CLUB

DE LECTURA

LLIBRES RECOMANATS

EN CATALÀ

ANGLADA, MARIA ÀNGELS: El violí d’Auschwitz . Ed. Columna, Clàssica núm. 127.

« El poder de la música contra l’horror nazi. 100.0 00 exemplars venuts. »

Un cop reclòs al camp d’extermini d’Auschwitz, en Daniel, un luthier jueu, amaga als nazis el seu ofici de constructor de violins.

Per sobreviure, els diu que és fuster, una feina amb una utilitat pràctica que li permet resistir les condicions de vida infrahumanes, i ajornar així la seva probable “eliminació”. Gran aficionat a la música clàssica, el comandant del camp descobreix la veritable professió d’en Daniel i aleshores el sotmet a una prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. El luthier es posa a l’obra, però no es pot ni

imaginar el càstig que l’espera si no compleix bé el sinistre encàrrec.

http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/el-violi-d -auschwitz_9691.html http://www.youtube.com/watch?v=gG2QaN_LUao http://www.youtube.com/watch?v=ZLs1mOJMRPo&feature= related BAIXAULI, MANEL: L’home manuscrit . Proa. A tot vent, núm. 461. 216 pàgines.

L´home manuscrit, tercera obra que publica Manuel Baixauli, conta la història d´un misteri: el d´un seguit de missatges que van sortint al pas del protagonista, el qual en segueix el fil a la recerca d´alguna cosa que molt probablement sigui la pròpia identitat. Esquiu i captivador alhora, L´home manuscrit és el relat d´una fascinació, la que neix de la literatura i del propi llenguatge, així com del major enigma al qual ens enfrontem cadascun de nosaltres: el de la vida, la vida pròpia, particular i concreta.

L'home manuscrit és algú insatisfet del seu passat que, des d'un present lúcid, el refà. I que, també des d'aquest present, crea el seu futur. Construït com un laberint de miralls, aquest és un llibre intens i imaginatiu sobre

l'obsessió per l'escriptura i la capacitat que té per transformar la vida i les persones, per canviar el rumb del destí en favor de la voluntat humana.

http://tintaxinesa.blogspot.com/2008/06/lhome-manuscrit-manuel-baixauli-proa.html

http://www.lacentral.com/web/book/?id=9788484379751

CALDERS, PERE: Invasió subtil i altres contes , Edicions 62, Butxaca 28. 107 pàgs.

En aquest recull, Calders s’endinsa en les formes literàries avantguardistes alhora que fa patent la seva coneixença de la millor tradició de contistes del país. Satiritza l’obcecació i la manca d’imaginació de l’individu, i posa de manifest l’absurd dels comportaments humans. L’humor intel·ligent, unes vegades indulgent i d’altres corrosiu, l’ambigüitat, la subtil ironia i un domini evident de les formes expressives són trets característics de tots els contes del llibre, que tenen com a fil conductor la inclusió de l’element fantàstic.Pere Calders (Barcelona 1912-1994) va destacar sobretot en la narració breu, sovint irònica i crítica, amb reculls com Tots els contes (1968), Invasió subtil i altres contes (1979, premi Lletra d’Or), De teves a meves (1984) i L’honor a la deriva (1992), entre d’altres;

també va conrear la novel·la amb L’ombra de l’atzavara (1964, premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966). L’any 1986 li van concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

http://lletra.uoc.edu/ca/obra/invasio-subtil-i-altres-contes-pere-calders

CARBÓ, JOAQUIM: L'última casa . Columna, Columna Jove, núm. 231. 208 pàgines.

« Joaquim Carbó, un dels autors més llegits de la nostra literatura, ens presenta l’aventura definitiva dels protagonistes de La casa sota la sorra. »

En aquest llibre i després d'una llarga separació, els protagonistes es retroben i viuen una nova aventura.

L’escriptor Joaquim Carbó està escrivint una novel·la on narra les noves aventures del seu amic Pere Vidal i Henry Baula al país d’en Fullaraca. A la primera part de la novel·la l’autor ens ensenya d’una manera amena com treballa, com s’escriu una novel•la i va narrant el procés creatiu a l’hora que avança la trama. A la segona part, Joaquim Carbó es troba pels carrers de

Barcelona amb Pere Vidal, ara ja gran. En Pere li explica què s’ha fet de la seva vida: se sent fracassat, sobretot perquè tenia la il·lusió que Àfrica, o com a mínim el país d’en Fullaraca, se salvés de la depredació occidental. El que li diu resulta ser la trama de la novel·la que Carbó està escrivint. A la tercera part entra en escena l’Henry Balua. Quan l’Henry i en Pere es retroben, els envaeix l’emoció i de seguida comença una nova aventura: una sèrie d’escultures africanes antigues han estat robades i les sospites cauen en el senyor Ti. Els dos vells aventurers marxen cap a Amsterdam per atrapar els lladres i mantenen informat en Joaquim Carbó perquè pugui escriure la ovel·la.

http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/l-ultima-casa_9774.html

http://www.youtube.com/watch?v=b0A8MN8aYfI http://www.youtube.com/watch?v=epDaQZH5NUQ&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=muU8E5Hmx2s&feature= related

LIENAS, GEMMA: El diari lila de la Carlota . Ed. Empúries. (discriminació, masclisme)

El diari lila de la Carlota és una guia subversiva que ens invita a reflexionar sobre la situació de la dona en el món d’avui i ens encoratja a continuar la «cadena lila».

El Diari Lila de la Carlota no és una novel·la. Tampoc un diari íntim qualsevol. La Carlota, encuriosida pel joc proposat per l’àvia, observa el món amb les «ulleres liles» i comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables són injustes i discriminatòries. ¿Qui s’ha inventat que, en qüestions amoroses, els nois han de prendre la iniciativa? ¿Per què el físic de les noies és més

important que el dels nois? I topa, també, amb l’horror de les xifres. El setanta per cent dels pobres de la Terra són dones...

http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-diari -lila-de-la-carlota_745.html LIENAS, GEMMA: El diari blau de la Carlota . Ed. Empúries. (violència de gènere)

El diari blau de la Carlota no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que tracta aquestes formes de violència i ens ofereix recursos per defensar-nos davant de situacions de perill. Has tingut mai un nòvio que et tingui massa controlada, que s’enfadi si surts amb les amigues, que t’enviï més de 25 sms durant l’hora del pati i es posi gelós si parles amb els nois de la teva classe? Has tingut algun amic que, sense dir-t’ho, hagi patit alguna mena de violència, ja sigui psicològica o física, a l’escola? Coneixes algun noi o noia víctima de violència a casa seva?Després de les aventures amoroses amb en Flànagan i en Koert, i amb ganes de prendre’s unes vacances sentimentals, la Carlota decideix començar un diari sobre la violència de gènere,

un problema que fa segles que existeix però que només s’ha fet visible en els últims anys. A partir de testimonis que va recollint, alguns d’ells molt propers, i d’informació que reb, com sempre, de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia, la Carlota escriu aquest diari blau que teniu entre mans, i que també parla de la violència escolar i la violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de gènere: a partir d’idees que la tradició dóna per bones, algunes persones es creuen superiors a unes altres, de les quals abusen.

http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-diari-blau-de-la-carlota_6730.html

LIENAS, GEMMA: El diari vermell de la Carlota . Ed. Empúries. (sexualitat/amor)

El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones.

Si has llegit Així és la vida, Carlota i El diari lila de la Carlota, no et pots perdre aquest llibre de la Gemma Lienas.

El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té a veure amb actes dolents ni bons.

El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en

els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l`excusa d`un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, hi podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-te una idea de com són les relaciones sexuals quan una persona s`hi inicia.

En els capítols de diari, hi podràs resoldre dubtes, o fins i tot omplir autèntics cràters d`informació, pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l`embaràs, l`homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions referents a la sexualitat.

http://www.grup62infantiljuvenil.cat/ca/llibre/el-d iari-vermell-de-la-carlota_816.html

http://www.youtube.com/watch?v=8Wmi4ctZprQ

LIENAS, GEMMA: El diari groc de la Carlota . Ed. Empúries. (drogues)

El diari groc de la Carlota no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que mira de respondre una sèrie d’interrogants: ¿Quins tipus de drogues hi ha? ¿Quins efectes provoca cadascuna? ¿Què és l’addicció? ¿I la síndrome d’abstinència?

“De porros, en aquesta casa, no en vull ni sentir parlar”. Aquesta és la resposta que dóna, a la Carlota i en Marc, el seu pare quan li fan una pregunta a propòsit de les drogues. Però, aleshores, ¿com podrà decidir en Marc si fuma porros o no a la festa on l’han convidat? La Carlota, determinada a aconseguir-ne tanta informació com pugui, escriu aquest nou diari que tens a les mans. A partir de

testimonis que va recollint i de les explicacions que rep del seu entorn més immediat i, sobretot, d’un metge del seu club de futbol preferit, la Carlota s’endinsarà en el complex món de les drogues, convençuda, com sempre, que només quan disposes de tota la informació pots realment decidir.

http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-diari-groc-de-la-carlota_11805.html

LIENAS, GEMMA: El diari taronja de la Carlota . Ed. Empúries. (immigració i drets humans)

Amb la desinhibició i frescor que ja són marca de la casa, Gemma Lienas s’endinsa de nou de la mà de la Carlota en una de les qüestions més polèmiques i complexes de la nostra societat.

La Carlota se sorprèn quan una jugadora de bàsquet de l’equip contrari surt al camp amb pantalons llargs, i encara s’estranya més quan descobreix que ho fa per obligacions culturals i religioses. El seu tarannà emprenedor i sempre curiós farà que comenci un diari sobre la immigració i els drets humans. Amb l’ajuda dels seus companys i companyes de classe, anirà

explicant exemples de la vida quotidiana per donar una visió global, realista i molt sòlida de la situació de les persones immigrades. I, a la vegada, revisarà com ha evolucionat el nostre país des d’un punt de vista cultural i social.

http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-diari-taronja-de-la-carlota_16721.html

MARTORELL, JOANOT: Tirant lo Blanc . Ed. Alfaguara, 2008.

Novel·la cavalleresca del segle XV, i una de les obres més importants de la literatura universal, Tirant lo Blanc narra les aventures d’armes i d’amor del seu protagonista, Tirant, al servei de l’ideal cavalleresc, que el porta a alliberar Constantinoble del setge dels turcs. La seva trama plaent i divertida manté la seva vigència, combinant tot tipus de gèneres i registres (amorós, cortesà, militar i fins i tot eròtic), i el converteix en un clàssic de la literatura universal.

http://www.alfaguaraij.cat/?id=644&s=libro

OLIVERES, ARCADI: Això no funciona. Què és l’econom ia? Ed. Proteus, 2011.

“Una economia que permet que, havent-hi medicaments, la gent mori de SIDA, que permet que havent-hi aigua la gent no tingui aigua i que permet que havent-hi aliments la gent es mori de gana, és senzillament una economia que funciona malament”. Arcadi Oliveres en aquesta xerrada adreçada als nens d’una escola, explica en què consisteix l’economia: què és una economia sana i una economia malalta, i quines són les veritables causes de la crisi.

http://issuu.com/ed_proteus/docs/aixo_no_funciona_i ssu

PUNTÍ, JORDI: Els castellans . L’Avenç, 2011. 136pàgines.

“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres

persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.

http://elscastellans.blogspot.com

PEDROLO, MANUEL DE: Mecanoscrit del segon origen . Ed. 62, Educació, núm. 15. 256 pàgines.

La primera edició de la novel·la Mecanoscrit del segon origen es va publicar el 1974. Ha estat, fins ara, l’obra més llegida del seu autor, Manuel de Pedrolo . El 1996, quan la novel·la ja duia quaranta-cinc edicions, Carme Ballús, professora de llengua catalana, en preparà una nova edició en la col·lecció El Cangur d’Edicions 62, amb la qual es pretenia posar a l’abast de tots els públics propostes i entreteniments per llegir millor el Mecanoscrit. L’edició actual, amb el seu estudi introductori, comentaris de text i propostes de treball variades, està adreçada sobretot als estudiants de secundària. Mecanoscrit del segon origen és una novel·la composta de cinc capítols anomenats Quaderns, d’una extensió molt semblant (trenta pàgines cadascun) i de tres pàgines finals, on el lector pot completar el veritable sentit de l’obra. Els protagonistes de l’obra, l’Alba i en Dídac, viuen un seguit

d’aventures en un món pràcticament destruït. Són ells, els precursors de la civilització actual?

http://www.edicions62.cat/ca/llibre/mecanoscrit-del -segon-origen_7067.html

ROCA, MARIA MERCÈ: Temps de perdre . Ed. Columna. Jove, núm. 162. 134 pàgs.

Laura, la jove protagonista d'aquesta novel·la, es debat entre l'afecte a la seva grisa realitat i la il·lusió per un món enlluernador, intuït però encara desconegut. Plena de ganes d'aprendre i viure, d'equivocar-se i créixer, la Laura opta per no resignar-se a una vida anodina i, tot i que ara li toca perdre, sap que aviat vindrà el temps de guanyar.

http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/temps-de-p erdre_7224.html

RODOREDA, MERCÈ: Aloma . Ed. 62, col·lecció “Educació”, núm. 16. 240 pàgin es.

Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És l’únic títol de la seva primera etapa que l’escriptora va reconèixer, i la versió revisada de 1969 ─la definitiva i que, per tant, s’ofereix aquí─ permet observar l’evolució de l’autora i comprendre millor el conjunt de la seva obra. Neus Real, professora de la UAB i guanyadora del Premi Fundació Mercè Rodoreda 2005, ha elaborat un pròleg i unes propostes de treball que volen ser una eina útil per als professors i els estudiants que s’aproximin tant a Aloma com a la narrativa rodorediana. Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur

vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació, tant individualment com respecte del seu entorn social, i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent. http://www.edicions62.cat/ca/llibre/aloma_7058.html RODOREDA, MERCÈ: La plaça del Diamant . Club Editor, Bromera… 252 pàgines.

La Plaça del Diamant és una novel·la apassionant i ambiciosa. Poques vegades s’ha escrit en la nostra llengua amb una poeticitat tan senzilla i amb una ironia tan dramàtica. Natàlia, la protagonista, ens explica la seva vida marcada per l’opressió i la necessitat d’alliberar-se’n. Una història individual que es transforma en imatge duna època agitada. Potser per això, i pel seu abundant simbolisme, és una de les novel·les més importants de la literatura europea del segle XX. Quan la Natàlia se'n va a ballar en un envelat de Gràcia, no sospita pas que la seva vida està a punt de donar un capgirell. Que aquell noi amb ullets de mico li canviarà el nom i li omplirà la casa de coloms i criatures. Ni tampoc que vidrà una república i una guerra. La Natàlia ens explica la seva vida com si no se n'adonés; el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent

el valor de tota la humanitat anònima. Més de seixanta edicions catalanes i vint-i-set traduccions a altres llengües revelen l'acolliment de La Plaça del Diamant arreu del món. http://www.ciao.es/Opiniones/La_placa_del_Diamant_M erce_Rodoreda__1252974 http://blocs.xtec.cat/elblocdelemili/2010/09/29/mer ce-rodoreda-la-placa-del-diamant/ http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalan a/cat/fragments/8/10/0/2/prosa/merce-rodoreda.html

RODOREDA, MERCÈ: Mirall trencat . Club Editor. 414 pàgines.

Mirall trencat ens explica el naixement, el creixement, la devallada i la desintegració de tot un món familiar, un món que després de la postguerra no podrà subsistir. Té com a escenari principal un jardí esplèndid d´un casa a Sant Gervasi encara que també tenim referències d´altres llocs de Barcelona, la Boqueria es un d´aquests.

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/obra.php

http://llencatsergidurba.blogspot.com/2011/01/miral l-trencat-merce-rodoreda_21.html

RUÍZ ZAFÓN, CARLOS: Marina . Ed. Planeta, la butxaca . 288 pàgines.

"Quinze anys més tard, la memòria d'aquell dia ha tornat a mi. He vist aquell noi vagarejant entre les bromes de l'estació de França i el nom de Marina s'ha encès una altra vegada com una ferida fresca. Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima. Aquest és el meu." A la Barcelona del 1980 l'Òscar Drai somia despert, fascinat pels palauets modernistes propers a l'internat on estudia. En una de les seves escapades coneix la Marina, una noia audaç que comparteix amb l'Òscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el més gran desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per uns camins sinistres amb unes conseqüències que algú encara ha de pagar avui."Per alguna estranya raó, un se sent més proper a segons quines de les seves criatures sense que

sàpiga explicar gaire bé el perquè. Entre tots els llibres que he publicat des que vaig començar en aquest estrany ofici de novel·lista, pels volts del 1992, Marina és un dels meus favorits.""A mesura que n'avançava l'escriptura, tot en aquella història va començar a tenir regust de comiat, i quan la vaig acabar, vaig tenir la impressió que alguna cosa dins meu, alguna cosa que avui dia encara no sé molt bé què era però que trobo a faltar cada dia, es va quedar allà per sempre."Del pròleg de Carlos Ruiz Zafón per a aquesta edició. http://www.llibreriacatalonia.cat/es/ebook/marina_E 0000450434

RUÍZ ZAFÓN, CARLOS: L’ombra del vent. . Ed. Planeta, la butxaca. 485 pàgines.

Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle xx, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. Combinant les tècniques del relat dintriga i suspens, la novel·la històrica i la comèdia de costums, L’Ombra del Vent és sobretot una tràgica història d’amor el ressò de la qual es projecta a través del temps. Amb gran força narrativa, l’autor entrellaça trames i enigmes a manera de nines russes en un inoblidable relat sobre els secrets del cor i l’embruix dels llibres, la intriga dels quals es manté fins a l’última pàgina.

http://www.carlosruizzafon.com/la-sombra-del-viento /

SÁNCHEZ PIÑOL, ALBERT: La pell freda . Ed. La campana, Toc de ficció, 28. 307 pàgs.

Aquesta és la primera novel·la escrita per l’antropòleg Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), autor, entre altres obres de Pallassos i monstres (2000) sobre alguns dictadors africans i Les edats d’or (2001), un llibre de relats breus. L’ofici de l’autor es nota en aquesta primera incursió en el camp novel·lístic, especialment en l’argument. El protagonista, un irlandès desarrelat, excombatent nacionalista, és desembarcat en un illot de poc més d’un quilòmetre de llarg perdut en l’Atlàntic sud, on haurà de romandre, totalment sol, durant un any per exercir el càrrec d’oficial atmosfèric. Allà, però, es trobarà amb la presència d’un misteriós personatge, el seu antecessor, el brutal Batís Caffó, amb qui s’haurà d’aliar per lluitar conta uns salvatges i

agressius granotots que els volen aniquilar tot atacant-los de nit. El títol, La pell freda, al·ludeix a un personatge anomenat Aneris, una femella que pertany a la mateixa espècie animal dels agressors. La novel·la, que planteja el tema de la solitud i de la lluita de l’home per la supervivència en un medi absolutament hostil, sorprèn per la seva força i originalitat i pel seu llenguatge concís i eficaç. La crítica ha assenyalat la influència de grans narradors com Stevenson i Conrad, entre altres trets, perquè es tracta d’una novel·la d’aventures, per l’acció trepidant, per les elevades dosis d’intriga, però sobretot, per la capacitat d’obrir en el lector interrogants sobre la condició humana. Molt entretinguda i recomanable. http://www.xtec.es/~fmota/lectures/novetats.htm SIERRA I FABRA, JORDI: Camps de maduixes . Ed. Cruïlla. 153.pàgines.

Quan neix el dia, en un hospital, la Luci està en coma a causa de lèxtasi, la droga de disseny més de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar el dia anterior. En poques hores saccelera tot, i tothom qui coneix la Luci lluita per ella, però també per alguna cosa més. http://www.sierraifabra.com/2011/es_premios.php?sub action= showfull&id=1318858383&archive=&start_from=&ucat=2&

SIERRA I FABRA, JORDI: Radiografia de noia amb tatu atge. La Galera, 2007. 200 pàgs.

El nòvio de la Carla ha estat acusat d'assassinat. Totes les proves l'incriminen, però ella creu en la seva innocència i decideix investigar per descobrir l'autèntic culpable.

BOYNE, JOHN: El noi del pijama de ratlles . Ed. Empúries. La butxaca. 272 pàgs.

L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno

ni tan sols no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.

http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-noi-del-pijama-de-ratlles_10056.html

http://relatsencatala.cat/relat/el-noi-del-pijama-de-ratlles-de-john-boyne-empuries/657495

http://www.youtube.com/watch?v=gG2QaN_LUao http://www.youtube.com/watch?v=ZLs1mOJMRPo&feature= related

FRANK, ANNE: El diari d'Anna Frank . Ed. Debolsillo i d'altres (Ed. 62...). 382 pàgs.

Aquesta és l’edició definitiva del cèlebre Diari d’Anna Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank. Després de la invasió d’Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l’edifici on el pare de l’Anna tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des de juny de 1942 fins l’agost de 1944. En aquell lloc i en les més precàries condicions, l’Anna, una nena de tretze anys, escriví el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l’horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants.

http://lecturesmaux.blogspot.com/2011/03/el-diari-danna-frank.html

FILIPOVIC, ZLATA: El diari de Zlata . Barcelona, Columna. 208 pàgines.

El diari de Zlata és un llibre que relata les vivències de Zlata Filipović, una nena de Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), durant la Guerra de Bòsnia. La seva autora ha estat anomenada a cops l'"Anna Frank de Sarajevo",[2] i el seu testimoni ha estat considerat una obra pedagògica contra la violència.[3]

L'estiu de 1992 Zlata va ingressar en una escola provisional per als nens del seu barri. Llavors l'UNICEF buscava nens que haguessin escrit un diari de guerra. A través de la seva nova escola, El diari de Zlata va ser seleccionat per ser publicat al juliol de 1993. D'entre l'allau d'ofertes d'editors de tot el món, la família Filipović va acabar arribant a un acord amb Robert Laffont, una editorial parisenca. Amb l'ajuda de l'editorial i amb la complicitat del Govern francès i la presència de l'ONU a Bòsnia, a l'hivern de 1993 Zlata, Malik i Alice van poder fugir de la seva

Sarajevo natal amb destinació a París. En els anys que han transcorregut des d'aquella escapada, Zlata ha estat reconeguda a tot el món com a defensora de la tolerància i de la pau. El seu diari ha estat traduït a més de trenta idiomes i ella ha viatjat a dotzenes de països per parlar de les seves experiències, del que ella anomena l'essència de les seves experiències compartides amb tots els nens i joves que es van quedar a Sarajevo. S'ha llicenciat a la Universitat d'Oxford i té un màster en Estudis de Pau Internacional per al Trinity College de Dublín.

http://ca.wikipedia.org/wiki/El_diari_de_Zlata

DEFOE, DANIEL: Robinson Crusoe . Eumo, Castellnou…

Robinson Crusoe explica les aventures d’un jove anglès que, al segle XVII, se salva d’una tempesta al mar i va a parar a una illa deserta, perduda enmig de l’oceà, on viurà 28 anys. Durant aquest temps, fa un calendari, construeix la pròpia casa, conrea la terra, cria cabres, caça, lluita contra tempestes, contra animals salvatges i contra caníbals que arriben a l’illa, un dels quals, però, es converteix en amic seu, amb qui, finalment, es pot comunicar. La història d’aquesta novel·la s’inspira en els fets que van passar realment a un mariner escocès al XVIII. L’obra ha estat adaptada al teatre, a l’òpera, al cinema, als còmics i als videojocs.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe

MELVILLE, H.: Moby Dick . Edicions 62. 640 pàgines.

Aquella nit, durant la guàrdia mitjana, quan el vell –com solia fer adesiara– va pujar del balou on estava repenjat i va anar al seu forat de coberta, tot de sobte va avançar ferotgement el rostre i va ensumar l’aire marí com ho hauria fet un espavilat gos de vaixell en acostar-se a alguna illa bàrbara. Aleshores va declarar que hi devia haver alguna balena a prop. Ben aviat aquella olor peculiar, que a vegades se sent des d’una gran distància i que prové d’un catxalot viu, fou perceptible per a tota la guàrdia. Cap mariner no es va sorprendre quan, després d’inspeccionar el compàs i llavors el penell, i després d’assegurar-se tan exactament com fou possible de la provinença de l’olor, Ahab va ordenar ràpidament que fos alterat lleugerament el rumb del vaixell i que es disminuís el drap. La prudència extremada que dictava aquells moviments fou justificada

amb escreix en trencar el dia per l’espectacle d’una clapa allargassada de calma directament a proa del vaixell, suau com l’oli, i que semblava, per les arrugues d’aigua com pels plecs que la vorejaven, la marca d’aspecte metàl·lic polit d’algun embat ràpid del corrent a l’embocadura d’un torrent profund i veloç. -Homes als tamborets! Tothom a coberta! Retronant amb les puntes de tres aspes lligades a manera de maça damunt la coberta del castell de proa Daggoo va desvetllar els qui dormien amb tals retrunys de judici final que els homes sortiren com una exhalació per l’escotilla, amb la roba a les mans. -Què veieu? –cridà Ahab girant la cara enlaire. -No res, capità, no res! –fou el so que va baixar com a resposta. -Gonetes i prerroquets a dalt i a baix i veles a totes bandes! Amb tot el velam desplegat, ara Ahab va amollar el cable salvavides reservat per guindar-lo al masteler de sobregoneta. Pocs moments després ja l’hissaven quan, no havent arribat encara a dos terços del seu camí, i mentre ullava cap endavant entre el buit horitzontal entre la gàbia i la goneta, va llançar un esgarip de gavina en l’aire: -Allí bufa! Allí bufa! Un gep com un cim nevat! És Moby Dick!

http://www.youtube.com/watch?v=KL22Zqm4mqo&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=lKtAYcpNJkU

STEVENSON, R. L.: L’illa del tresor . Columna Jove. Núm. 67. 280 pàgines.

L’illa del tresor explica les experiències d’un grup d’aventurers que van a la recerca d’un tresor enterrat en una illa per un vell pirata. Aquesta novel·la, narrada en primera persona per Jim Hawkins, el més jove dels mariners, ha entusiasmat milions de lectors des que es va publicar l’any 1883. És una obra que conté tots els ingredients d’un llibre d’aventures: una expedició a terres llunyanes i desconegudes, perills, pirates, baralles… « L'Illa del Tresor és una formidable novel·la d’aventures que ha fascinat lectors de totes les edats i èpoques des de la seva publicació el 1883. »

Amagat al barril de les pomes, el jove grumet Jim Hawkins descobreix que la tripulació del vaixell prepara un motí. Però això és només una petita part de les extraordinàries aventures que van començar amb la troballa del mapa de l’Illa del Tresor, que guardava zelosament aquell mariner vell i borratxo de rom que va aparèixer un bon dia a la posada Almirall Benbow, propietat dels pares d’en Jim.

http://classicsijoves.blogspot.com/2009/02/lilla-del-tresor.html

http://www.youtube.com/watch?v=9nEsIFLRZko

http://www.youtube.com/watch?v=Sa0MZv6ica8&feature=fvwrel

STEVENSON, R. L.: El cas misteriós del doctor Jekyl l i mister Hyde . La Magrana. 109 pàgs.

El Dr. Jekyll, un prestigiós metge de Londres, decideix fer un experiment científic al seu laboratori. Les terribles conseqüències d’aquest experiment són inimaginables. A través dels diferents personatges, el lector descobrirà què va passar realment.

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=952

http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/dossiersg ust/gust%202007_08/gust_secundaria/stevenson.pdf http://www.youtube.com/watch?v=ENrdQ2gStYU

http://www.youtube.com/watch?v=gff4lzTluNI&fea ture=related TWAIN, MARK: Les aventures de Tom Sawyer . Trad. Ernest Riera. Bambú. 240 pàgs.

La vida a Saint Petersburg, un poblet situat a la riba del Mississipí, al sud-oest dels Estats Units, és tan plàcida que, fins i tot, pot resultar ensopida. Però en Tom Sawyer, un nen entremaliat i curiós de mena, és capaç de treure suc de qualsevol fet quotidià, com ara pintar una tanca, o no tan quotidià, com ara empaitar un malvat assassí o anar a trobar un tresor amagat dins una cova, acompanyat del seu inseparable amic Huck.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_aventures_de_Tom_Sawyer

http://www.youtube.com/watch?v=p0nPd1_MtRs

VERNE, JULES: La volta al món en 80 dies . Columna. Trad Jesús Moncada. 296 pàgs.

Phileas Fogg, un taciturn i ric londinenc, aposta amb els contertulis del Reform Club que es pot fer la volta al món en 80 dies. El dia que marxa coincideix amb un fabulós robatori del Banc d'Anglaterra. La policia d’Scotland Yard sospita de Fogg i envia un inspector darrere seu i el seu majordom, Passepartout. Després d’unes quantes peripècies, les aventures que viuran aquests personatges acabaran quan arribaran a Londres...

Som a l'any 1872; Phileas Fogg és un respectat membre del londinenc Reform Club, on es discuteixen i es debaten tota mena d'idees. En una d'aquestes tardes al club, Fogg anuncia que serà capaç de fer la volta al món en 80 dies. Així comença una extraordinària i arriscada aventura, que donarà

lloc a una de les novel·les més populars de Jules Verne.

http://www.bibgirona.net/salt/verne/index.htm

http://www.xtec.es/~pbernat/Verne,%20Jules%20Verne/menu.htm

http://www.youtube.com/watch?v=XVGx5BLmBzQ

http://www.youtube.com/watch?v=fEqkeNTLrcM

LEROUX, GASTON: El misteri de l’habitació groga . Ed. Laertes. 244 pàgines.

El misteri de l’Habitació Groga és considerada avui dia com una novel·la de misteri clàssica, d’un valor indiscutible; no podia faltar, doncs, en una col·lecció com és ara “l’Arcà”. Aquesta obra de Gaston Leroux té com a punt de partida el tòpic del “recinte tancat”, típic de la novel·la gòtica anglesa i portada al grau de perfecció més alt per Edgar A. Poe. Tot l’interès i la gràcia de la novel·la és veure com se les va compondre el criminal per escapolir-se d’un àmbit en que totes les obertures apareixen tancades en el moment de descobrir-se el crim.

En El misteri de la habitació groga, com en totes les novel·les policíaques, hi ha suspens, intriga i emoció. Els fets tenen lloc en una estança del castell del Glandier: la habitació groga. La porta està tancada per dins i l’única finestra que hi ha té barrots. Qui ha intentat assassinar Matilde Stangerson? Com va entrar el criminal a la habitació? I sobretot, com en va sortir? Aquest és el misteri principal amb què s’enfronten la policia i el periodista Rouletabille, els quals sospiten de diversos personatges. I aquest és també l’enigma que atreu el lector des de les primeres pàgines i el manté expectant fins a la sorpresa final. Biografía del autor

Gaston Leroux va néixer a París. Va estudiar Dret, però va treballar de periodista en diferents diaris francesos, entre els quals cal esmentar L’Echo de Paris i Le Matin. Va viatjar com a reporter per Suècia, Finlàndia, Egipte, el Marroc, Corea i Rússia. És autor de diverses novel·les, entre lequals destaquen les que pertanyen al gèner policíac i de terror: El misteri de l’habitació groga (1907), El perfum de la dama negre (1908) i El fantasma de l’òpera (1910), obra que ha estat adaptada nombroses vegades al cinema i a la televisió. Va ser un gran admirador d’Edgar Allan Poe i Sir Arthur Conan Doyle. http://www.youtube.com/watch?v=c02zT0S4Cwo CONAN DOYLE, ARTHUR: Estudi en escarlata . Ed. Laertes. 152 pàgines.

Metge fracassat als mars polars i a l’Àfrica, ocultista sense clientela suficient a Alemanya, obligat per la necessitat, Sir Arthur Conan Doyle, després d’un seguit de publicacions sense gaire èxit en revistes, el 1888 irromp amb Estudi en escarlata en el relat de tipus detectivesc que el farà famós. Si bé en el moment de la seva aparició, Estudi en escarlata no va aconseguir un ressò esclatant, va atraure tot seguit l’atenció dels editors nord-americans. Estudi en escarlata conté dos relats diferenciats. En el primer, després de presentar-nos les figures de

Sherlock Holmes i el seu inseparable doctor watson, Conan Doyle planteja el cas de l’assassinat d’Enock J. Drebber, i les investigacions que porta aterme Sherlock Holmes. A la segona part, Doyle ens explica els antecedents del cas resolt per Holmes.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arthur_Conan_Doyle http://www.sherlock-holmes.es/ http://usuarios.multimania.es/sherlockholmes/ http://www.youtube.com/watch?v=tY_31PxTEHE&feature= endscreen&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=avwprFEXDao http://www.youtube.com/watch?v=D4yA9FsWHx8&feature= related

CONAN DOYLE, ARTHUR: El gos deLS Baskerville . Ed. Bromera. 288 pàgines.

El ric terratinent sir Charles Baskerville és trobat mort al parc de sa casa. El doctor Mortimer, metge de capçalera i amic de la víctima, està convençut d’haver albirat una bèstia sobrenatural amb l’aparença d’un gos enorme entre la boira que envolta la casa de la víctima. Mortimer coneix la terrible maledicció que recau sobre la família dels Baskerville, relacionada amb un gos fantasma. Sherlock Holmes i Watson hauran d’esclarir el misteri de la maledicció dels Baskerville abans que l’hereu de sir Charles patisca el mateix final tràgic que el seu predecessor.

http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/dossiersg ust/gust_2009_10/gust_secundaria/novel_detectius/sec_detecti us_alumnat.pdf

http://www.youtube.com/watch?v=qQRQ8MXqS10

http://www.youtube.com/watch?v=TQJ8PSfqqow&feature=related

MEYER, STEPHANIE: La saga de Crepuscle (Crepuscle , Lluna nova , Eclipsi i A trenc d’alba ). Editorial Alfaguara SA.

Quan la Isabella Swan es trasllada a Forks, una petita localitat de l’estat de Washington on sempre plou, pensa que és el més avorrit que li podia haver succeït mai. Però la seva vida fa un gir excitant i aterridor el dia que es troba amb el misteriós i seductor Edward Cullen. Fins aleshores, Edward se les havia enginyat per mantenir en secret la seva identitat vampírica, però ara ningú no està fora de perill, i menys la Isabella, la persona a qui més estima l’Edward… Stephenie Meyer Stephenie Meyer va néixer a Connecticut el 1973. La seva família es va traslladar a Phoenix (Arizona) quan ella tenia quatre anys. El seu particular nom (Stephenie en comptes d’Stephanie) ve del nom del seu pare, que es deia Stephen i va decidir afegir-hi les lletres «ie» per convertir-lo en nom de noia. Va anar a l’institut d’Scottsdale, Arizona, on va ser guardonada amb el Premi Nacional al Mèrit Escolar, que va utilitzar per pagar el seu ingrés a la Universitat de Brigham Young, a Utah, on es va graduar en Literatura Anglesa. Amb la saga Crepuscle ha arrasat en tot el món, ha venut milions d’exemplars i ha atret lectors de totes les edats.

http://www.elpais.com/articulo/semana/mordisco/Step henie/Meyer/elpepuculbab/20081206elpbabese_3/Tes

ROWLING, J.K.: La saga de Harry Potter (7 títols). Ed. Empúries, La butxaca.

J K Rowling va començar a escriure de ben petita, i sempre havia somiat en ser escriptora. Els seus pares llegien molt, i casa seva sempre era plena de llibres. De fet, J K Rowling va escriure el seu primer “llibre” quan tenia sis anys – una història sobre un conill que es deia Conill. La idea de Harry Potter li va venir al cap un dia dalt d’un tren, i assegura que el Harry Potter “va entrar al meu cap del tot fet”. Quan va arribar a casa, molts dels

personatges també havien agafat cos. Durant els cinc anys següents va plantejar les aventures de tots els llibres de la sèrie i va començar a escriure el primer, Harry Potter i la pedra filosofal, que es va publicar a Empúries l’any 1998. Després van anar arribant els altres títols: Harry Potter i la cambra secreta, Harry Potter i el pres d’Azkaban, Harry Potter i el calze de foc, Harry Potter i l’orde del Fènix i Harry Potter i el misteri del Príncep, Harry Potter i les relíquies de la mort, tots publicats a Empúries.

http://bloghogwarts.com/2008/02/08/nueva-entrevista -de-jk-rowling-para-diario-espanol-el-pais/

KAFKA, FRANZ: La metamorfosi . Ed. Columna, La butxaca. 80 pàgs.

Un dels títols fonamentals de la literatura universal.

La metamorfosi és un dels textos més angoixants de la literatura universal, on conflueixen algunes de les grans qüestions que obsessionaven a Frank Kafka : la soledat, el sentit de l'existència, l'aïllament. Escrita amb un sentit directe i sobri, aquesta paràbola sobre la soledat de l'home, incapaç d'entendre el món que l'envolta, ha entendrit i esgarrifat alhora milions de lectors d'arreu del món durant generacions.

La metamorfosi narra la història de Gregor Samsa, un viatjant de comerç que un matí es desperta, a la casa paterna, transformat

en un insecte monstruós. Més enllà d'aquesta espantosa metamorfosi, el text de Kafka ha esdevingut un dels títols fonamentals per entendre la soledat i l'aïllament que l'autor sempre va necessitar per escriure. En darrer terme, el laberint misteriós per on es perdia Kafka potser és el mateix laberint de l'home modern; això explicaria la vigència de la seva obra. http://turmeda.balearweb.net/post/98909

http://www.youtube.com/watch?v=ABW7wDmmrHI

http://www.youtube.com/watch?v=wOrhpRtEXH8&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=m3No4QTZkYA

STOKER, BRAM: Dràcula . Ed. Laertes. 466 pàgines.

Des de 1867, en què coneix l’actor Henry Irving i es converteix en el seu secretari, fins que publicà Drácula (1897), transcorren trenta anys dels quals ben poca cosa sabem de la vida de Bram Stoker. Se sap que pertanyia a la societat “Golden Dawn”, de la qual eren membres també altres destacats escriptors de terror: Arthur Machen, Algernon Balckwood, Sax Rohmer...; se sap que de la lectura de la novel·la de Sheridan Le fanu, Carmilla, va influir-lo fins al punt de voler escriure una novel·la sobre vampirisme, i sabem, igualment, que el fal·laç escèptic que era Sir Henry Irving va apostar-li que no l’acabaria. Resultat d’aquesta juguesca, Drácula és una novel·la que mereix des del judici més elogiós -Oscar wilde la qualificà com una de les millors novel·les de

tots els temps fins a la valoració més moderada -Montague Summer deia que “està admirablement elaborada i, si tota l’obra hagués mantingut el mateix nivell que la primera part, estaríem davant d’una autèntica obra mestra”-, que ha estat traduïda a les llengües més importants del món i sobre la qual s’han fet nombroses verisons cinematogràfiques i diverses representacions teatrals.

http://www.portaleureka.com/revista/historia/53-qui -era-realment-dracula

http://www.youtube.com/watch?v=cFSb5sQ0RTY

http://www.youtube.com/watch?v=lCI08PivCSw&feature= related

http://www.youtube.com/watch?v=O8IT4aAouus&feature= related

http://www.youtube.com/watch?v=MbB0N8rvWok

SHELLEY, MARY WOLLSTONECRAFT: Frankenstein . Ed. Bromera. 160 pàgines.

El jove Víctor Frankenstein descobreix el secret que torna la matèria morta a la vida, i crea un monstre espantós que acaba rebel·lant-se contra el seu propi creador. La història de Frankenstein ha sigut motiu de moltes interpretacions ja que hi trobem els registres propis de la narració científica, del relat de viatges i de la novel·la de terror, tots al servei d’una trama central que planteja problemes universals, com són la creació de vida i les conseqüències que té i ha tingut al llarg de la història l’ús dels avenços científics, des del punt de vista científic, religiós o moral.

http://www.youtube.com/watch?v=tTNN5h8CG_Y http://www.youtube.com/watch?v=TcLxsOJK9bs http://www.youtube.com/watch?v=fpdCZHKUTOY&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=yDx87nrV-lc&feature= fvwrel http://www.youtube.com/watch?v=yy9zuOs6st0&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=Pr0poacTxp8&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=UzGnjY4klHc&feature= fvsr http://www.youtube.com/watch?v=lO4YOoWboek

ASIMOV, ISAAC: Jo, Robot . Proa. 288 pàgines.

La doctora Calvin és especialista en robopsicologia i una autoritat en la pràctica del cervell positrònic, que ha revolucionat el món dels robots. Tot i els continus progressos en aquest camp, els temors de la població humana no semblen justificats, ja que tots els robots duen impreses les Tres Lleis de la Robòtica, la primera de les quals és: "Un robot no podrà causar mai dany a un ésser humà, o, per inacció seva, deixar que li passi res de dolent." Sembla descartada, per tant, l'existència de robots rebels…

http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Asimov

http://www.youtube.com/watch?v=Jo6P8YjJFDI

http://www.youtube.com/watch?v=jaxDytp4P08

BRADBURY, RAY: Les cròniques marcianes . Trad. Quim Monzó, Proa. Butxaca. 320 pàgs.

Llibre de relats de l'escriptor estatunidenc Ray Bradbury. Els relats manquen d'un fil argumental fix però la referència contextual i temporal és la mateixa en tots ells. Narra l'arribada a Mart i la colonització del planeta per part dels humans, que provoca la caiguda de la civilització marciana i l'extinció dels marcians.

Publicat el 1945, Les cròniques marcianes (reconegut al costat de Fahrenheit 451 com un dels millors llibres de Bradbury), abunda en descripcions poètiques i malenconioses de Mart i els marcians, i de la societat nord-americana de l'època. Si bé el llibre es titula Les cròniques

marcianes, s'hi tracten temes perennes de tota la humanitat: la guerra i l'impuls autodestructiu de l'home, el racisme, tant cap als marcians ("Fora de temporada") com cap a les altres persones ("Un camí a través de l'aire"), i la petitesa de l'home davant la naturalesa i l'univers ("Els homes de la Terra", "Vindran pluges suaus").

http://www.elkraken.com/R-croniques%20marcianes.htm

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/ray-bradbury-torna-infantesa-als-anys- 1126373

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/segle-ray-bradbury-445749

http://www.youtube.com/watch?v=CHgGUTOf1hw

LOVECRAFT, H. P.: El cas de Charles Dexter Ward .Traducció d'Alfred Bosch. Columna, 1991.

Una vegada, un escriptor català responia a la pregunta de si escriuria aviat una novel·la dient: “Tinc una vida molt avorrida i no crec que en un any tingui prou coses per explicar amb les quals no em repeteixi”. Darrera aquesta frase, ben senzilla i raonable, hi ha una determinada concepció de la literatura, el que podríem anomenar “poètica de l’experiència”: l’escriptor viu i després explica el que ha viscut. Aquesta visió autobiogràfica de l’escriptura quasi ha desbancat (o reduït a subgènere o a objecte d’especulació psicopatològica) els autors que extreuen dels seus somnis, deliris, malsons, fantasia, inventiva, etc. les primeres matèries amb què creen mons en els seus llibres. Howard Phillips Lovecraft (1890-1937) és un dels escriptors més eminents d’aquesta segona via. Tot i que la seva vida va ser avorrida i que no va viatjar gaire -amb prou feines sortia de la seva casa de Providence-, la seva obra és original i valuosa i ha tingut una influència innegable.

El cas de Charles Dexter Ward és la primera novel·la de Lovecraft. Escrita pels volts de 1927, va ser refusada pel mateix autor i es va publicar pòstumament l’any 1943. Narra la historia d’un noi apassionat pel passat i pel misteri, Charles Dexter Ward, que investiga la vida d’un avantpassat obscur, Joseph Curwen. El llibre està compost per dues històries, la de l’avantpassat i la del noi, que es revelen summament similars i s’ajunten al final. Les dues històries estan enllaçades per la investigació que fa Charles, mentre que ell mateix és objecte d’una segona investigació per part del doctor Willett, tot plegat explicat per un narrador omniscient i amanit amb l’opinió d’altres doctors i dels familiars del noi. L’autor hi va administrant l’horror amb comptagotes, amb una delicada dialèctica del mostrar i del suggerir. Hi insinua paral·lelismes i presenta indicis que escapen als personatges racionalistes que l’envolten -però que resulten obvis per a qualsevol lector de Lovecraft-, en un crescendo memorable que acaba amb un exemple del que s’ha qualificat com a “terror còsmic” i que difícilment té a veure amb la vida que feia Lovecraft quan va escriure el llibre.

http://www.comentariosdelibros.com/comentario-el-caso-de-charles-dexter-ward-874idl874idc.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/H._P._Lovecraft

POE, EDGAR ALLAN: Relats de terror . Ed. Bromera. 152 pàgines.

Els cinc contes que recull aquest volum figuren entre els més coneguts de Poe i són molt representatius, tant de les obsessions de l’autor com de la seua manera d’escriure: atmosferes tètriques i misterioses, personatges cruels dominats per la perversitat, el terror, la bogeria o la set de venjança. Unes històries amb un ritme creixent, en les quals la tensió i l’ansietat augmenten a cada pàgina… Seràs tu, lector incaut, la pròxima víctima?

POE, EDGAR ALLAN: Contes 1 i Contes 2. La Butxaca. 625 pàgines.

Edgar Allan Poe va publicar un total de seixanta-set contes, que són els que recullen els dos volums d’aquesta edició. Entre els trenta-un d’aquest primer volum hi ha relats —com "Ligeia", "L'escarbat d'or", "Els crims de la Rue de la Morgue" o "El gat negre"— que pertanyen sens dubte al llegat més valuós de la literatura universal. Perquè Poe, a còpia de geni i de talent, va inaugurar o va dur a la culminació alguns dels gèneres literaris més característics de les lletres modernes: el terror estremidor abocat a les regions més penombroses de l'ànima, la fantasia que qüestiona els límits de la realitat, el relat d'aventures que enriqueix el record de la infància, la narració detectivesca que planteja reptes a la intel·ligència i a l'escepticisme, la reflexió metafísica, la sàtira mordaç... Pocs escriptors han arribat a ocupar el lloc de Poe en la imaginació de tants i tants lectors.

Amb els trenta-sis contes inclosos en aquest segon volum es completa l’edició catalana del llegat essencial d’Edgar Allan Poe: tota la seva narrativa breu. Entre aquests relats, en general menys coneguts que els del volum primer, n’hi ha de tan esplèndids com els més famosos. La traducció modèlica de Joan Solé, que és l’única íntegra en català, aconsegueix acostar als lectors d’avui, amb tota fidelitat i en una llengua fluida, l’univers riquíssim de l’autor. L’edició (apareguda originalment el 2002) també és modèlica: el mateix traductor s’encarrega d’establir l’ordre dels contes i la seva distribució en dos volums, i ho justifica en una presentació molt ben documentada; a més, redacta una nota sobre cadascun dels contes per ajudar el lector a reconèixer detalls o aspectes que altrament li passarien desapercebuts. El resultat és òptim: un clàssic apassionant servit de la millor manera possible.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Edgar_Allan_Poe

http://www.youtube.com/watch?v=ucc7ngX3dWg&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=yxZ4uNEdg90&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=1MyW-X_Uo0U&feature=related

TOLKIEN, J.R.: El señor dels anells (3 volums). Ed. Vicens-Vives. 1224 pàgines.

A la història de la literatura hi ha pocs llibres tan singulars i imaginatius com El Senyor dels Anells (1954), una fantasia èpica on es relata la titànica lluita que sostenen els Pobles Lliures de la Terra Mitjana contra les forces del Mal liderades per en Sàuron, el Senyor dels Anells, que pretén apropiar-se l’Anell del Poder i dur la destrucció i la mort a tota la Terra Mitjana. En aquesta imposant epopeia, l’escriptor britànic John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) ens mostra que la desmesurada ambició de poder acaba corrompent a qui la pateix i que aquesta avidesa només es pot combatre amb la pràctica de virtuts com la humilitat, la camaraderia, el coratge i la perseverança. Aquests valors són els que permetran a homes, elfs, nans i hòbbits vèncer tota mena d’obstacles i anihilar finalment l’exèrcit sinistre d’en Sàuron.

En la traducció al català d’El Senyor dels Anells, Francesc Parcerisas ha recreat l’univers fascinant del llibre de Tolkien sense perdre un bri de la bellesa i la vivacitat del llenguatge amb què va ser escrita la novel·la.

http://www.el-senyor-dels-anells.com/ http://www.elkraken.com/R-senyor%20dels%20anells.ht m http://membres.multimania.fr/johntolkien/senyor.htm http://www.youtube.com/watch?v=_xTyzLvyF9g&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=oC1XRUIBdfE&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=BsDxGFfdYfM&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=OX9UDx0TIEo&feature= related

SÜSKIND, PATRICK: El perfum. Història d’un assassí. Columna. 320 pàgines. També, Trad. De J. Vilar. Seix Barral. 223 pàgs.

El perfum, una de les novel·les europees més importants del nostre temps, proposa un descens als abismes més torbadors de l’esperit humà i dissecciona amb detall una societat esquerdada. Patrick Süskind ens obre les portes a un món on coexisteixen l’esperit de la Il·lustració i la pervivència de les pors i els mites atàvics.

Aquesta és la història d’un dels homes més genials i abominables del segle XVIII, Jean-Baptiste Grenouille, perfumista i assassí de noies. Des del convent que l’acull lactant fins al cementiri on coneix la seva funesta apoteosi final, la vida de Grenouille està marcada per la seva innata capacitat de captar totes les olors imaginables, i per la seva obsessió de posseir l’essència de les olors més exquisides.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/28921

http://www.youtube.com/watch?v=XTqyyjsOwM8

GAARDER, JOSTEIN: El món de Sofia . Ed. Empúries. 510 pàgines.

Alberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i lobra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, Marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que emprendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima que ens permet observar el món des dels ulls imaginatius duna adolescent i que té un desenllaç imprevisible.

Jostein Gaarder (Oslo, 1952) va estudiar filologia, història de les idees i història de la religió a la universitat d’Oslo, va ser professor de filosofia i història de les idees durant onze anys i és un dels escriptors més destacats del seu país. Entre les seves obres cal destacar El misteri del solitari, L’enigma del mirall, Vita brevis o El palau de les granotes, però va ser amb El món de Sofia que va assolir l’èxit internacional, amb més de 26 milions d’exemplars venuts i traduït a 53 llengües

http://www.youtube.com/watch?v=9-8180GvPjg

GAARDER, JOSTEIN: La noia de les taronges . Empúries. 180 pàgines.

Georg és un noi de quinze anys. Viu amb la seva mare, el seu padrastre i la Miriam, una germaneta de divuit mesos. Georg és un adolescent brillant, toca el piano i és una mica tímid amb les noies. És molt añcionat a lastronomia i acaba de fer un treball sobre el telescopi Hubble. Un bon dia cau a les seves mans una carta que el seu pare li havia escrit abans de morir. La carta li arriba en el moment més oportú. Georg es tanca a la seva habitació per llegir-la tot sol. A fora, la seva mare i el seu padrastre esperen curiosos per saber quines revelacions amaga aquesta carta. Però hauran desperar molt temps, perquè és una carta molt llarga.

Jostein Gaarder (Oslo, 1952) va estudiar filologia, història de les idees i història de la religió a la universitat d’Oslo, va ser professor de filosofia i història de les idees durant onze anys i és un dels escriptors més destacats del seu país. Entre les seves obres cal destacar El misteri del solitari, L’enigma del mirall, Vita brevis o El palau de les granotes, però va ser amb El món de Sofia que va assolir l’èxit internacional, amb més de 26 milions d’exemplars venuts i traduït a 53 llengües

http://www.buenastareas.com/ensayos/La-Noia-De-Les -Taronges/1384527.html

GAVALDA, ANNA: Junts i prou. Edicions 62, El Balan cí, 416 pàgines.

Junts i prou explica una història d’amor. La història d’amor entre quatre personatges ferits per la vida. Camille, Franck, Philibert i Paulette són éssers inútils, adolorits i amb un cor pur. Quatre llumins col·locats junts sobre una flama. I, aleshores, zas... Tot s’il·lumina. Camille Fauque treballa de nit i malviu en una petita cambra en unes golfes de París. Amb prou feines es relaciona amb ningú, gairebé no menja i cada vegada està més prima... Ben aviat Camille coneixerà un jove aprenent de xef, malparlat i seductor, que un cop per setmana viatja fins a Tours per visitar la seva àvia i que de mica en mica omplirà l’existència de Camille de tendresa i d’atencions no només gastronòmiques.

http://elquellegeixo.blogspot.com/2010/05/junts-i-prou.html

http://www.youtube.com/watch?v=Wc_yQCHS8m4

http://www.youtube.com/watch?v=5OE_atA9V9c

GIORDANO, PAOLO: La solitud dels nombres primers. E d. 62, La butxaca. 312 pàgs.

“Els nombres primers són divisibles només per la unitat i per ells mateixos. S’estan al seu lloc en la infinita sèrie dels nombres naturals, enclosos igual que tots entre dos més, però un pas més enllà respecte als altres."

En Mattia havia après que entre els nombres primers n’hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment.

En Mattia pensava que ell i l’Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no li ho havia dit mai.

“La solitud dels nombres primers es llegeix d’una sentada. És una de les novel·les més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un llibre perfecte, construït amb la saviesa d’un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d’estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l’ànima d’aquest noi.” Caterina Soffici, Il Giornale

L'Alice i en Mattia són dos germans bessons molt diferents. Les seves existències, tan profundament ferides, es creuaran, i els dos protagonistes es trobaran estretament units alhora que inevitablement separats.

http://ca.wikipedia.org/wiki/La_solitud_dels_nombre s_primers

GLATTAUER, DANIEL: Contra el vent del nord . Trad. C. Gala. La campana, Tocs, 45. 240 pàgs.

«Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.» ¿Pot haver-hi, per als desitjos secrets, un lloc més segur que el món virtual? Leo Leike rep, per error, un email d’una desconeguda, l’Emmi. Com que és educat, l’hi contesta; i ella, que s’hi sent atreta, n’hi torna a escriure un altre. Així, a poc a poc, s’estableix un diàleg que no té marxa enrere. Tot i que han decidit no revelar res de la seva vida privada, cada u intenta descobrir entre línies els secrets de l’altre... L’Emmi és casada i el Leo es recupera d’un amor fracassat. Tantes emocions enviades, rebudes i guardades, ¿resistirien una trobada «real»? «Un dels diàlegs amorosos més intel·ligents i més suggestius

de la literatura actual.» Der Spiegel. «Una novel•la absolutament original. Una prosa clara, ràpida i vital, amb aquell punt d’humor que sempre ha captivat els romàntics.» Neue Züricher Zeitung. «Això és art comunicatiu d’alt nivell. Llegeixes, llegeixes i llegeixes.» Die Literarische Welt. Més de 850.000 exemplars venuts en alemany. Drets de traducció a 32 idiomes. DANIEL GLATTAUER Nascut el 1960 a Viena, exerceix de periodista i escriptor.. Contra el vent del nord, finalista del prestigiós German Book Price, i la seva segona part, Cada set onades , també en Edicions La Campana

http://malerudeveuret.blogspot.com/2011/01/de-lectu ra-92-contra-el-vent-del-nord.html

LEVY, MARC: Totes les coses que mai no ens vam dir . Columna, 2009. 312 pàgs.

Marc Levy farà les delícies dels fans d'Anna Gavalda i Muriel Barbery.

Uns dies abans de casar-se, la Julia rep una trucada del secretari particular del seu pare. Tal com s’havia imaginat, Anthony Walsh —un home de negocis brillant, però distant com a pare— no podrà assistir a la cerimònia.

Aquest cop, però, la Julia haurà d’admetre que l’excusa és perfecta: el seu pare és mort!

La Julia no pot evitar veure, darrere d’aquest acte, l’última picada d’ullet del seu pare, sempre amb un do particular

per desaparèixer en el moment menys oportú i canviar el curs de la seva vida.

L’endemà de l’enterrament, la Julia descobreix que el seu pare li reserva una darrera sorpresa: sens dubte, el viatge més extraordinari de la seva vida… i potser, per a tots dos, l’única ocasió per explicar-se, per fi, tot allò que mai no s’havien dit.

http://www.youtube.com/watch?v=oloTl7jj8Ko

http://www.toslog.com/marclevy/accueil

MOCCIA, FEDERICO: A tres metres sobre el cel . Columna, 2008. 432 pàgs.

« Amistat, curses de motos, una mena de Romeu i Julieta amb una frescor que la fa deliciosa

Amb el rerefons de la frenètica vida dels suburbis de la capital romana, es dibuixa un microcosmos de joves rebels que viuen la vida fins a l’últim alè, intentant volar “a tres metres sobre el cel”. Babi i Step no poden ser més diferents: les seves famílies, la seva extracció social, els seus hàbits els allunyen. Pertanyen a dos mons separats, però s’enamoren. No els resulta fàcil, perquè cap dels dos sap cedir, tot i això l’amor els transforma. Babi es torna irreconeixible davant d’uns pares traumatitzats, Step demostra que sota l’espessa crosta de noi dur que s’ha construït s’hi amaga un passat irresolt.

A tres metres sobre el cel va ser refusada per totes les editorials on la va enviar, per la qual cosa Moccia va decidir publicar-la pel seu compte. Va tenir un èxit tan espectacular que aviat va ser contractada per una gran editorial, que va apostar per l’autor i el va catapultar a la fama. Moccia és l’autor de Tre metri sopra il cielo, Ho voglia di te i Perdona si et dic amor. De totes tres, se n’ha fet la versió cinematogràfica a Itàlia.

A tres metres sobre el cel està considerada com una obra de referència, i no només per a joves.

http://www.youtube.com/watch?v=g6GsPB-eMK4

http://www.youtube.com/watch?v=l7s-6k_lNh0&feature=related

NOGUCHI, YOSHINORI: La llei del mirall. Una regla màgica que resol qualsevol problema de la vida . Trad. Mercè Torra. Ed. Comanegra, Barcelona, 2011 . 101 pàgs.

A partir d'una història senzilla i emotiva, Yoshinori Noguchi (Hiroshima, 1963), reconegut en entrenament y assesoramient psicològic, ens sitúa davant d'un mirall per a enfrontar-nos amb el nostre ésser interior. L'Eiko està preocupada perquè els nens de l'escola maltracten el seu fill Yuta, i se sent totalment impotent i solà davant d'un problema que no sap com resoldre. Fins que el seu amic Yaguchi li ofereix un mètode sorprenent que la farà viure la situació més difícil de la seva vida: enfrontar-se als seus fantasmes i continuar endavant amb un nou esperit

http://es.paperblog.com/la-ley-del-espejo-de-yoshi nori-noguchi-117204/

SAINT-EXUPÉRY, ANTOINE DE: El petit príncep . Traducció d’Anna i Enric Casassas, Ed. Empúries, Salamandra butxaca. 96 pàgines.

Publicada el 1943, amb les il.lustracions del mateix autor, és l’obra més coneguda d’A. Saint-Exupéry. Es tracta d’un llarg conte on un aviador, que s’havia perdut al desert, explica el viatge d’un petit príncep per un univers imaginari però proper, i els encontres que manté amb diferents personatges. És una gran faula sobre la recerca permanent de l’home i que posa de manifest, amb un to poètic, alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la fidelitat, la tendresa, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement, la por, la vanitat, les obsessions... Actualment, és una lectura gairebé obligada per als nois i noies de tot el món, però també és apropiada per als més grans.ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY , pilot d’aviació i escriptor (1900-1940) va desaparèixer durant un vol de reconeixement sobre la França ocupada durant la

Segona Guerra Mundial. Va conrear la prosa lírica, però també la novel·la. Entre les seves obres destaquen Vol Nocturn i Correu del Sud, però passà a la posteritat per la creació d’un personatge immortal, el Petit Príncep. http://www.youtube.com/watch?v=LGzD6HY7DP8&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=qIetz0XcHE0&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=q0yNARl37-A http://www.youtube.com/watch?v=dQUHmWKZbnI SARAMAGO, JOSÉ: Les intermitències de la mort . Ed. 62, 2005. 210 pàgines.

"L`endemà no es va morir ningú". Així comença la nova novel·la de José Saramago, una faula sobre la mort ordida sobre un enfilall d`episodis fantasiosos, imatges poètiques, reflexions filosòfiques i anàlisi social, amb l`humor i l`estil literari característics del premi Nobel portuguès.La mort, la mort singular que decideix la fi de cada home, canvia un bon dia els seus mètodes tradicionals en un país indeterminat del planeta i en trasbalsa tot l`ordre social. ¿Què passaria amb les companyies d`assegurances, amb les funeràries, amb l`església, amb els hospitals i amb les residències de la tercera edat si la mort deixés d`actuar? ¿Seria la glòria o el

caos? Partint d`una fantasia d`àmbit general, Saramago descendeix al nivell particular i especula sobre la hipòtesi d`una vida sense mort, sobre la possibilitat d`una mort humanitzada que es pugui arribar a apiadar de l`home, o si més no d`un tipus ideal d`ésser humà.José Saramago (Azinhaga, Ribatejo, 1922), Premi Nobel de Literatura 1998, és un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània. Edicions 62 li ha publicat Història del setge de Lisboa (1989), L’any de la mort de Ricardo Reis (1997), Tots els noms (1999), L’Evangeli segons Jesucrist (2000), La caverna (2001), Quaderns de Lanzarote II (2001), Assaig sobre la ceguesa (2002) i L’home duplicat (2003). Altres títols importants de José Saramago: Manual de Pintura e Caligrafia (1977), Objeto Quase (1978), Memorial do Convento (1982) i A Jangada de Pedra (1986).

http://www.youtube.com/watch?v=-KTL94Rl7CI http://www.youtube.com/watch?v=borpuCh6PNA&feature= related http://saramago.blogspot.com/

SARAMAGO, JOSÉ: El viatge de l’elefant . Ed. 62, 2008. 208 pàgines.

Un viatge èpic i jovial d'un elefant asiàtic des de Lisboa fins a Viena en ple segle XVI. “Se’m va dir que es tractava del viatge d’un elefant que, al segle XVI, sota el regnat del rei Joan III, va ser portat de Lisboa a Viena. Vaig pressentir que allà hi havia una història…”. Basant-se en aquest fet real, que forma part de la petita història, més que no pas de la Història, José Saramago recrea el viatge èpic, prosaic i jovial d’un elefant asiàtic i de la seva luxosa i sorprenent comitiva.

Ja fa dies que el rei Joan III de Portugal té al cap oferir un bon regal de casament a l’arxiduc Maximilià d’Àustria que, com a regent d’Espanya, s’ha instal·lat un temps a Valladolid abans de tornar a Viena. “Què millor que l’elefant Salomó?”, se li acut a la reina. La missiva oferint el regal rep la immediata

aprovació i comencen els preparatius. En ple agost, l’exòtica caravana emprèn el camí, enmig de la por i l’admiració dels habitants dels pobles. De Lisboa a Valladolid i després fins a Roses per embarcar cap a Gènova, des d’on iniciaran la dura ruta cap al nord, travessant els temibles Alps.

Una novel·la coral plena de tendresa, compassió, sarcasme i humor, molt d’humor, un humor que José Saramago aprofita per mostrar-nos un laberint d’humanitats en conflicte, de personatges que entren i surten i comparteixen esforços, perplexitats i grans alegries.

http://www.youtube.com/watch?v=-KTL94Rl7CI http://saramago.blogspot.com/ http://www.youtube.com/watch?v=borpuCh6PNA&feature= related

SHAKESPEARE, WILLIAM: Romeu i Julieta . Traducció de Salvador Oliva, Ed. Vicens Vives

Encara que la història de Romeo i Julieta té una llarga tradició literària, va ser William Shakespeare (1564-1616) qui aconseguí elevar a categoria de mite la relació amorosa intensa i romàntica entre dos joves pertanyents a sengles famílies enfrontades per un odi secular. Aquest antagonisme dramàtic entre amor i odi va proporcionar a Shakespeare la pauta per crear una història de vius contrastos, en la qual les escenes còmiques alternen amb les dramàtiques, la sensatesa cedeix davant la precipitació, el llenguatge líric o retòric conviu amb registres vulgars i ?ns i tot obscens, i l’amor romàntic s’oposa a una visió que restringeix l’amora un simple intercanvi sexual.

El destí fatal, al capdavall, s’imposa en aquest conflicte i acaba amb els protagonistes però no amb el seu amor, que perdura més enllà de la mort.

http://dinora94.blogspot.com/2011/08/william-shakespeare.html

http://www.youtube.com/watch?v=ZFRj4qPeYIA

http://www.youtube.com/watch?v=cD9g56tM8yk

http://www.youtube.com/watch?v=yA_aFprGzyc

http://www.youtube.com/watch?v=cqgEUWCNZko

WALLER, ROBERT JAMES: Els ponts de Madison County . Trad. D. Udina. Columna. 164 pàgs.

Al comtat de Madison, a Iowa, es produeix un encontre entre un fotògraf aventurer i una grangera de vida monòtona, que fa que tots dops es qüestionin les seves vides.

Robert Kincaid, de 52 anys, que viatja per tot el món fent fotografies, es considera una mena de cowboy d’esperit independent i aventurer.

Francesca Johnson, de 45 anys, italiana d’origen, fa una vida rutinària i sense emocions en una granja del conservador comtat de Madison, a Iowa, amb el seu marit i dos fills adolescents.

Robert i Francesca, com si el destí ho hagués preparat tot, es coneixeran casualment un dia d’estiu a Madison County, i entre ells dos naixerà un amor que marcarà el

punt culminant de les seves vides i qüestionarà tot el que han viscut fins ara i el que els queda per viure,

http://www.youtube.com/watch?v=UkohDUeP2tk

http://www.madisoncounty.com/

http://madisoncounty.com/index.php?page=the-bridges

http://www.google.es/search?q=madison+county&hl=ca& prmd=imvns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=7xUwT921NtO7hAe2tPHoCg&ved=0CH0QsAQ&bi w=1024&bih=545

MACFARLANE, AIDAN I ANN MCPHERSON: Nou diari del j ove maniatic . Bromera. 192 pàgs.

Açò és el que Adrian Mole va dir quan li vaig enviar un exemplar: Per fi! Un llibre per a hipocondríacs i joves sofisticats com jo mateix! Ací hi ha les respostes a les preguntes que mai no m'he atrevit a fer. Sí, aquest és el llibre per a la meua generació. Hipocondríacs joves del món, uniu-vos! No hi tenim res a perdre més que la salut!

També: Nou diari d’una jove maniática (continuació) Bromera.

També: SANTANA, EVA: Els maldecaps de l'Emi Pi. Estrella Polar.

http://blocs.xtec.cat/salvatclub/category/nou-diari -dun-jove-maniatic/

GARCIA MÁRQUEZ, GABRIEL: Cent anys de solitud . Trad. Tísner. Belacqua, Paraules. 427 pàgs.

Molts anys més tard, davant l escamot d afusellament, el coronel Aureliano Buendía s hauria de recordar d aquella remota tarda que el seu pare l havia dut a conèixer el gel.» Per què Cent anys de solitud? «L encàrrec de traduir al català Cien años de soledad representava una extraordinària aventura del pensament. Perquè es tracta d un llibre que estimem amb passió i que el sentim com una clau de volta de l arquitectura literària contemporània. I perquè García Márquez és un vell amic nostre, de quan Cien años de soledad es gestava lentament dins seu. L aventura era plena de descobertes que compensaven amb escreix l esforç, perquè la lectura com a traductor ens feia trobar en la novel·la un munt de coses que abans ens havien passat inadvertides, o no ens hi havíem fixat prou. I tot això per passar-la a la nostra llengua, maldant per no perdre la intenció de Gabriel García Márquez ni trair el seu so únic i el seu ritme

incomparable.» Aquestes paraules del pròleg d en «Tísner», a qui García Márquez va encoratjar a dur a terme la traducció al català per amor a Barcelona, cobren especial relleu en un moment històric en què es celebra un triple aniversari: el seu naixement fa 80 anys, els 40 anys de la primera edició de Cien años de soledad i els 25 anys de concessió del Premi Nobel de Literatura. Aquesta edició és la nostra contribució a l homenatge al mestre colombià i universal.

http://www.youtube.com/watch?v=CMJT51w_BVY http://www.youtube.com/watch?v=3D9kgQKXcac http://www.youtube.com/watch?v=Nyg3xlULkTU&feature= fvst http://www.youtube.com/watch?v=b4WE0yxzRXs&feature= fvst

LEVY, MARC: Tant de bo fos cert (Ojalá fuera cierto). Rocabolsillo. 220 pàgines.

Es va publicar en 2000. En 2003, l'edició de butxaca va aconseguir els 212.800 exemplars venuts a França. Ha estat traduïda a nombrosos idiomes, entre ells el castellà .

Lauren és una mèdic internista en l'Hospital San Francisco Memorial. És una dona activa i positiva, apassionada pel seu treball. Un matí en la qual es prepara per a una sortida al camp, té un accident amb el seu automòbil, un Triumph i dóna diverses voltes de campana. Algunes hores després el diagnòstic mèdic és terminate: mort cerebral amb constants metgesses estables.

Arthur és un solter d'uns trenta anys, que treballa com agent immobiliari amb Paul, el seu soci. La seva vida es creuarà

amb la de Lauren, no en l'hospital en el qual aquesta espera la mort, sinó en la seva casa, asseguda en un armari. El cos de Lauren s'ha separat del seu esperit i aquest ha tornat a la seva antiga llar. Només Arthur pot veure-la i escoltar-la.

Steven Spielberg va comprar per 2.000.000 $ els drets d'aquesta primera novel·la de Marc Levy, que va ser portada al cinema per Mark Waters en 2005. La versió cinematogràfica de Tant de bo fos cert ("Just Like Heaven") va ser protagonitzada per Mark Ruffalo i Reese Witherspoon.

http://www.wikilingua.net/ca/articles/o/j/a/Ojal%C3 %A1_fuera_cierto_%28novela%29.html http://www.youtube.com/watch?v=UDdpejTV88w

CERCAS, JAVIER: Soldats de Salamina . Tusquets edicions. 210 pàgines.

El nucli central de la novel·la és la figura de Rafael Sánchez Mazas, escriptor i ideòleg de la Falange Española i estret col·laborador de José Antonio Primo de Rivera, i en particular de l'episodi de com va escapar del seu afusellament. La Guerra Civil Espanyola estava acabant, i les tropes nacionals avancen cap a Catalunya. Les tropes republicanes es retiren, arrassen ponts i vies de comunicació per la seva retirada. Sánchez Mazas estava pres a Barcelona, i va aconseguir escapar d'un afusellament col·lectiu. Quan surten a cercar-lo, un soldat republicà, que abans havia emocionat tots els presos ballant al so del pasdoble Suspiros de España, el troba, l'encanona però li perdona la vida. Sánchez Mazas s'amaga, i aconsegueix l'ajuda d'un grup de pagesos, a qui un cop ell ajudarà un cop acabada la guerra. L'autor, Javier Cercas, es converteix en un personatje propi de la novel·la, apareixen com un periodista que investiga aquest succés abans d'escriure el llibre.

http://www.youtube.com/watch?v=_b3bqM7CqGE&feature= related http://www.youtube.com/watch?v=IHnjjpD3MXM http://www.youtube.com/watch?v=oWW08eHONk4 http://www.youtube.com/watch?v=-pDxaMZrZSo http://www.youtube.com/watch?v=xgg910E0sN8&feature= fvsr

http://www.youtube.com/watch?v=inMolVzDB0A&feature= results_main&playnext=1&list=PL04625B9B7304BA1D

ORWELL, GEORGE: La rebel·lió dels animals . Grup 62. La butxaca. 144 pàgines.

La destresa d'Orwell descansa en la presentació dels horrors dels règims totalitaris, i l'anàlisi del comunisme portat a la pràctica, a través de la sàtira i de la faula.

La rebel·lió dels animals, un dels clàssics més importants de la literatura universal, és una faula senzilla i tràgica que relata la rebel·lió dels animals del mas dels Jones contra els seus amos. És la història “d’una revolució que va acabar malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventant pas a pas per jsutificar la perversió de la doctrina original”, tal i com va escriure Orwell a la solapa de la primera edició del llibre, el 1945. Concebuda com una sàtira de l’estalinisme, el caràcter universal del seu

missatge fa d’aquesta obra mestra una anàlisi extraordinària de la corrupció que engendra el poder i una crítica del totalitarisme.

http://www.youtube.com/watch?v=Y0r9G8oPeH0

http://www.youtube.com/watch?v=4RLKcwIGFt0

MARTIN, ANDREU i JAUME RIBERA: No demanis llobarro fora de temporada . Columna jove. 192 pàgines.

« Una aventura del detectiu Flanagan! »

En Joan Anguera (àlies Flanagan) és un detectiu privat. Molt privat.

Privat, per exemple, de la llibertat de moviments dels seus col·legues adults. En Philip Marlowe, alguna vegada va haver d'ajornar la detenció d'un criminal perquè tenia un examen? Li ordenava la mare del Sam Spade al seu fill, quan aquest estava amb un client, que es rentés les mans? Tot això, i més coses li passen al Flanagan.

RODGERS, MARY: Quin dia tan bèstia! La Magrana.

Un bon matí, aparentment com tots els altres, Annabel Andrews es desperta i s'adona que s'ha convertit en la seva mare. Pot ser la seva oportunitat per fer lliurement tot el que li doni la gana? A partir d'un canvi tan sorprenent com desconcertant, comencen un seguit de complicacions i embolics divertidíssims que converteixen aquest dia en un dia molt, molt bèstia.

SIERRA I FABRA, JORDI: L’assassinat del professor de matemàtiques . Barcanova.

Qui ha assassinat al professor de matemàtiques? Dos nois i una noia s’enfronten a una recerca per respondre a aquesta pregunta. Tan sols resolent una sèrie de reptes matemàtiques podran arribar a l’assassí del seu professor. Es tracta d’un llibre fàcil i agradable de llegir.

També: L’assassinat del professor de música.

I un altre: El asesinato de la profesora de lengua . Anaya.