La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

42tardor2005

Fundació La RodaNotícies i projectes

Espectacularment parlantDiscos, notícies i estrenes d’espectacles per a tots els públics

Somriures per a tothomLluïsos de Gràcia

El repte del voluntariat en família

Hola, sóc en SacAssociació d’Asperger de Catalunya

Maria Assumpció VilàEntrevista a la presidenta de la Federació Catalanade Voluntariat Social

Adopta el catalàUna aposta per la cohesió social

El tifó mediàtic...Entrevista a Pep Callau

El noi del saxoLlibert Fortuny

CARRERCARRER

sumari

La revista Carrer és editada per laFundació La Roda d’AccionsCulturals i del Lleure, creada l’any2003 per l’associació La Rodad’Espectacles Infantils i Juvenilsals Barris i d’Accions Culturals. LaFundació agrupa prop de centassociacions juvenils, infantils iculturals de trenta-set poblacionscatalanes. Des de fa vint-i-set anysLa Roda programa espectacles itallers de tots els gèneres per alsinfants i els joves a través de lesassociacions dels barris. Elsobjectius són oferir un lleure dequalitat, educatiu i formatiu alsinfants i els joves, afavorir l’ús dela llengua catalana en el lleure,difondre el coneixement de la cul-tura popular i les tradicions delpaís i donar suport al teixit associ-atiu dels barris. La Roda va rebrel’any 2001 la Creu de Sant Jordi.

Coordinació, redacció i correcció: Lluïsa ArmengolConsell de redacció: Carme Beltrán, Lluïsa Celades, Anna Corbella,Salvador Figuerola, Joan López i Concepció PallàsCol·laboració: Ivan Besora, Joan Boada, Bea Cabrero, Pep Callau, Marc Colàs, EvaComas, Rosa Coscolla, Joan Anton Fernández, Lola Ferrer, Montse Fran, Roser Ibánez,Aina Maria Llompart, Jordi Lon, Jaume Maurí, Carme Mayugo, Fabian Mohedano, DavidMontfort, Montserrat Montull, Sandra Moreno, Jordi Quer, Eulàlia Ramírez, Marta Ricart,Noè Rivas, Montse Ros, Maria Salicrú-Maltas, Gemma Ustrell, Maria Assumpció Vila,Toni Vila.Disseny portada: Umberto Valeri i Marta SerraMaquetació: Eloisa TrujilloImatge portada: Fundació Ateneu Popular Sant Roc de Badalona Preimpressió i impressió: Gama SLEdita: Fundació La Roda d’Accions Culturals i del LleureC. Sant Eusebi, 53, pral. 2a. 08006 Barcelona Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.org www.fundaciolaroda.orgDipòsit legal: B/25.352.87

Amb el suport de:

editorialAquest ha estat un any mogut. Polí-

ticament, socialment, cívicament...

Segurament la presentació de l’Es-

tatut ha estat un dels fets més re-

llevants. Però també ha estat l’any

en què s’ha regularitzat per fi la si-

tuació de milers d’immigrants, l’any

en què la moda de l’incivisme ha

començat a posar a prova la pa-

ciència dels ciutadans, l’any en

què... Per a tots nosaltres, segur,

l’any 2005 ha estat important per

algun motiu o altre. Per a les enti-

tats que han col·laborat en l’edició

d’aquest número, també, ni que si-

gui perquè senzillament han conti-

nuat treballant i aportant recursos,

idees i solucions en molts àmbits de

la societat, unes idees i recursos

que presentem aquí.

el tema

3El repte del voluntariat en famíliaRosa Coscolla

associ·accions

4La cara ocultaTeleduca Educació i Comunicació

5El gegant i la FormigaAssociació SocioculturalLa Formiga

6Hola, sóc en Sac

Associació Asperger de Catalunya

7L’art, motor de canviArtibarri, Comunitats Creativesper al Canvi Social

8Formació de paresUn espai per compartir

AREC, Assessorament PedagògicFamiliarSara Moreno

9Adopta el catalàVeu PròpiaJosep Anton Fernàndez

l’ampli

10•INTRESS fa una crida

a les entitatsInstitut de Treball Sociali Serveis Socials

•Espai de ciutadaniaEsplac

11•Un pla amb personalitat pròpia

El Pla Jove de Montornèsdel Vallès

•El civisme i els sentitsFabian Mohedano

cooper·acció

12Per Nadal, regals justos

13Colors per l’esperançaIntercanvi entre adolescentsde Barcelona i l’Havana

l’entrevista

14-15Entrevista a Maria Assumpció Vilapresidenta de la FederacióCatalana de Voluntariat Social

16• amb nom propi• tradi·accions• recordant

17• notícies• paraules, paraules, paraules

l’entrevista espectacular

18-19El tifó mediàticEntrevista a Pep Callau

espectacularment parlant

20-27• anem a veure• notícies• kiad9?• des de l’escenari...• el racó músical• notes noves

la caixa de ressonància

28Somriures per a tothomLluïsos de GràciaDavid Montfort

29El noi del saxoMaria Salicrú-Maltas

30Reciclar a ritme de bolero

enxarxats al web

31

a cau de roda

33-35Els projectes de la FundacióLa Roda

EL TEMAelelVoluntariat

El repte del voluntariat

Des d’aquesta perspectiva, vullaportar alguns apunts entorn a novesformes de viure el lleure amb lafamília: el voluntariat en família.Aquestes reflexions estan extretesd’una recerca elaborada per laFundació Pere Tarrés-UniversitatRamon Llull l’any 2003, en la qual vaigparticipar i que analitzava la viabilitatd’implicar la família —entesa com unarealitat plural de models i estruc-tures— en el voluntariat i el món asso-ciatiu.

Si bé a Europa i a Catalunya aques-ta fórmula de lleure familiar no exis-teix de forma sistematitzada i denom-inada, vam descobrir que és forçaestesa als Estats Units i al Canadà(països en què hi ha unes polítiquesespecífiques i programes de volun-tariat promoguts per les administra-cions i les entitats) En aquests païsoshi és present des de la meitat delsanys noranta com a resposta a ladavallada del nombre de voluntaris i alproblema de les persones que nopoden compatibilitzar el temps de vol-untariat i el temps en família.

A Catalunya, l’extensió d’aquestapràctica voluntària pot tenir bonspronòstics si considerem que tothom hipot sortir guanyant: d’una banda, lesassociacions, que necessiten trobarfórmules creatives que els permetinatreure nous voluntaris i mantenir ellligam amb els que ja ho són; de l’al-tra, les famílies, que poden enfortir

els vincles familiars i tenir un marc pereducar mitjançant la solidaritat, totcompartint el temps amb les diferentsgeneracions que componen el nucli.

Si bé són clares les oportunitats queel voluntariat en família pot aportar ales famílies i les associacions, nopodem passar per alt les dificultatsd’impulsar aquest model d’una formaestructurada. El repte de les entitats i

de l’Administració passa per establirprogrames específics que tinguin encompte en el seu disseny aquest perfilde voluntariat i el seu caràcter inter-generacional, alhora que han de sercapaços de transmetre el valor que pottenir per a les famílies que cerquen unestil de vida solidari. i

Rosa Coscolla és cap d'investigació,qualitat i innovació de Projectes Socials

i coordinadora de la recerca sobre voluntariaten família de la Fundació Pere Tarrés

Ja existeix,però no se’n té consciència

Per a la majoria de les persones que van ser entrevis-tades per elaborar l’estudi “Voluntariat en família” publicatper l’Institut Català del Voluntariat el 2003, era la primeravegada que sentien a parlar d’aquesta expressió. Aquestamanca de consciència contrasta però amb la realitat d’al-gunes famílies que fa temps que porten a terme expe-riències de voluntariat en què estan implicats tots oalguns dels seus membres.

És el cas de famílies senceres que s’impliquen a l’es-plai, on els pares es dediquen a tasques de programacióo de gestió i els fills són monitors, com passa per exem-ple a l’Esplai Cargol de Sant Boi de Llobregat. O tambéde les que dediquen l’estiu a participar a camps de tre-balls organitzats per ONG com Intermón-Oxfam, Setem ol’Associació Montaña de Plata, que els permet compagi-nar una activitat solidària amb la convivència familiarpròpia de les vacances d’estiu.

Qui ofereix una activitat molt atractiva per a les famíliessensibilitzades amb la protecció de l’entorn natural ésl’Associació Hàbitat. Des del 2004 du a terme un projecteoriginal que consisteix a apadrinar un tram d’un riu. Lesfamílies que s’hi comprometen se n’ocupen amb activitatsde protecció, de manteniment i de descoberta del medi,que permeten compaginar d’una manera harmoniosa elcontacte amb la naturalesa, la seva protecció, l’educacióen valors i la vida familiar.

apunt

CARRER41

3

en famíliaen família

Es poden consultar els resultats de l’estudia http://www.peretarres.org/projectesso-cials/voluntariat_familiar.pdf.

Rosa Coscolla

Actualment, la nostra societat està experimentantcanvis importants que transformen els nostres hàbitssocials i familiars. Un dels més importants estàrelacionat amb l’organització complexa del temps,com a resultat de combinar els diversos compromisosque anem adquirint a la vida i que sovint ens provocaconflictes, que van erosionant els temps

tradicionalment considerats d’oci, de relacions socialsi familiars. Quan en la nostra motxilla personal hiafegim a més parella i fills, comencem a experimentarels desajustos entre les jornades dels adults i delsinfants, i els equilibris que cal fer per trobar espais devida compartida. El voluntariat en família pot ser unasolució.

C/ Guadiana, 30 baixos08014 BarcelonaTel. 93 421 32 16www.projecterius.org

Les associacionsnecessiten trobar fórmulescreatives per atreure nous

voluntaris i mantenirel lligam amb els

que ja ho són

Comunicació i educació

MITJANS DE COMUNICACIÓ PER A TOTHOM

L’ampli abast de les tecnologies de la imatgeno implica una democratització dels mitjansde comunicació. El món de l’audiovisual conti-nua posant sobre la taula les desigualtatssocials existents. Malgrat la gran preeminènciade les pantalles, no tothom disposa de la capa-citat per produir les seves pròpies representa-cions, ni l’espai per fer-les públiques.

Conscients d’aquest fet, i valorant laimportància que té el desenvolupament de lacompetència comunicativa de les persones enels diferents llenguatges de l’actualitat, elcol·lectiu Teleduca Educació i Comunicació esplanteja la seva línia de treball. Per fer real-ment efectiva la ciutadania democràtica, lespersones han de dotar-se d’instruments de lec-tura o de mirada crítica del seu entorn, peròtambé d’eines d’expressió per anar més enllàdel paper de receptores i receptors dels mis-satges mediàtics que ens envolten. Això elspermet transformar-se en agents productorsde continguts i de formes de comunicació mésproperes i significatives.

És en aquest sentit que el nostre col·lectiurealitza tallers de ràdio, de premsa, de televi-sió, d’Internet, etc., en què a partir de l’ela-boració d’un producte més o menys complex -un vídeo, un web, una revista...- es van apre-nent progressivament els codis i els llenguat-ges de la comunicació actual, a la vegada quees generen uns continguts més lligats a la rea-litat de l’entorn, unes maneres més identifica-tives d’autorepresentació, etc.

LA CARA OCULTA DE BARÓ DE VIVER

Del seguit de tallers de producció audiovisualque portem a terme, destaquem l’experiènciadesenvolupada amb el Grup de Joves del Barride Baró de Viver de Barcelona, ja que aquestaens va permetre treballar durant gairebé dosmesos de manera interdisciplinària i en

col·laboració amb diferents agents. El procésde realització del curt, així com la produccióque en va resultar, titulada La cara oculta, notan sols van possibilitar als adolescents conèi-xer el mitjà audiovisual des d’una nova pers-pectiva (treball sobre la imatge, el guió, la fil-mació i l’edició), sinó també incidir en dinàmi-ques de col·laboració, de treball en equip, enel fet d’aprendre a negociar, a tenir en comp-te les opinions dels altres, a la vegada ques’entrava en el joc de la interpretació de per-sonatges, en l’adopció de nous rols, etc. Elcurt de ficció, que representava la mirada delsjoves sobre el seu entorn, va ser projectat enel Festival de Curts Dr. Mabuse.

Des de la nostra experiència, la produccióaudiovisual és una eina que té un ampli espec-tre de possibilitats socioeducatives de cairepersonal i comunitari. Entre altres coses,ajuda a la construcció de qüestionaments crí-tics sobre els mitjans de comunicació, acol·locar-se al bàndol dels emissors mediàtics,a trobar-se en el fet de seleccionar que es fapresent o no en la pròpia producció audiovi-sual, però també en el descobriment delsaudiovisuals com a un recurs d’expressió dinà-mic i fascinador. i

Teleduca Educació i Comunciació

4 C A R R E R 41

El curtmetratge La cara oculta, que s’ha projectat al Festival deCurts Dr. Mabuse, és una mirada crítica sobre el seu barri dels nois inoies del Grup de Joves de Baró de Viver de Barcelona. TeleducaEducació i Comunicació els ha posat a l’abast els mitjans i lestècniques per realitzar-lo.

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

Una experiència de producció audiovisualamb nois i noies de Baró de Viver

TeleducaEducaciói Comunicació

Teleduca Educació i Comunicació ésun col·lectiu independent i interdisci-plinari de professionals que prove-nen de diverses especialitats i quetreballen en la línia de l’Educació enComunicació (EC): promoure la com-petència comunicativa (comprensivai expressiva) en la diversitat de siste-mes simbòlics que comporta avui lacomunicació i amb les eines que pos-sibiliten les TIC. La seva tasca secentra en quatre àrees d’intervenció:investigació, formació, metodologiesi activitats de producció i edició dematerials. Aquestes àrees s’han anatconcretant en línies de treball estre-tament interrelacionades:a) Investigacions sobre recepció iconsum dels mitjans de comunicació.b) Anàlisi de continguts mediàtics.c) Investigació i propostes sobre laimplementació dels mèdia en el marcde l’educació formal i no-formal.d) Cursos de formació i altres serveisformatius sobre Educació enComunicació per a educadors, pro-fessionals dels mitjans, famílies ialtres col·lectius.e) Creació i edició de materialsdidàctics, principalment en l’úseducatiu de la ràdio i la televisió.f) Realització de tallers de produc-ció adreçats a diferents col·lectiussocials.

TELEDUCAC. Santa Anna, 26-28, 3r 2a E 08002 - Barcelona Tel.: 93 301 52 86 teleduca@terra.es mitjans@

La cara ocultaLa cara oculta

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccionsImmigració

CARRER41

5

El geganti la Formiga

LA FORMIGA I LES SEVES ACTIVITATS AMB ELCOL·LECTIU XINÈSLa Formiga és una entitat sense ànim de lucrefundada l’any 2000 que realitza activitats i fapropostes per lluitar contra les desigualtats so-cials i d’origen i a favor de la solidaritat. Des dels inicis, l’associació treballa específica-ment —encara que no exclusivament— amb elcol·lectiu xinès, ja que es tracta d’un col·lectiusocialment desatès i amb unes necessitats parti-culars.

La Formiga posa a disposició dels xinesos queviuen a Catalunya un ampli ventall de serveis:orientació als nouvinguts, traduccions i media-cions, cursos de formació ocupacional, una esco-la prelaboral per a joves immigrats i una escolad’alfabetització. L’entitat també ha editat unamanual d’ensenyament del català i el castellà iprograma cursos de xinès i de caligrafia xinesa.Cada any l’entitat organitza a Santa Coloma deGramenet el Casal-escola d’Estiu de Llengua TiaXian. D’altra banda, l’entitat s’encarrega d’ela-borar un informatiu en xinès per a BTV i organit-za Xinalona, Festival de les arts i la cultura xinesa.

XINALONA, EL TREBALL SOCIAL I CULTURAL DELA FORMIGAL’arribada de persones de diferents orígens alnostre país està configurant una societat multi-cultural i pluriètnica de perfils oberts i d’arrela-ments continus. El futur d’aquesta societat passapel fet que aquestes incorporacions es facin ate-nent el respecte a la diversitat i oferint la possi-bilitat que les persones nouvingudes puguin gau-dir, en igualtat de condicions, dels drets polítics,civils i socials que tenen les persones autòcto-nes.

La Formiga comparteix el pensament de mol-tes persones que aposten perquè la convivència,el civisme, la civilitat i la ciutadania siguin elsfonaments de la construcció d’un model de so-cietat vàlid per a tothom; l’associació està con-

vençuda que les entitats socials s’han d’esforçarper crear espais de participació comunitària onsiguin possibles la reflexió, el reconeixement dell’altre, l’intercanvi d’experiències i la diversió,en el desitjable camí de la integració cívica i ciu-tadana.

Una iniciativa com Xinalona hauria d’anaracompanyada pels canvis legislatius necessarisque facin possible la igualtat de drets i d’oportu-nitats per a tothom. Va passant el temps i aixòsembla que no arriba. És imprescindible que elsnostres nous veïns i veïnes puguin gaudir de laigualtat de drets, que els permeti actuar com amembres socialment reconeguts, al marge delseu origen o la seva nacionalitat.

Dins del treball de sensibilització, de promociósocial de col·lectius amb més necessitats i de fo-ment del diàleg intercultural, La Formiga orga-nitza Xinalona, Festival de les arts i la cultura xi-nesa. Els objectius són els següents:

6 Oferir un espai on es puguin expressar totamena d’activitats que tinguin a veure amb la co-munitat xinesa que viu a Catalunya.

6 Afavorir la participació individual i col·lec-tiva dels xinesos residents a Catalunya.

6 Crear dinàmiques individuals i socials quepermetin avançar en la seva integració social.

6 Promoure la participació de les personesnouvingudes en els àmbits socials, culturals i co-munitaris perquè es puguin sentir part integrantde la societat d’acollida.

6 Evitar que es puguin fer fragmentacions ocrear distàncies segons l’origen o la nacionalitatde les persones.

6 Desenvolupar noves estratègies de relacionsintercomunitàries que facilitin l’intercanvi, elcontacte i la comunicació entre les personesnouvingudes d’origen xinès i els autòctons.

6 Crear una xarxa de relacions personals icol·lectives, també entre entitats, que facin pos-sible la ciutadania i la inclusió social.

Xinalona ofereix conferències, debats, tallers,

demostracions, vivències, experiències, exposi-cions, documentals, jocs, activitats infantils,música, gastronomia, difusió de materials i pu-blicacions i actuacions. També és un espai on técabuda la participació de voluntaris i un momenten què l’associació pot incorporar al treball quo-tidià persones amb noves iniciatives i ganes defer coses.

Lloc de trobada i espai comú de convivència,Xinalona és un terreny de comunicació cívica desde mirades plurals i experiències diverses i unexemple de l’aportació que les entitats socialsfan a les dinàmiques socials i als processos decanvi del nostre temps. i

La Formiga

L’edició 2005 de Xinalona va tenir lloc el passat 9 d’oc-tubre al Pati Llimona de Barcelona

C. Regomir, 3 (Centre Cívic Pati Llimona)Barcelona 08002Tel.: 93 268 47 00 - 661 913 232 info@laformiga.org - www.laformiga.org

L’Associació Sociocultural La Formiga du a terme diversos projectes perafavorir la convivència intercultural i la integració sociolaboral de lespersones immigrades. Treballa bàsicament amb el col·lectiu xinès, amb elqual l’entitat organitza cada any Xinalona, un festival de les arts i lacultura xinesa.

La síndrome d’Asperger és un trastorn del desen-volupament del cervell emparentat ambl’autisme. És molt poc conegut —en alguns casoss’ha trigat de 7 a 9 anys a fer-ne el diagnòstic— iafecta aproximadament de 3 a 7 infants de cada1.000, sobretot de sexe masculí. A Catalunya,segons dades de l’Associació Asperger deCatalunya, hi ha 187 casos comptabilitzats.En Sac té moltes dificultats per entendre lesrelacions humanes i les regles socials conven-cionals. Li costa comunicar-se, i això li comportamolts problemes d’integració. A l’escola, té difi-cultats d’aprenentatge i és freqüent que elscompanys el rebutgin o l’escarneixin perquè elseu comportament és estrany i excèntric. Però siés difícil que un autista d’alt funcionament espugui comunicar mai amb l’exterior, no és impos-sible en el cas d’en Sac. En Sac en té ganes, peròno sap com fer-ho.

MIRAR ALS ULLSÉs per ajudar-lo i oferir una eina de suport a lesfamílies afectades que l’Associació Asperger deCatalunya, creada l’any 2003 i amb seu a Cabrerade Mar, ha obert recentment les portes del’Esplai A Sac, el primer d’aquestes caracterís-tiques a Catalunya. L’Esplai té la seu a Barcelonaal col·legi Lleó XIII del barri de Sant Gervasi. Elssegon i quart dissabtes de cada mes, de 4 a 8 dela tarda, s’hi reuneixen infants i adolescents de4 a 14 anys amb síndrome d’Asperger.L’objectiu és passar-s’ho bé, relacionar-se i fer-hi amistats, tres coses que costen molt a les per-sones afectades per la síndrome. Per aquest

motiu les activitats i els jocs que es fan a l’es-plai, dirigits per un equip de psicòlegs, estanespecialment pensats per fomentar les habilitatssocials. En aquest sentit, la conversa és una deles activitats més importants. S’hi dedica laprimera mitja hora, durant la qual els partici-pants han de fer coses aparentment tan senzillescom mirar als ulls de l’altra persona, respectarels torns de paraula o mostrar interès. Despréscomencen els jocs per treballar altres habilitatssocials i de comunicació que els pugui ajudar aintegrar-se.Després de l’obertura de l’esplai, que d’altrabanda s’adreça a tots els infants, amb problemesde relacions socials o sense, l’AssociacióAsperger de Catalunya té previst organitzar l’anyque ve les primeres colònies de cap de setmana.Un gran percentatge d’infants afectats no n’hanpogut gaudir mai, ja que o bé l’escola no els hopermet o bé els pares no s’atreveixen a deixar-los-hi anar.

ASSOCIACIÓ ASPERGER DE CATALUNYAL’Associació Asperger de Catalunya va néixerl’any 2003 per donar suport i assessorament a lespersones i les famílies afectades. Atès que eltrastorn és molt poc conegut, és freqüent que estrigui anys a fer-ne un diagnòstic correcte. Això ila manca de recursos i d’informació sobre comcal tractar la síndrome fa que els pares se sentindesemparats. La feina de l’entitat, a bandad’assessorar els pares, també consisteix a ferconèixer el trastorn mitjançant cursos de forma-ció a mestres, educadors especials i professionals.

6 C A R R E R 41

Associació Asperger de CatalunyaC. Montcada, 8. 08349 Cabrera de MarTel.: 93 750 01 34 aspergercat@yahoo.es

http://aspergercat.webcindario.com

el curiós incidentdel gos a mitjanitUna novel·la ques’endinsa en elmón d’unadolescent afectatper la síndromed’Asperger

Sí voleu saber com és,què pensa i què sent unnoi autista de 15 anysque presenta tots elssímptomes de la sín-drome d’Asperger i amés voleu gaudir d’una bona estona de lec-tura, Mark Haddon ha escrit el llibre ideal.Cristopher Boone, el protagonista, decideixinvestigar la mort de Wellington, el gos de laveïna, la Sra. Shears. Aquesta investigacióel porta a descobrir aspectes de la sevafamília que desconeixia.

Un dels elements més interessants de lanovel·la és que aconsegueix fer-nos partici-par plenament en una manera d’interpretarel món a la qual no estem acostumats.L’autor, que ha treballat amb infantsautistes, sap contraposar l’univers delsadults normalitzats, el dels pares i delsveïns, amb les seves mentides ben inten-cionades, drames, frustracions, capitula-cions i impotències, al d’un jove autista ques’ho creu tot al peu de la lletra, que inter-preta literalment les metàfores, que noentén els acudits, que no sap dir mentides ino hi entén de matisos, gradacions ni intui-cions. Aquesta contraposició està farcidad’ironia, d’enginy i d’humor i també de ten-dresa.

Editorial La Magrana. 16 €

més

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccionsLleure i salut

En Sac té la síndrome d’Asperger. Cada dosdissabtes al mes va a l’Esplai A Sac per feramics, divertir-se i aprendre.

Hola,sóc en

Els infants i adolescents afectats per la síndrome d’Asperger, que deuel seu nom al científic que la va descriure per primera vegada en elsanys quaranta del segle xx, solen ser intel·ligents i res en el seu aspecteextern no delata el trastorn. Però viuen en un món regit per unes lleispròpies. Com que no entenen les convencions socials, no saben inter-pretar un somriure, una mirada o els sentiments de les persones quel’envolten i no els agrada el contacte físic, i això fa que tinguin un com-

portament que es considera inadequat davant de certes situacions.Tenen dificultats per entendre les regles dels jocs i creuen tot el quese’ls diu, encara que sigui impossible. S’obsessionen per un tema, notoleren els canvis i són infants que ploren i s’enrabien molt fàcilment.D’altra banda, tenen una memòria prodigiosa, estan dotats per lesmatemàtiques i les ciències i són capaços d’aportar enfocaments i solu-cions originals a les qüestions que els interessen.

n mmón aamb llleis ppròpiesU

SacSac

Artibarri ha nascut com el resultat d’unprocés impulsat per la Fundació Jaume Bofillen el qual, durant prop de dos anys, un grupdivers de professionals, estudiants o activistesde l’àmbit català s’han anat trobant per refle-xionar i compartir experiències sobre projec-tes artístics i educatius adreçats a joves enrisc d’exclusió.

Aquest procés, anomenat “Joves, creació icomunitat” (els resultats del qual han estatpublicats per la Fundació Jaume Bofill a lacol·lecció “Finestra Oberta”, núm. 41(http://www.fbofill.org/php/publicacions/pdf/390)), s’ha vist enriquit amb la realització detres jornades obertes en què ha participat ungran nombre de gent interessada en la temàti-ca. Al llarg d’aquestes trobades, s’ha contac-

tat amb les persones, les entitats i els col·lec-tius interessats en la creativitat com a einad’intervenció social i comunitària. Aquestprocés s’ha vist enfortit amb la construcciód’una xarxa de col·lectius, entitats i personesinteressades a promoure, reflexionar i cons-truir projectes artístics d’intervenció comu-nitària. La principal eina i recurs de la xarxaés la web de gestió compartida, www.artiba-rri.org.

Paral·lelament, Artibarri ha anat portant aterme, amb el suport de la Fundació JaumeBofill, una recerca sobre l’estat dels projectesartístics d’intervenció comunitària que es de-senvolupen en el nostre país. L’estudi, quecontempla una quarantena d’entitats icol·lectius que treballen la creativitat com aeina d’intervenció social, ens ha permès refle-xionar sobre l’estat d’aquest tipus d’iniciati-

ves a Catalunya i de les entitats que les de-senvolupen. El valor que té aquesta mena depropostes per treballar dinàmiques personals icomunitàries xoca amb les dificultats que so-vint troben les entitats per desenvolupar-les.La creativitat i la participació en la comunitatcontribueixen al desenvolupament integral dela persona, a la construcció de valors fona-mentals per a la convivència, i també a la me-diació entre les dimensions local i global.

Creiem que cal reivindicar el valor de totallò que és lúdic i transformador com a viad’expressió, d’aprenentatge, d’acció i de par-ticipació. I cal promoure projectes, accions isobretot processos on les persones creïn, par-ticipin i facin comunitat; cal que es reapropiïnde les expressions i dels llenguatges artísticsque poden tenir a l’abast, que treballin desdel plaer i investiguin noves formules i inte-raccions socioculturals. Des d’Artibarri estemoberts a totes les aportacions que permetinfomentar el treball comunitari a través de lacreativitat, bé formant part de la xarxa, béaportant elements per la reflexió i la creacióde projectes. Creiem que ja és hora d’apostarper una altra manera d’entendre, i en con-seqüència, de fer política i acció cultural.Creiem fermament que amb una veritable de-fensa de la democràcia cultural contribuïm afer camí cap a la construcció d’una democrà-cia renovada, coherent, real i participativa.i

Artibarri

més

CARRER41

7

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccionsLluita contra l’exclusió social

La xarxa Artibarri creu que ja és hora d’apostar per unaaltra manera d’entendre i de fer política i acció cultural.

l’art, motor de canvi

Un estudi d’Artibarri revelales dificultats de les entitatsper desenvolupar projectes

artístics i educatiuscomunitaris

Artibarriinfo@artibarri.org - www.artibarri.org

Un exemplede treball artísticcomunitari

Forn de Teatre Pa’tothom, una entitatbarcelonina nascuda l’any 2001, forma partd’Artibarri. Treballa amb el Teatre del’Oprimit amb sessions de teatre Fòrum ialtres tècniques interactives per encararproblemes que es presenten i es volen solu-cionar en diferents col·lectius.El treball que fa l’entitat es fonamenta en laidea que el teatre és un mitjà de difusió delconeixement, d’intercanvi cultural i una einapel canvi social.La riquesa que atorga el fet de trencar laconvenció del dos bàndols clàssics, elsactors d’una banda i els espectadors de l’al-tra, permet tornar a l’origen del teatre comun fenomen col·lectiu, gairebé ritual, en quècada persona pot elaborar la dramatúrgiade la seva problemàtica, revisar-la i veure-la des d’una nova perspectiva per finalmentintervenir-hi a la recerca d’un canvi. És en l’àmbit educatiu escolar o extra esco-lar on es palesa la validesa d’aquestes tèc-niques. Pa’tothom proposa una educaciómés informal, en què el pes dels contingutsi les temàtiques no recau en el professor. Alcontrari, tot el col·lectiu participa en elprocés, des del plantejament fins al desen-volupament i la recerca de sortides.Aquesta manera de treballar és una einamolt útil per a qualsevol col·lectiu.Actualment, l’entitat treballa amb grups tandiversos com son presoners, infants, joves imembres de sindicats i de centres dedones. La transversalitat d’aquesta metodologiaobre les portes per esbrinar què entenemper educació i quines carències i problemà-tiques s’hi troben actualment. Per aixòPa’tothom també ha començat a impartirformació en aquest terreny, més com unprocés d’intercanvi i enriquiment de tots elsagents socials interessats que no pas ambuna intenció d’alliçonament per part delsmestres. El Forn de Teatre Pa’tothom apel·la al poderque dóna el teatre com un mitjà per expres-sar-se; tots en fem ús cada dia però no ensom conscients. Així doncs l’entitat fa visi-ble quelcom que ja existeix i fa que ensn’apoderem per posar-ho al servei de lesnostres relacions amb els altres i el nostreentorn. És un esglaó pel que fa al dret aparlar, que tot ésser humà hauria de tenir eldret a pujar.

Forn de Pa’tothomC. de la Lluna. Barcelona 08001Tel.: 93 442 92 82 - www.patothom.org

ArtibarriArtibarri

Sandra Moreno

Educació

Molt sovint els pares es troben desbordats davant l’educació dels fills.Tenen bones intencions, però a vegades els falta habilitats i coneixementsespecífics que els permetin abordar les situacions amb seguretat ifermesa. AREC, Assessorament Pedagògic Familiar, pot ajudar a trobarsolucions.

En el moment de sortir de l’hospital, els paresens preguntem si el nadó no va acompanyatd’un full d’instruccions, i fins i tot d’un llibrede reclamacions, quan ploren durant tota lanit! Ens sentim perduts i sobrepassats per lanova situació, tant esperada i desitjada. A me-sura que van passant els mesos, i els anys, ensanem trobant amb més dificultats i dubtes: eldormir, el menjar, les rebequeries... Quan elssuperem, n’apareixen d’altres que ens conti-nuen aclaparant: l’escolarització obligatòria,els deures, la gelosia i les baralles entre ger-mans, el bon ús de la cònsola... I si pensemen l’adolescència dels nostres fills, les amis-tats, els estudis, la sexualitat, les drogues, elpassotisme..., són temors o realitats en qual-sevol cas preocupants. Dialogar, escoltar, limi-tar, negociar, expressar els sentiments... sónles millors eines de relació educativa.

Totes aquestes pors i inseguretats ens vanacompanyant durant l’educació dels nostresfills. Per això és tan important buscar espaisd’intercanvi amb altres pares que estan pas-sant pel mateix moment evolutiu dels fills.

MASSA PROTECCIÓ

Si analitzem la realitat de

les famílies amb les quals treballem, es fa ob-vi que hi ha una gran tendència a la sobrepro-tecció dels fills, i no ens adonem que no elsajudem a ser autònoms. El resultat és quecreem nens dependents, als quals els costa fercoses com marxar de colònies, fer sols elsdeures... És a dir, decidir per ells mateixos.Una vegada adults, els mancaran habilitatsd’independència i d’autonomia, que no hau-ran après en el seu moment.

UNS PETITS TIRANS

L’altre problema detectat és la dificultat permarcar els límits i la tendència a un excés depermissivitat, en contraposició a l’autoritaris-me que va dominar en les famílies en èpoquesanteriors. Els pares treballem fora de casa,passem poc temps amb els fills i inconscient-ment volem pal·liar-ho permetent tots elsseus desitjos. Això crea nens amb poca to-lerància a la frustració, uns petits tirans.

ELS PARES TORNEN A L’AULA

L’associació Arec intenta abordar aquestes di-ficultats familiars per mitjà de cursos partici-patius i dinàmics dirigits a pares segons l’edatdels fills: “Esos locos bajitos”, “La màgia de

ser pares”, “Un passeig per l’adolescència”,“De sexualitat, parlem-ne”, “Drogues i jo-ves”. Alhora, també oferim xerrades puntualssobre temes específics: com parlar de sexuali-tat, l’expressió dels sentiments amb els méspetits, els hàbits dels nostres fills... I en el casque se’n detecti la necessitat, hi ha la possibi-litat de fer teràpies familiars o assessora-ments pedagògics individualitzats.

La millor manera de veure què aprenen elspares és amb les seves pròpies valoracions:“He aprendido a mejorar mi reacción anteciertas conductas de mis hijos y a desangus-tiarme”, “a no sentir-me culpable per dir queno”, “a adquirir paciència...”, “a no gritartanto”, “a intentar autocontrolar-me, sabernegociar i a no evitar els conflictes”.

Com veieu, pares i mares, teniu l’oportuni-tat d’aprendre amb altres pares a millorar larelació educativa amb els vostres fills i trobarun espai per compartir experiències i senti-ments. Fomenteu en la vostra escola, barri omunicipi la creació d’espais de formació de pa-res i gaudiu de l’educació dels vostres fills.i

Sandra Moreno és pedago-

ga de l’associació AREC

Formació de paresun espai per compartir

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

8 C A R R E R 41

Què femamb la televisió?I amb el sexe?

Arec Què fem amb la televisió, o amb les drogues, oamb el sexe, o amb les festes?... Resumint, quèen fem dels nostres fills, petits o adolescents,quan ens plantegen temes importants per a laseva educació, el seu benestar o la convivència?Arec, Assessorament Pedagògic Familiar, ajudaa trobar respostes quan els pares es veuen des-bordats per les dificultats.

L’associació està integrada per un equip de pe-dagogues i educadors socials amb experiènciaen l’àmbit de l’educació amb nens i adolescents,i proposa un programa d’assessorament i de for-mació innovador que atén necessitats nocobertes pels recursos socials existents, ofereixuna atenció comunitària directa i permet treballaren l’àmbit de la prevenció.

Els grups d’ajuda mútua constitueixen un recurs útilper compartir problemes i solucions

C. Cuba, 2. 08030 Barcelona. www.arec-familia.org

CARRER41

9

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccionsCampanya “Adopta el català” de Veu Pròpia

Veu Pròpia és una entitat de nouscatalanoparlants a favor del ca-talà. Fundada el 2002, la formempersones de tota mena amb untret comú: no tenim el català coma primera llengua, però l’hemadoptat com a llengua habitual.Treballem per la presència públicadels nous parlants, per ajudar lespersones que estan adoptant elcatalà i per aconseguir el benestarde la nostra llengua comuna. VeuPròpia és independent dels partitspolítics, i no sol·licita ni acceptasubvencions de les administra-cions públiques.

“Adopta el català” és la nostra primeracampanya. Amb ella ens proposem treballarper assolir el nostre objectiu principal: trans-metre l’experiència d’haver adoptat la llenguacomuna i ajudar les persones que estiguin fentel mateix procés que hem fet nosaltres.

La campanya té dos destinataris: els nousimmigrants que fa un cert temps que són alpaís i les persones nascudes aquí i escolaritza-des en català, però que no l’usen habitual-

ment. L’objectiu és animar tots dos grups aadoptar el català com a llengua habitual, totcreant vincles de solidaritat i complicitat en-tre ells. Volem oferir informació clara i direc-ta, sense ambigüitats ni tabús, sobre els pro-blemes i els avantatges d’adoptar el català, iproposar estratègies per facilitar el procésd’adopció lingüística a les persones que el vul-guin fer. Així, contribuirem a enfortir el vincleafectiu amb la llengua comuna, sense que aixòimpliqui trencar el lligam amb la cultura d’ori-gen, i al costat de les altres llengües parladeshabitualment.

La campanya fa un ús metafòric de l’adop-ció d’infants per expressar dues idees. La pri-mera, que l’adopció del català requereix elprotagonisme del nou parlant que s’apropia dela llengua del país, la fa seva i, tot adoptant-la, li garanteix un futur de benestar. La sego-na, que l’adopció de la llengua té un compo-nent afectiu que dóna sentit a la plenaincorporació a la nostra societat i que va moltmés enllà del valor pràctic d’aprendre català.Adoptar la llengua és una experiència que en-riqueix el nou parlant tant personalment comsocialment, ja que la llengua ens permet esta-blir noves relacions, accedir a nous espais idesenvolupar noves modalitats d’expressió.

Durant el curs 2005-2006 esperem fer mésde 60 xerrades a centres de normalitzaciólingüística, escoles d’adults, instituts i asso-ciacions d’immigrants de Catalunya i el PaísValencià, els dos territoris on Veu Pròpia estàpresent. El material de la campanya s’ha edi-tat en les cinc llengües més parlades al nostrepaís: el català, el castellà, l’amazic, l’àrab iel quítxua. També hem creat una web per a lacampanya: www.veupropia.org/adopta.

Una característica important del projecteés que el seu finançament és totalment privat.A part dels nostres recursos propis, hem tingutel suport econòmic de la Plataforma per laLlengua, Òmnium Cultural, Escola Valenciana ila Fundació Pro-Cat.i

Joan Anton Fernàndez és president de Veu Pròpia

Apartat de correu 3501308080 Barcelonainfo@veupropia.org www.veupropia.org

Veu Pròpia no sol·licita ni

accepta subvencions de les

administracions públiques

L’entitat espera fer més

de 60 xerrades a centres

de normalització lingüística,

escoles d’adults

i associacions d’immigrants

de Catalunya i el País

Valencià

Adopta el catalàUna aposta per la cohesió social

Josep Anton Fernàndez

El president de Veu Pròpia, Joan AntonFernàndez, i el periodista Matthew Tree en lapresentació de la campanya el 8 de setembrepassat

”

“

10 C A R R E R 42

notíciesNova publicació d’Esplais Catalans

Hi ha infants i joves d’origenimmigrat al nostre entorn mésproper? Com podem donar aconèixer què fem a l’esplai?Què podem fer perquè hi par-ticipin? Quines activitats hau-ríem de realitzar? És necessarifer una pedagogia interculturala l’esplai encara que no hi hagiinfants i joves d’origen immi-grat?

El segon llibre de la col·lecció“l’Esmolet”, Espai de ciutadania,editat per Esplais Catalans (Esplac)intenta donar resposta a aquestsinterrogants. El document està format per un conjunt de treballs queaprofundeixen i desenvolupen algunes de les bases pedagògiques quesostenen el projecte educatiu de l’entitat. L’objectiu d’aquests tre-balls és, doncs, documentar la quotidianitat i la feina diària a l’esplai,per reflexionar, treballar i millorar-les.

D'un temps ençà, Esplac s’ha plantejat la necessitat de treballar a favorde la interculturalitat com a eix transversal del seu projecte educatiu.I en conseqüència, dins dels seus esplais ha començat a projectaresforços per millorar la formació, replantejar continguts, intercanviarconeixements i experiències, i així, de mica en mica, esdevenir elmirall de la diversitat sociocultural del barri o del poble.

Davant del treball realitzat durant aquests anys, amb l’inici i el poste-rior desenvolupament de la Comissió d’Immigració d’Esplac, l’orga-nització ha cregut que era el moment d’elaborar un document, no ambla intenció d’oferir la recepta adequada, sinó nous plantejaments i,fins i tot, nous interrogants davant les múltiples accions que ha dut aterme fins ara. Es tracta d’aportar noves reflexions i nous reptes,alguns d’aquests fruit de l’experiència quotidiana i més propera delscentres d’esplai.

És a l’esplai on es potencien espais de relació i de convivència, on elsmembres del grup, els infants i els joves són els protagonistes i estanconsiderats per igual i on s’estableix un espai acollidor i còmode per atothom. Els centres d’esplai són un espai per a la ciutadania, on estenen en compte les persones i la seva trajectòria, actuant així, degrans agents socialitzadors. És per això, que és important i necessariremarcar i reconèixer la feina que fan en el seu dia a dia.

Espai de Ciutadania forma part d’una incipient col·lecció de documentsque aprofundeixen en les bases contingudes en el projecte educatiud’Esplais Catalans. Amb aquesta iniciativa Esplac vol seguir avançant enla línia d’establir un discurs pedagògic i metodològic adreçat a millorarla feina que es fa des dels centres d’esplai, i amb la finalitat semprepresent de transformar i desenvolupar la societat.

www.esplac.org

Espaide ciutadania

AMPLIl’l’

Un projecte per fomentar la qualitat en el Tercer Sector

INTRESS fa una cridaa les entitats per participara l’àrea de qualitatde www.xarxanet.orgL’Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS), l’entitat quecoordina des del 2003 l’àrea de qualitat de xarxanet.org, convida lesONL i les persones interessades a formar una xarxa d’intercanvid’informació i a col·laborar a la redacció del Diccionari de preguntesmés freqüents. L’objectiu és que aquest diccionari es publiqui durantel 2006 com a eina de suport per a totes les entitats interessades amillorar la qualitat de la seva gestió.

La millora de la qualitat en el món associatiu és un dels principals objec-tius de xarxanet.org, un dels portals en català al servei de les entitats mésimportants impulsat el 2003 pel Departament de Benestar i Família de laGeneralitat de Catalunya amb la participació d’un gran nombre d’entitatscatalanes del tercer sector.

INTRESS, una entitat pionera en la gestió de la qualitat en el tercer sec-tor a Catalunya, és l’encarregada de la coordinació d’aquesta àrea, ambel propòsit de difondre àmpliament les informacions i els projectes quesorgeixen en aquest àmbit i amb la voluntat d’afavorir al màxim la partici-pació de les entitats.

+ informació, + participació, + qualitatA la secció “Serveis” i a l’apartat “Qualitat” de xarxanet.org, les ONL tenena l’abast tota mena d’informacions, notícies i projectes relacionats amb eltema: cursos, jornades, premis, convocatòries d’ajuts, eines per millorar laqualitat... I també un apartat de “Preguntes més freqüents”, on es podentrobar respostes sobre què és la gestió de la qualitat, el seu cost o quinesentitats catalanes l’apliquen. Per fer-ne una eina encara més útil i efecti-va, INTRESS fa una crida a les entitats perquè hi participin d’una maneraactiva, l’enriqueixin amb les seves aportacions i la facin créixer. Es tractade formar una xarxa d’entitats i persones interessades a rebre i enviarinformació sobre gestió de la qualitat perquè tot el sector sàpiga què fanles organitzacions per millorar-la. Qualsevol informació com la incorpo-ració de directors de Qualitat, l’organització de jornades, l’aplicació d’au-ditories internes, l’obtenció de certificats d’ISO, la convocatòria de cursosi premis de Qualitat..., seran benvingudes. INTRESS també vol incorporarles aportacions que puguin fer els membres d’aquesta xarxa en la cons-trucció del Diccionari de preguntes més freqüents.

Aquesta iniciativa d’INTRESS s’afegeix als nombrosos projectes de l’enti-tat en aquest sentit, un dels quals va rebre el 2003 el premi INSERSOInfanta Cristina en l’apartat “Qualitat en els serveis socials”. Es tracta delprojecte ONGambqualitat, en el marc del qual INTRESS va publicar unanorma de qualitat, que set entitats de tot l’Estat estan aplicant i que es potdescarregar des de www.ongconcalidad.org/normacat.pdf.

Les persones i entitats interessades en aquest espai de participació s’hande posar en contacte amb: Montse Ros, Àrea de Qualitat d’INTRESS. Tel.:93 217 26 64 - mros@intress.org.

AMPLIl’l’

CARRER41

11

opinió

El Pla Jovede Montornès del Vallès

De la joventut, tothom en parla. Depolítica, tothom en sap. Però, per desgrà-cia, bona part de la ciutadania ho fa desd’un profund desconeixement que generaexpressions generalitzades de rebuig i una

mala imatge d’aquests col·lectius. Esrecrimina massa sovint al jove que adoptiactituds apàtiques que l’incapaciten perassumir responsabilitats. Al polític se’l culpade gairebé tots els mals d’aquest món, sel’acusa d’ànsia de poder, de corrupció, d’in-competència... I si a més s’hi afegeix el pocpes que tradicionalment han tingut les polí-tiques de joventut, el resultat no pot sergaire esperançador.

Davant d’aquest panorama calia trobaruna estratègia per donar entitat i credibili-tat a les propostes tant dels joves com delspolítics per capgirar d’una vegada per totesaquesta inèrcia tan negativa. I ves per on, elParlament de Catalunya, amb el canvi demil·leni, aprova per unanimitat el PlaNacional de Joventut de Catalunya. En poctemps el Pla passa a ser el model a seguirpel que fa a polítiques de proximitat. Elsplans directors o integrals de joventut esde-venen la màxima expressió d’aquest plante-jament atès que apleguen en un mateix pro-jecte les línies generals d’actuació en unterritori determinat facilitant la coordinacióde tots els agents socials implicats. El tre-

ball transversal és l’eix vertebrador d’aque-sta nova manera de fer les coses i el fomentde la participació juvenil n’és la condicióindispensable.

En aquest context neix el Pla Jove deMontornès del Vallès. Aquest municipi de lasegona corona metropolitana, amb un 23%de població jove i amb un diversitat cultur-al important, fa poc més d’un any que vadecidir sumar-se a les directrius comunes enmatèria de joventut i elaborar un pla perdonar resposta a les necessitats dels jovesmontornesins. S’han creat diversos espaisoberts que faciliten la interlocució entre lagent jove i la societat (administració local,

entitats, joves, etc.) i que incideixen tanten el disseny com en el procés de presa dedecisions de les polítiques públiques que elsafecten. Un grup coordinador, tres grups detreball (d’educació, d’habitat i medi ambi-ent i un tercer de participació democràtica)i l’assemblea general de joventut són elsespais que conviden els joves a debatre ireflexionar sobre tot allò que els afecta i elsinteressa per aportar possibles solucions.L’administració local garanteix les condi-cions d’accessibilitat de totes les personesinteressades, però són els joves que pro-posen el què, el com i el quan. Només calformar-ne part. Qui s’anima? i

Equip Tècnic de Joventut i Col·lectiu

de Jove Impulsors del Pla

Tel.: 93 572 39 39

El civismei els sentits

Fabian MohedanoPresident del Consell

de la Joventut de Barcelona

Entrin un dia en una oficina bancària, delbanc o caixa que vulguin, tant li fa. Ensumeu,fa bona olor. Mirin, tot és nou. Toquin, tot éssuau. Escoltin, hi ha silenci i respecte. Nollepin res, que els faran fora, però si ho fan,no pateixin per cap malaltia, tot és net. Totseguit vagin a qualsevol escola pública i digu-in en veu alta “la nostra societat dóna moltaimportància a l’educació”. I ja posats a fer,intentin no sentir vergonya en pronunciaraquestes paraules. I després, pensin quinesconclusions treu un infant quan fa el mateixtrajecte. Si l’escola és un barracó, l’efecte esmultiplica.

És més brut el col·lectiu de mestres que eldels treballadors de la banca? Res indica quesigui així. Són més porcs els infants que elsclients de les caixes? Bé, en part sí, perquèels infants juguen, pinten, retallen, fanesport... i en tot són maldestres, perquè se’lsexigeix al límit de les seves possibilitats ambla intenció que aprenguin. Tot i que também’agradaria veure com queda una sucursaldesprés de passar tot un dia ocupada percent persones, de l’edat o condició social quesigui. Segur que seria un poema.

I han vist mai algú desautoritzant el directord’una oficina bancària? Sí, jo també he vistepisodis divertits, però al final tothom baixadel burro perquè l’autoritat és clara, està pro-tegida per un vidre blindat i porta corbata. I elque és més important, té els calers, de man-era que poca broma. Au, tornem a compararla situació amb l’escola. No cal entrar endetalls.

Ordre, higiene, respecte... i recursos perfer-ho possible. Un amic meu diu que aFrança les escoles són maques perquè sónpalaus expropiats en els successius proces-sos revolucionaris, i que això aquí no hotenim, que tenim barracons. I que a la llargaaixò marca molt un país. Hi estic d’acord. Totsintuïm que el civisme comença a l’escola,però després associem escola amb mestres.Continuant amb el símil, i forçant-lo al màxim,diria que no associem els beneficis o les pèr-dues de la banca amb els treballadors del’oficina. És injust, sobretot envers qui havolgut fer de mestre amb la vocació que aixòrequereix. I estúpid, perquè estem convertintel nostre millor aliat en l’ase dels cops.

«Es recrimina massa sovintal jove que adopti actitudsapàtiques i al polític se’l culpade gairebé tots els mals»

«Són els joves que proposenel què, el com i el quan »

Un pla amb personalitat pròpia

Ara ve Nadal, ja estan col·locades lesil·luminacions als carrers de les nostres ciu-tats i dels nostres pobles i comença la sovintàrdua recerca dels innombrables regals quesolem fer per aquestes dates. És un bonmoment per recordar que fer les nostrescompres de Nadal en botigues de ComerçJust és una bona manera de cooperar en unainiciativa que dóna suports als productorsdels països en vies de desenvolupament.Adquirir productes de Comerç Just equival atenir la seguretat que aquests productorsreben un salari just i que s’han respectat elsdrets laborals, la igualtat entre home i donai el medi ambient. D’altra banda el consu-midor posa el seu granet de sorra en la llui-ta contra l’explotació infantil, veritable fla-gell en molts països del Tercer Món.Trenta-sis anys després de l’obertura de laprimera botiga de Comerç Just a Holanda, aEuropa es comptabilitzen en aquestsmoments 3.000 botigues i uns 45.000 puntsde venda que ofereixen als consumidors lapossibilitat d’actuar a favor del Tercer Mónfent una activitat tan senzilla i quotidianacom és la compra. A Catalunya, entitats comIntermón-Oxfam, la Federació Setem o la

Xarxa de Consum Solidari també tenenbotigues a nombroses poblacions catalanes ipromouen punts de venda de Comerç Just atot el territori.

Cooperació

COOPER·ACCIO COOPER·ACCIOCOOPER·accióacció accióacció accióacció

regals justosArriba el segellinternacionalde Comerç JustEl passat 5 d’octubre esva presentar a Madrid elsegell internacional deComerç Just, Fairtrade,promogut per l’Aso-ciación del Sello deProductos de Co-mercio Justo.

El segell Fairtrade,que ja és present en19 països d’Europa,Amèrica del Nord i Àsia,garanteix als consumidors que els pro-ductes certificats compleixen tots els requi-sits del Comerç Just i facilita l’accés al mer-cat a un més gran nombre de petits pro-ductors. La certificació afecta de momentel cafè, la xocolata, el te i el sucre.

L’associació que ha promogut aquestainiciativa a l’Estat espanyol està formadaper Alternativa 3, Caritas Española, laConfederación de Consumidores yUsuarios (CECU), la CoordinadoraEstatal de Comercio Justo, la FundaciónEcologia y Desarollo, la FundaciónETEA para la Cooperación y elDesarollo, Iniciativas de EconomiaAlternativa y Solidaria (IDEAS), laFundació Intermón-Oxfam i SETEM.

apunts

Unes botigues virtuals, amb la fotografia delsproductes i els preus, permeten fer les compresde Comerç Just per Internet a les adrecessegüents:

http://www.comerciojusto.comhttp://www.intermonoxfam.org/tiendahttp://www.xarxaconsum.orghttp://www.sodepaz.org/tiendahttp://www.delaterra.net

Botigues de Comerç Just on-line

Per Nadal, regals justos

Intermón-Oxfam té 34 botigues de Comerç Just atot l’Estat Espanyol,10 de les quals són aCatalunya.

Colors perl’esperança

UNA MICA D’HISTÒRIA

El 1992 l’Ajuntament de Barcelona va signar unagermanament amb l’Ajuntament de Ciutat del’Havana, amb l’acord que els districtes deBarcelona s’hi anirien sumant amb l’agermana-ment amb els diversos municipis de l’Havana. Eldistricte de Sant Martí de Barcelona, juntamentamb altres entitats del territori, es va agerma-nar amb el de Habana del Este. Fins ara, hemfet diversos projectes: la rehabilitació d’escoles

bressols, l’acondicionament d’una llar d’avis,l’enviament de material escolar, projectes cul-turals... Però sempre eren projectes materials,i vam pensar, des de l’Associació Esplai La Florde Maig, i amb el suport de l’Ajuntament deBarcelona, del districte de Sant Martí i deBarcelona Solidària, que calia realitzar pro-jectes personals, de vivències i experiències,d’intercanvi. I vam començar amb els adoles-cents.

El dia 20 de juny, a les 12 del migdia, vam

marxar de l’aeroport del Prat de Barcelona 22persones —15 nois i noies, 2 mestres de lesescoles Lope de Vega i La Mar Bella, 4 monitorsde l’Esplai La Flor de Maig i un bon company queva gravar tot el viatge— cap a Habana del Este,amb la intenció de conviure uns quants dies ambels nois i noies del municipi que ens acollia, perintercanviar sentiments, cultura i una mica desolidaritat i de cooperació.

L’ESTADA

Només arribar, tot van ser noves sensacions: lapluja tropical, calenta i freda a la vegada;l’escassa llum al carrer i els talls continus desubministrament elèctric que pateix el poble; lacalor, que ens va acompanyar durant tot elviatge; la guagua i el guajiro; la gent, sobretotles rebudes a les escoles amb els nens intercan-viant somriures; les cançons cantades amb veude llibertat, i les palmeres, palmeres per totarreu...

El camello ple de gom a gom, i la gent al car-rer, a les carreteres, a tot arreu, intentant pararun transport que els dugui a casa amb els seus;la gent del carrer, que fa olor de dolç, com elspastissets de coco que vam menjar a una escolabressol...

La possibilitat de banyar-nos al Carib, deveure com es fan els cigars i de conèixer la ce-rimònia del cañonazo. Tastar el cocodril. Menjararròs amb frijoles.

Saber-nos ciutadans d’un món diferent, onparaules com bloqueig, escassetat d’aliments,cartilla de racionament, bodega... no són per anosaltres. I això, als ulls dels nostres nousamics, ens converteix en privilegiats...

Jugar a futbol sota un sol de justícia, veureque no hi ha botigues on comprar, “tastar” la

policlínica sense haver d’esperar hores i hores,i, sobretot, reconèixer un rostre amic amb lesnoves companyes cubanes...

Veure com resolen problemes, sense que siguifàcil, però amb la il·lusió d’anar empenyent lavida. Ensenyant-nos a valorar el poc que tenen iel poc que costa ser feliç tots a taula...

I no tan sols això, sinó que vam poder viureuna experiència entranyable amb els avis i lesàvies d’una residència, intercanviant cançons,paraules d’amor i somriures d’agraïment...

I nosaltres, enmig de tot això, compartint-hotot dia rere dia amb un poble que clama lemesd’esperança, un país on la política ho inunda tot.

I ARA QUÈ?

Doncs ara, ens hem de posar a treballar devalent i d’una manera continuada per fer reali-tat la segona part del projecte: l’estada delsnens i nenes cubans a Barcelona, al Poblenou,entremig de tots nosaltres, per ser amfitrionsdels nostres amics, com ells, però sobretot so-lidaris. Això és el que volem aconseguir l’estiuque vé.

I EL FINAL

Malgrat la distància, tots ells són aquí entre no-saltres. El que hem compartit és tan presentque només el temps farà que els records es con-verteixin en històries per recordar un poble pled’amor, ple de vida.

I en arribar a Barcelona, només pensem enuna cosa: “Cuba, que linda es Cuba, quien ladefiende la quiere más”.i

Participants a l’intercanvi entre adolescentsdel Poblenou de Barcelona i de l’Havana

Colors perl’esperança

Yenilin, Mileinis, Jennifer, Laritza, Jessica, Gabi, Amanda,

Amisleis,Gabriela,Lisset,Mariana,Roxana,Angel Daniel,Yelaira,

Yadira... Tots, nens i nenes cubans, eren a l’aeroport de José

Martí de l’Havana l’1 de juliol passat per acomiadar-se dels seus

amics de Barcelona, plens de llàgrimes als ulls. Però, comencem

pel principi...

COOPER·ACCIO COOPER·ACCIOCOOPER·accióacció accióacció accióacció

Ara ens hem de posar

a treballar de valent

i d’una manera continuada

per fer realitat la segona

part del projecte:

l’estada dels nens i nenes

cubans a Barcelona,

al Poblenou, l’estiu que ve

CARRER41

13

Intercanvi juvenil

Maria Assumpció Vilà, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social

L’ ENTREVISTAl’l’

—Quan tenia vint i pocs anys es va fer voluntà-ria al Casc Antic de Barcelona. Per què?—Veia les necessitats que hi havia en col·lectiusmolts desprotegits, que encara continuen estant-ho, però que a l’època encara ho estaven més.

—Quan fa d’això?—Era l’any 1962. Vaig començar visitant malalts ales cases. A l’època amb prou feina es parlava devoluntariat a domicili, i encara menys de volunta-riat hospitalari. En aquestes visites veia la sole-dat d’aquesta gent, i vaig pensar que jo era unapersona molt afortunada. Era gent del barri, queno coneixia perquè jo formava part d’un altremón i d’un altre sector, i em va semblar ques’havia de fer alguna cosa per als que no havienrebut tan com nosaltres.

—Expliqui’m una experiència de voluntariatque l’hagi marcat particularment?—En tinc moltes, però jo crec que és la miradadels malalts quan els acompanyes, quan els es-coltes, aquella mirada és la que et marca persempre.

—Què és un voluntari social?—És qualsevol persona que fa una feina per a laqual no rep una compensació econòmica. Aquestatasca la fa per voluntat pròpia, en el marc d’unaentitat organitzada, i va dirigida a col·lectius de-safavorits, moltes vegades marginats, que neces-siten el suport d’aquestes entitats.

—Quina diferència hi ha entre un voluntari defa vint anys i un del 2005?—Ha millorat molt la formació del voluntari. Laformació és fonamental en aquest àmbit per ofe-rir serveis de qualitat, i també ho és “encertar”la feina que es fa, i ara es pot escollir més, per-què s’han creat moltes entitats i fundacions i elcamp és molt més ampli que fa vint anys. D’altrabanda, fa vint anys les entitats no feien la selec-ció tan acurada que fan ara... Crec que hem mi-llorat molt, però encara ho hem de fer més si vo-lem donar un servei de qualitat.

—Des del 2002 és presidenta de la FederacióCatalana de Voluntariat Social (FCVS). Quina és

la funció d’aquesta entitat?—Quan la FCVS va néixer, aviat farà setze anys,tenia dos objectius: promoure el voluntariat en-tre la població i donar suport i oferir serveis a to-tes les entitats federades de Catalunya i buscarvoluntaris per a aquestes entitats. Aquests objec-tius els hem ampliat a través de les quatre uni-tats territorials que tenim repartides a les quatreprovíncies catalanes, i que ben aviat seran cinc,perquè també volem ser presents a la Franja dePonent. Hem organitzats durant aquests últimsanys nou sectorials, entre les quals hi ha la delvoluntariat hospitalari, la de la inserció laboral ila de la immigració. Considerem que és impor-tant que les entitats puguin desenvolupar un tre-ball en xarxa dins d’aquestes nou sectorials.

—Quantes entitats estan federades?—330.

—Quina força té la Federació com a interlocutorde les administracions?—Hem demostrat durant tots aquests anys la bo-na tasca que es fa en el camp del voluntariat so-cial, hem pogut parlar cara a cara amb les admi-nistracions i volem seguir enfortint les relacionsentre les administracions i les entitats.

—I de cas, us en fan?

—Les administracions ens donen suport logístic ieconòmic. Però és evident que en voldríem més.I també voldríem participar més en el moment defer les lleis i de prendre decisions. Per exemple,hem contribuït amb moltes aportacions a la Lleide serveis socials, que s’està discutint ara. Hemcontribuït amb l’Estatut... Però volem ser méspresents en tots els àmbits de l’Administracióque afectin el món del voluntariat social.

—Aviat s’acabarà el Pla Estratègic 2002-2005de la Federació. Quina valoració en fa?—Encara és massa aviat per fer-la, però crec queja podem dir que les prioritats que ens havíemmarcat les hem acomplertes.

—Quines eren?—Donar a conèixer més la FCVS i augmentar elnombre d’entitats federades. També hem aconse-guit participar més en les xarxes internacionalsde voluntariat, com per exemple el Centre Euro-peu del Voluntariat, i vam organitzar la Con-ferència Mundial del Voluntariat el 2004, que vasuposar un gran esforç per a la FCVS i va tenirmolta repercussió en els mitjans. També hem fetun gran esforç per introduir la gestió de qualitat.L’any 2004, per exemple, es va fer la primera au-ditoria oficial dels nostres comptes.

—I ara, en què posareu l’accent?—Un dels temes prioritaris de la FCVS és la inser-ció sociolaboral. Hem d’arribar a les empresesperquè sàpiguen que contractar persones amb di-ficultats d’inserció no és un problema sinó ben alcontrari, pot representar un benefici per al mónempresarial, i tant les empreses com els sindicatsens han donat suport en aquesta línia de treball.També volem continuar treballant el tema de laimmigració, un fenomen transversal, que afectano solament les entitats que s’ocupen exclusiva-ment d’aquest tema sinó que afecta totes les en-titats, com per exemple les entitats de salut.D’altra banda, volem continuar potenciant el vo-luntariat hospitalari, una sectorial que ha co-mençat amb molta força, i seguir fomentant laformació perquè ens hem d’adaptar als nous rep-tes. I també tenim moltes ganes que les entitatstreballin més en xarxa i incorporin cada vegada

“Ser voluntari compensa”

«La mirada dels malaltsque acompanyes és laque et marca per sempre»

14 C A R R E R 42

«Després d’haver estatvoluntari es veuen les cosesd’una altra manera. Elvoluntariat ens fa conèixeraltres móns, tocar de peus aterra i valorar el que tenim»

més la gestió de qualitat per millorar la qualitatdels seus serveis.

—A la memòria de l’any 2004 deia que s’albira-va un futur prometedor...—Si treballem bé, si demostrem a la població engeneral que som capaços de millorar els esta-ments socials, crec que podem fer que la pobla-ció en general s’impliqui més en l’acció socialdel dia a dia: som persones afortunades i podemtornar a la societat a través del voluntariat elque n’hem rebut de positiu.

—Creu que s’han de trobar, i es poden trobar,noves fórmules per augmentar el nombre devoluntaris, per fer-lo més atractiu per a un mésgran nombre de gent?—Crec que hem de fer arribar els testimonis deles persones que fan voluntariat de base, pren-dre consciència del que es rep a canvi, de lagran quantitat de coses que s’aprenen fent vo-luntariat, de com compensa... Hi ha gent quediu, quan es recupera d’una malaltia, que araveuen les coses d’una altra manera. Crec queamb el voluntariat, passa el mateix. Desprésd’haver estat voluntari, es veuen les coses d’u-na altra manera. Coneixem altres móns, ens fatocar de peus a terra i valorar el que tenim enel dia a dia. És el que hem de transmetre a lasocietat i als joves. Els hem de dir que se senti-ran compensats. Només donant una part deltemps que els sobra o que potser malgasten, jaés suficient, i això no impedeix que tinguin en-cara temps lliure per sortir i per veure elsamics.

—No hi ha el perill que els voluntaris s’involu-crin massa emocionalment i s’enduguin elproblema a casa?—Sí, aquest perill hi és en els voluntaris quetracten malalts o van a les presons per exem-ple, però s’ha d’intentar que no sigui així. Elproblema és de la societat, no dels voluntaris.Per això és bo que s’involucrin en les juntes di-rectives, perquè expliquin el dia a dia del vo-luntari i els problemes que té perquè l’entitatels pugui resoldre.

—Hi ha algun col·lectiu en què es podria fo-

mentar més el voluntariat?—Hem d’arribar a molts sectors de la població,però crec que hi ha una gran cartera de volun-taris potencials en les persones que es jubilende manera anticipada. Crec que aquestes per-sones poden fer un gran servei a la societataportant els seus coneixements professionals.

—Què és el Consell del Voluntariat deCatalunya?—El Consell del Voluntariat de Catalunya substi-tuirà l’Institut Català del Voluntariat. El Consellserà una eina de participació, d’assessorament ide consulta formada per entitats, col·lectius iexperts. Determinarà els criteris de subvencions,els plans de formacions, les polítiques i les líniesde treball a desenvolupar en el camp del volun-tariat. El Consell estarà format per 41 membres,21 dels quals seran representants d’entitats devoluntariat social, mediambiental, cultural, etc.Aquest mes de novembre es faran les eleccions.

—Què en pensa de la revolta als barrissuburbials a França?—És un tema molt delicat. Alguna cosa es deuhaver fet malament perquè passi tot això. Als jo-ves que es revolten potser no se’ls ha donat laformació que necessitaven i alguns sociòlegs opi-nen que no que no hi ha hagut integració. S’hade fer una reflexió molt profunda. Europa estàespantada pel que pugui passa en altres països.

—El món del voluntariat hi té alguna cosa a diren tot això?—Hem de donar molt suport a les entitat que enaquests moments treballen en el camp de la in-tegració i la immigració. Sobretot hem de procu-rar que tot això no faci més mal encara pel quefa a l’opinió que hi ha al carrer sobre els immi-grants. Hem d’intentar que no es vegi la immi-gració com un fenomen que ens amenaça. Enaquests moments la pobresa està a les mans delsnouvinguts, perquè els costa de trobar feina, detrobar un lloc de treball digne. Entre això, queles lleis d’immigració no estan prou ben fetes ique a la població li costa acceptar els immi-grants, les entitats hem de fer molta feina.i

Anna Corbella

CARRER42

15

Maria Assumpció Vilà

«Al mes de novembre es fan eleccions al Consell delVoluntariat de Catalunya, que substitueix l’Institut Català delVoluntariat.. El Consell estarà constituït per 41 membres,entre els quals 21 entitats de voluntariat»

Maria Assumpció Vilà éspresidenta des del 2002de la Federació Catalanade Voluntariat Sociali des del 2004 ocupala presidència de la Taulad’Entitats del Tercer SectorSocial de Catalunya.La seva relació amb el mónassociatiu i del voluntariatva començar l’any 1962,quan visitava malalts.La formació dels voluntaris,la qualitat dels serveisque presten les entitatsi el treball en xarxasón els seus cavallsde batalla.

fundació

amb nomamb nom

16 C A R R E R 42

la mare dedéu tambéfuma

Es calcula que actualment a Catalunya hi hamés de cinquanta-tres mil discapacitats psíquics.Les seves famílies, a més d’afrontar les preocu-pacions que comporta el dia a dia, es plantegenqui se’n farà càrrec en un futur, quan els familiarsfaltin o, per diferents raons, no els puguin atendre.

La Tutela es va constituir el 1985 per donarresposta a aquesta angoixa manifestada tant perpares i familiars com per professionals vinculats aaquesta problemàtica.

La funció principal de l’entitat és exercir la tutela de discapacitats psíquics que no tinguinfamília, o bé dels que, tot i que en tenen, es trobin en situació de desemparament o d’abandó.En l’actualitat, el percentatge més gran de les tuteles que assumeix l’entitat el constitueixen per-sones que no han estat mai ateses pels recursos del sector, mancades de qualsevol tipus d’hàbit,ja sigui laboral o social, i que sovint mostren conductes antisocials o de petits delictes que fanconflictiva i difícil la seva integració.

Actualment, La Tutela té 430 persones tutelades arreu de Catalunya, a més d’una llista de mésde 200 en pre-tutela, és a dir, que són propostes acceptades de futures tuteles. Tutelar significaexercir de família i, per tant, ajudar els tutelats a organitzar la seva vida en tots els aspectes i entots els àmbits: físic, mental, residencial, formatiu, laboral i de lleure. En definitiva, potenciar lesseves capacitats, procurar que siguin al màxim de feliços i que tinguin la qualitat de vida que esmereixen. Per aconseguir aquests objectius, La Tutela no ha estat concebuda com a dispen-sadora de cap servei directe i, com fa qualsevol pare o familiar, també ha d’adreçar-se a d’altresentitats per proporcionar als tutelats allotjament, feina, assistència sanitària...

Arribar als vint anys d’existència constitueix una gran fita que La Tutela celebrarà el 14 dedesembre en un acte que també coincidirà amb la inauguració oficial de les oficines de la direc-ció de zona de Barcelona i la presentació de La Vellesa, una nova entitat tutelar per a gent gran.

La Tutela, Fundació Privada Catalana Tutelar de Discapacitats PsíquicsC. Hipòlit Lázaro, 18, bxs. 08025 BarcelonaTel.: 93 339 45 36comunicació@latutela.org

la tutela

Fundació La Tutela

olga gual

L’entitat, que tutela més de 400 discapacitatspsíquics arreu de Catalunya, celebra el seu 20aniversari.

Sembla que a l’Estatut que ha regitCatalunya des de la Transició fins ara lifaltaven els ets. O potser els uts.

Ara, des de Catalunya, s’ha fet unaproposta amb totes dues coses, amb ets iuts, amb tots els detalls, sense que hi faltires (o potser gairebé, gairebé res?). I al-guns d’aquests detalls fan referència, perexemple, a les balances fiscals, que cappolític espanyol no s’atreveix a ferpúbliques, probablement perquè hi sor-

tirien uns ets i uns uts massa comprometadors.Tan bon punt s’ha consensuat l’Estatut a

Catalunya, a la pell de brau s’hi han declaratuns brots virulents d’urticària. Revelen com elscosta a certs sectors intentar debatre, acceptari aplicar solucions per resoldre coses que noacaben de funcionar.

El brau espanyol té urticària i el burro catalàes rasca. Si hi afegim que la vaca és cega, jatenim tots els ets i uts de la qüestió...

recordant...un estatut amb ets i uts

Ho fa per laPuríss ima,el 8 de de-sembre, so-bretot al Ma-resme i enparticular adues pobla-cions d’a-questa co-m a r c a ,Canet i Arenys de Mar, on s’ha recu-perat aquesta tradició que semblaque té les arrels en antics rituals perprovocar la pluja.La Mare de Déu Fumadora, nomque rep la festivitat religiosa de laPuríssima en aquestes poblacions,era antigament l’únic dia en què lacanalla podia fumar impunementsense rebre un clatellot. L’any 1948Josep Palomer, mossen d’Arenys,afirmava que la tradició proveniad’un aplec a l’ermita de la Pietat lavigília de la Immaculada: “Hi acudientots els arenyencs, els quals perme-tien que els seus fills apleguessin ri-dortes [liana] i les fumessin, que en-grunessin fonolls i fumessin la sevagrana embolicada amb paper. Perquè? No se sap ni consta enlloc”.Ara que la Mare de Déu Fumadoraha de sortir a les portes del Paradísper aspirar la dosi de nicotina, a Ca-net i a Arenys han recuperat la tradi-ció, però això sí, amb cigarrets dematafaluga, ball i festa.

vicenç folch

trad

i·ac

cion

s

propipropi

CARRER42

17

Els campamentsAutora: Cristina LosantosEditorial: Edicions La Galera, 2005Col·lecció: Espais

Edicions La Galera ha dissenyat una col·lecció de llibrespoc habituals, tant pel format com per la temàtica. Es trac-ta d’uns llibres desplegables, de cartró plastificat, queendinsen els més petits en un àmbit lúdic a partir de les

il·lustracions o, més ben dit, d’una gran il·lustració en forma de vinyeta. El llibre queens ocupa, Els campaments, mostra les escenes quotidianes d’una activitat al medinatural, des de l’arribada al camp i el muntatge de les tendes fins a “L’hora delsadéus” a peu d’autocar, tot passant per les estones de joc, la remullada al gorg, laintendència i els àpats, les excursions i les vetlles de nit. A partir de les divertides iclares il·lustracions de l’autora, els infants poden entretenir-se en l’observació desituacions i detalls que expliquen, d’una manera molt propera, el dia a dia d’unscampaments. El llibre, a més, incorpora un breu glossari il·lustrat d’objectes propisd’aquest àmbit temàtic: motxilla, llanterna, foc de camp, fogonet, sac de dormir,botes, tenda, etc. Es tracta, doncs, d’un llibre del tot recomanable per introduir elsmés menuts en l’activitat insígnia del lleure educatiu al nostre país.

Serralada de MarinaLa Conreria. Guia del ParcAutor: Miquel Jaumot i BisbalEditorial: Pòrtic, 2004Col·lecció: Guies Pòrtic

“En mirar cap al coll de Montalegre es veu un gran edifici;no és altre que la Conreria”. Aquesta frase, extreta d’undels capítols inicials del llibre, ens situa en l’entorn naturald’aquesta coneguda casa, una de les més grans delServei de Colònies de la Fundació Pere Tarrés. La pro-ximitat d’àrees urbanes fa que moltes vegades es deixi devalorar la riquesa i la gran quantitat d’alternatives d’unentorn natural tan interessant com el de la Serralada de Marina. Amb aquest objec-tiu, l’Editorial Pòrtic, juntament amb la Fundació Pere Tarrés, volen donar a conèixertotes les excursions i passejades possibles per la zona, ja sigui per la muntanya oper les poblacions properes, i també mostrar el clima, la fauna, la flora, i fins i tot lahistòria, del Parc Natural. L’aspecte més interessant de la guia és una selecció dedivuit excursions, que inclouen dades de durada, distància, accessos i mapes.

Mai més torturaAutor: ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de laTortura)

Tal com reconeixen els autors d’aquest material, laDeclaració Universal dels Drets Humans és lluny de ser uni-versalment coneguda i més lluny encara de ser aplicada otinguda en compte per a totes les persones. I un delsaspectes poc coneguts —i encara menys aplicat— és elque, a través de l’article 5, disposa que “ningú no serà sot-mès a la tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o

degradants”. Amb aquest objectiu neix Mai més tortura, un dossier educatiu adreçata monitors, professors i educadors socials que treballen amb infants i joves. Proposadiferents activitats i dinàmiques per a la reflexió i l’acció a l’entorn de la violència físi-ca: lectures, debats, jocs de rol, representacions teatrals, videofòrums... El dossierés gratuït per a les persones que treballen en l’àmbit educatiu i es pot demanar al’adreça acat@pangea.org.

II PREMIS D’EDUCACIÓ EN EL LLEUREDE LA FUNDACIÓ LLUÍS CARULLAes poden presentar propostesfins al 15 de desembre

Per segon any con-secutiu la FundacióCarulla, amb el su-

port de la Secretaria General de Joventut de la Gene-ralitat i el Consell Nacional de la Joventut de Catalu-nya, convoca uns premis destinats d’una banda apromoure projectes i de l’altra a reconèixer i difondreexperiències de caràcter educatiu en el camp de l’edu-cació en el lleure.

Els guanyadors es repartiran tres premis de 4.000 eu-ros cada un per a nous projectes i dos premis delmateix import per a experiències ja realitzades. La de-cisió del jurat es coneixerà en un acte públic a finalsdel mes de febrer de 2006. Els premis s’atorgaran alsprojectes i experiències que afavoreixin el sentimentde pertinença i el coneixement del país des d’un puntde vista lingüístic, cultural, geogràfic i històric.

En la primera convocatòria van ser premiats En Grup,un portal impulsat pel Moviment de Centres d’EsplaiCristians, un projecte dels esplais de la Garrotxa, uncentre obert de Sant Adrià, una experiència educativaduta a terme a la Vall del Corb i una experiència d’ocinocturn a l’Escala.

Creada l’any 1973, la Fundació Lluís Carulla treballaper promoure la llengua, la cultura i els valors que con-figuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir elsentit de pertinença. Entre d’altres coses, organitzatambé els Premis Baldiri Reixac i els Premis FrancescCandel.

Fundació Lluís Carulla. C. Aribau, 185. 08021 Barcelona. Tel.:93 209 09 48 - www.fundaciolluiscarulla.org

TROBADA D’ENTITATS JUVENILSEUROMEDITERRÀNIESjoves de 30 països estroben del 16 al 19 denovembre a barcelona

La trobada se celebra cada dosanys a Barcelona per iniciativa del Consell de laJoventut de Barcelona i la Red Europea de DiálogoSocial. Reunirà aquest any uns 60 joves de 30 paï-sos europeus i de la conca mediterrània.

La trobada s’adreça a col·lectius i associacions quetreballen en el camp de la joventut i la cooperacióinternacional per afavorir l’intercanvi i el desenvolu-pament de projectes conjunts. La interculturalitat, lacooperació, la participació juvenil i les polítiques dejoventut seran alguns dels temes de debat i de re-flexió que centraran els debats i els treballs de latrobada.

Més informació a: Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona.Tel.: 901 51 52 53

Secció elaborada per laFundació Pere TarrésNotíciesNotícies

paraulesparaules

paraules

L’ ENTREVISTA ESPECTACULAR

18 C A R R E R 42

—En Pep Callau és fill del grup Gog i Magog,amb qui va començar fa quinze anys...—Sí, hi vaig estar tres anys, i amb Gog i Magogvaig agafar moltes de les taules que tinc ara.Vaig aprendre moltísssim... En Jordi Pessarodonava ser molt important per a mi.—Havies fet alguna cosa abans?—De petit, teatre, i a l’institut organitzava elsfestivals i els presentava. Era una mica l’anima-dor de l’institut.—Recordes la primera actuació?—Acabava de plegar d’una agència de viatge i enJordi em va venir a buscar: “Com ho tens demàper venir a fer una cercavila?”. Va ser la prime-ra i l’última vegada que artísticament em vaigpreguntar què havia de fer. Vaig dir que sí.—Què vas sentir en aquesta primera actua-ció?—Vaig sentir que feia una cosa que m’agradavamolt i que m’era molt fàcil: muntar xous. —I quan vas decidir muntar el teu propi xou?—Em vaig voler especialitzar en el que m’inte-ressava més, que era la figura de pallasso-ani-mador al carrer i per al públic familiar. Amb undels músic, en Josep López, en Panxo, vam crear

la companyia Els Pepsicolen. —I va aparèixer un grup que va crear unaimpacte extraordinari...—Suposo que vam ser innovador. Vam incorporara la línia de l’animador més tradicional elementsde teatre de carrer, de clown, de showman, delocutor de ràdio, ens ficàvem amb la gent, vamintroduir una furgoneta en la cercavila, teníemun punt d’urbanites... Vam crear un còctel queva sorprendre. També cal dir que jo era puraenergia, una mena d’aixeta oberta que no dei-xava de rajar. Estava absolutament en la mevasalsa... Continuo sent feliç, però aquells primerscinc anys vaig ser absolutament feliç.—Tots els grups de l’època parlaven delsPepsicolen. Com us va rebre la professió?

—Crec que ens va rebre bé. La veritat és quetampoc no ens vam plantejar res en aquestsentit. Vam entrar d’una manera arrauxada ivam anar a la nostra, fent el nostre forat. Vafuncionar el sistema de boca a orella. Tambécrec que alguns grups van pensar que el ritmeque portàvem es frenaria i es preguntaven per-què treballàvem tant.—A l’escenari fas la sensació d’estar improvi-sant contínuament... És així?—Els gags són moments que et passen peldavant i els has de captar. Has de posar els cincsentits i tots els sentiments per observar el quepassa al voltant. Aquesta senyora que surt pelbalcó, aquell cotxet de nen petit, aquell avique fa no sé què, aquella cabina de telèfon...Però sí que tenim un guió, però l’interrompemcontínuament i li canviem l’ordre per crear unteixit festiu.—Per fer-ho has de ser molt observador...—Jo tinc dos exemple que van ser una escolaper mi: l’Àlex Navarro i el Leandre. Crec queaquests dos personatjassos tenen una capacitatabsolutament increïble per trobar el tempo delgag, per observar i per concentrar-se... T’has de

Qualsevol terme meteorològic com tifó, huracà,

tromba..., que ens són tan familiars últimament,

serveix per fer-se una idea força precisa d’en

Pep Callau i el seu grup, Els Pepsicolen, un

fenomen que va néixer fa quinze anys i que es

produeix amb la mateixa intensitat ara com

aleshores. Va arribar en tromba en el món de

l’animació infantil català, carregat d’energia i

d’innovacions, amb un estil fresc i eclèctic, més urbà

i arrauxat, que fins i tot ha acabat creant escola. I com els

tornados que es retroalimenten, Pep Callau anuncia una pluja de

noves propostes i projectes que pensa presentar ben aviat.

«Els gags són momentsque et passen pel davanti els has de captar ambels cinc sentits»

Pep Callau

l’l’ espectacularespectacular

El tifómediàtic

concentrar molt i mentre cantes aquella cançóque et saps de memòria, dispares una mena desonar i busques, busques coses...—A vegades et fixes més en els pares que enels petits...—Sí, a vegades he pecat de pensar que la mai-nada ja ens segueix de per si, i he anat a tocarmolt els adults, que són els que estan mésseriosos. I no puc fer-hi més, m’hi he de ficar.—Què has arribat a fer en una actuació? —Ui, d’anècdotes, n’hi ha tantes... Recordouna vegada a Bon Pastor: no hi havia ni un nena la plaça. Els vaig anar a buscar un per un alspisos, tocant timbres, prometent a les maresque els tornaria a portar al cap d’un hora...—Sembla que fer el que fas és tan naturalper a tu com respirar ho per al comú delsmortals... —M’és fàcil, però també he de dir que emcosta molta energia. Si no m’hi lliurés en cos iànima, no s’entendria que després de tantsanys fent el mateix espectacle em continuïncontractant tant. —Què et va inspirar per crear aquesta imatge

de pallasso que encara fas servir ara? —Em vaig fixar en una fotografia molt petitonaque apareixia en un llibre dels Comediantsamb un clown que només duia els ulls i la bocamaquillats. El vaig voler fer una mica mésurbà, li vaig posar una visera d’oficinista i unsulleres d’intel·lectual, i va néixer el pallassoPep Pixatinter. Intentava ser una mica mésmodernet. Li he fet variacions, però no l’hecanviat gaire. —Sé que hi ha un artista català que t’ha mar-cat molt... —En Tortell Poltrona, sense cap mena de dubte.La primera vegada que vaig coincidir amb ell vaser en una Tamborinada...—I què va passar?

—Una setmana abans estava molt nerviós.Imagina’t!, coincidir amb en Tortell Poltrona! Livaig fer un regal, però no l’hi vaig donar en per-sona perquè no em vaig atrevir...—No em puc creure que no t’atreveixis a feralguna cosa!—T’ho juro! Vaig comprar unes cadires petito-nes de boga, les vaig enganxar com en aquellfamós número que feia ell amb les cadires, i hivaig posar una dedicatòria. L’hi vaig deixar allloc on es canviava i vaig marxar. I aquell diavaig fer una cercavila increïble. Curiosament eldia següent el Periódico de Catalunya va treu-re a portada una immensa fotografia meva!Vaig comprar tots els diaris del quiosc! Va seruna molt bona Tamborinada perquè allà emvaig consolidar com a artista que tenia ganxo.Però jo aquell dia homenatjava el Gran Tortell.—Suposo que al final us vau conèixer...—Sí, i tant, amb en Jaume ens hem fet moltcol·legues. I avui encara li tinc un respecteabsolut. —Creus que la teva concepció de l’animacióha creat escola?—Potser és de pedant dir-ho, però sí, crec quehe obert una manera d’entendre l’espectacled’animació dalt de l’escenari: el desparpajo,ficar-me amb tothom, ser capaç d’engrescarpetits i grans, i animar, que és difícil... És possi-ble que hagi ajudat a crear un estil. —Quines han estat les actuacions mésimportants de la teva carrera?—Les més intenses i les més emotives, les quehe fet amb Pallassos Sense Fronteres a Bòsnia,el 1993, 1994, 1995 i 2004. Tenen una trans-cendència que va més enllà del mateix espec-tacle. Però també les que he fet a laTamborinada, al Festival de Pallassos deCornellà de Llobregat, o a Tàrrega, a laCavalcada de Reis de Barcelona, a Bilbao, alscarnavals de Solsona, als pobles petits en fes-tes petites... N’hi ha tantes!

—Ens han demanat que et preguntem quèfaràs quan siguis gran... —M’he plantejat molt seriosament la docència.Si em considero alguna cosa, és un bon comuni-cador. I m’agradaria ensenyar, ajudar a formarun bon planter de comunicadors al país. Avuiencara és molt perillós posar-se a davant d’unmicro: és molt fàcil ser carincló, dir coses forade to, no entendre la sensibilitat d’aquell acte,passar-te, quedar-te curt... Saber estar en cadaactuació, penso que això s’ha d’ensenyar. i

Lluïsa Armengol

CARRER41

19

«Si em considero algunacosa, és un boncomunicador»

pep callau

més

Els grups d’animació infantil nosolen tenir clubs de fans, i encaramenys webs de fans. En PepCallau, sí.

En Pep Callau desperta passions. Fins atal punt que un grup de joves deGranollers li ha dedicat una web d’home-natge, www.sopadelletres.com/pep-callau. Fa temps que Pep Callau s’en-carrega de presentar la Festa Majord’aquesta població, on des de fa vint-i-dos anys s’enfronten festivament duescolles, els Blancs i els Blaus. Els fans del’animador consideren que sense aquest“Ronaldiho, Maradona i Pelé de la FestaMajor”, la cita anual del cap i casal delVallès Occidental no seria el que és. Laweb és una pàgina d’homenatge, peròtambé és reivindicativa: inclou un mani-fest, firmat fins ara per 77 persones, perdemanar que en Pep Callau siguideclarat Mite de la Festa Major deGranollers.

una web de fans

«És possible que hagiajudat a crear un estild’animació»

el pirata i el cofre del tresorSi fa quinze anys la seva furgoneta va causarsensació i va inaugurar una nova manera defer cercaviles, el proper estiu en Pep Callaupretén deixar bocabadats els banyistes del

litoral català amb una cercavila marítima. Uns clowns piratesdesembarcaran a les platges a la recerca del cofre del tresor,dins del qual hi haurà una invitació a participar en una festasonada a la plaça del poble a la tarda. Aquest projecte ve

després de l’estrena de Miraveus a l’última edició de la Fira deTàrrega. Miraveus és un espectacle d’interior que s’adreça ales escoles i explica la història de la veu cantada, amb una pro-jecció d’imatges i cantants d’òpera. D’altra banda, mantenintla seva vessant solidària, al mes de novembre Pep Callau i ElsPepsicloen se’n van quinze dies a l’índia, als orfenats deBombai i a les leproseries de Madras, amb el suport dePallassos Sense Fronteres i d’ONG locals.

Pep/

20 C A R R E R 41

Gènere: contes

Públic: familiar

Argument: Una joglaresca, que canta, balla i toca el sa-xo, arriba a un poble per explicar-hi les seves històries. Aques-

ta vegada ha escollit tres contes de por. El que no sap és que l’Home del Sac s’haescapat d’un dels seus llibres i la perseguirà del principi fins al final.

Els contes que fan por fascinen i també ensenyen a no tenir por. Aquesta és laproposta de Teresa Roig, actriu i

Els autors mateixos han fet l’adaptació del conteen un espectacle que barreja el teatre, la músi-ca, els titelles i els trucs de màgia. L’escenogra-fia espectacular de Mateo i Ivan Tikas, lua músicade Núria Juanet i Clara Ripoll i la direcció escèni-ca de Benjamí Conesa, aconsegueixen atraurel’espectador en un apassionant viatge per l’uni-vers del pintor empordanès, en un món de ficcióple de màgia, d’humor i d’imaginació que convi-da a somniar. “Hem volgut crear un espectacleque agradés a petits i grans, fins i tot, si ens per-meteu la llicència, al mateix Salvador Dalí” afirmen Benjamí Conesa i Albert Grà-cia, el coordinador general del projecte.

anem a veure...anem a veure...

ESPECTACULARMENT

Gènere: contes

Públic: familiar

Argument: Contes plens de sentiments,contes que ens fan pensar, que també

ens fan somniar, que ens embadaleixen, queens fan riure. Contes diversos i dispersos, queconverteixen el món en una història genialque val la pena de viure.

Rosa Fité tragina unes maletes plenes deparaules que una rere l’altra acabaenteixint la trama dels seus espectacles:

Els contes de la Rosa, Contes d’arreu,Contes per contar, cantar i recitar i

Poesia amb petites històries. Amb la veu i uns quants objectesescollits, i sobretot amb un ta-lent excepcional, Rosa Fitétransmet els contes que més liagraden: són narracions de larondallística universal i també

contes propis. Històries de cada diaamb valors universals, històries

universals amb missatges per la vidade cada dia. Rosa Fité ens els transmet juguant amb lesparaules i les imatges sense parar, i l’espec-tacle Poesia amb petites històries n’és unamostra destacada. Amb aquesta propostal’espectador, d’una banda, visualitza el queels nostres poetes contemporanis han volgutreflectir en les seves obres mitjançant unaescenografia i un atrezzo d’una plasticitatdolça, vistosa, simpàtica i molt divertida.De l’altra, i aprofitant els poemes com apunt de partida, Rosa Fité els fa gaudir de lariquesa del llenguatge i dels jocs que per-met fer explicant contes farcits de petits ro-dolins, de jocs de paraules, d’endevinalles ide cançons.Gaudir dels espectacles i del talent de RosaFité és un d’aquests privilegi que ens fanuna mica més feliç cada dia.

H

H

M

M

Gènere: titelles

Públic: familiar

Argument: Amb l’arribada d’un germanet,el que era el rei de la casa fins a aquell

moment se sent destronat. Però, i si el menutabandona aquest càrrec tant desitjat, ¿qui l’o-cuparà?, ¿l’exrei de la casa?, ¿o algun altre reidestronat disposat a fer el que calgui per tornara manar i a partir d’aquí, dominar el món sen-cer?...

Vet aquí un nou espectacle de la Cia. FarrésBrothers d’una estupenda factura tècnica i estè-tica i amb un interessant rerefons pedagògic. Elsseus protagonistes, en Pep i en Jordi, ens parlendel poder i de la gelosia, temes universals i so-bradament omnipresents en la vida privada i enl’àmbit públic, i sovint de conseqüències nefas-tes. Tractats amb una sensibilitat i una delicade-sa extraordinàries per la Cia. Farrés Brothers,ens endinsen en els sentiments que es desperten quan arriba un nou germà a lafamília i en les relacions de poder que s’estableixen. Els infants s’hi poden sen-tir molt identificats, i els pares també.Després de l’èxit de l’anterior espectacle, Operació AVI (vegeu CARRER 39), gua-nyador del premi del públic al millor espectacle al Festival de Titelles de Lleidade 2004, Pep Farrés, Jordi Farrés i Jordi Palet ens tornen a fer un esplèndid re-gal, embolicat amb la precisoa escenografia d’Alfred Casa i amb música de JordiRiera.

G

cia. teresa roig

contes de por per no tenir por

osa fitéRH

G

els contes de la rosa

M

ssESPECTACULARMENT parlantparlant

el rei de casa

brothersFarrés

i cia.G

CARRER42

21

ESPECTACULARMENT parlantparlant

notícies

Noè guanya el premi ARCal millor espectacle familiar

La brillant tra-jectòria professio-nal de l’animadori cantant Noè haestat reconegudael passat mes dejuny a la cinquenaedició dels PremisARC (AssociacióProfessional de

Representants, Promotors i Managers de Catalunya).Noè es va endur el premi al millor espectacle familiaren un acte a la sala L’Espai de Barcelona presentat perla cantant Lucrecia i el showman Jordi LP i en presèn-cia de nombroses personalitats del món de l’espectaclei la cultura.

Noè, que afirma que “el millor premi és poder conti-nuar fent cada dia aquesta feina”, va agrair el premi iva aprofitar per reivindicar la tasca dels músics quetreballen en aquest tipus d’espectacles, tot criticantque no s’hagin tingut en compte en l’edició de l’Anuari2005 de la música i l’espectacle als Països Catalans.

Noè treballa des del 1977 en el camp de l’animació in’és un dels principals representants. A banda dels es-pectacles que representa a tot Catalunya, té una llargadiscografia i ha publicat diversos llibres acompanyatsde CD, l’últim dels quals és Cada festa, una cançó, pu-blicat a l’Editorial Baula. Noè, tot un clàssic de l’anima-ció, vetlla també pels interessos generals del sector des del’associació AMAPEI, de la qual és un dels fundadors.

De Calaix enregistrael seu segon disc Les tres cantantsde la formació demúsica tradicionalDe Calaix presen-taran al febrer del’any que ve unanova proposta mu-sical basada en lescançons de l’es-pectacle De bocaen boca, que estan representant arreu de Catalunya.Després de l’èxit obtingut pel CD anterior, Pantone 1505,que va guanyar el premi al millor disc folk l’any 2003, id’endur-se l’any 2004 el premi Altaveu, Gemma Pla, Lur-des Rimalló i Mireia Mena continuen investigant enaquest nou enregistrament sobre les polifonies i els cantsmediterranis afegint-hi el seu talent personal i el seubon gust musical. El disc recull cançons tradicionals can-tades a cappella que els han estat transmeses per viaoral i que volen oferir ara a un públic més ampli.De Calaix es va formar el 2001 a l'Alt Empordà amb laidea de treballar la cançó tradicional catalana. D’aquesttreball n’ha sorgit l’autoetiqueta de Nova Polifonia Tradi-cional Catalana i un reconeixement unànime del públic ide la crítica per la qualitat i l’originalitat d’aquestaagrupació vocal que ha aportat una veritable alenadad’aire fresc a la cançó tradicional del nostre país.

Nova producció delgrup mallorquí IguanaTeatre en el seu 20èaniversari El passat 30 de setembre la companyia de tea-tre per a adults Iguana Teatre va estrenar Lamort de Vassili Karlov a la Fira de Teatre deManacor. L’obra, escrita i dirigida per Pere Fu-llana, és una adaptació lliure de narracions itemes de Txèkhov, Turgéniev, Puxkin i altresnarradors de la literatura russa del segle XIX,un moment fascinant de la història amb un plantejament humanista d’una-extraordinària profunditat i vigència.Els autors clàssics com Molière, Shakespeare, Wilde, Pinter o Txèkov formenpart del repertori habitual d’aquesta companyia nascuda el 1985, que tambéha produït obres de temàtica illenca com Rondaies o Memòria d’en Julià.Iguana Teatre també ha promogut la creació de la companyia de teatre fami-liar Teatre de la Sargantana, que ha participat a mostres i certàmens a l’Es-tat espanyol, Portugal i Itàlia. Destaca d’altra banda la creació l’any 1992 dela Fundació Teatre del Mar i la posterior rehabilitació de la Sala Rex de Pal-ma, que s’ha consolidat com un espai de referència dins el panorama teatralde les Illes.

El passat 29 d’octubre el degà i més internacional dels mags catalans,l’il·lusionista empordanès Xevi, va rebre un emotiu homenatge de la pro-fessió amb un sopar espectacle al restaurant Los Tres Molinos de Barce-

lona. La Sociedad Españo-la de Ilusionismo (SEI) elva guardonar amb la Me-dalla d’Or al Mèrit Màgic,màxim reconeixement enel món de l’il·lusionisme atot l’Estat per als seus 50anys d’actuacions arreudel món i l’aportació cultu-ral i didàctica desenvolupa-da a favor d’aquest art.En una nit emotiva plenade màgia i humor, idesprés del parlament delpresident de la SEI, JosepRoma, que li va lliurar elguardó i un diploma acredi-tatiu, Xevi va agrair públi-cament a totes les socie-tats màgiques i als

companys artistes la distinció rebuda, anunciant la seva continuïtat màgi-ca i demanant el suport i la col·laboració a nous projectes per no perdreni deixar que s’escapi la il·lusió.Personalitats importants del món màgic, autoritats i personatges popularsde la televisió van ser present a l’homenatge per demostrar el seu afecte iagraïment a l’il·lusionista de Santa Cristina d’Aro per haver passejat ambèxit la seva màgia i el nom de Catalunya pel món.

Xevi rep la Medalla d’Oral Mèrit Màgicper 50 anys de màgia

gegant

22 C A R R E R 41

ESPECTACULARMENTESPECTACULARMENT parlantparlant

pep lópez ha representat Catalunya al SéptimoEncuentro de la Canción InfantilLatinoamericana y Caribeña a Montevideo

El passat setembre la companyia osonenca Pep López i Sopars deDuro va actuar a Montevideo, Uruguay, junt amb una cinquantena degrups a la trobada més important de música per a infants del continentamericà. Després de l’èxit a la Fira Internacional del Llibre deGuadalajara a Mèxic el desembre del 2004, Pep López i Sopars de Duro,companyia formada per Pep López, Guillem Costa, Pep Colell i RicardVallina, ha representat amb èxit el seu repertori en català adaptat alpúblic llatinoamericà. La participació del grup, l’única companyiaeuropea present a la trobada, ha estat possible gràcies a la col·labora-ció de l’Institut Ramon Llull.

El Séptimo Encuentro de la Canción Infantil Latinoamericana yCaribeña, que s’ha celebrat a la capital de l’Uruguay, Montevideo, escaracteritza per oferir l’actuació de grups especialitzats en músicaadreçada al públic familiar i unes jornades de treball per a músics,pedagogs i professionals del sector.

L’any 1984 es constituïa a Sallentl’Agrupació de Colles de Geganters deCatalunya. Vint anys després, l’entitat s’haconvertit en un referent dins el món gegan-ter, no només a Catalunya, on ha estat reco-neguda amb el Premi Nacional de CulturaPopular de l’any 2000, sinó també més enllàde les nostres fronteres.

La festa de Vilassar de Dalt va estar carre-gada d’emotivitat i va acollir la primera Fira del Món Geganter, amb la par-ticipació de la majoria de les coordinadores comarcals de Catalunya i un bonnombre de constructors de gegants, i també va oferir activitats de lleurepels geganters més menuts. Però sens dubte l’acte més destacat el van pro-tagonitzar els gegants i els capgrossos de les poblacions que durant vint anyshan estat ciutats geganteres i han acollit la Trobada Nacional de Capgrossosde Catalunya. El Parc de Can Rafart va rebre la visita dels gegants i cap-grossos de Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa,Palamós, Lleida, Esplugues de Llobregat, Móra d’Ebre, Vic, Barberà delVallès, Sant Feliu de Llobregat, Mollet del Vallès, EL Prat, Capellades iArgentona. Després de ballar tots junts, es va destapar un gran mural ambel lema: Som un país gegant... Per molts anys Agrupació!. Finalment, un grandinar de germanor va reunir els diversos presidents que ha tingutl’Agrupació: Josep M. Sotoca, Josep M. Gol, Joan Tarradas, Pere Cañellas,Josep Ros i Ivan Besora.

www.gegants.org

La Cia. Alèxia va participar als actes del bicentenarid’Andersen del 7 al 15 d’octubre passat en el marc del FestivalInternacional de Teatre de Esbjerg. Ho va fer amb l’espectaclede dansa Petit Christian, Gran Andersen.

D’entre tots els gèneres cultivats per aquest escriptor nascutel 2005 a Dinamarca, són els contes els que li van aportar elreconeixement mundial. En va escriure 164, inspirats en relatspopulars i llegendes, amb un rerefons poètic, moral i filosòfic.L’espectacle de la Cia Alèxia, companyia de dansa nascuda el1981 al Prat de Llobregat, ofereix tres dels contes més signifi-catius d’Andersen que il·lustren el viatge biogràfic ofert per lacompanyia: L’aneguet lleig, com a imatge de la infància de l’es-criptor; El soldadet de plom, un reflex de l’amor i l’idealisme dela seva joventut; i Les sabatilles vermelles, on el protagonista esven al diable per aconseguir un somni impossible.

www.cialexia.com

2020anysanys!!centre

de titellesde lleida

a punt de complir 20 anys

Creat el 1986 per Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí amb l’objectiu depromoure i divulgar l’art dels titelles, el Centre ha desplegat enaquests anys una llarga i intensa trajectòria a través de la seva triplevessant d’activitat com a Centre Dramàtic, Centre de Dinamització So-cial i Centre de Documentació.En Patufet, La Jana i els 3 óssos, Gulliver al país de Lil·liput, Els Fo-llets i el Sabater, Peter Pan i En Jan titella, produït pel Palau de la Mú-sica de Barcelona, són una mostra de la seva extensa producció, a mésd’altres espectacles de gran format com El Retablo de Maese Pedro,Hamelin o els realitzats amb el Teatre Nacional de Catalunya: Mowgli,l’infant de la jungla, El Retaule de Nadal i l’òpera Hansel i Gretel, co-produïda també amb el Gran Teatre del Liceu.El Centre organitza campanyes escolars, el cicle familiar de titelles

“Joc al Ninot” i està preparant enaquests moments la 17 edició de la Firade Teatre de Titelles de Lleida, un mer-cat de l’espectacle i una festa ciutada-na, i la 6 Fira del Llibre de les ArtsEscèniques, que es faran a l’entorn delprimer cap de setmana de maig del2006.Així mateix el Centre és impulsor depublicacions, exposicions i d’una tasca

de documentació elaborada conjuntament amb la Biblioteca Pública dela Generalitat a Lleida. Aquesta entitat, a més, acull l’Associació d’Es-pectadors del Centre de Titelles de Lleida, amb la qual col·labora i rea-litza múltiples activitats.Vet aquí, doncs, un centre singular al nostre país, al qual desitgem unallarga trajectòria i nous èxits.

www.firateatre.titelleslleida.com - Tel.: 973 27 02 49

El passat 9 d’octubre, Vilassar de Dalt es va convertir en elpunt d’atenció dels geganters amb la gran festa que va cloureel 20è aniversari de l’entitat

Participació de la Cia. Alèxia alsactes del bicentenari d’HansChristian Andersen a Dinamarca

Un país

titelles magia teatre circclown animacio contes teatrede carrer cercavila titellesmagia teatre circ clownanimacio contes teatre decarrer cercavila titelles magiateatre circ clown animaciocontes teatre de carrercercavila titelles magia teatre

titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia teatre circ clown animaciocontes teatre de carrer cercavila titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer

cercavila titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia

teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia teatre circ clownanimacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia teatre circ titelles magia teatre circclown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magia teatre circ clown animacio contes

CARRER42

23

ESPECTACULARMENT parlantparlant

titelles

El país de Peter Pan vist iexplicat per Titelles NaipAquest nou espectacle de la veterana i sempreà la page companyia Titelles Naip, presentat elmes de novembre al Festival de Titelles de Vic,és una recreació del somni de Peter Pan,l’entranyable personatge sorgit de la imaginacióde l’autor escocès James Matthew Barrie el1903. El protagonista viatja amb una colla denens al país del Mai Més i viu aventures ambindis, sirenes i pirates, aquests últimscomandats per l’enigmàtic capità Ganxo.

magia

La gran quimera de SergiBukaAquest gran artista internacional, premiat com amillor mag el 2002 i posseïdor d’un Mandraked’Or, va estrenar el passat 8 de novembre a lasala barcelonina Luz de Gas l’espectacle Lagran quimera. La nova obra recull números delsespectacles anteriors i combina diversestècniques, tant del teatre d’ombres com delcamp de les noves tecnologies. Sergi Buka hidóna un missatge: cal continuar somiant i serlliures.

circ

L’espectacle més petit delNegro y el FlacoAquest és el títol del nou espectacle de lacompanyia El Negro y el Flaco estrenat a lapassada Fira de Teatre de Tàrrega: Giramondoil piu piccolo spattacolo dell mondo. Es tractad’un espectacle trepidant a ritme de tarantel·la,ja que els protagonistes arriben d’Itàlia muntatssobre une tricicles ben estranys. L’humor, lahumanitat i la poesia són presents en totl’espectacle. I ni català ni castellà: el benconegut i universal italiani macarroni és l’idiomade l’espectacle.

titelles

Els músicsde Bremende Xip Xap

La companyia llei-datana Xip Xapproposa un nouespectacle de titellesper als més petits,una història d’amistat i de companyonia, Elsmúsics de Bremen. Quatre animalons queveuen que el seu futur com a animalsdomèstics comença a perillar es troben, fanuna orquestra i se’n van a Bremen. La música iles cançons que ensenyen els protagonistessón el motor d’un espectacle on es comprovaque sempre ens poden ajudar els uns els altresencara que siguem molt diferents.

teatre visual

L’Estenedorestrena unaobra sobrepoetespalestins

Pedres de paraules posa en escena poemesde diversos autors i autores palestins. Totstenen un denominador comú: el sentiment dedol i desesperació que la situació d’opressiódel seu poble provoca en els autors.Els poemes van entrellaçats amb la lectura decartes, notícies i documents, que situenl’evolució de l’ocupació israeliana a Palestina.Amb aquesta obra, David Laín dóna veu aldolor, a la rebelió i a la impotència d’un pobleque pateix.

pallassos

Buf!, va dir el pallassode Tres Pèls TeatreBuf és una producció de la companyia TresPèls Teatre que explica, d’una manera poètica,la història d’un pallasso que viu entre caixes decartró i que a pesar de les dificultats intenta perdamunt de tot despendre espurnes de felicitat.Tot plegat, 1 hora d’espectacle, on passen 100coses i es comparteixen 1.000 sensacionspresentat per un pallasso que ens fa compartirgairebé un dia de la seva vida i un mónimaginari ple de sensacions.

((passa-hho)

(( 9i a dk ?

10 aniversaride la cia. la closcaEl primer espectacle del grup, El cargol Mossi i elCuc, a punt d’editar-se en format de llibre de contes

Per celebrar el 10è aniversari de la Cia. La Closca, el conte s’editaràen el curs de la temporada 2006 i es farà a partir de les imatges de l’es-pectacle. El cargol Mossi i el cuc, que es va estrenar oficialment el 16de març del 2006 a l’Artenbrut de Barcelona, es va representar per pri-mera vegada el juliol del 1995 al Centre Cívic de Sant Martí de la ciu-tat comtal. Des d’aleshores la companyia, dirigida per Xavier García iformada pels actors i titellaires Pilar Casalengua, Rut Bertrán i NaniCastellsagué, ha estrenat dos espectacles més: La formiga Pipa, el1998, i L’estany del Glopet, el 2004.

Toni Vila, pioner en el tractament lúdicdels residus a Catalunya —va ser funda-dor l’any 1996 de l’entitat Ecomagina—,ha escenificat d’una manera espectacu-lar el seu retorn als escenaris amb la pre-sentació a la passada Fira de Teatre al

Carrer de Tàrrega de la seva compa-nyia, La Residual.

Ho va fer amb una cercavila que va entusiasmar el públic, formada per ungegant, un equilibrista, un titella, un cavall i uns músics elaborats ambbidons, llaunes, plàstics i tots mena de residus. Es tracta de veritables escul-tures gegants dotades de moviment que segueixen el so de la música i sor-prenen per la seva plasticitat i la seva expressivitat.

Toni Vila, un creador i un inventor amb una imaginació desbordant, que haposat des de ben jove al servei del reciclatge i de l’educació ambiental,també ha creat uns tallers originals en què invita els infants i els joves aconstruir joguines i objectes amb tota mena de material reciclat. Més enllàde la fabricació d’una objecte, Toni Vila vol donar ales a la imaginació detots els que participin als seus tallers i fer prendre consciència de laimportància del reciclatge i la recollida selectiva d’una manera informal,divertida i espectacular.

La programació familiar “Viu el Teatre” inicia la seva

segona temporada al Teatre Poliorama de Barcelona amb

la reestrena de l’espectacle El petit Dalí de la companyia

Actes Únics i comença la campanya “Dijous Clàssics”,

especialment adreçada a la gent gran, amb La corona

d’espines de Josep Maria de Segarra

El Petit Dalí és un especta-cle musical amb una posa-da en escena arriscada iatrevida en el qual l’humor,la fantasia i una gran dosid’imaginació fan viatjar to-ta la família en el peculiar món de Dalí. Atès l’èxit que va obtenir latemporada passada i els pocs dies que va estar en cartell, l’espectacletorna ara al Poliorama per a les famílies que se’l van perdre o que vul-guin repetir l’experiència en la segona edició de Viu el Teatre. En la primera temporada d’aquesta campanya, entre octubre de 2004 imaig de 2005, més de 10.000 espectadors han vist els quatres especta-cles familiars i musicals programats per la productora Únics Produc-cions, l’impulsora d’un projecte que aporta a la ciutat de Barcelona unnou espai dedicat al teatre per a tots els públic.Amb Lluís Juanet al capdavant de tot l’equip, la productora va endegarel projecte amb l’objectiu de potenciar d’una banda la qualitat i laprofessionalitat dels espectacles familiars i de l’altra el fet d’assistir alteatre amb la família com una activitat de lleure més dins del tempslliure de pares, mares, fills i filles. L’èxit de la campanya i la bona aco-llida del públic i la crítica ha fet que la productora no només hagi deci-dit donar continuïtat al projecte sinó que en posa en marxa un altre.Per aquest motiu s’obre la primera temporada de teatre clàssic al Tea-tre Poliorama de Barcelona. Amb el nom “Dijous Clàssics” es programa-ran entre octubre de 2005 i juny de 2006, cada dijous a dos quarts desis de la tarda, obres d’autors clàssics catalans. Tant per l’horari compel tipus d’espectacles, aquesta campanya s’adreça al públic en gene-ral, però més concretament a la tercera edat. La corona d'espines deJosep M. de Sagarra és el primer muntatge que es representarà, seguitper La filla del mar i Terra Baixa d’Àngel Guimerà.Pel que fa a “Viu el Teatre”, després d’un primer trimestre amb El pe-tit Dalí (del 2 d’octubre al 18 de desembre de 2005) es programarà Elviatge del Senyor Argan el segon trimestre i Història d’un pallasso:Charlie Rivel el tercer. L’horari i el dia de les funcions seguirà sent elmateix que la darrera temporada: els diumenges a les 12.30 h.

Més informació a: www.unicsproduccions.com

Residus plensd’imaginació

Espectacular cercaviladel creador Toni Vilaamb gegants fets ambresidus i deixalles.

24 C A R R E R 42

ESPECTACULARMENTESPECTACULARMENT parlantparlant

Torna al Polioramala campanya

i comencen viu eel tteatre!

els ddijousclàssics

el ssenyordels aanells

banda sonora originalde Howard Shore

ESPECTACULARMENT parlantparlant

iel racó musicalMaria Salicrú-Maltas

CARRER42

25

el palau sant jordi

Hola amics i ami-gues! Heus aquí lacrònica d’un esde-veniment força espe-cial i des d’una òpticaben especial... des del’escenari.

El passat 23 d’abril, diverses entitats van unir esforços per orga-nitzar una festa amb l’objectiu de reivindicar una major presència delcatalà i la cultura catalana en els mitjans de comunicació. El formatque van utilitzar va ser un macroconcert al Palau Sant Jordi de Bar-celona.

Abans de posar-me a descriure res més, permeteu-me que emsinceri amb tots vosaltres, ja que m’està costant moltissim trobar lesparaules que voldria. Mentre escric aquestes ratlles el meu cap ésun brollador de records i d’emocions, però també de sentiments con-tradictoris… El dia de Sant Jordi jo era al Palau Sant Jordi, i vaig te-nir el privilegi de viure aquella festa… des de l’escenari.

Com a músic i persona crec que aquest concert significava per ami assolir una de les meves fites vitals. El Sant Jordi, el mític PalauSantJordi! Compartir cartell amb personatges i grups de primera fila,d’aquells que fins aquell dia només havia vist en fotografies! Encaraara se’m posa la pell de gallina quan recordo estones observant elpúblic a peu d’escenari mentre actuaven els altres grups. L’energia,el rugit de milers de veus esbravant-se, aclamant els seus ídols osimplement deixant-se emportar per l’eufòria del moment. Els ulls sem’omplien de llàgrimes i sentia un nus a la gola quan pensava quecada cop quedava menys per ser jo mateix qui pujaria a l’escenari.Suor freda. Els companys feien la mateixa cara de pòquer que, ima-gino, feia jo també. La meva companya em diu que estava insupor-table aquell dia...

La veritat és que no pretenia de bon començament personalitzartant el tema, però me n’adono, a mesura que em surten les parau-les, que no puc evitar de fer-ho. I si no puc evitar-ho suposo que ésper la índole de l’experiència. Però no us penseu, ja us he insinuatque d’aquest concert no tot el que en recordo son flors i violes. Sí, hiva haver moments emocionant i espatarrants, però també vaig sentiruna certa frustració.

L’escenari és sincer, i aquell dia en vaig aprendre una cosa: unconcert no pot ser la fita més gran a la vida de ningú.

Una altra de les coses que em desconcerten del concert del SantJordi és la forma com se’n va tractar la informació, ja que va acabarsent un concert amb polèmica.

No n’hi havia prou d’explicar simplement que va ser tota una fes-ta, una festa i prou, amb el positivisme i l’esperit constructiu que aixòcomportaria, sense importar-ne el tamany ni les xifres…

No, com sol passar en aquest país estrany en què vivim, sompocs i mal avinguts, i el concert es va acabar polititzant a gust delconsumidor (deixant de banda les opinions de mitjans estatals perals quals tot plegat va ser un míting terrorista-Carodià, eh?)

Per a uns va ser un èxit sense precedents. Per a altres un fracàs.Hi ha qui s’ha entestat a comparar-lo amb el famòs concert de l’any1991 (per als quals aquest no estava a l’alçada). Per a altres el su-perava en qualitat musical i varietat d’estils...

Mentre això passava, en canvi, una coneguda ràdio privada deSanta Coloma de Gramenet reunia vint vegades més gent en la se-va festa d’aniversari… Desconcertant, oi?

Joan Boada i Benavent

des dde ll’escenari...

Ja sabem que totes les superpro-duccions acaben esgarrapant elspremis més importants a altrespel·lícules que també s’ho merei-xerien, però en el cas de la bandasonora de la trilogia d’El Senyor delsAnells de J.R.R. Tolkien, que ha portatel director neozelandès Peter Jackson ala pantalla gran, els premis són total-ment merescuts.

El compositor canadenc Howard Shore va escriure la música de to-tes tres pel·lícules d’una manera maratoniana, i fins i tot va posarmúsica a les versions exteses de la trilogia, un total de quaranta mi-nuts més de composició. Excel·lentment, el canadenc va il·lustrarels personatges i els elements claus que surten a la trilogia amb di-versos temes que apareixen cada vegada que l’espectador els per-cep visualment. Es tracta de diferents leivmotiv principals que aju-den l’espectador a saber on, amb qui i en quin estat es troben elspersonatges o elements que es van visualitzant a la pantalla. Con-seqüentment, trobem l’alegre i juganer tema dels “Hòbbits”, el te-ma eteri que pertany als “Elfs de Rivendell o Lothlorien” o bé el te-ma dels malvats “Orcs”, ofegat de metall, veus masculines iinstruments greus. Per a l’“Anell del Poder”, protagonista de la tri-logia juntament amb el seu portador, Frodo Saquet, Howard Shoreva composar diferents leivmotiv per apreciar els moments de debi-litat o de poder. També hi ha temes per a les diferents localitza-cions de la Terra Mitjana com ara per al poble de Rohan o per a lacomarca dels hòbbits.

Amb tot, el CD més pedagògic dels tres és el que pertany a la bandasonora original (BSO) de la primera de les pel·lícules de la trilogia,La comunitat de l’anell, ja que gairebé cadascún dels tracks equi-val a un leivmotiv diferent. Fins i tot podem observar als tracks 9 i10 el sentiment diferent dels elfs de Rivendell, ja que primeramentexperimenten un moment de glòria i a continuació un de preocupa-ció. D’altra banda, també resulta pedagògic que es tracti d’una BSOamb moments de gran contrast, perquè la música segueix en totmoment el desenvolupament del film, que és molt canviant. Aques-ta circumstància ens ajuda a diferenciar els instruments de l’or-questra simfònica, ja que a vegades es produeix el contrast enqüestió de segons. També és rellevant el fet que hi hagin participatcantant nens, dones i homes, i que ho hagin fet amb les diferentsllengües de la Terra Mitjana, cosa que ens pot ajudar pedagògica-ment parlant a justificar que qualsevol llengua és bona per compo-sar. Un recurs excel·lent.

dvvddccdd

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Ja fa quinze anys que el grup Bufanúvolsens fa gaudir de la seva proposta de conta-gioses danses d’arreu del món. Lluny delfolklorisme exòtic, la seva proposta neixd’una seriosa vivència personal d’aquestesdanses i de la pedagogia d’ensenyar-lesen tallers de balls tradicionals, com els quefan a moltes escoles de secundària o a di-versos festivals tant a Catalunya com a laresta d’Espanya, França, Alemanya..., comtambé a les actuacions per a públic fami-liar. Aquest és l’origen de les seves publi-cacions, i concretament la d’aquest Núvolde danses: l’experimentació viva i directade les músiques i la seva gravació a poste-riori, un cop treballades, comprovades,païdes... i arranjades.

El grup, que lidera el músic i actor Pau Tar-ruell, ens presenta un CD amb setzecançons d’orígens tan diversos com Irlan-da, Occitània, el País Basc, Dinamarca, Is-rael, Nigèria o Catalunya, i també presentatres temes originals, “Vals familiar deSalzburg”, “Xapeloise del Vallès” i la “Ma-surca gentil”, creats “a l’estil tradicional”per Gregori Ferrer, arranjador i componentdel grup.

La seva és una experiència tranquil·la,pacífica, profunda, dolça, i per això mateixoriginal en aquest nostre panorama musi-cal més preocupat, sovint, de la potènciasonora, el màrqueting o el triomf ràpid.

Si visiteu el seu web, http://www.bufanu-vols.tk/, trobareu fins i tot l’explicació de lesdanses del disc. Una recomanació per elsque busquen oasis d’autenticitat en lamúsica.

• Rah-mon RomaEditat per DiscMedi - DM997,2005

Què se’n pot dir d’en Rah-mon Roma?Sens dubte és un dels grans noms de l’a-nimació d’aquest país, i una persona quearriba als vint anys d’ofici amb una feinaben feta, amb denominació d’origen, queassegura professionalitat, gust, peda-gogia... El resultat, a part de les actua-cions, és tangible: 11 cintes cassets, 1 LP,13 llibres i cançoners, 7 CD i ara aquestCD recopilatori amb els seus hits —63 deles nombroses cançons que ha anat publi-cant o cantant en aquest vint anys defeina.

Què podreu trobar en aquest doble CD re-copilatori?

Cançons de publicacions ja exhaurideso difícils de trobar, molt ben remaste-ritzades.

Alguns enregistraments inèdits com “Elmestre”, “Nace un niño negro”, “Despertar”i altres.

Nous enregistraments com “Pessic,pessiganya”, “Canari viu/bacallà sec”,“Rock poruc” o “Mots enrevessats”.

Ets i uts: una extensa pista interactivaen format HTM amb tota la informació ad-dicional de les cançons (lletres i parti-tures), textos d’altres músics i crítics musi-cals, una galeria de fotos, un plecd’anècdotes i l’oportunitat d’escoltar al-gunes rareses sonores inèdites, les Bonustrack, en MP3: “Concert nocturn”,“Benedicció celta”, “Quan en tingui seixan-ta”, “Per a menjar”, “Somagwaza”, “Losfantoches”, la versió castellana de “La bel-la polenta” i de “Con un pié aquí y el otroallí” (Il mosto qui).

Resumint, una bona estona de música ex-quisida, de presentació, de contingut, d’in-tencions... Per molts anys Rah-mon!

Per cert, qui vulgui saber-ne més pot visi-tar el seu web: www.rah-mon.com.

Des de la Garrotxa, terra de mil i un con-trastos, de festa i de silenci, d’art i tradi-cions, de gastronomia..., ens arriba aquestdeliciós Puré de cançons, cuinat amb totala tranquil·litat del món i tot l’art d’aquestgran xef musical que és en Pep Puigde-mont. Educador social, mestre i pedagog,exerceix de mestre d’educació musical a laZER garrotxina El Lierca, i això enriqueix, imolt, la seva tasca d’animador.

Aquest disc està pensat per a la mainadamés petita, la que té edats compreses en-tre els 0 i els 5 anys, i ens presenta deucançons tradicionals i popularitzades i qua-torze de collita pròpia. Totes tenen un airealegre, relaxat i viu que ens sedueix iaconsegueix que sense que ens n’adonemens posem a cantar amb en Pep. És undisc autèntic, sense artificis complicats,seguint el lema del gran arquitecte MiesVan der Rohe: “Menys és més”. I és que lasenzillesa és un gran do!

Si visiteu el seu web, http://www.pep-puigdemont.com, podreu escoltar algunesde les seves cançons, descobrireu jocsmusicals i moltíssimes coses més. Apa, jateniu feina!

• Pep PuigdemontEditat per Picap, 2003

notesnovesnovesnoè rivas

els hitsamb etsi uts

• BufanúvolsEditat per AXB Músic AXB-D053,2005

puréde cançons

núvolsde danses

6

6

6

6

26 C A R R E R 42

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Oriol Canals ha cantat amb les compa-nyies Ametllers Florits, Res de 9 i Cavall deCartró, i encara ho fa amb Kumbes deMambo i Es Pescadors de ses Pollesd’Aigua des Daró. També, fa algun temps,es dedica a anar en solitari pels carrers iplaces del nostre país amb diversos espec-tacles d’animació. Aquest disc, A caud’orella, és el fruit d’un d’aquests especta-cles. Hi trobareu cançons com “Mosquitspessigolles”, “La cançó de la granota”,“Sabates i mitjons”, “El revisor” o “L’estelpetitó”... I també contes i històries com“Cuca de llum”, “L’avió” o “Les bruixetes”. Ijocs dansats com “No puc parar el meu dit”o “L’amistat”... Totes les composicions sónmelodies per escoltar i viure de ben a prop,com el seu espectacle, músiques amb unpòsit d’aromes laietans barrejat ambmúsiques d’animació d’allò més participa-tives, que conviden a fer plegats aquestviatge musical a què ens convida l’autor.

Si voleu saber-ne més, entreu al seu web:http://www.oriolcanals.com

• La Font de la CarotaEditat per GMI Records-Tram, 2005

Aquest grup igualadí neix l’any 1997 de latrobada de sis músics procedents de dife-rents estils musicals (tradicional, clàssic,rock...), i aquest és el seu primer disc. Téun objectiu ben evident: fer ballar la gentamb una música ben treballada, amb airesalegres i també amb uns continguts queen directe et fan vibrar i et deixen unessensacions a flor de pell increïbles.

Al disc hi trobareu deu temes amb sorpre-ses tan agradables com “Bastons i garro-tades” —una mena de mix dels balls debastons de Vilafranca i Arbeca, juntamentamb el ball de gegants de Vilafranca, ambel qual el grup ret un digne homenatge almón de les gralles—, l’alegre “Ball degegants d’Igualada”, una versió amb unapotent percussió de la coneguda cançómenorquina “Na Dolores”, el bucòlic valset“Marietes i bolets”, la creació de SantiMéndez, “Xotis del Santi”, o el divertithomenatge del País Valencià a la culturadel vi anomenat “Romanç de sant Rorro”...

Us recomano el disc, però encara mésque aneu a ballar amb aquest grup allà onvagi de bolo. Serà una experiència de lesque creen addicció. I si en voleu saber mésd’aquesta companyia, podeu consultar el seuweb: http://www.fontdelacarota.com/

No hi ha dubte que les noves generacionses van obrint pas en el món de l’animacióamb dignitat i aportant noves maneres inous llenguatges que certament amb eltemps enriquiran aquest diversificat mónmusical.

Darrere de Can Cantem hi ha la MartaGuirao i en Jordi Giralt, dues persones queara fa ja uns cinc anys van començar amoure’s pels escenaris. Provenen del mónde l’esplai, i això es nota en la seva pro-posta, que té una sonoritat molt propera alrock, directa, contagiosa i amb la partici-pació de nois i noies en algunes cançons.A més, en aquest enregistrament tenen lacol·laboració dels Caliu’s Band: en SantiMéndez i l’Ildefons Cerdà.

El CD, el segon del grup, és una propostaeducativa dels esplais de la FederacióCatalana de l’Esplai en favor dels drets ide la felicitat de tots els infants, perquècom bé argumenten, els infants feliços es-devenen ciutadans compromesos. El seulema és clar i directe: “Viure i somriure”,que és també el títol del CD. Hi trobareutemes propis com, entre altres, “La cumbiade l’amor”, “El suc de l’alegria”, “Mentre etbrillin els ulls”, “Princeses i prínceps decontes no contats” o “Tu pots plorar”...També hi trobareu un tema brasiler, “Omarinhiero”, que ens recorda la realitatdels meninhos da rua, experiència en laqual ha col·laborat com a educadora laMarta. I no podeu passar per alt el curióspopurri “Kumbamics”, que barreja “Anem aballar”, “El Pepet i la Pepeta”, “Qualsevolnit pot sortir el sol” i “Make tue tue pa”...

Tan de bo aquest sigui l’inici d’un llarg viat-ge musical, que seguirem amatents.

• Can Cantemi la Caliu’s BandEditat per Vesc, 2005

• Oriol CanalsEditat per Salseta Discos, 2005

dansantper la vida

a caud’orella

la fontde lacarota

CARRER42

27

notesnovesnoves

El passat 4 de junyes va celebrar ales places de la Vi-rreina i del Dia-

mant de Barcelonauna festa infantil.Aquest ha estat undels molts actes

que s’inclouen dinsel 150è aniversari dels

Lluïsos de Gràcia.

Tot va començar al voltant de les quatre de latarda, en el moment en què els primers in-fants treien el cap i desvetllaven la seva cu-riositat davant d’allò que veien a les places.De mica en mica, aquestes es van anar om-plint, primer de nens i nenes vinguts de dife-rents esplais i agrupaments de la vila, que novan desaprofitar l’ocasió de gaudir d’una tar-da de jocs i diversió, i després, de menutsacompanyats pels pares, que es van trobaramb la grata sorpresa de trobar un mon màgicdavant dels seus ulls. Castellers, diables i ta-balers de Gràcia, tallers de tota mena de l’A-grupament Escolta Els Lluïsos de Gràcia, del’esplai GMN i de la Generalitat, jocs per totsels gustos, un planetari, un suculent berenar,la disbauxa del grup Xarop de Canya i la gres-ca dels de la Tresca i la Verdesca... Hi va ha-ver diversió i somriures per a tothom en unafesta memorable que va durar tot el dia.

Però darrere de tot això, hi ha molt més.Aquest escrit també vol ser un homenatge amoltes persones anònimes que no surten maienlloc però que hi són. Persones que esmercenel seu temps en actes perquè altres en puguin

gaudir. Això que sembla tan senzill d’escriure,no ho és tant en realitat.

El món del lleure està ple d’aquestes perso-nes; molts els anomenen voluntaris, jo no hiestaria pas d’acord. Quan una persona es pas-sa hores i hores preparant projectes, objec-tius, activitats, fa molt més que ser un simplevoluntari. Quan s’està hores i hores amb elsnens, sí que juga i fa activitats amenes, peròal capdavall fa una feina: el que està fent éseducar. A vegades sembla que aquesta funciótan sols la pugui desenvolupar un mestre, i laresta queda en la categoria de monitor, com sila feina d’un mestre o la d’un monitor fos tandiferent. És clar que els temes que tractenuns i altres estan allunyadíssims, però totsensenyem uns valors i uns hàbits que han deportar l’infant a ser alguna cosa més en el fu-tur que un producte més d’aquesta societat.

Crec que a vegades demanem coses impossi-bles, però tot i que ja es comença a reconèi-xer la nostra feina, tan digna com la de qual-sevol professional, encara ens resta molt decamí a fer. Així que, des de la meva humil po-sició, de persona que ja fa més de deu anysque fa de monitor, vull donar les gràcies a to-tes les persones que ens van donar un cop demà en l’organització de l’acte, i sobretot aJudith Torredefló, l’autèntica ànima de la fes-ta.i

David Montfort , monitor dels Lluïsos de Gràcia

i coorganitzador de la festa

Lluïsos de Gràcia

Somriuresper a tothom

28 C A R R E R 42

ressonànciaressonànciaL’ CAIXA DElala

Els Lluïsos de Gràcia, una de les entitats amb méssolera de Barcelona, celebra amb els infants i elsveïns el seu 150è aniversari. I ho fa gràcies a lafeina dels voluntaris, als quals aquest article ret

un homenatge.

Somriures

Així sónels Lluïsos...A meitat del segle XIX va néixer a Gràciauna entitat anomenada Lluïsos deGràcia amb el compromís de formar elsjoves del barri. Cent cinquanta anys méstard, els Lluïsos segueixen caminant ambel barri i la seva gent.

El 1855 es van fusionar la Pía Unión deJovenes Devotos de San Luis Gonzaga i elGimnásio de Los Luíses en una nova enti-tat, la Corte Angélical de San Luis Gonza-ga, que molt aviat es va conèixer popu-larment com Els Lluïsos de Gràcia. Com elseu nom ho deixava intuir, en una èpocad’ebulició anarcosindicalista i obrerista,l’entitat naixia al servei de la formacióíntegre del jovent des d’una concepciócatòlica. Passats els avatars de la guerra ila postguerra, l’entitat enfila la segonameitat del segle xx amb força i s’aboca,ara ja amb la presència de les dones, queel 1969 van ser acceptades com a sòciesen igualtat de drets i deures, a les lluitesveïnals i per les llibertat democràtiquesque van marcar els anys setanta i vuitan-ta. El 1997, la seva llarga trajectòria i eltreball ininterromput amb la joventut delbarri són reconeguts amb la concessió dela Creu Sant Jordi.

La capacitat d’adaptació ha estat laclau d’aquest camí, que Albert Mussonsrecorre en un llibre commemoratiu publi-cat amb motiu de l’aniversari dels Lluï-sos, un camí que ha portat l’entitat al cordel segle XXI amb la voluntat de continuarservint els joves i els veïns amb un ampliventall d’activitats i des d’una profundacatalanitat.

el 150 aniversaride tot una institució

Pl. del Nord, 7-10.Barcelona 08024Tel.: 93 218 33 72 -www.lluisosdegracia.org

CARRER41

29

Llibert Fortuny

Amb poques paraules,aquesta podria ser unatargeta de presentacióconcreta i simple per defi-nir el jove saxofonista que

més desperta interès en l’actualitat musicaldel jazz català i espanyol. La fórmula màgi-ca del seu despuntament és la suma de lagran il·lusió que té Llibert Fortuny per alsseus projectes i composicions, una sòlidaformació musical, la pràctica diària, unaforta voluntat d’evolucionar i un coherentrealisme davant del que li succeeix i li potsucceeir en el món de la música.

Molts crítics han utilitzat el doble joc quepermeten fer el seu nom i el seu cognom, itambé la seva afició a les motos, per definirla seva música. De Llibert Fortuny s’ha es-crit que la seva música evoca llibertat, quees tracta del saxo de la fortuna o bé que

quan toca, ho fa amb la mateixa força d’u-na moto.

I és cert, ja que les qualitats que l’han fetrellevant i que podríem afegir a la fórmulamàgica que certifica que Fortuny ha esde-vingut “el noi del saxo del jazz” són simple-ment la seva força, energia, entrega, con-centració, comunicació i la seva modèstiadalt de l’escenari. Tampoc no podem obviarla gran complementació amb el seu quintetelèctric. En aquesta formació, hi destaca elguitarrista David Soler —que com Fortunyha perfeccionat els estudis musicals als Es-tats Units—, peça clau del so elèctric deldisc, juntament amb el tècnic de so QuimPuigtió.

Una altra característica per afegir a la fór-mula màgica és el fet que el jove saxofonis-ta accepta el repte de tocar amb altres mú-

sics a més del seu quintet elèctric. Actual-ment, Fortuny forma part de Connexió Ar-gan, una formació de músics catalans i ma-rroquins dirigits pel bateria Xavi Maureta, odel grup TGX, entre d’altres. D’altra banda,cada dilluns toca al Jamboree de la PlaçaReial de Barcelona en les jams sessions pro-gramades a la sala. Anteriorment, el saxo-fonista havia tret al mercat un disc de jazzacústic titulat Un circ sense lleons, acom-panyat de rellevants figures del jazz catalàcom ara el pianista Albert Bover, el contra-baixista David Mengual i el bateria Marc Mi-ralta. Es tractava del Llibert Fortuny Quar-tet. Ja en aquell moment, el saxofonista vacomençar a assumir el repte de tocar ambconegudíssims músics com Sony Fortune oChick Corea. Actualment segueix assumintaltres reptes compartint escenari amb elpianista Chano Domínguez o bé el baixistaGary Willis. El fet de portar a bon portaquests reptes des del moment que se livan proposar va provocar que la crítica elconegués ràpidament. I d’aquí una nova ca-racterística que cal afegir pel seu despunta-ment: el suport de la majoria de la premsa.

Heus ací el perquè es parla tant d’aquestaformació musical i del seu artífex. Disfruteuara de la màgia del Llibert Fortuny ElèctricQuintet amb peces com “The III Genera-tion” o “Revolts”, i si en voleu saber més,consulteu www.llibertfortuny.com.

Maria Salicrú-Maltas és musicòloga

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

Llibert Fortuny ha estat un dels premiats en la XVII edició del festival Altaveu quees va fer del 7 a l’11 de setembre passat a Sant Boi de Llobregat, just uns quants

mesos després d’haver rebut també el premi Enderrock 2005 com a millor artista dejazz. Aquests reconeixements del món musical català, i també del públic, que segueixla seva trajectòria amb atenció des que la seva veu es fa sentir en el circuit jazzísticinternacional, semblen contradir el proverbi segons el qual els profetes han de marxarde la seva terra si volen serescoltats. A Llibert Fortuny,també l’escolten a casa.

Profeta a la seva terra

Llibert Fortuny. Saxofonista de 28 anys que despunta jazzísticament aCatalunya. Els crítics i melòmans aconsellen escoltar el seu darrer CD—i segon treball discogràfic—, Revolts (Nuevos Medios 2005), i tambéviure la seva música en directe acompanyat del seu quintet: DavidSoler (guitarra i pedal steel), Dani Domínguez (bateria), David Gonzá-lez (baix) i Quim Puigtió (tècnic de so i efectes). Energia assegurada.Innovació musical a Catalunya.

Maria Salicrú-Maltas saxosaxoEl noi del

30 C A R R E R 42

www.geocities.com/Nashville/2060/Xesco_Boix.html

A partir del llibre de Josep Maria Panyella, Xesco Boix, un amic, unmestre, el grup d’animació Els Atzucac ha confegit aquesta web d’home-natge a Xesco Boix, el pioner de l’animació a Catalunya, la figura en laqual s’han emmirallat molts grups catalans d’animació i que ha deixatuna empremta indeleble que encara es fa notar avui en les companyiesactuals. Els autors fan un repàs a la carrera i la figura d’aquest granpoeta de la mainada, que ja fa 21 anys que ens va deixar.

www.solidàries.org/igualtat

Ambinet és un web molt ben estructurat i molt atractiu per alsinfants i els joves. Està concebut com un conte i els personatgesprincipals són els membres de la família Cubi, és a dir els diversoscontenidors que hi ha per recollir els residus pel seu posterior reci-clatge. Cada Cubi té el seu apartat, on s’explica la seva funció, esdóna molta informació sobre els residus que conté i ofereix docu-ments de treball i exercicis.

Vet aquí una pàgina molt interessant sobre la igualtat entre gèneres elaborada per la Coordinadorad’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i de l’Alt Maresme. Posa a l’abast de tothom un grannombre de documents, articles, entrevistes, estudis,biografies, lectures i adreces sobre tot el que fa referència ala igualtat entre gèneres. És particularment útil l’apartat “Pertreballar a l’aula”, un recull d’idees, activitats i materials pera professors i professores que vulguin treballar la igualtat detracte entre gèneres a les seves classes. També és interes-sant “L’Observatori de la igualtat”, en què es puntua elrespecte a la igualtat d’empreses, persones i mitjans decomunicació.

Joves.net es defineix com una xarxa de professionals i institucions que tre-ballen per als joves i que usen les tecnologies d'informació i comunicació pera fer més efectiva la seva tasca. El seu àmbit d’acció és principalment laComunitat Valenciana. “Viure amb diversitat, conviure amb riquesa” és el nomd’una de les seves campanyes, en què trobem informació, recursos, vídeos,un glossari, idees sobre l’educació intercultural, un test de tolerància i exerci-cis que poden ser útils per treballar aquest tema a l’escola o a l’esplai.

www.joves.net/activitats/03/interculturalitat/

www.xtec.es/recursos/ciencies/ambinet/flash.htm

webwebENXARXATS al

CARRER41

31

Des de fa dosanys la compan-

yia catalana Vatual’Olla recorre tot Cata-

lunya amb un espectacle d’a-nimació familiar anomenat

Recicla’t. Recicla’t va néixer amb la idea de fer arri-

bar el missatge de la sostenibilitat i el respec-te a la natura arreu dels pobles i ciutats delpaís. En un primer moment, aquest espectacleera itinerant. Recorria els carrers i els mer-cats amb percussions i gralles i un personatge

excèntric i simpàtic que proclamava missatgesde sostenibilitat. Després d’un any amb forçaactuacions i de valorar la dinàmica de l’espec-tacle, Vatua l'Olla va creure convenient trans-formar la cercavila en un espectacle d’anima-ció sobre escenari i va convertir Recicla’t enuna classe magistral sobre el reciclatge i enparticular sobre les Tres R –reciclar, reduir ireutilitzar– impartida per un professor poc or-todox anomenat Professor 3 R. D’aquesta ma-nera, amb un equip de sonorització que aug-menta el poder de comunicació, es fa arribarel missatge més alt i més clar. És així com va

néixer definitivament l’actual espectacle, for-mat per cançons, música marxosa, animacionsparticipatives, danses, humor i bon rotllo, perembolcallar d’una manera festiva una classemagistral sobre un tema tan vital com la sos-tenibilitat i l’ecologia.

Aquesta classe magistral ens transporta através dels quatre elements, la terra, l’aigua,el vent i el foc per parlar-nos de la sostenibili-tat i de les actituds que tots podem prendreper fer un món més sostenible i fer-lo millorper a tothom.

El professor 3 R (Jaume Mauri) i els seusalumnes de sempre, els músics (Fèlix Serra albaix elèctric, Eudald Boluda a la bateria, Ro-ger Cucurella al teclati Carme Trobalon al pia-no), canten i animen a tothom a ritmes demambo, txa-txa-txà, rock and roll, ska, per-què grans i petits s’ho passin d’allò més bémentre aprenen a respectar el medi ambient iel significat de les tres R.

“La peculiaritat de Recicla’t, com també dePugeu a la Furgo” explica Jaume Mauri, direc-tor de la companyia, “és que va acompanyatd’un missatge. No es tracta d’una simple festasinó que aprofitem l’oportunitat de tenir lafamília davant nostre en un ambient lúdic perfer-li arribar determinats valors positius”.

Ara Vatua l’Olla ha enregistrat una mostrade la música de l’espectacle. Forma part delDVD que la companyia ha presentat a finalsd’octubre, on es pot contemplar i escoltarimatges i músiques dels seus espectacles.i

Espectacle sobre el reciclatge dels residus de Vatua l’Olla

ReciclarFer arribar a les famílies un missatge seriós d’unamanera festiva és l’objectiu de Vatua l’Olla, unacompanyia d’animació catalana que s’atreveix a fer

damunt d’un escenari una classe magistral aritme de bolero, rock i txa txa txà sobre

el reciclatge i la sostenibilitat.

a ritme de bolero

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

Reciclar

32 C A R R E R 42

surt al carrer/+informació

C. Sant Eusebi, 53, pral. 2a ~ 08006 BarelonaTel.: 93 414 72 01 ~ Fax. 93 414 77 05

administracio@fundaciolaroda.orgwww.fundaciolaroda.org

Perquè s’hi sentin moltes veus iperquè tothom les puguiescoltar... participa i col·laboraamb carrer, la revista de laFundació La Roda, la tevarevista...

DECLARADA ASSOCIACIÓ D’INTERÈS CULTURAL PEL GOVERN DE CATALUNYACREU DE SANT JORDI

Després de transformar-se en Fundació l’any

2003, La Roda continua la seva singladura amb

projectes destinats a millorar el lleure infantil i a lluitar contra l’exclusió

social. A banda de convenis establerts amb empreses per dur a terme activi-

tats que responen als objectius de l’entitat, la Fundació La Roda continua amb

els seus projectes anuals que reben el suport de l’Administració catalana. Es

tracta fonamentalment del projecte estrella de totes les entitats de la

Fundació La Roda, “La Roda als barris”, que els aporta cada mes les millors

obres del panorama de l’espectacle familiar i els millors tallers impartits pels

especialistes més reconeguts en el camp de l’art i la docència.

CARRER42

33

“El català a l’Esplai” és un projecte que volinfluir en un aspecte de la feina de les nostres

entitats atenent-se al que sempre ha estat un delsobjectius de La Roda: normalitzar el català enl’àmbit del lleure a Catalunya.

En aquest sentit, el passat 8 i 9 d’octubre, a l’alberg de laFarga de Queralbs, 50 monitors i educadors de les entitats La

Fundació La Roda van participar en una trobada formada per dostallers destinats a ajudar a fer que el català sigui una llengua d’úshabitual a les entitats. D’una banda, els valencians Jordi Suay iGemma Sanginés van impartir el taller “Espai LingüísticPersonal”, en què s’analitzen els mecanismes que porten a renun-ciar a parlar en català i ofereix eines per evitar-ho, i que s’im-partirà a més entitatsfins al final d’any, i del’altra, l’entitat Forn dePa’tothom va tractar lasubmissió lingüísticaperò des de les tècniquesdel teatre social. Aquestprojecte rep el suport dela Secretaria General dePolítica Lingüística.

La 28a edició de “La Roda als Barris”s’està desenvolupant a 35 poblacions catalanes.

Des de Barcelona fins a Tarragona i des de Girona finsa Lleida, els millors grups professionals artístics dedi-cats al públic familiar duen a terme des del passat mesde gener la 28a edició del projecte estrella de laFundació La Roda, que s’acabarà al desembre amb lacelebració del cagatió a més de 60 barris. Aquesta progra-mació, que es du a terme des del 1977, ofereix els millorsespectacles a prop de 100 entitats dedicades a educar els infants iels joves en el temps lliure. “La Roda als Barris” també dedica unapart dels seus recursos a programar tallers per a infants, joves imonitors de les entitatscom a recurs lúdic i edu-catiu i també formatiu.Dins d’aquest projecte,també es va dur a termela Tamborinada el 8 demaig al parc de laCiutadella de Barcelona,amb un èxit contundentd’assistència: prop de90.0000 visitants.Aquest projecte es fa amb el suport del Centre de Promoció de laCultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya.

a cau de

rodaa cau de

rodaEls projectesde la fundació la roda

la rodaals barris

el catalàa l’esplai

la rodaals barris

el catalàa l’esplai

a cau de

rodaa cau de

roda

34 C A R R E R 42

brodaambla roda

El taller “Broda amb La Roda” ofereix als infants de lesentitats de La Fundació La Roda una activitat divertida,original i alhora educativa. La proposta està formada perdues parts. En la primera, els infants creen i confeccionenla seva pròpia col·lecció a partir de retalls d’estampats deMango. En la segona, els infants es familiaritzen d’unamanera divertida i atractiva a les tècniques tradicionalsd’estampació damunt de paper i tela.Aquesta és una proposta que pretén fomentar la creativitatdels infants dins d’un camp que en demana molt i que, quiho sap, potser ajudarà a fer aflorar veritables vocacionscreatives. El projecte es durà a terme fins a finals del mesde desembre.

brodaambla roda

Altres projectes

El conveni de col·laboració entre la Fundació LaRoda i El Corte Inglés es manté amb laprogramació d’espectacles familiars als centresque aquesta firma té a Barcelona, Cornellà,Girona i Sabadell. La Fundació La Roda tambéha participat a l’inauguració d’El Corte Inglésde Can Dragó de Barcelona amb una extensaprogramació lúdica i d’espectacles que es vadesenvolupar amb èxit.

Programació de teatre familiar a Solsona

L’Ajuntament de Solsona ha tornat a confiar en el bon fer de laFundació La Roda i convida els solsonesos a gaudir de nou de lanostra programació. Es tracta de quatre excel·lents espectacles deteatre familiar, el primer dels quals es va fer el 16 d’octubre i vaser representat amb un gran èxit per la companyia Cop de Clown.Els altres grups programats, Teatre Mòbil, Mag Sergi i Circ Nic,presentaran els seus espectacles el novembre del 2005 i el gener iel febrer del 2006 respectivament.

No volem que s’acabi l’anysense desitjar-vos a tots i totes

un bon nadal i

un feliç any nou!

Gràcies a l’ajuda del’empresa Mango i através d’una propostaoriginal i educativa LaFundació La Rodaofereix a quinze de lesseves entitats un totalde trenta tallersrelacionats amb el mónde la confecció

/La X Campanya de Teatre Infantil i Juvenil de la FundacióAgrupació Mútua s’ha fet aquest any a Móra d’Ebre. S’han pro-gramat quatre espectacles dels grups catalans Teatre Mòbil, Ciade Teatre Anna Roca, Samfaina de Colors i Mag Lari.La col·laboració entre La Roda i la Fundació La Roda vacomençar l’any 1995 i ha permès programar des de l’aleshores287 espectacles a 47 poblacions catalanes. Les dues entitats hanposat a l’abast de milers d’espectadors els millors espectaclesdel país.

X campanya de la fundacióagrupació mútuaX campanya de la fundació

agrupació mútua

Dues entitats que per-tanyen a la Fundació LaRoda celebren el seuaniversari. Es tracta delCentre d’EsplaiTrencadissa de Martorell,que acaba de cumplir 20anys d’activitats, i l’EsplaiGiravolt de Masquefa,que aviat farà 10 anys quetreballa amb els infants delpoble.

A les 4 de la tarda del 15de gener el Centre d’Esplai Trencadissa va iniciar les seves activitats al barri de BuenosAires de Martorell, amb tres grups de nens i nenes d’edats compreses entre els 6 i els 12anys i amb quatre monitors per grup. Ho va fer per “trencar” la poca oferta cultural, unacerta marginalitat al barri i la situació de risc dels infants i joves del barri de Buenos Aires.Vint anys després, els infants del barri encara gaudeixen de totes les activitats d’esplai, deles colònies d’estiu i d’hivern i de molts projectes d’educació en el lleure organitzades perl’entitat.

A Masquefa, des de l’any 1996 els infants saben que a l’Esplai Giravolt hi ha un munt d’ac-tivitats preparades perquè s’ho passin bé i es relacionin entre ells. A banda de l’esplai decap de setmana, els campaments i les colònies d’estiu, Giravolt està molt involucrat en lavida del poble i participa i organitza diverses festes populars del poble, com la castanya-da, el parc infantil de Nadal, el carnaval, les festes de Sant Isidre, la flama de Canigó, lafesta major.

Cursos on-line d’ARSIS adreçats a les associacions

Aula virtual d’Arsis a BadalonaLa Fundació ARSIS ofereix cursos on-line per a ONG i persones implicades en el món dela solidaritat. S’imparteixen a través de l’aula virtual de l’entitat i la matrícula està oberta totl’any. El preu dels cursos, que estan subvencionats, són accessibles per a tothom.

Els cursos proposats són els següents:

Curs pràctic de captació de fons. Tots els secrets per aconseguir recursos econòmicspas a pas, amb exemples, recursos i enllaços d’interès. El curs, dividit en 7 sessions, esfonamenta en l’experiència i els resultats reals fruits d’una experiència de més de vint anys.

Com viure els valors en una organització. Dirigir una entitat aplicant cada dia els valorsque ens inspiren cada dia en la feina quotidiana.

Liderar amb management. Curs complet de gestió d’entitats, equivalent a un màsterempresarial. En 20 sessions es donen totes les eines per a una gestió eficaç de qualsevolONG, entitat o empresa.

Els alumnes tenen un tutor on-line i reben un certificat acreditatiu al final del curs.

ARSISC. General Weyler, 257, bxs. 08912 BadalonaTel.: 902 888 607http.//formacion.arsis.org

incorporacions

CARRER42

35

rodarodaaniversaris

Buenoyqué...!una nova entitat a La Roda

Buenoyqué és un esplai diari situat albarri de la Pau de Badalona. Des del1993, convida els infants i adolescentsde 3 a 14 anys a participar a les sevesactivitats cada dia de 16.30 h a 18 h i ales excursions de cap de setmana, alscasals d’estiu i d’hivern i a les colòniesque organitza cada any.

L’Esplai Buenoyqué...! fonamenta laseva activitat educativa en la llibertat, eldiàleg i la participació, i fomenta unsvalors encaminats a propiciar el canvisocial.

A partir del mes de gener de 2006,Buenoyqué...! també programarà lesactivitats de la Fundació La Roda.Cada mes els veïns del barri i els mem-bres de l’entitat podran gaudir delsmillors espectacles del moment en fes-tes populars i tradicionals o com areforç a les activitats pedagògiques ieducatives de l’associació.

Amb aquesta entitat, ja són 89 les enti-tats que formen part de la Fundació LaRoda, en un total de 35 poblacionscatalanes.

Esplai Buenoyqué...!Plaça Illa dels Músics, s/n La Pau - Badalona Tel.: 616 000 995 esplaibuenoyque@hotmail.com

activitats

a cau dea cau de

badalona Esplai Chiribiripum i AssociacióJuvenil La Rotllana de la Salut · FundacióAteneu Sant Roc i Esplai Borinot · ARSIS,Amics del Raval i de Sistrells · EsplaiBuenoyqué...! badia del valles Centre d’EsplaiFoc Nou balaguer Associació Amics de SantJosep del Molí barcelona Esplai Guineueta ·Centre Obert Ciutat Meridiana · Associació pelLleure Font de la Guatlla · Esplai Flor de Maigde Poblenou · Servei Obert d’Infància iAdolescència de Canyelles · Ateneu Popular 9Barris, Trinitat Nova i Verdum · Associació deVeïns Paraguai Perú · Esplai Tramuntana dePorta · Casal de Barri de Prosperitat, EsplaiDruida i Ludoteca La Guineu de Prosperitat ·Projecte Infància del Raval (AEI Estel d’Assís,Centre d’Esplai Sant Pau del Camp, Casaldels Infants del Raval, Centre Obert JoanSalvador Gavina, Fundació Social del Raval iCasal Infantil Drassanes) · Servei Obertd’Infància i Adolescència de Roquetes ·Associació de Veïns i Esplai Totikap de SantAntoni · Associació de Veïns de Trinitat Nova iEl Desván · Casal Infantil El Drac de ViaTrajana · El Vaixell · Esplai Sant Paulí delBesòs · Associació de Veïns Mas Guimbau-Can Castellví cornella de llobregat Centred’Esplai Mowgli girona Centre Infantil i JuvenilParroquial Santa Eugènia de Ter l’hospitalet dellobregat Club Bellvitge · Esclat-Bellvitge ·Centre Educatiu Jovis · Esplai El Xixell · Clubd’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet(L’Hospitalet i Esplugues de Llobregat) lleidaCol·lectiu Cultural Cappont manresa Esplai LaFont de la Font dels Capellans martorellCentre d’Esplai Trencadissa masquefa Centred’Esplai Giravolt mataro Esplai La Tribu iAssociació de Veïns Els Molins montcada i

reixac Esplai S.E.S.A · Esplai Can Cuiàsmontornes del valles Esplai Panda i CIJColivella Federació d’Associacions de Veïns iVeïnes el prat de llobregat Coordinadora deTemps Lliure del Barri de Sant Cosme premiade dalt Cau L’Espolsada premia de mar Centred’Esplai Parroquial, Esplai El Carrer iAgrupament Escolta Amon-Ra ri`pollet EsplaiLa GRESCA i Casal de Joves La GRESCA delbarri Pont Vell sabadell Grup d’Esplai La Llardel Vent · Grup d’Esplai La Masia · Grupd’Esplai Els Quatre Gats sallent Gent ambNassos sant adria de besos Grupo Unión de laMina sant boi de llobregat Casal de Joves iLudoteca Casablanca · Centre d’Esplai Arrels ·Fundació Marianao-Casal Infantil i Juvenil deMarianao sant cugat del valles Doble Via(Centres cívics Les Planes, La Floresta i Mira-Sol) sant joan despi Club d’Esplai El Tricicle ·Centre d’Esplai El Nus · Centre d’Esplai ElCastanyot sant pere de ribes GER, EntitatCultural i Esportiva sant vicencçdels hortsCentre d’Esplai Sant Josep · Centre d’AmicsLa Guàrdia santa coloma de gramenet EsplaiPájaro Loco santa margarida de montbuiCentre Obert Santa Anna la senia CentreObrer-Branca de Joves tarragona EskurriEsplai i Associació de Veïns de Bonavista ·Associació de Veïns Progressista teiaG.R.A.M.C. i Agrupament Escolta Mintacaterrassa Esplai La Fàbrica de Can Tusell ·Esplai Sant Llorenç · Esplai Egara vilanova ila geltru Centre d’Esplai Drac Màgic. vilobi ifont-rubi Catacroc, Joves de Vilobí i Font-rubí, Agrupament Escolta Els Pèlags de Vilobídel Penedès i Esplai El Gotim de Font-Rubí

La Fundacio La Roda

c a r r e r 4 2 · t a r d o r 2 0 0 5

han col·laborat

rosa coscolla

teleduca

la formiga

associació asperger

artibarri

forn de teatre pa’tohom

sandra moreno

josn asnton fernàndez

intress

esplac

fundació pere tarrés

joves de montornès

fabian mohedano

joves del poblenou de

barcelona

fundació la tutela

joan boada

maria salicrú-mmaltas

noè rivas

lluïsos de gràcia

montse fran

ivan besora

arec

jaume mauri

...

moltes gracies!

C. Sant Eusebi, 53, pral, 2a08006 BarcelonaTel.: 93 41472 01 Fax: 93 414 77 05administració@fundaciolaroda.orgwww.laroda.voluntariat.org

Si voleu rebre

carrer

truqueu al 93 414 72 01

/

´

`

`

‘

´

` `

``

` `

`

´

`

´