Butlletí CC - 1

NÚM 86 / JULIOL 2016

CC BUTLLETÍ DE LA

COMUNITAT CARMELITANA

DE BADALONA

Butlletí CC - 2

COMUNITAT

CRISTIANA CARMELITES

Carrer Sant Miquel, 44

BADALONA

e-mail: badalona@carmelcat.cat

www.carmelcat.cat/badalona

APORTACIÓ ANUAL: 5 €.

Els articles que es publiquen en aquest Butlletí expressen únicament

l’opinió dels seus autors

Toni Antoja Joan Badia, ocd

Agustí Borrell, ocd Àngel M. Briñas, ocd

Agostinho Castro, ocd Francesc Costa

Enric Duran

Isidre Ferreté Enric Masdeu

Xavier Miró Salvador Not

Núria Perera M. Pilar Serra

Han col·laborat en la redacció, correcció

edició i distribució d’aquest número:

Butlletí CC - 3

CC NÚM. 86- ANY XXI - JULIOL 2016

Pòrtic

Som al bell mig de la novena de la Mare de Déu del Carme. Realment és Ella qui ens

obre cada dia les portes de casa seva per acompanyar la nostra pregària, per aplegar-nos

al voltant de la taula del seu Fill i per sentir-nos estimats tal com es va sentir ella estimada

quan Déu la va escollir per incorporar-la al seu projecte d’amor incondicional. És aquí, a la

casa de la Mare, on els fills aprenem a ser millors germans. I com l’amor de les mares no

exclou ningú dels seus fills, a casa seva també aprenem a estimar com ella va aprendre a

estimar, és a dir, a l’estil de Déu.

Som a punt de felicitar la Mare que sempre ens mira des del seu cambril mostrant-nos

el seu Fill com l’amic veritable, el company fidel, el guia experimentat. El proper dissabte,

dia 16, sentirem el caliu de família que solament la mare pot aconseguir. I li recordarem

els bons moments que hem passat aquí, al seu costat, al llarg de tot el curs. Ens sentirem

cofois dels preparatius i de les festes de Nadal, de Pasqua i de Pentecosta. Amb el seu

somriure de complaença escoltarà l’esforç del tots els grups de la comunitat per viure els

valors de l’evangeli del seu fill. I l’envairà un batec de joia recordant com la seva casa va

quedar envaïda de la generositat de tantes persones que volien d’una manera o altra aju-

dar els confinats en camps de refugiats.

I la Mare ens allargarà aquell dia el seu cor en l’escapulari per dir-nos que ella sempre

hi és per eixugar les nostres llàgrimes, per amorosir les nostres iniciatives, per gaudir del

silenci amb ella. I en dirà a cau d’orella que el seu Fill és viu, que l’Esperit també vol trans-

formar les nostres vida, que les meravelles de Déu d’altres temps també avui són una rea-

litat que les experimenten els qui deixen de banda l’arrogància, fan servir la senzillesa i

porten l’esperança al seu voltant.

Sí, necessitem felicitar la Mare i dir-li que el nostre cor batega d’agraïment. Tanmateix,

no solament hem d’omplir-la de lloances, sinó que també hem de saber callar i escoltar la

saviesa amorosa de la Mare. I tornarà a xiuxiuejar ben poques coses: estimeu Jesús, esti-

meu-vos tots, no us deixeu portar sinó pel perdó i la misericòrdia.

FELICITATS, MARE DE DÉU DEL CARME.

Angel M. Briñas, ocd

Butlletí CC - 4

El concepte de misericòrdia

A la butlla ”El rostre de la misericòr-dia” (MV) el papa Francesc afirma:

«Jesucrist és el rostre de la misericòrdia. El misteri de la fe cristiana sembla trobar en

aquestes paraules la seva síntesi. Tal mise-ricòrdia es va fer viva, visible i va aconse-guir el seu clímax en Jesús de Natzaret…

En la plenitud del temps, Déu va enviar el seu Fill, nascut de la Verge Maria (Gàlates

4,4), per a revelar-nos de manera definiti-va el seu amor. Amb la seva Paraula, els

seus gestos i tota la seva persona, Jesús revela la misericòrdia de Déu» (MV 1). Ne-cessitem, continua el papa, i això és im-

portant, «contemplar el misteri de la mise-ricòrdia».

La misericòrdia és font d'alegria, sere-

nitat i pau, és condició de la nostra salva-

ció, és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat; misericòrdia, és l'acte

últim i suprem pel qual Déu ve a nosaltres; misericòrdia és la llei fonamental que viu

en el cor de cada persona, quan veu amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida; misericòrdia, és el camí que

uneix Déu i home, perquè ens obre el cor a l'esperança de ser estimats per sempre,

malgrat la limitació dels nostres pe-cats» (MV 2).

Testimoniatge de l'Església

El que diuen els evangelis sobre Maria

ha quedat gravat en el cor dels fidels de tots els temps i ha trobat un gran ressò en

l’espiritualitat cristiana. Així, els testimonis

P. Agostinho Castro, ocd

Butlletí CC - 5

del Nou Testament han creat una tradició

viva que perdura fins als nostres dies en les oracions i representacions marianes.

Sant Ambròs, en el seu comentari a l’-evangeli de sant Lluc, va trobar l'expressió

teològica “model de l’Església” per a quali-ficar Maria. La litúrgia, va prendre aquesta afirmació: «Com a Mare del Redentor, és

també mare dels redimits, en l'ordre de la gràcia». L'Església va aprendre a veure

Maria com a testimoni i model i, alhora, com a creació especial de la misericòrdia divina. Només misericòrdia, gens de pecat.

En Maria veiem el pla original del creador i alhora l'ésser humà redimit. En un món

secularitzat com el nostre, Maria continua tenint influència com a model i ideal de

l'ésser humà. Maria personalitza l’evangeli de la misericòrdia de la manera més pura, i per això, més bella.

Prendre Maria com a model resplen-dent d'una nova cultura de la bellesa i de

la misericòrdia de Déu, és un desafiament per a l'Església i per al món. De fet podem

qualificar Maria, amb tota la raó, com a tipus i model d'una cultura renovada de l’espiritualitat cristiana i de la misericòrdia.

Amb el Magisteri de l'Església afirmem que Maria no només és tipus i model, sinó

també intercessora misericordiosa per a l'Església i per als cristians. Per això, a la

més famosa i coneguda pregària mariana

de l’«Ave Maria», que remet a les salutaci-ons de l'àngel i d'Isabel a Maria, s’hi afe-

geix «pregueu per nosaltres peca-dors» (S . XV). Però, com és natural, nos-

altres no col·loquem Maria a la mateixa alçada que Jesucrist ni, si més no, en competència amb Ell. Maria viu entera-

ment la misericòrdia de Déu, com nosal-tres, i en dóna testimoni. A Jesús per Ma-

ria: «feu el que Ell us digui»… Perquè, nosaltres els catòlics, no adorem Maria; només Déu és digne ser adorat. Però la

venerem, la imitem (virtuts marianes…). Maria ens diu i és testimoni que l’evangeli

de la misericòrdia divina de Jesucrist és el millor que se’ns pot dir i el millor que po-

dem escoltar, i alhora, el més bell que pot existir perquè és capaç de transformar-nos i de transformar el nostre món tan fretu-

rós de pau, alegria, tendresa, bondat…

A nosaltres ens correspon practicar la

misericòrdia, viure-la i donar-ne testimoni de paraula i obra. «Obres vol el Se-

nyor» (Santa Teresa).

Aquest article és una part del que ha publicat el P. Agostinho Castro, amb el mateix títol, al “Boletim de Espiritualidade” dels Carmelites Descalços de Portugal (núm. 21 / Maig de 2016)

Butlletí CC - 6

Fa uns dies que a l’església hi hagut moviment de paletes, pols i força soroll; el motiu: la re-

habilitació de la capella del Santíssim.

L’obra ha consistit en tancar la capella, tot racionalitzant espais i volums per donar capacitat al seu interior a una cinquantena de persones; i a la vegada fer un espai acollidor i que faciliti el recolliment i la pregària.

S’han aprofitat elements constructius, s’ha actuat sobre les humitats que hi havia als sòcols

de les parets i a l’enrajolat del terra, i a la vegada s’ha reforçat la presència de les pintures al

fresc existent. També s’ha dotat a la capella de moderna il·luminació per leds i instal·lacions elèc-triques per al seu ús; s’han recuperat lluminàries de les parets amb la seva rehabilitació, i s’ha ins-

tal·lat un nou sistema de so. Els responsables de la rehabilitació, la direcció d’obra i d’execució juntament amb la construc-

tora, esperen que aquest espai agradi a tota la comunitat, i que a la vegada el gaudeixin.

Salvador Not

Més obres

Acabades les obres de la capella del Santíssim, van començar les del pati. Tot i que la pista es va arreglar tot just fa uns quatre anys, s’havia anat dete-riorant la seva superfície per un defecte de construcció. Ara, s’ha refet tota aquesta part malmesa, la qual cosa va obligar a tancar el pas pel carrer de Mar durant unes setmanes.

Butlletí CC - 7

Sempre havíem pensat que la capella del Santíssim formava part del projecte inicial de l’arquitecte Enric Sagnier per a l’església actual, inaugurada l’any 1925. Però, segons ens explica l’Ignasi Banús, antic membre de la Joventut Carmelitana, la decisió d’obrir aquesta capella es va prendre aprofitant la reparació dels danys de l’església ocasio-nats durant els anys de la guerra.

Buscant a l’arxiu del convent hem trobat els esboços i pressupostos de l’obra, datats l’any 1944. Són del constructor Rafael Pa-drós de Badalona (4.970,00 pessetes) i Clau-di Rius de Barcelona, casa especialitzada en art religiós (54.050,00 pessetes).

Per guanyar aquest nou espai per a l’es-glésia es va ocupar una part de l’antiga sala d’actes que va quedar escapçada per la part de l’escenari, que va quedar reduïda al for-mat que ara coneixem.

L’entrada actual de la capella estava aleshores tapiada i tenia adossat l’altar de sant Josep, de manera similar al del Nen Jesús de Praga. Quan es va obrir la nova ca-pella del Santíssim, l’altar de sant Josep es va situar en la posició actual.

E. Masdeu

Butlletí CC - 8

"PARES CARMELITES, DIGUI'M..."

Amb aquestes paraules, en Carles Perarnau donava la

benvinguda als qui telefonaven al convent de Badalona. Certament, aquesta tasca la va exercir els darrers vint

anys, juntament amb la vigilància de la porteria. Per a les generacions actuals en Carles era el senyor

gran i afable, que atenia les persones que entraven i pre-

guntava l'objecte de la seva visita. Però per a la gent que portem més anys en aquesta comunitat, el recordem com algú actiu, que participava en els grups de la casa. Fins fa

pocs anys, era el monitor de la missa dominical de dos quarts d'una; sempre constant i puntual en fer aquest ser-

vei. En totes les activitats de la nostra comunitat, trobàvem en Carles i la seva esposa, la Carme Segarra, amb la qual formaren una parella acollidora, afectuosa i entranyable.

Va ser un home senzill, orgullós de la seva família, amant de la bona taula, afeccionat a la fotografia i sempre

amable amb tothom. Després de la mort de la Carme, els seus fills i nets li donaven afecte i companyia, i tot i que la trobava a faltar, pal·liava la seva soledat fent passeigs amb el caminador pels carrers del barri, tot parlant amb uns i altres o esperant algun

dels fills per anar a fer alguna gestió. Ha viscut discretament i ha mort igual: sense patir ni donar cap feina, com ell volia. Déu l'ha escol-

tat. El trobarem a faltar, segur, però ens consola el fet que ja està amb la Carme a la casa del Pare.

El seu comiat va ser a la nostra església. Era plena de gom a gom. El veïnat i la gent de la nostra comunitat, juntament amb l'alcaldessa de Badalona, que va voler acomiadar a un bon amic, van

acompanyar la família en la missa concelebrada per diversos frares del Carmel. Unes paraules senti-des i emotives del seu fill van posar punt final a la cerimònia en el si de la seva comunitat. Ha estat una bona persona i hem de donar gràcies a Déu per la seva vida. Descansa en pau, amic meu!!

I SI PARLEM UNA MIQUETA DELS NENS?

Carles Perarnau

Quan jo era petit i anava a l’escola, a més de les assig-natures d’aritmètica, geografia, història, gramàtica, etc., per a poder arribar ser un home el dia de demà, també hi havia una assignatura que servia per al ma-teix, i aquesta es deia simplement URBANITAT. Avui dia sembla que aquesta assignatura ja no existei-xi, les escoles se la passen per alt i, siguem francs, la majoria de pares, per desgràcia, també. No vull dir amb això que les criatures hagin d’anar pel carrer sa-ludant a tothom o quelcom per l’estil. Però encara que els temps hagin canviat molt, s’haurien de seguir unes certes normes d’educació primària, principal-ment per part de les escoles i educadors. Tampoc hem d’arribar a una educació tirànica, estil militar, com aquells temps passats, que al entrar a classe et feien saludar amb el braç alçat, però, això sí, abans teníem molta cura en que els nens fossin educats.

Sóc conscient que la majoria de vosaltres, directa-ment o indirectament em coneixeu. Estic per les tar-des a la porteria del convent dels P. Carmelites per on passen per fer diverses activitats moltes criatures du-rant la setmana, uns més petits, els altres més gran-dets. La majoria vénen sols i bastant abans que es comenci l’activitat, ja que pleguen a les 5 d’escola i la catequesi comença a les 6. Dic majoria, perquè ara molts d’ells ja quan entren diuen “Bona tarda”, “Déu vós guard” o simplement “¡Hola!”, cosa que temps enrere no feien. Però entre alguns pares, avis i fins i tot jo mateix, a força de dir-ho, ja han agafat aquest hàbit de bona educació. Es una llàstima que tan petita cosa es trobi a faltar a qualsevol lloc, i també que encara n’hi hagi tants que els faci falta. Ja sabem que avui la vida és molt accelerada i gairebé no hi ha prou temps per gaire coses, principalment els pares que treballen tots dos, però les escoles haurien de trobar un petit racó per a aquesta tasca. ¡Quin buit se sent quant un nen entra i no diu res!

Publicat al Butlletí CC, núm. 3. Abril-maig de 1995

M. Pilar Serra

Butlletí CC - 9

HOMES I DONES DEL CARMEL

-37

Els carmelites s'escampen per Europa

quan els conflictes amb els sarraïns a Terra Santa provoquen una migració paulatina dels

eremites establerts al Mont Carmel. S’asse-ssenyala l’any 1238 com a data aproximada

de l’inici d’aquest èxode. Les primeres funda-cions es van fer a Xipre, Sicília, Anglaterra i França.

Desitjós de seguir l’exemple d’aquests carmelites vinguts d’Orient, Avertano va en-

trar a l’orde com a germà convers. Aviat va destacar per les seves virtuts que va exercir a tots els convents on va viure. Així es pot

llegir al Catalogus Sanctorum dels carmelites, la redacció del qual està datada entre finals

del segle XIV i principis del segle XV. Segons el catàleg, Avertano va néixer a finals del se-

gle XII a la diòcesi de Llemotges (França), en un lloc que no s’ha pogut identificar. Mancat d’estudis, però amb una gran voluntat, va assimilar ben aviat l’esperit del Car-

mel, en la seva doble vessant contemplativa i activa. L’orde, aleshores, vivia uns moments dolços. Acabava de veure confirmada la Regla de Sant Albert amb algunes adaptacions que

van permetre la seva adaptació com a orde mendicant. Això va permetre Avertano a pele-grinar per diferents santuaris d’Itàlia.

És en aquest context que Avertano coneix Romeo, un altre carmelita ingressat com a germà llec, de poca instrucció i molt devot de Maria, afeccionat com ell a pelegrinar d’un santuari a l’altre. Amb ell va a Terra Santa i a Roma (la paraula romeu ve precisament dels

pelegrins que anaven per la via “romea” a Roma). Se suposa que aquest tal Romeo en realitat es deia Enric però que era més conegut

popularment amb aquest sobrenom a causa de les seves romeries. Els dos carmelites van morir l’any 1380, amb pocs dies de diferència, a l’hospital de Sant Pere de Lucca a causa d’una epidèmia contagiosa. Aviat van rebre la veneració d’altres

caminants i de gent pietosa que visitava la seva tomba a la recerca de miracles. Aquests dos religiosos que van anar plegats en molts moments de la en vida, també

reposen junts en una mateixa tomba a l’església dels Sants Paulí i Donat de la ciutat italia-na de Lucca.

Van morir amb pocs dies de diferència a causa d’una epidèmia

Butlletí CC - 10

Catequesi d’Adults

ELS ESCRITS D’UN MISSIONER CRISTIÀ Des de l’instant del seu trobament amb Crist, tan inesperat i sorprenent, Pau se sent enviat a anunciar la bona nova de l’evangeli. Per a ell, creure en Crist comporta necessàriament fer-lo conèixer per tot arreu. Per això es dedica plenament a la missió. Co-munica a jueus i no jueus la seva pròpia experiència per fer saber a tothom que la vida i la salvació arri-ben per la fe en Crist. Amb la seva paraula enèrgica i amb la seva acció decidida va fent possible que moltes persones entrin en contacte amb el Crist vivent. Amb els qui acullen el seu testimoniatge a cada ciutat, forma una comu-

nitat cristiana, de la qual ell se sent responsable, amb sol·licitud i afecte. No es limita al primer anunci i a posar els fonaments de la comunitat, sinó que vol tenir cura del seu creixement, vol vetllar per tots els qui la formen i acompanyar-los en el seu procés de coneixement del Crist.

Tanmateix, aviat comprova que no és un objectiu fàcil. En més d’un lloc es veu obligat a anar-se’n abans d’hora per les persecucions que pateix. D’altra banda, no atura en cap moment la seva acció evangelitzadora i va formant noves comunitats, de tal manera que aviat li resulta difícil continuar en contacte amb totes les comunitats. Sobretot quan es produeixen dificultats serioses, mira de fer-s’hi pre-

Els escrits més antics del cristianisme són les cartes de sant Pau. L’apòstol ha passat a la història sobretot gràcies a aquests documents que són un reflex del seu pensament i de la història de les comunitats cristianes en el segle I. Les cartes són un testimoni privilegiat del compromís i la força amb què vivien els cristians dels inicis, com també dels seus problemes i conflictes, tant interns com externs. Hi trobem orientacions pràctiques de vida evangèlica, al mateix temps que formula per primera vegada elements essencials de la fe cristiana que van acabar formant part del Nou Testament.

Un total de tretze cartes s’obren amb el nom de Pau com a autor, de vegades al costat d’a-tres col·laboradors. Han estat compostes en llocs diversos i en situacions variades. La majoria se-gurament les va redactar ell mateix, d’altres algun ajudant recull el seu dictat o les seves idees, en algunes afegeix una nota manuscrita per certificar-ne l’autenticitat.

Agustí Borrell

Butlletí CC - 11

sent per resoldre els dubtes i els malentesos, per retornar la pau a la comunitat o per aprofundir la formació cristiana dels nous creients. I quan això no és possible, hi envia algun col·laborador o bé recor-re a les cartes. Són el recurs que li queda per man-tenir la relació amb les comunitats quan no pot anar-hi personalment.

Les seves cartes prenen sempre una volada ampla; a partir de qualsevol circumstància concre-ta, elabora una reflexió profunda, fonamentada sempre en la fe en Crist. O bé a l’inrevés: a partir de l’exposició de temes doctrinals, extreu conse-qüències directes per a la forma de viure dels cre-ients. Les cartes de Pau són una síntesi de teologia i pastoral, de teoria i de pràctica. De tan concretes esdevenen universals, vàlides per als cristians de tots els temps. Per a una lectura adequada i fructuosa de les car-tes, resulta interessant de conèixer tant com es pugui les circumstàncies concretes en els quals va ser escrita cada una d’elles. Ens hi ajuda en part el relat de Lluc en els Fets dels Apòstols, que a partir d’un determinat moment ressegueix les vicissituds de la tasca missionera de Pau. Allà podem observar quina és la praxi de Pau en el seu anunci de Crist quan arriba a una nova ciutat, com també conèixer molts detalls concrets de la seva relació amb les comunitats de Tessalònica, de Filips, de Corint, d’E-fes...

LES CARTES DE PAU

Les Cartes als Tessalonicencs

La primera als carta Tessalonicencs és la més anti-ga que es conserva. Hi expressa la seva alegria, per encoratjar la comunitat a continuar endavant en el camí iniciat i per respondre a algunes preguntes concretes que li han fet arribar. La Segona carta als Tessalonicencs continua par-lant del retorn del Senyor i el desconeixement de l’hora de la parusia; també hi és present l’e-xhortació a no deixar de treballar mentre vivim en el temps present. Les Cartes als Corintis

La comunitat més nombrosa i més activa de les que va fundar Pau era sens dubte la de Corint. La comunitat cristiana està marcada per l’ambient cosmopolita de la ciutat i en el seu interior aparei-xen aviat divergències i conflictes. Pau es manté atent a tot el que succeeix i mira d’orientar la fe i la vida dels cristians. Entre els temes de fons presents en les cartes als Corintis, destaquen la reflexió sobre l’eucaristia i la llarga exposició sobre la resurrecció dels morts, on Pau apel·la al nucli de la fe: «Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia». Enmig de tot, sobretot en la Segona carta als Cor-intis, Pau es veu obligat a dedicar unes quantes pàgines a la defensa de la seva condició d’apòstol, i a mostrar les característiques de l’apostolat cristià. La Carta als Gàlates

L’apòstol reacciona immediatament amb energia quan sap que darrere seu algunes persones han passat per la comunitat de Galàcia i han tergiversat el missatge evangèlic. Es tractava probablement de judeocristians que defensaven la necessitat de la Llei i del compliment de les normes jueves per aconseguir la salvació, començant per la circumci-sió, a la qual atribuïen una importància decisiva. El problema no afecta només al tema concret de la relació entre fe en Crist i Llei de Moisès, sinó que hi ha en joc la qüestió molt més profunda: si cal buscar la salvació a través de les obres o més aviat de la fe en Crist, si cal posar la confiança última en si mateix o bé en Déu. Un altre tema que ocupa un lloc preeminent és la llibertat dels cristians respec-te de la Llei i de tot allò que els pugui esclavitzar o

Butlletí CC - 12

pugui impedir-los de dur una vida adequada a la se-va condició de fills de Déu. La Carta als Romans

Per la seva banda, la carta als Romans ofereix un tractament molt més detallat d’aquests mateixos temes, amb una argumentació més calmada i més complerta. Pau considera la història de la humanitat des d’un punt de vista teològic i mostra com Déu s’ha mani-festat als pagans i als jueus, i com en realitat uns i altres l’han rebutjat i estan, doncs, sota el domini del pecat. Pau té interès a mostrar la universalitat del pecat i la incapacitat de l’home per a salvar-se, per poder accentuar la grandesa de la resposta de Déu: ha intervingut a través de Jesucrist per salvar tot-hom. En efecte, únicament per la fe en Jesucrist, Déu fa justos a jueus i a pagans. Ningú no ha meres-cut la gràcia salvadora de Déu: és un do gratuït per part seva, que ha arribat per Jesucrist. De mica en mica va desgranant i aprofundint qües-tions teològiques. Com sol fer en els seus escrits, Pau treu les conseqüències de la seva exposició doctrinal i convida els lectors a viure d’una manera adequada a l’anunci que han rebut. Cartes als Filipencs, als Colossencs i als Efesis

Aquests escrits paulins el formen les anomenades «cartes de la captivitat», escrites des de la presó que va patir a causa de la seva activitat apostòlica. La carta als Filipencs és la que té un caire epistolar més clar, amb abundància de detalls històrics i bio-gràfics, amb un llenguatge viu i confidencial, i amb poques elaboracions teòriques. No falten en la carta els fragments polèmics, on Pau emfasitza els seus orígens jueus, però hi contraposa la seva descoberta del Crist, que ara és l’únic que dóna sentit i esperan-ça a la seva vida. Tenen igualment un to fortament cristològic la Car-ta als Efesis i la Carta als Colossencs, molt relaciona-des entre elles. Crist hi és presentat com a únic Se-nyor de l’univers, i aquell en el qual Déu ha ofert la salvació a tota la humanitat, complint així el seu de-signi etern, que existia des de sempre però s’havia mantingut secret fins a la plenitud dels temps. Alho-

ra, aquestes cartes posen un èmfasi especial en l’ec-lesiologia: l’Església, de la qual formen part jueus i pagans sense distinció, és ara el cos de Crist, la seva presència en el món. Cartes a Filèmon, a Timoteu i a Titus

Al costat d’aquestes cartes a les comunitats, hi ha també quatre escrits adreçats a persones concretes. La més antiga és la breu Carta a Filèmon, on Pau li demana que aculli un esclau fugitiu, ara esdevingut cristià, com un germà. Les altres tres cartes, dues a Timoteu i una a Titus, són anomenades «cartes Pas-torals», perquè s’adrecen a uns dirigents de comuni-tats cristianes o «pastors» i perquè contenen indica-cions i consells sobre la presidència i l’organització de les comunitats. Un dels temes de fons és la defensa del «tresor de la fe» contra les falses doctrines que posaven en dubte la humanitat de Jesucrist. Un altre aspecte notable en les cartes Pastorals és que pressuposen unes comunitats cristianes que tenen ja una organit-zació considerable, amb uns ministeris o serveis de-terminats. El dirigent ideal d’una comunitat cristiana és aquell que es manté ferm en la fe rebuda i la transmet amb paciència i sense por, que alimenta aquesta fe per mitjà de l’aprofundiment de la parau-la de Déu, que està preparat per a defensar-la i do-nar, si cal, la pròpia vida, i que es desviu per la comu-nitat i esdevé amb la seva vida un model per als cris-tians que té confiats.

CONCLUSIÓ

La lectura atenta de les cartes de Pau ha de portar-nos a nosaltres, cristians del nostre temps, a refer-mar cada vegada més els fonaments de la nostra fe. El coneixement de la vida i el pensament del gran apòstol dels primers temps, i el contacte amb les inquietuds de les primeres comunitats cristianes se-ran sens dubte un estímul per a una renovació de la relació personal i comunitària amb el Crist, que ens ha portat la salvació gratuïta de Déu i que actua en nosaltres per mitjà del seu Esperit. El testimoniatge de l’apòstol, present a cada pàgina dels seus escrits, ens ha de portar a exclamar amb ell: «Ja no sóc jo qui visc, és Crist qui viu en mi» (Gàlates 2,20).

El curs vinent, el grup de Catequesi d’Adults llegirà i comentarà cada una de les cartes de l’apòstol Pau a les seves trobades quinzenals dels capvespres dels dimecres. Les trobades són obertes a tothom.

Butlletí CC - 13

a fons

La crisi que estem vivint a les portes d’Europa amb els refugiats siri-

ans és d’un dramatisme que no adjectius. De fet ens hauria d’av-

ergonyir profundament com a europeus perquè, si els valors d’Eu-

pa es caracteritzen per la llibertat, la igualtat, la fraternitat, l’ho-

spitalitat i la tolerància, en la mesura que els tenim fora de les nos-

tres fronteres i els excloem, no donem gens de testimoni dels nos-

tres valors bàsics, nascuts a Grècia, desenvolupats especialment en

la tradició cristiana i encara desenvolupats en la modernitat i la il·lustració particularment.

No podem anar donant lliçons de valors i lliçons de principis ètics des d’Europa si no obrim les

portes, si no acollim, si no som hospitalaris amb refugiats que han de marxar dels seus respec-

tius països per qüestions de guerra, de tirania o de despotisme. (Francesc Torralba. Primum vi-

vere. Catalunyareligió.cat)

No esteu sols. No perdeu l’esperança!

(Papa Francesc en la seva visita a l’illa de Lesbos)

El grup de Catequesi d’Adults de la comunitat, habitualment quinze persones, durant el primer tri-

mestre de l’any 2016 vam treballar el document del papa Francesc Misericordiae Vultus, la butlla que convoca al jubileu de l’Any de la Misericòrdia.

Es va treballar i debatre en l’àmbit de diàleg sobre el tema i al final, lògicament, es van comentar cada una de les catorze obres de misericòrdia (set d’espirituals i set de corporals). A la fi d’aquest treball ens vàrem dir: està molt bé parlar i debatre sobre la misericòrdia, però seria bo que això

ens portés a una actuació com a grup, ni que sigui puntual, per donar un contingut a les nostres conclusions. En conseqüència, vàrem acordar que a la propera trobada -16 de març- aportaríem propostes en aquest sentit. Per casualitat, la mateixa tarda del dia 16, abans de la trobada, a tra-

vés de l’aplicació WhatsApp, ens arribà aquest missatge:

“Acabo de hablar con Idomeni-Grecia para actualizar datos. Las necesidades que nos presentan y confirman de forma concreta son éstas (i seguia un llistat de roba i material). Todo en cajas de cartón manejables, monotemáticas, precintadas y claramente rotula-das en inglés.”

Era la crida des del camp de refugiats d’Idomeni, feta a través del “Rebost solidari de Cerdanyo-

la” (entitat vinculada a l'Església Baptista-Evangelista). Es va comentar a la reunió i, sense dubtar-ho, vam decidir afegir-nos a la crida i col·laborar-hi. Com si el mateix Déu ens ho hagués proposat: ”Volíeu fer una obra de misericòrdia puntual, aquí la teniu”.

Toni Antoja

Butlletí CC - 14

30/3/2016

Badalona va deixar ahir una de les

imatges més impactants de la campanya

de recollida de roba per als refugiats, im-

pulsada pel Rebost Solidari de Cerdanyola

i l’Associació Hesed de Figueres, amb el

suport dels Bombers de la Generalitat. Les

caixes de samarretes, abrics i bolquers van

superar totes les expectatives i no cabran

als tres camions que sortiran de Cerdanyo-

la aquesta setmana, juntament amb la roba

recollida en altres localitats. Els organitza-

dors asseguren que més de 3.000 perso-

nes van passar durant tot el dia d’ahir pel

punt de recollida que els Carmelites Des-

calços de Badalona van habilitar a la parrò-

quia.

Dos voluntaris d’aquest col·lectiu van

explicar que la resposta va ser “increïble”.

Per il·lustrar l’espectacular èxit de la cam-

panya mantenen que va caldre quintuplicar

el nombre de persones que van ajudar en

l’esdeveniment: “Havíem de ser trenta o

quaranta, però han vingut a ajudar-nos

més de 150 persones”. I van afegir que la

previsió era que la recollida durés de 9 h a

21 h, però es van veure forçats a treballar

fins a la mitjanit. “Segurament tindrem set-

manes de feina per classificar tota la roba i

enviar-la a un local que ens ha deixat l’Aju-

ntament”, manté Toni Antoja, un dels res-

ponsables de la campanya.

Alguns dels voluntaris de la campanya

eren membres de diverses entitats de la

ciutat que ja tenien previst col·laborar-hi,

però moltes altres persones s’han trobat

classificant roba en caixes o fent cadena

per transportar-les, quan la seva intenció

era només deixar-hi els vestits que ja no

feien servir. És el cas de Montserrat Rodrí-

guez, una veïna de la ciutat, que després

d’anar a dipositar la roba que no necessita-

va es va quedar a ajudar. Rodríguez es

mostra contenta pels resultats de la jorna-

da, i afirma que Badalona és una ciutat so-

lidària: “La gent del carrer ha demostrat

que està per la feina amb el tema dels re-

fugiats, a veure si d’allà dalt en prenen no-

ta”.

En un sentit semblant, un altre dels

responsables de la iniciativa, Joan Mas-

deu, va dir que les campanyes que surten

ARNAU GARCIA Badalona

La solidaritat desborda Badalona

La recollida de roba per als refugiats d’Idomeni supera totes les expectatives

Butlletí CC - 15

a fons

de les bases “són les que tenen més bona

rebuda entre la ciutadania”. Per il·lustrar

l’èxit de la jornada, Masdéu va posar de

manifest que es va haver de tancar la reco-

llida abans d’hora.

Queda feina per fer

Els dos responsables dels Carmelites

van deixar clar, però, que, malgrat que la

roba s’hagi quedat gairebé sense espai a

Badalona, seguirà sent necessària a Ido-

meni. De fet, encara no la van poder tras-

lladar ahir a Cerdanyola per ser transporta-

da amb els altres tres camions previstos.

Expliquen que potser caldrà prop d’una

setmana per empaquetar i classificar bé

tota la roba i guardar-la, però també que

farà falta llogar un altre camió per portar-la

a Grècia. En aquest sentit, demanaran aju-

da econòmica per llogar un quart vehicle.

Joan Masdeu va explicar també que

obriran un número de compte, que faran

públic a les xarxes socials, per obtenir re-

cursos per fer front a les despeses impre-

vistes del transport. A més, els mateixos

Carmelites no disposen de l’espai neces-

sari per tenir tota la roba guardada, i han

necessitat que l’Ajuntament els cedís un

espai abans de poder fer l’enviament. Mal-

grat tot, després de la jornada d’ahir, els

voluntaris es van mostrar optimistes i van

manifestar que “demanar un esforç extra

no hauria de suposar cap problema”.

Gent de totes les edats

“La gent més jove carrega caixes

amunt i avall, la més gran ordena la roba”.

Així és com Lluc Bultó, un dels voluntaris,

descrivia la feina de persones de totes les

edats i perfils socials durant la recollida de

roba d’ahir. La jornada va comptar amb la

presència de diverses entitats educatives,

tant esplais com escoles, així com altres

entitats de la ciutat de Badalona que hi van

posar el seu granet de sorra.

Butlletí CC - 16

21/4/16

T’ho comenten d’una manera absolutament normal. Són gent senzilla, honesta, sense pre-tensions. “Nosaltres, si només podem ajudar ni que sigui un sol refugiat, trobem que l’esforç ja ha valgut la pena”. Ens ho explica un dels membres de la comunitat dels carmelites des-calços de Badalona, que va entomar l’allau de material humanitari aportat per milers de ciu-tadans de Badalona i comarca, amb la sensibili-tat a flor de pell. D’aquella primera crida del Rebost Solidari de Cerdanyola, la campanya es va estendre per Badalona i encontorns, on la ciutadania, empesa per la solidaritat, que és un valor que sembla en alça, i per la ràbia (sí, rà-bia) de veure que els governs giraven l’esquena al drama de les persones refugiades, es va abo-car a l’hora d’aportar material i d’arremangar-se per omplir capses i més capses de roba, sa-bates, material sanitari… i traginar-les amunt i avall.

Les aportacions no s’aturaven. Es van haver d’engiponar la manera d’aconseguir caixes, dis-posar de més locals on anar guardant la crei-xent riuada de material i sumar moltes i moltes mans a la iniciativa. I no n’hi van faltar. Al con-trari!

Les coses de vegades tenen una explicació senzilla i lògica. Tal com m’explica un dels membres de la comunitat: precisament uns dies abans havien estat treballant a la cateque-si les obres de misericòrdia. I va ser quan es van assabentar de la campanya, amb unes per-spectives de desbordar entitats, locals i previsi-ons. I la lògica, tal com hem dit, va presidir les accions del nucli de persones que col·laboren en la catequesi i formen comunitat al voltant dels Carmelites Descalços. “Més que parlar i meditar, teníem al davant una oportunitat de posar en pràctica la misericòrdia, precisament amb milers i milers de refugiats que ho estan passant molt malament”.

Badalona envia el primer camió amb ajuda cap a Atenes i els camps de refugiats

Text i les foto d’Enric Duran

bon dia d’ANTONI BASSAS

30/3/2016 SÓN ELS CARMELITES de Badalona però també són un munt d’institucions i indrets del

país on la gent ha cregut que tenia el deure moral de donar un cop de mà als refugiats sirians d’Idomeni. Una vegada més, la gent s’avança als governs dels seus estats. Estem en guerra, ens repeteixen i, certament, els terroristes del mal anomenat Estat Islàmic ens

l’han declarat. Ara bé, una guerra es guanya amb armes però també amb moral. Si es-tem en guerra, per què ens desarmem? Per què no honorem els valors d’acollida d’una

societat que es presenta al món com més justa i més rica? Repetir la paraula guerra és un mal negoci perquè impedeix pensar amb claredat. Per sort, Europa és plena de gent

que confirma que el somni europeu val la pena.

Butlletí CC - 17

a fons

I van convertir-se en el pal de paller de l’op-eració d’ajuda humanitària. Tots heu vist segu-rament fotos als diaris o a les xarxes socials de material acumulat al pati situat al costat de l’es-glésia dels carmelites. Potser no n’heu vist tan-tes, però, de capses que omplien la mateixa es-glésia, en espais de la Penya, a Can Fornaguera, a la CACI, al Lola Anglada…

Tot i ser una iniciativa que es va generar es-pontàniament i es va escapar una mica de les mans dels primers promotors, es va saber re-conduir ràpidament per mitjà de milers de ciu-tadans de Badalona i comarca, que, desinteres-sadament, es van posar a disposició de l’organ-ització per al que fes falta. I mira que, de feina, n’hi ha hagut –i n’hi continuarà havent durant molts dies: encara s’han d’omplir dos camions més–. Fins i tot s’ha hagut de reclassificar el material que hi havia a les caixes. “És que, si no, generem un problema a destí. Si una persona necessita unes sabates del 41, cal que sigui fàcil trobar-ne la parella, i no que obris una capsa plena de bufandes que no hi té res a veure. Prou que s’esforcen els que estan sobre el ter-reny perquè, amb tota la bona intenció, des d’aquí els compliquem les coses”. I sí, van repe-

tir la feina, i van classificar les capses d’una ma-nera més pràctica.

El pinyol d’aquest procés, la dotzena de membres de la comunitat constituïda al voltant de la parròquia dels Carmelites Descalços, estan molt i molt agraïts a les persones que s’han mo-bilitzat per donar un cop de mà –i es mostren molt contents per l’enorme quantitat de ciuta-dans que estan treballant en pro de la solidari-tat–. Se’ls veu cansats però molt il·lusionats. Agraeixen, també, la col·laboració d’entitats, empreses… I la de l’Ajuntament de Badalona, que afirmen que els ha fet costat en tot mo-ment.

El camió amb remolc que ha sortit aquest dimecres carregat fins dalt de tot de material humanitari s’ha endut, més o menys, una terce-ra part del material que hi ha preparat. El nucli organitzador està molt content, a més a més, perquè, quan es van veure amb aquella quanti-tat enorme de material omplint locals i més lo-cals, i van fer una crida demanant diners por poder finançar el transport fins al seu destí, en dos o tres dies van sortir els diners per noliejar tres camions dels grossos per fer el transport

Butlletí CC - 18

fins a Atenes, i des d’allà, cap als camps de refu-giats sota demanda (aquí és on la previsió de la bona classificació és agraïda de tot cor pels ac-tors sobre el terreny).

Aquest cronista ha viscut una experiència sin-gular. L’interpel·lat ha estat ell, i sense paraules. Suposo que la crònica quedarà un pèl sentida, i he acabat carregant caixes, amb unes persones senzilles, sense ínfules de res, que en quatre ho-res han omplerts l’espai de càrrega d’un camió i el remolc amb ple de caixes, cotxets de nadó,

material d’acampada… Quan han carregat l’últim embalum, no s’han posat a fer crits d’alegria, però se’ls notava satisfets, amb aquell mig som-riure que delata la feina ben feta. Això sí, els ha fet il·lusió fer-se una foto plegats davant del ca-mió carregat. Feina feta al matí, i a la tarda, un altre cop als ‘Padres’, a classificar material. Que Badalona encara ha d’enviar dos camions més –com a mínim– per ajudar unes persones que fu-gen d’uns països on els maten i a les quals els governs han girat totalment l’esquena.

Badalona es bolca amb una campanya de recollida de roba per als refugiats

Milers de persones han respost a la crida de la iniciati-va solidària, que ara busca com transportar tot el material fins al camp d’Idomeni, a Grècia

REDACCIÓ, Badalona

31/03/2016

La comunitat dels Carmelites Descalços de Badalona es va

sumar fa una setmana a la iniciativa impulsada pel Re-

bost Solidari de Cerdanyola per recollir roba destinada

als refugiats del camp grec d’Idomeni. Mai se’ls hauria passat pel cap, això sí, que

tantíssima gent respondria a la crida: milers de veïns

s'han apropat durant els úl-tims dies per deixar roba i

ajudar a organitzar tant de material. Els últims dies de Setmana

Santa, abans que comencés la recollida, l'entitat ja va re-

bre quilos i quilos de roba i mantes. El mateix dia de l'i-

nici, el dimarts, els organit-zadors van haver de dema-nar que no portessin més

material, perquè no cabia al pati del col·lectiu, i demanar

mans per organitzar-ho tot. L'assistència de voluntaris no

va cessar, però tampoc la de

les donacions.

Naus, patis i fins i tot el Palau Olímpic

L'Ajuntament ha cedit el pati d'una vella escola, actual-ment en desús, per seguir

col·locant tota la roba que arribi. Encara que també

aquest espai ha quedat petit. Per això, altres col·lectius, com a empreses privades i

fins i tot la Penya, que ha ofert el Palau Olímpic per

allotjar part del material re-collit, han posat el seu gra

de sorra. El principal objectiu a dia d'avui, una vegada tancades

les donacions, és aconseguir una forma de transportar-ho

tot fins als camps de refu-giats. Cerdanyola, nucli de la

iniciativa, està també des-bordada. És per això que des de la comunitat badalonina

es demanen aportacions econòmiques, mitjans de

transport o caixes de cartró per poder continuar organit-zant la roba i enviar-la.

Butlletí CC - 19

a fons

1/4/16 La comunitat Carmelites Descalços de Badalona

va realitzar aquesta setmana una campanya per

recollir material per enviar-ho als refugiats que

es troben a Grècia.

Gràcies a les xarxes socials la recollida va ser tot

un èxit, fins i tot abans d’aquest passat dimarts,

dia de la recollida, la comunitat va començar a

rebre material. Dimarts, la solidaritat es va des-

bordar tant que els organitzadors de la recollida

van demanar que no s’aportés més material i es

va fer una crida per buscar voluntaris per classifi-

car el material rebut. De fet, el carrer de Sant

Miquel es va omplir durant tot aquest dimarts de

cotxes i furgonetes carregats de material. Els

Carmelites Descalços de Badalona van poder

omplir tot el pati de caixes amb tot tipus de ro-

ba, tendes de campanya, objectes d’higiene, pe-

tites joguines i material per a nadons. La solidari-

tat va ser tant gran que el material va convertir-

se en muntanyes i muntanyes de bosses i caixes

que s’amuntegaven per tot arreu. Des de la com-

unitat es calcula que més de 3.000 persones van

participar a la recollida. Dimecres es va comen-

çar a traslladar el material a l’antiga escola Lola

Anglada i es va fer una crida de voluntaris per

traslladar-ho.

Un cop classificat aquest material s’enviarà al

Rebost Solidari de Cerdanyola i després s’enviarà

amb camió fins a Grècia, tot i que des dels orga-

nitzadors han reclamat ajuda econòmica perquè

cada camió que s’envia té un cost d’uns 4.000

euros, tot i que també estan treballant amb el

cònsol de Grècia per tal d'aconseguir un avió

Hèrcules del govern espanyol.

Proactiva Open Arms ja ha ajudat a més de

143.000 refugiats Ara fa sis mesos que l'ONG de

Proactiva Open Arms treballa a l'illa grega de

Lesbos en el rescat d’embarcacions carregades

de persones que fugen de la guerra i la violència.

Proactiva ha ajudat a arribar amb seguretat a la

costa grega fins a 143.358 persones, de les quals

10.273 navegaven en embarcacions a la deriva,

475 havien caigut a l'aigua i 9.067 havien quedat

atrapades en penya-segats. Gràcies a una cam-

panya de 'crowdfunding', l’ONG de Badalona pot

comptar amb un equip permanent de 14 perso-

nes, 3 embarcacions de rescat, 4 motos aquàti-

ques i equipament professional. Entre els volun-

taris i voluntàries hi ha patrons d'embarcació,

pilots d'helicòpter, metges especialitzats en

emergències, bombers i altres professionals del

mitjà. Proactiva protagonitzarà el proper pregó

de les Festes de Maig.

Foto: La local. Ràdio Tiana

Butlletí CC - 20

Treballar la misericòrdia

té conseqüències. L’ex-traordinària resposta que ha

tingut la recollida de materi-al pels refugiats té l’epic-

entre en el grup de cate-quesi d'adults de la comuni-tat dels Pares Carmelites.

“Volíem concretar les obres de misericòrdia en una ac-

ció i va arribar la proposta del Rebost Solidari de Cer-

danyola de recollir material per enviar al camp de refu-giats d'Idomeni”, explica To-

ni Antoja.

La idea inicial era contri-buir a omplir un tràiler i

concentrar la recollida a Ba-dalona en un únic dia, el 29

de març. La resposta va co-mençar a arribar Dimarts

Sant i ja van omplir una sala de material. El resultat ha estat que s’ha recollit roba i

altres útils per omplir tres tràilers. Els voluntaris van

fer una feina ingent, classifi-cant, empaquetant i emma-gatzemant.

“Ens sentim molt orgullo-sos i satisfets de la resposta

massiva. Tots estem units en aquest esforç de solidari-

tat i pau que sorgeix de les

nostres esglésies baptistes”,

ha manifestat el pastor evangelista, José A. Cuenca.

Ja han marxat camions amb material cap a Grècia,

però els organitzadors ad-meten que el recollit a Ba-dalona no es pot lliurar a

Idomeni per la capacitat de les ONG sobre el terreny i

estan buscant on es podria ressituar. De moment, han endegat una campanya de

recollida de fons econòmics per poder pagar el trans-

port.

Cuenca també es felicita

pel ressorgiment de “l'esperit d'entesa i recupe-ració del diàleg” que s’està

concretant en l’organització d’una trobada inter-

religiosa animada per Justí-cia i Pau-Badalona. Allà

“podrem manifestar la nos-tra vinculació com a éssers humans, el nostre respecte,

valors, rebuig a actituds ra-cistes i xenòfobes i anunciar

el nostre missatge de pau, justícia i reconciliació des de cadascuna de les òpti-

ques religioses existents”, detalla el pastor Cuenca.

Solidaritat ecumènica Resposta massiva a la crida dels carmelites

per recollir material pels refugiats

Butlletí CC - 21

La comunitat dels carmelites descalços

de Badalona i centenars de voluntaris no han parat de treballar des d’aquell 21 d’-

abril en què va sortir el primer dels cami-ons amb destinació cap a Atenes i els

camps grecs de refugiats carregat amb ma-terial d’ajuda humanitària. Les capses que omplien la mateixa església dels carmeli-

tes, espais de la Penya, Can Fornaguera, la CACI, el Lola Anglada… s’han anat canalit-

zant amb l’esforç d’unes persones carrega-des de generositat, sentiment solidari i, també, de capacitat de mobilització i d’o-

rganització.

El segon tràiler carregat de material per

a les persones refugiades va sortir ahir de les instal·lacions de l’empresa Fornaguera

i, a més a més, tres vehicles més van anar cap a Cerdanyola carregats de caixes per completar la càrrega d’un tràiler que sortia

d’aquesta població vallesana noliejat pel Rebost Solidari.

I l’última remesa de material amb ajuda

humanitària per als refugiats dels camps grecs ha sortit aquesta tarda de Badalona.

Cap als volts de la una del migdia el darrer tràiler ha arribat a Can Fornaguera per re-

collir el prop d’un miler de caixes que enca-ra quedaven per enviar, i que ja estaven a punt per ser carregades al camíó.

La gent de la comunitat dels carmelites descalços de Badalona i centenars de vo-

luntaris han dut a terme els darrers dies una feinada de por per poder canalitzar tot aquest material. Una allau de solidaritat i

generositat que va desbordar al seu mo-ment totes les previsions. Avui, alguns d’-

ells es feien la foto davant del darrer camió per endur-se un record del que ha estat un

nou exemple de solidaritat, generositat i mobilització.

a fons

Enric Duran Padrós

Butlletí CC - 22

Del primer al darrer dia de la campanya van passar sis setmanes d’intensa dedicació. Des d’aquí agraïm la col·laboració dels nombrosos voluntaris i voluntàries vinguts des dels llocs més impensats, moltes gràcies!

Foto: La local. Ràdio Tiana

29 de març Primer dia de campanya

4 de maig Sortida del darrer camió

Butlletí CC - 23

Dimarts, 22/3: Falta una setmana per l’inici de la campanya i la generositat de la gent ja ens ha om-plert el teatre amb bosses de roba i altre material.

Dimarts, 29/3: Col·lapse! Només així es pot definir la situació al final de la jornada. Una autèntica muntanya de més de dos metres d’alçada omple el pati del convent. L’arribada de cotxes i furgonetes ha estat contínua i en certs moments han arribat a bloquejar el carrer de Sant Miquel i dificultar el trànsit per Francesc Layret. Una cadena humana fet possible entrar fins al pati tot el que anava arribant. L’Associació de Veïns del Centre ens cedeix un espai temporalment.

Dimecres, 30/3: El pati presenta un aspecte al·lucinant. Comencem a ordenar el cafarnaüm que tenim davant. El diari Ara publica en portada una fotografia del pati. Això serà el detonant perquè la notícia s’escampi als mitjans. Dijous, 31/3: S’anuncien pluges per aquesta nit. El gran nombre de persones voluntàries són la clau per poder deixar buit el pati. Omplim una bona part de l’església i altres dependències. Amb furgonetes traslladem molt material a l’antic col·legi Lola Angla-da, cedit per l’ajuntament. Unes quantes caixes de Sant Adrià i Teià van a una nau que ens ha cedit el club Joventut. Durant tot el dia no han parat de venir mitjans de comunicació: gairebé totes les televisions catalanes i estatals, ràdio i premsa escrita han passat per aquí o han telefonat. Hi ha algunes crítiques, ja se sap. Moltes persones ens ofereixen diners per pagar les despeses que originarà el transport.

Divendres, 1/4: Aquesta nit ha plogut de valent. Cal refer moltes coses que amb la urgència no s’han pogut fer bé. Revisar caixes, etiquetar-les, emma-gatzemar-ho... El principal objectiu és trobar un lo-cal per concentrar-ho tot. El cap de setmana hi ha afluència de gent a les mis-ses hi ha calgut recol·locar els bancs, deixant espais de seguretat. Molts voluntaris han estat treballant des del primer dia. Estem molt cansats i deixem el cap de setmana per al repòs i la vida familiar.

Dilluns, 4/4: A primera hora del matí ja hi ha gent per continuar la feina. Volem deixar-ho tot més or-ganitzat de cara al trasllat a algun local. En visitem un a les Guixeres i un altre al carrer Progrés que ens cedeixen gratuïtament, però creiem que no s’ajust-en al que necessitem. Hi ha més propostes, però tampoc són viables.

Dimarts, 5/4: Continua la feina de formigueta de classificar i encaixar. Declinem participar en una tertúlia de Ràdio Ciutat de Badalona sobre els refu-giats. Els passem una nota excusant la nostra pre-sència, ja que no som especialistes en el tema.

Dimecres, 6/4: Un dia més de feina i recerca d’un local adequat. Telefonades, anades i vingudes, cai-xes amunt i avall. L’ajuntament ens cedeix l’antiga fàbrica del CACI. Demà l’anirem a veure. Rebem un comunicat de recolzament del P. Agustí Borrell, vicari general dels carmelites descalços.

Dijous, 7/4: A la tarda hem anat amb un regidor a veure el nou local que ens cedeix l’ajuntament. Una curiositat, mentre visitem el local, la grua municipal s’ha endut el cotxe d’un dels voluntaris...

Divendres, 8/4: Una nova jornada de treball intens. Hem hagut de plegar aviat per deixar l’església en condicions, habilitant una bona part de la nau cen-tral, de cara al culte del cap de setmana... Dissabte, 9/4: Un altre cap de setmana per recupe-rar forces. Hem traslladat al CACI tot el que hi havia dipositat a la nau de la Penya, que s’havia de buidar. Dilluns, 11/4: Decidim retardar una mica més la concentració de tot el material perquè hem com-provat que el CACI no és gaire accessible als vehi-cles. Es parla de noves possibilitats que cal confir-mar. Mentrestant continuem classificant tot el que tenim a l’església. Ja queda poc. Dimecres, 13/4: La família Fornaguera ens cedeix espai al seu local de la riera Canyadó. El lloc és molt apropiat perquè permet l’entrada de grans cami-ons. Tot el material que tenim repartit per la casa estarà encaixat i etiquetat en un parell de dies. Des-prés ho portarem a aquest magatzem i anirem a buscar el que hi ha a l’escola Lola Anglada per conti-nuar la tria. Sembla que la sortida d’un primer tràiler cap a Grè-cia és imminent. Confiem que serà així. Dijous, 14/4: Acabem de classificar tot el material qualificat com d’“higiene” agrupant-lo en caixes homogènies i, també tot allò que no anirà en caixes: cotxets, tendes de campanya, sacs de dormir... i que ara ocupa mitja sala del teatre. Traiem molta cosa inservible i que no seria adequada als llocs de destí.

a fons

Butlletí CC - 24

Divendres, 15/4: La coordinació amb Cerdanyola no acaba de rutllar. Demanem al pastor José Antonio Cuenca de l’Església Evangèlica de Badalona si ens pot atendre per aclarir-ho. Dissabte, 16/4: Dilluns començarà la gran moguda per buidar l’església. I ja tenim avisat un tràiler que vindrà dimecres a carregar a can Fornaguera. El pastor evangèlic de Badalona ens ha acollit i hem parlat de tota la moguda. Coneix els nostres proble-mes i parlarà amb el seu company del Vallès. També han recollit unes quantes caixes de roba i ens ha demanat per afegir-les a les nostres. Així es farà. Dilluns, 18/4: S’han necessitat set càrregues de ca-mió i quatre de furgoneta per traslladar el material des del convent fins al magatzem de la riera Canya-dó, un trajecte de poc més d’un quilòmetre. La feina ens ha ocupat tota la jornada. L’ajuda d’en Joan del magatzem i l’habilitat d’en Toni amb el “toro”, afegi-des a la bona disposició d’un bon nombre de volun-taris, ha fet possible completar la feina en un sol dia, al final del qual tot eren cares de cansament però, també, de satisfacció. Dimarts, 19/4: Comencem a buidar el col·legi Lola Anglada portant caixes amb roba per classificar cap al convent. Gràcies a la nombrosa quantitat de vo-luntàries i voluntaris, a la tarda ja en quedaven po-ques per obrir. Demà caldrà anar a buscar-ne més. Es nota un nerviosisme contingut pels propers esde-veniments. Dimecres, 20/4: De bon matí, ja tenim el camió amb remolc a can Fornaguera. La càrrega ha començat cap a les deu i s’ha allargat fins a les dues del migdia. La tasca ha estat bastant dura si tenim en compte la nostra inexperiència, però tot s’ha superat gràcies a la il·lusió i l’esforç dels voluntaris i del suport de la família Fornaguera que ha col·laborat personalment i amb el seu utillatge per facilitar la feina. Quan hem vist el camió ple, amb missatge “Ajut re-fugiats. Comunitat Carmelites Descalços Badalona” enganxat als laterals, la satisfacció dels allà presents s’ha desbordat. Una fotografia ha fixat aquest mo-ment memorable. La televisió de la ciutat i algun altre mitjà han estat presents per deixar constància de la sortida de l’expedició. Mentrestant, la feina petita no s’ha aturat. Simultà-niament, nombroses persones treballaven classifi-cant la roba que un altre grup ha traslladat des del

col·legi Lola Anglada als locals de la comunitat, pre-parant més caixes per als futurs enviaments. Dijous, 21/4: Plou. Altra vegada hem pogut esquivar l’aigua i salvar el que teníem resguardat sota uns porxos més aviat precaris perquè no hi cabia tot dins del magatzem de la riera Canyadó. La nostra intenció era aprofitar per anar traient coses del Lola Anglada i del CACI, portar-les al Carme i començar a classifi-car el que queda. Esperem fins demà... Divendres, 22/4: Fa bo i ha començat altra vegada la moguda. Amb la col·laboració d’una furgoneta dels Voluntaris de Badalona s’ha traslladat molt de mate-rial al convent. S’ha reprès la tasca de selecció i a darrera hora del dia, amb la feina llesta, una nau lateral de l’església ha recuperat l’aspecte de magat-zem dels dies anteriors. Ens diuen que demà arribarà el tràiler a Grècia, esperem notícies en aquest sentit. Dilluns, 25/4: Ens envien fotografies que confirmen que el camió ja ha descarregat tot el material. La notícia ens alegra i la difonem pel Facebook. Conti-nuem traslladant caixes del Lola Anglada al convent. A més de l’habitual col·laboració dels Voluntaris de Badalona, avui també ens han ajudat les furgonetes del Peix i Cuina i del restaurant Caruso. Dimarts, dimecres i dijous, 26, 27 i 28/4: El ritme és sempre el mateix, trasllat, selecció, encaix i etique-tatge de tot el que tenim per quan ens diguin que ja podem enviar una nova remesa. Divendres, 29/4: A hores d’ara, al Lola Anglada ja no hi queda gaire material. Això vol dir que el procés de selecció s’acabarà ben aviat. Hi ha una llumeneta al final del túnel. Com cada divendres, a darrera hora del dia hem deixat les dependències i l’església pre-parades per al culte i les activitats del cap de setma-na. Dilluns, 2/5: L’església torna a semblar un magat-zem. Sortosament, podem anar traient algunes de les caixes acabades cap a can Fornaguera, on sembla que encara hi queda algun racó. El ritme de treball dels voluntaris és frenètic. Tot-hom ja sap què ha de fer i va per feina. És un no pa-rar. Alguna “secció” ja va acabant la feina. No que-den sabates per encaixar, la roba infantil d’home ja està llesta... Ara toca classificar joguines, productes d’higiene, complements...

Butlletí CC - 25

Dimarts, 3/5: A la tarda tindrem un tràiler a can Fornaguera per fer la segona remesa cap a Grècia. Al matí, amb un camió i la furgoneta dels Volunta-ris de Badalona amb tres bons elements, s’han enviat una bona part de les caixes que hi havia a l’església a can Fornaguera. A la vegada, ens di-uen que a Cerdanyola tenen un tràiler a punt i ens ofereixen espai per a mitja càrrega, si ho volem aprofitar. No ho dubtem i enviem més de tres-centes caixes amb el camió i la furgoneta. A les tres en punt comencem a carregar el tràiler i a dos quarts de sis ja hem acabat. Tot un rècord gràcies a l’enorme esforç dels voluntaris. Dos de nosaltres van a Ràdio Ciutat de Badalona, que emet en directe per a la Xarxa d’Emissores Locals de Catalunya per explicar la feina que s’està fent aquests dies. Al convent ja s’estan tancant les darreres caixes i donant per acabada aquesta feinada que ha durat més d’un mes. Demà ve un tercer camió. Veurem si ens hi cap tot el que ens queda. Dimecres, 4/5: A primera hora s’ha portat tot el que quedava al carrer de sant Miquel cap al ma-gatzem. La sortida de la darrera caixa del convent l’hem immortalitzat amb una fotografia històrica. A les tres s’ha carregat tot el que quedava i ens hi ha entrat tot. Amb l’experiència, aquesta vegada el camió i el remolc s’han carregat en tot just du-es hores i mitja. Televisió de Badalona ha fet un reportatge que ha passat a l’Informatiu. Han vin-gut unes quantes voluntàries per acomiadar aquest darrer enviament en representació de to-tes les persones que han fet possible aquest petit miracle. Dijous, 5/5: Tres apunts. L’església ha recuperat el seu aspecte habitual. Es convocarà als voluntaris per fer una trobada de germanor i agraïment a la seva tasca. Prop de mitjanit ens truquen de l’agència que un dels camions té problemes amb la policia italiana per manca de comprovants del contingut de la seva càrrega. Poc després ens confirmen que ja està tot arreglat i el camió ha pogut continuar la seva ruta. Dilluns, 9/5: Els camions ja són a Grècia. Sis setmanes després d’haver-la començat, do-nem per tancada la campanya a favor dels refu-giats.

Col·laboradors

Fornaguera, S.A.

Òptica Hispano

Ajuntament de Badalona

Voluntaris de Badalona

Peixateria Peix i Cuina

Restaurant Caruso

Gual Arts Gràfiques

Bombas y Motores, S.A.

El Tot Badalona

Club Joventut Badalona

Escola Betúlia

Escoles Minguella

Centre Maregassa

Col·legi Badalonès

Escola Maristes Champagnat

Col·legi Sant Andreu

i tants altres que amb la improvisació inicial no vam anotar però que no voldríem oblidar, entre els quals els propietaris de furgonetes i camionetes, i moltíssimes persones particu-lars de totes les edats vingudes dels llocs més impensats.

Algunes xifres

3.320 caixes de roba i sabates

76 tendes campanya

113 cotxets

120 maletes, sacs de dormir...

Volum aproximat: 400 m3

Transport: 3 camions amb remolc des de

Badalona i mig tràiler des de Cerdanyola.

Donatius

20.000 euros de particulars i empreses. S’han

utilitzat per a la logística del transport i la res-

ta s’ha lliurat a Samaritans.

a fons

Butlletí CC - 26

Unes setmanes després del tancament de la

campanya el grup de Catequesi d’Adults va convidar Jaume Torrado perquè ens donés una visió de primera mà de com s’ha viscut tota la

nostra tasca des de l’altra banda, des de les trinxeres, per dir-ho d’una manera ben

gràfica.

En Jaume Torrado és membre del Con-sell Evangèlic de Catalunya i aquests dar-

rers mesos ha viscut als camps de refu-giats de Grècia representant l’ONG cristia-

na Samaritans. Ell va ser qui va contactar directament amb nosaltres per donar sor-tida a tot el material que havíem rebut en

la campanya que vam iniciar quan vam decidir sumar-nos a la del Rebost Solidari

de Cerdanyola.

Amb la seva experiència i contactes, les aportacions de tantes i tantes perso-

nes van trobar l’acollida esperada. Ell ens va animar a treballar a fons per poder-ho enviar als magatzems que aquesta ONG té a Atenes

des d’on reparteixen les ajudes als diferents camps on poden ser presents.

En Jaume ens informà que, com ja sap tot-hom, el camp d’Idomeni s’ha tancat per ordre de les autoritats gregues i es va reformular l'a-

collida repartint els refugiats per diferents camps del territori grec. Hi ha qui diu que

d’aquesta manera tanquen la cara de la vergo-nya europea. Ara, les onegés que operen a la zona, fins i tot ACNUR, l’agència de la Nacions

Unides per als Refugiats, veuen dificultada la seva tasca d’assistència, la qual s’ha posat en mans de l'exèrcit amb tot el que això pot re-

presentar. Així han aturat el flux migratori per aquest sector i, a la vegada, intentaran posar

ordre al caos que suposa la presència de dese-nes de milers de persones, i que la Comunitat Europea, fins ara, no ha sabut reconduir.

Amb aquesta acció governamental s’han reduït una mica alguns problemes vivencials

(menjar, mínima higiene…) però es mantenen o agreugen altres com la manca d’esperança en un futur, la limitació de la llibertat, la violèn-

cia entre grups de diferents procedències… Es

preveu que la situació s’allargarà ben bé un

any, abans no es decideixi sobre la situació de cada individu o família. I, tot i que el bon

temps alleugereix el problema del vestir, diu Torrado que, gràcies a accions com la nostra, s’han pogut fer reserves per als propers mesos

de fred, quan encara la majoria de refugiats no hauran pogut escapar de l'atzucac en el qual es troben.

També ens va apuntar en Jaume Torrado la seva visió, des de la fe, del nostre paper en tota aquesta crisi com a cristians. Hem de ser

conscients, diu, que aquest és un problema d’unes magnituds superiors al dels desplaçats

de la Segona Guerra Mundial. Per això, ni com a persones individuals ni com a grup, no ens hem d’angoixar perquè la nostra capacitat per

actuar sigui molt minsa davant el volum enor-me del problema. I proposa enfocar la nostra

visió cap allò que ens és més a prop, el contac-te humà, la personalització de l’ajuda… Qualse-vol petita acció per ajudar un germà necessitat

és el que ens apropa a l’evangeli de Jesús.

Explicava el cas que ell sempre porta una petita insígnia amb l’anagrama de la seva orga-

nització on hi ha una creu. Un musulmà que sempre el veia actuar, després de preguntar-li

per aquell símbol, li confessà que a partir d’ara procuraria informar-se millor de perquè tants cristians es mouen per aquests camins de la

solidaritat l’amor.

Finalment, Torrado ens animà a seguir sent

generosos i, si ho veiem al nostre abast, no defallir en accions puntuals per ajudar a fer més humà el nostre món.

Butlletí CC - 27

Assistim amb un cert desencís, però també

amb realisme, a la inexorable crisi vocacional a la vida religiosa, de la qual el Carmel Descalç

n’és un exemple dolorós, i més per a aquells que vivim la nostra fe a redós de l’espiritualitat de Teresa de Jesús.

Aquesta realitat la tornem a viure aquests dies a l’antiga província catalano-balear amb el replegament dels frares del convent de Palma

de Mallorca, el qual ha estat cedit a la diòcesi mallorquina.

Així, en pocs anys, els carmelites descalços catalans han passat de tenir set comunitats de frares a les tres actuals: Barcelona, Badalona i

Lleida. Pel camí han quedat cases tan estima-des com Matadepera (casa de pregària), Pala-

frugell (antic noviciat), Tarragona (també antic col·legi i noviciat, actualment cedida als carme-lites descalços de la província índia de Manjum-

mel) i, ara, Palma de Mallorca, al cor del barri mariner de Santa Caterina.

Però aquesta situació no ens afecta només a

nosaltres, tot i que això no és cap mena de consol. També, a nivell de la nova Província

Ibèrica, l’ajust de les comunitats està obligant a cedir convents tan emblemàtics com Talavera de la Reina, el Burgo de Osma, Cadis, Eivissa,

Reinosa… I no parlem d’altres països europeus on també hi ha els seus problemes.

El desitjat relleu generacional no es va pro-

duir en el seu moment, i menys ara, i la mitja-na d’edat de les comunitats ha anat creixent

inexorablement. Sí que hi ha alguns estudiants i novicis que encara estan en temps de formació, però el volum a cobrir és tan gran que no que-

da cap més remei que acceptar la realitat d’a-questes agrupacions a redós de les cases on els

religiosos encara poden mantenir el caliu de la vida en comunitat. El que no tindria sentit fóra que per mantenir oberta alguna casa hi ha-

guessin de viure un o dos frares, quan la vida de comunitat és bàsica en l’orde teresià.

Processó del Carme al barri de

Santa Catalina de Palma

Enric Masdeu

Butlletí CC - 28

L’Equip de Pastoral Obrera de Badalona i

Sant Adrià de Besòs (EPO) es va crear du-rant el curs 1995-1996 fruit d’un compromís

adoptat en el si del Consell Arxiprestal del Barcelonès Nord que les persones promoto-

res estengueren ràpidament a tota la ciutat. L’EPO ha estat el marc en què membres de diferents moviments apostòlics, parròquies,

religiosos i religioses i capellans obrers hem treballat conjuntament per estendre el Reg-

ne de Déu, intentant donar testimoni d’u-

nitat i de complementarietat. No solament hem volgut fer de l’EPO un espai de forma-

ció sempre orientat al compromís evangelit-zador i transformador, sinó també un espai

comunitari on compartir pensaments, com-promisos, somnis i vida quotidiana, un es-pai de germanor, celebratiu i joiós.

L’EPO s’ha relacionat amb un grapat d’-entitats culturals, socials, sindicals, cíviques

Vint anys de compromís social i tasca apostòlica

Isidre Ferreté, EPO

Butlletí CC - 29

i polítiques de la ciutat, s’ha connectat amb

persones d’altres religions i plataformes in-terreligioses, ha promogut itineraris i xerra-

des per conèixer la història obrera, ha parti-cipat i també encapçalat accions públiques

compartides que han suposat un reconeixe-ment de la dignitat dels treballadors i un record vers els obrers morts en el camp del

treball i de la lluita obrera, ha realitzat cur-sets formatius de tipus social oberts a tot-

hom i altres més específicament cristians. Per altra part, la nostra tasca l’hem portada a terme en plena sintonia i comunió amb

altres entitats eclesials: parròquies, Delega-ció Diocesana de Pastoral Obrera, Movi-

ments Apostòlics Obrers, Consells Pastorals Arxiprestals, congregacions de religiosos i

religioses, comunitats cristianes, altres EPO. També amb militants obrers que, tot i no ser creients, tenen com a referents Jesús

de Natzaret i els valors evangèlics i simpa-titzen amb la Pastoral Obrera.

Aproximadament l’EPO al llarg d’aquests 20 anys ha realitzat uns 200 actes culturals

(xerrades, recessos, itineraris, cursos for-

matius, celebracions, etc.), tots ells gratuïts,

amb una mitjana d’assistència de 25-30 persones. Temes personals, socials, polítics,

històrics, cívics, antropològics, eclesials, cristians... Molts ponents ens han ajudat en

aquesta tasca, als quals volem mostrar el nostre agraïment: polítics, sindicalistes, so-ciòlegs, historiadors, teòlegs, especialistes

en mitjans de comunicació, representants d’entitats culturals de la ciutat, mestres,

alumnes, mestresses de casa, treballadors de la indústria i del comerç... Temes desta-cats: l’acolliment de nouvinguts i intercultu-

ralitat, els joves i la seva problemàtica, te-mes laborals i de treball, de vida quotidia-

na, de política, de lluita per la justícia glo-bal, d’història obrera i moviment obrer, de

fe, d’església… Hem difós igualment els nostres plantejaments a través de fulletons (vuit), díptics, dossiers, documents, cartells,

fulls, cartes...

La nostra “petita i fràgil” història l’hem

intentat difondre a partir de la publicació que porta per títol “20 anys de compromís obrer i espiritualitat cristina”.

Butlletí CC - 30

46

Joan Badia

1. El lligam difícil entre «vida - oració»

Per als grans mestres de la pregària, pregar no és un mètode ni un art. Pregar és una

manera intensa de viure en cristià. Per san-ta Teresa, pregar és viure l’amistat amb

Déu o amb Cris. I està clar que l’amistat no s’administra a trossos o en petites dosis.

O hom és amic amb tota la persona i en la vida quotidiana o no hi ha amistat.

El nostre risc més gran és plantejar-nos la

pregària com una pràctica més. Col·locar-la en un apartat més de la jornada. Aïllant-la.

O en tot cas, creant lligams artificials entre pregària i vida no en surten afavorides ni

l’una ni l’altra.

Contra tot això l’evangeli ens posa en guàr-dia. Ens diu que hem de pregar sempre. Els

monjos expressaven la unitat de vida i de pregària amb el lema «ora et labora»: pre-

ga i treballa. També santa Teresa, en els seus anys d’esforç i de lluita per integrar la pregària a la seva vida, va descobrir que

s’equivocava quan creia que les seves frus-tracions en la pregària eren a causa de la

«boja de la casa», la imaginació. De cap manera. El que fallava era la pregària per la

falta de coherència entre allò que vivia i

allò que pregava. Els moments forts reser-

vats a la meditació encaixaven malament en la vida fluixa que portava. Era qüestió

de fer vida de pregària, perquè la pregària no fos una pràctica més sinó que comencés

a desenvolupar-se com una vida.

2.- Agreujants en l’orant d’avui

De cara a la pregària, la nostra situació so-

cial, cultural, religiosa no és ni millor ni pit-jor que la dels antics monjos o la de santa

Teresa. Tot i així, en la nostra viuda moder-na hi ha alguns ingredients que agreugen «la dificultat del lligam».

Un d’ells és el secularisme: l’ambient laic o senzillament profà que envolta i impregna

la vida de cada dia. Sembla que per intro-duir una espurna de pregària calgués inter-

rompre la marxa i canviar de clau. O com si la pregària fos un cos estrany amb una in-serció difícil en el seu organisme.

Un altre, la nostra propensió a l’activisme. Presses, agendes plenes, agressió d’hor-

aris... Amb la impressió que la pregària apareix en oposició, o almenys com una

activitat més. ¿Com fer-la-hi entrar?

I això no és bo. Si la pregària l’entenem

Butlletí CC - 31

com una obligació o una sobrecàrrega o

una pràctica més que demana un espai en l'horari, la dificultat de fondre vida i pregà-

ria anirà en augment. Encara que esti-guem molt atrafegats, a ningú de nosal-

tres no se li acudirà «buscar un forat a l’a-genda» per respirar. Respirar és viure. Igualment la pregària.

3.- Tanmateix, necessitem temps forts de pregària

En el nostre context personal i social ne-cessitem moments forts viscuts en verti-

cal. «A solas con él solo», deia santa Tere-sa. Respirar la seva presència i amistat.

Per a aquestes estones sí que necessitem

buscar un forat en l’agenda. Temps forts, programats o no, però ben col·locats en

les cruïlles de la vida quotidiana. Cadascú coneix la seva vida i sap quins temps són

vitals i quins temps no. Interessa trobar temps i llocs rentables —«respirables»— per oxigenar la pregària i la vida anterior i

posterior.

4.- Però, necessitem pregar la vida

«Pregar la vida» no és una frase gaire cor-recta gramaticalment. Però és clara i conté

tot un tractat:

a.- Portar la vida a la pregària.- No és un

recurs afegit. Equival a portar-hi la pròpia persona. Per a pregar millor podràs sortir de la ciutat i anar al desert; però no po-

dràs «sortir de la vida». També la vida és paraula de Déu. En ella es vessen totes les

altres paraules que ell et diu, les de la Bí-blia, les dels germans, les del carrer. Al

moment de l’«amistat» has de portar no solament allò que és teu sinó també allò que és de tothom, les inquietuds i alegries

dels homes, de l’Església, de la política, de carrer, del diari. Com Jesús, que parla al

Pare dels qui passen gana, dels malalts, dels amics morts, dels qui el Pare li ha do-nat com amics, dels pobres, dels qui creu-

ran en el seu nom. L’important és que, com en el cas de Jesús, aquestes coses

del carrer siguin matèria de veritat i

d’amor en la teva relació amb Déu.

b.- Que la pregària evangelitzi la vida. Tractar amb Crist-amic i no deixar que ell

evangelitzi la teva vida i la transformi seria un contrasentit. Per això santa Teresa

pensa que la pregària o il·lumina i sana la vida o no és pregària. Diu ella que la millor pregària serà no pas la més satisfactòria i

la més llarga sinó «la que deja mejores dejos». En el fons, la pregària és sempre

dinàmica de conversió.

5.- Es pot «pregar sempre» com diu l’e-

l’evangeli, o com pretenia el Pelegrí rus?

Sí, però sempre que s’entengui bé aquesta

consigna de Jesús en l’evangeli (cf. Lc 18,1). Per a aconseguir-ho, el Pelegrí rus

va recórrer a la repetició quasi ininterrom-puda de la brevíssima «pregària de Je-

sús», fins a identificar-la amb el ritme bio-lògic de la respiració i amb els batecs del cor.

Molt més que aquesta repetició acompas-sada amb el ritme del cor, interessa afinar

i cultivar els sentiments interiors. Normal-ment quan tenim una impressió forta, es

perllonga com una ona expansiva al llarg de la jornada i és capaç d’impregnar i d’in-formar qualsevol altra ocupació. Una cosa

semblant hauria de ser l'impacte dels mo-ments forts de pregària sobre la resta de

la vida.

I entre tots aquests sentiments, el que més ha d’influir en traspassar aquesta bar-

rera de la vida quotidiana és la fe en la seva presència. L’amistat humana resta

seccionada per les inevitables absències de l’amic. En la pregària no és així. La vida

cristiana és «relació amb Crist» present en ella. I la pregària és l’actuació de l’amistat amb Ell, misteriosament present en tota la

realitat que ens envolta. La presa de cons-ciència progressiva d’aquesta presència

ininterrompuda pot convertir-se en una espècie de quarta dimensió de la jornada.

Com quelcom que està a la base dels nos-tres treballs, quefers, alegries i dolors.

Butlletí CC - 32

Som al mes d’octubre 1567. Recordem que el 15 d’agost d’aquell any santa Teresa va fun-dar el seu segon monestir a Medina del Cam-po. En el capítol 9 del llibre de les Fundacions ella mateixa ens diu que estava molt contenta de com vivien les religioses d’aquest convent i el de Sant Josep d’Àvila, i el consol que li dona-va veure que aquestes comunitats creixien en vocacions. Això porta a la santa ha fer unes breus reflexions de com havien d’actuar les monges dels seus monestir i dóna consells a les superiores perquè siguin un exemple per a tots els fidels. Com ella mateixa diu (F.9,1), les des-calces de Medina “segueixen els mateixos pas-sos que les de Sant Josep d’Àvila”.

Una amiga de la santa que vivia a Toledo, la senyora Luisa de la Cerda, a la qual la santa va consolar a la mor del seu marit Arias Pardo, va saber que Teresa tenia permís dels seus su-periors per fundar més monestirs. I en memò-ria del difunt va demanar a la santa que fundés a Malagón, un poblet de Ciudad Real, del qual ell era senyor. “Em va començar a amoïnar —diu la santa parlant de la seva amiga— ...jo no volia acceptar-ho de cap manera, perquè el poble era petit que per força el convent hau-ria de tenir rendes per a mantenir-se, i jo era molt contrària a això”. Recordem, a més a més, que la santa era més partidària de fundar

en ciutats més grans. Però com sempre feia quan tenia dubtes en aquest sentit, va dema-nar consell als seus superiors i confessor els quals li van donar conformitat perquè fundés a Malagón. Segueix la santa: “Aquesta senyora hi va afegir la seva insistència, i ho vaig haver d’admetre. Va donar força renda, perquè sempre m’estimo més que els monestirs si-guin o bé totalment pobres o bé tinguin tot el necessari perquè les monges puguin viure sense haver d’importunar a ningú”. (F. 9,2-3).

Així, doncs, tenim de nou a santa Teresa de camí vers Malagón: passa per Àvila, per Ma-drid i Toledo. El camí és llarg, i en companyia de la senyora Luisa, marxa amb 6 religioses, un jesuïta i algunes serventes de la senyora. A mit-ja tarda de l’1 d’abril ja estan a Malagón i dis-posen de tot el poble al seu servei. Però “la casa encara no estava en condicions per a viu-re-hi” (F. 9,4). “El dia de Rams de 1568. Una processó ens va venir a buscar, i amb capes blanques, i la cara tapada amb un vel, vam anar fins a l’església del poble, i des d’allí, després del sermó, es va portar el Santíssim Sagrament al nostre monestir” (F. 9,5). Però aquest monestir no era del tot del gust de la santa. Estava massa prop del mercat amb la seva cridòria diària. I encara que no ho explica ella en el llibre de les Fundacions, sabem que

Les fundacions de santa Teresa

Xavier Miró

-3-

Butlletí CC - 33

va tenir tota la llibertat per part de la seva ami-ga per fer al convent a on ella li semblés més adequat. Segons la tradició, la santa va trobar un colom molt blanc en un olivar i va escollir aquest lloc per construir el convent definitiu. Teresa va tenir absoluta llibertat per contractar un arquitecte i construir i moblar la nova funda-ció totalment al seu criteri. El trasllat a aquest nou monestir es va fer el dia 8 de desembre de 1579, en presència de la santa que havia arribat malalta una setmana abans, tornant d’uns dels seus viatges. El monestir va ser model per altres monestirs de les monges carmelites descalces. La santa va tornar a passar per Malagón l’any 1575 anat de camí a Beas de Segura, el 1576 tornant de Sevilla i el 1579 per preparar la fun-dació de Villanueva de la Jara del 1580.

Com diu el carmelita P. Tomás Álvarez, “com a homenatge a tots els qui van fer possible aquest Carmel i als qui continuen mantenint-lo amb el seu afecte constant, apuntem aquesta petita dada: si Teresa de Jesús és la Santa d’un lloc que es diu Àvila, Malagón és, sense cap me-na de dubte, el lloc d’una Santa que es diu Tere-sa de Jesús”. L’Amor de la gent del poble és pro-verbial. N’és un símbol el templet construït a la plaça que hi ha davant l’església. Hi ha una imat-ge de la santa on, segons la tradició, ella s’asseia a reposar quan dirigia les obres. Aquesta imatge és recent, de l’any 1970, en homenatge al doc-torat que va rebre per part de l’Església.

A l’escut i la bandera del poble de Malagón hi ha l’escut el carmelites descalços.

Butlletí CC - 34

Un menú per al dia del Carme

Ara que tenim les festes del Carme a tocar, fa

de bo recordar com era un menú típic en aquesta diada de la Mare de Déu en molts con-

vents de la nostra geografia. En aquesta ocasió molts refetors s'obrien a la presència de co-mensals seglars (autoritats, benefactors, amis-

tats), els quals solien apreciar molt la peculiari-tat dels àpats dels frares i se sentien honrats

amb aquesta rara i especial ocasió de poder asseure's a la seva taula frugal i variada.

El menú tipus podria consistir en alguna cosa així:

Escudella carmelitana (hi ha gran varietat de receptes)

Bacallà o truita carmelitana

(era com la típica truita a la francesa però amb la forma arrodonida de la paella)

Postres * Dolços i fruites amb una

copa de Licor Carmelitano del Desert de les Palmes de Benicàssim.

*A molts convents de monges es preparaven men-

ges dolces com ara l'arròs dolç (carmelites d'Alba),

els canutillos o ossos de sant (carmelites de Medina del Campo, Carrión de los Condes o Toro), pastes (carmelites de Peñaranda o d'Oviedo), fruites en

conserves (Carmelites del Rosal)...

Certament, podem apreciar que l'abundància

de menges no era característica de l'època. Frares i monges vivien en l'austeritat més ab-

soluta condicionada per la falta de recursos propis. De ben segur, que un plat d'escudella al mes de juliol, encara que carmelitana, no

hauria satisfet els paladars dels comensals, si-nó haguessin tingut un bon ventall per esvair l'efecte de la sopa. Tanmateix, una truita a la

francesa per molt rodona que fos, si no se li afegia una mica d'all i julivert per tal d'alegrar

un punt la sonseria de l'ou deixatat, fóra més aviat un menjar de Quaresma que del dia del Carme... Però és clar, se sentien honrats de

poder assistir-hi... El capítol de les postres dó-na més possibilitats i permet donar gust a pala-

dars més exigents. De tota manera, amb el pas dels anys, aquests

dinars més aviat frugals anaren deixant lloc a menges més suculentes. Tant és així que, cap

a finals de la dècada dels cinquanta, el menú del Carme al nostre convent de Badalona, con-sistia en una espectacular “fritada” de peix de

tota mena, que feia les delícies de frares i con-vidats. Val a dir, que el peix el regalava cada any una família de peixaters amiga de la comu-

nitat.

Dos llibres de cuina d’autors carmelites:

"Cocina popular y recetas prácticas" fra Mariano de San-ta Teresa (Santa Maria del Berrocal, Àvila, 1888-Madrid, 1974).

“Introducció breu i útil per los cuiners principiants segons lo estil dels carmelites descalços”, fra Francesc del Santís-sim Sagrament (Reus,1753-Mataró,1824), a cura de Mer-

cè Gras i Agustí Borrell.

Acaba de néixer una nova secció del butlletí amb vocació d’oferir un espai lúdic als nostres lectors La pàgina anirà a càrrec de la M. Pilar Serra. Co-neixent-la, segur que els seus comentaris a algu-nes frases que hem rebut de santa Teresa sobre l’alimentació de les seves monges, i sobre la cui-na carmelitana en general, seran d’allò més su-culents. A l’espera del primer plat, de moment us deixem amb un interessant...

Butlletí CC - 35

- El dia 2 de juliol es casa la Núria Sebastián amb el Lluís González. Ella havia estat mo-

nitora de l’esplai i escolana del P. Tomàs. L’àvia i els pares també col·laboren amb la nostra comunitat.

- Natalici: La Teresa Antoja Castelltort, ex monitora de l’esplai, i l’Óscar Martínez han estat pares d’en Jan, el primer nét d’en Toni (Catequesi d’Adults) i la M. Teresa

(catequista). Felicitats!

- Defuncions: Pere Farrés Castellví, germà de la Montse i en Lluís Farrés; Consol Valeri-

ano Galià, vídua d’Isidre Mas, voluntària de Quart Món; Carles Perarnau, durant molts anys membre actiu de la nostra comunitat, Pepita Vázquez, que va participar a l’Esplai

Mar Blau.

- També va morir a Berga mossèn Josep Maria Ballarín, el popular i estimat mossèn

Tronxo. Tot i que ja és notícia passada ho recollim per recordar que era un gran devot de la nostra santa Teresina de l’Infant Jesús. Precisament, Santa Teresina de Lisieux. Quaderns autobiogràfics (1964) i Francesco (1967) són els primers títols que recullen l’espiritualitat evangèlica de Ballarín i la influència en

la seva obra d’aquests dos sants de la senzillesa.

El carmelita descalç Francesc Palau (Aitona, 1811-

Tarragona, 1872) va viure temporades en una cova propera al seu poble natal. En aquest indret, les

carmelites missioneres teresianes fundades pel pare Palau, hi mantenen un centre dedicat a aquelles persones que volen aprofundir de manera individual o en grup la seva espiritualitat.

Ara s’ha aprovat un pla per doblar els espais edificables per permetre l’estada de visitants. L’espai també acull pelegrinatges i visites turístiques.

- L’equip de bàsquet Carmelites, nascut a l’Esplai Cra-crac, acaba de celebrar els seus 25 anys de competició a la Lliga de l’Oci de Badalona. L’efemèride es va celebrar amb

un sopar de germanor.

La tranquil·litat beatífica de la casa va quedar interrompuda la nit de la Vetlla de Pen-tecosta per la invasió d’una gran munió de diables que es van apoderar d’una bona part de les dependències. Efectivament, per unes hores el convent va esdevenir seu infernal

i punt de concentració dels quatre grups de diables que van animar el “Correfoc” de les Festes de Sant Anastasi de la ciutat. Val a dir que els monitors del nostre esplai són

part important d’una de les colles.

- Aquest any celebrem el 450è aniversari del naixement de santa Maria Magdalena de Pazzi (1566-1607) a la ciutat de Florència. Tres afanys van moure aquesta religiosa car-

melita: la preocupació perquè l’església fos exemple i focus d’atracció per als no cre-ients; la gran devoció a Maria i l’anihilament del jo: «L’home és tan semblant a Déu,

que no es pot mirar Déu sense veure l’home, ni mirar l’home sense veure a Déu». De la mateixa manera que els grans místics, Magdalena passà les seves “nits obscures” i ha-

gué de superar fortes temptacions per omplir-se d’humilitat i caure en el convenciment de la necessitat de comptar plenament amb l’ajuda de Déu. El seu llibre “Contemplacions” o “manuscrits originals”, el seu testament espiritual recollit per les

seves germanes de convent, és un autèntic tractat de teologia mística de gran vigor i modernitat.

Butlletí CC - 36