26 Entrevista a Carolina Obiol • pàg. 14

• El sector apícola i la DUN • pàg. 6

• Organismes genèticament Modificats (OgM) contra l´apicultura • pàg. 8

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

Febrer 2012

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:Fanny García

Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19 Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

• Careta flexible amb camisa 12 €• Sucre en sacs de 25 kg (ús animal) 0,75 € / kg

• Apiforte estimulant 1kg 0,84 € / kg(Per a comandes de palet complet 40 caixes de 18 bosses)

• Desoperculadora elèctrica rodona de cadenes 1500 €• Cubeta inox per desoperculada amb tapa 202 €• Banc de decantació de doble paret amb resistència inox. i

termòstat digital 1 .066,67 €• Caldera inox. quadrada (85 cm) 1370,33 €

Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles següents:

OfertesOferta vàlida �ns a � d'existències

(preus sense IVA)

A més, informa't de les nostres ofertes mensuals

a la nostra pàgina web:www.fortea.com

Febrer 2012 • NÚMERO 26

3

SUMARI EDITORIAL

Revista dels Apicultors de

Catalunya

Adreces de les AssociAcions Apícoles

Coordinador: Salvador Mallofré

Han col·laborat en aquest número:Antoni Aresté, Jaume Cambra, Antonio Gómez Pajuelo, Àlvar Noguera, Joaquim Ma Nubiola, Joana Rull.

Redactor-periodista: Alec Forssmann

Fotografies:J. Cambra, Alec Forssmann, arxiu l’Eixam.

Fotografia portada: Alec Forssmann

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comunicació Av. Francesc Cambó, 14 6è A, 08003 Barcelona Tel. 93 268 71 28 Fax 93 268 48 93, e-mail ed. laterra@agronet.org

Impressió:Imprimeix

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral L’Eixam és membre de l’APPEC

Associació d´Apicultors de barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 15Sant Feliu del Racó - 08211 Castellar del VallèsTel. i FAX 937 148 048 a/e: asapibar@gmail.com

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran, 108506 CalldetenesTels. 973 556 300, 938 053 791a/e:acdaapicultors@gmail.com

Apicultors GironinsCarrer Nou, 4617160 AnglèsTel. 972 421 685a/e: apicultorsgironins@apicat.com

Apicultors LleidatansBarri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420 184a/e: apicolabonet@hotmail.com

Apícola Tarragonina S.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 490 218a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos. Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 932 680 900a/e: apicola@uniopagesos.org

Apreciats companys,

Ja quasi torna a ser aquí la

primavera, però aquest any amb

certa preocupació.

És un dels anys en què tot estava ben

preparat, sols faltava que hagués plogut ara,

al gener.

Un any darrere d´altre anem veient que

les circumstàncies climatològiques ens

trastoquen les collites.

Cada any constatem que l´alimentació

de les abelles és més i més important per

tenir bones collites, ja que amb el que elles

arrepleguen no en tenen prou per arrencar

quan arriba la primavera.

Aquest any, amb tot un munt de coses que

són encara incertes per culpa del moment

econòmic que vivim, veiem com els joves que

van abandonar les explotacions dels seus

pares, en el moment àlgid de l´economia,

tornen cap a la pagesia, i més ara que som

part del sector que està de moda, el de

l´alimentació.

Esperem, doncs, que plogui prompte i que la

collita d´aquest any s´animi.

Sense més per dir-vos, només em queda

desitjar-vos que traieu força mel.

Salut.

Antoni Aresté

Altres seccionsINFORME: Organismes genèticament modificats (OMG) contra l´apicultura (8-9-10) • NOTÍCIES DEL SECTOR: (11-12-13) (19-20-21-22) • WEB I REFRANYS APÍCOLES: (23) • PLANTES mEL·LÍFERES: castanyer d´Índia Aesculus hippocastanum J. Cam-bra (24) • PASSATEmPS: còmic per a. Noguera i petits anuncis (26).

PàginEs CEntrals / 14entrevista a carolina obiolUna dona al front d´una de les associacions d´apicultors, una dona que prové d´un medi urbà, una dona que s´ha preparat a fons per ser competent en aquesta professió... són molts aspectes que feien atractiu acostar-nos-hi i sa-ber de primera ma com s´ho ha fet, com li va i com ho veu, entre d´altres coses perquè sabem que hi ha gent com ella que tot just ara comença. L´Alec Forssmann l´ha entrevistat per a l´Eixam

a fOns / 6el sector apícola i la dUnEl final de 2011 i els inicis del 2012 ens han portat poca pluja i, per tant, els apicultors comencen a estar amoï-nats per l´arrancada de la primavera. El que no han faltat aquests darrers mesos han estat les reunions que els responsables apícoles han hagut de fer per tal que la ma-joria dels apicultors no sortissin perjudicats en els canvis produïts arrel de les noves normatives i dels ajustaments econòmics. Un aspecte que s´ha treballat més ha estat el de la declaració de tots els abellars mitjançant el SIGPAC en la DUN de 2012.

44

OPINIÓ

Em costa de c r e u r e q u e quatre grans

de pol·len transgènic trobats en una mel alemanya d´un api-cultor aficionat ha-gin creat tot aquest enrenou. Més aviat sembla una ma-niobra dels grans compradors de mels

europees en un any en què la mel havia pu-jat de preu com a conseqüència de la poca collita arreu del món. Ara diuen que el mercat està aturat per cul-pa de les expectatives del que pot passar, però el cas és que la mel està baixant de preu a tot arreu, també aquí a Catalunya. No ens estranyaria que aquesta mel hagués tornat al mercat a baix preu, ja sabem qui hi guanyarà i no seran pas els apicultors.Amb els transgènics d´alguna manera hi convivim: els pinsos per als animals en por-ten ( la colza és tota importada i és majori-tàriament transgènica), alguns dels aliments que mengem també (cereals de flocs de blat de moro, que també ho són), el blat de moro que se sembra a Catalunya i a altres lloc de l´Estat en gran part també és trans-gènic, si voltem per aquests camps també en respirem...

La setmana passada vaig estar parlant amb un apicultor del nord de França i em deia que al seu país no n´hi ha, de transgè-nics, i que a més tenen una moratòria per a la importació de mels asiàtiques perquè hi han trobat residus. L´apicultor francès se n´alegrava, d´aquest enrenou, perquè les se-ves mels no estan afectades per la polèmica i es podrien valorar més en el mercat inte-

rior. Cal tenir en compte que l´Estat espan-yol és un dels principals proveïdors de mel de França, i ara se´n qüestiona la comercialitza-ció. Un factor més d´incertesa, doncs, per a les nostres mels.A Catalunya, l´únic conreu transgènic auto-ritzat són algunes espècies de blat de moro, precisament un conreu gens atractiu per a les abelles. A casa nostra hi ha altres motius que ens haurien de preocupar: potser si sabéssim que la mel més cara que es ven a Catalun-

Sobre transgènics i altres aspectes

ya la trobareu a la botiga del Monestir de Montserrat, i que és d´una empres agrícola de la Rioja que ha sembrat caixes de fusta i poques abelles la muntanya de Montserrat. El pot diu que és mel pura d´abella ecològi-ca, i també pol·len ecològic d´estepa de la muntanya de Montserrat. El cas és que al-gú va decidir analitzar-la, i sembla que la mel era d´Extremadura, i el pol·len majoritària-ment xinès, i que allò d´ecològic no en te-nia res ( els del CCPAE, que ho saben, s´ho haurien de fer mirar). Senyors, si això és així, és un frau, un frau vergonyós, i el sector hi hauria de dir alguna cosa.És clar que tampoc no ens podem queixar massa quan vàrem estar a punt d´obtenir un distintiu de mel catalana que ens hauria anat molt bé per valoritzar les nostres mels i evi-tar competències deslleials, i es va tirar enre-re. No ens interessa poder valorar la nostra mel pel seu origen i perquè és un producte de proximitat al preu de passar uns determi-nats controls? Jo no ho entenc, si no és que interessa a aquells que per competir en preu es proveeixen de mels de majoristes que són grans importadors de mels de fora de la UE.Em dol quan veig apicultors joves que aca-ben de fer el seu pla d´incorporació, o ve-terans que fan les coses bé i amb molta il·lusió, i que ho tenen difícil per aconseguir que les seves mels es valorin per la compe-tència deslleial.

Salvador Mallofré No ens interessa poder

valorar la nostra mel pel seu origen i perquè és un producte de proximitat al preu de passar uns determinats controls?

PrOPErEs firEsaVÍs

Cal que teniu en compte que durant els mesos

de gener i febrer s´ha d’actualitzar els

CENS

FIrA De LA MeL Crespià (Alt Empordà)25-26 de febrer

FIrA I FeSTA De SANT JOSePCastellar del Vallès19 de març

FIrAbrIL: La fira de la mel i de l´oliEl Perelló (Baix Ebre)21 i 22 d´abril

FIrA De bALAGUerBalaguer (la Noguera)28-29 d´abril

FIrA De SANT PONÇBarcelona11 de maig

66

A FONS

el sector apícola i la DUN

guit d´observacions a l´esborrany de l´Ordre que finalment no van ser considerades.

el SIGPACEl punt de conflicte calia buscar-lo a l´Annex II, que relaciona la informació que ha d´incloure la DUN, ja que a les dades per fer la declaració de superfícies es demana que es relacionin totes les parcel·les afectes a l’explotació, identificades en base al Sis-tema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles de la PAC (SIGPAC).I a l´apartat 4 a), específic per al sector apí-cola diu: En el cas de sol·licituds d’ajut a l’apicultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils, s’ha d’indicar el nombre d’arnes, la superfície per als quals se sol·licita l’ajut i tots els recintes dels emplaçaments on s’ubiquen les arnes (tant les fixes com les transhumants), i en el cas de subrogació el número d’arnes, el NIF i nom de la persona qui subroga.

Aquesta és una de les mesures que es demana a l´Ordre que regula la DUN de 2012 i que afecta tant la mesura agroambiental com l´ajut

per compatibilitzar l´apicultura i l´abellarol.

L´origen del problemaA principi de gener el DAAM publica-va l´Ordre que estableix i regula la DUN de 2012. Algunes de les novetats que recull l´Ordre afectaven el sector apícola que hi veia inconvenients importants per complir amb els requisits que estableix la normativa de l´Administració catalana.Un dels punts més discutits era el que fa re-ferència a la indicació de la ubicació de les arnes en base al Sistema d’Informació Geo-gràfica de Parcel·les Agrícoles de la PAC (SI-GPAC), tant per l’ajut agroambiental de Api-cultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils com per l’ajut per compatibilit-zar l’activitat apícola en zones amb abellerol. Cal dir, que el sector ja havia fet tot un se-

El sector apícola es va reunir el dimarts 24 de gener amb la Direcció General de

Desenvolupament, per tractar de l´obligació

de declarar tots els emplaçaments dels abellars

durant l´any mitjançant la codificació SIGPAC del

recintes.

redacció

l Europa obliga a utilitzar la metodologia SIGPAC

Febrer 2012 • NÚMERO 26

7

A FONS

europa obliga a utilitzar la meto-dologia SIGPACEl fet que el DAAM hagi escollit la meto-dologia SIGPAC no és pas perquè sí, sinó que s´hi han vist obligats ja que els ajuts europeus per superfície tenen l´obligació d´utilitzar-la en la determinació de la super-fície. De fet, hi ha raons lligades a les ins-peccions internes de la mateixa Intervenció General de la Generalitat per identificar la superfície de les parcel·les objecte d´ajut i poder-ne fer els controls administratius co-rresponents.

La proposta del DAAMEL DAAM per tal de poder complir la nor-mativa i, al mateix temps, no complicar les sol·licituds dels apicultors va proposar que els apicultors declaressin en la DUN les parcel·les on han previst tenir les arnes, sense determinar el moment en què hi se-ran. No cal doncs detallar tots els assen-taments. Ara bé, mentre la mesura esti-gui en vigor, si es produeix un trasllat de l´assentament apícola a una parcel·la no in-closa a la relació presentada, caldrà que si-gui comunicat al DAAM amb anterioritat a qualsevol possible control que es pro-dueixi.El DAAM només farà controls d’1 quilòme-tre entre assentaments a escala individual, i per determinar la distància es tindrà en compte l’orografia del terreny. El DAAM va dir també que ja es té en compte la pos-sible duplicitat de superfícies amb altres ajuts agroambientals.Així es dóna resposta a la interpretació del sector pel que fa a les dues qüestions que

més amoïnaven i ofereix una sortida en cas de canvis per raons de floracions, sequera, etcètera, així com als possibles problemes de duplicitat que es puguin produir, tant pel que fa a les superfícies en relació amb altres mesures agroambientals com amb d´altres beneficiaris.

AbellarolsPer primera vegada s´ha inclòs aquest ajut en la declaració de la DUN. Per tant cal te-nir en compte les dues afectacions que comporta. Per una banda el termini de sol.licituds dels ajuts convocats des del dia 1 de febrer fins al 30 d´abril i mitjançant la DUN, tot i que es publicarà l´ordre corresponent. I per l´altra el tema ja tractat anteriorment de la ubicació dels abellars.

es demana 1 any més de la mesura agroambiental.El sector ha sol·l icitat al DAAm que s´allargui un any més la mesura agroam-biental Apicultura per a la millora de la bio-diversitat en zones fràgils, per tal que no quedi interrompuda, ja que la vigència era per 5 anys i s´acaba el 2012. La nova PAC no entrarà en vigor fins el 2014, si no es fes així, el sector quedaria un any sense ajut.Aprofitant l´avinentesa es va demanar qui-na seria la dotació per l´ajut de compa-tibilitzar l´apicultura amb la presència de l´abellarol (l´any passat va ser de 160.000 euros) i en quina situació estava el tràmit de l´ajut de pol·linització. Per saber-ho cal-drà esperar a la propera taula sectorial.

L´ús del tacògraf ha plantejat dubtes en el sector apícola en temps no massa llunyans

i encara en continua plantejant a hores d´ara. Davant d´aquests dubtes es va enviar una car-ta a la Cap del Servei d´Inspecció i Règim San-cionador, Sra. Maria Cristina Jiménez. La Sra. Ji-ménez ja va ser la interlocutora l´any 2006 dels representants dels apicultors davant els proble-mes sorgits arrel de l´aplicació de la normativa de l´ús del tacògraf en el sector. En ser, però, una normativa d´àmbit estatal va aconsellar que les qüestions s´enviessin a la direcció general de Transport, del Ministeri de Foment.Les preguntes que s´han adreçat són:• Enelstransportsambdosconductors,

com es té en compte l’horari del descans? • Espotcanviardeconductoridiscdetacò-

graf sense ser necessari el descans del camió?

• Totinotenirdocuments,endiversesreu-nions del sector apícola estatal es parla que des del Ministeri de Foment s’està treballant amb l’objectiu que els transports que es facin amb el camió a menys de 20-25 km/h no comptabilitzin com a hores conduïdes. Hi ha informació sobre aquest punt o es tracta d’un rumor sense fona-ment?

• Elstransportistesprofessionalshandedeter-minar l’activitat del camió a diari; sembla ser que la normativa no contempla exempcions per al sector apícola, quan en aquesta ac-tivitat no és necessària l’activitat diària. Es podria concretar una solució?

Us mantindrem informats al respecte en els propers Eixam.

Tacògraf

88

Què són els Organismes Genèticament Modificats (OGM)?Des de fa 15.000 anys la humanitat in-tenta canviar el seu entorn per adaptar-lo a les seves conveniències. Un d´aquests canvis ha estat la domesticació d´animals i plantes, seleccionant i fent la cria dels que tenien característiques desitjables. El gos va ser domesticat fa 15.000 anys; les ovelles i cabres, les vaques i els porcs en fa 11.000 i 10.000; la gallina, 8.000; el ca-vall, 6.000; el camell, el dromedari i el ruc, 5.000, i el gall dindi, 3.000. La història de la domesticació de les plantes (cereals, lle-gums, fruites…) també és semblant.Els OGM són un pas cap a la mateixa direc-ció: introduir les característiques desitjables d´un ésser viu en un altre genèticament di-ferent. De manera natural es fa amb la mu-la, però mitjançant les tècniques actuals de laboratori es pot anar molt mes enllà i in-troduir en l´ADN d´un ser viu una part d´un altre de ben diferent.

Quins tipus d´OGM hi ha?Actualment els laboratoris que treballen amb OGM han obtingut OMM vegetals als quals han introduït caràcters genètics d´altres espècies per donar-los resistènciaa determinades malalties, a la sequera, a la salinitat. Són els OGM més freqüents. A molts països com ara Argentina, Brasil, Xina o EUA es cultiven grans extensions d´OMG vegetals, i en d´altres països estan en fase experimental.Hi ha, també, OGM que són bactèries a les quals s´ha introduït un fragment d´ADN humà per tal que produeixin proteïnes hu-manes com la insulina i l´hormona del crei-xement. Algunes d´aquestes bactèries es cultiven comercialment.I també hi ha OMG animals: mosques i mosquits estèrils per combatre plagues (es deixen anar en zones amb problemes i quan un d´aquests OMG cobreix una fe-mella, aquesta en refusa altres sense saber que el primer cobriment és estèril), peixos

Organismes Genèticament Modificats (OGM) contra l´apicultura

fosforescents mascota…Quins perills suposen els OGM?Actualment no hi ha perill de toxicitat per als humans en els OGM del mercat o en fase d´experimentació. Pel que fa al panís MONSANTO 810 l´Autoritat Europea de Se-guretat Alimentària (EFSA) va dictaminar el 24 d´octubre passat que el seu pol·len, tant si és a la mel com si es consumeix directa-ment, és tan sa com el del blat de moro no GM. De la mateixa manera que hi ha empreses interessades a desenvolupar els OGM (Ba-yer, Monsanto, Syngenta…), altres grups de gent s´oposen a aquestes modificacions genètiques perquè se les responsabilitza de diferents riscos:1. Les característiques genètiques introduï-

des poden passar a la descendència (si no estan associades a l´esterilitat i per creuament amb les poblacions silvestres, “escapar-se” per la natura, provocant canvis en aquestes poblacions i el seu entorn que facin perillar la supervivència de alguns organismes naturals tal i com

INFORME

Antonio G. PajueloConsultors apícoles

l Sembrat de trasngènics a Mèxic

Febrer 2012 • NÚMERO 26

99

INFORME

els coneixem avui).2. El cultiu d´OGM vegetals crea una de-

pendència en la compra de llavors de les empreses productores.

3. Apareixen danys col·laterals en les zo-nes de conreu d´OMG, ja que en ser tolerants als herbicides se n´abusa i es fan fumigacions massives, que originen pèrdua de biodiversitat, desaparició de plantes i d´animals que les sustenten i, en alguns casos, se han documentat danys a les poblacions humanes que viuen en aquestes zones.

4. La protecció aparent que proporcionen els OMG contra algunes plagues ha demostrat que no és tan segura, ja que s´han produït mutacions de les plagues resistents a les característiques introduï-des als OMG.

Cóm s´estableix un cultiu o una explo-tació d´OGM?Les persones interessades a posar en mar-xa un cultiu o una explotació o una ex-perimentació d´un OMG han de dema-nar permís a l´administració corresponent, en el cas que estigui permès (molts països de la UE prohibeixen els conreus d´OGM). Han de presentar un estudi que demostri la innocuïtat del cultiu i establir les mesu-res de seguretat i traçabilitat. L´autorització es concedeix per a un ús concret (alimen-tació humana, pinsos d´animals…) i per a un termini de temps, i pot ser revocada en qualsevol moment si apareixen efectes ad-versos.OGM contra l´apicultura: primer judici.L´any 2005 cinc apicultors aficionats de Ba-viera (Alemanya) varen fer una reclamació

contra l´empresa Monsanto perquè es con-sideraven perjudicats per un cultiu experi-mental de panís, el GM MON 810, plantat a 500 metres de les seves arnes. Pensaven que el pol·len del conreu podia arribar a la seva mel. Les anàlisis varen verificar-ne la presència així com de les seves proteïnes a la mel d´un dels apicultors. El permís per al conreu es va revocar el 2009. El tribunal de Baviera es va declarar incapacitat per jutjar el cas, que va ser traslladat al Tribunal de la Unió Europea (TUE).El sis de setembre de 2011, el tribunal eu-ropeu va dictar sentencia sobre el cas. Si voleu la podeu consultar a l´enllaç: http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/applica-tion/pdf/2011-09/cp110079es.pdfBàsicament la sentència diu que el pol·len és un “ingredient” de la mel, afegit en part involuntàriament per l´abella durant la fei-na de recol·lecció, però fonamentalment per l´apicultor en centrifugar les bresques. Per tant, a la mel se li aplica el Reglament CE núm. 1829/2003, de traçabilitat i eti-quetat dels OGM, per tal que els consumi-dors estiguin assabentats que el que com-pren porta o no components d´OGM. Aquest dictamen contradiu la directiva de la UE de la mel 110/2001 (a Espanya és el RD. 1049/2003), que considera el pol·len un component natural de la mel; lamenta-blement el dictamen del TUE té un rang su-perior. Conseqüències de la sentència. Anàlisi de mels amb components GM.Aquesta sentència no es pot apel·lar i és d´aplicació immediata. Degut a la sepa-ració de poders en els estats de l´UE (exe-

cutiu, legislatiu i judicial), als governs se´ls planteja ara el problema de executar-la. Per fer-ho, s´haurien d´analitzar les mels del mercat i els productes derivats que en continguin (xocolata, galetes…) des de les prestatgeries dels comerços fins als magat-zems dels apicultors, i en funció dels resul-tats decidir quines es poden comercialitzar legalment i quines no. Segons la sentència del TUE només es podrien comercialitzar les mels que donessin resultats negatius en una anàlisi de components OMG o que tin-guessin menys del 9% de pol·len d´OmG sobre el total de pol·len (en realitat, 0,9 % d´ADN GM sobre el total d´ADN, però serà molt similar), i sempre que aquest OGM es-

l Panís MON 810, de Monsanto, Yieldgard

10

INFORME

tigui autoritzat per al seu ús en alimentació humana, especificant en aquest ús la dels productes apícoles. Aquesta situació posa en risc el fet de no poder ser legalment comercialitzades quantitats importants de mels dels països amb grans superfícies de conreus d´OGM (Argentina, Mèxic, Xina…), fonamental-ment pels conreus de colza, un conreu molt atractiu per a les abelles i que es tor-na a sembrar sola).Es planteja, a més, el problema de definir a la UE un perímetre de protecció que per-meti la coexistència dels conreus d´OGM amb els convencionals no GM. S´estan dis-cutint les distàncies de 3, 6 i 10 km. La majoria dels OGM cultivats, 94%, tenen un fragment d´ADN comú que permet sa-ber si n´hi ha algun que procedeixi del vi-rus que se utilitza per introduir el nou ADN en l´OGm. Només calen 5 grans de pol·len de l´OGM en la mostra de mel per tal que doni positiu en aquesta anàlisi. Però hi ha positius falsos quan hi ha la presència del virus sense que hi hagi hagut introducció d´ADN GM. I a més per determinar quin OGM hi ha, i saber per tant si el detectat està autoritzat per productes apícoles o no, s´haurien de fer anàlisis individuals, tan-tes com OGM es vulgui investigar. El cost

de una d´aquestes anàlisis és actualment d´uns 150€. Un problema afegit és que l´homogeneïtat total de les mostres d´un mateix lot de mel no està garantida; és a dir, dues mostres del mateix lot poden do-nar resultats diferents. Si sabem que no hi ha perill per a la salut dels consumidors, les autoritats de la UE estan estudiant la ma-nera d´executar aquesta sentència sense danyar el mercat de la mel i dels produc-tes derivats (xocolates, galetes…); s´espera que el panorama es clarifiqui en els pro-pers mesos. Però l´efecte immediat ha es-tat una certa paràlisi del mercat, davant la inseguretat legal, i una petició d´analítiques d´OGM en mel per part dels comerciants i productors que volen tenir les espatlles co-bertes davant d´aquesta problemàtica.A la reunió de treball organitzada per l´administració alemanya, que es va fer a Berlín el 13 i 14 de desembre passats, es va recomanar tranquil·litat fins que hi ha-gi mètodes de mostreig i analítica fiables i que no es prenguin mesures per part dels Estats membres de la UE fins aleshores. La-mentablement, aquesta indefinició fa que el mercat reaccioni amb incertesa, i el fet és que s´han alentit les operacions comer-cials. També la puja dels preus que s´havia iniciat a principi del 2011.

l Camp de blat de moro al Pla de l´Urgell

Quins OGM estan autoritzats a l´estat espanyol?Espanya és el país amb més OGM cultivats a la UE, el 80 % del total. Es cultiven algu-nes petites parcel·les experimentals d´altres conreus autoritzats a la UE (cotó, colza, so-ja, patates, remolatxes), i en extensiu, no-més tres varietats de blat de moro GM (MARM):• Panís MON 810, resistent a certes eru-

gues, Monsanto, Yieldgard ®• Panís T25, tolerant a alguns herbicides,

Bayer, Liberty-Link™• Panís bt176, resistent a certes erugues,

Syngenta, Maximizer™, NaturGard™, KnockOut™

D´aquestes varietats el 2010 se´n van culti-var unes 70.000 ha, a les zones següents:

C. Autònoma Ha.

Andalusia 3.302

Aragó 24.371

Astúries 0

Balears 77

Cantàabria 14

Castella-La Manxa 2.911

Castella i Lleó 0

Catalunya 25.212

Extremadura 7.314

La Rioja 5

Madrid 322

Murcia 0

Navarra 4.177

València 21

Total (2010) 67.726 ha

Font: MARM 2010

Aquestes xifres suposen el 14% del total de blat de moro cultivat a Espanya. Com que el cultiu és poc atractiu per a les abe-lles, i com que generalment no coincideix amb floracions apícoles, l´expectativa que aparegui pol·len de panís Gm a les mels es-panyoles és baixa però real en algunes zo-nes. Per al 2011 aquestes xifres s´han incre-mentat en un 15 %.

Febrer 2012 • NÚMERO 26

11

NOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS

el Departament de Territo-ri i Sostenibilitat ha con-firmat la previsió de fi-

nançament per a la tasca de divulgació de l´apicultura a les escoles.És una feina que amb visió de futur varen endegar al seu dia les associacions d´apicultors i el Departament de Medi Am-

bient. D´aquesta activitat ja fa uns quants anys que n´és responsable l´Enric Campí, i l´Ernest Francolí és qui fa la di-vulgació a les escoles.La bona tasca feta i la racio-nalitat que ha imperat tant pel que fa tant a l´edició de material com a la programa-ció d´activitats ha estat reco-

neguda per tothom, com ho demostra el fet que malgrat la desaparició del departament amb el qual s´havia signat el conveni, la divulgació conti-nuarà fent-se. Això sí, com que aquesta activitat tampoc s´ha lliurat de les retallades no s´han pogut atendre totes les escoles que havien sol·licitat

e l s e r ve i de d i vu lgac ió . Aquest any es disposarà d´un nou cartell on s´explica les zo-nes que són potencialment productores de mel.Malgrat les limitacions imposa-des és una molt bona notícia que la divulgació de l´apicultura entre els més petits continuï endavant.

Continuïtat per a la tasca de divulgació

l Fragment del nou cartell

12

NOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS

el R e i a l D e c r e t 1628/2011, de 14 de novembre, que regula el catàleg d´espècies

exòtiques invasores a l´Estat espanyol ha inclòs per primera vegada la Vespa velutina.Quan una espècie és inclo-sa dins del catàleg signifi-ca que s´han d´establir mesu-res de prevenció i lluita, i una estratègia per aconseguir-ne l´eradicació.Tant l´Estat com la Generalitat són corresponsables en aques-tes mesures i en el finança-ment que comporti la lluita contra aquestes espècies.La mateixa Llei diu que per tal que una espècie sigui inclo-sa en el Catàleg hi ha d´haver informació científica i tècnica que indiqui que és una ame-naça greu per a les espècies

autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, l´agronomia o per als recursos econòmics asso-ciats a l´ús del patrimoni natu-ral. També es remarca que el llistat inclou les espècies exòti-ques susceptibles de convertir-se en una amenaça greu per competir amb les espècies sil-vestres autòctones, alterar-ne la puresa genètica o els equi-libris ecològics i aquelles espè-cies exòtiques amb potencial invasor.De fet, i en resum, les comu-nitats autònomes i el Ministeri han d´elaborar conjuntament estratègies de gestió, control i possible eradicació d’espècies exòtiques invasores incloses en el catàleg; per tant, si final-ment es iconfirma la presència d’individus de Vespa velutina a Catalunya, caldria demanar

al DAAM que comenci a tre-ballar en estratègies de gestió i control contra aquesta espè-cie.

Mesures urgentsUn dels articles, el 9, fa re-ferència a mesures urgents quan es constata l´existència d´una amenaça greu degut a l´aparició d´una espècie exòti-ca invasora estigui o no inclo-sa en el catàleg o en el llis-tat i paralel·lament al que s´ha establert en l´article 5.6, s´informarà a la Xarxa d´Alerta establerta en l´article 13, i s´aplicarán de forma urgent per part de les comunitats au-tònomes en coordinació amb el MARM, les mesures neces-sàries per al seguiment, con-trol i possible eradicació en el marc de l´operatiu establert.

FinançamentL´apartat de finançament per a les mesures de lluita fa re-ferència al cofinançament i a la prestació d´ajuda tècnica. Concretament es fa referèn-cia a que les accions necesàries per executar-les podran rebre suport financer del Fons per al Patrimoni Natural i la Biodiver-sitat.

Un artròpode no crustaciCom a curiositat la Vespa ve-lutina apareix llistada al cos-tat del mosquit tigre, la marie-ta asiàtica, l´eruga perforadora de palmeres i la xinxa america-na del pi, entre d´altres espè-cies invasores.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/12/12/pdfs/bOe-A-2011-19398.pdf

La Vespa velutina ha estat inclosa al catàleg d´espècies invasores

l La Vespa velutina

Febrer 2012 • NÚMERO 26

13

NOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS

ea inclusió de la Vespa ve-lutina, també conegu-da com a vespa asiàtica,

a la llista d´espècies invaso-res, ha permès que els apicul-tors, aquest mateix mes de fe-brer, hagin demanat a Miquel Molins, director general del DAAM, un Pla de Vigilància per detectar la seva presència el més aviat possible. I ho han fet perquè la normativa preveu que es destinin fons tant de l´Estat com de la Generalitat, per po-der-ho dur a terme.La manera de detectar-la és amb trampes selectives prop d´assentaments apícoles. S´ha demanat que siguin de 30 a 40

les trampes que es posin, i que siguin revisades cada 15 dies. La ubicació és evident que ha de ser a determinats abellars de l´Alt Empordà, per la se-va proximitat amb la frontera, perquè a França ja se n´han de-tectat casos.Paral·lelament es demana que es preparin mesures de control i eradicació davant d´una possi-ble presència d´aquest insecte.El Pla de Vigilància demanat es justifica per la ràpida extensió d´aquesta plaga. A França, on va ser detectada oficialment el 2005 al departament de Lot-et-Garonne, ara ja és present a tot l´oest del territori francés.

Tot just encetat l´any i arribava la confirma-ció de l´ajut destinat a

l´execució del programa sani-tari que s´havia presentat a la consideració del Departament d´Agricukltura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. S´han concedit 101.470,3 eu-ros i seran 85.240 les arnes que se´n podran beneficiar.El pressupost presentat per la Federació d´Apicultors de Ca-talunya era de 258.000 eu-ros i 85.851 caixes. L´import

màxim al que s´hagués pogut accedir era el 50% del pres-supost. Amb la quantitat ator-gada el percentatge se situa al 39% del demanat i del total de caixes en són beneficiaries el 99,3%.Cal recordar que les Associa-cions, la Cooperativa Tarrago-nina i la Unió de Pagesos varen aconseguir que no es rebaixés l´1,5 euros per rusc que s´havia atorgat el 2010, ja que les pre-visions inicials del DAAM situa-ven la quantia d´aquest ajut en 1,05 euros per arna.

Demanen un Pla de Vigilància per la vespa velutina

Programa sanitari

l Niu de Vespa velutina

1414

ENTREVISTA

Carolina ObiolPresidenta de l’Associació d’Apicultors de Barcelona (ASAB)

La barcelonina Carolina Obiol

representa perfectament una nova generació

d’apicultors que volen dedicar-se

professionalment a aquesta activitat, però

que la inicien en un moment crític del sector.

De dificultats a les quals s’han d’enfrontar aquests nous api-cultors n´hi ha de tota mena: de tipus natural degudes a la

climatologia, a les malalties, com la varroa-si, noves espècies invasores com la vespa asiàtica, el desabellament dels ruscos; de tipus econòmic com els costos de les inver-sions inicials, la reducció dels ajuts, els efec-tes de la globalització; o socials com la falta de prou coneixements apícoles i dels pro-ductes derivats de l’abella. A més, al llarg de la conversa hem po-gut comprovar que ja no es parla tant d’apicultura tradicional, sinó d’apicultura industrial o d´apicultura ecològica, apicultu-ra professional o d’aficionat. Aquestes dificultats, però, no han estat un obstacle per a la Carol, que des d’un pri-mer moment tenia clar que volia dedicar-se professionalment a l’apicultura. Als 27 anys es va traslladar de la ciutat al camp, i du-rant aquest temps ha posat tota l’empenta

i l’entusiasme en aprendre aquesta acti-vitat, que reconeix que és “molt gratifi-cant” però també “molt sacrificada i in-certa”. Des de l’any passat és presidenta de l’Associació d’Apicultors de Barcelona (ASAB), i des d’aleshores ha procurat di-namitzar l’Associació. Segons ella, el fu-tur de l’apicultura passa per “aprofitar al màxim tots els productes que ens pot donar l’abella i que en l’actualitat molts apicultors no aprofiten”. L’Eixam va entrevistar-la a casa seva, una petita masia situada al ba-rri de Canyelles de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages.

Com et vas introduir en l’apicultura?He nascut i viscut a Barcelona, però sempre he volgut viure a la muntanya, m’agrada molt la natura. Abans, la meva relació amb la muntanya consistia en anar a ca-minar o fer escalada. Fa uns 6 anys va sor-tir la possibilitat d´anar a fer de masovers a una masia on hi havia unes 120 arnes i se’m va despertar la curiositat per les abe-

Text i fotografies: Alec Forssmann

"Hem d’aprofitar al màxim tot el que ens pot donar l’abella"

Febrer 2012 • NÚMERO 26

1515

ENTREVISTA

lles. Ja havia fet diversos mòduls relacio-nats amb veterinària i psicologia canina, tot relacionat amb animals. Però clar, ales-hores l’apicultura no s’ensenyava a les es-coles i a Barcelona no hi havia cap curs ofi-cial. Vaig començar a indagar i finalment vaig fer un curs d’apicultura a Arnes, a prop dels Ports de Beseit, que va impartir un api-cultor, en Joan Maria Llorens, president de l’Associació d’Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades. És un home que sap transmetre moltíssim.

T´hi volies dedicar professionalment?Sí, des del primer moment que vaig fer el curs sabia que m’hi volia dedicar professio-nalment. Va ser com un boom, em va cridar molt; no volia treballar en llocs tancats. Un noi i jo ens vam engrescar com a aficionats i a final del primer any entre tots dos teníem 100 arnes. L’any següent em vaig assaben-tar que l’apicultor Salvador Mallofré esta-va buscant un ajudant. Va ser curiós per-què em deia que jo no tenia el perfil que ell buscava, suposo que el fet de ser una noia que vivia a “Can Fanga” hi tenia alguna co-sa a veure. Vaig haver de d´insistir una mica, però com que sóc cabuda finalment vàrem quedar. Llavors li vaig dir que hi volia pas-sar una temporada completa per aprendre bé l´ofici, s’ho va repensar força, així que li vaig proposar que em posés a prova durant dues setmanes... A la primera setmana em va veure tan disposada, que em va dir que sí, que reconeixia la meva feina. Finalment m´hi vaig passar un any, va ser un any fan-tàstic, s´hi aprèn molt i molt a gust al cos-tat d´en Salvador, i em sento afortunada d´haver après d´una persona com ell.

És una feina molt sacrificada, no?Sí, l’apicultura és molt gratificant però tam-bé molt sacrificada. És una feina que et lliga moltíssim. Quan estàs amb les abelles gau-deixes si les veus bé, si treballen amb for-ça, perquè, a diferència de les persones, no s’aclaparen quan hi ha molta feina... Quan hi ha entrada de nèctar es posen més con-tentes. Des de fa temps em passa que sem-pre hi estic pensant, si fa fred o calor, sem-pre penso com estaran, intento ficar-me en la seva pell.

es pot aprendre molt de les abelles.Moltíssim. Les abelles miren les unes per les altres, poden sacrificar la seva vida per un bé global. En el cas de les persones no cal arribar a aquest extrem, però sí que hi hau-

ria d’haver una mica més d’empatia global. Seria ideal que tot el sistema funcionés així i que no es critiquessin els uns als altres, so-bretot a nivell polític.

el paper de les dones en l’apicultura és cada vegada més important.Les primeres apicultores van ser dones! Ara hi estan entrant bastants noies... No te-nim tanta força com un home, però si tens l’empenta el cos també es va desenvolu-pant. Jo tinc mal d’esquena, però a tots els

apicultors els sento dir el mateix. A la Junta [de l’ASAB] fins ara hi havia una noia molt emprenedora que també va posar-s´hi com a professional, però aquest any no ha vol-gut renovar perquè ha tingut una criatura.

Hi has entrat en un moment crític per l’apicultura.Sí, es troba en un moment molt difícil. He conegut aquesta situació des que he entrat i de vegades et portes moltes frustracions

perquè dediques molt d’esforç a fer-ho el millor possible. Aquest últim any, per exem-ple, he tingut moltes baixes. Em va sortir una feina al bosc que finalment es va allar-gar un mes. Pensava que les baixes s’havien produït per aquesta absència, però més bé ha estat una cosa general, hi ha hagut mol-ta varroa. A més, sortim d’una sequera molt llarga, no plou i la flor no surt.

Quantes caixes tens?No arribo a tres-centes. M’agradaria am-pliar, però fer-ho a mesura que sigui capaç de portar-les, perquè penso que sempre són necessàries dues persones. Ara ma-teix no estic fent mel, el bruc no està fun-cionant gens bé. També hi ha arboç, però tampoc està gaire florit, no ha plogut gens ni mica. Els apicultors em diuen que abans s’arribava a produir fins a seixanta quilos per caixa... Sí que hi ha arnes que produei-xen això, però també d’altres que no pro-dueixen ni cinc ni deu quilos. La producció s’ha reduït molt, per això crec que és molt important fer transhumància, malgrat que desgastis més les reines, perquè pràctica-ment no les deixes reposar. Només reposen a l’hivern. A l’estiu les porto al Montseny i al Prepirineu. Tinc arnes des de Torrelles de Llobregat fins al Prepirineu.

l La Carol té arnes des de Torrelles de Llobregat fins al Prepirineu

Lapicultura és molt gratificant, però també molt sacrificada

16

Des d’un primer moment et vas as-sociar a l’ASAb?Primer vaig anar a l´Associació de Llei-da, però no em quedava gaire a prop, i el 2007, a l’ASAB. Al principi no m’implicava gaire. Després em van demanar si volia ser proveïdora d’abelles reina. Em va sem-blar molt interessant, ja que suposava un aprenentatge molt important i una sortida econòmica. Vaig rebre molta ajuda d’en Jo-sep Noguer, criador de reines. Era una èpo-ca en què estava traslladant-me de Barce-lona al Montseny, treballava a Sant Pau d’Ordal i al mateix temps també anava a Gi-rona... Dormia molt poc i sempre anava de bòlit. En Josep Noguer em va ajudar moltís-sim amb l’apicultura, i de forma totalment desinteressada. Em va ensenyar molt sobre la cria de reines i sempre que tenia dubtes, quan ho vaig dur a la pràctica i el trucava, em resolia els problemes. No m’implicava amb l’ASAB perquè no tenia gaire temps.

Però finalment en vas ser presidenta.Feia temps que sabia que volien plegar, més d´una vegada havia sentit dir a l´antiga jun-ta que els aires s´havien de renovar, i per això ens van proposar a uns quants socis d´entrar-hi. Primer els vaig dir que no, però finalment vam veure que o continuàvem

grup de gent molt treballadora, hi ha pro-jectes molt bons i moltes ganes de fer co-ses. Volem que hi hagi moviment, volem organitzar tallers o trobades, per intercan-viar informació i sobretot per fer tasques de divulgació, ja que encara hi ha molta manca d’informació, hi ha molt per investi-gar... Hauríem de saber aprofitar millor tots els productes que ens ofereix l’abella i que molts apicultors no valoren.

Per exemple?L’apiteràpia, que aquí a Catalunya és un mètode poc difós. Conec a una persona, en Samuel Ramal, que fa anys va patir un acci-dent de circulació. Va visitar molts metges i especialistes que li van dir que la seva situa-ció era irreversible i que no podien fer res per curar-lo. Llavors va buscar vies alterna-tives i va topar amb l’apiteràpia. Una apite-rapeuta el va curar i des d´aleshores té una fe cega en aquesta pràctica. Va començar a fer cursos d’apiteràpia i actualment s’hi guanya la vida. Volem introduir novetats en el sector. Hi ha tants productes que podem extreure de l’abella -uns disset- i al final no-més fem mel... Hi ha qui fa pol·len, però es necessita una infraestructura determinada; de criadors de reines tampoc hi ha massa gent; i de gelea, crec que a Catalunya no

o es perdia l’Associació. Llavors vaig co-mençar a implicar-me. Ha estat difícil per-què no sabíem dirigir-la, no tenia ni idea de taules sectorials, tot ho vaig aprendre pre-guntant. La Joana Rull, d’Unió de Page-sos, sempre m’explica tot el que cal, però són moltes hores per aprendre-ho tot. És

una pena, però en el nostre cas no ens hi podem dedicar completament. A l´ASAB els nostres objectius passen per protegir l’abella i l’apicultura, però sobretot dina-mitzar l’Associació, que està una mica atu-rada. Un dels nostres objectius és aprendre d´associacions que estan treballant bé, com la dels apicultors de Tenerife, i ens estem plantejant d´organitzar un grup i anar cap allà per veure com s´ho han muntat.

Vols continuar com a presidenta?Voldria que aquest any es canviés de pre-sident, però el que sí que m’agradaria és continuar a la Junta, perquè veig que és un

ENTREVISTA

l Ha tingut, entre d´altres, dos grans mestres: en Salvador Mallofré i en Josep Noguer.

A l´ASAB hi ha gent molt treballadora i amb projectes molt bons

Febrer 2012 • NÚMERO 26

17

se´n produeix... Hi ha molts productes que són molt bons i que no s’aprofiten.

Què penses sobre l’apicultura ecològica?Crec que encara falta molta informació i és molt aviat per poder treure conclusions; s’han de fer estudis per saber quina apicul-tura és millor, la convencional o l’ecològica. L’apicultura ecològica en teoria és molt més sostenible, però els tractaments són més la-boriosos i més cars. Aquesta apicultura pot desenvolupar-la un apicultor aficionat, però no un professional. Estic madurant un pro-jecte amb el meu company, el Ferran Ar-gilés, que va ser president de l’associació d’Apicultors Ecològics Associats (AEA). Vo-lem fer un experiment col·locant un apiari ecològic i un altre de convencional al ma-teix municipi i a una distància que sigui la indicada perquè els afecti la mateixa clima-tologia. Volem fer quaranta caixes de ca-da arnar, portar un registre del historial clí-nic de cadascuna i fer diverses proves. Per exemple, posar aigua amb sal, perquè se-gons diuen va molt bé perquè aporta molts minerals... D’aquestes quaranta caixes trau-ríem la mel de vint; faríem les mateixes ac-tuacions a ambdós arnars, evidentment cadascuna amb el seu tractament correspo-nent. Així podrem extreure algunes conclu-sions per saber quina apicultura és millor.

ENTREVISTA

La selecció natural d’abelles serà ca-da vegada més important?Si selecciones la caixa que és bona, crec que ja no és una selecció natural. Les flui-xes s’eliminen i es mantenen les fortes. Si t’hi vols dedicar professionalment, has d’anar canviant les reines, però no pots fer la selecció natural perquè per si soles no cries les reines, només en surt una sempre i les demés es perden, llavors per repoblar les reines de les arnes s’ha de fer un mèto-de de cria de reines... Selecciones les caixes més fortes, les que tenen conductes higiè-niques, però això és una selecció artificial perquè tu selecciones les caixes. Crec que aquest tipus de selecció natural no es pot fer amb tanta varroa com hi ha a tot arreu, moririen totes.

L’apicultura està patint noves ame-naces, com la vespa asiàtica.Sí, cada any aprens més aquest ofici, de-tectes les coses més ràpid i tens molt més clar què has de fer en cada situació, però llavors apareixen nous problemes, com el de la vespa velutina, que ja ha arribat a les comarques gironines; a la província de Barcelona encara no se n’han registrat ca-sos. Aquí també s’instal·laran trampes, com s’ha fet a França, hi ha consciència que s’ha d’actuar ja. Però entre reunió i reunió pot passar bastant de temps...

Quina és la teva opinió sobre l’obligació de detallar tots els assenta-ments segons la metodologia SIGPAC?És un mesura pràctica per a l´Administració, però haver-ho de fer a través d’un programa pot ser molt molest per als apicultors transhu-mants. És difícil determinar el lloc exacte on es trobaran els assentaments, cada any tran-shumes les caixes als arnars on les floracions han anat millor. Si ets un apicultor estant, com que les coordenades són sempre les ma-teixes no hi ha cap problema, però si fas tran-shumància i decideixes dur-les a un altre apia-ri perquè ha plogut i s´ha fet malbé la flor en el lloc que havies declarat, aleshores ja estàs en plena temporada i si t´has de dedicar a anar a prendre les coordenades de l´altre em-plaçament... és una pèrdua de temps en una època en què les abelles et requereixen.

D’altra banda, l’ajut sanitari s’ha re-tallat considerablement.Els ajuts aniran desapareixent, i això tam-bé pot tenir la seva part positiva. Hi ha gent que té caixes buides com a modus vivendi, això desapareixerà quan desapareguin els ajuts. Quedaran els apicultors que es cui-den de les seves abelles. Els professionals re-ben més ajuts que els que no són professio-nals, és lògic, perquè han de suportar un dia a dia que l’aficionat no ha de suportar, no té les mateixes obligacions. Però sí que penso que hi ha certs ajuts que haurien de ser els mateixos, tant per als professionals com per als aficionats. L’Administració es decanta pel sector professional perquè és el motor de l’apicultura, on les associacions més grans hi tenen més pes. Formo part d’una associació, l’ASAB, que més aviat és de caràcter aficio-nat, hi ha pocs professionals, tot i que els jo-ves que han entrat en els darrers temps s´hi dediquen professionalment.

l A recer a la porta de casa seva

l Segons la Carol, ara com ara l´apicultura ecològica la pot fer un apicultor aficionat, no un de professional.

18

NOTÍCIES DEL SECTOR

els dies 9 10 de febrer es va fer un curs d´iniciació de l´apicultura que va im-

partir l´Esteve Miràngels, veteri-nari d´abelles a l´Institut la Ga-rrotxa d´Olot. El curs va consistir en dues jor-nades de tarda on es va tractar l´anatomia de l´abella de la mel i la seva organització social i el treball apícola, on es va expli-car el funcionament diari d´una explotació apícola. L´altra jornada es va dedicar a te-

mes de profilaxi com ara les bo-nes pràctiques apícoles i afavorir unes explotacions més sosteni-bles i eficients i a les malalties de les abelles, on es va fer un es-ment especial a la diagnosi.Amb aquest programari es buscava el fet de potenciar el coneixement del món de les abelles i de retruc donar unes nocions bàsiques sobre l´ofici d´apicultor per afavorir la for-mació de nous ramaders, espe-cialment gent jove.

A final d´any és pre-vist que es faci el curs d´apiteràpia, que en

principi s´havia anunciat per a mitjan de març. Serà a cà-rrec d´Stefan Stangaciu, met-ge i apiterapeuta de gran pres-tigi, president de l´Associació alemanya de Apiteràpia, de la de Romania i vicepresident de la francesa. EAquest met-ge nascut a Romania va ser qui va organitzar per segona vegada el Congrés Internacio-nal de Apiteràpia, celebrat a Passau. En aquesta ciutat ale-manya ha aconseguit aglutinar a terapeutes i especialistes de més de vint països per estrèn-yer relacions i coneixements

entorn a les propietats curati-ves dels productes dels ruscos.El curs s´adreça a apicultors, acupuntors, naturòpates i per-sones relacionades amb el món de la medicina, la fisioteràpia, les teràpies alternatives, i també als particulars interessats en les teràpies alternatives i naturals.Hi hauran dos grans blocs, un és el que fa referència a les caracte-rístiques d´aquesta teràpia, com ara les funcions biològiques, les propietats farmacològiques, tèc-niques i administració, diagnosi i teràpia en apiteràpia i apipuntu-ra, protocols, productes del rusc i apipunturals.El segon bloc està dedicat al ti-pus de malalties que es poden

tractar: hepàtiques, cardiovas-culars, digestives, respiratòries, dermatològiques, articulars, sexuals, neurològiques, etc..

L e s p e r s o n e s i n t e re s s a -des poden contactar amb: Samuel Ramal :609 967 439cursoapiterapia@gmail.com

A m i t j a n d e s e m b r e l´Escola de Capacita-ció Agrària de Tàrrega

va organitzar una jornada sobre productes agroalimentaris de qualitat centrar en la mel i els productes apícoles.L´objectiu del curs era fer conèi-xer les característiques d´alguns tipus de mel i d´altres produc-tes apícoles, els seus origens, el

procés d´elaboració i les virtuts organolèptiques i d´aplicació culinària en general.La jornada va estar conduïda per en Josep Noguer Viader, apicultor i criador de reines que va programar el curs en tres xe-rrades, la darrera de les quals es va destinar a tast de productes apícoles que incloïa la mel, el pol·len i la gelea reial.

Curs d´iniciació a l´apicultura a Olot

Tàrrega forma en productes de qualitat

Curs intensiu d´Apiteràpia i Apipuntura a càrrec de Stefan Stangaciu

Febrer 2012 • NÚMERO 26

19

NOTÍCIES DEL SECTOR

La Comissió europea apor-tarà 3.750.000 euros per cofinançar els estudis de

vigilància sobre el desabella-ment que es facin als 20 Estats membres que ho han sol.licitat, per tal de millorar la disponibi-litat de les dades sobre la salut de les abelles.L´origen de tot plegat cal bus-car-ho en el projecte de l´EFSA (European Food Safety Autho-rity), l´Agència Europea de Se-

guretat Alimentària, titulat Bee mortality amb bee survellain-ce in Europe(Mortalidad y vi-gilancia de las abejas en Euro-pa), la conclusió del qual va ser que els sistemes de vigilància a la UE eren, en general, poc efi-caços i que faltaven dades tant a escala nacional com de la mateixa UE.Posteriorment es va designar un laboratori de referència, per a la salut de les abelles (LRUE),

amb finançament europeu. Tal com vam informar a l´Eixam va ser escollit l´ANSES, Sophia An-tipolis a França que va ser ope-ratiu per al tema apícola des de l´1 d´abril de l´any passat.Aquest laboratori ha elaborat un document titulat Basis for a pilot surveillance project on ho-ney bee colony losses (Base per a un projecte pilot de vigilància sobre les desaparicions de co-lònies d´abelles)

Basats en aquest document, es va convidar els Estats mem-bres que enviessin els seus es-tudis de vigilància no més enllà del 30 de setembre. Han es-tat 20 els països que han en-viat les propostes, que a hores d´ara s´estan avaluant per part d´autoritats europees. Una de les exigències per a aquestes projectes pilot és el control dels abellars abans i després del període hivernal.

Aprincipi de febrer es va fer a Madrid la reu-nió de tots els respon-

sables apícoles de la Unión de Uniones.Els temes que es varen tractar van ser en primer lloc la coordi-nació entre les diferents Unions per assegurar una major inci-dència davant l´administració i una millor informació de ca-ra el mateix sector, així com fer arribar la posició del sector apí-cola als mitjans de comunica-ció, per tenir-hi més presència.Un altre dels temes propo-sats va ser la nova PAC i la se-va incidència en el sector apí-cola, així com la participació de la Union de Uniones en la in-terprofessional apícola lNTER-

MIEL. També es van tractar les ajudes del sector i les repercus-sió que poden tenir la sentèn-cia del Tribunal europeu sobre presència de pol·len transgènic a les mels. Finalment, es van posar sobre la taula els dubtes que ha generat entre el sector el ús del tacògraf.Pel que fa a aquesta darre-ra qüestió es va proposar d´ampliar amb una altra con-sulta a la Direcció General de Transport i Mobilitat del Minis-teri:“ Els transportistes profes-

sionals han de determi-nar l’activitat del camió a diari; sembla ser que la normativa no contempla exempcions per al sector

apícola, quan en aquesta activitat no és necessària l’activitat diària. Es podria concretar una solució?”

Esperem poder-vos donar ben aviat resposta a tot aquest te-ma que planteja tants interro-gants.

Cofinançament europeu per a estudis sobre el desabellament

S´estructura el sector apícola de la Unión de Uniones

l Antoni Aresté, responsable apícola a la Unión de Uniones.

2020

NOTÍCIES DEL SECTOR

La publicació del Regla-ment del Parlament europeu (1169/2011) que regula determi-

nada informació que el con-sumidor ha de rebre sobre els productes d´alimentació és el darrer pas del procés iniciat l´any 2007 quan es va publi-car el Llibre Blanc que la Co-missió europea va redactar per marcar l´estratègia sobre els temes de salut relacionats amb l´alimentació.Un dels temes que recollia el llibre blanc era la necessitat d´informar els consumidors sobre allò que compraven i que els permetés poder pren-dre les decisions oportunes.

Davant la disparitat de formes de l´etiquetatge, finalment s´ha optat per homogeneïtzar la informació per als països de l´àmbit comunitari.L e s n o v e t a t s p r i n c i p a l s d ’ aques t reg l amen t són que regula e l cos mín im de l letra permès (re lacio-nat amb la superf íc ie de l´envàs), l´obligatorietat de l’etiquetatge nutricional, el país d’origen o lloc de pro-cedència de la carn de porcí, oví-caburm i aus (quan la no indicació pugui induir a error) tant de carn fresca com con-gelada. El Reglament obliga la Comissió a presentar un in-forme abans del 14 de des-

embre del 2014 sobre la in-dicació obligatòria del país d’origen o lloc de procedèn-cia de la resta de tipus de carn, llet i altres productes.Tot i que ja està en vigor l´aplicació serà obligatòria a partir del 13-12-2014 per a l’origen de la carn (porcí, avi-ram i oví-cabrum), i el valor nutricional a partir del 13-12-2016.Aquest reglament també obli-ga a etiquetar el producte en una llengua oficial de la UE, com a mínim.

reunió amb l´ACSAEl dia 10 el sector apícola es va reunir amb representants

de l´ACSA per parlar entre al-tres qüestions del tema de l´etiquetatge i com pot afec-tar la comercialització dels productes apícoles. La reunió va ser de molt profit i les ex-plicacions donades pels tèc-nics d el´ACSA creiem que mereixen ser recollides amb més profunditat. Per tant en el proper Eixam intentarem explicar tal com queda aques-ta qüestió a la secció A Fons.

Si voleu consultar aquesta norma, la podeu trobar a l´enllaç següent: http://eu-rex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:304:0018:0063:eS:PDF

Publicat el reglament que regula la informació al consumidor en l’etiqueta

Febrer 2012 • NÚMERO 26

21

NOTÍCIES DEL SECTOR

Les cond ic ions am-bientals indiquen un risc d´incendis alt i, de fet, ja se n´han

produït alguns a diferents co-marques. És per això que el DAAM ha decidit avançar la prohibició de fer foc. Aquesta mesura podria ser derogada si canvien les condicions meteo-rològiques.En tot cas els pagesos que hagin de cremar restes de poda aquests dies hauran de demanar autorització i tenir present que en cas de risc extrem (nivell 3 Pla Al-fa) l ’autorització quedaria anul·lada mentre les condi-cions no milloressin.

Queda prohibitencendre cap tipus de foc en els terrenys forestals si-guin o no poblats d’espècies arbòr ies i a la f ran ja de 500 metres que els envol-ta (s´inclou l´ús de fogons de gas, barbacoes de qualsevol mena o similar). També queda prohibit cre-mar rostolls i restes de poda i fer foc per a ac-t i v i t a t s r e l a c i o n a d e s amb l’apicultura i fer focs d’esbarjo, llençar coets, glo-bus, focs d’artifici o altres ar-tefactes que continguin foc.

Comarques afectades per la prohibició:L’Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Urgell, Alta Ri-bagorça, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empor-dà, Baix Llobregat, Baix Pe-nedès, Barcelonès, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garraf, Garrotxa, Garrigues, Gironès, Maresme, Montsià, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripo-llès, Segarra,Segrià, Selva, Sol-sonès, Tarragonès,Terra Alta, Urgell,Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Comarques no afectades:Pla d’Urgell perquè totes les te-rres són de conreu.

Sol·licitar autoritzacióPer poder cremar restes de po-da o fer foc per activitats apí-coles s’haurà de sol·licitar una autorització per encendre foc.Lloc: a l’ajuntament que la trametrà a l’oficina comar-cal del DAAM, o directa-ment a l’oficina comarcal del DAAM. El Cap d’Àrea Bàsica del Cos d’Agents Rurals de la comarca concedirà, si s´escau, l´autorització indicant el dia i l´hora per fer la crema, així com les condicions de l´autorització.

Autoritzacions col·lectives: en algunes comarques els ajun-taments agrupen totes les sol·licituds, tenen un programa informàtic per enviar les dades als agents rurals i es fa una au-torització col·lectiva per a les cremes de restes de poda (són comarques de Tarragona, Terres de l’Ebre i algunes de Lleida). L’ajuntament hauria de donar una còpia de l’autorització a cada pagès. A l’autorització hi ha les condicions per fer les cremes, horari de 6h a 16h (fins l’any passat es donava fins a les 12h; nivell del Pla al-fa que anul·la l’autorització (pot ser nivell 2 o nivell 3 en funció del lloc).Si algun ajuntament té pro-blemes amb el progra-ma informàtic ha de con-tactar amb l’Antoni Arcas (Telèfon 627 48 11 30) que s’encarrega de les cremes col·lectives Autoritzacions individuals: per a les autoritzacions per fer foc que no sigui per cre-mar restes de poda, i a les comarques on no es fan les autoritzacions col·lectives, les autoritzacions per fer foc són individuals (una per a ca-da pagès que ho sol·licita). L’autorització també té les condicions per fer les cremes

com a les col·lectives.Anul·lació de l’autorització per l’augment del perill d’incendi: si s’arriba al ni-ve l l de l P la Al fa que d iu l’autorització (pot ser 2 ó 3), s’envia un SMS al mòbil del pagès avisant que no pot fer foc. En el cas de les autorit-zacions col· lectives també s’avisa a l’ajuntament. Es po-den consultar els nivells del Pla Alfa actualitzats cada dia a l’enllaç Pla AlfaTermini de l’autorització: hi ha comarques que estan fent autoritzacions fins el 14 de març i altres que ja autoritzen fins el 14 de juny (el 15 de juny comença el període d’alt risc d’incendi i per fer foc cal autorització del director ge-neral del Medi Natural).En el cas de les autoritzacions que són fins el 14 de març, s’haurà de tornar a demanar autorització per fer foc a par-tir del 15 de març (inici del període de prohibició de fer foc habitual). S i s ó n a u t o r i t z a c i o n s col· lect ives, f ins el 14 de març no cal que tothom ho demani, l ’a lcalde pot de-manar als agents rurals que s’allargui. Només cal que una de les persones incloses a l’autorització ho demani.

S´ha avançat la prohibició de fer foc

22

NOTÍCIES DEL SECTOR

La VIII a edició del premis de fotografia de l´ASAB es varen fallar a final

d´any. Ens plau poder-vos ofe-

rir les fotografies guanyado-res en els dos temes que es demanen: treballs apícoles i flora apícola

resultat de la VIII edició dels Premis ASAb de fotografia

l 1er Premi Treballs Apicoles: Una cullerada de mel (Carme Vidal)

l 2on Premi Treballs Apicoles: Sorpresa (Albert Segura)

l 3r Premi Treballs Apicoles: Omplint el magatzem (Miquel Vivet) l 3r Premi Flora Apícola: Omplint el magatzem (Miquel Vivet)

l 2on Premi Flora Apícola: Abelleta (Francesc Hernandez)

l 1er Premi Flora Apícola: Flor de cirerer (Pere Fite)

Febrer 2012 • NÚMERO 26

2323

wEB REfRANyER ApíCOLA

CatalàGener sense gel, any de mel

Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany

Castellàes una verdadera abeja(Es diu de les persones actives i treballado-res)

GallecO que cría abelleita come da mel can-ta queira

JMN

www.abeillesentinelle.net

l Pàgina web creada per la l´UNAF, la Union Nationale de l´Apiculture Française , en la seva campanya en contra dels transgènics.El manifest que considera l´abella com a símbol de la salut del medi ambient té com a objectiu la protecció de la ma-teixa apicultura, la biodiversitat i els con-sumidors front al lobby dels OGM.La campanya es basa en demanar a orga-

nismes, organitzacions, administracions i als ciutadans en general la seva participació signant la carta: l´Abella sentinella del me-di ambient. Podeu trobar tota la informació als enllaç www.ogm-abeille.org, que és on es recu-llen també les adhesions a aquesta cam-panya.

Joaquim Ma Nubiola

24

pLANTES MEL·LífERES

Castanyer d’Índia Aesculus hippocastanum L.

l DescripcióArbre ornamental de mida gran (20-30 m d’altura), cadu-cifoli. Fulles disposades de for-ma oposada, amb un limbe dividit en cinc-set folíols oblan-ceolats de marge dentat, que surten d’un mateix punt (Pal-maticompostes). Flors blan-ques, reunides en branques erectes (Panícula), amb cinc pètals i 5-9 estams. Els fruits són càpsules esfèriques i es-pinoses, que en obrir-se mit-jançant tres valves deixen anar 1-2 granes brunes i lluents,

que recorden les castanyes ve-ritables.

l HàbitatEl castanyer d’Índies es planta sovint en jardins i avingudes, apreciat per la seva ombra. És originari dels Balcans i les mun-tanyes de Grècia.

l Període de FloracióFloreix de forma abundant du-rant gairebé un mes a l’abril o maig. Les flors, després d’haver segregat el nèctar i produir pol·len, mantenen els seus

pètals persistents durant algu-nes setmanes; en aquest perío-de les abelles ja no visiten les flors d’aquesta planta.

l Interès apícolaÉs una espècie molt atracti-va per a les abelles, ja que se-greguen molt nèctar que conté un contingut de sucres d´entre el 40-70%. També produeixen pol·len molt abundant, de co-lor vermellós. La mel del cas-tanyer d’Índia és de color clar, gens aromàtica i cristal·litza en cristalls gruixuts.

l etnobotànicaEl castanyer d’Índia te propie-tats vasoconstrictores i s’ha utilitzat per calmar el dolor de les hemorroides.També se’ l cons idera as-tr ingent i anti inf lamatori . S’administra en forma de tin-tura, que s’obté a partir de les castanyes.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia Vegetal,

Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu

De l´1 de març al 31 de maig

C/ Perpendicular Besos II, nau 208105 Sant Fost de Campsentelles

BarcelonaTel. 93 564 79 29Fax 93 570 20 26

comercial@apiglass.net

NovaAdreça

26

CÒMIC

pETITS ANUNCIS

Àlvar Nogueraeternitat

Joaquim Ma. Nubiola.

SOpA DE LLETRES

Sopa de lletres núm. 26: Busqueu 10 escriptors catalans Sol·lució a la núm 25: 10 Oceans i mars del món

eiXAMs seleccionAts

Es fan eixams seleccionats per encàrrec.

AntoniAresté.Tel.609102739

eiXAMs

Per a apicultors. Venc eixams amb reina

jove de l´any, marcades a sol·licitud del

client.JoaquimMaNubiola.Tel.977639

006

rUscos lAYens

Es venen arnes tipus Layens, ben conser-

vadesiabonpreu.Tel.973186077/

617236965

Mel de Mil Flors i de tiMÓ

Venc mel de mil flors i de timó. Genaro

Vàzquez.Tel.609848175o972534

021

per estrenAr A preU de seGonA MÀVenc desoperculadora de cadenes (au-tom.),extractorde8quadres(reversi-ble), banc desoperculador de 1,50 m i carroportabidons.Maite.Tel.652320525

nUclis lAnGstrotHEs fan nuclis amb reines seleccionades. Sadurní.Tel.659040784oMaiteTel.652320525

cAiXes lAYensVenc 200 nuclis i 100 caixes Layens, en perfecteestat icaixanova.Sergi.Tel.936852345o626904101

Venc Bidons Venc bidons de 300 kg per a mel od´altresproductes.Francisco.Tel.973308255

nUclis lAnsGtrotHVenc nuclis Langstronth de 5 quadres i

reinesfecundadesdel´any.Tel.609848175obé972534021

propolisVenc pròpolis o tintura de pròpolis. Jordi Planellas.Tel.610290858

VArisVencbidonsINOX,marcaTHOMASambtapa , de 500 kg de capacitat; gabinets elèctrics 220w per desopercular qua-dres; olles de fang de 500 g de capaci-tatialimentadorscircularsNICOT.JosepMoradell.Tel.649192476

cAiXes lAYensVenc 12 caixes LAYENS. Preu a convenir. Interessatstruqueual938648397ipre-gunteu per Santiago Escutia.

nUclis lAnsGtrotHVenc nuclis Langstroth amb reines fe-cundades de l´any. Interessats truqueu altel.93.8993159.SalvadorMallofré.

cAiXes lAYensVenc de 40 a 50 arnes Layens. Interes-satstruqueualtel.973.1050669.

Venc 3 MitGes AlcesLayens de 12 quadre. Preu a conve-nir. Interessats truqueu al telèfon: 93.8320355.

prepAro eiXAMsPer a la propera temporada. Albert 616 255 441

Venc MelD´acàcia, alzina, bruc, milflors i castan-yer. Albert 616 255 441.

Venc rUscosVen35ruscosdemodelLayens/Dadantitambé material apícola. Preu a convenir. Interessatstruqueualtelèfon938094087o636112886.JoanQueralt.

I C I F I C A P C CA C A N T A R T I CT E H S A I R D T UL W F A p I N O R LA C E B R I E S A CN I G E R C G A R IT R A R M O R T U T I N O I L W E S I LC U C N F I C U P A I R O G G A I L E B

X P E D R O L O B YO I O N O L D H S RR S M M D A L V E XM P L A O B N U G WO O T F R R G D A SI Z N K E A I U R HX S Y C D B G A R CT D G R A B Q A A WI P E X X D R O L AI V I C A T A L A L

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic). POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

�������������������������������� ����� �� ������ �����

����������������������������

������� ������������������������� ������������