casal barcelona
TRANSCRIPT
1
EL CASAL DE BARCELONA (I)
Fundador del Casalde Barcelona
Capitular de Quierzy(877)
GUIFRÉ EL PELÓS (segle IX)
BORRELL II(segle X)
RAMON BERENGUER I(segle XI)
RAMON BERENGUER IV(segle XII)
Almansor a Barcelona (985)Independència de facto
Barcelona, cap delsistema feudal català
Expansió cap a OccitàniaConquesta de
Lleida, Tortosa i Siurana (1153)
Regnes de taifes (1031)i recuperació econòmica
Matrimoni amb Peronella d’ AragóCreació de la Corona d’ Aragó
(Alfons II d’ Aragó)
El catarisme, França i el PapaBatalla de Muret (1213),
pèrdua d’ Occitània
PERE I EL CATÒLIC(segle XIII)
Alerta. Aquest esquema només fa referència als comtes i als comtes-reis més significatius.
manel león
2
EL CASALDE BARCELONA (II)
Expansió cap al sud:conquesta de València, 1238
Expansió cap a l’ est:conquesta de Mallorca, 1229
JAUME I EL CONQUERIDOR (segle XIII)
PERE II EL GRAN(segle XIII)
JAUME II EL JUST(segles XIII-XIV)
PERE III EL CERIMONIÓSO EL DEL PUNYALET
(segle XIV)
MARTÍ L’ HUMÀ(segles XIV-XV)
Incorporació definitiva del regnede Mallorca
a la Corona d’ Aragó
Guerra dels dos PeresCreació de la Generalitat
Darrer comte- reidel Casal de Barcelona (1410)
Compromís de Casp (1412)
Alerta. Aquest esquema només fa referència als comtes-reis més significatius.
Conquesta de Sardenya
Rei de Sicília
Conquesta dels ducatsd’ Atenes i Neopàtria
Els almogàvers
manel león
3
EL CASALDE TRASTÁMARA
Primer comte-rei dela Casa
de Trastámara
Compromís de Casp(1412)
FERRAN I D’ ANTEQUERA(segle XV)
ALFONS EL MAGNÀNIM(segle XV)
JOAN II D’ ARAGÓ(segle XV)
FERRAN II EL CATÒLIC(segles XV-XVI)
Unió dinàstica amb Castella(1469)
Darrer comte-rei dela Casa de Trastámara
Annexiódel regne de Nàpols
Guerra civil (1462- 1472)
Els pagesos de remença i lasentència arbitral de Guadalupe
(1486)La Biga i la Busca
manel león
4
Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d‘ Aragó,
cosa que va comportar la unió dinàstica amb el Regne d‘ Aragó a
partir dels seus descendents. Aquests duran el títol de Rei d‘
Aragó i Comte de Barcelona i regnaran sobre els territoris que es
conqueriran al nord dels Pirineus o a l’ Al-Àndalus. Així, paral·lelament
amb l‘ expansió territorial dels dominis del Casal de Barcelona, es
crearan tres entitats polítiques més o menys autònomes sota la
sobirania dels membres d‘ aquest llinatge, la Corona d‘ Aragó, el
Regne de Mallorca i el Regne de Sicília, el poder influent dels quals a
Europa i a la Mediterrània farà que el Casal de Barcelona es conegui
com la Trinàcria, terme encunyat a Sicília.
5
Com que el rei Martí l‘ Humà va morir sense descendència
legítima directa, s‘ acabà el llinatge del Casal de Barcelona. Els
representants més propers al llinatge per línia masculina i legítima,
encara que de manera indirecta, eren Jaume el Dissortat, comte d‘
Urgell, besnét d‘ Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, nét de
Jaume II. Per línia femenina, el descendent més proper era Lluís d‘
Anjou, nét de Joan I i, ja més llunyà, el rei Enric III de Castella i el seu
germà Ferran de Trastámara (o d’ Antequera), néts de Pere el
Cerimoniós, qui fou finalment proclamat hereu de Martí l‘ Humà pels
compromissaris de Casp l‘ any 1412.
6
Sepulcre de Guifré el Pelós, monestir de Ripoll
7
Sepulcre de Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, catedral de Barcelona
8
Monestir de Poblet
Hi són enterrats entre d’ altres: Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós amb les seves tres esposes i Ferran d‘ Antequera, Alfons el Magnànim i Martí l‘ Humà
manel león
9
Monestir de Santes Creus
Sepulcre de Pere II el Gran
manel león
10
Sepulcre de l’ almirallRoger de Llúria
manel león
11
Guifré el Pelós (878-897)
Guifré II Borrell (897-911)
Sunyer I (911-947)
Miró I (947-966)
Borrell II (966-992)
Ramon Borrell (992-1017)
Berenguer Ramon I el Corbat (1017-1035)
Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076)Govern conjunt de Ramon Berenguer II el Cap d’ Estopes i
Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-1082)
Berenguer Ramon II el Fratricida (1082-1097)
Ramon Berenguer III el Gran (1097-1131)
Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1162)
12
Alfons el Cast o el Trobador (1162-1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1176)
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons el Franc o el Liberal (1285-1291)
Jaume II el Just (1285-1327)
Alfons el Benigne (1327-1336)
Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387)
Joan el Caçador o el Descurat o l’ Amador de la Gentilesa (1387-1396)
Martí l‘ Humà o l‘ Eclesiàstic (1396-1410)
13
Ferran I d‘ Antequera (1412-1416)
Alfons el Magnànim (1416-1458)
Joan II d‘ Aragó (1458-1479)
Ferran II el Catòlic (1479-1516)
Carles I d’ Aragó, I de Castella i V d’ Alemanya (1516-1556)
Felip I d‘ Aragó i II de Castella (1556-1598)
Felip II d’ Aragó i III de Castella (1598-1621)
Felip III d’ Aragó i IV de Castella (1621-1665)
Carles II d’ Aragó i de Castella (1665-1700)