cmc t 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència

1

ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIATema 1 L’UNIVERS I L’ORIGEN DE LA TERRA

2

L’UNIVERS I L’0RIGEN DE LA TERRA

1. Els límits de la ciència. Què és la ciència? La filosofia de la ciència. El coneixement científic de la realitat. Característiques del coneixement científic. Ciències formals i ciències empíriques. El mètode científic. Els límits de la ciència. Evolució de la ciència. Ciència i no-ciència. Pseudociències. Mites i creences. Preguntes per resoldre.

3

QUÈ ÉS LA CIÈNCIA?

Tots els animals necessiten conèixer per poder sobreviure. En els humans el coneixement és una necessitat biològica.

Influeix sobre totes les àrees del saber i molts camps de la vida.

Ofereix una visió rigorosa i contrastada de la realitat.

És l’origen de nombrosos avenços tecnològics. És universal, independentment dels països,

cultures, races, creences o sistema polític.

4

LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

Intenta reflexionar sobre l’estructura, els mètodes, l’evolució i les funcions de la ciència.

Característiques: Saber general (no particular ni

concret) Produït i transmès per

especialistes (equips científics). Segons el mètode científic. Expressat amb un llenguatge

precís (tècnic i matemàtic) Intersubjectiu (que pot ser entès

de la mateixa manera per qualsevol persona).

Capaç de ser controlat públicament i que permeti la descripció i l’explicació dels fets passats i presents, i la predicció, en alguns casos, de fets futurs.

5

EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC DE LA REALITAT

El coneixement comú és útil a la nostra vida quotidiana. Obtinguts a través dels sentits. És subjectiva.

El coneixement científic és especialitzat i general o intervenen els sentits i la raó.

La ciència és imparcial (no depèn de qui ho descobreix) i objectiva (pretén descriure les coses tal com són).

Tots dos rebutgen l’existència de realitats i mitjans no naturals de coneixement (p.e. esoterisme)

6

CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

Fàctic Observa, descriu i explica els fets que investiga tal com són, sense modificar-los en la mesura del possible. No es deixa influir per sentiments, prejudicis o creences personals. Obtenim dades empíriques (fet comprovat).

Va més enllà dels fets Analitza els fets. Experimenta sobre els fets. Vol explicar la realitat, esbrinar-ne les causes i entendre el seu mecanisme de funcionament. Formula hipòtesis o teories.

7


Analític i especialitzat Estudia separadament la realitat.

Claredat i precisió Exactitud Formula específicament els

problemes a què s’enfronta i pretén resoldre.

Defineix els termes que utilitza, ja siguin ordinaris com nous.

Utilitza llenguatges artificials (p.e. Matemàtica).

Mesura i quantifica el més exactament els fets que investiga.

8


Comunicable Públic i intersubjectiu. Per tal d’arribar als mateixos resultats en les mateixes condicions experimentals.

Jesús Mosterín (1941): «Els resultats exposats pels científics són públics i estan sotmesos a l’anàlisi, la crítica i el control de tothom i, en especial, dels col·legues, desitjosos de refutar els resultats dels seus companys per augmentar, així, el seu propi

prestigi dins de la comunitat científica»

9


Comprovable La ciència, per entendre els fets, crea o inventa unes suposicions explicatives anomenades hipòtesis o conjectures. Pretenen explicar per què passen certs fets o per què passen de la forma que ho fan. Ha de ser comprovada per l’observació (“prendre nota dels fets”) i l’experimentació. (modificar variables o paràmetres). Ciències empíriques.

10


Metòdic Segueixen un “camí amb una finalitat precisa. Planifica la seva investigació i es planteja els passos a seguir per arribar al coneixement: mètode hipoteticodeductiu.

Sistemàtic Imatge coherent i versemblant de la realitat. Elaboren hipòtesis i teories que si són corroborades es converteixen lleis científiques. Una teoria és un sistema de lleis o idees

interconnectades entre sí.

11


Legal Pretén obtenir lleis científiques, explicacions de regularitats. Lleis deterministes o

universals. (p.e. Graviació universal)

Lleis probabilístiques o estadístiques. (p.e. Física Quàntica)

12


Predictiu No està limitada al present. Es pot conèixer pautes de regularitat (p.e. Cometa Halley). Pot ajudar al futur (p.e. Metereologia). Diferent a la profecia (que no diu el mecanisme pel qual passarà el fet).

13


ObertTots els coneixements són provisionals. La ciència és revisable i fal·lible (es pot

equivocar) i perfectible (rectifica i aprèn dels seus errors).

És tancada en la mesura que només amb el mètode científic es poden contrastar la validesa de les seves hipòtesis.

14


Útil Aplicable en el disseny d’artefactes i objectes eficaços en diversos camps. Eficaç en sí mateixa pel coneixements que

proporciona i la imatge que dóna de la realitat.

Vídeo: CSI Què ha passat? Observación: Quién lo hizo? Pases

http://www.youtube.com/watch?v=lRHp6SNkgNM

http://www.youtube.com/watch?v=j8bcu4_r_v4

http://www.youtube.com/watch?v=Ot8ZaGWb0ow

15

CIÈNCIES FORMALS I CIÈNCIES FÀCTIQUES

Formals o deductives Les seves proposicions es demostren sense la necessitat de

l’experimentació. Usen únicament la deducció. No estudien fets reals sinó conceptes i idees abstractes.

Lògica. Matemàtica. (Aritmètica, geometria, àlgebra, estadística...)

Fàctiques o empíriques Tenen com a objectiu fonamental la investigació, la descripció,

l’explicació i la predicció dels fets que s’han donat, es donen o es donaran a l’Univers. Necessiten de l’experimentació.

Naturals. (Física, química, astronomia, biologia, geologia...) Socials o humanes. (Sociologia, psicologia, economia, política,

antropologia...)

16

CIÈNCIES FORMALS I CIÈNCIES FÀCTIQUES Classifica les següents "ciències" en les

categories anteriors. Separa les que consideris "pseudocientífiques" o no científiques:

Lògica, Física, Filosofia, Astronomia, Astrologia, Medicina, Religió, Veterinària, Biologia, Química, Mitologia, Psicologia, Economia, Història, Geologia, Matemàtiques, Arquitectura, Farmàcia, Informàtica, Antropologia, Arqueologia, Lingüística, Quiromància, Astrobiologia, Ufologia, Astrofísica, Bioquímica, Enginyeria.

17

EL MÈTODE CIENTÍFIC

Video: Método científico y pensamiento crítico

Què vol dir que la Ciència és una empresa col · lectiva?

Quins són els rituals de la Ciència?

Quina és per a la Ciència l'única veritat sagrada?

Què vol dir que totes les suposicions han de ser examinades críticament? i què significa que els arguments de l'autoritat no valen res?

Què fer amb el que no és coherent amb els fets?

Per què la Ciència és el millor que tenim?

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=-oikvaCid_s

18


1. Identificació del problema Observació

Problema concret. S’exposa amb un

enunciat interrogatiu.

Exemple: Experiment de Redi Teoria de la generació

espontània. Aquests organismes

poden sorgir de la matèria en descomposició?

19


2. Formulació d’hipòtesis. Suposicions que es

consideren correctes en principi i que podrien donar solució al problema.

Exemple: Experiment de Redi

La descomposició només servia de niu per a la posta d’ous. La reproducció és sexual no espontània.

20


3. Procediment deductiu. Es dedueixen

algunes conclusions o prediccions que poden ser contrastades per l’experiència.


Si aïllem matèria en descomposició en recipients tancats no apareixeran animals.

Si apareixen la teoria de la generació espontània és correcta.

21


4. Disseny experimental. Es prepara un

experiment per tal de verificar si, a partir de la hipòtesi, s’obtenen els resultats previstos.

Ha de tenir un punt de referència per al seu control, mantenir constants variables i repetible.


Es deixen 4 recipients oberts amb matèria en descomposició i 4 més tancats.

S’observà que en els tancats no apareixien cucs i mosques. Als oberts sí apareixien.

22


5. Acceptació o refutació de la hipòtesi. Es comparen els

resultats previstos en teoria amb els experimentals. (Si hi ha contradicció es rebutja la hipòtesi, si es corrobora, s’accepta la hipòtesi.)


L’experiment refuta la teoria de la generació espontània.

Al segle XVII Spallanzani i al XIX Pasteur ho refutaren de manera definitiva amb els seus estudis sobre la putrefacció i la fermentació.

23


24


25


Método científico. Mundo de Beakman

http://www.youtube.com/watch?v=otjLE2jSQk0

http://www.youtube.com/watch?v=otjLE2jSQk0

26

MÈTODE CIENTÍFIC: EXEMPLES

L’economia del joc net Quin experiment es realitza? Quins resultats serien els esperats

amb una conducta egoista? Quines variables entren en joc? Quines conseqüències en traiem?

http://ies.rayuela.mostoles.educa.madrid.org/Publicaciones/ApuntesCienciasMundoContemporaneo/articulos/EconomiaJuegoLimpio.pdf

27

ECONOMIA DEL JOC NET 1

Imagínese que alguien le ofrece cien euros. Usted lo único que tiene que hacer es ponerse de acuerdo con otra persona, de la que no sabe nada, en cómo se repartirán el dinero. Las reglas son estrictas. Están en habitaciones distintas y no pueden intercambiar información. Una moneda lanzada al aire decide quién propondrá cómo se reparte el dinero. Le ha tocado a usted. Sólo puede hacer una oferta de cómo se divide la suma; al otro jugador le compete aceptarla o rechazarla. Nada más. El otro conoce también las reglas y la cantidad total de dinero que debe repartirse. Si la acepta, se sella el trato. Si la rechaza, ambos se quedarán sin nada. En los dos casos se acaba el juego. No hay más opciones. ¿Qué haría usted?

28

Instintivamente, muchos piensan que habría que ofrecer el 50% porque tal división es "justa" y, por tanto, es probable que se acepte. Lo único que puede hacer quien responde es decir sí o no a una cantidad dada de dinero. Si la oferta fuese del 10%, ¿aceptaría usted los diez euros y dejaría que alguien se fuese con 90, o preferiría quedarse sin nada? ¿Y si sólo le ofreciesen el 1%? ¿No es mejor un euro que ninguno? Recuerde que no se puede regatear. Sólo cabe la oferta, única, de quien propone: quien responde puede tomarlo o dejarlo.

29

No le sorprenderá, seguramente, que dos tercios de las ofertas estén entre el 40 y el 50 por ciento. Sólo cuatro de cada cien personas ofrecen menos de un 20%. Ofrecer una proporción tan pequeña es arriesgado; puede que se rechace. Pero algo no encaja ahí: ¿por qué iba alguien a rechazar una oferta por ser "demasiado pequeña"? A quien responde sólo le quedan dos opciones: aceptar lo que se le da o conformarse con nada. La única opción racional para un individuo egoísta es aceptar cualquier oferta. Un mísero euro es mejor que nada. Si quien propone es egoísta y está seguro de que quien responde lo es también, hará la menor oferta posible, pues, y se quedará con lo demás.

30

ECONOMIA DEL JOC NET 2

El experimentador da a cada uno veinte euros, y han de decidir, con independencia los unos de los otros, cuánto invertirán en un fondo común. El experimentador dobla el fondo común y lo distribuye entre los cuatro miembros del grupo.

Si cada jugador contribuye con sus veinte euros, todos doblan su capital. La cooperación es muy rentable. Pero la tentación de retener la propia contribución es grande. Un jugador egoísta no pondría nada, porque de cada euro que invierta sólo cincuenta céntimos volverán a su cuenta. (El experimentador dobla el dinero, pero luego se divide por cuatro entre los jugadores.)

El experimentador se asegura de que los jugadores entienden perfectamente esto preguntándoles que calculen con cuánto acabaría cada uno si, digamos, Alicia pone 10 euros, Roberto y Carolina sólo cinco y Daniel nada en absoluto. Tras estos preparativos se juega de verdad. Si todos siguiesen la estrategia racional egoísta predicha por los economistas, no se invertiría nada y nadie mejoraría sus veinte euros de partida. La gente no juega así en la realidad; la mayoría invierte al menos la mitad de su capital.

Si el mismo grupo repite el juego diez veces, los individuos seguirán invirtiendo alrededor de la mitad de su capital durante las primeras rondas. Pero hacia el final la mayoría no invertirá ya nada. Este declive desde un nivel alto de cooperación se interpretaba antes como un proceso de aprendizaje: los jugadores aprenden la estrategia egoísta a las malas, a golpe de decepciones. Pero ésta no puede ser la explicación correcta, ya que otros experimentos han mostrado que la mayoría de los jugadores que se incorporan a grupos nuevos, con otros jugadores a los que no conocían de antes, vuelven a empezar con contribuciones grandes. ¿Cuál es la justificación de este comportamiento?

31

MÈTODE CIENTÍFIC:

Si afirmo: En Pere va fumar moltes cigarretes i no va patir càncer, en Pau també va fumar molt i no li va passar res; per tant el tabac no produeix càncer: quin raonament estic fent? On falla?

32

MÈTODE CIENTÍFIC: LA RADIOACTIVITAT

L’any 1896, el físic Henri Becquerel (1852-1908) va deixar per accident una placa fotogràfica verge en un calaix que contenia sals d’urani i observà posteriorment que la placa s’havia velat. Això el va portar a deduir que l’urani emetia unes radiacions que velaven les plaques fotogràfiques. Aquest fenomen s’anomenà ‘radioactivitat’. Explica per què el procés d’investigació d’aquest fenomen va seguir les passes del mètode hipotètic-deductiu.

33

MÈTODE CIENTÍFIC: EL CAS SEMMELWEIS:

Ignác Fülöp Semmelweis (1818-1886) era un metge hongarès que treballava al departament de maternitat d’un hospital vienès on hi havia dues seccions destinades al naixement de nadons: la primera secció, de la qual s’encarregaven els metges, i la segona secció, a càrrec de llevadores. A la primera secció es produïa una gran mortalitat entre les dones que anaven de part, a causa d’una malaltia anomenada «febre pauperal» — fet que no succeïa en la segona.

Curiosament l’epidèmia de febre pauperal no es produïa a cap altre hospital de Viena i fins i tot les mares que parien soles o en un carreró rarament en morien. Per acabar de fer les coses més difícils, quan el pavelló de la primera secció es tancava (per pintar-lo o per reparacions), s’aturava la mortaldat.

Semmelweis es proposà descobrir les raons que poguessin clarificar un fet que resultava del tot incomprensible a partir dels coneixements de l’època.

34

MÈTODE CIENTÍFIC: EL CAS SEMMELWEIS:

1.- Estudià les possibles diferències en el tractament de les dones. Veié que, a la segona secció, les dones s’ajeien de costat, mentre que a la primera s’ajeien d’esquena. La hipòtesi podria ser aquesta: la postura de la dona seria significativa a l’hora de contraure la «febre pauperal». Derivà una conseqüència empírica d’aquesta hipòtesi: si canvio la postura de les dones de la primera divisió deixaran de contraure la febre. La comprovació no donà els resultats esperats i la hipòtesi fou rebutjada.

2.- Una altra intent d’explicació fou que per la primera secció passava sovint un sacerdot que atenia les moribundes. Formulà una hipòtesi agosarada: el sacerdot provoca un efecte terrorífic i debilitant en les dones, i això fa que tinguin més possibilitat de contraure la malaltia. Per tal de contrastar la hipòtesi canviaren el recorregut del mossèn, fent que no passés per la primera secció, però van veure que aquest fet no era significatiu, ja que no se solucionà res.

3.- Va intentar correlacionar també la mortalitat de les parteres amb el clima i amb l’època de l’any i va veure que no hi havia cap relació estadística.

4.- Finalment, Semmelweis arribà a la solució del problema quan un metge company seu va morir també de «febre pauperal» després de ser ferit al dit pel bisturí d’un estudiant en el moment de fer una autòpsia. Aquest fet posà Semmelweis sobre la pista: afirmà que la «matèria cadavèrica» que hi havia en l’escalpel de l’estudiant havia provocat la mort del metge. I s’adonà que ell mateix i els estudiants que feien el reconeixement de les dones anaven a la sala de parts després de practicar disseccions a la sala d’autòpsies, sense netejar-se les mans acuradament. En canvi, a la segona secció la mortalitat era menor perquè les llevadores que atenien les pacients no tenien contacte amb matèria cadavèrica. D’aquesta hipòtesi en derivà una conseqüència contrastable: netejant a fons l’instrumental mèdic i rentant-se molt bé les mans s’evitaria el problema. Aquest últim intent funcionà: mercès a una higiene més acurada morien menys dones.

Quan entre 1851 i 1857 se li encarregà la direcció d’un hospital a Pest (Hongria) Semmelweis aconseguí que la taxa de mortalitat per febre pauperal disminuís fins un 0,85 %, gràcies a una política d’estricta profilaxi, que obligava els metges a rentar-se les mans regularment. Tot i això va tenir molts problemes per tal que la seva hipòtesi fos acceptada, no per raons científiques sinó per motius de tipus polític (Semmelweis pertanyia al partit liberal i com a hongarès era discriminat a Viena).

35

MÈTODE CIENTÍFIC: BISTON BETULARIA: PAPALLONA DEL BEDOLL

Un bon exemple és un estudi, realitzat a Anglaterra per H.B.D. Kettlewell, sobre la papallona del bedoll o Biston betularia, espècie freqüent en els boscos de bedolls europeus i de la qual existeixen dues varietats: una blanquinosa amb taques fosques i una altra de color negre.

I – Observació: fins a mitjans del segle passat, la varietat blanca predominava de bon tros sobre la negra però, en pocs anys i amb motiu de la incessant industrialització, la proporció de papallones clares i fosques es va invertir en la majoria de les àrees boscoses, altament contaminades per les partícules de sutge.

II – Plantejament del problema: a què pot deure's un augment tan espectacular de la població fosca?.

III – Formulació d'una hipòtesi: Kettlewell va suggerir que la coloració de les papallones els servia de camuflatge front als ocells insectívors, encara que mai s'havia observat la captura de Biston betularia per aquestes aus. Segons Kettlewell, en les zones no contaminades, les escorces dels arbres estaven cobertes de líquens i les papallones clares posades en ells resultaven menys visibles per als ocells que les fosques; per contra, en les zones contaminades, on els arbres estaven coberts de sutge, les formes fosques es camuflaven millor.

IV – Experimentació: encara que Kettlewell va realitzar diversos experiments per a provar la seva hipòtesi, únicament descriurem el més significatiu. Va triar dues zones –una industrial, on predominava de bon tros la varietat negra, i altra rural no contaminada, on normalment no es trobaven formes negres- i en ambdós llocs va col·locar papallones blanques i negres sobre l'escorça dels arbres. A continuació va aconseguir filmar als ocells insectívors en acció i la pel·lícula va demostrar que, quan havia el mateix nombre de papallones clares i fosques, en la zona contaminada els ocells capturaven moltes més papallones blanques que negres, mentre que en la zona no contaminada ocorria exactament ho contrari.

36

ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA

Límits epistemològics (impossibilitat d’arribar a la veritat en alguns temes).

Límits tècnics. Límits econòmics. Fraus científics. Condicionants ètics i legals. Problemes socials:

Conflictes institucionals (internacionals, empresarials, religiosos) Impactes medioambientals (desenvolupament sostenible) Modificacions genètiques amb conseqüències futures Invenció d’armes de destrucció massiva. Militarització de la ciència

37

ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIAEntrevista a Severo Ochoa. Són els científics persones especials?

Em mira als ulls i ho diu sense una ombra de dubte en la veu: Li confessaré una cosa: m'he acostumat a seguir vivint perquè sóc massa covard per treure’m del mig.

¿Tant troba a faltar a la seva dona? (Carmen l'esposa, va morir una nit de juny de 1986, quan tot just feia un any que els Ochoa havien tornat a Espanya, després de 55 anys de matrimoni i del seu exili científic)

.. Jo vaig estar bojament enamorat de Carmen tota la vida. I ara la vida sense ella no és vida. Això no vol dir que ho passi malament, no. Viatjo, escolto música, etc. Ja no treballo, però parlo molt amb científics joves, els aconsello si cal. El temps està ocupat. Però no tinc interès per la vida.

Potser vostè, biòleg i alhora enamorat, ha descobert on està la clau secreta de l'amor? - L'amor és física i química ... Però una física i química molt sofisticades, eh? Jo crec que som això, i res més física i química.

He entendre que, segons ell, l'ànima no existeix? - Cada vegada que contesto negativament a una pregunta d'aquest tipus rebut un munt de cartes intentant convèncer-me que estic equivocat. Els espanyols són intolerants, volen que els altres pensin com

ells. La meva dona era creient, jo no, però sempre vivim molt feliços, respectant-les nostres idees. Mai va ser un problema, i no tractàvem de convèncer. De vegades ella s'oblidava d'anar a missa i jo li deia: «Carmen, la missa ...

A molts científics la ciència els ha portat a creure en Déu. - En efecte. Hi ha científics molt religiosos, fins i tot en extrem, i altres que no ho són. Però jo no crec en el sobrenatural.

Ni tan sols després de la mort de la seva dona ha sentit vostè la temptació del consol religiós? - Jo no busco el consol fàcil. Prefereixo no tenir consol.

I això? - Consolar amb la mort de Carmen em semblaria una traïció cap a ella.

Creu que cal posar límits ètics a la investigació? - Per descomptat que el científic ha de tenir plantejaments ètics. Jo crec que els que col · laboren conscientment per desenvolupar alguna cosa amb fins destructius, com va passar amb la bomba atòmica, són

condemnables. Ara bé, quan un està investigant no pensa gaire si l'aplicació dels seus descobriments pot ser perillosa. Jo sempre dic que tot el que contribueixi a augmentar el coneixement humà s'ha de fer, encara que no se sàpiga el que pot venir darrere. Naturalment, ha d'intentar impedir la utilització d'allò que pot ser perjudicial per a la humanitat.

I hi ha de veritat aquests laboratoris de les pel · lícules en què s'obliga els savis a treballar en misterioses i potents armes? - Jo crec que sí. Hi ha una investigació de defensa, que als Estats Units es diu classificada, és a dir, secreta. Això passa en molts països. Encara que no crec que en aquests llocs treballi ningú obligat, perquè a

un científic no se li pot obligar a fer el que no vol. Però sí que hi ha persones a les quals se'ls demana aquesta dedicació amb xantatges morals ... I quan l'anomenat patriotisme va darrere mala cosa ...

Activitat Llegeix detingudament el text, anota el significat dels termes i expressions que no coneguis i després d'estudiar-les i aprendre-les. Realitza un breu resum del text, assenyalant les idees principals. Realitza un comentari personal sobre el mateix Creus que la vida és alguna cosa més que física i química? Està l'ànima construïda d'àtoms? Estàs d'acord amb que tot el que contribueixi a augmentar el coneixement humà s'ha de fer? Analitza el paper del científic en la Societat. Creus que són persones d'una mentalitat diferent? ¿Les seves opinions són objectives? Són responsables de l'ús que es faci dels seus descobriments?

38

ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA

SEVERO OCHOA

Bioquímic espanyol Neix a Luarca, Oviedo el 24 de setembre de 1905. Estudi el batxillerat a Màlaga graduant-se en 1921. Va estudiar medicina a la Universitat de Madrid, obtenint el

seu títol de metge el 1929, sent deixeble del Doctor Juan Negrín López El 1936 va abandonar Espanya, exiliat després del cop d'estat i la Guerra Civil, passant un any a Alemanya i tres

a Anglaterra. Va arribar als Estats Units el 1940, fent-seciutadà americà el 1956. Des de 1942 ha estat treballant com a professor i investigador a la New York University College of Medicine. Ha

realitzat i publicat treballs considerables sobre els mecanismes químics de l'organisme. En particular ha estudiat com les molècules de diòxid de carboni s'incorporen als compostos i com són alliberades. Aquests treballs juntament amb els de Lipmann (1899-1986), del Rockefeller Institute for Medical Research a Nova York, el 1951, va ajudar a identificar el «fragment bicarbonatado», que és un dels compostos claus en els processos metabòlics, ja que es combina amb el coenzim A donant lloc a la acetilcoenzima A del cicle de Krebs (1900 - 1981)

La seva fama va sorgir en connexió amb els seus treballs sobre els àcids nucleics. Gràcies al treball de Watson (1928 -) i Crick (1916-2004) els bioquímics dels anys 50 estaven concentrats en el problema dels àcids nucleics. L'organisme estava clarament capacitat per sintetitzar els àcids nucleics a partir dels nucleòtids però en el procés es necessitava la participació dels enzims.

El 1955 Ochoa va aïllar un enzim d'una estirp de bacteris fent que reaccionés amb els nucleòtids, als quals s'havia afegit una segona unitat fosfatada. Es seleccionaven els nucleòtids que en unir formarien molècules d'ARN (àcid ribonucleic). La producció d'ARN sintètic va ser un èxit. A l'any següent Kornberg (1918-2007) va estendre el treball d'Ochoa sintetitzant l'ADN.

El 1959 Ochoa i Kornberg compartir el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia.

39

EVOLUCIÓ DE LA CIÈNCIA

La ciència es desenvolupa i evoluciona, a més de per la lògica i l’experimentació, condicionada per factors socials, les normes i els procediments seguits pels científics per l’avaluació d’hipòtesis es modifiquen amb el desenvolupament de les diferents tradicions científiques.

40


Criteris utilitzats per una comunitat científica per valorar i decantar-se cap a un determinat Paradigma:• Precisió. Concordança entre les prediccions i els resultats

experimentals.• Consistència lògica. Relació lògica que manté amb altres

teories.• Extensió del camp d’aplicació. Com més camp millor ja

que dóna més possibilitats d’explicació de la realitat.• Simplicitat.• Fecunditat. Possibilitat d’obrir nous horitzons a la

investigació; major potència per a resoldre els problemes que puguin aparèixer al llarg del temps.

41


Época Hitos

Paleolítico-Neolítico Cálculo y conocimientos de Botánica y Astronomía. Desarrollo y uso de materiales diversos.

Periodo Grecolatino Sistematización del conocimiento e inicio de la ciencia contemporánea.

Edad Media Oscurantismo por predominio del poder eclesiástico y de las ideas de Aristóteles.Los árabes sirven de puente entre Oriente y Occidente.

Siglos XVI-XVII, Renacimiento Revolución científica. Se establecen los fundamentos conceptuales e institucionales de la ciencia moderna. La teoría heliocéntrica es uno de los ejemplos de esta revolución.Consolidación de la ciencia en casi todos los campos (Descartes, Leibniz y Newton)

Siglo XVIII, Ilustración Consolidación de las Sociedades Científicas y Universidades. Elaboración de las primeras enciclopedias.Predominancia del mecanicismo con creación de la máquina de vapor que daría paso a la revolución industrial.

Siglo XIX, siglo de la Ciencia Edad dorada de la medicina, biología, química y física, con gran interés social por la ciencia. Cambio de paradigma impulsado por la mecánica cuántica y gran desarrollo tecnológico.

Siglo XX Cambio de paradigma, con la teoría de la relatividad, desarrollo atómico y revolución genética.Avances enormes en todos los campos de la ciencia.

42

Ciencia y economía Ciencia y arte Ciencia y religiónLa consideración de la economía como una ciencia parte de la época de la Ilustración pero tiene limitaciones al ser difícil reproducir experimentos sociales.

La relación entre economía y ciencia queda reflejada en el desarrollo industrial y la productividad (maquinaria y tecnología abaratan y agilizan los procesos).

A partir del siglo XIX las industrias tienen así departamentos de investigación.Los proyectos de I+D, con transferencia de ciencia y tecnología, son los que posibilitan el desarrollo de las sociedades actuales.

Aunque parecen contrapuestos están relacionados. Así matemática y geometría son la base de la arquitectura.

En ingeniería civil se aplica el diseño, donde ciencia y tecnología están presentes a través de nuevos materiales y de programas de simulación y modelación.

Otro ejemplo es el arte fractal, en el que usando programas de ordenador se obtienen resultados de alto valor estético.

El conocimiento revelado, obtenido a través de la meditación, la oración o las prácticas religiosas no es conocimiento científico, aunque gracias a él, grandes filósofos y pensadores hayan llegado a avanzar posteriormente en sus disciplinas.

Del debate entre ciencia y religión surgen dos ideas:•La fe religiosa forma parte de la creencia personal de un individuo y debe distinguirse del conocimiento científico.•Desde la ciencia no puede refutarse ni probarse la existencia de Dios.

En las sociedades democráticas los problemas surgen cuando se cuestionan los límites éticos y morales de determinados experimentos y prácticas científicas.

43

ELS CONSTRUCTORS DE LA CIÈNCIA MODERNA

Quins personatges serien “imprescindibles·” en la Història de la Ciència? Cada dia en coneixerem un.

Vídeo: Redes. Los inventores del mundo

Explica quines són les tres grans concepcions o paradigmes en la història del pensament científic.

Expliqueu les característiques de la revolució científica dels Segles XVI i XVII seva importància i els principals precursors.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=nZg83jynt-s

44

ELS CONSTRUCTORS DE LA CIÈNCIA MODERNA

Activitat de recerca:

Llibre Autor / Segle Importància social

"De humani corporis fabrica"

"De Revolutionibus Orbium Coelestium":

"De Magnete"

"Discursos i demostracions matemàtiques al voltant de les dues noves ciències

"Principis matemàtics de filosofia natural"

"Tractat elemental de química"

"New system of chemical philosophy"

"L'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural"

"Principis de química"

45

LES PSEUDOCIÈNCIES

Una pseudociència es pot definir com un conjunt de creences i pràctiques que, de bona o mala fe, alguns volen fer passar per autèntica ciència, sense que arribin a compartir les característiques exigibles al coneixement científic.

Els qui s’hi dediquen (astròlegs, parapsicòlegs, curanderos, xamans, etc.) pretenen tenir un poder especial que els permet entrar en contacte directe amb les suposades forces còsmiques ocultes, que aspiren a controlar fins a cert grau.

46

LES PSEUDOCIÈNCIES

L’astrologia, basada en l’antiga astronomia, es construeix a partir d’una hipòtesi central inacceptable: la influència astral. El destí i el caràcter d’una persona estan fixats permanentment en la posició concreta de certs astres en el moment del seu naixement o, segons altres, de la seva concepció.

Article a El País: L'astrologia ¿ciència o enganyifa? De cartes astrals i altres impostures. José A. de Azcárraga 3 setembre 2000

http://www.cienciasmc.es/web/u1/index_u1.html

47

LES PSEUDOCIÈNCIES

La parapsicologia o investigació psíquica parteix de l’antiga tradició de l’espiritisme, la cartomància (endevinació del futur mitjançant les cartes), la quiromància (endevinació mitjançant la lectura de les ratlles de la mà), etc.

Actualment, es dedica a la «investigació» de suposats fenòmens com la telepatia (transmissió del pensament sense el suport del llenguatge); la vidència a distància; la vidència del futur; la telecinesi (desplaçament d’objectes amb el pensament); la comunicació amb els esperits dels difunts mitjançant diversos procediments (com, per exemple, la taula ouija; la reencarnació de l’ànima, que passa d’un cos a un altre mentre no estigui totalment purificada, etc.

Segons la parapsicologia, tots aquests fenòmens impliquen l’existència d’una capacitat paranormal que només alguns individus posseirien, la percepció extrasensorial (ESP).

48

LES PSEUDOCIÈNCIES

El creacionisme científic defensa l’afirmació que totes les espècies foren creades d’una vegada per totes i la negació consegüent de la seva evolució, en contra de totes les evidències empíriques i d’altres consideracions teòriques.

Aquesta creença acostuma a anar associada a la cosmologia creacionista, hipòtesi que afirma la creació de l’Univers a partir del no-res.

49

LES PSEUDOCIÈNCIES

L’art dels saurins. Consisteix en l’habilitat especial que tindrien certs individus capaços de percebre certes irregularitats en el subsòl a través d’una vareta de cirerer o avellaner o d’un pèndol, per així determinar l’existència d’aigua subterrània.

50

LES PSEUDOCIÈNCIES

L’ufologia és la creença en suposats contactes amb intel·ligències extraterrestres que haurien visitat la Terra amb ovnis (objectes voladors no identificats) i que segrestarien temporalment persones a qui volen estudiar (abduccions).

51

LES PSEUDOCIÈNCIES

La criptozoologia és l’estudi d’animals ocults, com ara els famosos Yeti o el monstre del llac Ness.

52

LES PSEUDOCIÈNCIES

Diverses teràpies o tècniques curatives com la naturopatia o curació a través del sol, l’aigua, etc., la reflexologia o curació a través de massatges, l’aromateràpia...

53

LES PSEUDOCIÈNCIES

El mentalisme, que inclou creences i tècniques tan diverses com la hipnoteràpia, la risoteràpia (curació a través del riure), la meditació, la piramidologia (efectes de conservació i preservació d’aliments dins d’una estructura piramidal)...

54

LES PSEUDOCIÈNCIES

La frenologia és la doctrina que analitza la psicologia de les persones mitjançant l’observació de la forma del crani; és a dir, examinant la morfologia externa del cap seria possible conèixer les tendències internes de l’individu.

55

PSEUDOCIÈNCIES

Les pseudociències apareixen aïllades entre elles i de la resta del saber assumit per la comunitat científica.

Es nega a contrastar empíricament les seves afirmacions mitjançant proves objectives. I, quan ho fa, interpreta qualsevol resultat, sigui advers o no, com una confirmació parcial de la seva teoria (una fotografia borrosa és una «prova evident» d’un ovni, una lleugera millora en la salut d’una persona és una «prova evident» de l’eficàcia de la nova teràpia). A vegades, s’exigeix una creença prèvia a l’observador imparcial per tal que pugui conèixer la realitat estudiada.

No té mecanismes autocorrectors: no li interessen ni assimila les noves dades empíriques ni les noves teories científiques (l’astrologia és basa en l’astronomia antiga i medieval) ni, menys encara, les diverses crítiques a què s’ha hagut d’enfrontar (qualsevol crítica és vista com un atac). Per això, les pseudociències no són perfectibles i, en aquest sentit, realment no progressen.

L’objectiu últim de la pseudociència no és produir coneixement (noves teories), sinó influir sobre les persones i les coses, tal com ja feien la màgia i les tècniques primitives. Els seus fins són eminentment pràctics, tot i que es presenten amb l’aparença i el llenguatge de la ciència.

56

MITES I CREENCES

L’ésser humà sempre ha tractat de compendre el món que l’envolta Cosmologies. Des de la mitologia (Teogonia d’Hesíode

sVIII aC) Des de la filosofia. Des de la religió. Des de la ciència.

57

MITES I CREENCES Vídeo: Els mites de la Ciència

Només fem servir un 10% del nostre cervell. La memòria dels peixos només dura uns segons. El fred causa els refredats. Si tots els xinesos saltessin alhora es produiria un terratrèmol. Els cactus absorbeixen les radiacions que emeten els ordinadors. L’homeopatia és una alternativa a la medicina. L’aigua de l’aixeta gira en sentit contrari a l’hemisferi sud. No s’ha de despertar mai a un sonàmbul. Si et menges un xiclet trigaràs 7 anys a digerir-lo. Si toques una ortiga sense respirar no et picarà. Has de tallar les puntes del cabell que creixerà més fort. Si una cosa cau a terra triga 5 segons a contaminar-se. L’home prové del mico. És possible aprendre coses mentre dormim. Els estruços enterren el cap. Els gats sempre cauen de peus. Les serps reaccionen al so de la flauta. La Terra està més a prop del Sol a l’estiu. La dieta vegetariana és més sana. Els cabells i les ungles continuen creixent al morir. Si et treus una cana apareixen més. Una cullereta al coll d’un ampolla de cava evita que el gas marxi. Neixen més nadons en lluna plena. Els espinacs contenen molt de ferro. Si et banyes després de dinar se’t talla la digestió.

http://www.youtube.com/watch?v=g_1twDHORxE

58

PREGUNTES PER RESOLDRE Al juliol de 2005, la prestigiosa revista Science va publicar 125 qüestions que, segons prestigiosos científics de tot el món, resumien els grans reptes als quals s'enfrontaria la ciència en els pròxims

anys http://www.sciencemag.org/sciext/125th /

1. Quins canvis genètics ens fan humans?2. Com de relacionades estan la variació genètica i la salut personal? 3. Poden unificar les lleis de la física? 4. Què controla la regeneració dels òrgans? 5. Com una cèl·lula de la pell pot convertir-se en una cèl·lula nerviosa? 6. Com funciona l'interior de la Terra? 7. Estem sols a l'Univers? 8. Com i on va sorgir la vida a la Terra? 9. Què determina la diversitat d'espècies? 10. Podem suprimir selectivament la resposta immunitària? 11. Quines són les bases de la consciència? 12. Com s'emmagatzemen i recuperen els records? 13. Com va aparèixer el comportament cooperatiu? 14. Com sorgiran les visions de conjunt d'un mar de dades biològiques? 15. Per què els humans tenim tan pocs gens? 16. Quins són els límits de la informàtica convencional? 17. De què està fet l'Univers? 18. Seguirà Malthus equivocat? 19. És el nostre l'únic Univers? 20. Quina és la naturalesa de la gravetat? 21. Com i quan es van formar les primeres galàxies i estrelles? 22. Quina és l'eficiència màxima de les cèl·lules fotovoltaiques? 23. Què causa les eres glacials?24. Existeix o ha existit vida en algun planeta del sistema solar diferent de la Terra? 25. Quantes formes de mort cel·lular existeixen? 26. Què causa l'esquizofrènia? 27. Què substituirà el petroli? I quan? 28. És possible una vacuna efectiva contra el VIH? 29. Com de calent serà el món amb el canvi climàtic? 30. Què és una espècie?

http://www.sciencemag.org/sciext/125th%20/

cmc t 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència

Education