XII MOSTRA D’ART PÚBLIC

PER A JOVES CREADORS

BENVINGUDA 2009

XII MOSTRA D’ART PÚBLIC

PER A JOVES CREADORS

BENVINGUDA 2009

6

7

Organitza: CADE-Delegació d’Estudiants. Universitat de ValènciaHi col·labora: Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística. Generalitat ValencianaComissari: José Luis Pérez Pont

Selecció de projectes: - Daniel González Serisola, Delegat d’Estudiants de la Universitat de València

- Nicolás S. Bugeda, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

- Ana de Miguel, Directora de la Sala Parpalló

- Salvador Albiñana, Director del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València

- Ricard Martínez, tècnic del Servei d’Informàtica de la Universitat de València

- José Luis Pérez Pont, crític d’art

- Gonzalo Montiel, tècnic responsable del Centre d’Assesorament i Dinamització dels Estudiants (CADE)

- Rosalía Font Matilla, tècnica de dinamització cultural del CADE

Assistència tècnica al muntatge: Servei de manteniment del Campus dels TarongersCoordinació administrativa: Personal d’administració i serveis del CADE i Delegació d’EstudiantsSeguretat: Promasa

© dels textos: els autors© de les imatges: els autors i propietaris© de la present edició: Universitat de València, 2010ISBN: 978-84-370-7905-9Depòsit legal: XXXXXXX

Disseny i maquetació: Rafa BenaventFotografia de portada: Sebastián HervásFotografia: Miguel LorenzoTraducció i correcció: Agustí PeiróImpressió: Imag Impressions, Benifaió

Agraïments: personal d’administració i serveis del Campus dels Tarongers, Facultat de Dret, Facultat de

Ciències Socials, Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians, estudiants i professors del Campus dels

Tarongers, Ana de Miguel, Salvador Albiñana, Nicolás S. Bugeda i Facultat de Belles Arts de València.

Daniel Gónzalez SerisolaDelegat d’Estudiants de la Universitat de València

Trinidad MiróConsellera de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana

José Luis Pérez PontArt, participació i placeboComissari

Instal·lacions:

1 Almudena Rodríguez TortajadaE3: Encuentros y enlaces entretejidos

2 Alejandro Bonnet de LeónLa huerta

3 Miguel Ángel BenjumeaMiedos. Thinking outside the boxwww.envasesdelmiedo.blogspot.com

4 María JacarillaSi sólo son libros

5 Iván Mena VeigaCon piel de naranja

6 Juan Antonio Cerezuela ZaplanaTiempo

7 Víctor Meliá de AlbaTú vigilas. Proyecto para una web de vigilancia.www.tuvigilas.net

8 Rodrigo Lombardo MartínezSleepwww.proyecto-sleep.com.es

Traducció de textos

9

11

13

15

16

18

20

22

24

26

28

30

33

ÍNDEX

8

9

Daniel González Serisola

Delegat del Rector per als Estudiants

Dotze anys ha complit ja Art Públic/Uni-versitat Pública, un any més obri les seues portes un esdeveniment artístic juvenil de l’esfera universitària sense comparació i un any més els universitaris podrem il·lusionar-nos i sorprendre’ns descobrint en arribar al Campus dels Tarongers les obres dels nostres joves artistes.

Art Públic /Universitat Pública va nàixer fa dotze anys com una aposta de la Universitat de València per afavorir el desenvolupament creatiu dels nostres joves. La Universitat, com a institució pública, té la responsabilitat de fomentar el desenvolupament sencer dels nostres ciutadans, impulsant ja no solament les seues inquietuds intel·lectuals, sinó recolzant les iniciatives creatives i artístiques. Això és el que hem vingut fent i continua-rem fent amb la nostra mostra d’Art Públic/Universitat Pública en les seues successives convocatòries, fomentar iniciatives dels nos-tres estudiants i eliminar les barreres que els impedisquen ser innovadors i creatius.

Els universitaris són l’eix vertebrador d’aquesta mostra, però dins dels universitaris Art Públic/Universitat Pública se centra en els i les joves. La Universitat de València és una de les universitats que compta amb el major nombre d’associacions i col·lectius estudian-tils del sistema universitari espanyol, però a més compta amb precedents que corroboren l’elevada participació juvenil històricament en la nostra Universitat. Un esdeveniment que demostra aquesta participació i que a més enguany cobra especial protagonisme és el dels estudiants de la Facultat de Medicina de la Universitat de València que el 1909 van decidir fer un homenatge al Paranimf de la nostra Nau a Charles Darwin. La nostra Universitat no es va limitar a permetre l’acte, sinó que va col·laborar i va fomentar aquesta iniciativa juvenil, dels nostres estudiants, contribuint, una vegada més, a l’enriquiment

ja no solament acadèmic sinó també intel·lectual i cívic. Aquest fet és recordat ara amb motiu de la commemoració que la Uni-versitat de València ha estat realitzant dels dos-cents anys del naixement del naturalista anglés, una commemoració motivada en part per aquella iniciativa juvenil dels nostres estudiants de fa ja cent anys.

La Universitat de València es troba en mo-ments de canvis en els ensenyaments, apli-cant els nous graus i postgraus, i adaptant la nostra Universitat al nou marc europeu únic universitari (Espai Europeu d’Educació Superior). La Universitat sempre ha destacat per la seua capacitat d’anar per davant dels models econòmics o polítics del seu voltant, o per davant innovant o en recerca, per això és fonamental que la Universitat s’adapte i prenga la davantera als nous temps que ens toca viure. Per afrontar aquest canvi de model universitari hem de continuar sent creatius i innovadors per aconseguir perfec-cionar la transferència del coneixement i la investigació.

Per acabar, he de fer un especial esment per a agrair l’obstinació i el treball dedicat per part de les persones que s’han encarregat de portar a terme aquesta iniciativa d’Art Públic/Universitat Pública en la seua dotzena edició. El comissari de la iniciativa, José Luis Pérez Pont, el personal tècnic del Centre d’Assessorament i Dinamització dels Estu-diants (CADE), les persones que han format part de la comissió encarregada de la selec-ció de les obres i seguiment de l’exposició i, com no, els nostres joves artistes, que han realitzat tots ells un excel·lent i dur treball amb l’únic interés que els universitaris durant uns dies siguem públic d’aquest es-pectacle cultural i reivindicatiu universitari.

Amb la creativitat, la innovació, les arts i els coneixements aconseguirem la Universitat i la societat que tots i totes volem.

10

11

Trini MiróConsellera de Cultura i Esports

Dins de l’agenda cultural de la ciutat de València, la mostra Art Públic/Universitat Pública. Mostra d’art públic per a joves crea-dors s’ha consolidat com una de les principals cites de l’art jove d’avantguarda a la Comu-nitat Valenciana, tot i que en els seus inicis es va plantejar com una activitat més dins de la Setmana de Benvinguda que organitza la Universitat de València al començament de cada curs acadèmic.

A més de ser un important estímul i suport en l’inici de la trajectòria expositiva de molts joves creadors valencians, Art Públic/Universitat Pública es defineix per la seua clara aposta per la videocreació i internet per a constituir un fòrum interactiu, públic i plural en el qual es puga discutir sobre les complexes relacions entre les manifestacions artístiques i les noves tecnologies de la infor-mació i la comunicació.

En aquesta dotzena edició d’Art Públic/Universitat Pública huit joves creadors han tingut l’oportunitat de donar a conéixer les seues innovadores propostes al Campus dels Tarongers, transformant aquest entorn acadèmic en un singular espai expositiu de reflexió i diàleg a través dels nous llenguat-ges artístics i audiovisuals sorgits en l’era d’internet.

12

13

José luis Pérez Pont

Comissari d’Art Públic/Universitat Pública

Sempre hi ha hagut una enorme diferència entre la cultura popular i la cultura comer-cial. La primera, per més rudimentària que siga i a pesar que podria estar condicionada per l’obtenció de beneficis, es destina a un gaudi desinteressat. Tant si es tracta de llegir un llibre, assistir a una representació teatral o visitar una exposició, un experimenta el plaer que s’origina quan l’art absorbeix la seua atenció o bé el plaer de la diversió. En ambdós casos, ens aparta momentàniament de les pressions diàries dels nostres interes-sos personals i, en certa mesura, un deixa de banda el seu jo i el seu ego. La cultura comercial, en canvi, està totalment basada en la satisfacció dels interessos personals i requereix que l’individu implique el seu ego de ple. L’èxit d’una «transacció» comercial es basa en l’habilitat que l’individu té de projectar-se en l’escena de la «transacció». Alguns sostenen que la clau en una obra d’art, ja siga popular o intel·lectual, rau a trobar alguna cosa completament nova o presentar algun tipus d’experiència original. El punt central perquè una «transacció» siga exitosa és la satisfacció de l’interés personal de cada individu, que esdevé el «protago-nista» d’eixa «transacció». Amb l’aparició de la cultura participativa, les manifestacions populars s’han fusionat completament amb les comercials. La fascinació per l’imaginari ha deixat pas a la gratificació de l’ego.

En aquest ordre de coses, projectes artístics de caràcter experimental, com ara els que integren cada any aquesta convocatòria, troben ocasionalment la incomprensió o el desinterés del públic universitari al qual potencialment s’adrecen. Els joves artis-

tes seleccionats plantegen interrogants, observacions, qüestionaments i crítiques a un model de societat que ens manté com a ostatges satisfets. Atenent només als últims dotze anys, durant els quals aquest projecte es desenvolupa, els canvis en les maneres de comunicació i relació de la població han viscut un important procés de transformació, especialment accentuat en els segments juvenils. La lògica de la participació en la construcció cultural, almenys en allò aparent, s’ha imposat com a mètode creatiu. A pesar de no ser una cosa nova, ja que l’espectador sempre completa amb la seua subjectivitat la narració continguda en la creació artística, sí que s’han modificat els nivells d’implicació i els mitjans a través dels quals la participació ha guanyat en agilitat. D’altra banda, la participació en si mateixa no és garantia d’un major interés en les propostes, ni el seu efecte sobre els individus serà necessàriament més determinant que el contrari. La participació, en molts àmbits d’allò virtual, comporta un efecte placebo que esperona directament eixe engrandit ego que allò comercial ha sabut estimu-lar. Potser haurien els artistes d’invertir la seua piràmide per adaptar-se millor als requeriments que defineixen el nou públic multimassiu? S’aconsegueix transcendir la barrera de la comprensió tot estimulant la interacció amb el públic? Té l’art a l’espai públic possibilitats de perviure eficaçment, més enllà dels redundants exercicis de «l’art de rotonda»? Quan tot aspira a ser divertit, espectacular i entretingut, hi ha lloc per a la reflexió i la crítica cultural? Necessitat, sens dubte, n’hi ha.

Art, participació i placebo

14

INSTAL·LACIONS

ARTISTES SELECCIONATS

1

2

3

4 56

7

1 Almudena Rodríguez TortajadaE3: encontres i enllaços entreteixits

2 Alejandro Bonnet de León

L’Horta

3 Miguel Ángel BenjumeaPors. Thinking outside the box

www.envasesdelmiedo.blogspot.com

4 Marla JacarillaSi són només llibres

5 Iván Mena VeigaAmb pell de taronja

6 Juan Antonio

Cerezuela ZaplanaTemps

7 Víctor Meliá de AlbaTu vigiles.

Projecte per a una web de vigilància

www.tuvigilas.net

@ Rodrigo Lombardo Martínez

www.proyecto-sleep.com.esSleep

16

17

«Ajaguts sobre l’herba, continuàrem cercant amb la mirada els milers de matisos que reflectia la llum de l’Astre Rei, recordant aquell primer encontre que, sense saber-ho, ens uniria per sempre més. Com nosaltres, aquelles branques s’abraçaven, tot i ser-ne diferents».

Metàfora de les relacions que se succeeixen en l’àmbit universitari. Persones que al llarg del curs es coneixen, o creuen els seus camins. Branques que enllacen uns arbres amb altres. Arbres que ja estaven, units als que vénen de fora. Intenten integrar-se, abraçar-se. No importa d’on venim ni cap on es dirigim, sinó el moment present, compatir un espai i un entorn de formació. Es pretén construir nous paisatges, noves sensacions, altres entorns. Juga amb la idea de memòria i absència, atorgant protagonisme a les ombres projectades, fugisseres i inadvertides passen, ja que estem acostumats a elles. S’emfatitza una natura domesticada als àmbits urbans, subordinada al domini dels edificis, formigó, ferro i asfalt. Estructura reduïda a l’essència entre forma i identitat, a una superfície epidèrmica exterior ajustada a un esquelet interior, nu, transparent, que permet veure a través seu, sense traves, integrada en l’entorn que l’alimenta i li dóna vida, que al mateix temps reflecteix capricio-sament la llum i genera múltiples centellejos. Com un cicle, uneix des de les arrels fonent-se amb les branques i de nou cap al sòl del qual es nodreix, incloent-hi per uns instants a qui s’apropa a experimentar.

Almudena Rodríguez Tortajada 1

E3: encontres i enllaços entreteixits

18

19

El canvi continu que es produïx en el paisat-ge a favor de formes artificialment inertes i en detriment de les zones naturals i vives dóna peu al plantejament d’aquest projecte.

Els nostres boscos i horts són un bé patrimo-nial, heretat d’aquells que els han preservat i cultivat fins els nostres dies.

Hui en dia es donen circumstàncies que ame-nacen aquestes zones, de fet és fàcil apreciar com la ciutat es va menjant eixos espais verds, deixant-los, en alguns casos, exposats com a escaparates del passat.

La nostra manera de relacionar-nos amb la naturalesa ha canviat, actualment el formigó i la rajola ocupen grans zones abans fèrtils, els rius i les mars, amb overbooking de vaixells i de fem, no deixen places als peixos, i cada vegada paguem més a les empreses energètiques perquè contaminen l’aire que respirem.

Les conseqüències de les nostres conductes còmplices per negligència donen lloc a un paisatge erm i inert, donen lloc als horts de formigó.

2Alejandro Bonnet de León

L’Horta

20

21

Podem parlar de pors que són considerades normals, com a part del procés de desenvo-lupament; també d’una por innata i, com no, és obligat assenyalar la denominada «cultura de la por», de la qual hem sentit parlar tantes vegades i relacionada amb les xarxes, mitjans de comunicació i política en general.

Cultura de la por és un terme que fa referèn-cia a una percepció comuna de por i ansietat en discursos públics i relacions personals, i com esta pot afectar la manera en què les persones interactuen amb les altres, com a individus i com a agents democràtics.

Miguel Ángel BenjumeaPors. Thinking outside the box

www.envasesdelmiedo.blogspot.com

3

Vivim una època caracteritzada per la inse-guretat humana. I la inseguretat, ja se sap, és incompatible amb el benestar.

Hui en dia la inseguretat ha esdevingut ja temor, por.

Molta gent tem perdre el seu treball en un entorn en el qual les empreses poden tancar les seues portes d’un dia a l’altre; altres tenen por de perdre els seus estalvis, com a conseqüència d’una operació fallida del fons de pensions en què depositaren la seua confiança; molts temen una pujada dels tipus d’interés que convertisca el pagament de la seua hipoteca en una missió impossible; tenim por a la sida, al canvi climàtic; així com centenars i centenars de pors irracionals tipificades com a fòbies, i, per descomptat, por a la violència, al fet que entren en la nostra casa per la força o ens atraquen al carrer. Temem per nosaltres i pels nostres éssers més pròxims.

Ens fa por allò conegut, però també allò inè-dit, ja que, com va escriure Alexandre Dumas, «els perills desconeguts són els que inspiren més temor».

La por és, sens dubte, una cosa relativa. Es tracta d’un fenomen que es manifes-ta de manera inversament proporcional a l’existència d’un perill real. És a dir, que solen ser més temorosos aquells que menys conviuen amb el perill.

En aquests termes, segons aquesta teoria, les pors són cuidadosament i repetida-ment creades i alimentades per qualsevol que vulga infondre temor, sovint a través de la manipulació de paraules, fets, notí-cies, fonts o informació, a fi d’induir certs comportaments personals, justificar accions o polítiques governamentals, mantindre la gent consumint, elegint polítics demagogs o distraure l’atenció pública de suposades problemàtiques socials més urgents.

Pors. Thinking outside the box és un projecte d’intervenció a l’espai públic que pretén construir un lloc imaginari de pors enva-sades. Fer reals i tangibles mitjançant un receptari d’envasos etiquetats les pors més comunes que ens assetgen i totes aquelles que provoquen una sonada alarma social que repercuteix en el comportament de la societat civil.

El projecte indaga en l’origen de les pors, fòbies i alarmes socials de la nostra societat.

S’invita al fet que el públic puga qüestionar-les i que manege els diversos envasos; descobrir i propiciar un diàleg i discurs en relació a com es construeixen i propaguen les temors, i el pes que els relats de ficció tenen en l’extensió d’una por que acaba sent una forma de dominació, que ens du a acceptar formes abusives de protecció i a respostes defensives que ens fan sentir més vulnera-bles.

Potser, com indica l’expressió anglosaxona Thinking outside the box que dóna subtítol al projecte, és hora de canvis, d’evitar pensar de la mateixa manera, de canviar la percepció sota altres premisses, deixar enrere les idees preconcebudes de les qual un no s’adona però que acaben per dominar-lo.

22

23

Marla Jacarilla

Si són només llibres4

Projecte realitzat a partir de la lliure inter-pretació de fragments de 48 llibres que han format part de diferents etapes de la meua vida i que d’una manera o altra han sigut representatius en ella. La instal·lació consta d’un gran mural de 2,40 per 4 metres en el qual, introduïts dins de 48 bosses de plàstic, es troben 48 fragments d’aquests llibres. Junt amb aquests, 48 bosses més amb les seues corresponents lliures interpretacions, ja siga a tall de fotografia, il·lustració, collage, xicotet objecte escultòric, etc.

Els 48 llibres han sigut triats a partir d’un criteri estrictament subjectiu, però per això mateix es pretén crear una empatia amb l’espectador que, mentalment, realitzarà la seua selecció personal amb aquells que més l’hagen marcat en la vida. Probablement alguns dels llibres triats estiguen en la seua llista i altres no...

La instal·lació pretén ser, en certa manera, una materialització d’eixes interpretacions que tots fem a l’hora de llegir un llibre. Mentalment, definim els trets dels personat-ges, les característiques dels llocs, etc. L’autor defineix tot això en part, però també és el lector qui completa a la seua manera l’obra amb les seues interpretacions.

25

Es tracta de mostrar, d’il·lustrar el que allí ocorre. Entenent «Tarongers» com «una possi-bilitat de nodrir-nos, disfressada amb pell de taronja», físicament i conceptualment.

Davall la síntesi d’aquesta metàfora s’intenta dur al camp gràfic la idea; despullant, mostrant el contingut..., el continent. No es fa sinó evidenciar allò evident. La seua pell, el seu interior. De què estan fets i de què els han vestit.

Iván Mena Veiga

Amb pell de taronja5

26

27

Històricament, el risc de la subjectivitat ha consistit en el seu potencial per acolorir o subvertir l’objectivitat.1

Si parlem del temps únicament com una magnitud física, probablement no estem te-nint en compte que també el temps implica una percepció psíquica i perceptiva diferent en cada persona. El temps, des d’un punt de vista globalitzador, és una ferramenta que controla el nostre ritme diari i ens permet organitzar i planificar les nostres activitats, el nostre treball, i fins i tot les nostres vacan-ces. Tanmateix, l’experiència individual i el context fan d’ell una equació variable.

Mitjançant el plantejament del vídeo docu-mental Temp(s) es pretén fugir d’una pers-pectiva única sobre el concepte de «temps», per tal d’acostar-nos a una visió múltiple, oferida a través de l’entrevista a huit persones residents a València, la dedicació laboral de les quals és completament distinta, i on la percepció i la digestió personals de cadascuna d’elles vénen determinades per la distribució dels seus horaris de treball, com també per un conjunt d’experiències i memòries personals.

Entre el perfil de les huit persones seleccio-nades per al projecte trobem un director d’orquestra, una psicòloga, una resident en oncologia mèdica, un taxista, un cuiner i ges-tor de restaurant, una directora d’un col·legi pertanyent a una institució religiosa, una teleassistent per a persones de la tercera edat i un entrenador professional de natació.

Cadascuna d’aquestes entrevistes va ser rea-litzada en un temps concret en relació amb la professió de cadascun d’ells.

1 NICHOLS, Bill, La representación de la realidad. Cues-tiones y conceptos sobre el documental, Barcelona: Pai-dós Ibérica, 1997, p. 210.

Juan Antonio Cerezuela Zaplana

Temps

6

28

29

Víctor Meliá de Alba

Tu vigiles.

Projecte per a una web de vigilància

www.tuvigilas.net

7

Si assumim fidelment i dòcilment que qual-sevol poder defén la nostra seguretat, estem atorgant capacitat plena per a envair l’espai públic i/o convertir-lo en privat, de mane-ra que qualsevol amenaça exterior quede aniquilada i els fluxos i moviments socials queden totalment sotmesos a una disciplina preconcebuda. Al seu torn, els mitjans de control tendeixen a fragmentar l’experiència col·lectiva a fi d’abolir, posteriorment, la individualitat personal mitjançant una arqui-tectura descomunal, que empetiteix i elimina la presència de l’individu.

A València la videovigilància es fa patent a l’espai públic sense embuts ni vergonyes. Fins i tot des de la web de l’Oficina de Turisme hi ha l’opció de connectar-se a diverses webcams ubicades a llocs tan significatius com la Ciutat de les Arts i les Ciències o la plaça de l’Ajuntament, de manera que podem veure què passa en aquests llocs en temps real. Igualment, des de la web de Pàgines Grogues podem connectar-nos a diverses desenes de càmeres de trànsit instal·lades per tota la ciutat. Allò que, a priori, es podria considerar com una oferta atractiva per al turista, o fins i tot per al mateix habitant de València, proposa una lectura molt dife-rent: els equips necessaris per a exercir un control i una vigilància funcionen gràcies a la màscara de l’engany i la inducció a la por col·lectiva. Amb el pretext de l’esmentada oferta turística i la gestió d’una amenaça constant per a la població creada mitjançant alertes i avisos ficticis o exagerats delibera-dament, les càmeres s’han convertit, a poc a poc, en un element urbà més en el nostre entorn. Assumim, comprenem i justifiquem la seua invasió sense mesura, deixant en mans d’altres, fins i tot de nosaltres mateixos, el seu ús. Passejar per l’espai públic represen-ta, ara, la possibilitat de ser gravat per una d’aquestes càmeres, trencant la barrera que defineix la intimitat.

Tal com planteja el sociòleg Manuel Castells, el contrapoder en la Societat Xarxa ha de plantejar-se, també, com una xarxa. El que proposa el projecte Tu vigiles és donar a conéixer els sistemes de control i vigilància de la ciutat de València, com també traure a debat i reflexionar sobre les possibles conseqüències i efectes que aquests poden produir en la nostra vida quotidiana. Per a la qual cosa Tu vigiles s’exposa en format web (www.tuvigilas.net), amb la intenció d’esdevindre una plataforma interactiva on es done l’intercanvi d’opinions o planteja-ments.

30

31

Rodrigo Lombardo Martínez

www.proyecto-sleep.com.esSleep8

Este projecte web recrea experiències multimedials, on l’usuari podrà descobrir o simplement observar cada experiència. En la pàgina principal trobem un ésser estés sobre l’herba, immers en un ambient especial, en la fase REM del son, envoltat de xicotets éssers que transportaran l’usuari dins de cada somni o experiència.

Aquesta fase REM (prové dels vocables anglesos Rapid Eye Movement, a causa del característic moviment dels globus oculars davall les parpelles) es caracteritza perquè el cervell està molt actiu, el tronc cerebral bloqueja les neurones motrius de manera que no ens podem moure. Això és el que pretén aquest projecte, provocar un estat en el qual l’espectador siga absorbit en aquest REM. Aquesta és la fase en què somniem i captem gran quantitat d’informació del nostre entorn a causa de l’alta activitat cerebral que tenim.

32

33

TRADUCCIONS

CASTELLÀ

34

35

Daniel González SerisolaDelegat del Rector per als Estudiants

Doce años ha cumplido ya Art Públic/Universitat Pública, un año más abre sus puertas un aconte-cimiento artístico juvenil de la esfera universitaria sin parangón y un año más los universitarios podre-mos ilusionar-nos y sorprendernos descubriendo al llegar al Campus dels Tarongers las obras de nues-tros jóvenes artistas.Art Públic/Universitat Pública nació hace doce años como una apuesta de la Universitat de València con el objetivo de favorecer el desarrollo creativo de nuestros jóvenes. La Universitat, como institución pública, tiene la responsabilidad de fomentar el desarrollo integral de nuestros ciudadanos, impul-sando no sólo sus inquietudes intelectuales, sino apoyando las iniciativas creativas y artísticas. Esto es lo que hemos venido haciendo y continuaremos haciendo con nuestra muestra de Art Públic/Uni-versitat Pública en sus sucesivas convocatorias, fomentar iniciativas de nuestros estudiantes y eli-minar las barreras que les impidan ser innovadores y creativos.Los universitarios son el eje vertebrador de esta muestra, pero dentro de los universitarios Art Pú-blic/Universitat Pública se centra en los y las jó-venes. La Universitat de València es una de las universidades que cuenta con el mayor número de asociaciones y colectivos estudiantiles del sistema universitario español, pero además cuenta con pre-cedentes que corroboran la elevada participación juvenil históricamente en nuestra Universitat. Un acontecimiento que demuestra esta participación y que además este año cobra especial protagonismo es el de los estudiantes de la Facultad de Medicina de la Universitat de València que en 1909 decidie-ron hacer un homenaje en el Paraninfo de nuestra Nau a Charles Darwin. Nuestra Universitat no se li-mitó a permitir el acto, sino que colaboró y fomen-tó esta iniciativa juvenil, de nuestros estudiantes, contribuyendo, una vez más, al enriquecimiento ya no sólo académico sino también intelectual y cívi-co. Este hecho es recordado ahora con motivo de la conmemoración que la Universitat de València ha estado realizando de los doscientos años del nacimiento del naturalista inglés, conmemoración motivada en parte por aquella iniciativa juvenil de nuestros estudiantes de hace ya cien años.La Universitat de València se encuentra en momen-tos de cambios en las enseñanzas, aplicando los nuevos grados y postgrados, y adaptando nuestra Universitat al nuevo marco europeo único universi-tario (Espacio Europeo de Educación Superior). La Universitat siempre ha destacado por su capacidad para ir por delante de los modelos económicos o políticos de su entorno, o por delante innovando o en investigación, por ello es fundamental que la Universitat se adapte y tome la delantera a los nue-vos tiempos que nos toca vivir. Para afrontar este cambio de modelo universitario debemos conti-nuar siendo creativos e innovadores para conseguir perfeccionar la transferencia del conocimiento y la investigación.

Para acabar debo hacer una especial mención en agradecimiento a la obstinación y el trabajo dedi-cado por parte de las personas que se han encarga-do de llevar a cabo esta iniciativa de Art Públic/Universitat Pública en su duodécima edición. El comisario de la iniciativa, José Luis Pérez Pont, el personal técnico del Centre d’Assessorament i Di-namització dels Estudiants (CADE), las personas que han formado parte de la comisión encargada de la selección de las obras y seguimiento de la ex-posición y, cómo no, nuestros jóvenes artistas, que han realizado todos ellos un excelente y duro traba-jo con el único interés de que los universitarios du-rante unos días seamos público de este espectáculo cultural y reivindicativo universitario.Con la creatividad, la innovación, las artes y los conocimientos conseguiremos la Universitat y la sociedad que todos y todas queremos.

Trini MiróConsellera de Cultura i Esports

Enmarcada dentro de la Semana de Bienvenida que Dentro de la agenda cultural de la ciudad de Valencia, la muestra Art Públic/Universitat Públi-ca. Mostra d’art públic per a joves creadors se ha consolidado como una de las principales citas del arte joven de vanguardia en la Comunitat Valen-ciana, aunque en sus inicios se plantease como una actividad más dentro de la Semana de Bienvenida que organiza la Universitat de València al inicio de cada curso académico.Además de ser un importante estímulo y apoyo en el inicio de la trayectoria expositiva de mu-chos jóvenes creadores valencianos, Art Públic/Universitat Pública se define por su clara apuesta por la videocreación e internet para constituir un foro interactivo, público y plural en el que se pue-da discutir sobre las complejas relaciones entre las manifestaciones artísticas y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación.En esta duodécima edición de Art Públic/Univer-sitat Pública ocho jóvenes creadores han tenido la oportunidad de dar a conocer sus innovadoras propuestas en el Campus dels Tarongers, trans-formando este entorno académico en un singular espacio expositivo de reflexión y diálogo a través de los nuevos lenguajes artísticos y audiovisuales surgidos en la era de internet.

José Luis Pérez PontComissari d’Art Públic/Universitat Pública

Arte, participación y placeboSiempre ha existido una enorme diferencia entre la cultura popular y la cultura comercial. La pri-mera, por muy rudimentaria que sea y aun cuando pudiera estar condicionada a la obtención de be-neficios, está destinada a ser disfrutada de forma

1 Almudena Rodríguez TortajadaE3: Encuentros y enlaces entretejidos

«Estirados sobre la hierba, continuamos buscando con la mirada los miles de matices que reflejaba la luz del Astro Rey, recordando aquel primer en-cuentro que, sin saberlo, nos uniría para siempre jamás. Como nosotros, aquellas ramas se abraza-ban, a pesar de ser diferentes».

Metáfora de las relaciones que se suceden en el ámbito universitario. Personas que a lo largo del curso se cono-cen, o que cruzan sus caminos. Ramas que enlazan unos árboles con otros. Árboles que ya estaban, unidos a los que vienen de fuera. Intentan integrarse, abrazarse. No importa de dónde venimos ni hacia dónde nos dirigi-mos, sino el momento presente, compartir un espacio y un entorno de formación. Se pretende construir nuevos paisajes, nuevas sensaciones, otros entornos. Juega con la idea de memoria y ausencia, otorgando protagonis-mo a las sombras proyectadas, fugaces e inadvertidas pasan, puesto que estamos acostumbrados a ellas. Se enfatiza una natura domesticada en los ámbitos urba-nos, subordinada al dominio de los edificios, hormi-gón, hierro y asfalto. Estructura reducida a la esencia entre forma e identidad, a una superficie epidérmica exterior ajustada a un esqueleto interior, desnudo, transparente, que permite ver a través del mismo, sin trabas, integrada en el entorno que la alimenta i le da vida, que al mismo tiempo refleja caprichosamente la luz y genera múltiples destellos. Como un ciclo, une des de las raíces fundiéndose con las ramas y de nuevo hacia el suelo del cual se nutre, incluyendo por unos instantes a quien se acerca a experimentar.

2 Alejandro Bonnet de LeónLa huerta

El continuo cambio que se produce en el paisaje a favor de formas artificialmente inertes y en de-trimento de las zonas naturales y vivas da lugar al planteamiento de este proyecto.

Nuestros bosques y huertos son un bien patrimo-nial, heredado de aquellos que los han preservado y cultivado hasta nuestros días.

Hoy por hoy se dan circunstancias que amenazan es-tas zonas, de hecho es fácil apreciar cómo la ciudad se va comiendo esos espacios verdes, dejándolos, en al-gunos casos, expuestos como escaparates del pasado.

Nuestra forma de relacionarnos con la naturaleza ha cambiado, en la actualidad el hormigón y el la-drillo ocupan grandes zonas antes fértiles, los ríos y mares, con overbooking de barcos y basura, no dejan plazas a los peces, y cada vez pagamos más a las empresas energéticas para que contaminen el aire que respiramos.

Las consecuencias de nuestras conductas cómpli-ces por negligencia dan lugar a un paisaje yermo e inerte, dan lugar a los huertos de hormigón.

3 Miguel Ángel BenjumeaMiedos. Thinking outside the boxwww.envasesdelmiedo.blogspot.com

Vivimos una época caracterizada por la inseguri-dad humana. Y la inseguridad, ya se sabe, es in-compatible con el bienestar.

Hoy en día la inseguridad se ha tornado ya en te-mor, en miedo.

Mucha gente teme perder su empleo en un entorno en el que las empresas pueden cerrar sus puertas de un día para otro; otros tienen miedo a perder sus aho-rros, como consecuencia de una operación fallida del fondo de pensiones en el que depositaron su con-fianza; muchos temen a una subida de los tipos de interés que convierta el pago de su hipoteca en una misión imposible; tenemos miedo al sida, al cam-bio climático; así como cientos y cientos de miedos irracionales tipificados como fobias, y, por supuesto, miedo a la violencia, a que entren en nuestra casa por la fuerza o nos atraquen en la calle. Tememos por nosotros y por nuestros más próximos.

Nos da miedo lo conocido, pero también lo inédito, pues, como escribió Alejandro Dumas, «los peligros desconocidos son los que inspiran más temor».

El miedo es, sin duda, algo relativo. Se trata de un fenómeno que se manifiesta de forma inversamente proporcional a la existencia de un peligro real. Es decir, que suelen ser más temerosos quienes menos conviven con el peligro.

Podemos hablar de miedos que son considerados normales, como parte del proceso de desarrollo; también de un miedo innato y, cómo no, es obli-gado señalar la denominada «cultura del miedo», de la que hemos oído hablar en tantas ocasiones y relacionada con las redes, medios de comunicación y política en general.

Cultura del miedo es un término que hace referen-cia a una percepción común de miedo y ansiedad en discursos públicos y relaciones personales, y cómo ésta puede afectar la manera en que las per-sonas interactúan con las demás, cuales individuos y como agentes democráticos.

En estos términos, según esta teoría, los miedos son cuidadosa y repetidamente creados y alimentados por cualquiera que desee infundir temor, frecuente-mente a través de la manipulación de palabras, he-chos, noticias, fuentes o información, a fin de indu-cir ciertos comportamientos personales, justificar acciones o políticas gubernamentales, mantener a la gente consumiendo, elegir políticos demagogos o distraer la atención pública de supuestas proble-máticas sociales más urgentes.

Miedos. Thinking outside the box es un proyecto de intervención en el espacio público que pretende construir un lugar imaginario de miedos envasa-dos. Hacer reales y tangibles mediante un recetario de envases etiquetados los miedos más comunes que nos acechan y todos aquellos que provocan una sonada alarma social que repercute en el comporta-miento de la sociedad civil.

El proyecto indaga en el origen de los miedos, fo-bias y alarmas sociales de nuestra sociedad.

Se invita a que el público pueda cuestionarlos y a ma-nejar los diferentes envases; descubrir y propiciar un diálogo y discurso en relación a cómo se construyen y propagan los temores, y el peso que los relatos de ficción tienen en la extensión de un miedo que aca-ba siendo una forma de dominación, que nos lleva a aceptar formas abusivas de protección y a respuestas defensivas que nos hacen sentir más vulnerables.

Quizás, como indica la expresión anglosajona Thin-king outside the box que da subtítulo al proyecto, es hora de cambios, de evitar pensar de la misma ma-nera, de cambiar la percepción bajo otras premisas, dejar atrás las ideas preconcebidas de las que uno no se da cuenta pero que terminan por dominarlo.

4 María JacarillaSi sólo son libros

Proyecto realizado a partir de la libre interpretación de fragmentos de 48 libros que han formado parte de distintas etapas de mi vida y de un modo u otro han sido representativos en ella. La instalación consta de un gran mural de 2,40 por 4 metros en el que, intro-ducidos dentro de 48 bolsas de plástico, se encuen-tran 48 fragmentos de dichos libros. Junto a éstos, 48 bolsas más con sus correspondientes libres inter-pretaciones, ya sea a modo de fotografía, ilustración, collage, pequeño objeto escultórico, etc.

Los 48 libros han sido elegidos a partir de un cri-terio estrictamente subjetivo, pero por ese mismo motivo se pretende crear una empatía con el es-pectador que, mentalmente, realizará su selección personal con aquellos que más le hayan marcado en la vida. Probablemente algunos de los libros es-cogidos estén en su lista y otros no...

La instalación pretende ser, en cierto modo, una materialización de esas interpretaciones que todos hacemos a la hora de leer un libro. Mentalmente, definimos los rasgos de los personajes, las caracte-rísticas de los lugares, etc. El autor define todo esto en parte, pero también es el lector el que completa a su modo la obra con sus interpretaciones.

5 Iván Mena VeigaCon piel de naranja

Se trata de mostrar, de ilustrar lo que allí acontece. Entendiendo «Tarongers» como «una posibilidad de nutrirnos, disfrazada con piel de naranja», física y conceptualmente.

Bajo la síntesis de esta metáfora se intenta llevar al campo gráfico la idea; desnudando, mostrando el contenido…, el continente. No se hace otra cosa que evidenciar lo evidente. Su piel, su interior. De qué están hechos y de qué los han vestido.

desinteresada. Tanto si se trata de leer un libro, asistir a una representación teatral o visitar una exposición, uno experimenta el placer que se ori-gina cuando el arte absorbe su atención o bien el placer de la diversión. En ambos casos, nos apar-ta momentáneamente de las presiones diarias de nuestros intereses personales y, en cierto modo, uno deja de lado su yo y su ego. La cultura comer-cial, por el contrario, está enteramente basada en la satisfacción de los intereses personales y requiere que el individuo implique su ego de lleno. El éxito de una «transacción» comercial se basa en la ha-bilidad que el individuo tiene de proyectarse en la escena de la «transacción». Algunos sostienen que la clave en una obra de arte, ya sea popular o inte-lectual, se haya en encontrar algo completamente nuevo o presentar algún tipo de experiencia origi-nal. El punto central para que una «transacción» sea exitosa es la satisfacción del interés personal de cada individuo, convirtiéndose en el «protago-nista» de esa «transacción». Con la aparición de la cultura participativa, las manifestaciones po-pulares se han fusionado completamente con las comerciales. La fascinación por lo imaginario ha dejado paso a la gratificación del ego.En ese orden de cosas proyectos artísticos de ca-rácter experimental, como los que integran cada año esta convocatoria, encuentran ocasionalmen-te la incomprensión o el desinterés del público universitario al que potencialmente van dirigi-dos. Los jóvenes artistas seleccionados plantean interrogantes, observaciones, cuestionamientos y críticas a un modelo de sociedad que nos man-tiene como satisfechos rehenes. Atendiendo sólo a los últimos doce años, en los que este proyecto viene desarrollándose, los cambios en los modos de comunicación y relación de la población han vivido un importante proceso de transformación, especialmente acentuado en los segmentos juve-niles. La lógica de la participación en la cons-trucción cultural, al menos en lo aparente, se ha impuesto como método creativo. A pesar de no ser nuevo, pues el espectador siempre completa con su subjetividad la narración contenida en la creación artística, sí se han modificado los nive-les de implicación y los medios a través de los que la participación ha ganado en agilidad. Por otra parte, la participación en sí misma no es garantía de un mayor interés en las propuestas, ni su efecto sobre los individuos será necesa-riamente más determinante que lo contrario. La participación, en muchos ámbitos de lo virtual, encierra un efecto placebo que espolea directa-mente ese agrandado ego que lo comercial ha sabido estimular. ¿Debieran los artistas invertir su pirámide para mejor adaptarse a los requeri-mientos que definen al nuevo público multima-sivo? ¿Se consigue trascender la barrera de la comprensión estimulando la interacción con el público? ¿Tiene el arte en el espacio público po-sibilidades de pervivir eficazmente, más allá de los redundantes ejercicios del «arte de rotonda»? Cuando todo aspira a ser divertido, espectacular y entretenido, ¿hay lugar para la reflexión y la crítica cultural? Necesidad, sin duda, la hay.

36

37

En Valencia, la video-vigilancia se hace patente en el espacio público sin tapujos ni vergüenzas. Incluso, desde la web de la Oficina de Turismo existe la opción de conectarse a diferentes web-cams ubicadas en lugares tan significativos como la Ciudad de las Artes y las Ciencias o la plaza del Ayuntamiento, de modo que podemos ver qué ocurre en estos lugares en tiempo real. Del mismo modo, desde la web de Páginas Amari-llas podemos conectarnos a varias decenas de cámaras de tráfico instaladas por toda la ciudad. Lo que, a priori, se podría considerar como una oferta atractiva para el turista, o incluso para el propio habitante de Valencia, propone una lectura muy diferente: los equipos necesarios para ejer-cer un control y una vigilancia existen gracias a la máscara del engaño y la inducción del miedo colectivo. Con el pretexto de la citada oferta tu-rística y la gestión de una amenaza constante para la población creada mediante alertas y avisos fic-ticios o exagerados deliberadamente, las cámaras se han convertido, poco a poco, en un elemento urbano más en nuestro entorno. Asumimos, com-prendemos y justificamos su invasión sin mesura, dejando en manos de otros, incluso de nosotros mismos, su uso. Pasear por el espacio público su-pone, ahora, la posibilidad de ser grabado por una de estas cámaras, rompiendo la barrera que define a la intimidad.

Tal y como plantea el sociólogo Manuel Castells, el contra-poder en la Sociedad Red debe plan-tearse, también, como una red. Lo que propone el proyecto Tú vigilas es dar a conocer los sistemas de control y vigilancia de la ciudad de Valencia, así como sacar a debate y reflexionar sobre las po-sibles consecuencias y efectos que éstos pueden producir en nuestra vida cotidiana. Para ello, Tú vigilas se expone en formato web (www.tuvigilas.net), con la intención de convertirse en una plata-forma interactiva donde se dé lugar al intercambio de opiniones o planteamientos.

8 Rodrigo Lombardo MartínezSleepwww.proyecto-sleep.com.es

Este proyecto web recrea experiencias multime-diales, donde el usuario podrá descubrir o sim-plemente observar cada experiencia. En la página principal encontramos a un ser tendido sobre la hierba, inmerso en un ambiente especial, en la fase REM del sueño, rodeado de pequeños seres que transportarán al usuario dentro de cada sueño o experiencia.

Esta fase REM (proviene de los vocablos ingle-ses Rapid Eye Movement, debido al característico movimiento de los globos oculares bajo los pár-pados) se caracteriza porque el cerebro está muy activo, el tronco cerebral bloquea las neuronas motrices de manera que no nos podemos mover.

6 Juan Antonio Cerezuela ZaplanaTiempo

Históricamente, el riesgo de la subjetividad ha re-sidido en su potencial para colorear o subvertir la objetividad.1

Si hablamos del tiempo únicamente como una magnitud física, probablemente no estemos tenien-do en cuenta que también el tiempo implica una percepción psíquica y perceptiva diferente en cada persona. El tiempo, desde un punto de vista glo-balizador, es una herramienta que controla nuestro ritmo diario y nos permite organizar y planificar nuestras actividades, nuestro trabajo, e incluso nuestras vacaciones. Sin embargo, la experiencia individual y el contexto hacen del mismo una ecua-ción variable.

A través del planteamiento del vídeo documental Tiempo(s), se pretende huir de una perspectiva única en torno al concepto «tiempo», para aproxi-marse a una visión múltiple, ofrecida a través de la entrevista a ocho personas residentes en Valencia, cuya dedicación laboral es completamente distinta, y donde la percepción y la digestión personales del tiempo de cada una de ellas vienen determinadas por la distribución de sus horarios de trabajo, así como por un conjunto de experiencias y memorias personales.

Entre el perfil de las ocho personas seleccionadas para el proyecto nos encontramos con un director de orquesta, una psicóloga, una residente en onco-logía médica, un taxista, un cocinero y gestor de restaurante, una directora de un colegio pertene-ciente a una institución religiosa, una teleasistente para personas de la tercera edad y un entrenador profesional de natación.

Cada una de estas entrevistas fue realizada en un tiempo concreto en relación con la profesión de cada uno de ellos.

1 NICHOLS, Bill, La representación de la realidad. Cuestiones y con-ceptos sobre el documental, Barcelona: Paidós Ibérica, 1997, p. 210.

7 Víctor Meliá de AlbaTú vigilas. Proyecto para una web de vigilancia.

www.tuvigilas.net

Si asumimos fiel y dócilmente que cualquier po-der defiende nuestra seguridad, estamos otorgando capacidad plena para invadir el espacio público y/o convertirlo en privado, de forma que cualquier amenaza exterior quede aniquilada y los flujos y movimientos sociales queden totalmente sometidos a una disciplina preconcebida. A su vez, los medios de control tienden a fragmentar la experiencia co-lectiva con el fin de abolir, posteriormente, la indi-vidualidad personal mediante una arquitectura des-comunal, que empequeñece y elimina la presencia del individuo.

Esto es lo que pretende este proyecto, provocar un estado en el cual el espectador sea absorbido en este REM. Ésta es la fase donde soñamos y captamos gran cantidad de información de nues-tro entorno debido a la alta actividad cerebral que tenemos.

38

39

40

Delegació d’EstudiantsCentre d’Assessorament i Dinamització dels Estudiants CADE