catalunya municipal 16
DESCRIPTION
Catalunya Municipal. Maig 2006TRANSCRIPT
Núm.16 Maig del 2006
CELEBRACIÓ INSTITUCIONALDEL PRIMER DIA DEL MUNICIPI
ACORD AMB INSPECCIÓ I TRESORERIA PER CONDONAR RECÀRRECS
ELS CONSORCIS TERRITORIALS D’OCUPACIÓ,PROTAGONISTES D’UNA JORNADA A LES PRESES
C A T A L U N Y A
MunicipalFMCFED
ERA
CIÓ
CA
TALU
NYA
MU
NIC
IPIS
CELEBRACIÓ INSTITUCIONALDEL PRIMER DIA DEL MUNICIPI
ACORD AMB INSPECCIÓ I TRESORERIA PER CONDONAR RECÀRRECS
ELS CONSORCIS TERRITORIALS D’OCUPACIÓ,PROTAGONISTES D’UNA JORNADA A LES PRESES
Federació de Municipis de Catalunya
Via Laietana, 33, 6è. de BarcelonaTelèfon 93-310 44 04 - Fax: 93-310 71 03 Preu adherits: 40 eurosE-mail: [email protected] Preu no adherits: 80 euros
Edició del Fitxer d’Ajuntaments de Catalunya
PER ADQUIRIR EXEMPLARS:
També podeu obtenir informació permanentment actualitzadaa la versió electrònica del Fitxer d’Ajuntaments
Si sou ens adherits, podeu consultar gratuïtament aquesta versió electrònica a www.fmc.cat
Si no sou adherits, podeu formalitzar una subscripció també a la mateixa pàgina web www.fmc.cat
Guia actualitzadaque recullinformació tècnicai políticade cadaajuntament català,a més d’altresdades d’interèsde la restad’administracions
4-6
7
8-9
10-11
14
12-13
15
16
17
CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 16. Maig del 2006EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA: Eva GuillametSUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03- Adreça de correu electrònic: [email protected] DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialsense permís de la redacció
Notícies Acord per a la condonació de recàrrecs imposats a
ens locals per ingressos fora de termini a la Seguretat Social. Arrenca la
constitució dels Consorcis Territorials de l’Ocupació, vistos amb esperança
des del món local. El govern vol incentivar els plans de mobilitat.
Formació Programació d’un bloc d’accions formatives
dedicat a temes mediambientals amb 60 hores lectives.
Breus Reconeixement de la Unió d’Hospitals envers l’FMC.
L’FMC organitza jornades dedicades a la Participació Ciutadana i a
la qualitat dels serveis policials. Llum verda a nous ajuts per a les llars
d’infants municipals. La Federació valora el Projecte de llei de serveis
socials en una compareixença al Parlament de Catalunya.
Reportatge El món local celebra el primer Dia del
Municipi.
Entrevista Josep Maria Carbonell, president del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya.
Experiències municipalsInternet i telèfon pels fils elèctrics a Centelles.
Informe La bona recollida selectiva de matèria organica,
premiada econòmicament.
Localret informa Jordi Valls, set anys al front
del consorci Localret.
Europa, més a prop
Cròniques i Quiosc
Disposicions
Agenda
18-1920-22
23
SumariNúm. 16 Maig del 2006
Nous adherits a l’FMC: durant el mes de maig s’ha incorporat a l’FMC el municipi de Cornellà del Terri (el Pla de l’Estany)
les administracions actuants. Com a resultat d'aquests gestions,s'ha aconseguit arribar a un acord quepermetrà que a un gran nombred'ajuntaments els retornin quantitatsimportants de diners en beneficiar-sede la condonació del recàrrec del20% aplicable als ingressos fora determini per cotitzacions anteriors almes de juny del 2004.Per poder obtenir aquesta condonacióés necessari realitzar l'ingrés del deu-te que hagi determinat la Inspecció deTreball i del recàrrec i formular unescrit d'al·legacions davant la Treso-reria General de la Seguretat Social.Els serveis jurídics de l'FMC oferei-xen assessorament en aquesta qüestiói han elaborat un escrit tipus d'al·lega-cions per facilitar aquest tràmit. Amb aquestes gestions l'FMC haaconseguit, una vegada més, posar-seal servei dels ajuntaments per assolirun acord que es traduirà en el retornde de diners a un gran nombre d'adhe-rits. És una mostra del resultat d'ini-ciatives que un ajuntament en solitaridifícilment podria iniciar.
Notícies
4Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
L’FMC aconsegueix un acord amb laInspecció de Treball i la Tresoreria per a la condonació de determinats recàrrecsLes gestions de l’FMC van iniciar-se després de la campanya d’inspeccions de Treball per verificar si els ajuntaments hancotitzat, des del 2001 fins ara, per determinats conceptes, com bestretes o avançaments de pagues extraordinàries
Molts ajuntaments podran acollir-se al'acord que permetrà beneficiar-se dela condonació del recàrrec per moradel 20% després de les gestions rea-litzades des de l'FMC. Fa aproxima-dament un any es va detectar unacampanya d'inspeccions de Treballper verificar si els ajuntaments hancotitzat, des del 2001 fins ara, perdeterminats conceptes, com bestretes,avançaments de pagues extraordinà-ries, préstecs a un tipus inferior dellegal, ajuts socials, ajuts de conveni oprestacions sanitàries, com ulleres.Davant d'aquesta situació, des del'FMC es va contactar amb els ajun-taments per tal de conèixer l'estatd'aquesta qüestió. A partir de lesdades facilitades, el president de laComissió de la Funció Pública del'FMC i alcalde de Manlleu, PerePrat, va demanar una sèrie de reu-nions amb els responsables de la Ins-pecció de Treball i de la TresoreriaGeneral de la Seguretat Social permanifestar la gran preocupació delmón local davant les diferents inter-pretacions de criteri que mantenien
Les cotitzacions dels funcionaris han estat aclarides..
EL COMITÈ EXECUTIU PROPOSA
EXEMPCIONS EN LES TAXES
D’OBRES ALS ESTABLIMENTS QUE
S’ADAPTIN A LA LLEI DEL TABAC
La Federació de Municipis de
Catalunya (FMC) ha proposat
als seus membres adherits l'apro-
vació d'una moció que faciliti el
compliment de la Llei 28/2005,
de 26 de desembre, de mesures
respecte al tabac.
El Comitè Executiu de l'entitat
va aprovar, en la seva reunió del
25 d'abril, una proposta de
moció que demana als ajunta-
ments adherits estudiar una
exempció en les taxes d'atorga-
ment de llicències municipals
d'obres a les reformes que tin-
guin per objectiu el compliment
dels requisits previstos a la llei
per prevenir el tabaquisme.
La mateixa moció sol·licita l'in-
crement de la instal·lació de cen-
drers i papereres a espais
públics. La Federació demana
als adherits que aprovin en els
seus plens o òrgans de govern
aquesta moció.
D'aquesta manera, l'FMC vol
possibilitar que els establiments
tinguin més a l'abast la realitza-
ció de les reformes necessàries
per aconseguir espais lliures de
fum, a més de mantenir els
espais públics en un estat òptim
de neteja i higiene amb la
col·locació de més cendrers i
papereres.
5Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Notícies
Els municipis aposten pels ConsorcisTerritorials d’OcupacióL’accelerada evolució de l’economia té efectes concrets i diferents en cada territori. Per aquest motiu, s’imposadescentralitzar les polítiques d’ocupació atorgant més responsabilitat i protagonisme als agents locals. Això ésel que la Generalitat proposa i els municipis catalans estan disposats a assumir
L’anàlisi dels consorcis territorialsd’ocupació va centrar una jornadaorganitzada per l'FMC a les Preses (laGarrotxa). El president de la Comis-sió de Promoció Econòmica de l'enti-tat i alcalde d'Argentona, Antoni Soy,va manifestar que el món local"observa amb esperança la descentra-lització de les polítiques d'ocupacióque impulsa el govern de la Generali-tat per mitjà dels consorcis territorialsper a l'ocupació". Bona prova d'aquestinterès va ser l'assistència de prop decent electes i tècnics locals a la jorna-da, organitzada precisament per adebatre el paper dels ens locals en elsfuturs consorcis per a l'ocupació.
Antoni Soy va qualificar "d'oportuni-tat i repte" la constitució d'aquestsconsorcis entre els ens locals, elsagents econòmics i socials d'undeterminat territori i el Servei d'Ocu-pació de Catalunya (SOC), que seranels encarregats de dur a terme lesaccions de foment de l'ocupació.Aquests consorcis són, segons l'al-calde d'Argentona, "una oportunitatperquè els ajuntaments hem reclamatdurant molts anys aquesta descentra-lització i un repte, ja que és unaexperiència desconeguda de la quepràcticament no hi ha referents".
PRIMERES EXPERIÈNCIES
L'alcalde de les Preses, Daniel Terra-dellas, va justificar l'organització de
les jornades dient que "la descentralit-zació ens complau però, alhora, enspreocupa saber de quina manera esdurà a terme". Per aquest motiu, en lesjornades van exposar la seva experièn-cia els impulsors dels consorcis del'Hospitalet de Llobregat i del VallèsOccidental, els dos primers que hanformalitzat la seva creació i als qualsnomés els manca l'aprovació dels seusestatuts per part de la Generalitat per aposar-se en funcionament.Així, Manel Pérez, president del Pacteper l'Ocupació del Vallès Occidental,va explicar que "la decisió del VallèsOccidental és de gran impacte perquèmillorarà l'eficàcia i l'accessibilitat alsrecursos públics i privats que existei-xen per facilitar l'ocupació". Per laseva part, Alfons Bonals, tinent d'al-calde de promoció econòmica del'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobre-
gat, va afirmar que la descentralitzacióen consorcis "és una oportunitat quehem de tractar d'aprofitar". L'experièn-cia que poden aportar aquests dos pri-mers consorcis (un d'àmbit local i l'al-tre de comarcal) es seguida amb moltinterès per la resta d'ens locals i així esva manifestar. El director general delSOC, Francesc Castellana, va anunciarque abans de les vacances d'estiu hihaurà sis consorcis territorials més quehauran sol·licitat la seva formalització. Castellana va dir que apropar l'exe-cució de les accions ocupacionals ibuscar la implicació dels ens locals"és una aposta clara del govern deCatalunya" perquè "això ens per-metrà efectuar unes polítiques i unesaccions més personalitzades, a la car-ta, en funció de les necessitats de lesempreses i de les persones d'undeterminat territori".
Els alcaldes Antoni Soy i Daniel Terradellas, a la inauguració de la jornada.
FMC
Al 2006 s’hauranconstituït els vuitprimers consorcisterritorials
6Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Notícies
Igualment, s'està preparant una guia-manual ambcriteris que ajudin a la confecció d'aquests nous ins-truments de planejament.Així ho va explicar el director del Programa per a lamobilitat i les grans infraestructures del govern de laGeneralitat, Miguel Dombriz, en una sessió infor-mativa a la seu de la Federació de Municipis deCatalunya.
La sessió informativa, convocada per la subcomissió
de Mobilitat de l'FMC, es va celebrar el 26 d'abril i
va servir per intercanviar punts de vista sobre el Pro-
jecte de decret que establirà les Directrius Nacionals
de Mobilitat, actualment en fase d'informació públi-
ca. Dombriz va animar els electes i tècnics locals a
presentar-hi observacions i suggeriments.
En aquest sentit, es va declarar "molt obert i receptiu
a les idees que provinguin del món municipal". Igual-
ment, però, va advertir que les directrius "són molt
necessàries i haurien de ser d'obligat compliment per
planificar una mobilitat futura amb qualitat".
Dombriz també va explicar el Projecte de decret de
regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat
generada i, més concretament, els aspectes pràctics
per a la seva aplicació per part dels governs locals,
donat que aquesta futura normativa ja ha entrat en el
procediment d'aprovació definitiva.
FMC
Incentius per als plansde mobilitat urbana
La Secretaria de Mobilitat de la Generalitat estàtreballant en una línia d’ajudes per a incentivarla redacció de plans de mobilitat urbana per partdels ajuntaments
Miquel Dombriz, intervenint a la seu de l’FMC.
Formació
El bloc de cursos de contingutmediambiental, molt ben acollit
7Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
El passat mes d'abril ja es va portar aterme la primera de les accionsformatives organitzades per l'FMCadreçada a temes de medi ambient. Enaquell curs es va tractar la gestió delsoroll i les vibracions als municipis alfil de la normativa específica tantd'abast estatal com autonòmic. Lesplaces disponibles van sersol·licitades amb molta celeritat.A partir de mitjans del mes de maiges realitza una acció sobrel'elaboració de programes municipalsper a la prevenció i control deplagues que tinguin per a objectiu lagarantia de la salubritat en els llocs iedificis públics.
Per a la segona part de l'any s'hanprogramat quatre cursos mésrelacionats amb el medi ambient, jaque es percep un creixent interès peraquesta temàtica.El primer d'aquests cursos previst pera finals de setembre aportaràconeixements per al desenvolu-pament de plans estratègics demobilitat urbana i indicadors per tal
d'adaptar-se a les normatives vi-gents de mobilitat sostenible alsmunicipis.A començaments d'octubres'abordarà una acció per definir elsàmbits d'actuació per a lesinspeccions municipals en activitats,serveis i instal·lacions i infraes-tructures. I a finals del mes d'octubrees portarà a terme un curs per donaruna visió general de les diferentsfonts de finançament extern peractuacions de gestió mediambientallocal.Finalment, a les acaballes del mes denovembre es preveu realitzar un curssobre les bases per a la contractacióde béns i serveis seguint criterismediambientals i sostenibles i la sevaimplementació en els sistemes decompres, serveis, obres i conces-sions, entre d'altres.
SEIXANTA HORES PROGRAMADESLa programació d'aquest blocmediambiental comportarà més de60 hores de formació específica per auns 200 tècnics locals. Totes aquestesaccions es preparen comptant amb lacol·laboració de la Fundació Poli-tècnica de Catalunya i es realitzen ales instal·lacions del Parc Central delVallès.
Dos centenars de tècnics i tècniques locals rebran formació específicamediambiental a partir d’un bloc de sis cursos programats per a enguany
Cursos i seminaris
Manteniment i legislacióambiental en l’Administraciólocal.22, 24, 29 i 31 de maig del 2006
L’horari és de 10:00 a 14:00 horesCol·labora Fundació Universitat deGirona.Informació: FMC (Laura Gálvez),Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona.93 310 44 04. [email protected] de realització: Edifici Vértex.Plaça d’Eusebi Güell, 6, de Barcelona.
Avaluació de projectes socials.6, 13, 20 i 27 de juny, i 4 i 11 dejulioil del 2006
Segona edició d’aquest curs ques’impartirà quatre matins, de 10:00a 15:00 horesAmb la col·laboració d’ITER-BSO.Informació: FMC (Laura Gálvez),Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona.93 310 44 04. [email protected] de realització: FMC.
Eines per a una eficaçplanificació i gestió del territori.1, 8, 22 i 29 de juny del 2006
Amb la col·laboració de la Diputacióde Barcelona. De 9:00 a 14:00 hores.Informació: FMC (Laura Gálvez),Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona.93 310 44 04. [email protected] de realització: Centre d’Estudis iRecursos Culturals. C/ Montalegre, 7.Barcelona.
Planificació d’equipamentscomercials.6 i 7 de juny del 2006
Amb la col·laboració d’ESCODI.De 10:00 a 14:00 hores.Informació: FMC (Laura Gálvez),Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona.93 310 44 04. [email protected] de realització: ESCODI. Edificidel Vapor Universitari. C/ Colom,114. Terrassa.
Es percep un interèscreixent pel mediambient
8Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Breus
L’FMC rep una distinció de la Unió
Catalana d’Hospitals
Qualitat als serveis policials Comissió Catalunya 2014
Debats sobre
l’Agenda Local
de la Participació
Ciutadana
L’FMC ha rebut una distinció de laUnió Catalana d'Hospitals en reco-neixement a la seva contribució a lamillorar del sistema sanitari català. El lliurament del guardó es va fer el24 d'abril passat, en el marc de l'As-semblea General de la Unió Catalanad'Hospitals, que va ser presidida perla consellera de Salut, Marina Geli.La regidora de Serveis Socials i Salutde l'Ajuntament de Sabadell, MariaRamoneda, va recollir el reconeixe-ment en nom de la Federació.
L'FMC ha col·laborat activament enels treballs previs al desplegament del'Agència de Protecció de la Salut iva signar al gener passat un convenide col·laboració amb el Departamentde Salut. Aquest conveni regula lespautes que determinaran els convenisparticulars que posteriorment subs-criguin els ens locals amb l'Agènciade Protecció de la Salut. La prestacióde serveis en protecció de la salut alterritori comptarà amb l'existènciad'aquesta nova Agència.
La Federació de Municipis de Catalunya organitza una jorna-da sobre la qualitat als serveis policials amb l'objectiu, d'unabanda, de plantejar una reflexió sobre el present i el futur dela qualitat de serveis dins l'espai de la seguretat pública i, del'altra, de compartir experiències sobre projectes de qualitatde serveis que puguin servir de referència als qui es trobin encamí d'impulsar-ne a les seves organitzacions.La jornada tindrà lloc al Prat de Llobregat, el dimarts 6 dejuny, i està adreçada a càrrecs electes, tècnics i responsablesen matèria de seguretat de les administracions públiques,especialment les administracions locals.
Per tal de preparar els actes commemoratius dels tres-centsanys del final de Guerra de Successió (l’11 de setembre del2014), el mes de setembre passat es va constituir la Comis-sió Catalunya 2014 per part del govern de la Generalitat idiverses entitats i institucions del país.Un dels primers projectes que s'ha pogut a materialitzar haestat la realització del llibre Cronologia de la Guerra de Suc-cessió (1705-1714), editat per la Generalitat i que serà distri-buït amb la col·laboració de l’FMC i l'ACM. Així, durant lesproperes setmanes tots el ajuntaments de Catalunya rebranun exemplar d’aquest llibre.
L’FMC organitza les jornades de tre-ball Aportacions a l'Agenda Local dela Participació Ciutadana, que tindranlloc els propers 22 de maig a Barcelo-na, 31 de maig a Talarn i 10 de juny aCambrils, amb l’objectiu d’aportar lesexperiències dels ajuntaments cata-lans al procés d'elaboració de l'Agen-da Local de Participació, que va sorgird'unes jornades celebrades l'any pas-sat a Màlaga. Per aconseguir-ho esfaran diverses sessions a diferentspunts de la geografia catalana.La primera jornada recull les expe-riències dels processos participatiusen les intervencions als barris de laSerra d'en Mena (Badalona i SantaColoma de Gramenet) i de Collblanci de la Torrassa (l'Hospitalet de Llo-bregat). Aquesta trobada es farà aBarcelona. La segona sessió es realit-zarà a l'Alt Pirineu i Aran, on es reco-lliran les experiències dels ajunta-ments del Pirineu que han iniciatprocessos participatius. Les jornadeses tancaran a Cambrils, on es donaràa conèixer l'experiència del procés departicipació ciutadana del Parc delPinaret d'aquesta població.
La consellera de Salut, Marina Geli, i la regidora de Sabadell, Maria Ramoneda..
Foto
graf
ia c
edid
a pe
r la
Uni
ó Ca
tala
na d
’Hos
pita
ls
S’acorden ajudes per als edificis queallotgen llars d’infants municipals
La Federació de Municipis valora al Parlamentel Projecte de llei de serveis socials
La Comissió de Govern Local deCatalunya (CGL), reunida el 26d'abril del 2006, va informar favora-blement diversos projectes norma-tius, dels quals destaca la futuraconvocatòria de concessió de sub-vencions per a la creació i la consoli-dació de places per a infants de zeroa tres anys en llars d'infants de titula-ritat municipal. D’aquesta manera esvol promoure la consolidació de lesplaces que actualment tenen unavigència temporal, contribuint a lesadaptacions que hauran de realitzarles corporacions locals. Aquestesadaptacions en les escoles bressolpermetran mantenir la vigència del'autorització temporal de funciona-ment i que puguin arribar a complirels requisits mínims que exigeix lalegislació.Se subvencionarà l'actuació d'obres
en edificis de nova planta o bé l'ade-quació o l'adquisició d'edificis pre-existents.
L'import de la subvenció és del 95%
del cost de les obres efectuades i
acreditades o del cost d'adquisició
d'immobles i la seva rehabilitació. En
tot cas, les subvencions convocades
no tindran caràcter concurrent.
L'import màxim global de les sub-vencions previstes és de 50.4 milionsd'euros, distribuïts entre els anys2007, 2008 i 2009. Es preveu un ter-mini mínim de manteniment del ser-vei educatiu de 15 anys. En cas decanvi d'ús en les instal·lacions o una
9Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Breus
El president de la Comissió de
Benestar de l'FMC i alcalde de
Molins de Rei, Ivan Arcas, va
comparèixer el 16 de maig al Par-
lament per pronunciar-se sobre el
Projecte de llei de serveis socials.
En la seva intervenció va fer "una
valoració molt positiva del procés
de participació que ha tingut l'ela-
boració d'aquest projecte i també
de tots els intents d'acord per trobar el màxim de consens."
Com a aspecte més significat de la llei va destacar els com-
promisos financers que comportarà. En aquest sentit, va
assenyalar que "al 2006, els municipis estem aportant als
serveis socials bàsics 120 milions d'euros, el doble que el
govern de la Generalitat" i que s'ha acordat capgirar aquesta
situació. "Volem que se'ns asseguri que les xifres acordades
amb el compromís del govern de la Generalitat es compliran
en la seva totalitat i temporalitat", va dir Arcas.
En un altre moment, va demanar
als parlamentaris que deixin clar en
l'articulat que la Generalitat assu-
meix el finançament del 66 per
cent del cost total dels serveis
socials bàsics, de competència
municipal.
També es va referir a la universali-
tat dels serveis socials: "La nova
llei ha d'atorgar el dret dels ciuta-
dans als serveis socials amb les mateixes garanties de servei
públic que avui tenen l'educació o la sanitat", amb la qual
cosa aquest principi seria compatible amb el copagament
de costos per part dels usuaris.
Al marge dels continguts de la nova llei, el representant de
l'FMC va referir-se a les oficines de benestar de la Generali-
tat per demanar que es determinin "de forma immediata els
traspassos d'aquests serveis a l'Administració local amb els
corresponents recursos econòmics."
privatització de la titularitat del ser-vei abans d'aquesta data, la corpora-ció local beneficiària de la subvencióhauria de rescabalar a la Generalitatl'import proporcional més els interes-sos legals.D'altra banda, la Comissió també vadonar via lliure al Projecte dedecret pel qual es regula la inter-venció ambiental en el procedimentde llicència urbanística per a lamillora de finques rústiques mit-jançant obres de reestructuració ianivellament.
Les subvencionspodran cobrir finsal 95% del cost
10Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Reportatge
Maragall va pronunciar aquestesparaules el 19 d'abril en el decurs del'acte institucional de celebració delDia del Municipi, instituït per prime-ra vegada aquest any i que es va cele-brar al Palau de la Generalitat. L'acteva comptar amb l'assistència de mésd'un centenar d'alcaldes i alcaldessesencapçalats pels presidents del’FMC, Manuel Bustos, i de l'ACM,Joan Maria Roig. Les dues entitatsmunicipalistes van difondre unaDeclaració conjunta, aprovada a l’As-semblea general de l’FMC, acordadaespecialment per al 19 d'abril, data enquè es commemora l'aniversari de lesprimeres eleccions municipalsdemocràtiques després del franquis-me, l'any 1979. En aquest documentes reclama que "la resta d'administra-cions dotin els ajuntaments de la sufi-ciència financera i del reconeixementde les tasques que els municipisdesenvolupen més enllà de les sevesresponsabilitats reconegudes". Ladeclaració va ser llegida en l'oberturade l'acte institucional.El president de la Generalitat va afir-mar que és la seva voluntat poder
donar compliment a aquest desigd'una major descentralització. Així,Maragall va anunciar l'aprovaciód'una llei metropolitana per tornar arestituir les institucions de governlocal de l'Àrea Metropolitana de Bar-celona. En canvi, va considerar que"no s'aprovarà en aquest mandat ladivisió territorial en set vegueries",tot i que s'avançarà en la definició iconcreció del nou model de l'ordena-ció administrativa. Finalment, Mara-gall va demanar als ajuntaments laseva "implicació activa en la feina dedifusió dels valors i la importànciadel nou Estatut de Catalunya".
EL MÉS PROPER, LES PERSONES
El president de la Federació de Muni-cipis va posar l'accent en "la con-vivència, un art que ens posa encontacte amb allò que tenim més pro-per dins de la ciutat, les altres perso-nes ". Per aquest motiu, ManuelBustos va aprofitar el primer Dia delMunicipi per "convidar tothom a tre-ballar i participar en el Pacte per laconvivència amb els ajuntaments", unpacte que, segons va dir, "hauria de
liderar el govern de Catalunya."
En un altre moment, Bustos va fet
notar que "la societat catalana cada
vegada demana més als seus ajunta-
ments", un fet lògic perquè "després de
27 anys de democràcia local la ciuta-
dania ha fet confiança en la seva admi-
nistració més propera". En opinió de
Bustos, això ha de permetre fer un pas
endavant a favor dels municipis "en les
condicions més òptimes per al món
local, amb les oportunitats que ens
donarà l'aprovació del nou Estatut".
Tant el president de la Generalitat com
els diferents representants del món local
que van intervenir en l'acte van coincidir
en assenyalar el Dia del Municipi com
un signe de reconeixement a la tasca
dels governs locals de Catalunya.
En representació de les forces políti-
ques parlamentàries, van intervenir els
alcaldes del Prat de Llobregat, Lluís
Tejedor; l'alcalde de Sant Andreu de
Llavaneres, Víctor Ros; l'alcalde d'Ar-
gentona, Antoni Soy; l'alcalde de Cen-
telles, Miquel Arisa; l'alcalde de Pal-
ma de Cervelló, Josep M. Llop; i
l’alcalde de Barcelona, Joan Clos.
La celebració del Dia del Municipicoincidiex amb l’anunci de la Llei municipalEn la celebració institucional del primer Dia del Municipi, el president de la Generalitat va anunciar la pròximaaprovació “en aquesta legislatura d’una nova Llei municipal de Catalunya per dotar de més recursos, competènciesi corresponsabilitat els ens locals”
Eva
Gui
llam
et
11Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Reportatge
Diversos ajuntaments van organitzar
la celebració del Dia del Municipi,
principalment amb l'aprovació d'una
moció, d'acord amb el model prepa-
rat i enviat des de l'FMC. A part de
ser una data que convidava al record
de les primeres eleccions democràti-
ques, les activitats que es van realit-
zar el 19 d'abril van tenir un caire
reivindicatiu en favor del municipa-
lisme. A tall d'exemple en citem unes
quantes.
CONFERÈNCIA DEL PRESIDENT
DE L’FMC
A Mataró, l'Ajuntament va progra-
mar una conferència del president de
la Federació de Municipis, que va
pronunciar a la sala de plens de
l'Ajuntament de Mataró.
Manuel Bustos, que va titular la
seva intervenció "L’Ajuntament ho
ha de solucionar tot?", va conside-
rar que "l'Administració local està
disposada a assumir més competèn-
cies i més responsabilitats. Els
municipis estem preparats per anar
més enllà amb noves competències,
amb més responsabilitat. Des de la
coresponsabilitat amb les altres
administracions."
El president de la Federació va
lamentar la desaparició d'un apartat
de l'article 223 del projecte d'Esta-
tut, després del seu pas pel Congrés,
que estipulava la compensació als
ens locals "pel finançament de des-
peses que les lleis no els atribueixen
de manera específica". Malgrat això,
va afirmar que el text que se sot-
metrà a referèndum situa els ajunta-
ments en una posició que no han
tingut mai abans.
EDICIÓ D’UN LLIBRE
L'Ajuntament de Malgrat de Mar va
editar un llibre que recull les con-
ferències de les personalitats que van
participar en la celebració, l'any 2004,
dels 25 anys d'ajuntaments democrà-
tics. La publicació es va repartir de
forma gratuïta entre la població.
Al Prat de Llobregat, el 19 d'abril l'A-
juntament va fer una recepció
institucional a les entitats del poble. El
consistori també va aprovar en sessió
plenària el model de Declaració
tramès pel Comitè Executiu de l'FMC.
A Lleida, el cap de setmana anterior
l'alcalde va publicar un ban anun-
ciant la celebració i declarant jornada
de portes obertes el 19 d'abril perquè
els ciutadans i ciutadanes poguessin
visitar les principals dependències
de la Paeria.
Al Vendrell també va ser jornada de
portes obertes i així es va poder
recórrer, amb visites guiades, l'edifici
consistorial de la Plaça Vella.
A Figueres van decidir celebrar el
Dia del Municipi amb els regidors
fent una visita d'obres a la seu de la
nova Oficina Municipal d'Atenció al
Ciutadà.
A Sabadell, la jornada de portes
obertes a l'ajuntament va estar força
animada amb la presència de nom-
brosos escolars. Als que van partici-
par en les visites guiades se'ls va
lliurar un llacet de solapa amb els
colors de la bandera de la ciutat.
També es va presentar un llibre de
fotografies de la ciutat.
Una jornada entre el record i la reivindicació
L’alcalde de Mataró, a l’esquerra, va presentar la conferència del president de l’FMC.
L’Ajuntament del Prat de Llobregat va oferir una recepció a les entitats de la ciutat.
12Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Entrevista
De quina manera es fa la conces-sió de les noves llicències de laTelevisió Digital Terrestre (TDT)?El concurs de les llicències de TDT
local es fa amb el, diguem-ne, siste-
ma antic, segons el qual la com-
petència és encara del govern, per
bé que està obligat a complir amb
l'informe, vinculant, que elabori el
Consell. En les properes adjudica-
cions, en canvi, el sistema serà dife-
rent, ja que arran de la Llei de la co-
municació audiovisual de Catalun-
ya, aprovada el mes de desembre, la
competència la tindrà, íntegrament,
el Consell. Aquest és el model que
se segueix a la majoria de països eu-
ropeus per tal de garantir la neutrali-
tat en la distribució de llicències.
Pel que fa al procediment actual de
la TDT local, hem rebut els sobres
B, que contenen la proposta de cada
candidat, i els nostres tècnics els es-
tan estudiant.
Serà difícil resoldre l'elevada con-currència de sol·licituds presenta-des per prestar el servei de televi-sió local en les comarques metro-politanes? Quins seran els aspec-tes de les ofertes que pesaran mésa l'hora de decantar l'elecció defi-nitiva dels concessionaris?Hi ha hagut una concurrència eleva-
da en totes les demarcacions, la qual
cosa indica la bona perspectiva de
negoci que hi ha. La màxima con-
currència s'ha registrat, lògicament,
a les comarques més poblades. Te-
nim, per exemple, que a les demar-
cacions del Barcelonès, del VallèsOccidental i del Baix Llobregats'han presentat 38 candidatures, queopten a un total de 13 llicències. Elque farem és triar la millor oferta enfunció dels criteris objectius quevam establir en el plec de condi-cions. Són diversos criteris, delsquals voldria destacar-ne un: la TDTlocal ha ser servir per impulsar lacomunicació de proximitat.
Com pensa que quedarà l'ofertade televisió local o de proximitata les comarques menys poblades?Com li he dit, a totes les demarca-cions, fins i tot les menys poblades,hi ha hagut més candidats quellicències en oferta. Confiem que, al'hora de puntuar les propostes, noen quedi cap sense cobrir.
Hi ha el risc que en alguna demar-cació es declari desert o incom-plet el concurs d'adjudicació?Sí, si no cobreixen els mínims previs-tos en el plec de condicions, però,com li he dit, confio que això no passi.
I a les zones sense cobertura pre-vista en el pla tècnic de la TDT,quin serà el seu espectre audiovi-sual a mitjà termini un cop enge-gada l'apagada analògica?Aquest és un problema que confio
que els governs català i espanyol po-
dran acabar de resoldre abans que es
produeixi l'apagada analògica.
Com valora l'esforç de cooperacióque han hagut de fer els ajunta-ments per poder crear i/o mante-nir una oferta pública de televisiólocal? El valoro d'una forma molt especial
perquè l'actual model de televisió
de proximitat suposa una revolució,
ja que es passa de la televisió mera-
ment municipal a una de supramu-
nicipal. El canvi era complex però
era imprescindible per poder dotar
de viabilitat els projectes i oferir
una programació de qualitat.
Com preveu la convivència-com-
petència entre les emissores pú-
bliques i privades?Les televisions públiques tenen una
missió de servei públic que les priva-
des no tenen i això ja marca una di-
ferència. Una missió de servei públic
que, per cert, és la que justifica el fi-
nançament mixt de les públiques. En
definitiva, són dos models que hau-
rien de ser complementaris pensant
en la persona teleespectadora.
En els darrers anys, el CAC ha ai-xoplugat el diàleg, la coordinaciói la defensa dels interessos co-muns del sector audiovisual local,tant públic com privat. Quina con-tinuïtat podria tenir aquesta pre-ocupació del Consell per al futurde la comunicació de proximitat?En un principi vam crear, impulsar i
formar part de la Mesa de Televi-
sions Locals de Catalunya. Això va
permetre que el sector, fins alesho-
res fragmentat, tingués una veu
unitària. Però, davant el procés de
concessió, en el qual tenim un paper
decisori, vam creure que era millor
desvincular-nos-en i deixar que la
Mesa continués de forma indepen-
dent. Òbviament, el que es manté és
la preocupació i la dedicació del
“La televisió de proximitat ésun tresor per a Catalunya i hade tenir el paper que li toca”Josep Maria Carbonell és el tercer president del Consell de l’Audiovisual deCatalunya en la història de la institució, que ha anat guanyant atribucionsi poder de decisió a mesura que augmentava la seva independència
“El canvi a la TDTera complex peròimprescindible”
13Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Entrevista
Consell per la comunicació de pro-ximitat, que considerem un tresorper a Catalunya i que volem que tin-gui el paper que li correspon.
Després de vint anys, el sector dela televisió local assoleix un esta-di d'estabilitat i normalitat jurí-dica del qual no havia gaudit mai.Serà capaç d'assolir també la se-va viabilitat econòmica? Quinsriscos hi veu?Aquesta és una qüestió cabdal: peruna banda, la tecnologia de la TDTpermetrà quadruplicar el nombre decanals que rep cada llar; per una al-tra, però, a ningú se li escapa que elpastís publicitari és limitat. Per tant,hi ha el risc que, per poder sobreviu-re, alguns operadors degradin elscontinguts i emetin teleporqueria.Aquest és un tema que ens preocupai del qual estem molt pendents.
En la configuració originària delCAC hi havia representació delsgoverns locals per mitjà de lesentitats municipalistes. Tenintpresent que la TDT consagra unespai televisiu territorial-local,no seria convenient recuperaraquesta presència?Aquell va ser un model en què elCAC estava adscrit al govern i exer-cia funcions consultives. Ara tenimuna autoritat audiovisual indepen-dent, amb moltes funcions i potes-tats i sotmesa a múltiples garantiesper garantir precisament la seva in-dependència. Ara el nomenamentdels membres del Consell es fa permajories parlamentàries molt eleva-des i els membres han de ser inde-pendents de governs, grups medià-tics i també de les entitats munici-palistes.
Quina ha estat fins ara la relacióentre el CAC i els governs localstitulars de mitjans de comunica-ció? Hauria de canviar en algunaspecte?Des de la nova Llei de la comunica-
ció audiovisual de Catalunya exis-
teix un servei públic de comunicació
audiovisual també en l'àmbit local.
Ara, en el Consell hem obert un pro-
cés de revisió de les instruccions
amb l'objectiu que el seu compli-
ment tingui en compte la dimensió
dels mitjans de comunicació, la no-
va llei i les noves tecnologies.
El seguiment dels continguts te-levisius és l'activitat principaldel CAC. La multiplicació del'oferta televisiva i de nous ope-radors a Catalunya podria fer in-tervenir més el Consell? Disposadels instruments jurídics neces-saris per fer-ho amb eficàcia?Li puc anunciar que, amb la multi-plicació de l'oferta, el Consell hauràde canviar el seu sistema de controlde continguts. Estem estudiant siste-mes de transmissió de senyal per In-
ternet per tal de fer controls de for-ma rotatòria entre tot l'universd'emissores i no només de les mésproperes a Barcelona.
El fet que el CAC no tingui un re-ferent a escala espanyola, quinsavantatges i inconvenients té?L'absència d'un consell d'àmbit estatal
és una anomalia sorprenent, ja que
Espanya és l'únic país de l'Europa
dels vint-i-cinc que no té autoritat au-
diovisual. Crec que el govern central i
les Corts en crearan finalment un que,
per cert, espero que ho facin abans de
l'aprovació de la reforma de la Direc-
tiva de Televisió sense Fronteres, ja
que en aquest text s'establirà l'obliga-
ció que cada país membre tingui una
autoritat independent. Pel que fa als
avantatges i inconvenients, la qüestió
no s'ha de referir al CAC sinó a la
persona espectadora, que pot trobar-
se amb la paradoxa que un mateix
contingut, com ara un anunci que in-
citi a la violència, es retiri dels mit-
jans que emeten des de Catalunya
però, en canvi, es mantingui en els
mitjans que emeten per a tot Espanya.
“El CAC haurà decanviar el seusistema de controlde continguts”
Foto
graf
ia c
edid
a pe
l Con
sell
de l’
Aud
iovi
sual
de
Cata
luny
a
comunicacions de banda ampla.La prova pilot, que als abonats els vasuposar connexió gratuïta, es va cen-trar en 52 domicilis de diversa tipolo-gia (cases aïllades, pisos a edificisplurifamiliars, cases unifamiliars apeu de carrer i d'altres). També es vaconnectar l'institut de batxillerat i laCasa de Cultura per veure com res-ponia el sistema en casos de deman-da de tràfic des de diversos ordina-dors de forma simultània.Tot i que la xarxa proveeix electrici-tat amb absoluta normalitat "i ambmenys talls que a qualsevol altrapoblació de l'Estat", segons l'alcalde,Miquel Arisa, algunes parts de lainstal·lació encara són dels anyssetanta i presenten deficiències al'hora de suportar la transmissió deveu i dades."Ara", explica Miquel Arisa, "estemacabant de redefinir el projecte ini-cial i el reorientarem cap a la fibraòptica, ja que podem aprofitar lainfraestrucutra bàsica de les canalit-zacions elèctriques".Aquesta experiència pilot, tot i nohaver resultat reeixida plenament pelque fa als resultats esperats, li ha val-gut a l'Ajuntament de Centelles elreconeixement del govern de laGeneralitat, amb una menció d'honorde telecomunicacions en els PremisNacionals del 2005. També va rebreaquest any el guardó Innova dels Pre-mis de la Comunicació local que ins-titueix la Diputació de Barcelona.14
Fede
raci
ó de
Mun
icip
is d
e Ca
talu
nya
N
úm. 1
6 M
aig
del
200
6
Experiències municipals
Centelles té una peculiaritat forçasingular: la xarxa de subministra-ment elèctric és de propietat munici-pal. Ho és des del 1926. I, igual queles grans companyies elèctriques, eltitular de la xarxa, l'empresa Elèctri-ca Municipal de Centelles, va temp-tejar la possibilitat d'esdevenir tambéproveïdor de serveis de telecomuni-cacions. La manera d'aprofitar les línies dedistribució d'energia elèctrica en con-ductes de transmissió per a la telefo-nia i Internet de banda ampla o grancapacitat, sense perjudicar el serveibàsic d'electricitat, és aplicar una tec-nologia coneguda com a PLC (PowerLine Comunications).Al 2002, l'ajuntament va encarregar elprojecte tècnic i econòmic per recon-vertir tota la xarxa elèctrica en una dePLC per a tots els abonats del poble,aproximadament 3.500. El projectedefinitiu, elaborat per una consultoraprivada, preveia l'aprofitament deconductes subterranis per instal·laruna anella troncal amb fibra òpticaque connectés una sèrie de nusos, ones produiria la transferència cap alsramals elèctrics per arribar a tots els
La prova pilot d’Internet percable elèctric a CentellesAl poble de Centelles (Osona), amb 6.500 habitants, l’ajuntament vaposar en marxa fa un parell d’anys una prova pilot per fer servir les línieselèctriques per a la connexió a Internet i la transmissió de telefonia
usuaris. Aquests rebrien el senyal desd'un endoll de corrent i, per la inter-mediació d'un aparell anomenat"router", aquesta arribaria a l'aparellde telèfon, a l'ordinador o a qualsevolaparell que permeti una intercomuni-cació digital present o futura, comara un televisor. El consorci Localrettambé va col·laborar en la preparaciódel projecte.
Es va estimar una necessitat d'inver-sió inicial de 2,73 milions d'euros ialtres aportacions anuals molt méspetites (des d'un màxim de130.000euros fins a menys de 6.000 euros)durant un període de 9 anys.Abans d'embarcar-se definitivamenten la posada en marxa de tot el pro-jecte, que requeria una inversió con-siderable per a un municipi petit,l'ajuntament va encetar una provapilot per proporcionar, per mitjà de laxarxa elèctrica, connexió a Internet itelefonia fixa amb un servei de tele-
Ara, el projectees reorienta cap ala fibra òptica
La Llei 16/2003, de finançament deles infraestructures de tractament deresidus i del cànon sobre la deposicióde residus, té com a objectius bàsicsimplantar i finançar les infraestructu-res de gestió de residus municipals ifomentar la recollida selectiva, sobre-tot la recollida de la fracció orgànica.L’Agència de Residus de Catalunya(ARC) va organitzar unes sessionsexplicatives dels nous criteris deretorn del cànon de deposició de resi-dus per a l'any 2006. Aquestes ses-sions van ser del tot necessàries, jaque hi ha un seguit de novetatsimportants. També es van posar demanifest els diversos dubtes i proble-mes que tenen els serveis tècnicsmunicipals de cara a la tramitació delretorn del cànon.Hi ha hagut modificacions prou signi-ficatives en els criteris de càlcul del'esmentat retorn, a part del canvi enel sistema de pagament per mitjà debestretes.Així, aquest any el retorn del cànones farà amb el sistema de bestretes tri-mestrals (estimada amb l'import del70 per cent del primer trimestre del2005). Un cop acabat l'any, es farà laliquidació corresponent. La quantiade les bestretes es podrà variar efec-
tuant una petició expressa a l'ARC. Pel que fa als criteris de retorn calesmentar els següents canvis:1.- Els imports per tractament de lafracció orgànica dels residus munici-pals, coneguda com a FORM, esretornen enguany directament als enslocals que justifiquin la recollida i ellliurament a les plantes de compostat-ge i/o metanització de la fracció orgà-nica neta, és a dir, un cop descomp-tats els impropis. L'any passat, elsperceptors eren els titulars de lesplantes de compostatge. Per a l'exer-cici 2006, es manté la mateixa valora-ció que en els exercicis 2004 i 2005:32,5 €/tona.2.- En les partides per a la reduccióde la quantitat de rebuig o millora dela qualitat de la FORM, s'ha passatde 3,5 €/tona als 5 €/tona per a l'any2006. Els retorns del cànon peraquest concepte els rebran els enslocals titulars de les plantes de com-postatge i/o metanització en base ales tones de rebuig que provinguin deles plantes amb menys del 15 % defracció orgànica i destinades a l'abo-cador controlat.3.- Els imports per la recollida deFORM són per a ens locals que realit-zen la recollida selectiva de la fracció
orgànica. S'ha augmentat d'11,7 a12,00 €/tona. No hi cap canvi pel quefa al coeficient sobre el tipus demunicipi (urbà, semiurbà o rural). Elque cal remarcar, però, no és l'incre-ment del valor de càlcul sinó els can-vis de coeficient a aplicar com aresultat del percentatge de materialsimpropis que contingui la fraccióorgànica.Com es pot veure en el quadre, espremien, i molt, els municipis querecullen una fracció orgànica de bonaqualitat. En canvi, aquest any espenalitzen més aquells municipis ambuna FORM amb una alta quantitat dematerials impropis (per sobre del 20per cent i, molt especialment, perdamunt del 25 per cent).Ha desaparegut la partida per a repo-sició i manteniment d'infraestructuresper a plantes de tractament de laFORM, que era per a ens locals titu-lars de les plantes de compostatge i/ometanització. Ara, les ajudes a lesplantes s'aprovaran directament per lajunta de govern del fons de gestió deresidus en funció de les necessitats.
15Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Informe
El valor de la fraccióorgànica en el retornde cànon de residusAny rere any els responsables de la gestió i control de la recollida deresidus municipals han de dedicar cada cop més esforços al controldels resultats econòmics, però sense descuidar la prestació efectivadel servei que, de fet, és el que valoren els ciutadans i ciutadanes
Impropis 2005 0 - 5% 5 - 10% 10 - 15% 15 - 20% 20 - 25% 25 - 30% %>30Coeficient 2005 2 1,5 1,2 1 0,7 0,5 0,3Impropis 2006 0 - 5% 5 - %10 10 - 15% 15 - 20% 20 - 25% %>25Coeficient 2006 3 2 1,5 1 0,5 0,2
Coeficients multiplicadors del retorn del cànon segons qualitat del Form
Foto
graf
ia c
edid
a pe
r l’A
junt
amen
t de
Saba
dell
16Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Localret informa
Més informació a la pàgina web www.localret.es
Traduir el creixementsostingut en benefici social
Des de Localret hem s’ha impulsat la creació de dues eines operatives queens permetran orientar els processos d’implantació de la societat delconeixement arreu del territori i incrementar-ne el benefici social
sar les infraestructures de bandaampla, recentment s'ha creat ITCATInfraestructures públiques de Cata-lunya (constituït per la Generalitat deCatalunya i Localret), per al desple-gament de les xarxes de telecomuni-cacions a Catalunya.Des dels municipis i, per tant, des deLocalret, volem un territori dotatíntegrament dels nous serveis TICper a la societat de la informació i elconeixement amb una relació quali-tat-preu internacionalment competiti-va i estem treballant perquè siguiaixí. Volem que a Catalunya hi hagiequilibri territorial i social per conti-nuar creixent amb les mínimes ten-sions, amb una societat integrada enaquesta nova era digital.Dir que el desenvolupament de latecnologia i de les xarxes de comu-nicacions ha comportat canvisimportantíssims en els models degestió, de negoci i, en general, en
En aquests moments, hi ha dos reptescabdals per al futur del país: - La transició de la televisió analògi-ca a la digital (TDT) i les conse-qüències que aquest canvi de modelimplica sobre les televisions públi-ques locals i sobre els serveis inte-ractius. - La implantació d'infraestructuresde banda ampla a tot el territori i nonomés a les zones on econòmica-ment és rendible per als operadorsprivats.Arran de la problemàtica originadaper la transició a la Televisió DigitalTerrestre (TDT) s'ha creat l'ensTDCOM (constituït per Localret,Comunicàlia i la Xarxa de Televi-sions Locals), per a la gestió de latelevisió digital a Catalunya, ambl'objectiu de facilitar la implantació ila difusió de la TDT i d'introduir pro-gressivament els serveis interactius.Pel que fa al repte que suposa impul-
Jordi Valls ha presiditla consolidació del Consorci Localret
molts aspectes de la vida quotidiana,no és cap novetat. Certament, pelque fa a la tecnologia, després de lacrisi que hi va haver entre els anys2000-2004, sembla que hem entraten un cicle de creixement sostingut.Ara bé, cal que des de les adminis-tracions emprenguem un seguit demesures i d'actuacions per tal queaquesta expansió es produeixi d'unamanera ordenada, equilibrada i sos-tenible, tant en l'àmbit territorialcom en el social. La tecnologia necessita les infraes-tructures, com també dels mecanis-mes de coordinació adequats, perquèes pugui implantar en el territori perevitar que part dels usuaris restinsense accedir als nous serveis. Efec-tivament, el risc que un segment de lapoblació resti al marge de les novesaplicacions és un risc que s'ha evitarcom sigui. Les administracions ens estem prepa-rant, doncs, perquè la tecnologia-entesa de forma àmplia- es puguiimplantar en el territori de maneraequilibrada, arribant allà on el mercatliberalitzat no hi arriba. Els munici-pis, mitjançant Localret, hem iniciatpolítiques per donar resposta als rep-tes actuals i a les noves necessitatsque van sorgint.
El passat 21 d'abril del 2006 JordiValls i Riera, fins aleshores presidentdel Consorci Localret i alcalde deManresa, va ser nomenat consellerde Treball i Indústria de la Generali-tat de Catalunya.Valls havia estat escollit president deLocalret per l'Assemblea Generald'aquest Consorci l'any 1999. Des
d'aleshores, el sector de les teleco-municacions ha canviat molt, els ser-veis han evolucionat, la normativas'ha anat adaptant a les noves situa-cions i, en general, el desenvolupa-ment que ha fet la societat de lainformació ha estat molt rellevantfins a situar-se en una situacióestratègica.
En els gairebé set anys en què JordiValls ha estat al capdavant del con-sorci Localret s'ha treballat perquèles xarxes de telecomunicacions, lesnoves tecnologies i, en definitiva, lasocietat de la informació arribessin atots els municipis catalans. La matei-xa estructura de Localret ha canviat is'ha adaptat als temps i als nous rep-tes. Localret és ara una institucióconsolidada i una eina dels ajunta-ments de Catalunya que treballa perals ajuntaments.
La conferència, que tindrà lloc els dis1 i 2 de juny a Barcelona, debatrà elpaper dels fons comunitaris per aldesenvolupament urbà en el properperíode de programació 2007-2013.Aquest esdeveniment reuniràrepresentants de la Unió Europea,membres del Parlament Europeu, delComitè de les Regions i del ComitèEconòmic i Social, com tambérepresentants de tots els estatsmembres: ministeris nacionals,governs regionals, alcaldes,
organitzacions ciutadanes i expertsen l'àmbit del desenvolupament i laregeneració urbana. El debat es basarà en les propostesdels nous reglaments comunitaris perals fons estructurals, que preveuen eldesenvolupament d'accions urbanesen la nova generació de programesregionals i nacionals. En concret, eldebat se centrarà en tres grans temes: - Les prioritats per aldesenvolupament urbà en les futuresformes d'intervenció del període
17Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Europa, més a prop
Conferència sobre fons comunitarisper al desenvolupament urbàLa Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Comissió Europeai el Ministeri d’Economia i Hisenda, organitza la conferència “Regions i ciutatssocis per al desenvolupament i l’ocupació”
Més informació a la pàgina web www.infoeuropa.org
El Parlament va adoptar a l'abril dues
resolucions sobre les directrius per
fomentar el creixement i l'ocupació
als estats membres: l'Informe relatiu
a les directius per a les polítiques
d'ocupació, presentat per l'euro-
parlamentària hongaresa Magda
Kósáné Kovács, i l'Informe
d'iniciativa sobre les grans orien-
tacions per a la política econòmica
per a l'any 2006, elaborat per
l'espanyol José Manuel García-
Margallo. A banda, els europar-
lamentaris es van mostrar satisfets
amb els nous programes nacionals de
reforma (PNR) però van adreçar un
seguit de recomanacions als estats
membres i a la Comissió i al Consell.
L'eurocambra insisteix en la
necessitat de realitzar majors
2007-2013. - La implicació de les ciutats i delsactors locals en la preparació i laimplementació de les accionsurbanes. - Mètodes innovadors per finançar larenovació urbana combinant els fonsestructurals de la Unió Europea ambels ajuts del Banc Europeud'Inversions. Atesa la propera elaboració de lesdiferents formes d'intervenció,aquesta conferència pot proporcionaridees en relació amb les mesures dedesenvolupament urbà en la futurageneració de programes comunitaris. Podeu trobar informació sobre lainscripció i altres aspectes de laconferència al web de la Generalitat(http://www.gencat.net/regionsandcities).
El Parlament adopta les línies directriusper al creixement i l’ocupació
Convocatòriade propostesen l’àmbit delmedi ambient
esforços en àmbits clau, com ara la
millora de la salut dels treballadors,
l'ocupació de joves i gent d'edat
avançada, la integració dels grups
socials més vulnerables, l'eradicació
del treball clandestí i l'eliminació de
totes les traves a la lliure circulació
de treballadors procedents dels nous
estats membres.
Els eurodiputats han volgut destacar
que, per fomentar el creixement i
l'ocupació a la UE, cal promoure
l'esperit d'empresa, adoptar
polítiques de natalitat que permetin
conciliar vida professional i familiar
i establir mesures que permetin als
col·lectius més vulnerables
(especialment joves, dones i persones
majors de cinquanta-cinc anys)
accedir al mercat de treball.
La Comissió Europea va publicar al
DOUE C-80, una convocatòria per
finançar projectes relacionats amb el
medi ambient. El pressupost total és
d'aproximadament uns 2.360 milions
d'euros. La Direcció General de
Medi Ambient ha proposat vuit àrees
de finançament: conscienciació i
comunicació mediambientals,
coneixement i comunicació sobre
Natura 2000, xarxa de gestió dels
boscos per a l'energia renovable,
consens internacional sobre el futur
règim de canvi climàtic o la
implementació del Pla d'acció de
tecnologies mediambientals (ETAP),
entre d'altres.
En un d'aquests moviments típics de
la vida política i mediàtica espanyo-
la, el debat d'aquestes setmanes s'està
centrant en el procés de pacificació
d'Euskadi, una qüestió certament
important no tan sols per la possible
eliminació del fenomen terrorista,
sinó perquè obliga a replantejar les
estratègies de diversos governs i de
tots els partits polítics, sobretot dels
bascs. Per això, el panorama ja és
molt diferent fins i tot abans d'haver-
se assolit resultats concrets de la
declaració d'ETA d'alto el foc perma-
nent. El PP, per exemple, s'ha de
moure ara entre un discurs força
moderat pel que fa al final de la
violència i molt dur pel que fa a la
reforma dels estatuts. I això no és
gens fàcil veient els atemptats que
encara es produeixen i que algunes
autonomies governades per gent seva
també apugen el llistó de les reivin-
dicacions financeres i competencials.
Que Bono plegui com a ministre de
Defensa per raons familiars no és
creïble. Quan va assumir el ministeri
ja tenia la mateixa família i sabia a
què es comprometia. És més lògica la
versió que diu que estava aïllat dins
del govern, que mantenia molt males
relacions amb diversos ministres,
començant pel d'Interior, José Anto-
nio Alonso, i que solament tenia el
suport del president Rodríguez Zapa-
tero i de la vicepresidenta Fernández
de la Vega. En qualsevol cas, no sem-
bla que els canvis tinguin cap altre
sentit que el de controlar més estreta-
ment el procés basc amb gent de total
confiança en els tres ministeris claus:
Interior, Defensa i Justícia. El nou
ministre de l'Interior, Pérez Rubalca-
ba, té un perfil més polític que no pas
José Antonio Alonso, un antic jutge i,
per tant, menys flexible. Per cert, que
al ministre Juan López Aguilar el
volen enviar de candidat a la pre-
sidència de Canàries i ell no vol ni
sentir-ne a parlar.
El govern central vol arribar a l'estiu
amb una situació més clara i sòlida
en aquests dos assumptes i conservar
la iniciativa en matèria social per tal
de mantenir l'actual avantatge a les
enquestes. Sap que a partir d'octubre
el seu marge de maniobra es reduirà
per efecte de la precampanya del
2007 i té indicis preocupants com és
ara l'índex superior al 60 per cent
d'espanyols que encara s'oposen a
l'Estatut de Catalunya. A la llarga pot
ser una arma potent de l'oposició.
18Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Cròniques
Zapatero té el vent a favorJosep M. Sanmartí
DE
S
DE
M
AD
RI
DP
AR
C
DE
L
A
CI
UT
AD
EL
LA
Mentre les cúpules polítiques del
país debatien sobre les bondats i les
mancances de l'Estatut, o les dife-
rents maneres de dir que sí volent dir
que no, o a la inversa, o de cap de les
dues maneres, més de 14.000 perso-
nes i unes 200 entitats i organitza-
cions, des de sindicats i patronals
agràries fins a ajuntaments, han estat
reflexionant durant 16 mesos sobre
el món rural català, el seu futur, les
mancances i les oportunitats. A
començaments de maig es va con-
cloure tot aquest treball en el Primer
Congrés del Món Rural de Catalu-
nya, en el que tots els participants
van deixar clar que cal una entesa
entre aquest món i l'urbà si es vol
mantenir un territori equilibrat.
Hi ha algunes dades curioses de tot
aquest procés. Mentre que Catalunya
disposa d'una de les indústries agro-
alimentàries de més qualitat i potèn-
cia d'Europa, com es demostra cada
dos anys en la fira Alimentària, la
població dedicada o que viu de la
producció primària d'aliments no
para de minvar. Tothom coincideix
en el fet que un territori sense activi-
tat agrària, inclosa la forestal,
s'abandona. També hi ha una coin-
cidència social a l'hora d'intentar
impedir que això passi. Però, en can-
vi, no es veu amb els mateixos ulls
que es dediqui a la pagesia una petita
part de l'esforç econòmic que supo-
sa, per exemple, construir una línia
de metro. Per això, una de les con-
clusions del Congrés va ser demanar
el compromís de totes les adminis-
tracions per "reconèixer la funció
sostenible i d'equilibri territorial que
garanteixen els homes i les dones
que viuen i treballen en el món
rural". Una de les mesures per acon-
seguir-ho és aplicar l'anomenat con-
tracte global d'explotació, dotat
econòmicament per la Generalitat,
que ha de permetre garantir la conti-
nuïtat de les explotacions agràries
fent que els que hi treballen en
puguin viure dignament.
Potser el que va deixar les coses més
clares en aquest sentit va ser el Sín-
dic de Greuges, amb el seu relat de
drets i deures de les persones del
món rural, on afirma que aquestes
han de tenir dret a "la recepció de
compensacions que siguin directa-
ment proporcionals a la part de terri-
tori protegit i a les majors presta-
cions derivades de factors climàtics
o orogràfics per tal de recompensar
el benefici públic que representa la
seva contribució a la prevenció de
riscos i catàstrofes naturals i de fre al
canvi climàtic, i al reconeixement
que aquesta protecció representa".
El món rural demana la paraulaSalvador Sabrià
EL PUNT
EXPANSIÓN
ABC
DIARI DE SABADELL
19Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Quiosc
20Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Disposicions
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Llei de Tropa i Marineria
Disposició:
Llei 8/2005, de 24 d'abril. BOEnúm. 98, de 25 d'abril del 2006.Organisme:Cap d'Estat.
Aquest llei s'emmarca en la consoli-dació de la professionalització deles Forces Armades. En finalitzar elservei dins d'aquestes, la llei possi-bilita diferents sortides professio-nals i mesures socioeconòmiques.Pel que fa a l'accés a les administra-cions públiques, s'estableix d'unabanda que el temps de serveis pres-tats es considerarà com un mèrit enels sistemes de selecció, tant pel quefa als funcionaris com al personal.I, d'altra banda, el Ministeri de De-fensa promourà acords de col·labo-ració amb les comunitats autònomesi amb els ens locals perquè reservinplaces a les policies autonòmiques ilocals a militars professionals ambmés de 5 anys de servei.
AGRICULTURARAMADERIA I PESCA
Reconeixement d'entitats col·la-boradores amb el DARP en matè-ria d'ajuts i subvencions
Disposició:
Ordre DARP/135/2006, de 23de març. DOGC núm. 4604, de30 de març del 2006.Organisme:
Departament d'Agricultura, Rama-deria i Pesca.
El Departament d'Agricultura,Ramaderia i Pesca, a través de laSecretaria General, pot reconèixerentitats col·laboradores per a la ges-tió de les subvencions i els ajuts queautoritzi o concedeixi en l'àmbit deles seves competències. Aquestaordre s'adreça a les entitats que vul-guin col·laborar en la gestió delsajuts i les subvencions que sol·licitinels agricultors, ramaders i pesca-dors de Catalunya. L'objecte de lacol·laboració consistirà en la trame-
sa d'informació, la tramitació desol·licituds d'ajut, la introducció i eltractament de dades, entre d'altres, is'especificaran en el conveni decol·laboració que s'estableixi per acada actuació específica. Les enti-tats que poden ser reconegudes coma entitats col·laboradores són lesque estableix l'article 12.2 de la Llei38/2003, entre les quals es troben lescorporacions de dret públic, sempreque la seva normativa reguladora noexclogui la realització d'activitats decol·laboració.
COOPERACIÓ
Aprovació del Pla anual de coope-ració al desenvolupament 2006
Disposició:
Resolució GAP/929/2006, de 8 demarç. DOGC núm. 4611, de 10d'abril del 2006.Organisme:Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques.
Les línies i actuacions concretesprevistes per a l'any 2006 s'articulena l'entorn de tres eixos: a) enforti-ment de la Comissió de coordinacióamb els ens locals; b) impulsd'aliances i estratègies conjuntes ambles administracions locals i supralo-cals per millorar la complementarie-tat i coherència en les accions decooperació al desenvolupament, ic) promoció d'accions de formació ienfortiment dels actors de la coope-ració descentralitzada a Catalunya.
EDUCACIÓ
Creació del Fons d'acció territo-rial de l'educació superior
Disposició:
Llei 3/2006, de 17 de març. DOGCnúm. 4604, de 30 de març del 2006.Organisme:
Departament de la Presidència.
Aquesta llei crea el Fons d'accióterritorial de l'educació superior, decaràcter finalista, amb l'objecte decontribuir al finançament de lesactuacions que duguin a terme lesuniversitats i altres beneficiaris des-
crits. La finalitat del fons és promou-re, reordenar i consolidar l'activitatterritorial dels seus beneficiaris en eldesenvolupament del territori. Entreels beneficiaris es troben els enslocals que facilitin infraestructuresde suport a la docència universitàriaa les universitats i als centres ads-crits. Aquesta llei entra en vigor el31 de març i té efectes econòmics apartir de l'1 de gener del 2007.
FORMACIÓ
Convocatòria de cursos inclososal Pla de Formació a l' Adminis-tració Local i Territorial 2006
Disposició:
Resolució de 18 d'abril del 2006.BOE núm. 98, de 25 d'abril del 2006.Organisme:
Ministeri d'Administracions Públiques.
Aquests cursos es fan per formar iperfeccionar els funcionaris de l'Ad-ministració local. A través del Centrede Estudis Locals i Territorials es fanaccions formatives en execució des-centralitzada. Els cursos es fan endiferents ciutats i en diferents dates.
HABITATGE
Subvencions per a l'adquisició desòl amb destinació a la construc-ció d'habitatges de protecció ofi-cial per a l'any 2006
Disposició:
Resolució MAH/1086/2006, de 10d'abril. DOGC núm. 4617, de 20d'abril del 2006.
Organisme:Departament de Medi Ambient iHabitatge.
La convocatòria vol donar suport ales administracions públiques, alsoperadors públics i a les entitats sen-se finalitat de lucre dedicades a lapromoció d'habitatge en les adquisi-cions oneroses de sòl que formalitzinen qualsevol de les modalitats adme-ses en dret, inclosa la permuta. El ter-mini de presentació de les sol·licitudsi la documentació s'inicia el 21 d'a-bril i acaba el 31 de juliol del 2006.
21Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Disposicions
HISENDA
Informació a subministrar per lescorporacions locals relatives al'esforç fiscal i la seva comprova-ció en les delegacions d'Econo-mia i Hisenda
Disposició:
Resolució de 29 de març del 2006.BOE núm. 90, de 15 d'abril del 2006.Organisme:Ministeri d'Economia i Hisenda.
La Llei 30/2005, de 29 de desembre,de pressupostos generals de l'Estat2006, estableix la fórmula per alcàlcul de l'esforç fiscal dels munici-pis, necessari per procedir a laliquidació definitiva de la participa-ció dels municipis en els tributs del'Estat any 2006. El 30 de juny del2006 és la data límit per presentarla informació sobre esforç fiscal ales delegacions provincials d'Econo-mia i Hisenda. Aquesta resoluciópretén facilitar als ajuntaments elcompliment d'aquesta obligació.
HISENDA
Text refós de la Llei del cadastreimmobiliari, aprovat pel RD legis-latiu 1/2004, de 5 de març
Disposició:
Reial Decret 417/2006, de 7 d’abril.BOE núm. 97, de 24 d'abril del2006.Organisme:
Ministeri d'Economia i Hisenda.
El reial decret, en compliment deltext refós de la Llei del cadastre,regula molts del seus aspectes, si béno arriba a desenvolupar-lo plena-ment. D'altra banda, amb la sevaaprovació es deroguen de formaexpressa sis reials decrets anteriors,que reglamentaven múltiples aspec-tes del cadastre.
INFÀNCIA
Desplegament de la Llei 8/1995,de 27 de juliol, d'atenció i pro-tecció dels infants i adolescents,en l'àmbit sancionador
Disposició:
Decret 75/2006, d'11 d'abril. DOGCnúm. 4614, de 13 d'abril del 2006.Organisme:
Departament de la Presidència.
El govern de la Generalitat pot dele-gar en els consells comarcals i enels ajuntaments de més de 5.000habitants la incoació, la instrucció ila resolució dels expedients sancio-nadors regulats al capítol III delpresent decret, amb excepció delsque són competència del Consell del'Audiovisual de Catalunya, en elstermes regulats pels articles 137 isegüents del Decret legislatiu2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'a-prova el Text refós de la Llei munici-pal i de règim local de Catalunya, i25.3 de la Llei 6/1987, de 4 d'abril,de l'organització comarcal de Cata-lunya. L'acord de delegació ha d'in-cloure les aportacions econòmiquescorresponents que es convinguin.
MEDI AMBIENT
Règim jurídic de les entitatscol·laboradores de l'Administra-ció hidràulica en matèria de con-trol i vigilància de qualitat de lesaigües i de gestió dels vessa-ments al domini públic hidràulic
Disposició:
Ordre MAM/985/2006, de 23 demarç. BOE núm. 81, de 5 d'abrildel 2006.Organisme:
Ministeri de Medi Ambient.
Aquesta ordre estableix les condi-cions per a l'obtenció del títol d'enti-tat col·laboradora de l'Administra-ció hidràulica en matèria de controli vigilància de la qualitat de lesaigües i de gestió dels vessaments.Regula també el seu funcionament iel control d'aquestes entitats. Esta-bleix les normes d'organització ifuncionament del Registre especiald'entitats col·laboradores i la crea-ció del fitxer de dades de caràcterpersonal relatiu a aquestes. L'àmbitd'aplicació es el de les conqueshidrològiques que gestiona l'Admi-
nistració general de l'Estat. Podenobtenir el títol tant entitats públi-ques com privades.
OCUPACIÓ
Subvencions destinades a progra-mes per al desenvolupament lo-cal i l'ocupació en col·laboracióamb entitats locals
Disposició:
Ordre TRI/125/2006, de 17 de març.DOGC núm. 4604, de 30 de marçdel 2006.Organisme:
Departament de Treball i Indústria.
L'objecte d'aquesta ordre és establirles noves bases reguladores de lessubvencions i ajuts destinats a pro-grames per al desenvolupament locali l'ocupació en col·laboració ambentitats locals que promou el SOC.Podran ser beneficiàries de les sub-vencions establertes en aquest pro-grama les entitats locals de Catalun-ya, els seus organismes autònoms iles entitats amb competència enmatèria de desenvolupament local ide promoció de l'ocupació, depen-dents o vinculades a aquelles. Hi handiferents terminis per a presentar lessol·licituds en funció del programa.
OCUPACIÓ
Subvencions al foment del desen-volupament local
Disposició:
Resolució TRI/776/2006, de 20 demarç. DOGC núm. 4604, de 30 demarç del 2006.Organisme:
Departament de Treball i Indústria.
Aquesta resolució té per objecte laconvocatòria de les subvencionsestablertes a l'Ordre TRI/125/2006,de 17 de març, per la qual s'establei-xen les bases reguladores de les sub-vencions destinades a programesper al desenvolupament local i l'ocu-pació en col·laboració amb entitatslocals. Les sol·licituds s'hauran depresentar segons els models que estroben a disposició dels sol·licitants
22Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Disposicions
al web del Departament de Treball iIndústria (http://www.gencat.net/treballiindustria), dins del terminiestablert a la convocatòria i es pre-sentaran al registre del servei terri-torial corresponent.
PROTECCIÓ CIVIL
Subvencions en atenció a deter-minades necessitats derivades desituacions d'emergència o de na-tura catastròfica
Disposició:
Ordre INT/1200/2006, de 6 d’abril.BOE núm. 99, de 26 d'abril del 2006.Organisme:
Ministeri de l'Interior.
El Reial decret 307/2005, de 18 demarç, va adequar el procediment deconcessió d'aquestes ajudes a lesexigències establertes a la Llei38/2003, de 17 de novembre, gene-ral de subvencions. Ara es desenvo-lupa el reglament, que estableix elsmodels d'impresos per sol·licitar lesajudes. Un dels models és el quehauran de fer servir els ens locals encas que vulguin sol·licitar ajudesper despeses d'emergència i submi-nistrament d'aigua potable en situa-cions de sequera.
TRANSPORTS
Llei ferroviària
Disposició:
Llei 4/2006, de 31 de març. DOGCnúm. 4611, de 10 d'abril del 2006.Organisme:
Departament de la Presidència.
La Generalitat té competències enmatèria ferroviària en dos àmbits.En primer lloc, competències exclu-sives sobre ferrocarrils que circuleníntegrament pel territori de Catalun-ya, d'acord amb l'article 9.15 del'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En segon lloc, en el marc de l'article11.9 de l'Estatut, la Generalitat técompetències executives sobre elsferrocarrils amb origen i destinacióen el territori de Catalunya, malgratque circulin sobre infraestructuresde titularitat estatal.
TREBALL
Subvencions als àmbits del tre-ball i de la formació professionalocupacional
Disposició:
Reial decret 357/2006, de 24 de març.BOE núm. 83, de 7 d'abril del 2006.Organisme:
Ministeri de Treball i AssumptesSocials.
La Llei 38/2003, de 17 de novembre,general de subvencions, disposa queel procediment ordinari de concessióde subvencions és la tramitació enrègim de concurrència competitiva.No obstant això, la llei estableix queexcepcionalment es podran concedirsubvencions de forma directa quanho justifiquin raons d'interès públic,social, econòmic, humanitari, etc. Ésel cas dels programes recollits enaquest reial decret, que autoritza laconcessió directa de subvencions endiferents àmbits. Destaca, per als enslocals, la possibilitat de concedirpròrrogues per la contractaciód'agents de treball i desenvolupamentlocal. Les corporacions locals tenenel dret de prorrogar la subvenció enfunció del compliment dels objectiusassenyalats a la memòria - projecte.
TREBALL
Ajudes per facilitar l'ocupació, laqualificació professional i l'expe-riència laboral de treballadors enl' àmbit dels països de l'EspaiEconòmic Europeu i Suïssa
Disposició:
Resolució de 23 de març del 2006.BOE núm. 89, de 14 de maig del 2006.Organisme:
Ministeri de Treball i AssumptesSocials.
Les ajudes pretenen desenvoluparaccions que permetin als treballa-dors l'obtenció d'un lloc de feina operfeccionar coneixements profes-sionals i lingüístics, com també al'adquisició d'experiència en l'àmbitde l'Espai Econòmic Europeu i Suïs-sa. Entre els beneficiaris es trobenels ajuntaments.
TREBALL
Llibre de visites de la Inspeccióde Treball i Seguretat Social
Disposició:
Resolució d'11 d’abril del 2006.BOE núm. 93, de 19 d'abril del2006.Correcció d’errades en la Resoluciód’11 d’abril del 2006.Organisme:
Ministeri de Treball i AssumptesSocials.
El Reial decret 689/2005, de 10 dejuny, estableix que els requerimentsde subsanació que fan alguns funcio-naris en prevenció de riscos laboralspoden reflectir-se mitjançant diligèn-cia al Llibre de visites de la Inspeccióde Treball i Seguretat Social. S'esta-bleix que la Inspecció de Treball iSeguretat Social posa a disposiciódels usuaris una aplicació informàti-ca que permet substituir la utilitzaciódel Llibre per un sistema de registretelemàtic d'apunts. S'adequa el modelde Llibre de visites a aquestes neces-sitats. Les empreses i les administra-cions públiques estan obligades atenir a cada un dels seus centres detreball un Llibre de visites. A Cata-lunya, el Llibre de visites s'editarà enversió bilingüe. Fins a l'1 de juny del2006 subsistirà la validesa delsLibres de visites, fins ara habilitats.
TREBALL
Pròrroga per al 2006 del Progra-ma de renda activa d'inserció pera aturats amb especials necessi-tats econòmiques i dificultat pertrobar feina, regulat pel RD205/2005, de 25 de febrer
Disposició:
Reial Decret 393/2006, de 31 demarç. BOE núm. 94, de 20 d'abrildel 2006.Organisme:
Ministeri de Treball i AssumptesSocials.
Les referències a l'any 2005 contin-gudes en aquest reial decret s'enten-dran fetes a l'any 2006.
23Fe
dera
ció
de M
unic
ipis
de
Cata
luny
a
Núm
. 16
Mai
g d
el 2
006
Marketing político. Plan de Campaña.Plan de Obtención de Fondos. Direccióny organización de la CampañaOrganitzat per la Universitat Pompeu Fabra.
3 i 4 de juliol del 2006.
Lloc de realització: UPF, carrer deBalmes, 132, de BarcelonaInformació: www.idec.upf.edu, 93 542 18 50
II Congrés català de gestió públicaOrganitzat per l’Associació Catalana de Gestió
Pública, UPF, UAB i Escola d’Administració
Pública i ESADE. 5 i 6 de juliol del 2006.
Informació: congres.acgp.net,[email protected] itelèfon 93 319 63 23
Regions i ciutats: socis peral desenvolupament i l’ocupacióConferència europea que tindrà lloc a
Barcelona, l’1 i 2 de juny.
Informació: www.gencat.net/regionsandcities
Jornades sobre l’Organització TerritorialOrganitzades per la Universitat Catalana d’Estiu
i l’Institut d’Estudis Catalans.
Barcelona, 7, 8 i 9 de juny del 2006.
Lloc de realització: Institut d’EstudisCatalans, carrer del Carme, 47, de BarcelonaInformació: www.ucestiu.com/jotn_org_territorial.html
1r Congrés Català de la BicicletaConvocat per la Generalitat de Catalunya,
se celebrarà del 7 a l’11 de juny.
Lloc de realització: Barcelona,recinte del FòrumInformació: www.congresbicicat.org
Fira Internacional de l’Urbanismei del Medi AmbientDel 13 al 16 de juny.
Lloc de realització: Fira de MadridInformació: www.tem-tecma.ifema.es [email protected]
Agenda juliolAgenda juny
5dimecres
8:00h
3dilluns
Jornades Europees del Patrimoni2006Organitzat per l’FMC, l’ACM i el
Museu d’Història de Catalunya.
29 i 30 de setembre i 1 d’octubre
del 2006.
Informació: www.fmc.cat,www.acm.cat i www.mhcat.net
i també…
1dijous
10:00 h
7dimecres
18:00 h
7dimecres
10:00 h
13dimarts
10:00 h
Agenda
