"Com les maduixes"

Menja maduixes lvia dabans de Sant Joan;per ms frescor, les vol collides dun infant.Perx la nta ms petita, que s Pandara,sabeu, la que sencanta davant duna clarori va creixent tranquilla i en admiracii a voltes, cluca dulls, aixeca al cel la cara,ella, que encar no diu paraules ben ardidesi que en barreja en una msica els sentits,cull ara les maduixes arrupides,tintat de rosa el capcir dels dits.Cada mat lasseuen, a bell reds del vent,al ja de maduixeres.I mira com belluga lairet ombres lleugeres,i el cossir decanta abans que el pensament.Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,i creu que el cel sacaba darrere del jard.En va la maduixera son b de Du cobria;en treure les maduixes del receret ombriu,Pandara senrojola, treballa, sextasia:si nha trobat ms duna, aixeca els ulls i riu.Pandara sempre ha vist el cel asserenat;ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.s fe i s vida della la llum de bat a bat.El mn, en meravelles i jocs atrafegat,s petit i vermell i fresc com les maduixes.

Josep CARNER, dEls fruits saborosos(1906)

En el poemari d'Els fruits saborosos(1906) utilitza una arma de doble fil: un fruit intitula cada poema i a travs dell el poeta medita sobre el pas del temps. Tamb shi pot observar una caracteritzaci vital dels personatges segons el moment que estan vivint, aix doncs, fitarem la innocncia de ladolescent, la maduresa, la serenor, i la vellesa, admesa.

Josep Carner manipular all clssic, i que havien usat els modernistes. Daquesta manera aconseguir fixar uns valors morals: la previsi, el domini, la natura, el seny, lasserenament, el domini de les situacions, la famlia, el plaer dobservar les coses senzilles o saber aprofitar-se de les circumstncies.

Anlisi

Com les maduixes s el primer poema del llibreEls fruits saborosos. Es tracta dun llibre que cont divuit poemes, tots referits a un fruit com a smbol duna poca de la vida de lsser hum.

Formalment, es tracta dun poema de vint-i-cinc versos alexandrins (amb una cesura perfecta a la sisena sllaba) en una sola estrofa que alternen amb dos versos decasllabs seguits (el nov i el des) i un sol vers hexasllab (el dotz). La rima s molt variada: en dos casos hi ha versos apariats, per la majoria funciona com als quartets, i la rima s creuada o encadenada, excepte els cinc ltims versos, que formen un quintet.

Les maduixes, la primavera i la infantesa: Pandora.Carner ja posa a prova el lector noms comenar: un hiprbaton desordena la sintaxi del primer vers, i lalliteraci del so nasal [m] ens trasllada de seguida al sentit del gust: Menja maduixes lvia. Per ens adonem de seguida que no s pas lvia la protagonista del poema, sin que, com si es tracts del cicle de la vida, les maduixes les hi cull la nta ms petita.

Hauria estat estrany que fos un personatge de la vellesa perqu les maduixes dabans de Sant Joan es cullen a la primavera, i la primavera s lestaci que simbolitza la primera edat de la vida, o sigui, la infantesa.

La protagonista s Pandora, amb un nom de ressons clssics (Pandora s, segons la mitologia grega, la primera dona), i des del tercer vers fins al vuit el poeta sentret a descriure com s aquesta criatureta amb un sabeu que, malgrat que el poeta no simplica en cap moment, aqu busca la complicitat del lector: sencanta, sadmira de les coses, encara no sap parlar... I al nov vers es recupera lacci present del poema i trobem Pandora collint maduixes amb un vers en qu Carner uneix forma i contingut en una imatge visual perfecta, perqu ens fa veure els ditets de Pandara: tintat de rosa el capcir dels dits.

Un mn protegit, innocent, perfecte: el cel sacaba darrere del jard.Lacci continua, i Carner passa a descriurens com viu la petita enmig del mn que lenvolta: protegida (a reds del vent, / al ja de maduixeres), noms li deixen veure lairet que belluga ombres lleugeres, que no li fan ni por (amb una metonmia molt ben aconseguida, perqu lairet no belluga les ombres, sin les fulles que fan ombra), i aquest sentit de protecci se sintetitza en un vers meravells que es converteix en el vers clau de tot el poema: i creu que el cel sacaba darrere del jard. Per no solament s el vers clau del poema, sin que resumeix tota una filosofia: Pandora viu en un mn innocent, pur, ordenat, tranquil. El mn de Pandora, per tant, s com larcdia noucentista, la perfecci; en definitiva, la felicitat.Un final cclic: petit i vermell i fresc com les maduixes. Per sobretot la felicitat de Pandora s plena perqu sempre ha vist el cel asserenat.

Ens vol dir Carner que la felicitat s la ignorncia i que quan comencem a conixer la gropada i el xiscle de les bruixes (metfora del mn dels adults) ja no podem ser felios?

I, finalment, Carner clou el poema amb dos versos que reprenen el pretext de les maduixes (les tres ltimes paraules sn les mateixes paraules del ttol del poema) en una estructura cclica, perqu, desprs de descriure Pandora, ens ha descrit el mn de Pandora, que en el fons era el nucli del poema, i ara ens el sintetitza: tot aquest mn innocent, tranquil, lluny de pors i de problemes, s petit i vermell i fresc com les maduixes.