C O L · L E G I D ' E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N A - N Ú M E R O 1 2 3 S E T E M B R E D E 2 0 0 8

La simbiosi entre empresa, indústria i universitat no només és necessària, sinódel tot imprescindible. Les universitats han de ser el centre principal de coneixe-ment i caminar amb el teixit productiu del país. No pot ser que a ambdós pilars deldesenvolupament els manquin interconnexions i es provoquin certes endogàmiesen el si de cadascun.

L’antiga Junta de Comerç, creada el 1758, era una institució composta fona-mentalment pels menestrals i comerciants catalans. Amb tota probabilitat fou elprimer organisme a iniciar els ensenyaments tècnics d’aplicació a la indústria. El1901 es creà l’antiga Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, nascuda amb el nomd’Escuela Superior de Industrias de Terrassa, de la que va ser fundador Alfons Salai Argemí, il·lustre industrial, advocat i polític. Tres anys després s’instituí el Patro-nat de l’Escola Industrial de Barcelona, en el qual participaven el Foment del Tre-ball Nacional, l’Associació d’Enginyers Industrials, l’Ajuntament i la Diputació deBarcelona.

Observem un factor comú a tot plegat: la necessitat de la societat civil catalanad’aleshores, immersa en plena segona revolució industrial (1870-1914), de dotar-sede personal tècnic qualificat. Aquesta necessitat es va traduir en la creaciód’ambdues escoles pel neguit d’institucions i empresaris.

Les empreses han d’innovar constantment. Per ser competitives han de disposarde tècnics altament qualificats, per tant, haurien de confiar que aquest elementhumà sorgís de les universitats. Malgrat això, últimament aquesta premissa es com-plementa amb les anomenades universitats d’empresa. Hi ha molts exemples d’això,com ara la universitat corporativa d’UniónFenosa que gira al voltant de quatre àrees denegoci (gas, generació, xarxes i enginyeria),l’escola d’energia d’Endesa, el campus d’Iber-drola a San Agustín de Guadalix, o bé el cam-pus de Belloch a La Roca del Vallès que, a horesd’ara, construeixTelefònica. És possible, doncs,que atesa la situació, universitats i empreses nocoincideixin en les seves visions i requeriments i que la simbiosi que abansesmentava no es dugui a terme de la forma desitjada. El millor exemple perquèaixò no es produeixi el trobem en els nostres avantpassats, que van promoureescoles per poder desenvolupar unes indústries d’acord amb les necessitats delmoment, situació que a la primeria del segle XXI sembla que torna a produir-sesense cap necessitat aparent.

Malgrat que han de funcionar plegats, cal que els nostres centres del saber dis-posin de prou elements per cobrir les necessitats científiques i tècniques. En d’altresparaules, i sobretot en el camp de l’enginyeria, han d’anar unides la teòrica i la prac-tica, el coneixement teòric és molt important, però cal conèixer també a fons el mónde l’empresa i les seves necessitats. A tall d’exemple, molts de nosaltres encara recor-dem amb nostàlgia aquells estimats professors de les nostres escoles que eren unspous de ciència, combinaven la docència amb el seu treball diari a la indústria i enstraspassaven els seus coneixements.

A les portes ara d’un rellevant canvi en les nostres titulacions, que produirà unaimportant transformació del sistema formatiu, en què el futur estudiant combina-rà les classes presencials amb l’esforç del seu propi treball i les pràctiques a les empre-ses, esperem que la relació universitat-empresa millori sensiblement.

Joan Ribó I Degàdega@cetib.org

OBSERVATORI

Empresa i universitat,una relació necessària

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

3

TheknosNúm. 123. Setembre de 2008

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció:Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Urtzi Arkotxa, Jordi Barril, Jordi Castañeda,Jordi Garriga, Jordi Goula, Ignasi Gurruchaga,Tamara G. Cisneros, Infonomia, Albert Martín,Joan-Marc Passada, José A. Piqueras,Albert Punsola, Edgar Ramírez, Isaías P. Santamaría(Normativa), Laura Sisó

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Canetti Fotografia, Marc Javierre,Juan Kratzmaier, Lourdes Segade, Tram

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelonarpique@cetib.org Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrialsde BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81theknos@cetib.org

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

SUMARI

ENTREVISTA_36Vicent Martínez

SOSTENIBILITAT_22

INFORMACIÓPROFESSIONAL_18

LOUR

DES

SEGA

DEM

ARC

JAVI

ERRE

TRAM

LOUR

DES

SEGA

DE

Quatre enginyeres i un enginyer expliquena Theknos com compaginen les seves obligacions professionalsamb la seva vida personal. Són històries properes amb quèmolts lectors se sentiran identificats. El dia no té prou horesper fer-ho tot i el suport familiar i una reorganització deltemps esdevenen imprescindibles.

El mercat laboral espanyol es caracteritza per una estructu-ra horària de jornades inacabables. En canvi, països com Ale-manya, França o Holanda han aconseguit una incorporaciómés gran de la dona al mercat laboral, un augment de la nata-litat i més productivitat, partint de mesures de flexibilitat quea Espanya encara són vistes amb recel per molts sectors.

L’Administració fa passos tímids en línia amb aquesta novatendència, que entén els treballadors i les seves famílies comun stakeholder més, igual que ho pot ser un client, un prove-ïdor o la competència. Així, al 1999 es va aprovar la Llei deconciliació, el 2006 el Plan Concilia i el 2007 la Lleid’igualtat.

Flexibilitat horària, un treball basat en objectius més queno pas en hores de presència física a la feina, teletreball oassessorament en l’obtenció de serveis dirigits a la conciliacióformen part d’una nova manera d’entendre la relació amb elsempleats. Les empreses estan veient que més hores a la feinano vol dir més hores de feina i que donar suport als seusempleats forma part de la seva responsabilitat social, alhoraque és una fórmula efectiva per retenir i comprometre els seustreballadors.

Però en el fons és tracta d’un peix que es mossega la cua.Segons un estudi de la consultora PricewaterhouseCooperssobre les implicacions de la jornada laboral flexible, la principaldificultat per fer-la realitat és que el 80% de les persones treba-llen en empreses que fan una pausa de dues hores per dinar. Toti això, el 86% dels enquestats afirma que és més productiu almatí. La meitat de la mostra creu que la baixada de la producti-vitat es deu a un excés d’hores de feina i que la jornada laboralcontínua milloraria la productivitat de l’empresa, ajudaria aretenir talent –i, per tant, disminuiria la rotació– i a més a mésincidiria directament en la seva motivació personal en un 70%dels casos. Tanmateix, només un 20% de les empreses estudia-des estan disposades a analitzar els avantatges organitzatius d’uncanvi de l’estructura horària i el 36% té por a perdre clients. Ala pregunta: “Seria possible adaptar la jornada laboral si tambého fessin els clients?” El 84% respon que sí. El canvi, doncs, noserà d’avui per a demà i de moment molts treballadors haurande continuar amb els malabarismes del dia a dia que els perme-tin compaginar vida i feina.

Malabarismesde la quotidianitat

OBSERVATORI_03Empresa i universitat, una relació necessària

OPINIÓ_07Una història molt preocupant

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_15Comissió d’Enginyers en Actuacions Pericials

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_18

SOSTENIBILITAT_24Un tranvia anomenat desigVida i mort del plàsticLa dadaEl sector fotovoltaic, en el punt d’inflexió

INNOVACIÓ_38Ifest08: davant la crisi, ments inquietes

ARTICLE TÈCNIC_42Càlcul ràpid de la secció d’un cableen les derivacions individuals (DI)

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_46El CETIB certifica tot el Col·legiamb les ISO de Qualitat i Medi Ambient

CULTURA_49Cascades al centre de Nova York

NORMATIVA_50

EN PORTADA_28Climatització solar: sol per fer fred

EDITORIAL

L’Esteve Ripoll és unperiodista de 31 anys que va tenir lasort que li toqués un pis protegit en unsorteig de l’Ajuntament de Barcelona elpassat mes de febrer. El més difícil jaestava fet, va pensar llavors, tot cofoi. Ies va posar “al més fàcil”: a buscarfinançament. Explicava a La Vanguar-dia del 21 d’agost la seva odissea parti-cular de llavors ençà. Va fer un pelegri-natge per 15 entitats financeres i totes–explica– li van dir el mateix: “Hiveiem risc que no pugui afrontar elpagament de les quotes, per tant no lipodem donar la hipoteca”. Moltsmilions, potser? No. Estem parlantd’una hipoteca de menys de 200.000euros amb una quota mensual de1.100. No es poden acreditar guanys,potser? La parella diu que guanyenentre tots dos uns 3.000 euros al mes.És a dir, que dedicarien una tercerapart dels ingressos a pagar el pis. Quan-tes parelles no ho fan? El final de la his-tòria és trist i increïble. La parella vahaver de firmar la renúncia al pis iseguir de lloguer. És obvi, que un anyenrere, el final hauria estat un de bendiferent.

Bé, això ha passat a la primavera il’estiu del 2008, un any després queesclatés la crisi financera als EstatsUnits. Ja sabeu, aquella de les hipote-ques subprime, aquella que no haviad’afectar Espanya, perquè les entitatsd’aquí no tenen títols d’aquests, segonsens van dir per activa i per passiva lesautoritats monetàries. Ara, al cap d’unany, aquest episodi petit i quotidià–vergonyant fins el capdamunt– expli-ca, més clarament que tots els discursosdels presidents i governadors dels prin-cipals bancs centrals del món, el quesucceeix al voltant nostre. I el queexplica, evidentment, no és bo. Vol dirque, més o menys, som on érem –peròamb un any llençat–, amb unes pèrdu-es estimades a la banca internacional

properes al bilió de dòlars i amb la poral cos a l’hora de deixar diners.

Aquesta que expliquem és la ves-sant més propera de la crisi. Un exem-ple dels molts que es podrien recollirde particulars o d’empreses petitesque, sense saber per què, es trobenamb una mà al davant i una altra aldarrere quan surten de renegociar uncrèdit al banc. I no pertanyen a sec-tors dels considerats de risc excessiu.

Senzillament, a la banca espanyola noli arriben diners. Els mercats moneta-ris internacionals segueixen embussatsi això els agafa amb un gran endeuta-ment fruit de les barbaritats immobi-liàries que s’han anat fent els últimsanys, tant a petita escala com definançament d’operacions ruïnoses degrans empreses. I el futur d’aquestsdeutes no agrada gens ni mica alsmercats on han d’anar a refinançar-se.Vet aquí perquè s’hi miren tan primavui a l’hora de deixar calés i –comsempre– acaben pagant justos perpecadors. I ara, què?, ens podem pre-guntar. Fa un any ningú es podia ima-ginar que a començament de setem-bre de 2008 aquesta pregunta encara

no hauria trobat resposta. I el cert ésque no la té.

Mireu si la cosa n’està, d’embolica-da, que a una reunió celebrada al llacde Constança (Alemanya) a finald’agost, on es troben cada dos anys unamunió de premis Nobel (PN) d’Eco-nomia, es van sentir frases com aques-tes: “Ara sóc molt més pessimista que faun any sobre les dimensions que agafala crisi”. Ho deia Myron Scholes, PNdel 1997. O: “Hi havia una festa en elmón financer que ja durava molt detemps i les autoritats monetàries vansumar-s’hi en lloc de tallar-la”, va dirJoseph Stiglitz, PN del 2001. “La crisiseguirà colpejant els mercats i l’eco-nomia mundial”, explicava preocupatDaniel McFadden, PN del 2000. Nohi va haver declaració final, perquè estractava d’una reunió informal, però elque va quedar a l’ambient és que ni elspremis Nobel d’Economia –en teoria,la gent que més la domina– saben benbé com s’ha de fer per sortir del túnelen què estem ficats des de fa ja un any.I si no saben el com, menys encara elquan...

Jordi Goula I jgoula@lavanguardia.es

OPINIÓ

Una història molt preocupant

JOAN

-MAR

CPA

SSAD

A

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

7

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El Col·legi afronta la situació amb campanyes de publicitat i més informació

El CETIB percep la crisidel sector constructiuLa recessió econòmica actual també afecta els professionals de l’enginyeria tècnica industrial que tre-ballen en l’exercici lliure. Les dades de projectes i treballs visats al CETIB durant el primer semestre de2008 manifesten un descens de l’activitat proper al 20% durant els sis primers mesos de l’any.

El descens més important es trobaen els projectes relatius a aparells eleva-dors, que han disminuït el 45% respec-te al mateix període de l’any anterior.En canvi, els projectes d’energies reno-vables han augmentat el 17%. Tot i ladisminució del nombre de projectesvisats, el seu import mitjà és lleugera-ment superior al d’anys anteriors.

Conscient de l’imminent col·lapsede la construcció, un dels motors del’economia, el CETIB va iniciar unacampanya de màrqueting a final de2006 per tal de promocionar la profes-sió i la versatilitat dels professionals del’enginyeria tècnica industrial. La cam-panya, que s’ha traduït en un augmentsignificatiu de les visites a la Guia deprofessionals del web (www.cetib.cat/guia), tindrà continuïtat durant el dar-rer trimestre d’aquest any.

A banda de la promoció de la pro-fessió, el Col·legi també està impul-sant i facilitant la formació contínuadels col·legiats. En aquest sentit,enguany s’inaugurarà el local de 600metres quadrats que el CETIB vaadquirir al carrer de Bailèn per poten-ciar la formació.

Uns professionals polivalents. Moltscol·lectius professionals ha vist comdisminuïa el seu volum de feina –i elnombre de projectes visats– a causa dela recessió econòmica i, especialment,de la desacceleració del sector de laconstrucció. No obstant això, la poli-valència dels professionals de l’engi-nyeria tècnica industrial i la multipli-citat de projectes de què es podenencarregar fora d’aquest sector estàevitant que la desacceleració afectigreument la professió.

Pel que fa el Servei de Selecció Pro-fessional - Borsa de treball, es manté elmateix ritme d’ofertes tramitades (967durant els primer trimestre). Tampoc

s’ha detectat un increment de les altesal servei ni una disminució de lessol·licituds d’enginyers per partd’empreses.

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

8

Durant el mes de juny gairebé la meitatdels visats es van fer amb el Tecnovisat(49%) i el 45% a la seu col·legial, men-tre que només un 6% es van tramitar ales oficines del Banc Sabadell. En termessemestrals, els visats a les oficines habi-litades van suposar l’11% del total.

El poc volum de visats que aixòsuposa, així com la progressiva extensiódel Tecnovisat entre tots els col·legiats,ha permès que al mes de juliols’acabessin tancant les oficines delBanc Sabadell habilitades per visar.Aquest cessament del servei s’ha anatfent de manera progressiva i informantels col·legiats directament afectats pel

procés. El passat 18 de juliol es van tan-car les darreres oficines, les de Grano-llers i Vic.

CETIB16.634

BANC SABADELL4.195

TECNOVISAT16.949

El visat per Internet continua en augment

Els projectes d’aparells elevadors disminueixen un 45%, mentre que els d’energies renovables augmenten un 17%

ARXI

U

Si tot continua com fins ara, el localdel CETIB al carrer de Bailèn estarà enfuncionament abans de final d’any. Lesobres han avançat a bon ritme duranttot l’estiu i ja ha finalitzat la intervenciómés important, que consistia en l’estin-tolament d’una part de la façana poste-rior per fer-hi uns finestrals queil·luminin les aules, tal com es trobal’altra meitat d’aquesta façana. Aquestesobres han requerit la instal·lació d’unabiga. Pel que fa al mobiliari, ja s’haadquirit i s’està esperant la fi de les obres.

Francesc Xavier de Miguel, elcol·legiat autor del projecte guanyadordel concurs d’idees que va convocar elCETIB per a la remodelació del noulocal, va assumir la direcció d’obra.Cada dilluns, De Miguel, acompanyatde Carles Vives, tresorer del Col·legi, ide Montse Grau, coordinadora gene-ral, visiten el recinte per tal de supervi-

sar la marxa de les obres i parlar ambtots els agents implicats.

Els baixos del carrer de Bailènnúmero 68, comprats l’octubre de2006, es destinaran bàsicament a aulesde formació per als cursos i les confe-rències que organitzi el CETIB.

Rentat de cara a la façana de la seu.En els pressupostos generals aprovatsper a l’exercici 2008 es va acordar unaimportant partida destinada al man-teniment de les seus socials. Una partconsiderable d’aquest import s’hainvertit en les obres de rehabilitacióde la façana principal del carrer deConsell de Cent. La cornisa va patirun parell d’esllavissades i per evitarincidents s’ha invertit en la seva repa-ració i reforçament. Les obres, quevan acabar el passat juliol, han duratquatre mesos. Inicialment estava pre-

vist també restaurar i pintar la façana,però les complicacions sorgides du-rant la rehabilitació han dut a la deci-sió d’ajornar aquest procés.

Les obres del nou local avancen a bon ritme

CAN

ETTI

FOTO

GRAF

IA

L’espai destaca per les formes ondulades dels murs

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Entre els moments històrics de lesúltimes cinc dècades que més han defi-nit la Barcelona actual, Clos va destacarels anys del desarrollismo i la construc-ció de grans polígons d’habitatges comels de Seat; la crisi del petroli dels 70;els Jocs Olímpics del 92, que van supo-sar –entre altres– la creació de les Ron-des; del 22@, que ha transformat 115illes de cases i ha implicat l’expulsió dela indústria pesant del nucli urbà; la cele-bració del Fòrum de les Cultures, o larecuperació d’interiors d’illa que ha po-tenciat l’Ajuntament en els darrers anys.

En una conferència il·lustrada ambuna completa exposició de diapositives,l’exalcalde de Barcelona va recordarbarris com el de Somorrostro, situat al’àrea que avui és la Vila Olímpica. Closva tancar la conferència apuntant SantAndreu i la construcció de l’estació dela Sagrera com la propera gran transfor-mació que viurà Barcelona.

CETI

B

Joan Clos, ambaixador d’Espanya a Turquia, exministre d’Indústria i exalcalde de Barcelona, va parlar elpassat 26 de juny al CETIB, dins els actes programats per a la celebració del mig segle del Col·legi, delscanvis urbanístics que ha viscut Barcelona durant els darrers 50 anys. Clos va reflexionar sobre com laindústria ha estat catalitzadora de les transformacions de molts barris de la ciutat.

Conferència al CETIB: La petjada urbanística de la indústria: els últims 50 anys

Joan Clos explica la influència de laindústria en l’urbanisme barceloní

Patrocinadors

Enderrocament de les barraques del Somorrostro com a conseqüència de la prolongació del passeig Marítim (1966)Joan Ribó, degà, va donar pas a la intervenció de Clos

LAVA

NGU

ARDI

A

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

10

El Col·legi vol celebrar amb totsels seus col·legiats el cinquantè ani-versari de la seva constitució. Peraquesta raó, ha fet una edició nume-rada i limitada a 1.000 exemplarsd’una litografia que tots els col·legiatspoden passar a buscar per la seu delCETIB o per l’oficina que té elCol·legi a l’Escola de Terrassa.

L’obra original forma part del fonsd’obres d’art del Col·legi. L’autor és elcol·legiat Alfonso de Lucas, que hatreballat com a decorador en nom-broses pel·lícules i que actualmentestà retirat.

El quadre representa una vistatractada amb molt de realisme de la

façana de l’actual seu del Col·legi alcarrer Consell de Cent número 365de Barcelona.

L’obra té les mides d’un foliDinA3 i està impresa en un paper deltipus Conqueror de 160 grams, pre-parat per ser emmarcat.

Per recollir un dels mil exemplarseditats de la litografia cal presentar-sepersonalment a la seu del CETIBamb el carnet de col·legiat en l’horarid’atenció al públic: de dilluns adijous de 9 a 22 hores i divendres de9 a 14 hores. Per l’oficina del CETIBa l’EUETIT s’hi pot passar elsdimarts i els dimecres d’11 a 13 o béde 16 a 17.30 hores.

ALFO

NSO

DELU

CAS

El CETIB obsequia els col·legiats amb una litografiade la seu en motiu del cinquantè aniversari

La litografia és de la mida d’un DinA3 i està numerada

Amb motiu de la celebració del migsegle de Col·legi, s’han posat a la vendasamarretes i corbates amb la imatgecorporativa del CETIB.

La imatge que il·lustra les samarre-tes –disponibles en blanc o en negre–correspon al popular professor Franzde Copenhague. El cost és de 10 euros.Per a les corbates –de seda i en vermello en blau– s’ha optat per un dissenyamb l’escut de la professió. Es podenadquirir al preu de 30 euros.

Es posen a la venda samarretes i corbates pels 50 anys de Col·legi

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

12

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El Col·legi ha convocat una novaedició dels Premis CETIB - Enginyeriai Societat, que premien els millors pro-jectes en tots els àmbits de l’enginyeriatècnica industrial. El termini de pre-sentació de projectes finalitza el proper13 d’octubre.

L’objectiu d’aquests guardons ésfomentar els valors indispensables per al’excel·lència d’un projecte, com ara laqualitat, la innovació i la sostenibilitat.

Enguany s’ha creat una nova catego-ria, el Premi al Professional de l’any, i esmantenen les categories alMillorTreballd’Innovació i al Millor Projecte de Fi deCarrera amb una dotació total de29.500 euros. Des de l’anterior edició,la imatge dels Premis va associada alprofessor Franz deCopenhague, obra deRamon Sabatés, perit mecànic i dibui-

xant, creador dels invents del TBO.El científic Jorge Wagensberg,

director de l’Àrea de Ciència i MediAmbient de la Fundació La Caixa,repeteix com a president del jurat, queestà compost per persones destacadesdel món acadèmic i professional del’enginyeria. El veredicte és donarà aconèixer a la Diada de la Professió.

En la darrera edició dels Premis,l’estudiant Lourdes Ortiz, de l’EscolaUniversitària d’Enginyeria TècnicaIndustrial de Terrassa (EUETIT) vaguanyar en la categoria al Millor Pro-jecte de Final de Carrera per un Estudicomparartiu entre l’aigua procedent d’undispositiu domèstic de purificació il’aigua embotellada. Antonio Marzo varepetir el Premi al Millor Treballd’Innovació amb el projecte Tiembla.

El premi per al Millor Projecte Profes-sional va tornar a quedar desert.

Al web www.cetib.cat/premis troba-reu les bases per participar als Premis.

Últims dies per participar als Premis CETIB

MAR

ÍALU

QUE

Un robot protagonitza la imatge dels Premis d’enguany

El Col·legi va participar el dijous 17de juliol a l’acte de graduació dels 273nous enginyers tècnics industrials titu-lats a l’Escola Universitària d’Enginye-ria Tècnica Industrial de Terrassa(EUETIT). El degà del CETIB, JoanRibó, va lliurar una PDA a M. TeresaSerrataco, l’alumna amb el millor expe-dient de la promoció. Ramon Come-

llas, president de l’empresa Circutor, vaapadrinar els nous professionals.

A l’acte també hi van participarJosep Casanovas, vicerector de Políti-ca Acadèmica de la UPC, i el regidorXavier Martí, per delegació de l’Ajun-tament de Terrassa, així com del di-rector del centre, Juan Antonio Ga-llardo.

El CETIB premia el millorexpedient acadèmic de l’EUETIT

EUET

IT

La dificultat de reunir-se en horarilaboral ha dut els membres de laComissió de Qualitat a organitzar elque han anomenat tasts de qualitat, quees duran a terme a partir de les 20 h. Laprimera trobada serà el proper 29 desetembre a l’aula del CETIB, on esfaran tres ponències sobre diversostemes relacionats amb la gestió de laqualitat. Les tres exposicions, de vintminuts de durada cadascuna i modera-des per Joan Rodés, secretari de laComissió de Qualitat, seran sobre elstemes següents: Visió pràctica de la fun-ció de l’assessor en la implantació d’unSistema de Gestió de la Qualitat; Tec-nologia innovadora per a l’estampaciómodular de bieles per als eixugavidresdels automòbils, i Les 5S: aplicaciópràctica en les nostres empreses. Final-ment, a partir de les 21 h se servirà unrefrigeri per a tots els assistents.

És necessari confirmar l’assistènciaa aquest acte a través del formulari quetrobareu a www.cetib.cat/agenda.

Tasts nocturnsde qualitat

El CETIB valora positivament lesmesures dutes a terme per les compa-nyies elèctriques per tal d’evitar quees pugui repetir un incident com elde l’estiu passat i farà un seguimentpermanent de l’estat de la xarxa elèc-trica a la ciutat de Barcelona, ambl’objectiu de vetllar pel mantenimentdels actuals índexs de qualitat.

Entre les millores executadesdurant aquest darrer any, destaquenels 276 nous quilòmetres de xarxaelèctrica i els 40 nous circuits de mit-jana tensió que s’han instal·lat aBarcelona i que han servit per incre-mentar el grau d’interconnexió entreles principals subestacions de la ciu-tat; així, s’han reduït els temps dereposició del subministrament en casde noves incidències.

Nova Llei de qualitat. El CETIB con-fia que la nova Llei de qualitat delsubministrament elèctric que pro-mou el Parlament de Catalunyaincorpori i millori la realitat actual del’estat de la xarxa i exerceixi com agarantia per al manteniment delsnivells actuals d’inversió. En aquestsentit, el retorn de la xarxa de 220 kVd’àmbit urbà a Fecsa-Endesa que pre-veu la llei, es valora com un elementde racionalització de la gestió de lesinfraestructures elèctriques, ja quetota la gestió s’unificarà sota unmateix operador.

Bàsicament, la llei obliga les com-panyies elèctriques a fer que cadaabonat s’alimenti de més d’una sub-estació, que hi hagi interconnexióentre les subestacions i que es reduei-xi l’estona que l’usuari queda senseservei.

El CETIB, com ja va manifestararran del tall elèctric de 2007, conti-nua apostant pel mallat de les líniesd’alta tensió per part de Red Eléctricade España, tant a l’àrea metropolita-na com a tot Catalunya.

Diversos mitjans van fer-se ressòde l’opinió del Col·legi. TV3 vaentrevistar Manuel Nicolás, vicese-cretari de la Junta i la Secretaria de laComissió de Medi Ambient. Tambévan recollir la visió del CETIB OndaRambla, Localia Televisió i rotatiuscom la publicació d’economia CincoDías.

Un any de l’apagada. El 23 de juliolde l’any passat faltaven set minuts pera les onze del matí quan un cable vacaure sobre la subestació elèctrica deCollblanc. Instants després es decla-rava un incendi a la subestació deMaragall. L’accident deixava sense

llum més de 323.000 abonats, algunsdels quals van estar cinquanta horessense corrent. Durant mesos, elshabitants de Barcelona es van haverd’acostumar a la calor, el soroll il’olor dels 156 generadors distribuïtsper la ciutat.

La Generalitat va proposar unamulta de deu milions d’euros per a lacompanyia elèctrica Fecsa-Endesa,propietària del cable que va caure a lasubestació de Collblanc, i d’onzemilions per a Red Eléctrica de España(REE), propietària de la subestació deMaragall.

Entre les millores que s’han dut aterme durant aquest any per evitarque es repeteixi la situació, el Governva destacar la instal·lació de sis trans-formadors nous, 276 quilòmetres decable de mitjana tensió, 192 cabinesnoves, 40 circuits de mitjana tensiónous i 22,8 quilòmetres de rases.

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

13

El CETIB demana a les elèctriquesque mantinguin el ritme inversorUn any després del tall elèctric que va deixar sense subministrament 323.000 abonats de Barcelona, elCol·legi ha emès un comunicat en el qual, tot i que aprova l’estat actual de la xarxa elèctrica, demana a lescompanyies que mantinguin el ritme inversor per garantir la qualitat de subministrament i no perdre elsnivells assolits en aquesta matèria.

Un any després del tall elèctric REE ha finalitzat les obres de la subestació de Maragall

ARXI

U

El CETIB ha renovat el conveni de col·laboracióamb Mútua General de Catalunya que proporcionabeneficis exclusius per als col·legiats. La Mútua oferiràal col·lectiu del CETIB condicions especials en les quo-tes mensuals de les assegurances d’assistència sanitària,així com preus especials per als diversos serveis i cober-tures de l’entitat. Els col·legiats que ja siguin clients gau-diran també d’aquestes noves condicions. Trobareu unarelació detallada a l’apartat “Descomptes i avantatges”de l’àrea privada del web (www.cetib.cat).

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El Col·legi renova el conveniamb la Mútua General

El CETIB revalida el seuacord amb Catalonia

El Col·legi ha firmat un conveni de col·laboracióamb l’empresa Catalonia Engineering & SoftwareSolutions, especialitzada a oferir solucions d’enginye-ria, optimització de cicles productius i logístics, con-sultoria mediambiental i altres serveis adaptats a lesnecessitats de cada client, així com solucions de pro-gramari innovadores, originals i d’ús fàcil per als sec-tors industrial i universitari.

El conveni firmat entre les dues organitzacionsinclou un descompte del 15% exclusiu per alscol·legiats respecte dels preus de tarifa dels productesi serveis de l’empresa, actualitzacions i suport tècnicgratuïts durant el primer any.

La formació d’Schneider,a preus especials

El CETIB ha signat un conveni de col·laboracióamb Schneider Electric gràcies al qual els col·legiatspoden gaudir de descomptes de fins a un 30% en elscursos de formació que imparteix l’empresa i de fins aun 25% en manuals i guies.

Schneider Electric, organització que desenvolupa,fabrica i comercialitza productes i solucions en elcamp de l’automatització, el control i la distribució del’energia elèctrica, i el Col·legi han subscrit aquestacord de col·laboració mitjançant el qual el col·lectiugaudirà de condicions preferents en els serveis de lacompanyia.

15

COMISSIÓ DEL MES

Antoni Piñol, vicepresident; Frederic Cofré, secretari; i Pedro Correa, president de la Comissió d’Enginyers en Actuacions Pericials del CETIB

Comissió d’Enginyers en Actuacions Pericials

“La llei exigeix als peritsuna titulació oficial”

CAN

ETTI

FOTO

GRAF

IA

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

Els enginyers especialitzats en actuacions pericials tenenun paper determinant en els processos judicials atès que,amb els seus coneixements tècnics, poden facilitar als jutgesuna adequada valoració dels fets o circumstàncies rellevantsen l’assumpte objecte de litigi. La seva tasca té un fons tèc-nic: “Com a professionals, volem fer un raonament d’acordamb la nostra experiència i certificació de coneixementsacreditats per la titulació d’enginyer tècnic”, concreta PedroCorrea, que presideix aquesta Comissió, amb el suportd’Antoni Piñol (vicepresident), i de Frederic Cofré (secreta-ri). Reivindiquen el sentit antic de la figura del perit, desco-neguda per molta gent: els perits eren homes de ciència ambsaviesa reconeguda que donaven explicacions al jutge.

En els procediments judicials, els perits poden ser con-tractats per les parts, o bé designats directament pel jutjat.En qualsevol cas, la Comissió recorda que existeixen unescondicions per actuar com a perit, partint de la base que “elsperits han de tenir una titulació oficial (art. 340.1 de la Lleid’Enjudiciament Civil)”, puntualitza Correa i “no podenfaltar mai a la veritat (art. 335.2)”. Les penes d’inhabilitació

especial per a la professió per fals testimoni poden ser de 6 a12 anys (art. 459 del Codi Penal), o de 6 mesos a 3 anys enel cas de fals testimoni parcial (art. 460 del Codi Penal).

Formació. Per a la Comissió, la formació és un tema clau.Han detectat una necessitat de perfeccionament en qües-tions d’oratòria i han treballat per oferir-ne un curs. Al junyes va celebrar una jornada tècnica i pràctica de topografia perdonar a conèixer als enginyers tècnics els instruments topo-gràfics i el seu funcionament per a les diferents aplicacionsindustrials de mesura, replanteig i comprovació. Treballentambé per dur a terme un curs en reconstrucció d’accidentsde trànsit amb les eines necessàries per peritar-los, i tambéestan preparant ponències formatives i informatives ambprofessionals rellevants del món jurídic. L’activitat d’aquestajove comissió és frenètica. De la Junta Rectora en surtenconstantment idees i propostes dirigides sobretot als que esdediquen al peritatge però que són extensibles a tot elcol·lectiu.

Tamara Gutiérrez I tgutierrez@cetib.org

RETRAT PROFESSIONALTH

EKNOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

Qualitat indispensable d’un ETI: se lisuposen les capacitats pròpies de la carre-ra, però, a més, ha de ser un professionalobert, amb capacitat de treballar en equip,emprenedor, innovador, capaç de crear ibon coneixedor de l’entorn pel que fa a pro-ductes i mercats.

Una virtut: la paciència.

Un defecte: delegar massa, sobretot quans’han de prendre decisions; de vegades,deixo que massa gent opini.

Un lloc per viure: un poble petit i queestigui situat a prop del lloc on es té la fei-na, però que la localitat de treball no siguiBarcelona!, amb aquell aldarull de cotxes...

Un viatge: tinc pendent fer un creuer perles illes gregues ja que m’agrada molt lacultura grecoromana.

Un llibre: em va entusiasmar Els pilars dela terra, de Ken Follet, i, de petit, La històriainterminable, de Michael Ende.

Un somni: a banda del desig que s’acabi lafam al món,m’encantaria que es trobés unaenergia inesgotable i no contaminant queacabés amb l’escalfament de la Terra, lesguerres que provoca el petroli, la fam...

A qui admira: Albert Einstein, un cervellespecial que va aportar molt a la ciència.

Etigrafia

16

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

Una escaladad’alumne a director

Joan Gil,director de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró

17

LOUR

DES

SEGA

DE

La trajectòria professional de Joan Gil transcorre a l’escola universitàriaon va estudiar. L’actual director de l’Escola Universitària Politècnica deMataró (EUPMT) va cursar l’enginyeria tècnica industrial i l’enginyeriaelectrònica en el mateix edifici que avui dirigeix. Abans de ser al capdavantdel centre, Gil va escalar posicions mica enmica i va passar per pràcticamenttots els càrrecs de l’escola: ajudant de laboratori –mentre feia el projecte definal de carrera–, professor adjunt, professor titular... fins a ocupar el càrrecde sotsdirector i assumir la direcció l’any 2001. La veritable vocació de Gil–“no familiar i espontània”, aclareix– ha estat des de petit l’electrònica. Elseu idil·li amb la universitat no és vocacional, però no es penedeix en abso-lut de la seva decisió, ja que, com a “substitutiu” i també com a viad’especialització, sovint tutela projectes relacionats amb aquest àmbit.

Durant la seva trajectòria acadèmica, el director ha viscut molts canvis,però en destaca dos que, actualment, conflueixen: l’adaptació a l’EspaiEuropeu d’Educació Superior i la creació del TecnoCampus. Del primer,Gil explica que l’Escola ja aplica la nova metodologia a les tres carreres queimparteix, malgrat que, personalment, considera que el pla inicial de Bolo-nya no s’ha aplicat bé: “Però ara no ens hem de rendir; cal revisar els plansd’estudi i adequar-los als temps reals”, afirma convençut. Quan parla de“temps reals”, fa referència a la necessitat que les empreses tinguin un espaidins la universitat, i aquesta és precisament la intenció del TecnoCampusde Marató, un escenari de treball conjunt entre empreses, universitats icentres de recerca que vol ser un punt clau d’innovació i difusió del conei-xement. El director, molt compromès i il·lusionat amb aquest projecte,explica que aquest és “el futur de la universitat”: contribuir al desenvolu-pament del territori –el triangle format per les localitats de Badalona, Gra-nollers i Blanes– i dotar les empreses de professionals preparats per inno-var, emprendre i dirigir empreses i centres de transferència de tecnologia.

La davallada del nombre d’estudiants d’enginyeria és una de les pre-ocupacions de Gil: “La figura de l’enginyer tècnic ha perdut pes en lasocietat. Si no generem de nou una imatge positiva del nostre col·lectiucom a professionals solucionadors de problemes, la situació serà complica-da”, es lamenta i hi afegeix que el fet que els estudiants considerin massadifícil aquesta carrera deriva d’un sistema educatiu “debilitat” i poc esta-ble. Tot i la gravetat de la situació, el director té una idea que el Govern,un dels interessats a promoure aquesta vocació, no pot deixar d’escoltar:“La solució és fer una sèrie de televisió!”, bromeja.

Les aficions del director no s’allunyen de l’electrònica, el seu hobbyjuntament amb el bricolatge: “A la meva feina faig poca electrònica imolta burocràcia”, assegura. No obstant això, també li agrada dedicar elseu temps lliure a la família: “Jugar amb els meus dos fills m’ajuda a des-connectar”.

Patricia Serrano I pserrano@cetib.org

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

18

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Vida personal i professional,el repte de la conciliacióLa feina d’enginyer tècnic industrial sovint implica molta dedicació. Si a més hi afegim tota una sèriede responsabilitats familiars, el dia es queda sense les hores necessàries per conciliar-ho tot. A partirdels casos de quatre col·legiats ens endinsem en les rutines de molts professionals que han de combi-nar –i a vegades triar– entre vida personal i professional.

Albert Martín Vidalperiodista

Ana María. Jornada intensiva i salva-dora. L’oftalmòleg va escoltar els símp-tomes, li va mirar els ulls i li va dema-nar: “Se li han assecat de dormir poc.Que dorm poc?”. Aquell dia, l’AnaMaría Matute va entendre que el seuritme de vida no era sa.

Va acabar d’estudiar EnginyeriaTècnica l’any 2000 i, després d’unabreu experiència en una empresa, vavoler dedicar-se a l’exercici lliure ambel seu marit, també enginyer tècnic, ivan muntar un negoci. “Treballàvemmoltíssim, però érem solters i noteníem moltes despeses. Vam trigargairebé dos anys a fer que l’empresafuncionés”, explica. Si bé mentre estu-diaven mai no s’havien plantejat tenirfills, quan la idea els va començar arondar pel cap, ella va decidir marxar atreballar per compte aliè.

Un temps després d’aquest canvi, vanéixer la Danielle, la seva filla. L’Ana va

tenir la baixa laboral, primer, i reduccióde jornada, després. Quan la nena tenia17 mesos va tornar a treballar a jornadacompleta i va començar el període mésdur de la seva vida. “Recordo estar tresi quatre dies sense dormir, perquè lanena estava malalta i plorava, passar lanit a l’hospital, al matí tenir reunions ala feina i, quan tornava a casa, tot esta-va per fer”, explica.

Aquells dies, quan ensopegava a lafeina amb les cadires per la son quetenia i li van començar a molestar elsulls, li han quedat marcats: “La nenaera la meva motxilla, quan no estava ala guarderia ho havíem de fer tot jun-

tes. Va ser duríssim, i la veritat és queno estava bé ni amb la meva parella, niamb els amics, ni amb la família, ni a lafeina”, recorda. Aquells temps vanvenir acompanyats de retrets laboralsper arribar tard o haver de sortir perquèla nena s’havia posat malalta.

La solució màgica en el seu cas vaser deixar l’empresa i trobar l’actual,Anea, on es dedica a la prevenció de ris-cos laborals. Treballa fins a primerahora de la tarda i té tota la resta del diaper a ella mateixa i per a la seva filla.“Vaig tenir molta sort, perquè aquestshoraris no són massa habituals. Per ami és una solució perfecta”, diu.

Cada matí el seu marit, José, portala nena a la guarderia, cosa que pot fergràcies a l’exercici lliure. “Penso que lesprofessions tècniques no estan massapensades per a la conciliació, però sitreballes pel teu compte pots compati-bilitzar la família i la feina força bé”,diu. Després, a la tarda, la Danielle estroba la mare esperant-la. “Ara la nenaestà orgullosa de mi, li noto, vol assem-

L’Ana María treballa fins a primera hora de la tarda en una empresa de prevenció de riscos laborals i passa les tardes amb la seva filla Danielle

LOUR

DES

SEGA

DE

“Treballa fins a primerahora de la tarda i té tota laresta del dia per a ellamateixa i per a la seva filla”

blar-se a mi”, explica amb un somriure.La decisió de deixar l’exercici lliure

va ser, en el seu cas, la solució: “Els fillset compensen treballar menys per estaramb ells, et donen moltíssim”. Però elseu canvi de vida ha comportat benefi-cis a la seva família i també a ella matei-xa. “Va haver-hi un temps on tot era lanena, la nena, la nena… Només parla-va d’ella. Ara torno a estar per mi, arelacionar-me, em sento realitzada acasa i a la feina”, explica, entusiasmadaperquè des de fa unes setmanes fins itot té temps d’anar al gimnàs.

Laboralment, l’Ana viu també unmoment daurat. “És clar que a la carre-ra de totes les dones pesa el fet de sermare. El meu cas no és diferent, peròara, després d’haver-me quedat estan-cada uns anys, estic tornant a promo-cionar”. Per aquest motiu, ara mateixno es planteja tornar a ser mare. Potserho deixa per a més endavant: a aquestaenginyera, que havia arribat a fer unexamen a punt de trencar aigües, hi hapoques coses que l’espantin.

Montserrat Barbany. Conciliar passatsels 50 anys. Corria l’any 80 i la Mont-serrat Barbany, amb una nena acabadade néixer, treballava amb un ull a la fei-na i l’altre a la seva agenda. “Hi teniaapuntats els telèfons de tots els possi-bles cangurs: tiets, amics, avis… Allòera com les Pàgines Grogues!”, explica.

Als 20 anys s’havia graduat. Unsanys més tard es va enfrontar a la com-plexa situació de ser mare treballadora,estat que en el seu cas es va complicar

una mica més a causa d’una separaciómatrimonial. “No vaig agafar-me labaixa perquè a la feina tenia molt bonarelació i em deixaven, si em calia, treba-llar només dues o tres hores”, rememo-ra, recordant els seus continus viatgesrecorrent aquella Meridiana que era“una caixa de sorpreses”.

Quan la seva filla tenia tres mesos,ja anava a la guarderia, i la Montserratva poder anar fent aquells atrafegatsanys amb l’ajut de la seva llista de can-gurs. “Segur que avui dia ho faria d’unaaltra manera: d’entrada, agafaria la bai-

xa, i probablement l’allargaria”, diu,recordant que la seva filla, de vegades,li demanava per què no havia anat a lesfuncions del teatre de l’escola.

L’empresa on treballava va ser com-prada l’any 1996 per uns inversorsestrangers i aleshores la Montserrat vaobrir el seu negoci actual, Argesip,dedicat a la gestió de residus i al reci-clatge. Amb la seva pròpia empresa, araestà experimentant una nova responsa-bilitat familiar: fer-se càrrec dels seuspares, que són grans i sovint la necessi-

ten per anar al metge, a la perruqueria,a comprar, o el que calgui. “Vist enperspectiva, no recordo tant de proble-ma amb la meva filla com n’he tingutposteriorment amb els meus pares: men’he d’encarregar”, diu.

Des que està dedicada a l’exercicilliure, el seu nivell de feina no ha bai-xat, i de fet el seu ritme vital és moltestressant: visita els clients, visa alCol·legi, on la consideren una de lescol·legiades més actives en aquest sen-tit, entra i surt, està pendent delspares… En definitiva, una vida moltexigent que li demana una completallibertat de moviments. “Tinc la sortque l’empresa és nostra, si fos assalaria-da, la meva vida seria complicadíssi-ma”, afirma. “De fet, estic convençudaque si treballés per compte d’un altre,ja m’haurien fet fora”.

Es mou en el seu propi cotxe per ales sortides de Barcelona, i empra eltransport públic a la ciutat. Ascensoramunt i avall, autobús, metro i ferro-carrils són els aliats de la Montserratper resoldre les seves visites i les sevesobligacions diàries, on ha arribat a unaconclusió: “Avui dia es parla molt deconciliació, però cada cop estic mésconvençuda que el món no està prepa-rat per tenir fills i treballar. Això nomésés possible si tens molt bona relacióamb els caps o si treballes pel teu propicompte”. I la cosa, per a la Montserrat,no queda aquí. “En una família, el80% de l’esforç de cuidar els fills o elspares el fa la dona”, diu. Ella, que ésdels dies en què de 120 alumnes

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

19

“Segur que avui dia hofaria d’una altra manera:d’entrada, agafaria la baixai probablement l’allargaria”

La Montserrat treballa a la seva pròpia empresa i, tot que el seu ritme de vida és molt estressant, pot combinar-se el temps per poder fer-se càrrec dels seus pares

LOUR

DES

SEGA

DE

d’Enginyeria Tècnica només una dot-zena eren noies, explica així la majoriad’homes que hi ha a la professió.

Malgrat tot, la Montserrat no té nimitja paraula de queixa. És d’aquellespersones que es pregunten amb angoi-xa què faran el dia que es jubilin i potpresumir de no haver-se demanat ni undia de baixa en els 32 anys que ha tre-ballat. I és perfectament conscient queha viscut molt intensament: “Fa vintanys que he d’anar a buscar el títol,explica, i casualment l’altre dia vaig tro-bar-ne el resguard a un llibre de la car-rera”. Mai no havia trobat el momentde preocupar-se’n. Ara es plantejad’anar-hi, però de moment marxa capal Col·legi a visar un nou projecte.

Jesús &Ana María. Família, S.A.El JesúsBarrios i l’Ana María Lafuente sónmarit i muller i menys de tres metresseparen els seus llocs de treball. El 1988van fundar la seva pròpia empresadedicada a la legalització d’activitats i ala instal·lació, i no han parat desd’aquell dia, fins al punt que nis’havien adonat que ja fa 20 anys quetreballen braç a braç.

“La meva dona és l’ànima del des-patx”, diu el Jesús, enginyer tècnic. “Sino hagués estat per ella, hauria estatimpossible; l’empresa no s’hauria man-tingut”, afegeix. L’Ana María s’hoescolta, molt orgullosa de les seves fei-nes anteriors. “Jo era perruquera deformació i tenia una feina molt bonadistribuint correu”, explica. Fins queun dia van decidir que el Jesús, que tre-

ballava a la Seat i també feia projectesamb un soci, tindria com a segona fei-na l’empresa familiar. “Aquella eral’Espanya del pluriempleo, tenia 30anys i no em feia res treballar molt peraconseguir coses”, recorda el Jesús. Peròl’inici de l’Ana María, que portava lapart administrativa del negoci, va serencara més dur.

“Vaig perdre deu quilos en un mes.No en sabia gens. Recordo un dia quevaig anar a parlar amb Indústria i novaig entendre una paraula. O una altravegada, que em vaig posar a plorar per-què una memòria em va sortir tota sen-

cera subratllada i no sabia com arre-glar-ho”, explica ella entre riures. ElJesús la corregeix: “Diu que no en teniani idea però visitava els clients, atenia eltelèfon i marcava el ritme”.

Aquells anys en què el Jesús tornavade la Seat passades les 18.30 hores i esposava al despatx fins allà les onze de lanit, i l’Ana María treballava tot el dia iels caps de setmana feia cursetsd’informàtica, van tenir encara unal·licient més: la filla de la parella. “De

vegades trucava i ens deia: ‘Us recordoque teniu una filla i que té el costum desopar’. Això sí que ho vam tenir sempreclar, que havíem de sopar els tres juntscada dia. Si no, no hauríem estat unafamília, hauríem estat una societat”,diu l’Ana María. Van tenir la sort queel despatx està a tocar del pis on viuen.

La convivència laboral entre totsdos sempre va ser bona, amb petitsconflictes. “Ella és més exigent que jo ihi ha hagut nits, a la una del matí, queno podia més i jo deia prou”, diu elJesús. “Si ens barallem, no arriba a casa.De vegades, només entrar al despatx lihe explicat un problema amb algunclient, i ell em diu: ‘Per què no m’hohavies dit abans?’. Jo li responia que noestàvem treballant”, diu l’Ana María.Tot i la feinada i els seus horaris, totsdos estan encantats amb un despatxque acaba d’enllestir el seu projectenúmero 1.429.

“Al començament va ser difícil,només aprenia coses rares, però pensoque havíem d’haver-nos posat juntsabans”, diu ella. “Si ets seriós a la feinai tens clients, això és molt agradable”,afegeix el Jesús. Fa fos anys va deixar laSeat per posar-se únicament ambl’empresa –ella està convençuda que hova decidir gràcies a la pressió que ella lifeia– i ara es pren aquesta nova etapa“gairebé com un hobby”. Estan conven-çuts que l’exercici lliure és una gransolució per conciliar, i així ha estat en elseu cas. “Si ens hem hagut de quedarun dia fins les dotze i mitja de la nit, ofins a la una, ens hi hem quedat. Amb

INFORMACIÓ PROFESSIONALTH

EKNOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

20

“Aquella era l’Espanya del‘pluriempleo’, tenia 30 anysi no em feia res treballarmolt per aconseguir coses”

Els llocs de treball del Jesús i l’Ana María estan separats per menys de tres metres: fa vint anys aquest matrimoni va fundar el seu propi negoci i formen un tàndem perfecte

LOUR

DES

SEGA

DE

una altra persona, hauria estat impossi-ble”, expliquen els artífexs d’aquestaempresa familiar on sempre desfilennois joves amb ganes d’aprendre. “Elmés dur d’estar pel teu compte és que,quan et compromets amb un client,tens una pressió i una responsabilitatgran”, diu el Jesús.

Ara, amb 63 i 69 anys, es pregun-ten què faran quan es jubilin.

–Només parles de feina –diu ella.–És que xerres molt –replica el Jesús.

Montserrat Elías. Una vida nova enl’exercici lliure. La Montserrat Elíass’ha acostumat a treballar en els seusprojectes acompanyada d’una veueta,la de la seva filla Maria, que no es can-sa mai de jugar. Va ser per estar per ellaque va deixar una feina i va obrir unaempresa, i per això no és estrany veurela petita Maria pintant a la seu deBCNova Tècnics, ni sorprèn que eldespatx que la Montserrat té a casa sevasigui alhora l’habitació de les joguinesde la nena.

Aquesta enginyera tècnica de 36anys va estudiar en una classe amb 120nois i cinc noies. Mai no es va plante-jar que un dia formaria una família i,poc després d’acabar els estudis, va tro-bar feina en una empresa: “Hi vaigestar nou anys i vaig arribar a directoratècnica. Era una feina dura perquè nofeies vuit hores i prou: molts dies enshavíem de quedar fins més tard i noteníem caps de setmana i això amb laparella es nota”, assegura.

Els seus problemes de veritat van

començar en quedar-se embarassada.Corria l’any 2003 i va seguir treballantcom si res. “Vaig agafar la baixa obliga-tòria quatre dies abans de sortir decomptes. A l’empresa moltes cosesdepenien de mi i només em van deixartranquil·la els primers quinze dies des-prés de néixer la Maria”, recorda. Ales-hores, el telèfon va cobrar vida. “Emtrucaven a totes hores, recordo donar elpit i xerrar amb el despatx. Desprésd’un embaràs sencer de molta feina,allò va ser molt dur i molt estressant”.

Després d’un estiu tranquil, la tor-nada a la feina va ser “horrible” per aella. “Als cinc mesos la Maria ja anava ala guarderia, jo em sentia molt culpablei ella va agafar totes les malalties i cons-tipats del món”, diu, recordant lesretencions de trànsit per anar de Barce-lona a Vilanova, on ella viu. “El telèfonno parava de sonar i jo, amb una filla acasa, treballava fins a 80 hores setma-nals i gairebé sense dormir ”, afegeix.

El seu marit, mestre de professió,l’ajudava a casa fins que van decidir dirprou. “Recordaré tota la vida el 16 demarç de 2007, quan vaig dir que plega-va. Tinc molt aguante, però allò era

massa”, explica. Com per art de màgia,a casa seva les coses van millorar d’undia per l’altre. Va fundar la seva pròpiaempresa amb un soci –“el Juliom’ajuda i fa un gran esforç venint a tre-ballar des de Barcelona fins aquí”, diu–i va començar a organitzar-se els seushoraris. “Els nens són el teu mirall i, situ estàs malament, ells ho noten. LaMaria va tenir uns anys molt difícils,ara està molt bé”, explica.

En una de les primeres entrevisteslaborals que va fer la Montserrat en elseu dia, li van dir d’entrada que la fei-na era per a un home. Mai més no vatenir cap problema d’aquest tipus, peròara en treu una conclusió: “Aquesta ésuna professió molt orientada alshomes, les dones difícilment podendedicar-s’hi si no és amb l’exercici lliu-re”. Exercint aquesta activitat noméslamenta que ha de fer números perarribar a final de mes, però explica queva canviar “seguretat per llibertat”.

Amb la seva empresa d’ins-tal·lacions i legalització d’activitats, vadonar “un gran pas endavant”: “Faigtot el que ja feia però, a més, porto lapart financera i la comptabilitat”. Diuorgullosa que al Col·legi ja li coneixenla veu quan truca. Però de totes lespetites victòries que va suposar aquelladecisió que va prendre el març de 2007n’hi ha una per sobre de totes que pot-ser per a la resta de mares de les nenesde la classe de la Maria ha passat inad-vertida. “He fet un any en què cada diahe pogut portar i anar a buscar la nenaal col·le. Això no té preu”.

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

21

“El més dur d’estar pel teucompte és que, quan et com-promets amb un client, tensuna responsabilitat gran”

La Montserrat va decidir fundar la seva pròpia empresa d’instal·lacions i legalització d’activitats i comparteix despatx amb l’habitació de les joguines de la seva filla Maria

LOUR

DES

SEGA

DE

Entre els dies 1 i 5 de desembre tin-drà lloc a Madrid la novena edició delCongrés Nacional de Medi Ambient(CONAMA) en el qual col·labora elConsejo i, per delegació, el CETIB.Manuel Nicolàs, vicesecretari delCol·legi, ha estat la persona escollidapel Consejo per a la seva representaciói per a l‘organització d’un grup de tre-ball i d’una taula rodona.

Nicolàs coordinarà i moderarà lataula rodona “Estalvi, eficiència i siste-mes de gestió energètica” i el grup detreball sobre contaminació lluminosa.El vicesecretari del CETIB estaràacompanyat de diversos col·legiatsespecialistes en els diferents àmbits quees tractaran durant les jornades i queparticiparan en les ponències. LluísFerrero, tècnic assessor de la Direcciód’Estudis de la Presidència de la Dipu-tació de Barcelona, intervindrà en unade les branques del grup de treball enquè es parlarà de la normativa d’il·lu-minació, el seu manteniment i els ser-veis energètics. Joan Ramon Sarroca iLuis Muñoz, col·legiats i membres dela junta de govern del Comitè Espany-ol d’Il·luminació, intervindran en

l’àmbit dels coneixements tecnològics il’estat de l’art de la il·luminació.

El camí cap a un turisme sostenible,les conseqüències ambientals sobre elsbiocarburants, la contaminació acústi-ca o la sostenibilitat en els regadiusespanyols són altres temes que es trac-taran al llarg del CONAMA 9. Aqueststemes, oberts al debat, s’inclouen endiferents activitats com ara debats, jor-nades tècniques, taules rodones, grupsde treball, sales dinàmiques, aules dereflexió... Trobareu el programa actua-litzat a www.conama9.org.

Les inscripcions al congrés ja sónobertes i tots els col·legiats del CETIBdisposen d’una modalitat de quotad’inscripció reduïda.

El Col·legi participa a la novena ediciódel CONAMA de la mà del Consejo

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El Decret 70/2003, de 4 de març,pel qual es regulen els fulls de reclama-ció/denúncia als establiments comer-cials i en l’activitat de prestació de ser-veis, disposa que totes les persones físi-ques i jurídiques que comercialitzinbéns o que prestin serveis directamenta les persones consumidores o usuàriesen l’àmbit territorial de Catalunya hau-ran de disposar de fulls de reclama-ció/denúncia oficials.

Tanmateix, el decret estableix quequeden exclosos del seu àmbit “els iles professionals liberals que duguin aterme una activitat per a l’exercici de

la qual sigui necessària la col·legiacióprèvia a un Col·legi Professional”(article 1.2).

Durant el mes de juliol d’enguany,s’ha sotmès a informació pública unprojecte de decret de modificació dediversos articles del Decret 70/2003,de 4 de març.

En aquest sentit, el projecte dedecret inclou un nou paràgraf al’article 1.2 que delimitaria l’esmentatàmbit d’exclusió: “quan es tractid’establiments comercials o prestadorsde serveis que duguin a terme dife-rents activitats, algunes d’elles pròpies

d’activitats col·legiades i d’altres on noconcorri aquesta circumstància,l’exclusió només serà aplicable respec-te de les primeres”.

En conseqüència, els enginyers tèc-nics industrials no estan obligats atenir a disposició dels seus clients fullsde reclamació/denúncia en el cas queprestin llurs serveis professionals din-tre l’àmbit de l’enginyeria tècnicaindustrial. Si aquests duen a terme, amés a més, un altre tipus d’activitat noprofessional, sí que estaran subjectes al’obligació de tenir fulls de reclama-ció/denúncia.

Els enginyers tècnics industrials i els fulls de reclamació i denúncia

L’edició del passat dia 1 d’agostdel diari Avui publicava un article deJoan Ribó, degà del Col·legi, sobre lafunció social dels col·legis professio-nals en el segle XXI. El degà destacaels canvis que han viscut aquestesinstitucions durant els darrers anys.

“Ja han passat a la història elstemps en què el secretari acudia undia a la setmana a signar els quatrepapers que hi havia sobre la taula”,afirma Ribó, que també destacal’aliat que la societat pot trobar enels col·legis: accés a serveis professio-nals, documentació resolució deqüestions tècniques o assessorament,per esmentar-ne alguns exemples.

Joan Ribó també destaca enaquest article un important elementcomú en tots els col·legis professio-nals: el sentiment de companyoniaque aporten: “Qui millor que uncol·lega per entendre les preocupa-cions professionals d’un altre? Quimillor que un col·lega per saber quèfa falta per afrontar els nous reptesque es plantegen dia a dia? (...) Bédoncs, aquesta és l’essèn-cia delsactuals col·legis professionals”.

El degà parla delscol·legis a l’’Avui’

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

22

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

Albert Punsolaalbertpv@auna.com

L’opinió pública només veia peguesen la reintroducció d’aquest transport,desaparegut de la ciutat el 1971. Amés, el retorn no va començar bé, jaque es van produir diversos accidentsen els primers mesos de funcionament.

Ara aquests incidents inicials estanoblidats. El tramvia té cada vegada mésusuaris i, segons l’Enquesta de mobili-tat quotidiana de la Generalitat, és elmitjà de transport públic més ben valo-rat per la ciutadania. Les dues xarxes(Trambaix i Trambesòs) han crescut enquilòmetres. L’última línia ampliada, laT6, que passa pel centre de La Mina,ha culminat una primera etapad’extensió per l’àrea metropolitana,que haurà de continuar en els propersanys amb propostes més ambicioses.

El tramvia té nombrosos avantatgesque es posen de manifest per contrast

amb altres mitjans de transport. Gene-ra menys emissions de gasos i menyscontaminació acústica que l’autobús iconsumeix menys energia que el metroja que, per a aquest darrer mitjà, calconsiderar la il·luminació de tota lainfraestructura (estacions i accessos).És indiscutible que el tramvia no potadquirir la velocitat del metro, però, encontrapartida, l’accés és molt més sen-zill i ràpid per a les persones ambmobilitat reduïda. Aquest argument ésvàlid també en comparació amb el bus,mitjà respecte al qual ofereix més capa-

citat fins i tot que els autobusos articu-lats. Com a sistema ferroviari, el tram-via té una limitació òbvia: la rigidesadel recorregut. De tota manera, quan elsòl és un recurs tan valuós, aquest és unaspecte positiu perquè no augmental’ocupació de l’espai urbà. Encara queel tramvia no pot arribar arreu directa-ment, un traçat que tingui en comptela resta de xarxes de transport potenciala intermodalitat a la ciutat.

Expansió mundial. En un context depol·lució urbana i alça de preus delpetroli, el tramvia contempla un horit-zó brillant. Actualment és a unes deuciutats espanyoles i hi ha una desena deprojectes més en marxa. Al centre inord d’Europa, on mai no ha desapare-gut, s’estan potenciant les velles xarxes.Als EUA, acabada la segona GuerraMundial i coincidint amb l’edat d’ordel combustible barat, els grans lobbiesautomobilístics van aconseguir dester-rar el tramvia, que ara funciona a 35ciutats i hi ha projectes en 50 munici-pis. També es troba en expansió alJapó, a Àsia i a l’Amèrica Llatina, i al’Àfrica, té bones perspectives a Algèria(2009) i al Marroc (2010).

La tornada del tramvia ha incidit enla regeneració del paisatge urbà. A Bar-celona, grans zones de la ciutat i del’àrea metropolitana han millorat laqualitat de l’entorn gràcies a la remode-lació de carrers i avingudes per acollirles noves infraestructures. Actualment,a Bordeus circula un tramvia sensecatenària, i altres ciutats –com Saragos-sa– n’estan estudiant la implantació.Aquest nou sistema farà caure les críti-ques sobre la contaminació visual.

L’arribada del tramvia a la Mina el2008 ha estat rebuda com la culmina-ció d’un procés de revitalització i comun símbol de canvi social. Definitiva-ment, les percepcions han canviat i s’hacreat un context favorable per afrontaruna decisió ineludible com és la uniódel Trambaix i del Trambesòs.

SOSTENIBILITAT

El transport ferroviari s’està reimplantant i estenent a tot el món

Un tramvia anomenat desig

24

El tramvia genera menys emissions de gasos i menys contaminació acústica que l’autobús

TRAM

El segle XXI és el segle del tramvia. Aquest sistema ferroviari,menyspreat fa dècades per obsolet, s’està implantant amb més for-ça que mai a tots els continents. Fa més de quatre anys, el tramviava tornar a Barcelona generant hostilitat.

“El tramvia té cada vegadamés usuaris i és el mitjà detransport públic més benvalorat per la ciutadania”

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

25

Els investigadors continuen la recerca de plàstics que es reintengrin en la natura

Vida i mort del plàsticEl plàstic biodegradable no és unapreocupació recent. Des del principi delsegle XX, es va tenir consciència del pro-blema que representava que els plàsticsprovinents del petroli no es poguessinreintegrar a la natura. Però el mercat vaacabar imposant la llei i les investiga-cions sobre plàstics no derivats delpetroli van passar a segon terme per unaqüestió econòmica: els provinents delcru eren molt més barats. Ara, en canvi,el context és diferent. Si bé els plàsticsbasats en aliments continuen sent mar-ginals pel que fa a l’ús, la crisi del petro-li i els nous descobriments estan empe-nyent cap a un canvi de paradigma enaquest àmbit que, a mitjà termini,podria acabar amb l’acumulació detones de materials que, sovint, tenencom a destí final l’abocador i un futurde segles de permanència.

La Universitat de Ciència i Tecno-logia de Missouri (EUA) està desenvo-lupant plàstics que poden degradar-se

en qüestió de pocs mesos. Aquests plàs-tics estan basats en fibres naturals ifècula, un tipus de midó present a lescèl·lules de productes vegetals com lespatates, l’arròs o la mandioca. Amb lamateixa finalitat, l’equip de recerca de

Missouri està experimentant amb sub-productes de la fabricació de biocom-bustibles, com el glicerol, un compostorgànic que es troba en els olis i en elsgreixos animals i vegetals.

Les aplicacions d’aquests plàsticssón molt nombroses: envasos comer-cials, empaquetat de productes agríco-les i biomèdics... Els investigadorsadmeten que les prestacions dels nousmaterials no són iguals que els derivatsdel petroli pel que fa a fortalesa i resis-tència. De moment, sembla difícil quereuneixin aquestes qualitats i que,alhora, siguin fàcilment biodegrada-bles. No obstant això, la Universitatd’Iowa està treballant en la qüestióamb el desenvolupament de partículesd’argila microscòpiques que, ambl’ajut de la nanotecnologia podrienaportar la consistència desitjada. Elcamí és obert per a un món que hauràde viure amb plàstic, però amb menysresidus, i lliure de petroli.

La recerca de plàstics biodegradables és un repte

ARXI

U

La dada. 306 zones protegides de 46 països d’Àfrica id’Amèrica del Sud han estat analitzades per investigadors de la Uni-versitat de Califòrnia a fi de determinar quin és el grau de creixe-ment de les poblacions humanes a les àrees frontereres amb aques-tes zones. L’objectiu era comprovar què hi havia de veritat en la idea,generalment estesa, que la protecció de la natura –en forma dereserves o parcs– no comporta un benefici per a les poblacions queviuen a prop d’aquestes zones, perquè la mateixa protecció implicauna limitació de l’accés als recursos locals. Si la tesi fos certa,s’hauria observat un decreixement demogràfic, però el resultat haestat el contrari: les regions properes a zones protegides són un puntd’atracció, l’economia hi funciona i la població hi augmenta.

La recerca demostra que, amb més o menys variacions, l’ajudainternacional arriba de manera preferent a aquestes regions abansque a d’altres, ja sigui amb la finalitat de protegir la biodiversitato de millorar les infraestructures bàsiques per al desenvolupa-

ment. En moltes ocasions, els ajuts incorporen els dos aspectes.Per tant, existeix una correlació clara entre la creació de zonesnaturals protegides i la millora de qualitat de vida a escala local.En els darrers 30 anys, aquest tipus de zones s’han multiplicat per500 arreu del món.

L’estudi de la Universitat de Califòrnia ha posat de manifest lacomplexitat de la qüestió subratllant que aquest cercle virtuós es pottrencar si el benestar d’aquestes regions a prop de grans reservesnaturals augmenta de manera excessiva. Efectivament, si l’atraccióque exerceixen es fa molt intensa, es poden generar movimentsinmigratoris que alterin l’equilibri a través d’una pressió excessivasobre els recursos. Arribat aquest cas, els beneficis de la conservacióobservats podrien girar-se contra els objectius de la mateixa conser-vació. En altres paraules: una mort per èxit. Per impedir que això arri-bi a passar, es recomana planificació territorial i regulació dels movi-ments de població al voltant de les zones protegides.

306 zones

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

26

Urtzi ArkotxaCMAES (Àrea d’Energia)

El dia 29 del setembre hauria desortir a la llum la nova retribucióamb la qual s’abonés els propietarisde les instal·lacions acabades desprésd’aquesta publicació. En el cas queaquesta no es publiqui en la dataprevista (tal com va ocórrer amb elRD 661/2007), es donarà una situa-ció d’al·legalitat deguda a la fèrriaposició adoptada pel Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç de noallargar mes enllà d’aquesta data latarifa actual.

Segons l’última proposta d’esbor-rany publicada per la SecretariaGeneral de l’Energia del Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç, espreveu una separació de tarifes foto-voltaiques depenent de la ubicació,de manera que baixarà considerable-ment la retribució en tots els casos,situant incialment les instal·lacionsen sòl a 29 cèntims d’euro/KW i a33 cèntims d’euro/KW les ins-tal·lacions en sostres.

Aquestes retribucions estaran sot-meses a un sistema de contingentstrimestrals que, el primer any suma-des seran de 200 MW per a edifica-ció i de 100 MW per a sòl amb unaregularització tarifària trimestralentorn del -2,5% si els contingentstrimestrals queden complets. Elsprojectes que es presentin a contin-gent seran d’una potència màximade 2MW per a sostres, i de 10MWper a sòls.

Aquest canvi d’opinió del Govern

en un termini tan curt pot respon-dre, entre d’altres, a les causes segü-ents:• Intent de frenar la ràpida evolu-

ció del mercat fotovoltaic per fal-ta de previsió, en haver acabat el2007 amb 600 MW instal·lats isobrepassar així amb escreix laquota fotovoltaica marcada en elPla d’Energies Renovables 2005-2010, fixada en 400 MW.

• Foment de la microgeneracióelèctrica dispersa en detrimentdels grans horts solars que consu-meixen entorn del 30% del’energia que generen en concep-te de transformació i transport del’energia.

• Major equilibri de la xarxa elèc-trica, ja que inicialment només espermetrà la instal·lació en edifi-

cacions en les quals es consumei-xi un 50% de la potència fotovol-taica, compensant d’aquestamanera càrregues i generacióelèctrica fotovoltaica.

• El valor econòmic i polític delsterrenys, accentuat per la necessi-tat d’ocupar grans superfícies entecnologies com la de seguidorssolars (a l’entorn de les 5 ha percada 1MW).

Aquests canvis, afegits al mutis-me del Govern en aquesta matèria enels darrers mesos, han propiciat lapor dels promotors que, fins almoment, havien invertit en aquesttipus de font energètica, ja que espreveu la possibilitat que a partir delsetembre no sigui tan rendible inver-tir en fotovoltaica com en altrestipus d’inversions.

Aquests efectes són palpables adia d’avui, i són pocs els inversorsque, durant els últims mesos, s’hanaventurat a començar una nova ins-tal·lació fotovoltaica per incertesaque no acabi abans de la nova tarifi-cació. Això és degut al fet que, a mésdels retards als quals es pugui veuresotmesa qualsevol tipus d’obra, en elcas de les instal·lacions fotovoltai-ques s’afegeix la complexa tramitacióburocràtica que s’ha de seguir per ala inscripció definitiva de les ins-tal·lacions en el Règim Especial enqualsevol de les comunitats autòno-mes espanyoles.

No obstant això, el sector foto-voltaic compta amb bases a favorseu. Una d’elles és el superior marge

SOSTENIBILITAT

Aquest mes s’han d’aprovar les noves retribucions per a aquesta energia

El sector fotovoltaic,en el punt d’inflexióHa transcorregut un any i mig des de la publicació del Decret 661/2007 que regula les tarifes del règimespecial. És palès l’esforç realitzat per tots els professionals implicats en el sector fotovoltaic per adaptar-se a la ràpida evolució a què aquest s’ha vist abocat. Molt diferent es planteja el panorama si mirem capal final del mes en curs. Aquest s’albira amb alguna incertesa per a tot el relacionat amb el sector.

Davant la incertesa, pocs inversors s’han aventuraten els darrers mesos a iniciar noves instal·lacións

ARXI

U

de maniobra que aporten tecnologiescom la capa fina, que a més de pre-sentar preus més baixos que les pla-ques de silici (majoritàriament perl’escassesa d’aquest material) obte-nen un bon funcionament amb llumdifusa i s’adapten així al cas genera-litzat de moltes teulades que no pre-senten una orientació al sud.

A la vista de tot això, únicamentens resta esperar i veure com reaccio-naran tots els agents implicats. Desde la patronal ASIF (Associació de laIndústria Fotovoltaica) s’ha insistiten propostes per tal de flexibilitzari endarrerir la baixada de les tarifes,però el Govern sembla no tenir entreles seves prioritats d’agenda lad’informar i tranquil·litzar el sector.Esperem que el projecte de l’energiafotovoltaica, juntament amb l’esforçde tots els professionals que treballenel dia a dia en aquest sector, no esvegin truncats per una decisió equi-vocada.

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 preveu un creixement continuat del’energia solar fotovoltaica durant aquestperíode fins a arribar als 100 MW depotència instal·lada l’any 2015. Aquestaprevisió, que en el seu moment es va tit-llar d’ambiciosa però es va considerarpossible, està encara molt lluny d’assolir-se: les darreres dades disponibles* reve-len que Catalunya únicament disposa de9,22 MW de potència instal·lada.

De les províncies catalanes Barcelonaés la que compta amb més instal·lacionsfotovoltaiques (349) i la que té méspotència instal·lada (5,6 MW), seguidade Lleida amb 90 instal·lacions i unapotència de 2,3 MW, mentre que Gironai Tarragona es queden enrere amb 80 i 51instal·lacions, respectivament, que produ-

eixen poc més de mig megawatt. Malgratque aquest total de gairebé 600 ins-tal·lacions se situa encara molt lluny del’objectiu del Pla d’arribar als 100 MW depotència instal·lada d’aquí a set anys, caltenir en compte que, segons dades del’ICAEN, el nombre d’instal·lacions s’haanat incrementant en un 65% anualaproximadament des de 2002. Gran partd’aquestes instal·lacions s’han acollit alpla d’electrificació rural de Catalunya,que subvenciona els sistemes fotovoltaicsautònoms que assegurin el subministra-ment a petits nuclis de població i habitat-ges aïllats de la xarxa elèctrica.

* Institut Català d’Energia, dades a data 31de desembre de 2006

Catalunya encara es troba lluny de compliramb l’objectiu fixat per a l’energia fotovoltaica

La planta de refrigeració solar de l’edifici Peracamps

Climatització solar: sol per fer fred

EN PORTADA

L’edifici dels laboratoris de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Peracamps, compta amb una nova plan-ta de refrigeració solar des de juliol de 2007. La instal·lació ha estat dissenyada per subministrar serveisde refrigeració, calefacció i aigua calenta sanitària, així com per demostrar la viabilitat d’aquesta tecnolo-gia per part del seu promotor, l’entitat municipal Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de Barcelo-na). La instal·lació ha estat desenvolupada per l’empresa Aiguasol.

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

29

Laura Sisó i Ignasi Gurruchagalaura.siso@aiguasol.coopignasi.gurruchaga@aiguasol.coop

L’estratègia de control permetràoptimitzar l’eficiència del sistema,seleccionant l’ús de l’energia solar perproveir el tipus de demanda tèrmicamés adient segons quina sigui l’estacióde l’any i les condicions meteorològi-ques. Mentre la demanda de refrigera-

ció requereix aigua calenta, com amínim, a 80ºC, els altres serveis espoden subministrar a 50ºC. Aquestcontrol permet optimitzar l’eficiènciadels captadors solars operant el siste-ma a la menor temperatura requerida.

Característiques de disseny. L’edificiobjecte d’aquest sistema té una grandemanda tèrmica al llarg de tot l’anya causa de la seva funció com a labo-

ratori i oficines. L’antiga instal·lacióestà basada en una caldera de gasmodulant de 508 kW i una refrigera-dora elèctrica de compressió devapor de 323 kW. L’energia es distri-bueix a les habitacions a través d’unsistema d’aigua (quatre tubs) quesubministra aigua freda i aigua calen-ta als fan-coils.

Tal com es presenta en la taulaanterior, la nova planta de refrigera-

Taula 1. Principals característiques de la plantade refrigeració solar a l’edifici Peracamps

Dades tècniques

Tipus de sistemaSistema basat en refrigeradora activadaper energia solar

Màquina refrigeradoraAbsorció - 35 kW YAZAKI WFC-SC10

CaptadorsPla selectiu antireflectant - 81 m2

WAGNER LBM 100 AR

Acumulació de calorDos acumuladors de 3 m3 + 3 m3

Acumulació de fred1 m3

Sistema auxiliar (sistema existent)Caldera: 508 kWRefrigerador per compressióde vapor 323 kW

Dades de rendiment

FontSimulació TRNSYS

DemandaRefrigeració: 231 MWh/aCalefacció: 85 MWh/aACS: 24 MWh/a

Contribució solarRefrigeració: 4%Calefacció: 20%ACS: 68%

Estalvi en energia primària72 MWh/a

EN PORTADATH

EKNOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

30

ció solar té una capacitat de 35 kW.Consisteix en una màquina de refrige-ració per absorció (LiBr), amb uncamp solar de superfície de 82 m2 decaptadors plans selectius d’alta eficièn-cia que li subministren la calor necessà-ria. La planta de refrigeració solar estàoperant en sèrie amb la instal·lació pre-existent, per a ambdues demandes derefrigeració i calefacció. El disseny ini-cial del camp de captadors preveia 170m2 de superfície. El sistema ha estatdissenyat per a aquesta capacitat redu-ïda en una primera fase, i s’espera com-pletar el camp en una segona fase.

Estratègia de control. S’ha implemen-tat una estratègia de control basada endos modes d’operació, tal com es des-criu en els esquemes següents.

Mode estiu. L’estratègia de controldel mode estiu es basa en els fets se-güents:- Ambdós acumuladors estan con-

nectats en paral·lel.

- Si hi ha prou radiació per arribar ala temperatura d’operació de lamàquina d’absorció (80ºC), l’ener-gia solar es condueix a AT1.

- Si no hi ha prou radiació, o si s’haarribat a la màxima temperatura en

AT, l’energia solar es condueix a BT2.- AT abasteix la màquina d’absorció

i BT els intercanviadors de calorper a necessitats de calefacció iaigua calenta sanitària.

- Una vàlvula de tres vies condueix el

Figura 1 Esquema durant el mode d’operació d’estiu. Línies en punts grisos per a tubs fora d’operació

Vista de la màquina d’absorció, acumulació de fred, torre de refrigeració i la primera fila de captadors solars

MAR

CJA

VIER

RE

fluid cap a un acumulador o altre.- El mode estiu es configura per a cert

període de l’any (ex.: abril a octubre).

Els rendiments esperats del siste-ma en mode estiu es poden dividir

en estació intermèdia (primavera itardor) i els mesos més calorosos. Enles gràfiques es representa la deman-da i l’operació esperada de la màqui-na d’absorció durant dos dies decada estació. En aquest sentit, a l’eix

de la dreta es mostra la temperaturade sortida d’operació del camp decaptadors, com a indicador dels dosnivells de temperatura en què elcamp solar pot ser operat.

Tal com es pot veure en les figu-res, a la primavera, la demanda derefrigeració és més baixa que al’estiu, i podria ser coberta per refri-geració solar durant diverses hores aldia. De totes maneres, l’energia solares destina a usos de calefacció i aiguacalenta sanitària si la radiació no éssuficient o si no hi ha demanda derefrigeració (fet coincident amb elsperíodes de menor radiació).

En els períodes més calorosos, laradiació és elevada. No hi ha deman-da de calefacció. La demanda d’aiguacalenta sanitària pot ser coberta par-cialment amb l’energia emmagatze-mada en les hores de menor radiació,al principi del dia. La contribució dela màquina d’absorció és significati-vament menor que la del sistemaconvencional.

Vista de l’acumulador d’aigua freda generada per la màquina d’absorció

MAR

CJA

VIER

RE

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

32

Mode hivern. L’estratègia de controldel mode hivern es basa en els fetssegüents:- No hi ha distinció entre acumula-

dor d’alta temperatura i de baixatemperatura.

- Ambdós acumuladors estan con-nectats en sèrie.

- El sistema de refrigeració està atu-rat i els circuits estan buits. L’e-nergia solar s’utilitza, únicament,per proveir calefacció i aiguacalenta sanitària amb una tempe-ratura màxima d’emmagatze-matge de 60ºC.

- El mode hivern es configura peral període restant en què no ope-ra el Mode estiu.

L’estratègia de control proposadamaximitza l’ús de l’energia solar pera les aplicacions de menor tempera-tura (calefacció i aigua calenta sanità-ria), majoritàriament durant la pri-mavera i la tardor. En els mesos méscalorosos de l’estiu, la producció

EN PORTADA

Figura 4. Esquema durant el mode d’operació hivern. Línies en punts grisos per a tubs fora d’operació

Figura 2. Exemple d’operació en mode estiu a l’estació de primavera

Figura 3. Exemple d’operació en mode estiu en el mes més calorós

solar es fa servir per a refrigeració, acausa de la demanda contínua il’elevada radiació. A l’hivern, el sub-ministrament de refrigeració s’evitadel tot.

El criteri de disseny s’ha fona-mentat en una operació instantàniadel sistema per a refrigeració i lamaximització de l’emmagatzematgeper a calefacció.

1AT: acumulador d’alta temperatura(temperatura màxima 95ºC)2BT: acumulador de baixa temperatura(temperatura màxima 60ºC) Canonades de connexió als circuits de condensador-absorbidor i evaporador de la màquina d’absorció

“En els mesosmés calorosos,la producció solar s’usa pera refrigeració, a causa del’alta demanda i radiació”

MAR

CJA

VIER

RE

EN PORTADA

La TASK 38 (http://www.iea-shc.org/task38) és un projecte decooperació entre diferents organismes i empreses dedicats a larecerca i el desenvolupament tecnològic en el camp de l’aplicacióde l’energia solar per a la producció de fred.

La tercera trobada d’experts del projecte TASK 38 Solar Air-Conditioning and Refrigeration (Solar Heating and Cooling Pro-gramme – Internacional Energy Agency) ha estat organitzada perAiguasol a la seu del Col·legi. A més de la col·laboració d’aquestaentitat es va comptar amb el suport de l’Institut Català d’Energia ide l’empresa Wagner Solar, SL. Els participants provenien de totEuropa: Itàlia, Alemanya, Àustria, França, Dinamarca... i d’altrespaïsos com Austràlia, Mèxic o Canadà.

El principal objectiu d’aquesta activitat és la implementació demesures per accelerar la introducció en el mercat de la tecnologiade refrigeració i aire condicionat solar amb un enfocament adreçatprincipalment a la millora de components i al desenvolupament deconceptes de sistemes. Comprèn quatre subtasques que concen-tren la seva activitat en les línies següents:- Subtask A. Sistemes pre-dissenyats per a aplicacions comer-

cials de petita potència i residencials- Subtask B. Sistemes dissenyats a mida per a aplicacions en sis-

temes de gran potència per a edificis del sector terciari i pro-cessos industrials

- Subtask C. Modelització i anàlisi fonamental- Subtask D. Activitats de transferència al mercat

Aquest projecte s’estendrà fins a l’agost de 2009.Les sessions es van concentrar en una jornada plenària de pre-

sentació de les activitats científiques, d’introducció en el mercat ide difusió de la tecnologia per part d’alguns dels participants, mit-ja jornada de debats tècnics sobre els diferents conceptes que esdesenvolupen en el projecte i, finalment, mitja jornada de planifi-cació del treball dins del projecte.

Com a conclusions tècniques d’aquest grup d’experts, es potdestacar l’aspecte que aquesta tecnologia està preparada per ope-

rar, però encara requereix un elevat esforç d’optimització dels dis-senys hidràulics i de control, tant per millorar el funcionamentenergètic com per reduir costos. Així mateix, aquest treball ha dedur a l’estandardització dels sistemes per facilitar la seva recoma-nació i càlcul per part de promotors, arquitectes, instal·ladors oenginyers. També s’han de desenvolupar eines en programari quepermetin dissenyar plantes de fred solar d’una forma senzilla ialhora correcta. Encara falta també definir d’una forma clara i sin-tètica certs paràmetres de funcionament que permetin compararaquesta tecnologia amb d’altres, reflectint tant la capacitat delssistemes de refrigeració solar d’abastir usos de calor i de fred alho-ra, com de basar-se en altres fonts d’energia (electricitat, gas, bio-massa, xarxes de districte, cogeneració, etc.) i, finalment, convédestacar que la introducció en el mercat d’aquests sistemes reque-reix encara d’un salt d’escala però s’ha de vetllar per la qualitat enel disseny, la instal·lació i l’operació a fi d’evitar experiències nega-tives en el procés de creixement d’aquest mercat incipient.

Paral·lelament a aquesta reunió i aprofitant la presència dereconegudes personalitats d’altres països amb llarga experiènciaen el desenvolupament de la tecnologia de refrigeració solar, es vaorganitzar un seminari obert al públic sota el lema “Solar Air-Con-ditioning and Refrigeration”.

Les presentacions d’aquest acte es troben disponibles al webwww.aiguasol.coop/task38.

Els experts europeus en aire condicionati refrigeració solar es reuneixen a Barcelona

La sala d’actes de la seu del CETIB va acollir la trobada de la TASK 38

CAN

ETTI

FOTO

GRAF

IA

ENTREVISTA

Jordi Garrigajordi.garriga@telefonica.net

Quina valoració fa d’aquest primer anyal capdavant del Consejo?La veritat és que una valoració personalsempre pot ser massa subjectiva. El queli diré és que sóc molt autocrític. Tot iaixí, aquest primer any, que en realitatés ja més d’un any, el valoro raonable-ment bé en relació amb el que haviaprevist. La qüestió fonamental és apli-car bé el Pla Estratègic que hem definitfins al 2011, quan acaba la legislaturade l’actual equip. Aquesta és l’eina bàsi-ca que ha de dirigir els nostres passos.

Quines són les línies mestres del Pla?Aquest Pla Estratègic toca molts aspec-tes, però a banda de la defensa de la pro-fessió, marca una clara obertura enversla societat civil, ja que en volem formarpart per mitjà de la nostra presència enels òrgans de decisió de la políticaindustrial del país. Per això ja hememprès relacions profundes amb elMinisteri d’Indústria per mitjà de lanostra presència en diferents comissionsi taules com les comissions assessoresdel RITE i d’Eficiència Energètica, o elComitè d’AENOR, entre d’altres. Endefinitiva, hem d’estar en els centres dedecisió i, si bé no podem decidir, hemde ser importants a l’hora d’aportar.

Quina recepció estan tenint les sevesiniciatives?Tenim una recepció molt favorable perpart de l’Administració i, més enllà delMinisteri d’Indústria, també volemtenir relacions amb el d’Habitatge i elde Treball ja que tot el que té a veureamb la salut i la seguretat en el treballés fonamental per a la nostra professió.

En l’àmbit intern, què marca aquest PlaEstratègic? Això que explica val diners.Sí, és clar. Tot això vol pressupost itambé una certa reestructuració. Perexemple, ara tenim un secretari tècnic,que és enginyer tècnic industrial, figu-ra que, de fet, fins ara el Consejo nohavia tingut, doncs la secretaria tècnical’ocupava un professional del dret. ElPla Estratègic és un pas cap a la profes-sionalització del Consejo. És un Pla

Vicent Martínez García,president del Consejo General de Colegios Oficialesde Peritos e Ingenieros Técnicos Industriales

Enginyer tècnic industrial per l’Escola d’Alcoi, Vicent F.Martínez duu una mica més d’un any al capdavant delConsejo General de Colegios Oficiales de Péritos eIngenieros Técnicos de España, entitat que agrupa tots elsconsells i col·legis d’enginyers tècnics industrials de l’Estat.De la seva mà, el Consejo es troba en un moment important,ja que, en plena celebració del cinquantè aniversari de bonapart dels col·legis que s’hi agrupen, es troba immers en unprocés que l’ha de consolidar com una entitat de referènciaen els àmbits tècnics i industrials del país. Així mateix, elConsejo és també una veu important en tot el debat queestà generant l’adaptació dels estudis d’enginyeria al procésde Bolonya.Amb l’objectiu d’afrontar aquestes i altres qües-tions que sens dubte afecten i afectaran el futur de la pro-fessió, Martínez ha dotat el Consejo d’un Pla Estratègic que,sens dubte, ha de marcar el futur d’aquesta entitat. Pèritjudicial i professor associat de l’Escola Politècnica Superiord’Elx, el president ha estat director tècnic i responsable deprojectes en diferents empreses d’enginyeria. Alhora, gau-deix d’una intensa activitat pública al servei del col·lectiuprofessional, havent estat degà del Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials d’Alacant, president de l’Associaciód’Enginyers Tècnics Industrials d’Alacant, secretari de laUnió Professional d’Alacant i secretari de la Federaciód’Unions Professionals de la Comunitat Valenciana.Actualment, també ocupa la presidència de la Unión deAsociaciones de Ingenieros Técnicos Industriales de España.

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

37

LOUR

DES

SEGA

DE

“Estem en unmoment de canvi iels propers 50 anysdependran moltdel que fem ara”

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

38

ENTREVISTA

que requereix dedicació i no es potbasar en el voluntarisme. Hem de teniren compte que estem parlant d’un Plaamb unes vuitanta línies estratègiques,que afecten deu sectors aproximada-ment, com exercici lliure, mediambient, relacions amb les empreses,estudis de previsió de futur, etc.

Quina és la resposta per part delscol·legis i consells que formen el Con-sejo a aquestes iniciatives?Tothom ho avala, ja que el Pla es vaaprovar per unanimitat. És cert, però,que hi ha col·legis més dinàmics id’altres no tant dinàmics… El CETIB,per exemple, està perfectament d’acordamb l’impuls que representa aquest Plaper a l’entitat i per a la professió engeneral. Amb tot, és un pla obert a laparticipació i, per tant, som receptius aqualsevol aportació que hi pugui haver.

L’actualitat està marcada pel procés deBolonya. El que es dibuixa ara és que elsnous títols de grau en enginyeria tin-guin les actuals atribucions dels engi-nyers tècnics, però és confusa la situa-ció dels màsters i les atribucions delsenginyers industrials.Vostè com ho veu?Si ara està tot aturat, és per la interven-ció dels enginyers tècnics industrials.Bàsicament, el que demanem és allòque diu el decret, que no és altra cosaque existeixi un títol de grau que habi-liti per a l’exercici professional, i unstítols de màster d’especialització. Amés,aquest és l’esperit de Bolonya. Amb tot,és important entendre que és una refor-ma acadèmica, no professional.

Però el títol acadèmic és el que dónales atribucions professionals…Sí, és clar. Però el que ara s’ha de can-viar són els títols, però no les profes-sions, que ja tenen una llei que les ava-la. La proposta del Ministeri, avaladapels serveis jurídics, és una soluciótransitòria, tot i que això no està escrit,i hauria de conduir a la definició denoves professions. És una solució simi-lar a la dels arquitectes i arquitectes tèc-nics. Es proposen uns títols de grau quedonen pas a l’exercici d’enginyer tècnicindustrial i, el conjunt de títol de graumés màster, al d’enginyer industrial.

Aquesta solució us convenç?No, en absolut, és un carreró sense sor-tida. El que proposem és que hi hauriad’haver un desequilibri a favor del’enginyer de grau, en el sentit que allòque té a veure amb el caràcter generalis-ta de la professió, es decantés a favor delgrau. És el més lògic. El recorregut aca-dèmic ha de ser d’allò més generalista al’especialitat, i no a l’inrevés. Si no,seguirem amb idees del segle XIX. Peròtambé hem de saber veure les cosespositives, com ara l’establiment dels240 crèdits al grau, i una única portad’accés en tota l’enginyeria industrial.

És optimista pel que fa al desenllaçd’aquesta negociació?Nomassa, ja que la proposta de les uni-

versitats és de reduir-ho a la formacióespecialista fet que, per exemple,podria conduir a tenir un enginyer degrau en mecànica que pràcticament nohagi tocat l’electrònica. Això seria unpas enrere, però la realitat és que hi hamoltes pressions per part de la univer-sitat. El meu optimisme es basaria apensar que això fos transitori i que esdefinís un nou marc professional. Lasocietat necessita l’enginyer tot terreny.

Amb tot, considera que Bolonya és unaoportunitat per ressituar l’enginyeriatècnica industrial i respondre a reivindi-cacions històriques d’aquest col·lectiu?Sí, sens dubte. Ho serà si s’acaba fentuna reforma acadèmica i professional afons. De totes maneres, des de la Llei

LOUR

DES

SEGA

DE

12/86 de regulació de la professió, elspèrits i enginyers tècnics industrialsestem satisfets ja que, dins l’especialitat,no hi ha límits professionals.

El conflicte rau entre les titulacions d’en-ginyeria tècnica industrial i d’enginye-ria industrial. Com està ara tot plegat?Ara fa un any vam signar un acord queva desbloquejar la situació. Però, enrealitat, l’acord no s’ha assumit pelsenginyers industrials, malgrat que vansignar. Les relacions entre els enginyersindustrials i nosaltres són bones, excep-te en el tema de Bolonya… Ara elMinisteri està rebent al·legacions a lespropostes que ha presentat. Se’ns hapromès que no es publicarà res al BOEque no estigui consensuat. Sigui comsigui, al curs 2009-2010 no es podràposar en marxa, potser al següent.Madrid i Mondragón ja han presentattítols de grau i han estat aprovats, peròen realitat els plans d’estudi són exacta-ment iguals que els d’enginyeria tècni-ca industrial, però amb un altre nom...

Recentment, la consellera de Justíciade la Generalitat comentava que nodescarta un únic col·legi d’enginyeriaindustrial (amb tècnics industrials iindustrials), sempre que els col·legiatshi estiguessin d’acord. Creu possibleque Bolonya els uneixi? Com ho veuria?Crec que és possible i que seria positiu,tot i que segurament no tothom hiestaria d’acord. Fa cinc o sis anys, tre-ballant amb l’aleshores degà delCol·legi de Catalunya dels enginyersindustrials, ja vam parlar que l’horitzóseria convenient que fos així. Tal com

estem ara, gairebé no té sentit i, de fet,ja al principi, a la primera associaciód’enginyers tots hi tenien cabuda. Elcamí definitiu hauria de ser aquestmalgrat que, òbviament, hi hauria pro-blemes orgànics. Crec que ara els engi-nyers industrials no són favorables aaixò. Aquesta integració dependrà decom vagin les negociacions actuals.

Més enllà de les titulacions, hi ha unacontestació important al procés que hade dur a l’EEES. S’ha parlat de privatit-zació de la universitat, degradació deles titulacions… Vostè què en pensa?Sí, s’ha parlat molt de la possible mer-cantilització de la universitat. Això no

és el que busca Bolonya, però tot depènde com s’hi adapti la universitat.Aquest fet es critica sobretot pel que faals màsters i de si s’haurien de pagar apreus públics o no. També existeix elperill que la universitat es converteixien creadora de professionals i no en unespai de coneixement. Estic d’acordamb aquestes crítiques, perquè estic encontra de la mercantilització de la uni-versitat, però es pot dur a terme Bolo-nya sense caure-hi. Em sembla bé quehi hagi aquesta contestació ja que aju-darà a fer bé les coses.

Bolonya us deu estar ocupant forçatemps, com afecta això el desenvolupa-ment del Pla Estratègic del Consejo?Efectivament, el problema de Bolo-nya ens ocupa molt de temps i nosal-tres no marquem l’agenda pero joprocuro, sempre que puc, centrar-meen el Pla Estratègic, i també en la pla-nificació del pròxim Congrés del’Enginyeria, que estem començant aorganitzar, però del qual encara nopodem dir gaire res…

Com està vivint aquest cinquantè ani-versari de la creació des col·legisd’enginyers tècnics industrials?L’estem vivint intensament ja que ésl’aniversari de pràcticament tots elscol·legis. Ara som 49 col·legis, i abansno n’hi havia tants, fet que demostra elcreixement de la professió. En general,ho vivim fent una mirada enrere,veient com s’han fet les coses i pensantque, precisament, estem en unmoment de canvi, i els propers 50 anysdependran molt del que fem ara.

“És possible i seria positiu,un únic col·legi d’enginyeriaintegrat per tècnics indus-trials i industrials”

LOUR

DES

SEGA

DE

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

40

Infonomiainfo@infonomia.com

Amb aquest esperit es van reunir, del10 al 12 de juliol a Barcelona, 300 per-sones de tots els sectors amb ganes dedescobrir què veurem la propera dèca-da en l’àmbit de la tecnologia, la cièn-cia, l’empresa o el sector no lucratiu.Organitzat per Infonomia, l’Ifest08 vaser per quart any consecutiu la festa deles idees i de la gent inquieta.

El filòsof japonès i creador del bancde coneixement Sophia Bank, HiroshiTasaka, va explicar com la filosofia dia-lèctica ajuda a entendre els canvis sob-tats. Tasaka creu que els propers anysreviurem exemples de l’economia quees mou gràcies al voluntarisme i lamotivació personal, més que no pas a lanecessitat de fer negoci, ja ques’atribuirà més valor a l’enriquiment dela ment que al de la butxaca.

Molts dels ponents van coincidir enla idea que la innovació, sigui en el sec-tor que sigui, ha de tenir l’origen en unventall molt ampli de fonts i, especial-ment, en aquells que són els consumi-dors finals d’un servei o un producte.

En aquest sentit, els representantsde l’escola de negocis canadenca Rot-man School van explicar com handonat la volta a la formació tradicionalsobre la gestió d’empreses introduint elmodel integrative thinking, que es basaa aplicar solucions creatives i a midaper a cada tipus de conflicte o canvid’estratègia que viu l’empresa.

Hervé Lebret, professor de l’ÉcolePolytechnique Fédérale de Lausana iautor del llibre Start up: What we may

still learn from Silicon Valley, es pregun-tava per què a Europa no hi ha unGoogle o un Apple i apuntava, entrealtres respostes, que la mitjana d’edatdels emprenedors californians de mésèxit tenien al voltant de 20 anys quanvan iniciar la seva empresa i, per tant,temps per arriscar-se, equivocar-se icorregir els errors, mentre que a Euro-pa els emprenedors s’acosten més a latrentena, la qual cosa fa que no siguintan arriscats i que prenguin decisionsmés lentes i madurades.

El professor de Design London iassessor del 22@, Nick Leon, partidarique la ciutat aposti fort pel seu capitalhumà com a actiu, tot i que, segons vaafirmar, “no n’hi ha prou d’atrauretalent; cal implicar-los realment en eldesenvolupament de la ciutat i estimu-lar els seus vincles”. El també britànic

Matt Kingdon, que es presenta com a“president i líder entusiasta” de la con-sultora d’innovacióWhat if!, opina quehi ha tres factors clau perquè unaempresa tingui energia innovadora:l’actitud (creure en el que fem), el com-portament (escoltar, actuar amb rapi-desa i convertir les idees en realitat) il’organització (explicar històries d’in-novació que serveixin d’inspiració, queengresquin el personal). Per innovar,diu Kingdon, “cal actuar amb geni,arriscar-se i ser fins i tot perillós”.

Tom Kelley, director generald’IDEO i autor de Ten faces of innova-tion, deia que durant els propers anysles empreses que voldran diferenciar-serealment són les que aniran a buscar “al’altra punta de món o a allà on calgui”aquelles persones que compleixenmillor el perfil per a cada projecte.

INNOVACIÓ

Quarta edició de la festa de les idees que organitza Infonomia

Ifest08:davant la crisi, ments inquietesCap a on evolucionaran les empreses els propers anys? Anem cap a la hiperespecialització o cap als per-fils multidisciplinaris? Quins valors hauran de conrear els nostres fills per conviure humanament i profes-sional en un món tan canviant? En plena crisi del model de creixement econòmic és l’hora de pensar quetambé de les idees, i no només de l’especulació, en surten iniciatives que poden convertir-se en negoci.

JUAN

KRAT

ZMAI

ER

La quarta edició de l’Ifest va reunir prop de 300 persones de diferents sectors i àrees d’activitat

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

41

L’antropòloga coreana YoungheeJung va explicar com utilitza els seusconeixements per esbrinar els diferentsusos de la telefonia mòbil entre la gentd’arreu del món, i, a partir d’aquí, crearels nous aparells i serveis de Nokia.

Es van poder veure alguns exem-ples d’innovació radical, com araSketchfurniture, una empresa suecaque dissenya productes directamenten tres dimensions. La canadencaJoanna Berzowska, directora de XSLabs research, va presentar els seusprojectes de teixits intel·ligents, ambelements de la roba que es mouendavant d’un estímul o escalfen unadeterminada part del cos. Segons Ber-zowska, la innovació radical que veu-rem en el sector tèxtil en els propersanys estarà relacionada amb la genera-ció d’energia per part del nostre cos, ique la revolució no vindrà gràcies al’ús d’aquests teixits en l’àmbit militaro esportiu, sinó en l’àmbit de lleure ide les relacions socials. Per la sevabanda, l’expert en usabilitat deMicrosoft Live Labs, el barceloníAlfred Astort, va presentar una novaPhotosynth, una aplicació que pot fercanviar la manera en què gestionem ivisualitzem milers d’imatges emma-gatzemades en un ordinador. ClaraBoj, de Lalalab, va explicar el seu pro-jecte de convertir un parc infantil enun sistema de joc que combinal’activitat dels nens en els gronxadorstradicionals amb un videojoc que elsva indicant les missions a complir. IMichael Pritchard, inventor i funda-dor de Lifesaver systems, va animarels assistents a “envoltar-se d’experts,perquè són els que et segueixen acom-panyant en els temps difícils”.

I, fins i tot, vam poder escoltarKevin Warwick, el primer ciborg. Pro-fessor de Cibernètica a la Universitat deReading a Anglaterra, Warwick s’ha fetdiversos implants experimentals en elseu braç i al de la seva dona per connec-tar els dos cervells a través d’impulsoselèctrics. El professor de Reading expli-cava que, través de la tecnologia, millo-rarem “les capacitats humanes tal comles coneixem ara mateix”.

Un dels contrapunts al debat sobreinnovació el va posar l’historiador bri-

tànic Peter Watson, segons el qual, aexcepció d’Internet, la gran innovacióen conceptes es va produir durant laprimera meitat del segle XX, i ara, permolt vertiginós que ens sembli el ritmeen què avança la tecnologia, estem enun període de pura consolidació, però

molt lluny dels grans moments creatiusde la humanitat. Watson, autor del lli-bre Ideas: Historia intelectual de laHumanidad, va provocar els assistentsdient que Copèrnic ens va demostrarque, contràriament al que pensem, lesrevolucions també poden originar-seen una ment tímida i conservadora.

Alfons Cornella, president i funda-dor d’Infonomia, va concloure que entemps de crisi cal deixar fluctuar laingenuïtat i la imaginació i creure, mésque mai, en el poder de les idees i en lavoluntat de fer-les realitat.

Trobareu més informació sobrel’edició 2008 de l’Ifest08 així com totesles intervencions en format vídeo alweb www.infonomia.com/ifest08.

“En temps de crisi cal dei-xar fluctuar la ingenuïtat ila imaginació i creure en elpoder de les idees”

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

42

ARTICLE TÈCNIC

José A. Piquerastecnics@electrosum.com

Secció dels cables en una derivacióindividual (DI) segons el ReglamentElectrotècnic per a Baixa Tensió (REBT).En les instal·lacions d’en-llaç, la partde la instal·lació que, partint de la líniageneral d’alimentació (LGA), submi-nistra energia a una instal·laciód’usuari és la derivació individual(DI). Bàsicament podem dir que la DIcomença a l’embarrat general que hiha després de l’interruptor de manio-bra, passa pel comptador (per al cable-jat del qual s’utilitza el cable H07Z-R(AS) de 450/750 V, segons la normaUNE 21.027/9) i arriba al quadre deproteccions de l’habitatge. Per elegircorrectament la secció dels cablesd’una DI hem de tenir en compte trescondicions:

a) La primera condició és complir lataula de les intensitats admissiblesindicada en el REBT segons la nor-ma UNE 20460-5-523 de novem-bre de 2004. Vegeu la figura 1.

És molt important tenir clar que enuna DI la instrucció ITC-15 ens obli-ga a incloure un fil de comandamentper tal de possibilitar l’aplicació dediferents tarifes, a instal·lar cablesd’una secció mínima de 6 mm2 (com-panyia elèctrica 10 mm2) i d’1,5 mm2

per al fil de comandament, que ha deser de color vermell. Tots els cables hande ser de seguretat augmentada (AS),és a dir, no propagadors ni de flama nid’incendi, lliures d’halògens i ambemissió de fums reduïda. Per a muntat-ge superficial o encastat en canal o tub,

es pot utilitzar el de nomenclaturaESO7Z1-K (AS), que és un cable aïllatde tensió assignada 450/750 V, de cou-re i aïllament de compost termoplàstica base de poliolefina (Z1). Per a cables

multipolars s’utilitza el de designaciógenèrica RZ1-K(AS); és un cable detensió assignada 0,6/1 kV amb con-ductor de coure de classe 5 (per això lalletra K), aïllament de polietilè reticu-

Càlcul ràpid de la secció d’un cableen les derivacions individuals (DI)Aquest article (extret del segon fascicle del Manual d’Instal·lacions Elèctriques de Baixa Tensió del CETIB)pretén ser una guia detallada de càlcul ràpid perquè projectistes elèctrics i instal·ladors puguin conèixerla secció del cable (AS) a utilitzar en habitatges, en funció de la longitud de la derivació individual i deltipus de centralització de comptadors. Per agilitar aquest càlcul, l’article inclou una sèrie de taules.

Nombre de conductors amb càrrega i naturalesa d’aïllament

A1 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2

A2 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2

B1 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2

B2 PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2

C PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2

E PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2

F PVC3 PVC2 XLPE3 XLPE2

Coure

mm 2 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 131,5 11 11,5 13 13,5 15 16 16,5 19 20 21 24 -2,5 15 16 17,5 18,5 21 22 23 26 26,5 29 33 -4 20 21 23 24 27 30 31 34 36 38 45 -6 25 27 30 32 36 37 40 44 46 49 57 -10 34 37 40 44 50 52 54 60 65 68 76 -16 45 49 54 69 66 70 73 81 87 91 105 -25 59 64 70 77 84 88 95 103 110 116 123 14035 - 77 86 96 104 110 119 127 137 144 154 17450 - 94 103 117 125 133 145 155 167 175 168 21070 - - - 140 160 171 186 199 214 224 244 26985 - - - 160 194 200 224 241 259 271 296 327120 - - - 206 225 240 260 260 301 314 348 380150 - - - 236 260 278 299 322 343 363 404 438165 - - - 268 297 317 341 368 391 415 464 500240 - - - 315 350 374 401 435 468 490 552 560

Figura 1. Variació de les intensitats admissibles en cables per als diferents sistemes d’instal·lació segons la normaUNE 20460-5-523 (novembre de 2004). Per a DI:

El cable de PVC conegut com VV-K (la primera V indica que l’aïllament interior és de PVC) cada cop és menys utilitzat;la temperatura de servei és de fins a 70°C. El cable XLPE és el més utilitzat, però no es pot usar en DI, ja que no és deseguretat augmentada (AS); en instal·lacions BT i connexions de servei per a armaris elèctrics es coneix com RV-K (laprimera R indica que l’aïllament interior és de polietilè reticulat = XLPE); la temperatura de servei és de fins a 90°C

Cable ESO7Z1-K (AS) Cable RZ1-K (AS)

lat (R) i recobriment de compost ter-moplàstic a base de poliolefina; aquesttipus de cable es pot utilitzar, a més deen muntatges superficials o encastats,en l’interior de tubs soterrats.

b) Condició per aguantar el corrent decurtcircuit màxim (Icc) que es potproduir fins que saltin les protec-cions i es desconnecti la instal·lació.En BT, segons la Guia BT - Annex3, si el centre de transformació ori-gen de l’alimentació està situat forade l’edifici, es pot usar la fórmula:

Icc = 0,8U/R [1]

on Icc és la intensitat de curtcircuit, Ués la tensió d’alimentació fase neutra(230 V) i R és la resistència del conduc-tor de fase entre el punt considerat il’alimentació.

La intensitat de curtcircuit a BT nosol ser una condició que determini lasecció del cable, excepte en línies demolt poca longitud i properes a centresde transformació. Cal tenir en compteque aquests cables suporten assajos detensió en corrent alterna durant 5minuts a 3500 V i que aguanten pun-tes de corrent molt altes. Els cablesamb aïllaments termoestables podenaguantar entre 160 i 250°C durant 5segons, que es major del temps que tri-ga en saltar una protecció.

c) Condició de caiguda de tensióadmissible. Sol ser la condició mésrestrictiva per a una DI; ens centra-rem en calcular-la i facilitarem unestaules de les seccions dels cables autilitzar en les DI monofàsiques pera habitatges amb categoria bàsica de5750 i elevada de 9200 W en fun-ció de la longitud de la DI, que ser-veixin de guia ràpida a projectisteselèctrics i instal·ladors.

Càlcul de la secció del cable d’una DI,en funció de la caiguda de tensió. Lainstrucció ITC-BT-15 indica que lacaiguda de tensió per al cas d’una cen-tralització parcial de comptadors (con-centrats en més d’un lloc) és del 0,5%,per a comptadors totalment concen-trats és de l’1% i per al cas de DI en

subministraments per a un únic usuarisense LGA és de l’1,5% (figura 2). Valla pena recordar que el valor de la cai-guda de tensió podrà compensar-seentre el de la instal·lació interior i el dela DI, de manera que la caiguda de ten-sió total sigui inferior a la suma delsvalors límit especificats per a ambdues,segons el tipus d’esquema utilitzat.

Per a receptors monofàsics, i seguintels càlculs de la caiguda de tensió indi-cats a la Guia BT - Annex 2, sabem que:

S = 2 P·L / γ·e·U [2]

on P és la potència prevista per a lalínia en watts; L, la longitud de la líniaen metres; γ, la conductivitat del coureen m/Ωmm2 (variable segons la tempe-

ratura de treball); e, la caiguda de tensióen volts; U, la tensió de fase en mono-fàsic (230 V) i S, la secció del cable.

Taula de càlcul d’una DI en habitatgesamb categoria d’electrificació bàsica

Comptadors totalment concentrats.En el cas de comptadors totalment con-centrats de la figura 3, si volem deter-minar les seccions dels cables a utilitzaren les DI monofàsiques d’habitatgesamb categoria bàsica de 5750 W i enfunció de la longitud de la DI i de latemperatura de treball prevista, primerhem de calcular la temperatura màximaprevista de servei del cable i d’aquídeduïm el valor adequat de la conduc-tivitat a aplicar en la fórmula [2].

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

43

Part de lainstal·lació Per alimentar a:

Caiguda de tensiómàxima en % de

la tensió desubministrament

e = ∆UIII e = ∆UI

LGA(Línia Generald'Alimentació)

Subministraments d'un únic usuari No hi ha LGA - -Comptadors totalment concentrats 0,5% 2 V -Centralitzacions parcials de comptadors 1,0% 4 V -

DI(DerivacióIndividual)

Subministraments d'un únic usuari 1,5% 6 V 3,45 VComptadors totalment concentrats 1,0% 4 V 2,3 VCentralitzacions parcials de comptadors 0,5% 2 V 1,15 V

Circuitsinteriors

Circuits interiors en habitatges 3% 12 V 6,9 VCircuits d'enllumenat que no siguinhabitatges 3% 12 V 6,9 V

Circuits de força que no siguin habitatges 5% 20 V 11,5 V

Vivendas d’usuaris

11

10

9 9 9 9 9

7

5

Wh Wh Wh Wh Wh

10 10 10 10

8

8

8

12

13

11

12

13

11

12

13

11

12

13

11

12

13

Locals d’usuaris

Figura 2. Segons REBT, Guia BT - Annex 2 de setembre de 2003

Figura 3. Comptadors totalment concentrats

Per calcular la temperatura (T)màxima prevista de servei d’un cable espot considerar que el seu increment deT respecte de la T ambient To (25°Cper a cables soterrats i 40°C per acables a l’aire) és proporcional al qua-drat del valor eficaç de la intensitat:

∆T = T- To = K · I2 ; d’aquí:Tmàx = K · I2màx ; per tant, es pot deduir, aïllant K, que:T = To + (Tmàx-To) · (I/Imàx)2 [3]

on T és la T real estimada en el con-ductor; Tmàx, la T màxima admissiblepel conductor segons l’aïllament; To,la T ambient del conductor; I, laintensitat prevista per al conductor iImàx, la intensitat màxima admissiblepel conductor segons la instal·lació.

Per a un cable del tipus RZ1-K(AS) de secció 6 mm2 de muntatgesuperficial o encastat, To és de 40°C, laT màxima de servei és de 90°C, laintensitat prevista és de 25 A i la Imàxés de 40 A (segons la figura 1, cableXLPE2 en muntatge B2).

T6mm2 = 40 + (90 - 40) · (25/40)2= 59,53°C

De la mateixa manera obtenim:

T10mm2 = 40 + (90 - 40) · (25/54)2 = 50,71°CT16mm2 = 40 + (90 - 40) · (25/73)2 = 45,71°CT25mm2 = 40 + (90 - 40) · (25/95)2 = 43,46°C

La conductivitat del Cu a aquestaT es pot calcular amb la fórmula:

ρθ = ρ20 [1+ α(θ-20)] [4]

on ρθ és la resistivitat del conductor a laT θ, ρ20 és la resistivitat del Cu a 20°C(0,01786Ωmm2/m) i α és el coeficientde variació de resistència específica perT del conductor en °C-1. Per al Cu, α= 0,00392°C-1; d’aquí i sabent que:

γ = 1/ρ

Podem deduir per al coure (Cu)

γ40 =52;γ45 =51;γ50 =50;γ60 =48,5;γ70 =47;γ90 =44

Si considerem el cas dels compta-dors totalment centralitzats (figura 3),on el REBT indica que en la DI la cai-guda de tensió màxima (e) ha de ser del’1%, per a DI monofàsiques (fins a 63A) i seguint els càlculs de [2], podemelaborar un Excel on determinar lesseccions dels cables a utilitzar en les DImonofàsiques per a habitatges ambcategoria bàsica de 5750 W, segons lalongitud de la DI i de la T de treballprevista.

ARTICLE TÈCNIC

Aquest article és un extracte del segon fascicle del Manuald’Instal·lacions Elèctriques de Baixa Tensió. Aquest lliurament iels següents es poden adquirir a la caixa del Col·legi a un preude 4 euros per als col·legiats i de 6 per als no col·legiats.

En l’àmbit de les energies renovables,Junkers va presentar una ponència sobrel’excel·lència energètica en les ins-tal·lacions tèrmiques al Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barcelona.

Aproximadament cinquanta profes-sionals de la nova edificació van rebreinformació sobre les noves normativesque regeixen les instal·lacions tèrmiquesi la implicació dels sistemes de conden-sació en el mercat.

En el contingut presentat per Junkers,es van incloure temes com el Reglamentd’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis(RITE); tecnologia de condensació, aplica-cions i instal·lació; calderes de condensa-ció Junkers, i sistemes solars.

Aquesta jornada és un altre exemplede la proximitat entre Junkers i l’entornprofessional, al qual li ofereix no sola-ment una àmplia gamma de productesd’alta qualitat, sinó també un ventall deserveis per donar suport a la seva feina enles diferents etapes del projecte i la ins-tal·lació dels sistemes de calefacció,aigua calenta sanitària i solar tèrmicaJunkers.

Tecnologia de condensació. La conden-sació no sols augmenta significativa-ment l’eficiència de la caldera, sinó queredueix les emissions de gasos contami-nants a nivells insignificants. Una calde-ra de condensació d’alta eficiència ener-gètica és una excel·lent inversió a l’horad’elegir un nou sistema de calefacció iaigua calenta sanitària. Segons el siste-ma, podem estalviar-nos fins a un 30%en la factura del gas.

D’acord amb el RD 275/1995, esprohibeix l’ús de calderes atmosfèri-ques a partir del 2010, es prescindeixde les calderes de qualificació 1 estre-lla a partir del 2010 i de 2 estrelles apartir del 2012 i el nou RITE instal’obligatorietat en obra novad’instal·lar calderes d’emissions classe

5 Nox. Per a la qualificació energèticadels edificis, el rendiment d’un sistemade calefacció (generador, distribució icontrol) pot influir fins a un 12%.

La temperatura dels fums en unacaldera de condensació es redueix a30 ºC - 60 ºC, mentre que en una deconvencional arriba als 140ºC - 190ºC,i permet oferir servei de calefacció iaigua calenta.

En aquest context, Junkers ofereixla seva àmplia gamma de calderes decondensació Cerapur compatibles amb

els nous requeriments legals. Modelsde dimensions reduïdes, alta eficiènciaenergètica i avançada tecnologia,capaços de treballar directament ambsistemes d’energia solar.

Les calderes de condensació Jun-kers estan qualificades amb 3 estrellessegons la norma EN 13203 (confort enACS); 4 estrelles segons la directivaeuropea 92/42/CEE i Classificació 5 enclasse Nox.

Més informació: www.junkers.es

Esquema d’una casa solar

JUN

KERS

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

45

PUBLIREPORTATGE

Junkers exposa al CETIB

Excel·lència energèticaen instal·lacions tèrmiques

Captadors Excellence Junkers en una teulada inclinada Els ponents durant la seva intervenció al CETIB

CAN

ETTI

FOTO

GRAF

IA

JUN

KERS

Captador solar

Regulador solar

Grup de bombament

Acumulador solar

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

46

La ISO 14001:2004, que estavaimplantada a tota l’organització, tam-bé s’ha renovat. L’equip auditor ha tan-cat l’auditoria –que ha durat dos dies–sense cap no-conformitat.

L’auditoria realitzada al Col·legi elpassat mes de juliol ha permès esten-dre la certificació ISO 9001 a tots elsprocessos que afecten el desenvolupa-ment dels serveis que ofereix elCETIB. Amb l’ampliació de l’abast,els serveis que estan certificats són elservei de visat, selecció i orientacióprofessional, servei a empreses, forma-ció i activitats, serveis col·legials icol·legiació, informació i comunica-ció, deontologia, relacions institucio-nals, comissions i serveis tècnics.L’abast de la norma 14001, que aplicaa tota l’organització des de 2001, s’haunificat i ara fa referència als mateixosprocessos que la 9001.

Entre els punts forts detectats perl’empresa auditora, destaca la transpa-rència amb què el CETIB ha facilitattota la documentació necessària perdur a terme l’auditoria, la integració dela gestió ambiental dins dels processosde l’organització, els objectius demillora estratègics establerts, l’esforç enla implantació del nou Tecnovisat, aixícom la qualitat de les publicacionsemeses pel Col·legi per difondre lesseves activitats i els seus serveis.

Entre les oportunitats de millora,l’equip auditor ha remarcat que seriapositiu per a l’organització treballar enla metodologia d’avaluació d’aspectesambientals, per tal que aquesta sempresigui objectivable, reproduïble i sensi-ble a canvis, un punt en el qual el

Col·legi ja hi està treballant. Tambés’ha destacat la necessitat d’aprofundiren la identificació dels aspectesambientals positius de les activitats del’organització sobre l’entorn.

Un treball d’equip. Per poder realitzarels procediments que expliquen comes fan les coses al CETIB, és necessàriauna implicació considerable de tota lacorporació. Des de la Junta de Governfins a la Direcció, passant pels em-

pleats, els proveïdors i els col·labora-dors externs, treballar sota una normaISO implica una autoexigència i unesforç considerables.Anualment es defineixen els objectiusdel CETIB i mensualment se’n fa elseguiment en les reunions del Comitède Qualitat, Medi Ambient i RiscosLaborals. Aquest comitè està formatper representants de la Junta deGovern i els responsables dels proces-sos del CETIB.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

El Col·legi ha superat una auditoria externa sense cap no-conformitat

El CETIB certifica tot el Col·legi ambles ISO de Qualitat i Medi Ambient

E. PROCESSOS ESTRATØGICS

F. PROCESSOS FONAMENTALS

S. PROCESSOS DE SUPORT

E.01Relacions

institucionalsi representacide la professi

E.02Coordinaci

General

E.03Informaci icomunicaci

E.04Gesti

de Qualitati Medi Ambient

E.05Comissions

E.06Deontologia

F.01ColÆlegiaci

F.02Serveis

ColÆlegials

F.03Selecci iOrientaci

Professional

F.04Serveisde visat

F.05Serveis aEmpreses

F.06ServeisT cnics

F.07Formaci

i Activitats

S.01Administraci icomptabilitat

S.02Manteniment

d instalÆlacions

S.03Tecnologies

de lainformaci

S.04Gesti dePersonal

S.05Secretaria

CETI

B

Esquema de processos bàsic en què es fonamenta el Sistema Integrat de Gestió (SIG) del Col·legi

El Col·legi ha assolit aquest juliol la certificació dels processos d’informació i comunicació, deontolo-gia, relacions institucionals, comissions i serveis tècnics segons la norma ISO 9001:2000 de Qualitat.Certificant aquests processos, tota l’organització treballa ja segons els estàndards de qualitat quemaquen les normes ISO, ja que també s’han renovat les certificacions que es tenien.

Per tal de garantir que les auditoriesse superin satisfactòriament, una de lestasques més importants és la definiciód’un pla d’auditories internes, tal coms’explicava al Theknos 123 del mes dejuliol. Es tracta d’auditories realitzadespel mateix personal del Col·legi. Un36% del personal del Col·legi té el títold’auditor intern en qualitat, mediambient i riscos laborals. Amb aquestamesura, s’aconsegueix un doble objec-tiu: d’una banda, l’èxit de les auditoriesreals i, de l’altra, un coneixement i unaimplicació amb el sistema i la institu-ció per part del personal.

Esquema del SIG. El CETIB està orga-nitzat per diversos processos que inclo-uen els òrgans col·legials, serveis idepartaments. Té implantat, des de

l’any 2001, un Sistema Integrat deGestió (SIG) que comprèn la gestió dela qualitat, el medi ambient i la preven-ció de riscos laborals. Pioner dintre delmón dels col·legis professionals, elCETIB va certificar el seu sistema degestió mediambiental segons la NormaISO 14001 l’any 2001. Posteriorment,l’any 2004, es va certificar el sistema degestió de la qualitat segons la normaISO 9001 dels processos consideratsestratègics.

Una altra de les raons per implantari mantenir el SIG és la vocació de ser-vei als col·legiats i a la societat en gene-ral. L’auditoria realitzada al CETIB el2008 valora el sistema com a “eficaç”.L’any 2004 es va publicar la revisió 4del manual del SIG que es pot consul-tar al web del CETIB.

Les fites del SIG

2001. S’obté la certificació ISO14001:96 de Medi Ambient per a lesinstal·lacions del carrer Consell deCent, 365.

2004. Es renova la ISO 14001:96 is’amplia a les instal·lacions de l’AteneuIndustrial, al passeig de Gràcia, 50 5è.Se certifiquen els serveis de Col·legia-ció, serveis Col·legials amb la ISO9001:00 de Qualitat.

2005. El Col·legi s’adequa als nousestàndards de la ISO 14001:2004 i esfa seguiment de la certificació ISO9001:2000.

2006. S’amplia la ISO 9001:2000 alsserveis de Selecció i Orientació Profes-sional, el Servei a Empreses i Formaciói Activitats. Es fa seguiment de les certi-ficacions de Medi Ambient.

2007. Segona renovació de la certifica-ció ISO 14001:2004 i primera renova-ció de la certificació ISO 9001:2000.

2008. Amb la certificació dels proces-sos d’informació i comunicació, deon-tologia, relacions institucionals, comis-sions i serveis tècnics, tot el Col·legi iles seves instal·lacions estan certificatsamb les normes ISO 14001:2004 deMedi Ambient i ISO 9001:2000 deQualitat.

El passat mes de juliol el CETIB va renovar les certificacions i va augmentar-ne l’abast a tota l’organització

El Col·legi reconstrueix la seva memòria

Si teniu documentació o imatges històriques del Col·legi podeu lliurar-les a la recepciódel CETIB a l’atenció del departament de Comunicació o enviar-les per correu electrònica cetib@cetib.cat. La documentació rebuda es copiarà i es retornarà al destinatari. Ambaquest material es vol completar el fons històric del Col·legi.

Gràcies per la vostra col·laboració.

THEK

NOS·Núm

.123

SETEMBREde

2008

49

Jordi Castañedajordicastanyeda@hotmail.com

Nova York té des del 26 de juny ifins al 13 d’octubre un espectacle queen pocs llocs més seria possible: unescascades artificials d’entre 27 i 36metres d’alçada a la façana marítima.

La genial escultura és obra deldanès Olafur Eliasson, que s’inspira enles cascades de la Islàndia on va passarla infantesa per portar fins a Nova Yorkaquesta espectacular forma d’art queapropa una de les expressions més sal-vatges de la natura a la gran urbs.Quatre punts de la riba est de Man-hattan són l’escenari triat per Oliasson:Governors Island; els molls deBrooklyn (a l’altra banda de l’illa deManhattan, entre el moll 4 i 5, voraBrooklyn Heights Promenade); el moll35 (al Lower Manhattan, al nord delpont de Manhattan), i potser el méssimbòlic de tots, el que s’ha col·locatsota mateix del pont de Brooklyn.

L’enginy es basa en quatre gransestructures que bombegen l’aigua delmateix riu fins a dalt de tot i la deixencaure altre cop al riu, amb un espetecsonor considerable que fa que nopuguin passar desapercebuts de capmanera. Les quatre grans bastides queformen l’esquelet de l’obra recullenl’aigua de l’East River i la filtren en

unes piscines abans de bombejar-la capal cim dels 27 o 36 metres de l’escul-tura (depenent de la cascada) i deixar-la caure. La mateixa aigua es reaprofitatota l’estona, ja que cau en els dipòsitsque inclou la mateixa estructura.

La visió d’aquestes obres és possibledes de la mateixa riba, on s’han senya-litzat diversos punts per fer-ho. Tambéhi ha l’opció d’agafar el Circle LineDowntown, que ofereix rutes especialsamb vaixell per veure aquest espectacleen un recorregut d’uns 30 minuts.L’embarcació surt del moll 16 (SouthStreet Seaport a Manhattan) i inclouuna audioguia amb explicacions delmateix Eliasson, a més de la màximaaproximació possible a les cascades.També es pot optar per agafar un delsferris gratuïts cap a Governors Island oa Staten Island, fet que ens donarà unabona visió de les cascades de GovernorsIsland i dels molls de Brooklyn. El ferrid’Staten Island funciona cada dia, i elde Governors Island està en marxadivendres, dissabte i diumenge i coinci-deix amb els horaris de funcionamentde les cascades urbanes.

Com amb tantes coses a Nova York,val la pena fer la visita en horaris dife-rents, ja que la llum nocturna de la ciu-tat ofereix un aspecte ben diferent a lescascades que no pas a plena llum deldia. Per fer-ho possible, funcionen des

de les 7 del matí fins a les 10 de la nit,cada dia excepte dimarts i dijous, quecomença a les 10.

En la presentació de les cascadesurbanes Eliasson explicava als periodis-tes: “He volgut que la gent de NovaYork es tornés a mirar amb uns altresulls la façana marítima de la ciutat, unapart sovint oblidada”. I, de ben segur,que no tan sols els novaiorquesos se lamiren diferent.

L’Ajuntament de Nova York, a tra-vés de la Fundació d’Art Públic, estimaque les cascades generaran un negocide 55 milions de dòlars per a la ciutat,fet que rentabilitza la inversió de 15,5milions de dòlars que ha costat el pro-jecte, assumida en la seva majoria perles donacions privades a la Fundaciód’Art Públic.

El danès Eliasson és un artista ambpredilecció pels grans muntatges. Alsseus 41 anys ha exposat al MOMA(Museu d’Art Modern de Nova York),a Munic i, a casa nostra, va estar a laFundació Miró a Barcelona i a laFontana de Girona.

CULTURA

Més informaciówww.nycwaterfalls.orgwww.olafureliasson.net

La ciutat on tot és possible

Cascades al centre de Nova YorkNova York és d’aquelles ciutats que s’han guanyat a pols la fama de ser el centre del món. Les seves pro-postes són infinites i d’allò més variades, i un dels seus grans mèrits és haver esdevingut tal com és haventde suportar una climatologia tan esquerpa. Estius de calor asfixiant fan que el setembre sigui bona èpocaper visitar-la, aprofitant el canvi d’un euro fort contra el dòlar que, com a turistes, es nota positivament.

NYC

WAT

ERFA

LLS

2215/123DOUE núm. C 156 (20.06.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 89/686/CEE delConsell, de 21 de desembre de1989, sobre aproximació de leslegislacions dels Estats membresrelatives als equips de proteccióindividual (2008/C 156/01).

2216/123DOUE núm. C 160 (24.06.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 98/37/CE del Parla-ment Europeu i del Consell, de22 de juny de 1998, relativa a

l’aproximació de legislacionsdels Estats membres sobremàquines (2008/C 160/01).

2217/123DOUE núm.C 166 (01.07.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 97/23/CE del Parla-ment Europeu i del Consellrelativa a l’aproximació de legis-lacions dels Estats membressobre equips a pressió (2008/C160/01).

2218/123DOUE núm.C 173 (08.07.2008)Comunicació de la Comissió en

el marc de l’aplicació de laDirectriu 87/404/CEE delConsell relativa a l’aproximacióde legislacions dels Estats mem-bres en matèria de recipients apressió simples.

2219/1423DOUE núm. C 178 (15.07.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 92/75/CEE del Con-sell relativa a la indicació delconsum d’energia i d’altresrecursos dels aparells domèstics,per mitjà de l’etiquetatge id’una informació uniformesobre els productes.

2220/123DOUE núm. L 199 (28.07.2008)Reglament (CE) Núm. 692/2008 de la Comissió de 18 dejuliol de 2008 pel qual s’aplica imodifica el Reglament (CE)núm. 715/2007 del ParlamentEuropeu i del Consell, sobrel’homologació de tipus delsvehicles de motor per la qualcosa es refereix a les emissionsprocedents de turismes i vehi-cles comercials lleugers (Euro 5i Euro 6) i sobre l’accés a lainformació relativa a la repara-ció i el manteniment dels vehi-cles.

L.AUTONÒMICA

2221/123BOE núm. 154 (26.06.2008)Reial Decret Legislatiu 2/2008,de 20 de juny, del Ministeri del’Habitatge, pel qual s’aprova eltext refós de la llei de sòl.

2222/123BOE núm. 156 (28.06.2008)Ordre ITC/1857/2008, de 26de juny, del Ministeri d’Indús-

tria, Turisme i Comerç, per laqual es revisen les tarifes elèctri-ques a partir de l’1 de juliol de2008.

2223/123BOE núm. 174 (19.07.2008)Correcció d’errors del ReialDecret 223/2008, de 15 defebrer, del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç, pel qual

s’aprova el Reglament sobrecondicions tècniques i garantiesde seguretat en línies elèctriquesd’alta tensió i les seves instruc-cions tècniques complementà-ries ITC-LAT 01 a 09.

LEGISLACIÓESTATAL

LEGISLA

CIÓEUROPEA

2224/123DOGC núm. 5170(10.07.2008)Decret 137/2008, de 8 dejuliol, del Departament d’Eco-nomia i Finances, pel quals’aprova la Classificació catalanad’activitats econòmiques 2009(CCAE-2009).

LEGISLACIÓEUROPEA

NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

NORM

ESUNE

2225/123BOPB núm. 145, annex I(17.06.2008)Edicte de l’Ajuntament de San-ta Susanna d’aprovació definiti-va de l’Ordenança municipalreguladora de la publicitat.

2226/123BOPB núm. 165 (10.07.2008)Anunci de l’Ajuntament deSant Julià de Vilatorta d‘apro-vació definitiva de l’Ordenançamunicipal reguladora de la in-

corporació d’instal·lacions deproducció d’energia solar foto-voltaica.

2227/123BOPB núm. 165 (10.07.2008)Anunci de l’Ajuntament deVilanova del Camí d’aprovaciódefinitiva de l’Ordenança regu-ladora dels establiments de ser-veis telefònics per a ús públic.

2228/123BOPB núm. 166 (11.07.2008)Anunci de l’Ajuntament deTona d’aprovació definitiva dela modificació de la DisposicióTransitòria Primera de l’Orde-nança municipal reguladora dela intervenció integral del’Administració municipal enles activitats i instal·lacions.

2229/123BOPB núm. 167 (12.07.2008)Anunci de l’Ajuntament de

Sant Julià de Vilatorta d’apro-vació definitiva de la modifica-ció de l’Ordenança reguladorade la intervenció integral del’Administració municipal enles activitats i instal·lacions.

2230/123BOPB núm. 181 (29.07.2008)Edicte de l‘Ajuntament de Vila-nova i la Geltrú d’aprovaciódefinitiva de l’Ordenança d’es-talvi d’aigua.

NORM

ESUNE

LEGISLACIÓLOCAL

UNE-EN 225-1Quemadores de combustiblelíquido por pulverización.Bombas y motores con quema-dor de combustible líquido.Dimensiones de conexión. Par-te 1: Bombas de quemador decombustible líquido. Observa-ciones: Esta norma anula y sus-tituye a la Norma UNE9225:1989.

UNE-EN 50131-1Sistemas de alarma. Sistemas de

alarma contra intrusión y atra-co. Parte 1: Requisitos del siste-ma. Observaciones: Esta normaanulará y sustituirá a las Nor-mas UNE-EN 50131-1:1998 yUNE-EN 50131-1 Corr: 2004antes de 2009-05-01.

UNE-EN 50497Método de ensayo recomenda-do para la evaluación del riesgode exudación del plastificanteen cables con aislamiento ycubierta de PVC.

UNE-EN 60079-30-1Atmósferas explosivas. Parte30-1: Calefactores para tracea-do por resistencia eléctrica.Requisitos generales y ensayos.Observaciones: Esta normaanulará y sustituirá a la NormaUNE-EN 62086-1:2006 antesde 2010-03-01.

UNE-EN 60079-6Atmósferas explosivas. Parte 6:Protección del equipo porinmersión en aceite “o”. Obser-

vaciones: Esta norma anulará ysustituirá a la Norma UNE-EN 50015:1999 antes de2010-05-01.

UNE-EN 60423Sistemas de tubos para la con-ducción de cables. Diámetrosexteriores de los tubos para ins-talaciones eléctricas y roscaspara tubos y accesorios. Obser-vaciones: Esta norma anulará ysustituirá a la Norma UNE-EN60423:1996 antes de 2010-10-01.

LEGISLACIÓ

LOCAL