ndex3. Introducci

4. Biografa

5. Biografa

6. Biografa

7. Biografa

OBRA

8. Fitxa tcnica, Estil

9. Estil

10. Estil

11. Estil

LA COMDIA DE L'OLLA

12. Obra, Personatges

13. Personatges

14. Bibliografia/Webgrafa

Introducci

La comdia de l'olla o aulularia s una de les comdies ms conegudes i exitoses

de Plaute, dins de les obres plautines, s el millor exemple de comdia de

carcters,ja que el tema principal de l'obra es centra en la caracteritzaci del

protagonista, el vell Eucli, un pobre que inesperadament troba una olla plena d'or

que el transtorna per complet. No obstant, la figura del vell i totes les seves

peripcies al voltant de la troballa no sn l'nic tema de l'obra. Fortament enllaats

amb el tema principal, fins al punt de tenir un mateix desenlla, es desenvolupa la

histria de la filla de Eucli, violada i a punt de donar a llum, es buscada per el seu

ric i madur ve Megadoro i per el seu nebot, el violador de la dama.

Resulta difcil donar una data precisa d'aquesta comdia, i sembla que noms

podem parlar amb garantes d'un ampli perode de temps entre el 195 i el 186 a.C.

Que seran el perode post quem i ante quem respectivament.

L'obra est dividida en 5 actes, dividits en varies escenes. Com s tpic en les

obres de teatre de l'epoca, i seguint les regles d'or del moment, l'acci succeeix en

un nic temps, en un nic espai i una nica acci.

Trobem que el final d'aquesta obra s'ha perdut per un accident sofert als nostres

manuscrits. Per, per el que podem deducir del proleg, els arguments, i algn

fragment que s'ha pogut conservar podem imaginar com acabar l'obra.

Biografa

De la vida de Plaute, com succeix amb la majora de els escriptors llatins de

l'poca arcaica, s molt poc coneguda. Les notcies que ens han transms la

antiguetat sn tan escasses i reduides, que tot i reunir-los tots, queden en blanc

molts captols importants de la seva biografa.

A ms d'algunes referncies aillades de diversos autors, la tradici es redueix

fundamentalment a dos petits fragments de Gelio i San Jernimo, els cuals el major

mrit es que tots dos semblen derivar en ltim moment a Varr.

Tot i aix, la poca cantitat de dades no s l'nic problema que afecta a les fonts. Per

una part, tot i la garanta que suposa el seu origen varroni, la histria que ens

explica t un carcter fantasis i ,gaireb, novelesc que ha fet que illustres filolgs1

neguessin total o parcialment la validesa. Aix doncs, sintetitzant els relats de les

citades fonts, podem resumir la seva vida de la segent manera:

Nascut a Srsina, petita ciutat de la Umbra, emigr ms o menys aviat cap a

Roma, on treballa al teatre, in operis artificum scaenicorum, exactament, segons

una expressi de Gelio. El cert s que, segons les fonts, aquesta activitat li

proporciona uns guanys suficients per a dedicar-se al comer. Per aquells eren

uns temps difcils, la seva empresa fracasa i ell s'arruina. Amb aquestes

circumstncies, per assegurar la seva supervivncia, es veu obligat a treballar a

sou en una activitat tan propia d'un esclau com fer toms a la roda d'un mol. s all

on, precisament, en les estones lliures que li deixa l'anomenada feina, escriu les

seves primeres comdies (Saturio, Addictus, i una tercera, que Gelio no s capa

de recordar el nom) que el fan conegut com a escriptor i que l'indueixen a dedicar-

se a l'activitat de comediant, on tants xits va assolir.

Fins aqu arriba el breu relat de les nostres fonts, que s'interrumpeix bruscament en

els inicis de la seva activitat artistca del nostres escriptor. La resta de captols de la

seva biografa han degut ser descobert per la pacient feina de reconstrucci

filologa, plena d'encerts, per tamb de grans fantases. A continuaci parlarem

1El filoleg alemany F.Leo, arriba a la conclusi de que la major part de la histria s una interpretaci de les obres del poeta, completat i moldejat amb tpics tradicionals de la biografa grega.

ordenadament dels problemes ms importants i alguns dels aspectes ms

significatius.

Per comenar, direm que en relaci a l'any del naixement de Plaute no tenim cap

notcia i que les dates que tradicionalment es barallens no sn res ms que fruit

d'hbils deduccions amb un valor aproximatiu. Eivdentment sobre la seva vida a la

seva cuitat natal no en sabem absolutament res i noms aquell qui considera

Maccius o Maccus com el gentilici del escriptor, pot atrevir-se a dir que el seu ofici

teatral hagi estat hereditari a la seva famlia. Les raons per les que es produeix

l'arribada de Plaute a Roma tampoc no sn conegudes. Podra haver-ho fe com a

comediant d'una companyia teatral, com a comerciant o de moltes maneres ms.

Una vegada a Roma, sabem per les ja citades fonts que Plaute treballa al teatre.

Per alguns com a un humil operari o tcnic teatral, per altres, en canvi, sera un

esrciba, s a dir, un autor o traductor de les comdies gregues que la companyia

on treballava volia posar en escena. Sense cap mena de dubte, per l'hipotsis

ms acceptada es que treballs com actor, aix no noms concorda amb la seva

interpretaci del nom, sin tamb del seu extraordinari talent teatral, domini escnic

i coneixement del repertori tan grec com extranger que la seva producci presenta.

Com ja em dit, aquesta activitat, segons les fonts, fa que Plaute guanyi suficient

capital per, segurament mogut per la seves ganes d'enriquir-se, es dediqui al

comer2, empresa amb la que s'arruina. Per aquesta experincia planteja ms

dificultats sobre el seu treball teatral i provoca un major escepticisme. Primer,

perqu noms tractant-se d'un primer actor, cosa no demostrable, podrem parlar

d'un actor ric; i en segon lloc, perqu el vocabulari comercial de Plaute, al contrari

que el militar, sembla demostrar que ell no tingu una experincia directa amb el

mn comercial. Com ja havem avansat de la vida de Plaute gaireb no se'n sap

res, i es veu interrumpuda en el moment que comensa la seva carrera com a autor,

deixant-nos, doncs, sense cap dades sobre la resta de la seva vida. A partir d'aqu

em de conformar-nos amb la seva vida, per en ella Plaute, que no s home de

masses confidncies, no ens parla absolutament res sobre ell mateix.

2Probablement al trnsit de cereals

Tot i aix, no podem evitar preguntar-nos, com a mnim, en quina poca comena

Plaute a escriure comdia o, el que s el matex, en quina poca podem data la

seva estancia al mol, on la tradici diu que comena la seva trajectria dramtica.

El cas s, doncs, que si mirem la cronologa proposada per les sevse comedies

conservades, s'hauria de fixar els inicis al 207, data probable per la compocisi de

la Asinaria la que sembla la seva obra ms antiga3. Per aix obligaria a reduir la

seva carrera als ltims vinta anys de la seva vida. Plaute hauria comenat a

escriure vora els cinquanta, lo que no sembla massa raonable. Hi ha alguns indicis

de que podriem adelantar aquesta data. En primer lloc, est la dada de la difcil

situaci economica que provoca el desastre comercial de Plaure i que, sense cap

mena de dubte em de situar ens els primers i complicats anys de la segona guerra

pnica. Per, sobre els altres, est el testimoni de Cicer, segons el cual Plaute ja

hauria representat varies obres abans del 197, i a ms, si els seus gustos i

costums en vers el poble rom li hagussin perms, podria haver atacat als

germans Escipi, Publi i Gneo, morts a Espanya al 212. Aix , de tot aix sembla

deduirse que els inicis de la carrera de Plaute es situen vora el 212, el que sembla

ms verosmil.

Plaute mor, segons informa Cicer al 184, precisament l'any de la censura de

Cat. Aquesta dada tamb ha volgut ser posada en judici, sota la sospita de que

podria ser una confusi amb la data de la ltima representaci d'una obra seva.

Tot i que es podra dir que es tracta d'un assumpte independent a la seva vida,

potser el ms curis o interesant de la qesti biogrfica es la que afecta al seu

nom com a escriptor, al que tradicionalment fins a mitjans del segle XIX se l'ha

conegut com M. Accius Plautus. Avui dia, sembla ja extingits definitivament les

veus del nom traidicional, acostuma a acceptar-se nicament la designaci

T.Maccius Plautus, proposada per Ritschl sobre la base del explicit de la casina,

on pot llegir-se amb tota claredat l'anomenat nom en genitiu T. Macci Plauti Casina

explicit. Per, una vegada acceptada la proposta de Ritschl, queden pendents dos

importants qestions per contestar. En primer lloc, trobem el problema de la relaci

entre els tres noms, que no semblen represnetar la designaci regular d'un ciutad

rom, s a dir, que no seriea un praenomen, nomen i cognomen respectivament.

3No sembla admisible la data del 216 per Los menecmos, ni la del 212 per la Asinaria, per la introducci de les propies obres.

En segon lloc, trobem que exceptuant el ja anomenat explicit de la Casina, no

existeix cap altre text o document ntic on apareguin junts els tres noms4, fins al

punt que s'ha arribat a barreja la possible hiptesi de que Plaute i Maco ( Maccius)

Tito fossin dues persones diferents.

Respecte a totes aquestes teores el filoleg alemany F.Leo isisteix especialment en

la costum itlica de designar a les persones amb un sol nom. Per Neg Leo que

Plaute hagus arribat a ser ciutad rompa i que en vida hagus arribat a guanyar-

se el tria nomina, privilegi que en aquell moment estava gaireb restringit a la

noblesa. Aix doncs, sera posteriorment els erudits del segle I els qui, o b,

interpretant malament un Macci Titi a qui atribuirien les obres, o B, volen donar al

seu gran cmic el privilegi de ciutadania i la dignitat que mai va tindre en vida, de

antic rom, el van anomenar, T.Maccius Plautus.

Respecte al cognomen Plaute, que es l'nica part del nom que est fora de

qualsevol sospita, sembla tractar-se com ja haviem dit, de un primitiu sobrenom.

Plautus era, segons Festo, el nom de un gos de orelles grans i penjants, significat

sembla acudir el propi Plaute: Plautus cum latranti nomine; tot i aix, acostuma a

fer-se una altre interpretaci de la mateixa informaci de Festo, segons la cual

Plauti, amb una pronunciaci de Ploti, era el nom que se li donava a Umbra a

aquells que tenien els peus plans i precisament sembla que el nostre escriptor

patia aquest defecte.

4Fins a nosaltres han arribat moltes formes diferents de designar al escriptor, aquestes sn: Plautus, Macci Titi, Maccu, (M)accius i T.Macci Plauti.

Obra

Fitxa TcnicaNom: La comdia de l'olla o Aulularia

Autor: Plaute

Editorial: Educaula62

Edicions: La primera va ser publicada l'any 2008, la segona l'any 2010, la tercera l'any 2011, la quarta edici tamb al 2011 i la cinquena l'any 2012.

Lloc d'edici: Peu de la Creu, 4, Barcelona

Estudi preliminar i propostes de treball: Alfred Sargatal i Planas

Traducci: Francesc Nello

Disseny: Malaidea

Estil Com ja es sapigut, les vint-i-una comedies conservades pertanyen totes al tipus de

les anomenades fabulae palliatae, s a dir, al tipu de comedies que posen en

escena personatges amb noms i vestits grecs i que eren adaptacions d'originals de

la comdia grega. No t res particular, doncs, que la crtica plautina s'hagi proposat

entre els seus objectius prioritaris l'identificaci del model o models de cada

comdia i hagi intentat trobar quin tipus de relaci existeix. Arribem aix al punt de

plantejar-nos el que probablement sigui el major problema de les investigacions

plautines, la relaci de Plaute amb els seus models, aix s, saber si va ser

simplement un traductor, o realment, un artista creatiu i original.

Podem destacar que, curiosament, va ser sobre tot grcies al material acumulat per

els investigadors que es va arribar a un coneixement indirecte de les principals

caracterstiques de l'elaboraci plautina que els ltims descobriments ms que

confirmar, en resum, les segents caracterstiques:

1. Cantica: davant el carcter essencialment parlat de les comedies de Plaute

es caracteritza un percentatge molt elevat de parts lrico-musicals, amb els

seus versos corresponents

2. Romanitzaci: desde sempre crid l'atenci dels lectors de Plaute el gran

nombre d'elements romans insertats a les seves comedies, que contrasten

poderosament amb l'ambient grecque es desenvolupa a l'acci. La

romanitzaci de les obres arriba desde la simple inclusi allada d'una acudit

o una referncia (deus, llocs, magistrats,etc.) fins a casos on aquesta allusi

es ment durant tota una escena o durant una grna part d'ella

3. Pecularietats de llengua i estil: cal anomenar a Frankel per haver estudiat i

publicat la que probablement sigui la millor monografia escrita sobre Plaute.

Assenyalarem les pecularietats ms significatives:

a) Un exagerat desenvolupament de les comparacions mitolgiques,

especialment al principi dels monolegs i les monodies.

b) Acudits depenents de transformacions imaginaries.

c) Identificacions formulades per una endevinalla

d) Personificaci d'objectes inanimats.

4. Expenasi de determinats motius i papers: Tot i que, pel que sabem, podem

acceptar que Plaute no va realitzar significants innovacions en les trames de

les seves comedies, sembla evident, que desenvolupava per damunt dels

altres certs temes, com el del engany, i que ampli el paper de determinats

personatges, especialment el del esclau, per tamb les d'alguns

personatges grotescs amb possibilitats cmiques grans, com un parsit o un

soldat.

5. Reducci de determinats elements de la trama: Especialment en aquelles

parts on hi mancava atractiu per als espectadors. El cas ms tpic era que

talls les tpiques escenes de reconeixements i final feli.

6. Contaminaci: mtode de composici que consisteix en unir en una nica

comedia llatina material procedent de dos o ms originals gregues.

Precisament l'incapacitat d'unir coherentment les obres s el responsable de

les nombroses inconsistncies trobades en algunes de les seves obres.

7. La acci continua: A diferncia dels models grecs que, com els recents

desubriments en papir han perms comprobar, comportaban habitualment

cuatres aturades corals que dividien l'acci en cinc actes, entesos com parts

estructurals de la comdia. Tant Plaure com Terenci fan desaarixer l's del

coro, i en conseqncia, la acci es desenvolupa ininterrumpidament. La

divisi en actes es substituida, dons, per l'alternncia cantica/diverbia que

representa el principal element estructural de desenvolupament de l'acci.

8. Expocisi amb i sense proleg: Un element fixa en les obres gregues, tot i que

potser no absolutament obligatori, era l's d'un proleg on s'explicaven els

antecedents a l'acci i es revelaven les identitats ocultes per preparar als

espectadors i aix posibilitar la irona dramtica de la comdia. Aix doncs,

Plaute mant tant el proleg com la varietat formal que el caracteritza.

El proleg pot ser anunciat per:

a) Per una divinitat o un personatge alegric com en la Aulularia (Lar

familiaris)5.

b) Per un actor ordinari: Carino en el Mercator.

c) I per el propi proleg, personificaci purament romana, represantada per un

personatge jove amb indumentaria caracterstica.

Els prolegs de Plaute acostumen a perseguir alguns objectius com:

a) Informar sobre el ttol i l'autor de l'obra que es representar, aix com del

model grec del que deriva

b) Petici de silenci i comportament disciplinat

c) Elogi o propaganda de la propia obra.

d) Adevertncies davant posibles confusions que es poden produir.

e) Allusions a esdeveniments poltics o d'actualitat

f) Comentaris graciosos i conversaci desenfadada amb el pblic.

9. Els personatges: Exceptuant unes mnimes diferncies individuals, tots els

seus personatges sn semblants o iguals. A continuaci darem una rpida

revisi als principals personatges de les comedies plautines, assenyalant les

seves caracterstiques ms destacades.

Comensarem per els membres masculins de la famlia:

a) El jove (adulescens). Trobem en primer lloc, al jove enamorat, el seu amor

per una dona de bona famlia, o ms freqentment per una cortesana s el

5 Aquesta figura l'explicarem ms tard i de forma extensa.

motiu desencadenant de l'acci. Tot i que molts cops li correspondria el paper

de protagonista, normalment acostuma a rebre un paper ms discret i

secundari.

b) El vell (senex). El tipus habitual de pare en Plaute s el pare sever i

rigurs, colric i moralitzador, egosta i excessivament simple, la seva missi

principal s ser estafat i burlat.

c) L'esclau (servus). L'esclau s, el rei de la comdia plautina,i, sense cap

dubte, el ser verdader protagonistas. El seu tipus ms caracterstic s el del

esclaus hbil, mentider, irrespectus, sense escrpuls, disposat a fer

qualsevols cosa amb el prposit d'ajudar al seu amo, per el qui enfronta tot

tipus de riscos i perills.

Passem ara als personatges femenins:

a) La jove (virgo, puella, meretrix). La jove estimada pot ser filla d'una famlia

benestants o, ms freqentment, una cortesana. En el primer cas, rarament

sortia en escena, ja tant les joves gregues com les romanes solien estar a

l'interior de la casa.

b) La mare de famlia (uxor, matrona). La mare de famlia o muller es

representada sovint, grotesca i caracteritzada sote el prisma negatiu de la

millor rica, malgastadora, intemperant, colrica, prepotent, disposada a

imposar la seva condici al marit.

10. Mtrica i msica: La caracterstica ms destacada de les comedies de Plaute

s, com ja em comentat, la naturalesa musical que contenen, basada en una

variada i rica polimetria, que fa d'elles, a diferncia de la dels models grecs,

un destacat exemple de comdia musical o pera cmica i , sens dubte, es

responsable en gran mesura de la gran fortuna i popularitat que van gaudir.

Postquam est mortem aptus Plautus, comoedia luget,

scaena est deserta, dein Risus, Ludus Iocusque

et Numeri innumeri simul omnes conlacrimarunt.Desde que la mort es va apoderar de Plaute, la comdia est de dol,

l'escena buida, i el Riure, el entreteniment, el bon humori tots els innumerables Ritmes ploren a cor.6

6 Epigrama d'Heli

La comdia de l'olla o AululariaPer a comenar a parlar de l'obre de la comdia de l'olla em de comenar coneixen

breument el carcter dels personatges principals, comensarem doncs per el del Lar

Familiar, el suposat autor del proleg del llibre, i desprs dels personatges

representats a l'obra.

Du LarEl Du Lar era la personificaci i divinitat protectora der hogar. La seva estatueta es

guardava en una capella al pati de la casa. Especialment en les festivitats

domstiques se'l honorava amb corones de flors, libacions diverses i fins i tot amb

sacrificis d'animals, normalment de porcs i xais. Se'l representa, durant l'Imperi, com

un petit geni amb una ptera en una m i cornucpia.

Personatges principalsEucli: representa un home de la tercera edat egosta; aquesta es la seva caracterstica ms important, com succeeix normalment a les comdies, aquest

egoisme augmenta quan el personatge assumeix una pura i total bogeria.

L'obsessi que t per la seva olla el porta a desconfiar de totes i cadascuna de les

persones que troba o li dirigeix paraula

Megador: Aquest personatge s de la tercera edat, igual que Eucli, per t una manera totalment diferent de veure els idners, a diferncia d'Eucli, Megador s ric i

no dubta ni un sol moment en gastar. Aquesta diferncia es nota sobretot en les

situacions en els que ambds estan interesants, els preparatius de la boda.

Licnides: en alguns casos se'l considera el protagonista, per l'ausncia d'un final impideix saber com de rellevant s aquest personatges. La seva funci s

evident, tpica en les comedies plautines, aquella d'un jove, ficat en una aventura

amorosa i en disputa amb rivals tpics com en aquest cas el vell. Finalment, es casa

amb la filla d'Eucli, ja que l'ha violaa i l'ha deixat embarassada, i per aquesta ra el

seu tiet, Fedria, no pot casar- se amb ella.

Estrbil: s l'esclau de Licnides. La seva gran astcia i picardia li permeten enganyar a Eucli robant-li l'olla, i aix poder demanat la llibertat al seu amo.

Finalment, li torna l'olla.

Fedria: s el nom de la jove. Mirant els seu rol, alguns diuen que s tracta de la verdadera protagonista. Per desde el punt de vista teatral ella no apareix mai a

escena, aquest personatge noms sentim el seu nom, i els seus crits al parir.

Personatges secundarisDu llar: s un personatge de menor importncia. T la funci d'introduir l'espectacle amb el proleg, el seu discrus t la finalitat de explicar-nos una mica qui

forma part de la famlia.

Estfila: s la vella criada d'Eucli, curiosa, tafanera, creguda, per treballadora i obedient.

Eumnia: tot i tindre una aparaici menor, la seva importncia s molt gran per la manera de succeir dels fets, ja que condiciona de Megador a conseguir muller, i a

renunciar a la jove a la que Licnides estima.

Congri i Antrax: sn els dos cuiners encarreats dels preparatius del casament. Tenen una importncia relativament baixa, per com solia fer Plaute amb

aquest tipus de personatges, ajuden a contribuir en la comdia alegrant-la i divertint-

la.

7 8

7 Representaci moderna de com podrem imaginar al vell Eucli, en aquest cas concret, l'olla hauria sigut substituida per una mena de cntir

8 Aquest s un Du Llar, conservat fins a l'actualitat que es troba exposat al museu Arqueolgic Nacional, a Madrid.

Bibliografa/Webgrafa

ca.wikipedia.org

La comdia de l'olla, Alfred Sargatal i Planas

Comedias I, Plauto, Jos Romn Bravo.

Vita di Plauto, Cocchia,E.

The understanding of Greek by Plautus Audience, Seaman, W.M.

Puntualizaciones sobre los datos biogrficos de Plauto, Marcos Casquero

Zur Aulularia de Plautus, Dziatzko, K.