visiblement molts estaven atacats de febre i en tenien Iexpressi dextenuament, el color groc i els ulls inflats. b) Ambulatria. c) Febre, color groc, ulls inflats, vomitar sucs negres, convulsions i calfreds. d) Es troba a Mxic. La descriu aix: la ciutat de Tuxpan s'ala a les dues vores del riu, si b l'esglsia, el mercat, la caserna i el gros de les cases estan a la riba dreta. 2. a) Amb molta dificultat. b) Es tracta duna comparaci. c) Resposta oberta. 3. Usa la descripci subjectiva. Est escrita en primera persona i pretn donar una visi parcial del la ciutat de Tuxpan. 4. Resposta oberta.

3. Csar August Jordana, Redre dun soldat 1. a) eixordar: deixar sord un soroll molt intens. b) muser: fusell de repetici. c) esllavissar-se: desprendre's i caure una massa de terra, de rocs, etc., d'un marge, d'un cingle, d'un mur, etc. 2. a) Sent un crit del comandament de Lpez Mellado, un renec de Ramrez, i el tinent Rosas que li demana perqu no dispara. b) Vei el sergent al carrer, de cara a la casa, amb una pistola a cada m, congestionat, cridant i disparant, fins que caigu bocaterrs, ferit a lesquena c) Rosas estava groc com la cera. 3. a) Metfora. Element real musers; imaginari lladraven. b) Metfora. Element real metralladora; imaginari: cosia. c) Comparaci. 4. Resposta model. Loda. Eixordat, escoltar els sons, tonalitats, veu, crit, espetec, lladraven, impacte. 5. Resposta oberta.

4

4. Josep Vicen Foix, Darrer comunicat 1. a) torratxa: torre petita que serveix ordinriament de mirador. b) escrivania: oficina o despatx del notari o escriv pblic i dependncies on es guardaven els llibres o protocols notarials. c) mangra: xid de ferro vermell, terrs, emprat en pintura i tamb, pels mestres d'aixa, per a marcar les taules. 2. a) Lenamorat a qui han refusat. b) La Francesca. 3 i 4. Resposta oberta.

5. Emili Vilanova, Sense cdula 1. a) barnilla: cadascuna de les lmines, les tires o les tiges, llargues, fortes i flexibles, de fusta, de metall, etc., que formen l'armadura que sost un paraigua, una ombrella, una cotilla, un ventall, etc. b) cdula: document oficial on constaven les dades personals d'un individu, que era usat com a document d'identitat c) escometre: dirigir-se amb fora contra alg per combatre'l. d) pedrs: banc, seti de pedra o de maons. e) esbirro: sicari, persona que t per missi privar de llibertat, turmentar, etc. 2. a) All em recreo veient la mar, que, com sempre, la trobo desfent-se els rulls de sa cabellera blanca; sembla que vulgui amagar ledat, amb la pressa que es treu de damunt aquells flocs que I'envelleixen. De seguida les meves idees prenen la tristor que a mi m'agrada: i amb la poca historia que s, em represento els combats navals, los naufragis, la mortandat i els alts i baixos per qu ha passat aquell immens desfet d'aigua. b) Pintant vanos. c) Que lhan pres per un conspirador. d) El convida a fer una copa i quan el policia es distreu, sescapa per lescala de cargol de lltima capella. 3. soletat: soledat; enterneixen: entendreixen; assumptos: assumptes; quadros: quadres; los: els; aquestos: aquests; aixs: aix; paisano: pais; tinga: tingui; me va: em va; lo taulell: el taulell; Vamos: anem; tontos: tanoques; gasto: compte; seqestrat: segrestat, detingut. 4. Resposta oberta.

6. Josep Palau i Fabre, La tercera edat i la quarta 1. a) Jubilar-se havia volgut dir per a ell, fins a aquell instant precs, deixar de fer, deixar d'actuar, gaireb deixar de pensar, per tal de poder sentir-se viure. b) En saber que el seu cos estava en bon estat, que la seva maquina rutllava, se li obriren unes noves perspectives. Per qu, en lloc de vegetar, d'abandonar-se, d'experimentar passivament el sentiment de l'existncia, no intentava recuperar el temps perdut i viure de veritat? Per qu, en lloc de frenar el desgast de lorganisme no intentava remuntar-lo i, en lloc d'envellir, esdevenir, encara que ros molt pausadament, una mica ms jove cada dia? c) Primer de tot seguiria un rgim alimentari rigors, es prendria la medicaci prescrita pel metge, per a poc a poc laniria deixant per productes naturals. Un cop shagus regenerat, canviaria el seu vestuari, i trobaria una dona jove que li convingus. 3. Resposta model. Pastanagues, cogombres, api, crixens, raves, cebes, llimones, alls: verdures. 4. Resposta oberta.

7. Jaume Cabr, Mtode per fer-se ric bo i fent poemes 1. Imprs noms a dos colors; un acostuma a ser el negre. 2. Primer escriure un poema de la mida dun sonet sense que ho sigui. Es desa el poema en una carpeta per a aquest s. Sencarrega a un pintor fams i conegut un dibuix, se li paga un preu baix. Sintenta encaixar el poema amb el dibuix, com que no dna resultat, simprimeixen cinc-cents exemplars del dibuix que es venen al preu que tu vulguis. Es repeteix loperaci unes trenta vegades. 3. El vocabulari s precs, lordre de les accions s clara, usa la segona persona verbal i empra estructures paralleles i perfrasis dobligaci. 4. Resposta oberta.

5

8. Guillem Viladot, Joana 1. a) merlet: cadascun dels petits pilars d'obra i de secci quadrangular que per a defensa hom construa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l'un i l'altre un espai per a poder tirar contra l'enemic. b) tronera: obertura practicada a la paret d'una fortificaci, per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic. c) baluard: element de fortificaci de forma pentagonal inserit en l'espai d'uni de dos panys de muralla. 2. Passa en una fortalesa. s un espai tancat, per la protagonista pot sortir a veure els seus dominis. 3. Lacci se situa poc desprs de la mort de Felip el bell. La protagonista s Joana la boja i ella en primera persona s qui explica qu li passa mentre est tancada en una fortalesa per ordre del seu pare, Ferran II per considerar-la boja i incapa per governar. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta.